Català 3r ESO

El llibre Llengua catalana i literatura per a 3r d’ESOés una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creadaal departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor /Santillana, dirigit per Enric Juan Redali M. Àngels Andrés Casamiquela.

En la realització han intervingut:

Antoni Brosa SàdabaJoan Bustos PradosMontserrat Corrius CollTeresa Guiluz VidalEduard Juanmartí GenerèsRamon Martínez BargallóCarme Vilà Comajoan

ASSESSORAMENT

Lluís Payrató Giménez

EDICIÓ

Montse Santos Gómez

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Pere Macià Arqué

Llengua catalanai literatura 3 ESO

Grup PromotorSantillana

831025 _ 0001-0005.qxd 21/3/07 09:18 Página 1

2

BENVINGUTS al llibre de Llengua catalana i literatura de Grup Promotor. He dit llibre? Perdó, no ho he dit bé... Volia dir portal, una mena de lloc web. Si només es tractés d’un llibre, no seria un material del segle XXI i per al segle XXI, és a dir, un lloc, com els webs, interactiu i obert a tot el coneixement. Els temps canvien, i els llibres de text també.

Què té de diferent, doncs, aquest llibre?

➽ Hi trobaràs tots els recursos i la informació necessària per saber comunicar-te millor.

➽ Si t’agraden els blogs, o t’agrada escriure històries, poemes... en el llibre trobaràsoportunitats per fer-ho i tècniques per saber-ne.

➽ Fins i tot, si t’agraden els jocs d’ordinador, també en trobaràs per practicar,jugant, el que estàs aprenent (en el CD que acompanya el llibre).

Tot això i més forma part d’aquest material que hem fet per a tu. Però, com s’estructura i què hi ha a cada unitat?

El llibre conté 10 unitats, de la 0 a la 9. Cada unitat està dividida en dos blocs, mentre que el tercer bloc només apareix en algunes unitats:

Al final de la unitat hi ha un text amb activitats perquè avaluïs tu mateix si has assimilat elsprincipals contingus del tema, i podràs practicar una mica més amb activitats complementàries. I alfinal farem un repàs dels conceptes clau i un joc d’entreteniment per acabar la unitat amb bon peu.

En el llibre també s’hi fan servir unes icones:

Indica que has de fer l’activitatoralment, moltes vegades perparelles o en grup.

Indica que enaquesta activitattreballaràs el verb.

Indica que en aquestaactivitat practicaràs l’úsdels pronoms.

Indica que hauràs d’utilitzarl’ordinador, especialment perfer alguna cerca a Internet.

Dimensió comunicativa:

Inclou tots els aspectes relatius

a l’ús de la llengua entès en sentit

ampli, i també la reflexió sobre

aspectes més formals de la llengua.

Dimensió estètica i literària:Treballem el llenguatgeliterari a partir dels textos i dels gèneres.

Dimensió social i cultural:Reflexionem sobre les varietats de la llenguai diversos aspectessociolingüístics.

Indica que en aquestaactivitat s’avaluen lescompetències bàsiques.

En el CD que acompanya elllibre, t’ajudaré a descobrir

l’assassí del rei.

831025 _ 0001-0005.qxd 21/3/07 09:18 Página 2

3

ESQUEMA DE LA UNITAT

100

En evolució

constant4Totes les ciutats grans

han estat petites

abans, i segurament

molt abans també van

ser poblets, i encara

molt abans van ser

boscos, o deserts...

I potser en el futur

algunes ciutats grans

tornaran a ser pobles

petits, i alguns

poblets es convertiran

en ciutats

o es despoblaran

i la vegetació

les envairà... El nostre

entorn canvia al llarg

del temps... Com era

el lloc on vivim cent

anys enrere? Com

serà d’aquí a cent

anys?

La ciutat«Anem endavant!», va exclamar l’enginyer quan pel tram de via fèrria construït el dia

abans va arribar el segon tren ple de gent, carbó, eines i queviures. La praderia rever-

berava en silenci a la llum groga del sol, a l’horitzó s’alçava l’alta muntanya coberta de

boscos enmig d’una calitja blava. Els gossos salvatges i els bisons de la prada miraven

astorats com s’engegava el treball i el batibull al bell mig de l’erm, com naixien a la

terra verda taques de carbó i de cendra i de paper i de llauna. El primer ribot xerrica-

va en aquella terra espantada, el primer tret d’escopeta retronava, la primera enclusa

dringava sota ràpids cops de martell. Apareixia una casa feta de llauna, i l’endemà

una de fusta, i altres, i cada dia n’hi havia de noves, i ben aviat també de pedra. Els

gossos salvatges i els bisons s’anaven mantenint allunyats, la contrada s’amansia i es-

devenia fèrtil, ja a la primavera onejaven superfícies plenes de conreus verdejants,

s’hi alçaven cases de pagès, estables i coberts, les carreteres s’obrien pas a través de

l’erm.

L’estació va quedar enllestida i inaugurada, i l’edifici de govern, i el banc; a la rodalia

van créixer diverses ciutats germanes, amb prou feines mesos més joves. Van venir

treballadors de tot el món, pagesos i ciutadans, van venir comerciants i advocats, pre-

dicadors i mestres, es va fundar una escola, tres comunitats religioses, dos diaris. A

l’oest es van trobar pous de petroli, va arribar un gran benestar a la jove ciutat. Un

any més tard, ja hi havia pispes, lladres, uns grans magatzems, una associació antial-

cohòlica, un costurer parisenc, una cerveseria bavaresa. La competència de les ciutats

veïnes accelerava el ritme. Ja no mancava res, des del discurs electoral fins a la vaga,

des del cinema fins a l’associació espiritista. A la ciutat es podia aconseguir vi francès,

arengs noruecs, embotits italians, teixits anglesos, caviar rus. Els cantants, ballarins i

músics de segona categoria ja venien a la ciutat durant les seves gires.

I lentament també va arribar la cultura. Els homes que havien pres part en la fundació

de la ciutat gaudien de respecte i popularitat. Creixia una nova generació que ja con-

siderava la ciutat com una pàtria antiga. El temps que hi havia retrunyit el primer

cop de martell, que s’hi havia esdevingut el primer assassinat, s’hi havia celebrat

el primer ofici religiós, s’hi havia imprès el primer diari, quedava molt enllà

en el passat, ja era història.

La ciutat s’havia convertit en dominadora de les ciutats veïnes i en capital

d’un gran territori. En carrers amples i alegres, s’alçaven seriosos i hono-

rables edificis oficials i bancs, teatres i esglésies. L’antiga praderia era coberta

de camps, fàbriques, pobles, i travessada per vint línies fèrries.

Llegir i comprendre

105

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

La notíciaEn el llenguatge col·loquial, una notícia és la coneixença que tenim d’un fet que ha passat re-centment, bé perquè l’hem presenciat personalment o bé per algun altre mitjà. En el terreny delsmitjans de comunicació, la notícia és un genère periodístic informatiu que relata un fet d’actuali-tat que es considera d’interès per al públic atesa la seva importància o curiositat, segons els casos.

Les notícies tenen dues característiques:

§1 L’enfocament objectiu, és a dir, neutral. Per tant, és in-compatible amb l’ús de la primera persona del singular(jo) o del plural (nosaltres) i amb l’expressió de l’opinióper part del periodista.

§2 Han de respondre unes preguntes bàsiques:

• Què ha passat? • On ha passat?

• A qui ha passat? • Com ha passat?

• Quan ha passat? • Per què ha passat?

La majoria de notícies podrien quedar una mica coixes sen-se aquestes dades, però també és cert que, segons quina si-gui la notícia, alguna de les preguntes pot quedar sense res-posta. En canvi, en altres notícies també es poden contestarles preguntes quant o per a què.

Estructura de la notíciaPer facilitar la comprensió de la notícia i, sobretot, per captar l’atenció del receptor, la informacióse sol disposar en un ordre d’importància descendent, com si les notícies formessin una piràmi-de invertida. Les notícies, especialment si són llargues, contenen:

• El titular, que encapçala el text de la notícia i expressa el més important. Com més curt sigui,més impacte sol tenir la notícia. El titular pot anar seguit d’un o diversos subtítols, en què esdestaqui algun aspecte interessant de la notícia.

• L’entrada, que amplia la informació del titu-lar amb aspectes essencials de la notícia. Apa-reix en les notícies llargues, com a primerparàgraf del text i, en els mitjans escrits, so-vint va destacada gràficament.

• El cos, que conté tots els detalls de la informa-ció. De vegades, inclou els antecedents de lanotícia pròpiament dita per poder-la compren-dre millor. En el cas de notícies escrites, hi pothaver titolets per dividir el text.

Aquests elements es diferencien molt claramenten les notícies escrites, com pots apreciar en l’exemple que tens a la pàgina següent. En elsmitjans orals, la distribució de la informació es pot fer notar amb una alternança de locutor.

Llengua i comunicació

27

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Interpretem correctament el que ens diuen

24. �� Llegiu el text anterior per parelles, comenteu si la situació descrita éshabitual i responeu aquestes preguntes:

• Com reacciona, la Sònia, davant de la sol·licitud d’entrevista de la tutora? Per què?

• Creieu que hi ha hagut un malentès?

• Creieu que la situació de comunicació hauria pogut ser d’una altra manera,perquè tot estigués més clar des del primer moment?

25. �� Imagina’t que la tutora i els pares de la Sònia coincideixen a la reunió depresentació del curs. Estan tots d’acord per concertar entrevistes entre paresi tutor. Explica què podrien dir en aquesta hipotètica conversa.

La tutora vol contactar amb els pares

Estic una mica neguitosa. La Maria, latutora, ha comentat, com qui no vol lacosa, que vol contactar amb els meus pa-res. Ostres, no! Si el curs acaba de co-mençar! Pots comptar: La seva filla tal ital… Si ja me les conec jo, aquestes no-tes!Ja no he pogut estar pendent de l’expli-cació. Per això, quan s’ha acabat la clas-se, m’he aixecat i he anat a demanar-lidirectament.

–Què vols dir ara, amb contactar amb elsmeus pares? –he deixat anar, ara m’ado-no que un pèl seriosa.La Maria m’ha mirat amb posat de noentendre-ho massa i després ha somri-gut.–Doncs ni més ni menys que això, Sò-nia. He de començar a entrevistar-meamb els pares de tothom i ets la primerade la llista. Tens l’agenda a mà?–Així no passa res?

Expressió oral i escrita

Gramàtica

116

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

La composicióLa composició és el procediment de creació de paraules a partir de la unió de dos mots amb sig-nificat propi.

curt + circuit = curtcircuit trencar + closques = trencaclosques(paraula simple + paraula simple = paraula composta) (paraula simple + paraula simple = paraula composta)

Fixa’t que quan unim dues paraules simples formem una paraula composta. Aquesta nova pa-raula té un significat nou i diferent del de cada una de les paraules que la formen.

Es poden fer múltiples combinacions de paraules simples. Les formes més usuals són la unió en-tre si de noms, verbs i adjectius, excepte la unió de dos verbs, que no és possible. Les paraulescompostes resultants, sigui quina sigui la combinació, sempre seran noms, adjectius o verbs.

Observa’n alguns exemples:

• nom + adjectiu � celobert • adjectiu + nom � bonaventura

• verb + nom � portaavions • adjectiu + verb � migpartir

48. �� Escriu el nom del que veus en aquestes imatges, tenint en compte quetots els noms són mots compostos:

49. �� Classifica les paraules següents en compostes i derivades:

• carnisser • terratrèmol • hispanoamericà • foragitar

• plugim • fotocòpia • olivar • autopista

• milhomes • pocavergonya • contradicció • serenitat

• ferrocarril • terrissaire • telenotícies • rentaplats

50. �� Escriu dues paraules compostes que estiguin formades per cada una de les combinacions següents. Consulta, si et cal, un diccionari.

• comptar + (nom) • tallar + (nom)

• girar + (nom) • picar + (nom)

12

34

5 6 7

8

9

Lèxic

69

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

57. �� Explica per què el fragment que has llegit de la Cançó de Roland és

un text narratiu i en què s’aprecia que pertany al gènere èpic.58. �� Analitza la mètrica del primer text (tirades, recompte sil·làbic dels versos,

rima).

59. �� Destaca algun element del text de la Cançó de Roland que et sembli

exagerat.

60. �� Respon les preguntes següents:• Com es diu, l’espasa de Roland?• Per què creus que l’espasa de l’heroi té un nom propi? • Creus que devia ser freqüent, en aquella època? • Coneixes alguna altra espasa que tingués nom? Com es deia? De qui era?61. �� Com interpretes els versos següents?Qui pogués veure’l llençar un mort sobre l’altre,i la sang clara regalar per la prada!62. �� Busca un detall del text que mostri el caràcter impulsiu i, fins i tot,

imprudent de Roland.63. �� Informa’t sobre el fet històric de la batalla de Roncesvalls i sobre

l’any de composició de la Cançó de Roland. Quant de temps hi ha entre

els fets i l’elaboració literària? 64. �� Centrant-te ara en el segon text, quina distància temporal pot

haver-hi entre la conquesta de València i el relat que en fa Jaume I? Busca

informació en llibres d’història, enciclopèdies o Internet.� Compara aquestes dades amb les de l’activitat anterior i extreu-ne una conclusió

pel que fa a la diferència d’intenció entre un i altre text. 65. �� En el text del Llibre dels fets busca citacions que et permetin justificar

aquests aspectes:• La valentia de Jaume I com a militar.• La visió estratègica que té de la batalla a partir de la pròpia experiència.• La capacitat que mostra de conèixer i actuar sobre la psicologia de les seves

tropes.

66. �� Explica un fet providencial que Jaume I narra en el segon fragment

que has llegit.

67. �� Quina semblança de fons trobes entre els dos textos que has llegit?68. �� Explica les diferències que observes entre els dos textos pel que fa

a la forma.

69. �� Quin valor té la sang en un i altre text?

Avaluació

97

64. �� Copia aquestes oracions, inspirades en el text, i completa-les amb els

pronoms personals forts adients:

• .......... diu que .......... passis.

• .......... estic segura que .......... em voldrà rebre.

• .......... hem tingut problemes.

65. �� Identifica tots els pronoms febles del fragment següent i indica a

qui fa referència cadascun:

� Classifica els pronoms que has trobat segons si presenten una forma plena o elidida.

66. �� Copia aquestes oracions del text, troba-hi els pronoms relatius, indica

quin sintagma substitueixen i subratlla’n el nucli:

• S’ha obert una de les dues fulles de la porta de vidre glaçat que dóna accés a

l’edifici.

• Ha pujat un tram d’escales que neix a l’esquerra.

• A dalt l’espera un home retallat per la llum que s’escapa de la porta oberta.

67. �� Indica de quin tipus són els pronoms destacats de les oracions següents:

• Busca les paraules amb què formar les frases més adequades.

• Què insinues?

68. �� Escriu l’infinitiu d’aquestes formes verbals, provinents del text.

Indica si aquests infinitius són plans o aguts:

• neix• intueix

• sóc

• han escorcollat • apareix• decoren

69. �� Escriu les formes següents dels verbs girar, rebre i cedir:

• 1a persona del plural • 2a persona del plural • 3a persona del plural

passat simpleimperfet d’indicatiu imperfet de subjuntiu

70. �� Escriu totes les formes del plural del passat simple i el futur del

verb obrir, després respon les preguntes següents:

• Quin dels dos temps verbals, passat simple o futur, presenta formes planes?

• Quin presenta formes agudes?

71. �� Indica si alguna de les paraules següents té un prefix in- que expressi

negació i explica’n la variació ortogràfica:

• immergir-se• irreflexiu

• il·lumina

72. �� Busca en el text un mot derivat amb prefix de cada un d’aquests:

• fiar• cerca

• esperat

• posat• centrada

• filar

La Míriam entra. Quan travessa la porta distingeix diversos sensors; per això no

l’han escorcollat. Avança amb decisió, però l’home l’atura, agafant-la pel braç.

96

La Míriam, una patinadora urbana de dissetanys, es troba embolicada en uns negocis molt pe-rillosos.

Així que ha pitjat el botó exterior s’ha obertuna de les dues fulles de la porta de vidreglaçat que dóna accés a l’edifici. Ha travessatun vestíbul ampli i bastant fosc i ha pujat untram d’escales que neix a l’esquerra, s’enfila igira a la dreta per morir davant d’una monu-mental porta amb relleus vegetals. A dalt l’es-pera un home retallat per la llum que s’escapade la porta oberta.–Digues-li qui sóc, estic segura que em voldràrebre.L’home tanca sense fer soroll i deixa la Míriamfora. Un llum groguenc situat damunt el marcde la porta, que la il·lumina com si fos unquadre exposat, és l’únic testimoni de la sevaespera. I un degoteig llunyà, que arriba finsallà on és ella. Un minut i mig després obrenla porta i apareix el mateix home.–La senyora diu que passis.La Míriam entra. Quan travessa la porta dis-tingeix diversos sensors; per això no l’han es-corcollat. Avança amb decisió, però l’homel’atura, agafant-la pel braç.–No pensaràs entrar amb això als peus?La Míriam s’espolsa la pressió de l’home i en-tra patinant, marcant el seu pas amb ratlles degoma i pols damunt el parquet gruixut. Si ce-deix a la primera, no en traurà res, i n’ha detreure molt. La patinadora ni tan sols intueixels molts quadres que decoren les parets delpassadís perquè està concentrada, no a buscari triar les paraules amb què formar les frasesmés adequades, sinó a tancar-se amb fermesaen una actitud resolutiva que no pot permetre

Sempre amb patins

Avaluació

escletxes; és com confiar en un batiscaf llogatper immergir-se en un abisme a la recerca d’-hipotètits tresors. Un impuls, entre irreflexiu idesesperat, l’anima com cent mil espectadorscridant el seu nom en un estadi.–Porto allò –deixa anar la Míriam mentre ob-serva el que l’envolta. Són en una sala moltgran, proporcional al pis. L’espai està ple degerros, quadres, escultures i mobles; tot for-ma part d’una barreja d’estils, de clàssic i demodern, de car i de molt car.–Fantàstic! Molt bé, molt bé... Però no hau-ries d’haver trucat, primer? Presentar-te aaquestes hores del matí...–Hem tingut problemes.–Quina mena de problemes?–Això és cosa nostra. Ja té el que volia i ara jovull el que vam pactar.–Però jo, ara i aquí, no tinc tants diners, hohas d’entendre...–No m’ho crec.–Què insinues? –Ja hi som amb les rebaixes, oi?

LLORT, Trenta-dos morts i un home cansat(Adaptació)

Activitatscomplementàries

98

Activitats complementàries

77. �� Escriu les formes verbals compostes

corresponents a aquestes formes verbals

simples, seguint el model:

� caminàrem � haguérem caminat

• belluguéssim • trucàvem

• compraves • menjaríeu

� Què observes des del punt de vista del’accentuació?

78. �� Observa aquestes quatre paraules i

explica per què les que estan en singular no

porten accent gràfic i, en canvi, les que

estan en plural sí que en porten.

LÈXIC

79. Descompon les paraules següents, com

en l’exemple.

• escridassar • ensaïmada • escanyolit

• cervatell • fullaraca • aferrissada

80. Escriu la paraula que resulta de relacionar

els prefixos de l’esquerra amb els mots de la

dreta:

post- • • estructura

pre- • • duc

circum- • • formació

infra- • • marí

arxi- • • operatori

trans- • • locució

sub- • • natal

ultra- • • urbà

81. Copia les paraules següents i subratlla’n

els infixos:

ensangonar caganer geperutempatollar manotejar ventolí

examen - exàmens - fenomen - fenòmens

Model

prefix lexema infix sufix

es- prim -atx- -at

GRAMÀTICA

73. �� Torna a escriure aquestes oracions

substituint el pronom feble per l’element

que s’indica entre parèntesis:

• En compro (SN).

• El Joan ho és (SA).

• Vés-hi! (SAdv)

• Hi penso tot el dia (SP).

• Ho crec sincerament (proposició subordinada).

74. �� Copia aquestes oracions, subratlla els

pronoms que contenen i classifica’ls en forts,

febles, interrogatius i relatius:

• Nosaltres ens hem instal·lat un programa nou.

• Pregunteu al primer policia local que trobeu enquina direcció es troba l’estació de tren.

• Vostè mateix, triï la llibreta que li agradi més:però pensi que n’hi ha de més barates.

• Em demano qui s’ha deixat encès el llum.

75. �� Escriu una oració en què apareguin les

combinacions següents de verbs i pronoms.

Fes servir la forma adequada de cada

pronom feble.

ens + deixar portar + les demanar + li

en + agafar enviar + els

ORTOGRAFIA

76. �� Torna a escriure aquest text canviant

les formes del passat perifràstic per formes

del passat simple:

Quan la quilla de la barca va tocar la gra-va, els seus dos tripulants van desembar-

car ràpidament per ajudar-nos amb l’equi-patge. [...] Vam pujar a la barca mirant de nomullar-nos els peus i, després d’insistir unamica, vam aconseguir que els mariners ensdeixessin rems. I així, vigorosament impulsa-da per tots nosaltres, l’embarcació va tallarl’aigua negra en direcció a la goleta.

PAU JOAN HERNÁNDEZ, La tripulació del Pànic

DIMENSIÓ COMUNICATIVA


122

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

El conflicte lingüísticUn conflicte lingüístic és una situació en què dues llengües es troben en situació desigual enuna mateixa societat. Una d’elles, la llengua dominant, s’utilitza cada cop en més situacions co-municatives en perjudici de l’altra, la llengua subordinada. Les raons per les quals una llenguaqueda subordinada a una altra en el seu propi territori poden ser diverses: una dominació políti-ca (com va passar amb els pobles conquerits pels romans), una pressió econòmica i cultural(com passa ara amb l’anglès), uns moviments migratoris intensos (com va passar amb la imposi-ció del castellà i el portuguès a l’Amèrica dita llatina), etc.

Llengües majoritàries, minoritàries i minoritzadesSegons la situació que tenen en la societat, es distingeixen tres menes de llengües:

• Les llengües majoritàries. Són llengües amb molts milions de parlants i que s’expandeixen enterritoris on inicialment no es parlaven. Les llengües més parlades en el món actual són el xinèsmandarí (870 milions de parlants), l’hindi (366), l’anglès (341), l’espanyol (322), el bengalí (207)i l’àrab (202). Altres llengües majoritàries són el portuguès, el rus, l’alemany, l’italià, el francès, etc.

• Les llengües minoritàries. Són llengües amb un nombre de parlants reduït però que s’utilit-zen normalment en tots els usos socials dins del seu territori. Aquest és el cas del suec, ambuns 8 milions de parlants, o del finès, amb uns 5 milions.

• Les llengües minoritzades. Són llengües amb un nombre de parlants reduït i que, a més, nogaudeixen d’un ús normal en tots els àmbits socials dins del seu territori. Això és degut a lapresència d’una altra llengua, dita dominant, que pressiona i pren usos a la llengua del país.Aquesta és la situació de la llengua catalana que, amb uns 10 milions de parlants, està afectadaper la pressió política i social de les llengües castellana i francesa.

Els processos de substitució lingüísticaEl procés de substitució lingüística és un procés de canvi pel qual la llengua dominant en unasituació de conflicte lingüístic acaba fent desaparèixer la llengua subordinada.

És un procés gradual que comença quan una comunitat es converteix en bilingüe i adopta, perforça o de grat, una altra llengua. La llengua pròpia, aleshores, s’usa en menys ocasions i va per-dent parlants. És un procés llarg que dura almenys tres generacions.

1a generació

(els avis)

• Parlen la seva llengua (B) entre ells.

• Alguns són bilingües i par-len la llengua dominant (A)amb la generació següent.

2a generació

(els pares)

• S’imposa el bilingüisme, peròpredomina l’ús de la llenguadominant (A).

• Ja no hi ha parlants monolin-gües en l’altra llengua (B).

3a generació

(els néts)

• S’usa només la llenguadominant.

• Ha desaparegut l’altrallengua (B).

123


La normalització de la llenguaSi la societat afectada per un procés de substitució lingüística pren consciència de la importància

i el valor de la llengua pròpia, es pot iniciar un procés que freni la reculada de la llengua mino-

ritzada i doni un altre rumb al conflicte lingüístic.

El procés de normalització lingüística és un procés de canvi pel qual s’intenta recuperar plena-

ment l’ús normal de la llengua amenaçada. Les actuacions que cal fer per recuperar una llengua

minoritzada varien segons els casos. Algunes de les que solen ser més determinants són les se-

güents:• Establir una normativa lingüística que la faci apta per a tots els usos, inclosos els formals.

• Reconèixer l’oficialitat de la llengua pròpia del país.

• Donar prestigi a la llengua pròpia, com a eina de promoció personal i de cohesió social.

• Introduir l’ús de la llengua en els àmbits ocupats per la llengua dominant (administració, es-

cola, mitjans de comunicació, etc.).

66. �� En quin d’aquests casos podem dir que una situació de contacte

de llengües és un conflicte de llengües?• Quan hi ha enfrontaments entre els parlants d’una i altra llengua.

• Quan les dues llengües es troben en situació desigual en una societat.

• Quan en una llengua es fan faltes d’ortografia per influència de l’altra,

i a la inversa.67. �� Argumenta quina de les dues afirmacions següents és certa:

• Totes les llengües minoritàries són minoritzades, però no totes les llengües

minoritzades són minoritàries.• Totes les llengües minoritzades són minoritàries, però no totes les llengües

minoritàries són minoritzades.68. �� Imagina’t que, dins d’un estat, hi ha un país amb una llengua pròpia

que no és la del conjunt d’aquell estat. Digues quins dels factors

següents afavoririen la substitució lingüística i quins contribuirien

a la normalització:• La llengua pròpia s’ensenya a l’escola.

• La llengua de l’estat és l’única oficial.

• Les classes benestants i més cultes fan servir habitualment la llengua de l’estat.

• Es crea un canal de televisió que emet en la llengua pròpia del país.

• Els funcionaris s’expressen només en la llengua estatal.

• L’administració estimula l’ús de la llengua pròpia en la retolació pública.

• Hi ha una situació de diglòssia en què la llengua de l’estat és la dominant.

• Els joves fan servir cada cop més la llengua del país.

• No hi ha una normativa ortogràfica acceptada per tots els usuaris

de la llengua pròpia.

147


Els amants

La carn vol carn.Ausiàs March

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l’amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l’amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peçó d’una orella.

El nostre amor és un amor brusc i salvatge,

i tenim l’enyorança amarga de la terra,

d’anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

cast: qui s’absté de plaers sexuals considerats il·lícits

negligentment: sense parar-hi gaire atenció

arrap: esgarrapada


83

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • CAMP SEMÀNTIC

El v

oca

bu

lari

del

s ed

ific

is

i les

co

nst

rucc

ion

s

™™™™™

25. �� Relaciona cada part de l’edifici amb el seu nom:

• teulada • escala

• golfes • claraboia

• façana • soterrani

• passamà • graó

• balcó • barana

• xemeneia • celobert

• rampa • columna

26. �� Copia les oracions següents i completa-les amb una d’aquestes paraules:

• La .......... de la façana principal té forma de drac.

• El .......... girava amb la força del vent.

• Aquells pilars conformen una .......... cilíndrica, també anomenada de mig punt.

• Els monjos buscaven la pau al .......... del monestir.

27. �� Copia les oracions següents i completa les amb una paraula derivada de la que tens entre parèntesis. Fes-hi tots els canvis que calgui.

• No pot pintar les parets perquè encara no les han .......... (guix).

• Avui acabaran de .......... (rajola) la cuina.

• El carrer que porta a la catedral està .......... (pedra).

• No poden avançar la feina perquè s’ha espatllat la .......... (formigó).

• Encara han de .......... (quitrà) els carrers.

28. �� Aparella cada element arquitectònic amb la seva definició:

capitell absis cúpula cornisa rosassa

• Obertura circular, sovint amb vitralls, que es troba a la façana d’algunes esglésies.

• Element arquitectònic sortint, horitzontal i motllurat, que corona una façana.

• Element arquitectònic que corona generalment la part superior d’una columna.

• Estructura semiesfèrica que cobreix una part de la nau d’algunes esglésies.

• Part d’una església que s’obre normalment al fons de la nau central.

29. �� Escriu el nom de cada una d’aquestes construccions:

claustre penell gàrgola volta

12

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1 2 3

4

5

6

7

Camp semàntic

Licm

t s

OBTENIR INFORMACIÓ1. Explica el significat de les paraules següents:• reverberar

• calitja• bisó

• astorat

• batibull• erm

• ribot• enclusa

• pispa• retrunyir

• menar• capir

• desvagat• decandir-se • esvanir-se • purrialla

• guerxo• esbucar

2. Substitueix les expressions destacades per l’opció que et sembli més correcta:• Es va aixecar de bell nou, i tot el que era de fusta va esdevenir de pedra.

una altra vegadaamb molta bellesamés nou encara

• La ciutat mateixa, si bé va experimentar carnisseries i horrors de tota mena...sempre queencara quepotser

3. Busca en el primer paràgraf del text tres paraules que pertanyin al camp semàntic

de les següents:

4. Localitza en el primer paràgraf algunes paraules relacionades amb la vista i l’oïda.

Després escriu aquests mots o expressions i explica quina sensació et produeixen. 5. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:

industrialitzacióeina

sorollnatura

103

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

A

B

C

D

34

Alternança de vocals en certs verbsCom a norma general, l’arrel de totes les formes d’un mateix verb té la mateixa vocal. El verb

dormir, per exemple, s’escriu sempre amb la vocal o al lexema: dorm- apareix a dormo, dorms,dormies, dormireu, dormint... En alguns casos, aquesta norma permet als parlants del bloc orien-

tal de la llengua catalana saber com han d’escriure certs verbs que els podrien fer dubtar. Per

exemple, han d’escriure nedem amb una e a la primera síl·laba perquè troben aquesta vocal en

formes que, com nedo, tenen l’accent a l’arrel i es pronuncien clarament amb e.

Tanmateix, certs verbs –alguns d’ús força freqüent– presenten una alternança en la vocal de

l’arrel:

• Poder i voler. En aquests verbs alternen les arrels amb o i u:

1. En síl·laba tònica, la pronunciació indica clarament què cal escriure (puc, pots...)

2. En síl·laba àtona, cal escriure com a norma o (podia, podré, pogués, poguérem, pogut...) excep-

te en les formes puguem, pugueu, vulguem i vulgueu, tant del present de subjuntiu com de

l’imperatiu. Totes les formes d’aquests temps s’escriuen amb u:

– pugui*, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin– vulgui*, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

* Aquestes formes apareixen només en el present de subjuntiu, no pas en l’imperatiu.

• Collir, cosir, escopir, sortir, tossir i derivats (recollir, descosir, sobresortir...). En aquests verbs,

s’escriuen amb u les arrels amb vocal tònica i amb o les arrels amb vocal àtona. Exemples:

cullo, culls, cull, cullen... però: collim, colliu, collien...cusi, cusis, cusin... però: cosim, cosiu, cosiríeu...surt, surtin... però: sortim, sortiu, sortissin...

• Fer, jeure, néixer, treure i derivats (desfer, ajeure’s, renéixer, sostreure...). En aquests verbs, s’es-

criuen amb a les arrels amb vocals àtones, independentment que en les formes tòniques pu-

guem trobar una a o una e segons les formes i les varietats geogràfiques. Exemples:

faré, faria... faig, fas, fem, feia, facis...jaiem, jaieu, jauràs... jeure/jaure, jeu/jau, jeia... naixem, naixeu, naixia, naixerà... néixer/nàixer, neix/naix...traient, traurem, traguéssiu... treure/traure, treus/traus, tret...

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • ORTOGRAFIA

48. �� Copia aquestes formes verbals i completa-les amb a o e. Després,escriu-ne una altra en què aquesta vocal aparegui en posició tònica:

• pr__nia • af__itava • comb__tia

• perm__tran • cr__ixia • for__deu

49. �� Fes el mateix que en l’activitat anterior, però ara omplint els buitsamb o o u:

• xi__lem • r__bat • resp__nia

• trem__leu • t__pava • x__claria

escopir: escup

cosir: cus

sortir: surt

35


50. �� Elabora un quadre com aquest a la llibreta i completa’l seguint el model:

51. �� Torna a escriure les oracions següents en futur:• La Meritxell no tasta res que sigui dolç.• L’Agnès fa les pràctiques al matí.• Tot el dia jeu al sofà sense fer res.• Son pare li retreu el seu comportament.52. �� Escriu el present de subjuntiu d’aquests verbs:• cosir

• voler• sortir• poder

• collir• tossir53. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb la forma verbal que

s’indica:

• Cada vegada que s’acaba una classe ............ al passadís. (1a, plural, presentd’indicatiu, verb sortir).

• Espero que ............ acceptar el meu ajut. (2a, plural, present de subjuntiu, verb voler).• Quan érem petits anàvem a l’hort amb l’avi i ............ cireres. (1a, plural, imperfet

d’indicatiu, verb collir).• Quan ............, porteu-me un compàs. (2a, plural, present de subjuntiu, verb poder).• Es va posar un xal que li ............ les espatlles. (3a, singular, imperfet d’indicatiu, verb

cobrir).

54. �� Escriu l’infinitiu que correspon a les definicions següents:• Treure la pols.• Pujar dalt d’un cavall.• Deixar algú o alguna cosa moll d’aigua. • Fer sortir els colors a algú.

• Aguantar alguna cosa perquè no caigui.55. Llegeix el text que hi ha a continuació. Després en faràs un dictat.

ahir ara demàdefensar defensava defensa defensaràjeuretreuredesferrecaurenéixer

No he pogut aclucar l’ull en tota la nit. La veïna del tercer no ha parat de tossir i llevar-se delllit, i arrossegar els peus fins al bany. I allà, a continuar tossint i, per si això era poc, ha co-

mençat a escopir. Només de sentir-la se’m removia l’estómac. Així és que, vulguis no vulguis, tota

la família en dansa. La mare s’ha posat a fer mitja i se n’ha fet un tip, de collir punts! El pare, que

li treia importància, és l’únic que ha continuat jaient. La meva germana ha aprofitat per atacar:

que si tot era culpa de viure en un pis, que en una casa estaríem més tranquils... Però, veient que

no se’n sortiria, ha optat per posar-se a llegir. Quan feia cinc hores que tossia, el xarop deu haver

fet efecte i la pobra dona s’ha adormit. Llàstima que aleshores el pare ha començat a roncar.

Ortografia

195

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

35. �� Escriu oracions que serveixin d’exemple per a les afirmacions següents:

• La primera de dues proposicions coordinades copulatives enllaçades amb ni també

ha d’anar encapçalada per ni, no o algun mot de sentit negatiu.

• La conjunció o que encapçala la primera de dues proposicions coordinades

disjuntives, normalment pot ser eliminada.

• La primera de dues proposicions coordinades adversatives enllaçades amb sinó

que ha d’anar encapçalada per un mot de sentit negatiu, com ara no.

36. �� Les conjuncions i i o, a més de proposicions, també poden coordinar altres

elements. Escriu exemples en què aquestes conjuncions coordinin dos

sintagmes nominals, dos sintagmes adjectivals, dos sintagmes adverbials,

dos sintagmes preposicionals o dos sintagmes verbals.

37. �� La conjunció coordinant adversativa sinó es pot confondre,

ortogràficament parlant, amb si no, és a dir, amb la conjunció subordinant

condicional si quan va seguida de l’adverbi de negació no. Fixa’t en les

oracions següents i omple els buits amb sinó o si no:

• Afanya’t .......... vols perdre l’últim tren.

• No s’hi va encarar, .......... que va mirar de suavitzar la situació.

• No està jubilat, .......... a l’atur.

• .......... et talles els cabells, aviat no et coneixerem.

38. �� Explica què indica la coma destacada en les oracions següents:

• El mercat central obre cada tarda; els dels barris , dimarts i divendres.

• En Pau ha tret un notable de tecnologia i la Sílvia , un excel·lent.

� En quins dels tipus d’oracions que has estudiat es produeix aquest fenomen?

39. �� Escull l’infinitiu correcte i completa les oracions amb el temps verbal

indicat entre parèntesis:

• Aquest preu .......... l’allotjament i mitja pensió (present d’indicatiu incluir/incloure).

• Estem .......... des de l’estadi olímpic de París (gerundi emetre/emitir).

• No se t’.......... pas de destapar aquest pot! (present de subjuntiu ocurrir/ocórrer).

• Els candidats .......... sobre el tema dels impostos (futur debatre/debatir).

40. �� Identifica el complement directe de les oracions següents

i substitueix-lo pel pronom feble adient:

• Sospito que ha tornat d’amagat.

• Engega la ràdio, Manel.

• Busca feina des de fa tres mesos.

• Enganxa cartells d’actuacions musicals.

• Acosteu-me allò, si us plau.

• M’han tallat el pollastre a quarts.

� Busquem la cabana. 1 La busquem.

Penso que caldria doblar la pensió. 1 Ho penso.

Vaig enviar sis postals. 1 En vaig enviar sis.

Exemple

192


La juxtaposició i la coordinació

En aquesta unitat veurem dos dels tres grans tipus d’oració composta. Es tracta de dos tipus

d’oració en què les proposicions que integren l’oració es troben al mateix nivell sintàctic.

La juxtaposició

La juxtaposició de les proposicions que formen una oració composta consisteix a enllaçar-les

mitjançant l’entonació, en l’oral, o els signes de puntuació (la coma, el punt i coma i els dos

punts), en l’escrit. Exemples:

Cada dia circulen més vehicles les carreteres es col·lapsen.

proposició 1 enllaç proposició 2

Truca a la tieta Carme espera la teva felicitació.


En la llengua oral, aquests signes de puntuació equivalen a una pausa breu o un canvi dins d’una

corba entonativa. Fixa’t que, si canviéssim els signes de puntuació destacats per punts i seguit,

tindríem oracions simples independents amb un període d’entonació diferent per a cadascuna.

Pel que fa al sentit, les proposicions juxtaposades poden expressar matisos diversos, des de la

simple suma de significats (Avui és festiu, demà fan el pont) fins a una relació deductiva de causa i

conseqüència (Ha deixat la porta ajustada: tornarà aviat).

La coordinació

La coordinació de les proposicions que formen una oració composta consisteix a enllaçar-les

mitjançant connectors (generalment, una conjunció coordinant). Exemples:

Fan una excursió cada trimestre van de colònies a l’estiu.


Es prepararan uns entrepans buscaran un restaurant econòmic.


En els exemples que acabem de veure, el connector és un sol mot situat entre les dues proposi-

cions que enllaça. Ara bé, en certs casos la conjunció es reforça amb altres mots (Ens endurem els

nostres esquís o bé en llogarem uns) o es dobla i encapçala totes dues proposicions (Ni dormen ni

deixen dormir).

Pel que fa al significat, les proposicions coordinades poden expressar sentits diversos. Cada sig-

nificat està en relació amb uns connectors concrets i comporta una classe de coordinació.

o

i

:

,

Act. 31 i 32

Act. 33 i 34

Act. 29 i 30

831025 _ 0001-0005.qxd 21/3/07 09:18 Página 3

4

ÍNDEX

0 Obrim la porta

Pàg. 6

1 Històriesintemporals

Pàg. 20

2 I si fos...

Pàg. 48

3 Fonamentssòlids

Pàg. 74

4 En evolucióconstant

Pàg. 100

5 Bona sort o mala sort

Pàg. 128

6 Models a seguir?

Pàg. 154

7 Plou i fa sol

Pàg. 182

8 Progressosevidents

Pàg. 210

9 Punt i seguit

Pàg. 236

UNITAT

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Petites reflexions

L’Hedera helix

La mà dissecada

Com es construïauna piràmide

La ciutat

Retorn al passat

Les Noies deFilferro

El príncep deVilamaniscle

«Cal posar fi a laidea que ajudar ésoferir caritat»

Consellextraordinari a lavila de Pimburg

El vocabulari de lesplantes

El vocabulari del’ésser humà: actitudsi sentiments

El vocabulari delsedificis i lesconstruccions

El vocabulari delsnuclis de població

El vocabulari delsarbres

El vocabulari de labellesa i la moda

El vocabulari dels fenòmensmeteorològics

El vocabulari delsremeis i les medecines

El vocabulari delsaccidens geogràfics

L’expressiód’actitudsemocionals (I)

L’expressiód’actitudsemocionals (II)

Mitjans decomunicació igèneres periodístics

La notícia

La crònica

El reportatge

L’entrevista

Els gèneresperiodísticsd’opinió

L’expressió del’opinió personal


Llegir en públic. Pistes per llegir en públic

Diem el mateix, però no de la mateixa manera. Els registres de la llengua

Explicar una notícia. Els titulars

Expliquem una anècdota. Per explicar una anècdota...

Expliquem alguna cosa enpúblic. Fem esquemes abans de parlar en públic

Comprenem, comptem,analitzem i expliquem

Fem preguntes amb sentit. Per fer una entrevista impossible

Presentem un informatiu a latelevisió. Fem el nostre butlletíde notícies

CAnnexos Llegir un llibre, pàg. 262. Resum de gramàtica, pàg. 268

Llegir i comprendre

Llengua i comunicació

Expressió oral i escrita Camp semàntic

REFLEX

G

831025 _ 0001-0005.qxd 21/3/07 09:18 Página 4

5

A


Les faltesd’ortografia

Alternança devocals en certsverbs

L’accentuació deles formes verbalsagudes

L’accentuació deles formes verbalsplanes

L’accentuació deles formes verbalsesdrúixoles

Les dues funcionsde la dièresi

L’ús de la dièresien les formesverbals

L’accent gràfic dela o i la e

L’ús de l’apòstrof

L’apòstrof i elguionet en elspronoms febles

Els diccionarisespecífics

Locucions i frasesfetes

La derivació (I).Sufixos

La derivació (II).Prefixos i infixos

La composició

La composicióculta

L’habilitació i la metonímia

Les abreviacions:abreviatures i símbols

Les abreviacions:sigles i acrònims

La correcció lèxica

Conjugació verbal, pàg. 272

Contacte de llengües

El conflictelingüístic

Normalització inormativitzacióde la llenguacatalana

DIMENSIÓSOCIAL

I CULTURALtic

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

Gramàtica

Morfologia isintaxi

Les categorieslèxiques

Els verbs

Els pronoms

Classes d’oracions

L’oració simple

L’oració composta

La juxtaposició i la coordinació

La subordinació

Els connectors

Ortografia Lèxic

Gèneres literaris i context històric Crítiques a la moda femenina, deFrancesc Eiximenis; Gransmagatzems, de Narcís Comadira

Narracions bíbliques i clàssiques La torre de Babel Ulisses i els Cíclops, d’Homer

Narracions èpiques i històriques Roland, heroi de la batalla deRoncesvalls; El rei En Jaume és ferit

Novel·la romàntica i realista Julita, de Martí Genís i Aguilar L’Escanyapobres, de Narcís Oller

La narrativa fantàstica i el realismemàgic El hòbbit, de J. R. R. Tolkien; L’arbre domèstic, de Pere Calders

La poesia amorosa Oreneta, ton cant em fa sofrir, deGuillem de Berguedà; Els amants, de Vicent Andrés Estellés

La poesia compromesa Corrandes d’exili, de Pere Quart; Amb totes dues mans, de Maria MercèMarçal

La poesia sobre la vida i la mort Tot l’enyor de demà, de Joan Salvat-Papasseit; Si m’haguessis fet néixer grade blat, de Màrius Torres

El drama Romeu i Julieta, de WilliamShakespeare; Mar i cel, d’Àngel Guimerà

El teatre de text actual El mètode Grönholm, de JordiGalceran

831025 _ 0001-0005.qxd 21/3/07 09:18 Página 5

Obrim la porta0Josep-MariaTerricabras és filòsof,escriptor i catedràticde filosofia a laUniversitat de Girona.Ha escrit diversosllibres i col·laboraamb mitjans decomunicació, amb unpensament semprecrític i fent reflexionssobre el món actual.

Petites reflexionsAmic lector

Aquí tens una colla de textos breus, textos de proximitat, una selecció feta amb la in-tenció expressa de parlar poc i a cau d’orella.

M’agradaria que et fossin útils. Si vols, els pots llegir de pressa, tot i que jo sempreaconsello que es llegeixi a poc a poc. I encara més quan es tracta de textos breus, queconviden molt a tornar-los a llegir una vegada i una altra. És precisament la proxi-mitat dels textos la que fa que, quan hi tornes, no hi trobis mai ben bé el mateix.Certament, en la distància curta ja no és el text que et porta, sinó tu que et fas acom-panyar. Ets tu que t’hi gronxes.

M’estranyaria molt que tots els textos et semblessin igualment estimulants. No sócpas tan pretensiós de pensar que aquí trobaràs la solució dels teus problemes. Sim-plement pretenc això: acompanyar-te en les teves pròpies reflexions.

Amb els millors desitjos,JOSEP-MARIA TERRICABRAS, Girona, juny del 2004

Ensenyar, ensinistrar o educar

Algú encara pensa que els alumnes només han d’estudiar allò que faranservir. Potser no ens hem adonat que la Primària i la Secundària per alque realment serveixen és per educar i per estimular? Ho confonem benbé tot: les humanitats amb les lletres, l’educació amb l’ensinistrament.Quan només ensenyem coses que es puguin aplicar, estem ensinistrant.Educar és una altra cosa: és ensenyar a mirar la realitat complexa, en-senyar a interpretar-la, dominar-la, crear-la i admirar-la, tot alhora.

Ciències... quines ciències?

La distinció entre «ciències de la naturalesa» i «ciències de l’esperit» ha anat

portant, gairebé imperceptiblement, a pensar que les ciències dures eren pre-

cisament això, dures, fredes, objectives, certes, mentre que les altres eren

plenes d’esperit, de vida, de subjectivitat i d’incertesa. D’aquí hem passat a la

distinció estúpida entre ciències i lletres, i a la mitologia estrafolària que diu

que les ciències són racionals i útils, però inhumanes, mentre que les lletres

són poc sòlides i inútils, però humanes.

6

831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Página 6

7

Societat de valors

Hem d’acceptar que la nostra societat es ca-

racteritza per una gran capacitat en la in-

versió de valors. Amb això vull dir dues co-

ses: que és una societat que sap col·locar

diners –sap fer inversions–, però que els

col·loca en un ordre capgirat, que n’inver-

teix els valors. Així s’explica que hi hagi

tants diners per al futbol i tan pocs per a la

investigació i la cultura, per exemple.

Preu, valor i mercaderiaÉs cert que tendim a confondre el valor amb el preu. Però

també és cert que posem molt malament els preus. I això vol

dir que la crisi de valors no és simplement passatgera sinó

profunda. Quan el mercat mana com mana, els valors són

mercantils i la vida humana, una simple mercaderia, molt

poc cotitzada.

Una mica d’humor, si us plau

L’humor no és pas, és clar, l’acudit fàcil o la gracie-ta poca-solta, sinó que consisteix en un equilibride caràcter que permet desdramatitzar moltesqüestions o mirar amb ironia coses aparentmentserioses i tibades. L’humor facilita la distància crí-tica i el somriure autocrític. La manca d’humor enpolítica té, doncs, conseqüències greus, la mésdestacada de les quals és que alguns polítics s’aca-ben creient més importants que els ciutadans. Ne-cessitem polítics amb bon humor. No per riuremés, sinó per no fer riure tant.

Pensament únic?Es pretén que tots pensem igual –igual de malament–,que tots tinguem els mateixos sentiments –en general,baixets i pobrets–, que tots anem comprant, anem fenti anem callant. Heus aquí el famós pensament únic.Que això vol ser únic, vàlid per a tots, no en tinc capdubte. Que això sigui pensament, és francament dub-tós. Els camins de direcció única obligada i les ulleresdels cavalls que volten la sínia no són bons models pera la conducta humana.

Il·lusió

No ens estranyi que molts ciutadans no busquin metes ni objec-tius. Disposen de tècniques i instruments que ja els satisfan. Nodemanen res a la vida. Potser podríem dir que la vida els agrada,però que no els fa il·lusió. I és que només els qui són una micail·lusos es poden il·lusionar. Els desenganyats, no.

Informació o desinformació?

Quan llegim diaris o escoltem i veiem notí-

cies, ja no ens assabentem del que passa. No-

més sabem el que ells volen que sapiguem, i

tal com ells ho volen. Estem indefensos da-

vant els qui manen. Si això no és una dicta-

dura mundial, què és?

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Página 7

8

JOSEP-MARIA TERRICABRAS, Pensem-hi un minut


Un misteri...El misteri dels humans consisteix precisa-ment a adonar-se que cadascú és un misteriper a si mateix. La genètica ens ajuda a en-tendre una colla d’elements que configurenel misteri, però no l’elimina. La ciència,com més avança, més aviat ens va ajudant aentendre que som de debò un misteri.

L’ètica

Fa temps que s’ha oblidat una cosa bà-sica: l’ètica no es refereix als fins, sinósobretot als mitjans. Ja ho sabem, quetothom vol la felicitat, la democràcia, elbé i la llibertat. Només faltaria. El pro-blema és com s’hi vol arribar.

Combatre

El control i la informació ho-nesta són el millor mètode percombatre la ignorància i, ésclar, l’autoritarisme.

Aforismes

1. Els valors s’han de concretar: s’han deconvertir en béns.

2. Els qui contínuament diuen «sempre»o «mai», acostumen a equivocar-se.

3. També a la taula de les idees, dieta va-riada.

4. No pensis que és insensat allò que tuno entens.

5. És profund qui sap portar les idees ala superfície.

6. Sospita de tu mateix i et vacunaràscontra l’arrogància.

7. La mesura és sempre molt recomana-ble, tant en el disgust com en la satis-facció.

8. Hi ha coses que només te les dóna l’e-dat. I et sap molt greu.

9. No és pas qui riu sempre qui té méshumor.

10. El món no s’acaba avui. Ni començademà.

La nació

Els humans depenem els uns dels altres.

La nació és precisament això: l’espai vital

amb què ens identifiquem, l’horitzó en

què reconeixem la nostra història, la llen-

gua i la cultura, les nostres institucions i

els nostres costums, la nostra taula, els

colors del nostre cel i el tarannà de la

nostra gent. La nació és allò que enyorem

quan no som a casa i allò que sovint ens

fa patir quan hi som. La nació ens ajuda a

saber qui som. I és ben clar que, allà on

hàgim d’arribar els catalans, o bé hi anem

junts o bé no hi arribarem mai.

831025 _ 0006-0019.qxd 29/3/07 17:44 Página 8

Licm

t s

OBTENIR INFORMACIÓ

1. Explica el significat de les paraules següents:

• ensinistrar • poca-solta • estrafolària

• imperceptiblement • tibat • tarannà

2. Defineix els mots següents amb paraules teves. Després, compara les definicions que has escrit amb les del diccionari.

• reflexió • consell • aforisme • refrany

3. Ordena les síl·labes següents per formar paraules que són sinònims comunsd’aforisme i refrany. Accentua-les, si cal.

4. Tria l’opció que pugui substituir cada una de les expressions indicades:

• ...una selecció feta amb la intenció expressa de parlar poc i a cau d’orella.

dir poques coses de manera fluïda

dir poques coses en veu baixa

dir poques coses de manera lenta

• Ja no és el text que et porta, sinó tu que et fas acompanyar. Ets tu qui t’hi gronxes.

el text et guia

el text t’ajuda

comparteixes les reflexions del text

5. Llegeix la informació que et proporcionem sobre Josep-Maria Terricabras, i completa-la amb la que trobaràs al seu portal d’Internet: http://www.terricabras-filosofia.cat

■ Llegeix algun dels seus articles d’actualitat i comenteu-los a classe.

INTERPRETAR EL TEXT

6. Justifica la importància de l’adjectiu petites davant del mot reflexions.

7. Torna a llegir la reflexió Ensenyar, ensinistrar o educar i escriu aparellades les duesopcions que mostren, tant si es diu com si es dedueix, les opinions de l’autor.

• Ensenyar coses útils i pràctiques.

• Educar és... • Ensenyar a interpretar la realitat.

• Ensinistrar és... • Ensenyar a tenir una visió crítica de la realitat.

• Ensenyar el que es necessita fer servir.

8. Indica si és cert (C) o fals (F) que les afirmacions següents coincideixen amb lesopinions de l’autor:

• La nació és un referent en què ens identifiquem les persones, individualment i col·lectiva.

• El valor i el preu de les coses són conceptes exactament iguals.

• La majoria de polítics tenen un gran sentit de l’humor.

• No és bo per a la humanitat que hi hagi un pensament únic.

• Tot el que no entenem és una insensatesa.

XI MA MABI VER PRO

9


831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Página 9

10


9. Relaciona cada idea amb el títol de la reflexió en la qual s’exposa:

• Actualment, hi ha una profunda crisi de valors.

• Els mitjans de comunicació poden manipular el nostre pensament.

• La informació ens ajuda a combatre idees totalitàries.

• Les possessions materials no fan necessàriament més felices les persones.

• L’humor i la ironia fomenten l’esperit crític .

• La ciència no pot interpretar totalment el misteri de l’existència humana.

10. Explica els dos significats que pot tenir el concepte inversió de valors en el contextde la reflexió Societat de valors.

11. Relaciona aquests consells amb l’aforisme del qual es poden desprendre:

No hem de fer afirmacions extremes perquè no hi ha veritats absolutes. • • Aforisme 6

Hem de ser receptius i oberts a moltes formes de pensar. • • Aforisme 10

Hem de buscar l’equilibri en totes les nostres actuacions. • • Aforisme 2

Hem de ser humils i no ens hem de creure que som el centre del món. • • Aforisme 7

Hem de rumiar els nostres actes i no actuar amb precipitació. • • Aforisme 3

REFLEXIONAR I AVALUAR

12. Observa el format i el lèxic amb què l’autor s’adreça al lector a l’inici de la lectura i explica quins objectius creus que el mouen a fer-ho d’aquesta manera.

13. Tria dues petites reflexions i explica la relació que tenen amb algun consell quet’hagin donat a casa o a l’escola.

14. Explica la importància que tenen per a l’autor aquests tres conceptes: l’educació, els valors i els diners.

15. En grup, feu una interpretació de la frase «El fi justifica els mitjans» i relacioneu-la amb la reflexió L’ètica.

EXPRESSAR-NOS

16. Tria una d’aquestes duesimatges i escriu un aforisme o refrany a partir de les ideesque et suggereixin. Desprésexposa’ls a la classe.

17. En grup, penseu i proposeu un tema que reflecteixi algun valor relacionat amb la convivència en la societat actual. Després escriviu una breu reflexió i, quan en tingueu un petit recull, expliqueu-les a la resta de companys i companyes, i discutiu-les. Tots hi esteu d’acord?

Il·lusióUna mica d’humor, si us plauUn misteri...

Preu, valor i mercaderiaCombatreInformació o desinformació?

831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Página 10

11


Morfologia i sintaxiT’has fixat que hi ha temes de gramàtica que surten als llibres de text de cada curs? Segur queany rere any notes que es van reprenent qüestions com el gènere, el nombre, les classes de pa-raules, les parts de l’oració, etc. Són nocions abstractes que costen d’assimilar però que calen percomprendre el funcionament intern i l’estructura de la llengua. En aquesta unitat introductòriadelimitarem l’abast de la morfologia i la sintaxi dins de la gramàtica.

La morfologiaLa morfologia és l’apartat de la gramàtica que analitza les paraules i la forma que tenen. La mor-fologia estudia les categories lèxiques i la variació formal de les paraules.

• Les categories lèxiques. Cada paraula té una categoria lèxica. Saber-la reconèixer o, almenys,saber-la consultar al diccionari en cas de dubte, permet veure algunes característiques formalsde la paraula (si pot canviar de forma gens, poc o molt) i les funcions que pot fer dins de l’ora-ció. Per exemple, si identifiques córrer com a verb sabràs que pot aparèixer amb més d’un cen-tenar de formes diferents i que farà de nucli del predicat.

• La variació formal. Cada categoria lèxica és diferent des del punt de vista de la flexió, és a dir,de l’existència de diverses formes de la mateixa paraula. Per exemple, conèixer la flexió delsadjectius en gènere i nombre, et permetrà identificar curta i curts com la mateixa paraula i sa-ber que la primera forma concorda amb un nom com caminada i la segona amb un nom compantalons. La flexió dels verbs s’anomena conjugació i és un tema important que es reprèn ca-da curs.

La sintaxiLa sintaxi és el nivell d’anàlisi gramatical centrat en la combinació de les paraules entre si performar unitats més grans amb sentit. Les dues unitats sintàctiques són el sintagma i l’oració.En el marc de l’oració, la sintaxi estudia també les funcions sintàctiques.

• Un sintagma és un grup de mots organitzat al voltant d’un nucli i amb una funció con-creta dins de l’oració. De sintagmes n’hi ha de verbals, nominals, preposicionals, ad-jectivals i adverbials. El sintagma preposicional de Reus, posem per cas, pot actuarcom a complement d’un nom o d’un verb, però tot sol no pot ser mai ni subjecte nipredicat.

• Una oració és una sèrie de paraules organitzada en sintagmes. Cadascun d’a-quests sintagmes té una funció precisa; almenys un és verbal i té com a nucliuna forma personal del verb. Per exemple, en l’oració En Jordi deixa el patinet

al seu amic, cada sintagma té una funció sintàctica concreta:

–En Jordi: subjecte de l’oració.

–deixa el patinet al seu amic: predicat de l’oració.

–el patinet: complement directe del verb deixa.

–al seu amic: complement indirecte del verb deixa.

Act. 18 - 20

Act. 21 - 23

831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Página 11

12


18. �� Escriu la categoria lèxica que correspon a cadascuna de les abreviacionssegüents i posa’n un exemple:

• V • N • A • Det • Pron • Adv • Prep • Conj • Interj

19. �� Classifica les paraules següents segons el grau de variació formal i escriu la categoria lèxica a què pertanyen:

• àngel • trencar • però• sempre • casual • entre • uf! • ros • hi • ferotge • ho • ell• riure • saviesa • sortós• aquí • o • rellotgeria• pintura • ecs! • martell

20. �� Demostra, amb exemples, cadascuna de les afirmacions següents:

• El subjecte i el predicat d’una oració concorden en persona i nombre.

• El determinant, el nom i l’adjectiu que formen un sintagma nominal concorden en gènere i nombre.

• El subjecte i l’atribut d’una oració amb verb copulatiu concorden en gènere inombre.

21. �� De les següents parelles de categories lèxiques, indica quina actua com a nucli del sintagma en cada cas i com s’anomena el sintagma resultant:

● Nom - Adjectiu � Nucli: nom; sintagma nominal

• Adjectiu - Adverbi • Verb - Adverbi• Determinant - Nom - Adjectiu • Verb - Adjectiu

22. �� Relaciona cadascun dels sintagmes en cursiva d’aquestes oracions ambuna de les funcions sintàctiques següents:

• El creuer inclou diverses escales a la costa italiana i grega.

• Els avions portaven un retard de dues hores de mitjana.

• Visitarem els principals monuments i museus de la ciutat.

• Ens han tocat seients de l’autocar al costat de la finestra.

• El grup de turistes alemanys se’n torna demà.

23. �� Assenyala, amb requadres i amb les abreviatures SN, SA i SP, elssintagmes inclosos dins d’aquest sintagma verbal (SV). Tingues en compteque algun dels sintagmes en pot incloure d’altres a l’interior.

SV

24. �� Fes l’anàlisi morfològica i sintàctica completa de l’oració següent:

La música d’aquest grup agrada als joves de tot el món.

Passegem el gos dels nous veïns del tercer pis.

compl. de nom

compl. circumstancial

subjecte

predicat

compl. directe

Model

Més de 100 formes

Entre 2 i 4 formes àngel (N)

Una sola forma

831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Página 12

13


25. �� Explica quan hem d’escriure és i quan hem d’escriure es.

■ Valoreu, per grups, si heu fet servir una explicació fonètica, una explicaciógramatical, la traducció a una altra llengua coneguda, uns exemples...

■ Acordeu quina és la manera més clara de memoritzar aquesta distinció. És vàlida per a tots vosaltres o hi ha diferents possibilitats segons les persones?

26. �� Explica per què la forma m’agradat és incorrecta i la forma m’ha agradatés correcta. Explica què ens pot fer confondre i quina estratègia podem fer servir per corregir aquesta falta.

Les faltes d’ortografiaSegur que no hi ha cap professor o professora dels que t’han ensenyat llengua catalana que no t’hagi insistit en la importància d’escriure sense faltes d’ortografia. Tanmateix, és probableque, tot i repassar curs rere curs les regles ortogràfiques i les seves excepcions, continuïs fent al-gunes faltes. En aquests últims cursos de l’ensenyament obligatori has d’aconseguir eliminaraquests errors i, per fer-ho, has d’aprendre a:

§1 Ser conscient dels casos en què dubtes.

§2 Fer servir diferents estratègies per resoldre els teus dubtes ortogràfics sense fer faltes.

Vegem-ho amb un exemple: és pràcticament segur que no tens cap dubte a l’hora d’escriure cor-rectament la paraula institut, especialment si el teu centre educatiu té aquesta qualificació. Encanvi, és possible que el mot quietud l’escriguis de manera incorrecta, amb una te al final. Indi-quem amb un asterisc la forma incorrecta: *quietut.

Doncs bé: d’aquest exemple has de tenir clar que:

§1 En certs casos, el so de te al final de paraula ens fa dubtar, perquè es pot representar amb to amb d.

§2 Pots recórrer a un diccionari, un corrector ortogràfic o una regla ortogràfica (amb les possibles excepcions) per trobar la solució correcta.

La regla ortogràfica, en aquest cas, t’informaria que el so de te al final deparaula precedit de vocal tònica s’escriu amb t (i per això escrivim insti-

tut). L’excepció, en canvi, t’informaria que els mots acabats en els sufixos-itud i -etud s’escriuen amb d (i per això escrivim quietud).

Després de resoldre aquest dubte, et convindria memoritzar el cas, aixícom la regla i l’excepció que el solucionen. També és pràctic, però, me-moritzar la paraula quietud i una altra amb el sufix -itud (per exemple,solitud) com a exemples dels casos excepcionals en què cal escriure -d.

En l’apartat d’ortografia de cada unitat anirem presentant els dubtes mésfreqüents i les solucions correctes.

831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Página 13

14


27. �� Torna a escriure aquest temps verbal accentuant les formes verbals que calgui:

Imperfet d’indicatiu (verb haver)

Jo haviaTu havies

Ell/ella haviaNosaltres haviemVosaltres havieuElls/elles havien

■ Fixeu-vos, per grups, com heu resolt la dificultat. Valoreu si les estratègies següents són pràctiques:

– Provar sort.– Tenir memoritzat el temps verbal.– Consultar el diccionari.– Consultar el llibre de conjugació verbal.– Comparar amb el castellà.– Aplicar les normes d’accentuació de paraules planes.

■ Quina és l’estratègia i la solució que hauríeu de memoritzar a partir d’ara?

28. �� Classifica els casos següents de dubtes ortogràfics segons la manera com es poden resoldre:

• que / què

• per què / perquè

• cavall (amb v)

• mes / més

• haver (amb h)

• haver (amb v)

• sinó / si no

• endogàmia

• encaramel·lar

• em / hem

• salut (amb -t)

• convidar (amb n)

29. �� Llegeix atentament el text que hi ha a continuació. Després en faràs un dictat que et servirà per avaluar el teu nivell d’ortografia a l’hora de començar aquest curs.

Que què em passa? I tu m’ho preguntes? Que no t’has assabentat que hacomençat el curs? S’ha acabat el temps lliure, el llevar-se a qualsevol hora,

les festes majors, la platja... I a sobre la directiva ha decidit que la de matescontinuï amb nosaltres. Per què no la deixaven amb els de segon? Perquè enstenen mania, ja t’ho diré. L’any passat em va aprovar pels pèls. Buf! No sé si horesistiré. Per cert, qui és aquella de la tercera fila? Una de nova? Bé, potser elcurs no serà tan terrible com semblava...

Analitzant el cas des del punt de vista gramatical

Memoritzant la paraula

Com a cas de contrast amb el castellà

Aplicant una regla ortogràfica

Consultant el diccionari

831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Página 14

15


Els diccionaris específicsPer conèixer el significat d’una paraula utilitzem habitualment el diccionari de la llengua odiccionari de definició de paraules. Hi ha, però, altres tipus de diccionaris, els anomenatsdiccionaris específics, els quals t’ofereixen una informació concreta i especialitzada sobre ellèxic o conceptes que necessitis saber. Fixa’t en els d’ús més habitual:

• El diccionari de sinònims i antònims et mostra paraules que signifiquen el mateix i altresque signifiquen el contrari.

• El diccionari ortogràfic i de pronúncia et dóna informació sobre aspectes bàsics d’ortogra-fia, gramàtica i pronúncia.

• El diccionari de locucions i frases fetes t’explica el significat d’aquestes expressions.

• El diccionari etimològic t’indica la procedència de les paraules.

• El diccionari invers t’ordena les paraules per les lletres finals.

• El diccionari bilingüe t’indica la traducció d’una paraula catalana en una altra llengua.

• El diccionari de neologismes et facilita informació, organitzada temàticament, sobre els ter-mes i expressions nous que s’han normalitzat darrerament.

30. �� Escriu la definició d’aquestes paraules, després busca-les al diccionari i compara la definició que has escrit tu amb la que hi trobaràs:

• lúdic • rebutjar • afecte • cordill

31. �� Digues si les paraules següents estan ben escrites i indica el tipus de diccionari que has utilitzat per comprovar-ho:

diabetes ilustrar malenconia devantal

32. �� Aparella cada pregunta amb el diccionari on trobaràs la resposta:

D’on ve la paraula conill? • • diccionari de sinònims i antònims

Què significa remenar les cireres? • • diccionari bilingüe

Quin és l’antònim de perspicaç? • • diccionari de la llengua

Com es diu finestra en francès? • • diccionari invers

Quines paraules acaben en -ius? • • diccionari de neologismes

Què significa conspicu? • • diccionari de locucions i frases fetes

És correcta en català la paraula online? • • diccionari etimològic

33. �� Busca en un diccionari ortogràfic la informació següent i copia-la:

• La separació sil·làbica de la paraula estàtua.

• El plural de globus.

• L’imperatiu del verb moure.

• El gènere i el nombre de frenètica.

• La categoria lèxica de maternal.

831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Página 15

16


34. �� Escriu dos antònims de cada paraula en negreta:

• Tenia molta facilitat per a l’aprenentatge d’idiomes.

• Avui l’aigua de l’estany sembla molt neta.

• Aquella mesura va generar molta acceptació.

• He conegut un noi molt interessant.

35. �� Fes servir el diccionari que convingui i afegeix tres sinònims a cada unade les sèries següents:

• delicadesa, finor, subtilesa... • error, equivocació, desencert...

• emoció, alegria, torbament... • embolicat, caòtic, confús…

36. �� Aparella cada frase feta amb el seu significat:

Llepar-se’n els dits • • Suportar les conseqüències d’un fet desagradable

Mantenir a ratlla • • Escarmentar

Pagar els plats trencats • • Limitar l’actuació inconvenient d’algú

Quedar escaldat • • Escoltar àvidament

Fer un pam d’orelles • • Trobar bona alguna cosa

37. �� Busca la traducció al català de les paraules següents:

• Castellà: marchitar, oscuridad, carcoma, ventaja

• Francès: aller, moelle, reclure, siège

• Anglès: hairdryer, asleep, guideline, guzzle

38. �� Classifica les paraules següents segons la llengua de procedència.Consulta, si et cal, un diccionari etimològic.

• bàlsam • tríptic • guerra • albercoc

• espia • governar • alfals • fang

• diàfan • hort • barnús • periple

■ Fes el mateix amb aquestes altres paraules:

• dòlar • camerino • empleat • quincalla

• boicot • òpera • quars • alarit

• trust • entrecot • sarau • cúpula

39. �� Ordena els grups de mots seguint l’ordre del diccionari invers. Fes-ne,posteriorment, la comprovació.

• pintoresc, trobadoresc, grotesc • burxada, porxada, punxada

40. �� Consulta un diccionari de neologismes (ordinari o en línia) i explica elsignificat dels mots golbol, zàping i rapelar.

del llatí del grec de l’àrab del germànic

del francès de l’anglès del castellà de l’italià

831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Página 16

17


Gèneres literaris i context històric

Crítiques a la moda femenina

Per augmentar la seva bellesa porten vestitsde la matèria més cara que poden, de tal ma-nera que n’hi ha de millor ornades que els al-tars en què es diu missa, és a dir, amb teixitsd’or, de vellut, d’escarlata, de duai, de porpra,de taurís, de seda aràbiga i d’altres luxosesvestidures. A més, corretges, bosses i anells engran nombre, variats, estranys i luxosos, sensecap necessitat, sinó solament per la il·lusió dela seva bellesa. La cara pintada, els ulls alco-follats i pintats d’una forma més gran i mésllarga de la que tenen els ulls que Déu els hadonat. Però què direm de les dones d’ara que es fandir dames del temps, dames a la moda, damesde la verdor i dames de la cort; que van ambnous talls de vestits, amb gestos enamorats;que giren els ulls aquí i allà, van juntes debracet i mostren totes les seves joies, encaraque no sigui dia de mercat; que han posat el

nom de carrosses a les antiquades i a aquellesa qui no agraden els seus jocs; que, quan sur-ten, van amb el coll tibat i mouen el cap méssovint que una serp; que tornen estúpids elsmarits, sobretot si són savis; que porten lescelles arquejades, pinçades i pintades de ca-torze colors; que, del cap als peus, són to-cades i posades, i no els falta ni un sol botó;que totes van molt alegres i tothora cantencançons franceses, completament almesca-des i amb perfums de Tunis.

FRANCESC EIXEMENIS, Lo Crestià (Adaptació)

duai: tela provinent de Douai (Flandes)

taurís: tela d’origen persa o musulmà

alcofollats: ennegrits amb cosmètics

almescades: perfumades amb substàncies d’ori-gen animal

Grans magatzems

Veig uns grans magatzems. T’agraden. M’atordeixen.Vols que anem a mirar? És només un moment.Te me’n vas cap a dins i em deixes, indolent,entre un exèrcit foll. I dones m’oprimeixen.

T’he perdut. L’he trobada. Perfums i maquillatges.Vinc cap a tu. No hi és. Peces interiors?L’enfolleix remenar munts de sostenidors.S’ha pintat a la mà colors, com els salvatges.

I et crido des de lluny vencent la timidesai altre cop te me’n vas. Adust, jo em faig l’ofès.I segueixo tossut en la meva escomesa.

Ja està bé, jo que em dic, talment una fanàtica...T’enlluernen estands i llums i no veus res.I escales automàtiques se t’enduen estàtica.

NARCÍS COMADIRA, Les ciutats

831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Página 17

18


Els gèneres literarisUna de les perspectives més interessants a l’hora d’estudiar un text literari consisteix a enfocar-lodes del punt de vista de les característiques del gènere literari al qual pertany, sigui narratiu(rondalla, conte, novel·la...), poètic (líric, èpic, satíric...), teatral (tragèdia, comèdia, drama...) oassagístic (pensaments, cartes, dietaris...).

El text de Francesc Eiximenis que has llegit, per exemple, exposa els pensaments de l’autor ambuna finalitat didàctica. Té com a intenció presentar de manera crítica certs costums femeninsque ha observat l’autor. Pel que fa a la forma, és un text en prosa, majoritàriament descriptiuperò que inclou algunes valoracions subjectives.

El text de Narcís Comadira, en canvi, és un poema, concretament un sonet. En aquest cas, la in-tenció és expressar l’estat d’ànim del poeta davant d’una situació concreta que l’ha afectat perso-nalment. Pel que fa a la forma, consta de catorze versos que la mètrica anomena alexandrins, ésa dir, formats per dos blocs de sis síl·labes separats per una pausa o cesura. L’esquema de rimesés: ABBA CDDC EFE GFG. En una lectura atenta podem descobrir-hi comparacions, metàfores ialtres recursos retòrics que, en el gènere poètic, són abundants.

El context històricUna altra òptica rellevant en l’anàlisi dels textos literaris és la perspectiva històrica i, concreta-ment, saber-los situar i entendre en el context social i cultural en què s’han creat. Per exemple,contextualitzar el text d’Eiximenis, que és del segle XIV, vol dir saber entendre’l en el marc histò-ric de la moral medieval, que tendia a blasmar la dona, els seus costums i la seva relació amb elshomes perquè era vista com a font de pecat. En canvi, el text de Comadira, escrit al segle XX,tracta un tema semblant però des de l’òptica individual dels sentiments del poeta i defugint unageneralització que actualment seria considerada injusta.

41. �� Fes un resum del text de Francesc Eiximenis destacant les afirmacions que constitueixen una valoració subjectiva per part de l’autor.

42. �� Copia els versos del primer quartet separant-ne les síl·labes amb unabarra (/) i la cesura o pausa central amb una doble barra (//).

43. �� En el sonet de Narcís Comadira, busca exemples de:

• metàfora

• comparació

• algun altre recurs expressiu que et cridi l’atenció

44. �� Quins punts de contacte veus entre els gustos de la dona al segle XIV i elsde la del segle XX, segons els textos que has llegit?

■ Compara les reaccions de Francesc Eiximenis i Narcís Comadira davant d’aquestesactituds femenines.

831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Página 18

19

conceptes conceptes de geometria de llengua

Morfologia. Part de la gramàtica que analitza les parau-les i la forma que tenen.

Oració. Sèrie de paraules organitzada en sintagmes queté com a mínim un verb en forma personal.

Ortografia. Branca de la gramàtica normativa que esta-bleix l’escriptura correcta dels mots i d’altres signesde la llengua.

Quina jugada de Scrabble dóna més punts?

De les set peces del faristol, tria la combinació que, traslladada al tauler, doni més punts. Les dues peces en blancpoden equivaler a qualsevol lletra, però no donen punts. Si pots col·locar totes les peces, obtindràs 50 puntsextra.

ENTRETENIMENTS

Sintagma. Grup de mots organitzat al voltant d’un nu-cli i amb una funció concreta dins de l’oració.

Sintaxi. Part de la gramàtica que se centra en la combi-nació de les paraules entre si per formar unitats mésgrans amb sentit.

Conceptes clau de la unitat

P 3

X3mot

X3lletra

X2mot

X2lletra

A B C D E F G H I J L M N O P

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

X3mot

X2lletra

X3mot

X2mot

X2mot

X2mot

X2lletra

X3lletra

I 1 D 2 E 1 A 1

S 1

L 1

C 2

O 1

X3lletra

X2mot

X2mot

X2mot

X2mot

X3lletra

X2lletra

X2lletra

X3lletra

X2lletra

X3lletra

X3mot

X3lletra

X2lletra

X3mot

X2lletra

X3mot

X2lletra

X3mot

X2mot

X2mot

X2mot

X2mot

E 1

U 1

X2mot

X3lletra

X3lletra

X2lletra

X2lletra

X2lletra

X2lletra

X3lletra

X2mot

X2mot

N 1 T 1M1 I 1 R 1 A 1

X2lletra

X2lletra

X2lletra

X2lletra

X3mot

X2lletra

L 1 A 1 N 1 T 1 A 1 R 1

T 1

R 1

Ç 1

R 1

I 1

L·L10

X10

E1

E1

E1

831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Página 19

20

Històries intemporals1

Quina il·lusió que ensfacin un regal! Però...això vol dir que hemde correspondre ambun altre regal? Devegades, potser sí...I què podem regalar?Una planta és unpossible recurs,però... ha de ser unaplanta ben especial...una plantaextraordinària... unaplanta fantàsticainventada per PereCalders...

L’Hedera helixNo heu experimentat mai la tendresa que poden desvetllar les petites atencions? Jo sí,i me n’he hagut de penedir sempre.Triant un exemple qualsevol, a l’atzar, se m’acudeix el que em va passar amb una ami-ga. En una ocasió, per donar-me una sorpresa, em va preparar un dels plats que m’a-gradaven més, i al final de l’àpat va allargar-me un paquet que contenia una corbataarrogant. Sí, ja sé que el qualificatiu causa estupor, però em vaig passar setmanes cer-cant-ne d’altres, i després de tot aquest és el que em va semblar bo.El que succeí fou que no era el meu sant, ni feia anys ni celebrava cap festa meva, i,per molt que em dolgui confessar-ho, la delicadesa d’ella m’entendrí. I això a despitdel color de la corbata i de l’aprenentatge que exerceixo, de fa anys, per tal d’aconse-guir una ideal solidesa de caràcter.L’endemà (com que ja tenia el propòsit fet) me’n vaig anar al mercat de flors. La nitabans havia dedicat hores de les de dormir a triar obsequis que anessin bé, i, per moltque costi de creure, la resolució darrera fou en el sentit de comprar una planta grim-padora, perquè la meva amiga tenia un jardí interior, amb un dels quatre vents limitatper una paret que em desplaïa. Recònditament, la idea era mostrar sol·licitud i al ma-teix temps conspirar contra el mur, que moriria ofegat per l’heura.Els meus coneguts ja saben que sóc pacient en les coses que mereixen paciència, peròque en els altres casos acostumo a portar pressa. En el cas de la planta em va semblardes del principi que no hi podia perdre temps, i ho vaig dir així al venedor, que em vaensenyar la seva mercaderia.–Aquí en teniu una que creix en tants dies.–Ui, no! La que desitjo ha de ser més ràpida.

–Aquella de l’extrem triga la meitat.–Encara és massa.El florista em va mirar durant una estona, i després afirmà que allò consti-tuïa una demanda especial («rara», em demanà que li permetés de dir).

M’aconsellà que veiés una parada de plantes difícils, prop d’allí i, seguint larecomanació, al cap d’un moment provava de fer-me entendre en un altre

lloc.–Tinc el que voleu –digué el comerciant–. Però la llei em priva de vendre aques-

ta mena de plantes sense que el client accepti la plena responsabilitat de la com-pra. Si esteu disposat a signar uns papers...Jo ho estava, és clar, i vaig omplir uns formularis oficials.

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 20

21


Després, el venedor sembrà llavors en un test i em va demanar que em fixés en la su-perfície de la terra, la qual començà a inflar-se en dos o tres llocs i s’obrí en esclats mi-núsculs per donar sortida a un zumzeig perceptible a uns quants brots de color verd. –Això és el que vull. Quin nom té?–Oh, és una variant poc coneguda de l’Hedera helix.Convinguérem el preu i, abans d’anar-me’n, aquell home em digué que, si vivia lluny,seria bo que no m’entretingués pel camí.Agafava el test amb les dues mans i me’l premia contra el pit, mentre aprofitava el re-torn per imaginar-me l’alegria de l’amiga.Fora del mercat, hi havia un home que ballava damunt de vidres trencats, i això nom’ho deixo perdre mai. Me l’estava mirant, quan vaig sentir que l’heura m’arribava alrostre, i creixia fent una bonior de vol d’abelles que em produí alarma. Les fulles s’ar-rapaven a la cara i molestaven, fins al punt que, en enfilar-se pel pavelló de l’orella,em privaven d’una audició normal.Aleshores em vingueren ganes de contractar un taxi, però els taxistes –amb l’instintsinistre que és tan seu– s’adonaven del que m’ocorria i fixaven tarifes elevades. Irritat,vaig canviar d’idea, optant per emprendre una carrera amb totes les meves forces.Recordo que, en passar per davant d’una catedral, la planta em va impossibilitar elsbraços. Jo no aguantava el test amb les mans, sinó que el sostenien les fulles que sem’anaven adherint al cos. De totes maneres era igual, perquè el test va resistir menysque no pas jo: s’esquerdà de sota i sortiren les arrels, que començaren a resseguir-meles cames per buscar la terra amb avidesa.Poc abans d’arribar a la casa (ja la podia veure), els rebrots em van privar de tant demoviment, que havia d’avançar fent salts amb els peus junts. Bellugava els músculs

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 21

22

de la cara amb desesperació, per desviar el curs de la creixença i evitar que la seva no-sa em tapés els ulls.Quan ja era gairebé a la porta, les arrels arribaren a terra i s’hi van clavar, convertint-me en una mata d’herba. Un manyoc de tiges es va dividir sota la meva barba, pujà lameitat per cada galta i en arribar al cap s’uní novament i va trenar-se, de manera queem va serrar de dents i no podia emetre cap so.A través de les clarianes que deixaven les fulles, esbatanava la mirada, que era l’únicacosa que podia fer. Imagineu-vos el meu estat d’esperit en descobrir la meva amigaque tornava a casa, després de la seva hora de compres.Ella va veure la inusitada capa de verd, i m’identificà per la corbata (que sobresortiade la planta). Va acostar-se’m, em va amenaçar amorosament amb una mà i servint-sed’aquella veu dolça que m’enamorava tant, digué:–Baixa de l’arbre, grandolàs! No veus que ja no tens edat per a aquestes coses?

PERE CALDERS, Cròniques de la veritat oculta


Nom: heuraNom científic: Hedera helixClasse: magnoliates.Subclasse: ròsides.Família: araliàcies.Fulles: color verd fosc, palmades, lluents.Flors: groguenques, agrupades en umbel·les.Època de floració: setembre, octubre.Fruit: baies esfèriques, petites i negres, no comestibles.Distribució geogràfica: contrades mediterrànies i mitja muntanya.Hàbitat: boscos, racons ombrívols al peu de penyals de muntanya, torrents i alzinars.

Característiques: L’heura és una liana que puja a sobre d’altres plantes (per exemple, les palmeres dels jardins) o, més sovint,sobre parets rocoses. També es pot trobar estesa pel terra a sota dels alzinars. Forma petites arrels a les branques que liserveixen per aferrar-se al seu suport. Les fulles properes a les branques fèrtils són romboïdals, mentre que les de la resta de laplanta presenten uns característics lòbuls en forma palmada. Floreix al final de l’estiu i a la tardor. Hi ha varietats domèstiques,donat el seu ampli ús en jardineria.

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 22

Licm

t s

OBTENIR INFORMACIÓ


• penedir-se • llavor • bonior • nosa

• grimpadora • esclat • arrapar-se • manyoc

• desplaure • zumzeig • esquerdar • tija

• recònditament • brot • rebrot • esbatanar

2. Substitueix l’expressió destacada per l’opció que et sembli més correcta:

• I això a despit del color de la corbata […].

a més

malgrat

contràriament

3. Explica quins matisos aporten l’infix -ol- i el sufix -às al mot gran.

• Baixa de l’arbre, grandolàs! No veus que ja no tens edat per a aquestes coses?

enuig i malestar

regany i afecte

alegria i felicitat

4. Llegeix la fitxa que descriu les característiques de l’heura i respon aquestes preguntesrelacionades amb el conte:

• Per què creus que l’heura s’enfila per damunt del protagonista?

• Per què només li sobresurt la corbata?

• En quina època de l’any situaries els fets?

5. Explica què creus que entén el protagonista quan fa servir aquestes expressions:

• Diu que una amiga li ha regalat una corbata arrogant.

• Dedica hores de les de dormir a pensar amb què li pot correspondre.

6. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets.

23


A B

CD

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 23

24


INTERPRETAR EL TEXT

7. Llegeix aquest fragment i respon les preguntes següents:

• A qui s’adreça el protagonista amb la pregunta inicial?

• Què desperta en el lector la seva resposta?

• Com valores les seves paraules després d’haver llegit el conte?

8. Quin és el tret principal del caràcter del protagonista? Per què creus que justifica la seva manera de ser?

9. Creus que és una escena habitual per al protagonista, veure un home ballantdamunt de vidres trencats? Raona la teva resposta.

10. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F):

El protagonista considera que la seva amiga és molt detallista.

El regal que ofereix a la seva amiga el fa pensant només en ella.

L’autèntic interès per regalar la planta és embellir el mur.

Al mercat de les flors venen plantes perilloses per a la integritat de les persones.

El protagonista té molta pressa per arribar a casa de l’amiga.

L’amiga, quan veu l’heura, entén de seguida què li passa al seu amic.

11. Calcula el temps que passa des que el protagonista compra la planta fins que la regala a la seva amiga.


12. Explica la relació que hi ha entre els dos personatges principals i justifica-ho ambalgun detall que il·lustri la teva opinió.

13. Creus que la història que narra el protagonista és versemblant? Es trenca en algunmoment la versemblança? Posa’n un exemple, si és el cas.

14. Comparteixes alguna de les opinions del protagonista com, per exemple, la d’atribuir als taxistes un instint sinistre?

15. Contrasta les característiques que té l’Hedera helix segons el conte amb les que té en realitat, que es mostren a la fitxa.

EXPRESSAR-NOS

16. Tria un arbre o una planta que vegis habitualment i elabora una fitxa, similar a la de l’Hedera helix, que reculli les seves característiques principals. Informa’t sobre el nom científic, l’hàbitat, el fruit, etc.

17. En grup, feu un recull d’hipòtesis sobre com devia retornar a la normalitat el protagonista. Després expliqueu-les a la resta de la classe.

Ma

em

f g

No heu experimentat mai la tendresa que poden desvetllar les petites atencions? Jo sí, i me n’he hagut de penedir sempre.

