Catalunya - Papers CGT nº118 Juny 2010

7/31/2019 Catalunya - Papers CGT n118 Juny 2010

1/33

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 118 Juny 2010 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

Al carrerque ja s

hora!


2/33

Catalunya> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Juny 2010 nm. 118 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org

Dipsit legal: B 36.887-1992

Al carrerque ja s

hora!


3/33

Edici del Collectiu La Tramuntana (Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Joan AntonT, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivilli, XaviRoijals, Jordi Mart i Josep Torres. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez,Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov,

Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccionssindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci isubscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda)977340883. Collaboracions: [email protected]. Redacci i subscripci aBalears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Collaboracions: [email protected]. Web revista: www.revistacatalunya.cat.No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

A la classe del senyor Sales no cantvem

la marcha real; per distreurens, cavem

mosques al vol

Icria, Icria...de Xavier Benguerel

Drets dels subscriptors:

Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incor-

porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat

necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, rectificaci,

cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtca -

talunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.

971 791 447, [email protected] els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:

- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.

- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del

titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

CONFEDERACI GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARS

Cam de Son Rapinya, s/n - CentreLos Almendros, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 [email protected]

Delegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 [email protected]

SECRETARIAT PERMANENTDEL COMIT CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003Barcelona [email protected] Tel. 933103362. Fax933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

Federaci Metallrgica deCatalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament deCatalunya (FEC) Federaci dAdministraciPblica (FAPC)

Via Laietana 18, 9 - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700Igualada.Tel./fax 938042985 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 [email protected]. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell [email protected]. 933779163. Fax 933777551

Comer, 5. 08840 [email protected]./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax [email protected]

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax 933831803

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltr - [email protected]. i fax 938934261

Maresme

Plaa Cuba, 18, 2n 08302 Matar [email protected]. i fax 937909034

Valls OrientalFrancesc Maci, 51 08100 Mollet [email protected]. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs 28, ent. 2a [email protected]. 972231034. Fax 972231219

PonentAv. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida [email protected]. 973275357. Fax 973271630

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - [email protected]. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9 - 08003 [email protected]. 933103362. Fax 933107080

BergaBal 4, [email protected] Tel. 938216747

ManresaCircumvallaci 77, 2n - [email protected]. 938747260. Fax 938747559

RubColom, 3-5, 08191 Rub, [email protected] Tel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 59, 08201 Sabadell [email protected] Tel. i fax 93745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar [email protected],Tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

SortPl. Major 5, 25560, [email protected]. 633 322 033

EditorialEDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Que la crisi la(a)paguin els ricsLes propostes de poltics, ban-quers, CEOE, multinacionals i dela classe alta sn clares, no es tocala butxaca de la patronal, per s lade les treballadores i treballadors.Es veia venir, per ha de ser, unavegada ms, un Govern de la malanomenada esquerra civilitzadaqui passi per ladreador als treba-lladors i enganyi a tota la ciutadania.

s lesquerra dretanitzada, obedient,al Banc dEspanya, al Fons Mone-tari Internacional i al Banc CentralEuropeu, lencarregada de refundarel capitalisme sobre les seves pr-pies cendres. Un arma secreta queno t efectes sense la collaboracii la impagable labor de contenci deCCOO i UGT.Han robat i roben els diners pblicsper a sanejar els seus negocis i acanvi ens acomiaden, estafen, em-barguen i reprimeixen els nostresdrets i llibertats. Les xifres canteni desafinen: amb prop dun 20 per

cent datur (el doble de la mitjana enla UE), amb un dels majors ndexs detreball precari dEuropa i un altre 20

per cent de poblaci en situaci de

pobresa. El partit socialista sobstinaa socialitzar les prdues i sumar elsguanys a favor del sector financer.

Ni crisi, ni histries, per a ells que totsegueixi igual, els beneficis bancaris

no es toquen, les plusvlues de lesgrans multinacionals, tampoc.Per el ms dur est per arribar. Lacrisi continuar agreujant-se mentreno ens enfrontem a les exignciesde la patronal. Ha arribat lhoradunir-se i lluitar, dorganitzar unamobilitzaci general que freni en secaquesta traumtica i constant agres-si social en marxa. De poc valenara les tmides crtiques del sindica-lisme claudicant, de res serveix quedestillin generoses llgrimes de co-codril, massa humitat per a tan pocsentiment. Toca menysprear un sis-tema que nega labraada i obliga alcop de colze; toca canviar aquest in-

viable sistema per altre ms solidari,just i amable. s necessari entendreque no pot haver justcia social si nohi ha un repartiment efectiu del be-nefici empresarial i bancari.

Hem dengegar un procs collectiu iparticipatiu de lluita i desobedinciacivil contra els plans del govern.La Vaga General s la resposta sin-dical que correspon a la situaci decrisi a la qual est sent sotmesa laclasse treballadora i les classes po-pulars daquest pas.Sn tots els treballadors i treballa-dores, del sector privat i del sectorpblic, els milions de desocupats,els pensionistes, la joventut, lespersones depenents, les precries,excloses, autctones o immigrants,sn les classes populars qui estemsofrint lagressi dels mercats, delcapital.

Per tant, ha de ser tota la societatqui es mobilitzi en una Vaga Gene-

Agurrelj

> ON ENS TROBEM?

Juny de 20102

ral en defensa dels seus drets, encontra de les retallades laborals isocials, en contra de les mesuresdajustament del govern que robenla butxaca dels ms pobres per a

engrossir els beneficis de la banca,

de la patronal.CGT treballa perqu la convocatriade la Vaga General sigui una realitati ho sigui ja.

Aquest nmero sha tancat el 20 de maig de 2010


4/33

REPORTATGE Grcia est en situacide sobirania limitada,

Brusselles en governa

leconomia

La Uni Europea iGrcia: Un lladrerobant-ne un altre

Stavros Mavroudeas*

El poble grec, particularment la classetreballadora, est pagant per la salvacidel capitalisme grec

El deute extern deGrcia i les rivalitatsimperialistes

Lactual crisi econmica gregat laspecte duna antiga tra-gdia (per al poble grec) combina-da amb una mala farsa teatral (es-cenificada per les burgesies grega

i europea).Primer ve la farsa. Fins fa ben poc,els dos partits de lstablishmen (elde centre-esquerra PASOK i elde centre-dreta ND) predicaven

que les seves poltiques econ-miques portaven Grcia dun xita laltre. Els seus leitmotivs erenuna mica diferents i s clar que hihavia lhabitual picabaralla entreells, per el missatge era de fetel mateix. La Uni Europea (UE)avalava totes aquestes fanfarro-nades. Era ben sabut no noms aAtenes sin tamb a Brussellesque les dades gregues -tal com lesdItlia i molts altres membres dela UE- havien estat manipuladesen el moment de la seva entradaa leurozona. La recent revela-ci (destapada primer pel NewYork Times) que Goldman Sachsajudava el govern del PASOK adisfressar part del deute pblic

mitjanant intercanvis de divi-ses equival a ladmissi pblicadaquest fet. (Com es comena aveure ara, Goldman Sachs tambha ajudat de forma similar moltsaltres governs europeus). Evi-dentment, la Uni Europea (i lespotncies dominants Alemanya ilEstat francs) sabien perfecta-ment el que estava passant. Per,van prendre la decisi polticadincorporar aquestes economieseuropees a leurozona. I aquestadecisi no es va fer per benevo-lncia sin per mera cobdcia. Lesseves economies i les seves com-panyies es van beneficiar molt

daquesta incorporaci. Els seuspaquets dajuda, dels quals tantes vantaven, noms sn una petitapart dels beneficis que han recollitdaquestes economies dbils. Perexemple, Grcia tenia un super-vit comercial amb les altres eco-nomies europees abans dentrar a

Juny de 2010 3

la Comunitat Econmica Europea(CEE). Des de la seva incorpora-ci, particularment des de la intro-ducci de leuro, ha desenvolupatun dficit comercial.

Aix va ser el primer acte de lafarsa: Grcia, un membre de laUE, navegant cap a la prosperitat.El segon acte s molt ms amarg.Des de les darreres eleccions, totsels portaveus poltics propagan-distes del sistema han canviat decan. De sobte, es va descobrirque leconomia sestava ensorranti que tant el dficit pblic com el

deute extern eren molt ms gransdel que es pensava abans. S que,per descomptat, hi va haver unapicabaralla entre els PASOK i

la ND, amb el primer culpant lasegona daquesta fallida i fins itot acusant-la de manipular lesdades estadstiques. Aix s unadej vu. Fa sis anys, quan NDva succeir el PASOK al govern,

tamb el va acusar de falsificar lesdades i va anar a la UE a reclamaruna revisi. Encara ms, lactualministre de finances del PASOK,

(que est acusant el ND de presen-tar dades fraudulentes) era secre-tari del mateix ministeri i membredel Consell dAssessors Econ-mics quan es van fer els tractesesmentats amb Goldman Sachs.Ara, dacord amb la nova can-tocada tant pel PASOK com perla ND, malgrat les seves petitesdisputes- s un deure nacionalde tots els ciutadans estrnyer-seel cintur i acceptar retallades desou abans inconcebibles, la re-ducci del sistema de benestar,el deteriorament de les relacions

laborals, o lallargament de ledatde jubilaci.I aqu ve la tragdia. Dacordamb els experts tant forasterscom grecs, el poble grec ha depatir una devaluaci interna.

Ara aquest s un terme molt suau,que demostra que els think-thanks capitalistes sn un prodi-gi dacolorida imaginaci. Comqualsevol persona mnimamentsensible pot suposar, devaluaciinterna s una contradicci en elsseus termes: no pots devaluar unamoneda a la teva butxaca esquerraen relaci amb la mateixa mone-da a la butxaca dreta. Per, comhan confessat cnicament en serpreguntats, aquest terme s unamscara per a lausteritat radical:ja que no pots devaluar la moneda,has de retallar els sous i pensions.Ara, largument de la tragdia jas revelat. El poble grec, particu-larment la classe treballadora, ha

de pagar per la salvaci del capi-talisme grec.Tamb hi ha uns apunts finals.

