Departament dHistria Moderna (Universitat de Barcelona).

Bienni de Doctorat 1998-2000. Programa de Doctorat: Catalunya i Europa a lEdat Moderna.

TESI DOCTORAL:

CATALUNYA EN LESTRUCTURA MILITAR DE LA MONARQUIA

HISPNICA (1556-1640). TRES ASPECTES: LES FORTIFICACIONS, ELS SOLDATS I

ELS ALLOTJAMENTS

Joan Carri Arum

Director: Dr. Jaume Dant i Riu (Departament dHistria Moderna de la Facultat de Geografia i Histria de la Universitat de Barcelona).

II

NDEX

III

INTRODUCCI (1)

CAPTOL 1. LES FORTIFICACIONS.

INTRODUCCI (11)

1.LES FORTIFICACIONS DE LA CORONA A LES FRONTERES TERRESTRES I MARTIMES DE CATALUNYA A LEDAT MODERNA. (14)

2.LA INTRODUCCI DELS MTODES MODERNS DE CONSTRUCCI DE FORTIFICACIONS A CATALUNYA. (16)

3.LES REPERCUSSIONS FINANCERES DE LA REVOLUCI MILITAR EN LES FORTIFICACIONS DE CATALUNYA. (19)

4.EL FINANAMENT DE LES FORTIFICACIONS DE 1497 A 1640. (21)

4.1. Diners de Castella, sumes dels donatius de les corts i contribucions extraordinria mitjanant la publicaci de pragmtiques reials (1497-1585). (21)

4.2.Les corts de Monts de 1585: consignaci de part del donatiu per a les forticacions. (34)

4.3. Despesa de la consignaci de 1585 fins a 1637. (50)

4.4.El pla de fortificacions de lenginyer Gandolfo i els mitjans per al seu finanament (1638-1640). (84)

4.5.Retorn al sistema de la contribuci extraordinria mitjanant la publicaci de pragmtiques reials (1638-1640): la pragmtica de fortificacions de 2 de gener de 1639. (100)

IV

CAPTOL 2. ELS SOLDATS I LES GUERRES (1556-1640).

INTRODUCCI (110)

I. ELS EFECTIUS MILITARS A CATALUNYA ABANS DE LA GUERRA DELS SEGADORS (1556-1640). (112)

1. ELS EFECTIUS MILITARS ORDINARIS. (112)

1.1. Les unitats militars ordinries: tipologia i xifres dels contingents. (112)

1.2.Proporci de soldats catalans a les unitats militars ordinries. (140)

1.3.Lleves ordinries de la corona a Catalunya. (153)

Lleves ordinries en el regnat de Felip II (155)

Lleves ordinries en el regnat de Felip III (160)

Lleves ordinries en el regnat de Felip IV (162)

2. ELS EFECTIUS MILITARS EXTRAORDINARIS (166)

2.1.Tropes daltres estats de la monarquia hispnica (166)

2.2.Tropes mercenries (170)

2.3.Tropes catalanes (173)

2.3.1.Formes de mobilitzaci obligatria (176)

2.3.1.1.La mobilitzaci general: lusatge Princeps Namque i el sometent general. (176)

2.3.1.2.Formes de mobilitzaci parcial. (184)

La mobilitzaci dels feudataris del rei. (184)

Les hosts venals o milcies urbanes. (187)

Els drets de recolleta.(190)

2.3.2.Formes de mobilitzaci voluntria. (192)

Les lleves de les universitats. (192 Les lleves dels nobles i eclesistics. (211) Les lleves de la corona. (232) Les lleves de la Diputaci del General. (235)

V

3.EL MANTENIMENT DE LORDRE PBLIC (247)

3.1.Lleves de la noblesa de la terra. (247)

3.2.Utilitzaci dunitats militars ordinries i extraordinries de cavalleria i dinfanteria. (255)

3.3.Les remissions de bandolers: un instrument de justcia/grcia reial i un mitj de lleva administrativa. (261)

VI

II. LA PARTICIPACI DELS CATALANS EN ELS CONFLICTES BL.LICS DE 1556 FINS A 1640. (285)

1.La defensa de les prpies fronteres. (285)

Abans de 1596. (285)

La guerra amb Frana de finals del segle XVI (1597-1598) (289)

De la pau de Vervins a la mort dEnric IV de Borb (1598-1610) (295)

Una amenaa francesa (1620) (298)

La crisi de la Valtellina (1625-1626) (302)

Les corts de 1632 i lenfrontament bllic hispano-francs. (306)

La guerra declarada amb Frana a partir de 1635. (308)

La invasi francesa del Rossell (1639) (310)

2.Participaci dels catalans en els conflictes exteriors. (313)

La revolta morisca de Granada (1568-1571) (313)

El nord dfrica, la Mediterrnia i Itlia. (314)

Flandes (319)

VII

CAPTOL 3. ELS ALLOTJAMENTS DES DE LA RECUPERACI DEL ROSSELL FINS A LA GUERRA DELS SEGADORS (1496-1640).

INTRODUCCI (345)

1.ALLOTJAMENTS EN RELACI A LA CONSERVACI I DEFENSA DELS COMTATS DAVANT LAMENAA FRANCESA. (347)

2.ALLOTJAMENTS A CAUSA DE LES CONSTANTS GUERRES CONTRA LA MONARQUIA FRANCESA DELS VALOIS. (349)

3.ALLOTJAMENTS PER MOTIUS DIVERSOS (LA GUERRA CONTRA FRANA A PRINCIPIS I FINALS DEL REGNAT DE FELIP II, LA PERSECUCI DEL BANDOLERISME, LA INTERVENCI A LES GUERRES DE RELIGI A FRANA) (356)

4.ALLOTJAMENTS EN RELACI ALS PROBLEMES EN EL MANTENIMENT DE LORDRE PBLIC I OCASIONALMENT DE TROPES EN TRNSIT CAP A ITLIA. (363)

5.ALLOTJAMENTS INCREMENTATS I CONTINUATS AMB MOTIU DEL CREIXENT ENFRONTAMENT AMB FRANA A PARTIR DE 1635. (372)

CONCLUSIONS (448)

ANNEX 1. TAULES NUMRIQUES (479)

ANNEX 2. DOCUMENTS (487)

BIBLIOGRAFIA (515)

1

INTRODUCCI

2

INTRODUCCI

La guerra a Catalunya en els segles XVI i XVII i les circumstancies blliques del perode no han captat gaire latenci de la historiografia en comparaci amb altres camps com per exemple la societat, leconomia i la poltica. En tot cas ha estat en relaci als mateixos que sha fet referncia als aspectes bllics. Ni tan sols va ajudar a canviar aquesta situaci la nova histria militar, un corrent historiogrfic que va nixer a finals de la dcada de 1980 als Estats Units amb la intenci de superar la histria militar tradicional, centrada aquesta darrera exclusivament en els aspectes militars i bllics de la guerra. Aquest corrent considera la guerra com un fenomen histric central i alhora total, s a dir, amb mplies implicacions en els ms diversos mbits, que anirien des de lorganitzaci poltica i social fins a leconomia, la cultura, a ms dincloure els aspectes cientifico-tcnics de la guerra. Des daquest punt de vista lorganitzaci de la guerra i la defensa no es poden considerar de cap manera una ancdota daquesta, sin un fenomen per ell mateix, que s possible contextualitzar temporalment i que marca en bona mesura el ritme daven de la societat en la que es desenvolupa1. Cal dir no obstant que lenfocament historiogrfic indicat abans ha tingut una repercussi limitada a la historiografia catalana, des de la que tan solament ha estat reivindicada i posada en prctica per Antonio Espino, un autor que ha escrit una monografia i diversos articles centrats en el perode cronolgic de la segona meitat del segle XVII2. Tanmateix en els darrers vint anys shan fet una srie daportacions que sense prendre com a base metodolgica la nova histria de la guerra shan fixat especficament en algun o altre aspecte de la histria militar de Catalunya en els segles XVI i XVII. Aix per exemple les formes dorganitzaci militar van ser tractades en una primera aproximaci per Jordi Vidal amb un article que va tenir el mrit de tractar aquest tema en una poca en que aquesta disciplina patia un fort desprestigi en uns cercles historiogrfics aleshores ms decantats cap a la histria social3. Al cap duns anys aquesta lnia dinvestigaci va ser continuada per Antoni Simn i Antonio Espino a la comunicaci que van presentar al Tercer Congrs dHistria Moderna de Catalunya lany 19934, en la que van fer una sistematitzaci de les formes de mobilitzaci dels catalans de ledat moderna.

1 PORRAS GIL, Concepcin. La organizacin defensiva espaola en los siglos XVI y XVII. Valladolid. 1995.. 2 ESPINO LPEZ, Antonio. Guerra y gobierno en Catalua (1688-1697). Barcelona, 1999. Pel que fa als articles cal esmentar entre altres: -Ejrcito y sociedad en la Catalua del Antiguo Rgimen: el problema de los alojamientos, 1653-1689. A Historia Social, n. 7 (1990), pgs. 19-38. -Las tropas italianas en la defensa de Catalua, 1665-1698. A Investigaciones Histricas, n. 18 (1998), pgs. 51-74. -Oficiales catalanes en el Ejrcito de los Austrias, 1635-1700. A Cuadernos de Historia Moderna, n. 24 (2000), pgs, 11-31. 3 VIDAL PLA, Jordi. Les formes tradicionals de lorganitzaci armada a la Catalunya dels s. XVI i XVII. A Manuscrits n. 3, maig 1986, pgs 105 a 116. 4 SIMN TARRS, A; ESPINO LPEZ, A. Les institucions i formes dorganitzaci militar catalanes abans de la guerra dels segadors, Actes del Tercer Congrs dHistria Moderna de Catalunya, vol. VI. Publicades per la revista Pedralbes, nm. 13 (1993).

3

Sobre lorganitzaci militar impulsada per la Diputaci del General al comenament de la guerra dels segadors hi ha la monografia de Vicen Estanyol5, en el que potser va ser el primer intent per a desenvolupar la capacitat militar autnoma de Catalunya en els segles de ledat moderna. Referida tamb a la guerra dels Segadors per per a un mbit dabast local com el de Sabadell hi ha una monografia de Josep Abad, una obra que posa de manifest la potencialitat dels arxius locals com a font per a la histria de la guerra6.

Una altra qesti pertanyent a lmbit militar que va centrar latenci dalguns investigadors va ser el de les fortificacions. Un dels primers que ho va fer va ser ngel Casals que va presentar sobre aix una comunicaci al quinz Congrs dhistria de la Corona dArag en la que feia referncia a les que integraven el sistema defensiu de la frontera dels comtats de Rossell i Cerdanya a la primera meitat del segle XVI.7 Les fortificacions que la corona va fer edificar al golf de Roses, aix com la ciutadella de Perpiny, van ser lobjecte dinvestigaci en el que es va fixar Pablo de la Fuente, sobre les que en va fer sengles monografies8. Des duna perspectiva ms mplia tamb hi ha hagut una aportaci al coneixement de les fortificacions i les teories sobre les que les van idear, es tracta en concret de lobra de Llus Cortada sobre poliorctica a Catalunya al llarg de ledat mitjana i la moderna9. Pel que fa a les fortificacions per per a un mbit geogrfic superior en dimensions al de Catalunya tamb sha prestat atenci a la defensa a la frontera dels Pirineus compresos entre el Pas Basc i la Vall dAran en els segles XVI i XVII, una qesti sobre la que ha escrit Concepcin Porras10. En lmbit especfic de les derivacions econmiques i fiscals de la guerra i lorganitzaci militar per al conjunt de la monarquia hispnica continua essent una obra dobligada referncia general la Poltica y Hacienda de Felipe IV dAntonio Domnguez Ortiz. Per a lmbit concret de Catalunya la fiscalitat a la segona meitat del segle XVI ha estat estudiada especficament per Bernat Hernndez, un autor que ha posat de manifest la pressi de les necessitats militars sobre el sistema fiscal11.