831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Página 24

25


L’expressió d’actituds emocionals (I)El llenguatge serveix, entre altres coses, per expressar actituds emocionals de les persones. Enaquesta unitat i la propera veurem algunes fórmules que permeten expressar sentiments. Aques-tes expressions van acompanyades, en el llenguatge oral, de recursos com ara la postura, els ges-tos, la mirada, etc. En la llengua escrita, en canvi, les expressions es fan més artificioses.

Els sentimentsL’expressió verbal dels sentiments sol fer-se amb verbs copulatius o semblants (ser, estar, sem-

blar, sentir-se, trobar-se...) seguits d’algun adjectiu o adverbi adequat a l’estat anímic de qui parla.

Exemples: Em sento feliç. / En aquella cita em trobava incòmoda. / Estem molt bé!

Aquestes expressions solen ser més aviat informals i pressuposen una certa familiaritat entre elsinterlocutors. En canvi, hi ha situacions en què l’expressió dels sentiments ha de ser més formal.Aleshores, les fórmules solen ser més llargues i refinades, i hi sol aparèixer de manera explícita laparaula sentiment seguida del nom més idoni per al sentiment que es té. Exemples:

Volem expressar el nostre sentiment de solidaritat envers els damnificats.

Deixeu-me felicitar el guardonat, a qui m’uneix el sentiment d’una llarga amistat.

La satisfaccióLes expressions de satisfacció poden ser molt variades. En general, es pot transmetre amb sim-ples exclamacions com Que bé!, Quina sort! o Això és fantàstic!, o amb verbs com agradar o ale-

grar. Es pot fer explícit allò que produeix la satisfacció de diverses maneres:

• Amb una oració independent: Que bé! Hem trobat el camí a la primera.

• Amb una proposició subordinada amb que: Quina sort que us hàgiu posat d’acord.

• Amb una proposició subordinada amb infinitiu: M’alegra haver trobat la Rosa tan feliç!

En contextos més formals, es poden fer servir expressions com ara les següents: És un gran plaer acollir-vos en aquestes instal·lacions. Ens satisfà enormement la seva visita. Em complau salu-

dar l’excel·lentíssim senyor alcalde...

La insatisfaccióLes expressions d’insatisfacció són les mateixes però de sentit contrari. Hi ha simples exclama-cions com Que malament!, Que terrible!, Quina murga! i verbs com agradar utilitzats negativa-ment. Es pot dir clarament allò que produeix la insatisfacció de diverses maneres:

• Amb una oració independent: Que malament! No ens queda gota de benzina.

• Amb una proposició subordinada amb que: Quina murga que plogui el cap de setmana.

• Amb una proposició subordinada amb infinitiu: No m’agrada pagar per endavant.

En situacions en què no hi ha prou confiança es pot recórrer a fórmules més atenuades, com No

ens acaba de fer el pes. Però les expressions més formals solen fer ús de verbs que signifiquen in-satisfacció seguits del motiu que la provoca. Exemples:

Ens desagrada l’actitud que manté davant dels nostres advertiments.

M’ha desplagut l’esment d’aquell fet que ja consideràvem oblidat.

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 25

26


18. �� Explica quins gestos acompanyarien l’expressió d’aquests sentiments:

• fàstic • sorpresa • menyspreu • impotència

19. �� Escriu amb una subordinada amb que i amb una subordinada ambinfinitiu aquestes expressions construïdes amb una oració independent:

• Fantàstic! Jugo de titular al partit de diumenge!

• Que malament! M’he quedat sense diners!

20. �� Busca en aquest text expressions informals de satisfacció i d’insatisfacció.Després, torna’l a escriure canviant-les per expressions formals.

21. �� Classifica en formals (F) i informals (I) les expressions d’aquestes sèries:

Em desplau la gent hipòcrita. Al·lucino amb els documentals d’animals.

No m’agrada la gent hipòcrita. M’encanten els documentals d’animals.

Em cau fatal la gent hipòcrita. És un plaer veure documentals d’animals.

No suporto la gent hipòcrita. Em complau que s’emetin documentals

Em desagrada la gent hipòcrita. d’animals.

22. �� Relaciona cada expressió amb el personatge que la pot dir:

Aquestes mongetes no m’acaben de fer el pes.

Un altre cop mongetes... N’estic tip!

Les mongetes no són el meu menjar favorit...

Em desagraden les mongetes precuinades.

1. Una senyora que compra al mercat. 3. Un convidat a qui ofereixen mongetes.

2. Un cuiner de fama reconeguda. 4. Un nen petit davant del plat de mongetes.

23. �� Llegeix aquests dos textos poètics. Explica quins sentiments expressacadascun i quines expressions s’hi fan servir.

M’he trencat la cama i hauré d’estar un mes sense posar el peu a terra. Quin pal! No podrésortir amb les amigues i, en canvi, hauré de suportar que tothom em pregunti: «Com t’ho

has fet?», «que en tens per gaires dies?», etc. Vaja, un rotllo. Ara, el que sí que molarà seran lesvisites dels avis, que segur que em portaran regals... Que guai, que et malcriïn de tant en tant!

Mala Pasqua us do Déu, monja corcada,Bresca sens mel, trepada celosia,Formatge ullat, cruel fisonomia,Ab més puntes i grops que té l’arada;

De alguna fossa us han desenterradaPer no sofrir los morts tal companyia,Quan eixa mala cara se us podria,i estava ja de cucs mig rosegada;

FRANCESC VICENÇ GARCIA

Quina petita pàtria encercla el cementiri!Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya,pols de rials. No estimores més, excepte l’ombra viatgera d’un núvol.El lent record dels diesque són passats per sempre.

SALVADOR ESPRIU

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 26

27



24. �� Llegiu el text anterior per parelles, comenteu si la situació descrita éshabitual i responeu aquestes preguntes:

• Com reacciona, la Sònia, davant de la sol·licitud d’entrevista de la tutora? Per què?

• Creieu que hi ha hagut un malentès?

• Creieu que la situació de comunicació hauria pogut ser d’una altra manera,perquè tot estigués més clar des del primer moment?

25. �� Imagina’t que la tutora i els pares de la Sònia coincideixen a la reunió depresentació del curs. Estan tots d’acord per concertar entrevistes entre paresi tutor. Explica què podrien dir en aquesta hipotètica conversa.

La tutora vol contactar amb els pares

Estic una mica neguitosa. La Maria, latutora, ha comentat, com qui no vol lacosa, que vol contactar amb els meus pa-res. Ostres, no! Si el curs acaba de co-mençar! Pots comptar: La seva filla tal ital… Si ja me les conec jo, aquestes no-tes!Ja no he pogut estar pendent de l’expli-cació. Per això, quan s’ha acabat la clas-se, m’he aixecat i he anat a demanar-lidirectament.

–Què vols dir ara, amb contactar amb elsmeus pares? –he deixat anar, ara m’ado-no que un pèl seriosa.La Maria m’ha mirat amb posat de noentendre-ho massa i després ha somri-gut.–Doncs ni més ni menys que això, Sò-nia. He de començar a entrevistar-meamb els pares de tothom i ets la primerade la llista. Tens l’agenda a mà?–Així no passa res?

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 27

28


26. �� Redacta la possible nota que la tutora acaba escrivint a l’agenda de laSònia. Hi ha diferències entre concertar l’entrevista oralment o per escrit?

■ Creus que la interpretació de la Sònia hauria estat diferent si el missatge de latutora hagués estat escrit? Per què?

27. �� Llegeix aquests textos i decideix si són propis del codi oral (CO) o del codiescrit (CE), justifica-ho amb algun argument.

■ Explica en quin context es poden haver produït aquests missatges i en quinasituació es poden haver trobat les persones que els han generat.

28. �� Descriu tres situacions quotidianes concretes en què sigui preferible fer servir el codi escrit i explica’n els motius.

■ Posa-les en comú amb la resta de la classe.

29. �� Quan escrius un SMS o quan xateges, fas servir el codi oral o el codi escrit? Raona la teva resposta.

30. �� En grups de tres o quatre, prepareu oralment una conversaimaginària entre alguns dels vostres professors i representeu-la davant de la classe. Trieu un d’aquests temes:

• El rendiment de la classe • El que faran el cap de setmana

• La lliga de futbol • La propera sortida cultural de la classe

■ Com s’expressarien? Intenteu adaptar-vos-hi.

■ Després d’escoltar les intervencions de diversos grups, decidiu quina és la mésreal. Esteu tots d’acord pel que fa aquesta qüestió? Coincideix amb el criteri delprofessor o la professora de llengua?

Codi oral Codi escrit

• És espontani. • S’ha de planificar mínimament.• És l’habitual en les situacions quotidianes. • Implica un esforç més gran de correcció • Acostuma a haver-hi frases inacabades, i formalitat.

repeticions… • És més precís i té unes regles més estrictes.• El context ajuda a interpretar • Es pot repassar el missatge abans de

els missatges. transmetre’l, i el receptor també el pot llegir diverses vegades per entendre’l millor.

Cal prémer el botó un segon cop per activar la vàlvula. Posteriorment, el dispositiu s’engega demanera automàtica.

Una barra de quart… sí, de quart i a més… d’allò, dóna’m una dallonses… d’acord? Com lad’ahir… eh?

I tu, va el tio i, paf, tu ja m’entens… i bé, és que ni t’ho imagines… per flipar, vaja… i després,doncs ja saps.

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 28

29


El v

oca

bu

lari

de

les

pla

nte

s

™™™™

31. �� Aparella cada flor amb el seu nom:

32. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb la paraula adequada:

manat pom rastellera feix

• Ahir la Glòria va fer quinze anys i li van regalar un ...... de flors.

• Pengeu, si us plau, aquesta ...... d’alls a la paret del rebost.

• Ha arrencat un ...... d’herba del jardí.

• Tallaré unes quantes tiges i en faré un ......

33. �� Classifica aquests productes segons si són cereals, llegums o hortalisses.Si et cal, busca informació.

• arròs • avena • mongeta • xirivia • blat

• soja • blat de moro • remolatxa • cigró • civada

• mill • fava • ordi • rave • sègol

• nap • veça • pastanaga • fesol • carabassa

34. �� Aparella cada paraula amb la seva definició:

arrel • • Barreta llarga i prima que aguanta les fulles i les flors d’una planta.

llavor • • Flor abans d’obrir-se.

saba • • Part de la planta enfonsada sota terra, per on pren aliment.

tija • • Part del fruit de la qual pot néixer una altra planta.

bulb • • Òrgan subterrani de forma rodona que tenen algunes plantes.

poncella • • Líquid que circula per l’interior de les plantes i les nodreix.

35. �� Indica el mot que no pertany a cada sèrie:

• planta, planter, plantable, planteig, replantar, plantació, plantatge

• fulla, fullam, fullejar, fullatge, fullaraca, fullac, fullós

• flor, floració, floral, floreig, floret, florada, florejar

36. �� Escriu la paraula que correspon a cada definició:

• Pols de color groc que produeixen les flors quan s’obren.

• Conjunt de grans que hi ha a la part final de la tija dels cereals.

• Element reproductor d’alguns vegetals, com ara els fongs.

• Cadascuna de les fulles de colors d’una flor.

37. �� Escriu aparellades les paraules sinònimes:

esponerós - assaonat - florit - pansit - verd - madur - marcit - tendre

lliri - rosella - tulipa - gerani - clavell - gira-sol - hortènsia

1 2 3 45 6

7

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 29

30


Les categories lèxiquesLes classes de paraulesLes categories lèxiques són classes de paraules que s’estableixen tenint en compte tres nivellsd’anàlisi o criteris: la morfologia, la sintaxi i la semàntica.

• Criteri morfològic. No totes les paraules presenten la mateixa variació formal. Els verbs, perexemple, tenen més de cent formes (repasso, repasses, repassaries, havent repassat, repasséssiu...).A l’altre extrem hi ha categories, com ara els adverbis, que tenen una única forma (aleshores).

• Criteri sintàctic. Hi ha categories lèxiques capaces de generar al seu voltant un sintagma i n’hi ha d’altres que sempre tenen un paper secundari dins del sintagma de què formen part.Així, el verb actua com a nucli del sintagma verbal (per exemple, obre la finestra) i el determi-nant només introdueix el nom nucli d’un sintagma nominal (per exemple, aquesta nit).

Exemples: Obre la finestra: el verb obre és el nucli d’aquest SV. Aquesta nit: el determinant aquesta introdueix el nucli del SN, que és el nom nit.

• Criteri semàntic. Des del punt de vista del significat, hi ha paraules que tenen sentit per simateixes i n’hi ha que no tenen un significat lèxic ben específic, més enllà de connectar altresmots i marcar el tipus de relació que s’estableix entre ells. El nom sopa, per exemple, té un sig-nificat ple, expressa un aliment líquid que sol servir-se en començar un àpat. La preposició de,per contra, no té un significat tan específic, sinó que posa en relació altres mots: president del’escala.

Les categories lèxiques des del punt de vista morfològicSi tenim en compte la variació formal, classifiquem les categories lèxiques en quatre grups:

• Els verbs. Són la categoria lèxica amb més formes, ja que varien segons la persona (1a, 2a o3a), el nombre (singular o plural), el temps (passat, present i futur), el mode (indicatiu, sub-juntiu, imperatiu) i encara d’altres elements com l’aspecte o la veu. Els verbs tenen un cente-nar llarg de formes, excepte els impersonals, que en tenen una vintena, i alguns verbs dits defectius, que justament s’anomenen així perquè no presenten tota la variació possible.

• Els noms, els adjectius i els determinants. Aquestes tres categories varien de forma segonsel nombre (singular o plural) i, en el cas d’adjectius, determinants i alguns noms, en gènere(masculí o femení). Per tant, poden tenir quatre formes com a màxim (cosí, cosina, cosins, cosi-

nes), tot i que segons els casos en tenen tres (veloç, veloços, veloces), dues (taula, taules) o fins itot n’hi ha d’invariables (dilluns).

• Els adverbis, les preposicions, les conjuncions i les interjeccions. Aquestes quatre catego-ries són invariables, és a dir, tenen una sola forma (aquí, per, quan, ah!). Els casos d’apostrofació(d’) es consideren variacions ortogràfiques, no pas morfològiques.

Act. 38 i 39

Act. 40 i 41

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 30

31


Act. 42 - 44

• Els pronoms. Aquesta categoria lèxica és molt diversa des del punt de vista morfològic, perquè n’hi ha de tres menes:

– Invariables. Exemple: vosaltres.

– Variables en nombre. Exemple: li (singular), els (plural).

– Variables en gènere i nombre. Exemple: el (masculí singular), la (femení singular), els (mas-culí plural), les (femení plural).

A més, alguns pronoms febles varien de forma segons la posició que ocupen respecte al verb (us

i vos, per exemple, són formes del mateix pronom que trobem en combinacions com us vaig dir ovaig dir-vos).

Les categories lèxiques des del punt de vista sintàcticSi mirem com es combinen les paraules entre si per formar sintagmes, distingim quatre menesde categories lèxiques:

• Els verbs, els noms, els adjectius, els adverbis i les preposicions. Aquestes cinc categoriesdonen nom, respectivament, al sintagma verbal (SV), al sintagma nominal (SN), al sintagmaadjectival (SA), al sintagma adverbial (SAdv) i al sintagma preposicional (SP). Exemples:

anem a la muntanya: SVel concert de rock: SNboig per tu: SAmolt lentament: SAdva l’Ernest: SP

En els quatre primers casos, el nucli és també la paraula amb més significat. Les preposicions,en canvi, són el nucli del SP però tenen un significat reduït.

• Els pronoms. Les paraules d’aquesta categoria equivalen a sintagmes nominals, adjectivals,adverbials o preposicionals, i eviten haver-los d’expressar explícitament quan la situació o unesment anterior ho fan innecessari.

Ella està de vacances. 1 Ella equival a un SN, com ara La mare.Ho sembla. 1 Ho equival a un SA, com ara preocupat.M’hi he trobat la Carla. 1 hi equival a un SAdv, com ara allí.Ara en tornen. 1 en equival a un SP, com ara del mercat.

• Els determinants. Les paraules d’aquesta categoria actuen com a elements introductoris delsnoms que constitueixen el nucli dels sintagmes nominals. Exemple:

aquesta faldillaDet nucli SN

• Les interjeccions i les conjuncions. Són dues categories que queden fora dels sintagmespròpiament dits. En el cas de les primeres, actuen com una oració, ja que són sintàcticamentindependents. En el cas de les segones, poden relacionar mots dins d’un sintagma o bé propo-sicions dins de l’oració composta. Exemples:

Ep! Que no em sents?interjecció

llapis i paper Vaig sortir de dubtes quan els vaig veure agafats. conjunció proposició conjunció proposició

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 31

32


38. �� Indica quin criteri d’anàlisi segueixen les afirmacions següents:

• La preposició de no té un significat específic.

• La conjunció i relaciona mots o sintagmes.

• El nom és el nucli del sintagma nominal.

• Els noms acostumen a tenir entre dues i quatre formes.

• El nom ganivet té un significat propi.

• Els adverbis són invariables.

39. �� Busca en cada sèrie la paraula que no té la mateixa categoria lèxica que la resta. Indica la categoria del conjunt i de la paraula que no hi pertany.

• serè - animat - entenedor - caminar

• sense - però - i - ni

• li - ho - no - en

• ràpidament - pensament - senzillament - pausadament

• demà - després - dilluns - aleshores

40. �� Indica la categoria lèxica de cada paraula i el nombre de formes que pottenir:

• edifici • contra • aixafar • vermell

• aquest • o • germà • escriure

• globus • lentament • bastant • forta

41. �� Copia l’oració següent i indica la categoria lèxica de cada paraula:

Ahir el metge de capçalera va anul·lar les visites ja que l’edifici estava sense llum.

Les categories lèxiques des del punt de vista semànticDes del punt de vista del significat, hi ha quatre tipus de categories lèxiques:

• Els verbs, els noms, els adjectius, els adverbis i les interjeccions. Aquestes cinc categoriestenen un significat ple i autònom (riure, platja, ambiciós, després, oh!).

• Els determinants. Les paraules d’aquesta categoria afegeixen una noció de pertinença, proxi-mitat, quantitat, etc., al nom que introdueixen (el meu calaix, el teu calaix).

• Les preposicions i les conjuncions. Les paraules d’aquestes categories no tenen un significatlèxic, sinó que relacionen dos sintagmes o proposicions. Per exemple, en l’oració Va telefonar a

l’ajuntament perquè volia saber l’horari de la deixalleria, la conjunció perquè relaciona l’accióprincipal (Va telefonar a l’ajuntament) amb la causa que la motiva (volia saber l’horari de la dei-

xalleria).

• Els pronoms. Les paraules d’aquesta categoria tampoc no tenen un significat propi o constant,sinó que adopten el de l’element a què es refereixen en cada oració o text. El pronom la, posemper cas, en l’oració Agafa la torradora i connecta-la en aquest endoll, es refereix a la torradora.

Act. 45 i 46

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 32

33


42. �� Detecta els sintagmes que s’indiquen a continuació en aquesta oració:

Les orenetes volen molt lleugeres pel cel.

SV SN SA SP

43. �� Escriu els sintagmes següents:

• Un sintagma verbal. • Un sintagma nominal.

• Un sintagma adjectival. • Un sintagma preposicional.

44. �� Indica quina categoria lèxica expressa aquestes nocions:

• Una acció o un estat.

• Una persona, un animal o una cosa concreta o abstracta.

• Una noció de pertinença, proximitat, quantitat, etc.

• Una sensació o estat anímic com ara cansament, sorpresa, etc.

• Una qualitat de color, mida, forma, procedència, etc.

• Una noció de lloc, temps, manera, quantitat, afirmació, negació o dubte.

■ Posa exemples que il·lustrin les diferents possibilitats de cada enunciat.

● saltar (acció), ésser (estat).

45. �� Tria la paraula que s’adiu amb cada afirmació:

• Expressa una noció de pertinença. 1 aquell/meu/aquesta

• Relaciona sintagmes o proposicions. 1 groc/ni/ahir

• Té un significat ple i autònom. 1 ho/amb/pa

• Expressa una noció de proximitat. 1 nostre/els/aquests

46. �� Explica quin significat adopten els pronoms d’aquestes oracions:

• En Sergi s’ha deixat la carpeta al bar i ara no el puc avisar.

• Guardeu els mòbils i no els tragueu dins del centre.

• He baixat una pel·lícula nova d’Internet i aquesta nit la mirarem.

• La festa comença a les nou però ja vaig avisar que hi arribaria més tard.

47. �� Fes a la llibreta un quadre com aquest i posa-hi les creus que corresponguin:

Exemple

Equival a Pot ser nucli Obre un sintagma Introdueix Queda fora de sintagma el sintagma no expressat un nom del sintagma

Verb ✗

Nom

Adjectiu

Determinant

Pronom

Adverbi

Preposició

Conjunció

Interjecció

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 33

34

Alternança de vocals en certs verbsCom a norma general, l’arrel de totes les formes d’un mateix verb té la mateixa vocal. El verbdormir, per exemple, s’escriu sempre amb la vocal o al lexema: dorm- apareix a dormo, dorms,dormies, dormireu, dormint... En alguns casos, aquesta norma permet als parlants del bloc orien-tal de la llengua catalana saber com han d’escriure certs verbs que els podrien fer dubtar. Perexemple, han d’escriure nedem amb una e a la primera síl·laba perquè troben aquesta vocal enformes que, com nedo, tenen l’accent a l’arrel i es pronuncien clarament amb e.

Tanmateix, certs verbs –alguns d’ús força freqüent– presenten una alternança en la vocal del’arrel:

• Poder i voler. En aquests verbs alternen les arrels amb o i u:

1. En síl·laba tònica, la pronunciació indica clarament què cal escriure (puc, pots...)

2. En síl·laba àtona, cal escriure com a norma o (podia, podré, pogués, poguérem, pogut...) excep-te en les formes puguem, pugueu, vulguem i vulgueu, tant del present de subjuntiu com del’imperatiu. Totes les formes d’aquests temps s’escriuen amb u:

– pugui*, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin

– vulgui*, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

* Aquestes formes apareixen només en el present de subjuntiu, no pas en l’imperatiu.

• Collir, cosir, escopir, sortir, tossir i derivats (recollir, descosir, sobresortir...). En aquests verbs,s’escriuen amb u les arrels amb vocal tònica i amb o les arrels amb vocal àtona. Exemples:

cullo, culls, cull, cullen... però: collim, colliu, collien...

cusi, cusis, cusin... però: cosim, cosiu, cosiríeu...

surt, surtin... però: sortim, sortiu, sortissin...

• Fer, jeure, néixer, treure i derivats (desfer, ajeure’s, renéixer, sostreure...). En aquests verbs, s’es-criuen amb a les arrels amb vocals àtones, independentment que en les formes tòniques pu-guem trobar una a o una e segons les formes i les varietats geogràfiques. Exemples:

faré, faria... faig, fas, fem, feia, facis...

jaiem, jaieu, jauràs... jeure/jaure, jeu/jau, jeia...

naixem, naixeu, naixia, naixerà... néixer/nàixer, neix/naix...

traient, traurem, traguéssiu... treure/traure, treus/traus, tret...


48. �� Copia aquestes formes verbals i completa-les amb a o e. Després,escriu-ne una altra en què aquesta vocal aparegui en posició tònica:

• pr__nia • af__itava • comb__tia

• perm__tran • cr__ixia • for__deu

49. �� Fes el mateix que en l’activitat anterior, però ara omplint els buitsamb o o u:

• xi__lem • r__bat • resp__nia

• trem__leu • t__pava • x__claria

escopir: escup

cosir: cus

sortir: surt

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 34

35


50. �� Elabora un quadre com aquest a la llibreta i completa’l seguint el model:

51. �� Torna a escriure les oracions següents en futur:

• La Meritxell no tasta res que sigui dolç.

• L’Agnès fa les pràctiques al matí.

• Tot el dia jeu al sofà sense fer res.

• Son pare li retreu el seu comportament.

52. �� Escriu el present de subjuntiu d’aquests verbs:

• cosir • voler • sortir

• poder • collir • tossir

53. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb la forma verbal ques’indica:

• Cada vegada que s’acaba una classe ............ al passadís. (1a, plural, presentd’indicatiu, verb sortir).

• Espero que ............ acceptar el meu ajut. (2a, plural, present de subjuntiu, verb voler).

• Quan érem petits anàvem a l’hort amb l’avi i ............ cireres. (1a, plural, imperfetd’indicatiu, verb collir).

• Quan ............, porteu-me un compàs. (2a, plural, present de subjuntiu, verb poder).

• Es va posar un xal que li ............ les espatlles. (3a, singular, imperfet d’indicatiu, verbcobrir).

54. �� Escriu l’infinitiu que correspon a les definicions següents:

• Treure la pols. • Pujar dalt d’un cavall.

• Deixar algú o alguna cosa moll d’aigua. • Fer sortir els colors a algú.

• Aguantar alguna cosa perquè no caigui.

55. Llegeix el text que hi ha a continuació. Després en faràs un dictat.

ahir ara demà

defensar defensava defensa defensarà

jeure

treure

desfer

recaure

néixer

No he pogut aclucar l’ull en tota la nit. La veïna del tercer no ha parat de tossir i llevar-se delllit, i arrossegar els peus fins al bany. I allà, a continuar tossint i, per si això era poc, ha co-

mençat a escopir. Només de sentir-la se’m removia l’estómac. Així és que, vulguis no vulguis, totala família en dansa. La mare s’ha posat a fer mitja i se n’ha fet un tip, de collir punts! El pare, queli treia importància, és l’únic que ha continuat jaient. La meva germana ha aprofitat per atacar:que si tot era culpa de viure en un pis, que en una casa estaríem més tranquils... Però, veient queno se’n sortiria, ha optat per posar-se a llegir. Quan feia cinc hores que tossia, el xarop deu haverfet efecte i la pobra dona s’ha adormit. Llàstima que aleshores el pare ha començat a roncar.

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 35

36


Locucions i frases fetesLes locucions i les frases fetes són grups de mots fixats i estereotipats que funcionen com una so-la paraula. Les locucions estan formades per un sintagma. Les frases fetes, en canvi, estan forma-des per tota una oració.

El significat d’aquestes expressions es pot trobar en dos tipus de diccionari: en el diccionari de lallengua, o de definicions, i en un d’específic, el diccionari de locucions i frases fetes, el qual tam-bé proporciona formes equivalents o sinònimes i exemples d’ús.

En un diccionari específic el significat s’ha de buscar per la primera paraula de la locució o frasefeta, mentre que en el diccionari de la llengua la informació s’obté per l’entrada del nom o l’ad-jectiu i mai pel verb o la preposició que encapçala el grup de mots. Observa l’exemple:

Locució

a prova de bomba 1 molt resistentde dia en dia 1 progresivament

Frase feta

Fer patxoca 1 Tenir aspecte vistósEstar curat d’espants 1 Tenir experiència

Locució o frase feta

De dia en dia

Estar curat d’espants

diccionari de la llengua

dia

espant

diccionari específic

de

estar

56. �� Indica si les expressions següents són locucions o frases fetes:

• el conte de la vella • buscar una agulla en un paller

• engegar a rodar • tenir el cap ple de pardals

• a ulls clucs • lluna de mel

57. �� Escriu una oració amb cada una de les locucions següents:

Un be negre! No val a badar!

58. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb alguna de les locucionssegüents:

de pla en pla de gota en gota de bat a bat de gom a gom

• Les finestres eren obertes... • Es va deixar enganyar...

• Venen els pisos... • El local era ple...

59. �� Escriu aparellades les locucions sinònimes:

de bona tinta • • tard o d’horabraç a braç • • de bona font

a punt • • pel mateix preumal per mal • • a l’uníson

a la curta o a la llarga • • ben amanit

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 36

37


60. �� Busca el significat d’aquestes expressions en un diccionari de la llengua i en un de locucions i frases fetes, i explica el mot que t’ha servit d’entrada:

• a la quinta forca • l’any de la picor

• lluir el pèl • estirar-se els cabells

61. �� Relaciona cada frase feta amb el seu significat:

buidar el pap • • moderar l’ambició

ser carn i ungla • • estar inactiu

estar amb les mans a la butxaca • • no deixar passar

barrar el pas • • dir tot el que cal

menjar poc i pair bé • • avenir-se molt

62. �� Hi ha moltes frases fetes que contenen la paraula cor. Escriu la frase fetaque et suggereix cada dibuix i explica’n el significat.

63. �� Completa aquestes frases fetes amb el nom del que representa el dibuix:

• Bufar i fer ........

• Defensar a ........ i ........

• Cosir-se la ........

• Anar sobre ........

• Remenar la ........

• Tocar el ........

64. �� Escriu una oració amb cada una d’aquestes frases fetes:

• anar a tres quarts de quinze • no venir d’un pam • lligar caps

65. �� Copia aquestes oracions i substitueix les expressions en cursiva per la frase feta més adient:

tenir els dies comptats perdre els estreps

glaçar la sang a les venes estar que bufa remoure cel i terra

• La gent del poble s’ha enutjat amb la decisió de l’ajuntament.

• Aquell edifici s’enderrocarà aviat.

• Quan li van explicar els fets es va irritar moltíssim.

• Abans de perdre-ho tot utilitzarà tots els mitjans possibles.

• Aquells crits el van horroritzar.

1

2

3

45

1 2

3

4

5

6

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 37

38


Narracions bíbliques i clàssiques

La torre de Babel

Després de les narracions d’Adam i Eva, de Caín i Abel i de Noè, el primer llibre de la Bíblia, el Gè-

nesi, explica la història de la torre de Babel. El número inicial (11) indica el capítol, mentre que els

numerets sobreindexats indiquen els versicles (1 a 9). Aquest sistema permet fer citacions de tots els

llibres que formen la Bíblia.

11 1En tota la Terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. 2Els homesvan emigrar des de l’orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. 3Llavors parlarenentre ells de fer maons i coure’ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, iasfalt en lloc de morter.4Després van dir:–Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ensdispersarem per tota la terra.5El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, 6i es digué: «Tots for-men un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’a-ra cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. 7Baixem a posar confusió en el seu llen-guatge perquè no s’entenguin entre ells.»8Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construccióde la ciutat. 9Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la con-fusió en el llenguatge de tota la terra, i des d’allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra.

Gènesi (traducció interconfessional)

Ulisses i els Cíclops

Ulisses, heroi grec que després de la guerra de Troia torna cap a la seva terra, Ítaca, arriba a la terra dels Cíclops, éssers

orgullosos que menen una vida silvestre, en coves aïllades i sense lleis. És fet presoner pel cíclop Polifem, que comença a

devorar els companys de l’heroi. Ulisses s’empesca un estratagema per sortir de la cova on Polifem els té retinguts. Des-

prés de dir al monstre que el seu nom és Ningú, l’emborratxa i li ataca l’únic ull

que té al mig del front, amb una gran estaca que ha preparat prèviament.

Sí, i, tombant-se, me’n cau allí de sobines i es quedaben ajagut, reganyant el coll massís; i l’agafael son que tot ho doma; i de dins la gola gitavavi, amb mossos humans; i com rotava el beverri!Jo aleshores enfonso l’estaca sota la rimade cendres, fins que s’escalfa; i en tant abrivo amb paraulestots els companys, no sigui que algun, espantat, em reculi.Quan el pal d’oliver ja anava a abrandar-se i a treureflama, bo i verd com era, i lluïa que feia basarda,jo que el trec del foc i el porto corrents, i els meus homes,drets, em volten; i un déu ens insufla una gran valentia.Ells aixequen el pal d’oliver, que d’un cap era en punta,i l’hi enfonsen dins l’ull; i jo per dalt, recalcant-m’hi,el faig giravoltar, igual com un quan forada

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 38

39


de sobines: ajagut cara amuntmos: bocí de menjarbeverri: bevedorrecalcar-se: recolzar-sebroca: barra, més o menys esmolada, queserveix per foradar barrinantacorar: afligir, provocar dolor

emmenar: emportarardit: artifici, estratagemaespluga: covacrestes ventoses: serraladapuixant: potentel meu lluc sense tara: el meu enginyinfal·lible

amb la barrina una taula de nau, i els altres per sotavan donant l’impuls, amb una corretja que estirenara un cap ara l’altre; i la broca fa via, allí sempre:dintre el seu ull així teníem l’estaca inflamada,fent-la girar; i la sang bullia entorn, per l’ardència;i una vegada encesa la nina, aquell baf va cremar-lien rodó les parpelles i així mateix les pestanyes,i les arrels de l’ull petaven del foc que hi prenia.Com llavors que el ferrer una grossa destral o bé una aixadins un bany d’aigua freda immergeix, amb la gran estridència,per trempar-la, car ve d’això la força del ferro:tal xiulava el seu ull entorn de la nostra olivera.Va fê un plany horrorós, que el penyal tot va retrunyir-ne,i nosaltres, de por, reculem; ell l’estaca s’arrencade dins l’ull, tota bruta de sang, i la llença aleshoreslluny, rebatent-la, brandant les mans en un ram de deliri.Crida amb uns grans bramuls els Cíclops que tenen l’estatgepel veïnat en esplugues, al llarg de les crestes ventoses.Els quals, sentint aquell clam, de pertot arreu acudeixeni, drets entorn del coval, li pregunten què és que l’acora:«–Doncs, Polifem, què et passa que tant t’aclapara, que cridesaixí en la nit immortal i ens poses que no dormiríem?És el teu bestiar, que ha vingut un humà i se l’emmena?O és que et maten a tu amb ardit o bé per la força!»I el puixant Polifem de dintre l’espluga cridava:«–Que si em maten? Ningú! I què ha de ser per la força!»I ells, responent, digueren aquestes paraules alades:«–Doncs si ningú no et fa violència, sol com habites,el que és un mal que ha enviat el gran Zeus, no sabem que s’esquivi.Tota vegada tu invoca el senyor Posidó, que t’és pare.»Tal havent dit, se’n van, i el meu cor que m’estimo va riureque així els hagués enganyats el meu nom i el meu lluc sense tara.

HOMER, Odissea (Traducció de Carles Riba)

831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Página 39

40


Les narracions bíbliquesLa Bíblia és un conjunt de llibres considerats sagrats pel judaisme i el cristianisme. A més de te-nir aquest valor per als creients d’aquestes religions, té un interès literari i cultural que es fa evi-dent en nombroses manifestacions pictòriques, escultòriques, musicals... Dels diferents gèneresliteraris que es troben a la Bíblia (poemes, lleis, proverbis, reflexions, cartes...), tenen una im-portància especial en la història de la literatura i l’art les narracions mítiques de certs personat-ges, entre els quals destaquen els següents:

• Adam i Eva, que són els pares de la humanitat i els primers que volenser com Déu i conèixer el bé i el mal.

• Els seus fills, Caín i Abel, que simbolizen les rivalitats, l’enveja i elcrim entre germans.

• Noè, una persona justa que sobreviu al càstig de Déu, que pren formade diluvi.

• Abraham, que és el símbol de la confiança en Déu.

• Moisès, que representa l’alliberament del poble jueu de l’escalvatged’Egipte.

Sovint el protagonista de les narracions bíbliques és el conjunt del pobled’Israel o la humanitat sencera, com en el cas del relat de la torre de Ba-bel que has llegit.

Les narracions clàssiquesAl costat de la tradició judeocristiana, els clàssics grecs i llatins són l’altra font bàsica de la litera-tura occidental. Dintre de la literatura grega i llatina, destaquen els poemes èpics d’Homer (segleVIII aC), autor a qui s’atribueixen, no sense reserves, la Ilíada i l’Odissea.

L’argument de la Ilíada se situa de ple en la guerra que els grecs fan contra la ciutat de Troia perrescatar Helena. L’acció parteix de la ira que sent l’heroi grec Aquil·les quan el cabdill Agamèm-non li pren l’esclava Briseida i abandona la lluita, fet que ocasiona greus desastres als grecs. No-més reprèn les armes quan Hèctor, cap dels troians, mata el seu amic Pàtrocle. Aquil·les occeixHèctor i el poema acaba amb l’enterrament d’aquest i de Pàtrocle.

L’argument de l’Odissea se situa en la postguerra troiana, quan Ulisses, rei de l’illa d’Ítaca, co-mença el retorn per mar a la seva pàtria. La travessia és plena de peripècies, amb episodis cèle-bres com la trobada amb el cíclop Polifem, que has llegit, el cant de les sirenes o el descens a l’in-fern. Cap d’aquests entrebancs no aconsegueix deturar Ulisses que, finalment, arriba a la sevapàtria. Penèlope, la seva esposa fidel, l’ha esperat malgrat les pressions que ha rebut per casar-seamb una colla d’ambiciosos pretendents. El poema acaba amb la restauració d’Ulisses com a reid’Ítaca, ajudat pel seu fill Telèmac.

Aquests dos poemes èpics comparteixen característiques com la mètrica,l’aprofitament de mites i llegendes de la tradició grega, la intervenció de-cisiva de les divinitats, l’heroisme dels homes –compatible amb la pro-funda humanitat dels seus sentiments– i el to elevat que correspon al gè-nere èpic. Ara bé, mentre que el tema de la Ilíada és pròpiament bèl·lic,el de l’Odissea és un encadenament d’aventures on es fa èmfasi en la in-tel·ligència i l’astúcia del protagonista.

831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Página 40

41


66. �� Respon aquestes preguntes sobre l’episodi bíblic de la torre de Babel:

• Quins són els protagonistes del relat?

• Què creus que representa construir amb maons en comptes de fer-ho ambpedres, i ajuntar-los amb asfalt en comptes de fer-ho amb morter?

• Quins objectius persegueixen els homes que construeixen la ciutat i la torre?

• Per què el Senyor desbarata aquest objectiu?

• Quin paper es reserva al llenguatge en aquesta història?

67. �� Argumenta quina o quines de les afirmacions següents resumeixen millorper a tu el sentit d’aquest episodi:

• El narrador és contrari a la construcció de torres i manifesta que el Senyor tambés’hi oposa.

• La humanitat, tot i estar unida, fracassa si fa projectes en comú massa ambiciosos.

• Les discòrdies entre les persones vénen d’una falta de comunicació entre elles.

• L’existència de llengües diferents i la dispersió de la humanitat per la terra sónmalediccions divines.

• L’orgull de la humanitat consisteix a voler arribar al cel amb mitjans humans.

68. �� Informa’t, a Internet, en enciclopèdies o directament a la Bíblia, sobrela història d’alguns personatges bíblics, com ara Rut, Ester, Judit o Daniel.

69. �� Resumeix en poques línies l’acció que duen a terme Ulisses i els seuscompanys en el passatge de l’Odissea que has llegit.

70. �� Explica què volen dir els passatges següents de l’Odissea:

• Jo aleshores enfonso l’estaca sota la rima de cendres, fins que s’escalfa; i en tant abrivo amb paraules tots els companys, no sigui que algun, espantat, em reculi.

• I el puixant Polifem de dintre l’espluga cridava: «–Que si em maten? Ningú! I què ha de ser per la força!» I ells, responent, digueren aquestes paraules alades: «–Doncs si ningú no et fa violència, sol com habites, el que és un mal que ha enviat el gran Zeus, no sabem que s’esquivi.»

• [...] el meu cor que m’estimo va riure que així els hagués enganyats el meu nom i el meu lluc sense tara.

71. �� Explica, amb exemples extrets del text, en quines tres característiquesd’Ulisses es fonamenta la seva victòria sobre un rival tan fort com Polifem.

72. �� Informa’t sobre la manera com, un cop cec Polifem, Ulisses acabad’aconseguir que ell i els seus companys encara no engolits pel monstrepuguin escapar-se de la cova on els té retinguts.

73. �� Busca exemples d’altres obres narratives compostes en vers.

74. �� Informa’t sobre la figura i l’obra de Carles Riba, traductor de l’Odissea al català. Fes una ressenya que expliqui la seva aportació a la difusió de la literatura grega als països de llengua catalana.

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 41

42


Contacte de llengüesComunitats lingüístiques, llengües i païsosLa vida humana en societat està determinada per l’ús de la llengua. Per als grups humans, lallengua és un element important de cohesió i d’unitat social, i identifica les comunitats lingüísti-ques. Una comunitat lingüística és un conjunt de persones que es comuniquen amb la mateixallengua, i comparteixen una història, una cultura i una certa manera de veure la vida i el món.

Ara bé, les fronteres de les comunitats lingüístiques no solen coincidir amb les fronteres políti-ques dels estats. Al món hi ha unes 6.000 llengües i només uns 180 estats independents. La situa-ció més habitual és, per tant, que en un estat, i sovint en una mateixa societat, convisquin duesllengües o més. El monolingüisme és molt rar i es dóna en els estats amb una sola llengua, comara Islàndia o Cuba. El plurilingüisme o multilingüisme, en canvi, es produeix en els estats oncoexisteixen diverses llengües; els exemples són molt abundants: Espanya, França, Índia, Brasil...

BilingüismeEl bilingüisme és l’ús regular i alternat de dues llengües. Els parlants o els grups socials bilin-gües fan servir indistintament una o altra llengua.

El bilingüisme individual es basa en la capacitat que té un parlant d’usar dues llengües amb undomini semblant. L’equilibri es produeix clarament en el cas de les persones que han après totesdues llengües al mateix temps (per exemple, del pare i de la mare). La majoria d’individus bilin-gües, però, tenen un cert desequilibri a favor de la llengua que han après primer. Exemples:

En Lluís és fill de mare catalanoparlant i pare castellanoparlant i cada progenitor li parla en la

seva llengua. Podem dir que en Lluís és bilingüe. L’Iván, en canvi, és fill de pares castellanopar-

lants i des de P-3 ha rebut l’educació en català. Podem dir que l’Iván té un domini semblant de

les dues llengües, si bé és molt probable que se senti més segur en l’ús de la llengua castellana.

El bilingüisme social és l’ús de dues llengües en una mateixa societat. Ara bé, sovint hi ha unallengua que és coneguda per tota la societat i una altra que només domina una part de la socie-tat. I, també sovint, n’hi ha una que és originària del territori en qüestió i una altra que s’hi hainstal·lat a través d’un grup social concret o per una pressió política. Exemple:

A la societat catalana coexisteixen, sobretot, dues llengües (català i castellà), en una situació

d’equilibri molt variable segons les comarques i els grups sociolingüístics. Molts catalanopar-

lants, per exemple, tenen l’hàbit de parlar en castellà a interlocutors que dominen el català. En

canvi, són menys els castellanoparlants que van optant per parlar habitualment en català.

DiglòssiaLa diglòssia és una situació lingüística en què dues llengües s’usen per a funcions diferents enuna societat: una, la llengua A (alta) és la llengua de prestigi i es fa servir per als usos formals,sobretot escrits (l’administració, l’escola, els mitjans de comunicació...); l’altra, la llengua B (bai-xa), queda relegada als usos orals i informals (família i conversa quotidiana). Exemple:

A les comarques de la Catalunya Nord, que políticament pertanyen a França, la llengua de la

república és el francès (llengua A) i es considera que el català és una llengua regional (llengua

B), apta només per als usos familiars i locals.

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 42

43


75. �� Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F) :

• El bilingüisme individual és el coneixement de dues llengües per part d’unamateixa persona, si bé amb molt més domini de l’una que de l’altra.

• El bilingüisme social és l’ús de dues llengües en una mateixa societat.

• La diglòssia és una situació en què s’escull lliurement la llengua que es fa servir en cada cas.

• La llengua A només s’utilitza en àmbits familiars i informals.

• En els països plurilingües tots els parlants són bilingües.

76. �� Informa’t sobre la realitat lingüística de Bèlgica i respon aquestes preguntes:

• Quines llengües es parlen, a Bèlgica?

• En quin territori se situen?

• Quina és la situació legal de Brussel·les, la capital?

77. �� Llegeix cadascuna d’aquestes situacions i respon la preguntacorresponent:

• Com qualificaries l’actitud lingüística d’en Mario? Per què?

• Són bilingües, totes tres noies? En quina situació lingüística es troba cadascuna?

• Quins motius pot tenir l’Anna per parlar-hi en català i la Neus en castellà?

• És bilingüe, en Patrice? Per què?

78. �� Coneixes alguna persona totalment monolingüe? Qui és? On viu?Explica la seva situació.

■ I trilingüe, que coneixes algú? Explica-ho.

La Carmina s’ha fet visitar per en Mario, el metge del seu poble. Han mantingutla conversa en gallec, la seva llengua materna. En Mario ha cregut que l’ha

d’enviar a un especialista i ha redactat una nota en castellà per al seu col·lega, notant perquè no domini el gallec com perquè pensa que en els papers seriosos calfer servir el castellà.

L’Anna viu a Montgat i és catalanoparlant. La seva millor amiga, la Neus, tam-bé ho és. Aquest any ha arribat la Sandra, una noia nova de Reus, a l’institut.

La Sandra és de família castellanoparlant i usa aquesta llengua habitualment, tot ique sap parlar en català perquè ha fet l’escolarització en aquesta llengua. L’Anna,la Neus i la Sandra de seguida s’avenen. L’Anna li parla en català, però la Neus s’hi adreça en castellà.

En Patrice és un noi francès que se n’ha anat tot l’estiu a Liverpool per practicarl’anglès. Ara és una llengua que coneix molt millor que abans d’anar-hi per-

què l’ha feta servir en la seva vida quotidiana.

831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Página 43

«Jo?... Desaparegut... reconegut... Mattia Pas-

cal...» Vaig rellegir, amb un ferotge arrufamentde celles i amb el cor en tumult, no sé quantesvegades aquelles poques ratlles. De primer to-tes les meves energies vitals van revoltar-seviolentament per protestar, com si aquella no-tícia, tan irritant en el seu laconisme impassi-ble pogués ser veritable per a mi i tot. Però sino ho era per a mi, sí que ho era per als altres.Vaig tornar a mirar els meus companys deviatge i, com si ells també, allà davant delmeus ulls, dormissin amb aquella certesa,vaig tenir la temptació de sacsejar-los, de des-pertar-los per dir-los a crits que no era veritat.No podia continuar sense fer res. Hauria vol-gut que el tren s’aturés, que hagués corregutcap a un precipici: aquell caminar monòtond’autòmat dur, sord i pesant, augmentava permoments la meva excitació. Obria i tancavales mans contínuament, enfonsant-me les un-gles als palmells; arrugava el diari, el tornavaa ordenar per rellegir la notícia que ja sabia dememòria, paraula per paraula.

«Reconegut! Però és possible que m’hagin re-conegut?... En estat d’avançada putrefacció...

ecs!» Vaig veure’m per un moment dins l’ai-gua verdosa de la presa, podrit, inflat, horri-ble, flotant... D’horror instintiva vaig creuarels braços damunt el pit i amb les mans emvaig palpar, em vaig estrènyer...

LUIGI PIRANDELLO, El difunt Mattia Pascal(Adaptació)

Vaig mirar el rellotge: era un quart de nou.D’aquí a una horeta, doncs, ja hauria arribat.Encara tenia el diari a les mans i el vaig girar.Els ulls se me’n van anar a un SUÏCIDI. Així,en negreta. De moment vaig pensar que podiaser el de Montecarlo, i vaig apressar-me a lle-gir. Però vaig aturar-me sorprès a la primeralínia, impresa en cursiva: «Ens telegrafien de

Miragno» Miragno? Qui es pot haver suïcidatal meu poble?

Vaig llegir: «Ahir, dissabte 28, va ser descobert a

la presa d’un molí un cadàver en estat d’avança-

da putrefacció...» De cop va ennuvolar-se’m lavista, em semblava entreveure a la ratlla se-güent el nom de la meva finca; i com que erafatigosa de llegir, aquella lletra minúscula,vaig alçar-me per ser més a prop de la llum.

«...putrefacció. El molí es troba situat en una fin-

ca anomenada la Stìa, a uns dos quilòmetres de

la nostra ciutat. Havent comparegut al lloc l’au-

toritat judicial amb d’altres persones, el cadàver

fou extret de la presa per a la constatació legal i

custòdia. Més tard va ser reconegut com el del

nostre...» El cor em va fer un salt, i vaig mirar,esbalaït, els meus companys de viatge quedormien, tots.

«Comparegut al lloc... extret de la presa... i

custòdia... va ser reconegut com el del nostre bi-

bliotecari...» «Jo?» «Comparegut al lloc... més

tard... com el del nostre bibliotecari Mattia Pas-

cal, desaparegut fa pocs dies. Causa del suïcidi:

dificultats econòmiques.»

Desaparegut!

Avaluació

44

831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Página 44

45

79. �� Canvia el gènere i el nombre dels grups de paraules següents:

• totes les meves • aquelles poques

■ Explica de quina categoria lèxica és cada paraula. Quines altres categorieslèxiques poden variar de forma segons el gènere i el nombre?

80. �� Classifica aquestes paraules segons que siguin adverbis, preposicions,conjuncions o interjeccions:

• doncs • encara • a • de • en

• amb • i • violentament • davant • ecs

■ Quina característica comuna tenen aquestes quatre categories lèxiques?

81. �� Localitza en el text, i copia, tres sintagmes verbals i tres sintagmesnominals. Subratlla el nucli de cada un.

82. �� Localitza en el text tres sintagmes preposicionals, introduïts cadascun peruna preposició diferent.

83. �� Fixa’t en el fragment següent del text:

■ Identifica els pronoms que hi trobis. Quin gènere, nombre i persona tenen? N’hi ha algun d’invariable?

■ Indica a qui es refereixen.

84. �� Indica la categoria lèxica de cada paraula d’aquest fragment:

85. �� Localitza en el text tres formes diferents del verb poder. Explical’alternança vocàlica que presenta aquest verb. Afecta alguna de les tresformes que has trobat?

86. �� Copia les oracions següents i completa-les amb una forma delverb treure:

• El dentista em ......... un queixal demà passat.

• Quan érem petits, l’àvia ens ......... les sabates en tornar el parc.

• Si jo fos jutge, no us ......... mai de la presó.

87. �� Completa cada oració amb la frase feta més adequada:

• En llegir la notícia del seu suposat suïcidi, en Mattia Pascal...

va quedar escurat va quedar glaçat va quedar pelat

• Poc després, a causa del nerviosisme, estava a punt de...

perdre el temps perdre el plor perdre el timó

Vaig tornar a mirar els meus companys de viat-ge i, com si ells també, allà davant dels meusulls, dormissin amb aquella certesa, vaig tenir

la temptació de sacsejar-los, de despertar-losper dir-los a crits que no era veritat.

El cor em va fer un salt, i vaig mirar, esbalaït, els meus companys de viatge que dormien, tots.

831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Página 45

46

Activitats complementàriesLÈXIC

94. �� Escriu completes les locucions següentsamb un d’aquests mots:

• amb pèls i ......... • amb penes i .........

• amb bones ......... • amb tots els .........

• amb tots els ......... • amb prou .........

95. �� Escriu aparellades les frases fetesequivalents:

Sentir ploure • • Tocar el crostó

Sortir amb • Parar els peusles mans buides • • Fer l’orniDir-ne de totes • • Ser com cal

Cridar l’alto • • Engegar-les sense

Tenir consciència • engaltar

Marcar els cinc dits • • Perdre-hi l’estona

96. �� Completa aquestes frases fetes i aparella-les amb el significat corresponent:

• Costar un .........

• Caure pel seu propi .........

• Ser una olla de .........

• Començar la casa per la .........

• Nedar entre dues .........

• Tocar la .........

Molestar. Ser evident. Ser un enrenou i una confusió.Mantenir-se entre dues tendències.Pagar un preu excessiu.Emprar un procediment equivocat.

treballs - senyals - ets i uts - sentits - feines - paraules

GRAMÀTICA

88. �� Identifica el nucli dels sintagmes següentsi indica de quin tipus és cadascun:

• gelat de menta • lluitem per la justícia

• molt amable • entre nosaltres

• cinc setmanes • lluny de la platja

89. �� La paraula en pot pertànyer a més d’unacategoria lèxica. Digues a quines i escriu unaoració per a cada possibilitat.

90. �� Escriu la categoria lèxica de cada paraulade les sèries següents:

• alegre - alegria - alegrar - alegrement

• jo - em - meu

• a - ha - o - ho - eh - i - hi - he

ORTOGRAFIA

91. �� Copia les formes verbals següents icompleta-les amb a o e segons que calgui:

• f_ré • tr_ient

• f_ríeu • tr_ieu

• f_ig • tr_urem

• f_ia • tr_t

■ Quin criteri has aplicat amb aquests dosverbs?

92. �� Copia les formes verbals següents icompleta-les amb o o u segons que calgui:

• p_guem • v_lia

• p_dria • v_lguessis

• p_gués • v_ldré

• p_guis • v_lgueu

■ Quins criteris has aplicat amb aquests dosverbs?

93. �� Escriu el present d’indicatiu, elpresent de subjuntiu i l’imperatiu del verbsortir i marca amb un color les formes planesi amb un altre de diferent les agudes imonosil·làbiques. Després, explical’alternança vocàlica que es produeix.

831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Página 46

Si resols el joc de l’escaquer, apareixeran tres frases fetes que contenen ull.

Definicions

Desprenien una cosa d’allà on és plantada o adherida.

Pasta de galeta en forma de paperina cònica per a un gelat.

En femení, amb una massa semblant a la d’un torró.

Alicates, especialment les grosses.

Unida estretament formant cohesió.

Oligopèptid que té la molècula amb vuit enllaços peptídics.

’ U L L17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

47

Categories lèxiques. Classes de paraules que s’esta-bleixen tenint en compte tres nivells d’anàlisi o cri-teris: la morfologia, la sintaxi i la semàntica. Les categories lèxiques són verb, nom, adjectiu, deter-minant, adverbi, preposició, conjunció, interjecció ipronom.

Frase feta. Oració fixada i estereotipada que funcionacom un verb, però té un significat propi, diferent dela simple suma dels significats de les paraules que laformen.

ENTRETENIMENTS

Locució. Sintagma fixat i estereotipat que funcionacom una sola paraula i que té un significat diferentdel de les paraules que el formen.


U L L1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 161

2

32 33 34 35 36 37 38 39 25 40 41 42

- ’ U L L43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 573

16 23 30 46 8 28 12 45 54 17

13 7 25 27 15 47 11 38

24 36 44 48 6 35 40 14 9 56

4 32 43 37 31 26 10 50

1 18 51 49 3 52 20 33 39 53 5

`2 55 42 29 19 22 57 34 41 21

831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Página 47

48

I si fos...2Un objecte misteriós,que té un origenincert, que pot influirmolt en la vida delsque l’envolten... lapossessió del qual pottenir conseqüències...potser negatives peral propietari...Aquesta és la històriad’aquest conte... unconte de misteri... ode terror?

La mà dissecadaAra fa uns vuit mesos, un amic meu, Louis R..., va reunir un vespre alguns camara-des. Bevíem ponx tot parlant de literatura, pintura i explicant-nos alguns acudits. Desobte, la porta es va obrir i un dels meus amics d’infantesa va entrar com un huracà.–Endevineu d’on vinc! –exclamà immediatament.–Aposto que de Mabille –va respondre un.–Ni t’hi acostes, vinc de P..., a Normandia, on he passat vuit dies i d’on porto un grancriminal amic meu, que us demano permís per presentar-vos.Dient això, es va treure de la butxaca una mà dissecada; una mà horrible, negra, seca,molt llarga i crispada; els músculs, de força extraordinària, estaven limitats per una ti-ra de pell a la punta dels dits; tot plegat pudia a malvat.–Figureu-vos –digué el meu amic– que l’altre dia venien les pertinences d’un vellbruixot de renom a tota la comarca; es passejava sobre un mànec d’escombra, practi-cava la màgia blanca i negra, i feia que les vaques tinguessin la llet blava. El vell ber-gant sempre tingué un gran afecte per aquesta mà que, segons deia, era la d’un cèle-bre criminal ajusticiat el 1736, per haver llançat de cap la seva dona a un pou, i perhaver penjat del campanar de l’església el capellà que els havia casat. Després d’a-questa doble proesa, el paio anà a córrer món i en la seva carrera tan curta com inten-sa va assaltar dotze viatgers i una vintena de monjos d’un monestir.–Però què vols fer-ne, d’aquest horror? –vam exclamar.–I doncs!, en faré el meu botó de timbre per espantar els creditors.–Amic meu –digué Henri Smith, un anglès molt flegmàtic–, crec que aquesta mà éscarn índia conservada mitjançant un procés nou, i t’aconsello que en facis brou.–No feu broma, senyors –va reprendre amb sang freda un estudiant de medicina–. Itu, Pierre, si t’he de donar algun consell, et diré que facis enterrar aquesta deixalla hu-mana, per si de cas el seu propietari la vingués a reclamar; a més, potser aquesta màha après mals costums, ja coneixes la dita: «Qui ha matat, matarà».–I qui ha begut, beurà –reprengué l’amfitrió. I passà a l’estudiant un gran got de rom.En Pierre va alçar el seu got i, adreçant-se a la mà, digué:

–Brindo per la propera visita del teu amo.Després es parlà d’altres coses i cadascú tornà a casa seva.

L’endemà, vaig anar a casa d’en Pierre.–Què, com va? –vaig preguntar-li.–Molt bé –em respongué.–I la teva mà?

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 48

49


–L’has hagut de veure a la campana de la porta, on vaig posar-la ahir a la nit, però figura’t que al-gú, per fer-me una broma, ha trucat a mitjanit; he preguntat qui era, però com que ningú no res-ponia, he tornat al llit i m’he adormit.En aquell moment van trucar a la porta: era el propietari, un personatge groller i força imperti-nent. Entrà sense saludar:–Senyor –va dir al meu amic–, us prego que tragueu immediatament la carronya que heu penjata la corda de la campana; si no ho feu, em veuré obligat a fer-vos fora.–Senyor –va respondre en Pierre amb molta gravetat–, insulteu una mà que no s’ho mereix, sapi-gueu que ha pertangut a un home molt cultivat.El propietari es girà i va sortir per on havia entrat. En Pierre el va se-guir, despenjà la mà i la lligà a la campana de la seva alcova.–Més val així –va dir–. Aquesta mà em donarà pensaments seriososcada nit.Al cap d’una hora el vaig deixar i vaig tornar a casa.La nit següent vaig dormir malament, estava agitat, nerviós; diversesvegades em vaig despertar sobresaltat. En fi, cap a les sis del matí, uncop violent a la porta de casa em va fer saltar del llit: era el criat delmeu amic, a penes vestit, pàl·lid i tremolós.–Ah, senyor! –exclamà, sanglotejant–, han assassinat el meu pobre amo.Em vaig vestir i vaig córrer cap a cal Pierre. La casa estava plena degent; hi havia un moviment incessant, tothom comentava l’esdeveni-ment. Vaig arribar amb grans esforços a l’habitació. Quatre agents depolicia estaven dempeus a l’interior, bloc en mà, examinant, parlantbaix i escrivint; dos doctors xerraven prop del llit sobre el qual estavaestirat en Pierre sense coneixement. No era mort, però tenia un aspecteespantós. Tenia els ulls oberts desmesuradament, les nines dilatadessemblaven mirar fixament amb un terror inexpressable una cosa horri-ble i desconeguda. Tenia els dits crispats i, al coll, les marques de cincdits que s’havien enfonsat profundament en la carn. Llavors una cosaem colpí, quan vaig mirar el timbre de l’alcova: la mà dissecada no hiera. Els metges, sens dubte, la devien haver tret per no impressionar lagent que entrés a l’habitació. No vaig preguntar què se n’havia fet.Retallo ara d’un diari de l’endemà el relat del succés:«Un atemptat horrible es va cometre ahir en la persona d’un jove, elsenyor Pierre B..., estudiant de dret, de Normandia. El jove havia en-trat a casa cap a les deu del vespre; va dir al seu criat, el senyor Bon-vin, que ja es podia retirar, i se n’anà a dormir. Cap a mitjanit, aquesthome va ser despertat per la campana del seu amo, que sonava ambfúria. Va tenir por, encengué una espelma i esperà; la campana s’aturàdurant un minut, i després va reprendre amb tal força que el criat,boig de terror, anà a despertar el porter; avisaren la policia, que arribàal cap d’un quart d’hora, aproximadament, i tiraren la porta avall.»Un espectacle horrible s’oferí als seus ulls. Els mobles tirats per terra indicaven que hi havia ha-gut una lluita terrible. Enmig de la cambra, estirat, amb els membres erts i la cara lívida, amb elsulls esgarrifosament dilatats, hi havia el jove Pierre B... sense moviment; tenia al coll les em-premtes profundes de cinc dits. L’informe del doctor Bourdeau, cridat immediatament, diu que

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 49

50

l’agressor devia tenir una força prodigiosa i una mà extraordinàriament prima i nerviosa. Res nofa sospitar el mòbil del delicte, ni qui pot ser-ne l’autor».L’endemà es llegia, en el mateix diari:«El senyor Pierre B..., la víctima de l’espantós atemptat, va recuperar el coneixement després dedues hores de cures intensives a càrrec del doctor Bourdeau. La seva vida no corre perill, però estem pel seu judici. No hi ha rastre del culpable.»En efecte, el meu pobre amic estava boig; durant set mesos, vaig anar-lo a veure cada dia a l’hospici, però no recuperà ni un bri de raó. En el seu deliri, se li escapaven paraules estranyes itenia una idea fixa: es creia perseguit per un espectre. Un dia em van venir a buscar urgentmentperquè estava pitjor, i el vaig trobar agonitzant. Durant dues hores va romandre calmat, després,de cop i volta, s’alçà del llit, cridà agitant els braços i pres d’un espantós terror:–Agafa-la! Agafa-la! M’escanya, socors, socors!Va donar dues voltes a l’habitació cridant, després caigué mort, de cara a terra.Em vaig haver d’encarregar de portar el seu cos al poblet de P..., a Normandia. Era d’aquest ma-teix poble que havia vingut el vespre que ens va presentar la mà dissecada. El seu cos va ser tan-cat en un fèretre de plom, i quatre dies més tard em passejava amb el vell capellà del poble pelpetit cementiri on havien cavat la seva tomba. Feia un temps magnífic, el cel era blau i ple dellum. Se sentia el soroll de pales dels enterradors que cavaven la tomba. De sobte ens van cridari vam anar a veure què volien. Havien trobat un taüt. D’un cop de pic van fer saltar la tapa i vamveure un esquelet desmesuradament llarg que, des dels seus ulls buits, semblava desafiar-nos;vaig tenir un malestar, no sé per què em vaig espantar.–Mireu! –exclamà un dels homes–. El bergant té un monyó tallat, heus aquí la seva mà.I agafà del costat del cos una gran mà dissecada, que ens presentà.–Fixa’t –va fer l’altre, rient–, et mira i et saltarà a la gola perquè li tornis la mà.–Vinga –digué el capellà–, deixeu els morts en pau i tanqueu el taüt, cavarem en una altra part latomba del pobre senyor Pierre.

L’endemà tot havia acabat i vaig reprendre la ruta cap a París, després d’haverdeixat cinquanta francs al vell capellà perquè fes misses per al repòs de l’ànimad’aquell de qui havíem pertorbat la sepultura.

GUY DE MAUPASSANT, La tomba i altres contes d’horror(Adaptació)


831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 50

Licm

t s

OBTENIR INFORMACIÓ


• ponx • creditor • colpir

• pertinença • flegmàtic • ert

• bergant • sanglotejar • bri

• paio • dempeus • monyó

2. Digues en quin registre se solen utilitzar les paraules següents:

• col·loquial

• tècnic

• literari

• científic

3. Substitueix les expressions destacades per la forma més ajustada de les següents:

• Un dels meus amics d’infantesa va entrar com un huracà.

com un cicló

com una tempesta

com un vendaval

• I doncs!, en faré el meu botó de timbre per espantar els creditors.

I tant!

I ara!

En resum

4. Explica què són la màgia blanca i la màgia negra i quins tipus de persones lespracticaven.

5. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets.

51


paio

dempeus

A B

CD

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 51

52


INTERPRETAR EL TEXT

6. Explica com t’imagines l’ambient en què viu en Pierre i la relació que manté amb la seva colla d’amics.

7. Creus que algun dels amics d’en Pierre té algun pressentiment sobre allò que passaràdesprés? Si és el cas, dóna’n alguna mostra.

8. Com interpretes les paraules d’en Pierre Brindo per la propera visita del teu amoadreçades a la mà?

9. Per què creus que la mà persegueix en Pierre i no ho va fer amb el bruixot, que la vatenir molt més temps?


• En Pierre, per fer-se l’important, té la necessitat d’exhibir la mà dissecada.

• L’exhibició de la mà causa diversió entre una part dels seus amics.

• La mà dissecada es comporta com una persona.

• En Pierre s’ha trastocat perquè ha vist com la mà dissecada l’ha volgut matar.

• La policia sospita de seguida com han intentat assassinar en Pierre.

• El cadàver del criminal vol recuperar la seva mà.

• És una casualitat que es cavi la tomba d’en Pierre damunt de la del criminal .

• L’esquelet, finalment, descansa en pau.


11. Localitza els adjectius que apareixen en aquest fragment i explica quina importànciatenen en la descripció dels personatges i en la narració dels fets.

12. Consideres que la dita Qui ha matat, matarà té relació amb la moralitat o lareligiositat de l’època? Explica per què.

13. Quina importància té el pensament màgic en la societat que retrata l’autor? Creusque actualment encara es manté aquest tipus de pensament?

14. Creus que les històries de terror agraden, normalment, a les persones? Per què?

EXPRESSAR-NOS

15. En grups, escolliu un personatge, real o fictici, que inspiri (o hagi inspirat) terror.Després, expliqueu a la resta dels companys i companyes algun fet terrorífic en quèhagi intervingut.

16. Redacta una notícia de diari, imitant les dues que apareixen en el conte, queexpliquin els esdeveniments finals: des de la mort d’en Pierre fins al seuenterrament.

La nit següent vaig dormir malament, estava agitat, nerviós; diverses vegades em vaigdespertar sobresaltat. En fi, cap a les sis del matí, un cop violent a la porta de casa em vafer saltar del llit: era el criat del meu amic, a penes vestit, pàl·lid i tremolós.

Ma

em

f g

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 52

53


L’expressió d’actituds emocionals (II)En la unitat anterior has estudiat l’expressió dels sentiments i dels estats de satisfacció i d’insatis-facció. Unes altres actituds emocionals són l’interès i el desinterès per algun element, o l’expres-sió de la intenció de l’interlocutor.

L’interèsEl recurs més neutre per expressar interès és el verb interessar. Exemple: M’interessen els esports

d’aventura. Ara bé, hi ha diverses fórmules per a diferents graus d’interès. Exemples (de menys amés interès):

No descarto demanar un favor al teu cosí.

Ens cridava l’atenció la idea de fer un viatge a un país exòtic.

M’atreuen les situacions de risc.

Ens apassiona el cinema d’acció.

En els contextos més formals se sol utilitzar un verb que introdueix les paraules que fan referèn-cia a l’interès. Exemples:

Sento una certa curiositat per saber com li ha anat l’entrevista.

Trobem interessant la proposta dels delegats de curs.

El desinterèsEl desinterès és expressat, en general, amb el verb interessar precedit de l’adverbi de negació no.Exemple: No m’interessen les rifes ni les apostes. També hi ha altres formes més col·loquials de ma-nifestar indiferència, com les expressions no em diu res, m’és ben igual, tant me fa... El llenguatgejuvenil ha introduït també el modisme passar de...

En els contextos més formals són habituals fórmules més llargues. El mot o els mots que expres-sen interès no encapçalen aquestes maneres de dir, sinó que apareixen més endavant. Exemples:

No tenim un interès especial en aquest documental.

No forma part de les meves prioritats comprar-me roba de mudar.

La intencióL’emissor d’un missatge pot expressar clarament la intenció que té fent servir el verb voler. Tambées poden fer servir, amb el mateix to col·loquial, el temps futur o una perífrasi verbal. Exemples:

Vull provar de fer-ho tot sol. Demà mateix faré neteja de les golfes.

Vaig a trucar a la Marga per donar-li l’enhorabona.

Per a usos més formals disposem d’altres fórmules, com ara Em disposo a..., Em proposo..., Tenim

la intenció de..., etc. I també es pot fer servir el verb voler, però en condicional: Voldria ser més

amable amb els clients.

De vegades, en les relacions socials, no queda bé manifestar directament la intenció. Aleshores esrecorre a preguntes que suggereixen la intenció, però donen la possibilitat d’intervenir a l’inter-locutor. Exemples:

Et fa res que ajusti la porta?

Us sap greu que vagi començant a desparar taula?

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 53

54


17. �� Omple els espais buits d’aquestes oracions amb algun dels següentssinònims d’interès:

• La demolició de l’edifici de vint plantes ha creat una gran ...........

• El conferenciant va captivar des del primer moment l’........... del seu públic.

• Tal com en Josep la presenta, la sortida té un gran ...........

• Manifesta una ........... especial per la seva filla petita.

18. �� Busca en aquest text expressions que denotin desinterès:

19. �� Classifica aquestes oracions segons que expressin interès o desinterès:

• Mostra una gran apatia en totes les assignatures.

• L’estudi de les papallones el té captivat.

• El seu relat m’ha deixat impressionat.

• Vam notar una certa fredor en les seves paraules.

• Personalment, el caviar no em diu res.

• M’apassionen els llibres de ciència-ficció.

20. �� Escriu una oració que comenci per cada una de les expressions següents,que manifesten intenció:

• Em disposo a... • Em proposo...

• Tenim la intenció de... • Voldria...

• Vaig a... • Faré...

21. �� Torna a escriure aquestes expressions d’intenció, de manera que siguinmés formals:

● Vull obrir la finestra. � Et fa res que obri la finestra?

• Jo baixaré primer.

• Vaig a collir unes quantes roses del jardí.

•

Vull que em deixis la teva bicicleta.

• Posaré la música de ball.

22. ��

55


Llegir en públic

Discurs de Seattle, cap de la tribu DuwamishJo no sóc sinó un salvatge i no comprenc.He vist milers de búfals morir al prat, aban-donats per l’home blanc que els havia batutd’un tren estant que rodolava. No sóc mésque un salvatge i no comprenc com és queles vostres cavalcadures d’acer que escupenfumera són més importants que els búfalsque nosaltres no matem sinó per sobreviure.Què esdevindrà a l’home sense els animals?Quan ja no hi haurà animals, l’home moriràamb un gran sentiment de solitud. El queocorre als animals ben aviat succeeix a l’ho-me. Totes les coses tenen relació. Allò ques’escau a la terra, arriba als fills que poblenaquesta terra. Heu d’ensenyar als vostres in-fants que el terreny que ells trepitjaran éscompost per les cendres dels nostres avant-

passats. Ensenyeu-los a respectar aquest ter-reny, i digueu-los que si l’home escup a laterra, és damunt d’ell mateix que escup.Això ho sabem: tot es correspon, com lasang que lliga una família. Tot pertany a tot.L’home no ha teixit la trama de la vida, non’és sinó un fil.

DR. HENRY A. SMITH, 1887(Discurs atribuït al cabdill indi Seattle, 1855)

23. �� Imagina’t que s’ha de llegir aquest discurs a l’institut durant la Setmanade l’Ecologia. Respon aquest qüestionari sobre el fet de llegir en públic:

• T’ha tocat a tu fer aquesta lectura en públic. El primer que penses és:

Fantàstic! M’encanta participar!

Ho faré, però malament, segur.

No, no puc i no vull llegir en públic.

• El teu principal problema a l’hora de llegir en públic és:

No m’agraden els micros.

M’entrebanco pels nervis.

Em bloquejo.

• Les altres vegades que ho has fet, en acabar t’han dit:

«Anaves massa ràpid i no s’enteniares.»

«Molt bé, però no se sentia massa!»

No t’han dit res per no desanimar-te.

• Per a tu, llegir en veu alta...

És un càstig, una tortura...

T’agradaria poder-ho fer, però note’n surts.

És una manera de participar...

N’hi m’ho plantejo. Quina vergonya!

■ Compareu les respostes de tots els companys i companyes de la classe.

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 55

56


Pistes per llegir en públicAquí tens uns quants trucs, recursos o consells que t’ajudaran quan t’hagis d’enfrontar a la situa-ció de llegir en públic:

• Intenta llegir com t’agradaria que et llegissin.

• Mira d’entendre el text, ja que com més l’entenguis, millor el faràs entendre.

• Procura mantenir una postura dreta, però no rígida.

• Posa-hi moltes ganes: així segur que surt bé.

• Prepara’t el text prèviament.

• Fes les pauses que convingui, perquè la gent s’agafi el seu temps per entendre’t.

• Tingues el micro a la distància adequada.

• Evita quedar-te amb la gola seca: beu aigua quan ho necessitis.

• Assaja: fes que algú t’escolti abans, i et corregeixi els errors.

• Tingues en compte que el públic no estarà pendent de tu, sinó del que dius.

• Si pots, grava’t en àudio o en vídeo i escolta’t.

24. �� Feu entre tots una llista dels recursos que us semblen més importantsa l’hora de llegir en públic. Comenteu també els que us costa més de tenir en compte i els que valoreu més en els altres.

25. �� Llegiu tots, per torns, el fragment del discurs del cap indi Seattle que teniu a la pàgina anterior. Convé que cadascú prepari individualment la lectura.

■ Valoreu conjuntament com ho ha fet cadacompany i companya, feu una llista delsaspectes que cal millorar de cara a futureslectures en públic i, si cal, repetiu la lectura pervalorar si heu millorat en algun aspecte.

Ho sabies?

Si tens el vici de llegir massa ràpid, quan preparis el text prova de llegir-ne només les vocals.És impossible córrer! Això sí, procura que ningú no et senti fer-ho.Quan sentim la nostra veu enregistrada no la reconeixem i ens desagrada. Però és així com lasenten els altres, sempre.

831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Página 56

57


El v

oca

bu

lari

de

l’éss

er h

um

à:

acti

tud

s i s

enti

men

ts™™™™™

26. �� Identifica la paraula que no pertany a cada sèrie de sinònims:

• educat, cortès, atent, perspicaç, considerat, respectuós

• assenyat, reflexiu, cautelós, distret, considerat

• afectuós, cordial, gentil, afable, incrèdul, acollidor

• treballador, laboriós, dropo, feiner, trafegut, trescador

27. �� Escriu mots compostos que defineixen maneres de ser de les persones:

busca • • solta

llepa • • mirat

poca • • fils

prim • • content

panxa • • pobres

escanya • • raons

28. �� Escriu aquestes paraules per parelles d’un adjectiu i el seu antònim:

29. �� Relaciona els dos termes de les comparacions següents i escriuexpressions que defineixin maneres de ser d’una persona:

eixerit • • com un pèsol

ferm • • com una sageta

llest • • com un picarol

veloç • • com una roca

delicat • • com un lliri

alegre • • com una sargantana

30. �� Indica si aquests adjectius que defineixen estats d’ànim els associes a molta o poca tristesa, i busca situacions a les quals es puguin aplicar:

31. �� Escriu junts cada adjectiu amb la seva definició:

abúlic cínic sagaç insolent sociable

• Subtil a descobrir les coses.

• Que manca al respecte degut a altres persones.

• Privat de voluntat.

• Inclinat a viure amb altres persones.

• Que presumeix de no creure en la rectitud i la sinceritat.

32. �� Explica el significat d’aquestes frases fetes:

• Sentir ploure • Deixar de pedra

• Ficar cullerada • Mullar-se el cul

serè - abatut - afligit - moix - aclaparat - deprimit - malenconiós - trist

vergonyós - perplex - agressiu - hostil - hipòcrita - antipàtic - amistós agradable - poruc - valent - pacífic - atrevit - sincer - segur

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 57

58


Els verbsLa conjugació verbalLa conjugació verbal és el conjunt de totes les formes d’un verb, ordenades segons la persona, eltemps i el mode. La taula següent pren com a exemple el verb model de la primera conjugació,ballar:

Act. 33 i 34

Act. 35 - 37

Infinitiu

Gerundi

Participi

Infinitiu perfet

Gerundi perfet

Present d’indicatiu

Perfet d’indicatiu

Imperfet d’indicatiu

Plusquamperfet d’indicatiu

Passat simple

Passat perifràstic d’indicatiu

Passat anterior

Passat anterior perifràstic d’indicatiu

Futur

Futur perfet

Condicional

Condicional perfet

Present de subjuntiu

Perfet de subjuntiu

Imperfet de subjuntiu

Plusquamperfet de subjuntiu

Passat perifràstic de subjuntiu

Passat anterior perifràstic de subjuntiu

MODE IMPERATIU

FO

RM

ES

PE

RSO

NA

LS

FO

RM

ES

NO

PE

RSO

NA

LS ballar

ballant

ballat, ballada, ballats, ballades

haver ballat

havent ballat

ballo...

he ballat...

ballava...

havia ballat...

ballí...

vaig ballar...

haguí ballat...

vaig haver ballat...

ballaré...

hauré ballat...

ballaria...

hauria ballat...

balli...

hagi ballat...

ballés...

hagués ballat...

vagi ballar...

vagi haver ballat...

balla...

MO

DE

SU

BJU

NT

IUM

OD

E I

ND

ICA

TIU

El verb, nucli del sintagma verbalLa primera funció sintàctica del verb és la de nucli d’un sintagma verbal que, al seu torn, fa depredicat de l’oració. Exemple:

SV (predicat de l’oració)_______________________El camió de la brossa passa a primera hora de la nit.

V (nucli del SV)

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 58

59


Act. 38 - 40

La funció de nucli, però, no sempre la desenvolupa una sola paraula. Es donen diferents casosen què el nucli del sintagma verbal està format per més d’un mot:

• Temps compostos. El nucli del sintagma verbal està format per una forma personal del verbauxiliar haver i pel participi del verb que aporta el significat més important. Exemple:

Els trens de rodalies han incrementat els serveis durant l’estiu. V (nucli del SV)

• Temps perifràstics. El nucli del sintagma verbal està format per una forma personal del verbauxiliar anar (vaig, vas, va...) i per l’infinitiu o l’infinitiu perfet del verb que aporta el significatmés important. Exemple:

Va trucar al mòbil de la seva germana.V (nucli del SV)

Quan va haver acabat l’explicació, va demanar si hi havia algun dubte.V (nucli del SV)

• Veu passiva. El nucli del sintagma verbal està format per una forma personal del verb auxiliar ser i pel participi del verb que aporta el significat més important. Exemple:

Aquestes vinyes seran veremades a finals d’agost o principis de setembre.V (nucli)

En aquest tipus de construccions el subjecte no protagonitza l’acció expressada pel verb, sinó que la rep. En l’oració anterior, les vinyes reben l’acció de ser veremades, que protagonitzen els pagesos.

• Perífrasis verbals. El nucli del sintagma verbal està format per un verb auxiliar, a vegadestambé per una preposició o locució, i per una forma no personal del verb, generalment l’infi-nitiu, que aporta el significat més important. Exemple:

Els motoristes han de portar sempre el casc.V (nucli)

Classes de perífrasis verbalsLes perífrasis verbals són expressions complexes amb un significat únic. El sentit unitari d’a-questes expressions concreta una noció que no es pot precisar amb cap dels altres temps verbalsexistents. Exemple:

Hem de treballar. 1 Perífrasi verbal que expressa obligació i que està formada pel verbauxiliar haver, la preposició de i l’infinitiu treballar.

L’assemblea de socis del Club Esportiu Esforç

ha escollit l’Antònia Serracom a presidenta.

Vaig a compraruna entrada.

Acabem de veure una pel·lícula

fabulosa.

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 59

60


33. �� Copia els verbs d’aquestes oracions i indica’n el temps i el mode:

• M’he pres un suc de préssec i ara no em trobo gaire bé.

• Ja t’ho dic: no sortiré fins que no hagi acabat la feina.

• Ahir me’n vaig anar al llit molt tard.

• Aixeca’t i fes alguna cosa.

• El seu pare vol que estudiï medicina com ell.

• Si en Marc no m’hagués dut amb cotxe no hauria arribat a l’hora.

• Ens ensenyaran les fotos de les vacances.

34. �� Copia les formes no personals que conté aquest text i indica quines són:

35. �� Classifica aquestes formes verbals en simples, compostes o perifràstiques:

• vam haver perdut • havies entrat • puja

• haguérem après • vas agafar • hauran arribat

• hagi estat • sol·licitaré • va suposar

Les perífrasis verbals es poden classificar segons la noció que expressa cadascuna:

• Expressen obligació: l’acció és necessària o convenient.

– haver + de + infinitiu: Heu de revisar la pressió dels pneumàtics.

– caldre + infinitiu: Cal rentar els llençols.

• Expressen probabilitat: l’acció és versemblant, però no segura.

– deure + infinitiu: Deuen plegar a dos quarts d’una.

• Expressen imminència: l’acció es produirà immediatament o, si més no, se’n mostra la intenció.

– anar + a + infinitiu: Anàvem a sortir al carrer.

– estar + a punt de + infinitiu: Està a punt de ploure.

• Expressen inici: l’acció comença a produir-se.

– començar + a + infinitiu: Van començar a saltar d’alegria.

– posar-se + a + infinitiu: Em posaré a treballar de bon matí.

• Expressen anterioritat: l’acció és immediatament anterior.

– acabar + de + infinitiu: M’acaben de regalar un llibre de fotografia artística.

• Expressen duració: l’acció s’està produint. En aquest cas, la forma no personal és el gerundi.

– estar + gerundi: Estic planxant pantalons i camises.

– anar + gerundi: Van asfaltant la carretera del poble per trams.

– continuar + gerundi: Nosaltres continuarem lluitant per les nostres idees.

Quan cap allà les dotze de la nit vaig arribar al lo-cal, la festa pintava força bé. Tota la penya ba-

llant, xerrant tot prenent un refresc, alguns petone-jant-se asseguts en un sofà vell i atrotinat. Peròdesprés d’haver ballat unes quantes cançons, la co-

sa es va embolicar. Una veïna, cansada de no dor-mir, va trucar a la pasma. Presentar-se al local, regi-rar-ho tot i interrogar l’Àngel va ser tot un. Els altresvam fugir cames ajudeu-me maleint la senyora queens havia aixafat la guitarra.

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 60

61


36. �� Transforma en veu passiva les oracions següents:

• El dentista va examinar el pacient.

• El nostre veí va cantar aquell tango tan famós.

• Obren la porta a les vuit menys cinc.

• Anuncien el resultat del partit per megafonia.

• Aquesta tarda, l’alcalde presentarà el nou llibre d’Òscar Albiol.

37. �� Escriu aquestes oracions en veu activa:

• Tots els assistents seran obsequiats amb un refrigeri.

• L’equip guanyador va ser rebut amb gran entusiasme pels seus seguidors.

• Les noves instal·lacions culturals seran inaugurades pel president de la Generalitat.

• L’edifici havia estat concebut com a centre d’innovació tecnològica pel seudissenyador.

• El paquet ha estat enviat aquest matí per la secretària de direcció.

38. �� Identifica les perífrasis verbals d’aquestes oracions i indica quina nocióexpressa cadascuna:

• Deuen ser tres quarts de nou.

• Va començar a ploure quan sortíem de casa.

• Els nens van recollint pinyes per cremar a la llar de foc.

• Estic a punt d’entrar al metro i no tindré cobertura.

• Ens acaben de donar la notícia.

• Cadascú ha de responsabilitzar-se de les seves accions.

• Estic llegint un llibre de ciència-ficció molt emocionant.

• Cal respectar les opinions de tothom.

39. �� Escriu un text breu que narri aquesta historieta. Fes servir totes lesperífrasis verbals que puguis.

40. �� Corregeix aquestes perífrasis verbals d’obligació mal construïdes per unafórmula correcta en català:

• Tenim que portar l’autorització abans de divendres.

• A l’Andrea no hi ha que fer-li gaire cas; és molt exagerada.

• El metge li ha dit que té que prendre’s una pastilla cada vuit hores.

• N’hi ha que presentar el treball de naturals enquadernat.

41. �� Escriu, en tres columnes, el present d’indicatiu, el present desubjuntiu i l’imperatiu dels verbs començar, regar i penjar. Explica lesalternances consonàntiques que hi detectis.

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 61

62

L’accentuació de les formes verbals (I)En l’accentuació dels verbs es cometen errors força sovint. En aquesta unitat repassaràs si cal ono accentuar les formes verbals agudes. La norma és la mateixa que per al conjunt de paraulesagudes:

Apliquem aquesta norma, per exemple, al futur, temps verbal que té sis formes agudes (presen-tem en vermell les que s’accentuen i en blau, les que no s’accentuen):

cantaré: forma aguda acabada en -e, s’accentuacantaràs: forma aguda acabada en -as, s’accentuacantarà: forma aguda acabada en -a, s’accentuacantarem: forma aguda acabada en -em, no s’accentuacantareu: forma aguda acabada en diftong, no s’accentuacantaran: forma aguda acabada en -an, no s’accentua

Altres temps verbals, en canvi, tenen formes planes i formes agudes. En el cas del passat simple,per exemple, les dues formes agudes s’accentuen:

cantí: forma aguda acabada en -i, s’accentuacantà: forma aguda acabada en -a, s’accentua

En canvi, en altres temps verbals les formes agudes no s’accentuen, també a causa de la termina-ció que presenten. És el cas del present d’indicatiu:

cantem: forma aguda acabada en -em, no s’accentuacanteu: forma aguda acabada en diftong, no s’accentua

En el cas dels participis, tot i que la majoria acaben en -t (cantat, temut, dormit...) i, per tant, nos’accentuen, convé tenir presents els que acaben en -s, que sí que s’accentuen. Alguns dels casosmés freqüents són els següents:


No s’accentuen resta de paraules (incloses les acabades en diftong)

S’accentuen paraules acabades en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in

Participi

romàs

ofès

reprès

desprès

encès

atès

emprès

empès

admès

estès

pretès

difós

inclòs

reclòs

Verb (infinitiu)

romandre

ofendre

reprendre

desprendre

encendre

atendre

emprendre

empènyer

admetre

estendre

pretendre

difondre

incloure

recloure

Exemple

Han romàs tres hores esperant.