La poltica econmica grega shaposat ara obertament sota el con-trol de Brusselles; fins i tot les

pretensions de sobirania nacionalhan caigut. En realitat, el pas sen situaci de sobirania limitada.Fins al punt que si b fa nomsuns pocs dies el PASOK encaraproclamava que sestava esforantper salvaguardar el dret del poblea governar-se a si mateix, ara haadms obertament que Brussellesgoverna leconomia i que estemobligats a seguir les seves ordres.Recentment, un comentarista hova dir de forma ben encertada:aix s una altra ocupaci -com lanazi de la segona guerra mundial-per aquesta vegada econmica.Quina s la veritat darreretota aquesta lletja aparena?Leconomia capitalista grega s,

en efecte, en crisi no noms acausa de lactual crisi global delcapitalisme, sin tamb a cau-sa dels problemes propis grecs.Al comenament de la crisi totsels partits burgesos deien que es


5/33

REPORTATGE

4 Juny de 2010

tractava noms dun afer finan-cer que no afectaria leconomiagrega perqu el seu sector finan-cer no estava exposat als actius oinversions txiques. Aquest mitesensorr de seguida que la crisiva demostrar que no era noms

una mera crisi financera sin quet les seves arrels en leconomiareal. Ms encara, aquestes arrelssn en la prpia economia grega.A ms de les tendncies de crisigenerals que tamb existeixen enleconomia grega, hi ha tambcerts problemes estructurals queels agreugen . El ms importantdaquests problemes s la parti-cipaci de Grcia a la integracieuropea. Quan el capitalisme grec-un sistema capitalista de nivellmitj amb el seu corresponent ni-vell dactivitats imperialistes- de-cid participar en aquesta integra-ci imperialista, tamb aspir apujar de nivell en la seva posicien la cadena imperialista. Tanma-

teix, aviat va resultar evident queaquesta participaci supos unaprdua de competitivitat gregadavant les economies europeeshegemniques. Levidncia msclara daix s lesmentada trans-formaci de la balana comercialdel supervit al dficit. Lobertura

de leconomia grega port al des-mantellament de la seva estruc-tura productiva que havia existitdurant els gloriosos 20 anys(1950-1970) del capitalisme grec.Les activitats de serveis passarena dominar leconomia i les em-preses multinacionals assoliren elcontrol dels segments principalsdaquesta. Aix no vol dir queleconomia grega hagus esde-

vingut desindustrialitzada, comdiu lexpressi popular. La in-dstria existeix i alguns dels seussectors sn prou vius. Tanmateix,aix no representa un estructuraproductiva coherent ni competi-tiva. El capitalisme grec intentcontrarestar aquest deterioramentamb lexplotaci imperialista bru-tal de les altres economies balc-niques. Desprs del collapse delbloc sovitic, les empreses gre-gues sexpandiren agressivamentcap a les economies balcniquesi nextragueren beneficis signifi-catius. Aix, des dels anys 1990s ifins a lavinguda de lactual crisi

econmica, el capitalisme grecobtingu grans beneficis de les se-

ves activitats exteriors. Aquesteseren suplementades pels beneficisde lexplotaci augmentada delstreballadors grecs. Grcia s unade les capdavanteres europees ensobretreball, una gran part delqual consisteix en temps de tre-ball impagat. I ms encara, unagran economia submergida i unesrelacions laborals prcticamentdesregulades van facilitar un granincrement en la taxa dexplotacide leconomia grega.Larribada de la crisi pos fi a

aquesta festa. La fragilitat i lescontradiccions internes del capi-talisme grec emergiren. Al mateixtemps, la crisi global tamb colpe-j durament altres economies dels

Balcans (especialment Romania).Aix agreuj la competici entreels capitals estrangers en aquesteseconomies: els jugadors ms po-tents -particularment aquells delspasos dominants de la UE, per

tamb dels EUA- napartaren acops de colze el capitals grecs,escanyant aix aquesta importantartria econmica.Mentrestant,lestat burgs grechavia contribut activament alaugment dels beneficis capita-listes mitjanant subsidis direc-tes i indirectes. s irnic que,sota una infame llei aprovada perun govern anterior del PASOK,lestat grec subsidi empresesperqu es relocalitzessin a les al-

tres economies balcniques. Aixsignific el final de la indstriatxtil al nord de Grcia a mesu-ra que els capitals grecs agafarenels subsidis, tancaren les sevesfbriques, acomiadaren els seustreballadors, i les relocalitzarena laltra banda de la frontera onels sous eren molt ms baixos.Quan les coses comenaren a em-pitjorar, lestat sagaf a la cordade salvament i organitz els carsjocs olmpics de 2004. Aixdon el tant necessitat impuls alactivitat capitalista i laugmentde beneficis. Per altra banda, to-tes aquestes mesures dispararenel deute pblic. No noms elscapitals grecs shavien beneficiat

daquest malbaratament, Els ca-pitals estrangers, en concret elsde la UE, capturaren una gran pardel pasts. Ja havien penetrat enleconomia grega extensament;i daquesta manera aconsegui-ren una gran part de les feinesdinfraestructures i, s clar, lapart del lle dels grans contactesdels Jocs de 2004. Aix, el clamdel les grans potncies sobre elsgrecs de m foradada balafiant

els diners francesos i alemanyss, com a mnim, hipcrita. Ellsja nhan tret molt ms del quehavien pagat en paquets dajudacomunitria en tots aquells anys.La qesti s, per, per qu totaquest drama de lamenaa global

duna bancarrota grega? Al cap-davall, no noms Grcia, moltsaltres pasos capitalistes avanatshan estat vivint amb grans dficits

i deutes pblics . Encara avui, hiha altres pasos que tenen percen-

tatges ms alts de deute en relacial PIB que Grcia (e.g. el 170% alJap, el 114% a Itlia). Els EUAtenen un problema similar, tam-b: el deute sestima que arribaal 90% del PIB, i es creu que tar-dar 10 anys per tornar a nivellsmanejables. I a ms, Grcia suna economia petita mentre altreseconomies amb similars rtiosde deute respecte al PIB sn msgrans i per tant constitueixen unperill sistmic molt major.

El que realment est passant sun joc de rivalitats imperialistesi una pressi dels imperialismesms forts per passar una part dela seva crrega als ms dbilsaix com a les economies menysdesenvolupades. El capitalis-me modern ha aprs les llionsdanteriors crisis capitalistes glo-bals. Daquesta manera, des delarribada de la crisi actual, hausat tota la seva artilleria pesada.Llenant els mantres neoliberals,ha relaxat la poltica monetria ifins i tot ha aconseguit conside-rables paquets fiscals. Aquestes

poltiques monetries i fiscals

agressives han alleujat una micaels efectes de la crisi, donant aire

a signes que apunten a una feblerecuperaci. Tanmateix, aquestarecuperaci no s gens certa, par-ticularment des que les mesuresdestmul han estat retirades oshan exhaurit massa aviat. Aixdeixa un problema important.Una recuperaci forta s neces-sria de cara a recobrar el cost definanar els paquets destmul (o

b la conseqncia ser la infla-ci combinada amb una repetidacaiguda en lestancament econ-mic). Aix, la crisi econmicasexpressa ara com a crisi fiscal.

Les rivalitats inter-imperialistes en elcontext de la UE

s ben sabut que la UE no repre-senta una rea monetria ptima,a causa de les grans divergn-cies entre les economies que la

constitueixen, que, alhora, la fansusceptible a xocs asimtrics.Per aquesta ra lactual crisiamena greument la cohesi deleurozona. Les potncies euro-pees hegemniques en realitatja havien decidit per avanatdisciplinar les economies msendarrerides de la zona i alhoratreure un important benefici de

lextorsi dels tipus dinters.Aix, el problema del deute haestat exacerbat a conscincia amb

lobjectiu de:1.forar la reducci del cost deltreball (fent aix augmentar elbenefici de les seves activitats en

aquests pasos)2.imposar tipus dinters msalts (donant aix un bonus con-siderable a les seves institucionsfinanceres, que sn els principals

prestamistes)3.reduir el volum de diners quehauran de pagar en cas que siguinnecessaris paquets de rescat.Irlanda va ser la primera a cedir ales pressions per forar una de-valuaci interna. Grcia s lasegona encara que aqu la situa-ci poltica i social s ms com-plicada ja que lesquerra s molt

ms forta. Altres estan a la cuaesperant els mateixos conflictes.El capitalisme grec tamb jugaamb aquest joc i intenta conver-tir les dificultats en oportunitats.

Ha oposat noms una feble re-sistncia contra les esmentadespressions (encara que sap b quela clau del problema s la sevaparticipaci a leurozona) a cau-sa dels seus equilibris interns itamb a causa dels seus temorsgeopoltics (i.e. el conflicte amb

Turquia). Aix, acaba de cedir lapoltica econmica a Brussellesi ha acceptat pagar una fortaprima de risc als creditors es-trangers. En conseqncia, estpressionant per profunds canvis

estructurals pro-capitalistes aug-mentant mentre ploriqueja que hoest fent obligat per la UE. Aixs com paga la prima o recrrecals imperialismes europeus msforts mentre intenta passar la seva

prpia crrega al poble grec.s el cas dun lladre (les potn-cies europees hegemniques)robant-ne un altre (la burgesiagrega), i la darrera passant lacrrega a la gent treballadora deGrcia. Aquesta s la part mstrgica de la funci. Al contraridel que diuen les diatribes delsmitjans grecs i internacionals so-bre els grecs amb la m foradada ,les poltiques dausteritat tenen jauna histria dalmenys 30 anys a

Grcia (des de 1985), i els nivellsde vida de la gent treballadorashan deteriorat rpidament, par-ticularment des de la introduccide leuro (la inflaci dels bns de

consum massiu s remarcable-ment alta a Grcia). Pot aquestagent aguantar un nou deteriora-ment?En les antigues tragdies gregues,sovint hi ha un deus ex machina.Lnic possible deus ex machinadaquesta obra s un fort movi-ment obrer que pugui canviarde cap a cap aquest escenari tanlleig.

*Stavros Mavroudeas (http://econlab.uom.gr/~smavro/) s

professor de Poltica Econmicaal Departament dEconmiquesde la Universitat de Macednia.Ha publicat entre altres Conver-gence or Divergence: the Caseof Greece; Forms of Existenceof Abstract Labour and Value-form; Regulation Theory: TheRoad from Creative Marxism toPost-Modern Disintegration;Periodising Capitalism: Pro-blems and Method - The Caseof the Regulation Approach;Overworked Greeks? WorkingTime Trends in Greece; A His-tory of Contemporary PoliticalEconomy and Post-Modernism;i Grossmann, Kalecki and theTheory of Crisis: A Comment on

Trigg; Henryk GrossmannsFalling Rate of Profit Theory ofCrisis: A Presentation and a Re-ply to Old and New Critics.

Traducci catalana de La Fbrica.