5 ESTANYOL BARDERA, Vicen. El pactisme en guerra (Lorganitzaci militar catalana als inicis de la guerra de separaci, 1640-42). Barcelona, 1999. 6 ABAD I SENTS, Josep. La vila de Sabadell durant la Guerra patritica o dels segadors (1598-1659). Arxiu Histric de Sabadell. Sabadell, 2003. 7 CASALS, ngel. Estructura defensiva de Catalunya a la primera meitat del segle XVI: els comtats de Rossell i Cerdanya. A XV Congreso de Historia de la Corona de Aragn, tom I, vol. 2n, Saragossa. Pgs. 83-93. 8 FUENTE, Pablo de la. -Les fortificacions reials del Golf de Roses en lpoca moderna. Figueres, 1998. - La ciudad como problema militar: Perpin y los ingenieros de la monarqua espaola (ss. XVI-XVII). Ministerio de Defensa. Madrid, 1999. 9 CORTADA I COLOMER, Llus. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorctics a la Catalunya preindustrial. 2 vols. Barcelona, 1998. 10 PORRAS GIL, Concepcin. Op.citada.11 HERNANDEZ, Bernat. "La fiscalidad en Catalua en la segunda mitad del siglo XVI". Ponncia inaugural dins Actes del Congrs Internacional "Felipe II y el Mediterrneo", Barcelona, 1998. Volum I, Los recursos humanos y materiales.

4

Pel que fa a la fiscalitat de guerra dins lesfera de les universitats aix com tamb els seus efectes sobre els privilegiats Pere Gifre va presentar una comunicaci al Tercer Congrs dHistria Moderna de Catalunya12. Un altre tema que ha reclamat latenci dels investigadors han estat els allotjaments de tropes. En aquest sentit destaquen els treballs dAntonio Espino referits sobretot a la segona meitat del segle XVII fets com ha estat dit ms amunt seguint els postulats de la nova histria de la guerra. El mateix autor ha fet una primera aproximaci ala participaci dels catalans en els exrcits de la monarquia hispnica en el mateix perode abans esmentat13. Lmbit de les institucions militars a Catalunya tamb ha estat objecte datenci. En primer lloc s impossible deixar desmentar la monografia de Jess Lalinde sobre la instituci virregnal des de la seva creaci fins a la seva desaparici amb els decrets de Nova Planta14, una obra elaborada sobretot des de la perspectiva de la histria del dret, i en la que no falta lexposici de la figura de lalter ego del lloctinent general, s a dir, la del capit general, que cal no oblidar que era la mxima autoritat militar de la corona a Catalunya. Aquesta darrera instituci tamb va ser abordada per Eduardo Escartn, en el marc cronolgic del regnat de Felip II, que la va triar com a tema per a la ponncia que va presentar al Congrs Internacional Felipe II y el Mediterrneo15. A banda de les aportacions especfiques fins ara esmentades la histria del fet bllic a la Catalunya del segles setze i disset ha estat tractada en obres dun abast i duna temtica central diferents. En aquest sentit normalment ha estat present com a complement de la histria poltica tradicional en totes les obres generals sobre la histria de Catalunya, des de les ms antigues fins a les ms recents. No obstant dins aquesta hi ha les obres enciclopdiques que inclouen especficament un o alguns captols temtics dedicats a les qestions militars. Entre aquestes cal destacar, per la seva amplitud i densitat, el volum quart de la Histria de Catalunya dirigida per Pierre Vilar que va escriure Nria Sales amb el ttol de Els segles de la decadncia (XVI-XVIII), en el qual va tractar entre altres els conflictes bllics, les formes de mobilitzaci de la poblaci i els allotjaments16. Un cas similar s el captol que a manera de sntesi va redactar Agust Alcoberro per a lobra enciclopdica "Histria, Poltica i Societat dels Pasos Catalans", el qual significativament va titular Els catalans i les guerres del rei, i que a ms anava complementat amb un article dEva Serra sobre la revoluci militar i un altre de Llus Cortada sobre les fortificacions17.

12 GIFRE, Pere. Universitats, fiscalitat de guerra i privilegiats. Actes del Tercer Congrs dHistria Moderna de Catalunya, Pedralbes, 13-I, pgs. 561-572. 13 ESPINO LPEZ, Antonio. Entre altes articles daquest autor aqu destaco els segents: -Ejrcito y sociedad en la Catalua del Antiguo Rgimen: el problema de los alojamientos, 1653-1689. A Historia Social, n. 7 (1990), pgs. 19-38. -Las tropas italianas en la defensa de Catalua, 1665-1698. A Investigaciones Histricas, n. 18 (1998), pgs. 51-74. -Oficiales catalanes en el Ejrcito de los Austrias, 1635-1700. A Cuadernos de Historia Moderna, n. 24 (2000), pgs, 11-31. 14 LALINDE ABADIA, Jess. La institucin virreinal en Catalua (1471-1716). Barcelona, 1964. 15 ESCARTN, Eduardo. "La Capitana General de Catalua bajo Felipe II".Ponncia inaugural dins Actes del Congrs Internacional "Felipe II y el Mediterrneo", Barcelona, 1998. Volum III, La monarqua y los reinos (I). 16 SALES, Nria. Els segles de la decadncia (segles XVI-XVIII). Barcelona, 2002 (1989). 17 ALCOBERRO, Agust. Els catalans i les guerres del rei, dins el volum III de Histria, Poltica i Societat dels Pasos Catalans, Barcelona, 199???. Pgs 338-343. Inclou els dos articles esmentats de Eva SERRA i Francesc CORTADA.

5

Fins i tot a nivell dhistria local s possible trobar aquest tipus daportacions sobre temes militars en obres de temtica ms mplia. s el cas de la ciutat de Barcelona, sobre la que Agust Duran en va escriure una sntesi de la seva histria en la qu hi inclogu un captol dedicat en concret a la defensa de la ciutat18. Tampoc es pot oblidar la menci duna obra de sntesi dhistria militar en concret com s el volum tercer de la Histria militar de Catalunya escrita per Xavier Hernndez i que cronolgicament abasta tota ledat moderna19, i en la que apareixen qestions diverses sobre lorganitzaci militar, els conflictes bllics i les seves conseqncies, les fortificacions, etc. Amb una vocaci igualment de sntesi hi ha lobra ms antiga de Pella i Forgas sobre lorganitzaci militar de Catalunya20. Finalment cal esmentar les obres que shan escrit sobre la histria de la guerra i sobre qualsevol aspecte relacionat en general amb el fet bllic en el context de lEuropa de ledat moderna. Dins aquest grup destaquen les monografies sobre lorganitzaci militar de la monarquia hispnica, aix com sobre els esdeveniments militars en la que aquella es va veure implicada. s el cas del conegut estudi de I.A.A. Thompson sobre ladministraci de la guerra per la monarquia dels ustria de mitjan segle XVI a mitjan segle XVII, una obra que amb una metodologia novedosa aplicada sobre una extensa base documental va obrir una via que encara avui ni de bon tros ha estat del tot resseguida en el camp de la histria militar hispnica. A un nivell ms especfic trobarem altres aportacions com les de Luis A. Ribot sobre lexrcit dels ustries21, aix com els estudis del mateix autor i altres com J. Contreras sobre els seus sistemes de reclutament22.

Un altre conjunt necessari per a la histria de la guerra sn les obres monogrfiques que shan centrat en lestudi dels aspectes poltics, jurdics, econmics i socials de Catalunya al llarg dels segles XVI i XVII. De les poltiques i tot seguint lordre cronolgic hi ha lestudi dngel Casals sobre Catalunya en el regnat de Carles I23, en el que sn abundoses les dades sobre temes militars aix com les valoracions que aquest autor fa a partir de les mateixes. Per al regnat de Felip II continua essent imprescindible la consulta de la monografia Felip II i Catalunya de Joan Regl, de qui cal tenir en compte que t altres obres que tamb sn tils per a la histria bllica de Catalunya24.

18 DURAN i SANPERE, Agust. Barcelona i la seva histria. Vol. II. Barcelona, 1974. La defensa de la ciutat, pgs. 109-123. 19 HERNNDEZ CARDONA, Francesc Xavier. Histria militar de Catalunya. Aproximaci didctica. Volum III. "La defensa de la Terra". Barcelona, 2003. 20 PELLA I FORGAS. "Organitzaci militar de lantiga Catalunya per mar i per terra". Dins Llibertats i Antich Govern de Catalunya. Barcelona, 1905. 21 RIBOT, Luis A. "El ejrcito de los Austrias, aportaciones recientes y nuevas perspectivas". Dins: Temas de Historia Militar, tom I. Madrid, 1983. 22 IBIDEM. "El reclutamiento militar en Espaa a mediados del siglo XVII. La composicin de las milicias de Castilla". A la revista Cuadernos de investigacin histrica, nm 9 (1986). CONTRERAS GAY, J. "El servicio militar en Espaa durante el siglo XVII", Chronica Nova n. 21, pgs 99-122. / "Las milicias en el Antiguo Rgimen. Modelos, caractersticas generales y significado histrico", Chronica Nova n. 20, pgs. 75-103. 23 CASALS, ngel. LEmperador i els catalans. Catalunya a lImperi de Carles V (1516-1543). Granollers, 2000. 24 REGL, Joan. -Felip II i Catalunya. Barcelona, 1956. -Els virreis de Catalunya. Barcelona, 1961.

6

Entre les aportacions ms recents a lestudi del segle XVI catal cal destacar les obres de Jordi Buyreu per als seus anys centrals25, aix com la de Miquel Prez per al regnat de Felip II26, en les que malgrat no ser el tema principal alguns aspectes militars com les forces militars en el territori i el seu allotjament sn tractats de forma particular en determinats moments. Dins la temtica especfica de les institucions s imprescindible la consulta de la sntesi que va escriure Vctor Ferro sobre el dret pblic i les institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta27. De totes maneres es pot afirmar que la histria de la guerra a Catalunya en els segles XVI i XVII sempre ha estat tractada tangencialment des del punt de vista de les seves implicacions pels historiadors que han elaborat treballs relatius a altres disciplines afins, entre les quals la histria poltica, la social, leconmica i dhuc la cultural. Entre aquestes hi ha obres com La revolta catalana de John H. Elliott28 o la de mossn Sanabre sobre la guerra hispano-francesa des de la revolta dels segadors fins al tractat dels Pirineus29. En el mateix sentit hi ha la monografia de Jaume Dant sobre les revoltes populars a la Catalunya de finals del segle XVII, una obra en la que entre altres es posava una atenci particular en lanlisi dels allotjaments de tropes30. Aquest tractament tangencial del fet bllic tamb ha estat present en les obres que han tingut com a objecte destudi la monarquia o limperi hispnics dels segles XVI i XVII, entre les quals les sntesi dErnest Belenguer31. Per a la Catalunya dins limperi dels ustria en els segles XVI i XVII Joan Ll. Palos va publicar un estudi en el que tot i centrar-se en els aspectes poltics els militars tamb eren esmentats en ms duna ocasi32.