El teu comentari m’ha ofès.

Quan hauran reprès les negociacions, ja en parlarem.

S’ha desprès un tros de la façana.

Hauríem encès els llums, però no hi havia corrent.

A recepció m’han atès extraordinàriament bé.

Tant de bo que no haguessin emprès la caminada.

Va caure perquè el defensor l’havia empès.

Han admès el seu error d’entrada.

Quan hagis estès la roba, vine a ajudar-me a la cuina.

No he pretès dir això, disculpi’m.

Les autoritats han difós una alerta de rierades.

No crec que hagin inclòs aquesta partida al pressupost.

Va ser reclòs durant dos anys en un camp de presoners.

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 62

63


42. �� Llegeix aquestes formes verbals i copia les que siguin agudes:

• ballava • sortiu • talles • caminem

• penso • cantessis • dormís • celebrarà

• ballaríem • tallés • guanyaré • dormis

■ Explica per què algunes d’aquestes formes porten accent i altres no en porten.

43. �� Quin és el temps verbal en què totes les formes són agudes?

■ Observa aquestes formes i explica per què les tres persones del singular portenaccent i, en canvi, les tres persones del plural no en porten.

44. �� Torna a escriure aquest text de Quim Monzó canviant les formes delpassat perifràstic per formes del passat simple:

45. �� Copia aquesta taula i completa-la:

46. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb l’imperfet de subjuntiu o amb el participi del verb indicat entre parèntesis:

• No li han ........... (admetre) la sol·licitud perquè estava fora de termini.

• Mentre m’esperava perquè la doctora m’........... (atendre), he estat xerrant amb la infermera.

• Tots dos països han ........... (reprendre) les converses de pau.

• Tothom li va demanar que ........... (parlar) sense cridar tant.

• Quan hàgiu ........... (encendre) les espelmes apagarem el llum.

47. Llegeix atentament el text que hi ha a continuació. Després en faràs un dictat.

Present d’indicatiu Imperfet d’indicatiu Futur

ballar

servir serveixo

perdre perdia

témer

caminar caminaré

V a agafar l’americana, va sortir al carrer, va cami-nar fins a un basar que hi havia tres carrers més

enllà, va comprar un televisor (de pantalla rectangu-

lar, enorme), va tornar a casa acompanyat de l’instal·la-dor, el va connectar (el televisor) i va buscar el canalon feien la pel·lícula amb Jean-Louis Trintignant.

N’estava fart! Quan per fi s’assegué a l’avió,respirà profundament i intentà dormir per

oblidar el calvari que havia passat. La noia que l’ha-via atès no tingué cap mena de delicadesa amb elseu equipatge. Havia romàs més de dues hores es-perant en una sala petita. Hagué de passar per ungrapat de controls ordinaris i extraordinaris. El vanescorcollar de dalt a baix. I mentrestant, recordava

les paraules de l’agent de viatges: «No tindrà capproblema, li ho garantim.» «Quan hauré arribat, fa-ré una carta de reclamació a l’agència i als respon-sables de l’aeroport per discriminació», pensava pera ell mateix. Se sentia ofès i enganyat. Al capdavall,si hagués portat un gosset no hauria passat res.Però tu porta un cadell de pantera negra i veuràsquants problemes...

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 63

64


48. �� Segmenta les paraules següents i escriu separadament el lexema i els afixos que les formen:

• passejada • prehistòria • encaparrar-se

• verdor • entossudir-se • enfeinat

• reorganitzar • fugisser • immobilitzar

49. �� Relaciona els mots de l’esquerra amb els sufixos de la dreta i escriu la paraula resultant. Després, comprova si hi ha canvis ortogràfics.

protestant • • -or

avar • • -esa

pur • • -itzar

tranquil • • -sar

arròs • • -eda

faig • • -ícia

blau • • -isme

La derivació (I) Els afixos

La derivació és el procediment mitjançant el qual formem paraules noves o en modifiquen elsignificat. Fixa-t’hi:

bolet 1 bolet-aire feliç 1 in-feliç vernís 1 en-vernis-sar(lexema) (afix) (afix) (lexema) (afix) (lexema) (afix)

El lexema aporta el significat bàsic de la paraula i els afixos són els elements que en matisen elsignificat. Segons el lloc que ocupen respecte al lexema, hi ha tres tipus d’afixos:

• Prefixos: si van davant del lexema, com a desfer

• Sufixos: si van darrere del lexema, com a foscor

• Infixos: si van entre el lexema i el sufix, com a fredolic

Els sufixosSón els afixos que afegim darrere del lexema per formar mots derivats. Formen una sèrie moltextensa i són els més utilitzats en la formació de paraules. De vegades, quan afegim un sufix a unlexema podem canviar la categoria lèxica de la paraula.

ample (adjectiu) 1 amplitud (nom)raig (nom) 1 rajar (verb)

Observa, també, que en aquest procés de derivació la paraula derivada pot sofrir canvis ortogrà-fics (nou-novetat, llop-llobató, taronja-taronger, ros-rossos, ric-riquesa…) o fonètics com, perexemple, addició o supressió de sons (pa-panarra, bèstia-bestiola…) o canvis en l’accent (petit-pe-

titó, diner-dineral…).

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 64

65


50. �� Escriu noms abstractes a partir dels sufixos següents. Subratlla el sufixperquè es vegi clarament de quina paraula prové.

• -edat • -tat • -ència • -ància

• -or • -esa • -eria • -etat

● -edat � falsedat

51. �� Explica quin significat aporten al lexema els sufixos destacats en negreta de les paraules següents:

• costellam • petitona • sabatot

• veuarra • caríssim • greixós

52. �� Escriu una paraula derivada dels verbs següents que descrigui o designiuna persona, un objecte o un lloc:

• mirar • penjar • voltar

• escalfar • topar • acompanyar

• caminar • estudiar • menjar

53. �� Aplica els sufixos -dís, -dissa, -aire, -er, -era, que indiquen propensió o aptitud, a aquests verbs, i escriu totes les opcions possibles:

• trencar • plegar • manar

• plorar • bellugar • trigar

• cridar • cantar • rondinar

54. �� Els sufixos -able, -ible, -ívol i -ívola, expressen possibilitat. Escriu laparaula que equival a les definicions següents i, si hi ha més d’una opció,escriu-les totes:

• Es deixa influir. • Es pot menjar.

• Es pot dividir. • Es pot llegir.

• Es pot subornar. • Es pot admetre.

• Es pot tòrcer. • Es pot negociar.

55. �� Utilitza els sufixos -ada, -atge, -eda, -eria, -at, que indiquen un col·lectiu,per escriure derivats de les paraules següents:

• branca • tona • canó • veí

• teula • cristall • arbre • quilòmetre

56. �� Copia les oracions següents i completa-les amb una forma derivada del mot entre parèntesis:

• Ja han encès la ......... (foc) a la plaça.

• Em compraré una ......... (paper) de xurros.

• Al mercat només hi havia una ......... (bacallà).

• Quan va néixer tenia uns ......... (peu) minúsculs.

• Van planificar un ......... (robar) espectacular.

• No li van poder llegir la carta ......... (astre).

Exemple

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 65

66


Narracions èpiques i històriques

Roland, heroi de la batalla de Roncesvalls

Roland, nebot de l’emperador franc Carlemany, lluita contra els sarraïns a la batalla de Roncesvalls,

al Pirineu. L’heroi mor en aquesta cèlebre emboscada traïdora. Abans, però, combat els infidels amb

el valor propi d’un gran cavaller i aconsegueix repel·lir-los. Posteriorment, Carlemany acudirà a

derrotar-los definitivament.

És la batalla terrible i comuna.Roland, el comte, no pren cap cobertura;lluita amb l’ascona tant com l’asta li dura.Al quinzè cop l’ha trencada i perdudai amb Durandall, la seva espasa, nua,broca el cavall per atacar Xernubles.Li trenca l’elm, on els carboncles lluen,li bada tota la testa cabelludai li parteix els ulls i la figurai el blanc ausberg, que és de malla menuda,i tot el cos fins a l’enforcadura.Passant la sella, que d’or era batuda,en el cavall l’espasa se li atura:

comú: generalitzatascona: arma que es fa servir llançant-laasta: pal a l’extrem del qual hi ha l’armabrocar: esperonar el cavallcarboncle: robí (pedra preciosa)badar: obrir

testa: cap

ausberg: túnica de malles per protegir el cos

enforcadura: punt del cos d’on surten les ca-mes

tofut: espès

carnatge: carnisseria

romp l’espinada sens cercar cap junturai l’abat mort damunt l’herba tofuda.Després li diu: «Brivall, fas mala ruta!Ja de Mahoma no rebràs cap ajuda.Tens, gran glotó, la batalla perduda.»

Roland, el comte, pel mig del camp cavalca;té Durandall, que malfereix i talla.Als sarraïns, els causa un gran carnatge.Qui pogués veure’l llençar un mort sobre l’altre,i la sang clara regalar per la prada!Té sang pels braços i la cota de malles;i el seu cavall, pel coll i les espatlles.

La cançó de Roland (Traducció de Joan Jubany)

831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Página 66

67


El rei En Jaume és ferit

Jaume I és conegut com el Conqueridor pel fet

d’haver integrat als dominis dels comtes de

Barcelona i reis d’Aragó els regnes de Mallor-

ca i de València. Precisament durant el setge

de la capital valenciana, que va tenir lloc l’any

1238, el rei va ser ferit. El fragment següent

posa de relleu la seva valentia com a militar

però també la seva visió psicològica i la capa-

citat que va tenir de liderar les seves tropes.

Una altra vegada la gent de l’arquebisbe deNarbona feren torneig amb els de dins i nos’adonaven de la manera de lluitar dels sar-raïns, que feien veure que fugien d’ells per tald’atraure’ls cap a la vila. I Nós veiérem que lagent de peu s’alegraven perquè fugien i els en-viàrem un missatge que no els encalcessin,que si no els sarraïns els farien molt de mal.I ells no se’n volgueren estar malgrat el nostremissatge, i Nós patíem per ells (que n’hi mo-ririen de trenta per amunt quan els sarraïnsels ataquessin), ens acostàrem a ells en un ca-vall que muntàvem i els retinguérem. I Nós,quan ens en tornàvem amb els homes, ensgiràrem cap a la vila per contemplar els sar-raïns, ja que havia sortit a fora el gruix de lagent, i un ballester ens disparà, i travessant elcapell de sol i el batut, ens tocà al cap amb elcairell, prop del front. I Déu volgué que notraspassés el crani!I la punta de la sageta clavada sortia del bellmig de la testa, i Nós, amb la ira que aixòens provocà, donàrem tal cop amb la mà a lasageta que la trencàrem; i la sang ens rajavacara avall, i amb el mantell de sendal queNós dúiem ens eixugàvem la sang, i anàvemrient perquè la host no defallís! I entràremen un reial on Nós teníem posada i se’nsinflà tota la cara i els ulls, de tal manera queamb l’ull de la part on ens havien ferit no hi

poguérem veure durant quatre o cinc dies. Iquan se’ns desinflà la cara cavalcàrem pertot el campament perquè la gent no es des-conhortés.

JAUME I, Llibre dels feits (Adaptació)

Nós: tractament de respecte que s’aplica el rei en Jaume a ell mateixencalçar: intentar atraparsendal: tela de seda molt finadesconhortar-se: desanimar-se

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 67

68


Narracions de tema bèl·licA l’època medieval, la guerra era un fet quotidià. Les pugnes entre cristians i sarraïns, o bé entresenyors feudals, formaven part de la vida de la gent, que estava acostumada a viure amb el perillconstant d’atacs, assalts i robatoris. En la seva lluita pel poder, els reis i els nobles havien de pro-tagonitzar campanyes d’expansió i mantenir la fidelitat i l’esperit combatiu de la seva gent. Peraixò van recórrer a la literatura: en un primer moment, a la poesia èpica i, en un segon moment,al gènere historiogràfic o de les cròniques.

La poesia èpicaLa poesia èpica és un gènere literari narratiu en vers. Durant l’edat mitjana, els joglars portavenarreu d’Europa unes cançons de gesta que explicaven les proeses dels cavallers cristians en laseva lluita contra els sarraïns. Eren tirades, més o menys llargues, de versos d’art major(decasíl·labs, alexandrins) amb rima assonant. Aquests textos es transmetien oralment però tam-bé es van recollir per escrit, motiu pel qual ens han pervingut.

Dues de les cançons de gesta més cèlebres són el Cantar de Mío Cid, que pertany a la literaturacastellana, i la Cançó de Roland, poema èpic francès del qual has llegit un passatge. Aquesta obranarra la victòria de l’emperador Carlemany damunt del rei àrab Marsili i la conquesta de la ciutatde Saragossa, després de l’emboscada traïdora de Roncesvalls, al Pirineu, on lluiten coratjosa-ment i perden la vida Roland i els cavallers més valents de França. Els fets històrics que són a labase d’una cançó de gesta són objecte d’un tractament exagerat o fantàstic, amb la intenció d’e-xaltar les proeses dels protagonistes.

Les cròniquesLes cròniques són extenses narracions en prosa i amb pretensió d’autenticitat històrica. En elcas dels comtes de Barcelona, les primeres cròniques sobre les seves gestes estan escrites en llatí,però posteriorment ja es redacten en català. Les cròniques medievals eren escrites a instàncies de

la monarquia i tenien una clara intenció propagandística i de justi-ficació de la política reial. Les quatre grans cròniques catalanes vanser escrites entre els segles XIII i XIV per Jaume I, Bernat Desclot,Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós; i eren escoltades col·lecti-vament o bé llegides individualment. Aquests textos comparteixenunes característiques comunes:

• Narren fets contemporanis –o immediatament anteriors– al’autor. Així s’aconsegueix donar una sensació de veracitat i derigor.

• La figura central és el monarca o la dinastia regnant. Com haspogut comprovar en el segon text que has llegit, el rei concentratots els valors cavallerescos.

• Presenten els millors reis que pugui desitjar cap país del món.Així, doncs, esdevenen també model per a futurs reis i prínceps.

• Mostren una visió dels fets basada en la providència d’un Déuque ajuda els reis d’Aragó perquè defensen la seva causa.

• Exalten el patriotisme i l’esperit nacional lligats a la dinastia.

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 68

69


57. �� Explica per què el fragment que has llegit de la Cançó de Roland és un text narratiu i en què s’aprecia que pertany al gènere èpic.

58. �� Analitza la mètrica del primer text (tirades, recompte sil·làbic dels versos,rima).

59. �� Destaca algun element del text de la Cançó de Roland que et sembliexagerat.

60. �� Respon les preguntes següents:

• Com es diu, l’espasa de Roland?

• Per què creus que l’espasa de l’heroi té un nom propi?

• Creus que devia ser freqüent, en aquella època?

• Coneixes alguna altra espasa que tingués nom? Com es deia? De qui era?

61. �� Com interpretes els versos següents?

Qui pogués veure’l llençar un mort sobre l’altre,i la sang clara regalar per la prada!

62. �� Busca un detall del text que mostri el caràcter impulsiu i, fins i tot,imprudent de Roland.

63. �� Informa’t sobre el fet històric de la batalla de Roncesvalls i sobrel’any de composició de la Cançó de Roland. Quant de temps hi ha entre els fets i l’elaboració literària?

64. �� Centrant-te ara en el segon text, quina distància temporal pot haver-hi entre la conquesta de València i el relat que en fa Jaume I? Buscainformació en llibres d’història, enciclopèdies o Internet.

■ Compara aquestes dades amb les de l’activitat anterior i extreu-ne una conclusiópel que fa a la diferència d’intenció entre un i altre text.

65. �� En el text del Llibre dels feits busca citacions que et permetin justificaraquests aspectes:

• La valentia de Jaume I com a militar.

• La visió estratègica que té de la batalla a partir de la pròpia experiència.

• La capacitat que mostra de conèixer i actuar sobre la psicologia de les sevestropes.

66. �� Explica un fet providencial que Jaume I narra en el segon fragment que has llegit.

67. �� Quina semblança de fons trobes entre els dos textos que has llegit?

68. �� Explica les diferències que observes entre els dos textos pel que fa a la forma.

69. �� Quin valor té la sang en un i altre text?

831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Página 69

70

rat del matrimoni, en constatar (Ramonet) queel banquer s’afanyava a rebre’ls amb una notò-ria cordialitat. L’amistat dels Perdigó, l’haviaheretada del seu pare, el qual havia personal-ment viscut la ràpida ascensió d’aquells boti-guers enriquits en el negoci de la ferralla. Elsenyor Poch els respectava i els honorava, en-tre altres raons perquè els considerava la flor,l’essència, l’extracte de les més aspres virtutsdel petit comerç local i general. La senyoraLaura Gassol de Perdigó digué al banquer, enrespondre a la seva salutació:

–Té el meu marit molt empipat...

–Sí, senyor Poch, estic realment empipat! –di-gué el senyor Oriol Perdigó, abans que el ban-quer li allargués la mà.

Davant aquesta entrada tan curiosa, el senyorTomàs cregué que Perdigó li volia fer una bro-ma, però de seguida recordà que l’esmentatsenyor tenia una absoluta incapacitat per auna qualsevol forma d’aquesta activitat i esposà a riure sorollosament per donar-li, sensdubte, a entendre que no l’havia pas invitataquell vespre per parlar de negocis. Bon punthagueren encaixat, però, el senyor Oriol posàels peus plans sobre l’estora i es disposà a ex-plicar al banquer la causa i el procès del seuempipament.

JOSEP PLA, Nocturn de primavera(Adaptació)

Amb motiu de la celebració de la posada dellarg de la seva filla, el banquer Tomàs Pochconcentra, en una festa a casa seva, la societatmés granada d’una petita població de mercat,Fontclara. Entre els convidats, es troba el doc-tor Torrent.En el camí de retorn de la terrassa a la sala,fent ara un pas, ara un altre, passaren davantla llibreria. La senyoreta Lagresa s’havia ador-mit plàcidament i definitivament a la sevapoltrona, amb les mans encreuades sobre elventre, pacífic i escanyolit. Anna Maria Roma-ní de Gratacòs continuava embrancada en lalectura d’un llibre de comptabilitat. Habitua-da a llegir novel·les truculentes i mengívoles,la jove senyora estava descobrint potser la cal-ma que produeixen els llibres avorrits, gene-ralment inintel·ligibles i insignificants. Lesdues senyores, assegudes en dues poltronescòmodes –separades per una taula baixa–,formaven un conjunt caracteritzat per la mésabsoluta tranquil·litat. El banquer i el doctorpassaren prop d’elles amb el propòsit delibe-rat de no despertar-les. Si hagués calgut cami-nar de puntetes, hi haurien caminat. Dels ele-ments presents, fins en aquell moment, en la«festeta», eren potser les persones més benentretingudes i ben encaixades.Feren quatre passes més i es toparen amb elmatrimoni Perdigó, els coneguts ferreters de lalocalitat. Encara bufaven una mica, dels gra-ons que havien hagut de pujar. Era un matri-moni d’una inqüestionable edat. La brillantresplendor que difonien les aranyes els feiaparpellejar. Al doctor Torrent li semblà queRamonet havia parlat amb els Perdigó, tot pu-jant l’escala, a judicar per la brusquedat ambquè el criat, a la porta de la sala, s’havia sepa-

Relacions en societat

Avaluació

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 70

71

70. �� Classifica aquestes formes verbals segons si pertanyen a l’imperfetd’indicatiu, l’imperfet de subjuntiu o el passat simple:

• continuava • bufaven • honorava

• feia • difonien • tenia

• passaren • digué • cregué

• recordà • disposà • feren

■ Classifica aquestes mateixes formes verbals en agudes i planes. Explica per quinmotiu unes s’accentuen i les altres no s’accentuen.

71. �� Les formes verbals s’havia adormit, havia parlat i hagueren encaixatsón formes compostes o perifràstiques? Raona la teva resposta.

72. �� Fixa’t en aquestes quatre perífrasis verbals, que es troben en el text:

• estava descobrint • es posà a riure

• hagués calgut caminar • havien hagut de pujar

■ Indica què expressa cadascuna:

• obligació • probabilitat • imminència

• inici • anterioritat • duració

73. �� Transforma en veu passiva les oracions següents:

• El senyor Poch respectava els ferreters.

• La senyoreta Romaní llegia el llibre de comptabilitat.

74. �� Busca en el text una paraula derivada de creu, una paraula derivada de branca i una paraula derivada de parpella. Indica els canvis de categorialèxica que s’han produït en el procés de derivació.

75. �� Indica el lexema i el sufix de cadascuna d’aquestes paraules derivades:

• terrassa • llibreria • mengívol • ferralla • festeta

■ S’ha produït algun canvi ortogràfic en el procés de derivació d’aquestes paraules?

76. �� Indica quin sufix tenen en comú aquestes parelles de paraules:

• botiguer - banquer

• cordialitat - tranquil·litat

■ Quin significat aporta cada sufix? S’ha produït algun canvi ortogràfic en el procés de derivació? I algun canvi fonètic (addició o supressió de sons)?

831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Página 71

72

Activitats complementàriesGRAMÀTICA

77. �� Expressa amb una perífrasi verbald’obligació i amb l’imperatiu les accions quedirien les persones que trobem en aquestesoracions:

● La professora diu a l’alumne quetanqui la porta.

Has de tancar la porta. (perífrasiverbal d’obligació)

Tanca la porta! (imperatiu)

• Una mare diu al seu fill que es renti les mans.

• Un policia local diu a un motorista que s’aturi.

• Un entrenador diu als jugadors que corrin alvoltant de la pista.

• El conserge indica als alumnes que ara entrinper l’altra porta.

78. �� Escriu el nom dels set temps verbalsd’indicatiu que expressen temps passat,després conjuga la primera persona delplural de cada temps, del verb trobar.

■ Marca els temps verbals que signifiquin el mateix.

■ Fes el mateix amb els cinc temps queexpressen passat en subjuntiu.

ORTOGRAFIA

79. �� Tradueix aquest text al català i comentales coincidències i les diferènciesd’accentuació que trobes en les formesverbals en català i castellà:

Model

Los monitores nos han dicho donde dormi-remos esta noche. Tú, Miguel, dormirás en

el primer piso con los demás chicos de tuedad, mientras que tus hermanos más peque-ños dormirán cerca de la habitación de losmonitores, en el segundo piso. Yo dormirétambién en el primer piso, pero con las chicas.Vaya! Luis y Javier, ¿dónde dormiréis voso-tros? ¿En la habitación 12? ¿Pero no és allídónde dormirá Carlos?

80. �� Escriu una paraula aguda, que no sigui unverb, i que acabi amb aquestes terminacions:

■ Fes el mateix però ara escrivint formes verbalssempre que puguis.

81. �� Escriu les formes verbals compostescorresponents a aquestes formes verbalssimples, d’acord amb el model:

● � hauran actuat

• tornés • es dirigí

• trucaràs • direm

■ Què observes pel que fa a l’accentuació?

LÈXIC

82. �� Escriu adjectius combinant cada unad’aquestes paraules amb un dels sufixos:

àngel • • -oidepresó • • -ut

ala • • -iuterra • • -enc

trapezi • • -ercabell • • -at

repressió • • -ósàguila • • -ic

83. �� Escriu un nom derivat de cada verb:

• presidir • cosir • observar

• passar • venjar • enganxar

• conèixer • lliscar • comprendre

84. �� Copia aquestes paraules i aparella-lesamb el significat que els aporta el sufix -ada:

• Fenomen meteorològic.

• Idea de dimensió.

• Salari.

• Efecte del foc.

• Cop.

amplada ventada pedrada setmanada cremada

Model

à é è í ó ò ú às ésès ís ós òs ús én èn ín

831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Página 72

Resol aquest logogrif. Hi apareixeran dues frases fetes que signifiquen «aparentar que es fa molta feina, sensecap resultat». Tens sis lletres ja resoltes:

73

Afix. Element que s’afegeix al morfema lèxic o lexema ien modifica el significat.

Conjugació verbal. Conjunt de totes les formes d’unverb, ordenades segons la persona, el temps i elmode.

Derivació. Procediment per formar paraules noves queconsisteix a afegir afixos al morfema lèxic o lexema.

Perífrasi verbal. Forma verbal constituïda per un verbauxiliar, de vegades també amb una preposició o locució, i per una forma no personal del verb, gene-ralment l’infinitiu, que aporta el significat més im-portant. Pot ser d’obligació, de probabilitat, d’im-minència, d’inici, d’anterioritat o de duració.

Poesia èpica. Gènere literari narratiu en vers que expli-ca les gestes d’un cavaller. La seva manifestació mésdestacada són les cançons de gesta.

Sufix. Afix que es posa darrere del morfema lèxic o le-xema.

ENTRETENIMENTS

Temps compost. Temps verbal integrat per una formapersonal del verb haver i el participi d’un verb queaporta el significat més important.

Temps perifràstic. Temps verbal format per una formapersonal del verb auxiliar anar (vaig, vas, va...) i perl’infinitiu o l’infinitiu perfet d’un verb que aporta elsignificat més important.

Veu passiva. Forma verbal formada per una forma per-sonal del verb auxiliar ser i pel participi d’un verbque aporta el significat més important.


F E R F R E C E R E Ç1 2 3 4 5 6 7 8 1 3 2 9 9 8 10 11 5 12 8 2 13 14 3 2 15 8

F E R R E E1 2 3 4 5 6 7 9 5 3 5 6 6 14 2 16 5 10 17 2 7 9

U E U E10 11 5 18 19 2 9 11 19 13 7 2 9

1 = F 8 = 15 = Ç

2 = E 9 = 16 =

3 = R 10 = 17 =

4 = 11 = 18 =

5 = 12 = C 19 = U

6 = 13 =

7 = 14 =

831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Página 73

74

Fonaments sòlids3

Molts fets de lahistòria ens sorpreneni ens impressionen.Les piràmidesd’Egipte són edificisespectaculars, et potsimaginar com es vanconstruir? Devia seruna feina molt dura,però alhora molt bencalculada...

L’emplaçament perfecteSom prop de l’any 2551 abans de la nos-tra era. Just fa tres segles que les coro-nes blanca i vermella de l’Alt i el BaixEgipte reposen sobre la mateixa testa icent anys que les terres del Nil, els qua-si mil quilòmetres que discorren entreAswan i el delta mediterrani, es gover-nen des de la ciutat de Memfis, a la fron-tera entre les dues àrees d’aquest reg-ne. El faraó Snefrú, constructor de lesmodernes piràmides de Dahshur i Mei-dum, acaba de morir. El seu fill Khnum-khuf, Khufu, el segon rei de la dinastiaIV, comença a pensar en la vida mésenllà d’aquest món que, mil·lennis des-prés, el coneixerà amb el nom grec deKheops.Prop de Memfis, per on es pon el sol,que és la direcció dels morts, hi ha un al-tiplà lleugerament inclinat. Aquest llocés perfecte per edificar el complex fu-nerari que servirà al faraó per conservarla grandesa en el més enllà, reuneix lescondicions pràctiques i espirituals ne-cessàries per fer possible una obra co-lossal: un substrat de roca que pot

Com es construïa una piràmide

Khufu, el segon faraó de la dinastia IV, més conegut amb el nom grecde Kheops, va fer prevaler la seva autoritat per damunt de la dequalsevol altre des del començament del regnat. No volia que ningú li fes ombra, ni en aquesta vida ni en l’altra. Per això va posar en marxa la construcció del complex funerari més important i planificat de la història de l’antic Egipte.

aguantar-ne el pes, i una posició eleva-da respecte al nivell del riu, que n’impe-deix la inundació. Al mateix temps, noés gaire lluny del riu, i el Nil ha de servird’artèria de transport dels materials pera la construcció i serà per on el faraó arri-barà al seu darrer estatge.

Deliris de grandesaNo es tracta d’una tasca senzilla i menysquan cal netejar una àrea que ha d’in-cloure la gran piràmide del faraó, lacalçada que condueix a la riba del Nil,dos temples –un enganxat a la gran tom-ba, i l’altre al riu–, tres piràmides més pe-tites anomenades de les reines, una pirà-mide auxiliar i les mastabes (estances),que serviran de darrera llar als funciona-ris de la cort.

Mai abans no s’havia pensat un projec-te que expressés tan fidelment la con-vicció segons la qual el faraó difunt se-guia en la vida futura envoltat dels seusfidels i successors. Tampoc abans deKhufu no s’havia pretès evidenciar tantla distància entre els reis divins i els seussúbdits mortals.

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 74

75


El terreny ja esbrollat és rugós i amb acci-dents. Les quadrilles, feixugament, s’encarre-guen d’anivellar-lo i l’allisen. Part del materialqueda dipositat no gaire lluny i serà utilitzatposteriorment. Però els arquitectes no han fet allisar homogè-niament tot el terreny: al bell mig hi han dei-xat un turó rocós que els estalviarà temps, fei-na i material quan avanci la construcció.Els savis del regne han escrutat els astres. Hanobservat els estels i han determinat l’orienta-ció perfecta de les quatre cares de la grantomba del faraó, cada una de les quals ésoberta a un dels quatre punts cardinals. L’o-rientació de l’edifici és tan important com laforma. La piràmide compleix moltes més fun-cions que la de simple continent del cos delfaraó: és el lloc on continuarà vivint i li ha depermetre transitar entre el cel i la terra. Per-què el rei diví, un cop mort, satisfarà els seusdesitjos tant al cel com a la terra.

Un procés delicatAbans de començar a aixecar les parets, que-da encara un altre càlcul delicat per fer: elque asseguri que la base de la piràmide for-marà un quadrat ideal, amb els quatre cos-tats iguals i els quatre angles rectes. Tot i queel pujol central que han deixat no els per-met mesurar les diagonals per comprovar-ne la perfecció, els arquitectes delimitenamb fils un quadrat amb els quatre costatsquasi exactes. La construcció d’una piràmi-de és sempre una feina urgent que mobi-litza gran quantitat de recursos i d’homes.Permanentment, en torns de dos mesos otres, entre dos mil i tres mil obrers es trobenatrapats en el projecte que ha de perpetuarla memòria del faraó, a més d’uns quants mi-lers més que subministren materials als tre-balladors.Ben aviat s’inicien les obres de la calçada capal riu. Al costat mateix, s’extreu pedra, comtambé a Maasara, a Tura i a les muntanyes delMuqattan. Els blocs calcaris d’aquests dos dar-rers emplaçaments s’utilitzaran per al reves-timent. Més al nord, a Aswan, s’extreuen blocsde granit que es convertiran en columnes, ar-quitraus, llindes i brancals de portes, o querevestiran una cambra interior.

Els picapedrers perforen canals a les pedre-res per extreure’n grans blocs. Utilitzen einesde fusta, pedra i coure, palanques i tascons.Fan servir fulles de coure per guiar el tall, quees produeix per abrasió. Tot i la dificultat d’a-questes operacions, el gran repte és el trans-port del material. Hi ha blocs de pedra dequinze tones i blocs de granit de quaranta.A llarga distància, el transport es fa amb bar-casses pel Nil, aprofitant l’estació de la inun-dació, entre juliol i octubre, quan hi ha mésmà d’obra disponible perquè queden nega-des les terres de conreu. Les operacions decàrrega i descàrrega són crítiques. Més d’uncop, en moure el pes, s’ha desequilibrat unaembarcació. Per evitar-ho, es fan estrets ca-nals artificials.Un cop dipositats els blocs a terra, la traccióhumana i animal els ha de moure. Els opera-ris s’afanyen per disposar d’un pis ferm, uncamí, per fer-hi lliscar els blocs. S’ajuden decordes, palanques i taulons mullats i untatsamb material lubricant, com l’argila. Tambéutilitzen trineus de fusta. Així, vint homes po-den moure amb certa rapidesa un pes de mésd’una tona.

Treball de sol a solEl treball obligat no admet descans ni mise-ricòrdia. La gent mor en accidents, se senten

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 75

76


els crits dels capatassos;la tralla i les xurriaquesfan avançar la feina de sola sol perquè no hi hamassa temps per acabarl’encàrrec del faraó. Elquadrat perfecte que had’acollir la piràmide estàdelimitat per dues líniesd’estaques i cordills. Lainterna indica el períme-tre exacte de la construc-ció i l’externa servirà delínia de referència.Abans de començar acol·locar filades de pedra, els arquitectes op-ten per construir una plataforma damunt laroca allisada. S’utilitza pedra de Tura i de Gi-zeh. Els picapedrers acaben de retocar elsblocs al peu mateix de la piràmide. Els pale-tes disposen les filades l’una sobre l’altra, encapes horitzontals; recobreixen amb morterde guix els espais morts.La preocupació fonamental és assegurar unainclinació exacta i continuada dels quatre cos-tats de la piràmide, que possibilitarà que esprodueixi la calculada confluència al vèrtex.A cada filada, l’esquadra i la plomada servei-xen per mesurar-ne el grau d’inclinació. Si esdetecten imprecisions, es corregeixen encol·locar la filada següent. Els càlculs se sim-plifiquen una vegada la construcció superal’alçada del pujol de roca que els arquitecteshan aprofitat com a nucli de la piràmide.L’edifici es construeix simultàniament per fo-ra i per dins. A l’interior, s’excaven o es plan-tegen els passadissos, els pous, les galeries iles cambres que acolliran el faraó. La piràmi-de guanya alçada. Els arquitectes veuen comcreixen les dificultats. Alçar-la resulta una tas-ca complicada, més enutjosa com més amuntcal traslladar la pedra, i no únicament perl’alçada, sinó també perquè hi ha menys es-pai per maniobrar. Calçades artificials, terra-plens i rampes són les vies utilitzades per ele-var els blocs de pedra. La imatge final noméss’intueix, resulta difícil fer-se’n una idea a sim-ple vista. Sovintegen accidents –alguns mor-tals– i l’esforç és descomunal, però qualsevolsacrifici és poc per a la glòria del faraó.

Al darrer terç de la piràmide només cal pujar-hi el 4 % de la pedra, però presenta la dificul-tat de les darreres filades i el piramidó, el blocen forma piramidal que ha de coronar total’estructura. És una fita complicada i que, uncop aconseguida, se celebra amb càntics i fes-tes. Ha calgut perícia, destresa, força i palan-ques per aconseguir-ho. També els impres-cindibles dots d’improvisació per resoldre lesdificultats no previstes que s’han plantejat adarrera hora. Els paletes s’afanyen per elimi-nar els sortints dels blocs i les restes de terra-plens, tobogans i calçades. La pedra calcàriai blanca de Tura, tallada en perfectes blocs re-gulars i polida, revesteix l’edifici.El reflex de la llum del sol hi confereix unaresplendor insuperable. Irradia tota la majes-tat del déu sol. Han calgut una trentena d’anysper col·locar pacientment i intel·ligentmentprop de dos milions tres-cents mil blocs depedra i arribar a una alçada mai vista per a capedifici: poc més de cent quaranta-sis metres.Akhet Khufu (‘l’horitzó de Khufu’, de Kheops),que és el nom que rep la piràmide, s’alça, im-pertorbable i acabada, a la plana de Gizeh.Tot el regne l’admira, com ha d’admirar el seufutur estadant.Ara, Khufu pot morir i transformar-se perquèja té el lloc on perpetuarà el seu regne. Uncomplex ordenat i ampli de tombes i temples,que ocupa dos milions set-cents mil metrescúbics, l’espera. A ell i als seus seguidors. Maimés el món tornarà a conèixer res de semblant.

ANTONI SELLA, Sàpiens, núm. 28(Adaptació)

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 76

Licm

t s

OBTENIR INFORMACIÓ


• prevaler • escrutar • tascó • plomada

• altiplà • perpetuar • abrasió • fita

• substrat • brancal • tralla • perícia

• esbrollar • pedrera • xurriaca • estadant

2. Relaciona cada imatge amb la paraula corresponent:

• esfinx

• arquitrau

• piramidó

• columna

• barcassa

3. Escriu dos sinònims de les paraules destacades de les oracions següents:

• Les corones blanca i vermella de l’Alt i el Baix Egipte reposen sobre la mateixa testa.

• El lloc reuneix les condicions pràctiques i espirituals necessàries per fer possible una obracolossal.

• Entre juliol i octubre hi ha més mà d’obra disponible perquè queden negades les terres de conreu.

4. Substitueix les expressions destacades per l’opció que et sembli més correcta:

• No volia que ningú li fes ombra, ni en aquesta vida ni en l’altra.

li enfosquís els mèrits

li tapés el sol

col·laborés amb ell

• Al bell mig del terreny, hi ha deixat un turó rocós.

en un lloc bonic

just al mig

enmig del turó

5. Localitza en aquest mapa totes les referències geogràfiques quetinguin relació amb la construccióde la piràmide i, després, explica la importància de la ubicació i els materials.

77


BAIX EGIPTE

r i u N

i l

Ro

i g

ma

r

MemfisGizeh

Aswan

Maasara

ALT EGIPTE

m a r M e d i t e r r a n i

1 2 3 4 5

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 77

78


INTERPRETAR EL TEXT

6. Explica la funció que fa l’entrada del reportatge.

7. Llegeix els titolets que encapçalen els quatre apartats i justifica si resumeixen bé la informació que contenen.

8. Situa aquests fragments en la part del reportatge corresponent:

• La construcció d’una piràmide és sempre una feina urgent que mobilitza gran quantitat de recursos i d’homes.

• La piràmide compleix moltes més funcions que la de simple continent del cos del faraó: és el lloc on continuarà vivint i li ha de permetre transitar entre el cel i la terra.

• Els paletes disposen les filades l’una sobre l’altra, en capes horitzontals; recobreixen ambmorter de guix els espais morts.

• Prop de Memfis, per on es pon el sol, que és la direcció dels morts, hi ha un altiplàlleugerament inclinat.


• Memfis és la ciutat on resideixen el faraons.

• La tomba de Khufu és coneguda com la piràmide de Kheops.

• Els arquitectes projecten la piràmide en un terreny absolutament pla.

• És més important l’orientació de la piràmide que la forma.

• Els materials de construcció es transporten pel riu Nil.

• Els capatassos pressionen els treballadors perquè vagin més de pressa.

• La piràmide ha trigat a construir-se cinquanta anys.


10. Expressa la teva opinió sobre el que podia representar una construcció com aquestaamb els mitjans tecnològics de què disposaven a l’època.

11. Quin sentit té l’expressió és una obra faraònica en el llenguatge quotidià, fora delcontext de l’antic Egipte?

12. Com s’imaginava Khufu la seva vida després de la mort? Per què creus que pensavatambé en la mort dels funcionaris de la cort?

13. Creus que totes les religions conceben la mort de la mateixa manera? Buscainformació, si et cal, i aporta’n algun exemple.

EXPRESSAR-NOS

14. En grup, busqueu informació sobre diferents tipus de monuments funerarispresents en altres civilitzacions, antigues o actuals. Després, feu-ne una tria iexpliqueu-ho a la resta de companys.

15. En grup, elaboreu un text que descrigui la tasca de construcció de la piràmide, ques’explica a la part final de la lectura. Podeu afegir-hi il·lustracions elaborades pervosaltres, o bé extretes d’alguna font d’informació.

Ma

em

f g

831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Página 78

79


Mitjans de comunicació i gèneres periodísticsInformació i mitjans de comunicacióEls mitjans de comunicació de masses pretenen difondre missatges a un gran públic. L’objectiués oferir informació, especialment de l’actualitat, però també interpretar-la i, per tant, crear unadeterminada opinió, que varia segons la ideologia de cada mitjà.

A l’inici del segle XX van aparèixer els diaris de gran tiratge i es van difondre àmpliament la ràdioi el cinema; més tard, es va implantar la televisió. I, recentment, la contínua expansió d’Internetha intensificat la circulació d’informació i ha afavorit la participació dels receptors. La societat re-sultant d’aquests canvis s’anomena societat de la informació.

Els mitjans de comunicació són força variats. Poden ser audiovisuals o escrits; locals, nacionals ointernacionals; de temàtica general o especialitzats en determinades matèries (esports, història,viatges...). La majoria de mitjans de comunicació, a més, es poden consultar per Internet, i laversió a la xarxa té uns recursos diferents de la versió impresa o televisiva. Malgrat aquesta diver-sitat, tots els mitjans comparteixen un estil que busca la claredat i la comprensió fàcil dels mis-satges. Per això, el registre utilitzat és l’estàndard, amb un vocabulari entenedor i una sintaxi mésaviat simple.

Els periodistes són els professionals que elaboren la informació. Forma part de la seva feina dis-tingir en tot moment la informació (els fets, les dades, els esdeveniments concrets...) de les valo-racions subjectives o opinió (la crítica o l’elogi de determinades actituds, les idees personals o degrups socials o polítics...).

Els gèneres periodísticsEls diferents tipus de text (orals o escrits) que tro-bem als mitjans de comunicació s’anomenen gène-res periodístics i varien segons l’extensió, la pro-funditat amb què s’aborda el tema, els recursosutilitzats o la intenció. La classificació d’aquests gè-neres es fa, sobretot, d’acord amb la proporció d’in-formació i d’opinions que contenen.

gèneres

• Notícia• Reportatge informatiu• Entrevista objectiva

• Crònica• Reportatge interpretatiu• Entrevista de personalitat

• Article d’opinió• Editorial• Carta al director

trets comuns

Només presenten informaciócontrastada i objectiva.

Combinen la informació, que és fonamental, amb valoracionsde qui signa el text.

Expressen, de maneraargumentada, les opinionssubjectives de l’autor.

Informatius

Informatius iinterpretatius

D’opinió

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 79

80


16. �� Busca un exemple de cada tipus de mitjà de comunicació en català:

• Un mitjà de comunicació oral d’abast nacional i un d’abast local.

• Un mitjà de comunicació audiovisual d’abast nacional i un d’abast local.

• Un mitjà de comunicació escrit d’abast nacional i un d’abast local.

17. �� Busca a Internet el nom d’alguna revista escrita en catalàespecialitzada en els temes següents:

• còmic • arts decoratives • esports

• gastronomia • motor • viatges

18. �� Llegeix aquests fragments i indica quin està extret d’un gènere puramentinformatiu, quin combina la informació amb la interpretació i quin pertany a un gènere d’opinió. Justifica les teves respostes.

En aquest any que en fa cinc-cents de la mort deColom, cal recordar que un dels aspectes més cab-

dals i «revolucionaris» del Descobriment (si és que l’hem d’anomenar així) va ser el viatge dels aliments.Algú pot imaginar un moment, per posar un exem-ple, que hàgim de renunciar a la xocolata? O a les pa-tates, les mongetes o els tomàquets. Alguns dels tretsmés «identitaris» de la cuina catalana, del pa ambtomàquet a la samfaina, de les mongetes amb

botifarra a l’escudella, se n’anirien en doina. I els ci-nemes es quedarien sense crispetes o roses de dacsa!A vegades es fan afirmacions lleugeres entorn de lacuina. Es diu, per exemple, que la dieta o alimentaciómediterrània té milers d’anys, cosa ben discutible, sipensem que productes d’importància cabdal enaquesta cuina, com el tomàquet, el pebrot, el fesol ila patata, són un regal d’Amèrica.

JAUME FÀBREGA, Serra d’Or, setembre del 2006

La setena festa del Comerç Just va arrencar ahir enuna seixantena de municipis del país amb la vo-

luntat, un any més, de promoure el consum de pro-ductes amb garanties socials. Sota el lema «I avui,què compraràs? Explotació o comerç just», Barcelo-na té programades més d’una vintena d’activitats lú-diques i divulgatives a la plaça de Catalunya, que ser-viran per explicar als ciutadans les propostes que

s’amaguen darrere del consum solidari. Les ONG quehan participat en l’organització d’aquesta edició –Se-tem, Alternativa 3, Cooperació, Intermon-Oxfam, So-depau, Consum Xarxa Solidari i Ajuda en Acció– dis-posen d’un expositor on presenten les sevespropostes per eradicar les injustícies en el camp delcomerç.

H. CAPERA, El Punt, 28 de maig del 2006

L’avió s’ha convertit en un mitjà de transport d’úscol·lectiu. Ha perdut la seva exclusivitat. Res a

dir; cal felicitar-nos per tot allò que suposi posar lescoses a l’abast de la major part de la gent.Això, però, no hauria d’anar en contra del bon tractei l’amabilitat del personal que atén els viatgers.Quan arribes en un aeroport pots perdre amb moltafacilitat la teva condició humana per adquirir la d’u-na maleta o un paquet més. Després de fer cua pertreure la tarja d’embarcament o de portar-la de casa

per haver estat destre amb Internet –compte, val lapena confirmar que la impresa al propi ordinador éscorrecta, fet que no t’estalvia passar per facturació–cal passar el control de seguretat que s’ha tornat ri-dículament rigorós després dels atemptats de l’11 desetembre. Ho vam poder veure per televisió quan elsguardians de l’aeroport de París van fer passar per lacinta de control la Copa d’Europa: a qui se li acutque s’hi pot amagar un artefacte explosiu?

JOAN CORBELLA, Avui, 17 de setembre del 2006

19. �� Feu un recull de diaris, revistes, etc. i, per grups, busqueu-hi unexemple de cada gènere periodístic. Després poseu en comú amb tota laclasse el que heu trobat i comenteu-ho.

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 80

81


Diem el mateix, però no de la mateixa manera

20. �� Llegiu els quatre textos en veu alta. Què trobeu que tenen en comú?

21. �� Relaciona els textos A, B i C amb les expressions següents:

• a l’estil pagès • catanglish • «al revés»

■ Explica per què has associat cada títol a un text determinat.

22. �� Expliqueu oralment l’anècdota com ho farien aquests personatges:

• Algú extremadament culte.

• Un policia que fa un informe d’un fet delictiu.

• Un avi o una àvia que es queixa de la mala educació de la joventut.

■ Escolteu com ho fan els companys i companyes. Quines diferències hi trobeu?

■ Escull una de les versions i allarga-la per escrit. Després, compara-la amb la de la resta de la classe. Quin text és el més original?

99 maneres de viatjar amb autobúsAnotacions

Al 6, en una hora punta. Un noi d’unsvint anys, gorra de beisbol de costat, collmassa llarg com si l’hi haguessin estirat.La gent va pujant. El noi s’enrabia ambun veí. Es queixa que li faci empentescada cop que passa algú. Fa veure queestà molt afectat, però és mentida. Quanveu un seient lliure, s’hi tira de cap.

Al cap de dues hores el trobo a la Riera,davant del frànkfurt. És amb un amicque li diu:

«T’hauries de fer un altre pírcing.»RAYMOND QUENEAU, Exercicis d’estil

(Adaptació lliure)

I allavòrens vai pujaran’el numbro sis. Goi-ta, que aquell trasto’nava ple com un ou,mecasumlou! I alla-vonses, hi puja un vai-let ja granadet. I satsquè duia el paio?

Un noi recomana alseu amic que es faciun altre pírcing. Totsdos són a la Riera, aldavant del frànkfurt.Dues hores abansm’havia trobat el delpírcing a l’autobús.

Al six, a una punta time.Un boy d’uns twenty ye-ars old, gorra de baseballde costat, neck massallarg com si li haguessinestirat. La people va pu-jant. The noi es posaangry with a veí.

A B C

831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Página 81

82


Els registres de la llenguaEls parlants adaptem la nostra manera d’expressar-nos a la situació en què ens trobem, perexemple, no fem servir el mateix vocabulari quan parlem amb els amics que quan parlem ambels avis.

Per garantir una comunicació fluida entre els interlocutors, cal que escollim el registre adequatper a ca da cas, tenint en compte a qui ens adrecem, en quina situació, de quin tema parlem, etc.

Els registres es poden dividir en dos grans blocs: els formals i els informals. Els registres for-mals acostumen a ser poc espontanis, normalment tenen un lèxic ric i, de vegades, especialitzat,i una sintaxi elaborada. Els registres informals són propis del tracte familiar i amb amics i com-panys, són molt espontanis i sovint inclouen repeticions, frases fetes, vocabulari poc precís i,fins i tot, expressions que no són correctes des del punt de vista de la normativa.

A més, l’estàndard és una varietat que pretén ser neutra i que intenta ser un pont entre totes lesaltres varietats (de registre, dialectals, etc.).

23. �� Aquí teniu diverses maneres d’expressar el missatge que en registreestàndard seria Tinc mal de cap. Relaciona cada oració amb un delspersonatges següents:

• Tinc el cap com un timbal. • Tinc mooolta, moooolta pupa aquí.

• Tio, no mola, em fa mal l’olla. • Puix que em roda la testa,

• Pateixo de cefalàlgia. no puc lliurar-me a la festa.

Així parlen Els nens petits Com exageren, El metge parla I les persones els col·legues. ho diuen així. algunes persones! «a l’estil sanitari». més poètiques...

24. �� Pensa cinc maneres diferents de dir Tinc gana.

■ En quines situacions faries servir cadascuna?

831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Página 82

83


El v

oca

bu

lari

del

s ed

ific

is

i les

co

nst

rucc

ion

s

™™™™™

25. �� Relaciona cada part de l’edifici amb el seu nom:

• teulada • escala

• golfes • claraboia

• façana • soterrani

• passamà • graó

• balcó • barana

• xemeneia • celobert

• rampa • columna

26. �� Copia les oracions següents i completa-les amb una d’aquestes paraules:

• La .......... de la façana principal té forma de drac.

• El .......... girava amb la força del vent.

• Aquells pilars conformen una .......... cilíndrica, també anomenada de mig punt.

• Els monjos buscaven la pau al .......... del monestir.

27. �� Copia les oracions següents i completa-les amb una paraula derivada de la que tens entre parèntesis. Fes-hi tots els canvis que calgui.

• No pot pintar les parets perquè encara no les han .......... (guix).

• Avui acabaran de .......... (rajola) la cuina.

• El carrer que porta a la catedral està .......... (pedra).

• No poden avançar la feina perquè s’ha espatllat la .......... (formigó).

• Encara han de .......... (quitrà) els carrers.

28. �� Aparella cada element arquitectònic amb la seva definició:

capitell absis cúpula cornisa rosassa

• Obertura circular, sovint amb vitralls, que es troba a la façana d’algunes esglésies.

• Element arquitectònic sortint, horitzontal i motllurat, que corona una façana.

• Element arquitectònic que corona generalment la part superior d’una columna.

• Estructura semiesfèrica que cobreix una part de la nau d’algunes esglésies.

• Part d’una església que s’obre normalment al fons de la nau central.

29. �� Escriu el nom de cada una d’aquestes construccions:

claustre penell gàrgola volta

12

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1 2 3

4

5

6

7

831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Página 83

84


Els pronomsSignificat i funció dels pronomsEls pronoms no tenen un significat fix o constant, sinó que adopten en cada oració el significatde l’element al qual fan referència. Normalment substitueixen un sintagma nominal (pronom voldir ‘en lloc del nom’), però també poden ocupar el lloc de sintagmes adjectivals, adverbials, pre-posicionals, o també el de tota una proposició subordinada. Vegem-ne alguns exemples:

Aprecio la teva germana. 1 L’aprecio.SN pronom

Em sento trist. 1 M’hi sento. SA pronom

Demà arribarem allà. 1 Demà hi arribarem.SAdv pronom

Vinc de Roma. 1 En vinc.SP pronom

Penso que la situació actual és preocupant. 1 Ho penso.proposició subordinada pronom

La funció sintàctica de cada pronom en l’oració en què es troba és la que faria el sintagma subs-tituït. Per exemple, en l’oració Ell ha portat la carta a la bústia, el pronom Ell fa de subjecte comho faria el sintagma nominal L’Enric.

Hi ha quatre tipus de pronoms: els personals forts, els febles, els interrogatius i els relatius.

Els pronoms personals fortsEls pronoms personals forts s’anomenen personals perquè es refereixen a una de les tres personesgramaticals i forts perquè porten accent des del punt de vista de la pronunciació. Tenen diversesformes segons el nombre i el gènere. Fixa-t’hi:

Act. 30 i 31

Act. 32 i 33

A més d’aquestes formes bàsiques, a les quals se’ls pot afegir mateix, -a, -os, -es segons el cas (tumateix, nosaltres mateixes, si mateix...), també existeixen pronoms de respecte com ara vostè,vostès o vós. La majoria d’aquests pronoms poden arribar a formar, ells sols, un enunciat. Perexemple, responent a la pregunta Qui hi ha?, podem dir Nosaltres.

Els pronoms personals forts funcionen com a subjecte (excepte mi i si) o, precedits de preposi-ció, com a qualsevol complement. Exemples:

subjecte____Elles preparaven la festa de comiat.

complement circumstancial ________Preparàvem la festa de comiat amb elles.

Tercera persona

ell / si

ella / si

ells / si

elles / si

Segona persona

tu

vosaltres

Primera persona

jo / mi

nosaltres

Masculí

Femení

Masculí

Femení

Singular

Plural

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 84

85


Act. 34 - 36

Act. 37

Els pronoms feblesEls pronoms febles poden referir-se a persones, coses, qualitats o circumstàncies, segons el tipusde sintagma que substitueixen. A diferència dels pronoms personals forts, no apareixen mai aï-llats, sinó que depenen d’un verb al qual s’adjunten. Alguns tenen diverses formes, segons elnombre i el gènere (el, la, els, les), o bé segons la posició respecte al verb (m’estima, estimar-me,

estima’m, em vas estimar). D’altres, en canvi, tenen una única forma (ho).

La taula següent recull totes les formes dels pronoms febles:

forma plena(quan el verb acaba

amb consonant, -eu o -iu)

forma reduïda(quan el verb acaba

en vocal)

forma reforçada(quan el verbcomença amb

consonant)

forma elidida(quan el verbcomença amb

vocal o h)

Darrere del verb(amb imperatiu, gerundi i infinitiu)

Davant del verb(amb la resta de temps verbals)

digueu-me

fes-te

deixar-se

comprant-ne

robar-lo

porteu-nos

estudiant-los

bellugueu-vos

calqueu-la

tancar-les

dient-li

valoreu-ho

aneu-hi

avisa’m

belluga’t

treure’s

dóna’n

enganxi’l

busca’ns

memoritza’ls

creure-us

estima-la

obre-les

demana-li

provi-ho

vés-hi

avisa’m

belluga’t

treure’s

dóna’n

enganxi’l

busca’ns

memoritza’ls

em truca

et sentim

es cansa

en pren

el maregeu

ens destorba

els va trobar

us convida

la copiés

les conservàvem

li telefonaré

ho consultaríem

hi vaig ser

em truca

et sentim

es cansa

en pren

el maregeu

ens destorba

els va trobar

us convida

m’acostaré

t’has adonat

s’adorm

n’escolteu

l’ajudava

ens impressionà

els obligaria

us empenyia

l’olora

les admira

li agradaria

ho inclourem

hi insisteixo

m’acostaré

t’has adonat

s’adorm

n’escolteu

l’ajudava

No s’apostrofadavant i, u, hi, hu

àtones.

Fixa’t que en alguns casos no existeix alguna de les quatre formes possibles. En aquests casos esfa servir una altra forma tal com queda indicat, en la taula, amb un tramat groc.

Els pronoms interrogatiusEs tracta de pronoms que serveixen per preguntar, ja sigui directament o bé indirectament, tot ique també s’empren en oracions exclamatives. Vegem els tres pronoms interrogatius.

• El pronom qui té valor personal i equival a ‘quina persona’. Pot aparèixer en oracions interro-gatives directes (Qui ho diu?) i indirectes (Em demano qui ha estat el culpable d’aquest robatori) ien oracions exclamatives (Qui s’ho podia imaginar!).

• El pronom què es refereix a un objecte i significa ‘quina cosa’. També el trobem en oracions in-terrogatives directes (Què en penses?) i indirectes (Planteja clarament què pensa fer) i exclamati-ves (Què més voldries!).

• Els pronoms quin, quina, quins, quines, que convé distingir pel que fa a les funcions dels de-terminants corresponents. Per exemple, en l’oració Quin camí trio?, trobem el determinant in-terrogatiu quin que acompanya camí. En canvi, en l’oració D’aquestes bruses, quina tries?, l’inter-rogatiu quina té valor pronominal i es refereix a brusa.

831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Página 85

86


30. �� Copia el text següent i subratlla tots els pronoms que hi trobis:

■ Classifica’ls en personals forts, febles, interrogatius i relatius.

31. �� Indica a quin element de l’oració fan referència els pronoms subratllats:

32. �� Copia aquest diàleg i completa’l amb pronoms personals forts:

–A ......... m’agraden els nois alts.

– ......... prefereixo que siguin intel·ligents.

–Ah, sí? Doncs, el que ......... has triat no és que ho sigui gaire...

–No et fiquis amb ......... que acabarem malament ......... i .........

–No, dona, no. No veus que ......... sempre serem amigues?

–Els nois no ens separaran, oi?

–No. ......... van a la seva i tampoc no ens tenen gaire consideració.

–I tant! Mira la Neus: no es creia el que ......... li dèiem del Pep, fins que al final vahaver de ser ......... ......... qui li descobrís el doble joc.

–Ai, sí! Pobra!

33. �� Torna a escriure aquestes oracions canviant el tractament:

● I tu, què voldràs? � I vostè, què voldrà? / I vós, què voldreu?

• Tu pots asseure’t allà davant. • Tu m’amagues alguna cosa.

• Demana la tanda i espera que et toqui. • No sé què dir-te per consolar-te.

Exemple

Els pronoms relatius Els pronoms relatius són que, qui, què, el qual, la qual, els quals, les quals. Acompleixendues funcions: substituir un sintagma i introduir una proposició subordinada en l’oració com-posta. Exemple:

Hem muntat un armari que té molts prestatges.

Observa que el pronom relatiu substitueix el sintagma un armari alhora que introdueix la propo-sició que té molts prestatges.

No m’ho puc creure! Em dius que la fava de laIsabel surt amb el Carles? Però ell què li ha

vist? Caram, caram! Nosaltres que crèiem que eratan poca cosa... Fixa’t, deixa-la córrer... El dia queva arribar a l’institut semblava un cuc arronsat, de

tanta vergonya que tenia. Portava un serrell llargamb el qual es tapava mitja cara i s’assegué al finalde la classe. Jo li vaig dirigir un somriure i ella enca-ra es va encongir més.

Act. 38

He anat al mercat i hi he comprat rovellons. Joels prefereixo grans, perquè fets a la brasa fan

més torna. N’hem trobat un parell de cucats, peròla resta estaven perfectes i els hem trobat bonís-sims. Demà podria anar a buscar gírgoles i fer-les

amb un remenat d’alls i gambes. És un plat deli-ciós. No l’has tastat mai? Ja ho he decidit: diumen-ge convidaré en Sergi a dinar. Ell sí que no l’ha tas-tat mai. Vaig a telefonar-li ara mateix.

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 86

87


34. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb el pronom la en formareforçada o en forma elidida:

• La Maria diu que tothom .......... ignora.

• El superior de l’Anna .......... insta a presentar els informes a temps.

• .......... obligaran a passar pel carril contrari a causa d’unes obres.

• La situació fou molt violenta perquè son pare .......... humilià davant de tothom.

• Quan vingui la Karen, .......... invitarem a dinar.

• Sempre segueix el mateix ritual: agafa la torrada, .......... unta amb mantega i la parteix en quatre trossos.

35. �� Torna a escriure aquestes oracions i transforma les perífrasis d’obligacióen verbs en imperatiu. Vigila amb els canvis en els pronoms febles.

● Has d’avisar-lo. � Avisa’l.

• Cal que es prengui aquest medicament tres cops al dia.

• Per veure el creixement de la mongetera heu de plantar-la en un pot transparent.

• Cal que m’expliquis tot el que va passar.

• Primerament heu de fer un quadrat de paper. Aleshores, heu de doblegar-lo per la meitat formant un triangle.

36. �� Copia les oracions següents substituint l’element subratllat per unpronom feble:

• He buscat la tutora pertot arreu.

• Direm a l’Anna i a la Carla que portin banyador.

• Avui ens pots acompanyar a l’institut amb cotxe?

• Deixa les bosses del supermercat damunt de la taula de la cuina.

• Hem de decidir què fem aquest cap de setmana abans no ens truqui l’Àngels.

• Vaig telefonar a la Sílvia, però no hi era.

37. �� Assenyala en quina oració de cada parella els mots quin, quins, quinai quines actuen com a pronom interrogatiu:

• Quin invent més fàntàstic! / Quin ha estat l’invent guanyador?

• D’aquestes sabates, quines t’agraden més? / Quines sabates més boniques!

• Quina son que tinc! / De totes les lectures del llibre, quina és la teva preferida?

38. �� Identifica els pronoms relatius d’aquestes oracions i indica el sintagma a què es refereix cadascun:

• L’avió procedent de Frankfurt que tenia prevista l’arribada a les 15.30 porta un retard de dues hores.

• Vam adreçar la nostra reclamació al regidor d’esports, el qual va rebre’ns al cap de quinze dies.

• El noi a qui van donar la paraula s’asseia a primera fila.

• El cotxe amb què va tenir l’accident va quedar destrossat.

39. �� Escriu el present de subjuntiu i l’imperatiu dels verbs menysprear,estudiar, lloar i actuar i explica quina dificultat ortogràfica comparteixen.

Exemple

831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Página 87

88

L’accentuació de les formes verbals (II)En aquesta unitat repassarem l’accentuació de les formes verbals planes. La norma és la matei-xa que per al conjunt de paraules planes:

Apliquem aquesta norma, per exemple, a l’imperfet d’indicatiu, temps verbal que té sis formesplanes (presentem en vermell les que s’accentuen i en blau, les que no s’accentuen):

cantava: forma plana acabada en -a, no s’accentuacantaves: forma plana acabada en -es, no s’accentuacantava: forma plana acabada en -a, no s’accentuacantàvem: forma plana acabada en -em, s’accentuacantàveu: forma plana acabada en diftong, s’accentuacantaven: forma plana acabada en -en, no s’accentua

D’altres temps verbals, en canvi, tenen formes planes i formes agudes. L’imperfet de subjuntiu,per exemple, conté dues formes planes que s’accentuen i dues que no:

cantessis: forma plana acabada en -is, no s’accentuacantéssim: forma plana acabada en -im, s’accentuacantéssiu: forma plana acabada en diftong, s’accentuacantessin: forma plana acabada en -in, no s’accentua

Si un mateix temps verbal conté formes agudes i formes planes, s’accentuen o no segons la nor-ma corresponent. Observem el passat simple, que consta de sis formes:

cantí: és una forma aguda i s’accentua perquè acaba en -icantares: és una forma plana i no s’accentua perquè acaba en -escantà: és una forma aguda i s’accentua perquè acaba en -acantàrem: és una forma plana i s’accentua perquè acaba en -emcantàreu: és una forma plana i s’accentua perquè acaba en diftongcantaren: és una forma plana i no s’accentua perquè acaba en -en

També hi ha infinitius que, com que són plans i acaben en -r, s’accentuen, com ara els següents:


No s’accentuen paraules acabades en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in

S’accentuen resta de paraules (incloses les acabades en diftong)

Exemple

Hem d’ésser més tolerants amb els qui pensen d’una altra manera.

En veure’l estès a terra, vaig témer el pitjor.

Vaig néixer al barri de Gràcia.

Vas créixer enmig de llibres i instruments musicals.

Heu de prémer el botó del pis a què vulgueu anar.

Ens vam conèixer a la Granada del Penedès.

Abans que t’ho doni, t’ho has de merèixer.

Per vèncer, cal lluitar i no defallir.

Li agrada córrer la cursa popular de la Mercè.

Aquestes tomaqueres es poden tòrcer fàcilment.

Em va fúmer quan em va dir que ja havia pagat ell els cafès.

Infinitiu

ésser

témer

néixer

créixer

prémer

conèixer

merèixer

vèncer

córrer

tòrcer

fúmer

é

è

ó

ò

ú

831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Página 88

89


40. �� Observa aquestes formes verbals i copia les que siguin planes:

• temérem • sortirem • baixaríem • créixer

• portar • cantaren • volíem • semblava

• recórrer • sabem • balléssiu • trencat

■ Explica per què cada forma plana porta accent o no en porta.

41. �� Llegeix en veu alta aquestes formes verbals tenint en compte que són planes:

• De quina categoria lèxica serien si les pronunciéssim com a esdrúixoles?

• Escriu alguna forma verbal esdrúixola. S’accentuen, aquestes formes?

42. �� Escriu aquestes oracions escollint la forma verbal adient en cada cas:

• El públic aplaudí quan els nens més petits cantaren/cantaran en la festa de Nadal.

• Per celebrar l’aniversari encetaren/encetaran l’ampolla de cava que els vam regalar.

• Durant la dictadura franquista es prohibiren/prohibiran totes les manifestacions de catalanisme.

• Quan els cambrers serviren/serviran els cafès, els músics van començar a tocar.

• Encara hi fan obres, però m’han dit que obriren/obriran divendres vinent.

43. �� Copia aquesta taula i completa-la:

44. �� Escriu l’infinitiu de cadascuna d’aquestes formes verbals:

• conec • creixen • som • recorrien

• empenyen • mereixem • convencia • torci


renuncia - copia - radio - denuncia - asfixia - pronuncia

Passat simple Imperfet d’indicatiu Imperfet de subjuntiu

témer

dormir dormírem

passar passàveu

córrer

entrar entressin

Quan ens assabentàrem de la mort de la senyora Montserrat, tots restàrem una bona estona sense dirres. Suposo que cadascú recordava, a tall de petit homenatge, les pròpies vivències al costat de qui ha-

via estat per a tots una segona mare. En sortir de l’escola, tot era córrer cap a ca la senyora Montserrat.«Sense empènyer», ens deia ella des del balcó, on ja ens estava esperant. I és que casa seva sempre era ober-ta, fóssim els que fóssim. És cert que li fèiem companyia i l’ajudàvem a portar els paquets pesants del super-mercat, però el que nosaltres en trèiem era molt més. Ens hauríeu d’haver vist... Berenàvem, escoltàvem lesseves històries interminables, donàvem menjar als peixos, ens ajudava a estudiar quan teníem exàmens...

En aquell moment érem molt conscients que el seu record no l’esborraria el pas del temps.

831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Página 89

90


La derivació (II). Prefixos i infixosEls prefixosEls prefixos són els afixos que s’afegeixen davant del lexema per formar mots derivats. La llistade prefixos és àmplia, però tancada, i estan recollits en el diccionari de la llengua.

Sempre s’afegeixen davant de noms, adjectius o verbs i la paraula derivada que en resulta sem-pre conserva la categoria gramatical del mot primitiu. Sovint, aquestes paraules derivades tambéporten un sufix:

higiènic (adjectiu) � antihigiènic (adjectiu)aprovació (nom) � desaprovació (nom)

Els infixosEls infixos són els afixos que s’adjunten a una paraula entremig del lexema i el sufix.

La llista d’infixos és reduïda. No tenen un significat lèxic, però introdueixen molts matisos alsmots d’una llengua. La majoria de paraules que en contenen formen part del lèxic popular:

enrojolar-se menjucar ploricó

46. �� Els prefixos a-, contra- i anti- signifiquen ‘oposat a’. Escriu un derivat decada una de les paraules següents, fent servir el prefix més adequat en cadacas:

• indicació • llum • coagulant

• simètric • normal • sèptic

• constitucional • conceptiu • clerical

• moral • ofensiva • espionatge

47. �� El prefix in- expressa negació. Escriu la forma prefixada de les paraulessegüents, amb les transformacions que calgui, i després completa la norma:

• batut • racional • previsible

• moral • mortal • legal

• lícit • possible • recuperable

48. �� Forma verbs derivats dels verbs següents amb els prefixos re-, en-, con-i des-. Quan hi hagi més d’una possibilitat, escriu-les totes.

• picar • raonar

• partir • cobrir

• dir • conèixer

• centrar • venir

Davant de m, b, p, escrivim __; davant de r, escrivim __, i davant de l, escrivim __

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 90

91


™

™

™

49. �� Els prefixos mal-, ben-, menys- afegeixen al verb una idea de manera. Fesdiverses combinacions d’aquests prefixos amb els verbs següents, i escriu lesparaules que en resultin.

aconsellar

malestar

voler

ben- tenir

viure

menys- gastar

prear

50. �� Afegeix a les paraules següents un prefix que signifiqui ‘al mig de’,‘dintre’ o ‘fora’ i escriu les paraules que en resultin:

• venós • sòl • uterí

• acte • territorial • parlamentari

51. �� Copia les oracions següents i completa-les amb un derivat amb prefix de la paraula que tens entre parèntesis:

• La seva salut va .......... (pitjor) per moments.

• Va .......... (mut) davant d’aquella sorpresa.

• No sabia ni .......... (farina) el peix.

• Van .......... (barca) a primera hora del matí.

• Li van .......... (bena) el turmell.

• No van poder .......... (magatzem) tot el material.

52. �� Copia les paraules següents i completa-les amb l’infix corresponent:

• gran__uda • emblanqu__ar • pobr__ó • llob__ó • bony__ut

53. �� Segmenta les paraules següents, com en l’exemple:

• plovisquejar • aleró • joganer

• ceballut • calcinar • polseguera

54. �� Escriu una paraula derivada de cada una de les següents que continguil’infix indicat, com en els exemples:

� tombarella • baf • ball

� herbolari • casa • raig

� granellós • gota • sol

� parlotejar • picar • xerrar-ot-

-ell-

-ol-

-ar-

lexema infix sufix

pic -oss- -ada

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 91

92


Novel·la romàntica i realista

Julita

I ella, aixecant-se amb una revolada, correguéa abraçar a la Rosalia i a petonejar-la i llàgri-mes abundants, com de llarg temps contingu-des, li regalaren de sos ulls. Aquesta expansióva animar a la seva germana, i retenint-lacompassiva en sos braços:–No, no –va dir-li–: tu no estàs malalta; tu...estàs trista!... Què tens?–No puc enganyar-te, Rosalia: tinc tristesa, sí;mes jo no sé conèixer lo per què la sento. Ésuna pena fonda que se’m nua a voltes en lopit, ennuvolant-me la vista i enfosquint-metots los pensaments. Potser és una flaquesadel meu esperit aprensiu que sense adonar-me’n m’agafa de vegades. Saps què em sem-bla?, com que enyorés alguna cosa; com sis’hagués mort alguna amiga carinyosa; com siem pensés un dia que tu no m’estimes! I lla-vors sento un fred, i una soletat, i un dolorque crida sospirs a mon cor i llàgrimes a mosulls, i em sembla que tot al meu entorn geme-ga... fins que a poc a poc torno el respir i lesforces; i aqueixa boira espessa del meu fronts’aixeca, i em plau que faci sol, per a respirargojosa la llum alegre que inflama tota la terra,i em plau ser al teu costat per a disfrutar jun-tes aqueix goig suau, que com un aire frescnos retorna de l’afadic passat. [...]I seguien totes dues enllaçades per les flexi-bles cintures, mentres la Julita, com si l’espe-rit se li hagués evaporat pel cel, entre pensati-va i distreta, mirava com s’hi estenien llestesunes bromes fosques i trencades, empengu-des per una ventarulla rabenta que rebatiaals balcons contínues espirals de pols, i gron-xava, amb soroll tètric, los plàtans del jardí,

afadic: cansamentbroma: boira poc espessaempengudes: empesesventarulla: vent més aviat fort

que ja no es veien de fosc que era. Tot plegatforen sobtades per una furiosa granissada decalamars, que espetegà en los vidres per ons’ho miraven. Ja el març no haguera sigutmarç si no hagués fet alguna francesilla des-prés de tants dies de mantenir-se el temps enuna pau octaviana. La Julita tota es va esverar,fent fins tremolar a la Rosalia, com si s’haguéssostret de sobte a son estàtic embadaliment. Icom si volgués acompanyar a la naturalesa enlo seu desafinat concert, rabenta es desgafà dela seva germana, com un follet va travessar lasala i una brusca ondulació de notes melodio-ses va aixecar-se del piano, trencant lo silencid’aquelles habitacions.Hi havia alguna cosa de fantàstic en sos mo-viments, de sublimitat en aquella música, demisteri en la foscor casual d’aquella sala,d’estranya relació entre la tempesta del cel iel cor de la Julita, que va sobresaltar a la Ro-salia i la deixà dreta, immòbil, casibé tenint-se d’agafar amb lo silló per a sostenir-se. Al-guna força invisible devia donar a sos dits lallestesa inverossímil amb què els feia recórrerles tecles, fent tremolar l’aire amb un dolld’harmonies que semblava que donessen vi-da a una volior d’ànimes, d’esperits i de fan-tasmes que com llumenetes s’hi bellugaven,llançant una barreja trista, esglaiadora, deplors i d’oracions, de gemecs d’angúnia,planys de dolor i veus de desconsol, que limigpartien el cor. Era com lo tremolor d’unallàntia voltada de fosca; com la darrera vibra-ció d’un pensament que s’apaga; com unapreguera delirant; com lo darrer desvari d’u-na vida que fina.

MARTÍ GENÍS I AGUILAR, Julita

rabenta: amb un moviment ràpidfrancesilla: cosa que es fa fora del que és costumpreguera: pregàriafinar: morir

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 92

93


L’Escanyapobres

El carril, aquell carril tan desitjat, que, a so decampanes i terrabastall de músiques, el 15 dejuny del 65 s’inaugurà a Pratbell, acabà arreuamb els antics mercats. Les feixugues galeresde l’Urgell i d’Aragó no hi compareguerenmés; el bestiar de Verdú tampoc; els bladershagueren de tancar els magatzems; els ram-blers emigraren; aquell brogit d’invasions fo-rasteres no trencà ja periòdicament el repòsdels carrers de Pratbell. Un somni eternsemblà apoderar-se de la vila, el somni que pe-sa damunt les poblacions pageses. Enmig d’a-quella quietud, ressonava amb certa tristesal’espinguet potent de la locomotora, crit d’aler-ta d’una nova civilització sorollosa i atrafegada.Llavors l’estació s’animava un xic; els veïnsdel raval guaitaven per les finestres; els pocspagesos escampats per la plana com figuretesperdudes, es redreçaven i restaven embada-lits, les mans plegades damunt l’eina de tre-ball. De sota terra, del túnel de Malgual, apa-reixia, embolcallat en fum, el tren, indecís,negre, empetitit com joguina de fira per ladistància i la magnitud de les muntanyes queli servien de fons. Ell corria, corria, i solamentimposant-li fites coneixia l’espectador queguanyava camí. Però, així i tot, duia en si cer-ta majestat, tot d’una atractívola i imponent,que obligava a mirar-lo. Els pratbellins, de les finestres estant, sentienquelcom d’imponent i trist alhora, fins quanel tren era de passatgers. Veure tot aquell ei-xam de desconeguts que s’abocava a les fines-tres indiferent, dames amb vestits rebuscats,quintos que cantaven cançons estranyes, jo-vent desvergonyit que saludava en so de bur-la, senyors que corrien del tren a l’estació i del’estació al tren, empenyent-se, atropellant-se;contemplar com tot aquell món tornava a en-trar en caixa als cops sords de les portelles, i

amb quin desdeny partia tot joiós sense veurePratbell sinó d’esquitllèbit, era fantasmagoriaantipàtica que ofenia el patriotisme i amarga-va el sentiment de germanor. D’on venia, onanava, aquell tros d’humanitat tan indiferentper a l’altre tros? S’hauria dit que era un pe-sombre que es repetia cada tres hores per in-terrompre la pau dels pratbellins, passant-lospels ulls races i més races d’un món nou i es-bojarrat que vivia viatjant eternament.–Aquí ho tenen: ja ho veieu, Oleguer –deiauna tarda, el notari Xirinac, pel camí de l’esta-ció, quan encara brunzia en l’espai l’esgaripdel tren de càrrega que s’allunyava viaamunt–. I tan criticats com vàrem ser per nocontribuir a les festes!–Sempre me n’he rigut.El notari aturà el pas, i, apuntant amb la man-gala vers la via, afegí sentenciosament:–Sempre el peix gros es menja el xic. Això éspesta per als pobles. Teniu-ho per màxima:sempre el peix gros es menja el xic... A on va,aquest tren? A atipar les ciutats grans!... Quècreix, avui? Les ciutats grans. ... Veieu créixercap vila, cap llogaret? No: sempre el peix groses menja el xic. Ben aviat això serà un mas ro-bat. La tendència de la civilització nova és deconcentració. Ja ho heu vist: dels vostrescompanys, qui no se n’ha anat al cel se n’haanat a Barcelona.

NARCÍS OLLER, L’Escanyapobres

carril: ferrocarril, trenblader: comerciant de blatrambler: firaire de bestiarquinto: soldat de lleva

d’esquitllèbit: de gairell pesombre: malsonmangala: bastó mas robat: mas abandonat que, sovint, era saquejat

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 93

94


La novel·la al segle XIX

Durant el segle XIX la societat europea, i occidental en general, va experimentar un procés decanvi profund en tots els ordres de la vida. Un exemple evident d’aquesta situació és el desenvo-lupament de mitjans de transport marítims (el vapor) i terrestres (el ferrocarril) que recorriengrans distàncies en relativament poc temps. També va produir-se la revolució industrial, el crei-xement de les ciutats i la consolidació de dues classes socials complementàries i antagòniques: laburgesia i el proletariat. El desenvolupament científic va ser també molt important, amb teoriescom l’evolució de les espècies o enfocaments com el positivisme.

En el terreny cultural, artístic i literari, es van desenvolupar diversos corrents, uns de basats en lallibertat individual (el liberalisme i el romanticisme) i uns altres més centrats en l’organitzaciósocial (el socialisme i el realisme). La novel·la va esdevenir el gènere literari més apte per a ex-pressar aquestes noves realitats, perquè, a causa de la seva extensió i la seva estructura, permetfer plantejaments complexos.

La novel·la romànticaEn termes generals, la novel·la romàntica va predominar a la primera meitat del segle XIX. N’hihavia de temàtica històrica i de temàtica psicològica. La novel·la històrica va recrear certs episo-dis de la història nacional, sovint amb una intenció reivindicativa a favor de la llibertat d’un po-ble determinat.

Per altra banda, la novel·la psicològica proposava protagonistes malenconiosos, espirituals, hi-persensibles, de físic evanescent, com s’aprecia en el fragment que has llegit de Julita; o bé perso-natges heroics, inadaptats, revolucionaris... Els ambients preferits pels novel·listes romàntics so-len ser nocturns, boirosos, tempestuosos, ruïnosos o bé exòtics, perquè els autors busquenevadir-se de la realitat. Pel que fa als arguments i, particularment, al moment del desenllaç, esmagnifica la mort com a forma suprema d’evasió o d’alliberament. Julita, per exemple, acaba suï-cidant-se.

La novel·la realistaA la segona meitat de segle, la novel·la va fer un gir cap al realisme i vapretendre donar una imatge fidel i detallada de la societat contemporània.La novel·la realista reflecteix les transformacions més importants del pe-ríode, com ara l’aparició del proletariat, l’ascens de la burgesia, el creixe-ment de les ciutats o els grans canvis econòmics. En el segon text que hasllegit, per exemple, es proposa una reflexió sobre els canvis que comportal’arribada del ferrocarril en una vila pagesa.

Dues de les característiques més importants de la novel·la realista són lautilització del punt de vista omniscient, per aconseguir objectivitat i neu-tralitat, i la versemblança de la història que es relata. A més, les novel·lesrealistes contenen moltes descripcions amb un gran nombre de detallsque configuren un retrat minuciós dels personatges i els ambients. Elspersonatges són analitzats des del punt de vista psicològic però també desde l’òptica del seu estatus social i econòmic. Alguns dels temes més habi-tuals de la novel·la realista són la ciutat, la burgesia i els diners.

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 94

95


55. �� Resumeix l’acció que es desenvolupa en el fragment de Julita que has llegit.

56. �� Interpreta els passatges següents del mateix fragment:

• I llavors sento un fred, i una soletat, i un dolor que crida sospirs a mon cor illàgrimes a mos ulls, i em sembla que tot al meu entorn gemega... fins que a poca poc torno el respir i les forces.

• La Julita, com si l’esperit se li hagués evaporat pel cel, entre pensativa i distreta,mirava com s’hi estenien llestes unes bromes fosques i trencades, empengudes peruna ventarulla rabenta que rebatia als balcons contínues espirals de pols, igronxava, amb soroll tètric, los plàtans del jardí, que ja no es veien de fosc que era.

• Era com lo tremolor d’una llàntia voltada de fosca; com la darrera vibració d’unpensament que s’apaga; com una preguera delirant; com lo darrer desvari d’unavida que fina.

57. �� Explica la relació que s’estableix entre la tempesta, Julita i el piano. Com qualificaries l’atmosfera que es crea, en conjunt?

■ Relaciona aquesta escena amb el que saps de la novel·la romàntica.

58. �� Centra’t ara en el fragment de L’Escanyapobres de Narcís Oller. Llegeix-loatentament i respon les preguntes següents:

• Quin fet històric concret, molt important en la Catalunya del segle XIX, s’hi narra?

• Quines conseqüències immediates té en la vida de Pratbell?

• Quins efectes es poden preveure a més llarg termini?

59. �� Per què creus que el notari Xirinac no va contribuir a les festesd’inauguració del ferrocarril? Per què creus que va ser criticat? Per què no es penedeix de la seva actitud?

60. �� Què creus que vol dir «la tendència de la civilització nova és de concentració»?

■ Busca informació sobre els moviments de població del camp a la ciutat que vantenir lloc a Catalunya en el segle XIX i relaciona’ls amb el que diu el notari Xirinac.

61. �� Valora el fragment que has llegit com a mostra de la novel·la realista.Analitza ordenadament els punts següents:

• punt de vista narratiu • psicologia i estatus dels personatges

• versemblança • temàtica socioeconòmica

62. �� Escriu una breu exposició en què contrastis els dos fragments d’acordamb les característiques de la novel·la romàntica i la novel·la realista.

63. �� Busca informació sobre els escriptors següents i digues a quinaliteratura europea pertanyen i si van escriure obres romàntiques o realistes:

• Victor Hugo • Honoré de Balzac • Walter Scott

• J. Wolgang Goethe • Sthendal • Charles Dickens

• Nicolai Gógol • Fedor Dostoievski • Gustave Flaubert

• Alexandre Dumas • Émile Zola • Benito Pérez Galdós

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 95

96

La Míriam, una patinadora urbana de disset

anys, es troba embolicada en uns negocis molt pe-

rillosos.

Així que ha pitjat el botó exterior s’ha obertuna de les dues fulles de la porta de vidreglaçat que dóna accés a l’edifici. Ha travessatun vestíbul ampli i bastant fosc i ha pujat untram d’escales que neix a l’esquerra, s’enfila igira a la dreta per morir davant d’una monu-mental porta amb relleus vegetals. A dalt l’es-pera un home retallat per la llum que s’escapade la porta oberta.–Digues-li qui sóc, estic segura que em voldràrebre.L’home tanca sense fer soroll i deixa la Míriamfora. Un llum groguenc situat damunt el marcde la porta, que la il·lumina com si fos unquadre exposat, és l’únic testimoni de la sevaespera. I un degoteig llunyà, que arriba finsallà on és ella. Un minut i mig després obrenla porta i apareix el mateix home.–La senyora diu que passis.La Míriam entra. Quan travessa la porta dis-tingeix diversos sensors; per això no l’han es-corcollat. Avança amb decisió, però l’homel’atura, agafant-la pel braç.–No pensaràs entrar amb això als peus?La Míriam s’espolsa la pressió de l’home i en-tra patinant, marcant el seu pas amb ratlles degoma i pols damunt el parquet gruixut. Si ce-deix a la primera, no en traurà res, i n’ha detreure molt. La patinadora ni tan sols intueixels molts quadres que decoren les parets delpassadís perquè està concentrada, no a buscari triar les paraules amb què formar les frasesmés adequades, sinó a tancar-se amb fermesaen una actitud resolutiva que no pot permetre

Sempre amb patins

Avaluació

escletxes; és com confiar en un batiscaf llogatper immergir-se en un abisme a la recercad’hipotètics tresors. Un impuls, entre irreflexiui desesperat, l’anima com cent mil espectadorscridant el seu nom en un estadi.–Porto allò –deixa anar la Míriam mentre ob-serva el que l’envolta. Són en una sala moltgran, proporcional al pis. L’espai està ple degerros, quadres, escultures i mobles; tot for-ma part d’una barreja d’estils, de clàssic i demodern, de car i de molt car.–Fantàstic! Molt bé, molt bé... Però no hau-ries d’haver trucat, primer? Presentar-te aaquestes hores del matí...–Hem tingut problemes.–Quina mena de problemes?–Això és cosa nostra. Ja té el que volia i ara jovull el que vam pactar.–Però jo, ara i aquí, no tinc tants diners, hohas d’entendre...–No m’ho crec.–Què insinues? –Ja hi som amb les rebaixes, oi?