6/33

REPORTATGE

Anarquia a Grcia

Juny de 2010 5

Un turista emprenyat

Posar els peus a Grcia i tornar ala Pennsula Ibrica s com anarduna revetlla al cementiri. Per moltque ens pesi!Les darreres maniobres de la dicta-dura mercantil europea al final handecidit concedir una ajuda duns120.000 milions deuros per salvarel cul a les elits capitalistes greguesi al corrupte i policac govern delPASOK. La contrapartida ha segutun Pla dAusteritat al fetge de lesclasses populars i amb un poc dems inri a tots aquests grups que ales democrcies es marginen, mi-grats i migrades, aturats i aturades,

gent del carrer. En resum, sobre elproletariat modern (subjecte his-tric molt variat dels nostres temps)que all sembla ms conscienciatque a les nostres terres. El fet vadesencadenar una Vaga General iuna resposta al carrer, on els i lesgregues, i segurament alguns mi-grats i migrades van demostrar desobres les seves ganes de revolta,aix era el 5 de maig.Els mass media ja shan encarre-gat de tractar com un desastre na-cional el fet que tres treballadoresdel Banc Marfin morissin durantla revolta. La veritat s que sobreel desgraciat esdeveniment shandaclarir tres coses. Una s que elstreballadors del banc van ser obli-

gats a treballar pel propietari el diaque shavia declarat vaga general,amb el perill que aix comportava.El segon s que aquest propietarino shavia preocupat ni el ms m-nim per assegurar la integritat delsseus treballadors, ledifici no teniacap tipus de sortida demergncia,ni mecanismes per lluitar contra unincendi.El tercer s que aquest projecte de

persona, es diu Vgenopoulos, i abanda de ser lamo del Banc Marfins un dels magnats ms pudents del

pas i posseeix tamb la companyiaaria Olympic, comprada en les di-ferents liberalitzacions que ha fetlestat. Aix com una ancdota, vosexplic que durant la visita daquest

porc a lescena dels fets, va ser for-tament increpat, i una persona li va

preguntar en grec -quants iots tens?,i el senyor Vgenopoulos aixecantla m i estenent tres dits, va feruna mostra de prepotncia difcildigualar. Queda clar de quin peucala.En arribar vaig saber que al ReinodEspaa, ja tenim Pla dausteritat,el cellut den Zapatero firmavalaltre dia un retall de la despesasocial de 50.000 milions deuros entres anys. El nivell de inconscinciageneral per, encara rossa labsurd,i la crtica radical s redueix a al-guns guetos, en breu veurem comens intenten enganyar amb prome-ses de vagues generals els de cocos

i ojete.s clar que el context grec s un al-tre, i no es pot traslladar una situa-ci de punta a punta del Mediterra-ni, per unes simples coincidncies

econmiques. Passejar pels carrersdExarjia o anar a una assembleaa les universitats dAtenes dnacompte del pes i lorganitzaci dela xarxa anarquista de la ciutat, queno s ni molt menys ortodoxa, sinque respon a tots els -istes que li

puguem posar. Aix s, no samagasota discussions a la recerca dela puresa, sin que lluita des delcontext histric en qu es troba i

gaudeix de certa transcendncia ibona imatge entre la gent ms di-versa. bviament, les protestes no

provenen estrictament dels sectorsllibertaris. L1 de maig es va poderveure a Salnica una multitudinriamanifestaci del PAME (el sindicatdel Partit Comunista), tots quadratsi ben quadrats! Els seus dirigentsdesprs no dubten a criminalitzarels, pel seu gust, massa autnoms.Grups trostkistes, intentsdinfiltraci i recuperaci del partitesquerranista Syriza, i dels sindicatsoficials GSEE, i ADEDY, acabende dibuixar el paisatge. Renunciara lorganitzaci sindical i al parla-mentarisme per a conformar la llui-ta des de lautonomia i laplicaci

de la crtica a la societat mercantilmoderna en la seva totalitat, sncondicions per a la consolidacide possibilitats duna insurreccigeneral a Grcia. El desencant peldirigisme dels organismes oficialscomunistes i altres opcions parla-mentaries s quelcom que de fet jaha repercutit en el creixement delmoviment anarquista. La crisi nonoms contribueix a laugment delautoritarisme.A banda de la potncia de lentramatcrata a Grcia, existeixen difern-cies importants respecte a la Pe-nnsula Ibrica. Com ara el pes delfuncionariat (que aqu tampoc nos tan petit si tenim en compte laincidncia de les retallades socialsa la famlia, companys i compan-yes, etc. De lindividu afectat coma funcionari), molt gran al pas delEgeu.Una altra caracterstica que est

escurant rpidament les difern-cies respecte a la pennsula sn lestcniques repressives de lestat. Si

b quan al desembre de 2008 va co-menar el primer gran incendi crea-tiu i modern a Grcia les tcniques

policaques eren encara bastant tro-glodites al pas: s massiu de gasos,

porres i intimidaci violenta, inclsterrorisme destat. Des de llavors,

parallelament a aquestes se nhan

anat desenvolupant, per ms inri,unes altres de ben europees: video-vigilncia, registres sense ordre irecull dempremtes dactilars, poli-cia secreta, tcniques dinfiltracivariades, unitats especials motorit-zades (delta) etc. La collaboracide la UE amb Grcia t certes partsque no es comenten massa per te-levisi.A casa nostra s pot dir que ens vanacostumar abans a la tecnologia delcontrol, i lexperincia espanta. Es-

perem que all no tenguin el mateixefecte i puguin establir bones estra-

tgies contra elles. De moment, undels apartats que gaudeix de msvitalitat en les lluites s la solida-ritat dels del quart grau amb els se-grestats de dins les gbies de lestat.Una altra histria que fa por a Gr-cia s la presncia daquest quartgrau als carrers. Lestat de setge aExarjia, sobretot, s continu; a cadacantonada robocops armats amb ga-sos i pistoles, cada dues, autobusos

reconvertits en grans vehicles blin-dats.Qu ms vos he de dir, desprsde confessar que jo noms hi vaig

passar dues setmanes escasses aGrcia, i que la meva condici eramiserable aleshores, la dun simpleturista. Compartir les reflexionsque he fet des de llavors per acabardomplir aix.Shan de tenir dues coses en compte(b moltes ms no per aqu en dicdues): la primera, s que si hi vass important conixer la majoriade gent que puguis all, perqu sn

genials, i molt important s estar al

lloro amb la (polica),pregunta sempre qu pot passar queno costa res. La segona, que contralordre mercantil, o passa a tot arreuo difcil que sigui possible, penseuque vivim ja en el govern tcnic delmn per financers i altra prria.Aix que reproduir el conflicte alsindrets ibrics seria una bona opci,tot i el panorama desolador que escontempla. Ens lamentem un cop iun altre sobre leficincia de la re-

pressi, o sobre la despolititzaci,fora de les urnes, de la societat engeneral, o tal i qual. s clar queno sc cap ingenu, revolucions no

passaran de moment a Ibria. Perde totes formes podem veure el mo-ment histric en qu estem, i cap a

on podem caminar.No anem b si noms tenim capa-citat per posar denncies, fer peti-cions, consultes democrtiques,sollicituds o demandes als mateixos

poltics que ens roben, ens engan-yen, ens creuen estpids i ens fotendiscursos, preparats pels seus asses-sors, en els que tan sols hi diu: vullel teu vot per mantenir-me al po-der... La repressi, ladoctrinamenti la recuperaci fan el seu efecte,mtodes cientfics i tecnolgicsestan al seu servei. Vull dir que noculpo la gent que sadoptin aquestesdinmiques.Fer nostra la prpia quotidianitattant en el camp com a la ciutat, sun bon principi, que amb el temps

potser fa que sajuntin e ls barris oes multipliquin els masos.

Preparar-se per poder mantenirguerres socials pot ser una altretasca pendent, hem perdut bonscostums des de la transferncia delcomandament dels franquistes alsdemcrates, ens hem oblidat quedes dels 60 ens governen els ma-teixos tecncrates, ens hem oblidatque tots sn iguals. Seria bo de re-cuperar els bons costums i adaptar-los als nostres temps. A les revoltessapunta qui vol per ning no aga-fa el tim.


7/33

TREBALL-ECONOMIA Noms ens quedaun cam: dignitat

i lluita

Contra la retalladade drets socials delgovern: vaga general

6 Juny de 2010

Secretariat Permanent CGTCatalunya

Les mesures aprovades pel GovernEspanyol el 20 de maig suposenuna rendici en tota regla davant deles pressions exercides pel gran ca-pital i els especuladors financers.Amb lexcusa de voler retallar eldficit pblic, el Govern Espanyol,que ja ha rebut el suport del conse-ller deconomia de la Generalitat deCatalunya, retallar un 5% de mit-jana el sou dels i les funcionries icongelar les pensions (excepte lesmnimes i les no contributives). Ams a ms, dur a terme un seguit deretallades en altres mesures socials,com s la disminuci dels ajuts pera cooperaci internacional, baixarles prestacions de dependncia enexcloure la retroactivitat dels ajuts,retallar les inversions pbliques iel finanament a ajuntaments i co-

munitats autnomes i disminuirla despesa sanitria. En definitiva,comena a aplicar mesures similarsa les de Grcia per acontentar elsgrans inversors.Aquestes mesures sn una etapa msen el procs de carregar en el con-junt de la poblaci, i ms especfi-cament als treballadors i treballado-res, com la pujada de lIVA a partirdel juliol, la reducci de la despesapblica en un 4% en els pressupos-tos de 2010 o la no reposici dunapart molt important de les vacants enladministraci pblica.Addicionalment, el Govern Espan-

yol, la patronal i els sindicats UGTi CCOO continuen negociant una re-forma laboral encoberta encaminadaa carregar encara ms el cost de lacrisi capitalista a la classe treballado-ra. Alguns dels punts que actualmentestan acordant sn les reduccions deles indemnitzacions per acomiada-ment, les reduccions de les cotit-zacions empresarials a la SeguretatSocial, leliminaci de restriccionsa les Empreses de Treball Temporal(ETT) i la creaci dun nou contrac-te juvenil amb un sou proper o fins itot inferior al Salari Mnim Interpro-

fessional i amb cotitzaci limitada ala Seguretat Social.Amb lexcusa de la crisi estem as-sistint a una transferncia indita dediners procedents dels i les treballa-dores al capital privat. Les mesuresaprovades van adreades a palliarun dficit pblic en part generalper les aportacions dels anys 2008 i2009 de milers de milions deuros delEstat als bancs.Paradoxalment aquests mateixosbancs van tenir lany 2009 uns be-neficis propers als 150 mil milionsdeuros, apropiats privadament pels

seus propietaris.La CGT de Catalunya no permetremque aquests atacs a la classe treballa-dora continun sense resistncia. snecessria una mobilitzaci socialgeneral per aturar aquest procs dedestrucci de drets del conjunt detreballadores i treballadores en favordels interessos del gran capital.Fem una crida a tots els sindicats

de classe i a les organitzacions po-ltiques i socials anticapitalistes atreballar conjuntament i sense di-lacions per a la realitzaci dunaVAGA GENERAL.

