Ja no ens alimentenmolles

que volem el pa sencer

Ovidi Montllor

Ja no ens alimenten molles

que volem el pa sencer

Ovidi Montllor

Catalunya◗ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juny 2006 • número 76 • 0,50 euros www.cgtcatalunya.org

Foto

: Ans

elm

o L

lore

nç;

Text

: Ovi

di M

ontl

lor

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Maig de 20062

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

� Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

� Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

� Federació Catalana d�Indústries Químiques (FECIQ)

� Federació de Sanitat de Catalunya� Federació d�Ensenyament de Catalunya

(FEC) � Federació d�Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 IgualadaTel. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - baixll@eresmas.comTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelonès NordAlfons XII, 10908912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - cgtmaresme@ya.comTel. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalGaietà Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.esTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallèscgt_castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

Olesa de MontserratJacint Verdaguer, 23, 08640 OlesaTel. 93 778 04 93

> ON ENS TROBEM?...

La revista “Catalunya” queesteu llegint és l’òrgan d’ex-pressió de la CGT de Catalu

nya. Per aquesta publicació hanpassat centenars de lluites socials,centenars de conflictes sindicals,centenars de propostes emancipa-dores en tots els àmbits que aques-ta paraula pot fer incloure: feminis-me, laïcisme, antiracisme,okupació, ecologisme, pagesia,moviment llibertari, defensa de lesllengües, opciò sexual, memòriahistÚrica, antifeixisme...

El “Catalunya” és al carrer ambel compromís ferm d’ajudar a cons-truir l’espai contrainformatiu. Somnomés una part d’aquest entramatque vol obrir l’espai d’explicació dela realitat als qui la volem transfor-mar de forma radical; és a dir, desde la base, de baix cap a dalt,sense mitjancers, sense professio-nals; amb el món del treball com acentre però coincidint amb els sec-tors de la societat que aposten perlluitar enlloc de callar, per construirun futur enlloc d’assumir la realitatpresent.

Des del Col·lectiu Catalunya, elcol·lectiu editor del Catalunya, ensreconeixem continuadors de latasca de convertir en lletres de tintao digital els pensaments, les ac-cions, les discussions i els avençosque contribueixen a construir la so-cietat llibertària. Volem expressar elnostre reconeixement a publica-cions com “La Tramuntana”, deJosep Llunas i Pujals, o “L’Avenir”,de Pere Cortiella; “La Revista Blan-ca” de Federico Urales i la mateixa“Solidaridad Obrera”, l’òrgan de laCNT de Catalunya durant anys ipanys. D’”Estudios” o “Generaciónconsciente” al primer “Integral” o“Alfalfa”, de l’”Ajoblanco” o “El ViejoTopo” dels setanta, de “La Bicicle-ta” al “Contra-infos”, del “Diagonal”

EditorialDel paper a l�espaide la xarxa de xarxes

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada,Dídac Salau, Josep Garganté, Patrícia Carles, Xavi Roijals, Vicent Canet, Jordi Martí i ÒscarPurqueras. Col·laboren en aquest número: Depana, Alerta Solidària, Karin Konkle, Ecologistesen Acció, Repsol Mata, Entropia Activa, Tomb Antirepressiu, Cedall, Vicent Boix, Antonio PérezCollado, Carme Álvarez, Araceli Prieto, Isa Garnika, Joan-Tomàs Sabaté i Torrents, Pep Juárez,Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Anselmo Llorenç (portada).Mireia Bordonada, Gabriel Serra. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’.Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.esNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d�aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l�obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l�obra de la manera especificada per l�autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d�aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l�obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l�obra. Alguna d�aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d�autor. Els drets derivats d�usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l�anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del �Catalunya� s’ha tancat el dissabte 20 de maigdel 2006.

Agustí Bartra dins “Oda a Catalunya des delstròpics” (1940)

“Invenciblement s’ha d’anaraixecant el so de la teva caiguda,

/ el violat pes jove de la tevallibertat ha de brotar dels cims, /

sota els arcs de l’alba nova.”

Ens l’heu enviat de fa tempsperò només ha fet cap aquí des-prés de patir una de les diarreesmentals del personatge enforma d’insult, vòmit o directa-ment merda en forma d’opiniól’altre dia, quan no se li va ocór-rer res més que, després de cri-dar contra tot el que no li plaudel tot o no li ve de gust -”ABC”inclòs- el personatge en qüestióes va despatxar de gust contraels obrers i obreres de la Seatque continuen donant guerra

per tal de no perdre els seusllocs de treball després dels dar-rers acomiadaments massiusperpetrats per la direcció de lamultinacional alemanya.

El Jiménez Losantos, fent-sepassar per economista, va etzi-bar que estaven fora de la histò-ria els qui no acceptaven elsefectes del neoliberalisme, entreels quals es compten els aco-miadaments massius quan lesempreses volen guanyar mésdiners.

Losantos, ves-te’n a la merda

La millor imatge del mes

que sí llegim. Des d’aquest mes de juny, la re-

vista “Catalunya”, a més, ja comptaamb el seu espai web (http://usua-ris.tinet.org/cgt-cat/index.htm). Unlloc en el qual hi podreu trobar totsels números actuals en formatìpdfî. Els números actuals i, amb eltemps, volem que també els ante-

riors, perquè volem recuperar lahistòria de la nostra publicació i fer-la més accessible. Res més queaixò, però tampoc res de menys.És una exigència que es va ferl’any passat al darrer congrés de laCGT de Catalunya a Sant JoanDespí i que avui tenim el plaer depresentar-vos com una realitat.

a “L’Accent”, “Estel Negre”, “L’A-venç” o el “Directa”, de “El Triangle”a l’”Illacrua”, de “La Lletra A” o “Po-lémica”... a les desenes de butlle-tins que els militants de la nostramateixa organització s’han dedicata repartir per tants centres de tre-ball com hi tenim presència... i amolts més que no anomenem però

Foto: Mireia Bordonada

Catalunya. Juny de 2006

REPORTATGELa CGT de tot l’Estat es manifesta a Madridel dia 10 de juny per fer visibles totes leslluites en què està posat l’anarcosindicat

SE’NS PIXEN A SOBREI DIUEN QUE PLOU

Secretariat Permanent ComitèConfederal CGT

El document final per a laReforma Laboral, que vaser subscrit el 9 de maig, pel

Govern PSOE, Empresaris, CC.OOi UGT, a pesar de les declaracionsretòriques de les parts firmants, noresoldrà el problema de milions imilions de persones, que viuen, so-breviuen, consenten i han de patirun sistema de relacions laboralssustentat en la desregulació, l'atur,la subocupació, la sinistralitat i laprecarietat.

Aquesta Reforma Laboral resultavergonyosa, tant en les seves for-mes de negociació, amagada alstreballadors i treballadores, com enels seus continguts, en els que con-solida el model de relacions labo-rals precari i subvenciona, encaramés, als empresaris.

L'exercici d'il·lusió i engany(“ara sí, acabarem amb la precarie-tat laboral…(???)”, dissimula lesrelacions laborals reals sota formesjurídiques que s'allunyen dels dretslaborals: contractes i subcontractes,franquícies, contractes d'agència,falsos autònoms, becariat, teletre-ball, interinitat, descentralitzacióproductiva, exteriorització de l'ocu-pació...

Totes aquestes formes de desre-gulació legalitzada són institucio-nalitzades com a model consolidat,sent l'única intervenció realitzadaen aquesta reforma l'establiment dellibres de registre burocràtics de lescontractes. La coartada del binomiseguretat i flexibilitat –filosofiamediàtica que ha presidit l'any i es-caig de “diàleg social”– els hapermès tancar un marc jurídic-labo-ral que ignora la realitat dels pro-blemes, repressió i mortalitat demilers de persones assalariades.

Continguts del Pacte

-Reducció de quotes empresarial.

S'ha pactant la reducció de les quo-tes empresarials per dues vies, l'atur(Un quart de punt menys en el 2006i un altre quart de punt menys en el2008) i el Fogasa (cotitzaran un 0,2menys).

-Bonificacions en cotitzacionsempresarials al foment de l'ocupa-ció. Es legisla (Decret Llei primer idesprés Llei) un increment dels In-centius en les contractacions: de 2anys a quatre anys de contractessubvencionats, amb quantitats fixesper contracte i any.

-Contractes Temporals. Es man-tenen totes les modalitats de con-tractació temporal a la carta, a ex-

cepció del contracte d'inserció quees deroga, i es regula com a pre-sumpta mesura limitadora dels en-cadenaments contractuals que totsaquells treballadors/es que durantun període de 30 mesos, haguerentingut dues o més contractes tem-porals en els últims 24 mesos, per almateix Lloc de treball amb la ma-teixa empresa, a partir de la refor-ma, adquiriran la condició de treba-lladors fixos.

-Contracte de formació. Els con-tractes de formació pateixen unescorreccions, quedant sense límitsd'edat sempre que els treballa-dors/es provinguin de programes de

polítiques d'ocupació o personesamb discapacitat.

-Contracte de foment de la con-tractació indefinida. Es mantenentotes les bonificacions als empresa-ris ampliant-les a quatre anys i ambquantitats fixes per a majors de 45anys, demandants d'ocupació ambinscripció continuada a l'oficinad'ocupació del menys sis mesos,totes les dones i totes les personesamb discapacitat, treballadors/es ensituació d'exclusió social i víctimesde violència de gènere. La mesuras'universalitza en la pràctica, enafegir a aquests supòsits un nou,que consisteix a incloure els homes

joves de 16 a 30 anys.-Tots aquells empresaris que con-

verteixin els seus contractes tempo-rals en Indefinits de foment de l'o-cupació, obtindran 800 _ percontracte i any durant tres anys.

-Cessió il·lícita. S'afegeix un nouapartat, el 2, a l'article 43 (cessióIl·lícita de treballadors/es) i es defi-neix la mateixa basant-se en elssupòsits que ja estan recollits en ladoctrina del Tribunal Suprem:

- Posada a disposició de treballa-dors/es sense ser ETT.

- Carència d'organització, activi-

3

La lluita contra la RefomaLaboral i contra laDirectiva Bolkensteincentren la convocatòria

continua a la pàgina 4 >

Reforma Laboral 2006:el pacte ja és un fet

Foto: Anselmo Llorenç

Catalunya. Juny de 20064

REPORTATGE

tat i/o patrimoni propi.- No córrer risc i ventura inhe-

rent a un empresari.-Subcontractació. Es crea un lli-

bre de registre on figurarà la infor-mació establerta en l'article 42.4relativa a raó social de la contracta,temps de durada, nombre de treba-lladors, etc., quan concórreguen al'empresa principal contractista osotscontractista i comparteixen deforma continuada un mateix centrede treball. Llibre que podrà ser vistpels representants dels treballa-dors; als que s'amplien els seusdrets d'informació sobre contractesi subcontractes, tant de les contrac-tes com de la principal. (S'atorga lapossibilitat de formular qüestionsals treballadors/es d'una contractai/o subcontracta davant els Repre-sentants de la principal, sempreque la contracta manqués de Re-presentants i es trobi en el mateixcentre de treball de forma conti-nuada i sense que puguem de mo-ment conèixer l'abast real de les re-ferides consultes).

Prestacions per atur

S'estén el subsidi per atur de 6mesos als majors de 45 anys senseresponsabilitats familiars i als fixosdiscontinus quan hagin esgotat unaprestació de qualsevol durada,sempre que hagin cotitzat unmínim de nou anys. El sistema desubsidi agrari s'equipara al generali s'amplien les prestacions per de-socupació a les “dues classes” de“fixos-discontinus” (si repeteix o

no, activitat en data certa).

Prestacions del FOGASA

S'amplien els límits que abona elFOGASA així com determinatselements de càlcul. Respecte delssalaris deguts, la quantia màximade salari a abonar passa del dobledel salari mínim interprofessional

al triple del dit salari. S'eleva elnombre de dies a abonar de 120 a150 dies. S'inclourà en l'abona-ment del FOGASA la part propor-cional de les pagues extraordinà-ries.

Respecte de les indemnitzacionss'amplia igualment al triple delSMI la base de càlcul, l'import dela indemnització serà de 30 diesper any de servei davant dels 25

actuals mantenint el límit d'unaanualitat, s'inclouen les indemnit-zacions de l'art. 52. a), b) i e), s'in-clouen les indemnitzacions per fi-nalització de contractes temporals,per conciliacions judicials i per ex-tinció amb base en processos con-cursa'ls.

Reducció de lacotització a les ETT

Finalment , a les ETT se'ls eliminales sobrecotitzacions pels seuscontractes de posada a disposició,tractant, d'aquesta manera, de fo-mentar la seva utilització.

Comitè Confederal de la CGT

Des de 1997, data de l'últimaReforma Laboral pactada

entre els mateixos actors, en elqual es crea el contracte de fomentd'ocupació amb una disminució dedrets en origen (33 dies en cas d'a-comiadament improcedent quans'han al·legat causes objectives) iuna subvenció a l'empresari durantdos anys, lligada a la reducció per-centual de quotes a la seguretat so-cial, fins aquesta nova reformapactada en el 2006, el pacte socials'ha mostrat com una eina de flexi-bilització i desregulació de dretslaborals, i les retòriques salvadoresnomés són certes per al capital.

Ja anteriorment, la reforma del94 va imposar les condicions alstreballadors de la disponibilitat perpart d'empresaris sobre les sevescondicions de treball relatives a lajornada, a la mobilitat funcional igeogràfica i sistemes de remunera-ció. La regulació aquest mateixany de les ETT, comporta la im-plantació d'un model de relacionslaborals basat en la inseguretat ju-rídica del contracte per a milionsde treballadors i treballadores i elblindatge dels drets del capital.

En 1997, amb una alta tempora-litat i rotativitat en les ocupacions,Govern, Empresaris, CCOO iUGT, pacten el nou contracte esta-ble (el de foment d'ocupació dels33 dies), com La suposada solucióal treball precari. En aquest temps iresponent a les necessitats de des-regulació requerides pels empresa-ris, el Tribunal Suprem canvia elseu criteri jurisprudencial i legalit-za el contracte d'obra o servei, lli-gat a les contractes i subcontractesentre empreses.

A partir d'aquests moments i finsa l'actualitat, milions de personeses veuen atrapades en el trampós iinjust sistema de relacions labo-rals: les empreses externalitzen lesseves activitats, es desprenen detreballadors i treballadores directesper mecanismes com a acomiada-ments individuals, ERO i prejubi-lacions, i aquests mateixos treba-lladors i treballadores, o el seurelleu per milions de joves, tornena ingressar al mercat de treball,amb contractes temporals i immer-sos en la relació laboral basada enel model de contractes i/o subcon-tractes.

Aquesta Reforma Laboral pacta-da en el 2006, no dóna cap respos-

ta a la Subcontractació, i mantél'“ilegalisme” institucional i em-presarial. Es configura el contracte“indefinidament interí” en temps iprecari en condicions i drets, lega-litzant la major crueltat del sistemade relacions salarials: la mort en eltreball, la sinistralitat i la malasalut laboral i social. Els empresa-ris, podran continuar realitzant totsels contractes que desitgin permitjà de contractes i subcontractes,podran recórrer a la “quasi univer-salització” del contracte de fomentd'ocupació (el de 33 dies), perquèse'ls subvenciona durant 4 anys pera més tard acomiadar lliurement imolt barat, reduint a més les sevesquotes a l'atur i al FOGASA.

La mesura de convertir en fixosquan es porten més de dos contrac-tes temporals en un mateix lloc detreball i en una mateixa empresa,durant 24 mesos en un període de30, per als contractes que se subs-criguin a partir de l'entrada envigor de la reforma, no suposa capfre real a la temporalitat, perquè amés de la seva incidència parcial,els empresaris continuaran dispo-sant d'un acomiadament que éslliure i únicament hauran de coste-jar un preu ínfim. N’hi hauria prou,

també, de modificar el lloc de tre-ball a l'empleat per a no concórreren aquesta situació.

Es renuncia a intervenir sobre larealitat que tenim, tancant un pacteque beneficia a la patronal ambnoves transferències de rendessense cap contraprestació i amb unlleuger augment en algunes presta-cions per desocupació i del FO-GASA , Govern, Empresaris,CC.OO i UGT, consoliden el seumodel, flexible i precari, de rela-cions laborals: ocupació temporal(interinitat permanent), subcon-tractació, vulnerabilitat, indefensiói es continua la tendència de sub-vencionar les contractacions, més ien major quantia, als empresaris,quan al mateix temps, es redueixensubstancialment els seus costos re-baixant les seves quotes empresa-rials.

En definitiva ”es pixen sobre no-saltres i, a sobre, hem de dir queplou”, per tot això la ConfederacióGeneral del Treball fa un crida a launitat i la mobilització de tots itotes les treballadores i els treballa-dors: Contra la Reforma Laboral ila Directiva Bolkestein, pel reparti-ment de la riquesa i els drets so-cials.

Algú hi guanya, però qui?

Valoració delContingut de la Reforma

Comitè Confederal de la CGT

1. Es manté en les qüestions fona-mentals l'actual estat de coses, res-pecte de la subcontractació i laTemporalitat, renunciant al princi-pal objectiu, que presumptamentinspirava la present reforma

2. S'avança en el model de sub-vencionar als empresaris la con-tractació, reduint d'esta manera elsseus costs i continuant la trans-ferència de rendes del treball al ca-pital. A més, en aquesta ocasió se liredueixen les cotitzacions al FO-GASA i a l'atur. Aquestes bonifica-cions, que van de 500 a 3.200 eurosanuals, s'atorguen en funció delcol·lectiu de treballadors a qui estàdestinat la contractació, sense con-dicionar-ho en cap cas a la per-manència en l'ocupació. Se sub-venciona als empresaris sense captipus de condició a l'estabilitat, iuna posterior justificació de la ma-teixa com ocorre en qualsevol altrasubvenció. Així s'injecta diners pú-blics a les empreses sense cap re-quisit i sense cap justificació poste-rior.