* * * * *

Com ha estat exposat ms amunt per al perode que va dels inicis de ledat moderna fins a la guerra dels Segadors no hi ha cap monografia centrada especficament en algun tema dhistria militar. No obstant pel que fa al regnat de Carles I lobra esmentada dngel Casals sobre el perode cont moltes dades i valoracions sobre

25 BUYREU JUAN, Jordi. Institucions i conflctes a la Catalunya moderna. Entre el greuge i la pragmtica (1542-1564). Barcelona. 2005. 26 PREZ LATRE, Miquel. Entre el rei i la terra. El poder poltic a Catalunya al segle XVI. Vic. 2003. 27 FERRO, Vctor. El Dret Pblic Catal. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Vic, 1987. 28 ELLIOTT, John. H. La revolta catalana (1598-1640). Barcelona, 1989 (1963). 29 SANABRE, Mn Josep. La accin de Francia en Catalua en la pugna por la hegemona de Europa (1640-1659). Barcelona, 1956. 30 DANT i RIU, Jaume. Aixecaments populars als Pasos Catalans (1687-1693). Barcelona, 1990. El mateix autor tamb tracta entre altres qestions la dels allotjaments a la monografia anterior Terra i poblaci al Valls Oriental a lpoca moderna. Santa Eullia de Ronana,1988. 31 BELENGUER i CEBRI, Ernest. -El Imperio hispnico, 1479-1665. Barcelona, 1995. - La Corona de Aragn en la Monarqua Hispnica. (Del apogeo del siglo XV a la crisis del XVII). Barcelona, 2001. 32 PALOS, Joan Llus. Catalunya a lImperi dels ustria. La prctica de govern (segles XVI-XVII). Lleida, 1994.

7

els aspectes dels conflictes bllics i lorganitzaci militar a Catalunya aleshores. No passa el mateix amb el regnat de Felip II, per al que les obres de Jordi Buyreu i Miquel Prez noms tracten parcialment i fragmentriament els aspectes militars. Per als regnats de Felip III i Felip IV, amb lexcepci de La revolta catalana dElliott ja no hi ha ni tan sols aquestes monografies dhistria de Catalunya amb alguna referncia a les qestions blliques. I pel que fa a les obres que tenen com a marc general el de la monarquia hispnica cal senyalar que noms ocasionalment es fa allusi a Catalunya, com per exemple en lobra de I.A. Thompson abans tamb citada. Amb aquesta tesi es vol reduir el buit cronolgic indicat pel que fa a les qestions militars a Catalunya des dels inicis del regnat de Felip II fins a la guerra dels Segadors. Tanmateix lobjectiu general que es vol aconseguir amb la recopilaci de les dades conegudes aix com tamb amb la recerca de noves s fer una mica de llum sobre algunes qestions fins ara resoltes amb alguns llocs comuns que massa sovint la historiografia dna per bons sense problemes. Al meu entendre aquests llocs comuns que s necessari revisar sn en primer lloc lescassa o gaireb nulla participaci dels catalans a lexrcit de la monarquia hispnica, i en segon lloc el finanament amb recursos provinents de Castella de bona part de les despeses militars de la corona a Catalunya. Per aconseguir lobjectiu senyalat, el punt inicial va ser la recopilaci i consulta de la bibliografia existent sobre histria militar de Catalunya en els segles XVI i XVII, com a mnim la que feia referncia fins a la guerra dels Segadors. Pel que fa a la consulta de fonts documentals darxiu la recerca es va centrar sobretot en les de lArxiu de la Corona dArag, per sense deixar de consultar tamb les de lArxiu de Simancas. Pel que fa al primer arxiu la recerca va ser feta bsicament al fons del Consell dArag, les tipologies documentals del qual sn molt variades, ja que van des de consultes del mateix fins a cpies de consultes del Consell de Guerra, passant per els documents adjunts a aquelles, habitualment cartes dautors ben diversos (rei, lloctinent general, oficials reials, Diputaci del General, particulars dels diferents estaments i corporacions dels mateixos), i fins i tot memorials de particulars que demanaven mercs i ajudes de costa al rei a travs del consell, o documents comptables de naturalesa diversa. s aix que la informaci obtinguda sobre aspectes militars en els fons de lArxiu de la Corona dArag ha estat molt ms rica del que en principi havia vist atribuir en ms duna ocasi a aquests fons, considerats normalment inferiors pel que fa a aquesta temtica als de lArxiu de Simancas, de manera que pel que respecta a la histria militar de Catalunya en concret puc afirmar que no sn tant inferiors com es creu habitualment. A Simancas vaig fer una recerca exhaustiva de la documentaci de la Contadura del Sueldo, a la secci de Guerra Antigua, sense oblidar al mateix temps la consulta daltres sries pertanyents als fons del Consell dEstat, que inclouen tipologies documentals com ara consultes, memorials i cartes, i finalment a les sries de la Secretaria del Consell de Guerra, entre les quals van ser especialment tils, atesa la limitaci temporal de la visita, la consulta dels volums de registres daquest organisme. Una altra font consultada, en aquest cas impresa, van ser els Dietaris de la Generalitat en els anys compresos entre 1556 i 1640, una edici imprescindible i veritablement til per a la investigaci de molts aspectes de la histria moderna de Catalunya, entre ells s clar els militars. Amb la informaci recopilada duna i altra forma ha estat possible respondre en menor o major mesura a les hiptesis inicials que plantejava aquesta tesi. La primera si Catalunya va contribuir en menor o major mesura a la seva prpia

8

defensa, tant amb homes armats i pagats com amb diners per a la construcci i el manteniment de les fortificacions, i si aix ja era una contribuci a la defensa de la monarquia hispnica, de la que Catalunya bviament nera part integrant. La segona si pel mateix motiu abans indicat tamb va contribuir a la defensa dels interessos de la corona ms enll del propi territori i si per tant els catalans per un o altre motiu van formar part dels exrcits que van defensar els interessos de la monarquia hispnica a tants camps de batalla dEuropa, frica, la Mediterrnia i fins i tot a Amrica. La tercera hiptesi tenia a veure amb el nivell dextracci fiscal per a fer front a despeses militars que la corona va exercir a Catalunya abans de la guerra dels segadors, i amb aquesta es volia veure si el muntant dels recursos obtinguts per aquella a Catalunya era superior als que la corona va enviar directament des de Castella.

A la prctica i per a confrontar amb les dades adequades les tres hiptesi vaig plantejar treballar en tres lnies dinvestigaci corresponents als tres aspectes que al capdavall considero bsics per a reconstruir lesfor de Catalunya a la seva prpia defensa i a la de la monarquia hispnica en conjunt abans de la guerra dels Segadors. Aquests aspectes sn: les fortificacions, els soldats i els allotjaments.

* * * * *

A lhora desmentar les persones que mhan ajudat duna o altra forma al llarg dels anys que he dedicat a elaborar la tesi que ara presento crec que en primer lloc he de fer esment del doctor Jaume Dant i Riu, que nha estat el seu director. A ell li vull agrair labsoluta disposici per a mantenir les entrevistes en les que he rebut per part seva unes inestimables indicacions per a lorganitzaci de la feina, lorientaci necessria per a la tasca de recerca documental i bibliogrfica, aix com lassessorament per a superar dubtes i dificultats. Igualment li vull agrair la confiana que des dun principi va posar en el meu projecte de tesi doctoral i, com no, ms enll del seu suport i responsabilitat acadmics, el seu tracte exquisit i atent com a persona. Per altra banda he dafegir que indubtablement el rigor de la present tesi doctoral que ara teniu a les mans no lhauria pogut assolir sense la bona direcci i guiatge del doctor Dant.

Un altre lloc destacat, per b que lgicament en una forma diferent, locupa la meva famlia. A la meva muller i fill els deur sempre un bon nombre dhores del meu temps lliure que al llarg daquests vuit llargs anys he invertit en la elaboraci daquesta tesi doctoral, un temps que malgrat tot sempre he procurat que afects en el mnim imprescindible a les meves responsabilitats com a esps i com a pare. Igualment vull tenir unes paraules dagrament per a la resta de familiars que en no poques ocasions mhan preguntat per lestat de la tesi i mhan animat a la seva conclusi, entre els quals no puc deixar desmentar els meus pares i via materna.

Per a mi ha estat tamb considerablement valus linters que lelaboraci daquesta tesi ha tingut per alguns companys en la meva professi de docent en cincies socials a lensenyament secundari. Aix ha estat per exemple amb els professors i bons amics Toni Muoz i Josep Cat, amb els que vaig tenir el plaer de compartir dos cursos a lIES Barri Bess de Barcelona, i tamb com jo enamorats i

9

investigadors de la histria moderna de Catalunya. A en Toni Muoz vull agrair especialment el detall que va tenir amb mi facilitant-me documentaci original que havia trobat a lArxiu de Simancas que va creure que podia ser del meu inters, i a tots dos els vull agrair haver tingut les animades converses que vam mantenir sovint, entre altres coses, sobre temes dels nostres mbits de recerca respectius.

En un altre ordre daspectes ms prctic tamb vull agrair el bon tracte rebut de tot el personal amb el que vaig tractar a lArxiu de la Corona dArag de Barcelona en les incomptables hores que hi vaig passar fent recerca amb els seus fons. Igualment ho vull fer amb el de lArxiu de Simancas a Valladolid, en el que no obstant hi vaig poder estar tant solament el temps estrictament necessari per a dur a terme la investigaci que mhavia plantejat.

Fins i tot em vull prendre la llicncia de donar les grcies a Johann Sebastian Bach, donat que al llarg de tots aquests anys la seva magnfica msica ha estat el fons musical que habitualment ha animat la meva feina.

Joan Carri Arum. Barcelona, gener del 2008.