LLORT, Trenta-dos morts i un home cansat(Adaptació)

831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Página 96

97

64. �� Copia aquestes oracions, inspirades en el text, i completa-les amb elspronoms personals forts adients:

• .......... diu que .......... passis.

• .......... estic segura que .......... em voldrà rebre.

• .......... hem tingut problemes.

65. �� Identifica tots els pronoms febles del fragment següent i indica aqui fa referència cadascun:

■ Classifica els pronoms que has trobat segons si presenten una forma plena o elidida.

66. �� Copia aquestes oracions del text, troba-hi els pronoms relatius, indicaquin sintagma substitueixen i subratlla’n el nucli:

• S’ha obert una de les dues fulles de la porta de vidre glaçat que dóna accés al’edifici.

• Ha pujat un tram d’escales que neix a l’esquerra.

• A dalt l’espera un home retallat per la llum que s’escapa de la porta oberta.

67. �� Indica de quin tipus són els pronoms destacats de les oracions següents:

• Busca les paraules amb què formar les frases més adequades.

• Què insinues?

68. �� Escriu l’infinitiu d’aquestes formes verbals, provinents del text.Indica si aquests infinitius són plans o aguts:

• neix • intueix • sóc

• han escorcollat • apareix • decoren

69. �� Escriu les formes següents dels verbs girar, rebre i cedir:

• 1a persona del plural • 2a persona del plural • 3a persona del pluralpassat simple imperfet d’indicatiu imperfet de subjuntiu

70. �� Escriu totes les formes del plural del passat simple i el futur delverb obrir, després respon les preguntes següents:

• Quin dels dos temps verbals, passat simple o futur, presenta formes planes?

• Quin presenta formes agudes?

71. �� Indica si alguna de les paraules següents té un prefix in- que expressinegació i explica’n la variació ortogràfica:

• immergir-se • irreflexiu • il·lumina

72. �� Busca en el text un mot derivat amb prefix de cada un d’aquests:

• fiar • cerca • esperat

• posat • centrada • filar

La Míriam entra. Quan travessa la porta distingeix diversos sensors; per això nol’han escorcollat. Avança amb decisió, però l’home l’atura, agafant-la pel braç.

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 97

98


77. �� Escriu les formes verbals compostescorresponents a aquestes formes verbalssimples, seguint el model:

● caminàrem � haguérem caminat

• belluguéssim • trucàvem

• compraves • menjaríeu

■ Què observes des del punt de vista del’accentuació?

78. �� Observa aquestes quatre paraules iexplica per què les que estan en singular noporten accent gràfic i, en canvi, les queestan en plural sí que en porten.

LÈXIC

79. �� Descompon les paraules següents, com en l’exemple.

• escridassar • ensaïmada • escanyolit

• cervatell • fullaraca • aferrissada

80. �� Escriu la paraula que resulta de relacionarels prefixos de l’esquerra amb els mots de ladreta:

post- • • estructura

pre- • • duc

circum- • • formació

infra- • • marí

arxi- • • operatori

trans- • • locució

sub- • • natal

ultra- • • urbà

81. �� Copia les paraules següents i subratlla’n els infixos:

ensangonar caganer geperutempatollar manotejar ventolí

examen - exàmens - fenomen - fenòmens

Model

prefix lexema infix sufix

es- prim -atx- -at

GRAMÀTICA

73. �� Torna a escriure aquestes oracionssubstituint el pronom feble per l’elementque s’indica entre parèntesis:

• En compro (SN).

• El Joan ho és (SA).

• Vés-hi! (SAdv)

• Hi penso tot el dia (SP).

• Ho crec sincerament (proposició subordinada).

74. �� Copia aquestes oracions, subratlla elspronoms que contenen i classifica’ls en forts,febles, interrogatius i relatius:

• Nosaltres ens hem instal·lat un programa nou.

• Pregunteu al primer policia local que trobeu enquina direcció es troba l’estació de tren.

• Vostè mateix, triï la llibreta que li agradi més:però pensi que n’hi ha de més barates.

• Em demano qui s’ha deixat encès el llum.

75. �� Escriu una oració en què apareguin lescombinacions següents de verbs i pronoms.Fes servir la forma adequada de cadapronom feble.

ens + deixar portar + les demanar + li

en + agafar enviar + els

ORTOGRAFIA

76. �� Torna a escriure aquest text canviantles formes del passat perifràstic per formesdel passat simple:

Quan la quilla de la barca va tocar la gra-va, els seus dos tripulants van desembar-

car ràpidament per ajudar-nos amb l’equi-patge. [...] Vam pujar a la barca mirant de nomullar-nos els peus i, després d’insistir unamica, vam aconseguir que els mariners ensdeixessin rems. I així, vigorosament impulsa-da per tots nosaltres, l’embarcació va tallarl’aigua negra en direcció a la goleta.


831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Página 98

Resol aquest sudoku de tots els pronoms febles menys el, la, els i les, amb la forma que prenen abans d’una forma verbal començada en consonant.

99

Infix. Afix que es posa entre el lexema i el sufix per for-mar paraules derivades.

Prefix. Afix que es posa davant del lexema per formarparaules derivades.

Pronom. Categoria lèxica de paraules que no tenen unsignificat constant, sinó que adopten el significat del’element al qual fan referència.

Pronom feble. Pronom que es refereix a persones, co-ses, qualitats o circumstàncies. Depèn d’un verb alqual s’adjunta i no apareix mai aïllat.

ENTRETENIMENTS

Pronom interrogatiu. Pronom que serveix per formu-lar preguntes i expressar exclamacions.

Pronom personal fort. Pronom que fa referència a unade les tres persones gramaticals i que porta accentfònic.

Pronom relatiu. Pronom que, a més de referir-se a unconstituent que ja ha aparegut en l’oració, intro-dueix una proposició subordinada.


ens us em en hi es

ho li us en em hi

es em ho et

hi en et li us

ho es ens em

li es em us et

hi ho us en et li

es en li

ho es em ens en

831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Página 99

100

En evolució constant4

Totes les ciutats granshan estat petitesabans, i seguramentmolt abans també vanser poblets, i encaramolt abans van serboscos, o deserts...I potser en el futuralgunes ciutats granstornaran a ser poblespetits, i alguns poblets es convertiranen ciutats o es despoblaran i la vegetació les envairà... El nostreentorn canvia al llargdel temps... Com era el lloc on vivim centanys enrere? Comserà d’aquí a centanys?

La ciutat«Anem endavant!», va exclamar l’enginyer quan pel tram de via fèrria construït el diaabans va arribar el segon tren ple de gent, carbó, eines i queviures. La praderia rever-berava en silenci a la llum groga del sol, a l’horitzó s’alçava l’alta muntanya coberta deboscos enmig d’una calitja blava. Els gossos salvatges i els bisons de la prada miravenastorats com s’engegava el treball i el batibull al bell mig de l’erm, com naixien a laterra verda taques de carbó i de cendra i de paper i de llauna. El primer ribot xerrica-va en aquella terra espantada, el primer tret d’escopeta retronava, la primera enclusadringava sota ràpids cops de martell. Apareixia una casa feta de llauna, i l’endemàuna de fusta, i altres, i cada dia n’hi havia de noves, i ben aviat també de pedra. Elsgossos salvatges i els bisons s’anaven mantenint allunyats, la contrada s’amansia i es-devenia fèrtil, ja a la primavera onejaven superfícies plenes de conreus verdejants, s’hi alçaven cases de pagès, estables i coberts, les carreteres s’obrien pas a través del’erm.L’estació va quedar enllestida i inaugurada, i l’edifici de govern, i el banc; a la rodaliavan créixer diverses ciutats germanes, amb prou feines mesos més joves. Van venirtreballadors de tot el món, pagesos i ciutadans, van venir comerciants i advocats, pre-dicadors i mestres, es va fundar una escola, tres comunitats religioses, dos diaris. Al’oest es van trobar pous de petroli, va arribar un gran benestar a la jove ciutat. Unany més tard, ja hi havia pispes, lladres, uns grans magatzems, una associació antial-cohòlica, un costurer parisenc, una cerveseria bavaresa. La competència de les ciutatsveïnes accelerava el ritme. Ja no mancava res, des del discurs electoral fins a la vaga,des del cinema fins a l’associació espiritista. A la ciutat es podia aconseguir vi francès,arengs noruecs, embotits italians, teixits anglesos, caviar rus. Els cantants, ballarins imúsics de segona categoria ja venien a la ciutat durant les seves gires.I lentament també va arribar la cultura. Els homes que havien pres part en la fundacióde la ciutat gaudien de respecte i popularitat. Creixia una nova generació que ja con-

siderava la ciutat com una pàtria antiga. El temps que hi havia retrunyit el primercop de martell, que s’hi havia esdevingut el primer assassinat, s’hi havia celebrat

el primer ofici religiós, s’hi havia imprès el primer diari, quedava molt enllàen el passat, ja era història.La ciutat s’havia convertit en dominadora de les ciutats veïnes i en capitald’un gran territori. En carrers amples i alegres, s’alçaven seriosos i hono-

rables edificis oficials i bancs, teatres i esglésies. L’antiga praderia era cobertade camps, fàbriques, pobles, i travessada per vint línies fèrries.

831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Página 100

101


Cent anys després de la seva fundació, un terratrèmol va enderrocar la ciutat,tret d’algunes petites parts. Es va aixecar de bell nou, i tot el que era de fusta vaesdevenir de pedra, tot el que era petit es va tornar gran, tot el que era estret vaesdevenir ample. L’estació era la més gran del país, arquitectes i artistes guar-nien la ciutat rejovenida amb edificis públics, jardins, fonts, monuments. En elcurs d’aquell nou segle la ciutat va adquirir la fama de ser la més bella i rica delpaís, i digna de ser vista. Polítics i arquitectes, tècnics i alcaldes de ciutats fora-nes hi viatjaven per estudiar els edificis, les conduccions d’aigua, l’administra-ció i altres institucions. Era molt visitat i admirat un enorme museu en les centsales del qual es presentava la història de la ciutat des del naixement fins a l’e-volució més recent. La joventut de la ciutat s’hi passejava i contemplava el cursde la seva història. I allà, menats i instruïts pels seus mestres, hi aprenien a ca-pir les grandioses lleis de l’evolució i del progrés, com del que és rude en sor-geix el que és refinat, de l’animal l’ésser humà, del salvatge el culte, de la neces-sitat l’abundància, de la natura la cultura.El segle següent la ciutat va assolir el zenit de la seva esplendor, fins que unarevolució sagnant de les classes baixes hi va posar fi. Es van incendiar moltesde les grans indústries petrolieres, allunyades algunes milles de la ciutat, demanera que una gran part del país en part es va cremar i en part es va despo-blar. La ciutat mateixa, si bé va experimentar carnisseries i horrors de tota mena, es vaconservar i al llarg de decennis sobris es va anar recuperant lentament, però sense aconseguirmai més el ritme de vida i de construcció d’abans. Durant els seus mals temps havia florit desobte una terra llunyana a l’altra banda del mar. La nova terra atreia les forces desvagades, l’anheli els desitjos del vell món, de la nit al dia florien les ciutats com per art de màgia, i els boscosdesapareixien.La bella ciutat va començar a empobrir-se lentament. Ja no era el cor i el cervell d’un món, ja noera el mercat i la borsa de molts països. S’havia d’acontentar a continuar amb vida i no decandir-se. Les forces sobreres, en cas que no desapareguessin en direcció al nou món llunyà, ja no

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 101

102


tenien res a construir, a negociar i a guanyar. En comptes d’això, ara hi germina-va un llegat espiritual, de la ciutat cada cop més silenciosa en sortien erudits iartistes, pintors i poetes.D’aquesta manera el nom i la fama d’aquesta ciutat tornaven a ressonar un copmés al món. Per més que a fora les guerres sacsegessin els pobles, era sabut queaquí, en la solitud emmudida, hi regnava la pau i s’hi esvania calladament l’es-plendor de temps passats.Durant molts segles la vella ciutat somniadora va ser per al món més modern unindret venerable i estimat, cantat per poetes i visitat per enamorats. Però la vidade la humanitat empenyia cada cop amb més força cap a altres continents. Lesciutats veïnes més petites havien desaparegut del tot ja feia força temps, esde-vingudes munts de ruïnes silencioses, a cops visitades per pintors i turistes es-trangers, a cops habitades per gitanos i delinqüents fugits de la justícia.Després d’un terratrèmol, que d’altra banda va deixar il·lesa la ciutat en si ma-teixa, el curs del riu va quedar desviat; una part de la terra erma va esdevenir ai-guamoll i una altra part es va tornar desert. Des de les muntanyes, en va anarbaixant lentament el bosc, el vell bosc. Va veure aquella extensa contrada quejeia erma i va anar abraçant a poc a poc en el seu cercle verd un tros rere l’altre.Al final a la ciutat ja no hi havia habitants estables, només purrialla, genteta malva-da i salvatge que es refugiava en els palaus guerxos i mig enrunats de l’antigor.També aquesta darrera població va anar extingint-se lentament per les malalties;des de l’aparició dels aiguamolls tota la contrada era assotada per la febre i víctimade l’abandonament.En contalles de por per als nens encara apareixia fantasmagòricament, desfigu-rada i deformada, la ciutat amb el luxe ja passat. Savis de pobles llunyans feienperilloses expedicions a les ciutats enrunades, els secrets de les quals comenta-ven anhelants els escolars de països llunyans. Es deia que hi havia portals d’orpur i tombes plenes de pedres precioses, i que les tribus nòmades salvatges con-servaven restes oblidades d’una màgia mil·lenària des de fabulosos temps im-memorials.Però el bosc continuava baixant de les muntanyes cap a la plana, llacs i rius nai-xien i desapareixien, i el bosc avançava i s’ensenyoria i recobria el país sencer,les restes dels vells murs dels carrers, dels palaus, temples, museus, i el mart, elllop i l’ós poblaven la solitud.Al damunt d’un dels palaus esbucats, cap pedra del qual era ja a la vista, hi haviaun pi jove, un any enrere havia estat encara el primer missatger i precursor delbosc que s’expandia. Ara, en canvi, ell mateix veia fins ben enllà boscos que crei-xien al seu entorn.«Anem endavant!», va exclamar un pigot que martellejava el tronc, i va contem-plar satisfet el bosc que creixia i el magnífic progrés verdejant que cobria la terra.

HERMAN HESSE, Els contes més bells

(Adaptació)

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 102

Licm

t s

OBTENIR INFORMACIÓ


• reverberar • calitja • bisó • astorat

• batibull • erm • ribot • enclusa

• pispa • retrunyir • menar • capir

• desvagat • decandir-se • esvanir-se • purrialla

• guerxo • esbucar


• Es va aixecar de bell nou, i tot el que era de fusta va esdevenir de pedra.

una altra vegada

amb molta bellesa

més nou encara

• La ciutat mateixa, si bé va experimentar carnisseries i horrors de tota mena...

sempre que

encara que

potser

3. Busca en el primer paràgraf del text tres paraules que pertanyin al camp semàntic de les següents:

4. Localitza en el primer paràgraf algunes paraules relacionades amb la vista i l’oïda.Després escriu aquests mots o expressions i explica quina sensació et produeixen.

5. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:

industrialitzacióeinasorollnatura

103


A B

C D

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 103

104


INTERPRETAR EL TEXT

6. En grup, destrieu totes les referències temporals que apareixen en el text isitueu-les en un quadre com el següent, fins que acabeu la història de la ciutat:

7. Busca els animals que apareixen al començament i al final del relat i relaciona’ls ambl’indret on viuen.

8. Llegeix aquest fragment del paràgraf cinquè i respon les preguntes següents:

• De quina manera destaca l’autor les característiques de la ciutat?

• Hi ha en el mateix paràgraf alguna altra mostra com aquesta?

9. Indica si aquestes opinions implícites de l’autor són certes (C) o falses (F):

• Els habitants de la primera ciutat eren molt cosmopolites.

• El poder econòmic sempre acaba conquerint i dominant territoris.

• La riquesa d’una ciutat aporta benestar als seus habitants, però no cultura.

• L’autor considera que l’home sempre acaba dominant la natura.

• Els animals són més depredadors que els homes.

• Els artistes i les persones espirituals empobreixen les societats.

• La ciutat pateix «càstigs» cíclics per la prepotència i l’orgull dels seus habitants.


10. El relat comença i pràcticament acaba amb els mots Anem endavant. Explica quinsentit tenen en cada cas.

11. Explica la postura que manté el narrador davant l’evolució de la ciutat i justificaquina és la seva idea de progrés.

12. Creus que aquesta lectura permet fer reflexions i extreure’n alguna conclusió o ensenyança? Quina?

EXPRESSAR-NOS

13. Busqueu entre tots informació sobre diferents organitzacions ecologistes,per exemple Greenpeace, i intercanvieu-vos informació sobre les seves maneresd’actuar.

14. Tria un tema relacionat amb l’ecologia i redacta tres eslògans que puguin formarpart d’una campanya publicitària.

[La ciutat] es va aixecar de bell nou, i tot el que era de fusta va esdevenir de pedra, tot elque era petit es va tornar gran, tot el que era estret va esdevenir ample.

Ma

em

f g

Època històrica aproximada Evolució de la ciutat Evolució dels habitants

segle XIX construcció de la primera ciutat establiment de treballadors

construcció del ferrocarril professionals qualificats, etc.

1a meitat del segle XX terratrèmol: destrucció de la ciutat

segle XX … …

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 104


La notíciaEn el llenguatge col·loquial, una notícia és la coneixença que tenim d’un fet que ha passat re-centment, bé perquè l’hem presenciat personalment o bé per algun altre mitjà. En el terreny delsmitjans de comunicació, la notícia és un genère periodístic informatiu que relata un fet d’actuali-tat que es considera d’interès per al públic atesa la seva importància o curiositat, segons els casos.

Les notícies tenen dues característiques:

§1 L’enfocament objectiu, és a dir, neutral. Per tant, és in-compatible amb l’ús de la primera persona del singular(jo) o del plural (nosaltres) i amb l’expressió de l’opinióper part del periodista.

§2 Han de respondre unes preguntes bàsiques:

• Què ha passat? • On ha passat?

• A qui ha passat?

SÒNIA TUBERTESPOLLA

El reivindicat ase no és l’únic ani-mal català que està en perill d’ex-tinció; s’hi pot afegir ara la vaca del’Albera, l’única raça catalana autòc-tona. Només en queden 210 exem-plars purs i Marc Cerret, propieta-ri de 200 caps de bestiar, asseguraque, a partir del mes de novembre,haurà de sacrificar-ne alguns permantenir l’explotació.

El departament d’Agricultura està dis-posat a col·laborar-hi i ha proposatendur-se les vaques a un altre lloc percontinuar amb la seva cria. Actual-ment, només hi ha dues explotacionsde vaca de l’Albera a l’Alt Empordà.A la finca de Baussitges (Espolla), Cer-ret en té 300 exemplars, dels quals

200 són purs. Els seus veïns de MasRecasens (la Jonquera) fa temps vandecidir de criar-les barrejades amb ra-ces més grans i que proporcionen méscarn.

SOLUCIONS. L’últim resistent és Cer-ret. El seu ramat participa en un pro-grama d’investigació que desenvolu-pen Agricultura i la Facultat deVeterinària de la UAB per manteniraquesta raça, però ara els problemeseconòmics el poden fer desistir.

Una de les peculiaritats de la raça ca-talana és que viu en llibertat i s’ali-menta de la vegetació de boscos icamps. Però el seu propietari els hade donar 40 quilos d’aliments extracada dia. «Hem mirat de vendre el ra-mat, però no hi ha comprador. L’ú-nica solució és anar portant a l’escor-

xador algunes vaques per pagar elmenjar de les altres», explica Cerret.

Cerret i els ecologistes que han donatl’alarma reclamen un gest del Govern.«No podem deixar desaparèixer unaraça», diu l’ecologista Joan Budó. Laresposta d’Agricultura és incloure elcas en els plans de desenvolupamentrural que ajuda les races en perill d’ex-tinció. El director dels serveis d’Agri-cultura de la Generalitat a Girona, Josep Guix, suggereix que «si el pro-pietari vol vendre les vaques per man-tenir la raça, les portarem a un altrelloc». Cerret veu bé aquest trasllat iproposa portar el ramat al Parc delsAiguamolls, mitjançant un acord ambel departament de Medi Ambient.

El Periódico, 24-10-2006 (Adaptació)

106


15. �� Llegeix atentament la notícia La vaca catalana, en risc de desapariciói respon les sis preguntes bàsiques d’aquest gènere periodístic.

■ N’hi ha alguna que quedi per contestar?

16. �� Escriu un titular per a aquesta notícia:

17. �� Redacta una notícia sobre algun fet que hagi tingut lloc en l’àmbitacadèmic: una sortida, un festival, l’assistència a una obra de teatre, etc.

■ Recorda les parts que ha de tenir i assenyala-les.

■ Intercanvieu-vos les notícies entre vosaltres i valoreu si totes responen a les sispreguntes bàsiques.

Centenars de peixos han aparegut morts en els últims mesos a l’àrea del delta de l’Ebre(Baix Ebre) a conseqüència de la vibriosi, una malaltia causada pel bacteri patogen Vibrioanguillarum. Les principals espècies afectades són la llíssera, el llobarro i les anguiles.Tècnics del Parc Natural del Delta de l’Ebre han detectat aquest fenomen durant elstreballs periòdics de control de les aigües i han alertat l’Agència Catalana de l’Aigua(ACA).Les morts s’han produït a la zona del Garxal, la desembocadura i les llacunes del delta.Les anàlisis realitzades per l’ACA i per la Facultat de Veterinària de la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB) han constatat que la causa directa de la mortalitat eral’esmentat bacteri i ha descartat «que la mortalitat fos atribuïble a agentscontaminants».

Avui, 29 d’octubre de 2006

La vaca de raça catalana, en risc de desaparicióL’amo de l’últim ramat sacrificarà els animals perquè no són rendibles

Titular

Subtítol

Signatura i lloc

Entrada

Cos

831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Página 106

107


Explicar una notícia

18. �� Llegeix aquesta notícia amb el to més neutre que puguis, com si fos el butlletí informatiu de la televisió o de la ràdio.

19. �� Creus que aquesta situació podria ser real? Per què?

20. �� Indica quin d’aquests titulars et sembla més adequat per a la notícia i explica per què:

• Pobre animal!

• Un carter poc humà

• Gos ingressat per agressió bestial

• Prou agressions a gossos!

21. �� Redacta la notícia com si hagués passat al revés: el gos mossega l’home.Decideix quins detalls hi sobrarien i completa la notícia amb els detalls nousque et semblin necessaris.

■ Llegiu cadascú el seu text en veu alta davant de la classe, com si s’emetés en un butlletí informatiu. Compareu oralment els textos que heu escrit tots i la lectura que n’heu fet. Qui ha aconseguit una dicció més periodística?

Una notícia sorprenent

El Tarzan no correrà pel jardí de casa se-va, almenys durant una temporada. ElTarzan és un gran danès (metre seixantai cinquanta-cinc quilos de pes) que viuamb els seus amos en un xalet als afores.Tot i ser rondinaire, els veïns coincidei-xen a afirmar que és «un tros de pa». Nodevia pensar el mateix el carter RamonM. C., que ahir al matí el va agredir demanera brutal i injustificable. «El vaigmossegar en un rampell» confessa a co-missaria, poc després de la seva detenció«perquè estava fart que em bordés cadacop que m’acostava a la casa per fer lameva feina». El Tarzan es recupera favo-rablement a l’hospital veterinari de la

ciutat. Testimonis presencials afirmenque el carter es va posar de quatre grapesper perpetrar el seu brutal atac.

831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Página 107

108


Els titularsTotes les notícies tenen un titular, un encapçalament que les presenta i que les resumeix de mane-ra molt sintètica.

Podem trobar titulars en tots els mitjans de comunicació: als diaris impresos i a Internet, i tambéals espais informatius de ràdio i televisió.

Es caracteritzen perquè són molt breus i concisos. L’oient o lector ha de poder conèixer de ma-nera ràpida i concreta el més bàsic de la notícia que s’explicarà; per tant, a l’hora de redactar el ti-tular, cal tenir clar què es vol destacar.

22. �� Llegeix aquestes notícies i redacta un titular per a cadascuna:

23. �� Fes el procés invers: partint d’un d’aquests titulars, redacta la notícia:

• Descoberta per fi la vacuna anticaspa.

• Detinguts dos perillosos traficants de cromos.

• Un català, nou rècord mundial de menjar salsitxes.

■ Tingues presents les preguntes que tota notícia ha de poder respondre (què, on, a qui, com, quan i per què).

24. �� Després d’escoltar dues o tres versions d’una mateixa notícia de l’activitat anterior, i aplegant la informació donada pels companys i companyes de classe, improviseu-ne oralment una de nova.

■ Podeu fer servir una fórmula de l’estil «Segons un comunicat que acabem de rebre...» o «Hem sabut tot just ara que...»

■ Sou capaços d’explicar la notícia amb coherència, rigor i, sobretot, sense que seus escapi el riure?

L’equip de bàsquet de la ciutat haaconseguit finalment conservar la categoria. En un partit d’infart,marcat pels nervis i les alternances enel marcador, els nostres han acabatimposant-se per un estret 70-68. Untriple de Ramírez en els últims dossegons va sentenciar el matx.

En un discurs emotiu, la filla de Sala-Robert va agrair la inauguraciódel centre cívic que duu el nom del conegut poeta local. Uns versos,recitats per la besnéta, van servir coma cloenda a l’acte, que va aplegarunes cinc-centes persones.

831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Página 108

109


25. �� Escriu el nom del que veus en aquestes imatges:

26. �� Classifica els equipaments o serveis següents segons si són educatius,sanitaris, esportius, culturals o comercials:

• escola • forn • farmàcia • sabateria • ferreteria

• clínica • banc • museu • biblioteca • pista de tenis

• institut • supermercat • centre cívic • poliesportiu • universitat

• auditori • ambulatori • gimnàs • dispensari • consultori

27. �� Escriu la paraula que correspon a cada definició:

• Qualsevol de les parts en què es divideix un poble gran o una ciutat: b _ _ _ _

• Barri perifèric d’una ciutat, especialment l’habitat per gent humil: s _ _ _ _ _ _

• Part d’una població que abans es trobava fora del nucli urbà: r _ _ _ _

• Ciutat o vila on resideix el govern: c _ _ _ _ _ _

• Població que, sense tenir el títol de ciutat, és més gran que un poble: v _ _ _

28. �� Identifica el mot intrús de cada sèrie i explica per què ho és:

• edifici, casa, construcció, solar, immoble, edificació, obra

• casa, domicili, habitatge, pis, apartament, local

• caminada, passeig, volt, passejada, caminant, excursió

29. �� Escriu aparellats cada definició amb el mot corresponent:

• Xarxa de clavegueres d’una població.

• Conjunt de llums que il·luminen un indret.

• Angle format per dues façanes a l’encreuament de dues vies.

• Aparell que serveix per controlar el temps que un vehicle està estacionat.

• Lloc per on es dóna sortida a les aigües.

• Vitrina, generalment a l’exterior d’un establiment, on s’exposen els articles que esvenen.

30. �� Escriu aparellades les paraules que siguin sinònimes:

parquímetreaparadorenllumenat

clavegueramdesguàscantonada

El v

oca

bu

lari

del

s n

ucl

is d

e p

ob

laci

ó

cruïlla - localitat - clos - sòl - encreuament - atall - aldea catedral - població - drecera - tanca - seu - terreny - llogaret

1 2 3 4 5

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 109

110


Classes d’oracions L’oracióUna oració és una sèrie de paraules amb almenys un verb en forma personal i organitzada enconstituents, dos en la majoria de casos (predicat i subjecte).

Cada oració té un principi i un final, i respon a una actitud comunicativa per part de l’emissor. Amés, dins d’un text, les diferents oracions que el componen se separen i es relacionen mitjançantsignes de puntuació i connectors. En aquesta unitat distingirem diferents menes d’oracions se-gons dos criteris: la intenció comunicativa del parlant i el grau de complexitat sintàctica.

Modalitats oracionalsSegons l’actitud comunicativa de qui emet una oració, parlem de diverses modalitats oracio-nals. Aquestes modalitats es caracteritzen per:

• Una determinada entonació (declarativa, interrogativa, exclamativa).

• L’ús d’un mode verbal concret (indicatiu, subjuntiu, imperatiu).

• L’ordre de les paraules (l’habitual o bé amb canvis de posició de certs sintagmes que quedendestacats).

• La presència de certs mots (adverbis d’afirmació, negació o dubte, mots interrogatius o excla-matius, interjeccions).

La taula següent recull les modalitats oracionals, la intenció comunicativa que les explica i al-guns exemples:

Oració simple i oració compostaDe la definició d’oració que obre aquest apartat, es desprèn que perquè un enunciat sigui unaoració ha d’incloure com a mínim un verb en forma personal. Ara bé, des del punt de vista de lacomplexitat sintàctica, distingim dues menes d’oracions: simples i compostes.

Act. 31

Act. 32 - 35

Modalitat

Oracions declaratives

Oracions interrogatives

Oracions imperatives

Oracions exclamatives

Oracions optatives

Oracions dubitatives

Intenció

Presentar un fet opensament com a real.

Plantejar una pregunta.

Donar una ordre o establiruna prohibició.

Expressar una emoció o un estat d’ànim.

Expressar un desig.

Presentar un fet com a hipotètic.

Exemples

Els carrers estan bruts. (Afirmativa)L’ ordinador no funciona. (Negativa)

Hi esteu d’acord? (Total)Què voleu per esmorzar? (Parcial)

Llença la brossa, Manel.No us tragueu la jaqueta.

Quin embús que hi ha a la carretera!

Tant de bo que no plogui el cap de setmana.

Potser canviarem de cotxe aquest estiu...

Act. 36 - 38

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 110

111


• Les oracions simples. Són més senzilles perquè tenen un sol verb en forma personal i una so-la estructura de constituents (generalment, un predicat i un subjecte). Exemple:

Els trens de rodalies transporten anualment centenars de milers de passatgers.Subjecte Predicat

• Les oracions compostes. Són més complexes perquè tenen dos o més verbs en forma perso-nal, i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal. Exemple:

L’autobús s’ha aturat a la parada perquè l’esperaven una dotzena de persones.

Subjecte 1 Predicat 1 Predicat 2 Subjecte 2

En aquest segon cas, diem que l’oració composta està formada per diverses proposicions. Enl’oració de l’exemple, les dues proposicions són L’autobús s’ha aturat a la parada i l’esperaven una

dotzena de persones, i queden relacionades per la conjunció perquè.

També hi ha oracions compostes amb un sol verb en forma personal però que tenen, a més, un odiversos verbs en forma no personal. Vegem-ne un parell de casos:

Primer cas: Està permès fer la redacció consultant el dic-

cionari.

Fixa’t que hi ha un sol verb en forma personal (està)però que també hi trobem:

• Un participi amb valor adjectiu i en funció d’atribut(permès).

• Dos sintagmes verbals, un format al voltant d’un in-finitiu (fer la redacció consultant el diccionari) ambfunció de subjecte de l’oració, i un altre que contéun gerundi (consultant el diccionari) en funció decomplement del verb fer.

Segon cas: En Marc havia decidit passar el cap de setma-

na en un refugi.

Observa que el sintagma verbal passar el cap de setma-

na en un refugi s’articula al voltant d’un infinitiu (pas-

sar) que té el mateix subjecte que havia decidit, és a dir,En Marc. La funció de tot el sintagma és de comple-ment directe del verb en forma personal (havia decidit).

Verbs en forma personal i no personalSi tornes a llegir atentament la definició d’oració, veuràs que una oració ha de tenir com a mínimun verb en forma personal. És a dir, que el nucli del sintagma verbal que actua com a predicatdins d’una oració ha de contenir un verb en forma personal. Això, com hem vist en la unitat 2,dóna lloc a diverses menes de nuclis de sintagma verbal, formats per una o més paraules. En elssegüents exemples, el nucli va subratllat i les formes personals, en negreta:

• Temps simples: Tocaven una peça molt romàntica.

• Temps compostos i perifràstics: He regirat tots els calaixos.

• Veu passiva: El conseller va ser destituït pel president.

• Perífrasis: Hauràs de canviar els teus hàbits alimentaris.

Act. 39

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 111

112


31. �� Copia a la llibreta els enunciats que siguin oracions:

• Au, veniu! • A les tres.

• Una pel·lícula magnífica. • Eren quatre gats.

• No pateixis... • Quin escàndol!

32. �� Imagina’t què estan dient aquests personatges i escriu-ho:

■ Quina modalitat oracional has fet servir en cada cas?

33. �� Classifica aquestes oracions interrogatives en totals o parcials:

• Has vist l’última pel·lícula de Bigas Luna?

• Què opines de les actuacions de Greenpeace?

• Quines assignatures et semblen més difícils?

• Coneixes alguna persona budista?

• Creus que passaràs de curs?

• A què et voldràs dedicar de gran?

34. �� Llegeix en veu alta aquestes oracions exclamatives donant-losl’entonació adequada per al sentiment que creguis que expressen:

• Quina il·lusió que vingueu aquest cap de setmana!

• No penso aguantar més les seves bromes pesades!

• Com crema la llet!

• No vull marxar del parc!

35. �� Escriu un diàleg en què hi hagi almenys una oració de cada modalitat.

36. �� Classifica aquestes oracions en simples i compostes:

• Es va interessar per la salut de la Núria.

• Li diré que ha trucat en Lluís.

• És obligatori posar-se el barret de bany.

• Hem de fer el trasllat en dos dies.

• L’Aina passeja el gos de la veïna i li porta la compra del supermercat.

• Anirem a ca la Neus a peu, però tornarem amb el cotxe de la seva mare.

1

23

4

5

831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Página 112

113


37. �� Destria les proposicions que formen aquestes oracions compostes i indica’n els constituents:

• La mare m’ha dit que l’àvia està malalta.

• Aniré al mercat i compraré peix.

• Quan arribi a casa et trucaré.

• No veurem la pel·lícula perquè el televisor s’ha espatllat.

38. �� Quina de les afirmacions de cada bloc és la correcta? Justifica-ho ambexemples.

39. �� Copia tots els verbs que apareixen en aquest text i indica si són enforma personal o impersonal:

40. �� Escriu el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu dels verbs següents:

• beure • reconèixer • comprendre • resoldre • valer

■ Marca les formes escrites en tres colors: un per a les formes que mantenen l’arrel,un altre per a les formes que afegeixen el so g i un altre per a les que afegeixenel so k.

41. �� Escriu oracions en què substitueixis el pronom subratllat per unsintagma:

Model: Els deso al calaix de la tauleta de nit. > Deso els mocadors al calaix de la tauleta de nit.

• Les duré d’excursió. • La dóna als pobres.

• Ho va negar totalment. • L’encerta cada vegada que s’hi fixa.

■ Quina és en tots aquests casos la funció del pronom subratllat dins de l’oració?

■ Quin dels cinc pronoms es diferencia més de la resta? Per què?

B • L’oració composta conté diversos verbs en forma no personal.

• L’oració composta conté dos verbs en forma personal.

• L’oració composta conté dos verbs en forma personal o bé un verb en forma personal i un altre o més en forma no personal.

A • L’oració simple conté un sol verb en forma personal.

• L’oració simple conté un verb.

• L’oració simple conté almenys un verb en forma personal.

No m’agrada presumir, però no es pot negar que el dia de l’estrena vaig brodar elpaper. Creia que el teatre s’ensorrava. El públic aplaudint enfervorit. Els actorssaludant agafats de les mans i jo al centre de tots. Sentia les mirades de la gent toti que no veia ningú, enlluernada com estava pels focus.

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 113

114

L’accentuació de les formes verbals (III)Ja saps que l’accent diacrític serveix per distingir paraules que, si no el portessin, s’escriurienigual i podrien portar confusions, ja que tenen un significat diferent. Per exemple, un ós és unanimal mamífer i un os és una part de l’esquelet. Aquesta qüestió també afecta un cert nombrede formes verbals d’ús molt freqüent.

Formes del verb serHi ha tres formes del present d’indicatiu del verb ser (o ésser) que porten accent diacrític:

Hi ha encara una altra forma del verb ser que porta accent: el condicional fóra, equivalent a seria

(1a o 3a persona del singular), perquè es distingeixi de l’adverbi de lloc fora. Exemples:

Fóra millor que li expliquessis la veritat. / Treu fora aquesta planta, viurà millor.

Formes d’altres verbs d’ús freqüentAlgunes formes d’altres verbs també porten accent diacrític. Aquestes són les més freqüents:


Porten accent diacrític les formesdel verb ser (present d’indicatiu)

sóc (1a persona del singular) Sóc el nou encarregat del manteniment de la piscina.

és (3a persona del singular)Aquest davanter és molt perillós a la banda dreta.

són (3a persona del plural)Ara ja són les dues de la matinada.

soc (soca d’un arbre o calçat fet de fusta) Està adormit com un soc.Se li ha trencat el soc esquerre.

es (pronom feble)L’Antoni es creu molt atractiu...

son (ganes de dormir o determinant possessiu)La música em fa venir molta son.Son pare li va comprar una moto nova.

Porten accent diacríticaquestes formes verbals

dóna, dónes (verb donar)Dóna més corda, que tiba massa.

féu (verb fer, passat simple)En Gomis féu que sí amb el cap.

sé (verb saber)No sé com es diu el conserge.

té (verb tenir)Aquesta opció té un greu inconvenient.

véns, vénen (verb venir)Vénen a casa nostra dissabte.

vés (verb anar)Vés amb compte, que rellisca!

dona, dones (senyora, senyores)Dona, no et posis d’aquesta manera!

feu (verb fer, present d’indicatiu i imperatiu)Què feu, aquí aturats?Feu el que us he dit ara mateix!

se (pronom feble)Se sentia un soroll de fons molt molest.

te (pronom, nom de lletra o infusió)Te n’has distret una altra vegada.Han fet un pàrquing amb forma de te.He pres un te de menta.

vens, venen (verb vendre)D’aquests enciams, en venen al mercat.

ves (verb veure)Ves ara aquest, amb què em surt!

P e r q u • e s d i s t i n g e i x i n d Õ a l t r e s p a r a u l e s

P e r q u • e s d i s t i n g e i x i n d Õ a l t r e s p a r a u l e s

8 3 1 0 2 5 _ 0 1 0 0 - 0 1 2 7 3 q x d 2 9 / 3 / 0 4 3 1 7 : 5 5 3 P ‡ g i n a 4 1 1 4

115


42. �� Conjuga el present d’indicatiu del verb ser.

■ Quantes formes duen accent diacrític?

43. �� Escriu aquestes oracions escollint la forma correcta en cada cas:

• Quan surtis de l’institut, ves/vés a veure l’àvia.

• Dona/Dóna, vols dir que no en fas un gra massa?

• Els monitors han dit que fora/fóra millor que els pares marxéssim.

• Ho sento, però no se/sé de què em parla.

• Se’n va a dormir tardíssim i l’endemà no s’aguanta de son/són.

• En Lluís crida molt, però no te/té gens de raó.

44. �� Escriu una oració amb cada una d’aquestes formes verbals, que portenaccent diacrític:

• dónes • sóc • sé • és • véns

45. �� Llegeix aquesta oració i respon les preguntes següents:

• Quina és la categoria lèxica de la paraula mòlt? I la de molt?

• Què creus que passarà amb la forma femenina i amb les formes de plurald’aquests mateixos mots?

46. �� En alguns casos la forma verbal és la que no porta accent. Escriu unaoració amb cadascuna d’aquestes parelles de paraules i indica quina és el verb.

47. Llegeix atentament el text que hi ha a continuació. Després en faràs undictat.

sèu - seucóc - cocbóta - botaséc - sec

Em sembla que comprar vint quilos de cafè mòlt és comprar molt cafè.

Sóc el tercer de quatre germans. I no et pensis que això és gaire fàcil, no. Niets el gran, ni el petit, ni la nena, que és la segona. Ja sé que té alguns avan-

tatges, com passar força desapercebut, però fóra millor ocupar un lloc diferenten el podi familiar. A l’hora de repartir habitacions va quedar ben clar. El gran téhabitació per a ell tot sol, perquè ha d’estudiar. Com si els altres no clavéssim elscolzes, ves! La nena, com que és nena, també dorm sola. Aquesta decisió sí queem féu ràbia! Les dones sempre s’acaben sortint amb la seva! I a mi em tocacompartir la llitera amb el meu germà petit. Això, si a més no vénen els onclesde Tarragona, perquè aleshores el cosinet Magí em pren el llit i, apa!, vés aga-fant el sac i dorm com bonament puguis al menjador. És injust, oi? Sí, per la ca-ra que fas, ja veig que em dónes la raó. Tu almenys, encara que petita, tens unagàbia per a tu sol. Potser demà te’n compraré una de més gran...

831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Página 115

116


La composicióLa composició és el procediment de creació de paraules a partir de la unió de dos mots amb sig-nificat propi.

curt + circuit = curtcircuit trencar + closques = trencaclosques

(paraula simple + paraula simple = paraula composta) (paraula simple + paraula simple = paraula composta)

Fixa’t que quan unim dues paraules simples formem una paraula composta. Aquesta nova pa-raula té un significat nou i diferent del de cada una de les paraules que la formen.

Es poden fer múltiples combinacions de paraules simples. Les formes més usuals són la unió en-tre si de noms, verbs i adjectius, excepte la unió de dos verbs, que no és possible. Les paraulescompostes resultants, sigui quina sigui la combinació, sempre seran noms, adjectius o verbs.

Observa’n alguns exemples:

• nom + adjectiu � celobert • adjectiu + nom � bonaventura

• verb + nom � portaavions • adjectiu + verb � migpartir

48. �� Escriu el nom del que veus en aquestes imatges, tenint en compte quetots els noms són mots compostos:

49. �� Classifica les paraules següents en compostes i derivades:

• carnisser • terratrèmol • hispanoamericà • foragitar

• plugim • fotocòpia • olivar • autopista

• milhomes • pocavergonya • contradicció • serenitat

• ferrocarril • terrissaire • telenotícies • rentaplats

50. �� Escriu dues paraules compostes que estiguin formades per cada una de les combinacions següents. Consulta, si et cal, un diccionari.

• comptar + (nom) • tallar + (nom)

• girar + (nom) • picar + (nom)

12

34

5 6 7

8

9

831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Página 116

117


51. �� Uneix les paraules de les dues columnes i escriu la paraula compostaresultant:

llengua • • tinentset • • americà

terra • • peusanglo • • mutagre • • dolçcent • • ciènciesafro • • llargsord • • saxó

52. �� Relaciona els verbs de l’esquerra amb els noms de la dreta i escriu les paraules resultants:

saltar • • discos

tocar • • foc

pintar • • neu

córrer • • martí

dragar • • míssilsllevar • • mines

llançar • • llavis

53. �� Escriu la paraula composta que correspon a cada una de les definicionssegüents:

• Persona que va de poble en poble, guanyant-se la vida venent o demanant.

• Llicència per escrit que es dóna a algú perquè pugui entrar en un país estranger.

• Vaixell encarregat de vigilar les costes.

• Cèrcol de ferro que serveix per posar al foc les paelles.

• Instrument per traçar línies.

• Part lateral d’una via urbana, generalment més alta que la calçada.

54. �� Completa aquestes paraules compostes i aparella cadascuna amb la definició corresponent:

......tardà• • Barreja de pluja i neu.

......còmic• • Distribució de llums i ombres.

audio...... • • Entreteniment, diversió que ajuda a passar el temps.

clar...... • • Que es lleva tard.

......neu• • Mig seriós, mig còmic.

passa...... • • Relatiu a la visió i a l’audició alhora.

55. �� Repassa el que vas aprendre el curs passat sobre el guionet i copiaaquestes paraules afegint-lo a les que n’hagin de portar:

• pèlroig • capgros • cinefòrum

• penyasegat • aiguamoll • buscaraons

• nouvingut • espantasogres • mitjanit

• pocasolta • coliflor • allioli

831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Página 117

118


La narrativa fantàstica i el realisme màgic

El hòbbit

En un forat a terra hi vivia un hòbbit. No era pas un forat lleig, brut, humit,ple de restes de cucs i amb olor de resclosit, però tampoc no era un foratsec, pelat, sorrenc, sense cap lloc on seure ni cap cosa per menjar: era unforat de hòbbit, cosa que significava comoditat.

Tenia una porta perfectament rodona, com un ull de bou, pintada de verd,amb una argolla brillant de llautó daurat al bell mig. La porta donava a unamena de vestíbul de forma tubular que semblava un túnel: un túnel moltconfortable, sense fum, amb les parets fetes de plafons, i el terra enrajolat i encatifat, moblat amb cadires vernissades i nombrosos penja-robes per a barrets i abrics –perquè al hòbbit li entusiasmaven les visites. El túnel pe-netrava turó endins, seguint un curs prou recte, tot i que no acabava de serrecte del tot, cap a un costat del turó –el Turó, com l’anomenava la gent enmoltes milles al voltant– i tenia moltes portetes que s’obrien a banda i ban-da, primer cap a un costat i després cap a l’altre. No li calia pas pujar esca-les, al hòbbit: dormitoris, banys, cellers, rebosts (en tenia un munt, de re-bosts), guarda-robes (tenia habitacions senceres plenes de vestits), cuines,menjadors, tot es trobava a la mateixa planta, i evidentment en el mateixtúnel. Les habitacions millors eren totes a la banda esquerra (en entrar-hi),ja que eren les úniques que tenien finestres, unes finestres rodones, fondes,des de les quals es dominava el jardí, i els camps de més enllà, baixantsuaument cap al riu. [...]

Suposo que, en els nostres dies, cal alguna descripció dels hòbbits, ja quehan esdevingut rars i tímids de la Gent Gran, que és com ells ens anome-nen. Són (o eren) una genteta menuda, de la meitat de la nostra alçària imés petits que els nans barbuts. Els hòbbits no tenen barba. En ells hi hapoc o res de màgic, a excepció d’aquesta màgia ordinària i quotidiana queels ajuda a desaparèixer silenciosament i ràpidament quan babaus grossos ienzes com vosaltres i jo s’acosten fonyant-ho tot, i fent un soroll com d’ele-fants que els hòbbits poden sentir a una milla de distància. Tenen propen-sió a ser grassonets de panxa; vesteixen amb colors llampants (sobretotverd i groc); no calcen sabates, perquè en llurs peus creix ben naturalmentuna sola de cuiro i un pèl atapeït i calent de color marró similar al que elscreix al cap (que és arrissat); tenen dits llargs, àgils i bruns, cares de bonsjans i riuen amb rialles fondes i sucoses (en especial havent dinat, cosa quefan un parell de cops al dia sempre que poden).

J. R. R. TOLKIEN, El hòbbit

fonyar: trepitjar

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 118

119


En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser elque estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportúd’explicar.

Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havianascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d’un arbre de debò, ambarrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra elsostre.

Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú i, no tenintpersona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.

Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestitl’elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaigdir:

–Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre dedebò, al marge de la meva voluntat.

L’home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i desprésdigué:

–No pot ésser.

–Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l’arbre és allí, pre-nent llum i fent-me nosa.

Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt lataula amb la mà plana, va alçar-se i m’agafà una solapa. (Allò que fa tantaràbia.)

–No pot ésser, dic –repetí–. Si fos possible això, seria possible qualsevol co-sa. Enteneu? S’hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i per-dríem més temps del que sembla a primer cop d’ull. Estaríem ben arreglatssi en els menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses tan extraor-dinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divi-nitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia laguerra. Ho compreneu?

–Sí. Però, a despit de tot, he tocat l’arbre amb les meves mans.

–Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l’Estatpagarà bé el vostre silenci.

Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig pre-guntar:

–Que és d’interès nacional, això?

–I tant!

–Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.

Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?

PERE CALDERS, Cròniques de la veritat oculta

L’arbre domèstic

831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Página 119

120


Realitat i fantasiaDins del gènere narratiu hi ha diverses formes de ficció. En les unitats anteriors hem vist narra-cions mitològiques, èpiques, històriques, romàntiques o realistes. Altres gèneres narratius s’esta-bleixen segons el tema: narrativa costumista, psicològica, de ciència-ficció, policíaca o negra,d’aventures, de terror, eròtica, etc.

En aquesta unitat estudiarem dos tipus de narracions que, o bé se situen al marge de la realitat(narrativa fantàstica) o bé parteixen de la realitat per transformar-la a partir d’algun element irre-al (realisme màgic).

La narrativa fantàsticaLa narrativa fantàstica crea uns mons imaginatius totalment al marge de la realitat. Elspersonatges que apareixen en aquestes històries són éssers fantàstics, com ara fades,bruixes, elfs, nans, gnoms, vampirs, fantasmes, diables... El text que has llegit és ladescripció d’un d’aquests éssers, concretament un hòbbit. Generalment, aquests per-sonatges combinen característiques humanes amb altres d’animals.

Pel que fa a l’ambientació, són característics espais com el bosc, els castells encantatso tota una geografia imaginària que sol aparèixer representada amb mapes en el ma-teix llibre. Les aventures dels protagonistes inclouen diferents episodis on desafien leslleis físiques, amb aparicions i desaparicions, transformacions de la pròpia aparença,morts i recobraments de la vida, etc.

L’exemple més clàssic de narrativa fantàstica és la història del rei Artús i els cavallersde la taula rodona. Recentment han tingut un gran èxit, tant literari com cinema-togràfic, obres com la trilogia El senyor dels anells, de J.R.R. Tolkien o els successiusvolums de les aventures del jove aprenent de bruixot Harry Potter, de J.K. Rowling.

La narrativa del realisme màgicA diferència de la narrativa realista (basada completament en l’observació i la descripció objecti-va de la realitat) i la narrativa fantàstica (basada totalment en la imaginació de l’autor i sense capcontacte amb la realitat), la narrativa del realisme màgic suposa una combinació subtil d’ele-ments reals i irreals, que busca desconcertar d’entrada el lector. En el text que has llegit, perexemple, el conjunt dels fets i de les reaccions dels personatges són absolutament versemblants i creïbles. Tot, excepte el fet insòlit o meravellós que un arbre broti al menjador de casa del nar-rador.

La narrativa realista vol mostrar-nos la realitat tal com és, mentre que la narrativa fantàstica ensofereix la possibilitat d’evadir-nos de la realitat endinsant-nos en un altre món. El realisme mà-gic, en canvi, ens fa plantejar el funcionament habitual del raonament humà a partir de certessituacions narratives, que poden resultar curioses, inquietants, iròniques, càustiques, parado-xals, etc. En aquest sentit, ens demana un esforç d’interpretació de la realitat, encara que sovintens acabi semblant absurda.

El realisme màgic ha tingut un gran desenvolupament en la narrativa llatinoamericana, amb au-tors com Jorge Luis Borges o Gabriel García Márquez. En la literatura catalana, destaquen PereCalders i narradors que, com Quim Monzó o Jesús Moncada, han aprofundit i modificat aquestalínia.

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 120

121


56. �� Quines dues parts es poden distingir en el text de El hòbbit que hasllegit? Delimita-les i explica breument el contingut de cadascuna.

57. �� Explica quines són les característiques més destacades de l’habitatge del hòbbit.

58. �� Quins trets del tarannà del hòbbit es desprenen de la descripció del seuhabitatge? Extreu les citacions del fragment que mostrin aquests trets.

59. �� Pel que fa a la descripció física dels hòbbits, explica en què s’assemblen i en què es diferencien dels humans.

60. �� De la descripció dels hòbbits, se’n desprèn algun element especialmentfantàstic?

61. �� Distingeix, en el conte de Calders, el plantejament, el nus i el desenllaç.

■ En quin moment apareix el primer element irreal? De què es tracta?

62. �� Explica i raona les següents reaccions dels personatges:

• La primera reacció del narrador.

• La primera reacció del capità de policia.

• La segona reacció del capità de policia.

• La reacció final del narrador.

■ Explica què tenen en comú aquestes quatre reaccions.

■ Interpreta què pot representar la carta d’agraïment del rei al narrador.

63. �� Comenta què vol expressar el narrador del conte de l’arbre domèstic quan,al principi del text, diu que el seu secret està en pugna amb la veritat oficial.

64. �� Explica globalment el text de Pere Calders en relació amb el que has aprèssobre el realisme màgic. Pots seguir l’esquema següent:

• Marc narratiu global realista: elements.

• Introducció d’una dada irreal.

• Possible interpretació del missatge del conte d’acord amb la visió que tenim del món.

65. �� Dins del recull El perquè de tot plegat, Quim Monzó inclou la sevaparticular reelaboració de la rondalla La bella dorment, que tanca així:

■ Comenta en quin sentit es pot dir que aquesta història pertany a la narrativafantàstica i en quin sentit es pot dir que pertany al realisme màgic.

I aleshores, mentre (sense deixar de mirar-lo als ulls, enamorada) la noia (feble d’haver passat tant de temps estirada) es posa dreta gràcies a la força dels

braços masculins, el cavaller s’adona que (cosa de vint o trenta metres més enllà,abans que la clariana acabi per donar pas al bosc) hi ha una altra noia adormida,tan bella com la que acaba de despertar, igualment estirada en una llitera fetaamb branques de roure i envoltada de flors de tots colors.

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 121

122


El conflicte lingüísticUn conflicte lingüístic és una situació en què dues llengües es troben en posició desigual enuna mateixa societat. Una d’elles, la llengua dominant, s’utilitza cada cop en més situacions co-municatives en perjudici de l’altra, la llengua subordinada. Les raons per les quals una llenguaqueda subordinada a una altra en el seu propi territori poden ser diverses: una dominació políti-ca (com va passar amb els pobles conquerits pels romans), una pressió econòmica i cultural(com passa ara amb l’anglès), uns moviments migratoris intensos (com va passar amb la imposi-ció del castellà i el portuguès a l’Amèrica dita llatina), etc.

Llengües majoritàries, minoritàries i minoritzadesSegons la situació que tenen en la societat, es distingeixen tres menes de llengües:

• Les llengües majoritàries. Són llengües amb molts milions de parlants i que s’expandeixen enterritoris on inicialment no es parlaven. Les llengües més parlades en el món actual són el xinèsmandarí (870 milions de parlants), l’hindi (366), l’anglès (341), l’espanyol (322), el bengalí (207)i l’àrab (202). Altres llengües majoritàries són el portuguès, el rus, l’alemany, l’italià, el francès, etc.

• Les llengües minoritàries. Són llengües amb un nombre de parlants reduït però que s’utilit-zen normalment en tots els usos socials dins del seu territori. Aquest és el cas del suec, ambuns 8 milions de parlants, o del finès, amb uns 5 milions.

• Les llengües minoritzades. Són llengües amb un nombre de parlants reduït i que, a més, nogaudeixen d’un ús normal en tots els àmbits socials dins del seu territori. Això és degut a lapresència d’una altra llengua, dita dominant, que pressiona i pren usos a la llengua del país.Aquesta és la situació de la llengua catalana que, amb uns 10 milions de parlants, està afectadaper la pressió política i social de les llengües castellana i francesa.

Els processos de substitució lingüísticaEl procés de substitució lingüística és un procés de canvi pel qual la llengua dominant en unasituació de conflicte lingüístic acaba fent desaparèixer la llengua subordinada.

És un procés gradual que comença quan una comunitat es converteix en bilingüe i adopta, perforça o de grat, una altra llengua. La llengua pròpia, aleshores, s’usa en menys ocasions i va per-dent parlants. És un procés llarg que dura almenys tres generacions.

1a generació

(els avis)

• Parlen la seva llengua (B) entre ells.

• Alguns són bilingües i par-len la llengua dominant (A)amb la generació següent.

2a generació

(els pares)

• S’imposa el bilingüisme, peròpredomina l’ús de la llenguadominant (A).

• Ja no hi ha parlants monolin-gües en l’altra llengua (B).

3a generació

(els néts)

• S’usa només la llenguadominant.

• Ha desaparegut l’altrallengua (B).

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 122

123


La normalització de la llenguaSi la societat afectada per un procés de substitució lingüística pren consciència de la importànciai el valor de la llengua pròpia, es pot iniciar un procés que freni la reculada de la llengua mino-ritzada i doni un altre rumb al conflicte lingüístic.

El procés de normalització lingüística és un procés de canvi pel qual s’intenta recuperar plena-ment l’ús normal de la llengua amenaçada. Les actuacions que cal fer per recuperar una llenguaminoritzada varien segons els casos. Algunes de les que solen ser més determinants són les se-güents:

• Establir una normativa lingüística que la faci apta per a tots els usos, inclosos els formals.

• Reconèixer l’oficialitat de la llengua pròpia del país.

• Donar prestigi a la llengua pròpia, com a eina de promoció personal i de cohesió social.

• Introduir l’ús de la llengua en els àmbits ocupats per la llengua dominant (administració, es-cola, mitjans de comunicació, etc.).

66. �� En quin d’aquests casos podem dir que una situació de contacte de llengües és un conflicte de llengües?

• Quan hi ha enfrontaments entre els parlants d’una i altra llengua.

• Quan les dues llengües es troben en situació desigual en una societat.

• Quan en una llengua es fan faltes d’ortografia per influència de l’altra, i a la inversa.

67. �� Argumenta quina de les dues afirmacions següents és certa:

• Totes les llengües minoritàries són minoritzades, però no totes les llengüesminoritzades són minoritàries.

• Totes les llengües minoritzades són minoritàries, però no totes les llengüesminoritàries són minoritzades.

68. �� Imagina’t que, dins d’un estat, hi ha un país amb una llengua pròpia que no és la del conjunt d’aquell estat. Digues quins dels factors següents afavoririen la substitució lingüística i quins contribuirien a la normalització:

• La llengua pròpia s’ensenya a l’escola.

• La llengua de l’estat és l’única oficial.

• Les classes benestants i més cultes fan servir habitualment la llengua de l’estat.

• Es crea un canal de televisió que emet en la llengua pròpia del país.

• Els funcionaris s’expressen només en la llengua estatal.

• L’administració estimula l’ús de la llengua pròpia en la retolació pública.

• Hi ha una situació de diglòssia en què la llengua de l’estat és la dominant.

• Els joves fan servir cada cop més la llengua del país.

• No hi ha una normativa ortogràfica acceptada per tots els usuaris de la llengua pròpia.

831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Página 123

124

com ara parcs i museus i el simple goig d’unpasseig pel camp.

Tot és la mar de fàcil i senzill. I el millor de totés que per començar has d’anar a comprar! Elllibre diu que d’entrada hauries d’escriure enuna llibreteta cada compra que fas, per petitaque sigui, en un dia qualsevol i llavors fer-neun gràfic. Insisteix en el punt que has de sersincera, i que no has de fer veure que gastesmenys ni alterar el teu model de despesa...,cosa que és una sort, perquè aquest divendresés l’aniversari de la Suze i li he de comprar unregal.

Per tant, dilluns al matí, quan vaig cap a lafeina, m’aturo a Lucio’s i compro el caputxinomés gran que tenen i una magdalena de xoco-lata, com faig sempre. He d’admetre que quanpago estic una mica trista, perquè aquest ésl’últim caputxino de la meva vida i l’últimamagdalena de xocolata de la meva vida. Lameva nova frugalitat comença demà, i no s’hipermeten caputxinos. David E. Barton diuque, si tens costum de prendre cafè, te l’hau-ries de fer a casa i endur-te’l a l’oficina en untermos, i que si t’agrada picar, hauries decomprar pastes de les que venen al supermer-cat. «A les cafeteries et plomen per una cosaque és poc més que aigua amb poliestirè»,destaca l’autor, i suposo que té raó. Total, quejo deixaré córrer el meu caputxino matinal.No passa res. M’he promès que seguiré les re-gles del llibre, i les seguiré.

SOPHIE KINSELLA, Boja per comprar

(Adaptació)

La protagonista de la narració és una jove an-glesa que lluita per equilibrar els seus comptesi fugir de l’addicció a les compres.

FRUGALITAT. SIMPLICITAT. Aquests són elsmeus nous lemes. Una nova vida, serena, enquè no gasto gens. No gasto gens ni mica. Laveritat és que quan hi penses, et preguntes:quants diners malgastem cada dia? És clarque jo tinc uns quants deutes insignificants. I,en realitat, no és pas culpa meva. El que m’hapassat és que he sucumbit al materialisme oc-cidental (i per resistir-t’hi, has de tenir unaforça d’elefant). Com a mínim, això és el quediu el meu nou llibre.

Sabeu una cosa? Ahir, quan vaig anar amb lamama a Waterstone’s per comprar el llibre quellegirà durant la setmana, jo em vaig escapolircap a la secció d’autoajuda i vaig comprar elllibre més fantàstic que hagi llegit mai. Franca-ment, em canviarà la vida. Ara el duc dins labossa. Es titula Compte amb els comptes, deDavid E. Barton, i és fantàstic. El que diu ésque tots podem dilapidar diners sense adonar-nos-en, i que la majoria podríem reduir fàcil-ment les nostres despeses fins a la meitat ennomés una setmana. En una setmana!

Proposa coses tan senzilles com ara preparar-te sandvitxos en lloc d’anar a dinar al restau-rant, anar a treballar amb bicicleta en lloc d’a-gafar el metro. Quan comences a donar-hivoltes, t’adones que pots estalviar diners a totarreu. I com diu David E. Barton, hi ha quan-titat de plaers que són de franc i que oblidemperquè anem tan atrafegats gastant diners,

Compte amb els comptes

Avaluació

831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Página 124

125

69. �� Indica de quina modalitat són les oracions següents:

• Aquests són els meus nous lemes.

• El millor de tot és que per començar has d’anar a comprar!

70. �� Indica quina oració és interrogativa total i quina és parcial:

• Quants diners malgastem cada dia?

• Sabeu una cosa?

71. �� Indica quin verb és el nucli del predicat d’aquestes oracions simples:

• No gasto gens ni mica. • Tot és la mar de fàcil i senzill.

• Francament, em canviarà la vida. • No passa res.

72. �� Indica les formes verbals que hi ha en aquestes oracions, iidentifica-hi un temps simple, un temps compost, un temps perifràstic i unaperífrasi verbal:

• Insisteix en el punt que has de ser sincera.

• Vaig comprar el llibre més fantàstic que hagi llegit mai.

73. �� Destria les proposicions que formen aquestes oracions compostes:

• És clar que jo tinc uns quants deutes insignificants.

• La meva nova frugalitat comença demà i no s’hi permeten caputxinos.

• Hi ha quantitat de plaers que són de franc i que oblidem.

74. �� Indica la categoria lèxica de les dues paraules destacades:

• Es titula Compte amb els comptes i és fantàstic.

75. �� Relaciona aquests elements per formar paraules compostes:

busca • • ciències

set • • vides

espanta • • dolç

pinta • • solta

agre • • raons

poca • • llavis

salva • • sogres

■ Copia el text següent, que és una carta imaginària de la protagonista a unaamiga seva, i completa’l amb les paraules que has trobat:

Benvolguda X,

Aviat deixaré de malgastar! He trobat un llibre que serà el meu ............ El trobofantàstic! Però tinc un veí molt malhumorat i m’ha dit que l’autor és un ............

i un ............ El llibre em recomana fer unes darreres compres abans de deixar-hodel tot. Compraré un ............ per a la meva germana i un ............ per al ............ delmeu veí, com a càstig. Tindré un sentiment ............ quan no pugui comprarmés, però ja ho superaré! Molts petons!

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 125

126

Activitats complementàries• ......... les forces, que encara queda una bona

caminada! (refer, imperatiu)

• ......... el nus abans de treure-us les vambes(desfer, imperatiu)

• En Gerard ......... la redacció amb l’ajut de sagermana gran (refer, passat simple).

■ Explica què has observat pel que fa a l’accentuació.

LÈXIC

82. �� Relaciona aquests verbs amb els nomssegüents per escriure paraules compostes:

• roba • xocs • fang

• llamps • ungles • espatlles

• dents • mobles • xemeneies

83. �� Classifica aquestes paraules compostessegons la combinació que presentin:

• malnom • picaporta • cineclub

• grecollatí • colltort • passamuntanyes

• fisicoquímic • cara-rodó • filferro

• llargmetratge • tallafoc • bocabadat

84. �� Escriu completa la paraula composta quecorrespon a cada definició, tenint en compteque el que falta és el nom d’una part del cos:

• Diu fàcilment allò que caldria callar: .........moll.

• És un gandul: .........dret.

• No s’amoïna per res: .........content.

• Es troba abatut: .........baix.

GRAMÀTICA

76. �� Escriu les cinc formes no personals delverb descobrir i construeix una oració ambcadascuna.

77. �� Explica per què cada una d’aquestesoracions és composta:

• Han denunciat la situació al Síndic de Greuges,que els ha contestat immediatament.

• El més interessant seria trobar una alternativa.

78. �� Observa els dos verbs d’aquesta oració i contesta les preguntes que la segueixen:

• Quin és el subjecte del verb havien pensat?

• Qui se suposa que cala les xarxes una altravegada?

ORTOGRAFIA

79. �� Indica quines de les paraules següentspodrien ser formes verbals si els afegíssimun accent diacrític:

80. �� Copia aquestes oracions i posa accentdiacrític on calgui:

• Pel que t’ha costat, em sembla que t’han presel pel.

• Amb un tros de pa soc molt feliç.

• Aquest be es el mes bo que he menjat mai.

• Son les onze i encara dorm, deu tenir sonendarrerida.

• D’un cop sec li va trencar la ma.

• Se que tots us preocupeu per mi.

81. �� Completa aquestes oracions amb la formaindicada entre parèntesis:

• Quan es va adonar que s’havia descuidat elparaigua, ......... el camí fins a la botiga (desfer,passat simple).

cau - seu - es - fa - se - sou - te - son - vol - pot

Els pescadors havien pensat calar una altra vegada les xarxes.

nom adjectiu nom verb adjectiu+ + + + +

nom nom adjectiu nom adjectiu

parar escurar guardar

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 126

Si recompons aquest puzle, trobaràs el començament d’un conte de Pere Calders.

127

Composició. Procediment per formar paraules queconsisteix a unir dues paraules simples que tenensignificat propi.

Conflicte lingüístic. Situació en què dues llengües estroben en posició desigual en una societat.

Llengua majoritària. Llengua que té molts milions deparlants i que s’expandeix en territoris on inicial-ment no es parlava.

Llengua minoritària. Llengua amb un nombre reduïtde parlants, però que s’utilitza normalment dins delseu territori.

Llengua minoritzada. Llengua amb un nombre reduïtde parlants i que, a més, no gaudeix d’un ús normalen tots els àmbits socials dins del seu territori.

Normalització lingüística. Procés de canvi pel qual espretén recuperar plenament l’ús normal d’una llen-gua amenaçada.

ENTRETENIMENTS

Notícia. Relat d’un fet d’actualitat que es considerad’interès per al públic per la importància que té opel fet que resulta sorprenent, estremidor, curiós oparadoxal.

Oració composta. Oració que té dos o més verbs enforma personal, o bé un verb en forma personal i uno més verbs en forma no personal que en depenen.

Oració simple. Oració que té un sol verb en formapersonal i una sola estructura de constituents (ge-neralment, un predicat i un subjecte).

Paraula composta. Paraula resultant de la unió dedues paraules simples, que té un significat diferentdel de les paraules que la formen.

Substitució lingüística. Procés de canvi pel qual unallengua dominant en una situació de conflicte lin-güístic acaba desplaçant o substituint la llenguasubordinada.


E

T

V

R

R

A

A

U

T A

V

E

O

N

E

R

E

S

S

O

P

R

D E

L

L M

A

C

N

O

T

M

-

E

A

T

G

T

L

A

R

Q

E

-

U

U

M

EM I

R

N

O

T

BN

N

P

D

I

A

A

T X.

D

D

D

I

O

O

A T

S

D E

I

S,

M

N

I

T

T

E S

U

M

H

N

E

ED

V

E

E

S

831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Página 127

128

Bona sort o mala sort5

De vegades elsrecords ens podenjugar malespassades. Els recordsdistorsionen els llocs,les persones...El passat no es potreviure a través delrecord, però sovint la nostàlgia ens portaa recuperar elsmoments més feliçosdel passat, els llocson els vam viure...Has tornat mai a unlloc on fes molt tempsque no havies anat?

Retorn al passatNo hauria passat res del que va passar si no hagués estat per la dèria que em va veniraquella tarda de visitar la casa del bosc. Feia deu dies que érem casats i encara està-vem de lluna de mel, però jo havia insistit a reservar els tres últims dies per acostar-nos al poble on havia passat la meva infància. No hi havia anat des de llavors i voliaensenyar al meu marit tots aquells racons que ara recordava amb nostàlgia.Era un poble de muntanya envoltat de castanyers i alzines centenàries, ple de fonts icamins de terra. Nosaltres hi vam arribar una tarda de final d’agost. Molts dels estiue-jants ja havien marxat i vam tenir sort de trobar una habitació a l’única fonda del po-ble. Jo estava molt excitada perquè revivia un temps molt especial: allí havia passatles hores més agradables de la meva vida descobrint el bosc i corrent per camins ama-gats. El meu home se’n reia una mica, del meu entusiasme, però jo només tenia la dè-ria de deixar aviat les maletes i sortir.Vam fer una volta pels carrers més cèntrics, vam entrar al bar i encara vaig reconèixeralgunes cares; ells, en canvi, no es fixaven en mi perquè aquests vint-i-cinc anysm’havien canviat molt. Com en aquell temps, els homes es dedicaven a jugar a cartesdavant d’un trist cafè que es feien durar hores i hores. Observant-los em va venir alcap una dona que sempre jugava amb ells. Llavors devia tenir uns setanta anys i viviasola en una casa al mig del bosc, a una mitja hora a peu del poble. Era petita i moltprima; tenia els cabells blancs recollits en un monyo clavat a la nuca i sempre duiauns pantalons ajustats de color negre. No parava de fumar i jugava amb els homes ala botifarra fins ben entrada la nit. Els homes del poble la respectaven perquè els do-nava lliçons de botifarra, però les dones la criticaven i els nens li tenien por.Es deien moltes coses, d’ella, com per exemple que havia abandonat el seu marit, car-regat de diners. Se sabia que tenia una filla, però no l’havia vista mai ningú. Vaig pre-guntar què se n’havia fet, d’ella, si havia mort i a qui pertanyia ara la casa, però novaig aclarir gaire cosa. «Un dia va deixar de venir al bar i suposem que se’n va anar aun asil», deia un. «És un misteri que ningú vol resoldre, perquè ja em diràs qui s’a-costa ara a casa seva a veure si la troba», deia un altre mig rient. Però jo no em resignava a marxar del poble sense haver passat per la casa del bosc, ivaig convèncer el meu home per anar-hi. Recordava el camí: vam passar pel bosc decastanyers i vam girar pel primer trencall; vam arribar a la font del Ferro, però el brocde l’aigua estava arrencat i del banc de pedra només en quedaven trossos escampatsper terra. Uns mosquits diminuts volaven arran del nas i produïen un brunzit que po-sava nerviós el meu marit.

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 128

129


La casa tenia poc a veure amb el que era quan els nens del poble hi anàvem a espiar. Algú haviarebentat la porta i els porticons de les finestres estaven esventrats. Hi havia un forat a la teulada ipart del porxo ja era a terra. Només els castanyers s’aguantaven ferms. Vaig guaitar per una deles finestres i un núvol de tàvecs va sortir disparat. Vam arrencar a córrer, però jo em resistia amarxar i vaig fer el cor fort. El meu home em va seguir, rondinant.Vaig voler entrar per la porta, però era impossible perquè estava entrebancada amb trossos defusta. M’hi vaig acostar tant com vaig poder: hi havia una taula amb una ampolla mig plena i unsquants plats amb menjar florit. Tot estava ple de pols, però produïa una sensació estranya, comsi de sobte hagués d’aparèixer la dona. Ja hi tenia un peu dins quan uns xiscles molt aguts emvan fer saltar enrere. Un estol de ratpenats va volar per damunt del meu cap. Al meu home se liva acabar la paciència i la mica de curiositat inicial es va convertir en mal humor.Vam tornar al poble sense gairebé dir-nos res. Era com si la visita a aquella casa ens hagués sepa-rat una mica. Vam arribar al poble quan ja enfosquia i vam anar a sopar. Quan ens vam posar alllit em vaig adonar d’una cosa terrible: havia perdut l’anell de prometatge.Aquell anell era més que especial: havia pertangut a la meva sogra, morta feia un any, que l’haviadeixat en herència al seu fill perquè algun dia el portés la seva nora, és a dir, jo. Es tractava d’u-na peça única: un brillant de dimensions considerables voltat d’altres brillants més petits i alçatper uns fils d’or entrellaçats. El cor m’anava a cent mentre pensava com podia arreglar-ho. Elmeu home era a la dutxa i encara no s’havia adonat de res. De seguida vaig decidir no explicar-l’hi perquè s’hauria mort del disgust.Quan va sortir del bany es va posar a llegir al llit. Jo vaig anar al lavabo i, asseguda a la tapa delvàter, cavil·lava quina era la millor solució, fins que vaig arribar a la conclusió que havia perdutl’anell a la casa del bosc i que no podia fer res més que tornar-hi.Jo també em vaig ficar al llit i vaig fingir cansament. Al cap de poc ell va deixar el llibre a terra iva apagar el llum. Jo feia veure que dormia, però només tenia un pensament al cap: quan ells’hagués adormit sortiria de l’hostal, i m’arribaria a la casa. No sé quant de temps va trigar a adormir-se, però finalment, el vaig sentir roncar. Em vaig vestira les fosques i vaig sortir de l’hostal furtivament. Vaig trobar una llanterna al cotxe; feia molt po-ca llum, però tot i així, vaig agafar el camí del bosc. No pensava gaire en la possibilitat que elmeu home es pogués despertar, la meva dèria era trobar l’anell com fos.Feia una nit clara, una lluna quasi plena il·luminava els arbres, però jo estava concentrada a en-focar el camí amb el raig de llum cada cop més feble. Vaig arribar a la casa que gairebé no m’hiveia. Vaig començar a buscar sense sort. Notava la humitat als ossos i vaig decidir refer el camíde tornada. No havia fet ni dos passos quan vaig sentir un soroll dins la casa i en el moment detombar el cap vaig veure una llum que es movia darrere la finestra. Estava tan excitada que alprimer moment no vaig reaccionar. Quan vaig ser capaç d’assimilar on era i què passava, vaig co-

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 129

130


mençar a tremolar, estava paralitzada davant la casa amb el mateix sentiment de curiositat iadmiració de quan era petita. I aquest impuls em va portar a atansar-me encara més a la fi-nestra.La flama d’una espelma damunt la taula il·luminava la seva pell pansida, talment una prunaconfitada i resseca, amb tots els ossos de la cara marcats, igual que una mòmia. Estava mésprima que abans i corbava molt més l’esquena. Duia el mateix monyo i la mateixa roba que liconeixia, molt més vella i ronyosa; fumava amb la mateixa avidesa asseguda davant dels platsputrefactes que havia vist a la tarda. Vaig fer un crit d’horror, però no crec que em sentís. Enaquell moment no podia pensar, però estava convençuda que veia la mateixa dona de la me-va infantesa. Em vaig quedar allí, clavada, esperant no sabia què. Fins que va fer un gest ambla mà davant l’espelma i vaig veure el meu anell.Al cap de poc la dona va sortir de la casa amb una pala a la mà i es va endinsar al bosc. Jo lavaig seguir, no sé si encantada per la seva imatge o per algun poder estrany de l’anell que emxuclava. La meva llanterna havia deixat de funcionar, i ara em guiava per la llum de la lluna.No sé el temps que vam passar caminant; quan vam sortir a un terraplè rocós, la dona es vaaturar. La llum, allí, era més intensa. Em vaig amagar rere unes mates i la vaig veure cavar.Semblava impossible que tingués prou força per alçar la pala; anava decidida i no va descan-sar fins que va tenir un bon sot davant seu. Es va ficar dins, pero jo no podia veure què hifeia i m’hi vaig acostar.El que vaig veure i el que va passar després podria formar part d’un somni o d’una al·lucina-ció. Vaig arribar fins a la vora del clot. A dins hi havia la dona vinclada damunt d’un cadàverque encara conservava algun parrac de roba. Vaig saber que es tractava d’una dona pels cabellsrecollits en un monyo que coronaven la calavera. En els pocs instants que em vaig mantenirdreta vaig veure com la dona es treia el meu anell del dit, i el posava a l’anul·lar de la mà dre-ta de l’esquelet. Després d’això tot se’m confon. Em vaig plegar i vaig caure a terra. Però ja noera conscient de res.Em va despertar un ofec insuportable: tenia la boca i els forats del nas obstruïts pel fang; vaigintentar obrir els ulls però em feien molt de mal. Vaig moure els braços buscant un punt desalvació, però tot era un llot que em travava els moviments. Com un llampec, vaig tenir la vi-sió de la fossa amb el cadàver. Hi havia caigut a dins! Vaig obrir la boca per cridar, però noem va sortir cap so. Movia els braços en totes direccions per poder sortir d’allí. Tot i el meuterror i els meus esforços, em vaig adonar clarament que aquell cadàver era la dona que co-neixia de petita; la que havia seguit no podia ser altra que la seva filla.La lluna ja s’havia amagat quan vaig sortir de la fossa. Anava plena de llot, em costava cami-nar; feia molt de fred i em sentia dèbil i malalta. No sabia on anava. Quan vaig obrir els ullsestava embolicada amb una manta en una habitació estranya. El meu home estava assegut alspeus del llit i una senyora amb un davantal de flors em mirava. «Ja es desperta», vaig sentirde molt lluny. Després vaig tornar a caure en un son que –diuen– va durar dos dies seguits.M’havia trobat el marit d’aquella dona al mig del camí que duu al seu tros. Estava sense sen-tits.Després d’aquell dia vaig visitar uns quants psicòlegs, però no m’han pogut ajudar. A les nitsem desperto amb la sensació d’ofec i crido fins que el meu home em calma. Ell no m’ha pre-guntat mai per què vaig marxar de l’hostal a mitja nit, i jo no li penso desvelar el secret: noem creuria i ara tampoc no val la pena l’esforç de convence’l; puc viure tranquil·la perquè l’a-nell torna a lluir en el meu dit... Algú, aquella nit, me’l va tornar a posar on correspon.

GERMANES QUINTANA, Por. Històries de terror (Adaptació)

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 130

Licm

t s

OBTENIR INFORMACIÓ


• dèria • brunzit • tàvec • vinclar

• trencall • porticó • estol • llot

• broc • esventrar • clot • travar

2. Informa’t sobre el joc de la botifarra i completa una fitxa amb les informacionssegüents:

• Nombre de jugadors • Valor de les cartes

• Tipus de baralla • Puntuació guanyadora

3. Indica les dues opcions correctes que poden substituir els mots o les expressionsdestacades:

• Vam arrencar a córrer, però jo em resistia a marxar i vaig fer el cor fort.

em bategava fortament el cor

em vaig sobreposar

vaig fer el valent

• Il·luminava la seva pell pansida, talment una pruna confitada i resseca [...]

igual que

semblant a

exactament com

4. Ordena cronològicament els fets que mostren aquestes vinyetes.

5. Busca a Internet informació sobre les Germanes Quintana i els Germans Miranda i explica quines similituds literàries presenten.

131


A B

C D

831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Página 131

132


INTERPRETAR EL TEXT

6. Llegeix les dues primeres línies del conte i explica què creus que volen aconseguir les autores amb aquest començament.

7. Pensa en el títol del conte i formula una hipòtesi que justifiqui per què la protagonista volia tornar al poble després de tants anys.


• La protagonista i el seu marit tenen previst anar cada estiu al poble.

• Al poble feia anys que es mantenien els mateixos costums.

• A finals d’estiu el poble encara és ple de gent.

• El marit comparteix la il·lusió de la dona per anar a la casa del bosc.

• Es deia que la vella del bosc tenia una filla, però no era cert.

• El cafè funciona com un centre de relació social entre les persones.

• L’anell és el causant de la dissort de la protagonista.

• El marit entén perfectament el que li ha passat a la seva dona.

9. Situa cada un dels fragments següents al plantejament, al nus o al desenllaç, segonsen quin moment de l’acció es trobin:

• Aquell anell era més que especial: havia pertangut a la meva sogra.

• Vam fer una volta pels carrers més cèntrics, vam entrar al bar i encara vaig reconèixeralgunes cares.

• Després d’aquell dia vaig visitar uns quants psicòlegs, però no m’han pogut ajudar.

• Em vaig vestir a les fosques i vaig sortir de l’hostal furtivament.

• Es deien moltes coses, d’ella, com per exemple que havia abandonat el seu marit.

• Ell no m’ha preguntat mai per què vaig marxar de l’hostal a mitja nit.


10. Llegeix el paràgraf que comença i respon les preguntes: Em va despertar un ofec…

• Quines sensacions físiques experimenta la protagonista?

• Com l’afecta psíquicament aquesta situació?

• Com t’imagines que va poder sortir de la fossa?

• Com et sentiries tu en una situació similar?

11. Per què creus que les dones del poble criticaven la vella que vivia al bosc? Creus queaquesta manera de pensar ha anat canviant amb el pas del temps?

EXPRESSAR-NOS

12. En grup, trieu un joc de taula i elaboreu una fitxa amb la informació bàsica que us permeti jugar-hi. Després, intercanvieu oralment aquesta informació amb elscompanys i les companyes de la classe.

13. Per parelles, imagineu-vos que sou la protagonista del conte i el psicòleg opsicòloga que l’ha d’atendre, i prepareu un diàleg en què s’expliquin els seussentiments i es proposin alternatives fent servir mots relacionats amb l’angoixa.

Ma

em

f g

831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Página 132

133


La crònicaLa crònica és un genère periodístic informatiu en què el periodista relata un fet d’actualitat queha viscut personalment i ho fa incloent-hi elements subjectius o de valoració. Aquest gènerecomparteix amb la notícia el fet d’incloure informació objectiva (les sis preguntes bàsiques: què,qui, quan, on, com, per què) i se’n diferencia perquè és més extensa: inclou detalls de l’ambienten què s’han produït els fets, reaccions dels protagonistes, anècdotes i curiositats.

Estructura de la crònicaL’estructura de la crònica és molt semblant a la de la notícia, si bé el titular pot tenir una intencióno tan objectiva, sinó més expressiva o suggerent, amb el propòsit de captar l’atenció del recep-tor. En el cos de la crònica, d’altra banda, la informació es pot organitzar més lliurement i had’incloure elements subjectius aportats per la visió del periodista. Vegem-ne un exemple:

Barcelona: El Saló Nàutic arriba a la 45a edició

Les mil cares del marEl recinte firal inclou un ampli ventall d’embarcacionsMARIA ORTEGA

BARCELONA

Des del costat d’una piscina, enPere mira amb orgull com el seufill de nou anys és batejat en elmón del submarinisme. Ell es de-dica a l’arqueologia subaquàtica i lifa il·lusió veure que el nen com-parteix les seves aficions. Un mo-nitor guia el menut en la manerade moure’s i respirar i, en algunsmoments, el nen fins i tot és prouvalent per deixar-se anar del guia isaludar el públic del BCN Dive.Els membres del Grup de Rescatde Protecció Civil són els encarre-gats d’adoctrinar els intrèpids quees vulguin iniciar en la immersióaquàtica. El seu estand és el mésvisitat del BCN Dive, dedicat almón submarí i emmarcat en la 45aedició del Saló Nàutic Internacio-nal de Barcelona. L’Aurelio Calvoés un dels organitzadors i explicaque els més joves «surten al·luci-nats de la piscina, el que més elsagrada és respirar amb la botella iveure sortir les bombolles». Tot iaixí, la gran majoria dels assistentsprefereixen veure-ho des de fora ideixar l’escafandre per a la gentmés atrevida.Un dels plats forts del BCN Diveés l’exposició fotogràfica de l’obra

de David Doubilet, un dels fotò-grafs subaquàtics més reconegutsdel món i habitual col·laboradorde National Geographic. Les sevesfotografies s’exposen envoltades decortines metàl·liques que pretenenintroduir l’espectador en la im-mensitat del mar. La primera edi-ció del BCN Dive va tancar ahirles portes al pavelló número cincdel recinte firal de Gran Via. Lesaltres instal·lacions del Saló Nàuticestaran obertes fins al dia 12 denovembre.

45è Saló NàuticL’edició d’enguany d’aquest certa-men és la més gran de la sevahistòria, amb més de 110.000 me-tres quadrats nets de superfície. Amés, cal afegir-hi els 40.000 me-tres quadrats del Port Vell, on hiha exposats 281 vaixells de graneslora. La gran novetat del saló ésuna especial atenció als joves, a quies vol introduir en el món de la na-vegació.