3. El cost que suposarà la trans-ferència de fons públics a les mansprivades empresarials arran d'a-questa reforma està estimat entreels 2.164,9 i els 2600 milions d'eu-ros entre el 2006 i el 2007. Aquestaquantitat se suma als quasi 3.000milions anuals que suposen ara elsincentius a l'ocupació.

4. S'amplien algunes prestacionsper desocupació i es milloren algu-nes quanties del FOGASA com amínima contraprestació que per-meti defensar aquesta reforma alssindicats que han renunciat a unalluita real en defensa dels interes-sos dels treballadors i treballado-res.

5. Es tornen a potenciar les Em-preses de Treball Temporal, la qualcosa mostra el model de precarietata què se'ns sotmet.

6. Com massa bé sabem el man-teniment dels nivells de precarietatcomporta l'increment dels nivellsde repressió i sinistralitat

7. Quedem a l'espera de veure eltext del Reial Decret que matisarà iconcretarà la reforma per a posar-laen marxa.

> ve de la pàgina 3

Els empresaris hauran de pagarmenys a costa de nosaltres

Foto: Anselmo Llorenç

Catalunya. Juny de 2006 5

REPORTATGE

CGT-Secretariat Permanent delComitè Confederal

El Parlament Europeu vaadoptar en primera lectura ivotació la proposta de Di-

rectiva relativa als serveis en elmercat interior. El text modificat iacceptat -insistim, en primerainstància- respon a un pacte políticentre el Partit Popular Europeu i elPartit Socialista Europeu. El text,que es va veure en la reunió delConsell celebrada sota la presidèn-cia de torn (Àustria) els dies 23 i 24de març de 2006 (resulta d’interèsquè opinaran els francesos quanChirac va mantenir que aquesta di-rectiva en cap concepte tiraria en-davant mentre mantingués algun“dubte” sobre el tractament delsserveis públics i les deslocalitza-cions), estava previst que tornés alParlament durant el mes d’abril, pera una segona lectura i votació.

No coneixem el text final i laseva articulació, i en conseqüènciahem de mantenir que l’actual pro-posta (amb les seves modifica-cions) segueix sent la proposta mésdesreguladora de tots els serveis,inclosos els públics, amb excepciód’aquells que ja es trobaven libera-litzats com els serveis postals, elstransports, les telecomunicacions il’energia: electricitat i gas.

La nostra posició és i serà: ForaDirectiva Bolkestein. És l’únicamanera de ser conseqüents contrala lògica de la competitivitat esta-blerta per la Comissió i concretadaen l’estratègia de Lisboa.

Quant a les modificacions con-cretes que tant s’airegen: retiradadel Principi del País d’Origen(PPO), l’eliminació dels ServeisPúblics de l’àmbit de la Directiva iel respecte pels drets laborals, fis-cals i mediambientals, des de la lec-tura complexa i no inserida en l’ar-ticulat de la Directiva primària,hem de dir:

1.- Sobre el Principi del Paísd’Origen: Desapareix l’expressió ies remodela l’article pel de “Lliureprestació de serveis”. Així es garan-teix que els “Estats membres res-pecten el dret dels prestadors deserveis de proporcionar un serveien un Estat membre distint d’aquellon estan establerts. L’estat membreen el qual es proporciona el serveigaranteix el lliure accés a l’activitatdel servei, així com el lliure exerci-ci en el seu territori”.

El problema és seriós, ja que l’ar-ticle 43 del Tractat de la Unió Euro-pea assenyala que la llibertat d’es-tabliment s’efectua en “condicionsdefinides per la legislació del paísd’establiment per als seus propisresidents” i en el seu article 50 as-

senyala que “el prestatari pot, per arealitzar la seva prestació, exercir, atítol temporal, la seva activitat en elpaís on es fa la prestació en les ma-teixes condicions que les que elpaís imposa als seus propis resi-dents”.

Com veiem, això és una puracontradicció i al final qui resol és elTribunal d’Estrasburg, que la prò-pia directiva torna a assenyalar enel seu article 3.2 que s’aplica“sense perjudici del dret internacio-nal privat, especialment el dret in-ternacional privat que regeix elsllaços d’obligació contractuals i nocontractuals (Roma I i Roma II)”.

Això no és només un exerciciretòric de regles de joc, sinól’essència del capitalisme mercan-til, doncs el dret internacional pri-vat s’aplica en les relacions entreempreses i entre aquestes i els con-sumidors. En aquest cas concret, ladirectiva (l’actual proposta, desprésde la modificació) assenyala que ésel dret del país del consumidor elque s’aplica. Ara bé, en el cas decontractes entre empreses, el dretinternacional privat deixa la lliureopció del dret a les parts contrac-tants. I succeeix -i aquí es trobal’essència de la lliure prestació de

serveis- que, En absència d’opcióexplícita s’aplica el dret del paísd’origen entre l’empresa prestadorai el seu client. Això es denomina in-seguretat jurídica, la qual propiciacentenars de conflictes davant elTribunal de Justícia i aquest Tribu-nal sentencia en un sol sentit: el dela lliure competència.

Quant als drets laborals (conve-nis, reglamentacions, etc.) dels tre-balladors/es desplaçats, l’Estat d’o-rigen dels desplaçats pot prendremesures per a garantir el compli-ment de les condicions d’ocupació ide treball en virtut de la Directiva96/71/CE de desplaçament de tre-balladors. El realment curiós i com-plicat -en conseqüència origen delitigis- és que sigui l’estat on estroba la raó social el que controlique es respecti la legislació en elpaís on exerceixi la seva activitat.

2.- Els Serveis Públics: Aquí laconya és majúscula, doncs separeno defineixen el que són Serveisd’Interès General (SIG), que no sóndefinits sinó que deixen la llibertatde definir a cada estat membrequins són (imaginem llistes contra-posades en funció d’interessosd’estat... i no fa falta tenir molta

imaginació, doncs si els polonesoso austríacs consideren que la sanitatha de ser privada no constarà com aSIG, etc.) i els Serveis d’InterèsEconòmic General (SIEG), és a diraquells serveis “que corresponen auna activitat econòmica i que estanoberts a la competència”.

El Tribunal de Justícia en sentèn-cia en els assumptes C-180-184/98va definir que constitueix una acti-vitat econòmica: “qualsevol activi-tat que ofereix béns i serveis en unmercat determinat”. Aquesta inter-pretació considera que totes les ac-tivitats -amb excepció de les activi-tats estatals- poden i han d’estarsotmeses a les regles de la com-petència. Després, quins serveis pú-blics estem dient que s’ex-clouen?!!!

Algunes conclusionsprovisionals

a) Si és veritat que s’eliminen deltext els aspectes menys presenta-bles, la possibilitat que el dret deltreball sigui burlat és un fet no sola-ment cert, sinó que queda subjectata les regles de la competència[1].

b) No es garanteix el control de lesempreses i el dret que s’apliqui a laprestació de serveis no es troba de-finit amb claredat, amb la qualcosa, inseguretat jurídica, embolic,Tribunal...

c) Garantir els Serveis Públicsdepèn del que cada estat diguisobre que són SIG, després el mer-cat mana.

d) Hi ha una consideració nova queha introduït la Directiva que és pe-rillosíssima -encara més-, el21 bis, que diu que “les disposi-cions en matèria de procediments

administratius no apunten a l’har-monització d’aquestes últimes, sinóque tenen com a objectiu suprimirels règims d’autorització, els proce-diments i les formalitats”. Conclu-sió d’harmonització de normes la-borals, fiscals i mediambientals: resde res, després les deslocalitzacionsseran la gran xacra d’aquesta novadècada, doncs les empreses ara rea-litzen les productivitats arreu delplaneta.

Les idees centrals no només sesustenten si no que, a més, surtenreforçades davant les posicions“públiques” de Partit Popular Euro-peu, Partit Socialista Europeu i laConferència Europea de Sindicatsamb la qual cosa, la denúncia estorna encara més difícil de ser assu-mida per les persones.* Es “constitucionalitza” la llibertatabsoluta o quasi absoluta del capi-tal tant per a localitzar-se, reubicar-se o establir-se, sobre la base de lesregles de la competència, no de lesnecessitats socials, culturals, fiscalsi mediambientals, com de la lliber-tat absoluta en la contractació-pres-tació de qualsevol servei que noafecti “l’interès general” d’un EM.* Els conflictes d’interpretacióquant a les legislacions del paísd’origen o d’acollida, no només in-trodueixen una ambigüitat quant alrespecte dels drets laborals, sinóque clarament fomenten el dúm-ping social en definir que qualsevolpersona física pot ser prestadora deservei, sempre que no presti aquestservei de forma subordinada (par-lem de la proliferació de “falsosautònoms” a escala europea?).* Els poders públics, els controlsdemocràtics -bé via parlaments, bévia governs-, es retallen i soscaven,deixant a la ciutadania com mersconsumidors per al millor desenvo-lupament competitiu. Les políti-ques europees en funció del seu po-sicionament en la ronda denegociacions de l’OMC quant al’Acord General de Comerç de Ser-veis, surten reforçades amb aquestaDirectiva Bolkenstein.

[1] La regla de la competència esta-bleix -per exemple- que la VW(amb seu central a Alemanya) potproduir els seus vehicles allí on elmercat li sigui més favorable en ter-mes de costos de producció (labo-rals, mediambientals, fiscals, entred’altres), després, cap directiva l’o-bliga a produir a Martorell més uni-tats, i és absolutament “legal” quedeslocalitzi part de la seva activitata qualsevol país membre de la UE.Conseqüència real: 1.000 treballa-dors/es al carrer i el dret laboral delpaís de destinació “queda respec-tat”.

Directiva Bolkestein:en quina situació es troba

TREBALL-ECONOMIAEstendre les lluites puntuals d’empresa pel seuvoltant i esdevenir multitud, persones crítiquescapaces de fer la transformació social

Text: Col·lectiu Catalunya; fotos:Gabriel Serra

Els treballadors de FicotriadSA, empresa de la multina-cional catalana Ficosa In-

ternacional, situada a Rubí, vanconvocar en aquesta ciutat una ma-nifestació el passat 13 de maigcontra els plans de l’empresa,plans que passarien per la desloca-lització de maquinària i produccióals països de l’est, trasllat obligato-ri de treballadors i treballadoresabusius i discriminatoris cap a unaaltra empresa del grup, incompli-ment del pacte de primes, i pres-sions a la plantilla perquè abando-nin l’empresa indemnitzant persota d’allò que estableix la llei.

El Comitè d’Empresa, on té lamajoria la CGT, davant d’aquestasituació va convocar la manifesta-ció amb el suport d’altres empresesen crisi de la localitat (Dupont,Cosmohogar, Ficotranspar, AluPerfil), manifestació amb una im-portant presència de la Confedera-ció General del Treball que vaaplegar més de 1.000 persones, lesquals van recórrer els carrers delcentre de Rubí.

Al final de la manifestació, untreballador de Ficotriad i membredel Comitè d'Empresa, va llegir un

manifest en què els treballadors iles treballadores volien deixar clarque defensaran els seus llocs detreball i no deixaran que es conti-nuïn perdent llocs de treball a lacomarca. Els treballadors i les tre-balladores de Ficotriad no descar-ten realitzar més mobilitzacions.

El grup Ficosa és una multina-cional catalana de l'Automoció,que ha iniciat un procés de deslo-calització, primer tancant l'empre-sa Fico ITM de Sant Guim de Frei-xenet (Lleida) i després reduint laplantilla de Ficotriad, amb un tras-

llat forçós de 25 treballadors a unaaltra empresa del grup situada aMollet, amb l'excusa que no hi hatreball, argument que des de laSecció Sindical de CGT és rebut-jat, perquè al mateix temps estantraient maquinària de l'empresa peremportar-se-la a altres països, ambla qual cosa la capacitat productivade la fàbrica es redueix. La CGTcreu que les veritables intencionsde l'empresa són deslocalitzar laproducció i que el que avui implica25 treballadors, demà pot implicarels 400 restants.

Si ens prohibeixenfer assemblees, quèens hauremd’inventar?

La plantilla de Ficotriadde Rubí, en lluita

SAS Abrerasanciona CGTper ferassemblees

El passat 21 d’abril, l’empresaSAS Autosystemtechnik va

sancionar amb 21 dies de treball isou Emiliano Jiménez, secretarigeneral de la Secció Sindical deCGT i secretari general del Metalldel Baix Llobregat de CGT. El 24de març, la direcció de SAS va lliu-rar al company l’obertura d’un ex-pedient disciplinari pel sorprenentmotiu de realitzar assemblees in-formatives als treballadors.

Aquesta és una prova més del’assetjament a què estan sotmesosels membres de la Secció Sindicalde la CGT per negar-se a acceptarles ofertes de diners i alliberamentsfets per SAS a canvi de retirar totesles accions legals i sindicals inter-posades contra l’empresa; a més,aquesta nova sanció coincideixamb l’inici del procés electoralconvocat per CCOO a l’empresa,amb tres membres de la CGT aco-miadats, a hores d’ara readmesossegons sentència judicial (vegeu“Catalunya” 75).

És curiós que l’empresa sancioniun treballador per fer assembleesinformatives i que Inspecció deTreball sancioni (com a sanciómolt greu que pot arribar fins als90.000 euros de multa) la mateixaempresa per negar-los la participa-ció en assemblees a altres tresmembres de la CGT expulsant-losde les instal·lacions de l’empresamitjançant seguretat privada.

Absolts els doscompanys delBus jutjats aSevilla

Tal com informàvem en l'ante-rior “Catalunya”, el 21 d'abril

es va celebrar a Sevilla el judici alsdos membres de la Secció Sindicalde CGT d'Autobusos de Barcelonaacusats pel fiscal d'haver realitzatpintades a l'estació d'autobusos deSevilla. El company Mellado vaacceptar l'oferta del fiscal, amb elresultat de tres dies de localitzaciópermanent. Per la seva banda, elcompany Campillo no va acceptarl'oferta, resultant absolt.

Els companys de Barcelonas’havien solidaritzat amb els treba-lladors de Damas i van ser acusatsde fer unes pintades a Sevilla.

Paral·lelament al judici i per de-mostrar el suport als acusats, laCGT va convocar una manifestaciódes de l'estació d'autobusos peracompanyar-los al jutjat. L'acte vareunir unes 150 persones.

En un protocol secret, l’empresa regala cinc delegats a cada sindicat

CCOO, STC i UGT van acordar l’ERO d’ONO a canvi de beneficisSecció sindical CGT-ONO

L’operadora de telefonia ONOva pactar a finals de març un

ERO amb els sindicats CCOO,UGT i STC que suposava l’aco-miadament de 785 treballadors (un17% del total de 4.600 del grup).L’ERO es desenvoluparà en tresfases, la primera de les quals, queenglobarà el 65% d’aquests emple-ats, finalitzarà a finals de juny. Enla segona etapa l’operadora reduiràfins a cap d’any 157 llocs de tre-ball, el 20% del total de l’ERO.L’última fase culminarà al setem-bre del 2007, amb la sortida del’empresa d’altres 118 treballa-dors.

Si ja va ser greu el suport delstres sindicats a l’ERO, contra elqual CGT va mostrar una claraoposició, ara l’empresa ho arrodo-neix: ONO els regala 5 delegatssindicals.

L’ombra de la sospita s’esténcada dia més sobre els sindicatsCCOO, UGT i STC amb represen-tació en la nostra empresa. L’EROens ha portat la gran tristesa deveure com s’ha manipulat la infor-mació i sobretot com es va arribara una signatura que donava un xecen blanc a l’empresa, tal comestem veient. Si greu va ser aquellteatre al que vam haver d’assistiramb aquests sindicats, les notíciesa les quals CGT ha tingut accés dediverses fonts de confiança enssemblen escandaloses i lamenta-bles. Ja anem veient el preu quevan cobrant els sindicats signantsde l’ERO, fa uns dies els van rega-lar ordinadors portàtils i mòbilsperquè truquin a càrrec de l’empre-sa, viatgets... I això és només elque es va veient. En lloc de discul-par-se per la seva signatura senseraons a favor de l’ERO, segueixenintentant convèncer-se que no es

podia fer una altra cosa. No sabemquin ús li donaran al portàtil o almòbil, però de ben segur que al-guns treballadors que aniran al ca-rrer amb la seva signatura els hoexpliquen. Total, per a signar elque els posin, amb un bolígraf elssobra. L’empresa ens va confirmarel lliurament d’aquests equips,al·legant que tenen alliberats.Doncs sí, tenen alliberats. A pesarde la propaganda que ens estan en-viant, aquests sindicats es preocu-pen realment poc pels treballadors,el seu interès és únicament propi iper a treure’n el seu benefici.Aquesta és la conclusió a la qualpodem arribar després de l’últimanotícia que ens sembla lamentable.

CCOO, STC i UGT han acordatun protocol secret del qual no sen’ha fet cap publicitat, a esquenadels treballadors, de la CGT, iestem segurs que d’alguns delegatsd’aquests mateixos sindicats.

L’empresa els regala 5 delegats acada sindicat, delegats que no hanestat triats pels treballadors. Acanvi sabem que es comprometena no convocar eleccions sindicalsen molt de temps, i altres compro-misos que limiten els drets dels tre-balladors d’ONO.