10

CAPTOL 1. LES FORTIFICACIONS

11

INTRODUCCI

La Revoluci Militar que es va produir a lEuropa moderna des de principis del segle XVI va comportar mltiples canvis no solament en les estratgies militars heretades de lEdat Mitjana, sin tamb en laspecte i la construcci de les fortificacions que fins aleshores shavia mantingut gaireb inalterat. Una de les causes daquest conjunt de transformacions va ser lincrement en ls i la millora de les armes de foc, especialment de les peces dartilleria que des del darrer ter del segle XV disparaven projectils de ferro, un factor que va potenciar lanomenada guerra de setge, en la qual la capacitat de les fortificacions per a resistir el setge dexrcits que disposaven del corresponent tren dartilleria va ser decisiva; cal no oblidar igualment que en la defensa de les fortificacions van tenir un paper decisiu les armes de foc33. Aquestes novetats en lestil de fer la guerra van arribar a Catalunya a finals del segle XV coincidint amb lenfrontament entre Ferran II dArag i Carles VIII de Frana pel regne de Npols. Va ser en el marc daquell enfrontament bllic que Ferran el Catlic va ordenar una acci de distracci en el Rossell consistent en un atac de lexrcit que all hi tenia sota comandament de don Enrique de Guzmn, qui al front dels seus teros de recent creaci que combinaven piquers i espingarders34 sintern a la Narbonesa i aconsegu que els francesos haguessin de dividir les forces que havien aplegat per a la campanya dItlia. Davant aquest atac el mariscal de Saint Andr, al front dun exrcit de 18.000 homes i 30 peces dartilleria de gran calibre va haver de rebutjar latac hispnic i entr al seu torn en el Rossell, on va posar setge al poble i castell vell de Salses. Aquesta construcci era una fortificaci dorigen i estil medieval que tot i que va ser defensat per unes forces de 700 infants i 200 espingarders amb 29 peces dartilleria, no va poder resistir la potncia de foc de lartilleria enemiga, que el dia nou doctubre de 1496 va destruir fcilment una part de les muralles del castell, va capturar la guarnici que es va rendir i va saquejar la poblaci de Salses. Els francesos van romandre a Salses fins al 25 dabril de 1497, quan arrel de la treva signada entre Carles VIII i els Reis Catlics van lliurar el castell i la poblaci de Salses i van abandonar tot seguit el Rossell, posant punt i final al que b es pot considerar un episodi bllic ms de lenfrontament hispano-francs1 que es va perllongar encara fins a mitjans del segle XVI. Tanmateix aquesta acci de 1496 va resultar una experincia decisiva en relaci al plantejament de les necessitats defensives de la frontera dels comtats de Rossell i Cerdanya. Ho va ser perqu aquell breu setge va ser la lli que va fer replantejar-se aquelles necessitats a Ferran el Catlic, cosa que va fer dacord amb les recomanacions de lenginyer Francisco Ramiro Lpez, un noble dascendncia aragonesa que desprs dhaver fet carrera a la guerra de Granada35 havia estat enviat a la tardor de 1495 al comtat

33 ELTIS, David. The Military Revolution in Sixteenth Century Europe. I.B. Tauris Publishers. New York, 1995. Pg. 76. Per aquest autor si les batalles de les guerres italianes del primer quart del segle XVI van demostrar que fins i tot una simple trinxera defensada per armes de foc i artilleria podia resultar un obstacle formidable, quan ms no ho podia ser una fortalesa especialment dissenyada per a desplegar tot el potencial de les armes de foc. 34 Lespingarda era una arma de foc individual de transici entre el can de m i larcabs. 35 BAYROU, Lucien; FAUCHERRE, Nicolas; QUATREFAGES, Ren. La fortalesa de Salses. ditions du patrimoine. Itinraires du patrimoine, n. 160. Pars, 1998. Pg. 16. Francisco Ramiro Lpez havia esta qui havia dissenyat i dirigit la construcci del campament fortificat de Santa Fe, la

12

del Rossell amb la missi davaluar lestat i les necessitats de les fortificacions de la frontera amb Frana. En el seu informe, desprs de veure ell mateix el que havia succet a Salses en el setge de loctubre de 1496 Francisco Ramiro va recomanar ledificaci duna nova fortalesa al costat del mateix castell vell de Salses, una edificaci aix s capa de resistir lescomesa duna artilleria de setge com la que havia fet caure amb tanta facilitat les dbils muralles del vell castell medieval. La nova construcci es va comenar a fer a partir de juny de 1497 i va suposar la introducci a Catalunya, i per primera vegada en els territoris de la Pennsula Ibrica de la monarquia dels Reis Catlics, dels darrers avanos que la Revoluci Militar estava aportant a la guerra de setge i a la construcci de fortificacions, aix si considerem que la barrera o casamata que entre 1476 i 1483 es va construir al castell de la Mota a Medina del Campo (Castella) era tan solament una adaptaci encara prvia i per tant pertanyent a la darrera fase de levoluci poliorctica de lEdat Mitjana36. Desprs de Salses el segent pas per posar al dia les defenses de la frontera dels comtats de Rossell i Cerdanya, i de Catalunya en general, va ser la construcci, a partir de la dcada de 1540, de la ciutadella de Perpiny i de la fora de Roses amb el castell de la Trinitat, unes infrastructures que junt amb la fortalesa de Salses b es poden considerar les fortificacions ms modernes de Catalunya fins a lesclat de la guerra dels Segadors (1640) dacord amb els principis poliorctics apareguts amb la Revoluci Militar. A banda dels aspectes estrictament militars cal destacar que la construcci de les noves fortaleses tamb va comportar efectes notables a la societat i el govern de la Catalunya dels segles XVI i XVII. Sobretot perqu les despeses ingents daquelles infrastructures defensives van fer augmentar sensiblement les necessitats financeres de la corona, de manera que els recursos financers tradicionals bsicament les rendes del reial patrimoni no van ser suficients per a finanar la construcci i el manteniment de les noves fortificacions i a ms el manteniment i reforma de les velles. Per aix va ser necessari pensar i posar en prctica nous expedients financers, la majoria dels quals cal subratllar que van recaure sobre Catalunya mateix, uns mitjans que com ha estat indicat per Eva Serra van provocar laugment de la pressi fiscal de la corona sobre els recursos del pas37, una pressi que en plaa forta des don es van llanar els atacs decisius sobre Granada a la darrera fase de la conquesta del regne nassarita. 36 DAZ CAPMANY, Carlos. La fortificacin abaluartada. Una arquitectura militar y poltica.Madrid, 2004. Aquest autor inclou el castell de la Mota de Medina del Campo dins les fortificacions de transici junt amb el castell de Salses. No obstant aix a la primera fortalesa tan solament shi va construir una barrera, que era un mur o recinte baix que envoltava i protegia la muralla de la fortalesa medieval i que quedava dominada per aquesta. Tanmateix cal senyalar que en un lloc el mateix autor considerava la barrera tan solament com una adaptaci ms completa de les fortaleses davant ls duna artilleria cada vegada ms potent i efica (pg. 102), mentre que ms endavant i parlant de la del castell de la Mota la incloa dins de les novetats de les fortificacions de transici al mateix grup que Salses, la qual cosa considero excessiu, donat que a Salses, que va ser una edificaci de nova planta, la tcnica de fortificaci va anar en moles aspectes significativament ms enll que la simple adaptaci de la Mota. s per aix que crec que Salses s la primera edificaci plenament moderna de tots els regnes ibrics de la monarquia dels Reis Catlics. 37 SERRA I PUIG, Eva. Constitucions i redre: Corts de Barcelona (1563-1564) i Monts (1585). Actes del Congrs Internacional Felipe II y el Mediterrneo. Vol III. Barcelona , 1998. Pg. 165. Aquesta autora indicava que el donatiu de Corts no va ser la nica frmula fiscal de la monarquia del segle XVI. Els greuges verifiquen que les fortificacions, especialment les de Perpiny i Roses, per no les niques, els allotjaments, les mobilitzacions, els bagatges, la deforestaci i el enderrocs de cases van ser un pes fiscal de fora ms importncia.

13

esdevenir en alguns moments excessiva i fins i tot abusiva es va afegir a la llista de conflictes entre la corona i Catalunya, una fet que com es veur ms endavant es pot comprovar de forma particularment intensa en els regnats de Felip II i Felip IV. Precisament aquests canvis en el finanament de les fortificacions a partir de principis del segle XVI a Catalunya, aix com laugment de la pressi fiscal a la que van donar lloc sn els temes que ocupen bona part del present captol, a ms dels conflictes entre la corona i les institucions i els estaments catalans que tot plegat va comportar. s aix que des de la perspectiva cronolgica dels regnats s a partir del de Carles I que sn analitzats els dos nous mitjans financers que la corona va utilitzar fins a 1640, ja que la guerra dels Segadors comport un tall i un parntesi en levoluci del finanament de les fortificacions. El primer daquests mitjans va ser la contribuci establerta unilateralment per la corona mitjanant la publicaci de pragmtiques reials que tan podien obligar a contribuir a una part concreta del territori com tot sencer. El segon va ser la consignaci de quantitats del donatiu de corts especficament per al finanament de les fortificacions, ja fos mentre durs la seva celebraci per acord del rei amb els braos o fins i tot amb posterioritat i de forma unilateral per la corona. Com ja sha remarcat abans un i altre mitj van recaure sobre Catalunya mateix i amb ells la corona va obtenir la gran majoria dels recursos per a les fortificacions catalanes, mentre que els recursos que van venir de Castella, per tamb daltres regnes hispnics, van ser, potser amb lnica excepci dels que es van aplicar a la construcci de la fortalesa de Salses, escassos i ocasionals. Una diferncia notable amb els recursos que arribaven per a la paga dels soldats de les guarnicions de les fortaleses, que majoritriament s van ser diners provinents de Castella. Laltre aspecte que s analitzat al llarg de lexposici sn els conflictes que es van produir en relaci a laplicaci dels dos mitjans financers abans esmentats. En aquest sentit les pragmtiques que establien contribucions van provocar loposici de les universitats afectades pels abusos dels oficials reials encarregats del cobrament de les contribucions, una situaci que va ser denunciada davant el virrei per la Diputaci del General, bsicament amb largument de la illegalitat daquestes contribucions establertes per pragmtica com a contrafacci de la constituci de nous vectigals entre daltres. Al mateix temps hi van haver tensions destacables entre la corona i la Diputaci del General en relaci a la consignaci de cent mil lliures del donatiu de corts de 1585, degudes bsicament al fet que era la Diputaci la que lliurava aquells diners a petici del rei, un lliurament que en alguns moments es va endarrerir ms del compte, a vegades per diferncies en la interpretaci de lacord de consignaci, per tamb sovint com a mesura de pressi en el marc dalgun dels freqents contenciosos poltics que van enfrontar la instituci amb la corona.

14

1.LES FORTIFICACIONS DE LA CORONA A LES FRONTERES TERRESTRES I MARTIMES DE CATALUNYA A LEDAT MODERNA.