Al carrer que ja s horaSecretariat Permanent CGT

Balears

El govern no satreveix a qestio-nar el paper dels poderosos, delsbanquers i del capital especulatiu(veritable origen de lactual crisi).Sestima ms carregar contra els fe-bles: el 100% de les seves mesuresrecauen sobre les classes populars:treballadors de la funci pblica,pensionistes, persones amb depen-dncia, en atur, etc. I, per extensi,als joves, dones i al conjunt dels tre-balladors i de la ciutadania.Lexecutiu de Zapatero ja havia anun-ciat un retard de dos anys en ledat dejubilaci. Tamb va enviar als agen-tes sociales propostes dabaratimentde lacomiadament, major poder ales ETTs, institucionalitzaci de la

figura del becari, i bonificacions alsempresaris, en la lnia de la fracassa-da reforma laboral de 2006. Per aca-bar darrodonir el cercle, PP i PSOEpacten la privatitzaci de les caixesdestalvi.Mentrestant, els dirigents dels sindi-cats CC.OO. i UGT limiten la pro-testa noms als funcionaris, neguenla mobilitzaci general i preparen,entre bambolines, la reforma laboralque proposa el Govern, amb la pa-tronal CEPYME i la CEOE de DazFerrn.Davant tot aix, la resposta delstreballadors, del mn sindical i delconjunt de la societat no sha de feresperar, no podem romandre ms debraos creuats. s per aix que laCGT convida, a tots i a totes i per adonar la primera passa cap a la mo-bilitzaci general, a sortir al carrer el

proper dia 25 de maig, entre daltres,amb aquest objectius:1.- La defensa de la plena ocupaci,la permanncia, la qualitat, la creati-vitat i les condicions dignes dels llocsde treball, sense discriminacions desexe, edat o lloc de naixena.2.- La capacitat adquisitiva dels i lestreballadores. No als retalls salarialsa la Funci Pblica ni en lempresaprivada. Renda i atenci social per atots i totes.3.- Defensa del carcter pblic i dequalitat dels serveis essencials de lasocietat: sanitat, educaci, transport,seguretat, assistncia social, aigua,energia, mitjans de comunicaci,gesti del patrimoni natural i his-tric, etc.4.- Un sistema financer de carcterpblic, a favor de leconomia produc-tiva i el foment del treball, i contra

el monopoli privat de lespeculacifinancera. Una sistema de pressi fis-cal per a les rendes altes, per al repar-timent de la riquesa. Eliminaci delfrau i dels paradisos fiscals.5.- Una societat autnticament de-mocrtica, on tinguin plena vigncialexercici dels drets i llibertats perso-nals i collectives. Pels drets demo-crtics del nostre poble i la resta depobles del mn.6.- No ms reformes laborals. Ans alcontrari, cap a la mobilitzaci i vagageneral, com a instrument per co-menar a canviar les coses, en favordels interessos collectius.Treballadors, treballadores, amb fei-na o aturats, de la funci pblica odempreses privades, joves, dones,pensionistes, universitaris, estudiants,demcrates... contra el capital i la sevacrisi s lhora de la mobilitzaci.

CGT

convocavaga el 8de junyExigeix a CCOO iUGT que no sig-nin cap reformalaboral

SP Comit Confederal CGT

CGT va convocar Vaga del

sector pblic i una jornadade lluita el 8 de Juny desprs deles mesures adoptades pel governcontra les treballadores i treballa-dors pblics, pensionistes, contratota la classe treballadora, lesclasses ms populars i la societaten general, sent al mateix tempsincapa dadoptar cap mesuracontra les rendes dels rics, ban-quers, patronal, especuladors.La Vaga i la Jornada de Lluita dela CGT el 8 de Juny serveixen pera fer visible el desencantament idesafecci de la classe treballa-dora i la societat en el seu con-junt, cap a uns dirigen ts poltics-tots- totalment allunyats dels in-teressos del poble, atents noms

a acatar els designis del mercat idel capital, causants primigenisde la crisi i la situaci laboral isocial actual.Aquesta convocatria de Vaga iJornada de Lluita, han de servira ms perqu els sindicats ma-joritar is assumeixin la seva res-ponsabil itat amb els treballadorsi resolguin convocar la VAGAGENERAL que la situaci ac-tual requereix, deixant aix deser cmplices de les perniciosespoltiques econmiques, labo-rals i socials dun govern perdut,desorientat, que sha tret ja lamscara socialdemcrata pera desvetllar el seu rostre i corneoconservador.

CGT va fer una crida a la partici-paci de tots els trebal ladors i tre-balladores en la Vaga i Jornada deLluita del 8 de Juny, per a donaruna resposta clara i contundent algovern, una crida solidria a sor-tir al carrer en contra de les me-sures adoptades pel govern quedanyen greument els nostres dretslaborals i socials.Cal recordar i exigir a UGT iCCOO que en la situaci actualde precarietat, datur, dexclusisocial, de desnonaments, de xe-nofbia, de retallades salarials,de retallades en les pensions, enles prestacions socials, de retalla-des directes que atempten contraels interessos de les classes mspopulars , han de negar-se a signarcap nova reforma laboral, convo-car la Vaga General i cridar a lamobilitzaci social per a recupe-rar tot el que han robat.

Davant les retallades socials del govern deZapatero i del Capital ens reafirmem en lanecesitat duna vaga general


8/33

TREBALL-ECONOMIA

Les mesures de

Zapatero ens acostenms a Grcia

Juny de 2010 7

FETAP-CGT

La Federaci Estatal de Treba-lladors/es de lAdministraciPblica de CGT manifestem que elprimer que queda clar en les mesuresque va presentar Zapatero en el Con-grs, i que el Govern va aprovar el 20de maig, s qui guanya i qui perd amb

aquesta decisi.Novament el govern cedeix a les pre-tensions del poder econmic: Guan-ya la Banca. Culpable fonamental delsuccet: s lnica que realment estsortint a flotaci amb la seva crisi, icontra la qual no sha pres cap me-sura de control. Guanyen les gransmultinacionals, els especuladors i elsmercats. Guanyen el govern, la UEi els organismes internacionals, queduna banda afavoreixen als seus d-cils companys de viatge, els sindicatsoficials, i per un altre segueixen eldictat de les grans corporacions.Per la gran majoria de les personestreballadores, entre elles qui treballenen ladministraci pblica, perden.Cal tornar a reiterar-lo, ser treballa-dors i treballadores del sector pblic,tenir una ocupaci estable i amb dretsno ha de ser sinnim de delicte ni desou miserable.En lpoca de les vaques grosses,els salaris dels empleats i empleadespblics ja estaven per sota dIPC,amb una prdua de poder adquisi-

tiu dun 30% en els ltims 20 anys.Ara, el govern del PSOE ha deciditrebaixar-los un 5% el salari aquestany i congelar-sel lany que ve.La FETAP-CGT li diu al govern que si

vol estalviar, pot amortitzar assessorsde les administracions pbliques, quesuposen entre el 1 i el 2% del total dela plantilla i representen al voltant del8% del total de la despesa del perso-nal pblic. Tamb el govern pot ferdesaparixer les empreses pbliques

i fundacions creades per a beneficisdels seus afins i que escapen a qual -sevol control.A les empleades i empleats pblics,no ens queda altra alternativa, o re-

cuperem lestima social, de classe, elvalor i la illusi pel collectiu, la de-mocrcia real, o sucumbirem davantla dictadura de loligarquia econmi-ca i els poders poltics, que no volenmes sector pblic que el mnim pera defensar nica i exclusivament els

seus interessos, socialitzaci de pr-dues i privatitzaci dels guanys.Hem de mourens ja. A qui sofreixenla precarietat, latur, la reducci en elvalor de les seves pensions, conve-

nis a la baixa, empleades i empleatspblics, i a la ciutadania en generalafectada per aquestes injustes mesu-res, els hem de cridar a manifestar-se, a defensar-se, per a dir NO alintolerable atac que ha realitzat elgovern.

Detall de la retallada de salaris de lesempleades pbliques

Federaci dAdministraciPblica CGT

La retallada salarial per als funcio-naris, aprovada el 20 de maig pelconsell de Ministres oscillar entre el0,56% i el 7% depenent del grup i ni-vell, i saplicar tant al salari base coma lantiguitat a partir de la nmina dejuny prxim. La mesura no t carc-ter retroactiu, pel que la paga extraor-dinria de juny no es veur afectada.De la retallada total que es portar aterme en 2010, el 30% es restar de lapaga extra de desembre, mentre que el70% restant es repartir entre les setnmines que es cobraran entre juny idesembre. La rebaixa salarial arribaral 8% en el cas dels directors generals,al 9% en el dels sotssecretaris i al 10%per als secretaris dEstat, mentre queels ministres, els vicepresidents i elpresident del Govern es rebaixaran elseu salari el 15%.La retallada mnima, del 0,56%, serper als treballadors del grup E, del2,75% per al C2, del 4,5% per al C1,

del 5,75% per a lA2 i del 7% per alA1. En lAdministraci General delEstat tant els complements espec-

fics com el de destinaci es reduiran

en un 5%, menys en el cas del grup E,per al qual baixar noms el 1%.Per al personal laboral de les admi-nistracions pbliques sha previst unabaixada mitja del 5%, per haur denegociar-se la seva progressivitat per

als diferents nivells salarials, ats queaquests empleats tenen els seus propisconvenis collectius. En cas que no

saconsegueixi acordar una reducci

progressiva, al personal laboral se liaplicar de manera general una baixa-da del 5%.Pel que fa a lEmpreses Pbliques(RENFE, Adif, Correos, Aena, etc.),la retallada noms ser aplicable als

crrecs directius, no especificant quinser la seva quantia.En els empleats decomunitats autnomes i ajuntaments,

es baixar el 2% el salari base, mentreque laltre 3% saplicar a les retribu-cions complementries. Lestalvi queels ajuntaments aconsegueixin amb lareducci de les despeses de personalsutilitzar per a reduir lendeutamenti finanar noves inversions.Lestalvi per a lAdministraci Ge-neral de lEstat ser de 535 milionsdeuros en 2010 i 1.035 milions en2011, mentre que per a les administra-cions territorials ser de 1.765 milionsaquest any i 3.465 milions el prxim.La segent taula reflecteix la retalladaque saplicar als salaris base dels di-ferents grups de funcionaris de lEstat.Sense incloure personal laboral ni te-nir en compte els complements espe-cfics i de destinaci.GRUPS / SOU BASE/ RETALLADAA1 / 1.161,30 / 7,00%A2 / 985,59 / 5,75%C1 / 734,71 / 4,50%C2 / 600,75 / 2,75%E / 548,47 / 0,56%