Això va “més enllà del malgust” i ofèn profundament els quides de sempre hem lluitat per la de-fensa dels interessos dels treballa-dors/es. Això trenca les regles deljoc, posant en perill els propis pi-lars de l’anomenada “pau social”.Ens venen com a simple mercade-ria a la patronal. Ja anem tenint cla-res moltes coses, i més que n’ani-ran apareixent. La nostra força ésla unitat dels i les afiliades, la uni-tat de les i els treballadors enfrontd’aquestes actituds i fets totalmentreprovables.Més informació: http://www.cgt-ono.com/

Catalunya. Juny de 20066

La manifestació va mostrar al carrer les reivindicacions de la plantilla.

Catalunya. Juny de 2006 7

TREBALL-ECONOMIA

La Cartad’Amiens jaté 100 anys

Emili Cortavitarte Carral

En 1889, dos congressos obrerses reunien per separat a París.

L’intent de recuperació d’una novainternacional obrera va fracassar inovament dues branques van esce-nificar la divisió. Una va formar laII Internacional i l’altra va anarconstruint una Internacional Sindi-cal.

Al 1906, a la ciutat d’Amiens, elcongrés de la CGT francesa posaràles bases teòriques i pràctiques fo-namentals del sindicalisme revolu-cionari i de l’anarcosindicalisme.

Els sindicalistes revolucionarisvan entendre el conflicte de classecom a inevitable i els seus interes-sos irreconciliables. Els sindicatshavien de combinar les millores deles condicions dels treballadors, acurt termini i en el sistema vigent,i organitzar, a llarg termini, el de-rrocament del capitalisme i la cons-trucció d’un sistema col·lectiu depropietat productiva controlat pelstreballadors. Reivindicació laboral,lluita de classes i transformació so-cial estretament relacionades i vin-culades.

Aquesta estratègia tenia un ins-trument fonamental que era el sin-dicalisme. Dinou anys més tard,Peiró escrivia: “el sindicalisme ésun mitjà per a la lluita de classes...serà la força que derrueixi la socie-tat capitalista i el mitjà pel quals’articularà el mecanisme de pro-ducció”.

La tàctica a aplicar l’acció direc-ta i col·lectiva dels treballadors. Pera Griffuelhes “per l’acció directal’obrer crea la seva pròpia lluita, ésell qui la condueix, decidit a no dei-xar a d’altres sinó a ell mateix latasca d’emancipar-se”.

L’altre senyal d’identitat foul’autonomia sindical. Els afiliats te-nien absoluta llibertat fora del sin-dicat per participar en les formes delluita que es corresponguessin ambla seva concepció política o filosò-fica amb el compromís de no intro-duir en l’organització les opinionsque professaven fora. Les organit-zacions confederals no havien depreocupar-se, en la seva lluita con-tra les patronals, dels partits o sec-tes que en paral·lel poguessin per-seguir, amb tota llibertat, latransformació social. Segons Do-lléans, la referència a les sectes enel segon aspecte de l’autonomiasindical estava adreçada als anar-quistes. És a dir, autonomia sindi-cal total. El cert és que, amb ladistància que dóna el temps, no es-taria malament parar-se a reflexio-nar sobre tots aquests elements ca-pitals de la Carta d’Amiens.

Entrevista a José Ángel Luque, de la Secció Sindical de CGT a Fico Triad(Rubí) i secretari del Comitè d’Empresa

‘Estem esperantla resolució i l'actuació

de la Generalitat’Josep Garganté

-Quants anys fa que funcionaFico Triad? -Fico Triad es va fundar l’any1992, segons el registre mercantil,i va néixer dintre de la mateixaFico Cables, d’aquí que per crearuna doble escala salarial es van in-ventar un sistema de “primes” quetopava el cobrament en el 120 coma màxim dintre d'una escala del100 al 133. Vam estar més de dosanys en els tribunals i al final vandir que no hi havia discriminacióentre els treballadors.

Nosaltres vam acceptar la deci-sió del TSJC amb la seva sentèn-cia, però l'empresa va caure en laseva pròpia avarícia, que no ésaltra que després de tant temps de-fensant el seu sistema de “primes”voler-lo canviar ara i nosaltres noestem disposats a treballar més del120 per caritat, és un tema moltcomplicat que veurem com acaba.-Sabem que existeix l'amenaçade la deslocalització dels llocs detreball. Com està en el dia d'avuiaquest conflicte? -Està denunciat davant les autori-tats laborals i estem esperant la re-solució i l'actuació de la Generali-tat.-A quins altres problemes labo-rals us enfronteu com a treballa-dors? -Tenim molts accidents laborals,l'empresa inverteix molt poc en

salut laboral, solament actua quanhi ha mà dura, molt trist, encaraque estem esperançats que canviïnamb el temps.-Quin és la situació sindical al'empresa? Hi ha hagut canvissignificatius? En què consisteixel vostre treball sindical com aSecció Sindical de CGT? -És molt bona per a la part jove iconservadora per a la part adulta.Abans, la majoria era de CCOO iara és de CGT, però el mes trist ésque no s'adonen que el dia quel'empresa no funcioni ells tambéaniran al carrer i l'única sortida éstreballar junts i fer-ho en equip.

La Secció Sindical de la CGT la

vam crear fa poc més d’uns 8mesos, però estem fent un treballexcepcional.-Fico Triad és una empresa cata-lana. Què significa això a l'horade defensar els drets laborals? -Que és molt mes difícil tot, ja queés una companyia de capital catalài tenen moltes influències políti-ques i d'altres àmbits, les institu-cions els ho posen molt fàcil. Hohem viscut en els últims quatreanys.-Afegiu el que vulgueu afegir...-Amb el canvi a CGT estem vivintuna de les majors alegries com asindicalistes.

Ja que a la CGT, fins a la data,

ningú no ens ha posat límits, nigraons en la nostra forma de treba-llar. Ens sentim identificats i ambel suport dels companys del sindi-cat. Veiem que el sindicat està a ladisposició dels afiliats per al que esnecessiti, una cosa que no havíemviscut mai a CCOO, ja que tot erenlimitacions i frens a l'hora de treba-llar pels companys. El més gran ésla unió i la complexitat de tots elsque estem treballant en la SeccióSindical. M'ha sorprès la gent quehi ha, capaç d'ajudar els altres enaquest sindicat sense esperar res acanvi, quelcom que buscava faanys i que vaig trobar quan vaigarribar a CGT.

La multinacional Braun comunica el tancament totalde la planta d’Esplugues i acomiada 640 treballadors i treballadores

Col·lectiu Catalunya

En el moment de tancar aquestaedició del “Catalunya”, ens

assabentem que un nou tancamentagreuja la situació del panoramaindustrial i laboral català. La Di-recció de Braun va comunicar, el19 de maig, al Comitè d'Empresa ials sindicats el tancament “total”de la factoria d'Esplugues de Llo-bregat, en la qual treballen uns 700treballadors i treballadores. L'em-presa ha ofert a uns 40 membres dela plantilla vinculats a la investiga-ció i el desenvolupament la possi-bilitat de traslladar-se a treballar aAlemanya, mentre que la resta dela plantilla, unes 640 persones, ani-

ria a l'atur. L'empresa va indicar alssindicats la seva intenció de nego-ciar de forma immediata el tanca-ment, que segons l'empresa no esbasa en raons econòmiques ni pro-ductives sinó de cost. La produccióque actualment es fabrica en Es-plugues es traslladaria a la Xina o aalgun país asiàtic.

Una vegada coneguda la notícia,la plantilla de la fàbrica d'Esplu-gues de Llobregat va anar aturantla producció per reunir-se en as-semblea. El Comitè d'Empresa vacelebrar assemblees també en elstorns de tarda i nit, per a donar aconèixer la notícia, que planejavasobre el cap dels treballadors desque el passat any la Direcció de

Braun va elaborar un estudi sobrela viabilitat de la factoria. No obs-tant això, a la fi del passat any, des-prés de la redacció de l'estudi, lamultinacional va comunicar la de-terminació de mantenir operativala planta.

A pesar d'aquest anunci de man-teniment de la planta, els sindicatsUGT, CCOO i CGT, amb repre-sentació a la factoria de Braun, vanorganitzar un gabinet de crisi des-prés de conèixer-se que la multina-cional tenia la intenció de reduirels costos fent fora la plantilla perguanyar competitivitat in guanysper a uns pocs. A la fi del passatmes de març, el vicepresident deManufactura de Braun, Christian

Leonhard, va visitar Barcelonaperò no va desvetllar els seus plansde futur sobre la fàbrica barceloni-na. Els treballadors havien portat aterme aturades de diverses horesper torn a final d'abril, amb mani-festacions en les quals es reclama-va al govern català que s'impliquésen la negociació.

Braun és propietat de la multina-cional nord-americana Gilletteque, al seu torn, forma part de latambé nord-americana Procter &Gamble.

En la seva fàbrica d'Esplugues,l'única que posseeix a l’Estat es-panyol, produeix prop de nou mi-lions d'unitats de planxes de vapori batedores per a tot el món.

LA MIRADAINDISCRETA

Fina Esteve, Secretaria de SalutLaboral de la CGT Catalunya

Segons les darreres estadísti-ques que arriben dels organis-

mes oficials, els accidents laboralshan disminuït en el que va d’any.Malgrat això, la realitat per a no-saltres és molt diferent, sabem quemoltes baixes no es comptabilitzencom a causades o derivades del tre-ball.

Els treballadors i les treballado-res des dels nostres llocs de treballsabem els riscos que hi ha i el perill

que representa per a la seguretat ila salut.

Des de la Secretaria de Salut La-boral del Comitè Confederal deCatalunya i coincidint amb el 28d’abril, el dia de la seguretat i lasalut en el treball, s’ha recordat alsi les delegades de la ConfederacióGeneral del Treball que s’ha iniciatuna campanya de recollida de sig-natures per denunciar la mancad’interès d’aplicació envers la Lleide prevenció de riscos laborals i dela defensa de la salut dels treballa-dors i les treballadores.

Catalunya. Juny de 20068

TREBALL-ECONOMIA

Seccions Sindicals de CGT aSeat

La majoria dels jutges estandonant la raó als acomia-dats i acomiadades de Seat

que han denunciat la seva situació(més de 120 demandes). La majo-ria de les sentències han declaratels acomiadaments com a impro-cedents i nuls, així a mitjans demaig hi havia 10 sentències d'im-procedents i quatre de nuls, alhoraque quatre demandes desestima-des. En el cas dels acomiadamentsnuls, impliquen la immediata read-missió dels demandants en els res-pectius llocs i amb les mateixescondicions de treball, així comtambé l’obligació d’abonar-los elssalaris de tramitació des de la datade l’acomiadament, el 31 de de-sembre del 2005, tot i que Seat potpresentar recurs al Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya(TSJC).

Al mateix temps, estan en marxadues vies de reclamació judicial:un recurs d'alçada interposat perCGT que cerca la impugnació totalde l'expedient i les més d'un cente-nar de demandes individuals o degrup, que pretenen aconseguir l'a-nul·lació del procés.

Aquesta és la realitat d’un Expe-dient de Regulació d'Ocupació in-just i fraudulent, tot i que els sig-nants pretenen mantenir la“bondat” de l'ERO intentant negaraquesta evidència i acusant CGTper justificar-se. La plantilla, però,no accepta justificacions de quivan signar els acomiadaments, noobstant això, la CGT ha fet les se-güents puntualitzacions:

“1-La CGT està complint l'obli-gació que té qualsevol sindicat ques’norgulleixi de ser-ho d'ajudar elstreballadors i treballadores que re-quereixen el nostre suport com vaquedar palès en les multitudinàriesassemblees d’acomiadats i aco-miadades.

2-S’ha assessorat i posat a la dis-posició dels treballadors i les treba-

llaodres, incloses afiliades als sin-dicats signants de l'ERO, el nostregabinet jurídic i altres aliens a laCGT. Ningú no ha estat obligat niinduït a fer el que no cregués opor-tú.

3-La CGT espera que es respectiel dret constitucional de la tutelajudicial efectiva (denunciar davantun fet que considerem injust) i queels companys i companyes que handenunciat no siguin castigats do-blement per exercir aquest dret.Tots els sindicats s’han d'enfrontara l'empresa davant possibles acti-tuds antidemocràtiques de represà-lia per acudir a la justícia.

4-Rebudes les notícies de la pos-sible implicació en l'elaboració deles llistes d’acomiadats i acomia-dades, la CGT va proposar a UGT iCCOO un Ple del Comitè de Mar-torell per aclarir i sortir al pas derumors. No obstant això, no vanvoler donar la cara.

5-La CGT i tota la plantillasabem que hi va haver influènciasindical en les llistes d’acomiada-ments, així com altres irregularitatsanteriors a l'ERO. El mateix presi-dent del Comitè ho ha reconegutdavant el jutge per mitjà de docu-ments i escrits.

6-Els màxims responsables deldeteriorament de l'actual situaciósón qui ostenta la majoria sindical.No hi caben excuses, ni intentsd’aparèixer com a víctimes ja queel procés de l'ERO el van dirigirells, els acomiadaments d'estiu elsvan permetre ells, els d'octubre elsvan consentir ells i els 660 acomia-daments també els van signar ells,no la CGT.

7-De totes maneres, si el que esvol és recuperar el bon fer sindical,enhorabona, en aquest camí esta-rem tots junts. CGT recordem quea l’inici de l'ERO vam presentar unprotocol d'actuació sindical que elsaltres no van voler discutir. Ditaixò i amb el resultat de les sentèn-cies com a dada més important, elpresident del Comitè i el seu sindi-cat haurien de deixar-se de ximple-ries i excuses banals, convocar unPle de tot el Comitè d'Empresa,(UGT, CCOO, CGT i SPC) per aexigir la immediata reincorporacióals seus llocs de treball d'aquests

companys acomiadats.Per altra banda, les informacions

de les últimes setmanes sobre l'in-crement de la producció a Seattambé serveixen per confirmar lanostra denúncia que els acomiada-ments i l'ERO són fraudulents, ique el seu veritable objectiu era “laneteja sindical” dels treballadors iles treballadores més ferms en ladefensa dels drets laborals, i depassada atemorir la plantilla unavegada més i obtenir més producti-vitat “gratis”.

Hem d'exigir al Govern de Cata-lunya que respongui positivamental Recurs d'Alçada i en conseqüèn-cia anul·li l’ERO.

Hem d'exigir a la direcció deSeat que readmeti immediatamentels i les qui han sol·licitat tornar enles mateixes condicions laboralsque disposaven abans de ser aco-miadats. Reiterem que el mateixdia en què es va fer públic l'ERO,el 22 de desembre, es va contractargent i també al gener, mentre que ala factoria de Martorell s'ha treba-llat diversos dissabtes seguits percomplir amb la producció, la qualcosa demostra que a Seat no hisobra ningú, perquè s'han fet 200 o300 contractes nous, de 600 eurosal mes, des de l'anunci dels aco-miadaments”.

Les sentències dels judicisa Seat, contra l’empresa‘Assembleïtis’

Pepe Berlanga (Timanfaya)

Després de la determinacióadoptada pels afiliats i afilia-

des de ERC de votar en contra delEstatut de Catalunya s'han alçatveus “en contra del sistema arcaic”que aquest partit polític ha utilitzatper arribar a aquesta conclusió. Totarrenca del fet que aquesta forma-ció política continua utilitzant elsistema assembleari entre la sevaafiliació per a l'adopció d'un puntde vista: en aquest cas li ha corres-post a la posició davant el Referèn-dum de l'esmentat Estatut, peròestem parlant del procediment quequotidianament apliquen per deba-tre i arribar a resolucions definiti-ves que representin el parer de laseva organització. Alguns els hanacusat d'estar ancorats en el segleXIX, altres d'infantils, uns altres demancats de responsabilitat, altresde..., en definitiva, que consultar labase social que integra les organit-zacions no està ben vist actual-ment.

La pressió mediàtica i de tottipus ha estat i serà cruel. Creadorsd'opinió, mitjans de comunicació i,com no, polítics de tota mena s'hanllençat a la jugular d'aquesta força,segurament si la decisió adoptadahagués estat la que ells defensen nohagués importat gens el mètodeutilitzat, però com que no va seraixí, doncs,... dur i endavant. Noseré jo qui defensi les decisionsacordades per aquest partit, d'altrabanda legítimes en l'exercici de laseva sobirania i que no necessària-ment cal compartir, el que sí causaindignació és el qüestionament del“mètode”. Quan s'està en desacordamb l'ús que es realitza de la repre-sentació delegada, resulta si més notrist que algú faci sermons permantenir sistemes de decisió direc-ta on els mateixos afectats són quidecideix les línies d'intervenció,conseqüentment, són protagonistesdel seu propi futur. D'aquesta meto-dologia els anarcosindicalistes ensom un referent viu que perdura,fins i tot podem omplir volums ivolums d'històries quotidianes endefensa d'aquesta articulació quedignifica la nostra màxima queningú decideixi per tu. No obstantaixò, alhora hem de romandreatents, ni els nostres nous acom-panyants provinents d'altres sensi-bilitats són tan perversos ni elsvells companys de viatge són defiar a ulls clucs, en ambdós casospodríem trobar persones que inten-ten aprofitar-se dels nostres senyalsd'identitat per prostituir-los o tergi-versar-los en benefici propi o d'in-teressos no tan nobles, cap d'ellsquedarà lliure de culpa i innegable-ment, ni el pur ho és tant ni l'heret-ge possiblement sigui tan diabòlic.La història i el temps col·loca ca-dascú on li correspon.