A principis del segle XVI lextrem nord del territori de Catalunya, que sextenia per la Vall dAran, la sots-vegueria de Pallars, la vegueria de Puigcerd i els comtats de Rossell i Cerdanya, constitua el segment oriental de lextensa frontera terrestre que tenien la monarquia hispnica i la monarquia francesa a cavall de les terres pirinenques. Des dun punt de vista geogrfic aquesta frontera tenia a Catalunya la seva singularitat, ja que tan a la Vall dAran i, sobretot a lrea dels comtats de Rossell i Cerdanya comprenia terres a ambds vessants dels Pirineus, una caracterstica que no es donava ni a Arag, ni a Navarra ni tampoc a Biscaia. Per altra banda, per la banda del comtat del Rossell la frontera era especialment exposada i vulnerable des del punt de vista de lestratgia militar, ja que la plana que sextenia des de les Corberes al nord fins a les Alberes al sud, amb una amplada mitjana de quaranta quilmetres, feia possible lentrada dun nombrs exrcit ben equipat amb artilleria, molt ms que no per la part de Biscaia, a Fuenterrabia, on si b tamb es tractava de terres planes all la plana litoral era molt ms exigua. Una singularitat que sens dubte va influir per a que en els segles XVI i XVII es considers Perpiny com la plaa forta que era la clau dEspanya, una expressi que aludia a la capital del Rossell com la clau daccs als regnes de la monarquia hispnica de la Pennsula Ibrica. Per assegurar aquesta frontera els sobirans de Catalunya havien fet construir des de principis de ledat mitjana tota una srie de castells i torres, les quals van entregar per a la seva guarda a nobles de la terra que aix es convertiren en els corresponents castlans o alcaids, un ofici que a la prctica va acabar per ser patrimonialitzat, a vegades durant moltes generacions, per determinades famlies de la petita i mitjana noblesa. Tanmateix cal tenir en compte que lencrrec de la custdia daquestes fortaleses no significava en principi una transferncia de les crregues del seu manteniment, ni tampoc de la despesa del pagament de la guarnici, aspectes tots ells que anaven a crrec de corona, que els assumia amb els recursos del patrimoni reial. Ara b, degut a la migradesa dels recursos del patrimoni reial no va ser tan estrany que alguna vegada aquests alcaids haguessin de fer front amb els seus propis recursos al manteniment de la fortalesa que tenien encomanada, aix s, amb lesperana de demanar ms tard compensacions en forma de merc reial. Aquest sistema de fortificacions dorigen medieval que guardaven la frontera amb Frana continuava en gran part vigent a principis del segle XVI, quan segons els llibres de la Procuraci Reial de Catalunya lintegraven vint-i-dues fortaleses: Perpiny (el Castellet i el Castell Major), Salses, Elna, Cotlliure, Bellaguarda, Torre del Far, Puigvaledor, Querol, Torre Cerdana, Bellver, Bar, Puigcerd i Segura de Ribes, pol, Fora Reial, Llvia, Aristot, Taltell, Rods, Formiguera i All. Malgrat tot no era enterament cert que totes existissin o b que estiguessin encara a crrec de la corona, en primer lloc perqu quatre de les fortaleses registrades havien estat enderrocades per ordre del rei (pol, Fora Reial, Llvia i Aristot), en segon lloc perqu una altra (Taltell) havia estat lliurada al vescomte dIlla, qui per la seva part lhavia subinfeudat a la famlia dels Ortaf, i finalment perqu tres daquelles vint-i-dues havien estat venudes a altres nobles: Rods al vescomte de

15

Jc, Francesc de Perells, Formiguera a Joan Guarriu, i All a Ramon de Perells38.

Cal no oblidar per laltra gran frontera de Catalunya a ledat moderna, que era el llarg litoral que anava des de lestany de Leucata/Salses al nord, fins als Alfacs de Tortosa al sud, unes costes amb poblacions econmicament i demogrficament molt dinmiques que van ser, especialment en els segles XVI i XVII, objectiu de les flotes de pirates turcs i berberescos amb base als ports nordafricans del Magrib o als de la Mediterrnia oriental. Per a defensar aquesta frontera es van edificar torres de vigilncia en indrets estratgics del litoral, construccions menors si es comparen amb les grans fortaleses (Salses, ciutadella de Perpiny), per imprescindibles per a fer front a aquesta nova amenaa. La majoria daquestes torres, anomenades popularment de guaita van ser edificades per iniciativa i amb recursos de les mateixes poblacions litorals, com s ben conegut, per cal destacar que algunes ho van ser per iniciativa i amb diners aportats directament per la corona, normalment amb la intenci de protegir ports estratgics, com va ser el cas de les torres dels Alfacs de Tortosa, les del port de Salou i la del Grau del Rossell.

38 CASALS MARTNEZ, ngel. Estructura defensiva de Catalunya i els comtats de Rossell i Cerdanya a la primera meitat del segle XVI. Dins les Actes del XVCongrs dHistria de la Corona dArag, tom I, vol. 2n.

16

2.LA INTRODUCCI DELS MTODES MODERNS DE CONSTRUCCI DE FORTIFICACIONS A CATALUNYA.

Al llarg del segle XVI el sistema defensiu, no tan sols de la frontera amb Frana, sin del conjunt de Catalunya va experimentar canvis substancials en relaci a les innovacions que des de finals del segle anterior havien transformat lart de la guerra, i que han estat estudiades per la historiografia dels darrers temps a partir de la teoria del professor Roberts sobre la revoluci militar que presumiblement es va produir a lEuropa de ledat moderna39. Segons aquesta teoria des de finals del segle XV van canviar les tctiques de guerra a Europa, la qual cosa va provocar un augment de les dimensions dels exrcits, de manera que el seu potencial per a causar danys tamb va augmentar. Al mateix temps es van incrementar tan les despeses del seu manteniment com les dificultats administratives de a la seva organitzaci i mobilitzaci. Una cadena de transformacions que finalment van fer que la guerra es converts en una crrega ms gran i una situaci ms difcil de suportar tan per a les poblacions com per als governs. Aquests canvis no solament van incidir notablement en lestratgia militar sin tamb de forma molt notable en la poliorctica o disseny dinfrastructures defensives militars. Va ser aix ja que uns exrcits ofensius ms nombrosos i amb major capacitat de destrucci van fer necessari que les forces que defensaven els territoris duna invasi tamb haguessin de ser ms nombroses i que alhora fos necessari disposar de fortificacions molt ms grans que no els castells medievals on poder concentrar aquelles forces defensives, obligant daquesta forma a les forces invasores a assetjar la plaa amb la voluntat daturar, o almenys dificultar en la mesura del possible el seu avan. En aquest sentit Parker40 va argumentar que una ciutat fortificada o una fortalesa fortament defensada, amb milers de combatents i sistemes de fortificacions properes de menor entitat, era massa perillosa per a que un exrcit invasor la deixs enrera, i si ho feia podia convertir-se en un problema per a la seva reraguarda, una circumstncia que tan podia passar amb qualsevol poblaci fortificada de Flandes com amb Perpiny a la frontera del Rossell. Aquesta nova concepci de la guerra, en la que a la prctica les operacions de setge de poblacions van ser ms decisives que no les batalles a camp obert va anar acompanyada de ls massiu darmes de foc, tan en latac com en la defensa, cosa que alhora va fer necessria laplicaci de nous elements arquitectnics de defensa a les fortificacions. Entre aquests darrers va destacar per la seva efectivitat la construcci de permetres poligonals de muralles amb bastions pentagonals que remataven totes les seves cantonades per a eliminar els angles morts des dels quals els defensors no podien disparar les seves armes de foc contra els atacants, una innovaci que juntament amb els revellins o mitges llunes avanats al cos de la

39 Michael Roberts va ser qui va explicar la teoria de la revoluci militar a lEuropa moderna a la conferncia inaugural que pronunci el gener de 1955 a la Queens University de Belfast amb el ttol de La revoluci militar, 1560-1660, donant lloc daquesta manera al corrent conegut com a nova histria militar, que sapropa al fet bl.lic des de mltiples punts danlisi (poltics, militars, socials, econmics, culturals, etc.), i no tan sols des del punt de vista poltic i militar, com feia la histria militar tradicional. Al cap de temps de lexposici de la teoria de Roberts van sortir treballs daltres autors que la revisaven duna o altra manera; aix, per exemple, Geoffrey Parker (1988), M. Duffy 1980), David Eltis (1995). 40 PARKER, Geoffrey. La revolucin militar. Las innovaciones militares y el apogeo de Occidente,1500-1800.. Barcelona, 1990.

17

muralla es va difondre per tot Europa a partir de les guerres italianes del primer ter del segle XVI, sobretot per part denginyers italians, per la qual cosa se la va anomenar la traa italiana41. Un conjunt dinnovacions que no van tardar a arribar a Catalunya a partir de finals del segle XV, quan la corona va fer construir fortaleses preparades per a respondre a les noves necessitats i en la mesura del possible va adaptar les fortificacions que ja existien. Aix, pel que fa a les noves fortificacions la primera va ser el castell de Salses, i ms tard es van afegir la ciutadella de Perpiny i la fora de Roses, totes les quals, a diferncia dels vells castells medievals, eren construccions militars amb baluards a les muralles i amb capacitat per acollir un nombre elevat de tropes, construdes bsicament per a fer front, sobretot, a lamenaa francesa per via terrestre (Salses, Perpiny) o martima (Roses). La primera fortalesa a ser edificada a Catalunya i ensems a tots els regnes ibrics de la monarquia hispnica per a fer front a les noves necessitats que comport la revoluci militar va ser Salses, tot i que des dun punt de vista estrictament arquitectnic es tracti dun edifici de transici perqu els seus baluards no incorporaven els bastions pentagonals i tenien encara la forma de torres circulars42. No obstant aix s s possible afirmar que de les fortaleses de nova construcci a Catalunya era la ms propera a la ratlla de Frana, just a lextrem nord de la plana litoral que sestn entre el masss de les Corberes i el de les Alberes, en el comtat del Rossell43. Salses va ser construda entre els anys 1497 i 1503 sota la direcci del mateix arquitecte que en va fer els plnols, laragons Francisco Ramiro Lpez, que havia estat enviat pels Reis Catlics a avaluar lestat de les defenses a la frontera del Rossell a finals doctubre de 1495, quan esclat la guerra amb Frana. En la decisi de la seva construcci va ser decisiva lexperincia de loctubre de 1496, quan un exrcit francs de divuit mil homes i trenta peces grosses dartilleria sota les ordres del mariscal de Saint Andr va assetjar i ocupar el poble de Salses i

41 ELTIS, David. The Military Revolution in Sixteenth Century Europe. I.B. Tauris Publishers. New York, 1995. Aquest autor glossa extensament la teoria de la Revoluci Militar de Michel Roberts, aix com les modificacions de la mateixa, entre les quals i pel que fa a la guerra de setge esmenta les aportacions de Geoffrey Parker, que va emfasitzar el fet de qu les noves fortificacions construdes segons el model de la traa italiana com a lelement ms decisiu dels canvis en lestratgia militar de ledat moderna. No obstant Eltis creu que Parker queia en una certa exageraci i no tenia en compte que les fortificacions desfassades les que no van introduir canvis segons la traa italiana encara van poder resistir setges ja que almenys van incorporar les armes de foc a la defensa i, fins i tot en alguns casos van reforar amb contraforts de terra les velles muralles medievals, un cas que per cert era el de la majoria de poblacions fortificades de la frontera dels Comtats de Rossell i Cerdanya, on les innovacions, en principi, tan solament es van introduir a Salses, Perpiny i Roses. 42 BAYROU, Lucien; FAUCHERRE, Nicolas; QUATREFAGES, Ren. La fortalesa de Salses. ditions du patrimoine. Itinraires du patrimoine, n. 160. Pars, 1998. Pg. 32. Els bastions pentagonals no es van difondre fins a la dcada de 1540 per part denginyers italians bsicament. No obstant lenginyer Francisco Ramrez va fer a Salses una obra mestra de la fortificaci de transici, primera parada coherent de lobra de cara a la mina explosiva i al nou can de bola metl.lica, segons una concepci que sembla ser fruit de tres influncies corresponents a tres tradicions de construcci de fortaleses diferents que hi havia des de mitjans del segle XV: la castellana, la italiana i la borgonyona. 43 La petita fortalesa dpol encara era ms propera a Frana per la seva reedificaci desprs de ser enderrocada a principis del segle XVI no va tenir lloc fins a la segona meitat del segle XVI en el regnat de Felip II.