Resumde lesmesures

aprovades

Suspensi de la revaloraci deles pensions en 2011, exepte lesprestacions ms baixes: les no con-tributives, les contributives que re-ben complements de mnims i les delantic rgim SOBI no concorrentsamb altres.Suspensi del rgim transitori de lajubilaci parcial, per a accedir a lajubilaci parcial caldr tenir un m-nim de 61 anys, haver cotitzat unmnim de trenta anys i haver treba-llat un mnim de sis anys en lltima

empresa.Des de la nmina del mes de junyreducci dun 5 per 100 de mitjanadels salaris pblics. Lescala arri-bar al 7 per 100 en funci del nivelldingressos del grup professional,afectar al personal de totes les Ad-ministracions Pbliques i saplicartant sobre les retribucions bsiques,com sobre les complementries. Elsalts crrecs veuran reduts els seus sala-ris entre un 8 per 100 i un 15 per 100.Eliminaci de la retroactivitat enprestacions per dependncia, es fixaun temps mxim de sis mesos per ala resoluci de les sollicituds sobreel reconeixement de la situaci dedependncia i la prestaci a rebre.Ja que eliminar el compte per pa-gaments derivats de laplicaci delprincipi de retroactivitat quan aquestreconeixement es retardava.Eliminaci del xec-beb a partirdel 1 de gener de 2011, la deduc-ci de 2.500 euros per naixement iadopci en lIRPF, tamb conegudacom xec-beb, aix com la presta-ci econmica de pagament nic dela Seguretat Social per naixement iadopci que es va establir simult-niament.Segons el Govern del PSOE sn tresels factors essencials que contribuirana lajustament del dficit: la retira-da de les mesures transitries, la me-nor despesa per prestacions per atur,com a conseqncia dun escenari deprogressiva recuperaci econmica, i,finalment, les mesures dajustament

que el Govern aplicar en els prximstres exercicis. Congelaci de les retribucions delpersonal al servei del sector pblicestatal durant 2011, desprs de larebaixa del 5 per 100 prevista per a2010. Aplicaci de la taxa de reposici del10 per 100 en les ofertes docupacipblica durant 2011, 2012 i 2013. Reducci en un 15 per 100, en ter-mes nominals, en les despeses en bnscorrents i serveis Aplicaci dacords de no disponibi-litat a la inversions dinfraestructuresen 2010 i 2011, i ajustament a les ne-cessitats de consolidaci en els dosexercicis segents. Reducci en un 25per 100 de la resta dinversions en el

perode 2011-2013. Reducci en cinc-cents milions delAjuda Oficial al Desenvolupament en2011, addicionals als tres-cents milionsretallats en 2010.- Retallada de la despesa farmacutica.

Redacci


9/33

TREBALL-ECONOMIA

LALTRA REALITAT El 16 de maig a Madrid,

un xit de mobilitzaci

8 Juny de 2010

Em sento gratament satisfet ambque la meva modesta columnahagi donat ocasi al company Mar-tin per a publicar, en la nostra nosempre benvolguda i suficientmentvalorada publicaci mensual Ca-talunya, una reprobaci al queen ella descobria. Evidentmentlespai que disposo per a respon-dre a les seves manifestacions smenor, per no puc romandre ca-llat davant les consideracions querefereix i que tergiversen la realitat

i el fons dels continguts daquestacolumna.Dentrada, hauria de considerar-seque va ser concebuda amb anterio-ritat a la celebraci del nostre Con-grs a Lleida i, com sexposava,davant certes actituds contrries a lanostra tradici anarcosindicalista icontradictries amb la prctica par-ticipativa del nostre sindicat.Per si aix no fos suficient, els ta-ranns mantinguts durant lesmentatcongrs confirmen encara ms el re-latat, aix com la urgent necessitatderadicar els comportaments quedenunciava.Mai la nostra organitzaci va sermonoltica, no obstant aix, com-portaments tpics de corrents tota-

litaris no hi han tingut cabuda. Calrecordar com, des de dies previs,els comissaris poltics van fer actede presncia, notriament durantel desenvolupament congressual,frenant la possibilitat darribar aacords que satisfessin a amplssi-mes capes de la nostra afiliaci. Vaser una demostraci palpable defalta de projecte i de persones per agestionar-lo.La meva columna no assenyalavaexclusivament a ning, encara quese centrava en un estereotip concret,ms aviat anava contra aquelles ac-tituds que neguen la realitat i quedefensen prctiques enfrontades a laquotidianitat que desprs exerciten,mereixent per aix el qualificatiu de

negligents. Que la columna no usagrads entra en la lgica, ara b, laresposta ofn la nostra intellignciai s tan superficial que ragui el rid-cul ms absolut.Per molt que apuntis el contrari, nos possible reescriure el viscut a Llei-da, massa testimonis. Qui semprehem defensat lanarcosindicalismecom senyal didentitat hem hagutdescoltar escomeses de personesque fins a no fa massa temps es tro-baven enfrontades a la nostra ideo-logia.Per tot aix, company no es tracta decap escalfament, a hores dara noadmeto llions de ning, sn massaanys donant-ho tot per la CGT, ambmajor o menor implicaci, el trist s

que hi ha qui sobstinen en no volerveure el que succeeix al seu vol-tant, ja sigui per por, perqu no elsagrada o, i aix seria ms perills,perqu es creuen les seves prpiesmentides.

Secretaria Comunicaci CGTCatalunya

El diumenge 16 de maig la CGTva prendre els carrers de Madrid,en contra de lEuropa del capital iles seves crisis, com apunt final a lesMarxes contra la Crisi, esdevenintun xit en tots els sentits. Milers depersones van participar a la manifes-taci organitzada per la cimera delsPobles-Enllaant Alternatives, en laqual va confluir la CGT, constituintla meitat de la manifestaci.El 16 de maig es va aixecar vermell i

negre a Madrid. Al voltant de quatremil confederals anaven arribant detots els punts de la pennsula, agru-pant-se en les quatre columnes deles Marxes contra la Crisi, que vanrecrrer els carrers fins a confluirsincronitzats en la plaa dAtochaen una escena emotiva i de frater-nitat confederal. Al llarg dels quatrerecorreguts es va repartir informacia la ciutadania sobre els motius deperqu estvem en el carrer.La columna catalana i aragonesa esva veure obligada a avanar pels

cntrics carrers de Ma-drid, ocupant noms elcarril bus, en un nouacte dirresponsabilitat,posant en perill als ma-nifestants, que ni tansols tenien espai perdesplegar les pancar-tes. La marxa que vatranscrrer des de LasVentas fins a Atocha,passant per la portadAlcal i Neptuno, enun ambient reivindica-tiu, va sumatr ms de300 confederals. Des

de Catalunya es vandesplaar a Madrid encinc autobusos. En elsdies previs shavienrealitzat accions endiferents ciutats de Ca-talunya per calentar motors per aldia 16: Viladecans, LHospitalet, Gi-rona, Tarragona, Reus, El Vendrell,Vilanova, Lleida, Barcelona, Gav,Sabadell...Larribada a Atocha de totes les mar-xes de la CGT va ser fora emotiva,i sorprenent per a ms duna perso-

na. Desprs del discurs de benvin-guda dun membre del secretariat

permanent de la CGT de Madrid-Castella-la Manxa, i les interven-cions de representants de les di-verses Confederacions territorials idels convidats de les organitzacionsinternacionals, va finalitzar lacteamb la intervenci del secretarigeneral de la CGT que va fer una

crida a lesfor de totes i tots per-qu aquesta mobilitzaci sigui so-lament linici duna srie daccionsque desemboqui en una ms quenecessria vaga general.Desprs dun breu refrigeri, es vamarxar en manifestaci fins al puntde la sortida de la mobilitzaci or-ganitzada per la cimera dels Pobles-Enllaant Alternatives. Si b aques-ta en principi era una mobilitzacien contra dels objectius de la cime-ra Uni Europea-Llatinoamricai Carib i de la nefasta presidnciaeuropea del govern espanyol, es vatransformat en una clamorosa pro-testa per les ltimes mesures adop-tades per Jos Luis Zapatero sobrela base del dictat del gran Capital,Estats Units i els pasos de prime-ra europeus.Al llarg de la manifestaci, a laque van participar ms de 10.000

persones, es van cridar decididesproclames a favor de la vaga ge-neral, en resposta a les contnuesagressions que el govern al serveidel capital fa contra els interessosde la classe treballadora i de la ciu-tadania en general, i en contra delimmobilisme i la falta de contes-taci social, sindical i poltica que

provoca lactual deteriorament dela situaci de la classe treballadorai de la ciutadania en general.

Fa falta ja una Vaga GeneralSindicat Federal

Ferroviari de la CGT

Els ferroviaris i ferroviries, comla majoria de la classe treballa-dora, estem sent vctimes duna cas-ta de gent sense escrpols que estanportant a terme un atracament socialde grans proporcions, desprs de ge-nerar una greu crisi en el propi siste-ma del que ells mouen els fils.

Pretenen ara que els seus excessos,especulacions, negligncies i irres-ponsabilitats les paguem nosaltres,els que ja rem vctimes en la sevapoca dabundncia sense control.

El Govern, sotms als interessosdels grans financers, els bancs, lesmultinacionals i els instrumentsdels quals aquests shan dotat, BancMundial, Fons Monetari, etc., pre-tenen mantenir els seus beneficis acosta desclavitzar ms encara a lesclasses treballadores, robar-los alspensionistes, escatimar prestacionsals aturats, privatitzar els serveispblics (sanitat, ensenyament, trans-ports, ).

Laliana dUGT i CCOO ambaquest Govern ha impedit fins a araque es produeixi la resposta globalque es mereixen davant aquest estatde coses, gaireb 5.000.000 de des-

ocupats a lEstat espanyol, 300.000llars sense cap ingrs, ms de300.000 desnonaments, expedientsde regulaci docupaci, tancamentsdempreses, etc.Ara el Govern agredeix directamentals treballadors del Sector Pblic,imposant unes retallades salarialsindiscriminades com si fossin elscausants de la crisi.En lloc daprofitar aquesta situaciper a convocar una Vaga General,

que s el que procediria, UGT iCCOO volen limitar la resposta auna aturada en la Funci Pblica, elque ens sembla absolutament injusti indignant.

CGT ja sha dirigit a ells per asollicitar-los que transformin la mo-bilitzaci que han anunciat per al dia8 de juny, en una Vaga General pera tots i totes els que som vctimesdaquesta situaci i que constitumla majoria social. Si decideixen queno, haurem dintentar accentuar leslluites que poguem sense ells, doncstots estem sent agredits: Correos,RENFE, ADIF, AENA, Radiotelevi-si, etc, a tots ens tenen preparat

un futur sense garanties.Hem dimpedir-ho amb la unitat ila lluita de totes les persones treba-lladores. La crisi lhan de pagar elsbanquers i els poltics.