28 d’abril: Dia de la seguretat i la salut en el treball

L’ALTRA REALITAT

Estadístiques d’accidents de treball

Any Lleus Greus Mortals Total

2000 181.755 1.487 151 183.3932001 187.045 1.700 155 188.9002002 181.958 1.658 186 183.8292003 168.293 1.601 151 170.0452004 155.852 1.620 149 157.6212005 151.149 1.423 102 152.674

La lluita no s’han aturat. A dalt, participació a la manifestació per la readmissió; abaix, acció de Països Catalans Insubmisos contra CCOO pels 660.

Catalunya. Juny de 2006 9

TREBALL-ECONOMIA

Concentraciósolidàriacontra elsacomiadamentsa SnopEstampaciones

El divendres 19 de maig, treba-lladors i treballadores, junt

amb militants de la CGT es vanconcentrar davant de les portes deSnop Estampaciones a la Pobla deClaramunt per denunciar la políticad'acomiadaments que està duent aterme l'empresa. L'últim acomiadatha estat un dels membres de la can-didatura de la CGT a les EleccionsSindicals del pròxim mes. Els tre-balladors i les treballadores van re-partir fulls informatius als seuscompanys i van demanar la solida-ritat amb els acomiadats.

Col·lectiu Catalunya

El 25 d'abril van tenir llocnoves mobilitzacions a ni-vell estatal convocades per

la CGT, arran de la situació actualde les negociacions de l'Estatut dela Funció Pública (EFP). Aquestesconcentracions de 15 minuts (d'on-ze a un quart de dotze) davant delscentres de treball, com les del pas-sat 28 de març i les previstes pel 30de maig, són un primer pas i porta-ran, si tot continua igual, a unesmobilitzacions més contundents decara el quart trimestre del 2006.

Des de la CGT es veu amb preo-cupació que el PSOE, lluny d'a-llunyar-se de les tesis neoliberalsde PP de liberalitzar, privatitzar,externalitzar o eliminar els serveispúblics, segueixen en la mateixalínia amb la voluntat de introduircriteris laborals d'empresa privadaen un sector que toca molt de prop

als ciutadans: la seva relació ambl'Estat.

Al mateix temps, i malaurada-ment pels treballadors, els sindicatscol·laboracionistes que negocien

l'EFP no oposen la més mínima ob-jecció esperant que l'Administracióde l'Estat faci la seva proposta persignar-la.

A Catalunya, les concentracions

de treballadors i treballadores pú-bliques es van fer a les diferentsportes d'entrada del organismes del'AGE. A Tarragona, a excepciód'algun centre on la participació vaser baixa (10-15%) sigui per faltad'informació sigui per les manio-bres de boicot d'algun centre detreball –per exemple l’Agència Tri-butària-, la tònica general va serdel 40-50%. Les concentracions esvan fer a les portes del Ministerid'Economia i Hisenda, l’AgènciaTributària, els dos centres de tre-ball de Seguretat Social i de Treso-reria General, l'Instituto Nacionalde Empleo i la Gerència Provincialde Cadastre. A la demarcació deBarcelona van tenir lloc concentra-cions a la direcció provincialTGSS, Administració 1 CiutatVella (75% participació), Adminis-tració 14 Granollers (80%), Admi-nistració 8 Eixample-Esquerra(50%), Cornellà...

Mobilitzacions en defensade la Funció Pública

Oposició davant el nou projecte de Llei d'educació permanentCol·lectiu Catalunya i Federació

d'Ensenyament CGT

La Federació d'Ensenyament dela CGT està participat en una

campanya conjuntament amb laUSTEC i CCOO per fer front alprojecte de Llei d'Educació Perma-nent que vol portar a terme el go-vern de la Generalitat de Catalun-ya. En aquest sentit, la Mesa del'Educació d'Adults, un organismeunitari d'escoles de persones adul-tes, també ha mostrat el seu rebuigal projecte de llei al mateix tempsque reclama a la Generalitat mésrecursos econòmics per tal depoder garantir una formació dequalitat als alumnes.

Davant el projecte de Llei d'E-ducació Permanent de la Generali-tat, la Mesa del'Educació d'Adultsdemana:

-que la nova llei planifiqui unapolítica educativa per a l'educaciógeneral de les persones adultes quepermeti elaborar un mapa on esconcreti on es poden dirigir aque-lles persones que vulguin aprendrei formar-se;

-que es reguli l'oferta per evitarque hi hagi escoles de primera i desegona categoria;

-que no es limiti a 65 anys l'edatper poder assistir a aquestes esco-les sinó que sigui per a tots els resi-dents a Catalunya majors de 16anys;

-que s'incrementi substancial-ment la inversió pública per tald'augmentar el nombre de profes-sors, de centres públics i aules deformació a tot el territori català;

-que es reconegui com a interlo-cutora a la Mesa d'Educació d'A-dults de Catalunya i s'obri un debatprofund sobre el futur de l'educa-ció permanent.

La Federació d'Ensenyament dela CGT va elaborar el següent do-cument sobre el tema:

Entretenir perprivatitzar

CiU ens va passar a Benestar So-cial per fer de les escoles d'adultspúbliques un sector marginal i as-sistencial. Per això pensava aprofi-tar la posada en marxa del Graduatd'ESO amb la LOGSE i despenjarels centres d'adults de l'ensenya-ment reglat. Van perdre i els cen-tres d'adults van donar aquesta titu-lació. La següent batalla va veniramb el Mapa de l'Educació d'A-dults quan el Govern volia reduiral mínim els centres, aixecant labandera de l'ensenyament no pre-sencial. Però amb la lluita, vanhaver de passar dels 20 centres quevolien crear a 80... En tot aquestprocés l'oposició parlamentària"d'esquerres" col·laborava sovintamb la Mesa d'Adults. Però quanva ser al govern, el tripartit ha re-produït les tendències privatitzado-res dels governs convergents.

Entretenir...

El nou govern, en lloc de fer reali-tat els compromisos, els paralitza,ara amb l'excusa que cal una novaLlei d'adults i un nou mapa escolar,que segons diu la mateixa llei "s'ha

de construir en els propers anys...".Hom podia esperar un gir radicalen el text envers l'escola pública,però no trobarem cap compromísseriós per impulsar-la.

... i privatitzar

1. La llei està plena de grans afir-macions però concreta poc o genssobre qui n'és el responsable niquins compromisos assigna a l'ad-ministració pública.

2. La llei no obliga el Departa-ment a impulsar l'educació d'adultssinó que, com abans CiU, el Tri-partit considera l'educació d'adultspública com una càrrega.

3. La llei no integra l'oferta d'en-senyament reglat amb els altres in-teressos (professionals i socials)que facilitarien l'accés de la perso-na adulta. Els cursos de formacióque tants ingressos aporten a lesempreses i també a les centrals sin-dicals majoritàries, es mantenen almarge d'aquesta integració.

4. La llei no es defineix per al'escola pública, com a principalimpulsora de l'acció educativa delsadults. De fet, a l'apartat 4, noméscita una vegada els centres d'a-dults, quan parla del GES; a laresta deixa la porta oberta per talque el "programa" es desenvolupiamb entitats privades. Així, quanparla dels processos d'integraciódels immigrants exclou les escolespúbliques en els anomenats "en-senyaments inicials". El clientelis-me de CiU el veiem reproduït en eltripartit. La paraula xarxa públicani apareix en el document.

5. La llei no cerca la integraciódels recursos públics al servei del'educació d'adults tot reconeixentla seva especificitat, com ara entreles xarxes municipal i la de la Ge-neralitat, ni la utilització dels IESamb el seu professorat i en horarislectius per completar les assignatu-res específiques, però no per fer nidels IES un substitut dels centresd'adults, ni menys per retornar a les"classes per adults" que feia elfranquisme com a sobresous delprofessorat i com permet la llei.

6. La llei no avança en un com-promís amb una ampliació deplantilles ni en assegurar la unitatd'aquesta en condicions de treball,un horari lectiu comú de 18 horescom fan tant els professors de se-cundària com els mestres assignatsa aquesta etapa educativa, així coma complements que permeten si noigualar, com a mínim minimitzarles diferències entre els sous delgrup A i el B, tot en el camí d'unúnic cos d'ensenyants.

Organització i mobilització

Si hi ha alguna diferència entre elsector d'escoles d'adults i la restade sectors de l'ensenyament públicés l'existència d'un ampli movi-ment que es reuneix entorn de laMesa de l'Educació d'Adults. Ésper això que des de la CGT, creiemque cal potenciar aquest instru-ment de participació i mantenir elcaràcter de les assemblees decisò-ries que, juntament amb la disposi-ció a la mobilització, són la clauper seguir endavant.

Denúncia aFoment dels‘despropòsits’del servei deCorreus deTerrassa

La Secció Sindical de Correusde la CGT va denunciar a mit-

jans de maig davant el Ministeri deFoment el funcionament del repar-timent de correu a Terrassa (VallèsOccidental), que qualifica de "des-propòsit", després de constatar du-rant diverses visites a les instal·la-cions de Correus de la ciutat quealgun dels seus barris no rep co-rrespondència cada dia laborable,tal com estableix la llei.

Segons la denúncia de la CGT,els barris més afectats per una si-tuació que es repeteix, periòdica-ment, des de fa anys són Sant PereNord, Ca n'Aurell i Can Roca, queen les últimes setmanes no havienrebut regularment el correu.

El sindicat sosté que Correus nofa la cobertura adequada de les bai-xes mèdiques i dels permisos pervacances o assumptes propis acausa de la falta de personal. Peraixò, CGT considera que hi ha ba-rris de Terrassa on la càrrega de tre-ball està sobredimensionada res-pecte a la plantilla disponible.

10 Catalunya. Juny de 2006

TREBALL-ECONOMIA

Comitè d�Empresa InstitutMunicipal de Parcs i Jardins deBarcelona i Col·lectiu Catalunya

Prop de 100 treballadors itreballadores de l’InstitutMunicipal de Parcs i Jardins

de Barcelona, junt amb membresde la plantilla dels cementiris mu-nicipals també en procés de priva-tització, es van concentrar el 30d’abril del 2006 al matí al Parc dela Ciutadella de Barcelona.

Una vegada concentrats, van es-perar l’arribada de la presidenta del’Institut, Imma Mayol, i els jardi-ners i les jardineres van oferir-liuna gran recepció a base de càn-tics, xiulades i diferents artefactesde soroll. Les protestes laborals deParcs i Jardins de Barcelona vancompartir protagonisme amb laFesta de la Primavera, que l’Ajun-tament havia organitzat al Parc dela Ciutadella. La regidora d’ICV-EUiA, Imma Mayol, veient comanava la protesta, caminava a pasràpid per tot el Parc cap a la sortidadel passeig Picasso, per on va mar-xar.

Els treballadors i treballadores,després de la fugida de la presiden-ta de l’Institut, van continuar espe-rant l’alcalde de Barcelona, JoanClos, que quan va saber com esta-ven les coses va renunciar a passe-jar enmig d’un “bany de multi-tuds” en la inauguració de laremodelació del Parc de la Ciuta-

dellaEls motius de la manifestació i la

concentració al Parc de la Ciutade-lla eren el rebuig dels treballa-dors/es de l’Institut Municipal deParcs i Jardins amb l’acte d’inau-guració del Parc de la Ciutadella,amb el qual l’Ajuntament de Bar-celona i l’Institut Municipal deParcs i Jardins donaven la banderade sortida a una sèrie d’actes quetindran la seva continuïtat fins a laprimavera del 2007, curiosamentla data prevista per a les pròximeseleccions municipals.

Sota la denominació de Plad’Actuació Municipal (PAM2004-2007), l’Ajuntament ha pres-suposat 16 milions d’euros per a larehabilitació integral d’11 parcs dela ciutat i 5.6 milions més per a al-

tres actuacions en 25 parcs.L’Ajuntament justifica aquestes

actuacions pel deteriorament delsespais verds a causa de l’ús massiua què estan sotmesos (incivisme?).Sense esbiaixar aquest aspecte, elComitè d’Empresa i els treballa-dors i treballadores de Parcs i Jar-dins denuncien l’abandonament alqual estan sotmeses totes les zonesverdes de la ciutat, sense consigna-ció pressupostària adequada, sensepersonal suficient i sense unes di-rectrius clares de manteniment.S’ha arribat a una situació de dete-riorament que qualsevol veí potconstatar en cadascuna de leszones verdes de la ciutat, no sola-ment les de més ús.

L’argument del deterioramentdels parcs per l’ús, cosa d’altra

banda molt normal, prepara el te-rreny a un futur d’ús limitat decerts parcs i el cobrament d’entra-da a alguns d’ells, com ja passaamb el Parc del Laberint i com vaanunciar en el seu moment en lapresentació de les obres de remo-delació del Parc Güell, o més enca-ra, acabades les obres amb dinerspúblics es repetirà el que passa enespais com la Font del Gat o l’Hi-vernacle, que es lloguen per a fes-tes i esdeveniments privats.

La característica principal que esdóna en la gestió del pressupostextraordinari atorgat a través delPAM a Parcs i Jardins és que elcent per cent és executat per em-preses privades, contradient la pre-sidenta de l’Institut, Imma Mayol,que assegurava que els treballs dejardineria previstos en els projectesde remodelació s’executarien ambrecursos propis de l’Institut Muni-cipal.

El grau de contractació i subcon-tractació que es permet en els pro-jectes del PAM, i a la Ciutadella enparticular, fa possible que les gransempreses privades del sector espermetin licitar obra pública a labaixa a costa de la precarietat deles condicions laborals dels seustreballadors, escatimant al màximen temes de seguretat i salut, a partdels sous, en principi pressupostatsi cobrats per l’empresa adjudicatà-ria per sobre del Conveni de Parcs iJardins.

Clos i Mayol, esbroncats perprivatitzar Parcs i Jardins

La CGT vadonar suport ala vaga europead’estudiants

La Federació d’Ensenyament dela CGT va donar suport a la

vaga europea d’estudiants realitza-da l’11 de maig, ja que comparteixessencialment els plantejaments iobjectius que han dut a diverses or-ganitzacions d’estudiants a la con-vocatòria d’aquesta vaga i mobilit-zació europea en defensa del’ensenyament públic i contra l’Es-pai Europeu d’Ensenyament Supe-rior.

Per a la Federació d’Ensenya-ment de CGT l’educació pública ésun dret universal que ha d’abastartotes les edats i tot l’alumnat ambindependència del seu origen so-cial, econòmic, cultural, ètnic,sexe, creença o país.

L’onada de neoliberalisme sociali econòmic que ens envaeix estàprivatitzant i desmantellant tots elsserveis públics per convertir-los enun negoci, en un privilegi per alsque posseeixen més poder adquisi-tiu. L’Educació Infantil, Primària,Secundària i també la Universitàriano està sent aliena a aquest procésprivatitzador.

Per això des de la Federaciód’Ensenyament de CGT es va feruna crida a tot l’alumnat, professo-rat i societat perquè participés idonés suport a aquesta jornada delluita en defensa d’una universitatpública de qualitat, gratuïta, al ser-vei de l’interès general i la transfor-mació social.

Renfe eliminaràel personald’informació de26 estacions

Col·lectiu Catalunya

El Sindicat Federal Ferroviaride la Confederació General

del Treball (CGT) va denunciar elpassat 18 d’abril en roda de premsaque Renfe té previst eliminar el seupersonal d’informació al públic envint-i-sis estacions catalanes deRodalies.

La mesura s’emmarca en el pro-cés de liberalització dels serveis ales estacions de Renfe, segons elsindicat, que denuncia que la ins-tal·lació de màquines de venda debitllets es traduirà en una menorqualitat de servei a l’usuari i lausuària.

Des del SFF-CGT també es tépor que la informació al client oclienta sigui contractada o subcon-tractada a altres empreses durantun temps i després pugui desa-parèixer, tal com passa actualmenten estacions com Cunit o Segur deCalafell, on qui et ven un cafètambé et ven el diari i el bitllet.

Tancament de dues empreses de l’automoció a VallsCol·lectiu Catalunya

Ecomold, empresa de Valls deprop de 90 treballadors i tre-

balladores (el 90% de la plantillaeren dones que tenien pocs anysd'antiguitat en l'empresa), antiga-ment denominada Limpac, va de-cidir tancar la fàbrica. Davantd'això, els sindicats presents al'empresa, CGT i UGT, van convo-car els dies 4 i 5 de maig unes jor-nades de mobilitzacions i aturadesparcials de l'empresa, amb segui-ments del 100% de plantilla. Di-versos piquets van concentrar-seen les entrades de la fàbrica, acom-panyats per un nombrós grup demilitants de CGT, aconseguint quecap camió pogués carregar mate-rial.

Cal esmentar també el valor dels30 treballadors d’ETT contractatsil·legalment per Ecomold Valls percobrir la producció que vaguistesno feien en negar-se a fer hores idissabtes extra des de feia setma-nes, a més d'afegir-se a la vaga.

Per tot això, l'empresa, que pen-sava “tancar la barraca” sense

massa mals de cap, va haver demaniobrar ràpidament. Així, mal-grat la proposta de CGT de conti-nuar amb les mobilitzacions, laUGT es va reunir amb l'empresa iva arribar a uns acords que expo-sats a l'assemblea de treballadors,malauradament, van ser majorità-riament aprovats per la plantilla.La CGT, que defensava des del pri-mer moment la continuïtat de l'em-presa, per considerar-la totalmentviable, no va signar l'acord.