Avui, 8-11-2006 (Adaptació)

Avanttítol

Titular

Subtítol

Signatura i lloc

Cos

Titolet

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 133

134


14. �� Rellegeix atentament la crònica sobre el 45è Saló Nàutic de Barcelona,valora si el text respon les sis preguntes bàsiques que ha de respondre unanotícia i explica-les una per una.

■ Què afegeix aquesta crònica al que explicaria una notícia?

15. �� Indica quin d’aquests dos textos correspon al començament d’una crònicai quin al d’una notícia. Justifica la teva resposta.

16. �� Transforma en una crònica la notícia que has redactat en la unitat 4, enl’activitat 17 de la pàgina 106.

Aproximadament un miler de persones es vanaplegar ahir al vespre a l’aeroport del Prat per

rebre la selecció catalana de corfbol, que s’haviaproclamat campiona del món en vèncer el diaabans la selecció danesa a la final que va tenir lloca Estocolm.

Tipus de crònicaHi ha diferents tipus de crònica, segons diversos criteris:

• Segons el lloc on es produeixen els fets distingim cròniques locals, comarcals, internacionals...Des d’aquest punt de vista, hi ha periodistes que un determinat mitjà de comunicació té desta-cats de manera constant en un indret concret (els corresponsals) i n’hi ha que es desplacen tem-poralment a un indret on l’actualitat genera notícies i necessitat de fer-ne la crònica (els enviatsespecials).

• Segons el tema de la crònica, distingim cròniques polítiques (sobre l’activitat parlamentària,les campanyes electorals...), socials (sobre fets diversos, accidents, modes...), culturals (sobretendències literàries, publicacions, congressos...), esportives (sobre partits, campionats...), ar-tístiques (exposicions, festivals, concerts, estrenes teatrals o cinematogràfiques...), etc.

• Segons el mitjà de comunicació, distingim cròniques escrites (en les publicacions periòdi-ques, ja siguin diaris o revistes) i cròniques audiovisuals (a la ràdio i a la televisió).

La porta de les arribades internacionals es va te-nyir ahir del vermell i el groc de les banderes ca-

talanes i de les estelades. «Campions, campions»,va ser el crit més corejat pels aficionats, majorità-riament familiars dels jugadors de la selecció cata-lana de corfbol, que feien pinya al voltant de la se-lecció d’aquest esport.

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 134

135


Expliquem una anècdota

17. �� En ocasions, pares, oncles o avis expliquen anècdotes de quan eren al servei militar. En recordes cap? Explica-la a la classe en primera persona,de la mateixa manera que l’explica el teu familiar.

18. �� Recordes alguna anècdota que t’hagi passat a tu i que siguisorprenent, divertida o enrevessada? Explica-la oralment de manera breu,però amena.

■ Feu entre tots un recull de totes les anècdotes explicades i voteu quina és la queus ha agradat més, de totes les que heu sentit.

■ Valoreu també quines altres us han agradat per la manera d’explicar-les. Quinsrecursos heu fet servir per fer més atractiva l’explicació?

19. �� Creieu que és possible que quan expliquem alguna cosa que ens hapassat, hi acabem afegint detalls de fantasia? Poseu-ne algun exemple.

Batalletes, boles i sopars de duro–Sabies que vaig fer el servei militar enun polvorí? Un polvorí és un lloc peri-llós, perquè hi ha molts dipòsits de mu-nició i d’explosius i cal ser-hi d’allò mésprudent. Un dia vam passar els meuscompanys i jo molta por. Un recluta vaentrar fumant (ves, quina inconsciència!)en un dipòsit. Quan estava a punt dedeixar caure la cendra calenta a terra, emvaig adonar que hi havia un reguerol depólvora. Si s’encenia, ja havíem begutoli! Sense pensar-m’hi gens, m’hi vaig ti-rar, com un jugador de rugbi, i vaig em-pènyer el soldadet cap enfora. Tot aixòva passar en res, a penes uns segons.Però el capità, que hi era, m’ho va agrairamb un permís extraordinari i un pernil.–Avi, perdona, però l’oncle Quim em vadir que et vas lliurar de la mili per mio-pia –vaig interrompre.–T’he explicat mai, Laia, que només m’hi vaig estar dos mesos? Veuràs…

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 135

136


Per explicar una anècdota...No cal deixar-ne anar a tort i a dret, només quan l’ocasió ho permeti. A més, és fàcil avorrir a quiens escolta: el que per a vosaltres té molta importància, potser no en té tanta per als altres. Con-vé ser breus.

Cal recordar que, com a textos narratius que són, les anècdotes tenen una presentació, un nus iun desenllaç.

Una pausa en el moment adequat pot resultar d’allò més intrigant.

20. �� Penseu individualment en situacions en què us hauria agradat fer-vosinvisibles de cop (per no passar la vergonya que en va resultar), perexemple:

• Una vegada que vau fer una pífia enorme.

• Una vegada que vau tenir un oblit imperdonable.

• Una vegada que vau cometre una equivocació que ara fa riure, però que en el seumoment no feia cap gràcia.

• Una vegada que vau fer un comentari fora de lloc davant de la persona menysindicada.

■ Planifiqueu com explicareu oralment una o dues d’aquestes anècdotes viscudes.Feu-vos un esquema, si us sembla útil, ordeneu els detalls que voleu explicar, etc.

■ Inventeu-vos alguna anècdota que no hàgiu viscut, però que sigui versemblant iplanifiqueu també com l’explicareu.

■ Expliqueu les anècdotes reals i falses a la classe i escolteu les que expliquen elscompanys i les companyes.

■ Intenteu, entre tots, distingir les anècdotes reals de les falses:

• Comenteu quins elements de l’explicació us han fet pensar que cada anècdotaera real o falsa.

• Valoreu les tècniques que ha fet servir cadascú per fer creïble una anècdotafalsa.

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 136

137


El v

oca

bu

lari

del

s ar

bre

s

21. �� Relaciona cada part de l’arbre amb el seu nom:

• arrel

• escorça

• branca

• branquilló

• soca

• tija

• fulla

22. �� Aparella cada arbre amb el fruit que proporciona:

gla • • oliveranou • • roure

pinyó • • nesprernespra • • picodony • • noguera

oliva • • codonyer

23. �� Copia aquesta taula i completa-la amb les formes adequades:

24. �� Busca informació sobre aquestes plantes i classifica-les segons si sónarbres o arbustos:

• freixe • esparreguera • cedre • ginesta • ginebró

• om • arboç • garrofer • grèvol • til·ler

25. �� Relaciona els noms de l’esquerra amb els fruits als quals es poden aplicar:

gra • • plàtangrana • • préssec

grill • • taronjapinyol • • ametlla

pela • • raïmclofolla • • síndria

26. �� Classifica aquests arbres segons si són de fulla perenne o caduca. Si et cal,busca informació.

• pollancre • vern • roure • desmai • pi

• llorer • morera • alzina • plataner • boix

fruit arbre plantació

pera

poma

taronger

pruna

castanyar

llimona

1

23

45

6

7

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 137

138


L’oració simpleEls constituents: el predicat i el subjecte Una oració simple és una oració que té un sol verb en forma personal i, per tant, una sola es-tructura de constituents. Els constituents bàsics de l’oració són, en la gran majoria de casos, dos:

• El predicat, que és el grup de mots organitzat al voltant del verb i que expressa l’acció, l’estato el procés de l’oració.

• El subjecte, que expressa la persona, l’animal o la cosa concretao abstracta que protagonitza el que diu el verb. Normalment, fanla funció de subjecte un grup de mots al voltant d’un nom o béun pronom personal.

El venedor ambulant anuncia la mercaderia amb grans crits.subjecte predicat

4 4Expressa qui fa l’acció Expressa l’acció

Ara bé, mentre que el predicat apareix en totes les oracions, el subjecte, en canvi, pot aparèixer ono explícitament, i fins i tot pot ser que no n’hi hagi. D’altra banda, en el cas d’oracions amb pre-dicat i subjecte explícits, el subjecte pot anar anteposat al predicat, posposat o enmig de l’oració.Vegem amb deteniment aquestes diferents possibilitats estructurals:

• Oracions amb un sol constituent: el predicat. Es donen amb verbs impersonals que no ad-meten subjecte, com ara els que expressen fenòmens meteorològics i algun altre, com haver-hi.

Aquest cap de setmana ha nevat molt. Hi havia un munt de brossa acumulada.predicat predicat

• Oracions amb subjecte el·líptic o implícit. El subjecte es dóna per sobreentès. Són molt fre-qüents, perquè la persona del verb i el context permeten entendre de qui es parla.

Heu apagat el llum del rebedor? (El subjecte és vosaltres.)predicat

• Oracions amb dos constituents explícits: subjecte i predicat. Tots dos constituents estanexpressats, amb tres posicions possibles del subjecte:

– Anteposat al predicat. 1 El cotxe de la Maria no estava ben aparcat.subjecte predicat

– Posposat al predicat. 1 Ha arribat el tren de Tarragona.predicat subjecte

– Enmig de l’oració. 1 En aquella reunió els directius van parlar molt clar.subjectepredicat

La concordança entre el predicat i el subjecteEl verb en forma personal del predicat de l’oració té una persona gramatical (primera, segona otercera) i un nombre (singular o plural) que coincideixen amb el nombre i la persona del nom odel pronom que fa de subjecte. Aquesta relació entre els dos nuclis dels constituents s’anomenaconcordança i és obligatòria perquè l’oració estigui ben construïda. Exemples:

L’explorador va descobrir una nova espècie. Obro la porta. (jo)3a persona del singular 1a persona del singular

Act. 27 - 29

Act. 30 i 31

831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Página 138

139


Act. 32

Act. 33 - 36

La segona oració (Obro la porta) està ben construïda, perquè hi ha concordança en primera per-sona del singular del verb obro amb el pronom jo, el·líptic.

Predicat nominal i predicat verbalSegons el verb que fa de nucli del sintagma verbal, distingim dos tipus de predicat:

• El predicat nominal. Expressa una qualitat o un estat del subjecte. Està format pels verbs ser,estar o semblar i porta obligatòriament un complement anomenat atribut.

atribut_______________________En Ramon és molt amable amb tots els veïns.

predicat (nominal)

• El predicat verbal. Expressa una acció del subjecte o béun procés. És el que es forma amb la resta de verbs. Pel quefa als complements, segons el verb n’ha de portar o en potportar de diverses menes: complement directe, comple-ment indirecte, complement de règim, complement predi-catiu i complement circumstancial.

complement circumstancial______________L’autobús s’ha aturat enmig de la cruïlla.

predicat (verbal)

Els complements del verbDistingim diferents tipus de complements del verb segons tres criteris:

• El grau d’obligatorietat del complement. Cada verb pot determinar un o dos complementsque són necessaris perquè l’oració estigui ben construïda. Altres complements, en canvi, sónoptatius: hi són o no segons la informació que l’emissor vol transmetre en l’oració.

Així, per exemple, l’atribut és un complement imprescindible per construir correctament unaoració amb el verb ser: l’oració La sala està no és correcta, mentre que sí que ho és l’oració La

sala està bruta. En aquesta mateixa oració, però, podem afegir-hi un complement optatiu, comara avui: Avui la sala està bruta.

• L’entitat que designa el complement. El complement directe (CD), per exemple, fa referènciaa l’entitat sobre qui recau l’acció expressada pel verb, mentre que l’indirecte designa el destina-tari de l’acció.

Ofereixen globus a la canalla.CD CI4 4

objecte ofert destinatari de l’oferta

• El tipus de sintagma que forma el complement. El complement derègim (CR), per exemple, va introduït per una preposició; i el com-plement predicatiu (CP) sol ser un sintagma adjectival o, a vegades,nominal. Exemples:

CR (SP)_________________Em referia als fets d’abans-d’ahir.

CP (SA) CP (SN)________ ______Veig la Maria amoïnada. Van designar alcalde en Vives.

831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Página 139

140


27. �� Classifica les formes verbals següents en personals i no personals. En el cas de les personals, indica de quina persona gramatical són i escriuuna oració simple amb cadascuna:

28. �� Aparella cada una d’aquestes oracions amb un dels tipus de predicatsegüents:

• Ha llampegat tota la tarda.

• Ha obert la porta de darrere al jardí.

• Hi ha tres possibles excursions.

• Els maquinistes faran vaga aquest cap de setmana.

– El predicat és una part de l’oració.– El predicat coincideix amb tota l’oració perquè el subjecte és el·líptic.– El predicat coincideix amb tota l’oració perquè el verb no admet subjecte.

29. �� Copia el subjecte d’aquestes oracions i indica quina posició ocupa enl’oració respecte del predicat:

• Al centre del camp els jugadors han de ser resolutius.

• L’avi escolta les notícies a la ràdio.

• M’agraden les fruites en almívar.

30. �� Per què l’oració La gent sortia esverada de la discoteca és correcta i La gent sortien esverats de la discoteca no ho és?

31. �� Combina els pronoms personals de l’esquerra, que faran de subjecte, amb els predicats de la dreta i escriu les oracions resultants:

Jo • • estenen la roba al terrat.Tu • • està desesperada amb els sorolls del carrer.Ell • • fa de psicòleg en un centre educatiu.

Ella • • estudio tres hores cada dia.Nosaltres • • us netegeu les ulleres amb un drap humit.Vosaltres • • pugem a Montserrat amb el cremallera.

Ells • • et penses que tot és molt fàcil!

■ És possible alguna altra combinació? Com has decidit les diferents relacions?

heu comprat - cremats - dinaríem - haver explicat - servint - llegissis

D’altra banda, els diferents complements (atribut, directe, indirecte, de règim, circumstancial ipredicatiu) poden ser substituïts per diferents pronoms febles segons els casos. Per exemple, elssintagmes preposicionals que fan de complement indirecte són sovint reemplaçats pels pronomsem, et, es, li, ens, us o els:

Els plats massa sofisticats no agraden als clients més tradicionals.CI

Els plats massa sofisticats no els agraden.CI

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 140

141


32. �� Escriu el final d’aquestes oracions i indica si el predicat és verbal o nominal:

• El jardiner poda...

• En Martí va ser...

• Aquesta tarda arriben...

• Dos de cada tres europeus consumeixen...

• Aquesta cançó sembla...

■ Explica de què depèn que el predicat sigui verbal o nominal.

33. �� En cadascuna de les oracions següents hi ha un complement obligatori i un complement optatiu. Distingeix-los i explica què expressa cadascun.

• En Pere estudia matemàtiques a la seva habitació.

• Detenen un presumpte narcotraficant a l’aeroport del Prat.

• Vaig fer el llit d’una revolada.

• Han obert una farmàcia davant de casa.

• Per ara m’acontento amb una feina a mitja jornada.

34. �� Copia les oracions següents, separa els diferents complements del verb que contenen i digues quin tipus de sintagma són:

• En Juli atansa la seva filla a l’escola cada matí.

• Vacuneu els gossos segons la normativa vigent.

• Aviat estaràs curat de la grip.

35. �� Escriu una oració amb cadascuna de les estructures següents:

• Verb donar + 2 complements obligatoris

• Verb escriure + 1 complement obligatori + 1 complement optatiu

• Verb ser + 1 complement obligatori + 1 complement optatiu

36. �� Substitueix els complements destacats per un pronom feble:

• Des de fa una setmana el riu baixa brut.

• Vénen de la piscina amb el cap mullat.

• Compren pa dilluns i dijous.

• Treu-te la camisa, Toni!

• Crec que les coses s’haurien pogut fer millor.

37. �� Escriu les quatre formes de participi d’aquests verbs de la segonaconjugació:

38. �� Corregeix els pronoms febles destacats en les oracions següents:

• No s’ho diguis encara, espera’t a demà.

• No heu de donar-lis tantes facilitats.

• El que penses has de dir-lo sense ferir els teus companys.

vendre - aparèixer - resoldre - néixer - moldre - créixer - creure - seure - merèixer - cabre

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 141

142

Les dues funcions de la dièresiL’ortografia catalana atorga dues funcions a la dièresi:

§1 Indicar que es pronuncia la u dels grups güe, qüe, güi, quï.

aigüera, conseqüència, lingüista, obliqüitat...

§2 Indicar que una i o una u formen hiat amb una altra vocal, és a dir, indicar que formen partde síl·labes separades i que, per tant, no hi ha diftong. Exemples:

La paraula veïna porta dièresi perquè les vocals e-i es pronuncien en hiat, mentre quefeina no en porta perquè les mateixes vocals ei es pronuncien en diftong.

El nom Raül porta dièresi perquè les vocals a-u es pronuncien en hiat, mentre que Pauno en porta perquè les mateixes vocals au es pronuncien en diftong.

Per tal de reduir el nombre de dièresis, l’ortografia preveu certs casos d’hiat que no s’indiquenamb aquest signe.

Tampoc no escrivim dièresi en tres casos més:

§1 Les paraules que comencen amb els prefixos anti-, co-, contra-, re- i semi-. Exemples: antiim-

perialista, coincidència, contraindicat, reunificació, semiindiferent.

§2 Les paraules que acabin amb els sufixos -isme i -ista. Exemples: altruisme, egoista.

§3 Algunes formes verbals, que estudiarem en la unitat següent.


39. �� Busca en un diccionari paraules que deriven del nom aigua i classifica-lessegons que portin o no dièresi.

• Completa les dues llistes amb altres paraules que, encara que no figurin al diccionari, també es puguin formar a partir del terme aigua.

• Indica quina regla ortogràfica segueixen tots aquests mots pel que fa a la dièresi.

40. �� Busca una paraula relacionada amb els noms Lluïsa, Lluïset i Lluïsos queno porti dièresi perquè porta accent gràfic.

No escrivim dièresi en aquelles vocals en hiat que duguin accent segons les normesd’accentuació.

NORMA

Boí i Taüll són dos pobles onhi ha esglésies romàniques.Tots dos contenen un hiat:Bo-í / Ta-üll. El primer s’in-dica amb accent gràfic per-què és una paraula agudaacabada en -i. El segon, encanvi, s’indica amb dièresiperquè la u no porta cap ac-cent segons les normes.

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 142

143

™™™™™™

La vaig conèixer quan feia els estudis de dret en horari diürn. Aïda Fàbregas iMontoliu; se’m va presentar amb una espontaneïtat que havia de resultar fin-

gida. No coneixia ningú més i, amb la ingenuïtat que em caracteritza, em vaigcreure posseïdor d’una gran sort en veure que una de les poques noies de la fa-cultat s’havia fixat en mi. El meu agraïment era sincer, però ben aviat vaig començar a notar mostres dedesconfiança: sovint em mirava de reüll, les seves respostes eren ambigües, lafreqüència de les nostres trobades era menor... Una coincidència fortuïta em vafer parar l’oïda i em va obrir els ulls. Em vaig quedar a l’aguait escoltant les con-fidències que sobre mi explicava a una amiga i es va mostrar tal com era real-ment: egoista, calculadora, maquiavèl·lica i traïdora. Em vaig aïllar en mi mateix iem vaig tornar cada cop més geniüt i insociable.

41. �� Associa prefixos i lexemes de manera que es formin paraules amb hiat i sense dièresi:

anti- • • utilitzar

co- • • inconscient

contra- • • inflamatori

re- • • incident

semi- • • indicació

42. �� Escriu noms abstractes derivats dels adjectius següents:

43. �� Identifica l’única paraula correcta de les següents:

44. �� Escriu una paraula emparentada o derivada de cadascun d’aquests motsque porti dièresi:

veí país peu illa dia cafè

45. �� Les paraules següents porten un accent i una dièresi. Explica per a què serveix cadascun d’aquests signes en cada paraula:

• diürètic • qüestió • conseqüència

• aïllaríem • ruïnós • traïció

46. �� Explica la diferència de significat i ortogràfica que hi ha entre les parellesde paraules següents:

47. Llegeix atentament el text que hi ha a continuació. Després en faràs undictat.

beneit - beneïtfruit - fruïtreina - reïna

antigüetat - antigüitat - antiguetat - antiguitat - antiqüitat - antiqüetat

idoni - espontani - ingenu - homogeni - continu - heroic


831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Página 143

144


La composició cultaLa composició culta és la creació de paraules a partir d’arrels o radicals grecs i llatins, que sols noformen mots independents en català.

Les paraules creades amb prefixos i sufixos d’arrel grega o llatina se solen utilitzar per designarconceptes relacionats amb la ciència i la tecnologia. Fixa’t en els exemples següents:

• Del llatí loco- (lloc) � locomoció: acte de moure’s d’un lloc a un altre.

• Del grec hidro- (aigua) � hidroavió: avió apte per envolar-se sobre l’aigua.

• Del llatí socio- (societat) i del grec -logia (ciència) � sociologia: ciència que tracta de laconstitució i el desenvolupament de les societats humanes.

48. �� Escriu una paraula amb cada un dels prefixos següents i explica’n el significat. Si et cal, consulta el diccionari.

hipno- mito- crom-

49. �� El prefix piro- significa ‘foc’. Completa aquestes dues paraules que el contenen i explica’n el significat:

• piro __ __ n __ __ • piro __ __ c __ __ __

50. �� El sufix -teca significa ‘dipòsit’. Escriu el nom que correspon al lloc on hi ha dipositats aquests objectes:

• llibres • videos • discos

• quadres • pel·lícules • diaris i revistes

51. �� El sufix -gon significa ‘angle’. Completa aquestes dues paraules que el contenen i explica’n el significat:

• p __ __ __ gon • p __ __ t __ gon

52. �� Busca en aquesta sopa de lletres el nom de dotze especialitats mèdiquesque tractin les malalties relacionades amb els aspectes següents:

• els ronyons

• les dents

• els ulls

• els pulmons

• el cor

• la pell

• els ossos

• el sistema nerviós

• la sang

• la ment

• els infants

• els peus

H E M A T O L O G I A G O F R O AP O I A E D S D A O H N F D P A IP N E U M O L O G I A D T E O O GS S O O H N D R O T F O A R D P OI D P J Q T R E H O A P L M O O LQ N E U R O L O G I A E M A L E OU F R I T L H L A O M G O T O A TI L U S Y O J N E F R O L O G I AA R E P T G N A A K I S O L I D MT P A B O I I H F G A E G O A S UR P E D I A T R I A T N I G X O AI S F A R D E M P R U C A I L Q RA C A R D I O L O G I A S A I M T

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 144

145


53. �� Relaciona cada paraula amb la seva definició i escriu-les aparellades:

autodidacta • • Aparell per observar objectes situats fora del camp de visió directa.

ortopèdia • • Forma de govern en què el sobirà té un poder absolut.

clorofil·la • • Art de dissecar els animals morts donant-los aparença de vius.

periscopi • • Malaltia òssia.

osteopatia • • Pigment verd propi de les plantes i altres organismes.

autocràcia • • Persona que s’ha instruït sense l’ajut d’un mestre.

taxidèrmia • • Correcció o prevenció de les deformitats del cos per mitjà d’aparells.

54. �� Explica el significat del prefix crono- i escriu dues oracions on apareguiun mot que el contingui.

55. �� Copia el quadre següent i completa’l, tal com hem fet en l’exemple.Consulta, si et cal, el diccionari.

56. �� Fes el mateix que en l’activitat anterior, però ara amb sufixos:

57. �� Copia les oracions següents i completa-les amb la paraula adequada:

• És un m e g __ __ __ __ __ n; només vol fer grans coses.

• Va anar a l’h __ p __ __ __ __ m a veure les curses decavalls.

• Va consultar tota la informació en una e __ c __ __ __ __ __ __ __ __ a.

• Va matar els fongs dels arbres amb un bon f __ __ g __ __ __ __ a.

• Aquell o __ e __ __ __ __ __ e porta el petroli fins a la ciutat.

• L’e __ o __ __ __ __ a és la tècnica de la preparació i conservació dels vins.

prefix significat paraula definició

clepto- robar cleptomania propensió patològica a robar

somn-

logo-

psico-

antropo-

necro-

agri-

sufix significat paraula definició

-rràgia ruptura hemorràgia fluix de sang de qualsevol part del cos

-gàmia

-ònim

-fon

-grafia

-metre

-fília

831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Página 145

146


La poesia amorosa

Oreneta, ton cant em fa sofrir

En aquesta composició, Guillem de Berguedà crea

un diàleg entre ell mateix i una oreneta que li

porta notícies de la seva dama. El trobador s’en-

camina amb el seu rei cap a Tolosa de Llengua-

doc, en una expedició militar que l’allunya d’ella.

–Oreneta, ton cant em fa sofrir:què tens, què vols, que no em deixes dormir?No sé què dir-te, tant d’enuig em dóna;des de Gironda ma salut no és bona.Ja que no em duus records ni cap missatgede Bon Esper, no entenc el teu llenguatge.

–Senyor i amic, corrents em féu venirla vostra dama, folla de glatir;si fos com jo oreneta, pobrissona,dos mesos ha que fóra a vostra espona;com que no sap on sou ni en quin paratge,m’envia per saber vostre coratge.

–Oreneta, t’hauria d’acollirmillor, i honrar-te més, i amar i servir.Que us salvi Déu que tot el món coronai crea terra i cel i mar pregona;i si se m’ha escapat algun ultratge,us prego que no es torni en mon damnatge.

–Senyor i amic, la qui m’ha fet venir,la vostra dama, ara us fa esment per mid’aquell fermall que us va donar en personai l’anell d’or –que heu d’amagar a l’arcona–,i de quan vós, amb bona fe per gatge,li féreu un petó amb avantatge.

–Oreneta, del rei no puc partir,fins a Tolosa bé l’he de seguir;

mes sapigueu, si algú se n’esborrona,que enmig del prat, a prop del riu Garona,a Mon Jordan, l’estessaré a l’herbatgedavant tothom, sens ànim de carnatge.

–Senyor i amic, us deixi Déu complirvostre desig, que jo en sortir d’aquípuc ser caçada per qualsevol fona.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .I quan fareu, en regne estrany, estatge,son cor n’haurà un dolor greu i salvatge.

GUILLEM DE BERGUEDÀ

(versió catalana de Climent Forner)

Bon Esper: nom poètic que encobreix el nom real de la damaglatir: desitjar amb tota intensitatespona: capçal del llitcoratge: estat anímicpregona: profundaque no es torni en mon damnatge:que no em faci mal a mi

fermall: joia que subjecta dues vores d’un vestit ique fa d’ornamentgatge: penyoraMon Jordan: nom que encobreix el nom real d’uncavaller a qui Guillem de Berguedà ha d’enfrontar-seestessar: deixar estès

831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Página 146

147


Els amants

La carn vol carn.

Ausiàs March

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.De sobte encara em pren aquell vent o l’amori rodolem per terra entre abraços i besos.No comprenem l’amor com un costum amable,com un costum pacífic de compliment i teles(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).Es desperta, de sobte, com un vell huracà,i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.Jo desitjava, a voltes, un amor educati en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,ara un muscle i després el peçó d’una orella.El nostre amor és un amor brusc i salvatge,i tenim l’enyorança amarga de la terra,d’anar a rebolcons entre besos i arraps.Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.Després, tombats en terra de qualsevol manera,comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

cast: qui s’absté de plaers sexuals considerats il·lícitsnegligentment: sense parar-hi gaire atencióarrap: esgarrapada

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 147

148


La poesia amorosaEl tema de l’amor és un dels més constants al llarg de la història de la literatura, especialment enla poesia. Rellegint els textos de Guillem de Berguedà i de Vicent Andrés Estellés podràs contras-tar dues maneres molt diferents de tractar aquest tema.

Una visió idealista de l’amorLa primera gran manifestació literària en una llengua romànica és la poesia dels trobadors, unalírica en llengua occitana que té la seva època clàssica en els segles XII i XIII. D’Occitània es va es-tendre per Itàlia i per Catalunya. La temàtica fonamental dels trobadors és l’amor cortès, queconstitueix un ideal de relació amorosa.

Les cançons tracten del sentiment amorós que expressa el trobador (hom) envers la dama, donacasada, anomenada senyora (midons) i amagada darrere d’un mot en clau (senhal), sempre sota lamirada atenta dels altres cortesans –llagoters (lausengiers)– que alerten el seu marit (gilós). El tro-bador intenta acostar-se a la dama i, malgrat les dificultats de la seva empresa, manté sempre ac-tituds corteses, és a dir, educades i fins i tot refinades.

La composició de Guillem de Berguedà és una mostra d’aquest model de poesia amorosa regulatamb tanta precisió i on cada personatge juga un paper predeterminat. Dins d’aquesta visió idea-litzada de la relació amorosa, cada trobador crea un estil personal.

Una visió realista de l’amorLa poesia contemporània no parteix d’un model únic de relació amorosa, sinó que es basa en lallibertat creativa de cada autor per expressar la seva pròpia experiència. Per això és impossiblede fer una descripció detallada del tractament de l’amor en la poesia contemporània. Ens hem delimitar a observar algunes tendències compartides per la majoria d’autors del segle XX:

• La visió que es té de l’amor és més realista. Per això el component sensual o eròtic de l’amoresdevé més important: els poemes solen centrar-se en la relació amorosa, tant en el pla delssentiments com en el pla de l’afectivitat en sentit ampli.

• La dona i l’home assoleixen la igualtat en el llenguatge poètic. L’esquema tradicional d’un poeta cantant l’amor que sent envers una dama es transforma en un plantejament nou: un poe-ta o una poetessa expressen els seus sentiments amorosos sense condicionaments de gènere.

El poema de Vicent Andrés Estellés és una bona mostra d’aquests dos aspectes.

58. �� Respon les preguntes següents sobre el poema de Guillem de Berguedà:

• Qui representa que parla en cada estrofa?

• Amb quina estrofa relacionaries cadascuna de les expressions següents?

–L’oreneta anuncia al trobador que és la dama qui l’envia.

–El trobador exposa a l’oreneta les seves obligacions com a cavaller.

–El trobador expressa el seu respecte per l’oreneta, pel que representa.

–L’oreneta recorda al trobador que té unes penyores de la dama.

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 148

149


59. �� Comenta les característiques mètriques de la cançó de Guillem deBerguedà: ritme (repetició regular de diversos elements), rima (consonant o assonant, femenina o masculina), versos (art major, art menor) i estrofes.

60. �� Fes una llista amb els sentiments i els trets de l’estat general del trobadori una altra amb els que l’oreneta diu que té la dama.

■ A partir d’aquests elements, com creus que és l’amor entre tots dos?

61. �� ¿Com interpretes la figura de l’oreneta i el fet que Guillem de Berguedà la faci parlar?

62. �� Centra’t ara en Els amants de Vicent Andrés Estellés. Explica com enténl’amor el poeta, amb citacions del poema que has llegit.

63. �� Indica quins adjectius et sembla que es podrien aplicar al llenguatgepoètic d’Estellés en aquesta composició.

64. �� Busca en aquest mateix poema tres figures retòriques i explica-les, unaper una, en relació amb el sentit general del poema.

65. �� Una de les característiques de la poesia contemporània és el recursfreqüent de fer referència explícita a altres autors i obres. Detecta les que hi ha en Els amants i explica-les en relació amb el sentit general del poema.

66. �� Digues quin d’aquests dos valors del petó correspon a cadascun dels dospoemes que has llegit:

• Signe extern que compromet els amants en un determinat grau de confiança.

• Expressió del plaer amorós que té valor en ella mateixa.

■ ¿A quin dels dos valors s’assembla més el bes que apareix en aquest poema de Joan Salvat-Papasseit? Explica per què.

67. �� Una altra de les característiques de la poesia contemporània és lapresència creixent de veus femenines. Analitza el sentiment amorós que hiha en aquests versos de Rosa Leveroni i comenta’ls segons el que has aprèsen aquesta unitat.

I el seu esguard

i el seu esguard damunt el meu esguardsóc presoner

que la vull presonera:aquest matí que una flor m’ha posatli deia així

baix baixeta l’orella:

sota els teus ulls, és un bes el que em plau

No vull el mirall del mar,ni l’estelada florida;ni clarors de cels novells,ni encetar cap nova via.

Vull sentir-me com arreldins la foscor beneïdad’aquesta terra viventde nostra amor compartida.

Vull la dolçor del teu braçabraçant la meva vida;vull la claror dels teus ullsi la teva veu amiga.

831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Página 149

150

El cavall semblava content d’anar d’excursió.Avançava a pas viu, tirant el lleuger carruatgeen alegre trot, i els brillants raigs de les duesaltes rodes brunzien amb la velocitat. Vanpujar durant tot el radiant matí. El camí decarro es replegava sobre si mateix en una in-terminable successió de revolts molt tancatsmentre s’enfilava per una estreta vall. El celblau va esdevenir a penes una escletxa entreels foscos vessants. Van travessar un ramalsuperior del French Board, i van passar tan aprop d’una cascada, que el fred ruixim els vamullar la cara.Ada no estava segura de què podia pensard’aquella estranya i frondosa topografia, detotes aquelles escletxes i penyes. Les granscopes dels roures, els castanyers i els tuli-pers de Virgínia convergien i formaven undosser que no deixava passar la llum del sol.Ran de terra, les azalees i els rododèndronss’atofaven i formaven un sotabosc atapeïtcom un mur de pedra. Tampoc no trobavatranquil·litzadors aquells espantosos caminsirregulars. Aquells viaranys plens de sotssemblaven més obra del bestiar errant queno pas de l’home. L’amplada del camí es re-duïa a cada revolt, de manera que Ada vaarribar a la ingènua conclusió que aviat des-apareixeria del tot i els deixaria perduts enaquella jungla tan inexplorada i espessa. Encanvi, en Monroe estava d’allò més content,per ser un home que feia tan poc que haviapatit hemorràgies. Mirava al voltant com si,sota pena de mort, li haguessin ordenat me-moritzar cada replec del terreny i cada matísdel verd.

CHARLES FRAZIER, La Muntanya Glaçada(Adaptació)

Ada i el seu pare havien arribat a les munta-nyes feia sis anys, amb l’esperança de pal·liarla tisi que havia anat consumint els pulmonsd’en Monroe de mica en mica. El seu metgede Charleston li havia recomanat un conegutbalneari de les terres altes, amb un bon men-jador i fonts termals minerals amb virtuts te-rapèutiques. Però a en Monroe no li feia gensde gràcia la idea d’anar a un lloc tranquil i re-tirat, ple de gent adinerada i carregada de xa-cres. Aleshores havia trobat una església demuntanya de la seva confessió, que no teniapastor, i havia considerat que resultaria mésterapèutic fer una feina útil que no pas empu-degar-se amb aigua sulfurosa.S’havien posat en camí immediatament, i ha-vien viatjat amb tren fins a Spartanburg, elcap de la línia del nord de l’Estat. S’hi havienestat uns quants dies, fins que en Monroe vapoder arranjar-ho tot perquè uns mulers elstransportessin les pertinences embalades finsal poble de la Muntanya Glaçada. En l’ende-mig, en Monroe va comprar un carruatge i uncavall, i, com sempre, va tenir sort a l’hora decomprar. Va trobar un home que treia llustre al’última capa de laca d’un nou i preciós ca-briolé. A més, l’home tenia un fort cavall ques’adeia amb el carruatge. En Monroe els vacomprar tots dos sense regatejar ni un instant,comptant els diners que treia de la seva carte-ra i dipositant-los a l’esgrogueïda i callosa màdel carreter. Quan ho va haver enllestit, enMonroe conduïa un enganx d’allò més espor-tiu per a un pastor rural. Equipats així, vanseguir camí; primer van viatjar cap a la petitaciutat de Brevard, on no hi havia cap hostal,sinó una dispesa. Van marxar d’allà a la clarorblava d’abans de l’alba.

Camí de la Muntanya Glaçada

Avaluació

831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 150

151

68. �� Separa els dos constituents (subjecte i predicat) d’aquestes oracions:

• El seu metge de Charleston li havia recomanat un conegut balneari.

• Els brillants raigs de les dues altes rodes brunzien amb la velocitat.

69. �� En les següents oracions només apareix un constituent, el predicat.Indica, en cada una, si es tracta d’un verb impersonal o bé el subjecte ésel·líptic:

• No hi havia cap hostal a Brevard.

• Havien viatjat amb tren fins a Spartanburg.

70. �� Indica si el predicat d’aquestes oracions és nominal o verbal:

• Aquells viaranys no semblaven pas obra de l’home.

• Les grans copes dels arbres formaven un dosser impenetrable.

• Van pujar durant tot el radiant matí.

• En Monroe estava d’allò més content.

71. �� Distingeix, en les oracions següents, els complements que sónobligatoris i els que són optatius. Explica què expressa cadascun:

• Aleshores havia trobat una església de muntanya.

• En l’endemig, en Monroe va comprar un carruatge i un cavall.

72. �� Separa els complements del verb que hi ha en aquestes oracions i indicaquin tipus de sintagma són:

• Els deixaria perduts.

• Van marxar d’allà a la claror blava d’abans de l’alba.

73. �� Explica quina funció fa la dièresi en les paraules destacades de lesexpressions següents:

• l’esgrogueïda i callosa mà del carreter

• un sotabosc atapeït, com un mur de pedra

74. �� Escriu alguna paraula de la família de les següents que porti dièresi i explica per què:

• dia • aigua • ingènua

75. �� Copia l’explicació següent i completa-la:

76. �� En el text trobem la paraula topografia, formada a partir de dos radicals,topo- i -grafia. Escriu tres paraules més que continguin el radical topo- i tresmés que continguin -grafia.

La paraula hemorràgia està creada a partir de dos radicals clàssics: hemo- , quesignifica ............. i -rràgia, que significa .............. El significat de la paraula hemorràgiaés .............

831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Página 151

152

Activitats complementàries82. �� Classifica aquestes paraules segons la

utilitat que té la dièresi i afegeix-ne tres mésde cada cas:

• La dièresi indica que cal pronunciar la u delsgrups güe, güi, qüe, qüi.

• La dièresi indica que no hi ha diftong.

LÈXIC

83. �� El sufix -fòbia significa ‘aversió’.Relaciona cada paraula amb la sevadefinició:

claustrofòbia • • Aversió als estrangers.

hidrofòbia • • Aversió a l’aigua.

agorafòbia • • Aversió a la claror.

fotofòbia • • Aversió als espais oberts.

xenofòbia • • Aversió als llocs tancats.

84. �� Relaciona aquests nombres amb el radicalcorresponent i escriu les paraules resultants.Si hi ha dues opcions, escriu-les totes dues.

85. �� El prefix tele- significa ‘lluny’. Escriu els mots que el contenen i que corresponena les definicions següents:

• Percepció d’un fenomen que té lloc fora del’abast dels sentits: tele __ __ __ __ __

• Programa televisiu destinat a relatar notícies:tele __ __ __ __ __ __ __ __

• Remuntador que consta de seients individualso múltiples: tele __ __ __ __ __ __

• Aparell que serveix per comunicar-se oralmenta distància: tele __ __ __

• Control efectuat a distància: tele __ __ __ ____ __ __

• Objectiu d’una càmera fotogràfica que permetfotografiar objectes situats a gran distància:tele __ __ __ __ __ __ __ __

aigüera - raïm - seqüència - geniüt - reüll - qüestió

GRAMÀTICA

77. �� Classifica aquestes oracions segons que elpredicat sigui nominal o verbal:

• La Marta està molt alta.

• Les furgonetes sortien carregades de paquets.

• Els animals del parc zoològic consumeixentones diàries de menjar.

• Aquesta carretera sembla segura.

• La camisa groga és la més bonica que tinc.

• Hem descartat la compra d’una casa a la costa.

78. �� Demostra que les afirmacions següentssón falses. Aporta exemples que recolzin lateva argumentació.

• Totes les oracions simples estan formades perun subjecte i un predicat.

• L’ordre dels constituents és sempre el mateix:primer, el subjecte; després, el predicat.

79. �� Digues quins dos verbs de la llista següentno produeixen estructures oracionalsequivalents a les que produeix el verb donar:

Algú dóna alguna cosa a algú.subjecte CD CI

ORTOGRAFIA

80. �� Copia aquestes paraules afegint-hi dièresiquan calgui:

• aqueducte • cloissa • proisme

• cafeina • bilingue • aguait

• antiinflamatori • paura • oida

• ruines • egoista • antiguitat

81. �� Escriu dues paraules de la mateixa famíliade les següents, una que porti accent gràfic il’altra que porti dièresi.

• veïnat • Suïssa

• roïndat • Lluïset

rebre - llogar - comprar - vendre - deixar robar - regalar - lliurar - entregar

concedir - atorgar - prestar - sentir

1 ..........lingüe

2 ..........plaça

3 ..........color

4 ..........mestral

5 ..........nal

6 ..........edre

7 ..........metre

8 ..........síl·lab

10 ..........litre

831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Página 152

Omple l’encreuat següent, amb el nom de vuit metges i de vuit metgesses especialistes:

• Horitzontals: metges o metgesses especialistes en malalties relacionades amb l’alimentació o amb les hormones,els ossos, la laringe, les dents, la pell, l’aparell urinari, l’aparell genital de l’home, el cor, la sang i el fetge.

• Verticals: metges o metgesses especialistes en aspectes relacionats amb la gestació i el part, la boca, els ulls, elcàncer, els ronyons i l’aparell genital de la dona.

Com a pista, aquí tens els noms de les especialitats: andrologia, cardiologia, dermatologia, endocrinologia,estomatologia, ginecologia, hematologia, hepatologia, laringologia, nefrologia, odontologia, oftalmologia,oncologia, tocologia, traumatologia i urologia.

153

Complement del verb. Sintagma que completa el sen-tit del verb en l’oració. Pot ser obligatori perquè elpredicat estigui ben construït, o bé optatiu i aportarinformació addicional.

Composició culta. Procediment per formar paraules apartir d’arrels o radicals grecs i llatins, que sols noformen mots independents en català.

Concordança. Relació entre el nucli del sintagma ver-bal i el subjecte que fa que coincideixin obligatòria-ment en persona gramatical i en nombre.

Crònica. Gènere periodístic informatiu en què el pe-riodista relata un fet d’actualitat que ha viscut per-sonalment i ho fa incloent-hi elements subjectius ide valoració.

ENTRETENIMENTS

Oració simple. Oració que té un sol verb en formapersonal i, per tant, una sola estructura de consti-tuents.

Predicat. Grup de mots organitzat al voltant del verb ique expressa l’acció, l’estat o el procés de l’oració.

Predicat nominal. Predicat que expressa una qualitat oun estat del subjecte. El nucli és un dels verbs se-güents: ser, estar o semblar.

Predicat verbal. Predicat que expressa una acció delsubjecte o bé un procés. Es forma amb qualsevolverb que no sigui ser, estar o semblar.

Subjecte. Grup de mots que expressa la persona, l’ani-mal o la cosa concreta o abstracta que protagonitzael que diu el verb.


831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Página 153

154

Models a seguir?6Has pensat mai comés la vida d’unamodel? Què fan lespersones famosesquan no les veu elpúblic? Potser semblaque viuen en un mónple de bellesa, però...potser no tot és tanbonic com sembla...o potser sí... Què enpenses, tu?

Les Noies de FilferroLa Vània, la Jess i la Cyrille eren tres top models conegudes amb el sobrenom de Noies de

Filferro, perquè estaven extremadament primes. Van ser un símbol de la bellesa, però

van acabar molt malament: la Cyrille es va suïcidar quan va saber que tenia la sida, la

Jess va morir a causa d’una sobredosi de drogues, i la Vània va desaparèixer, després

d’haver estat ingressada en una clínica per recuperar-se de l’anorèxia.

Tot això va passar fa deu anys, i ara el periodista Jon Boix n’ha de fer un reportatge, el

principal objectiu del qual és esbrinar si la Vània encara és viva.

La Pleyel és una de les agències de models més importants del món. En formen partalgunes de les dones més boniques del món i alguns dels homes més sexys. Al seuvoltant, sempre hi ha un exèrcit d’adlàters i d’acòlits, estilistes, fotògrafs, perruquers,maquilladors, amants, periodistes o simples devots. Em vaig plantar davant del mostrador de recepció; la mateixa recepcionista hauriapogut ser Miss El Que Volgués. Les parets del seu voltant estaven cobertes de fotogra-fies de les tops i dels tops més destacats dels més de vint anys de vida de l’agència. LaVània, la Cyrille i la Jess també hi eren.La recepcionista miss em va fer passar i em va conduir per un passadís majestàtic, co-bert amb portades de revistes famoses, des de Vogue fins a Cosmopolitan, cap al des-patx de la Trisha Bonmarchais.Havia estat una notable model de passarel·la, influent i amb personalitat. Encara con-servava molts trets de top model, i havia augmentat aquesta personalitat amb els anysi amb el seu nou estatus de poder, especialment des que s’havia casat amb el propie-tari de l’agència. Tenia l’edat perfecta entre la joventut i la maduresa; era alta, esvelta,prima, angulosa i sofisticada. Cent per cent parisenca.Em va allargar la mà. Jo no sabia res de la seva vida, però segur que no es tractava enabsolut d’una vídua passiva i desesperada. Em va indicar que segués en una cadira,davant de la seva taula, i ella va seure a l’altra banda, al seu tron.–M’encanten les entrevistes. És una manera de fer publicitat –va reconèixer–. Quin ésel tema?–La Vània.–Oh –li va canviar la cara. Segurament esperava preguntes sobre l’agència o sobre ellamateixa. Però va estar a l’alçada–: Aviat farà deu anys, esclar. Què vols saber?–Vull parlar de la desaparició de la Vània i les morts de la Jess i la Cyrille, però tambéde les models, del que són i del que senten. Crec que ningú millor que vostè...–Sóc la seva mare, evidentment –va assentir–. Des que arriben aquí i les contractem,

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 154

155


em converteixo en tot per a elles. Ha de ser així, si no... Sempre els dic el mateix, que és un mónmolt dur, que no n’hi ha prou de ser boniques, que cal treballar, treballar i treballar. I m’escolten,però... Qui accepta les regles al cent per cent quan es tenen quinze o disset anys? S’enlluernen,se senten fortes i segures, però a vegades, també fràgils. En el cinema, una dona arriba a la sevaesplendor als trenta. En el món de les models, als trenta ja ets vella. En el fons ho tens tot encontra. Si t’enamores, estàs perduda. Si estàs sola, estàs perduda. Avions, aeroports, ni somiar atenir fills, homes que et van al darrere pensant que et poden comprar. Tot en contra, però n’hi haprou amb la satisfacció que et donen els pocs minuts que ets dalt de la passarel·la. I una modelque ven la seva cara a una marca de perfums sap que serà vista i admirada arreu del món. Això,amic meu, és poder. I el poder és plaer.–Es diu que una model madura de pressa.–És cert. Són adultes als tretze o catorze anys, dones als quinze i deesses als vint. Això no es potassimilar. O madures ràpidament o... Parlava amb passió del seu món, la Trisha Bonmarchais era una magnífica relacions públiquesdel seu univers, perquè creia el que deia. –Què és pitjor per a una model jove?–La família i els nòvios –va dir ràpidament–. Ser model exigeix una disciplina total, una entregatotal, una vida total... i sentir-se model les 24 hores del dia. Una model no pot ser poc discipli-nada o impuntual, no pot tenir mandra i no pot escoltar massa la família i el maleït xicot o elsmaleïts amics. En aquesta feina no hi pot haver nòvios, i la família no s’hi ha de ficar. Ja t’he ditabans que sóc jo la seva mare.–I el seu marit, era el pare?–Per descomptat.No sabia com abordar el tema de les drogues. Tot i que s’havia dit que Jean Claude Pleyel submi-nistrava cocaïna i heroïna a les seves noies, jo vaig pensar que seria millor no preguntar-li res.Però ella mateixa va dir:–Tot allò que es va escriure quan va morir el Jean Claude va ser pura porqueria. Com els podiafer mal? És absurd! No totes les models prenen drogues, ni totes suporten la pressió amb amfeta-mines. N’hi ha moltes que són normals, amb vides normals. Però només cal que en caiguin unao dues perquè tothom pensi que totes són iguals.M’estava «venent» el producte, i ho feia bé. De tota manera, el tema no era ben bé aquest, tot ique ja estàvem dins del terreny que a mi m’interessava.–Qui va matar el seu marit? –li vaig preguntar de cop.–No ho sé –va dir sense rendir-se–. De debò. Per descomptat no va ser aquell idiota, el nòvio dela Jess Hunt... no, no. És absurd. Era un boig estúpid, res més.–Se’l va jutjar per això.–Perquè no tenien ningú més per acusar... i el meu marit era massa important. Havien de buscarun cap de turc. En Nick Harvey era la persona perfecta. No tenia coartada, tenia el motiu..., bé,el motiu que van dir que tenia, esclar. Com havia de voler venjar la seva xicota matant l’homeque suposadament l’havia ficat en el món de la droga, si la mateixa Jess l’hi havia ficat a ell? Noera més que un pobre drogoaddicte espantat, un nen de casa bona fins aquí de porqueria –vaposar la mà dreta en horitzontal a l’alçada del nas.–Després del judici, vostè va fer alguna cosa perquè es continués investigant?–Sí, però la policia no em va fer cas. Em van dir que el cas estava tancat.–La Vània, per què va desaparèixer?–No ho sé.

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 155

156


–Quan va ser l’última vegada que la va veure?–Abans que anés a la clínica per tractar-se l’anorèxia. També hi vaig parlar una vegada mentre esrecuperava. I després, quan vaig saber que havia sortit de la clínica, li vaig trucar per saber comestava i per donar-li feina. Tenia una pila de peticions per a ella.–Va notar alguna cosa per telèfon?–La vaig sentir cansada, res més. Ja no li vaig tornar a trucar perquè vaig pensar que necessitavadescansar, desconnectar del món.Desconnectar. De sobte vaig tenir una idea.–On era la Vània, quan van morir la Jess i el seu marit?–Quan va morir la Jess, la Vània era a Nova York. Ho recordo perquè ens va trucar des d’allà. Notenia bitllet per tornar i ho volia fer com més aviat millor. Quan va morir el meu marit era aquí,amb els pares de la Jess, si no m’equivoco.–Vostè recorda la criada de la Vània?–Qui?–La seva criada, l’ajudant de cambra, la secretària, què sé jo?, feia una pila de coses.–No, no. Secretària? No vaig parlar mai amb cap secretària de la Vània.Li vaig ensenyar una fotografia del diari. Va mirar aquella dona negra sense immutar-se.–Recordo haver-la vist amb la Vània, sí, però ni tan sols sabia que fos la seva criada... –es vaarronsar d’espatlles. Després va mirar el rellotge i em va dir–: Em sembla que...–Sí, sí, ho sento...–Per què no véns a la desfilada del Michel de Pontignac? Et pot ser útil per al reportatge. Et pucfer entrar a l’staff perquè estiguis entre les noies mentre les pentinen, i després al back stage. EnMichel és un geni emergent de la moda. La majoria de les noies que utilitza són meves.–Gràcies.Es va posar dreta i em va acompanyar fins a la porta. No sé com s’ho va fer, però abans d’arribar-hi ja havia aparegut el seu secretari, disposat a satisfer les seves exigències.

JORDI SIERRA I FABRA, Les Noies de Filferro

(Adaptació)

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 156

Licm

t s

OBTENIR INFORMACIÓ

1. Digues què signifiquen les paraules següents:

• filferro • devot • angulós • amfetamina

• adlàter • majestàtic • enlluernar • coartada

• acòlit • estatus • assimilar • emergent


• Segurament s’esperava preguntes sobre l’agència o sobre ella mateixa. Però va estar a l’alçada.

es va alçar de la cadira

va afectar-se molt

es va saber comportar

• No tenien ningú més per acusar... i el meu marit era massa important. Havien de buscar un cap de turc.

una persona a qui culpar

una persona sense escrúpols

una persona pacífica

3. Relaciona el títol del llibre amb la complexió física que solen tenir les noies que fan de model.

4. Explica el tipus d’informació que proporcionen algunes revistes, com ara Voguei Cosmopolitan.

5. El periodista opina que la Trisha és cent per cent parisenca. Busca informació, si cal, i explica quina influència ha tingut París en el món de la moda.


INTERPRETAR EL TEXT

7. Observa el tractament personal que es dispensen mútuament el periodista i la Trisha.Per què creus que es tracten de manera diferent?

157


A B C D

831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Página 157

158


8. Llegeix aquest fragment i respon les preguntes següents:

• Quina imatge té el periodista de la Trisha?

• De quina manera es refereix a la seva cadira i per què ho fa així?

9. Llegeix l’inici de l’entrevista i respon les preguntes següents:

• Quin paper personal assumeix la Trisha envers les seves models?

• Quin efecte s’aconsegueix amb les frases inacabades, els punts suspensius, la repeticiód’oracions introduïdes per la conjunció que, etc.?

• La pregunta Qui accepta les regles al cent per cent quan es tenen quinze o disset anys?, és una pregunta retòrica?

• Com veu la feina de les models, la Trisha?

• Quina conclusió final n’extreu?


• Les tres models van acabar la seva carrera de la mateixa manera.

• Jon Boix vol trobar una model que es diu Vània.

• El món de la moda s’envolta de professionals molt especialitzats.

• Les models tenen una vida professional similar a la de les actrius.

• El senyor Pleyel tenia un passat tèrbol.

• La senyora Pleyel no defensa la memòria del seu marit.

• Les tres models no van saber pair la seva fama.

• La Vània ha desaparegut perquè les seves amigues han mort.


11. Pensa en el tipus de vida que, segons la Trisha, porten les models. Opines que és unaforma de vida gratificant? Per què?

12. Consideres que és igual que la fama arribi a les persones quan són joves que quansón grans? Per què?

13. Creus que les models, després de retirar-se, poden continuar professionalment enaquest món?

EXPRESSAR-NOS

14. Redacta un petit text sobre l’auge que experimenten els productes alimentarisqualificats com a menjar sa i justifica si darrere d’això la publicitat estimula lanecessitat d’estar en bones condicions físiques o crea l’obsessió per estar prim.

15. Feu un debat sobre el món de la moda. Procureu parlar d’aspectes relacionatsamb la pressió de la fama que han de suportar els nois i les noies que fan de models,la importància de la bellesa física, l’obsessió per tenir una talla petita, els viatgesconstants, etc.

Ma

em

f g

Em va allargar la mà. Jo no sabia res de la seva vida, però segur que no es tractava en ab-solut d’una vídua passiva i desesperada. Em va indicar que segués en una cadira, davant dela seva taula, i ella va seure a l’altra banda, al seu tron.

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 158

159


El reportatgeEl reportatge és un gènere periodístic que explica de manera àmplia, amb dades i documentsdiversos, com s’han produït fets o situacions d’interès públic, encara que no siguin notícia d’es-tricta actualitat.

Estructura del reportatgeEl reportatge és un gènere periodístic extens i amb una estructura més complexa que la notícia ola crònica, tot i que algunes de les parts que formen aquests tipus de text coincideixen:

• El titular sol ser una expressió que impacti i atregui l’atenció del lector. Pot anar acompanyatd’un avanttítol i d’un o diversos subtítols, que completen les dades essencials per centrar el tema.

• L’entrada és un paràgraf que ha d’acabar de captar l’interès del públic. Com que habitualmentno hi ha la notícia pròpiament dita, es pot recórrer a una anècdota, a una pregunta, a unexemple... però ha d’estar ben lligada al cos.

• El cos exposa el contingut principal del reportatge. Les diferents parts del tema se solen indi-car amb titolets repartits al llarg d’un text que, en els mitjans escrits, pot ocupar dues o méspàgines. Convé que el paràgraf final enllaci amb la idea central del reportatge.

• Els elements complementaris del cos són les il·lustracions, amb un peu que aporta més dadesal tema tractat, i els destacats, que presenten informació gràfica (mapes, diagrames, esque-mes, etc.), entrevistes amb especialistes, curiositats relacionades amb el tema central, etc.

Aquests elements es diferencien molt clarament en els reportatges escrits. En els mitjans orals,s’alterna sovint la veu del periodista amb intervencions de persones entrevistades que aporten elseu punt de vista. A més, els efectes sonors acaben de perfilar les parts del document.

Tipus de reportatgeSegons el tema que tracten, distingim diferents tipus de reportatges. De fet, qualsevol tema que tinguiun interès per al públic pot ser motiu per fer un reportatge. Es poden centrar en una persona o enun col·lectiu, en els serveis de la societat, en temes culturals, en una determinada àrea geogràfica... Opoden ser de caràcter didàctic o divulgatiu, com el que trobaràs a les pàgines següents a propòsit deltema històric de la Pesta Negra: aleshores tracten d’un assumpte, tema o situació que es coneix cien-tíficament i que es vol donar a conèixer entre el públic no especialitzat.

Segons el grau de connexió amb l’actualitat, també es diferencien diversos tipus de reportatges.Així, hi ha el reportatge d’urgència, que pretén aprofundir en una notícia del dia; el reportatged’actualitat, que aborda un tema que entronca amb les notícies dels darrers dies, i el reportatgeintemporal, que se centra en qüestions que no estan estrictament lligades a l’actualitat.

Finalment, segons la intenció i l’actitud dels periodistes, els reportatges poden ser:

• Informatius. Es concentren en dades objectives i són els que acostumen a recollir els mitjansde comunicació diaris (escrits o audiovisuals). El periodista hi aporta un to personal només enla manera d’organitzar el text o de destacar certes dades.

• Interpretatius. A més d’oferir informació objectiva, el periodista en fa una valoració, en buscaels antecedents, les causes i les conseqüències... i pot aventurar previsions raonables de futur.Aquests reportatges són més propis de revistes o programes de ràdio o de televisió setmanals.

831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Página 159

160


BERLÍN PIÑERO / JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC

L’any 1347 va arribar,procedent d’Orient, la Pesta Negra, unamalaltia que va ferestralls: en poc més dequatre anys, a Europavan morir uns vintmilions de persones, un terç de la sevapoblació. Després del pas de l’epidèmia, el continent ja no va ser el mateix.

Negra. Així va ser l’epidèmiaque va arribar a Europa a la mei-tat del segle XIV. L’octubre del1347, arribava al port de Gèno-va una galera que venia d’O-rient. A les bodegues s’hi ama-

gava un nou tipus de rata foscacom el carbó: duia la pesta. Alcap de poc, tota la ciutat s’ha-via infectat. Dos anys més tard,un vaixell anglès amb un carre-gament de llana embarrancavaprop de Bergen, a Noruega. Eraun vaixell fantasma: la tripula-ció era morta. Entre una data il’altra, no havia passat gairetemps, el suficient perquè totEuropa emmalaltís. Tot un con-tinent en només dos anys.

Aquesta és la crònica de la pes-ta bubònica, la plaga més temibleque ha afectat mai Europa.

Una plaga que creix

Al camp i a les ciutats, la gent ac-ceptava que moltes coses no te-nien explicació, com el mal, ques’associava al càstig i al pecat. Lamedicina encara desconeixia elsmicrobis i els mecanismes de con-tagi. En aquest context, el segleXIV va ser un temps marcat per lapesta i els seus efectes irreversi-

bles. Allò va superar-ho tot: nin-gú no es va escapar del desconcerti l’horror de l’epidèmia.

Tot va començar a Itàlia, l’any1347. Dos anys abans havien arri-bat rumors d’una forta epidèmiasorgida a la Xina que s’havia estèsper tota l’Àsia central i l’OrientMitjà per la ruta de les carava-nes. Però tot això quedava moltlluny, o així ho semblava. Ningúno es podia imaginar que la pes-ta arribaria tan ràpidament. Peròles rates eren bones passatgeresper als vaixells que circulavenpels rius i les costes. Les seves pu-ces les passaven als humans.L’any 1351 tot Europa s’havia in-fectat. Els efectes demogràficsvan ser impressionants. En con-junt: un terç de la població? Lameitat? Més? No hi ha xifres ab-solutes, el que és indubtable ésque Europa va viure la pitjorepidèmia de la seva història.

Unes nafres (els bubons) alsengonals i a sota els braços. Crei-xien del matí a la tarda i acaba-ven sent unes taques negres alsbraços i les cames. La mort arri-bava de pressa, a vegades en unparell de dies. La pesta o la granmortaldat aviat va canviar denom: es va anomenar la «pestanegra» o la «mort negra». Comtambé aviat es va saber que,quan en una casa hi havia unafectat, n’hi hauria un altre, i unaltre, i un altre. I també que decases sense malalts, no n’hi ha-via. Aquell mal incomprensibleafectava tothom. Atacava els po-bres especialment, però tambéels nobles. Atacava dones i ho-mes, espais oberts i comunitatstancades, com les religioses.

La Pesta NegraLa pitjor epidèmia de la història d’Europa

Gravat del segle XVI que recrea l’epidèmia de pesta del segle XIV.

Titular

Subtítol

Signatura

Entrada

Il·lustració

Cos

Peu il·lustració

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 160

161


Por i desànimL’aigua estancada? Els gasos del’interior de la Terra? El dimoni?L’apocalipsi? Un càstig diví? Elque quedava clar és que es pro-pagava tocant les robes, els cadà-vers o les cases dels infectats. Noes podia anar gaire més lluny: elsmicrobis encara no es coneixien.Les úniques armes mèdiques erenpal·liatives: tallar o cauteritzarels bubons, sagnies, purgues i la-vatives. Hi havia qui s’atreviaamb beuratges d’espècies exòti-ques i pols de pedres precioses...La superstició, la por dels poderssobrenaturals, la confusió espiri-tual i les lluites teològiques... esvan anar sumant en un pòsit

que, al segle següent, va emergiren forma de processos inquisito-rials, una altra epidèmia, aques-ta sí, de responsabilitat humana.Es va voler resoldre el dolor bus-cant culpables: el primer cap deturc van ser els jueus. Se’ls treiade les cases i se’ls cremava. Elcall de Barcelona va ser assaltatel maig del 1348.

Una Europa esquinçada

L’epidèmia va acabar al final delsegle, després de successius re-brots que l’havien allargat du-rant quasi seixanta anys. Tot iaixí, de forma absoluta, no vadesaparèixer fins al segle XVIII,quan un altre tipus de rata, gri-

sa, va arribar a Europa des de lesplanures asiàtiques i va eliminarla rata negra. Era molt més ferot-ge, però, sortosament, no com-partia els seus paràsits amb elshumans.

La Pesta va deixar una profun-da petja en la demografia i l’eco-nomia, però també en l’imagina-ri col·lectiu. L’art i la literaturaen són testimoni: es van omplirde figures de la mort. Infectats,cadàvers i calaveres. El càntic fú-nebre Dies irae es va fer molt co-negut. Les danses de la mort esvan incorporar a les manifesta-cions populars. En algunes hiperviuen fins avui.

Sàpiens, núm. 39 (Adaptació)

Els símptomes d’una malaltia mortal

La pesta és una malaltia infecciosa causada per un bacteri que es troba als rosegadors salvat-ges i a les puces. La malaltia es pot transmetre als humans de tres maneres:• A través del contacte amb animals infectats o amb els seus excrements.• Mitjançant les picades de puça.• De persona a persona, a través de la tos.

Els infectats requereixen tractament immediat: antibiòtics i mesures de suport (oxigen, sè-rums...). Uns tractaments que, òbviament, no existien a mitjan segle XIV. A la gran epidèmiaque va començar el 1348 es van donar els tres tipus de pesta que coneixem, que són els se-güents:

1. Pesta bubònica. Els símptomes apareixen entre tresi cinc dies després de l’exposició al bacteri. Produeixfebre alta, calfreds, malestar general, dolor mus-cular, mal de cap i convulsions. El signe clàssic sónles inflamacions vermelloses i doloroses dels gan-glis limfàtics, principalment a nivell de l’engonal (1);també es poden trobar a les aixelles (2) o al coll (3).

2. Pesta pneumònica. Els símptomes apareixen dos otres dies després del contacte amb el bacteri. Ésuna infecció que afecta els pulmons (4). Produeixtos, esputs sanguinolents i greus dificultats respi-ratòries.

3. Pesta septicèmica. És la variant més greu de totes.Els símptomes apareixen molt poc després de l’ex-posició al bacteri. És una infecció de la sang. Pro-dueix hipertensió (5), febre (6), dolor abdominal(7), problemes de coagulació i també insuficiènciad’alguns o tots els òrgans. L’aparició d’hemorrà-gies cutànies de color negre blavós és el que hadonat nom a la «pesta negra» o «mort negra».

Titolet

Destacat

Diagrama

1

2

3

45

6

7

831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Página 161

162


16. �� Indica amb quin gènere periodístic relacionaries cadascuna d’aquestesafirmacions:

• Aporta les informacions bàsiques d’un fet d’actualitat.

• Utilitza recursos gràfics com ara un mapa amb la distribució territorial d’un fenomen o un diagrama de sectors amb percentatges.

• Relata uns fets des d’un punt de vista subjectiu.

• Ocupa dues pàgines d’un mitjà de comunicació escrit.

• Inclou entrevistes amb persones que aporten un punt de vista interessant sobre el tema que es tracta.

17. �� Rellegeix el reportatge sobre la Pesta Negra i analitza si el cos delreportatge respon a les diferents idees apuntades a l’entrada. Explica enquin punt es desenvolupa cadascuna d’aquestes idees.

18. �� Explica la funció que fa en aquest reportatge cadascuna de lesil·lustracions i el destacat.

■ Proposa altres il·lustracions i destacats que podrien complementar el cos d’aquestreportatge.

19. �� Busqueu reportatges en els mitjans de comunicació escrits, porteu-losa classe i busqueu-hi les característiques que heu estudiat. Valoreu quètenen en comú.

20. �� Mireu un reportatge televisiu, per exemple del programa Trentaminuts de Televisió de Catalunya o algun altre de similar. Expliqueu quinescaracterístiques del reportatge que heu estudiat en aquesta unitat també espoden aplicar a mitjans audiovisuals.

21. �� Fixant-te en els models que has treballat, prepara un reportatge sobre und’aquests temes:

• Els esports d’aventura.

• Una tendència o un grup musical.

• La influència de la moda en l’adolescència.

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 162

163


22. �� Us ha passat mai que algú us expliqui amb pèls i senyals un viatge? Comus heu sentit? Què creieu que es pot fer perquè resulti més entretingudal’explicació?

23. �� Quins elements materials, a més de les fotos, poden ajudar a explicar elque s’ha fet en un viatge?

24. �� A la pissarra, anoteu les últimes destinacions (turístiques o viatgeres,tant se val) dels companys i companyes de la classe:

■ Expliqueu oralment els resultats d’aquesta petita enquesta. Feu servir determi-nants quantitatius.

● Per anar de vacances, la majoria de famílies de la classe opten perquedar-se a prop. Tot i això, són gairebé la meitat els qui surten al’estranger. Londres i París són les destinacions més habituals. Hi haalgú, però, que s’estima més destinacions exòtiques.

Exemple

París 3 Catalunya 9

Londres 4 Madrid 2

Roma 1 Xina 2

Galícia 1 Canàries 3

Jo hi he estat!L’oncle Lluís i la seva companya, la Mari-na, són d’allò més inquiets. Viatgen sem-pre que tenen ocasió, i diuen que no fande turistes, sinó de viatgers. A mi no men’han explicat la diferència.Cada cop que tornen d’una de les sevesescapades ens conviden a sopar. I a lasobretaula no hi pot faltar el passi de

diapositives. Desenes, centenars…, joquè sé!S’ha de reconèixer, però, que mirant lesimatges i sentint les explicacions que fan,t’agafen ganes d’anar-hi!Sempre els comento que els acompanyaréen la pròxima sortida. Així també podrédir-hi la meva.

Expliquem alguna cosa en públic

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 163

164


Fem esquemes abans de parlar en públicQuan es tracta de presentar oralment un tema s’ha d’evitar llegir, ja que no resulta atractiu per aqui ens escolta.

Com ho hem de fer per no quedar-nos en blanc, no descuidar-nos informació o no parlar desor-denadament? Convé tenir a la vista un paper amb les idees bàsiques, de manera que amb un copd’ull puguem recordar les idees i les paraules que les expliquen.

25. �� Individualment o en grups reduïts, seguiu els passos següents perexposar davant de la classe un viatge real o fictici:

• Penseu sobre quin lloc voleu fer l’exposició: un lloc que hagi visitat algun devosaltres o bé un lloc on us agradaria anar.

• Busqueu informació sobre aquest lloc (a Internet, en una guia, en fulletsd’agències de viatges, etc.):

Com s’hi va? Quin temps hi fa?

Què cal visitar? Què s’hi pot comprar?

• Busqueu fotografies que puguin il·lustrar aquest viatge, poden ser les que hàgiufet vosaltres o bé les que trobeu a Internet, en llibres, en guies, etc.

• Seleccioneu la informació que us sembla convenient que aparegui a l’exposició.Tingueu en compte que només ha de durar uns deu minuts.

• Ordeneu els esdeveniments seguint un itinerari lògic.

• Feu un guió per a l’exposició oral que ocupi un full com a màxim, només amb lesparaules clau.

• Si feu l’activitat en grup, decidiu quina part de l’exposició farà cada persona.

• Finalment, feu l’exposició davant de la classe durant uns minuts.

■ Si és possible, graveu totes les exposicions en vídeo, reviseu-les i aconselleu-vosels uns als altres per millorar.

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 164

165


™™ ™ ™™

26. �� Classifica aquests productes segons si són d’higiene personal o de cosmètica:

27. �� Escriu aparellades cada paraula amb la seva definició:

cursi estrafolari elegant malgirbat sofisticat

• Dit de la persona que es distingeix pel bon gust en el vestir i les formes.

• Dit de la persona que es vesteix fora de certs límits.

• Dit de la persona que actua i vesteix refinadament i sense naturalitat.

• Dit de la persona que duu roba que no li cau bé o que està mal feta.

• Dit de la persona que vol aparentar elegància i finor, però no en té.

28. �� Escriu agrupades les paraules que siguin sinònimes:

29. �� Escriu aparellats els termes antònims:

esvelt • • descuratben plantat • • colrat

polit • • barbutpàl·lid • • rabassut

imberbe • • cepatesprimatxat • • escanyolit

30. �� Escriu cada verb juntament amb el seu significat:

• Esdevenir bell o més bell encara.

• Vestir-se amb roba elegant, que faci goig.

• Vestir-se amb la roba de les festes.

• Adornar algú amb vestits luxosos i altres ornaments.

31. �� Escriu la paraula que correspon a aquestes definicions:

• Col·lecció de peces de roba que ofereix un comerciant.

• Cabellera postissa.

• Acció de passar ordenadament davant d’altres persones per mostrar indumentària.

• Empostissat per on desfilen les persones que exhibeixen models d’alta costura.

• Figura que representa una persona i que serveix per exhibir-hi vestits.

• Model de paper o cartró, segons el qual hom talla certes peces de vestir.

32. �� Ordena aquestes lletres per formar paraules que designen oficis relacionats amb la bellesa i la moda:

ATEESISTCTILMDOE SSATERREPQRERUUIMADOTS

despentinat - petit - delicat - esbullat - agraciat - bufó menut - bell - escabellat - xic - bonic - grenyós - baix - neulit - desbullat

El v

oca

bu

lari

d

e la

bel

lesa

i la

mo

da

abillar

endiumenjar-se

empolainar-se

embellir-se

1

23 4

5 6

7 8

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 165

166


L’oració compostaOració composta i proposicionsUna oració composta és una oració que té dos o més verbs en forma personal i tantes estructu-res de constituents com verbs en forma personal. Les diferents estructures oracionals que for-men l’oració composta s’anomenen proposicions. Exemple:

Connecta’t a Internet i busca informació sobre la Conca de Barberà.proposició 1 proposició 2 ____________________________________________________

oració composta

Cal observar que les dues proposicions comparteixen una mateixa entonació, amb principi ifinal, que s’integren en una mateixa oració gràcies a la conjunció i, i que tenen sentit conjun-tament.

Les relacions entre proposicionsHem vist que una oració composta és una estructura complexa basada en la combinació dedues o més proposicions. Doncs bé, aquestes proposicions s’enllacen i s’encaixen de diferentsmaneres.

L’enllaç de les proposicionsLes dues maneres com les proposicions d’una oració composta es poden enllaçar i, per tant,compartir una mateixa entonació, són mitjançant un signe de puntuació o bé un connector:

• Un signe de puntuació. Normalment és la coma, el punt i coma o bé els dos punts. Exemple:

Posa el Canal 33: fan un documental molt interessant.proposició 1 proposició 2

• Un connector. Pot ser una conjunció o un pronom relatiu. Exemple:

Els veïns han denunciat que l’ajuntament estava al corrent de l’avaria.proposició 1 proposició 2

L’encaix de les proposicionsLes proposicions que conformen una oració composta s’encaixen entre si de dues maneres:

• L’encaix al mateix nivell. En aquest cas, les diferents proposicions tenen la seva pròpia es-tructura de constituents i podrien funcionar com oracions simples independents. Exemple:

La reunió era a les vuit però els convocats van arribar vora les nou.proposició 1 proposició 2

Fixa’t que tant la primera proposició com la segona tenen una estructura de constituents com-pleta i que podrien funcionar com a oracions simples separades per un punt:

La reunió era a les vuit. Els convocats van arribar vora les nou.subjecte predicat subjecte predicat

Act. 33 - 35

Act. 36 - 38

831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Página 166

167


• L’encaix per inclusió. En aquest cas, en canvi, una de les proposicions forma part d’algundels constituents de l’altra, tant el predicat com el subjecte; per tant, en depèn sintàcticament.Exemple:

El capità es va estranyarproposició 1 proposició 2

La proposició que la tripulació no hagués arribat forma part del predicat (es va estranyar [d’una

cosa]) i, concretament, hi fa de complement de règim del verb estranyar-se.

subjecte predicat_________ ________________________________________________

El capità es va estranyar que la tripulació no hagués arribat.

CR

Observa que la dependència sintàctica de la proposició inclosa s’aprecia també en el tempsverbal, que apareix en mode subjuntiu (hagués arribat) i no pas en indicatiu, com apareixeriasi fos una oració simple independent (La tripulació no havia arribat).

Tipus d’oracions compostesPrecisament, segons com s’enllacen i com s’encaixen les diferents proposicions, distingim les di-verses classes d’oracions compostes.

La taula següent resumeix les possibilitats que hi ha:

• Una oració composta té una estructura de juxtaposició si les proposicions que la formen es-tan enllaçades amb un signe de puntuació i es troben al mateix nivell sintàctic. Exemple:

El cel és ple de núvols, la temperatura ha baixat, amenaça pluja.

proposició proposició proposició

• Una oració composta té una estructura de coordinació si les proposicions que la formen estanenllaçades amb un connector i es troben al mateix nivell sintàctic. Exemple:

La ràdio és més dinàmica però la premsa aprofundeix més la informació.

proposició proposició

• Una oració composta té una estructura de subordinació si les proposicions que la formen es-tan enllaçades amb un connector i mantenen una relació d’inclusió entre elles. Exemple:

Passa per casa dels avis quan et vagi bé.

proposició proposició

Convé tenir present que en una mateixa oració composta formada per tres proposicions o més espoden trobar simultàniament estructures juxtaposades, coordinades o subordinades. Vegem-hoamb un exemple que conté les tres possibilitats:

L’Arnau diu que passejarà el gos, la Maria li ho agraeix i la Marta s’enfada._______________

_________________________ __________________________________ _______________

que la tripulació no hagués arribat.

Act. 39 - 41

Tipus d’enllaç

Amb signe de puntuació Amb connector

Juxtaposició Coordinació

— Subordinació

Al mateix nivell

Per inclusióTipus d’encaix

831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Página 167

168


33. �� Separa les oracions d’aquest text i classifica-les en simples i compostes:

■ Explica com has separat les oracions i com has determinat si eren simples ocompostes.

34. �� Escriu juntes aquestes parelles d’oracions simples de manera que enformis de compostes:

• El cotxe no s’engegava. / Va avisar la grua.

• Connecta’t a Internet. / Baixa’t el programa per fer la declaració de renda.

• Pujaven lentament pel carrer de casa. / Va començar a tronar.

• L’avi ens explica històries de la seva joventut. / L’àvia s’endormisca.

• Posa’t l’anorac. / Avui fa molt de fred.

35. �� Separa les proposicions de les oracions compostes següents:

• Ha arribat per correu el paquet que estàvem esperant.

• Quan ve la calor tothom comença a pensar en les vacances.

• La meva opinió és que el blau i el verd no combinen gens bé.

• Compra fruita i verdura i jo m’encarregaré del peix.

■ Indica quines proposicions estan al mateix nivell i quines no.

36. �� Copia aquestes oracions escollint les opcions correctes en cada cas:

• No millorem les vendes : / per tant hem de canviar d’estratègia comercial.

• Se n’ha anat la llum , / però / i ens hem quedat a les fosques.

• Farem un joc de nit si / ; / abans que porteu lots.

• Prendrem el sol a la sorra o / ; / ja que no es pot entrar a l’aigua.

■ Explica de què depèn que sigui correcta una opció o una altra.

■ Valora si s’aprecia més clarament la relació de significat entre les proposicionsamb un signe de puntuació o bé amb un mot d’enllaç.

37. �� Quina d’aquestes dues representacions gràfiques reflecteix millorl’estructura de l’oració analitzada? Per què?

• En Jaume desitja que la seva germana guanyi la beca d’estudis al Canadà.proposició 1 proposició 2

proposició subordinada

• En Jaume desitja que la seva germana guanyi la beca d’estudis al Canadà.oració composta

L’atletisme és un esport olímpic que comprèn unconjunt d’exercicis. Les proves atlètiques es clas-

sifiquen en salts, llançaments i curses. Els salts són eld’alçada, el de llargada, el triple salt i el salt de perxa.Els llançaments són de pes, de disc, de martell i de ja-velina. Les curses es classifiquen en curses de re-sistència i curses de velocitat. Les curses de resistèn-

cia són de fons, quan van dels 5.000 als 10.000 me-tres (o bé la marató, de 42,192 km); de mig fons,quan van dels 800 als 3.000 metres, i de marxa, quees caracteritza per la manera de córrer, amb el con-tacte constant d’un peu amb el terra. La majoria deproves atlètiques es practiquen dins d’un estadi allar-gat, en el qual una volta completa fa 400 metres.

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 168

169


38. �� Escriu oracions compostes a partir de l’oració simple següent, i acumulant els requisits que s’indiquen a continuació:

• Afegir una proposició coordinada amb el connector i.

• Afegir una proposició subordinada amb el connector que darrere de butlleta.

• Afegir una proposició subordinada amb el connector quan al final de l’oració.

■ Explica com s’han enllaçat i com s’han encaixat les proposicions que formenl’oració composta.

39. �� Classifica les oracions compostes següents segons si tenen una estructurade juxtaposició, coordinació o subordinació:

• Havíem guanyat tres partits i n’havíem empatat dos.

• Els joves no estan satisfets amb els seus sous però pensen que poden millorar elspropers anys.

• Entra per la porta principal quan hagin acabat de sortir els assistents a l’acte.

• S’ha comprat una impressora nova; ha hagut de revendre els cartutxos de la vella.

• Com que he enllestit la feina, me’n vaig al cinema.

• Fixa’t en aquesta jaqueta: està molt bé de preu!

40. �� Quina de les afirmacions següents és certa? Argumenta-ho ambexemples.

• Una coma entre proposicions implica sempre juxtaposició.

• Una coma entre proposicions pot implicar juxtaposició.

41. �� Escriu oracions compostes amb els connectors següents i explica si lesproposicions estan coordinades o l’una subordinada a l’altra:

42. �� Conjuga els verbs venir, tenir, dir i dur i escriu el nom i la primeraforma dels temps verbals simples que continguin gu.

■ En quins d’aquests verbs els temps compostos tenen tots gu? Per què?

43. L’atribut és un complement verbal que es pot substituir per diferentspronoms febles segons els casos. Tenint en compte els exemples, respon les preguntes següents canviant l’atribut en cursiva pel pronom feble adient:

● La Marta és la seva germana. � La Marta l’és.

La Marta és una bona amiga. � La Marta ho és.

• Aquell senyor que passa, és el soci del teu pare?

• Estàs cansada, Júlia?

• Aquesta oferta sembla interessant, oi?

• Els Pérez són els veïns del segon primera?

• Els Pérez són veïns teus?

Exemples

i - que - o - com que - però - ni - quan - sinó que - tot i que

He retallat la butlleta

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 169

170

L’ús de la dièresi en les formes verbalsEn els verbs es donen molts casos de contacte de dues vocals que formen un hiat, és a dir, que espronuncien en dues síl·labes diferents (per exemple, en-va-ïs-sis). Sovint, però no sempre, aques-tes formes verbals porten una dièresi. I, com que són molt semblants, és habitual que dubtem al’hora d’escriure-les amb aquest signe o sense. Per exemple, trair i traint no porten dièresi, men-tre que traït sí que en porta. Les normes següents ens aclareixen aquests casos:

§1 En els verbs acabats en -air (agrair), -eir (obeir) i -uir (reduir), la primera vocal i la i es tro-ben sempre en hiat. Ara bé, aquest hiat no sempre es reflecteix amb una dièresi. La taula se-güent recull els casos en què no cal posar-ne i aquells en què sí que cal:


No es posa dièresi

• Quan la i ja porta un accent gràficsegons les normes d’accentuació.Exemples: agraíeu, beneís, conduíssiu...

• En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional.Exemples: envair; envaint; envairé,envairàs...; envairia, envairies...

Es posa dièresi

• En la resta de casosExemples: maleïm, construïa, posseïren...

Entre aquests casos, destaca el participi,perquè intervé en la formació de tots elstemps compostos.Exemples: agraït, agraïda, agraïts,agraïdes.

§2 En els verbs acabats en -ear (crear), -iar (canviar), -oar (lloar) i -uar (actuar), hi ha moltesmenys dièresis que en els anteriors: només en les terminacions -i, -is i -in del present de sub-juntiu i de l’imperatiu. Exemples: creï, creïs, creïn. Ara bé, convé que et fixis en dos detalls:

• En aquests casos, la dièresi es col·loca sobre la vocal àtona. Exemple:

ac - tu - ïstònica àtona

• En el cas de dues i seguides, la dièresi s’escriu sobre la segona. Exemple:

estudiï

Recorda que, com en la resta de categories lèxi-ques, també porten dièresi aquells verbs en quèsona la u dels grups güe, qüe, güi i qüi. Exem-ples: qüestionar, adeqüés, adeqüi, desaigüi, desai-

güéssiu... (i, sense dièresi, adequo, desaiguava...).

44. �� Escriu l’imperfet d’indicatiu del verb deduir sense cap accent ni dièresi, i després:

• Afegeix-hi els accents que calgui segons les normes d’accentuació i explica perquè els has posat.

• Finalment, posa-hi les dièresis que calgui i explica en quines formes no n’has posati per què.

Si per mi fos, emposaria damunt decada i que forméshiat, però no depènde mi... Em tenenprohibit de posar-meen l’infinitiu, elgerundi, el futur i elcondicional. Sort queem queden... tots elsparticipis amb hiat!

831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Página 170

171

La Lluïsa era tinguda per una veritable heroïnade cap a cap del veïnat. Tots els seus actes

obeïen a unes causes determinades, encara quesegurament el comú dels mortals ho atribuiria tota la casualitat. Posseïa una fluïdesa de paraula tangran que havia conduït més d’un a contribuir a laseva causa amb quantitats elevades, fins al puntde quedar completament arruïnats. La qüestió és

que, a sobre, tots li agraíem el seu lliurament encos i ànima a tan noble causa i ningú no s’amoïna-va per la destinació final dels seus estalvis. Nomésal cap dels anys, les investigacions d’un jove advo-cat conegut meu influïren en els veïns perquè atri-buïssin aquella precipitada marxa sense rastre al’obertura d’un compte corrent, uns mesos enrere,a Suïssa.

45. �� Relaciona cada forma del passat simple del verb posseir amb unaexplicació:

A. La e i la i formen un hiat que s’indica amb una dièresi.

B. La e i la i formen un hiat que no cal indicar amb una dièresi perquè la i ja portaun accent d’acord amb les normes d’accentuació de les paraules planes.

C. La e i la i formen un hiat que no cal indicar amb una dièresi perquè la i ja portaun accent d’acord amb les normes d’accentuació de les paraules agudes.

46. �� Copia la taula següent i completa-la amb les formes del verb produir;després explica què hi observes des del punt de vista de la dièresi.

47. �� Escriu totes les formes del verb copiar que portin dues i seguides i analitza-les des del punt de vista de la conjugació verbal.

● copiï � 1a o 3a persona del singular del present de subjuntiu 3a persona del singular de l’imperatiu

■ Fes el mateix amb el verb canviar.

48. �� En aquesta sèrie de paraules n’hi ha una que es diferencia de les altresdes del punt de vista ortogràfic. Explica en què consisteix la diferència iquina relació té amb el que has estudiat en aquest apartat d’ortografia.

49. �� Escriu el present d’indicatiu del verb adequar i explica quines formesduen dièresi i per què.

■ Busca altres formes d’aquest verb que continguin el grup qüi.


veí - veïna - veïns - veïnal - veïnatge

Model

posseí posseïres posseí posseírem posseíreu posseïren

Present d’indicatiu Present de subjuntiu Imperatiu

1a sing.