No hi ha pitjorcec que el que

no vol veure

Pepe Berlanga


10/33

TREBALL-ECONOMIA

QUI PAGA MANAEnfront de les mesures

del Govern, repartim eltreball i la riquesa

Juny de 2010 9

Tristos tpics

Ermengol Gassiot, SecretaridAcci Social CGT Catalunya

Fa pocs dies un afiliat al sindicates queixava de que els i les tre-balladores immigrants tenen pocaconscincia de classe i trenquenles lluites laborals a la seva em-

presa. Avui, lHoracio Madriz, delFrente Nacional de Lucha (FNL)de Guatemala, ens ha fet una vi-sita a la CGT. Ens ha vingut a par-lar de la lluita que organitzacionssindicals i populars daquest pas

porten a favor de la nacionalitza-ci de la producci i distribuci de

lelectricitat a travs de la creacidempreses municipals controladespels/les pobladores de cada lloc.s una lluita que ataca directamenta Unin Fenosa, una empresa es-

panyola, recentment adquirida per

Gas Natural, que s la propietriade lelectricitat de Guatemala itamb de Nicaragua. De fet, jo laconeixia de Nicaragua. All vaig

poder veure com aquesta empresahavia descapitalitzat el servei dedistribuci denergia, que abansera pblic, i el govern de dretesde torn va privatitzar els anys no-ranta. Les apagades freqents i lesconstants pujades i baixades detensi convivien a Nicaragua ambunes factures abusives que moltesfamlies de classes populars no po-dien pagar. I davant dels impaga-ments la resposta, fa uns anys, eratallar la llum a aquestes famlies i

perseguir les punxades de l a xarxa

elctrica.LHoracio ens ha explicat que aGuatemala prop de 120.000 fam-lies shan anat declarat en el darrerany en vaga de pagament del rebut

de la llum. No paguen uns preusque sn abusius per les seves ren-tes per un servei que, defensen,ha de ser pblic i adreat a les ne-cessitats de la poblaci i no a fernegoci.I, en parallel, fan manifestacionso talls de carretera, com avui quenhan fet a disset punts diferentsdel pas. LHoracio tamb ens hadit que des de loctubre 8 membresdel FNL que participaven en aques-tes protestes han estat assassinats,7 entre gener i mar daquest any.Molts dells van rebre 32 impac-tes de bala, com si 32 volgus serla xifra del terror. bviament elgovern de Guatemala no ha obert

cap tipus dinvestigaci i els es-quadrons de la mort actuen impu-nement en contra els i les militantssindicals i populars.Mentre mexplicava tot aix, en

tornava al cap la conversa amb elcompany del sindicat. Mhauriaagradat que ell tamb hagus estata la reuni. Que hagus sentit de

primera m el que lHoracio ensha vingut a explicar. I que tambhagus sentit quan lHoracio ensoferia la solidaritat dels i les tre-

balladores guatemal teques, que esconcretar amb comunicats de su-

port a les nostres vagues daquestmes de juny, i potser tamb en al-guna acci.Vull pensar que aquest afiliat hau-ria sortit de la reuni sense els

plantejaments racistes amb quehi hauria entrat i una mica msconvenut de linternacionalisme

de les nostres lluites, tamb quandefensem a casa nostra els dretssocials. I sentint-se una mica ms

proper als seus companys treballa-dors immigrats a la seva empresa.

Federaci dEnsenyamentde la CGT

CGT est convenuda que s ne-cessari fer un esfor collectiuper a superar la trgica situaci queviuen milions de famlies en aquest

pas i no dna cap credibilitat al go-vern dEspanya que des de mitjansde 2008 ha desot les insistents de-

mandes dactuaci en la producciper a salvaguardar els drets dels ciu-tadans, amenaats per la cobdcia dequi gestionen el sistema financer.

No podem acceptar que sense quesalterin en profunditat els mecanis-mes financers i borsaris que han ge-nerat lenorme estafa que patim, esdemanin sacrificis a la ciutadania, altemps que rebutja que es demaninsacrificis al poble mentre les gransfortunes, les grans empreses ambmultimilionaris beneficis i la ban-ca, segueixen acumulant plusvluesobtingudes amb el treball de totesles persones.CGT no pot ignorar que les polti-ques portades a terme shan condutde manera malversadora, mirant

ms els seus interessos electoralsque les reals necessitats de la po-

blaci.Els funcionaris com servidors p-

blics estem ms que conscienciatsde la necessitat de donar suportuna transformaci poltica que

permeti acabar amb el malversa-ment, lamiguisme, lenxufisme,lelectoralisme. Mentre segueixinels mateixos aquesta crisi no t re-mei, perqu ells han demostrat quesn part del problema i no una so-luci.Han estat embaladits anys impor-

tants per a prevenir els efectes msdurs de la crisi en les seves ven-detes poltiques, airejant les ver-gonyes uns dels altres, mirant la

palla en lull ali i no adonant-sede lenorme biga que sha installaten els seus dos ulls. Perqu estcecs de poder i en la seva ceguesaens arrosseguen a labisme, aix soferint salvavides de diners pblics

al sistema bancari.CGT reivindica una solidaritat sen-se fisures, des de la casa Reial finsa lltim crrec poltic que no hande cobrar cap quantitat que superiel sou del grup A de la funci p-

blica. Aquells que diuen tenir vo-caci de servei han dajustar-seal que hi ha. Els executius de lesempreses publiques han igualment

de donar exemple daquesta forma,deixant de percebre sous milio-naris i cobrant les corresponentsdietes per assistncia a consellsdadministraci.Les Borses han de tancar la sevaactivitat fins a tant leconomia real

pugui reconduir el desastre produtper lespeculaci i la fantasia de di-ners virtuals.

Quan aix es produeixi no tindremobjecci algun a aportar a la ciste-lla comuna part del nostre salari,

part del nostre esfor i ser solidarisamb les persones ms necessitades,desocupades o amb ocupacions en

precari.Perqu la gent jove tingui garan-ties docupacions dignes i salaris

justs. Perqu satenguin dignament

les necessitats de la gent gran,leducaci i la sanitat.Exigim el repartiment del treballi de la riquesa. Per aix s indis-

pensable que tant les pensions comledat de jubilaci es redueixi, per-metent amb aix la incorporaci demilions de persones joves que tenendret al present i al seu futur.Per tot aix CGT hem realitzat

una convocatria de vaga el dia8 de Juny per a totes les personesque treballem per a les administra-cions publiques (sectors de Sanitat,Ensenyament i Administraci P-

blica), i Jornada de Lluita en totsels sectors, contra lagressi delgovern a tota la ciutadania i a les

persones que treballem en les Ad-ministracions i Serveis Pblics.

Atrapat

Vicent Martnez

Molts cops ens deixem endur perteories o paraules que la majoria dela societat no entn: neoliberalisme,

privatitzaci, precaritzaci, etc. Idic que no entenen perqu fan re-ferncia a conceptes abstractes. Nodonem a entendre, com passa enrealitat, les afectacions a nivell per-sonal que tenen: les afectacions enla nostra vida quotidiana.La privatitzaci dels serveis pblicso de, lestat del benestar, afecta a laqualitat de vida de les persones. Elscriteris de gesti empresarial afec-ten a lexplotaci, a les hores quefan, als salaris, a la competncia, a

lestrs, al no tenir temps personali al no poder desenvolupar totes lespotencialitats de la vida de cada per-sona per realitzar-se (i no em refe-reixo noms a la feina, no crec queens realitzem a la feina precisa-ment, com ens venen).Jo mateix seria un exemple dxit

professional. Treballe del que vaigestudiar, tinc feina (que amb tantsaturats sembla sort) i no tinc un malsalari. Per hi ha all que es diu mo-rir dxit, dxit en un sistema quetobliga a estar pendent dels designisdaltres. De la voluntat duna mino-ria dirigent (empresarial o poltica,tot i que la poltica almenys passa

per les eleccions) que ens consideranmeros... I tot aix que sembla tan

abstracte, s ben real.Lexplotaci que pateixo, no emdeixa temps per lluitar contra ella.

Ni per desenvolupar una vida perso-nal prpia tant com la nica vida quetenim hauria de ser possible. He tin-gut estrs crnic, he hagut dassistira un psicleg, comprar medicines(naturals) i realitzar exercicis de re-laxaci. Una societat que et generaun estrs crnic innecessari el qual,

per curar-lo necessites emprar msdel poc temps que tens. La vida enel sistema capitalista i malgrat lesconquestes sindicals (ara en qes-ti), jornada de 8 hores i jubilacials 65 anys, no et permet desenvolu-

par-te. Lxit al sistema capitalista,s un fracs. No hi ets a casa, amb

els amics, amb la famlia, amb laparella o els amants... fins les 7 itens un escs cap de setmana i uneslimitades vacances per intentar obli-dar-te de tot el temps que has perduttreballant per objectius absurds i percaps egocntrics i explotadors.Un xit limitat pel cost de la vida.Un salari que no est mal no dona

per gaire, i si vols ms, per poderarribar tranquil a final de mes, pots

per has de donar per suposat quefars hores extra noms per cobrar

per sobre de la mitjana: una mitja-na molt baixa. Renunciar a la vida

personal. Pots tenir casa i seguretatamb ella a partir dempenyar-te als

bancs per tota la vida.Atrapat en un xit limitat, que ge-nera estrs, explotaci, infelicitat ifrustracions. Un xit... del qual es

pot caure fcilment. Atrapat en unavida que ni es teua ni controles i dela qual no saps com sortir.


11/33

TREBALL-ECONOMIA

Les retallades socials de

Zapatero: perqu la crisi lhande pagar els de sempre?

10 Juny de 2010

Joan M. RosichCGT Baix Camp

No feia gaires dies que el governespanyol apuntava signes derecuperaci i de superaci de la partms dolenta de la crisi econmicaen que estem immersos. Per el 12de maig, per a sorpresa de molts, elpresident Zapatero ens anunciava tot

un seguit de retallades socials per apoder fer front a la crisi, assenyalant ams que les coses encara poden anarpitjor. Els EEUU i la Uni Europea,els veritables amos del planeta lhihavien donat un toc datenci i unesdirectrius clares: calia reduir el dfi-cit pblic espanyol. I la socialdemo-crcia, com en tantes altres ocasions,obedient, corre a fer la feina bruta icarrega les conseqncies en els prin-cipals afectats per la crisi i no en elsveritables responsables.Les mesures adoptades pel Governespanyol per a reduir el dficit pblicde forma drstica atempten contra lesempleades i empleats pblics, pen-sionistes i un conjunt de prestacionsi drets socials que desapareixeran per

decret llei, al ms pur estil autoritarii sense cap respecte pel funcionamentdemocrtic, i suposen un atac frontali definitiu contra els drets laborals isocials de tota la poblaci. De nou esdemanen sacrificis al poble mentreles grans fortunes, les grans empre-ses amb multimilionaris beneficis ila banca, segueixen acumulant plus-vlues obtingudes amb el treball detotes les persones.Aquestes mesures unides a les xifresalarmants datur, a la reducci de des-pesa social, a la reforma de les pen-

sions, a la reforma laboral, als milersde milions deuros pblics lliurats ala banca, a la falta de futur per a mi-lions de persones que estan pagant

de forma directa la crisi que no hancausat, provoquen la necessitat ur-gent duna mobilitzaci general detota la societat. Els sindicalisme mscombatiu i els moviments socials jafa temps que reclamen la necessitatduna vaga general, per el sindica-lisme oficial i institucional sembla

que no est per la feina, convoquenuna vaga noms de funcionaris, ame-nacen vagament amb una futura vagageneral al mateix temps que diuen

que no s el moment de fer vaguesgenerals, viuen installats en el siste-ma i no poden mossegar la ma que elsdona de menjar.Un cop ms el govern cedeix a les pre-tensions del poder econmic: Guanyala Banca. Culpable fonamental delsuccet: s lnica que realment est

sortint a flotaci amb la seva crisi, icontra la qual no sha pres cap mesu-ra de control.Guanyen les grans multinacionals,

els especuladors i els mercats. Guan-yen el govern, la UE i els organismesinternacionals, que duna banda afa-voreixen als seus dcils companys deviatge, els sindicats oficials, i per unaltre segueixen el dictat de les granscorporacions.Per la gran majoria de les persones

treballadores, entre elles qui treba-llen en ladministraci pblica, per-den. Cal reiterar-ho, ser treballadorsi treballadores del sector pblic, tenir

una ocupaci estable i ambdrets no ha de ser sin-nim de delicte ni de soumiserable.s tota la poblaci quiest afectada per la crisii les seves conseqncies.