Tot i que des de la CGT es conti-nuava defensant la viabilitat i con-tinuïtat de l'empresa, aquesta vaaconseguir portar endavant elsseus plans de deslocalitzar la pro-ducció i tancar el centre de Valls.La CGT, tal com queda clar alsseus estatuts i acords de congres-

sos, no signa cap expedient de tan-cament. Però al mateix temps, llui-ta pels interessos dels nostres afi-liats i, en el cas dels treballadorsd'Ecomold, es va haver de de res-pectar la seva decisió, exigint elmàxim a una empresa que mai noha estat a l'alçada humana i profes-sional de la gent que integrava laseva plantilla. Per això, també esva exigir a les institucions locals iautonòmiques -que varen subven-cionar amb diners públics la ins-tal·lació d’Ecomold- i al Departa-ment de Treball, l'aplicació d'unveritable "pla social" perrecol·locar el 100% de la plantilla,treballadors d'ETT inclosos. LaCGT denunciava que era una em-presa amb beneficis, que a canvid’estar-se un any a Valls havia

rebut 1,5 milions en ajuts de la Ge-neralitat i excepcions d’impostosmunicipals. Des de la CGT, estenia la sospita que l’empresa lavan comprar per aconseguir elmercat de Ford, el sòl i despréstancar-la. Ecomold aturarà la pro-ducció al juliol.

Finalment, l'acord aconseguitimplica que la plantilla rebrà unaindemnització de 41 dies per anytreballat, molt a prop dels 45 quedemanava la plantilla, i un pla so-cial, valorat en 200.000 euros perals 90 membres de la plantilla va-llenca. L’esmentat pla també esta-blia una garantia de recol·locacióper al 70 per cent de la plantilla,majoritàriament en empreses delmateix sector de l'automoció i enl'àmbit territorial de l'Alt Camp.

Al mateix temps, GDX Automo-tive, una altra empresa del polígonde Valls amb 160 treballadors i tre-balladores, també decidia tancarles seves portes malgrat les protes-tes de la plantilla. Els tancamentsd'aquestes dues empreses ha supo-sat un fort cop a l'ocupació i al tei-xit industrial a l'Alt Camp.

Foto: Gabriel Serra

Catalunya. Juny de 2006 11

TREBALL-ECONOMIA

Nous webs dela CGT

La Comissió Confederal de So-lidaritat amb Chiapas de la

CGT ha remodelat totalment el seuweb, que amb un format nou, in-clou diverses seccions i preveu unamajor actualització de noticies, do-cuments i imatges. www.cgtchia-pas.org

D’altra banda, dues seccions sin-dicals de la CGT de Catalunya hancreat noves pàgines web:-Secció Sindical de Tarragona delSindicat Federal Ferroviari deCGT, www.cgt.es/sffcgttgn-Secció Sindical CGT Ramel-Seat,http://www.enxarxa.com/CGT/

La mentida de la Reforma Laboral

Pep Juárez, secretari general de laCGT de les Balears

Com firaires de bestiar enplaça de segona, Fidalgo,Méndez, Cuevas i Zapate-

ro s’obstinen en vendre’ns el mulborni pel costat de l’ull sà. Cert ésque la nova Reforma Laboral, sig-nada el passat dia 9 de maig, contéalgunes millores, com l’extensiódel subsidi d’atur als majors de 45anys sense càrregues familiars, lapujada de prestacions del Fons deGarantia Salarial, o l’increment deles partides en matèria d’inspecciói Servei Públic d’Ocupació. Peròaquests avanços parcials (quenomés intenten maquillar el resul-tat final) es revelen totalment insu-ficients per aturar l’actual epidè-mia de precarietat, i empal·lideixenal costat de la importància estratè-gica de la columna vertebral delPacte, i veritable objectiu del ma-teix: l’abaratiment general de l’a-comiadament.

En virtut d’aquesta nova Refor-ma, el contracte ordinari indefinitutilitzat fins a ara, que estableixuna compensació per acomiada-ment de 45 dies per any treballat,queda en situació residual, perquèen el seu lloc es generalitza la mo-dalitat de contractació de foment“de l’ocupació”, que fixa la indem-nització per acomiadament en 33dies/any. Si tenim en compte que elcontracte de 33 dies ve funcionantdes de fa nou anys, i no ha aconse-guit reduir la temporalitat, actual-ment en el 34%, no ens cap elmenor dubte que l’acomiadaments’abaratirà, però la temporalitat se-guirà sense reduir-se de manerasubstancial. Aquest pacte, a més,ha estat ordit sense informar, ni debon tros consultar, a ningú, ni tansols als propis afiliats dels sindi-cats signants. Amb el sigil que re-quereixen els grans negocis, elssignants legalitzen, donant nousterminis, l’enorme frau empresa-

rial en matèria de contractació, i noentren (seria massa insolència?) aestablir mesures de control sobreles contractes i subcontractes,autèntiques fonts de precarietat isinistralitat. I segueixen consentintla pràctica de tràfic de mà d’obra,les ETT.

I els patrons? En un any d’unamitjana de beneficis per sobre del20% (48,3% en el cas de la Banca),se’ls injecta altra enorme dosi dedoblers públics, a força de bonifi-cacions i subvencions. Valgui comexemple la previsió, per a 2006, de2500 milions d’euros addicionalsen bonificacions empresarials a laSeguretat Social que, si els afegimals 17.453 milions d’euros que jase’ls han bonificat des de 1998, su-posen, des de llavors, un total demés de 3,3 bilions (amb B) de lesantigues pessetes. A canvi d’a-quests extraordinaris regals, quinscompromisos adquireixen les pa-tronals amb aquesta nova Refor-ma? Cap ni un. Ni compromisos,ni obligacions que posin límit alsabusos, a les il·legalitats, a l’explo-tació. Llavors, per què ara hem detenir fe en una sobtada conversió,de l’instint depredador de moltsempresaris, a favor de l’estabilitatlaboral dels seus treballadors, i delrespecte dels drets laborals? Ensvolen explicar, els directius deCCOO. i UGT, com s’impediràque molts empresaris cobrin les

subvencions i continuïn tractant alstreballadors com articles d’usar illençar?

Però el desastre de la precarietatno ha vingut caigut del cel. És elresultat lògic de dècades de pau so-cial enganyosa, negociada en cer-cles de poder on, amb la complici-tat de la burocràcia de CCOO. iUGT, s’ha anat despullant als tre-balladors de la seva condició desubjectes socials portadors de dretsi, contra la necessària justícia dis-tributiva, se’ls ha convertit, cadavegada més, en simples objectesd’explotació. Inicialment va ser através dels “pactes de rendes”(Pactes de la Moncloa, vigència1977-1978; Acord Marc Intercon-federal, AMI, 1980-81; Acord Na-cional d’Ocupació, ANE, 1981-82;Acord Interconfederal, AI, 1983, iAcord Econòmic i Social, AES,1984-85-86). En conjunt, entre1977 i 1986, va haver un descensdels salaris reals en no menys del9% (dades de les pròpies CC.OO.,1989). Mentrestant, les grans em-preses, amb la banca al capdavant,batien any rere any els seus propisrècords de beneficis.

Després van venir les reformes“laborals”, pactades o consentides,com instruments de saqueig pro-gressiu de drets laborals, especial-ment a través de successives modi-ficacions de l’Estatut delsTreballadors. En la primera refor-

ma, de 1984, es va legalitzar lacontractació temporal massiva; enla segona (1994), els contractes-es-combraries, els de temps parcial,les ETT’s, els acomiadaments arbi-traris, l’extensió de la mobilitatfuncional i geogràfica, etc.; en latercera (1997) es van pactar aco-miadaments barats (l’al·ludit con-tracte amb indemnització de 33dies/any), i en “el decretazo”(2001-2002) se li va regalar a lapatronal la seva antiga pretensiód’eliminar els “salaris de tramita-ció” en els casos d’acomiadament.Mentrestant i paral·lelament, desde 2002 està vigent l’anomenatAcord Interconfederal per a la Ne-gociació Col·lectiva (AINC) on elG-4 (CC.OO., UGT, CEOE iCEPYME) ens fica la mà dins labutxaca, any rere any, mitjançantpujades salarials en els convenisinferiors a l'IPC, i augments de laproductivitat.

Qui es demani per la causa del’activa col·laboració de Méndez,Fidalgo i les seves colles, amb elsistema neoliberal, té molt a mà laresposta: aquests no combatenl’engranatge capitalista actual, perla senzilla raó que formen part delmateix. Darrerament van ampliarel seu full de serveis amb el suportentusiasta a un Tractat constitucio-nal europeu, on els drets laborals isocials brillaven per la seva absèn-cia, i també van pactar el Regla-ment de la vigent Llei d’Estrange-ria, racista i discriminatòria cap alstreballadors immigrants. I ambsemblant historial, que ja dura gai-rebé trenta anys, què podem espe-rar d’ells? Què fan comptes devendre en pròxims acords? Perventura el retard de l’edat de jubi-lació? Potser anul·lar, o emmani-llar, la negociació col·lectiva?

Front aquest model de sindica-lisme elitista i col·laborador amb elpoder, entre tots i totes tenim la im-periosa necessitat de recuperar lesnostres pròpies arrels.

La plantilla del Sanatori Villablanca de Reus i Vila-seca celebra elquinzè aniversari de Marinada amb concentracions de protestaSecció Sindical CGT Villablanca-

Marinada

Immersos com estaven en el pro-cés de negociació el nou Conve-

ni Col·lectiu d'aquest centre desalut mental situat entre els termesde Reus i Vila-seca, el Sanatori Vi-llablanca, i per pressionar l'empre-sa per tal que acceptés les propos-tes dels tres sindicats presents en elComitè d'Empresa (CGT, CCOO iUGT), es va convocar el 13 demaig una concentració de protesta

aprofitant els actes de celebraciódel 15è aniversari de Marinada, uncentre del grup Pere Mata que té elmateix conveni que el Sanatori Vi-llablanca.

Uns seixanta treballadors i tre-balladores del Sanatori Villablan-ca-Marinada van participar en laconcentració per reivindicar l'equi-paració salarial amb la resta de per-sonal del grup Pere Mata i per de-nunciar la precarietat laboral isalarial que pateixen els treballa-dors i les treballadores de Villa-

blanca-Marinada en comparacióamb les condicions que tenen elsseus companys i companyes de laresta del grup Pere Mata.

Des de la Confederació Generaldel Treball es demana un convenijust que repercuteixi positivamenten la qualitat assistencial als usua-ris, que no contempli només incre-ments salarials sinó també una mi-llora de les condicions de treball, ies denuncia que l'augment de latemporalitat i la manca de recursosrepercuteixen negativament en els

usuaris.Dins del grup Pere Mata sembla

que hi hagi centres de primera icentres de segona, i treballadors itreballadores de primera i treballa-dors de segona, i ara s’està perquèaixò s’acabi.

Darrere de les aparences falsesque ven l'empresa, s'amaga unaaltra realitat per a la plantilla. I depas s’aprofita per demanar als polí-tics que augmentin d'una vegadales inversions que destinen a salutmental.

Vaga de laneteja viària irecollida deresidus aManresa

Col·lectiu Catalunya

Després de cinc mesos de reu-nions per a la negociació del

Conveni Col·lectiu amb l'empresaFCC SA, davant el bloqueig en quèes troba la negociació, els treballa-dors i les treballadores del servei deneteja viaria i recollida de ResidusSòlids Urbans acordaren en assem-blea unitària convocar vaga indefi-nida a partir del 23 de maig, convo-catòria realitzada tant pel Comitèd'Empresa com per les SeccionsSindicals de CGT i CCOO.

El Comitè i els sindicats van ma-nifestar que davant el bloqueig enquè es trobaven immersos, es veienobligats a prendre aquesta mesura,no desitjada per la seva part d’ells ielles conscients de les molèstiesque pot generar en la ciutadania,pel que estaven disposats a paralit-zar la vaga tan aviat tinguessin unacord amb l'empresa.

Foto: Mireia Bordonada

La CGTcontinuaendavant lacampanay perl’objecció fiscal

Col·lectiu Catalunya

La confederació General delTreball continua endavant la

campanya per l’objecció fiscal, és adir la campanay per tal de deixar depagar l’exèrcit i destinar els dinersque hi dediquen els qui menen a al-tres temes molt més interessants ieficaços per al lliure desenvolupa-ment de la nostra societat: educacó,sanitat, etc. Poedeu aconseguir mésinformació sobre el tema al web dela CGT de Catalunya (www.cgtca-talunya.org).

Catalunya. Juny de 200612

La lluita per uns serveis socialspúblics i eficaços

Federació de l�Àrea Pública de laCGT del País Valencià

Des de la constitució, a prin-cipis dels anys 90, de laprimera Secció Sindical de

CGT en la què llavors era la Conse-lleria de Treball i Serveis Socials dela Generalitat Valenciana, la lluitaper unes condicions de treball dig-nes en el sector ha anat íntimamentunida a enfrontar-se als processosprivatitzadors.

Aquest enfrontament ha sigutcompletament desigual, i podríemdir que la batalla està gairebé per-duda. En els quinze últims anys elsgoverns tant del PSOE com del PPhan creat un conjunt de lleis i nor-mes per a la progressiva privatitza-ció del sector. Un sector que, igualque el de l'educació, és d'especialinterès per a les organitzacionscatòliques, encara que també s'haestès com a negoci al xicotet em-presariat afí al govern de torn. Elprocés privatitzador s'ha acceleratdurant el mandat Popular -que se'nsestà fent etern-; recordem tan solscom li les gastava l'anterior conse-ller Rafael Blasco, els habitualsescàndols públics per la seua estretarelació amb els empresaris alcoiansals qui anaven a arribar les adjudi-cacions; o el gir que es va donar enl'atenció als immigrants, amb l'en-trada a sac dels Jesuïtes, i l'exclusióde moltes altres organitzacions -entre elles la pròpia CGT.

L'actual consellera Alicia de Mi-guel no ha significat cap canvi peral sector. La política continua sentla mateixa: incrementar la subven-ció i contractació a determinadesempreses privades; augmentar lesactuacions propagandistes que exa-geren els èxits i esforços, quan noels inventen descaradament; i totaixò a costa de la despesa pública,reduint els costos i les inversions enels recursos propis ja existents.Amb tot a la Sra. Consellera se licompliquen les coses perquè hi haun increment acusat de les necessi-tats socials que porta anys senseatendre’s, i perquè els pocs recursosexistents no han tingut el manteni-ment regular que necessiten. Açòés: els centres d'atenció directa sónpocs i estan vells, alhora que el per-sonal és escàs i també necessita re-frescar-se, ja que el seu treball és unquè habitualment acaba produint‘burn-out’ (síndrome d’"estar cre-mat"). La Conselleria evita prendreconsciència del problema eludintles seues responsabilitats en matè-ria de Prevenció de Riscs Laborals.De forma que ni fa controls regu-lars de salut al seu personal ni l'A-valuació Inicial de Riscs obligatòriaque necessita cada centre i cada llocde treball.

El deterioraments'acceleraSembla que tot s'està precipitant.En l'últim any, es descobreix unzulo en una residència per a la ter-cera edat a La Cañada, un incendi ala residència de la tercera edat deCarlet -dos morts-, un incendi a laresidència il·legal per a discapaci-tats de Massamagrell -cinc morts-,la infecció de tuberculosi en me-nors i treballadors del Centre deRecepció de Godella, agressions imotins al centre de menors d'Ala-cant i en el d'Alboraia,...

Per a nosaltres és el símptoma dela prolongada malaltia que pateixenels serveis socials: capitalisme ex-trem i deshumanitzat.

Per això hem realitzat una sèriede denúncies, i seguiran altres alsmesos venidors, sobre desatencionsconcretes a menors, a les condi-cions dels centres de treball i a lavigilància de la salut i la prevencióde riscs laborals. Al Costat d'aques-tes denúncies també vam denunciarla presumpta corrupció que semblaimpregnar sobretot l'àmbit alacantí,amb la presència de contractacionsi nomenaments irregulars entre elsqui dirigeixen la intervenció social.Per tot açò hem demanat ja la di-missió de la Consellera.

De moment l'única cosa queestem obtenint de la Conselleria ésl'intent de repressió dels nostres re-presentants.

Repressió sindical aAlacant

A Alacant, novament s'han obertprocessos sancionadors contra dos

dels nostres representants. Un delsprocessos, que afecta el company J.S. es compon de tres expedients isegueix el seu lent camí. No obstants'ha paralitzat l'expedient que espretenia realitzar a la companya S.G. Està clar que no poden forçarper més temps la sanció; a pesar detot, Alberto Martínez Díaz, directorterritorial de Benestar Social a Ala-cant, va ordenar deliberadament lanostra representant a deixar el seuactual lloc de treball i tornar al seuantic lloc a pesar de comptar ambun requeriment de la Inspecció queva ordenar el canvi de lloc a causade greus problemes de salut.

L'ordre d'Alberto Martínez hasigut executada per la cap de Gestiód'aquesta direcció territorial MaríaJesús Álvarez García, ambdós de-nunciats ant la Inspecció de Treballper CGT. Des de CGT, hem forçatel pronunciament de l'administraciócentral a favor de la nostra delega-da. Així, la Secretaria General de laConselleria i la Direcció General dela Funció Pública Valenciana, supe-riors jeràrquics d'Alberto Martínez,han ordenat que es complisca el re-queriment de la Inspecció on es de-manava el canvi de lloc de maneraimmediata, fent-se referència a l'e-xistència de sentència ferma delTribunal Superior de Justícia reco-neixent el dret a un canvi de lloc permotius de salut. A pesar de tot això,Alberto Martínez continua obligantla nostra companya a exercir l'acti-vitat laboral com a forma de fusti-gació i acaçament per haver partici-pat en les últimes denúncies.