2a sing.

3a sing.

1a pl.

2a pl.

3a pl.


831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 171

172


L’habilitació i la metonímia

L’habilitacióL’habilitació és la modificació del significat d’una paraula a causa d’un canvi de categoria lèxica.Observa el procediment:

De les paraules que han sofert aquest procés en diem paraules habilitades. Les habilitacions espoden fer en categories gramaticals diferents; les més usuals són les següents:

• De nom a adjectiu: Aquesta camisa rosa no m’agrada.

• D’adjectiu a nom: És una xerraire i no li faig cas.

• De verb a nom: El votant ha de dipositar la papereta a l’urna.

• D’adverbi a nom: No vull un no per resposta.

• D’adjectiu a adverbi: Ella sempre parla clar.

La metonímiaLa metonínima consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra perquè hi té una relació.El canvi metonímic es pot produir de maneres diferents. Observa’n uns exemples:

• El continent pel contingut: Van anar a prendre unes copes.

• La tècnica pel producte: Ha comprat tres aquarel·les.

• La part pel tot: La pilota no va entrar a la xarxa.

• L’autor per l’obra: Va heretar un Miró del seu avi.

• L’objecte per la persona: És un dels millors bisturís de l’equip mèdic.

• El lloc per l’origen del producte: Vam beure un porto excel·lent.

• El nom de l’objecte per la proximitat: El coll de la camisa em molesta.

dinar (nom): àpat principal del dia, que es fa al migdia o a primeres hores de la tarda

dinar (verb): fer l’àpat principal del dia

El dinar va ser massa abundantAhir vaig dinar amb l’Anna

51. �� Identifica els mots habilitats de les oracions següents:

• Se li ha cremat el rostit.

• Hem de pensar amb il·lusió en el després.

• Sempre em porta la contra.

• Han canviat els baixants de la façana.

• Va assistir a un sopar de gala.

• Faran una passejada havent dinat.

• Els anglesos condueixen per l’esquerra.

Joan Miró

Un Miró

831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Página 172

173


™ ™ ™ ™

52. �� Indica si els noms d’aquests aparells són mots habilitats o no:

53. �� Escriu una oració amb cada un d’aquests adjectius habilitats com a noms:

un jove el dolent un vell el bo

54. �� Explica, com en l’exemple, el procés d’habilitació que han sofert les paraules en negreta d’aquestes oracions:

• Era un savi que no estava prou reconegut. • Agafa el quaranta-tres.

• El ponent va arribar tard a l’assemblea. • No te’n sabria dir el perquè.

• Va contestar-li amb un sí apassionat. • A tot hi trobava un però.

● No li va voler donar cap rebut. � Participi habilitat com a nom

55. �� Classifica aquests noms segons el que designin:

• un roquefort • un donut • un priorat • un Picasso

• un honda • una impressora • un comerciant • un havà

• un participant • un comprovant • un rus • un Tàpies

• un Dalí • un alella • un refrigerador • un golf

56. �� Localitza en cada vinyeta una paraula que té un ús metonímic:

57. �� Aparella cada oració amb l’ús metonímic corresponent:

Els plats d’aquell restaurant són excel·lents. • • la part pel tot

Han demanat el millor penedès. • • el continent pel contingut

És una veu molt destacada en el món operístic. • • la matèria per l’objecte

Té tots els papers en regla. • • l’objecte per la proximitat

Tenia el puny de l’americana trencat. • • el lloc d’origen pel producte

Al museu hi ha un Picasso. • • l’objecte per la persona

És una de les plomes més prometedores. • • l’autor per l’obra

Exemple

Bec cadadia duesampollesd’aigua.

Té lesmillors mansde lapastisseria.

Has derespectar les sevesarrugues.

És unenamorat dela pantalla

gran.

M’he compratun jersei de

caixmir.

És una de lesllengües mésesmolades de

la ràdio.

1

2 34

5

831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Página 173

174


La poesia compromesa

tramuntar: passar a l’altre costat d’una serraensagnar: tacar de sangcondormit: endormiscat

Avui en terres de Françai demà més lluny potser,no em moriré d’enyorançaans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallèstres turons fan una serra,quatre pins un bosc espès,cinc quarteres massa terra.«Com el Vallès no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,l’ermita dalt del pujol;i a la platja un tenderolque bategui com una ala.

Una esperança desfeta,una recança infinita.I una pàtria tan petitaque la somio completa.

PERE QUART

Saló de tardor

L’hivern de 1939 l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona i va anar empenyent les tropes republicanes

fins a la frontera francesa. Per a molts catalans, entre els quals Joan Oliver, que signava les seves poesies

amb el pseudònim de Pere Quart, començava una etapa d’exili forçat del seu país. El poema que llegiràs

se situa just en el moment de passar els Pirineus.

ans: sinó que quartera: mesura de superfície agràriatenderol: tendal petit

Corrandes d’exili

Una nit de lluna plenatramuntàrem la carena,lentament, sense dir re...Si la lluna feia el pletambé el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanyade pell bruna i aire greu(com una Mare de Déuque han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,que l’ensagna, que l’esguerra,abans de passar la ratlla,m’ajec i beso la terrai l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixíel dia de ma partidamitja vida condormida;l’altra meitat vingué amb miper no deixar-me sens vida.

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 174

175


Amb totes dues mans

Amb totes dues mans

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat.

Hereves de les donesque cremaren ahirfarem una foguera amb l’estrall i la por.Hi acudiran les bruixesde totes les edats.Deixaran les escombresper pastura del foc,cossis i draps de cuinael sabó i el blauet,els pots i les cassolesel fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres per pastura del foc,els pots i les cassoles,el blauet i el sabó.I la cendra que restino la canviaremni per l’or ni pel ferroper ceptres ni punyals.Sorgida de la flamasols tindrem ja la vidaper arma i per escuta totes dues mans.

El fum dibuixarà l’inici de la històriacom una heura de joiaentorn del nostre cosi plourà i farà soli dansarem a l’airede les noves cançonsque la terra rebrà.Vindicarem la niti la paraula DONA.Llavors creixerà l’arbre de l’alliberament.

MARIA MERCÈ MARÇAL, Bruixa de dol

estrall: gran dany, destrucció, mor-taldatblauet: substància blava que serviaper emblanquir la roba que es rentavaceptre: vareta que simbolitza el poderreialvindicar: fer valer el dret que algú tésobre alguna cosa

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 175

176


La poesia compromesaTradicionalment la poesia ha estat un gènere literari que ha servit per expressar sentiments lli-gats a la intimitat del poeta. Un bon exemple d’aquesta tendència és la poesia amorosa, que hasestudiat en la unitat anterior. Sovint, però, els poetes han posat els seus poemes al servei d’algu-na causa que els ha semblat digna de fer-ho. En aquests casos, parlem de poesia compromesa.

La poesia patriòticaUn dels temes més presents en la història de la literatura, i especialment en la poesia, és l’exalta-ció o la reivindicació de la pàtria. En el cas de la literatura catalana, les vicissituds històriquesque ha viscut Catalunya han fet que el tema patriòtic hagi estat recurrent. Els poetes catalans hanescrit poesia patriòtica, especialment en dos moments molt significatius de la història contem-porània del nostre país:

• Al segle XIX, durant la Renaixença, poetes com Bonaventura Carles Aribau, Ja-cint Verdaguer, Àngel Guimerà o Víctor Balaguer van escriure poemes que rei-vindicaven la història de la nació catalana, tant medieval com moderna: els seusherois, els moments crítics en la defensa de les llibertats del poble català, etc.

• Al segle XX, durant la Guerra Civil i la postguerra, poetes com Pere Quart oSalvador Espriu es van comprometre en la denúncia de l’intent franquista d’eli-minar la llengua i la cultura catalanes. El primer poema que has llegit és unamostra del compromís de Pere Quart amb el país del qual es veu obligat a exi-liar-se.

La poesia socialEn altres casos, el poeta s’ha compromès amb algun grup social que ha cregut que estava espe-cialment desafavorit. Dos exemples clars d’aquest segon tipus de poesia compromesa se situen alsegle XX:

• Als anys seixanta, els poetes del realisme històric, com Fran-cesc Vallverdú o Xavier Amorós, van dedicar les seves composi-cions a les classes populars i van mostrar les seves condicionsde vida, entre la descripció objectiva i la denúncia oberta.Aquesta tendència va coincidir amb un major acostament a larealitat per part d’altres poetes, com Pere Quart i Espriu, ja es-mentats, o Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí i Pol.

• A partir dels anys setanta, la reivindicació feminista arrela ambforça en la poesia catalana, de la mà de Maria Mercè Marçal. Elsegon poema que has llegit és un exemple d’aquest compromísamb la defensa del dret de les dones a assolir la plena igualtatrespecte als homes.

Tot i que els poetes esmentats no s’han limitat a la poesia patriòti-ca o a la poesia compromesa amb la societat, sovint els seus poe-mes d’aquesta temàtica són els que s’han fet més cèlebres, perquès’han divulgat a través de la música o de reculls poètics fets ambuna intenció política.

831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Página 176

177


58. �� Llegeix les Corrandes d’exili i explica el sentit dels versos següents:

• Si la lluna feia el ple / també el féu la nostra pena.

• Perquè ens perdoni la guerra, [...] / m’ajec i beso la terra / i l’acarono ambl’espatlla.

• Avui en terres de França / i demà més lluny potser.

59. �� Fes una llista dels sentiments que expressa el poeta i indica en quinsversos es troba cadascun.

60. �� Analitza la mètrica del poema (quantitat sil·làbica, rima, estrofes) i explicaquina relació té amb el títol.

61. �� Analitza la segona estrofa i digues quina relació pot tenir amb el fet queels exiliats cantaven el Virolai, entre altres himnes, en passar la frontera.

62. �� Explica a què es refereix el poeta en cada vers de l’última estrofa.

63. �� Investiga quins cantautors de la Nova Cançó han cantat aquestescorrandes. Mira d’aconseguir-ne una gravació i feu-ne una audició a classe.

64. �� Centra’t ara en el poema de Maria Mercè Marçal i analitza’n la mètrica, laquantitat sil·làbica i la rima.

65. �� Fes una llista de les expressions que facin referència al món de les bruixesi explica quina relació tenen amb la dona.

66. �� Explica què simbolitzen dins del poema els elements següents:

• lluna • finestra oberta • estris domèstics • metalls i armes

67. �� Explica el sentit general del poema en relació amb el compromís feministaque l’inspira.

68. �� Llegeix aquests tres fragments de poemes, indica quin relacionaries ambla Renaixença, quin amb el realisme històric i quin no pertany a la poesiacompromesa. Argumenta la teva resposta.

L’aigua magníficamentdringa, degota i regala;la pluja dóna entenentque cau amb el cor content;dementre el meu cor la sentno té por de cosa mala.

JOSEP CARNER

Amb poca llum veuen vermut anònima un pas de la vorera i parlen de futbol.Més tard, sobre el taulell, ompliran quinielesa caprici, o desprésd’haver llegir amb cura el que porta el diari.Potser guanyarà el Barçaa brams des del cor verd de l’embut de cimenton el tabac fumeja. I tot ja no és tan tristni es pensa tanten justícies i enveges.

JORDI SARSANEDAS

–Al Fossar de les Moreresno s’hi enterra cap traïdor;fins perdent nostres banderes,serà l’urna de l’honor.–

FREDERIC SOLER Pitarra

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 177

178

Metòdicament, lluitant per no perdre els ner-vis, en Ferran va anar provant tots els siste-mes de recuperació de dades, tot i que ja s’i-maginava que no hi hauria res a fer.–M’han enredat com a una gallina –va remu-gar, i a la seva boca allò era com el pitjor delsrenecs.Per primera vegada en la seva carrera de pira-ta havia caigut en el pitjor dels errors: menys-prear la capacitat de defensa de les seves vícti-mes. I mentre ell tafanejava els sistemesinformàtics de la Societat Clairbone, ingènua-ment convençut que només s’enfrontava auns sistemes de seguretat rudimentaris, quepodia entrar i sortir per on volgués, l’autènticsistema, el que s’amagava al darrere d’aquellafaçana tan fàcilment hackejable, havia contraa-tacat. I quan ell més convençut estava que alcostat d’aquell servidor de Nova Orleans nohi havia ningú amb prou coneixements in-formàtics per suposar-li cap problema, algúde la Societat havia pogut rastrejar-lo, trobar-lo, infiltrar-se al seu ordinador esquivant totesles barreres de seguretat, plantar-li a dins unvirus o un cavall de Troia, retirar-se sense serdetectat... senzillament perquè ell es creiacompletament invulnerable.L’atac havia estat devastador, i en Ferran no vatrigar a comprovar que el seu sistema s’acaba-va de destruir completament. Tot i que teniacòpies de seguretat de tot el contingut delsdiscos durs, probablement trigaria dies a re-construir-ho tot tal com havia estat abans i aprotegir-se amb mesures de seguretat més efi-caces.


En Ferran va arribar aquella tarda a casa d’unhumor excel·lent. Tenia curiositat per veure sil’Edgar havia llegit el seu missatge de correuelectrònic, perquè estava convençut que elseu amic compliria la promesa i aprofitariaqualsevol oportunitat per connectar-se. La nitanterior havia descobert diversos llocs on po-dia trobar informació sobre la Societat Clair-bone. En general, eren bases de dades empre-sarials d’accés restringit i d’ús exclusiu per aprofessionals abonats, però estava segur queno li costaria gaire saltar-se els controls d’ac-cés i fer-hi un cop d’ull sense que ningú no sen’adonés.

Va entrar a l’habitació, va deixar els llibres alseu lloc i la jaqueta penjada a l’armari i vaseure davant l’ordinador. Després d’una ràpi-da ullada rutinària per comprovar que tot eraal seu lloc, va pitjar l’interruptor de la unitatcentral, esperant la resposta immediata detots els perifèrics que anunciaria l’engegadadel sistema. No hi va haver res de tot això.Només el monitor va fer una breu pampallugaabans de quedar-se negre i mostrar un lacònicmissatge que en Ferran sempre havia estatconvençut que mai no hauria de veure: «Erra-da general del sistema. Premi una tecla percontinuar». En Ferran va sentir com una suorfreda li perlejava el front. Va mirar de reini-ciar, però el resultat va ser el mateix. Va tecle-jar després, frenèticament, algunes ordres alteclat, només per comprovar que el sistemano trobava cap dels discos durs, ni dels lec-tors externs. Després, fins i tot el teclat va dei-xar de respondre. No era que el sistema tin-gués una errada. Era que no hi havia sistema.

Contraatac

Avaluació

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 178

179

69. �� Classifica aquestes oracions en simples i compostes:

• En Ferran va arribar aquella tarda a casa d’un humor excel·lent.

• En Ferran va sentir com una suor freda li perlejava el front.

• No hi va haver res de tot això.

• El problema era que no hi havia sistema.

70. �� Explica quin és l’element d’enllaç d’aquestes oracions compostes:

• Per primera vegada en la seva carrera de pirata havia caigut en el pitjor dels errors:menysprear la capacitat de defensa de les seves víctimes.

• Va mirar de reiniciar, però el resultat va ser el mateix.

71. �� Identifica els connectors que enllacen aquestes oracions compostes.Indica si les proposicions encaixen al mateix nivell o una depènsintàcticament de l’altra:

• La nit anterior havia descobert diversos llocs on podia trobar informació sobre laSocietat Clairbone.

• No era que el sistema tingués una errada.

• L’atac havia estat devastador, i en Ferran va comprovar que el seu sistemas’acabava de destruir completament.

72. �� Llegeix atentament aquest fragment del text:

■ Copia el text següent i escull l’opció correcta en cada cas:

Aquest fragment és una oració (SIMPLE/COMPOSTA), en la qual podem trobar unverb, havia pogut, en forma (PERSONAL / NO PERSONAL) i diversos verbs en (FORMA

PERIFRÀSTICA / PERÍFRASIS VERBALS / FORMA NO PERSONAL). Aquests darrers formenoracions que, entre elles, tenen una estructura de (JUXTAPOSICIÓ/COORDINACIÓ/SUBORDINACIÓ) i, en relació amb l’oració del verb havia pogut formen unaestructura de (JUXTAPOSICIÓ/COORDINACIÓ/SUBODINACIÓ).

73. �� Separa les proposicions que formen aquesta oració composta:

En general eren bases de dades empresarials d’accés restringit i d’ús exclusiu per aprofessionals abonats, però estava segur que no li costaria gaire saltar-se els controls.

■ Explica les relacions d’encaix o dependència. Indica’n els connectors, si és el cas.

74. �� Explica el canvi de categoria lèxica que s’ha produït en el procésd’habilitació de les paraules destacades de les expressions següents:

• Tots els perifèrics. • Quedar-se en negre. • Va pitjar l’interruptor.

75. �� Transforma aquestes oracions fent servir una altra forma del mateixverb, que porti dièresi:

• Premi una tecla per continuar. � Premi una tecla i .........

• Mira de reiniciar el sistema. � Mira que el sistema .........

• El seu sistema s’acabava de destruir. � El seu sistema havia estat .........

Algú de la Societat havia pogut rastrejar-lo, trobar-lo, infiltrar-se al seu ordinador,plantar-li a dins un virus o un cavall de Troia, retirar-se sense ser detectat...

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 179

180

80. �� Totes les formes del verb aïllar i del verbamoïnar porten dièresi. Per què? És algundels casos que has estudiat en aquesta unitat?

81. �� Explica la diferència de significat i decategoria lèxica entre les paraules de lesparelles següents:

• beneit / beneït

• fruit / fruït

• fluid / fluït

LÈXIC

82. �� Escriu una oració amb les paraulessegüents:

• abraçada (nom i verb)

• anomenada (verb i nom)

83. �� Indica la categoria lèxica de les paraulesen negreta i explica si han patit o no elfenomen de l’habilitació:

• He batut la meva pròpia marca.

• S’ha pres un batut de maduixa.

• Li va presentar un escrit per firmar.

• Només ha escrit un llibre i s’ha fet d’or.

• La descoberta del tresor l’ha conduït a la fama.

• L’han descoberta copiant a l’examen.

• Ha fet una migdiada de tres hores.

• El fet va passar a les tres de la matinada.

84. �� Identifica les metonímies que contenenaquestes oracions i explica-les:

• A la subhasta va adquirir un Van Gogh.

• Respecta profundament els colors del club.

• No m’agrada el frankfurt sense mostassa.

• Havent sopat va fumar una pipa.

• Durant el concert el baix destacava per la sevagravetat.

• Han fet una exposició de porcellanes.

GRAMÀTICA

76. �� En quines d’aquestes oracions ésnecessària la coma? Per què? Per què no hoés en els altres casos?

• El Carles és un gran esportista, sa germana nomouria el cul de la cadira.

• No anirem a Amsterdam amb el nostre cotxe,sinó que en llogarem un allà.

• L’Aina vol entrar a l’equip de bàsquet, però ésmés bona en l’handbol.

• Fes una plantilla, després retalla-la.

77. �� Fes servir aquestes parelles de verbs perconstruir en cada cas una oració compostaper juxtaposició, una de composta percoordinació i una de composta persubordinació.

• anar - prendre

• recomanar - llegir

• dir - tallar

78. �� Canvia el signe de puntuació que uneixaquestes parelles de proposicionsjuxtaposades per un connector, de maneraque en resultin els tipus d’oracions següents:

• Una oració composta per dues proposicionscoordinades.

• Una oració composta amb una proposiciósubordinada.

ORTOGRAFIA

79. �� Indica quina de les dues formes escorrecta en cada cas i explica per què:

L’empresa ha marxat a un altre país:s’han quedat sense feina.


Imperfet de subjuntiu

influís influïs

influíssis influïssis

influís influïs

influíssim influïssim

influíssiu influïssiu

influíssin influïssin

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 180

Busca en la sopa de lletres el nom de set llengües que es parlen al nostre país (si una llengua té més d’unnom, aquí apareix el nom, catalanitzat, més usual internacionalment) i, després, copia-les en el lloccorresponent del text. Amb les lletres sobrants de la sopa completa el text:

181

Coordinació. Estructura d’oració composta amb lesproposicions al mateix nivell sintàctic i enllaçadesamb un connector.

Habilitació. Canvi de significat d’una paraula a causad’un canvi de categoria lèxica.

Juxtaposició. Estructura d’oració composta amb lesproposicions al mateix nivell sintàctic i enllaçadesamb un signe de puntuació.

Metonímia. Designació d’una cosa amb el nom d’unaaltra que hi té una relació.

Oració composta. Oració que té dos o més verbs enforma personal i tantes estructures de constituentscom verbs en forma personal.

ENTRETENIMENTS

Proposició. Cadascuna de les estructures oracionalsque formen una oració composta.

Reportatge. Text periodístic que explica de maneraàmplia, amb dades i documentació diversa, com s’han produït determinats fets o situacions d’interèspúblic.

Subordinació. Estructura d’oració composta formadaper proposicions que mantenen una relació d’inclu-sió entre elles i van enllaçades amb un connector.


L D E L L E C N G QO U S A P E R O U PY I E A L A O I T EN R N L R I T T O RA I A A A X I N E SP G M T U L N O M ES S O A N H I H A UE N R C I Z A M A A

Al nostre país es parlen moltes llengües (__ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __ __ __,

__ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __,

__ __ __ __ __ __ __, etc.). Però __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __

(__ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __), __ __ __ __ __ __’__ __ __ __ __ __ __:

el català.

831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Página 181

182

Plou i fa sol7El temps fa canviarmolt les coses.T’imagines com deviaser el lloc on vius facinc-cents anys? Com serà d’aquí a tres-cents anys?Què passaria si féssimun salt en el tempssense adonar-nos-en?

El príncep de VilamaniscleEstic trasbalsada. De veritat. Estic escrivint, però no sé si estic en un somni, en unmón irreal o què és el que està passant. De fet ha passat aquesta tarda, però aquestescoses no passen, no poden passar, és impossible que passin.Comencem pel començament. Anit, vaig quedar-me al sofà del menjador a llegir unllibre que el meu pare va escriure per a mi i el va fer enquadernar; és, doncs, unexemplar únic al món. Es titula El príncep de Vilamaniscle i explica una aventura me-dieval, on el protagonista és l’Estanislau de Cantallops, un noi que va a buscar unaflor màgica per salvar la seva promesa d’un encanteri que li ha fet una bruixa.Ahir vaig llegir fins a la pàgina vuitanta-quatre i, quan vaig anar a dormir, vaig deixar-lo obert sobre la tauleta del menjador.Avui ha estat un dia normal, si no fos que a la tarda hi ha hagut una tempesta dellamps i trons, que ha estat la més forta que recordo. Quan he tornat de l’institut, tanbon punt he obert la porta de casa, he sentit una pudor estranya, que no havia sentitmai, una pudor molt forta. Una pudor... desconeguda!He pujat l’escala, he entrat al menjador i m’he quedat glaçada. Quan he reaccionat hesortit disparada i he baixat corrent les escales. Però en arribar a baix m’he quedat atu-rada, sense saber prou bé per què. Al menjador de casa hi havia un home, un home desconegut, un home molt estrany. Es-tava assegut a terra, en un racó. Devia tenir uns vint-i-cinc anys, duia els cabells llargsd’un color castany clar, però molt i molt bruts. També duia una barba deixada i bruta.Tot ell anava molt brut i la roba també feia fàstic. Portava una espècie de malles de colormarró, velles i foradades, les cames embolicades amb pell lligada amb cordills a unessandàlies de cuir, i un vestit amb mànigues que li arribava a mitja cuixa, amb un cinturó.M’ha fet llàstima, veure’l allà a terra, amb aquella cara d’espant. He tornat a pujar, iallà, en un racó del menjador, continuava l’home amb la mateixa cara d’espantat.

–Qui ets? Què fas aquí? –he dit intentant cridar i fer veu de mal geni.L’home s’ha mogut inquiet, aterrit i tremolós, i ha contestat amb una veu fluixa:–Poc ho sé.

–Ara pla! No saps qui ets?–És clar... que ho sé, mas emperò no sé què faç jo ací. No sé com hi som entrat, no sé on

som, ne... –s’ha aturat dubtant.En veure’l tan espantat jo he agafat confiança i m’hi he acostat. Parlava mig català,mig no sé què, tenia un accent molt estrany i deia paraules que jo no entenia.–Si no t’expliques millor no t’entenc.

831025 _ 0182-0209.qxd 29/3/07 18:09 Página 182

183


–Ara som dins un palau. No és ver? Tot és tan bell, tan lluent que açò és, certes, un palau.–Estàs molt de romanços! Són els mobles i el sofà que he vist tota la vida!–Dius paraules que no entenc gens.–Menys ho entenc jo. D’on has vingut?–Visc en un poble apellat Bitinga...–...Bitinga –he repetit, lentament–: això em sona. I com et dius?–Jo som n’Estanislau de Cantallops e servesc lo meu senyor, lo comte d’Empúries, que Déu guard, en

Ponç Hug IV.

–Mira! Aquí tenim el príncep de Vilamaniscle! –he dit jo burlant-me’n.–Com saps que hom m’apella així? –ha preguntat ell, mentre els ulls li sortien de la cara.–A veure. A veure... Jo em dic Laura, i tu?–Estanislau. Estanislau de Cantallops. E hom m’apella lo príncep de Vilamaniscle per ço com som l’únic

minyó de la mia edat a Vilamaniscle, e les minyones del poble, e de Garriguella e de Peralada, co-

mençaren a dar-me aqueix nom...Era increïble! Estava mort de por i insistia que es deia com el protagonista del llibre que jo haviaestat llegint la nit abans i que encara era obert sobre la tauleta.–Escolta... Estanislau, has llegit aquest llibre, veritat? –he dit mentre l’agafava.–No. Poc ne sé, jo, de lletra –ha dit com si fos la cosa més normal del món.–Que no saps llegir?–Jo? No en sé gens. Solament ne saben los monjos, los prínceps, los trobadors e hòmens de gran paratge.És increïble, he pensat, mentre rumiava alguna cosa que pogués explicar el misteri del personat-ge que tenia a casa. –Vejam, dius que no saps com has entrat a casa meva, que tot de sobte t’has trobat aquí, no?Doncs fes un esforç a veure si recordes on eres just abans.

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 183

184

–Era als afores del vilatge, era sortit del mas de mon amic Arnau e anava vers lo castell a parlar ab lo ve-

guer. Quan era prop l’alzina que ha al costat del camí han començat a caure unes gotes molt grosses e m’he

soplujat sota l’alzina. E encontinent és caigut un llamp aitant prop de mi que som romàs uns moments sens

veure-m’hi, he sentit una calor terrible e m’he trobat caent entre aqueixa taula e aquest setial.M’ho ha explicat com si encara ho estigués vivint. Em sembla que llavors he començat apensar que ell no estava malament del cap, sinó que realment estava passant alguna cosamolt estranya...

–A veure, Estanislau, aquest poble... Bitinga, cap on cau?–A una llegua e mitja a migjorn d’Empúries e prop la muntanya del Montgrí, on lo rei en

Jaume II basteix lo castell.Bitinga era un dels noms del meu poble, Bellcaire d’Empordà, a l’edat mitjana. –El castell! –he exclamat, en pensar que des d’una de les finestres del menjador de ca-sa es veu el castell del Montgrí–. Estanislau, vine a mirar per la finestra. Mira, mira allàdalt –li he dit, assenyalant-li la muntanya del Montgrí.Ha mirat per la finestra i ha obert molt la boca, s’ha recolzat a la paret i ha rossolat,fins que ha estat assegut a terra.–No pot ésser! No pot ésser! Suara les parets e les torres del castell no eren ne a mitjan, e

ara... ara... l’acab de veure acabat! Què s’és esdevingut? On som?

–Des d’on es pot veure la muntanya del Montgrí com l’acabes de veure?–Des de... Bitinga? No, no pot ésser, a Bitinga no ha negun palau com aqueix, ab aqueixes

taules ne ab aquests setials –ha dit mentre anava fent que no amb el cap.–Vols veure el castell del comte d’Empúries?A poc a poc s’ha aixecat. Ha arribat a la finestra i en veure el castell li ha quedat la bo-ca més oberta que he vist mai. Després ha mirat la part del poble que es veu entre ca-sa meva i el castell, tremolant tot ell.–Lo poblet, de sobte, s’és tornat vila! Lo castell és diferent: aquella torre és mig enrunada, les

finestres són canviades... Les cases són de colors... d’unes colors fort estranyes! És cosa de

bruixeria! Què s’és esdevingut? Em som tornat boig? –ha preguntat, suplicant.Ha estat llavors quan, tement la resposta, li he fet la pregunta que feia estona que emrondava pel cap.–Estanislau, a quin any som?–A l’any del Senyor de 1295 –ha contestat amb naturalitat–. Per qual raó m’ho demanes?

Després he estat jo la que ha quedat bocabadada, sorpresa, pensativa. Aquell noi haviafet un salt en el temps. I quin salt: set-cents anys! Semblava que no podia haver-hi capaltra explicació, però això només passa als llibres de ciència-ficció i a les pel·lícules.He començat a pensar com li explicaria, a ell, allò que jo no entenia, però el que hasucceït a continuació m’ha estalviat l’explicació.M’he aixecat i he agafat el llibre, encara obert per la pàgina vuitanta-quatre. M’he acos-tat a l’Estanislau; he segut al seu costat i he començat a tancar el llibre, al mateix tempsque ell hi acostava la mà. En el precís moment en què el llibre s’anava a tancar, ell to-cava les pàgines, de manera que li ha enganxat els dits.En aquell mateix moment ha desaparegut, com si el llibre l’hagués xuclat.

He estat una estona pensativa i, sense saber per què, m’ha vingut una frase al cap: «Ha vingutamb la tempesta...».

JOSEP TORRENT, L’ estranya desaparició de la Laura

(Adaptació)


831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 184

Licm

t s

OBTENIR INFORMACIÓ


• trasbalsar • deixada • romanç • vejam

• encanteri • aterrit • rumiar • rossolar

2. Substitueix les expressions destacades per les dues opcions que són correctes:

• Ara pla! No saps qui ets?

Caram!

Renoi!

Som-hi!

• Estàs molt de romanços! Són els mobles i el sofà que he vist tota la vida.

Estàs molt de contemplacions!

Estàs molt de cançons!

Estàs molt de falòrnies!

3. Escriu en català actual aquests dos fragments:

4. Aparella cada mot o expressió utilitzada per Estanislau de Cantallops amb el seuequivalent actual:

veguer • • noble

setial • • seient

vilatge • • població petita

home de gran paratge • • governador

5. Ordena cronològicament els fets que mostren aquestes vinyetes:

No pot ésser! No pot ésser! Suara les parets e les torres del castell no eren ne a mitjan, e ara... ara... l’acab de veure acabat! Què s’és esdevingut? On som?

És clar... que ho sé, mas emperò no sé què faç jo ací. No sé com hi som entrat, no séon som, ne...

185


A B

C D

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 185

186


INTERPRETAR EL TEXT

6. Llegeix el fragment inicial de la lectura i respon les preguntes següents:

• De quina manera la Laura comunica els seus sentiments?

• Com reafirma la seva incredulitat sobre el que està vivint?

• Com arriba al lector aquesta sensació?

7. Què significa l’expressió saber de lletra que fa servir l’Estanislau?


• El protagonista del llibre ha sofert l’encanteri d’una bruixa.

• Estanislau de Cantallops és cosí del comte d’Empúries.

• La tempesta ha portat l’Estanislau al present.

• L’Estanislau és una persona sociable i comunicativa.

• Davant la nova situació, el protagonista reacciona ràpidament.

• L’Estanislau atribueix a la bruixeria els canvis que observa al seu voltant.

• A l’edat mitjana molt poca gent sabia llegir.

9. Quina mena de relació creus que hi ha entre la Laura i el seu pare? És habitual fer-seregals d’aquesta mena?

10. Et sembla que la manera com la Laura li vol demostrar la nova realitat a l’Estanislaués adequada? Creus que ho hauria hagut de fer d’una altra manera?


11. Formula una hipòtesi que relacioni les dues tempestes amb l’aparició i la desaparicióde l’Estanislau.

12. Creus que la idea dels salts en el temps és un tema recurrent en la literatura o en el cinema? Per què?

13. Com t’imagines que es pot sentir una persona quan el seu món desapareix de sobte?Et sembla que és lògica, la reacció de l’Estanislau?

EXPRESSAR-NOS

14. Tria una època, passada o futura, i un indret i un espai concrets on t’agradariatraslladar-te. Després, explica als teus companys com seria aquesta experiència.

15. Per parelles, escriviu un diàleg breu en què l’Estanislau, un cop retornat a Bitinga,expliqui al comte d’Empúries l’experiència que ha viscut. Procureu fer-ho utilitzant la seva manera de parlar.

■ Representeu a classe el diàleg, i compareu-lo amb el que han redactat els companys i companyes.

Estic trasbalsada. De veritat. Estic escrivint, però no sé si estic en un somni, en un mónirreal o què és el que està passant. De fet ha passat aquesta tarda, però aquestes cosesno passen, no poden passar, és impossible que passin.

Ma

em

f g

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 186

187


L’entrevistaL’entrevista és un gènere periodístic amb forma de conversa entre dos interlocutors: el periodis-ta, que planteja una sèrie preparada de preguntes, i l’entrevistat, que les respon. En els mitjansde comunicació orals, l’entrevista és transmesa tal com es produeix. En canvi, en els mitjans es-crits es fa una transcripció de les paraules de l’entrevistat, i això comporta resumir o fer un ex-tracte de les idees expressades i, en general, perdre els matisos que aporta l’expressivitat en lallengua oral.

Estructura de l’entrevistaLes entrevistes solen tenir una estructura com la següent:

• Titular. Com a titular s’acostuma a recollir una afirmació de l’entrevistat que el periodista con-sidera important o, si més no, atractiva. El titular pot anar complementat per un avanttítol oper un subtítol que informen que es tracta d’una entrevista o que afegeixen alguna dada sobrela personalitat o l’activitat actual de la persona entrevistada.

• Entrada. En les entrevistes, l’entrada sol recollir la presentació de l’entrevistat: nom, edat, de-dicació, circumstàncies actuals...

• Cos de l’entrevista. És la sèrie de preguntes i respostes. Les preguntes se solen destacar ennegreta.

Tipus d’entrevistesEls dos principals tipus d’entrevista són:

• Entrevista informativa (o de declaracions). És una entrevista objectiva en què el periodistaes limita a exposar el diàleg amb l’entrevistat, sense comentaris ni descripcions interpretatives.Recull idees i opinions de la persona entrevistada a propòsit de la seva activitat professional,social, política, artística, etc., relacionades amb l’actualitat. La intenció és informar el públicdel que pensa l’entrevistat.

• Entrevista de personalitat. Aborda en profunditat la biografia, les activitats, les opinions i eltarannà de la persona entrevistada. Tot el text se centra en aquest personatge, encara que, so-vint, s’hi incorporen els comentaris del periodista, les seves valoracions subjectives de la ma-nera de ser i de fer del seu interlocutor. L’entrevista de personalitat tendeix a ser més extensaque l’entrevista informativa.

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 187

188


16. �� Llegeix atentament l’entrevista a Carles Puyol i explica la funció decadascuna de les parts següents:

• titular • subtítol • entrada

• les tres primeres preguntes • les dues últimes preguntes

■ Creus que és una entrevista informativa o de personalitat? Justifica-ho.

17. �� Feu grups de treball a l’aula. Els uns hauran de preparar unaentrevista objectiva i els altres una entrevista de personalitat a unpersonatge que tots conegueu, per exemple un professor del vostre centreeducatiu. Després de llegir-la a classe, comenteu quines diferències hi haentre el contingut de l’una i de l’altra.

18. �� Realitzeu i editeu una entrevista a partir del que heu preparat enl’activitat anterior. Hi podeu combinar preguntes d’actualitat amb altres de més profunditat.

Del record de la copa d’Europaguanyada pel Barça a París a laderrota en el Mundial de Clubscelebrat al Japó. D’un gran 2006en l’àmbit professional al dolorósacomiadament del seu pare,traspassat en un accident laboral.Carles Puyol, capità d’aquestBarça triomfant, repassa l’any quetot just acaba per al 9 Esportiu ies marca nous objectius i reptesper al 2007.

BIBIAN WEGGELAAR / Barcelona

–Llàstima que un any tan bo per alBarça acabi amb la decepció del Ja-pó...–Sí, va ser una llàstima perquè era unaoportunitat molt bonica, històrica. Iestàvem tots molt il·lusionats, no no-més els jugadors, també l’afició. Totel barcelonisme en general esperavael títol i en certa manera podríem dirque vam fallar els jugadors. Peròaquestes són les coses del futbol i nos-altres sabem que aquest equip encaraté corda. Ens hem proposat tornar alJapó passant per Atenes.

–Faci un balanç del 2006 en l’àm-bit professional.–Sens dubte, el millor de la meva car-rera. Hem guanyat la lliga, la Lliga deCampions i la Supercopa estatal. Ara,perquè tot just acabem de perdre elMundial de Clubs potser costa unamica més recordar aquells triomfs,però si et pares a analitzar el conjunt,ha estat un dels millors anys, no no-més per a nosaltres com a grup, sinóper al Barcelona com a club.–Amb tantes emocions que va viurea París, recorda exactament què vapassar durant i després del partit?–I tant que me’n recordo, i no ho obli-daré mai. És un dels dies més impor-tants de la meva carrera esportiva. Emquedo potser amb la cara de felicitatde l’equip, dels tècnics i, sobretot, dela gent. En el moment que vaig aixe-car la copa d’Europa sabia que haví-em guanyat la Champions, però non’era del tot conscient. No és fins des-prés, quan tornes a casa, que t’adonesque has aconseguit una cosa moltcomplicada i alhora molt especial.–En l’aspecte personal, el 2006 aca-ba per a vostè amb el dolor per lamort del seu pare...

–Sí, crec que el que va passar va serel pitjor moment de la meva vida, ésclar. Dit això, crec que no hi ha mésque mirar endavant. Hi ha momentsdifícils, i em sembla que per molt queho intenti explicar, només aquell aqui li passa ho entén. Amics meus hanpassat per experiències similars i òb-viament estàs al seu costat, però uncop ets a casa fas la teva vida. En can-vi, quan et passa a tu hi dónes voltesles 24 hores del dia. Hi ha momentsque et distreus i estàs bé, però de copet ve una baixada i és molt difícil. Lasort és que he tingut la fortuna d’es-tar envoltat de gent que m’ajuda.–Un dels pocs partits que el seu pa-re va veure en directe en un estadi,va ser precisament la final de París...–Sí. Crec que havia baixat a Barce-lona un cop a veure’m jugar un par-tit amb el Barça B, però un cop vaigser al primer equip, el primer partitque va veure en directe al camp va serla final de París. Això encara fa totaquell record més especial, perquè envam gaudir tots plegats.

El 9 Esportiu, 29-12-2006 (Adaptació)

«Encara tenim fam de títols»El capità blaugrana celebra els èxits del 2006 i es dol de la mort del seu pare

Titular

Subtítol

Firma

Cos

Entrada

ENTREVISTA A CARLES PUYOL

831025 _ 0182-0209.qxd 29/3/07 18:09 Página 188

189


Comprenem, comptem, analitzem i expliquem

Temps lliure, temps de lleure

1. Al migdia, entre les classes del matí i les de la tarda, què fas?a. Miro la tele.b. Xerro amb la família.c. Escolto música.d. Preparo algun treball escolar endarrerit.e. Amb prou feines tinc temps per dinar.

2. Quanta estona passa des que plegues a la tarda fins que tornes a casa?a. Entre cinc i vint minuts.b. Una mitja hora, aproximadament.c. Una hora, si fa no fa.d. Més d’una hora.

3. Amb quina freqüència fas activitats extraescolars?a. No en faig.b. 1 o 2 cops per setmana.c. 3 o 4 cops per setmana.d. 5 o més cops per setmana.

4. Si no en fas, a què dediques el tempsdes que arribes a casa fins que te’n vasa dormir?a. Sobretot miro la tele o escolto música.b. Sobretot faig deures.c. Sobretot connecto l’ordinador o jugo a

la consola.d. De tot una mica: estudio, escolto

música, xerro amb els de casa…

5. Si en fas, de quina mena són? Si en fas més d’una, marca-les totes.a. Activitat esportiva.b. Curs d’idiomes.c. Informàtica.d. Música.e. Reforç.f. Artística.

6. Quina activitat que no fas t’agradariafer?a. Arts marcials o esports d’aventura.b. Dibuix o manualitats.c. Teatre o cant.d. Natació.e. Informàtica avançada.f. Altres (quina?).

7. Amb quina freqüència llegeixes durantla setmana?a. Mai.b. Gairebé mai.c. De tant en tant.d. Sovint.e. Cada dia.

8. Et sents estressat/ada?a. No, mai.b. Una mica.c. Depèn del moment: si hi ha exàmens,

competicions…d. Sempre: tinc ganes de fer vacances!

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 189

190


19. �� Un grup de 50 estudiants de 3r d’ESO han contestat l’enquesta de lapàgina anterior. Observa alguns dels resultats que s’han obtingut i responles preguntes:

• Què fan la majoria d’alumnes al migdia? Quin gràfic t’ho indica?

• Quants alumnes, dels 50 que han contestat l’enquesta, no fan cap activitatextraescolar? Quants en fan cinc o més? Com ho has sabut?

• Quantes respostes hi ha a la pregunta 1? I a la pregunta 5? Com pot ser, això?Explica-ho.

• Pots extreure alguna conclusió, de les dades d’aquests gràfics?

20. �� Ara respon l’enquesta, individualment i amb sinceritat.

■ Feu entre tots un recompte de les respostes de tots els companys i companyes de la classe.

■ Elaboreu un gràfic estadístic per a cada pregunta, o per a les que us semblin més significatives. Escolliu el tipus de gràfic més adequat per a cada cas.

■ Expliqueu oralment els resultats de cadascuna de les preguntes. Per exemple:

● La majoria de companys amb prou feines té temps per dinar.

Són pocs/molts els qui miren la tele o escolten música.

Ningú no té temps per fer feines de classe.

■ Analitza els resultats en una breu redacció. Formula alguna hipòtesi pel que fa a les possibles causes.

21. �� En grups de tres o quatre persones, elaboreu una enquesta sobre les activitats del cap de setmana. Passeu-la a deu companys i companyesd’altres classes perquè responguin.

■ Feu el recompte de respostes i elaboreu els gràfics estadístics que us semblinnecessaris. Després, poseu els resultats en comú amb la classe i analitzeu-losconjuntament.

■ Pots arribar en alguna conclusió, després d’analitzar el resultat de totes duesenquestes? Formula-les per escrit i compara-les amb les de la resta de la classe.

Exemple

1. Al migdia, entre lesclasses del matí i les de la tarda, què fas?

3. Amb quina freqüènciafas activitatsextraescolars?

5. Si en fas, de quina mena són? Sien fas més d’una, marca-les totes.

0

5

10

15

20

25

a b c d e0%

10%

20%

30%

40%

50%

a b c d e f

a12%

d14%

b28%

c46%

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 190

191


El v

oca

bu

lari

del

s fe

nò

men

s m

eteo

rolò

gic

s

™™™™™™

22. �� Escriu aparellades cada paraula i la seva definició:

gebre boira calamarsa rosada glaç borralló

• Condensació de la humitat ambiental que a la nit es diposita en forma de gotes.

• Grans petits de glaç que cauen com si fossin pluja.

• Aigua que s’ha tornat sòlida a causa del fred.

• Barreja de gotes d’aigua amb aire que disminueix la visibilitat.

• Petita porció de neu.

• Rosada gelada.

23. �� Escriu els noms dels vents representats en aquesta rosa dels vents:

t __ __ __ __ __ __ __ __ __

m __ __ __ __ __ __ g __ __ __ __ l

p __ __ __ __ __ l __ __ v __ __ __

g __ __ __ __ x __ __ __ __

m __ __ j __ __ __

24. �� Classifica els noms següents segons si fan referència a un vent suau, a un vent intens i sobtat o a un vent molt fort:

• ventada • ràfega • ratxa • oratge • ventijol

• tifó • brisa • cicló • vendaval • huracà

25. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb el verb adequat:

• Ha ............ tota la nit i han caigut molts llamps.

• El vent ............ entre els arbres.

• No m’he endut el paraigua: sort que només ............

• Avui fa un dia espantós: plou, neva i ............

• Fa tant fred que aquesta nit ............

• Ara ............ però si qualla la neu no podrem sortir.

26. �� Escriu cada frase feta aparellada amb el seu significat:

Cridar el mal temps • • Passejar per distreure’s

Fer més mal que una pedregada • • Fer mals pronòstics

Escampar la boira • • Ser danyós

27. �� Classifica aquests adjectius segons si fan referència al fred o a la calor:

• tòrrid • bullent • gèlid • xafogós

• gelat • calent • glacial • canicular

• congelat • ardent • glaçat • fresc

28. �� Escriu el fenomen que mesura cadascun d’aquests aparells:

termòmetre - penell - anemòmetre - baròmetre - higròmetre

bufartronar

plovisquejar nevisquejar

ventejargelar

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 191

192


La juxtaposició i la coordinacióEn aquesta unitat veurem dos dels tres grans tipus d’oració composta. Es tracta de dos tipus d’oració en què les proposicions que integren l’oració es troben al mateix nivell sintàctic.

La juxtaposicióLa juxtaposició de les proposicions que formen una oració composta consisteix a enllaçar-lesmitjançant l’entonació, en l’oral, o els signes de puntuació (la coma, el punt i coma i els dospunts), en l’escrit. Exemples:

Cada dia circulen més vehicles les carreteres es col·lapsen.proposició 1 enllaç proposició 2

Truca a la tieta Carme espera la teva felicitació.proposició 1 enllaç proposició 2

En la llengua oral, aquests signes de puntuació equivalen a una pausa breu o un canvi dins d’unacorba entonativa. Fixa’t que, si canviéssim els signes de puntuació destacats per punts i seguit,tindríem oracions simples independents amb un període d’entonació diferent per a cadascuna.

Pel que fa al sentit, les proposicions juxtaposades poden expressar matisos diversos, des de lasimple suma de significats (Avui és festiu, demà fan el pont) fins a una relació deductiva de causa iconseqüència (Ha deixat la porta ajustada: tornarà aviat).

La coordinacióLa coordinació de les proposicions que formen una oració composta consisteix a enllaçar-lesmitjançant connectors (generalment, una conjunció coordinant). Exemples:

Fan una excursió cada trimestre van de colònies a l’estiu.proposició 1 enllaç proposició 2

Es prepararan uns entrepans buscaran un restaurant econòmic.proposició 1 enllaç proposició 2

En els exemples que acabem de veure, el connector és un sol mot situat entre les dues proposi-cions que enllaça. Ara bé, en certs casos la conjunció es reforça amb altres mots (Ens endurem els

nostres esquís o bé en llogarem uns) o es dobla i encapçala totes dues proposicions (Ni dormen nideixen dormir).

Pel que fa al significat, les proposicions coordinades poden expressar sentits diversos. Cada sig-nificat està en relació amb uns connectors concrets i comporta una classe de coordinació.

o

i

:

,

Act. 31 i 32

Act. 33 i 34

Act. 29 i 30

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 192

193


Act. 35 - 38Classes de coordinacióEls tres grans tipus de coordinació segons el significat són la coordinació copulativa, la disjunti-va i l’adversativa.

La coordinació copulativaLa coordinació copulativa expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades. Sis’afirmen les proposicions, es fa servir la conjunció i entre les dues proposicions.

Buida els prestatges i treu-ne la pols.

En canvi, si es neguen, s’utilitza la conjunció ni en totes dues proposicions.

Ni assaja amb el piano ni va a les classes de solfeig.

La coordinació disjuntivaLa coordinació disjuntiva expressa l’alternativa entre els significats de les proposicions coordina-des. La conjunció més habitual és o, que es pot reforçar amb bé (o bé) o també apareixent en to-tes dues proposicions. Exemples:

Entres o surts?

Parla amb el conserge o bé deixa-li una nota.

O tiren llarg o es queden curts...

En altres casos, l’alternativa es pot indicar amb adverbis com ara o verbs com sigui encapçalanttotes dues proposicions:

Ara sembla que se’n surt, ara sembla que empitjora.

Sigui ara, sigui més endavant.

La coordinació adversativaLa coordinació adversativa expressa la contraposició entre els significats de les proposicions co-ordinades. Les conjuncions més habituals són però, sinó i sinó que, i se situen entre les dues pro-posicions:

Avui ha fet més fred però no ha plogut.

No es va refiar del seu ajudant sinó que va demanar consell a un amic.

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 193

194


29. �� Copia les oracions compostes següents i separa les proposicions que lesformen. Indica en quin cas les proposicions estan al mateix nivell sintàctic ien quin tenen una relació d’inclusió:

• Hauria de regar la planta que em va regalar l’Engràcia.

• El primer plat era acceptable, el segon em va semblar exquisit.

■ En el cas de les proposicions que estan al mateix nivell, quin tipus d’enllaç les uneix?

■ En el cas de la proposició inclosa dins d’una altra, quina funció fa dins de laprincipal?

30. �� Fes una llista amb els casos de juxtaposició, de coordinació i desubordinació que trobis en l’oració següent:

31. �� Transforma aquestes parelles d’oracions simples en oracions compostesper juxtaposició de proposicions:

• Dissabte tenim esplai. Diumenge anem d’excursió amb la família.

• S’ha d’avisar el tècnic del rentaplats. Fa massa dies que la vaixella no queda eixuta.

• Anar amb moto és més ràpid. Anar amb cotxe és més segur.

• L’obesitat és una epidèmia. Afecta un percentatge important de la població delspaïsos desenvolupats.

32. �� Transforma aquestes oracions compostes per coordinació i subordinacióen compostes per juxtaposició. Explica quina relació de significat hi ha entreles proposicions enllaçades amb un signe de puntuació.

• Primer posa a bullir l’arròs i seguidament prepara l’aperitiu.

• S’han cansat d’anar a esquiar, perquè es passaven moltes hores a la carretera.

• El transport públic ha millorat molt, però encara tendim a agafar molt el transportprivat.

33. �� Escriu oracions coordinades amb un element de cada columna:

34. �� Indica si l’oració següent està composta per dues proposicionsjuxtaposades o coordinades i explica per què:

No s’ha apuntat a judo, sinó que escollirà un esport de pilota.

Proposició 1

Vés-hi amb els teus pares

Les peres són verdes

No s’adona del que fa

Dorm vuit hores a la nit

Connector

ni

o bé

però

i

Proposició 2

d’aquí a un parell de dies hauran madurat.

fa una breu migdiada.

que t’acompanyi una amiga.

accepta consells de ningú.

L’Ernest, que és molt robust, farà de camàlic; l’Oriol, que és més finet, farà el paper de galant, i en Paupodrà fer d’avi si el caracteritzem amb cura.

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 194

195


35. �� Escriu oracions que serveixin d’exemple per a les afirmacions següents:

• La primera de dues proposicions coordinades copulatives enllaçades amb ni tambéha d’anar encapçalada per ni, no o algun mot de sentit negatiu.

• La conjunció o que encapçala la primera de dues proposicions coordinadesdisjuntives, normalment pot ser eliminada.

• La primera de dues proposicions coordinades adversatives enllaçades amb sinóque ha d’anar encapçalada per un mot de sentit negatiu, com ara no.

36. �� Les conjuncions i i o, a més de proposicions, també poden coordinar altreselements. Escriu exemples en què aquestes conjuncions coordinin dossintagmes nominals, dos sintagmes adjectivals, dos sintagmes adverbials,dos sintagmes preposicionals o dos sintagmes verbals.

37. �� La conjunció coordinant adversativa sinó es pot confondre,ortogràficament parlant, amb si no, és a dir, amb la conjunció subordinantcondicional si quan va seguida de l’adverbi de negació no. Fixa’t en lesoracions següents i omple els buits amb sinó o si no:

• Afanya’t .......... vols perdre l’últim tren.

• No s’hi va encarar, .......... que va mirar de suavitzar la situació.

• No està jubilat, .......... a l’atur.

• .......... et talles els cabells, aviat no et coneixerem.

38. �� Explica què indica la coma destacada en les oracions següents:

• El mercat central obre cada tarda; els dels barris , dimarts i divendres.

• En Pau ha tret un notable de tecnologia i la Sílvia , un excel·lent.

■ En quins dels tipus d’oracions que has estudiat es produeix aquest fenomen?

39. �� Escull l’infinitiu correcte i completa les oracions amb el temps verbalindicat entre parèntesis:

• Aquest preu .......... l’allotjament i mitja pensió (present d’indicatiu incluir/incloure).

• Estem .......... des de l’estadi olímpic de París (gerundi emetre/emitir).

• No se t’.......... pas de destapar aquest pot! (present de subjuntiu ocurrir/ocórrer).

• Els candidats .......... sobre el tema dels impostos (futur debatre/debatir).

40. �� Identifica el complement directe de les oracions següents i substitueix-lo pel pronom feble adient:

• Sospito que ha tornat d’amagat.

• Engega la ràdio, Manel.

• Busca feina des de fa tres mesos.

• Enganxa cartells d’actuacions musicals.

• Acosteu-me allò, si us plau.

• M’han tallat el pollastre a quarts.

● Busquem la cabana. 1 La busquem.

Penso que caldria doblar la pensió. 1 Ho penso.

Vaig enviar sis postals. 1 En vaig enviar sis.

Exemple

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 195

196

L’accent gràfic de la o i la eAixí com la a, sempre que porta accent gràfic, el porta greu o obert (à) i la i i la u el porten aguto tancat (í, ú), en el cas de la e i la o, l’accent gràfic pot ser de les dues maneres: obert (è, ò) otancat (é, ó).

L’ús d’un o altre depèn de la pronunciació: l’accent greu o obert és per a la e i la o obertes i l’ac-cent agut o tancat, per a la e i la o tancades. Com que no sempre et podràs refiar de la pronun-ciació, per raons personals o de variació geogràfica, en aquesta unitat estudiaràs la tendència ma-joritària d’accentuació de la o i la e i també els casos menys freqüents o minoritaris.


Accentuació gràfica de la O

Tendència general

La majoria de paraules agudes que porten accent a la o el porten tancat: ó.

La majoria de paraules planes i esdrúixoles que porten accent a la o el porten obert: ò.

Exemples de la tendència general

Agudes: avió, institució, indicació, estació, blavós, famós...

Planes: afònic, tònic, atòmic, antònim, supersònic...

Esdrúixoles: lògica, tònica, còmica, rònega, històrica...

Casos minoritarisNo segueixen aquesta tendència general algunes paraules, que cal recordar:• Agudes: arròs, espòs, repòs, de debò, ressò... i tres d’ús molt freqüent: això, allò i però.

• Planes: estómac, furóncol, Gósol, Sóller...; l’infinitiu córrer i compostos (recórrer, transcórrer,discórrer...); algunes formes del verb ser (fóssim, fóssiu, fórem, fóreu).

• Esdrúixoles: fórmula, góndola, tómbola, tórtora...

Accentuació gràfica de la E

Tendència general

La majoria de mots que porten accent a la e el porten obert: è.

Però, en el cas dels mots aguts, els casos d’accent tancat són força abundants.

Exemples de la tendència general

Aguts: els numerals ordinals (sisè, setè, vuitè...), els gentilicis (japonès, senegalès, anglès...), elsnoms de comarques (Penedès, Vallès, Tarragonès...), alguns participis (admès, encès, après,promès...) i alguns mots d’ús freqüent com ara pagès, burgès, perquè, vostè, cafè, espès...

Plans: gèlid, estètic, tètric, esplèndid, Fèlix...; alguns infinitius (convèncer, reconèixer, merèixer...) ila 1a i la 2a persona del plural de l’imperfet d’indicatiu d’alguns verbs: dèiem, fèieu, quèiem...

Esdrúixols: anècdota, independència, anestèsia, dècima, histèrica...

Casos minoritaris

No segueixen aquesta tendència general algunes paraules, especialment formes verbals:

• Agudes: la majoria de formes verbals (per tant: faré, digué, mostrés...; compostos de bé i més(malbé, molt rebé, gairebé, també, només...) i mots com ximpanzé, abecé, excés, congrés, revés...

• Planes: alguns mots (préssec, préstec, cérvol, feréstec...), alguns infinitius (créixer, néixer, ésser,témer...) i algunes formes verbals: érem, éreu, diguérem, féssiu...

• Esdrúixoles: església, cérvola, feréstega, Dénia...

831025 _ 0182-0209.qxd 29/3/07 18:09 Página 196

197


41. �� Classifica les cinc vocals en tres grups segons el nivell de dificultat del’accentuació:

� És molt fàcil saber quin accent porten.

� És relativament fàcil saber quin accent porta.

� És més difícil determinar si l’accent que porta és obert o tancat.

42. �� Quines són les tres paraules més utilitzades amb un accent a la o que nosegueixen la tendència general pel que fa a l’ús de l’accent obert o tancat?

43. �� Classifica aquestes paraules en agudes, planes i esdrúixoles. Després,accentua-les i assenyala les sis que porten l’accent contrari a la tendènciageneral:

• camio • topic • neguitos • conica • indomita

• associacio • formula • fiblo • napoleonic • resso

• intencio • semito • baco • incorrer • Monica

• optica • llobrega • escorpora • socorrer • blanquinos

• atonit • histrionica • cendros • penos • raco

44. �� Fes el mateix amb aquestes paraules que porten accent a la e:

• cafe • medic • Girones • etcetera • celebre

• portugues • nomes • transgenic • cinque • xines

• tambe • dese • prestec • Xenia • tecnica

• llepola • esglesia • pressec • neerlandes • analgesic

• perfida • perque • Moianes • merit • fertil

45. �� Busca, en les pàgines d’ortografia de les unitats 2 i 3, exemples de participisi infinitius amb una e o una o accentuada. Quin tipus d’accent porten?

46. �� Busca, en les pàgines d’ortografia de la unitat 4, com solen ser els accentsdiacrítics (oberts o tancats), especialment en les formes verbals. Escriu-nealguns exemples.


Grup C

Grup B

Grup A

El poble on va néixer i créixer la meva àvia ha quedat pràcticament exclòs dels mapes. I aixòque jo el vaig conèixer en una època de màxima activitat comercial que es concentrava en

el mercat setmanal. De la plaça de l’església sortia un carreró estret i llòbrec, conegut popu-larment com el carrer de l’agutzil. De debò, però, es deia carrer de Napoleó ja que, segons latradició, amb més o menys veracitat històrica, el gran militar francès va passar una nit a la ca-sa que avui duu el número deu. Al capdavall, el carrer s’eixamplava una mica i desembocavaa la plaça de la verdura. Un pagès de cara colrada oferia la seva mercaderia sota els tímids ra-jos matiners que es filtraven entre les cases. Els préssecs de la contrada eren cèlebres per laseva dolçor. La població no hauria tingut cap interès si no hagués estat per aquella fruita es-tiuenca que esperàvem d’any en any.

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 197

198


Les abreviacions: abreviatures i símbolsUna abreviació és la representació d’un concepte o d’una o més paraules de manera escurçada osimplificada. Els tipus més habituals d’abreviacions són les abreviatures, els símbols, les sigles iels acrònims.

Les abreviaturesUna abreviatura és una abreviació formada mantenint les lletres inicials de la paraula o paraulesrepresentades, i suprimint-ne algunes de les lletres centrals o finals. Poden ser simples o com-postes, segons si representen una paraula o més d’una. Normalment, al final de l’abreviatura esposa un punt i, en alguns casos, una barra. Exemples:

carrer � c/, c. pàgina � pàg.

sense número � s/n per ordre � p.o.

Els símbolsUn símbol és una abreviació establerta per convenció i no subjecta a cap regularitat concreta. Sovint són internacionals i estan fixats per organismes oficials.

Els símbols solen estar relacionats amb la ciència i la tecnologia. Alguns són signes no alfabètics,i altres són lletres que en alguns casos s’escriuen amb majúscula o amb minúscula. Són invaria-bles i sempre s’han d’escriure sense punt final. Exemples:

hidrogen � H minut � '

caloria � cal byte � b

48. �� Relaciona cada paraula amb la seva abreviatura:

senyor • • cert.

certificat • • sr.

abril • • abr.

doctora • • a/c

a compte • • dra.

49. �� Copia les oracions següents i substitueix els mots en cursiva perl’abreviatura o el símbol corresponent:

• El capítol V tracta sobre l’economia del Tercer Món.

• Durant el segle XX es van produir grans avenços tecnològics.

• Ingressa’m els diners, si us plau, al compte corrent 0708000045.

• L’entrevista amb l’escriptor apareix en el butlletí 34.

• La temperatura actual és de 24 graus centígrads.

831025 _ 0182-0209.qxd 29/3/07 18:09 Página 198

199


50. �� Escriu les abreviatures que corresponen a les adreces següents:

• Carretera de Vic, 3, baixos dreta

• Passeig de Barcelona, 2, segon primera

• Avinguda de Palamós, 23, tercer quarta

51. �� Busca en aquesta sopa de lletres els mots que corresponen a lesabreviatures següents:

• etc.

• nre.

• rnt.

• tel.

• set.

• mpal.

• cia.

• art.

• apt.

• dte.

52. �� Escriu, en la forma masculina i femenina, les abreviatures dels ordinalsque corresponen als nombres següents:

• 1 • 4 • 7 • 10

• 2 • 5 • 8 • 18

• 3 • 6 • 9 • 21

53. �� Escriu aparellats cada símbol amb el seu significat:

O • • grau centígrad

% • • watt (unitat de potència)

ºC • • dòlar

W • • euro

$ • • lliura esterlina

£ • • oxigen

€ • • tant per cent

54. �� Busca informació sobre les diferents maneres de representar els símbolsde les hores, els minuts i els segons i escriu totes les possibilitats que trobisper a les indicacions horàries següents:

D S A T R R E M I T E N T R M

T L O O L A E R T A D O A D I

E J A R T I C L E D E M R I E

L R S A M P O T R S D B A O T

E D E S C O M P T E A R H P C

F E T F N L P I O S O E A A E

O R E A A M A O Y P U A X R T

N T M P M U N I C I P A L S E

I N B G D T Y D N I R M C A R

P O R C E C I E S N E O V D A

L F E I R E A P A R T A T E T

17:48:02

09:45:15

12:07:25

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 199

200


Tot l’enyor de demà

A Marià Manent

Ara que estic al llitmalalt,estic força content.

–Demà m’aixecaré potser,i heus aquí el que m’espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors

sota el sol,sota la lluna al vespre;

i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet

amb unes vores fetes de puntes de coixí,i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,i qui puja als tramvies

i els baixatot corrent.

I el carterque si passa i no em deixa cap lletra m’angoixaperquè no sé el secret

de les altres que porta.

I també l’aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d’un terrat.

I les dones del barrimatineres

qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,i retornen

que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d’un altre cireres vermelles.

I després l’adroguer,que treu la torradora del cafè

i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: –Ja ho té tot?I les noies somriuen

amb un somriure clar,que és el baume que surt de l’esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijousi no anirà a l’escola.

I els cavalls assenyatsi els carreters adormits

sota la vela en punxaque dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

La poesia sobre la vida i la mort

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 200

201


I el pa,posat a taula.

I l’escudella rossa,fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’esperasi m’aixecodemà.

Si no em puc aixecarmai més,

heus aquí el que m’espera:

–Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT,

L’irradiador del port i les gavines

lletra: cartaaeroplà: avióbaume: aroma intens, perfumfressa: sorollvela: lona, tela forta que cobreixla càrrega

Si m’haguessis fet néixer gra de blat

Si m’haguessis fet néixer gra de blat,que seria senzill d’arribar a ser una espiga!Llucar, créixer, florir, en l’aire assolellat,entre olivers, en una terra antiga.

Si m’haguessis fet néixer raig de llum,d’aquesta llum, Déu meu, que a tu no t’enlluerna,m’hauria estat donat de no triar el meu rumb:el meu destí fóra una recta eterna.

Però m’has creat home, fecund, fort.Has obert un camí a la meva mesura,i a cada instant he de buscar l’estel del norden la nit nostra, viva, però obscura.

Tinc por –tinc confiança. Servitudno hi hauria més dura que la de l’home lliuresi, tant més fatigat com més s’hagués perdut,pogués perdre el repòs del teu somriure.

MÀRIUS TORRES

llucar: brotarservitud: dependència, esclavatge

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 201

202


La poesia sobre la vida i la mortUn dels temes més presents en la poesia és la reflexió sobre la vida i la mort. Aquestes realitatsessencials de l’ésser humà són abordades des de punts de vista molt diversos. En aquesta unitat,concretament, estudiaràs dues mirades poètiques diferents, l’una basada en la vida quotidiana il’altra en la creença religiosa.

La poesia de la vida quotidianaLa creació poètica a partir de les experiències que el poeta té en la vida quotidiana dóna lloc a ungran ventall de temes poètics, entre els quals destaquen els següents:

• La reflexió personal sobre la vida i la mort, i el sentit que tenen totes dues. El poema de JoanSalvat-Papasseit que has llegit és un exemple de la visió íntima de la vida i de la mort que elpoeta va elaborar durant la seva malaltia.

• La família i els amics. Aquests temes es tradueixen sovint en poemes dedicats o en elegies fe-tes en ocasió de la pèrdua d’un ésser estimat.

• La natura, el paisatge i els viatges. La contemplació de la natura, del paisatge habitual del po-eta o de les ciutats o països als quals ha viatjat és un altre dels motius recurrents a partir delsquals els poetes reflexionen sobre la vida, el pas del temps, etc.

La poesia religiosaParlem de poesia religiosa quan un ésser transcendent com és Déu té un paper important en lareflexió sobre la vida i la mort que fa el poeta. La poesia religiosa pot estar dirigida a la mateixadivinitat o, simplement, referir-s’hi. Al llarg de la història, la poesia religiosa ha consistit en unalloança de Déu i dels sants cristians, però també en una interpel·lació de l’home a Déu o, fins itot, en un diàleg obert i sincer entre el poeta i Déu. En el segon poema que has llegit, per exem-ple, Màrius Torres reflexiona sobre la naturalesa humana i la seva relació amb la divinitat a quis’adreça.

55. �� Quina paradoxa conté el títol del poema de Joan Salvat-Papasseit?Relaciona aquesta contradicció lògica amb una circumstància de la vida del poeta. Busca informació sobre la seva biografia.

56. �� Rellegeix el poema Tot l’enyor de demà i analitza qui és el destinatari de la reflexió: és el mateix al llarg de tota la composició? Explica-ho.

57. �� Detecta i explica la funció que tenen aquestes dues figures retòriques en el poema:

• enumeració • polisíndeton

■ En quin vers s’acaba la utilització d’aquests dos recursos? Per què?

58. �� Explica el sentit dels quatre versos finals en relació amb tot el poema.

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 202

203


59. �� Ara llegeix el poema de Màrius Torres i respon les preguntes següents:

• A qui s’adreça el poeta al llarg de la composició?

• Com hauria estat la vida del poeta si hagués estat un gra de blat?

• Quin seria l’avantatge més important de ser un raig de llum?

• En què consisteix, però, de fet, la natura humana?

• Quins dos sentiments contradictoris expressa el poeta al començament de l’última estrofa?

• Quin és el sentit que té Déu en la vida humana?

60. �� Explica el sentit de les metàfores següents:

• un camí • l’estel del nord

• la nit nostra • el repòs del teu somriure

61. �� El pas del temps és un dels temes més freqüents en les composicionspoètiques. Llegeix aquest poema de Joan Vinyoli i explica com viu el poeta el pas del temps:

62. �� Comenta aquests dos poemes de Víctor Català, pseudònim de CaterinaAlbert, comparant les coincidències i les divergències que hi ha entre tots dos:

Temps

Torna’m, ah, torna’m als anysde la noiesa,

amb els amicsa la riera, amb el passeigi les pistes de tenis

i el ping-pong. No. No.

De vell de vella

Altre cop sols, la vida mia,com en el jorn que ens vam casar...S’han fos els cants i l’alegriai restem sols vora la llar.

Tots han volat els ocells joves,tots han volat lluny de son niu;s’han espargit les vides noves;restem tu i jo vora el caliu.

Ja ha saonat altra esperançacom en el jorn que ens vam casar:eixuga el plor de l’enyorança...Encara som dos vora la llar!

Gloriola

Ja podem morir tranquils,oh l’esposa venerada!Ja podem morir tu i joque en el món no hi fem cap falta.

La sembrada de l’amorprou ha tret brotada ufana;cada bes un espigó,cada flor una abraçada.

Eixes flors en nous amors,llavor nova han engendrada.Primavera de mon ser,fes feconda i seràs llarga.

Ja podem morir tranquils,oh l’esposa vella i santa!Ja pot caure el tronc ressec,que la vida està arrelada!

Torna’m a la furiosapassió que de mi va fer un altre.Ja no seré mai més el noique feia jocs.

I me n’alegro.

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 203

204


Normalització i normativització de la llengua catalanaLa normalització lingüística del catalàLa llengua catalana és una llengua minoritzada que es troba en una situació de conflicte lin-güístic amb les llengües castellana (en els territoris de parla catalana de l’Estat espanyol),francesa (a la Catalunya del Nord, sota jurisdicció francesa) i italiana (a la ciutat de l’Alguer,a l’illa de Sardenya). També al principat independent d’Andorra el català experimenta la pres-sió del castellà, del francès i, fins i tot, del portuguès, parlat per molts immigrants d’origenportuguès.

Dins d’aquest conflicte hi ha elements que afavoreixen la substitució lingüística del català peruna de les llengües majoritàries esmentades, però també n’hi ha que fomenten la normalitzaciódel català. La normalització lingüística és un procés de canvi social pel qual es pretén recuperarplenament l’ús normal de la llengua amenaçada. En el cas del català, les actuacions que s’han feti que s’estan duent a terme per aconseguir aquest objectiu són les següents:

• Reconeixement de l’oficialitat de la llengua catalana.

– Andorra: el català ha estat sempre l’única llengua oficial.

– Catalunya: oficial entre 1932 i 1939 i a partir de 1979.

– País Valencià: oficial a partir de 1982.

– Illes Balears: oficial a partir de 1983.

– Franja de Ponent, el Carxe (Múrcia), Catalunya del Nord i l’Alguer: no oficial.

• Prestigi de la llengua pròpia. El català va tornar a ser una llengua de cultura a partir de la re-cuperació de la literatura culta que al segle XIX va promoure la Renaixença. També és una einade promoció personal i de cohesió social per a les successives onades immigratòries que desde principis del segle XX han anat arribant a terres catalanes, especialment al Principat.

• Foment de l’ús de la llengua en els àmbits ocupats per la llengua dominant. A Catalunya, elterritori on la normalització lingüística ha avançat més, aquest fet s’ha notat a l’administraciópública (Generalitat i ajuntaments), als centres d’ensenyament (escoles, instituts, universitats),als mitjans de comunicació (diaris, revistes, ràdio, televisió, Internet), etc.

La normativització del catalàL’establiment d’una normativa de la llengua acceptada per lacomunitat que la fa servir és una condició indispensable per-què se’n pugui normalitzar l’ús públic, és a dir, a l’escola, elsmitjans de comunicació, els organismes oficials i, en general,en els documents formals, sobretot els escrits. La normativit-zació és la fixació de l’ortografia, la gramàtica i el diccionarioficials de la llengua.

La primera normativització del català va tenir lloc durantel primer terç del segle XX, amb la figura cabdal delgramàtic Pompeu Fabra.

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 204

205


L’any 1907, el polític Enric Prat de la Riba funda l’Institut d’Estudis Catalans, autoritat encar-regada de la fixació de la normativa del català. Treballant en el marc de la Secció Filològica d’a-quest organisme, Pompeu Fabra va publicar tres obres normatives bàsiques:

• 1913: Normes ortogràfiques.

• 1918: Gramàtica catalana.

• 1932: Diccionari general de la llengua catalana.

Aquestes obres de referència van ser acceptades, amb alguna adaptació, arreu de les terres deparla catalana. Posteriorment, tot i les dificultats derivades de la persecució de la cultura catala-na durant el franquisme, van ser revisades, modificades i ampliades per adaptar-les a l’evolucióde la llengua. Actualment la normativa oficial del català (ortografia, gramàtica, diccionari) es potconsultar a la pàgina web de l’Institut d’Estudis Catalans: www.iec.cat.

63. �� Explica a què atribueixes que el català assolís l’oficialitat a Catalunya alsanys trenta del segle XX i que al País Valencià i a les Illes Balears calguésesperar mig segle més.

■ Per què creus que no és oficial a la Franja de Ponent ni a la petita àrea murcianadel Carxe?

64. �� Comenta com explicaries a una persona immigrant, especialmentcastellanoparlant, a qui l’aprenentatge del català pot semblar-li unadificultat afegida, que saber català és, a la llarga, un avantatge per a ell i pera la seva família.

■ Què penses que pots fer tu personalment per afavorir aquest aprenentatge?

65. �� Classifica aquests àmbits en tres columnes, segons el nivell denormalització que creguis que hi ha assolit la llengua catalana:

• escola • ràdio • ajuntament • Generalitat

• jutjats • cinema • televisió • premsa

• Internet • món laboral • teatre • jocs d’ordinador

66. �� Connecta’t a la pàgina de l’Institut d’Estudis Catalans (www.iec.cat) i fes una breu ressenya sobre els continguts d’aquesta pàgina, amb unaincidència especial en els que es refereixen a la llengua.

■ Consulta al diccionari normatiu que trobaràs en el menúprincipal d’aquesta pàgina cinc de les paraules que has aprèsen l’apartat de vocabulari d’aquesta unitat.

■ Guarda’t en la teva carpeta de pàgines preferides aquest accésal diccionari oficial de la llengua catalana i fes-lo servir quannecessitis saber el significat d’alguna paraula.

Nivells de normalització

Alt Mitjà Baix

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 205

206

A l’oficina d’Infraccions d’Aparcament hi havia una llarga filera de finestretes, perònomés n’hi havia una d’oberta, i Conrad es va haver de posar al final d’una cua llargai lenta en una altra habitació trista entre gris i beix amb llums fluorescents. Va trigarquaranta minuts a arribar a la finestreta, on una dona demacrada, la mateixa perso-nificació de la Paciència Abusada, el va informar que havia de pagar trenta dòlars ad-dicionals. Va quedar bocabadat. Trenta dòlars, per què? Per aparcar damunt la vore-ra. Allò s’afegia als trenta dòlars per aparcar en una zona vermella i tot plegat sumava60 dòlars de multa que hauria de pagar per treure el cotxe del dipòsit. Al dipòsithauria de pagar, a més, 77 dòlars en concepte de grua. Tot plegat, feia 137 dòlars, inomés en tenia 107 i 15 centaus. I no s’acabava aquí. El dipòsit... Tota l’estona haviasuposat que el dipòsit era una instal·lació municipal al centre de la ciutat. Ara l’infor-maven que el cotxe era al pàrquing particular de la companyia de grues. On era? Al’avinguda Keeler, a Oakland Est. Conrad només sabia una cosa d’Oakland Est: hihavia les barriades més pobres. Tenia el cotxe al fons de les pitjors barriades!

Va pagar els 60 dòlars i va abandonar l’Oficina d’Infraccions d’Aparcament amb elpermís a la mà, 47 dòlars i 15 centaus a la butxaca, un cor accelerat i un problemagreu. Com podia aconseguir 29,85 dòlars més? L’única possibilitat d’aconseguir elsdiners era tornar a trucar a Jill, una perspectiva del tot aterridora. Suposant que elstingués, com els hi podia enviar? Per transferència? Havia embolicat tant la troca queni tan sols podia fer la trucada. Només tenia quinze centaus en moneda. Si haguéscomprat un diari en comptes d’una barra de xocolata amb ametlles naturals LADSchoter, ara tindria vint-i-cinc centaus.

D’esma, es va estirar el bigoti, va arrencar amb pas apressat, canviaria en monedes unbitllet de dòlar... Dues illes, tres illes, quatre illes... notava, o es pensava que notava,com li augmentava la pressió sanguínia. Al final, un petit quiosc. No va gosar dema-nar canvi. Va comprar un exemplar de l’Oakland Tribune que li va costar cinquantacentaus. Per a consternació seva, el propietari li va tornar de canvi una moneda decinquanta centaus. Una moneda de cinquanta centaus... no l’admetia un telèfon pú-blic! Tan sols després de molts precs, l’home va acceptar de canviar-la per dues mo-nedes de vint-i-cinc.

Quan se n’havia allunyat, Conrad va llençar el diari en un contenidor de la cantona-da. Tenia dos bitllets de vint dòlars, un de cinc, un altre d’un, dues monedes de vint-i-cinc centaus, una de deu i una de cinc. Es va posar a caminar de nou. Va trobar untelèfon. Hi va dipositar una moneda de vint-i-cinc. No res, inútil. Estava fora de ser-vei; no va poder recuperar la moneda; va sacsejar la palanca; va colpejar l’aparellamb la base del palmell. El va envair el pànic, i li va semblar que les extremitats se liencongien i refredaven. El cor li anava a mil. Hi va dipositar amb cautela l’últimamoneda de vint-i-cinc... i va fer una altra trucada de cobrament a destinació a Jill... ili va explicar tota la trista història.

TOM WOLFE, Tot un home (Adaptació)

Multa d’aparcament

Avaluació

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 206

207

67. �� Indica si les proposicions que integren l’oració composta següentestan enllaçades per juxtaposició, coordinació o subordinació:

D’esma, es va estirar el bigoti, va arrencar amb pas apressat, canviaria en monedesun bitllet de dòlar...

68. �� De quin tipus és l’oració composta Notava, o es pensava que notava...?

coordinada copulativa coordinada disjuntiva coordinada adversativa

69. �� Separa les proposicions que formen l’oració següent, identifica elsconnectors que les enllacen i indica quina relació de coordinació hi ha:

Tot plegat, feia 137 dòlars, i només en tenia 107 i 15 centaus.

■ Fes el mateix amb aquesta altra oració composta, més complexa:

A l’oficina d’Infraccions d’Aparcament hi havia una llarga filera de finestretes, perònomés n’hi havia una d’oberta, i Conrad es va haver de posar al final d’una cuallarga i lenta en una altra habitació trista entre gris i beix amb llums fluorescents.

70. �� Localitza els verbs de les oracions de l’activitat anterior, indica si hi haalgun verb impersonal o alguna perífrasi verbal i, si fos el cas, què expressala perífrasi verbal.

71. �� Explica la relació sintàctica que hi ha entre les proposicions queformen aquesta oració composta:

Estava fora de servei; no va poder recuperar la moneda; va sacsejar la palanca; vacolpejar l’aparell amb la base del palmell.

72. �� Indica quins tipus de coordinació trobes en l’oració composta següent:

Hi va dipositar amb cautela l’última moneda de vint-i-cinc... i va fer una altra trucadade cobrament a destinació a Jill... i li va explicar tota la trista història.

coordinació copulativa coordinació disjuntiva coordinació adversativa

73. �� Separa les proposicions que formen l’oració composta següent iexplica’n l’estructura sintàctica. Es troben al mateix nivell sintàctic totes lesproposicions?

El va envair el pànic, i li va semblar que les extremitats se li encongien i refredaven.

74. �� Escriu la norma que explica l’accentuació gràfica de cada una d’aquestes sèries de paraules:

• habitació, personificació, pressió, destinació

• dòlars, dipòsit, història

• allò, però

• paciència, transferència, telèfon

• només, tingués, hagués

75. �� Escriu l’abreviatura d’aquestes paraules:

• avinguda • municipal • companyia

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 207

208

Activitats complementàries80. �� Explica per què les paraules següents

porten accent tancat o obert i escriu trescasos més de cada tipus:

• japonès • grogós

• desè • Barcelonès

81. �� Escriu les formes verbals següents iobserva com s’inverteix la tendència generalde l’accentuació:

• Del verb ser:

– 1a i 2a plural de l’imperfet d’indicatiu

– 1a i 2a plural del passat simple

– 1a i 2a plural de l’imperfet de subjuntiu

• D’un verb model (per exemple, témer) i del verb auxiliar haver:

– 3a singular i 1a i 2a plural del passat simple

– 1a singular del futur

– 1a i 3a singular i 1a i 2a plural de l’imperfetde subjuntiu

LÈXIC

82. �� Escriu aparellats el dia de la setmana i l’abreviatura corresponent:

dilluns • • dv.

dimarts • • dj.

dimecres • • dt.

dijous • • dl.

divendres • • ds.

dissabte • • dg.

diumenge • • dc.

83. �� Escriu les paraules que corresponen a les abreviatures següents:

• am • pm • aprox.

• aj. • aC • dept.

• (a) • núm. • p. ex.

84. �� Indica el significat dels símbols següents,que corresponen a pesos i mesures:

• A • a • km/h

• r • V • CV

• MHz • t • cm3

GRAMÀTICA

76. �� Indica quin tipus de coordinaciópresenten aquestes oracions:

• Han anunciat pluges però no ha caigut ni unagota.

• Ni participa a la classe ni fa els deures.

• Afronta el problema o canvia de feina.

• Surt de l’escola i passa per cals avis.

• Trucaré sigui avui, sigui demà.

• No va venir amb la colla sinó que se’n va anarnomés amb la Mireia.

77. �� Transforma aquestes oracions compostesper juxtaposició en oracions compostes percoordinació.

• Escriu amb lletra ben clara: s’entendrà millor.

• El nivell de l’aigua pujava ràpidament;nosaltres estàvem a recer.

• S’emportarà el premi, quedarà finalista...

78. �� Identifica la conjunció coordinant de cadaoració. Després, tradueix les oracions alcastellà i explica quines diferènciesortogràfiques observes pel que fa alsconnectors.

• Penja la jaqueta i passa al menjador.

• Escriviu el vostre nom complet i indiqueu lavostra professió.

• Recordes tots els detalls o oblides el mésimportant.

• No aniré a visitar-lo, però li trucaré per telèfon.

• L’Andreu no ve amb cotxe, sinó que ve ambbicicleta.

ORTOGRAFIA

79. �� Copia aquestes paraules afegint-hil’accent que hi falta:

• creixer • interes • polvori

• diposit • quilometre • ximpanze

• terbol • gloria • raco

• progres • aixo • merce

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 208

209

Abreviació. Representació d’una o més paraules demanera escurçada o simplificada.

Abreviatura. Abreviació formada mantenint les lletresinicials de la paraula o paraules representades, i su-primint-ne algunes de les lletres centrals o finals.

Coordinació. Estructura d’oració composta amb lesproposicions al mateix nivell sintàctic i enllaçadesamb un connector.

Coordinació adversativa. Coordinació que expressa lacontraposició dels significats de les proposicionscoordinades.

Coordinació copulativa. Coordinació que expressa lasuma dels significats de les proposicions coordina-des.

Coordinació disjuntiva. Coordinació que expressal’alternativa entre els significats de les proposicionscoordinades.

Entrevista. Gènere periodístic dialogat en què una per-sona (entrevistador) fa preguntes i la persona entre-vistada les respon.

Juxtaposició. Estructura d’oració composta amb lesproposicions al mateix nivell sintàctic i enllaçadesmitjançant canvis en l’entonació o signes de pun-tuació.

Normalització lingüística. Procés de canvi pel qual espretén recuperar plenament l’ús normal d’una llen-gua amenaçada o minoritzada.

Normativització. Procés de fixació de l’ortografia, lagramàtica i el diccionari oficials d’una llengua.

Símbol. Abreviació establerta per convenció i no sub-jecta a cap regularitat concreta. Sovint són interna-cionals i estan fixats per organismes oficials.


Si resols el joc de l’escaquer trobaràs el nom de dues persones i un document molt importants per a la normativització del català.

Definicions

Dona que es dedica professionalment a la fotografia.

D’una manera popular.

Treuen una part de la mel del rusc de les abelles.

Sotmeteres (algú o alguna cosa) a repressió.

Faria el badoc.

12 13 14 15 16 21 17 18 19 20 25 21 22 28 23 24 25 26 27 28

ENTRETENIMENTS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 111

2

29 30 31 32 33 34 48 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 473

42 2 20 35 39 10 28 7 11

9 40 46 34 44 6 12 29

27 24 21 30 16 19 14 26 8

4 38 17 45 23 41 31 32 5 13 37

25 33 1 36 43 3 15 18 22 47

831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Página 209

210

Progressos evidents8

Hi ha molts col·lectiusque treballen permillorar lescondicions de vida depersones d’arreu delmón, especialment enpaïsos consideratsdel Tercer Món, quepateixen mancancesde tota mena. Una deles mancances mésgreus és la sanitària.

Com podem conèixerles activitats que duua terme una ONGcom Farmacèuticssense Fronteres?Doncs entrevistant undels responsablesd’aquestaorganització.