18

el seu castell vell44, defensats per nou cents homes i vint-i-nou peces dartilleria, acci en la qu les muralles del castell vell, aix com les febles defenses de la poblaci, van demostrar ser insuficients per a fer front a un exrcit tan nombrs i ben equipat amb artilleria. Precisament la gran la potncia de foc enemiga en aquell setge del 1496, que va destruir part de les muralles del castell vell, va ser el motiu que va fer concebre a larquitecte aragons una nova fortalesa en el mateix lloc de Salses preparada per a resistir una potncia artillera similar o fins i tot superior, aix com per a donar cabuda a una guarnici nombrosa45, segurament amb la intenci dobligar lenemic a establir el setge i aix alentir el seu avan. I pel que sembla Ramiro va aconseguir plenament el primer objectiu de bastir una plaa forta a prova de foc dartilleria, un aspecte que confirma plenament el testimoni dun oficial francs que particip, un segle ms tard, en el setge que sinici el juny de 1639. Es tracta de Henri de Campion, que va venir amb el seu regiment per a posar-se a les ordres dEnric de Borb, prncep de Cond, i que a les memries que va deixar va fer una descripci on elogiava precisament la solidesa de Salses:

Salses, s edificat a la plana del Rossell, fora de labast del can de les muntanyes (es refereix a la bateria que els francesos van emplaar el juny de 1639 al tur proper on hi havia hagut lantic castell). Les seves muralles tenen un gruix de trenta-sis peus, i els parapets setze, de manera que sn a prova de can. Als quatre cantons hi ha quatre torres de la mateixa espessor, i una torre mestra o reducte entre dues de les seves torres, tot contraminat gaireb arreu. El vall, dels ms profunds, s sec i enrajolat; hi ha una excellent contraescarpa. Per fi, per una plaa sense cap fortificaci de terra, la tinc per la millor dEuropa46.

Per altra banda, des del punt de vista de lestratgia militar usual a ledat moderna cal tenir en compte que una fortalesa com Salses era necessria per a posar algun obstacle en el cam que condua a Perpiny. I certament, el seu emplaament a lextrem ms proper a la ratlla de Frana, enmig de la plana litoral del Rossell, complia a la perfecci aquesta condici.

44 BAYROU, Lucien; FAUCHERRE, Nicolas; QUATREFAGES, Ren. La fortalesa de Salses. ditions du patrimoine. Itinraires du patrimoine, n. 160. Pars, 1998. Pg. 2. El castell vell de Salses apareix documentat per primera vegada lany 1007. 45 BAYROU, Lucien; FAUCHERRE, Nicolas; QUATREFAGES, Ren. La fortalesa de Salses. ditions du patrimoine. Itinraires du patrimoine, n. 160. Pars, 1998. En el setge que va comenar el 3 de setembre de 1503 la fortalesa va ser defensada per una guarnici de 1.000 soldats i de 350 cavallers delit, sota el comanament de don Sancho de Castella (pg. 24). No obstant, en el setge que comen el primer dagost de 1639, la guarnici manada per lalcaid don Miguel Lorente Bravo era tan solament de cinc-cents homes. 46 CAMPION, Henri de. Mmoires (1613-1663). Edici a cura de Marc Fumaroli. Mercure de France. Paris, 1990.

19

3.LES REPERCUSSIONS FINANCERES DE LA REVOLUCI MILITAR EN LES FORTIFICACIONS DE CATALUNYA.

Un altre conjunt de canvis pel que fa a les fortificacions a Catalunya va tenir a veure amb el sistema de finanament de la construcci i manteniment de les fortaleses. En aquest mbit les novetats es van produir a causa de la necessitat de trobar nous mitjans financers per a fer front a les despeses creixents que van suposar, especialment les noves fortificacions segons lestil de la traa italiana, unes obres costoses per a les que la corona no en va tenir prou amb els ingressos ordinaris dun patrimoni reial excessivament carregat a Catalunya ni tampoc amb el recurs circumstancial a sumes del donatiu de corts. Tampoc sembla que fossin de gaire consideraci les quantitats que excepcionalment va donar dels seus propis recursos la Diputaci del General47, de manera que la corona es va veure obligada a buscar nous recursos, en la seva major part a Catalunya mateix. De fora tamb van arribar algunes sumes de diners. Van venir principalment, tot i que no exclusivament de Castella, i la seva arribada i utilitzaci va produir-se en comptades ocasions a partir de 1497. La primera precisament aquest any, quan van comenar les obres de construcci de la fortalesa nova de Salses per ordre de Ferran el Catlic. La segona el 1538, quan Carles I va ordenar la tramesa de 25.000 ducats obtinguts amb lencunyaci de la plata que venia dAmrica. I la tercera el 1573, quan el Consell de Guerra va fer enviar per a les obres del Castell Major de Perpiny 20.000 ducats. A partir de 1573 i fins a 1639 els recursos que la corona va destinar a les fortificacions catalanes van ser obtinguts exclusivament a Catalunya. El 1639 la manca de recursos autctons per a les fortificacions va fer que fossin enviats al virrei comte de Santa Coloma 2.000 escuts dels drets de maridatge de Valncia. Pel que fa als recursos prpiament catalans cal dir dentrada que la corona els va obtenir per dues vies de naturalesa fora diferent. En primer lloc mitjanant el cobrament dimpostos extraordinaris establerts unilateralment en virtut de pragmtiques reials, i en segon lloc mitjanant la consignaci especfica de quantitats del donatiu de corts per al finanament de les fortificacions. I encara cal aclarir que del segon cas es van donar dues variants: una consignaci durant les corts fruit de lacord del rei amb els braos i laltra una consignaci unilateral de la corona amb posterioritat a les corts. A la prctica el cobrament dimpostos extraordinaris i la consignaci a posteriori de les corts podien ser compatibles i es podien posar en prctica simultniament perqu depenien de la sola voluntat de la corona, una situaci que va tenir lloc en el regnat de Carles I. Tamb es podien donar al mateix temps la consignaci durant les corts per acord dels braos amb el rei i la que feia el rei a posteriori de les corts, i de fet aix s el que va passa en el regnat de Felip III. Lnica combinaci impossible era la que hi havia entre les pragmtiques de contribucions i la consignaci durant les corts, donat que el segon sistema precisament es va posar en prctica quan les pragmtiques van ser denunciades a les corts en contrafacci de constitucions, una circumstncia que va tenir lloc en el regnat de Felip II, ja que aquest monarca va comenar amb les pragmtiques i va

47 CASALS, ngel. LEmperador i els Catalans. Catalunya a lImperi de Carles V (1516-1543). Granollers, 2000. El 1542 davant lamena duna invasi francesa dels Comtats la Diputaci del General havia donat a Carles I, es suposa que dels propis recursos de la instituci, 11.000 lliures per a les obres de Perpiny. Per les mateixes dates la ciutat de Barcelona va regalar al rei dotze peces grans dartilleria per a la defensa de Perpiny.

20

acabar amb la consignaci per a les fortificacions de part del donatiu de les corts de Monts de 1585. Justament a la inversa del que va produir-se en el regnat de Felip IV, perqu lesgotament de la consignaci de 1585 i la no conclusi de cap cort amb els catalans el va obligar a haver de tornar al sistema de pragmtiques. Tot i que posades en prctica a la inversa la semblana de poltiques entre Felip II i Felip IV no s gens estranya, per ms dun motiu. Dentrada ja que tan lun com laltre van destacar per desenvolupar una poltica absolutista forta, que en ms duna ocasi va topar inevitablement amb unes institucions catalanes sempre geloses dexigir de la corona i els seus oficials el degut respecte per les constitucions i privilegis propis. Un altre motiu de semblana s que en determinats moments la conjuntura bllica denfrontament obert amb Frana en els regnats dambds monarques els van fer posar tan a lun com a laltre una especial atenci a la frontera de Catalunya amb aquell regne, una atenci que certament va ser molt menor en el regnat de Felip III.

21

4.EL FINANAMENT DE LES FORTIFICACIONS DE 1497 A 1640.

4.1. Diners de Castella, sumes dels donatius de les corts i contribucions extraordinria mitjanant la publicaci de pragmtiques reials (1497-1585).

A partir de la uni dinstica entre Castella i la Corona dArag amb el matrimoni dels Reis Catlics, van arribar a partir de 1497 sumes de diners de Castella per a pagar part dunes despeses en fortificacions que eren impossibles de sufragar tan solament amb els diners del patrimoni reial de Ferran II a Catalunya48. Aquest fet es va produir amb motiu de la construcci de la fortalesa de Salses, unes obres costoses per a les que Ferran II va haver de fer arribar a Catalunya diners de la hisenda reial de Castella en quantitats considerables mentre van durar les obres de construcci entre els anys 1497 i 1503. Per aquesta fortalesa van ser necessaris 43.725.723 maravedisos, una quantitat que va ser sufragada, en la seva gran majoria amb ingressos ordinaris de la hisenda reial de Castella49. No obstant desprs de la construcci de Salses la corona va tornar a utilitzar recursos autctons per a les fortificacions catalanes i tan solament va recrrer ocasionalment als que podia fer venir de Castella. Aix veiem que desprs de la cort de 1528 Carles I va destinar habitualment diners del donatiu de corts per a les despeses de les fortificacions que la corona tenia a Catalunya, en especial les de la frontera dels comtats de Rossell i Cerdanya. En aquella cort, que va celebrar-se a Monts, els braos van aprovar un donatiu de 290.000 lliures, de les quals lemperador en va treure els diners necessaris per a pagar els deutes contrets els anys anteriors amb les obres de reparaci i manteniment de les fortaleses dels comtats; noms per a la reparaci del Castell Major de Perpiny, segons el seu alcaid Joan dAlbion, feien falta 12.000 ducats, s a dir, aproximadament 13.200 lliures50. A les segents corts de 1529 Carles I segurament va tornar a utilitzar alguna quantitat de les 250.000 lliures del donatiu per a les fortaleses dels comtats tal i com deixa entreveure lexposici de motius de la proposici reial amb que va obrir aquelles corts. El que s consta expressament s que Carles I va consignar per a les fortificacions de la frontera diners del donatiu de la cort de 1533, que havia estat de 250.000 lliures. Van ser en concret 6.200 ducats (unes 6.820 lliures). No obstant a les segents corts de 1542 no s possible comprovar una mesura similar, tot i que es pot suposar que com era habitual aix va ser. En el regnat de Carles I tamb trobem lnic exemple posterior de la tramesa de diners des de Castella desprs dels que Ferran II havia fet portar per a construir Salses. Va tenir lloc el febrer de lany 1538 quan amb motiu de lestada de Carles I a Perpiny amb lobjectiu de revisar les obres de la ciutadella i proveir recursos per a la seva finalitzaci lemperador va escriure a la seva muller lemperadriu Isabel, que aleshores estava al front del govern dels regnes peninsulars, perqu per a la 48CASALS MARTNEZ, ngel. LEmperador i els catalans. Granollers, 2000. Pg. 161. Tampoc va ser possible pagar els cinquanta-tres homes de la guarnici de Perpiny amb diners de la Procuraci reial dels Comtats, de manera que a partir dabril de 1525 Carles I va decidir que els 37.880 sous que costaven sortissin de la Tresoreria General de la Corona dArag. 49 BAYROU, Lucien; FAUCHERRE, Nicolas; QUATREFAGES, Ren. La fortalesa de Salses. ditions du patrimoine. Itinraires du patrimoine, n. 160. Pars, 1998. Pg. 22. Daquesta suma total noms es van haver daportar 1.800.100 maravedisos en ingressos extraordinaris. 50CASALS, ngel. LEmperador i els Catalans. Catalunya a lImperi de Carles V (1516-1543). Granollers, 2000. Joan dAlbion havia demanat al rei aquesta quantitat lany anterior a les corts.