La nostra companya presta ser-veis com a Educadora de Menors

conflictius al Centre de Recepcióde Menors d'Alacant, conegut pelscontinus conflictes i agressions aEducadors i per la falta de mitjansde tota classe. Per aquestes raonsactualment el centre ha sigut de-nunciat per CGT i està sent investi-gat pel Jutjat d'Instrucció Penalnúm.8 d'Alacant. La nostra repre-sentant ha sofert agressions en di-verses ocasions amb resultat de le-sions, és per això que el passat anyel Tribunal Superior de Justícia dela Comunitat Valenciana va con-demnar a la Conselleria a una in-demnització a la nostra companyade 1.200 euros. Com a seqüela detanta tensió la companya ha desen-volupat una patologia que ara perara li impedeix realitzar les fun-cions d'atenció directa a aquesttipus de menors. L'àmplia capacita-ció professional dels qui, com lanostra delegada, són tècnics de me-nors els permet realitzar funcionsen un altre tipus de centres, per laqual cosa es va sol·licitar repetidesvegades que se li canviés de lloc detreball per motius de salut. Va haverde ser una sentència judicial la queforcés que el canvi de lloc es portésa terme. I és ara, un any després,quan el director territorial i el seuequip tornen a carregar contra la re-presentant de CGT en vore com lapremsa es feia eco de les nostresdenúncies.

Des de CGT hem interposat de-núncia davant del fiscal de Sinistra-litat Laboral, el qual ha remès lacausa al Jutjat en observar indicisde delicte contra els drets dels tre-balladors suposant aquesta situacióun atemptat contra la salut i una

falta molt greu en matèria de pre-venció de riscs laborals que podriacomportar responsabilitats penals.No obstant, la nostra companya su-porta sobre si un gran pes en aques-ta lluita desigual: Actualment hapresentat un notable empitjoramentde la seua salut, duplicant-se la ne-cessitat de medicació i necessitantatenció mèdica i psicològica.

Negació de la realitat

Al Centre de Recepció de Menorsde València, les nostres denúnciesde casos de Tuberculosi sense con-trol han sigut contestades per co-municats oficials de la Consellerianegant la realitat i fent-se els sordsal fet tan preocupant que ni ells ma-teixos coneixen l'abast del contagi,al no haver seguit de forma sis-temàtica cap protocol de salut.Bravo! pels treballadors que vanconfiar al sindicat per a forçar lapresa de mesures preventives, peròquina pena pels qui saben que s'hancontagiat i han preferit callar i ple-gar-se a les pressions de la Direcciódel Centre. En qualsevol cas, la ba-talla no està perduda, ni de bon tros,encara que s'allarga innecessària-ment per l'actitud criminal de laConselleria.

Igualment greu és el comporta-ment que estan tenint amb la crisid'incendis i de seguretat que pre-senten els Centres de la TerceraEdat. Quants més caldrà patir per-què s'inicien d'una vegada per sem-pre els Plans de Prevenció Laboralque exigia la Llei de Prevenció deRiscs de 1995? I què podem dir dela resposta que li han donat al'escàndol de tenir malalts mentalsen centres per a la tercera edat? Encomptes de reconèixer que és unasituació perillosa i que la inspeccióde centres no està funcionant, mo-difiquen l'ordre que els impediafuncionar al seu antull. Així, el 9 demaig van treure una nova ordre quedes de la secció sindical de CGT enEulen de seguida vam denunciarpúblicament. Una ordre que retallales plantilles mínimes d'atenció di-recta dels centres. Una ordre pocexigent amb les condicions míni-mes d'habitabilitat. I, per si no fórapoc, autoritza expressament elscentres que atenen a persones de latercera edat al costat de malaltsmentals. Finalment, per a curar-seen salut, recullen en la seua últimadisposició que els centres podransaltar-se l'ordre en situacions ex-cepcionals -que acaben sent mésfreqüents del normal- ( Ordre de 9de maig. de 2006, modifica l'Ordrede 9 abril de 1990, sobre registre,Autorització i Acreditació dels Ser-vicis Socials de la Comunitat Va-lenciana).

TREBALL-ECONOMIA

Foto: Dídac Salau

> OPINIÓ

CONTRA ELS ACOMIADAMENTS,LA COMPETITIVITAT, LA

FLEXIBILITAT I ELS

ACOMIADAMENTS

1r maig, solidaritati mobilització

Confederació General del Treball(CGT)

(...) En aquesta data commemorem alsMàrtirs de Chicago, cinc obrers anar-quistes que van ser penjats injustamentper la seva participació en la manifesta-ció per la jornada de vuit hores que esva celebrar a Chicago 1'1 de maig de1886. (...)

La precarietat es converteix en l’úni-ca manera de supervivència per a totauna generació de joves, independent-ment de la seva preparació professio-nal o acadèmica; per a gairebé totes lespersones immigrants que pateixen l'as-setjament policial i patronal, la possibi-litat de perdre els seus permisos de re-sidència i treball, de ser expulsades ode morir en tanques i pasteres; per auna immensa majoria de dones, que amés de treballar en una ocupació malpagada segueixen ocupades en lescures quotidianes de la vida. ..i per a mi-lers i milers de persones treballadoresde qualsevol edat i professió que esveuen acomiadades, accidentades, atu-rades, convertides en els nous esclausde les noves tecnologies al servei delcapital.(...)

No podem oblidar-nos dels vergon-yosos esdeveniments ocorreguts enles fronteres de Ceuta i Melilla, o deliscentenars de morts en les costes deMauritània i de les Canàries, resultat deles polítiques migratòries d'aquest go-vern i de la UE. Aquesta és una de lescares més brutals del capital: la llibertatabsoluta de moviment de capitals i mer-caderies i la restricció més feroç a la lli-bertat del moviment de les persones.

Davant tots aquests esdevenimentsla CGT defensa, ara més que mai, lavigència de la lluita pels drets de lespersones i de les treballadores i treba-lladors. La CGT defensa que, fins queno hagi un repartiment del treball i de lariquesa, no se superaran els drames,misèries i injustícies que el capitalismeens imposa a través del xantatge, lesdeslocalitzacions, la competitivitat i launiversalització de la misèria.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 2006 13

Tema del mes

Col·lectiu Catalunya

BarcelonaUn miler de persones participarena la manifestació organitzada elmatí de l'1 de maig per la CGT aBarcelona, manifestació amb inicia Ronda de Sant Antoni amb c/Hospital, i final a la Rambla delRaval, amb participació destacadad’acomiadats de la Seat. En aca-bar la manifestació van tenir lloc di-versos intervencions i es va fer unabotifarrada popular i un concert.

En els dies previs a l'1 de maig,la CGT va organitzar diverses xe-rrades en el local de Barcelona: el25 d'abril contra la reforma laboral,el 27 contra la precarietat i la direc-tiva Bolkestein, i el 28 cine fòrumamb la projecció de "La suerte dor-mida".

Per la tarda de l'1 de maig, unes3000 persones van participar en lamanifestació del May Day 206,convocada sota el lema “Precarie-tat zero, ni a la vida ni a la feina”,una convocatòria que en un am-bient bastant combatiu va aplegarpersones i col·lectius de l'esquerraanticapitalista i alternativa, amb unampli bloc negre que agrupava lesllibertaris i anarquistes.

A més, el Col·lectiu Ariadna Pi vacommemorarel primer de maig re-cordant els setanta anys de la re-

volució del 36 i de l’ocupació del’Hotel Ritz, amb un picnic en elmateix indret(http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/254775/index.php)

CornellàDiumenge 30 d'abril, va tenir llocuna manifestació a Cornellà sota ellema “Contra una altra reforma la-boral, Canya a la patronal i al go-vern neoliberal”convocada per laCampanya contra la Reforma La-boral del Baix Llobregat, que va re-córrer els principals carrers de Cor-nellà en un ambient combatiu..

La manifestació formava partd'una jornada d'accions.

GironaA la manifestació alternativa de l'1de maig de Girona van participarunes 200 persones pertanyents adiversos col·lectius socials i a laCGT. Prèviament, el 27 de juny, laCGT havia organitzat una xerradacontra la reforma laboral al local del'Ateneu 24 de juny.

Lleida150 persones van recórrer els ca-rrers de Lleida l'1 de maig en con-tra de reforma laboral que han pac-tat el Govern, la Patronal i CCOO iUGT. La manifestació anticapitalis-ta estava convocada per Alternati-

va Estel, Maulets, PCPC, CGT, En-davant-OSAN, L’Ocell Negre, LaMaixanta, Suport Ponent, CSC-In-tersindical, PCPC i La Gàbia.

En finalitzar la manifestació a laplaça Sant Joan es va llegir el ma-nifest unitari i es cantaren “Els Se-gadors”, “La Internacional” i “A lesbarricades”.

IgualadaA Igualada, es va desenvoluparuna jornada de reivindicació i com-memoració del dia dels i les treba-lladores organitzada per l'Assem-blea d'Amics/gues dels Màrtirs deXicago de 1886.

Santa Coloma deGramenet

El 28 d'abril, convocats per la Co-missió del Primer de Maig de Gra-menet, al voltant de 150 personesvan sortir al carrer sota el lema:"Recuperem el Primer de MaigReivindicatiu" cridant consignescontra les polítiques urbanístiquesespeculatives del consistori i per lasolidaritat obrera.

TarragonaUnes 250 persones van participara la manifestació alternativa de Ta-rragona, convocada per CGT, IAC,Cobas, Casal Popular, Xarxa del

Camp i altres col·lectius socials delCamp de Tarragona. La manifesta-ció va recórrer els carrers del cen-tre de la ciutat acompanyada d'unafurgoneta amb música i consignes,i va acabar a la plaça de la Fontamb diverses intervencions i elcant de “La Internacional” i “A lesbarricades”.

SabadellUnes 150 persones van participara la manifestació anticapitalista re-alitzada a Sabadell el 30 d'abril,CGT no convocava però va partici-par en la manifestació representantel seu bloc quasi bé la meitat de lamateixa.

Per altra banda, l'1 de maig laCGT va organitzar un dinar popularal col·legi públic Joanot Alisanda.

ValènciaUnes 1.200 persones van partici-par a la manifestació convocadaper la CGT. S’hi van veure bande-res roges i negres, roges i indepen-dentistes.

Palma de MallorcaUnes 300 persones van participara la manifestació de la CGT, que vaacabar amb diversos parlamentsen què es va parlar bàsicament dela lluita contra la precarietat i contrala nova Reforma Laboral.

Mobilització i solidaritat

Barcelona

BarcelonaBarcelonaBarcelona

Palma de Mallorca Lleida

Palma de Mallorca

València Barcelona

Tarragona Barcelona

> DELS MOVIMENTS> EL MOVIMENT

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

CronologiaFINS AL 15 DE MAIG

▼

DIJOUS 13 D'ABRILEl GEPEC del Camp de Tarragona de-nuncia la possibilitat que l’incendi deVandellòs fos causat pels bombers delGRAF en una crema controlada. (CI)

DILLUNS 17 D'ABRILFINALITZA LA BICICLETADA contrala línia de Molt Alta Tensió, que resse-guí el recorregut de la línia, amb uns25 participants. (CI)MANIFESTACIÓ a Barcelona contral'assetjament laboral de Mercadona alsseus treballadors. (CI)DESALLOTJADA I TAPIADA sensecap mena d'ordre judicial la casa ocu-pada El Tibet, situada al barri del Car-mel. Els ocupants denuncien laimpas-sibilitat de la Guàrdia Urbana. (CI)

DIVENDRES 18 D'ABRILNOVA OCUPACIÓ a Castelldefels. Estracta del Rabart, darrere l'estació detren. (CI)JUDICI per falta de calúmnies contraun jove de Manresa acusat de posaruna enganxina on sortia la imatge d'unconegut polític de la vila envoltat delemes contra l'especulació.

DIJOUS 20 D'ABRILCONCENTRACIÓ per la readmissiódel company Carles Icart, a CorreusTarragona, davant de l'edifici de l'em-presa.XERRADA: "Qui és qui al negoci im-mobiliari?" a càrrec d'Albert Recio. Din-tre de les activitats de l'assemblea perl'habitatge digne a Nou Barris. A l'Ate-neu Popular de Nou Barris de Barcelo-na.

PRESENTACIÓ del llibre "El Raval, unespai al marge", al bar Horiginal deBarcelona, amb la presència dels au-tors.PRESENTACIÓ del llibre "ContraFranco. Testimonios y reflexiones" a la

Biblioteca Can Casacuberta de Bada-lona, en un acte organitzat pel CE-DALL.

DIVENDRES 21 D'ABRILJUTJATS A SEVILLA dos companysdel Sindicat de Transports de Barcelo-na, acusats de realitzar unes pintadesreivindicatives a l'estació de busos deSevilla. Un restà absolt i l'altre va sercondemnat a una pena molt baixa. (CI)MEMBRES de la plataforma popularcontra el Pla Caufec s'emmanillaren alsaló de plens de l'Ajuntament d'Esplu-gues després del ple municipal. Gaire-bé 40 persones van ser identificades iunes quantes van patir contusions.FESTA-PRESENTACIÓ de la "Rosadels Vents" (revista de debat llibertaridels Països Catalans) al Centre SocialCan Vies de Sants (Barcelona)."EL FINAL DE L'ERA DEL PETROLIBARAT". Jornada convocada pel Cen-tre de Treball i Documentació al PatiManning de Barcelona, amb diversosponents.TEATRE "PROU TEATRE" a càrrecde PM Sense Companyia al CentreSocial Ocupat la Gàbia de Lleida.

DISSABTE 22 D'ABRILTALLER D'AUTODEFENSA per adones des d'una perspectiva feminista.Al CEIP Saavedra de Tarragona, orga-nitzat per la CGT, durada de quatresetmanes.VIII ASSEMBLEA de la Plataforma enDefensa de l’Ebre, a la Cambra de Co-merç de Tortosa.CONCERT "TXERNÒBIL MAI MÉS!Tanquem les nuclears!" a Barcelona,en el marc de la Fira per la Terra.DINTRE DE LES JORNADES sobrel'MST i Via Campesina, concert a LaTorna de Gràcia (Barcelona).INAUGURACIÓ de l'Ateneu Populardels Barris del Sud Malcolm X de Sa-badell.FINALITZEN les Festes de la Terra alKasal Okupat Alta Tensió del Prat deLlobregat.SALVEM L'EMPORDÀ simula l'ente-rrament del Pla Director de la comarca,pla que si no és aprovat aviat no impe-dirà creixements urbanístics abusiusplanejats. (CI)

DIUMENGE 23 D'ABRILAMB MOTIU de la presència del des-tructor nord-americà USS ArleighBurke al port de Tarragona, la Coordi-nadora Tarragona patrimoni de la paumuntà un parell de taules informativesa la rambla vella de la ciutat.CONCENTRACIÓ a la plaça de la Viladel Prat de Llobregat en una jornadareivindicativa a favor de la conservacióde la riera vella i contra les estructures

del pla Delta. Aplegà un centenar depersones.

AMB MOTIU de la Diada de SantJordi, la CGT del Camp muntà paradesde Sant Jordi tant a Reus com a Tarra-gona. A Barcelona, la Federació Localorganitzà una taula amb llibres i signa-tura d’autors.FINALITZEN les jornades "Globalitza-ció, migracions i ciutadania", celebra-des des del dia 20, organitzades perl'Ateneu Candela de Terrassa.

DILLUNS 24 D'ABRILL'AUDIÈNCIA NACIONAL arxivà elcas contra els Tres de Gràcia a peticióde la fiscalia.JORNADES sobre el MST i Via Cam-pesina a la UPC de Barcelona. Pre-sentació i xerrada a càrrec d'EgídeoBrunetto: "La situació actual de l'MSTen el desè aniversari de la massacred'Eldorado Carajás".

DIMARTS 25 D'ABRILACTES PRIMER DE MAIG de la CGT:xerrada, "la reforma laboral" ambAngel Luís García, Kim Vila i Joan Car-les. A CGT de Barcelona.INAUGURACIÓ de l'exposició "Donessindicalistes" a l'Arxiu Històric de Reus,organitzada per la CGT del BaixCamp-Priorat. Amb la participació deMarisa Cañón, sindicalista de CGT al'hospital Pius de Valls, entre d’altres.ERO a l'empresa Dupont de Barcelo-na, acomiadant 320 persones. Mani-festació a la porta de l'empresa, ambllançament d'ous contra la façana. (CI)XERRADA "CIUTAT I GÈNERE", Mò-nica Cevedio, al Centre Cívic CanBasté, activitats de l'Assemblea perl'Habitatge Digne a Nou Barris.JORNADES sobre el MST i Via Cam-pesina a la UPC de Barcelona, xerrada"L'educació i la formació dins el MST",amb Geraldo Gasparín.DESALLOTJAMENT de la casa ocu-pada coneguda com L'Artefacte delbarri de Sants de Barcelona. (IU)

DIMECRES 26 D'ABRILCONTRA LA IMPOSICIÓ de la sisenahora a l'ensenyament i l'aplicació delPacte Nacional d'Educació: assembleaa les Cotxeres de Sants de Barcelona,organitzada per la CGT.VETLLA PÚBLICA per la mort del riuLlobregat, a la vella riera del riu.

COMENÇA EL JUDICI per la mort deljove de Berga Josep Maria Isanta du-rant la Patum.(CI)JORNADES sobre el MST i Via Cam-pesina a la UPC de Barcelona: vídeo-fòrum reportatge "Raíz Forte".TRIBUNAL POPULAR contra el mo-nocultiu de la soja a la sala d'actes dela facultat de ciències de l'educació dela UAB, organitzat per Veterinarissense Fronteres. (CI)

DIJOUS 27 D'ABRILACTES PRIMER de Maig de la CGT:xerrada "La precarietat / Directiva Bol-kestein", amb la participació de CarlosRuíz, Juan García, Bernardo Rodrí-guez. Als locals de la CGT de Barcelo-na. A l'ateneu de Girona: xerrada sobrela reforma laboral i posteriorment pro-jecció de "Temps Moderns".