s tota la societat, lespersones en atur, treba-lladors en actiu, empleatspblics, pensionistes,joventut tota la pobla-ci en el seu conjunt quiestem sofrint aquest atacbrutal als nostres drets iconquestes socials de lesltimes dcades i ha deser tota la societat unidaqui ha de donar la res-posta contundent de VagaGeneral que la situaci esmereix.No resulta comprensibleni convenient per a laprpia unitat de totes itots els treballadors i dif-

cilment explicable davantlopini pblica, una mo-bilitzaci noms del sec-tor pblic quan el 20% dela poblaci est en atur ila precarietat laboral i so-

cial sn alarmants. No ens queda al-tra alternativa, o recuperem lestimasocial, de classe, el valor i la illusipel collectiu, la democrcia real, osucumbirem davant la dictadura deloligarquia econmica i els poderspoltics. Ja nhi ha prou de socialitzarles prdues i privatitzar els beneficis.

De lil lusionisme a la caiguda. Els costos ecolgics del

desarrollismo espanyolscar Carpintero

Ecologistas en Accin

Ara sembla que tots ho veien ve-nir. Que era un resultat cantat.Per desgrcia, no va ser sempre aix.Nombrosos economistes crti cs hemassenyalat durant els ltims anyssense xit les esquerdes previsi-bles dun model econmic condem-nat al fracs els costos socials delqual afloren ara amb fora. Menysatenci han rebut, no obstant aix,els costos ecolgics ocults associatsa aquesta estratgia de desenvolu-

pament clarament insostenible.Insostenible tant pel costat del con-sum de recursos com per la genera-ci de residus, doncs seguim basantla nostra forma de produir i consumiren un 80% de recursos no renova-

bles. Amb la peculiaritat que, deltotal de recursos naturals utilitzatsi valorats, el 50% han estat produc-tes de pedrera destinats a alimentarels successius boom immobiliaris idinfraestructures.Si tenim en compte que en el mo-ment lgid del recent boom immo-biliari es van iniciar 900.000 habi-tatges i que cada metre quadrat dunhabitatge exigeix de mitjana unatona denergia i materials, la dimen-si del malversament sembla bvia.Un absurd ecolgic i econmic tant

ms cridaner quant que gaireb dosteros del construt no ha estat justi-

ficat per la demanda de primera re-sidncia, sin que ha anat a parar ahabitatges desocupats a lespera derevaloraci i posterior venda per amaterialitzar la inversi, o a habi-tatges secundaris amb utilitzacions

mitjanes de 22 dies a lany. Poc im-porta que per a aix hgim batut elrecord europeu en producci de ci-ment (60 milions de tones) i de for-mig armat (185 milions de tones),o el que s el mateix, que hgim pro-dut quantitats que donarien de so-bres per a pavimentar tot el terr itorinacional a ra de ms duna tona deciment per hectrea o gaireb quatrede formig.Aquesta insostenibilitat interioraugmenta amb la insostenibilitatexterior plasmada en el doble dfi-cit fsic i territorial contret amb laresta del mn. La creixent depen-

dncia respecte de substncies es-tratgiques (combustibles fssils iminerals) explica que, per cada tonaque surt del nostre pas en formadexportacions entrin com importa-cions tres tones ms.

Un dficit comercial fsic que, per asorpresa de molts, no ho tenim con-tret amb el nostre principal soci co-mercial (la UE), sin amb els pasosempobrits dfrica (gas dAlgria,petroli de Nigria, etc.) i Amri-ca Llatina. Ara b, a aquest dficitcomercial fsic se suma un creixentdficit ecolgic-territorial equiva-lent a ms de tres vegades la nostraprpia superfcie productiva, resul-tat duna petjada ecolgica (lespaique cadascun ocupem per a satisferel nostre model de consum i absor-bir els residus en forma de dix id decarboni) de ms de 5 hectrees/ ha-

bitant, molt superior a l a superfcieecolgicament productiva per capitaespanyola (1,4 ha/hab). Ja nomsper a absorbir les nostres emissionsde CO2 necessitarem una superfcieforestal equivalent a tres pasos com

el nostre. Una cosa que, bviament,no tenim.No s ja noms un problema que elmn no pugui suportar la generalit-zaci del model de producci i con-sum nord-americ.Tampoc s viable ja estendre alconjunt mundial el comportamenteconmic- ecolgic dun pas comEspanya, doncs bviament no totsels pasos poden ser alhora defici-taris en termes fsics, territorials ifinancers. Dalgun territori han desortir els recursos per a abastir i fi-nanar a la resta.Encara que, s clar, abans que

avanar en una reconversi econ-mica-ecolgica i social darrel, sem-bla que es prefereixen invocar elsconjurs tecnolgics de moda (I+D)amb els quals intentar donar, una ve-gada ms, gat per llebre.


12/33


13/33

sevol pujada en les retribucions delsmembres dels rgans de govern delEntitat.Ens sembla indecent el percentatgedel 27% de pujada de lany passaten la remuneraci dels directius; sen-saci que samplifica si es comparaamb el 68% de descens del benefi-ci. Si aquesta retribuci forms partduna variable segons resultats, comsexigeix als empleats i a empleades

de Caja Madrid, no lhaurien dhaverpercebut.Estem preocupats pels passos quesestan donant en la reestructuracide les Caixes dEstalvis, a cop delmartell del Banc dEspanya i gue-rres poltiques, i sota laxioma deleliminaci de les entitats petites imitjanes. Passos que poden conduir,en un futur no molt lluny, a la priva-titzaci del sector.

TREBALL-ECONOMIA

No a la privatitzaci de

les Caixes dEstalvi. Pelmanteniment de locupaci

12 Juny de 2010

SABEI-CGT

Concentraci i intervenci delSABEI CGT en lassemblea ge-neral de Caja MadridBones tardes Sr. president, Srs. con-sellers i conselleres,El meu nom s Francisco Canet, irepresento en aquesta AssembleaGeneral al sindicat SABEI-CGT,

com a Conseller General pel sectordempleats.Un dels motius daquesta Assembleas laprovaci dels Comptes Anuals ilInforme de Gesti de Caja Madrid idel seu Grup Consolidat, aix com lagesti del Consell dAdministraci,corresponents a lexercici 2009.Les dades amb qu ens trobem snles segents:- Remuneraci del Conselldadministraci (Comit de direcci)de Caja Madrid. El 2009 percep unaremuneraci de 16,78 milions , un27% ms que el 2008.- La remuneraci dels membres delsrgans de govern i del personal di-rectiu en representaci de la Caixaen societats cotitzades o en altres en-

titats, assoleix els 3,11 milions , un46% ms.- Lanterior contrasta que lexercici2009 es tanca amb un benefici de265,8 milions , el que suposa undescens del 68,4% respecte als 840,4milions de lexercici 2008.-. Preocupaci per limpacte en elsrecursos propis de la Caixa, de les in-versions en la Corporaci Cibeles i laCorporaci Financera: 3.000 milions

, que sol aporten al benefici de CajaMadrid 2,6 milions , l1% del total.- LObra Social paga els plats tren-cats. Queda amb una dotaci de 80milions , el que suposa un descensdel 42,78% respecte als 187 milionsde 2008.Les xifres denoten unes contradic-cions i responsabilitats de gesti quevan ms enll de qualsevol excusaemparada en la crisi global general,

i la crisi financera-especulativa mun-dial i espanyola en particular.Per aix, el nostre vot ha de ser con-trari a laprovaci dels ComptesAnuals.A lescenari anterior i amb els re-sultats del primer trimestre, amb undescens del 80% del benefici (73 mi-lions ), respecte al mateix perodedel 2009, elSABEI-CGT est en contra de qual-

Primer era no a les quotes participa-tives; desprs s amb matisos. Primereren reticncies als SIPs; desprs elsSIPs de Caixa de caixes no sn tandolents.El manteniment de la naturalesa jur-dica de les Caixes no sha de sosteniren unes Caixes dEstalvi que funcio-nen com a bancs.Han de realitzar una funci de Bancapblica, amb una Obra Social inhe-

rent al propi fonament de les Caixes:donant servei a les famlies; als mi-lions daturats; als cents de milers dellars sense ingressos; als autnoms; ales pimes.Igual com pretenen socialitzar lesprdues generades pels especuladors(per mai socialitzar els beneficis);els empleats i empleades del sectordestalvi no tenen perqu veure qes-tionar-se el seu lloc de treball per unamala gesti; perqu hi ha que recapi-talitzar el que han descapitalitzatuns responsables concrets.La gran banca ja est a laguait delnegoci i dels clients de les caixesdestalvis en el seu procs de reestruc-turaci, com ha declarat un gran banc(BBVA). Negoci i clients que poden

utilitzar-se com a excusa per qes-tionar les dimensions de les diferentscaixes i de les seves plantilles. Lasoluci no deu ni pot passar ni pesarsobre les espatlles dels treballadors itreballadores del sector destalvi.Preguntem al Consell dadministracide Caja Madrid i al seu president, pelseu posicionament respecte al pro-cs de reestructuraci a les CaixesdEstalvi, pel paper que juga i jugar

Caja Madrid.Acabem amb un no rotund a la priva-titzaci de les Caixes dEstalvi, i ambuna defensa sense matisos del mante-niment dels llocs de treball al sector.Moltes grcies per la seva atenci.Les respostes del president no contes-ten ni modifiquen el fons crtic de laintervenci del SABEI CGT* Remuneraci del Conselldadministraci. Es deu a aportacions

socials finals que es corresponen ambpersones que van deixar lEntitat. Se-gons aquesta argumentaci, consideraque les retribucions shan redut.* Inversions Corporaci Cibeles iCorporaci financera. Sempre quese surt fora existeix un perode ini-cial de major impacte en costos. Lesempreses que han realitzat inversionsen 2007-2009 totes han tingut pr-dues.* Obra Social. El seu suport depnde la capacitat de captar recursos;resultats i rendibilitat i gesti de laCaixa.* Fusions. La Caixa analitzar lesoportunitats que es presentin, en claufinancera: rendibilitat/eficincia/productivitat. No respon a rumors;

qui sacorda dels rumors de la set-mana passada?.Saprecien unes respostes que sesurten per la tangent i se centrenen la forma (mercantilista-bancria)ms que en el fons, sense respondreel discurs crtic i de fons plantejat pelSABEI-CGT; apartat de labsncia decrtica i autocrtica interna, tant de laprpia Caja Madrid, com de la restadorganitzacions internes.