–Les dades evidencien que al nostre países consumeixen molts medicaments, peròel consumidor té informació del que pren?–En general sí, sobretot pel que fa alsmedicaments bàsics. El problema és l’úsque se’n fa. Primer, recorrem amb mas-sa facilitat als fàrmacs, sobretot per au-tomedicar-nos, i a més som molt anàr-quics a l’hora de seguir un tractament.La majoria de pacients no prenen els an-tibiòtics durant el nombre de dies pres-crit. Quan s’acaben els símptomes delmalestar abandonen el tractament i aixòen disminueix l’eficàcia. Així mateix, hiha una infravaloració del farmacèuticcom a professional sanitari capacitat per

Àngel Huélamo, director tècnic de l’organitzacióFarmacèutics sense Fronteres

«Cal posar fi a la idea queajudar és oferir caritat»Ángel Huélamo ha tornat fa pocs dies d’un periple per països de Sud-amèrica en elsquals Farmacèutics sense Fronteres (FSF) fa el seu treball. Aquesta veterana ONG tél’objectiu de prestar ajuda sanitària a poblacions que sofreixen les conseqüències dela pobresa en la salut. Amb seu a diferents llocs del món, aspira a aconseguir que elsmedicaments bàsics deixin de ser productes de luxe, amb el convenciment que es potestendre una xarxa de repartiment de genèrics autònoma i justa. Fa un temps FSF vadeixar de demanar medicaments donats per la població perquè restava eficàcia a laseva missió i avui és la mateixa indústria farmacèutica la que els proveeix defàrmacs. La seva funció consisteix a col·locar les partides al lloc de destinació i aformar la població per dotar-los d’autonomia. Huélamo narra amb satisfacció elsavenços dels últims lustres, destaca que les persones que reben l’ajuda quedencapacitades per continuar la tasca, però lamenta les polítiques d’alguns països, enquè les dificultats més grans es troben en uns governs més interessats a fer negoci quea servir els seus ciutadans.

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 210

211


exercir l’atenció al pacient. S’oblida que el far-macèutic pot oferir un assessorament gratuïtper a malalties lleus, o bé derivar a una con-sulta d’atenció primària un pacient que nodóna importància a un símptoma i podria te-nir-ne.

–Aquesta infravaloració, ¿no pot ser degudaal fet que a les farmàcies comparteixen espaimedicaments i productes generals?–Tots els productes que s’hi venen, inclososels que no són medicaments, tenen un per-mís concret i són sotmesos a un control es-tricte perquè es puguin comercialitzar en unafarmàcia. A això s’afegeix que qui entra en unafarmàcia no ho fa com si ho fes en un altre co-merç, sinó amb l’expectativa de rebre asses-sorament del professional que l’atén.

–Es destinen molts diners a la investigació decremes anticel·lulítiques, per exemple, men-tre que la penicil·lina és un producte de luxe enalguns països. ¿Quin paper té en això Farmacèu-tics sense Fronteres?–La nostra missió és aconseguir que els fàr-macs inclosos en la llista de medicaments es-sencials confeccionada per l’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS), arribin a tot elmón. Per això comptem amb l’ajuda de la in-dústria farmacèutica. En els nostres inicis esva debatre sobre la conveniència de recórrer-hi, però vam decidir no entrar a qüestionar laseva activitat. Entenem que com a entitat em-presarial que és la mouen interessos de mer-cat. Encara més, en alguns projectes són lesnostres millors aliades mitjançant la donacióde fàrmacs, i fins i tot algunes vegades fan to-tes les gestions necessàries per col·locar en-viaments a les duanes.

–Precisament denuncien que és a les duanes ontroben més problemes. Per què?–Per la mala política i per la corrupció quehi ha. De vegades es retenen contenidors ales duanes, només per exigir que els abonemmés aranzels. Això retarda l’entrada al paísd’una partida de medicaments que està ad-mesa i amb tots els papers en regla, peròaquest retard reporta beneficis abundants alsqui administren les duanes. Altres vegadesens trobem que han canviat la llista de medi-

caments que admet el país sense donar raonsper fer-ho, amb la qual cosa s’embarga deter-minat fàrmac, que es perd. Encara que costidir-ho, les dificultats més grans ens les impo-sen els governs dels països on volem arribar.

–Una vegada dins, ¿no ensopeguen amb inte-ressos de les mateixes indústries o amb lesfarmàcies del país?–El nostre radi d’acció no són les grans ciu-tats. En totes hi ha oficines i laboratoris. Lesnostres aspiracions són més modestes, volemarribar a àrees en què la població ha de recór-rer molts quilòmetres per poder aconseguirun fàrmac bàsic. La manera d’actuar consis-teix a recórrer zones amb el que anomenemuna farmaciola, és a dir, un petit contenidorben assortit i accessible a l’economia de la so-cietat a la qual ens dirigim. Precisament, el costeconòmic dels medicaments és la seva prin-cipal dificultat. Un dispensari social no sol te-nir problemes d’actuació si es limita a oferir elmés bàsic de tot, i a evitar entrar en competèn-cia amb farmàcies particulars de la zona.

–En aquesta línia, les ONG intenten involucrarpersones autòctones en les seves activitats. Troben la manera de fer-ho?–En alguns països es mantenen paràmetres decaritat. Però així no s’aconsegueix el propòsitfinal d’abastiment autònom, l’únic que fa pos-sible un repartiment real i just. La nostra formad’actuar va encaminada a atendre la població

Enviament de medicaments a Burkina Faso.

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 211

212


que ho necessita, però intentant en tot momentdotar-los dels mitjans necessaris perquè la ges-tió del repartiment sigui autònoma.

–No és estrany que una persona que viatja a Àfri-ca o a Sud-amèrica es plantegi la conveniènciade portar medicaments per donar-los allà. Quèli sembla?–Si es tracta d’un particular, li diria que, seguintles instruccions de l’OMS, és millor que no hofaci. A més d’introduir un producte sanitari sen-se posar-ho en coneixement de les autoritats,fet que li pot generar un problema seriós, el tu-rista rarament arriba a connectar amb els quiaspira a ajudar. D’altra banda, ¿quin fàrmac por-ta, en quina llengua està escrit el prospecte iper a què és? Quan fèiem recollida de medica-ments entre particulars havíem de seleccionarels productes, perquè en trobàvem alguns con-tra el colesterol, per exemple, inútils en llocsen què la pandèmia és la fam o la desnutrició.De tota manera, és més habitual que un col·lec-tiu tingui la iniciativa d’enviar medicaments.Llavors oferim la nostra ONG com a via. És lamanera més pràctica de portar endavant el te-ma perquè la burocràcia a què t’enfrontes ésenorme.

–Si del que es tracta és de pal·liar una crisi fruitd’una tragèdia o una catàstrofe, com actuen?

–L’experiència ens diu que el més eficaç éstreballar amb altres ONG. En el cas del tsu-nami asiàtic, nosaltres ens vam posar en con-tacte amb Missatgers de la Pau, que ja es-taven treballant a la zona, i va ser a ells a quivam enviar les donacions que vam gestio-nar.

–¿Serveixen els mateixos medicaments en qual-sevol lloc del món?–En termes generals, sí. Ara, als països desen-volupats necessitem antibiòtics de tercera ge-neració, més forts i, per cert, amb més efec-tes secundaris. Però la medicina de prevenció,que és la més eficaç, serveix igual a tot arreu.Són cada vegada més els països en disposi-ció de posar en marxa campanyes infantils devacunació amb les quals protegeixen la sevapoblació.

–Precisament se sent dir els últims temps que acausa de la immigració i del moviment de per-sones pel món, s’estan important malalties, oreapareixen patologies que es pensaven supe-rades. Tenen constància d’això?–Excepte les malalties tropicals o exòtiquesque es pot emportar un viatger, és molt difí-cil afirmar que s’importen o s’exporten ma-lalties.

Revista Consumer (Adaptació)

Intervenció a Sri Lanka després del tsunami del desembre del 2004.

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 212

Licm

t s

213


™™™

OBTENIR INFORMACIÓ


• periple • anàrquic • ensopegar • pandèmia

• genèric • aranzel • autòcton • pal·liar

• lustre • embargar • paràmetre • patologia

2. Completa les oracions següents amb l’opció més adequada:

• Els medicaments bàsics són els que...

tenen com a base un altre medicament.

es consumeixen o es recepten habitualment.

milloren, bàsicament, el mal de cap.

• Els medicaments genèrics són els que...

tracten malalties epidèmiques

estan generalitzats entre la població

es venen sense marca comercial

3. Copia aquestes definicions i completa-les amb el mot adequat:

un antibiòtic la penicil·lina un fàrmac

• …....…… és qualsevol medicament.

• …....…… és una substància química o natural que combat o elimina els microorganismes.

• …....…… és el nom gèneric de determinats compostos d’origen natural o sintètic, efectiuscontra els bacteris i els fongs.

4. Quina funció fa l’entrada de l’entrevista?

• Resumeix íntegrament l’entrevista posterior.

• Presenta l’entrevista amb el responsable de Farmacèutics sense Fronteres.

• Presenta la tasca de cooperació que duu a terme aquesta ONG.

• No té res a veure amb l’entrevista.

5. Busca en aquesta entrevista fragments que tinguin característiques dels textosargumentatius. Selecciona’ls i explica-ho.

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 213

214


INTERPRETAR EL TEXT

6. Expressa la teva opinió sobre el títol que encapçala l’entrevista: ¿Creus que justificaels principis que guien Farmacèutics sense Fronteres?

7. Indica si és cert (C) o fals (F) que aquestes afirmacions corresponen a la personaentrevistada:

• Farmacèutics sense Fronteres desenvolupa les seves activitats a tot el món.

• FSF forma la població en la gestió autònoma del repartiment de medicaments.

• L’ús dels medicaments que es fa al nostre país és l’adequat.

• En el nostre país no es valora prou la tasca del professional farmacèutic.

• Els habitants dels països desenvolupats són poc resistents als antibiòtics.

• Els països poc desenvolupats activen campanyes de vacunació infantil.

• L’OMS vetlla perquè hi hagin uns medicaments considerats essencials.

• Els laboratoris farmacèutics investiguen molt per al Tercer Món.

• Els turistes no haurien de dur productes sanitaris a l’Àfrica o Sud-amèrica.

• Cal la col·laboració entre les ONG per gestionar les donacions de medicaments.

8. Desenvolupa aquests raonaments, que fa el director tècninc d’FSF:

• La indústria farmacèutica es mou per interessos de mercat, però és una bona aliada en latasca d’aquesta ONG perquè...

• La corrupció i la mala política que imperen en determinats països retarden el lliurament departides de medicaments perquè...

• FSF vol arribar a aquelles àrees on no arriben els fàrmacs bàsics i per això la seva manerad’actuar consisteix a...

9. ¿Consideres que l’entrevistador formula les preguntes de manera que facilita els raonaments de la persona entrevistada? Per què?


10. ¿Creus que els problemes amb què es troben els membres d’FSF són importants a l’hora de dur a terme la seva missió?

11. Tria les dues idees expressades per l’entrevistat que t’hagin impressionat més i explica’n els motius.

12. Quin objectiu bàsic creus que es pretén aconseguir amb l’entrevista al responsabled’aquesta ONG? Consideres que l’ha aconseguit?

13. Explica què respondries a algú que afirmés que l’arribada massiva de personesd’altres continents pot fer-nos encomanar malalties que ja estaven eradicades.

EXPRESSAR-NOS

14. Elabora un eslògan que inciti la població a fer un consum responsable delsmedicaments.

15. Busqueu informació sobre algunes malalties que afectin els països del TercerMón i que estiguin eradicades en els països desenvolupats. Després, feu-ne una llistai expliqueu-ne algunes a la resta de companys i companyes.

Ma

em

f g

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 214

215


Els gèneres periodístics d’opinióEls gèneres periodístics d’opinió són textos argumentatius publicats als mitjans de comuni-cació en els quals els periodistes o els col·laboradors d’aquestes empreses informatives expres-sen la seva visió d’uns fets o d’una realitat social determinada. Hi ha diversos gèneres periodís-tics d’opinió:

• L’article d’opinió. S’hi expressa l’opinió de qui el signa, que no necessàriament ha de coin-cidir amb el del mitjà de comunicació on es publica. Pot ser des d’un breu apunt sobre l’ac-tualitat fins a articles més llargs i aprofundits. Solen aparèixer a la secció d’opinió dels diariso també distribuïts en les diverses seccions de política, societat, economia, internacional...destacats al costat de les notícies corresponents. També en els mitjans audiovisuals aparei-xen articles d’opinió. Cada cop més, en els articles d’opinió figura l’adreça electrònica del’autor, cosa que permet que el lector pugui adreçar-li algun comentari. Vegem un exempled’article d’opinió:

Què trien els nens i les nenes?

M’agradaria que m’arribés algun estudi sobrequins regals han demanat als Reis Mags,aquest any, els nens i les nenes. Per separat,vull dir.

Tot i que ja fa bastants anys que hi ha veusigualitaristes que afirmen que hi ha una dis-criminació per part dels pares i de la publicitatcomercial, no sembla que la denúncia hagiproduït gaires efectes. Penso que si hi ha tra-dicionalment regals per a nens i per a nenes,aquesta distinció té un estimable percentatgeque és natural, i no forçat. No vull dir que nohi hagi casos de discriminació, però pensoque només serà apreciable en determinadesjoguines.

Però no conec dades d’una possible evolució,i per això m’agradaria disposar d’una investi-gació solvent. Abans, per exemple, era típicque els nens demanessin cotxes. Els cotxeseren regals masculins. Socialment, la realitatha canviat moltíssim. El percentatge de donesque condueixen un automòbil és molt elevat.Aquesta evolució ha fet que les nenes tambédemanin cotxes per Reis? Ho dubto.

En l’èxit actual de les anomenades consolesamb jocs, les nenes hi tenen un paper impor-tant? Perquè avui l’ús d’aparells tecnològicsno és pas exclusiu dels homes. Hi ha tot unmón informatitzat que les dones s’han fetseu, i en què demostren una aptitud excel-lent. Què ens dirien les enquestes sobre si les

nenes senten algun desig apreciable peraquestes joguines?

Cal tenir en compte que en aquest cas, comen altres, el pes de la tradició no existeix, nohi ha cap educació per sexe sobre aquests re-gals. El cas de l’antic mecano és diferent. En-cara que tinguessin a l’abast aquell joc de pe-ces metàl·liques per construir camions ogrues, a les nenes no els interessava en abso-lut. Perquè ni els passava pel cap ser enginye-res o arquitectes. Ara sí que n’hi ha. I quantesnenes hi ha que demanen jocs de construc-ció?

Són preguntes que em faig des del desconei-xement de les peticions que ells i elles han feten la carta als Reis. Però sospito que hi hamoltes nenes que sí que han demanat un mò-bil. Si és així, haurem de rebaixar la importàn-cia que s’ha donat als pares en l’elecció de lesjoguines per als fills, i donar més paper als de-sitjos dels nens i de les nenes.

Per què el mòbil també és un regal femení?Potser perquè des de petites, a les noies elsinteressa molt la comunicació.

JOSEP MARIA ESPINÀS, El Periódico, 3 de gener del 2007

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 215

216


16. �� Quin fet d’actualitat motiva l’article d’opinió de Josep Maria Espinàs?

17. �� ¿Creus que l’autor de la columna vol defensar una teoria o, més aviat,posar en dubte una afirmació comunament acceptada? Argumenta-ho.

18. �� Fes una llista dels diferents exemples que aporta l’autor i explical’argument al qual dóna suport cada un.

19. �� Fes una llista de les expressions i dels recursos expressius que fa servirEspinàs per evitar de ser desqualificat pels qui opinin el contrari que ell.

20. �� Al marge de la qüestió de la diferenciació o discriminació de gènere,l’autor expressa una opinió personal pel que fa a la tria de joguines. Copia-lai comenta si hi estàs totalment o parcialment d’acord.

21. �� Escriu un article d’opinió sobre el tema de les diferències de gènere en lesaficions dels adolescents.

22. �� Busca, en un diari imprès o digital, exemples dels diferentsgèneres d’opinió i presenta’ls a la classe.

• L’editorial. S’hi expressa l’opinió del mitjà de comunicació sobre algun tema d’actualitat re-cent. Reflecteix la ideologia de la publicació o l’emissora. Per això, al contrari que la resta d’ar-ticles d’opinió, no va signat. L’elabora el consell de redacció del mitjà, format pels caps de lesdiferents seccions, i el supervisa i, si convé, corregeix, la direcció. L’ editorial sol aparèixer en-capçalant la secció d’opinió o obrint un programa de ràdio, especialment en els informatiusdel matí o del vespre.

• La crítica. S’hi valoren diferents manifestacions artístiques: musicals, teatrals, literàries, cine-matogràfiques, etc. Les crítiques són d’actualitat i les elaboren els crítics, periodistes especialit-zats en les diferents arts.

• L’acudit i la tira còmica. S’hi expressa l’opinió del dibuixant o ninotaire que signa aquests gè-neres, que es caracteritzen per la combinació d’imatge i text i pel to humorístic. En els mitjansaudiovisuals, hi ha espais còmics centrats en la sàtira política, social i esportiva, que tambécreen opinió.

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 216

217


Fem preguntes amb sentit

23. �� Llegeix la biografia de Mohandas Gandhi. En sabies res? Quins aspectesde la seva trajectòria vital et criden l’atenció?

24. �� Ara que coneixes aspectes de la vida del personatge, pensa trespreguntes que t’agradaria fer-li.

■ Posa-les en comú amb la resta de la classe.

■ De totes les de la classe, trieu entre tots les cinc que us semblin mésinteressants.

25. �� Escolliu un company o companya de classe que faci veure que és Gandhi, ifeu-li les preguntes com si fos una entrevista. Després valoreu si les sevesrespostes són adients, d’acord amb el personatge.

Mahatma GandhiMohandas Karamchad Gandhi (1869-1948): estadista indi, una de les persona-litats més importants del segle passat. Esva casar molt jove, d’acord amb la tradi-ció religiosa del seu país, i va estudiarDret a Anglaterra. El va influenciarmolt profundament la lectura de la Bí-blia i del Bhagavad-Gı-ta- , el llibre sagratde l’hinduisme. Va exercir l’advocacia aSud-àfrica, on treballaven molts compa-triotes en condicions difícils. Va lluitarpels drets de les persones, aplicant dosprincipis que el van acompanyar tota lavida: l’ús de la veritat i la no-violència.Més tard va renunciar a la vida còmodaque duia i va predicar l’austeritat i l’espi-ritualitat. En tornar a l’Índia tenia mi-lions de seguidors, que l’anomenavenMahatma (gran ànima). Va endegarcampanyes de desobediència civil pacífi-ca destinades a reclamar la independèn-cia de l’Índia. Les autoritats britàniquesel van empresonar i ell va protestar amb

vagues de fam. En acabar la SegonaGuerra Mundial, la colònia britànica esva dividir en dos països: l’Índia, de ma-joria hindú, i el Pakistan, de majoriamusulmana. Pel fet de defensar la con-vivència pacífica dels dos credos, unfanàtic hindú el va assassinar.

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 217

218


Per fer una entrevista impossibleEn ocasions pot resultar interessant plantejar un treball biogràfic en forma d’entrevista.

Només cal informar-se a fons sobre el personatge i imaginar com respondria les nostres preguntes.

Fer això suposa l’esforç de ficar-se en la pell de la persona, però segur que el resultat és d’allò mésoriginal.

26. �� Relaciona aquests noms amb el tret més definitori de la seva personalitat.Si et cal, busca’n informació.

27. �� Per parelles, documenteu-vos sobre la vida i els actes importants d’undels personatges de l’activitat anterior. Podeu buscar-ne informació aInternet o en enciclopèdies.

■ Contrasteu la informació almenys en dues fonts diferents.

■ Prepareu les preguntes que fareu durant l’entrevista i les possibles respostes del personatge. Procureu no limitar-vos als aspectes més anecdòtics, com perexemple: Quin dia va néixer vostè? Quin any va acabar la carrera? Intenteu ferpreguntes que impliquin una certa anàlisi de la personalitat de l’entrevistat.

■ Representeu l’entrevista davant de la classe seguint el guió de tot el que heupreparat. Un assumirà el paper d’entrevistador i l’altre del personatge entrevistat.

■ Escolteu les entrevistes que ha preparat cada parella de companys i companyesde classe. Un cop hagueu sentit unes quantes entrevistes, decidiu quinpersonatge us sembla més interessant i per què.

inventor nord-americà

activista pels dret humansnord-americana

científicafrancesa

científiccatalà

Marie Curie Rosa Parks Thomas A. Edison Joan Oró

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 218

219


El v

oca

bu

lari

del

s re

mei

s i l

es m

edec

ines28. �� Escriu aparellats cada mal o molèstia amb el remei corresponent:

contractura • • antitèrmic

ferida • • iode

migranya • • laxant

debilitat • • reconstituent

restrenyiment • • analgèsic

diarrea • • dieta astringent

febre • • massatge

29. �� Copia les oracions següents i completa-les amb la paraula adequada:

• M’he tapat la butllofa amb ..........

• Per al mal de coll li ha anat molt bé fer ..........

• Es neteja la rascada amb ..........

• Ha tingut una infecció i ha hagut de prendre ..........

• Es protegeix la cremada amb ..........

• Ara li posaré .......... en aquesta úlcera.

30. �� Escriu agrupades les paraules que signifiquin el mateix:

31. �� Aparella la forma amb què es presenta el medicament amb la via d’aplicació:

pomada • • via ocular

xarop • • via rectal

injectable • • via parenteral

supositori • • via oral

inhalador • • via nasal

col·liri • • via tòpica

32. �� Copia juntes cada paraula amb la seva definició:

• Doctrina mèdica que propugna com a elements terapèutics productes naturals.

• Pràctica terapèutica oriental consistent en la inserció d’agulles en punts del coshumà.

• Conjunt de mitjans que preserven els individus i les societats de les malalties.

• Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat.

• Neurosi caracteritzada per una preocupació excessiva per la salut pròpia.

• Sistema terapèutic basat en la potenciació i la dinamització dels productesmedicinals.

hipocondriaplacebohomeopatiaacupunturanaturismeprofilaxi

píndola - ungüent - remei - comprimit - alcohol - medecina untura - purgant - pastilla - laxant - esperit de vi - medicament

una gasauna tiretacotó fluixun apòsitantibiòticsgàrgares

831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Página 219

220


La subordinacióEn aquesta unitat veurem el tercer gran tipus d’oració composta: l’oració composta per subordi-nació. Aquesta estructura oracional es caracteritza perquè les proposicions que integren l’oracióes troben en nivells sintàctics diferents. L’enllaç, d’altra banda, es fa mitjançant connectors.

Proposició principal i proposició subordinadaEn el cas de l’oració composta per subordinació no parlarem de proposició 1 i de proposició 2,com hem fet en el cas de proposicions juxtaposades o coordinades seguint l’ordre d’aparició. Enaquest cas, haurem d’introduir dos termes nous: proposició principal i proposició subordinada.

La jaqueta que em vaig emprovar em venia petita.

proposició subordinadaproposició principal

Observa que també hi ha casos de subordinació a tres o més nivells:

En aquest cas, la proposició quan feien rebaixes és subordinada d’una altra proposició subordina-da, que em vaig emprovar, que alhora és subordinada respecte a la proposició principal.

Classes de subordinacióHi ha diferents classes de subordinació segons a quin tipus de sintagma equival la proposició sub-ordinada:

• Les proposicions subordinades substantives equivalen a un sintagma nominal. Exemple:

Demanen que els ajudem. 1 Demanen una ajuda.pr. subordinada substantiva SN

• Les proposicions subordinades adjectives equivalen a un sintagma adjectival. Exemple:

He trobat un amic que em comprèn. 1 He trobat un amic comprensiu.pr. subordinada adjectiva SA

• Les proposicions subordinades adverbials equivalen a un sintagma adverbial. Exemple:

Rega les plantes quan sigui fosc. 1 Rega les plantes després.pr. subordinada adverbial SAdv

La subordinació substantivaLes proposicions substantives són aquelles que poden actuar com un sintagma nominal. Pertant, poden fer les funcions sintàctiques típiques que acompliria un SN: subjecte, atribut, com-plement directe. També poden assumir funcions pròpies de sintagmes preposicionals, com ara lade complement de règim. Exemples:

La proposta dels socis és que es convoquin eleccions a la presidència.proposició subordinada substantiva en funció d’atribut

Es refien que els familiars i els amics col·laboraran amb ells.

proposició subordinada substantiva en funció de complement de règim

La jaqueta que em vaig emprovar quan feien rebaixes em venia petita.

Act. 36 - 42

Act. 34 i 35

831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Página 220

221


En el primer exemple la proposició substantiva equival a un sintagma nominal del tipus la con-

vocatòria d’eleccions a la presidència, mentre que en el segon equival a un sintagma preposicionalcom ara de la col·laboració dels familiars i els amics.

La subordinació adjectivaLes proposicions adjectives són aquelles que poden actuar com un sintagma adjectival i, pertant, fan la funció pròpia dels adjectius: complement del nom.

El cotxe que acabem d’estrenar és molt segur i còmode.pr. subordinada adjectiva en funció de complement del nom

Fixa’t que la proposició adjectiva equival a un sintagma adjectival del tipus nou.

La subordinació adverbialLes proposicions adverbials són aquelles que poden actuar com un sintagma adverbial. N’hi hade dos tipus:

• Les que fan la funció de complement circumstancial de lloc, de temps o de manera.

Desa les eines on t’indiqui l’encarregat.

pr. subordinada adverbial en funció de CC de lloc

Fixa’t que la proposició adverbial on t’indiqui l’encarregat equival a un sintagma adverbial quefa funció de complement circumstancial de lloc del verb desar, com ara allí dins.

• Les que fan la funció de complement adjunt de la proposició principal. Expressen causa,conseqüència, condició, comparació, finalitat i concessió.

M’he queixat per escrit perquè de paraula no em feien cas.

pr. subordinada adverbial en funció de complement adjunt

Observa que, en aquest cas, la proposició perquè de paraula no em feien cas és més difícil decommutar per un sintagma adverbial (podria ser, per exemple, finalment) perquè fa referènciaa tota la proposició principal (no només al verb m’he queixat) i n’expressa la causa. En aquestsegon cas, per tant, la inclusió de la proposició subordinada no es produeix dins d’un consti-tuent de la principal, sinó dins de la principal en conjunt.

33. �� Classifica les oracions compostes següents en compostes per juxtaposició,per coordinació o per subordinació:

• Aplaudeixen amb ganes l’equip de casa, però no esbronquen el visitant.

• O m’apugen el sou o buscaré una altra feina.

• Quan vagis al mercat, porta’m mig quilo de cigrons cuits.

• Trenca el teu silenci, denuncia les agressions.

• Es va menjar un entrepà perquè faltaven dues hores per al dinar.

• Baixa’t aquest programa: t’anirà bé contra els virus.

• L’amanida que vaig tastar diumenge era deliciosa.

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 221

222


™™™™™

34. �� Copia les oracions compostes següents, subratlla les proposicionssubordinades que contenen i indica quina d’aquestes funcions facadascuna:

CN CD CC Atr CI

• La meva opinió és que hi ha massa tolerància amb els conductors temeraris.

• Van decidir que atorgarien la medalla de la ciutat a Miquel Guanyavents.

• El campanar que veieu al fons és el de Santa Maria del Mar.

• Van llençar-se per la tirolina com els ho havien explicat els monitors.

• Consulteu els vostres dubtes als qui més hi entenen.

35. �� Reescriu les oracions següents substituint les paraules destacades perproposicions subordinades, de tal manera que l’oració composta resultantcontinuï tenint sentit:

• L’orador va defensar una idea.

• Si pots, envia’m les imatges escanejades.

• Ara trucaré al meu amic madrileny.

• Buiden el contenidor del vidre sorollosament.

• He decidit una cosa.

• Doni’m una coca d’aquestes més cuites.

36. �� Copia la proposició subordinada de les oracions compostes següents,indica a quin sintagma equival i, per tant, de quin tipus és:

• En Genís ha dit que no s’entén amb els seus companys.

• Estudien l’oferta que els ha fet recentment l’empresa.

• Quan s’acaba la festa major se’n van de viatge.

• Les lectures que ens han recomanat són molt variades.

37. �� Complementa els verbs següents amb una proposició subordinadasubstantiva que comenci amb un dels connectors del requadre, de maneraque en resulti una oració composta amb sentit complet:

que si què qui quin

• Li van preguntar... • Saps...

• Personalment, opino... • Dubtava...

• Digues... • Explica’m...

38. �� Completa els verbs següents amb l’estructura indicada entre parèntesis:

• Penseu (+ SN)

• Penseu (+ SP)

• Penseu (+ SV que comenci per un infinitiu)

• Penseu (+ proposició subordinada que comenci per la conjunció que)

• Penseu (+ proposició subordinada que comenci pel pronom interrogatiu què)

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 222

223


39. �� Les proposicions subordinades d’aquestes dues oracions comencen ambque. Explica la diferència bàsica que hi ha entre l’una i l’altra.

40. �� Escriu oracions compostes que incloguin una proposició subordinadaadjectiva amb els connectors següents:

• que • la qual • amb què

41. �� Escriu oracions compostes amb proposicions subordinades adverbials queexpressin lloc, temps i manera. Fes servir, respectivament, els connectors on,quan i com.

42. �� Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F). En el cas deles falses, escriu l’afirmació correcta. En el cas de les certes, posa’n exemples.

• Perquè es pot escriure amb accent o sense accent.

• Perquè es pot escriure amb accent obert o amb accent tancat.

• Perquè es pot escriure junt o separat.

• Perquè pot expressar causa o finalitat.

43. �� En l’imperatiu d’alguns verbs irregulars hi ha vacil·lacions. Observaaquests dos models:

dir beure

digues beu

digui begui

diguem beguem

digueu beveu

diguin beguin

■ Ara conjuga l’imperatiu dels verbs encendre, voler, venir, ser, creure, moure, viurei estar.

44. �� Torna a escriure les oracions següents substituint el complementindirecte pels pronoms li o els. Si és possible més d’una opció, escriu-lestotes:

● Han regalat joguines als nens malalts. � Els han regalat joquines.

• Ofereixen beguda als corredors.

• Dóna el biberó al bebè.

• Heu d’oferir confiança als clients.

• Pau, reparteix els plats i els coberts als convidats.

• Porta el material als operaris.

■ Quins són els pronoms febles catalans equivalents als castellans le i les? Quin calc sintàctic cal evitar?

Model

Provoques que m’enfadi amb tu.

Em compraré la bicicleta que pesi menys.

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 223

224

L’ús de l’apòstrofRecorda que en català es poden apostrofar l’article singular masculí i femení (el i la), l’article per-sonal masculí i femení (en i na), la preposició de i certs pronoms febles.

Exemples: l’arqueòleg, l’hospital, n’Eudald, n’Aina, d’animació, d’història.

Casos particulars d’apostrofació• S’escriu apòstrof davant de xifres que, pronunciades, comencen per vocal. Exemples: l’1 de

maig, l’11 de setembre, l’XI Congrés de Bioètica.

• S’escriu apòstrof davant de sigles que, pronunciades, comencen per vocal: l’FBI, d’FM.

• S’escriu apòstrof en l’article davant de essa inicial seguida de consonant. Exemples: n’Stephen

King, l’statu quo.

Casos particulars de no apostrofació• No s’apostrofa davant de paraules que comencen per hac aspirada: el hip-hop, el hall, la hansa.

• No s’apostrofa davant de paraules que comencen per diftong creixent: la iaia, de iode, en Iuri.

• No s’apostrofa l’article femení la davant de:

– Una paraula que comenci per i o u àtones, precedida o no d’hac: la impaciència, la unió, lahistèria, la humanitat.

Tampoc no s’apostrofa l’article personal na davant d’un nom propi que comenci per i o uàtones. Exemple: na Immaculada.

– El nom de les lletres: la ela, la ema.

Tampoc no s’apostrofa la preposició de en aquest cas: de essa.

– Mots que comencen per a- i que podrien provocar confusions, com ara la asimetria (per dis-tingir-la de la simetria).

–Alguns mots concrets: la ira, la una (referit a l’hora), la host.

Els articles el, la, en i na i la preposició de s’apostrofen davant d’un mot que començaper vocal o hac.

NORMA GENERAL


45. �� Escriu les sigles corresponents als noms següents, posa-hi l’article i, si cal,apostrofa’l:

• L’Institut d’Estudis Catalans • L’impost sobre el valor afegit

• La Unitat de Cures Intensives • La Universitat Oberta de Catalunya

• El Fons Monetari Internacional • La Universitat Autònoma de Barcelona

• La Unió General • L’impost sobre la renda de Treballadors de les persones físiques

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 224

225


™™™™™

46. �� Amb quina sigla es coneix la lliga nord-americana de bàsquet? Escriu-la ambl’article davant, si cal apostrofat. Fes el mateix amb la policia internacional.

■ Explica per què una sigla s’apostrofa i l’altra no.

47. �� Afegeix un article davant dels noms següents, si cal apostrofat:

• 1 de maig, festa del treball • 11è Aplec de col·leccionistes de segells

• 1 de juny del 2008 • XI Jornades de Mitjans Audiovisuals

• 11 de setembre, diada nacional • 11a Marató de TV3

48. �� Escriu dos exemples d’apostrofació davant d’una essa i dos més de noapostrofació davant d’una hac, diferents dels de la pàgina anterior.

49. Defineix aquestes paraules, escriu-les amb l’article el o la segons que calgui i explica per què no s’apostrofen:

iarda iot hiena iogurt uacari

50. �� Explica la diferència entre la normalitat i la anormalitat.

■ Escriu una parella de paraules que contrastin de la mateixa manera que lesanteriors, formades a partir de l’adjectiu moral.

51. �� Escriu aquestes paraules femenines amb l’article la o l’, segons que calgui:

• universitat • Índia • indigna • última

• essa • única • Úrsula • íntima

• història • històrica • ínfima • humanitat

• unió • indisposició • unitat • erra

• insistència • hípica • hipermetropia • ironia

• ufana • Irene • ema • instantània

52. �� Explica per què, en l’oració següent, una vegada s’apostrofa l’articledavant una i l’altra, no:


De les dues amigues, l’una volia quedar per dinar a la una, i l’altra deia quea les dues era més bona hora.

«Per a aquesta nit es preveu un cel clar isense núvols, cosa que permetrà contem-

plar el pas del cometa Halley a la una de la mati-nada. El fenomen serà visible a tot Catalunya iels recomanem que no es deixin perdre l’oportu-nitat de presenciar un fet poc freqüent, ja que elHalley ens visita cada setanta anys.» L’Olga vacanviar d’emissora i deixà sonar una antigacançó de Sting que recordava dels seus temps ala universitat. El seu cervell s’inundà de sobte

d’un devessall de records: el iogurt desnatatabans d’agafar el metro; les pràctiques d’infer-meria en aquell ambient d’asèpsia insuportable;l’Ignasi amb els seus afanys per canviar la huma-nitat; les hores de voluntariat a l’ONG; les mani-festacions de l’1 de maig i la lluita sindical a laUGT... Quan va sortir amb el títol d’ATS sota elbraç tot allò va quedar enrere, com si hagués es-tat un somni, fins al dia d’avui, en què una melo-dia ho ha fet despertar.

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 225

226


Les abreviacions: les sigles i els acrònims

Les siglesUna sigla és una abreviació feta amb la lletra inicial de cada una de les paraules que formen elnom d’una publicació, una entitat, un partit, una associació, etc. Les paraules gramaticals (arti-cles, preposicions, conjuncions...) no n’acostumen a formar part.

Generalment, s’escriuen amb majúscules i sense punt després de cada lletra. Exemples:

document nacional d’identitat �producte interior brut �

Hi ha sigles que es poden llegir com si fossin una paraula (PIB: pib) i d’altres que es llegeixen lle-tra per lletra (DNI: de ena i). Ocasionalment, les sigles també admeten variacions:

• Amb nombres: TV3

• Escrites amb minúscules si l’ús les ha lexicalitzades: SIDA � sida

Els acrònimsUn acrònim és una abreviació formada per grups de lletres o síl·labes de les paraules d’un sintag-ma, les quals constitueixen una paraula nova. Es diferencien de les sigles perquè es formen d’una manera més lliure, ja que no estan constituïts únicament per la lletra inicial de cada paraula.

Hi ha acrònims que s’escriuen amb lletres majúscules com les sigles, uns altres que s’escriuenamb minúscules i d’altres que es poden escriure de totes dues maneres. Exemple:

Institut Català del Sòl � Incasol, INCASOL

PIB

DNI

™™™™

54. �� Relaciona les sigles de l’esquerra amb els sintagmes de la dreta:

TSJC • • British Broadcasting Corporation

ATM • • Institut d’Estudis Catalans

BBC • • Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

IEC • • Autoritat del Transport Metropolità

BOE • • Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

OTAN • • Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord

DOGC • • Butlletí Oficial de l’Estat

55. �� Inventa’t el nom d’un equip, organisme o entitat cultural que respongui a les sigles següents:

BCG ATL OMF CFB

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 226

227


56. �� Copia aquestes sigles i escriu-ne les paraules completes:

• ACB • AVE • PC • COI • EUA • OMS

57. �� Ordena els grups de mots i copia’ls juntament amb la sigla corresponent:

• d’atenció centre primària

• fiscal d’identificació número

• Internacional Monetari Fons

• no organització governamental

• secundari d’ensenyament institut

• primari infantil d’ensenyament centre i

58. �� Copia les oracions següents i substitueix les sigles que hi ha en cursiva pels mots o sintagmes sencers:

• Estudia Biologia a la UAB.

• L’IPC d’agost ha superat les pitjors previsions.

• Per aprovar les PAAU cal que estudiï molt.

• Han apujat l’IRPF a tots els treballadors.

• La UE té previst tractar el tema del medi ambient aquest mes.

59. �� Classifica les sigles següents segons com les llegim:

• FBI • NASA • NBA • ACNUR

• ADSL • TAV • CIA • ONU

• FIFA • UNESCO • UPC • ADN

60. �� Aparella aquests casos especials d’abreviacions amb el seu significat:

LECr • • Universitat de Girona

UdG • • petita i mitjana empresa

PIME • • àcid ribonucleic

ARN • • televisió

TV • • llei d’enjudiciament criminal

■ Explica per què és especial cada cas.

61. �� Aparella cada acrònim amb el grup de paraules que el formen:

positró • • apartament + hotel

bit • • België, Nederland, Luxembourg

aparthotel • • radio detecting and ranging

Benelux • • oficina + automàtica

radar • • positiu + electró

ofimàtica • • motor + hotel

motel • • binary + digit

ONG - IES - FMI - CEIP - NIF - CAP

lletra per lletra com si fos una paraula

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 227

228


El dramaRomeu i Julieta

Romeu i Julieta són dos joves

enamorats que pertanyen a

dues famílies enemistades des

de fa temps. Julieta s’ha de

casar amb Paris, però, per

evitar-ho i poder-se casar amb

Romeu, es pren un beuratge que

li ha preparat fra Llorenç

i que la farà semblar morta.

Romeu no rep l’avís de l’engany

i creu que Julieta és realment

morta. Així, després de matar

Paris, pren un verí i mor.

FRARE: Romeu!(Avança)Ai, Déu meu, quina sang és aquesta, que tacales pedres de l’entrada del sepulcre?Què signifiquen aquestes espasesbrutes de sang en aquest lloc de pau?(Entra a la tomba)Romeu! Pàl·lid. I qui més? Paris també!I brut de sang? Quina hora monstruosaés culpable d’aquesta gran desgràcia?La dama es mou.(JULIETA es desperta)

JULIETA: O bon frare! On és el meu senyor?Ja me’n recordo on havia d’estari ara ja hi sóc. On és el meu Romeu?(Se sent soroll a fora)

FRARE: Sento soroll. Sortim, senyora, d’aquest niude mort, d’infecció, de son contra natura.Una força més gran que tots nosaltresens ho ha capgirat tot. Vine, marxem,el teu marit jeu mort al teu costat,Paris també. Et portaré a un convent,a una comunitat de monges. I no perdismés temps fent-me preguntes, que ja ve la guàrdia.Vine, doncs, Julieta, no puc quedar-me més.

JULIETA: Doncs marxeu perquè jo no vull anar-me’n.(Surt el FRARE)Què és això? Un flascó a la mà del meu amor?Ja ho veig, aquest verí ha estat el seu final.Avar! No m’has deixat ni una gota propíciaque m’ajudés a mi? Et besaréper si en queda una mica en els teus llavisi em permet de morir reanimant-me.(El besa)Els teus llavis són càlids!

GUARDA I (Des de fora): Guia’ns, noi: digues cap on hem d’anar.JULIETA: Soroll? Doncs seré breu. Feliç punyal!

(Agafa el punyal de ROMEU) Jo sóc la teva beina. Enfonsa-t’hi. Deixa’m morir.(Es clava el punyal i cau sobre el cos de ROMEU)

WILLIAM SHAKESPEARE, Romeu i Julieta(Adaptació, a partir de la traducció de Salvador Oliva)

831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Página 228

229


Mar i cel

Després de patir un abordatge, Blanca, una noia cristiana destinada al convent, es troba captiva amb els

seus en un vaixell corsari. S’enamora de Saïd, un corsari sarraí al qual en un primer moment va voler

apunyalar i ara vol ajudar a fugir.

BLANCA: Saïd, fugiu!SAÏD: Fugir!BLANCA: Eixa finestra!

dóna a la vida. Esteu salvat.SAÏD: Ah, Blanca,

deixeu-me aquí morir; deixeu que besial cloure els ulls un fil de vostra roba!

BLANCA: No, Saïd, no: que vull la vostra vida,que espero en vós; sentiu? Que a totes horesviuré esperant-vos. (Creu haver sentit soroll.)

Oh! Fugiu!SAÏD: Vós, Blanca,

m’ho maneu?... BLANCA: Sí.

(Sempre amb por que baixin los enemics).Ah! Que tornen!

SAÏD: A reveure.BLANCA (rompent en plor):

Aneu per caritat!SAÏD: Vaixell que fores

mon orgull de tants jorns, gàbia de fereson mon ser embrutit se corsecava,sigues avui lo temple d’esta dona!

BLANCA: Déu meu! Me fa morir!SAÏD: Va, doncs!BLANCA: Ah!SAÏD: Blanca...

la vostra mà...BLANCA: Saïd!SAÏD (besant-la): La que volia

matar-me i m’ha salvat!BLANCA: És vostra, vostra!SAÏD: Llenceu al mar aqueix punyal: m’esglaia

tenint-lo vós.BLANCA (lo llença per la finestra):

Ja està. Fugiu!SAÏD: M’arrenca

la vida!BLANCA: Tornareu?...SAÏD: Sí: us ho juro!

Fins vindrà, si morís, lo meu cadavre!BLANCA: Adéu!SAÏD: Ja prou!BLANCA: Crideu-me de la terra

del mar, del paradís o de l’abisme,jo us respondré seguint-vos, que só vostra!

(Se sent lleuger remor dalt de l’escala. Al sentir lo sorolls’han separat de pressa.)SAÏD (des de la finestra, en veu baixa):

A demà!BLANCA (també molt baix):

Adéu!CARLES: On és lo vil!BLANCA (a Saïd): Ja tornen! Ah! De pressa!CARLES: Morirà!(Ix la lluna, que il·lumina de ple a Saïd, qui ha baixatfins a genolls.)BLANCA: El pare!CARLES: Ah! Fuig!(Carles baixa un altre graó i dispara sobre Saïd al mo-ment en què Blanca, coneixent la intenció de son pare,d’un salt se posa al davant de Saïd, per resguardar-loamb son cos, rebent la bala i vacil·lant ferida.)

Jo et mato!BLANCA: Ah!SAÏD (ha tornat a pujar i la rep en sos braços, privant-

la de caure a terra, no deixant-la ja fins queabraçats desapareixen):

L’heu ferida an ella!BLANCA: Pare!CARLES: Filla!FERRAN (apareixent dalt de l’escala, seguit de Joanot,

Guillem, Roc, mariners i soldats):Què heu fet!...

SAÏD (amb desesperació): L’abandoneu? La prenc! És meva!

Morim plegats, ma esposa! Abraça’m!CARLES (arribant al mig de l’escena seguit de tothom):

Filla!SAÏD: Al mar!BLANCA: Al cel! (Se llencen al mar abraçats. Car-

les ha caigut al mig de l’escena de genolls.)CARLES: Oh Déu!FERRAN (corrent per la finestra):

A fons! (Tornant a escena.)

Ni rastre!

ÀNGEL GUIMERÀ, Mar i cel (Adaptació)

831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Página 229

230


Tragèdia, comèdia i dramaEls dos gèneres teatrals que van tenir més èxit a l’antiguitat clàssica (a Grècia i a Roma) van ser latragèdia i la comèdia. La tragèdia és una peça teatral escrita en un estil elevat, que presenta unaacció seriosa, protagonitzada per personatges importants que es dirigeixen cap a una desgràciasegura per culpa del destí o d’una passió que els encega. La intenció dels autors tràgics és fer quel’espectador s’identifiqui amb el sofriment dels personatges i que se senti moralment afectat perla representació. Els diàlegs i els monòlegs estan escrits en un llenguatge tan treballat com el dela poesia. Els temes tràgics més corrents són la guerra, l’amor, la justícia, la venjança, l’odi, l’am-bició, un destí fatal que es transmet de generació en generació dins d’una nissaga, etc. Final-ment, el desenllaç de la tragèdia és infeliç i sol ser un crim, la mort o el suïcidi.

La comèdia, en canvi, té un llenguatge més planer, amb predomini del to col·loquial i humorís-tic. L’acció és més quotidiana i fins i tot banal. Els personatges són més semblants als especta-dors, tant socialment com psicològicament. La característica essencial de la comèdia és el finalfeliç, el desenllaç positiu de la trama. La intenció de la comèdia és distreure i, sovint, fer la críti-ca o la sàtira de certs vicis individuals o socials. A partir d’una situació inicial determinada, elsprotagonistes topen amb un obstacle que desencadena una peripècia dominada pels malentesosprovocats, paranys posats pels uns als altres i escenes que provoquen la diversió del públic. El fi-nal és feliç per als protagonistes: un casament fins aleshores impedit, el desemmascarament delmalvat que mou els fils d’una injustícia, etc.

Tot i que també es va originar a Grècia, el drama no va passar, a l’època clàssica, de ser un gè-nere menor. El drama és un gènere teatral que es considera a mig camí entre la tragèdia i lacomèdia i que té unes característiques específiques. Pel que fa a l’argument, el protagonista estroba involucrat en un conflicte de dimensió humana: lluita contra el seu propi caràcter o con-tra la societat en què viu. Les forces a què s’enfronta no són desmesurades ni sobrenaturals, si-nó més aviat naturals o socials i, en certa manera, es poden dominar. Per tant, si el final d’undrama és tràgic, no és pas perquè estigui predestinat d’aquesta manera, sinó perquè les rela-cions psicològiques entre els diferents personatges i els condicionants socials hi condueixen demanera lògica.

Història del dramaAl llarg de la història, aquest gènere ha passat per diferents etapes:

• A l’edat mitjana, el drama va tenir, bàsicament, una intenció i una temàti-ca religioses. Els misteris, els actes sacramentals i les vides i els martirisdels sants servien a l’Església per divulgar les creences i els valors del cris-tianisme.

• Als segles XVI i XVII, durant el Renaixement i el barroc, el drama va agafaruna gran volada i es va consolidar com un gènere modern. És l’època deWilliam Shakespeare, del qual has llegit el desenllaç de Romeu i Julieta.

• Durant el segle XIX, es va desenvolupar el drama romàntic, generalmentcentrat en la temàtica històrica. N’és una bona mostra el fragment de Mar

i cel, d’Àngel Guimerà, que has llegit.

• Posteriorment, durant el segle XX, es va desenvolupar el drama burgès,que va comportar una progressiva humanització dels personatges fins aperdre els trets heroics que podien tenir.

831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Página 230

232

Sempre havia acceptat com a natural viureapartats d’un món que el meu pare qualifica-va de pervers i infernal. El món real era el nos-tre, aquell que habitàvem tots tres dins elsmurs que envoltaven la finca. Tot el que sabí-em del món exterior era el que ens volia ex-plicar, i ell no volia parlar-ne.Jo recordava una cosa de quan era molt petita,segurament devia ser en els primers anys de lareclusió de la meva família, quan el pare enca-ra permetia que sortís de tant en tant, acom-panyant-los a la mare i a ell en els viatges al’hipermercat. Encara conservo les imatges in-fantils de viatjar enfilada en un carretmetàl·lic per passadissos plens de llaunes decolors i moltes persones parlant i empenyentcarrets carregats de coses al meu voltant. Re-cordo perfectament una noia asseguda davantuna caixa registradora a qui el meu pare do-nava una targeta i recordo com ella em va ofe-rir uns caramels. També recordo com el meupare me’ls va prendre i com només davant elsmeus plors i les súpliques de la mare va con-sentir donar-me’n un. Durant molts anys vaigconservar a la memòria el gust, de llimona,del caramel, somniant que un dia el tornaria asentir a la meva boca. El meu pare nomésportava de fora les coses «imprescindibles», iels caramels no eren imprescindibles. Per aixòem deleixo pels caramels de llimona, tot i quesé que em fan malbé les dents.

SUSO DE TORO, L’ombra caçadora

Només vaig rebre veritable atenció per part dela mare, i una nena comprèn quan rep amor,aquesta és la veritat, que no hi ha cap altra co-sa veritable ni important. Es podria dir quetot va bé quan t’estimen i que quan ningú not’estima res no està en el seu lloc. Això hoaprens a penes en un instant, n’hi havia prouque la mare s’enfadés i et mirés fastiguejada iamb un bri de ressentiment perquè el terrortragués el cap, obrís un precipici a terra i unterratrèmol esberlés el món. Quan li passava,sempre de seguida, i l’amor cap a mi es torna-va a mostrar en els seus ulls, comprenia quetot estava bé així, que així havia de ser el mónsempre. «La meva mare, la meva mareta, non’hi ha cap com ella, que em va escalfar la ca-rona amb l’escalforeta de la seva», m’havia en-senyat ella mateixa a cantar.Jo sabia que, d’ençà de la mort de la mare, lanostra vida no estava bé, estava fora de mare,apartada del seu centre. I per molt que inten-tés donar un sentit a la vida de cada dia pertal que al meu germà no li faltés de res, sabiaque allò era un engany, una caricatura de lavida veritable. Escoltava amb atenció i corre-gia la parla del meu germà per veure si es cu-rava de la quequesa, perquè si tornés a parlarbé seria un signe de normalitat, un senyal queles coses tornaven al seu curs, però el meugermà continuava quequejant. I així no hi ha-via cap signe a la meva vida que m’ajudés atenir il·lusió o esperança per poder canviarper millorar. Tot i que vivia en l’acceptació delmeu destí, recordo que quan vaig fer catorzeanys va començar a néixer dins meu cada copmés viva la curiositat primer i l’ànsia despréscap al món exterior.

Records d’infantesa

Avaluació

831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Página 232

233

70. �� Llegeix les oracions compostes següents, separa’n la proposicióprincipal i la subordinada, i indica de quina classe de subordinada es tractaen cada cas:

• Jo sabia que la nostra vida no estava bé.

• La meva mareta, que em va escalfar la carona, és la millor mareta.

• Quan li passava, jo comprenia que tot estava bé així.

71. �� En l’oració composta següent, separa la proposició principal de lessubordinades, després indica quina funció fa cada una de les subordinades:complement directe, complement indirecte, complement circumstancial,atribut, etc.

• Una nena comprèn quan rep amor que no hi ha cap altra cosa important.

72. �� Separa la proposició principal i la proposició subordinada d’aquestesoracions:

• Jo recordava una cosa que havia passat.

• Recordo que va néixer dins meu la curiositat.

■ Indica de quina classe de subordinada es tracta en cada cas i substitueix-la per un sintagma equivalent.

■ Indica quina funció fa la subordinada.

73. �� Separa totes les proposicions de l’oració següent i explica quantsnivells de subordinació hi ha:

• El món real era el món que habitàvem tots tres dins els murs que envoltaven la finca.

■ Indica de quina classe és cada subordinada i quina funció fa.

74. �� En l’oració següent, distingeix la proposició principal de la proposiciósubordinada adverbial:

• Era suficient l’enuig de la mare perquè un terratrèmol esberlés el món.

■ Després indica si la subordinada adverbial actua com a complementcircumstancial o com a complement adjunt de la proposició principal.

75. �� Escriu en singular aquest sintagma nominal:

• les imatges infantils

■ Explica quina norma ortogràfica has hagut de tenir en compte per fer-ho bé.

76. �� Reescriu el fragment següent substituint les sigles pel seu significat:

En complir la majoria d’edat, la protagonista va entrar a treballar en una ONGque lluita contra la sida. Va haver de presentar-hi el DNI i el NIF, juntament ambaltra documentació.

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 233

™ ™™™

234

Activitats complementàriesGRAMÀTICA

77. �� Classifica aquestes oracions compostesper subordinació segons si la subordinacióés substantiva, adjectiva o adverbial:

• Han sentenciat que el condemnen a tres anysde presó.

• El calendari que té l’ajuntament té una errada.

• He abaixat el tendal perquè no ens toqui el sol.

• El dibuix que ha fet per al seu fill és preciós.

• La veïna diu que va sentir soroll a l’escala.

• Segueix els passos com indiquen les instruccions.

78. �� Indica què expressa la proposicióadverbial destacada de cada oració:

• Li va tornar la pilota, encara que no s’homereixia.

• Entra la planta de la terrassa perquè el ventno la tombi.

• Està disgustat perquè va perdre l’anell.

• Si actua així, ben aviat es trobarà sol.

• Aquesta exposició és més interessant que noho era l’anterior.

79. �� Completa aquestes oracions amb unsintagma i una proposició subordinadaequivalents:

● Hi aniré � després.� quan acabi els deures.

• Ens han comunicat .........

• No hem trobat l’adreça .........

• Costa Rica és un país .........

ORTOGRAFIA

80. �� Escriu, amb l’article corresponent aldavant, el nom d’aquestes coses:

• La moneda japonesa.

• Una unitat de longitud anglesa.

• La sigla de l’impost sobre la renda de lespersones físiques.

• Una lletra que no sona.

• Un esport que es pot practicar sobre patins,sobre gel o sobre herba.

• El país on es troba la ciutat de Calcuta.

Exemple

81. �� Indica quina columna conté les formescorrectes:

■ Com s’anomenen les formes seleccionades?

■ En quin cas separem les preposicions a, de oper de l’article el? Posa’n algun exemple.

82. �� Fes una llista de les paraules ques’apostrofen en català. Compara-la ambaquests casos d’altres llengües:

• Anglès: we’re, we’ll, can’t, Peter’s dog.

• Francès: j’aime, qu’elle

LÈXIC

83. �� Escriu les sigles que corresponen alsorganismes o institucions següents:

• Servei d’Ocupació de Catalunya

• Institut de Ciències de l’Educació

• Escola Oficial d’Idiomes

• Servei d’Emergències Mèdiques

84. �� Copia aquestes sigles i escriu-ne els motssencers:

LFP ONU

UCI IVA

85. �� Relaciona cada acrònim amb el seusignificat:

• Servei d’Assessorament per a l’Ocupació

• Centre de terminologia catalana

• Confederació d’Associacions de Veïns deCatalunya

• Institut Català de la Vinya i el Vi

• modulator-demodulator

• binary term

Incavi mòdem Termcat

Confavc byte Assoc

A B C

d’el de’l del

d’els de’ls dels

831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Página 234

Han desaparegut les consonants d’unes paraules relacionades amb un tipus de fenòmens. Si restitueixes lesconsonants, trobaràs les paraules en horitzontal i el tipus de fenomen, en vertical.

Pista

Les consonants desaparegudes són aquestes: B, C, C, C, C, C, Ç, D, D, D, D, G, H, L, L, M, N, N, N, P, Q, R, R, R,R, R, S, S, S, T, T, T, T, T i Z.

235

Acrònim. Abreviació formada per grups de lletres (nonomés la lletra inicial) o síl·labes de paraules dife-rents, que constitueixen una paraula nova.

Article d’opinió. Article periodístic que expressa l’opi-nió de qui el signa sobre un tema determinat.

Editorial. Article que expressa l’opinió d’un mitjà de co-municació sobre una notícia o un tema d’actualitat.

Proposició principal. Proposició dins de la qual encaixauna proposició subordinada en el marc d’una oraciócomposta per subordinació.

Proposició subordinada adjectiva. Proposició subordi-nada equivalent a un sintagma adjectival.

Proposició subordinada adverbial. Proposició subordi-nada equivalent a un sintagma adverbial, amb funcióde complement circumstancial del verb o de comple-ment adjunt de la proposició principal.

Proposició subordinada substantiva. Proposició su-bordinada equivalent a un sintagma nominal o,eventualment, a un sintagma preposicional.

ENTRETENIMENTS

Sigla. Abreviació feta només amb la lletra inicial de cadaparaula que forma part del nom d’una entitat, unaassociació, una persona, un concepte, etc.

Subordinació. Estructura d’oració composta formadaper proposicions que mantenen una relació d’inclu-sió entre elles i enllaçades amb un connector.


I

O I

E EU A

A

E E I A I Ó

I IU

U A À

A

E E

Ó

Ó

O O

A A A

A

A

831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Página 235

236

Punt i seguit9Segur que has anat al teatre moltesvegades. Segur que has vist obresserioses i obresdivertides. Sovint, les obres que ens fanriure també tenenelements de paròdia o de crítica.L’exageració d’algunscomportaments, perexemple, ens els fapercebre com a ridículs...

Consell extraordinari a la vila de PimburgHANS (davant del teló): Una vegada hi ha-

via a Alemanya una vila molt bonica,Pimburg. Quan comença aquestahistòria, fa més de sis-cents anys, elspimburguesos i llur vila eren víctimesd’un terrible flagell: rates! N’hi haviatantes i eren tan grosses que atacavenels gossos i es menjaven els gats. Ho de-voraven tot. Els vilatans van exigir la in-tervenció de l’Ajuntament. I el MoltEnginyós Gremi de Manyans i la Doc-tíssima Corporació d’Apotecaris vanproposar al burgmestre Schmid unasolució, a un preu... i amb una comis-sió... (S’alça el teló.)

(S’encenen els llums. El Consell municipal

està reunit.)

SCHMID: S’obre la sessió. Senyors regi-dors, suposo que sabeu el motiu d’a-quest Consell extraordinari. Heu vistla plaça plena de vilatans que exigei-xen de l’Ajuntament una ràpida solu-ció al problema de les rates. El barridels molls, m’han dit, n’està infestat.

KOST: Si em permeteu, burgmestre, nocrec que aquest problema l’hagi de re-soldre l’Ajuntament. Aquell barri éshabitat per gent miserable i bruta.Sempre han tingut rats, puces, polls itota mena de paràsits.

(Els regidors riuen.)

SCHMID: Us asseguro que la cosa és greu.Almenys, això m’han dit.

FERRER: Però no ho heu vist vós mateix,burgmestre?

SCHMID: No.WEBS: Aquesta gent exagera sempre.SCHMID: Cal considerar la viva exigència

d’aquests vilatans. Perquè encara quemodestos, són vilatans i mereixen quese’ls escolti. A més a més, jo no voldriaportar la malastrugança, però hi haun perill evident: la plaga pot esten-dre’s per tota la vila.

KOST: Ca, home, les rates busquen lamisèria, es queden vora el riu.

SCHMID: No obstant això, hi ha aquestapossibilitat. La setmana que ve co-mença el mercat anyal de Sant Roga-cià, i si la vila està infestada de rats, novindrà ningú.

KOST: Seria una desgràcia.RUSH: I la ruïna per a molts mercaders.FERRER: Burgmestre, tot i aquest perill,

no hi ha motiu per intervenir. Noméssón afectades unes quantes cases.

SCHMID: Cent famílies, almenys.KOST: Però això no afecta la vila. Qui tin-

gui rates, que les mati.

(Els regidors assenteixen.)

WEBS: Com a tresorer, he de fer constarque el pressupost de neteja públicaestà esgotat.

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 236

237


(Entra l’AGUTZIL.)

AGUTZIL: Regidor Rush, un dependent us demana.

(L’AGUTZIL surt. RUSH s’acosta a la porta.)

RUSH: Què passa?VEU DEL DEPENDENT: Una desgràcia, el magatzem està

ple de rates!RUSH: Ai, Déu meu!... Agafeu tots bastons, pales, el que

sigui, i mateu-les. Compra també una dotzena de ra-teres. Vindré així que pugui.

WEBS: Deia que no sé pas d’on trauríem els diners.RUSH: Senyor burgmestre, senyors regidors, m’acaben de

donar una notícia que ens afecta a tots. El que temí-em... La invasió de la vila ja ha començat.

TOTS: Què? Com?RUSH: L’Ajuntament ha d’intervenir amb urgència.WEBS: Anem a pams; el dependent, què us ha dit?RUSH: Que tinc el magatzem ple de rates!FERRER: Amic, el vostre magatzem no és tota la vila.KOST: És natural que hi hagi rates. Vaja, un magatzem de

grans i farines, no em negareu que...RUSH: Abans hi havia ratolins petitons, blancs, inofen-

sius. Ara són... les rates! Estem perduts!

(Consternació general.)

BATTS: Cal reconsiderar el problema.FERRER: El regidor Rush canvia d’opinió així que té les

rates a casa, i el regidor Batts, que és veí, està a puntde fer-ho. Senyors, una mica de decència! Les rates en-cara no han envaït la vila. Qui tingui rates, que les ma-ti! Ja heu sentit el tresorer: no hi ha diners.

BATTS: Un moment! El magatzem de farines del regidorRush, com si diguéssim, és el graner de la vila. Qua-

sibé tots els formatges de Pimburg són al meu ma-gatzem. Hem de permetre que els pimburguesos esquedin sense pa i sense formatge?


AGUTZIL: Burgmestre, un dependent acaba d’avisar quehan vist rates al magatzem de teixits. (Surt.)

SCHMID: El Regidor Batts té raó. La situació s’està agreu-jant per moments.

AGUTZIL: Regidor Batts, els formatges! (Surt.)BATTS: Els formatges! (Anava a sortir.)SCHMID: Batts, vostè és regidor i no pot abandonar un

Consell d’aquesta importància.BATTS: Només una estona.SCHMID: Senyors regidors, hi ha perill de crear el pànic

a la vila. No perdem la calma.


AGUTZIL: Regidor Kost! (Surt.)KOST (Es precipita cap a la porta.): Rates? Rates a la fon-

da! Els viatgers han marxat, i si no ho aturem, novindrà ningú.

RUSH: El comerç paralitzat!BATTS: És catastròfic!WEBS: Un desastre!SCHMID: Silenci!FERRER: Proposo de declarar l’estat de guerra!TOTS: Aprovat, aprovat!FERRER: Cal desallotjar la plaça amb la milícia!SCHMID: El que cal desallotjar són els rats. Cal recupe-

rar la confiança dels vilatans, i fer carregar la milíciano és la millor manera. Declararem l’estat d’emergèn-cia, i gràcies. I ara, anem al gra. He rebut una ofertade rateres i verí dels Gremis de Manyans i d’Apoteca-ris. Ens ofereixen un bon descompte.

FERRER: És immoral!SCHMID: Què?FERRER: Docs que és immoral de negociar amb una

desgràcia com aquesta.SCHMID: Ferrer, les coses són com són. No és el mo-

ment de discutir la moralitat dels negocis. Al cap ia la fi, entre nosaltres, qui més qui menys té un ne-goci.

FERRER: Proposo que es voti una llei que condemni amort els qui especulin amb la plaga, i que obligui elsgremis a vendre rateres i raticides a preu de cost, al-menys a l’Ajuntament.

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 237

238


SCHMID: Ferrer, els negocis han de ser lliures. Si publi-quem aquesta llei, els gremis no fabricaran ni rateresni raticides.

FERRER: I una altra llei que els obligui a fabricar-ne! Sical amb la milícia!

SCHMID: No podem obligar-los a suportar ells sols elpes de la plaga, Ferrer. Això seria una injustícia.

FERRER: També ho és que s’enriqueixin amb la plaga!

SCHMID: Si les dues solucions són injustes, adoptem lamés eficaç. És a dir, comprem rateres i mata-rates a unpreu raonable.

WEBS: Amb quins diners, senyors, amb quins diners?SCHMID: Examinem els pressupostos. Tresorer Webs...WEBS: Tribut a pagar a Sa Senyoria el Baró.SCHMID: No, això no es pot tocar.RUSH: Potser el Baró s’avindrà a esperar uns mesos.SCHMID: Amic meu, Sa Senyoria el Baró també menja, i

ha de mantenir un exèrcit, i a més a més, una pila degent que fa de borinot al seu voltant.

BATTS: De tota manera...SCHMID: El conec, i sé que no voldrà ni sentir-ne parlar.WEBS: Retribucions de Burgmestre, Regidors, Agutzils i

Escribans, etc.SCHMID: Passem. Què més?WEBS: Quota al patró de Pimburg, Sant Rogacià...SCHMID: El Reverend Grundig ens dirà que la millor

ajuda que podem rebre vindrà de les relíquies de SantRogacià, i que ens convé estar-hi bé. Webs...

WEBS: Pressupost per a les obres del sector nord de lesmuralles de la vila.

KOST: Ja ho tenim! D’aquí podem treure els diners. Al capi a la fi, les muralles ens han de protegir de l’enemic,i l’enemic ja el tenim dintre!

FERRER: M’hi oposo! El Baró es va comprometre a defen-sar la vila sempre i quan la vila pugui ser una plaçaforta. Una plaça forta amb les muralles a mitges no ésuna plaça forta. Estic disposat a cedir la milícia percol·laborar en la campanya contra les rates, però lesmuralles, no me les toqueu!

SCHMID: Bé, ens conformarem amb la milícia. Què més,Webs?

WEBS: S’ha acabat.SCHMID: Cal trobar una solució. Algú té una idea?WEBS: Podríem incrementar l’arbitri del mercat.KOST: Amic meu, oblideu que probablement enguany no

hi haurà mercat.SCHMID: No ens queda cap més solució que demanar un

emprèstit.WEBS: I com el tornarem? I els interessos? No trobarem

diners si no és amb el 30 per cent.FERRER: Això és usura!BATTS: Els diners són cars, sí.SCHMID: Si vós, ferrer, ens podeu fer un préstec de

10.000 escuts sense interès...FERRER: Si em deixessin a mi...SCHMID: Un cop eliminades les rates, els vilatans accep-

taran de bon grat un augment de l’arbitri.WEBS: Em sembla molt bé. Es podrà tornar el préstec en

dos anys; després tothom estarà acostumat a pagar unarbitri més alt i no caldrà rebaixar-lo. Podrem crear unfons en previsió de futures calamitats públiques.

FERRER: Si no hi ha cap més solució, demanem l’emprès-tit, però amb la condició que no sigui a un jueu.

SCHMID: Jueu o cristià, ferrer, exigirà un 30 per cent. Detota manera, ho pagarà la vila.

WEBS: Pitjor seria haver de pagar cadascú la desratitza-ció del seu propi magatzem.

KOST: La lluita contra les rates ha esdevingut un proble-ma d’interès públic. En nom d’aquest Consell, jo usprego, burgmestre Schmid, que comenceu immedia-tament la campanya, l’èxit de la qual queda des d’araa les vostres mans.

BATTS: I pleguem! Ai, senyor, els meus formatges!RUSH: La meva farina!

(Tots surten corrents. S’apaguen els llums.)

JORDI TEIXIDOR, El retaule del flautista (Adaptació)

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 238

Licm

t s

OBTENIR INFORMACIÓ


• llur • regidor • agutzil

• flagell • moll • tribut

• manyà • infestar • borinot

• apotecari • paràsit • arbitri

• burgmestre • malastrugança • emprèstit

2. Observa el tractament personal amb què s’adrecen mútuament els membres delconsell: es tracten de vós. Després, reescriu les oracions següents de manera que estractin de tu i de vostè:

• Senyors regidors, suposo que sabeu el motiu d’aquest Consell extraordinari.

• Però no ho heu vist vós mateix, burgmestre?

3. Escriu aparellats el nom de cada personatge amb el seu ofici o amb el càrrec queocupa dins del consell:

Batts • • propietari de la fonda

Schmid • • tresorer

Webs • • comerciant de formatges

Rush • • propietari de magatzem de grans i farines

Kost • • burgmestre

4. Classifica aquestes paraules, que apareixen en el text, segons el grup al qual pertanyen:

• tresorer • reverend • burgmestre • agutzil

• manyà • regidor • apotecari • comerciant

• milícia • baró • dependent • escrivà


239


A B

C D

càrrecs públics estament militar estament eclesial gremis aristocràcia

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 239

240


INTERPRETAR EL TEXT

6. Explica de quina manera manifesten la seva hipocresia els membres del consell. Posa’nexemples concrets.

7. Explica el paper que fan en aquest text teatral els elements següents:

• les acotacions • el teló

• la il·luminació • Hans, el narrador

8. Indica quina de les opcions següents reflecteix millor el significat de cada oració:

• Un cop eliminades les rates, els vilatans acceptaran de bon grat un augment de l’arbitri.

Els vilatans s’hauran d’aguantar amb el nou arbitri.

Els vilatans ja no recordaran que hi ha hagut un augment.

• Aquell barri és habitat per gent miserable i bruta. Sempre han tingut rats, puces, polls i totamena de paràsits.

No passa res, ja estan acostumats a les rates.

Com que el barri té paràsits, procurarem desratitzar-lo.

9. Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F):

• El Gremi de Manyans i la Corporació d’Apotecaris té interessos altruistes.

• El poble acabarà pagant amb escreix les despeses de la desratització.

• L’acció se situa a Alemanya en el segle passat.

• Els vilatans s’han organitzat per exigir els seus drets.

• Hi ha fortes discrepàncies entre el burgmestre i els regidors del consell.

• Els interessos que s’han de pagar pels crèdits són molt elevats.


10. Indica un moment o situació en què es percebin els conflictes o interessos següents:

• La indefensió de les persones humils

• Les relacions entre el poder militar, eclesial i econòmic

• La protesta de les classes populars

11. Per què creus que el ferrer no vol demanar un emprèstit a un jueu? Quina famatenien a l’edat mitjana?

12. Quines conseqüències socials es poden derivar de la plaga de rates a Pimburg?

13. Has extret alguna conclusió de la lectura del text? Quin missatge creus que voltransmetre l’autor? Explica-ho.

EXPRESSAR-NOS

14. Per torns, feu una lectura dramatitzada del text. Procureu fer-hi intervenir altreselements que no siguin els estrictament verbals com ara el moviment o el gest.

15. Escriu un article d’opinió que pugui ser publicat en un diari o una revista i que tractisobre l’especulació o la corrupció. Pots escriure sobre un fet actual o sobre opinionsgenerals o personals.

Ma

em

f g

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 240

241


L’expressió de l’opinió personalMitjans de comunicació convencionalsTradicionalment els mitjans de comunicació han reservat un espai perquè els lectors o els oientspuguin expressar la seva opinió sobre els continguts de la publicació o emissora o, en general,sobre l’actualitat informativa. En els diaris i les revistes acompleix aquesta funció la secció decartes al director, on s’exposen peticions, denúncies, agraïments o opinions dels lectors. Aquítens un exemple de carta al director, publicada al diari Avui el 10 de setembre del 2006:

Els mitjans audiovisuals, sobretot la ràdio, també estan oberts a la participació del públic, perexemple a través de seccions com el defensor de l’oient.

A través d’InternetInternet ha representat un salt endavant pel que fa a la participació dels individus en la configu-ració de l’opinió pública sobre l’actualitat. Concretament, en la xarxa s’han desenvolupat dos gè-neres que persegueixen aquest objectiu: els blocs i els fòrums.

El blocUn bloc és una pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucio-nal, amb una estructura cronològica que s’actualitza regularment i que presentainformacions o opinions sobre temes diversos. Com que és molt lliure tant pelque fa a l’estructura com al contingut, s’hi poden tractar tota mena de temes: hiha persones que els fan servir per expressar la seva opinió de manera seriosa iraonada, altres els fan servir per explicar la seva vida, com si fos un diari perso-nal obert als lectors, altres tenen com a tema bàsic l’humor, etc.

El fòrumUn fòrum és un grup d’internautes que intercanvien opinions i informacions sobre un tema através de missatges que es pengen en una pàgina web o per mitjà d’una llista d’adreces electròni-ques. Les persones que hi participen amb aportacions personals s’anomenen foristes, mentre queels que es limiten a llegir les intervencions dels altres són observadors. També pot haver-hi unmoderador del fòrum, que gestiona el contingut i el to del que s’hi escriu mitjançant una selec-ció dels missatges. En la pàgina següent pots llegir un fòrum publicat al Diari dels estudiants, queresponia a la pregunta Has fet amics per Internet?

La sisena horaescolarHe estat seguint durant aquests úl-tims dies el debat que ha generat laincorporació d’aquesta sisena horaals centres públics de primària.Sembla que s’està acceptant proubé, tot i la polèmica que ha portat.Crec que el més important ésqüestionar la utilitat d’aquesta ho-ra. Segons els comentaris d’alguns

centres que hem sentit, es preveuaprofitar-la majoritàriament per aampliació, àrees de creativitat, etc.Personalment, crec que aquesta in-corporació d’hores hauria de rebreuna planificació de contingut prè-via, ja que pot comportar un mal úsde les hores quant a contingut, co-sa que ja ha passat a l’ESO amb elscrèdits variables. Sabem prou béque al nostre país els nivells de co-neixements en algunes àrees són

realment precaris, especialment enciències i anglès. No ens caldria entot cas una ampliació de les horeslectives d’assignatures essencials ique presenten insuficiència? Sem-bla que ens preocupi més la como-ditat dels pares i la reducció de l’a-tur del professorat que no pas lagarantia d’una bona educació perals alumnes.

Gerard Marull ParetasCorçà

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 241

242


16. �� Llegiu entre tots les cartes al director de més d’un diari i comenteu elstemes als quals fan referència i la manera d’expressar les opinions. Si trobeumés d’una carta sobre el mateix tema, fixeu-vos si expressen una opiniósemblant o diferent i valoreu-les totes.

17. �� Per parelles, escriviu una carta al director sobre un tema que us interessi,o que estigui relacionat amb el vostre centre educatiu. Envieu-la a un mitjàde comunicació de la vostra localitat per tal que sigui publicada.

18. �� Rellegeix atentament les aportacions al fòrum sobre l’amistat a travésd’Internet, que tens en aquesta pàgina, i escriu:

• Un avantatge d’aquest mitjà.

• Un inconvenient d’aquest mitjà.

• Algunes precaucions que cal prendre en utilitzar-lo.

■ Escriu una rèplica per afegir a aquest fòrum.

19. �� Busca algun fòrum que t’interessi delportal Edu365 i fes-hi la teva aportació.

■ Té alguna característica especial, la manerad’expressar-se en aquest mitjà? I tu,t’expresses igual si t’adreces a un fòrum que si escrius una carta al director? Per què?

10/12/2006Forista 1: Sí, he fet bastants amicsper Internet, i està clar que nome’n penedeixo, ni les meves acti-tuds davant aquesta qüestió estanen contra. Puc dir que veritable-ment i desgraciadament surt alguncas d’aquest tipus: assetjaments perInternet, baralles, fins i tot casos enquè als protagonistes els han passatcoses fora de l’ordinador... Per aixòpodem dir que no és que sigui deltot segur, però sí que ho és si anemamb una mentalitat desconfiada inegant sempre tota mena d’infor-mació privada.

Forista 2: Personalment pensemque Internet és un bon mitjà perconèixer gent d’altres llocs. Nosal-tres mateixes, gràcies a Internethem pogut conèixer més gent de laque haguéssim conegut sense.

Forista 3: No, ja que consideroque per aquest mitjà no es podenfer amics de debò. Crec que ningúés lleial amb els altres i per aquestmotiu no m’agrada fer amistats perInternet.

Forista 4: Jo he fet moltíssimesamistats per Internet. Sé que és unlloc insegur i que no te’n pots refiarmai, però jo, en el meu cas i analit-zant la meva experiència, he poguttrobar veritables persones que avuien dia són molt amics meus. I so-bretot, quan les coneixes, encaramés, tant xatejant com en persona.He de dir que totes les meves ex-periències són boníssimes i esperono perdre mai la seva meravellosaamistat!

Forista 5: No, perquè tots elsamics que tinc en el Messenger ja

els coneixia i ma mare no em dei-xa tenir amics per Internet perquèdiu que el món és ple de perver-tits...

Forista 6: Nosaltres dos hem fetalguns amics per Internet i no pas-sa res; hi ha persones que et podenmentir i hi ha persones que no.Nosaltres pensem que està béconèixer amics per Internet, per-què coneixes gent de pobles de forao de països diferents. A part, tenimunes amigues que han conegut lesseves parelles per Internet i ara es-tan molt bé.

Forista 7: Jo vaig fer un amic peròperquè ell em va afegir a la seva llis-ta. No tinc el costum de posar-meen xats i parlar amb gent de fora...

www.diaridelsestudiants.com (Adaptació)

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 242

243

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL

Presentem un informatiu a la televisió

20. �� Llegeix la notícia anterior en veu alta. Intenta fer-ho de manera quequi t’escolta la pugui seguir encara que no tingui el text al davant.

■ Te n’has sortit? Comenta-ho amb els companys i companyes de classe.

21. �� Coneixes algun canal de televisió o de ràdio dedicat exclusivament a lesnotícies? Els has seguit en alguna ocasió? Per quina raó? Et semblen útils?

■ Coneixes altres fonts d’informació que serveixin per estar informat constantment?

22. �� Feu entre tots una llista,com més completa millor, delsmitjans tècnics (aparells) ihumans (persones amb tasquesdiferenciades) que caldrien permantenir en funcionament uncanal informatiu que emetésnotícies les 24 hores del dia.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Les temperatures augmentaran d’1,8 a 4 graus centígrads al llarg del segle XXI

Els nens que neixin el 2007 viuran enun món molt més calent. I és que latemperatura podria pujar fins a 4 grauscentígrads al llarg d’aquest segle, i en elmateix període el nivell dels oceans espodria elevar entre 28 i 43 centímetres.Així conclou l’informe presentat a Pa-rís pel Grup Intergovernamental sobrel’Evolució del Clima (GIEC) després

de passar-se tota la setmana debatentsobre el canvi climàtic. A més, segonsl’informe, hi haurà més sequeres, plu-ges torrencials i huracans. Finalment,l’estudi revela que hi ha una «elevadaprobabilitat» que la responsable d’a-quest canvi climàtic sigui l’acció hu-mana.

Font: http://www.noticies.cat 02/02/2007

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 243

244

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL

Fem el nostre butlletí de notícies

23. �� Recordes quines tècniques d’expressió has treballat al llarg del curs?A continuació tindràs l’oportunitat de posar-les en pràctica.

En grups de quatre, prepareu el vostre butlletí de notícies, de 10 minuts de duradacom a màxim. Seguiu els passos següents:

1. Prepareu-ne els continguts. Penseu quines seccions creieu que hauria de tenir:món, Catalunya, la vostra ciutat, l’institut, actualitat esportiva...

Valoreu si hi voleu incloure alguna entrevista o fins i tot alguna trucada delsoients (fictícies).

Elaboreu-ne un esquema que anireu emplenant de continguts progressivament.

Penseu les músiques (sintonies), que poden introduir cada secció.

2. Busqueu la informació que incloureu en cada secció: als diaris impresos, als diarisper Internet, als informatius de les diverses cadenes de televisió o emissores de ràdio (d’abast nacional, comarcal o local), a la pàgina web o a la revista del’institut, etc.

3. Si decidiu incloure-hi una entrevista fictícia relacionada amb una de lesinformacions que transmetreu, formuleu les preguntes i respostes possibles.

4. Assageu la lectura dels textos en veu alta, de manera que sonin naturals i,sobretot, que s’entenguin. Pareu especial atenció a fer servir expressionsadequades a la situació.

5. Decidiu si enregistreu en àudio (o vídeo) el programa o si l’emeteu en directe,davant dels companys.

Penseu que una elecció o altra implica un muntatge tècnic diferent.

6. Distribuïu-vos les tasques; per exemple, que cadascú llegeixi una secció, i que algú s’encarregui de la música i el so.

Quan tots els grups tingueu preparat el butlletí, representeu-lo davant de la classe i escolteu el de tots els companys i companyes. Finalment, comenteu-losconjuntament, valoreu què heu fet bé i què es podria millorar, tant de la selecció de les notícies com de la manera de redactar-les i llegir-les, i de la distribució de lesseccions.

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 244

245


El v

oca

bu

lari

del

s ac

cid

ents

geo

grà

fics

™ ™ ™ ™ ™


25. �� Copia les oracions següents i completa-les amb la paraula corresponent:

penyal penya-segat cascada iceberg arxipèlag

• L’any passat vam visitar les ......... del Niàgara.

• El Titanic es va enfonsar perquè va xocar contra un .........

• Des del ......... hi ha una vista espectacular.

• Les illes Balears formen un .........

• L’estiu vinent anirem al ......... de Gibraltar.

26. �� Escriu aparellades cada paraula amb la seva definició:

duna • • Lloc de sorra.

areny • • Mescla pastosa de terra i aigua.

llot • • Muntanyola generalment de sorra, amuntegada pel vent.

sorral • • Fang tou que es forma on hi ha aigües estancades.

fang • • Llit de riera format de sorra.

27. �� Ordena les lletres següents per formar paraules que tenen a veure amb el mar i la costa:

28. �� Classifica aquestes paraules segons si tenen relació amb un riu, amb elmar o amb la muntanya:

• istme • puig • riba • altiplà • maror

• afluent • turó • estuari • baixamar • meandre

• vessant • delta • marejol • massís • llit fluvial

29. �� Escriu la paraula que correspon a cada una d’aquestes definicions:

• Terreny inundat o almenys amarat d’aigua permanentment: a __ g __ __ __ __ l l

• Llacuna litoral formada d’aigua de mar i d’aigua fluvial tancada per un cordó deplatja: a l b __ __ __ __ __

• Massa d’aigua dipositada en una depressió del terreny: e __ __ __ n y

• Curs d’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial: r __ __ r __

• Cavitat formada a les regions calcàries: e __ p l __ __ __

• Terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral: m __ __ __ s m __

PACLGOFLLSCUEADABIAALC

1 2

3

4

5

831025 _ 0236-0261.qxd 29/3/07 18:16 Página 245

246


Els connectorsEls connectors són paraules o grups de paraules amb un significat únic que posen en relació ele-ments diversos. Distingim els connectors textuals, que relacionen les oracions d’un text, i elsconnectors oracionals, que relacionen les proposicions d’una oració composta.

Els connectors textualsUn text és un conjunt organitzat d’oracions consecutives i relacionades. Les oracions se separenamb signes de puntuació i es relacionen mitjançant uns mots que anomenem connectors textuals.Els connectors textuals indiquen la relació de significat que hi ha entre les oracions d’un text, es-pecialment entre oracions consecutives. Segons el que expressen, es classifiquen en quatre grups:

• Oposició. Dues oracions s’oposen mitjançant connectors com però, tanmateix, en canvi, per

contra. Exemple:

Amb les nevades d’aquesta setmana s’ha acumulat aigua a les muntanyes. Tanmateix, aques-

ta aigua no arribarà als embassaments fins al desglaç.

• Conseqüència. Donades dues oracions, la segona és conseqüència de la primera. S’expressaamb connectors com per tant, així doncs, en conseqüència. Exemple:

S’ha acabat el temps de la visita. Així doncs, fins la setmana que ve.

• Complementarietat. Dues oracions expressen aspectes complementaris entre si. Per fer-hos’utilitzen connectors com d’una banda... de l’altra. Exemple:

D’una banda, buscaré informació a Internet. De l’altra, consultaré els llibres de la biblioteca

sobre aquesta matèria.

• Enumeració. Diferents oracions enumeren aspectes diversos: en primer lloc... a continuació... fi-

nalment; primerament... segonament... per acabar. Exemple:

En primer lloc, llegiu les instruccions. A continuació, comproveu que hi hagi tots els compo-

nents. Finalment, munteu l’aparell seguint les instruccions.

Els connectors oracionalsEls connectors oracionals enllacen les proposicions que formen una oració composta. La prime-ra classificació dels connectors oracionals estableix dos grans grups:

• Els connectors coordinants, que posen en relació proposicions coordinades. Exemple:

Hi ha set escoles a la ciutat i se’n construiran dues més.proposició 1 proposició 2

La conjunció i és un connector coordinant entre dues proposicions que estan al mateix nivellsintàctic.

• Els connectors subordinants, que introdueixen una proposició subordinada en el marc de laproposició principal de la qual forma part. Exemple:

El reportatge va sorprendre molts lectors de la revista.proposició subordinada

proposició principal

El pronom relatiu que és un connector subordinant que relaciona dues proposicions que noestan al mateix nivell sintàctic.

que vas elaborar

Act. 30 i 31

Act. 32 - 34

Act. 35 - 37

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 246

Noció

Lloc

Temps

Manera

Causa

Conseqüència

Condició

Finalitat

Concessió

Comparació

Connectors

on

quan, abans que, mentre, després que, tan bon punt

com, com si, segons, segons que

perquè, ja que, com que

de manera que, tan... que, tant... que, fins al punt que

si, tret que, posat que, a condició que

perquè, per tal que, a fi que

encara que, per bé que, per més que

com, més... que, menys... que

247


Els connectors coordinantsSegons el tipus de coordinació, distingim diferents connectors coordinants:

• La coordinació copulativa expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades, amb les conjuncions i (en sentit afirmatiu) i ni (en sentit negatiu). Exemple:

Va a classes de violí i fa un curs intensiu d’anglès.