CONCENTRACIÓ DE REBUIG a lapresència dels Ducs de Palma a Torto-sa, a la plaça de l'Ajuntament."TALLER PRÀCTIC contra l'assetja-ment immobiliari" i presentació de la"Carta contra la Violència Immobilià-ria"; al Centre Cívic Zona Nord, orga-nitzat per l'Assemblea per l'HabitatgeDigne a Nou Barris.JORNADES sobre el MST i Via Cam-pesina: xerrada a càrrec de Frei SergioGörgen "L'agronegoci", i clausura de lareunió de dirigents de Via Campesinaa Barcelona.ACCIÓ DESOBEDIENT durant l'OpenSeat Godó de Barcelona. Un activistasalta al camp durant el partit de tennisque enfrontava R. Nadal contra I. Na-varro i desplega una pancarta on espodia llegir "Readmissió 660 acomia-dades de Seat".XERRADA I PEL·LÍCULA contra la re-forma laboral a l'Ateneu 24 de juny deGirona.PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "Pintu-ras de guerra. Dibujantes antifascistasen la guerra civil española" a la Biblio-teca Pública Arús de Barcelona, ambla presència de Miguel Sarró "Mutis"

(autor) i d'Eduard Pons Prades. Orga-nitzat per l'Ateneu Enciclopèdic.DES DEL DIA 24 han estat citats a de-clarar els 46 estudiants detinguts en lamanifestació contra el projecte Bolon-ya del passat 17 de novembre a Barce-lona. Se'ls acusa de diferents delictes.

DIVENDRES 28 D'ABRILACTES PRIMER DE MAIG de la CGT:cine-fòrum "La suerte dormida". Als lo-cals de la CGT de Barcelona.TAULA RODONA sobre la participacióde la dóna al món sindical a la Bibliote-ca Central d'Igualada, amb ponents dediversos sindicats. Per part de la CGThi assistí Núria Poch. Amb motiu de lainauguració de l'exposició "Dones sin-dicalistes"."MAYDAY" a Santa Coloma de Gra-menet per protestar, entre d'altrescoses, contra la precarietat i contra els660 acomiadaments de Seat.CONCENTRACIÓ contra els desallot-jaments al barri de Badal (Barcelona).(IU)JORNADA de reflexió i solidaritatsobre Euskal Herria al Centre SocialOcupat la Gàbia de Lleida.

DISSABTE 29 D'ABRILACTES PRIMER de Maig de la CGT:reunió d'acció social de la CGT de Ca-talunya al Centre Social la Màquia deGirona.FOOTING contra el mòbbing immobi-liari pel raval de Barcelona, amb la par-ticipació d'un centenar de persones.Durant tot el dia també es celebrà lajornada "Abolim l'ordenança cívica" ala Rambla del Raval de Barcelona.(CI)

DIUMENGE 30 D'ABRILPROTESTA d'uns 100 treballadors deParcs i Jardins de Barcelona contra laprivatització de Parcs i Jardins. La regi-dora Mayol fuig esbroncada, mentreque l'alcalde Clos renuncià a passejar-se.DESALLOTJAMENT d'una casa alcarrer Verges de Barcelona. Els ocu-pants varen ser detinguts i acusats de"robatori amb força", nova estratègiapolicíaca per justificar desallotjamentssense orde judicial.

DILLUNS 1 DE MAIGACTES PRIMER de Maig de la CGT:manifestació al matí pel Raval de Bar-celona. Posteriorment es celebrà unabotifarrada popular a la Rambla delRaval. A Tarragona: dins la manifesta-ció alternativa que va sortir de la plaçaImperial Tarraco. A Lleida: manifestacióamb sortida a la plaça del Treball, quefinalitzà amb un dinar popular al centresocial ocupat La Gàbia. A Girona: ma-nifestació amb sortida a la plaça de la

Independència.AL VESPRE es realitzà la tercera Eu-roMayday pels carrers de Barcelona,aplegant alguns milers de persones.(CI)EL COL·LECTIU d'antropòlegs Ariad-na Pi celebra un pícnic ocupant tempo-ralment l'Hotel Ritz de Barcelona, aple-gant un centenar de persones. (CI)

DIJOUS 4 DE MAIGXERRADA "La precarietat laboral enel sector de la construcció", a càrrec derepresentants sindicals i treballadors,al Casal de Barri de Prosperitat, dintrede les activitats de l'assemblea per l'-habitatge digne a Nou Barris.

DIVENDRES 5 DE MAIG

JORNADA DE DEBAT sobre la refor-ma laboral a l'Ateneu de Barberà delVallès, organitzada per la CGT de Sa-badell.PRESENTACIÓ del llibre gratuït "Elcielo está enladrillado" (contra laviolència immobiliària i urbanística). AlCol·legi d'Arquitectes de Catalunya aBarcelona. Amb la presència deJaume Assens, Manuel Delgado, PerePujol i Vanessa Valiño.

CONCENTRACIÓ URGENT davantles portes del consolat mexicà a Bar-celona en protesta per la violenta re-pressió patida a Atenco. Aplegà unes15 persones. (CI)

DISSABTE 6 DE MAIGFÒRUM SOCIAL d'Osona a Roda deTer, amb diverses activitats de reflexió.MANIFESTACIÓ pels carrers de Mata-ró contra el desallotjament del CentreSocial Ocupat la Drogueria. Aplegàunes 150 persones. (CI)FESTES ALTERNATIVES de Lleida.Dinar popular solidari amb el centre so-cial ocupat La Gàbia.

DIUMENGE 7 DE MAIG"PAPERS, TREBALL I VIVENDAPER A TOTS". Aquest era el lema dela manifestació que recorregué Bada-lona i que aplegà més d'un centenard'immigrants de diversos orígens. (CI)CONCENTRACIÓ a Tarragona contrala presència de vaixells de guerra alport, organitzada per la CoordinadoraPatrimoni de la Pau.MASSA CRÍTICA de ciclistes per Bar-celona. Coincidint amb la campanya"Repsol mata", es va precintar una ga-solinera a Alegre de Dalt de Barcelona.CONCENTRACIÓ PAGESA contra elCongrés del Món Rural, davant delPalau de Congressos de Barcelona,organitzat per l'Assemblea Pagesa.

DILLUNS 8 DE MAIGESMORZAR-APERITIU-ESPECTA-CLE contra el desallotjament de KanKadena, masia ocupada a Espluguesde Llobregat. (CI)DETINGUTS DOS NEONAZIS a Cas-tellar del Vallès per l'apallissament d'unjove d'estètica punk. Es tracta de lesmateixes persones que van apallissaruna persona d'orígen guineà. (CI)

DIMARTS 9 DE MAIGCONCENTRACIONS contra la refor-ma laboral organitzades per la Xarxacontra els Tancaments i la Precarietatdavant les seus d'UGT i CCOO de Sa-badell i Cornellà."CHILAVERT O LA REVOLUCIÓPERD TINTA": xerrada sobre el movi-ment de fàbriques recuperades a l'Ar-gentina amb un membre de la imprem-ta recuperada Chilavert a l'Ateneu del'Eixample de Barcelona.

DIMECRES 10 DE MAIGCONCENTRACIÓ en solidaritat peruns presumptes fets ocorreguts durantuna altra concentració llibertària da-vant del Consolat Francès, als jutjatsd'Arc de Triomf de Barcelona. (IU)EN SOLIDARITAT amb els encausatsdel KORK III de Terrassa: roda depremsa i acció contra l'especulació.JORNADA DE LLUITA a les universi-tats contra el Pla Bolonya.

DIJOUS 11 DE MAIGXERRADA amb motiu del 25è aniver-sari de la revista "Polémica" al NouEspai Obert de Barcelona: "És possi-ble actualment una premsa llibertà-ria?", amb la participació de PepeRibas, Paco Madrid i Carles Sanz.ACCIÓ CONTRA LA SOJA al port deBarcelona: es va precintar i bloquejarsimbòlicament la porta de la multina-cional Bunge. (CI)SÓN POSATS EN LLIBERTAT elsquatre joves llibertaris empresonats en

una ràtzia contra grups anarquistes dela ciutat de Barcelona. Es van concen-trar una cinquantena de persones da-vant dels jutjats.(I-U)JORNADA DE VAGA a les universi-tats contra la privatització de l'ensen-yament. Concentració contra el PlaBolonya davant del Departament d'U-niversitats de Barcelona.DESALLOTJADA LA CASA ocupadaUait Jaus de Vilanova i la Geltrú. (CI)

DIVENDRES 12 DE MAIGACTE INFORMATIU i de denúncia dela repressió patida a Atenco (Mèxic) alCasinet d'Hostafrancs (Barcelona), or-ganitzat pel Col·lectiu Zapatista, ambuna assistència d'unes 200 persones.S'INICIEN DIVERSOS actes organit-zats amb motiu del IX aniversari delCSOA Can Vies de Barcelona, que s'a-llargaran fins el 20 de maig. El mateixdia reben citació per anar a judici.

DISSABTE 13 DE MAIGMANIFESTACIÓ dels treballadors deFicotriad a Rubí, aplegà un miler depersones."TOMB ANTIREPRESSIU": jornadad'accions descentralitzades per iniciarel nou tomb, i mobilitzacions contra latortura i per l'absolució del jove de Toràa Lleida, contra el Guantánamo globala Vilanova, per l'absolució dels detin-guts a l'operació estany a Girona,EN SOLIDARITAT amb els encausatsdel KORK III de Terrassa: manifestacióper la despenalització de l'ocupació ifesta al CSO La Impremta. (CI)SEMINARI a la Universitat de Barcelo-na: "Impactes socials i ambientals deRepsol YPF al Nord i al Sud", ambacció-teatre de denúncia.FESTA TECNO a Lo Pati de Lleida ensolidaritat amb els detinguts de laGàbia.

DIUMENGE 14 DE MAIGMARXA CONTRA REPSOL, en su-port a la campanya "Repsol Mata" desde Tarragona fins les instal·lacions deRepsol. Amb dinar posterior al Morell.Participaren unes 50 persones.P.I.C. Punt d'Interacció Collserola: rutaper la masia, dinar, presentació delscol·lectius que treballen el tema de l'-habitatge i passi de vídeos sobre l'es-peculació. A Can Masdeu, Barcelona.Dintre de les activitats de l'assembleaper l'habitatge digne a Nou Barris.CONCENTRACIONS-ASSEGUDESper un habitatge digne a les places deBarcelona, Tarragona, i més de 60 ciu-tats d'arreu de l'estat. (CI)L'ALCALDE Joan Clos es escridassatamb lemes contra l'especulació perveïns de Nou Barris durant la inaugu-ració d'uns equipaments. (CI)

Nova edició delTomb AntirepressiuLa campanya antirepressiva Tomb Anti-repressiu s'ha portat a terme de nouamb un seguit d'actes entre els dies 13 i27 de maig. El programa d’activitats s'i-niciava el dia 13 amb diverses accionsdescentralitzades, entre les quals s’in-cloïen diverses xerrades a Cerdanyola,Barcelona, Alcàsser i Lleida, el dia 20unes 200 persones es van manifestar aBarcelona i el tancament de la campan-ya estava previst el dia 27 amb una ma-nifestació a Lleida.

El Tomb és una campanya antire-pressiva organitzada conjuntament perdiversos col·lectius per fer front a la re-pressió que l'Estat exerceix contra elsdiversos col·lectius i moviments so-cials.Més informació al web: www.movi-ments.net/tombantirepressiu

Manifest 2006“La repressió és el darrer recurs de l’es-tat capitalista per doblegar les resistèn-cies de les persones a formar part delseu engranatge, a obeir les seves con-signes. L’amenaça, la coacció són pre-sents en gairebé la totalitat de les rela-cions socials, però és sense dubtecontra els moviments antagonistes onaquestes es manifesten d’una maneramés clara i evident (però no necessària-ment més crua). Ens colpegen perquèels desafiem, els desafiem perquè noestem disposats a ser els braços queconstrueixin el seu món, perquè volemconstruir noves formes de relació i or-ganització social on no tenen cabudales seves pràctiques.

D’un temps ençà s’inicia l’ofensivasecuritària arreu del món amb eufemis-mes com llibertat duradora, o les mis-sions humanitàries dels exèrcits. A laUnió Europea es comencen a imple-mentar lleis que consideren un delictela intenció (que l’ha de valorar un jutge)de subvertir l’ordre establert, mentre al’Estat espanyol es manté -i a ple rendi-ment- la legislació antiterrorista i l’Au-diència Nacional alhora que s’endurei-xen les de penes recollides dins el CodiPenal. No és d’estranyar, doncs, queaugmentin el nombre de centres peni-tenciaris al llarg de la nostra geografia.Paral·lelament a aquest increment de larepressió es despleguen arreu de lesnostres ciutats, tot seguint l’estela deBarcelona, ordenances cíviques quecriminalitzen la dissensió, la cultura delcarrer i la pobresa.

En els darrers anys els cops repres-sius han estat una constant sobre per-sones actives, militants i lluitadores enels nostres espais. Malgrat que no sem-pre hem sabut respondre ni teixir xar-xes de solidaritat suficientment fortes iestretes, hem estat capaços de co-mençar a caminar, de no quedar-nosimmòbils davant d’aquests. El bagatged’aquests anys es tan intens com ric.

(...) Però la lluita antirepressiva no éstan sols la solidaritat amb les personesi col·lectius repressaliats, és un eixbàsic de la lluita anticapitalista, un ele-ment fonamental en la construcció d’al-ternatives i possibilitats de vida fora imés enllà de les relacions capitalistes”.

Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.org www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Juny de 200614 Catalunya. Juny de 2006 15

Una llera de ciment–il·legal- per al riuLlobregat

DEPANA

Després de desviar il·legalment el riuLlobregat, continua la política de fetsconsumats. Les autoritats no complei-xen ni les seves pròpies lleis.

A començaments d'abril, van co-mençar a cimentar l’antiga llera del Llo-bregat. El riu Llobregat va ser desviatde forma il·legal el setembre del 2004,en aquest temps l’antiga llera s’ha con-vertit en una llacuna de gran riquesanatural en recarregar-se a través de lesaigües no contaminades de l’aqüífer. Aefectes legals, l’antiga llera continuasent el riu Llobregat i encara no ha pas-sat els tràmits de desafectació que per-metrien “legalment” les obres, per tant,són obres il·legals en terrenys de domi-ni públic hidràulic. El greuge afegit ésque s’estan realitzant sense cap menad’Estudi d’Impacte Ambiental comtambé obliga la legislació vigent. Lesdenúncies de les entitats ecologistes ales institucions europees i estatals hanestat la causa que han aturat durant totaquest temps el projecte de cimentacióde la llera per construir una estació fe-rroviària de mercaderies.

La pressió de les diferents adminis-tracions, consorcis i multinacionalshan fet que, de nou, es tiri pel dretsense complir ni la seva pròpia legisla-ció, com ja va succeir amb el desvia-ment del riu. D'acord amb les declara-cions realitzades i publicades a laPremsa, per Josep Oriol i RamonLuque, director del Port de Barcelona idirector general de Medi Natural de laGeneralitat respectivament, un cop ex-pulsada la fauna aquàtica de la llacuna,fase que es va realitzar les darreres set-manes de març, s’està procedint a l’im-mediat enterrament de la zona humida.

Aquestes obres consisteixen en l’a-bocament de milers de tones de terradurant la nit. Amb nocturnitat, han apro-fitat els moviments de terra per abocarmatèries de rebuig, que no se sap deforma certa d’on provenen, i amb alevo-sia, en tant que se suposa que es vanrealitzar durant les festes de SetmanaSanta aprofitant el període de vacan-ces. Alguns propietaris dels voltantsvan veure envaïdes les seves terressense que se’ls donés cap solució.

Més informació a http://www.depa-na.org i a http://www.kasalprat.org

> CONVOCATÒRIES

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 200616

Exposició‘No et mengisel món’ a Reus

Realitzada per la Xarxa de Consum So-lidari. Del dilluns 22 de maig al diven-dres 2 de juny, Facultat de Medicina deReus (c/Sant Llorenç, 21).

L'exposició "No et mengis el món" técom a objectiu donar a conèixer les de-sigualtats del comerç internacional, de-nunciar quins són els actors de la glo-balització neoliberal (OMC, FMI, BM...) iinformar de quines són les alternativesal respecte (cooperatives de consumi-dors, consum responsable, comerçjust,...). A través de nou plafons s'expli-ca quines són les amenaces que pateixel planeta i quins són els grans depre-dadors econòmics, i què podem fer percanviar les coses.

Més informació sobre l'exposició i laXarxa de Consum Solidari al web:www.xarxaconsum.net

L�Acció Social estrobarà a Montcortès

ES TROBA AL CARRER SOCORS, 7, 08028 DE BARCELONA

Obre el local d’Entropiactiva i la distribuïdora anàrquica Acció Cultural

Entropiactiva

Ha obert a Barcelona el noulocal de l’Associació Cultu-ral Anarquista Entropiactiva

i la Distribuïdora Anàrquica AccióCultural. El seu horari d’obertura ésde dilluns a divendres de 17 a 21hores i els caps de setmana, al ca-rrer dels Socors, 7, 08028 Barcelo-na, al barri de Sants, metro L5Badal.