Contra els acomiadaments a la Fundaci Deixalles

CGT Balears

La CGT de les Illes Balears esva concentrar el 15 de maigdavant les portes del Consell In-sular de Mallorca, en protesta perlacomiadament de 16 treballadoresi treballadors de la Fundaci Deixa-lles de la Planta dEnvasos, i contralempitjorament de les condicionslaborals de la resta de treballadorsque no han estat acomiadats.Aquests 16 treballadors han es-tat acomiadats, sota leufemismedacomiadament objectiu i amb laindemnitzaci miserable de 20 dies

per any de feina. Tamb sempitjorala jornada laboral de la resta de la

plantilla, amb la imposici dun ho-rari de 9.00 a 17.00 hores (fins arahi havia un torn de mat i un altredhorabaixa). Tot aix s conseqn-cia duna renovaci tecnolgicade la Planta, ordenada per la con-tratista TIRME, de la qual Deixalles

s subcontracta i, en aquest cas, quiporta a terme els acomiadaments i la

resta de mesures.Des de CGT vrem proposar a laDirecci de la Fundaci una solucinegociada, amb propostes concre-tes, amb lobjectiu de preservar almxim els llocs de feina i les con-dicions laborals, entenent que una

part dels beneficis de la renovacitecnolgica hauria de ser per als tre-

balladors. Fins i tot ens vrem posaren contacte amb el Conseller de Tre-

ball, per demanar-li mediaci en produna soluci justa.Per desgrcia, aquesta negociacino ha donat fruts. Els representantsde Deixalles shan tancat en banda,i fins i tot es varen fer enrere duna

possible soluci negociada en eltema de jornada, que ja es trobava

avanada. Per la seva part, la Conse-lleria no ha sabut, no ha pogut o noha volgut moure ni una coma dels

plantejaments patronals.Davant aix, hem de deixar clares

algunes coses:No podem consentir els acomiada-

ments ordenats per una empresa (lacontracta TIRME) que no acredita

prdues, on els treballadors i treba-lladores subcontractats de Deixallesque sen van al carrer difcilmenttrobaran feina, donada la situaci decrisi i el seu perfil de risc dexclusilaboral i social.Manifestam la nostra sorpresa i in-dignaci perqu una empresa comla Fundaci Deixalles, que t coma principis la funci social i la llui-ta contra lexclusi laboral, acceptiser lexecutora de mesures de ca-

pitalisme neoliberal, contrries alstreballadors i tamb als seus propis

principis fundacionals. CGT somsolidaris amb els objectius socialsque en teoria defineixen la Funda-

ci. Per aix volem denunciar laconducta dels directius de Deixa-lles, contrria als seus principis fun-dacionals.Tamb volem denunciar la respon-

sabilitat de TIRME i del ConsellInsular de Mallorca. s important

subratllar, davant la ciutadania quetotes aquestes brutors, per molt le-gals que diguin que sn, es fan enuna activitat laboral suportada amb

doblers pblics. Tot emprant la per-versi tramposa de contractes i sub-

contractes, que permeten que quidecideix les mesures (TIRME, ambla permisivitat del CIM) no donimai la cara.


14/33

TREBALL-ECONOMIA

Que no ens matin en

el lloc de treball

Juny de 2010 13

Secretaria Salut LaboralComit Confederal CGT

Lany 2009, en xifres de mortsper accidents laborals, vadonar un resultat tramps i alho-ra dalleugeriment, al morir menys

persones que lany anterior. Entermes quantitatius van morir 826

persones.Durant el temps de treball vanmorir 626 i de cam al treball otornada del mateix (in itinere) vanmorir 194.Gaireb la meitat de les mortses van produir el sector serveisi de totes elles (826), el 26,3%daquestes morts, s a dir, 220 tre-

balladors van morir en el sectorde la construcci. Els infarts i lesmorts per trfic (transport i tras-llats) van suposar el 50% de totsels accidents mortals.Aquesta xifra alleugeridora (lamitjana anual en els deu ltimsanys sobrepassava les 1.000 mortslaborals), no es produex per unamillora en les condicions de comtreballem, sin perqu els empre-saris van decidir acomiadar a lagent i hi ha un baix en lactivitat

productiva.Que les persones assalariades tin-

guem millor o pitjor salut en elsnostres treballs, depn no de lanostra llibertat individual de cui-dar-nos millor o pitjor, sin queels empresaris, ocupadors, direc-tius i comandaments, organitzinel treball concret (horaris, tipus decontractes, jornades laborals, siste-mes de treball, ritmes, qualificaci,educaci ambiental, etc.), pensanten les persones treballadores comel primer b a preservar, cuidar idesenvolupar.La realitat dels treballs i de lesseves condicions laborals en qual-sevol sector dactivitat productivao de serveis (indstria, comer,hostaleria, construcci, transport,

energia, camp), demostren imostren que, qui t per llei eldret unilateral dorganitzar el tre-

ball, els empresaris, ho fan nomsi exclusivament pensant en el seucompte de resultats, en els seus be-neficis.Les persones treballadores ensveiem obligades a:- Desplaar-nos amb vehicles pri-vats tots els dies, recrrer llarguesdistncies fins a arribar al lloc detreball.- Treballar jornades flexibles que

Inspecci de Treball sanciona al Metro de Barcelona perrealitzar ms de 500 contractes en frau de llei

Secci Sindical CGT MetroBarcelona

La Inspecci de Treball ha instata Metro de Barcelona a que ces-si en la realitzaci de contractes enfrau de Llei i lobliga a la conversien indefinits de ms de 500 contrac-tes dobra i servei.

La CGT del Metro, sindicat msvotat en lempresa, va denunciardavant la Inspecci de Treball a fi-nals del 2008 ls fraudulent que laDirecci del Metro feia de la con-tractaci temporal per obra i servei,

utilitzant-los indegudament per a co-brir el treball habitual de lEmpresa.Al juliol de 2009 la Inspecci, des-prs de comprovar la veracitat dela denncia, va fer un requerimentamb valor dacta dadvertimentperqu Metro adeqs els tipus decontracte al que marca la llei, perla Direcci del Metro, amb la sevaprepotncia habitual i amb la sevafalta de respecte tamb habitual cap

a lAutoritat Laboral, va seguir ambles seves prctiques de contractaciillegal durant el 2009 i 2010.El 6 dabril del 2010, dos anys mestard de linici de la denncia i des-prs de 4 reunions entre lInspector

de Treball, la Direcci del Metro i laCGT, lInspector va poder compro-var la nulla voluntat de lempresade legalitzar els contractes en fraude llei, dictant resoluci amb actadinfracci que sempre porta sancieconmica i un nou requeriment queobliga a la conversi en indefinitsde ms de 500 contractes temporalsque existeixen en diverses catego-ries de lempresa.

La CGT del Metro vol manifestar lavergonya aliena que sent al compro-var com la Direcci duna Empresacom el Metro, regida per gestors delPSC (PSOE) amb el sr. Ddac Pes-tanya al capdavant, ha de ser obligat

per Autoritat Laboral a complir lallei, sobretot quan estan pregonantals quatre vents la necessitat de re-duir la contractaci temporal en lesempreses privades. Quin exempleque dna el PSC (PSOE).Finalment la CGT del Metro exigeixa lAlcalde de Barcelona sr. JordiHereu que com a mxim responsa-ble de la gesti del Metro, prenguicartes en lassumpte i destitueixi de

forma fulminant al sr. Ddac Pestan-ya com responsable de TMB i al sr.Sebastin Buenestado com DirectorGeneral del Metro. Sabem que noshi atrevir pel pes especfic queaquests dos personatges tenen tant

en la Federaci del PSC del BaixLlobregat com en la de Barcelona,per davant la gravetat tica i moralde la infracci comesa, estem obli-gats a reclamar-ho.Tamb sabem que aquests fets, apesar de la seva importncia donatel nombre important de treballa-dors, no tindr la repercussi quees mereix, per la CGT seguiremdenunciant-los pblicament fins a

on arribem, tenint clar que la sanciimposada al Metro es pagar ambdiners de tots i els Directius segui-ran cometent malifetes legals ambtotal impunitat pblica. Esperemque alg ms es preocupi per aix.

sallarguen en el temps diriamentms enll de la jornada legal i esmodifiquen horaris, torns enfunci de la demanda.- Realitzar treballs, tasques pera les quals no hem estat formats,qualificats i el seu contrari, realit-zar tasques molt allunyades de lesnostres qualificacions.- Acceptar treballs, qualsevol tre-

ball i realitzar funcions en condi-cions de risc cert, b fsic, b ps-quic, b moral.I som gaireb 19 milions de perso-

nes assalariades ocupades; gaireb5 milions de desocupats/des, elsque patim diriament lagressi

permanent en la nostra salut la-boral i social daquesta llibertatde lempresari per a organitzar eltreball, no pensant en les nostresvides, necessitats, desitjos, sin enel seu benefici privat.

No sn accidents les morts que esprodueixen diriament en els pro-cessos productius i de distribucide mercaderies.

No sn malalties comunes, les

baixes laborals, les incapacitatstemporals.Les morts, les malalties i la malasalut laboral, sn responsabilitat

principal i gaireb nica, dels em-presaris, doncs ells per ll ei deci-deixen com treballem, quan treba-llem i quant respecte tenen perles nostres vides, la nostra dignitati la nostra salut.

Que no ens matin en el lloc de tre-ball.La Salut no es ven.


15/33

TREBALL-ECONOMIA

I en aix de la vaga

general, ajuntemtotes les forces!

14 Juny de 2010

Jordi Mart Font, Collectiu LaTramuntana i CGT Tarragona

Davant la presentaci per partdel president espanyol Zapa-tero de les mesures de reajustamenteconmic dictades pel Fons MonetariInternacional per a lEstat espanyol,la lnia que separa la lucidesa de laimbecillitat sha fet ms frgil. Les

paraules per definir la situaci sncompartides pels mitjans que viuenabonats a justificar, sempre i sotaqualsevol concepte, qui mana i talcom ho fa. Es diu que les mesures(reducci del sou dels funcionaris,no retroactivitat en els demandesdajudes de la Llei de Dependncia,desaparici del xec nad, etc.) snimprescindibles i mans qui mansles hauria dhaver aplicat.Els analistes se centren a dir queaquest no s el problema i que aquestes troba en el fet de Zapatero ha tar-dat massa a aplicar-les, en si cal unaaltra reforma laboral Aquests ana-listes de colum

Documents

Catalunya - Papers CGT nº118 Juny 2010