22

realitzaci daquelles obres de Perpiny fossin destinats 25.000 ducats del primer carregament de metalls preciosos que arribs dAmrica. Lordre va ser acomplerta per lemperadriu el juny daquell any, tot i que en un primer moment solament va ser possible enviar la quantitat de 5.000 ducats, mentre que la resta dels diners havien de ser enviats un cop haguessin estat encunyades les monedes corresponents51. Malgrat tot els recursos que la corona podia destinar per a les fortificacions dels serveis de corts no eren suficients per al seu manteniment en un estat ptim de defensa, especialment quan la pressi francesa sobre la frontera dels comtats es va intensificar a partir de lany 1542. Va ser per aix que desprs de les corts daquell any Carles I va recrrer per primera vegada a lestabliment de contribucions extraordinries per al finanament de les fortificacions. De fet ho va fer necessari la nova escalada en lenfrontament entre lemperador i Francesc I de Frana que va desembocar pel juliol de 1542 en una nova guerra oberta que va tenir com un dels seus escenaris principals el Rossell, on un exrcit francs de 70.000 efectius sota comandament del Delf de Frana va posar setge a Perpiny durant uns mesos. A ms cal tenir en compte que a part de ser una fora molt nombrosa aquest exrcit estava organitzat i equipat dacord amb els avanos que la Revoluci Militar moderna havia aportat, s a dir, es tractava bsicament de tropes dinfanteria que combinaven les piques i armes blanques similars amb les armes de foc, i que anava acompanyat dun potent tren dartilleria amb el que podia posar setge a qualsevol plaa enemiga. Sens dubte una invasi daquestes caracterstiques i dimensi superava totes les que des del darrer quart del segle XV havien amenaat la frontera dels comtats, per la qual cosa lemperador es va trobar amb la necessitat dinvertir ms diners que no els que fins aleshores havia esmerat del donatiu de les corts per a posar en ladequat estat de defensa les fortificacions. Per altra banda cal considerar que el major espai de temps entre la celebraci de corts a partir de la de 1542 (1542-1547-1553) tamb va poder ser un factor que va afavorir la publicaci de les pragmtiques que establien contribucions, bsicament perqu aquest fet va fer ms difcil la obtenci de diners per a les fortificacions amb la freqncia que era necessria. Tamb va ser un factor decisiu el fet que amb la nova contribuci que havia de ser recaptada directament per oficials reials de la capitania general la corona evitava dependre de la recaptaci del donatiu per part de la Diputaci del General, una dependncia que en alguns moments podia retardar la disposici dels diners si aquella tardava a lliurar-los. Tampoc no es pot oblidar que aquesta contribuci per a les fortificacions va incrementar la pressi fiscal que la corona va exercir a Catalunya ms enll del donatiu de corts de forma similar a com ho van fer altres frmules fiscals relacionades amb qestions militars i dordre pblic com els allotjaments, les mobilitzacions, els bagatges, la tala de fusta i els enderrocs de cases, els quals, com va afirmar Eva Serra van ser un pes fiscal de fora ms importncia que no el donatiu de corts52. La primera pragmtica que Carles I va fer publicar a Catalunya va ser per a les fortificacions de la ciutat de Barcelona lany 1543. Amb aquesta lemperador obligava a les poblacions dels bisbats dUrgell, Lleida i Vic a contribuir amb 51 CASALS MARTNEZ, ngel. LEmperador i els Catalans. Catalunya a lImperi de Carles V (1516-1543) Granollers, 2000. Pg. 352. 52 SERRA, Eva. Constitucions i redre: Corts de Monts-Barcelona (1563-1564) i Corts de Monts (1585). Actes del Congrs Internacional Felipe II y el Mediterrneo, Barcelona, 1998. Volum III.

23

jornals a les obres de fortificaci de la ciutat de Barcelona dacord amb les previsions fetes pel duc dAlba, capit general de lexrcit destacat al Rossell per a fer front als francesos a la guerra de 1542-1544. En el memorial que redact el duc dAlba considerava imprescindible per a posar en bon estat de defensa les muralles de la ciutat de Barcelona la neteja dels valls, el reforament de la protecci de les torres i la reconstrucci del tram per la part de la marina on hi havia una torre caiguda, aix com la construcci dun baluard tocant a les Drassanes. Al mateix temps el duc creia necessries altres obres com per exemple la supressi de les troneres en els parapets. Ara b, malgrat la novetat de ls de la pragmtica com a mitj per a que la corona establs una contribuci cal subratllar que aquesta no es tractava duna nova contribuci en metllic, la qual cosa hauria vulnerat la constituci de nous vectigals que ho impedia, sin que aquesta contribuci havia de ser en principi amb jornals, s a dir, amb homes que havien de ser enviats a treballar en les obres, en proporci dun home per a cada vint-i-cinc focs. No obstant el ms habitual era que les poblacions afectades no enviessin jornalers a les obres, sin que lliuressin el muntant en metllic dels jornals que els corresponien. Aix per exemple una poblaci com Cervera, que el 1543 tenia 1.913 focs li va correspondre segons Duran Sanpere contribuir amb 76 homes diaris fins que sacabessin les obres de Barcelona53. Desprs de la pragmtica de Barcelona Carles I encara va establir-ne una altra per a la fora de Roses i el castell annex de la Trinitat (1551) que obligava a contribuir a les poblacions de les vegueries de Girona i Besal, aix com les de la sotsvegueria de Camprodon.Continuant la lnia marcada per Carles I a partir de 1543 Felip II va continuar des dels inicis dels seu propi regnat i fins a 1585 amb les contribucions extraordinries establertes mitjanant la publicaci de pragmtiques reials com a mitj per a obtenir recursos per a les fortificacions. No va ser sense que es produssin queixes per la seva execuci, ja que les pragmtiques de fortificacions ja van motivar alguns greuges que van ser presentats per els braos a les corts de 1563-64, per b que aleshores no van arribar a provocar la seva revocaci. De fet les pragmtiques es van continuar utilitzant com a mitj preferent fins que a les corts de Monts de lany 1585 els greuges acumulats novament per motiu de la seva execuci van obligar a Felip II a revocar-les i a acordar amb els braos la utilitzaci expressa duna part del donatiu de les corts per a les fortificacions Amb aquest nou mitj la corona va aconseguir la consignaci de cent mil lliures del servei de les corts de 1585 per a gastar exclusivament en les fortificacions de Catalunya, una quantitat que de fet no es va exhaurir totalment fins a 1637, moment en el que Felip IV, degut a la impossibilitat de concloure les corts amb els catalans, es va veure obligat a tornar al sistema de la contribuci extraordinria mitjanant la publicaci de pragmtiques reials. Pel que fa a les pragmtiques de fortificaci publicades en el regnat de Felip II la primera va ser la que public des de Toledo lonze de setembre de 1560, amb la qual en realitat sestablien dues contribucions diferents. La primera era per a la reparaci de les fortificacions de Perpiny, una contribuci que afectava concretament als llocs de la recollida de Perpiny, s a dir, els que estaven legalment obligats a defensar aquesta ciutat en cas datac enemic, que eren en primera instncia les poblacions de les vegueries del Capcir, Conflent Rossell i 53 DURAN SANPERE, Agust. La defensa de la ciutat, dins Barcelona i la seva histria, vol. II. Pg. 119.

24

Vallespir, en els propis comtats de Rossell i Cerdanya, i en segona instncia les de lEmpord54. La segona contribuci en realitat es va tractar de la renovaci de la contribuci que les vegueries de Girona, Besal i la sotsvegueria de Camprodon estaven fent des de 1551 per a les fortificacions de Roses.

Com ja sha indicat les contribucions per fortificacions des del regnat de Carles I van consistir normalment en lobligaci de servir amb un nombre determinat de jornals diaris en base al nombre de focs legalment reconeguts per a cada poblaci. Aix per exemple la pragmtica de 1560 fixava la quantitat de sis jornals diaris per cada cent focs dels declarats en el ltim fogatge de 1553 per a les poblacions que havien de contribuir per a Perpiny55. Malgrat tot sempre hi havia la possibilitat de satisfer en metllic el cost daquests jornals, com ens mostra lexemple de la Bisbal dEmpord, una de les poblacions afectades per aquesta pragmtica de 1560, a la qual el 1568 es van reclamar 4.800 jornals pendents, i novament el 1584 quan se li va reclamar lexecuci duns altres 2.637 jornals en el termini de deu dies56. No obstant a la prctica el ms habitual va ser la contribuci en metllic per els jornals assignats. Per aix va ser necessari el cobrament de les contribucions de fortificacions a cada poblaci, una tasca que va recaure en oficials de la capitania general, els quals per aix van ser coneguts com els oficials de les obres. Ara b aquests oficials ben aviat van cometre abusos en lexecuci de les seves funcions, perqu sovint ms enll de les quantitats de diners que havien de recaptar oficialment en profit propi encara nexigien ms en concepte de dietes. Vegis en aquest sentit el que es recollia en el greuge corresponent presentat a les corts de Monts de 1585:

...guanyant (aquests oficials de les obres) excessives dietes y fent molt grans despeses y apressions, posant-se en los camins reals y prenen les bsties de la pobra gent de alguns llochs de dites vegueries que porten provisions, ab molt gran dany y scndol de tots los dits Comptats de Rossell y Cerdanya y de tot lo present Principat; y ab aquesta manera y forma inslita han exigit des de dit any mil sinch-cents sexanta, y molts segents, a rah de dos sous per casa, y vuy a ra un sou, executant les viles y llochs de dites vegueries y sotsvegueries molt grans summes y quantitats, les quals se donaran a vossa magestat a part; de manera que per dita immoderada exacti resta destruhida tota aquella terra57.