• La coordinació disjuntiva expressa l’alternativa entre els significats de les proposicions coor-dinades. La conjunció més habitual és o, que pot aparèixer en totes dues proposicions i re-forçar-se amb l’adverbi bé (o bé). També actuen com a connectors amb valor disjuntiu adverbiscom ara o verbs com sigui encapçalant totes dues proposicions. Exemples:

Avisem els bombers o truquem al 112 d’emergències.

Ara ve amb nosaltres, ara va amb elles.

• La coordinació adversativa expressa la contraposició entre els significats de les proposicionscoordinades, amb les conjuncions però, sinó i la locució sinó que. Exemple:

No vam fer cap visita guiada a la ciutat sinó que vam anar pel nostre compte a descobrir-la.

Els connectors subordinantsSegons el tipus de subordinació, distingim diferents connectors subordinants:

• En la subordinació substantiva, la proposició subordinada pot ser introduïda per les conjun-cions que o si, i pels interrogatius què, qui, com, quan, on i quin en les seves diverses formes.Exemples:

Pretenen que els canviïn uns pantalons de rebaixes.

Em pregunto si en unes altres circumstàncies hauria reaccionat així.

El venedor exposava quines virtuts tenia la nova enciclopèdia.

• En la subordinació adjectiva, la proposició subordinada és introduïda per un pronom relatiu(que, què, qui, on i el qual en les seves diverses formes). Exemples:

La velocitat a què condueix és temerària.

Les botigues de roba on sol comprar tenen fama d’elegants.

• En la subordinació adverbial, la proposició subordinada és introduïda per diverses conjun-cions i locucions conjuntives segons el significat que aporta respecte a la proposició principal.El quadre següent recull els connectors més habituals:

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 247

248


30. �� Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F) i corregeix lesfalses:

• Els connectors són conjuncions coordinants o subordinants.

• Les conjuncions són un tipus de connectors.

• Amb el terme connectors englobem les conjuncions, les locucions conjuntives i, engeneral, les expressions que posen en relació oracions o proposicions.

• Els connectors textuals poden ser coordinants i subordinants.

• Els connectors oracionals més abundants són els coordinants.

31. �� En el text següent apareix dues vegades el connector però. Indica en quincas és un connector textual i en quin cas és un connector oracional, i explicaper què.

32. �� Completa el text següent amb els connectors textuals que et semblin mésadients:

33. �� Què sol haver-hi immediatament davant d’un connector textual? I darrere?

34. �� Escriu textos breus sobre els temes següents fent-hi servir la classe deconnectors textuals que s’indiquen entre parèntesis:

• Avantatges i desavantatges d’un producte tecnològic actual (connectorsd’oposició).

• L’efecte hivernacle en l’atmosfera (connectors de conseqüència).

• Una recepta de cuina (connectors d’enumeració).

• Tema lliure (connectors de complementarietat).

En Ramon sempre havia dit que volia ser pintor, però ni els seus pares ni elsmestres que havia tingut confiaven gaire –per no dir gens– en les seves capa-

citats. La sorpresa es va produir quan va guanyar el primer premi de pintura ràpi-da de Vilabella. La crítica va ser unànime: havia pintat una aquarel·la magnífica.Li van començar a ploure ofertes de feina com a il·lustrador, de sales d’exposi-cions, etc. Però poc es podien pensar que en Ramon ho refusaria tot perquè novolia entrar en el circuit comercial.

Quan es fa un regal a una persona determinada, solen intervenir-hi dos con-dicionants. .........., hi ha el gust del receptor del regal, que hauria de ser el fac-

tor predominant. .........., hi ha el gust de qui fa el regal, que massa sovint pensa enel que li agradaria a ell personalment, més que no pas a complaure qui el rep..........., la societat actual ha generat estratègies per evitar que algú es pugui sentirdecebut amb un regal. .........., hi ha la possibilitat –per als més previsors– de fer unxec regal perquè la persona pugui triar. .........., també es pot canviar el regal rebut,amb la sola condició de presentar el tiquet de compra. .........., hi ha el recurs –mésantic– de guardar un regal poc plaent per encolomar-lo a algú altre en una altraocasió.

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 248

249


35. �� Completa les oracions següents amb un connector coordinant i indica si és copulatiu, disjuntiu o adversatiu:

• Els tatuatges s’han posat de moda, .......... encara és una minoria la gent que en porta.

• No es va saltar el semàfor, .......... va passar amb groc.

• .......... encarem bé aquest problema d’entrada .......... després costarà molt redreçar-lo.

• Passarem una quinzena a la muntanya .......... farem una escapada per Europa.

• No us enfileu a la tarima .......... empenyeu els de les primeres fileres.

36. �� Completa les oracions següents a partir del connector subordinantdestacat i digues de quin tipus és la subordinació resultant:

• Els enquestats pensen que ..........

• M’he comprat una bicicleta que ..........

• Quan .........., truqui’m, sisplau.

• Com que .........., t’he portat aquesta novel·la tan gruixuda.

• Ignoro si ..........

• Va entrar per la porta de darrere perquè ..........

37. �� Escriu una oració composta amb cada una d’aquestes proposicionssubordinades:

• Que comenci per com amb valor interrogatiu.

• Que comenci per com amb valor adverbial de manera.

• Que comenci per com amb valor comparatiu.

38. �� De les parelles següents, indica quina forma verbal és perfectamentregular i quina presenta algun tipus d’irregularitat. Explica en què consisteixla irregularitat.

• resisteixo/reconec • pengis/robis

• llogueu/trobeu • pensessin/tinguessin

• ballin/actuïn

39. �� Canvia els sintagmes preposicionals que comencen amb de per unpronom feble, i la resta, per un altre pronom feble:

• Em referiré a una qüestió d’actualitat.

• Anem amb bicicleta.

• Es va parlar de la teva situació.

• No trobo el vestit llarg a l’armari.

• Vénen de París aquesta tarda.

■ Quins són els pronoms febles utilitzats en cada cas?

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 249

250


40. �� Substitueix els complements subratllats per un pronom feble:

• Els nois han cridat a tu. • La Marta ha d’advertir a ella.

• Els avis han vist a vosaltres. • Vosaltres, espereu a ells.

• Tu, avisa a ell. • L’Albert ha enganyat a nosaltres.

41. �� Explica per què les dues oracions següents són ortogràficamentcorrectes:

• Pel que fa a la mantega, en altres països la utilitzen molt per cuinar.

• Pel que fa a la mantega, en altres països l’usen molt per cuinar.

L’apòstrof i el guionet en els pronoms febles Quan els pronoms febles es combinen amb el verb que complementen, o bé quan es combinenentre si, entren en joc dos signes ortogràfics: el guionet i l’apòstrof.

El guionetApareix només darrere del verb per separar elements (verb o pronoms febles) dels quals no s’eli-deix cap vocal. Exemples: ensenya-me-la.

L’apòstrofS’apostrofen determinats pronoms febles quan, en contacte amb un verb o altres pronoms febles,s’elideix una vocal. L’apòstrof pot aparèixer:

– Entre el verb i el pronom. Exemple: ajuda’l.

– Entre el pronom i el verb. Exemple: l’ajuda.

– Entre pronoms febles. Exemple: te’l regalo.

Per apostrofar correctament els pronoms febles, cal recordar tres normes:

§1 Els pronoms febles em, et, es, el, la i en s’apostrofen quan van davant d’una forma verbal quecomença per vocal o hac. Exemples: m’enredes, t’han cridat, s’obriran, l’estimulen, n’escriuria...

Excepció: el pronom la, igual que l’article femení singular, no s’apostrofa davant d’una for-ma verbal que comença per i o u àtones (la incitaven, la usàveu) ni davant del pronom hi (lahi explicaré).

§2 Els pronoms febles em, et, es, el, ens, els i en s’apostrofen quan van darrere d’una forma ver-bal que acaba en vocal, excepte si forma un diftong decreixent. Exemples: truca’m, enretira’t,

recordi’s, convida’ns, mira’ls, dóna’n... però truqueu-me, enretireu-vos...

§3 Quan es combinen dos o més pronoms febles, l’apòstrof s’ha de situar tan a la dreta com si-gui possible. Exemple: t’el ha ofert � te’l ha ofert � te l’ha ofert

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 250

251


Esperava amb delit les vacances de Pasqua. Vo-lia dir anar-nos-en ben estrets en el cotxe cap a

cals padrins. Glatia per veure’ls, per tornar-me apassejar per la casa, l’hort i els corrals. Retrobar laPerla, que se’m tirava a sobre i remenava la cuade tan contenta com estava de veure’m. Allò eratot un món. Imagina’t si n’era de gran la casa quehavien arribat a dormir-hi divuit persones! La tiaTeresa, germana del padrí, no hi vivia, però la invi-taven a passar aquells dies perquè pogués estar-se amb nosaltres. I quan arribava, quin devessall

d’alegria, quines llàgrimes d’emoció, quines abra-çades, quin menjar-se’ns a petons... Als vespres,davant la llar de foc, se m’asseia a la falda i enscontava les novetats que s’havien produït a la co-marca de l’estiu ençà. I jo m’adormia arraulit ise’m barrejaven les seves paraules amb els meussomnis. I l’endemà no sabia si creure’m o no leshistòries de boscos i xais i gallines i allaus de neuque formaven aquell món tan meu i alhora tandistant.

42. �� Canvia el complement de règim verbal subratllat per un pronom feble:

■ Què observes des del punt de vista del guionet i l’apòstrof?

43. �� Analitza fonèticament i gramaticalment aquestes parelles i explica la diferència entre els dos elements que les formen:

pensa’t - pensat expliquis - expliqui’s

44. �� Explica per què s’escriu anant-hi i no pas anant’hi.

45. �� Combina els cinc infinitius següents amb el pronom feble el i,després, respon les preguntes:

• Quin és l’únic infinitiu que admet un pronom feble apostrofat darrere? Per què?

• Com s’escriuen els pronoms febles posposats als altres quatre infinitius?

46. �� Escriu totes les formes possibles dels pronoms febles següents i construeix un exemple amb cadascuna:

• ens • us • els • la • en

47. �� Escriu correctament l’oració següent, tenint en compte aquestcontext: la diu una venedora d’electrodomèstics fent referència al fet que la venda d’espremedors de taronja amb filtre ha tingut molt èxit.

48. �� Explica la diferència gramatical i de significat entre aquestes duesoracions:

• Vaig estar dient-ho tot l’any.

• Vaig estar dient-t’ho tot l’any.


se + me + en + han endut sis en una setmana

ballar - témer - perdre - sentir - servir

Apunta’t al curset d’informàtica!

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 251

252


La correcció lèxicaDe vegades, quan parlem o escrivim, cometem errors. Aquestes incorreccions es poden produirper diverses causes, i entre els casos més habituals trobem:

• Incorreccions ortogràfiques derivades d’incorreccions fonètiques, quan pronunciem algu-na síl·laba o algun mot de manera incorrecta i ho transmetem a l’escriptura: diseny per disseny,fútbol per futbol...

• Ús de manlleus innecessaris, és a dir, paraules estrangeres no acceptades per la normativa ique s’introdueixen en la nostra parla, quan la llengua catalana ja disposa de paraules equiva-lents. Els més habituals són, per proximitat o contacte, els gal·licismes: affaire, charme...; elsanglicismes: discman, hot dog... i, sobretot, els castellanismes: adelantar, traje...

• Derivació incorrecta, és a dir, formació de paraules derivades a partir d’una de primitiva apartir de prefixos o sufixos que no són correctes en català; per exemple, de jardí, hem de for-mar enjardinar, i no ajardinar.

Per parlar i escriure correctament cal que coneguis bé les normes gramaticals i que, quan tinguisalgun dubte, ja sigui ortogràfic, gramatical o de pronúncia, consultis un diccionari normatiu oun d’especialitzat, com és el cas dels diccionaris de dubtes.


51. �� Fixa’t en les lletres en negreta i llegeix correctament en veu alta lesparaules següents:

• casella • pijama • laringe • xofer • suggeriment

• pivot • diòptria • comissió • il·lusió • càrrega

• corba • estèrnum • esplaiar • benzina • xurro

• folrar • cavalcada • flegmó • zoo • platja

52. �� Tria la vocal o consonant adequades i copia complets els mots següents:

• re__osteria (p/b) • bi__uteria (s/j) • camina__a (t/d)

• impre__ió (s/ss) • margari__a (t/d) • te__tació (mp/n)

• t__rró (o/u) • e__tranger (x/s) • reca__ar (pt/ud)

• dan__a (s/ç) • i__fermera (m/n) • e__estir (mb/nv)

53. �� Indica quin dels dos verbs proposats per a cada nom és correcte:

• format: formatar/formatejar • decepció: decepcionar/decebre

• traïció: traïcionar/trair • garantia: garantitzar/garantir

1

2

3

4

9

5 6

78

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 252

253


54. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb una paraula derivada de la que hi ha entre parèntesis:

• Encara no han .............. (moble) la casa nova.

• Van .............. (vernís) el parquet de l’habitació.

• Per ..............-lo (content) li van fer un bon regal.

• La ferida li rajava tant que va .............. (sang) tota l’habitació.

• Era un governant tan dèspota que .............. (temor) la població.

• Els seus errors el .............. (turment) profundament.

55. �� Llegeix les oracions següents i substitueix les paraules en cursiva, quesón típiques de la llengua oral, per la forma correcta en la llengua escrita:

• A mig matí sempre menjo una tronja.

• Per sopar he menjat una amanida d’àpit i poma.

• La veïna del quart primera està embrassada.

• Si estés sempre alegre seria més feliç.

• La truita d’asbergínia m’agrada molt.

• M’he endut pa amb xocolata per brenar.

56. �� En aquestes oracions hi ha paraules incorrectes. Torna a escriure les oracionscanviant-les per paraules correctes, tant lèxicament com ortogràficament.

• M’agraden els canelons sense betxamel.

• S’ha embossat el desaigüe del lavabo.

• Els buitres es van menjar els animals morts.

• La casa està plena de telaranyes.

• Encara no han preparat l’escaparate per a les rebaixes.

• Tot i que el camarot del vaixell era de primera classe no era gens còmode.

• Van portar-lo en camilla fins a l’ambulància.

57. �� Aparella cada paraula amb la seva definició:

cataracta • • Prototip del monstre contra el qual lluiten déus i herois.

cascada • • Representació sobre una superfície plana d’una ciutat, edifici...

plànol • • Nom que comunament reben diferents rèptils saures.

planell • • Caiguda d’un corrent d’aigua per un precipici.

dragó • • Afecció ocular consistent en l’opacitat, parcial o total, del cristal·lí.

drac • • Indret pla i elevat.

58. �� Torna a copiar aquestes oracions substituint aquests manlleusinnecessaris pel mot corresponent en català:

• Anirem a passejar i, a l’hora de berenar, entrarem en un burger.

• Li van regalar una entrada per al back stage del concert.

• El show room d’aquesta marca de mobles és impressionant.

• Va portar-me de Rússia un souvenir preciós.

• El container del vidre estava totalment ple.

• Han tancat aquella boutique on vaig comprar el vestit de nit.

• M’he apuntat al gimnàs a fer fitness.

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 253

254


El teatre de text actual

El mètode Grönholm

Ferran Augé ha estat sotmès a una peculiar i dura entrevista de selecció de personal, seguint

un mètode anomenat Grönholm. La prova es feia simultàniament amb tres suposats candidats

més: Mercè Degàs, Carles Bueno i Enric Font. Després de diverses situacions que posen al límit

la capacitat de resistència de l’aspirant, els falsos candidats revelen a en Ferran que, en reali-

tat, són tres psicòlegs de l’empresa: Neus Porta, Miquel Garcia i Esteve Ripoll, respectivament.

Malgrat l’esforç que ha fet en Ferran, li comuniquen que no serà seleccionat.

MERCÈ: Hem estat parlant i hem pensat que no paga la pena fer-lo esperar els quinze dies. Defet, ho tenim molt clar.

FERRAN: ¿Ah, sí?MERCÈ: Sí, el càrrec no és per a vostè, i hi estem tots tres d’acord. ¿Miquel?CARLES: Completament. Per mi, ni pensar-ho.MERCÈ: ¿Esteve? ENRIC: No, no. Seria un error greu contractar-lo.MERCÈ: Bé, ho sento. Crec que és millor que ho sàpiga ara i així no perd espai mental conservant

alguna esperança.CARLES: I d’espai mental no n’hi sobra, precisament.FERRAN: Però...MERCÈ: ¿Vol que l’hi expliqui? L’hi explico. Les proves que ha passat estaven dissenyades en re-

lació amb el seu perfil. (Consulta els papers de la carpeta.) Sabem que després de la mort de laseva mare va estar un any sense treballar. La seva baixa per depressió va durar... deu mesos.¿És exacte, no?

FERRAN: Sí, però...MERCÈ: ¿Encara es medica?FERRAN: No.MERCÈ: La baixa va costar a la seva empresa seixanta-cinc mil euros.ENRIC: Sabem que va estar casat i la seva dona el va denunciar. Hi ha dictada una ordre d’allu-

nyament. ¿És veritat, oi?FERRAN: Bé, sí, però en el judici...CARLES: Vostè ha estat tota la sessió mentint-nos, literalment.ENRIC: Ja ens ha dit que ha fet el que considerava més adequat per guanyar les proves i aconse-

guir el càrrec, i així ho valorem, però...FERRAN: A veure, la meva dona...CARLES: No cal que ens expliqui històries. Hem parlat amb la seva exdona.FERRAN: ¿Què?ENRIC: Suposo que ja s’imagina el que ens ha explicat.FERRAN: No sé què els deu haver explicat, però...MERCÈ: A la prova dels barrets, no l’hem deixat triar. Li hem fet agafar el de bisbe. Sabem que de

jove va estar al seminari...FERRAN: És que sóc de Manlleu, i a la plana de Vic és molt normal...MERCÈ: I, finalment, també sabem que té un germà homosexual amb qui no té cap mena de

contacte.

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 254

255


FERRAN: ¿També han parlat amb ell?MERCÈ: És clar.FERRAN: Si no em parlo amb el meu germà no és perquè sigui homosexual. És perquè quan va

morir la mare, ell...MERCÈ: Bé, en cap de les quatre situacions no hi ha hagut ni una ombra d’empatia...FERRAN: ¿De què?MERCÈ: Podria semblar que no es deixa influir per les motivacions personals, però... És que se li

veia tant el llautó... Ens hem hagut d’aguantar el riure unes quantes vegades. Quina manerade parlar... Fotia pena.

FERRAN: ¿Com han sabut tot això?CARLES: Però si no el contractem no és per motius personals. ¿Sap què és l’efecte bumerang?FERRAN: Bé... No.MERCÈ: S’ha d’anar amb compte amb l’agressivitat perquè es pot tornar en contra seva, i sobretot

en el seu cas. ¿Per què? Perquè era una agressivitat impostada. No era real. Era una actitud ex-terna. ¿Què pot passar amb una persona com vostè davant d’un conflicte?

ENRIC: Que generi un conflicte més greu.

FERRAN vol dir alguna cosa però no ho fa.

MERCÈ: ¿Ara ho ha entès? Doncs va, prou, pleguem. Per un dia que puc arribar a casa abans queem fiquin els nens al llit, no vull perdre més temps parlant amb aquest hipòcrita.

FERRAN: Escolti...MERCÈ: ¿Sí?FERRAN: Jo... No res.MERCÈ: ¿Què es pensava, que ens enganyaria? La seva vida és un desastre absolut, personalment

i professionalment, i permeti’m que li digui que estic convençuda que continuarà igual.

FERRAN se’ls mira en silenci.

JORDI GALCERAN, El mètode Grönholm

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 255

256


L’oferta teatral actualSi consultem la cartellera teatral, hi trobarem espectacles de diferents menes. Des del punt devista literari, distingim el teatre de text de la resta de gèneres. El teatre de text inclou les obresque es basen en el text literari que un autor ha escrit pensant que pogués ser portat a escena. Encanvi, hi ha espectacles en els quals el text comparteix protagonisme amb altres elements (musi-cals, coreogràfics, etc.) o, fins i tot, desapareix en benefici d’elements escenogràfics. Actualment,destaquen dos tipus d’espectacles teatrals no basats prioritàriament en el text:

• Els musicals. Es tracta de muntatges on, al costat del text i la història, tenen un paper deter-minant la música, la dansa i el cant dels actors. Una de les companyies catalanes que més hadestacat en aquest terreny és Dagoll-Dagom, amb obres com El mikado, Flor de nit o Mar i cel,aquesta darrera una adaptació del drama d’Àngel Guimerà.

• Els espectacles escènics. Són muntatges que es basen en el treball d’una companyia a partird’un guió i d’una exploració de les possibilitats del llenguatge teatral. Dues companyies quehan excel·lit en aquest sentit en el teatre català són Comediants, amb muntatges festius en es-pais oberts, i La Fura dels Baus, amb una constant experimentació dramàtica i tecnològica.

El teatre de textDins del teatre de text, convé distingir entre les obres clàssiques (des de l’antiguitat grega fins alsclàssics contemporanis del segle XX) i les obres d’autors actuals:

• Els clàssics. Es tracta de peces teatrals que s’han produït al llarg de la història de la literaturadramàtica i que han esdevingut referents per a totes les èpoques, inclosa l’actual. Es represen-ten en muntatges més o menys fidels al plantejament original o bé en adaptacions que prete-nen acostar-los a la realitat de l’espectador. Poden ser considerats clàssics Antígona, del grecSòfocles, Hamlet, de William Shakespeare o Primera història d’Esther, de Salvador Espriu...

• Els dramaturgs actuals. Són escriptors teatrals en actiu que escriuen i estrenen peces que, so-vint, es caracteritzen perquè incorporen problemàtiques ben actuals, com ara la crisi de la pa-rella o de la família, les dificultats de comunicació entre els individus, la soledat, la marginaciósocial, la violència quotidiana, les malalties terminals i l’eutanàsia, la crisi d’autenticitat en lesrelacions humanes... El fragment de El mètode Grönholm que has llegit, per exemple, plantejael tema de la competitivitat i la hipocresia en el món de les relacions laborals del nostre temps.

Des del punt de vista del gènere, la dramatúrgia més recent oscil·la entre la comèdia i el drama.Tot i que sovint, almenys aparentment, les peces adopten el to de la comèdia, tenen un rerefonsdramàtic. A la intenció més evident de satiritzar determinats comportaments individuals o so-cials, objectiu propi de la comèdia, s’hi afegeix, de fet, la voluntat d’aprofundir en certs temespsicològics i sociològics. Alguns dels dramaturgs més reconeguts actualment en l’escena catalanasón Josep Maria Benet i Jornet, Rodolf Sirera, Sergi Belbel i Jordi Galceran.

59. �� Explica per què El mètode Grönholm pertany al teatre de text.

60. �� Quina escenografia (decorats, vestuari, luminotècnia, so, música, efectesespecials...) t’imagines per a l’escena que has llegit?

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 256

257


61. �� Com qualificaries la intervenció d’en Carles quan diu al Ferran que«d’espai mental no n’hi sobra, precisament»?

62. �� Relaciona cadascuna d’aquestes situacions, que s’han produït abans delveredicte que has llegit, amb una circumstància de la vida d’en Ferran que li retreu la Mercè:

63. �� Què és l’empatia? Explica com creus que ha reaccionat en Ferran davantd’aquestes situacions:

• La Mercè ha decidit continuar l’entrevista malgrat la notícia de la mort de la sevamare.

• Ha hagut de decidir si en Carles continuava endavant.

• L’Enric ha explicat els seus problemes.

64. �� Comenta què penses que preferien els psicòlegs de l’empresa, algú quefingís bonhomia o algú que fingís agressivitat. I, en el fons, què creus que preferien, algú agressiu o una bona persona?

65. �� Explica què aporten les últimes intervencions de la Mercè adreçades als seus companys i al Ferran.

66. �� ¿Penses que les empreses tenen dret a tenir en compte la vida privada de les persones a l’hora d’escollir els seus càrrecs?Argumenta-ho per escrit i feu un debat a classe sobre aquest tema.

67. �� Consulta la programació teatral d’aquesta temporada aBarcelona i als principals teatres de la resta de Catalunya i busca-hiun musical, un espectacle escènic, un de clàssic i una obra de textd’un autor actual.

68. �� Busca informació a Internet sobre alguna de les companyies oels autors esmentats a la pàgina anterior i fes-ne una breu ressenya.

Durant el desenvolupament de les proves, laMercè ha fingit una trucada al seu mòbil co-

municant-li la mort de la seva mare. Ella, simulant

que competia pel lloc de treball, ha optat per noanar-se’n immediatament i quedar-se fins al finaldel procés de selecció.

En Carles dóna la informació als altres pre-sumptes candidats que està a punt de sotme-

tre’s a una operació de canvi de sexe. Seguint les

instruccions que van rebent per una porteta, els al-tres han de decidir si aquest fet l’invalida per conti-nuar endavant en el procés de selecció.

L’Enric ha explicat que s’ha separat de la dona,que ha tingut una relació sentimental amb

una altra treballadora i que ha tingut un fracàs im-

portant a la feina. Després, ha demanat als altresque decideixin si se l’havia de despatxar o bé do-nar-li una altra oportunitat.

Els quatre personatges han hagut de posar-seun barret de copa alta (simulant un polític), un

de torero, un de pallasso i un de bisbe. Representa

que van amb un avió accidentat i que només hi haun paracaigudes; cadascú ha d’argumentar perquè és ell el qui mereix salvar-se.

831025 _ 0236-0261.qxd 29/3/07 18:16 Página 257

258

lloc, podem trobar itineraris senyalitzats ambmarques blanques i vermelles, que correspo-nen a senders de gran recorregut (GR) quecreuen Europa en totes direccions. A conti-nuació, trobarem itineraris senyalitzats ambmarques blanques i grogues, que corresponena camins de petit recorregut (PR), d’àmbit lo-cal o comarcal, inferiors als cinquanta quilò-metres. I, finalment, itineraris amb marquesblanques i verdes, que corresponen a senderslocals de menys de deu quilòmetres.A Catalunya, la xarxa de senders nets i senya-litzats té una extensió de més de set mil quilò-metres i ens permet gaudir de la gran riquesaarqueològica i paisatgística del nostre territo-ri. Tots dos factors situen aquestes «infraes-tructures naturals» catalanes al nivell dels mi-llors països europeus. Cal tenir en compteque els itineraris intenten evitar, en la mesuradel possible, el pas per carreteres o camins as-faltats i transiten pel que podríem denominarcamins tradicionals. Així, trobem vies que originàriament es van destinar al trànsit decarruatges, d’animals de càrrega, de personeso de ramats. Totes ofereixen una oportunitatúnica per a la recuperació de la memòriahistòrica d’unes pràctiques tradicionals quequasi s’han extingit. En són un exemple clarels camins ramaders, que van ser una infraes-tructura bàsica per a l’economia del nostrepaís durant molts segles i que, actualment, acausa de la fragmentació que han patit com a conseqüència de la construcció de les gransvies de transport i de la manca d’expectativeseconòmiques de la transhumància, han esde-vingut un patrimoni en perill que demana lanostra atenció.

EDUARD PARELLADA, Claror, núm. 54(Adaptació)

La història de l’excursionisme i del senderismevan estretament lligades perquè, de fet, el se-gon terme neix a conseqüència del primer. Ladiferència bàsica rau, precisament, en la se-nyalització de camins i itineraris, tasca que esva començar a aplicar i sistematitzar a l’Europacentral. D’una banda, el creixent fenomen dela despoblació rural i de l’abandonament delcamp va provocar la desaparició progressivade les pràctiques habituals que durant lahistòria havien ajudat a mantenir els boscos iels camins en un bon estat de conservació. Del’altra, l’augment de la pràctica de les activitatsa la muntanya per part dels habitants del mónurbà va fer veure al món excursionista, que jaestava plenament consolidat a Catalunya, lanecessitat de començar a treballar no solamentper facilitar les sortides dels excursionistes ievitar incidències, sinó per conservar un patri-moni natural, cultural i històric: els camins osenders. Així doncs, les diferents entitats ex-cursionistes de Catalunya són en l’actualitatles encarregades del manteniment i de la ges-tió de la xarxa de camins i senders.Caldrà que presentem els tres tipus de caminsque hi ha segons el recorregut. En primer

Senderisme: seguir la tradició

Avaluació

831025 _ 0236-0261.qxd 29/3/07 18:16 Página 258

259

69. �� Localitza, en el primer paràgraf del text, dos connectors textuals queexpressen complementarietat i un que expressa conseqüència.

70. �� Localitza, al llarg de tot el text, tres connectors textuals d’enumeració.

71. �� Localitza en aquest fragment un connector oracional coordinant:

■ De quin tipus de coordinació es tracta?

72. �� Localitza en aquest paràgraf tots els connectors oracionalssubordinants:

■ Classifica els connectors que has trobat segons que siguin conjuncions(introdueixen subordinades substantives) o pronoms relatius (introdueixensubordinades adjectives).

73. �� Localitza en aquest fragment un connector subordinant adverbial iindica quina noció expressa:

74. �� Substitueix els complements destacats per un pronom feble:

• Cal mantenir els boscos.

• Cal conservar els camins.

• Ofereixen una oportunitat.

• Eviten el pas.

75. �� Transforma les oracions següents, de manera que els pronoms se situïn darrere del verb:

• Algunes vies es van destinar al trànsit de carruatges.

• La senyalització de camins es va començar a aplicar a l’Europa central.

ACatalunya, la xarxa de senders nets i senyalitzats té una extensió de més deset mil quilòmetres i ens permet gaudir de la gran riquesa arqueològica i pai-

satgística del nostre territori.

Caldrà que presentem els tres tipus de camins que hi ha segons el recorregut.En primer lloc, podem trobar itineraris senyalitzats amb marques blanques i

vermelles, que corresponen a senders de gran recorregut (GR) que creuen Europaen totes direccions. A continuació, trobarem itineraris senyalitzats amb marquesblanques i grogues, que corresponen a camins de petit recorregut (PR), d’àmbitlocal o comarcal, inferiors als cinquanta quilòmetres. I, finalment, itineraris ambmarques blanques i verdes, que corresponen a senders locals de menys de deuquilòmetres.

ACatalunya, la xarxa de senders nets i senyalitzats té una extensió de més deset mil quilòmetres i ens permet gaudir de la gran riquesa arqueològica i pai-

satgística del nostre territori.

831025 _ 0236-0261.qxd 29/3/07 18:16 Página 259

260

Activitats complementàries• Regala (el + li) .............. el dia del seu aniversari.

• Si trobem bitllets per Roma, (ens + en + hi).............. anirem.

• Si porteu la jaqueta posada, traieu (vos + la)............... quan entreu.

81. �� Escriu tres casos més seguint el model:

● canteu � canteu-ho

■ Quina diferència de pronúncia hi ha entre la forma verbal sola i la forma verbal ambpronom?

LÈXIC

82. Copia les oracions següents substituint lesexpressions en cursiva per la forma correcta:

• S’ha tallat els cabells al rape.

• No hi ha dret! Sempre ho he de fer jo.

• Avui he tingut molt mala pata.

• En Joan i els demés van ser els responsables de l’èxit.

83. �� Copia aquestes oracions i completa-lesamb el mot adequat:

• L’ocell picotejava les cireres amb el (pic/bec).

• Li va sortir una (ampolla/butllofa) a la plantadel peu.

• Les (ganyes/agalles) del peix li fan molt fàstic.

• He pintat les habitacions de casa amb diversostons (pastís/pastel).

• L’(orgue/òrgan) de la catedral se sentia des dela plaça.

• No li agrada conduir amb tant (trànsit/tràfic).

84. �� Torna a escriure aquestes oracionssubstituint els anglicismes indicats pel motcorresponent en català:

• Només li agradava la música dance.

• Quan fan un reality show apago el televisor.

• El software instal·lat és molt complet.

• El seu new look li queda molt bé.

• Un hacker va introduir un virus a Internet.

• En el seu negoci tenien un horari full time.

• S’havia preparat per fer de cheer leader.

Model

GRAMÀTICA

76. �� Escriu una enumeració que contingui elsconnectors següents:

• en primer lloc • en tercer lloc

• en segon lloc • i, finalment

■ Com s’anomenen els connectors que posenen relació les oracions d’un text?

77. �� Classifica els connectors següents encoordinants i subordinants:

■ Escriu una oració amb cadascun d’aquestsconnectors.

78. �� Destria en quina oració perquè introdueixuna causa i en quina, una finalitat.

• S’han trobat a dins del casino perquè foraplovia a bots i barrals.

• He matinat perquè vull arribar al tros abans de la calor forta.

■ Escriu dues oracions més amb perquè ambaquests dos sentits.

ORTOGRAFIA

79. �� Substitueix els complementssubratllats per pronoms febles i torna a escriure cada oració situant-los primerdavant del verb i després darrere.

• Vaig veure el Josep amb l’Anna.

• Va presentar-se a mi.

• Esperava agrair l’atenció als assistents.

• Anava a comunicar l’incident a nosaltres.

80. �� Torna a escriure les oracions següentscombinant els pronoms febles ques’indiquen:

• S’ha posat tres mocadors a la butxaca i (se +en) .............. ha tret sis!

• Hem deixat menjar a l’abast del gos i (se + ens+ ho) .............. ha menjat tot.

que - o - perquè - encara que - però - quan fins al punt que - ni - com si - sinó que

831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 260

Col·loca els connectors següents a l’encreuat, tenint en compte que en els quadrets verds hi van connectorsde causa i en els quadrets grocs hi van connectors deconseqüència:

• atès que • com que

• consegüentment • doncs

• en conseqüència • fins al punt que

• ja que, • per això

• pel fet que • per tal com

• per tant • perquè

261

Connector. Paraula o grup de paraules amb un signifi-cat únic que posa en relació elements diversos.

Connector coordinant. Connector oracional que rela-ciona proposicions coordinades.

Connector oracional. Connector que relaciona lesproposicions d’una oració composta. Pot ser coordi-nant o subordinant.

Connector subordinant. Connector oracional que in-trodueix una proposició subordinada en el marc dela proposició principal de la qual forma part.

Connector textual. Connector que relaciona les ora-cions d’un text. Pot ser d’oposició, de conseqüència,de complementarietat o d’enumeració.

Coordinació adversativa. Coordinació que expressa lacontraposició entre els significats de les proposi-cions coordinades.

Coordinació copulativa. Coordinació que expressa lasuma dels significats de les proposicions que la for-men.

Coordinació disjuntiva. Coordinació que expressal’alternança entre els significats de les proposicionscoordinades.

ENTRETENIMENTS

Subordinació adjectiva. Subordinació en què la pro-posició subordinada és introduïda per un pronomrelatiu.

Subordinació adverbial. Subordinació en què la pro-posició subordinada és introduïda per diverses con-juncions i locucions conjuntives segons el significatque aporta respecte a la proposició principal.

Subordinació substantiva. Subordinació en què laproposició subordinada és introduïda per les con-juncions que o si o per un interrogatiu.


831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Página 261

262

Llegir un llibreUROC, el guerrer

ABANS DE LLEGIR

1. Observa la il·lustració de la coberta i explica què et suggereix. En quins ambients creus que pot succeir l’acció de la novel·la?

■ Respon aquestes preguntes, també relacionades amb la coberta:

• Per què creus que només es veu la silueta del personatge que està en primer terme?

• Què et suggereix la imatge del fons i els colors que té?

• Creus que aquesta il·luminació a contrallum té alguna relació amb el contingut del llibre?

2. Llegeix a la contracoberta el resum biogràfic de l’autor i respon aquestes preguntes:

• Quin tret destacaries, tant de la seva experiència professional com de la relació dels llocs on ha viscut?

• Quines són les seves preferències literàries, com a lector?

3. Llegeix ara a la contracoberta el resum de l’argument de la novel·la i respon:

• Esperes trobar una novel·la...

policíaca d’aventures i misteri romàntica

històrica de ciència-ficció fantàstica

Has assenyalat més d’una possibilitat? Per què?

■ Creus que les preferències com a lector de l’autor influiran en el desenvolupamentd’aquesta novel·la?

4. Completa les dades de la fitxa bibliogràfica:

5. Observa el mapa que trobaràs abans de l’inici de la novel·la i fes una llista dels llocsconcrets on previsiblement transcorrerà l’acció.

Títol: .........................................................................................................................................

Autor: ......................................................................................................................................

Editorial: ................................................................................................................................

Lloc d’edició: .....................................................................................................................

Data i número d’edició: ..........................................................................................

ISBN: .........................................................................................................................................

831025 _ 0262-0267.qxd 29/3/07 17:41 Página 262

263

LLEGIR UN LLIBRE

DESPRÉS DE LLEGIR

Contingut i organització

6. Ordena els llocs ons transcorre l’acció. N’hi algun de nou, que no figuri al mapa?

7. Què són els cigrons del record? Per què vol aconseguir-los Uroc?

8. El llibre està dividit en tres parts:

Part I: UROC Part II: IDHIR Part III: AMATZUR

■ Intenta explicar els motius d’aquesta divisió.

9. Recorda el que has llegit i respon breument aquestes preguntes:

• En quina situació es coneixen Uroc i els Homes del Silenci?

• Quina traïció pateix Uroc a casa de Zumpa,el mercader de somnis?

• Quins perills i dificultats ha de superar Uroc per travessar el Bosc de l’Oblit?

• De quina manera és elegit el cabdill dels Homes Escuma?

• Quins experiments realitzava Amatzur amb els seus presoners, i amb quina finalitat?

• Per quin motiu Ògsburn és coneguda com la Ciutat dels Infants?

• Per què queden inutilitzats els primers robots que Amatzur aconsegueix enviar a les terresdels Homes de Vidre?

• Com aconsegueix fugir Idhir del castell d’Amatzur?

• Quina feina ha de fer Valti després de ser capturat per les tropes d’Amatzur?

• Per quin motiu són portats Uroc, els Homes del Silenci i Ailina al Temple de l’Escorpí?

• Quin error desencadena la destrucció del Temple?

• Què és en realitat el Temple de l’Escorpí?

Personatges

10. Descriu breument aquests personatges i el paper que tenen en l’obra:

• Bèrum • Ailina

• Valti • Gòlek

• Naruk • Amatzur

• Grumf • Durk

• Amatzuret • Xana

11. Qui és Txagra? Qui són els txarguins? Quines habilitats i quines debilitats els diferencien dels humans?

12. Fes un resum de la vida d’Idhir.

13. Respon aquestes preguntes sobre Uroc, el protagonista de la novel·la:

• A l’inici de l’obra, com és presentat?

• Quan i com descobreix que és mig huma?

• Què amaga el seu nom?

• Què havia estat abans de ser un guerrer, segons li explica Idhir?

• Quina relació hi ha entre Xana i Uroc?

• Quina decisió pren finalment Uroc sobre el seu passat? Per què actua així?

831025 _ 0262-0267.qxd 29/3/07 17:41 Página 263

LLEGIR UN LLIBRE

264

14. Què en saps dels Senyors d’Ògsburn?

15. Explica la relació que hi ha entre Valti i la seva fada protectora.

16. Al llarg del llibre trobem diversos pobles que són coneguts amb un nom col·lectiu.Explica qui són i per què se’ls anomena així:

• Homes del Silenci

• Homes de Vidre

• Homes Escuma

• Homes Grocs

Temes

17. Busca informació (llibres, còmics, pel·lícules...) sobre herois similars al protagonista,que s’han d’enfrontar a un món en què la raça humana viu en condicions moltdiferents de les que corresponen a la nostra realitat. Prepara una redacció sobreaquest tema com si l’haguessis de llegir en públic.

18. Un dels motius de la llarga recerca que fa Uroc és recuperar la seva identitatperduda. Quina decisió pren finalment, recuperar-la o seguir el camí que li ha traçatla seva personalitat mig humana? Explica en quin moment de la novel·la es produeixla reflexió i la decisió final sobre aquesta qüestió, i en què es concreta.

19. Sovint, en les obres literàries, la mort d’algun personatge amaga o insinua una lliçómoral. Recorda els episodis de les morts de Txagra, Amatzur i Xana, i explica si creusque en aquests casos també es pot fer una interpretació d’aquest tipus.

Estil

20. El llibre conté abundants fragments escrits en cursiva. Quin valor o quina funciótenen?

21. A la pàgina 148 del llibre s’explica que el nom del protagonista correspon, enrealitat, a una sigla. En el món real pots trobar molts exemples de sigles queutilitzem freqüentment. Fes-ne una llista.

22. En determinats moments de l’obra, l’autor ha de fer servir un bon nombre deparaules del món de la tecnologia. Fes un recull de les que empra a la pàgina 139 delllibre. Si desconeixes el significat d’algun dels mots, pots recórrer al diccionari.

ARA ESCRIU TU

23. Imagina’t que ets un periodista i has sabut que hi ha un ancià que té famad’interpretar somnis que expliquen el passat. Decideixes investigar i escrius unreportatge sobre aquest fet. Caldrà que respectis les característiques d’aquestgènere periodístic.

24. Ara imagina’t que has d’entrevistar el comandant d’una expedició que ha fet unviatge a l’espai, a la recerca de planetes similars al nostre. Redacta les preguntes queli faràs i inventa’t les seves possibles respostes, de manera que redactis l’entrevistaque publicaràs al diari on treballes, tot respectant les característiques d’aquestgènere periodístic.

831025 _ 0262-0267.qxd 29/3/07 17:41 Página 264

LLEGIR UN LLIBRE

265

Val més anar sol

ABANS DE LLEGIR

1. Observa la il·lustració de la coberta i digues en quin ambient creus que es desenvoluparà l’acció. Justifica la teva resposta.

2. Explica què et suggereix la representació de les tres persones de la coberta.

3. El títol del llibre, Val més anar sol, et recorda alguna cosa? El podries completar d’alguna manera?

4. Busca informació a Internet sobre l’autora i amplia les dades que ens ofereix la contracoberta del llibre.

5. Completa aquesta fitxa amb les dades bibliogràfiques del llibre:

DESPRÉS DE LLEGIR

Contingut i organització

6. El llibre es divideix en quatre parts, indica quines són.

7. Penses que es pot establir alguna relació entre la primera i la quarta part? Explica-ho.

8. Tot i que l’autora ens diu que no sap ben bé quan comença ni quan acaba unahistòria, en el llibre trobem, a l’inici i al final, una escena molt similar; sabries explicarde quina escena es tracta?

9. Indica quina d’aquestes explicacions et sembla correcta:

• El llibre segueix una sola línia narrativa ininterrompuda des de l’inici fins al final.

• El llibre ens explica de manera simultània el que li passa als diferents protagonistes.

• El llibre ens parla primer d’uns protagonistes i després, al final, d’uns altres.

10. Explica la situació lingüística d’Àfrica a partir del que explica en Binton.

11. Explica el que sàpigues de Guinea Equatorial a partir de les informacions que ens aporta el llibre. També pots buscar més informació.

Títol: .........................................................................................................................................

Autor: ......................................................................................................................................

Editorial: ................................................................................................................................

Lloc d’edició: .....................................................................................................................

Data i número d’edició: ..........................................................................................

ISBN: .........................................................................................................................................

831025 _ 0262-0267.qxd 20/3/07 19:05 Página 265

LLEGIR UN LLIBRE

266

12. Respon de manera breu les preguntes següents:

• On ha nascut en Fèlix?

• Per què parla català amb fluïdesa?

• Quina és la primera feina que proposa als seus alumnes?

• Com acaba la festa de Nadal de l’escola?

• Com es diu l’ONG que visiten la Marta i en Rafa?

• A quines activitats concretes es dedica?

• En quin diari publicarà per primer cop les seves fotos en Rafa?

• Què és el Breakfast?

• Qui és la Lucrecia Planas i quina importancia té en la novel·la?

Personatges

13. Indica breument la relació que hi ha entre aquestes parelles de personatges:

• Marta i Núria • Marta i Sergi • Núria i Pando • Sergi i Pando

• Marta i Rafa • Marta i Binton • Rafa i Binton • Zetaté i Fèlix

14. Explica la diferent situació familiar que es viu a casa d’aquests personatges i elssentiments que experimenta cadascun en relació amb els seus pares:

• Marta • Núria • Sergi i Pando • Rafa

15. La relació entre en Pando i la colla d’en Zetaté evoluciona al llarg de la narració.Respon aquestes preguntes:

• De quina manera en Pando mostra la seva identificació amb la colla a l’inici de l’obra?

• En quins moments en Pando va descobrint diferències amb la colla?

• De quina manera es produeix la confrontació final?

16. Com passen la festa de Nadal en Pando, en Sergi, la Núria, la Marta i en Rafa?

17. Al final de la novel·la, l’autora ens explica com seran les vides, en el futur, d’algunsdels personatges. Resumeix-les en poques línies.

Temes

18. L’amistat és un dels valors més present en el llibre. Copia tres exemples quedemostrin que algun dels personatges és capaç de sacrificar-se pels seus amics.Després, redacta una carta al director d’un diari en què defensis el valor que tél’amistat per als joves.

19. La violència és una de les característiques més lamentables de la nostra societat.Busca en el text les escenes en què la colla d’en Zetaté actua de manera violentacontra altres persones i fes-ne una breu relació. Contesta aquestes preguntes:

• Creus que són casos absolutament imaginaris o que en la vida real se’n produeixen de semblants? En coneixes algun?

• Qui creus que són els principals culpables d’aquesta violència social?

■ Escriu una mena de decàleg (deu normes breus) que et sembli que poden ser útils per lluitar contra la violència.

831025 _ 0262-0267.qxd 29/3/07 17:41 Página 266

LLEGIR UN LLIBRE

267

20. La Marta i en Rafa entren en contacte amb el món de les ONG amb motiu del treballque han de fer per al professor d’ètica. En grups reduïts, recolliu informació sobrealguna d’aquestes organitzacions i prepareu un guió per fer una exposició oraldavant dels companys i les companyes de classe.

21. Explica quina és l’actitud davant el racisme de dos personatges tant diferents comsón en Binton i en Zetaté. Busca als diaris alguna notícia relacionada amb el racisme ifes-ne un resum.

Estil

L’autora intercala en la narració alguns fragments narratius diferenciats que ajuden aldesenvolupament de l’acció principal: correus electrònics, cartes, redaccions dels alumnes,programes de ràdio, etc.

22. Repassa tots els correus electrònics que s’envien entre Granota Verda i la Marta. Fes-ne una llista on facis constar el nom de l’emissor, el nom del destinatari i l’assumptetractat.

23. La Marta i Granota Verda s’envien dues breus narracions, un conte de fantasmes i un conte en forma de llegenda popular africana. Narra tu una història en què un dels personatges escrigui un conte i l’enviï a l’altre, i l’opinió d’aquest darrersobre el conte rebut.

24. En el conte de la granota Bulú, el dimoni Ullals convoca un seguit de dimonis perquèl’ajudin a resoldre el seu dubte. Fes la llista de tots els que hi són convocats i responaquestes preguntes:

• Quin procediment de creació de paraules s’ha seguit per crear els seus noms?

• Quina és la categoria lèxica dels elements usats per crear aquests noms?

ARA ESCRIU TU

25. Redacta una notícia en la qual narris la detenció d’un grup de violents que actuavenen els partits de futbol d’un conegut equip. Recorda que has de respondre les sispreguntes bàsiques que caracteritzen les notícies (qui, què, quan, on, com, per què) i mantenir un enfocament objectiu. Igualment, cal que respectis l’estructura pròpiade la notícia periodística.

26. Imagina’t que has de preparar un viatge per diversos països africans. Buscainformació sobre els països que t’interessin més, i redacta una guia, on comentis els llocs que visitareu, els mitjans de transport que utilitzareu, els dies queromandreu a cada lloc, etc. Si et cal, consulta mapes, atles, enciclopèdies, fulletonsturístics, Internet...

27. Fes una redacció com la que demana en Fèlix, el professor d’ètica, als seus alumnes:Com sóc jo, en realitat?

831025 _ 0262-0267.qxd 20/3/07 19:05 Página 267

268

APÈNDIX • GRAMÀTICA

Resum de gramàtica

Les categories lèxiques• El verb, des del punt de vista morfològic, és la categoria lèxica amb més formes; sintàctica-

ment, dóna nom al sintagma verbal i n’és el nucli; semànticament, té un significat ple i autò-nom.

• El nom, des del punt de vista morfològic, varia de forma segons el nombre i, de vegades, el gè-nere; sintàcticament, dóna nom al sintagma nominal i n’és el nucli; semànticament, té un sig-nificat ple i autònom.

• El pronom, des del punt de vista morfològic, pot ser invariable (jo, tu, ho, hi) o variar de formasegons el nombre (li, els) o el gènere i el nombre (el, la, els, les); sintàcticament, no té un signi-ficat específic, sinó que adopta el de l’element a què es refereix en cada oració o text.

• L’adjectiu, des del punt de vista morfològic, varia de forma segons el nombre i el gènere;sintàcticament, dóna nom al sintagma adjectival i n’és el nucli; semànticament, té un significatple i autònom.

• El determinant, des del punt de vista morfològic, varia de forma segons el nombre i el gènere;sintàcticmaent, introdueix el nucli del sintagma nominal: el nom; semànticament, afegeix unanoció de pertinença, proximitat, quantitat, etc. al nom que introdueix.

• L’adverbi, des del punt de vista morfològic, és invariable; sintàcticament, dóna nom al sintag-ma adverbial i n’és el nucli; semànticament, té un significat ple i autònom.

• La preposició, des del punt de vista morfològic, és invariable; sintàcticament, dóna nom alsintagma preposicional; semànticament, no té un significat gaire específic, sinó que relacionados sintagmes o dues proposicions.

• La conjunció, des del punt de vista morfològic, és invariable; sintàcticament, relaciona motsdins d’un sintagma o proposicions dins d’una oració composta; semànticament, no té un sig-nificat gaire específic, sinó que bàsicament relaciona mots dins de l’oració.

• La interjecció, des del punt de vista morfològic, és invariable; sintàcticament, no forma partde cap sintagma pròpiament dit, sinó que es considera una expressió aïllable de l’estructurasintàctica estricta; semànticament, té un significat ple i autònom.

Els verbs• La conjugació verbal és el conjunt de totes les formes d’un verb, ordenades segons la perso-

na, el temps i el mode.

• El nucli del sintagma verbal pot estar format per un verb en temps simple (El cotxe no arren-ca), un verb en temps compost (L’ampolla s’ha trencat), un verb en temps perifràstic (Jo no ho

vaig fer) o un verb en veu passiva (L’edifici aviat serà restaurat).

• Classes de perífrasis verbals: d’obligació, amb haver + de + infinitiu o bé caldre + infinitiu (he

de dir-te una cosa, cal fer-ho); de probabilitat, amb deure + infinitiu (deu ser ell); d’imminència,amb anar + a + infinitiu o bé estar + a punt de + infinitiu (anava a dir-t’ho, estava a punt de fer-

ho); d’inici, amb començar + a + infinitiu o bé posar-se + a + infinitiu (ha començat a ploure, ara

es posa a ploure); d’anterioritat, amb acabar + de + infinitiu (acaba d’anar-se’n); de duració, ambestar + gerundi o bé continuar + gerundi (estic venint, hi continuem aspirant).

831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Página 268

269


Els pronoms• Els pronoms personals forts són aquells que fan referència a les tres persones gramaticals:

primera (jo, mi, nosaltres), segona (tu, vosaltres) i tercera (ell, ella, ells, elles, si).

• Els pronoms personals febles són els que poden referir-se a persones, coses, qualitats o cir-cumstàncies: em, et, es, en, el, ens, els, us, la, les, i, ho, hi. Depenen sempre d’un verb al quals’adjunten pel darrere (dóna-li) o pel davant (li dóna). I segons la posició que ocupen, podenprendre formes diferents; per exemple: donar-me, dóna’m, em dóna, m’escolta.

• Els pronoms interrogatius són els que utilitzem per fer pregunes (Què dius?) i sovint, també,en oracions exclamatives (Quina bestiesa!). Són qui, què, quin, quina, quins, quines.

• Els pronoms relatius són categories lèxiques que poden fer dues funcions dins de l’oració:substituir un sintagma i introduir una proposició subordinada en l’oració composta. Són que,

qui, què, el qual, la qual, els quals, les quals, on.

L’oració i classes d’oracions• L ’oració és una sèrie de paraules amb almenys un verb en forma personal i organitzada en

constituents, dos en la majoria de casos (predicat i subjecte). Exemple: subjecte predicat_______ _______________La casa està deshabitada.

Modalitats oracionals

• Oració declarativa: presenta un fet o un pensament com a real. Exemple: S’ha fos una bombeta.

• Oració interrogativa: planteja una pregunta. Exemple: Què vol dir, això?

• Oració imperativa: dóna una ordre o estableix una prohibició. Exemple: Escolteu-me!

• Oració exclamativa: expressa una emoció o un estat d’ànim. Exemple: Que bé que vinguis!

• Oració optativa: expressa un desig. Exemple: Tant de bo tot vagi bé.

• Oració dubitativa: presenta un fet com a hipotètic. Exemple: És probable que ho trobis.

L’oració simple

• Una oració simple és la que té un sol verb en forma personal i una sola estructura de consti-tuents: predicat (grup de mots organitzat al voltant del verb i que expressa l’acció, l’estat o elprocés de l’oració) i subjecte (mot o grup de mots que expressa la persona, l’animal o la cosaconcreta o abstracta que protagonitza el que diu el verb). Exemple:

subjecte predicat________________ _________________________Un grup de veïns muntarà un sopar popular.

A més d’oracions amb predicat i subjecte explícit, com el de l’exemple anterior, hi ha les ora-cions amb verbs impersonals, que estan formades només per un predicat el verb del qual solser haver-hi (allà hi ha bolets) o bé un verb que expressa un fenomen meteorològic (plourà tot el

cap de setmana); i també hi ha oracions amb subjecte el·líptic, és a dir, que es dóna per sobre-entès (ja hem arribat).

• El predicat nominal és el que expressa una qualitat o un estat del subjecte. Està format pelsverbs ser, estar o semblar i porta obligatòriament un complement anomenat atribut. Exemple:

atribut______El pati està mullat.

predicat (nominal)

831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Página 269

270


• El predicat verbal és el que expressa una acció del subjecte o bé un procés. Es forma general-ment amb tots els verbs excepte ser, estar i semblar. Exemple:

complement directe___________

El pati té gronxadors.predicat (verbal)

Els complements del predicat verbal són:

– Complement directe: fa referència a l’entitat sobre qui recau l’acció expressada pel verb(compreu pomes).

– Complement indirecte: designa el destinatari de l’acció (compreu pomes al fruiter).

– Complement de règim: va introduït per una preposició (parlen de nosaltres).

– Complement predicatiu: sol ser un sintagma adjectival i, de vegades, també nominal (por-

tes descordades les sabates).

– Complement circumstancial: és un complement optatiu de l’oració i expressa temps, lloc omanera (vindrà demà).

L’oració composta

• Les oracions compostes són les que tenen dos o més verbs en forma personal, i tantes estruc-tures de constituents com verbs en forma personal. Estan formades per proposicions:

subjecte predicat subjecte predicat______ _________ ______ __________

L’Aina escombra i l’Oriol frega plats.proposició proposició

• Les proposicions són les estructures oracionals que formen l’oració composta.

Tipus d’oracions compostes

• Les oracions compostes juxtaposades són les proposicions de les quals s’enllacen per mitjàde l’entonació (en la llengua oral) o mitjançant signes de puntuació com la coma, el punt i co-ma o els dos punts (en la llengua escrita). Exemple:

Truca a l’Enric: tindràs una sorpresa.proposició 1 proposició 2

• Les oracions compostes coordinades són oracions les proposicions de les quals estan en-llaçades mitjançant connectors, generalment una conjunció coordinant.

– Oracions coordinades copulatives: són oracions que expressen la suma de significats deles proposicions coordinades. Els connectors són les conjuncions i, ni. Exemples:

Obre el calaix i treu un mocador. Ni dorm ni deixa dormir.

– Oracions coordinades disjuntives: són oracions que expressen l’alternativa entre els signifi-cats de les proposicions coordinades. El connector més habitual és la conjunció o. Exemple:

Plourà o farà sol?

– Oracions coordinades adversatives: són oracions que expressen la contraposició entre elssignificats de les proposicions coordinades. Els connectors més habituals són els conjun-cions però, sinó i la locució sinó que. Exemple:

El piano és vell, però encara funciona.

831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Página 270

271

APÈNDIX • ORTOGRAFIA

• Les oracions compostes subordinades són oracions les proposicions de les quals es troben anivells sintàctics diferents. Per això diem que estan formades per una o més proposicions sub-ordinades que s’inclouen dins d’una proposició principal.

– Oracions subordinades substantives: són oracions en les quals la proposició subordinadaequival a un sintagma nominal (SN). Exemple:

El diari publica que milers de persones s’han manifestat per demanar la fi de les guerres.proposició principal proposició subordinada

El diari publica una notícia.SN

– Oracions subordinades adjectives: són oracions en les quals la proposició subordinadaequival a un sintagma adjectival (SA). Exemple:

Els objectes que ven l’antiquari tenen molt valor.proposició subordinada

proposició principal

– Oracions subordinades adverbials: són oracions en les quals la proposició subordinadaequival a un sintagma adverbial (SAdv). Exemple:

T’esperaré on tu em diguis. T’esperaré aquí.pr principal pr subordinada SAdv

Els connectors

Els connectors textuals

• Els connectors textuals poden ser d’oposició (però, tanmateix, en canvi, per contra), de conse-qüència (per tant, així doncs, en conseqüència), de complementarietat (d’una banda... de l’altra), id’enumeració (en primer lloc... a continuació... per acabar).

Els connectors oracionals

• Els connectors coordinants poden ser de tres tipus: copulatius (i, ni), disjuntius (o, o bé, ara,

sigui) o bé adversatius (però, sinó, sinó que).

• Els connectors subordinants poden ser, també, de tres tipus: substantius (que, què, qui, com,

quan, on, quin, quina...), adjectius (que, què, qui, on, el qual, la qual...) o bé adverbials. Els adver-bials són diversos segons la noció que expressen:

Noció

Lloc

Temps

Manera

Causa

Conseqüència

Condició

Finalitat

Concessió

Comparació

Connectors

on

quan, abans que, mentre, després que, tan bon punt

com, com si, segons, segons que

perquè, ja que, com que

de manera que, tan... que, tant... que, fins al punt que

si, tret que, a condició que

perquè, per tal que, a fi que

encara que, per bé que, per més que

com, més... que, menys... que

831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Página 271

272

APÈNDIX • VERBS

PRESENT D’INDICATIU

hehashahemheuhan

PERFET D’INDICATIU

he haguthas hagutha haguthem hagutheu haguthan hagut

PASSAT PERIFRÀSTICD’INDICATIU

vaig havervas haverva havervam havervau havervan haver

PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

vaig haver hagutvas haver hagutva haver hagutvam haver hagutvau haver hagutvan haver hagut

PRESENT DE SUBJUNTIU

hagihagishagihàgimhàgiuhagin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi haguthagis haguthagi haguthàgim haguthàgiu haguthagin hagut

IMPERFET D’INDICATIU

haviahavieshaviahavíemhavíeuhavien

PLUSQUAMPERFETD’INDICATIU

havia haguthavies haguthavia haguthavíem haguthavíeu haguthavien hagut

FUTUR

hauréhauràshauràhauremhaureuhauran

FUTUR PERFET

hauré haguthauràs haguthaurà haguthaurem haguthaureu haguthauran hagut

IMPERFET DE SUBJUNTIU

haguéshaguessishaguéshaguéssimhaguéssiuhaguessin

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU

hagués haguthaguessis haguthagués haguthaguéssim haguthaguéssiu haguthaguessin hagut

PASSAT SIMPLE

haguíhaguereshaguéhaguéremhaguéreuhagueren

PASSAT ANTERIOR

haguí haguthagueres haguthagué haguthaguérem haguthaguéreu haguthagueren hagut

CONDICIONAL

hauriahaurieshauriahauríemhauríeuhaurien

CONDICIONAL PERFET

hauria haguthauries haguthauria haguthauríem haguthauríeu haguthaurien hagut

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

Verb auxiliar: HAVER

Conjugacions verbals


balloballesballaballemballeuballen


he ballathas ballatha ballathem ballatheu ballathan ballat


vaig ballarvas ballarva ballarvam ballarvau ballarvan ballar


vaig haver ballatvas haver ballatva haver ballatvam haver ballatvau haver ballatvan haver ballat


balliballisballiballemballeuballin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi ballathagis ballathagi ballathàgim ballathàgiu ballathagin ballat


ballavaballavesballavaballàvemballàveuballaven


havia ballathavies ballathavia ballathavíem ballathavíeu ballathavien ballat

FUTUR

ballaréballaràsballaràballaremballareuballaran

FUTUR PERFET

hauré ballathauràs ballathaurà ballathaurem ballathaureu ballathauran ballat


ballésballessisballésballéssimballéssiuballesin


hagués ballathaguessis ballathagués ballathaguéssim ballathaguéssiu ballathaguessin ballat

PASSAT SIMPLE

ballíballaresballàballàremballàreuballaren

PASSAT ANTERIOR

haguí ballathagueres ballathagué ballathaguérem ballathaguéreu ballathagueren ballat

CONDICIONAL

ballariaballariesballariaballaríemballaríeuballarien

CONDICIONAL PERFET

hauria ballathauries ballathauria ballathauríem ballathauríeu ballathaurien ballat

_ballaballiballemballeuballin

infinitiu ballargerundi ballantparticipi ballat, ballada

ballats, balladesinfinitiu perfet haver ballatgerundi perfet havent ballat

MODE IMPERATIU


FORMES NO PERSONALS

Model de la primera conjugació: BALLAR

——————

infinitiu havergerundi haventparticipi hagut, haguda

haguts, hagudesinfinitiu perfet haver hagutgerundi perfet havent hagut

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS

831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Página 272

273

APÈNDIX • VERBS


temotemstemtememtemeutemen


he temuthas temutha temuthem temutheu temuthan temut


vaig témervas témerva témervam témervau témervan témer


vaig haver temutvas haver temutva haver temutvam haver temutvau haver temutvan haver temut


temitemistemitememtemeutemin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi temuthagis temuthagi temuthàgim temuthàgiu temuthagin temut


temiatemiestemiatemíemtemíeutemien


havia temuthavies temuthavia temuthavíem temuthavíeu temuthavien temut

FUTUR

temerétemeràstemeràtemeremtemereutemeran

FUTUR PERFET

hauré temuthauràs temuthaurà temuthaurem temuthaureu temuthauran temut


teméstemessistemésteméssimteméssiutemessin


hagués temuthaguessis temuthagués temuthaguéssim temuthaguéssiu temuthaguessin temut

PASSAT SIMPLE

temítemeresteméteméremteméreutemeren

PASSAT ANTERIOR

haguí temuthagueres temuthagué temuthaguérem temuthaguéreu temuthagueren temut

CONDICIONAL

temeriatemeriestemeriatemeríemtemeríeutemerien

CONDICIONAL PERFET

hauria temuthauries temuthauria temuthauríem temuthauríeu temuthaurien temut


Model de la segona conjugació: TÉMER


perdoperdsperdperdemperdeuperden


he perduthas perdutha perduthem perdutheu perduthan perdut


vaig perdrevas perdreva perdrevam perdrevau perdrevan perdre


vaig haver perdutvas haver perdutva haver perdutvam haver perdutvau haver perdutvan haver perdut


perdiperdisperdiperdemperdeuperdin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi perduthagis perduthagi perduthàgim perduthàgiu perduthagin perdut


perdiaperdiesperdiaperdíemperdíeuperdien


havia perduthavies perduthavia perduthavíem perduthavíeu perduthavien perdut

FUTUR

perdréperdràsperdràperdremperdreuperdran

FUTUR PERFET

hauré perduthauràs perduthaurà perduthaurem perduthaureu perduthauran perdut


perdésperdessisperdésperdéssimperdéssiuperdessin


hagués perduthaguessis perduthagués perduthaguéssim perduthaguéssiu perduthaguessin perdut

PASSAT SIMPLE

perdíperderesperdéperdéremperdéreuperderen

PASSAT ANTERIOR

haguí perduthagueres perduthagué perduthaguérem perduthaguéreu perduthagueren perdut

CONDICIONAL

perdriaperdriesperdriaperdríemperdríeuperdrien

CONDICIONAL PERFET

hauria perduthauries perduthauria perduthauríem perduthauríeu perduthaurien perdut

_perdperdiperdemperdeuperdin

infinitiu perdregerundi perdentparticipi perdut, perduda

perduts, perdudesinfinitiu perfet haver perdutgerundi perfet havent perdut

MODE IMPERATIU


FORMES NO PERSONALS

Model de la segona conjugació: PERDRE

—temtemitememtemeutemin

infinitiu témergerundi tementparticipi temut, temuda

temuts, temudesinfinitiu perfet haver temutgerundi perfet havent temut

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS

831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Página 273

274

APÈNDIX • VERBS


dormodormsdormdormimdormiudormen


he dormithas dormitha dormithem dormitheu dormithan dormit


vaig dormirvas dormirva dormirvam dormirvau dormirvan dormir


vaig haver dormitvas haver dormitva haver dormitvam haver dormitvau haver dormitvan haver dormit


dormidormisdormidormimdormiudormin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi dormithagis dormithagi dormithàgim dormithàgiu dormithagin dormit


dormiadormiesdormiadormíemdormíeudormien


havia dormithavies dormithavia dormithavíem dormithavíeu dormithavien dormit

FUTUR

dormirédormiràsdormiràdormiremdormireudormiran

FUTUR PERFET

hauré dormithauràs dormithaurà dormithaurem dormithaureu dormithauran dormit


dormísdormissisdormísdormíssimdormíssiudormissin


hagués dormithaguessis dormithagués dormithaguéssim dormithaguéssiu dormithaguessin dormit

PASSAT SIMPLE

dormídormiresdormídormíremdormíreudormiren

PASSAT ANTERIOR

haguí dormithagueres dormithagué dormithaguérem dormithaguéreu dormithagueren dormit

CONDICIONAL

dormiriadormiriesdormiriadormiríemdormiríeudormirien

CONDICIONAL PERFET

hauria dormithauries dormithauria dormithauríem dormithauríeu dormithaurien dormit


Model de la tercera conjugació: DORMIR

Model de la tercera conjugació: SERVIR

—dormdormidormimdormiudormin

infinitiu dormirgerundi dormintparticipi dormit, dormida

dormits, dormidesinfinitiu perfet haver dormitgerundi perfet havent dormit

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS


serveixoserveixesserveixservimserviuserveixen


he servithas servitha servithem servitheu servithan servit


vaig servirvas servirva servirvam servirvau servirvan servir


vaig haver servitvas haver servitva haver servitvam haver servitvau haver servitvan haver servit


serveixiserveixisserveixiservimserviuserveixin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi servithagis servithagi servithàgim servithàgiu servithagin servit


serviaserviesserviaservíemservíeuservien


havia servithavies servithavia servithavíem servithavíeu servithavien servit

FUTUR

serviréserviràsserviràserviremservireuserviran

FUTUR PERFET

hauré servithauràs servithaurà servithaurem servithaureu servithauran servit


servísservississervísservíssimservíssiuservissin


hagués servithaguessis servithagués servithaguéssim servithaguéssiu servithaguessin servit

PASSAT SIMPLE

servíserviresservíservíremservíreuserviren

PASSAT ANTERIOR

haguí servithagueres servithagué servithaguérem servithaguéreu servithagueren servit

CONDICIONAL

serviriaserviriesserviriaserviríemserviríeuservirien

CONDICIONAL PERFET

hauria servithauries servithauria servithauríem servithauríeu servithaurien servit


—dormdormidormimdormiudormin

infinitiu servirgerundi servintparticipi servit, servida

servits, servidesinfinitiu perfet haver servitgerundi perfet havent servit

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS

831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Página 274

275

APÈNDIX • VERBS


sócetséssomsousón


he estathas estatha estathem estatheu estathan estat


vaig servas serva servam servau servan ser


vaig haver estatvas haver estatva haver estatvam haver estatvau haver estatvan haver estat


siguisiguissiguisiguemsigueusiguin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi estathagis estathagi estathàgim estathàgiu estathagin estat


eraereseraéreméreueren


havia estathavies estathavia estathavíem estathavíeu estathavien estat

FUTUR

seréseràsseràseremsereuseran

FUTUR PERFET

hauré estathauràs estathaurà estathaurem estathaureu estathauran estat


fosfossisfosfóssimfóssiufossin


hagués estathaguessis estathagués estathaguéssim estathaguéssiu estathaguessin estat

PASSAT SIMPLE

fuiforesfoufóremfóreuforen

PASSAT ANTERIOR

haguí estathagueres estathagué estathaguérem estathaguéreu estathagueren estat

CONDICIONAL

seria (fóra)series (fores)seria (fóra)seríem (fórem)seríeu (fóreu)serien (foren)

CONDICIONAL PERFET

hauria estathauries estathauria estathauríem estathauríeu estathaurien estat


Verb auxiliar: SER

Verb irregular: ESTAR

—siguessiguisiguemsigueusiguin

infinitiu ser (ésser)gerundi sent (essent)participi estat, estada

estats, estadesinfinitiu perfet haver estatgerundi perfet havent estat

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS


esticestàsestàestemesteuestan


he estathas estatha estathem estatheu estathan estat


vaig estarvas estarva estarvam estarvau estarvan estar


vaig haver estatvas haver estatva haver estatvam haver estatvau haver estatvan haver estat


estiguiestiguisestiguiestiguemestigueuestiguin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi estathagis estathagi estathàgim estathàgiu estathagin estat


estavaestavesestavaestàvemestàveuestaven


havia estathavies estathavia estathavíem estathavíeu estathavien estat

FUTUR

estaréestaràsestaràestaremestareuestaran

FUTUR PERFET

hauré estathauràs estathaurà estathaurem estathaureu estathauran estat


estiguésestiguessisestiguésestiguéssimestiguéssiuestiguessin


hagués estathaguessis estathagués estathaguéssim estathaguéssiu estathaguessin estat

PASSAT SIMPLE

estiguíestigueresestiguéestiguéremestiguéreuestigueren

PASSAT ANTERIOR

haguí estathagueres estathagué estathaguérem estathaguéreu estathagueren estat

CONDICIONAL

estariaestariesestariaestaríemestaríeuestarien

CONDICIONAL PERFET

hauria estathauries estathauria estathauríem estathauríeu estathaurien estat


—estiguesestiguiestiguemestigueuestiguin

infinitiu estargerundi estantparticipi estat, estada

estats, estadesinfinitiu perfet haver estatgerundi perfet havent estat

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS

831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Página 275

276

APÈNDIX • VERBS


vaigvasvaanemaneuvan


he anathas anatha anathem anatheu anathan anat


vaig anarvas anarva anarvam anarvau anarvan anar


vaig haver anatvas haver anatva haver anatvam haver anatvau haver anatvan haver anat


vagivagisvagianemaneuvagin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi anathagis anathagi anathàgim anathàgiu anathagin anat


anavaanavesanavaanàvemanàveuanaven


havia anathavies anathavia anathavíem anathavíeu anathavien anat

FUTUR

aniréaniràsaniràaniremanireuaniran

FUTUR PERFET

hauré anathauràs anathaurà anathaurem anathaureu anathauran anat


anésanessisanésanéssimanéssiuanessin


hagués anathaguessis anathagués anathaguéssim anathaguéssiu anathaguessin anat

PASSAT SIMPLE

aníanaresanàanàremanàreuanaren

PASSAT ANTERIOR

haguí anathagueres anathagué anathaguérem anathaguéreu anathagueren anat

CONDICIONAL

aniriaaniriesaniriaaniríemaniríeuanirien

CONDICIONAL PERFET

hauria anathauries anathauria anathauríem anathauríeu anathaurien anat


Verb irregular: ANAR

Verb irregular: FER

—vésvagianemaneuvagin

infinitiu anargerundi anantparticipi anat, anada

anats, anadesinfinitiu perfet haver anatgerundi perfet havent anat

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS


faigfasfafemfeufan


he fethas fetha fethem fetheu fethan fet


vaig fervas ferva fervam fervau fervan fer


vaig haver fetvas haver fetva haver fetvam haver fetvau haver fetvan haver fet


facifacisfacifemfeufacin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi fethagis fethagi fethàgim fethàgiu fethagin fet


feiafeiesfeiafèiemfèieufeien


havia fethavies fethavia fethavíem fethavíeu fethavien fet

FUTUR

faréfaràsfaràfaremfareufaran

FUTUR PERFET

hauré fethauràs fethaurà fethaurem fethaureu fethauran fet


fesfessisfesféssimféssiufessin


hagués fethaguessis fethagués fethaguéssim fethaguéssiu fethaguessin fet

PASSAT SIMPLE

fiuferesféuféremféreuferen

PASSAT ANTERIOR

haguí fethagueres fethagué fethaguérem fethaguéreu fethagueren fet

CONDICIONAL

fariafariesfariafaríemfaríeufarien

CONDICIONAL PERFET

hauria fethauries fethauria fethauríem fethauríeu fethaurien fet


—fesfacifemfeufacin

infinitiu fergerundi fentparticipi fet, feta

fets, fetesinfinitiu perfet haver fetgerundi perfet havent fet

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS

831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Página 276

277

APÈNDIX • VERBS


sésapssapsabemsabeusaben


he sabuthas sabutha sabuthem sabutheu sabuthan sabut


vaig sabervas saberva sabervam sabervau sabervan saber


vaig haver sabutvas haver sabutva haver sabutvam haver sabutvau haver sabutvan haver sabut


sàpigasàpiguessàpigasapiguemsapigueusàpiguen

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi sabuthagis sabuthagi sabuthàgim sabuthàgiu sabuthagin sabut


sabiasabiessabiasabíemsabíeusabien


havia sabuthavies sabuthavia sabuthavíem sabuthavíeu sabuthavien sabut

FUTUR

sabrésabràssabràsabremsabreusabran

FUTUR PERFET

hauré sabuthauràs sabuthaurà sabuthaurem sabuthaureu sabuthauran sabut


sabéssabessissabéssabéssimsabéssiusabessin


hagués sabuthaguessis sabuthagués sabuthaguéssim sabuthaguéssiu sabuthaguessin sabut

PASSAT SIMPLE

sabísaberessabésabéremsabéreusaberen

PASSAT ANTERIOR

haguí sabuthagueres sabuthagué sabuthaguérem sabuthaguéreu sabuthagueren sabut

CONDICIONAL

sabriasabriessabriasabríemsabríeusabrien

CONDICIONAL PERFET

hauria sabuthauries sabuthauria sabuthauríem sabuthauríeu sabuthaurien sabut


Verb irregular: SABER

Verb irregular: VEURE

—sàpiguessàpigasapiguemsapigueusàpiguen

infinitiu sabergerundi sabentparticipi sabut, sabuda

sabuts, sabudesinfinitiu perfet haver sabutgerundi perfet havent sabut

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS


veigveusveuveiemveieuveuen


he visthas vistha visthem vistheu visthan vist


vaig veurevas veureva veurevam veurevau veurevan veure


vaig haver vistvas haver vistva haver vistvam haver vistvau haver vistvan haver vist


vegivegisvegivegemvegeuvegin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi visthagis visthagi visthàgim visthàgiu visthagin vist


veiaveiesveiavèiemvèieuveien


havia visthavies visthavia visthavíem visthavíeu visthavien vist

FUTUR

veuréveuràsveuràveuremveureuveuran

FUTUR PERFET

hauré visthauràs visthaurà visthaurem visthaureu visthauran vist


veiésveiessisveiésveiéssimveiéssiuveiessin


hagués visthaguessis visthagués visthaguéssim visthaguéssiu visthaguessin vist

PASSAT SIMPLE

viuveieresveiéveiéremveiéreuveieren

PASSAT ANTERIOR

haguí visthagueres visthagué visthaguérem visthaguéreu visthagueren vist

CONDICIONAL

veuriaveuriesveuriaveuríemveuríeuveurien

CONDICIONAL PERFET

hauria visthauries visthauria visthauríem visthauríeu visthaurien vist


—vegesvegivegemvegeuvegin

infinitiu veuregerundi veientparticipi vist, vista

vistos, vistesinfinitiu perfet haver vistgerundi perfet havent vist

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS

831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Página 277

278

Referències dels textos

Unitat 0

Petites reflexions TERRICABRAS, Josep-Maria. Pensem-hi un minut. Barcelona: Pòrtic, 2004.Crítiques a la moda femenina EIXIMENIS, Francesc. Prosa (versió a cura de Xavier Renedo i Sergi Gascon). Barcelona: Teide, 1996Grans magatzems COMADIRA, Narcís. Les ciutats. Barcelona: Vosgos, 1976.

Unitat 1

L’Hedera helix CALDERS, Pere. Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 2005.La torre de Babel Bíblia catalana: traducció interconfessional. Barcelona: Editorial Claret, 2002Ulisses i els Cíclops HOMER. L’Odissea (novament traslladada en versos catalans per Carles Riba). Barcelona: Edicions

de la Magrana, 1993.Desaparegut! PIRANDELLO, Luigi. El difunt Mattia Pascal. Barcelona: Edicions Proa, 2002

Unitat 2

La mà dissecada MAUPASSANT, Guy de. La tomba i altres contes d’horror. València: Brosquil Edicions, 2003.Roland, heroi de la La cançó de Roland, versió catalana de Joan Jubany. Barcelona: Quaderns Crema, 1985.batalla de RoncesvallsEl rei En Jaume és ferit JAUME I. Llibre dels feits. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1982.Relacions en societat PLA, Josep. Nocturn de primavera. Barcelona: Edicions Destino, 1989.

Unitat 3

Com es construïa SELLA, Antoni. Revista Sàpiens, núm. 28.una piràmideJulita GENÍS I AGUILAR, Martí. Julita. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1992.L’Escanyapobres OLLER, Narcís. L’Escanyapobres. Barcelona: Edicions 62, 2001.Sempre amb patins LLORT. Trenta-dos morts i un home cansat. Barcelona: Plaza & Janés Editors, 2004.

Unitat 4

La ciutat HESSE, Herman. Els contes més bells. Barcelona: Edicions de la Magrana, 2003.El hòbbit TOLKIEN, J. R. R. El hòbbit. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1995.L’arbre domèstic CALDERS, Pere. Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 2005.Compte amb els comptes KINSELLA, Sophie. Boja per comprar. Barcelona: Edicions 62, 2001

Unitat 5

Retorn al passat GERMANES QUINTANA. POR. Històries de terror. Barcelona: Columna Edicions, 2000.Oreneta, ton cant em fa sofrir GUILLEM DE BERGUEDÀ i altres trobadors. Obra poètica. Berga: Edicions de l’Albí, 1986. Els amants ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Llibre de meravelles. València: Tres i Quatre, 2003. Camí de la Muntanya FRAZIER, Charles. La Muntanya Glaçada. Barcelona: Edicions 62, 1998.Glaçada

Unitat 6

Les Noies de Filferro SIERRA I FABRA, Jordi. Les Noies de Filferro. Barcelona: Alfaguara Grup Promotor, 2005.Corrandes d’exili QUART, Pere. Saló de tardor. Barcelona: Edicions Proa, 1985.Amb totes dues mans MARÇAL, Maria Mercè. Bruixa de dol. Barcelona: Edicions 62, 1998.Contraatac HERNÀNDEZ, Pau Joan. La tripulació del Pànic. Barcelona: Edebé, 2004.

Unitat 7

El príncep de Vilamaniscle TORRENT, Josep. L’estranya desaparició de la Laura. Barcelona: Alfaguara Grup Promotor, 2003.Tot l’enyor de demà SALVAT-PAPASSEIT, Joan. L’irradiador del port i les gavines. Barcelona: Edicions Proa, 2005. Si m’haguesis fet néixer TORRES, Màrius. Poesies i altres escrits. Barcelona: Edicions 62, 1993. gra de blatMulta d’aparcament WOLFE, Tom. Tot un home. Barcelona: Columna Edicions, 1999.

831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Página 278

279

Unitat 8

«Cal posar fi a la idea que Revista Consumer. http://revista.consumer.es/web/ca/20051001/entrevista/ajudar és oferir caritat»Romeu i Julieta SHAKESPEARE, William. Romeo i Julieta. Barcelona: Vicens-Vives, 2006Mar i cel GUIMERÀ, Àngel. Mar i cel. Barcelona: Selecta-Catalònia, 1997.Records d’infantesa TORO, Suso de. L’ombra caçadora. Barcelona: Columna Edicions, 2001.

Unitat 9

Consell extraordinari TEIXIDOR, Jordi. El retaule del flautista. Barcelona: Edicions 62, 1996. a la vila de PimburgEl mètode Grönholm GALCERAN, Jordi. El mètode Grönholm. Barcelona: Edicions Proa, 2005. Senderisme: seguir la tradició PARELLADA, Eduard. Revista Claror, núm. 54.

831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Página 279

© 2007 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica). 08005 BarcelonaPRINTED IN SPAINImprès a

ISBN: 978-84-7918-128-4CP: 831025Dipòsit legal:

Direcció d’art: Josep Crespo

Projecte gràfic:Coberta: CARRIÓ /SÁNCHEZ/LACASTAInteriors: José M. Sánchez de Ocaña

Il·lustracions: Àlex Gallego

Cap de projecte: Rosa MarínCoordinació d’il·lustració: Carles AguileraCap de desenvolupament de projecte: Xavier TejedaDesenvolupament gràfic: Rosa Barriga, Josep Lluís García i Raül de Andrés

Direcció tècnica: Àngel García

Coordinació tècnica: J. del PradoConfecció i muntatge: Jonas Nilsson, José M. Sánchez de Ocaña, Lluís Sanosa i Track 20Cartografia: Adolf Vallejo

Documentació i selecció fotogràfica: Mercè Barcenilla

Fotografies: A. Toril; Algar; C. Jiménez; C. Pérez; C. Roca; D. López; F. Ontañón; F. Po; GARCÍA-PELAYO/Juancho;I. Rovira; J. C. Muñoz; J. I. Medina; J. Jaime; J. Lucas; J. M.ª Escudero; J. V. Resino; Krauel; L. M. Iglesias; M. Redondo; Michele di Piccione; ORONOZ; Prats i Camps; R. Arrizabalaga; R. Manent; S. Enríquez; TERRANOVAINTERPRETACIÓN Y GESTION AMBIENTAL; A. G. E. FOTOSTOCK/Paolo Sánchez, Javier Larrea, Aspen Stock,Jeff Greenberg, Clara Jose, Science Photo Library, Leonard Lee Rue III, Miquel Tres López, Carol&Mike Werner,James McLoughlin; ARXIU MAS; CENTRAL STOCK; COMSTOCK; CORDON PRESS/REUTERS/William Philpott;COVER/SYGMA/KEYSTONE; COVER/CORBIS/Historical Picture Archive, Blue Lantern Studio, Bettmann, CORBISSYGMA/John Van Hasselt, DIGITALVISION; EFE/Alessandro della Bella, Andreas F. Voegelin, A. Dalmau, AP PHOTO/Tobias Rostlund, EPA/I. Pierre Verdy; EFE/SIPA-PRESS/Tor Eigeland; FOCOLTONE; GENERALITATDE CATALUNYA/Departament de Salut; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; J. M.ª Barres;MUSEUM ICONOGRAFÍA/The Bridgeman Art Library, J. Martin; PHOTOALTO; PHOTODISC; STOCK PHOTOS;STOCKBYTE; Joan Garcia i Santiago; BIBLIOTECA CENTRAL, BARCELONA; BIBLIOTECA NACIONAL,MADRID/Laboratorio Biblioteca Nacional; BIBLIOTECA NACIONAL, VIENA; BNF; CREATIVE LABS; EuropeanCommunity; Farmacéuticos sin fronteras; FUJITSU/SIEMENS; FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES, BARCELONA;FUNDACIÓN COLECCIÓN THYSSEN-BORNEMISZA/MUSEO THYSSEN-BORNEMISZA, MADRID; MATTON-BILD;MUSEO NACIONAL CENTRO DE ARTE REINA SOFÍA; MUSEO NAVAL, MADRID; Nokia Corporation; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD/PHOTOALTO/Laurence Mouton; THE METROPOLITAN MUSEUM OF ART, NEW YORK; ARXIU SANTILLANA

Agraïments: Farmacèutics sense Fronteres i Federació Catalana de Korfbal

Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de reproducció, distribució,comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars de la pro-pietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietatintel·lectual (articles 270 i següents del Codi penal)

831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Página 280

Documents

Català 3r ESO