Per altra banda reclamacions de jornals pendents com la que abans sesmentava per a la Bisbal dEmpord deixen veure que les poblacions afectades sovint tampoc complien amb les obligacions de la pragmtica, de manera que les previsions inicials de la corona pel que fa al cost de les obres de fortificaci moltes vegades van ser superades poc o molt. Segurament aquest va ser el motiu pel que Felip II va publicar a Madrid el divuit doctubre de 1573 una nova pragmtica amb lobjectiu de recaptar 20.000 lliures per a les fortificacions de les ciutadelles de Perpiny i Roses58. Per aconseguir-ho

54 PREZ LATRE, M., obra citada, pg. 159. 55 FUENTE, Pablo de la. La ciudad como problema militar: Perpin y los ingenieros de la monarqua espaola (ss. XVI-XVII). Ministerio de Defensa. Madrid, 1999. Pg. 61. 56 PREZ LATRE, Miquel. Entre el rei i la terra. El poder poltic a la Catalunya del segle XVI. Eumo Editorial. Vic, 2004. Pg. 159. 57 SERRA, Eva (coord.). Corts Generals de Monts (1585). Procs familiar del Bra Reial.Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2001. 58 ACA, CA, 228, 3. Cpia del vot conjunt de ladvocat i assessors de la ciutat de Barcelona amb els advocats de la Diputaci del General sobre la publicaci de la pragmtica de fortificacions i els edictes sobre els francesos (gener de 1639). En aquest document la quantitat a recaptar amb la

25

en primer lloc es renovava la pragmtica de Roses de 1560 i, en segon lloc sampliava lmbit territorial de la contribuci per a les obres de Perpiny a les poblacions dels bisbats dUrgell, Lleida i Vic. Les darreres eren precisament les mateixes que ja estaven afectades per la pragmtica de 1543 per a les fortificacions de Barcelona, ra per la qual algunes daquestes universitats afectades, i en representaci seva la Diputaci del General, es van queixar davant el lloctinent general. Cal subratllar que en lexecuci de la pragmtica de 1573 fins i tot sintent cobrar la contribuci fora de lmbit territorial indicat abans, la qual cosa va motivar la queixa de les poblacions afectades, com per exemple Lleida i Vic. Pel que fa a la ciutat de Lleida la seva universitat va enviar a labril de 1574 un sndic a la Generalitat per a demanar que fes alguna cosa per a evitar el greuge que es cometia volent fer contribuir per a Perpiny als particulars i universitat de Lleida. Una demanda que no degu ser lnica i que va fer que els diputats nomenessin una comissi per a tractar lafer que havia destar formada pels assessors i advocats de la Diputaci59. Lany 1577 van ser presentades noves queixes a la Diputaci per part de les universitats de Cervera, Manresa, Vilafranca del Peneds i Trrega, les quals van enviar els corresponents sndics per a demanar que la instituci intervingus en lafer de laplicaci de la pragmtica de Perpiny, per sobretot per a que la denuncis com a contrafacci de constitucions davant el virrei. Per aix igualment com havia fet tres anys abans la Generalitat torn a nomenar una comissi dassessors per a estudiar la qesti, tot i que en aquesta ocasi a ms va decidir fer una ambaixada davant el virrei per a recordar-li que els habitants del Principat de Catalunya i comtats de Rossell i Cerdanya estaven lliures i exempts de tota contribuci forada com entenien que era la que establia la pragmtica. Per la seva part el virrei Fernando de Toledo, prior de Castella, els va respondre que ja feia quatre cents anys que sestablien semblants contribucions, que ja es feien per tant en temps de lemperador Carles, i que per aix mateix li sorprenia que ara la Diputaci li presents un memorial sobre aix, per que no obstant ho faria mirar. Una resposta la del lloctinent que en cap cas va satisfer les expectatives dels ambaixadors, que amb molta seguretat no van dubtar a replicar-li que efectivament feia segles que sestablien contribucions, per que no obstant segurament trobaria que aquestes contribucions pecuniries havien estat acordades en corts generals de consentiment del rey y dels tres braos y no per pragmtiques, una rplica que al seu torn va contrarreplicar el mateix virrei Fernando de Toledo notablement irritat per la gosadia dels ambaixadors de la Diputaci amb aquestes paraules que tants millanars tingus com se eren fetes dites contribucions per pragmtiques60.

pragmtica que consta s de 5.000 lliures, xifra que considero errnia per excessivament curta. La quantitat correcta probablement sigui la que consta en el document de la segent referncia: DIETARIS DE LA DIPUTACI DEL GENERAL DE CATALUNYA, vol. V, Trienni 1638-1641, memorial intercalat entre els folis 148v-149r, que s la que es fa constar en el text. 59 DIETARIS DE LA DIPUTACI DEL GENERAL DE CATALUNYA, vol. II (Anys 1539-1578). Dietaris de la Generalitat, v. II, Trienni 1572-1575, f. 89v. La comissi de la Diputaci per a tractar lafer de laplicaci de la pragmtica de Perpiny va estar formada per misser Garb, misser Ferrer, misser Prexana, misser Tristany i misser Pau Agullana i Amell. 60 DIETARIS DE LA DIPUTACI DEL GENERAL DE CATALUNYA, vol. II (Anys 1539-1578). Dietaris de la Generalitat, v. II, Trienni 1572-1575, f. 184v-185v. En aquesta ocasi la comissi de la Generalitat va estar formada per misser Francesc Serra, misser Andreu Ferrer, misser Rafel Joan Masnovell, misser Antoni Oliba, misser Narcs Regs i misser Toms Carrera. Lambaixada que es va fer davant el lloctinent Fernando de Toledo el set de novembre de 1577 la

26

Tanmateix Felip II no va tenir en compte cap de les queixes que les universitats i la Generalitat van presentar al seu lloctinent general, de manera que a aquelles finalment noms els va quedar la via de la presentaci en el si del bra reial dels corresponents greuges a les corts que Felip II va celebrar a Monts lany 1585. Aix va ser el que van fer nombroses poblacions, tant de les que ja havien presentat queixes en els anys anteriors com altres que ho feien per primera vegada; en concret van ser finalment: Balaguer, Manresa, Cervera, Trrega, Vilafranca del Peneds, Hostalric, Besal, Figueres, Cotlliure, Torroella de Montgr, el Vol, lArbs, Crulles, Salses, Argelers, Camprodon, Vilafranca de Conflent i Berga. Totes les poblacions que van interposar greuge a les corts de 1585 van coincidir unnimement en la denncia de tres aspectes. El primer de tots la flagrant contrafacci de la constituci dels nous vectigals que suposava lestabliment duna contribuci extraordinria com la de les fortificacions fora de les corts i mitjanant una pragmtica, ja que aquella constituci precisament impedia al prncep lestabliment de nous impostos sense el consentiment de la cort. El segon aspecte era la no adequaci de la pragmtica si no aquesta no era convalidada en corts, ja que com a norma derivada de la sola potestat reial era considerada una norma legal aliena al lordenament jurdic catal, una acusaci que es feia igualment extensiva a totes les pragmtiques que Felip II havia publicat sobre altres qestions apart de les fortificacions. En aquest sentit el rei havia coms contrafacci de les segents constitucions: -Una constituci donada per Pere II a la cort de Barcelona de 1283 que havia establert que el rei i els seus lloctinents generals no podien fer cap pragmtica sense el coneixement i el consentiment de la Cort General o de la major part daquella61. -Una altra constituci de la cort de Barcelona de 1481 presidida per Ferran el Catlic que havia reconegut dues excepcions a la constituci anterior de Pere II. En concret es va establir que el rei noms podia procedir a emetre pragmtiques a Catalunya sense consentiment de la cort en dos casos. El primer en cas de convocaci de la gent de guerra conforme a lusatge Princeps namque i el segon en cas de convocaci de corts i en aquest encara solament per un mxim de dos mesos fins que fos convalidada per aquelles corts62. -Finalment, tant a les corts de 1547 com a les de 1563-64 les primeres presidides per Felip II com a prncep i les segones com a rei amb les que shavia establert un mecanisme de convalidaci per a les pragmtiques defectuoses segons el qual, un cop convalidades, esdevenien constitucions daquella cort:

entenent y considerant quant poca fora y valor eren en lo present Principat les parachmtiques fetes per los reys predecessors de vossa magesat sens approbati y consentiment de la Cort, apparegu, per a qu fossen observades y guardades y tinguessen effecte y valor, se approbaren semblants prachmtiques per la Cort general hi.s feyen Constitutions de aquelles63.

Un mecanisme que els braos devien tenir molt inters a aprovar en aquelles corts de 1563-64, precisament quan les pragmtiques reials a Catalunya havien proliferat

van integrar Joan Vila, canonge de la seu de Barcelona, Galceran Burgus i Santcliment, donzell de Barcelona i Joan Llus Llull, ciutad de Barcelona.61 Captol catorze de la dita cort. 62 Captol onze de la dita cort. 63 Constituci cinquanta-quatre de la cort de 1547 i captol vint-i-nou de les de 1563-64.

27

des de que Felip II havia comenat a regnar, una realitat que segons Prez Latre demostrava la voluntat de la corona per instaurar una total discrecionalitat en lactuaci dels seus ministres a Catalunya64. Laltre motiu de queixa unnime de totes les poblacions afectades per les pragmtiques de fortificacions van ser els abusos i actuacions contra constitucions per part dels oficials de la capitania general, en el rebuig i condemna dels quals igual com en altres afers a part del les fortificacions - Eva Serra ja va remarcar que no solament el reial sin els tres braos plegats van coincidir en un front com a les corts de 158565.

En aquelles corts que es van celebrar a la vila aragonesa de Monts els sndics del bra reial amb el suport dels altres dos braos van demanar a Felip II la revocaci de les pragmtiques de Perpiny i Roses66, aix com la devoluci dels diners cobrats illegalment i abusivament normalment en concepte de dietes pels oficials de la capitania general en les tasques del cobrament de les contribucions que establien aquelles pragmtiques. Tanmateix lnica demanda que es va mostrar disposat a atendre el rei va ser la de la revocaci de les pragmtiques, una cosa a la que noms va accedir, aix s, a condici que la cort aprovs una quantitat notable de diners per al finanament de les fortificacions. Mentre que pel que respecta al pagament dalguna mena de compensaci per les sumes de diner que li eren reclamades la negativa del rei va ser absoluta67. Aix va ser com el 1585 es va posar fi al sistema de les contribucions establertes per pragmtica emprat des de 1543, un sistema que per altra banda cal subratllar que mai no va arribar a donar els resultats esperats per la corona, en part perqu el grau de compliment de les pragmtiques sempre va ser inferior al que havia de ser, per tamb perqu com es queixava el virrei Fernando de Toledo els diners recaptats per a les fortificacions sovint eren desviats per la mateixa corona cap altres despeses. Unes deficincies del sistema que habitualment van ser el motiu de lendarreriment de les obres de fortificaci, i que fins i tot en alguna ocasi van suposar laturada total, una situaci que fins i tot va fer necessari que alguna vegada els diners necessaris per a la continuaci dels treballs haguessin de ser enviats des de Castella via el Consell de Guerra. Aix s el que va passar per exemple el setembre de 1573, quan el Consell de Guerra va lliurar 20.000 ducats per a reempendre lexecuci del projecte elaborat per lenginyer Giorgio Setara per a les obres de la ciutadella de Perpiny, una quantitat que malgrat tot era encara insuficient, ja que segons el virrei Fernando de Toledo calien per a portar a terme lesmentat projecte 74.467 ducats que shavien de gastar en un perode dexecuci previst de cinc anys68, una s