La Biblioteca Entropiactiva és unprojecte recent emmarcat en unàmbit de diverses lluites (distribuï-dora, estudis de gènere...) que pre-tén crear un espai de consulta i di-fusió lliure que mitjançant préstecpugui arribar a aquelles personesque per situacions diverses (re-pressió, etc.) no poden tenir fàcilaccés a aquests materials. A més,pretén convertir-se en un centred’anàlisi i reflexió, així com en uncentre de trobada de ments lliuresque, confluint en un mateix espai,generin l’engegada de lluites con-cretes. En aquest espai, a més, es

realitzaran xerrades, conferències,tallers, cinema-fòrums, tertúlies li-teràries...

El local disposa d’una bibliotecade consulta de materials relacio-nats amb temes com: feminisme,repressió, presó, memòria històri-ca, lluites, teoria crítica, poesia so-cial... La biblioteca té diversos ma-terials:

- Arxiu històric de publicacions.“La lletra A”, “Jake Libertario”,“Ekintza Zuzena”... i moltes altres.

- Fanzines: gran nombre de fan-zines sobre diversos temes, tantmonogràfics com altres de publica-ció representativa de grups lliberta-ris de diversos punts d’Ibèria i Llati-noamèrica.

- Dossier: Dossiers diversossobre treballs teòrics monogràfics.Recopilació de textos i monogra-fies sobre teoria sociològica, pro-jectes llibertaris, feminisme,queer...

- Llibres: aquest apartat inclou lli-bres de nova adquisició, així comdonatius. És per aquesta raó que sitens llibres repetits que vulguis fer-nos arribar pots col·laborar ambmaterials que segurament resulta-ran interessants per a poder esta-blir un intercanvi cultural i la possi-bilitat de compartir-los amb aquellsque no hi tenen tan fàcil accés.

És per això que si disposes dematerial (vídeos, dvd, llibres, fanzi-nes, dossiers...) que puguin resul-tar interessants pots fer un donatiuque de ben segur agrairem, amb lafinalitat de lluitar contra la privatit-

zació de coneixements i per la difu-sió lliure de materials. Aquesta bi-blioteca pretén especialitzar-se enqüestions de gènere i sexualitat,però agraïm qualsevol donatiusobre qualsevol temàtica.

L’Entropiactiva com a projectecomú en procés, en canvi, en de-senvolupament, pretén desapren-dre, combatre aquest ordre creantpossibilitats, esquerdes de re-sistència des d’on desprogramarles conductes establertes a lesnostres ments, en els nostres fets.Crear un espai en el qual individusansiosos de llibertat experimentin,actuïn, intercanviïn amb la finalitatde convergir en la continuïtat delluites concretes, de projectes fu-turs i presents i, en definitiva trobar,entre aquesta amalgama aquellesments lliures que ens salven d’unapercepció de solitud atònita.

Més informació a www.entro-p i a c t i v a . c o m ,entropiactiva@nodo50.org ihttp://www.entropiactiva.com/ac-ciocultural

PER TERCER ANY CONSECUTIU, LES MUNTANYES DEL PIRINEU PALLARÈS ACOLLIRAN LES LLUITES DELS

MOCIMENTS SOCIALS, ENGUANY A L’ENTORN DE LA LLUITA CONTRA L’ESPECULACIÓ

Catalunya. Juny de 2006 17

SENSE FRONTERESContinua avançant la xarxa de lluites socialsa la riba sud de la Mediterrània des deparàmetres autogestionaris i anticapitalistes

La lluitainternacionalés bàsica per al’anarcosindicalisme

Col·lectiu Catalunya

Una delegació de la CGT for-mada pel secretari de Rela-

cions Internacionals Àngel Bos-qued i per membres de lesFederacions d'Administració Pú-blica i Ensenyament de la CGT, vavisitar Algeria del 9 al 12 d'abril,amb la intenció de consolidar lesrelacions que es mantenen des defa més de dos anys amb diversesorganitzacions sindicals indepen-dents, principalment amb el SNA-PAP (Sindicat Nacional Autònomde Treballadors i Treballadores del'Administració Pública), un sindi-cat que ja manté relacions amb laCNT francesa, però també amb al-tres sindicats de treballadors del'administració pública. Aquestaorganització i els altres sindicatssectorials independents intententrencar el monopoli sindical ‘defacto’ que exerceix la central sindi-cal UGT-A, que funciona com unamena de sindicat únic que ho con-trola tot i que té una clara vincula-ció amb el govern algerià.

Cal tenir present la realitat sociali laboral algeriana, amb una preca-rietat molt gran, uns salaris moltbaixos, un control estatal molt fortde la societat i un procés de priva-titzacions en marxa, una societaton la globalització neoliberal estàsuposant una important degradacióde les condicions de treball i devida.

Amb aquesta visita s'ha volgutconsolidar les nostres relacionsamb aquests sindicats, que comen-cen a planejar per a un futur properla creació d'una Confederació Al-geriana de Sindicats Autònoms. Lavisita de la CGT cal inserir-la en elcontext d'un marc global polític isocial on es mou el sindicalismeautònom en una societat com l'al-geriana, i en base a una estratègiade prioritzar la relació amb aque-lles realitats sindicals que compar-teixin amb nosaltres la lluita contrael neoliberalisme, l'antiburocratis-me i la independència respecte apartits polítics, estats i estructuresreligioses.

A més de les reunions amb elSNAPAP i altres sindicats (tècnicsde manteniment d’avions, mari-ners, veterinaris, professors, met-ges,...), la delegació de la CGT esva reunir amb associacions de lasocietat civil de la regió de la Kabi-lia i amb la Secretaria de la Donadel SNAPAP, i va visitar els princi-

pals periòdics independents i pro-gressistes (“El Khabar” i “ElWatan”). Cal destacar les reunionsa la Kabilia amb el Congrés Mun-dial Amazigh (CMA), amb el Mo-viment Autonomista de la Kabilia(MAC), amb el sindicat autònomdel sector de l'ensenyament supe-rior CNES i amb grups de joves,d'ecologistes i de dones.

El principal resultat de la visitava ser la signatura d'una declaracióconjunta amb el SNAPAP, que amés d'una crítica general contra elcapitalisme neoliberal i la voluntatd'un treball comú contra el neoli-beralisme i els seus efectes a nivellsocial i laboral, inclou entre altresacords:- iniciar el procés de creació d'unaxarxa europea i magrebí del sindi-calisme alternatiu i autònom,a tra-vés d'un procés participatiu, de-mocràtic i basat en el suport mutu;- la lluita conjunta en defensa de lallibertat sindical a Algèria i contrala repressió;- la lluita en defensa dels serveispúblics i contra les privatitzacions;- la lluita contra la precarietat, laflexibilitat i la degradació de les

condicions de treball;- la defensa dels drets dels treballa-dors i treballadores immigrants aEuropa;- l'intercanvi periòdic d'informaciói publicacions;- la realització de cursos de forma-ció sindical a Algèria per part de laCGT, que serien una bona eina perdifondre les idees i pràctiques del'anarcosindicalisme; algun d'a-quests possibles cursos hauria d'a-nar destinat específicament a lesdones.

Existeix un web en francès, fruitde les relacions del SNAPAP ambla CNT francesa, on es pot trobarinformació sobre el sindicalismeautònom algerià i l'actualitat sindi-cal i social: http://appelalgerie.afri-ca-web.org

Del 9 al 12 d’abril amb la intenció de consolidar lesrelacions establerte des de fa dos anys

Una delegació de CGT visitaAlgèria i reforça les relacionsamb el sindicalisme autònom

ANDCM i CGT

(...) Volem assenyalar els escassosrecursos econòmics amb els qualsvam comptar, que han fet impossi-ble la participació de diferents mo-viments de lluita de diversos païsosque havien mostrat el seu interès aprendre-hi part (de Tunísia i Algè-ria, però també dels estats espanyoli francès).

Els objectius que ens hem mar-cat en aquesta trobada són moltclars:- Impulsar la creació de xarxes delluita comuna entre diferents movi-ments locals, magrebís, mediterra-nis i internacionals.- Buscar alternatives de lluita co-muna per plantar cara a la lògicadominant del capital.- Compartir experiències i sabers adiferents nivells: organitzatius, for-mació militant, comunicació, for-mes de lluita…)

- Realitzar propostes de lluita co-munes, concreant eines, objectius,reivindicacions i iniciatives.- Elaborar un programa de lluita ide formació, concretant dates.Partim de la consciència que plan-tar cara als avenços del capital re-quereix una lluita comuna com aentitats organitzadores d'aquestatrobada. Per això, fem una crida atots els moviments que hi han par-ticipat i als que no han pogut parti-cipar-hi per reforçar la coordinacióde lluita que ja existeix, utilitzantels mitjans disponibles (Internet,llistes de correus…) i que s'incor-porin a aquesta dinàmica obertaper desenvolupar-la i ampliar-la através d'una coordinació cada ve-gada més real de lluita contra l'aturi l'exclusió social.

Fem una crida per realitzar unalluita comuna, per celebrar al Ma-rroc, a final de juliol del 2006.

També cridem tots els movi-

ments de lluita internacionals pertal que el 16 de maig sigui declaratDia de Lluita Internacional contral’Atur, dia que coincideix amb l'as-sassinat del màrtir de l’ANDCMMustafa El Hamzaoui.

El VIII Congrés de l’ANDCM,que se celebrarà a l'octubre de2006, serà l'ocasió per tenir unanova trobada que continuï treba-llant en els objectius marcats, a tra-vés d'un taller obert a totes les or-ganitzacions a nivell nacional iinternacional. Volem expressar elnostre compromís a reforçar elsllaços de solidaritat, suport mutu ide lluita comuna entre els movi-ments de lluita d'ambdues ribes,nord i sud, per plantar cara a lesagressions de la globalització capi-talista i a les barreres que s'alcencontra la lliure circulació de la per-sones i dels pobles, lluitant contratotes les lleis que violen els dretsdels i les immigrants.

Els dies 13 i 14 de maig, la CGT va organitzar aRabat (Marroc) conjuntament amb les associacionsde diplomats en atur del Marroc i de Tunísia,ANDCM i LTDC respectivament, una trobada inter-nacional sobre exclusió social, atur i immigració, enla línia que està portant a terme la CGT d'incremen-tar les relacions i el treball conjunt amb organitza-cions i col·lectius dels països del Magrib, i d'impul-sar xarxes de resistències entre les dues ribes de laMediterrània.

En aquesta trobada havien de participar-hi sindi-

cats, col·lectius i associacions d'aturats del Marroc,Tunísia, Algèria, Itàlia, l’Estat francès i l’espanyol,però la falta de recursos econòmics va impedir quemolts d'ells poguessin finalment desplaçar-se aRabat.

L'altra nota negativa la va posar el govern marro-quí, que en una mostra més del seu caràcter repres-siu, va prohibir que la trobada es realitzés en el localon estava inicialment prevista, l'Escola Nacional dela Indústria Mineral, i per això va haver de ser tras-lladada als locals del sindicat UMT a Rabat.

Trobada sobreexclusió social, atur iimmigració a Rabat

Comunicat final de la Trobada

Amb la visita, esvolen consolidar

les relacionsinternacionals

amb els sindicatsde la resta de la

Mediterrània

SOCIALLa importància de lligar la lluitacontra l’explotació multinacional aAmèrica amb les polítiques a Europa

Campanya "Repsol 2006,Contrajunta d'Afectats"

Es nacionalitzen els hidro-carburs a Bolívia, i lestransnacionals com Repsol

YPF temen per les seves inver-sions. I si parléssim de la sevairresponsabilitat social corporati-va?

L'anunci de nacionalització delshidrocarburs a Bolívia ha generatgran preocupació tant en les em-preses petroleres que exerceixenactivitats en aquest país com en elsgoverns europeus, entre ells l'es-panyol. No obstant això, les mesu-res preses per a la recuperació deBolívia dels seus recursos naturals,realitzades amb l'esperança de mi-llorar les condicions de vida de lapoblació, se sustenten en l'estricterespecte de la Constitució Bolivia-na, i operen un canvi important enels contractes amb les empresespetroleres que violaven la legisla-ció d'aquest país.

Per altra banda, no només s'hande considerar les inversions d'em-preses com Repsol YPF a Bolívia,sinó també els impactes ambien-tals, socials i culturals que han pro-vocat en espais naturals protegits icomunitats indígenes, que consti-tueixen un deute ecològic de l'em-presa amb Bolívia. Repsol YPF hagenerat impactes similars a Equa-dor, Argentina, Colòmbia i altrespaïsos on es troba activa.

Així, som testimonis d'una acti-tud d’irresponsabilitat social cor-porativa per part d'aquesta empre-sa. Conscients de la faltad'informació de l'opinió pública al'Estat espanyol, i sobretot delspropis accionistes de Repsol YPF,diversos col·lectius de Catalunya ide la resta de l'Estat espanyol vanllençar la Campanya "Repsol 2006

- Contrajunta d'afectats", amb l'ob-jectiu de visibilitzar els impactessocials, ambientals i culturals del'empresa, amb tot un seguit d'ac-cions prèvies a la Junta d'Accionis-tes de Repsol YPF que s'havia derealitzar a Madrid el 16 de juny.

La Campanya aspirava també agenerar una reflexió col·lectivasobre un model energètic sustentaten el petroli, els impactes del qualporten actualment al planeta a unasituació de col·lapse ambiental, ienfront d’aquesta insostenibilitathem de qüestionar la nostra mane-ra de vida i de consum. En el marcd'aquesta campanya, els diferentscol·lectius que li donaven suport,es proposaren realitzar una Contra-junta d'Afectats paral·lela a laJunta d'Accionistes de RepsolYPF, a la qual convidarem a afec-tats de diferents països d'AmèricaLlatina, Canàries, Puertollano i Ta-rragona.

Dins els actes realitzats, a nivellde Catalunya, les Campanyes "Qui

deu a qui?" i "Repsol 2006. Con-trajunta d’Afectats" van organitzarel Seminari "Impactes socials i am-bientals de Repsol YPF en el Nordi el Sud" que va tenir lloc el dissab-te 13 de maig en la Facultat d'E-conòmiques de la Universitat deBarcelona, comptant amb la parti-cipació de 75 persones. Després dedues presentacions sobre la vincu-lació de Repsol YPF amb el DeuteEcològic, la Crisi Energètica i lacorrosió de la Sobirania dels Po-bles, representants de l'Assembleadel Poble Guaraní – Itika Guasu(APG, Bolívia) van ressaltar elsimpactes socials, ambientals i cul-turals que han generat les activitatsde la petroliera en el seu territori.Van destacar en particular que lapresència de Repsol YPF en lesseves comunitats no ha implicatdesenvolupament, i que al contrari,ha representat un greu dany a lesseves tradicions i condicions devida, així com greus perjudicis pera la salut dels habitants.

Posteriorment es va realitzar unteatre-acció en l'Avinguda Diago-nal, que va simbolitzar els dife-rents tipus d'agressió que ha prota-gonitzat Repsol YPF en els païsosdel Sud i del Nord.

Per altra banda, el diumenge 14de maig, conjuntament amb els re-presentants indígenes bolivians,més de 60 persones es van reunir a

Tarragona, van realitzar unaroda de premsa i van iniciar unaMarxa Popular des de Constantícap a la petroquímica de RepsolYPF amb l'objectiu de fer visibledavant la població local la “irres-ponsabilitat social corporativa”que caracteritza a l'empresa. Vanlliurar als empleats de la plantal'informe “Impactes ambientals,socials i culturals de Repsol YPFen territoris indígenes de Bolívia”elaborat per la APG-Itika Guasu.

Més informació: http://www.rep-solmata.info i repsolmata@movi-ments.net

La lluita per l’aiguaserà una de lesprioritàries delspropers anys

L’imperialismedels míssils

Fernando Hernández Holgado(Assemblea Antimilitarista de

Catalunya)

Els i les alumnes d’història con-temporània, de polítiques i, fins itot, de periodisme estan d’enhora-bona si paren atenció a l’actual pro-jecte Bush de desplegar un escutantimíssils a l’Europa Oriental. Laidea és establir bases de míssils atota la frontera est -Bulgària, Ro-mania- capaços d’interceptar d’al-tres de tipus intercontinentalllençats pel govern d’Iran. Si noper als actuals estudiants, per a quija obríem els diaris als vuitanta elprojecte recorda massa al dels fa-mosos Euromíssils, per a dissuadirun hipotètic “atac preventiu de laURSS” amb armes atòmiques: pot-ser aquesta cançó sí que els sona,com a conseqüència del revivalmusical d’aquells temps que estempatint.

Els ingredients d’ambdós projec-tes són els mateixos i així, en com-parar-los, els nostres alumnes tin-dran una oportunitat immillorableper a entendre de què anava allò-dels Euromíssils en l’assignaturacorresponent de la “guerra freda”.Primer, un enemic convenientmentdemonitzat: abans el comunismesoviètic, ara l’Iran terrorista-isla-mista. Segon, una mentida geganti-na construïda per la CIA i el Com-plex Militar-Industrial. Capnovetat, sobretot després del que hapassat amb les armes de destrucciómassiva d’Iraq. Si durant la guerrafreda la URSS es reservava milionsde soldats per atacar Europa Occi-dental -després es va veure queprou en tenia amb reprimir els seussatèl·lits-, ara Ahmadineyan prepa-ra el conegut atac nuclear contraEuropa Oriental.

I tercer i fonamental, l’objectiudel muntatge: del que es tracta noés en realitat de combatre l’espan-tall, sigui aquest roig comunista overd islàmic, sinó d’utilitzar-locom a pretext per a controlar políti-cament el presumpte aliat de torn.Abans, als vuitanta, tocava GranBretanya, els Països Baixos i Ale-manya, amb els primers vagits dela Unió Europea. Ara és el momentdels antics satèl·lits, la Nova Euro-pa. D’aquesta manera podem ex-treure la conclusió per als nostresestudiants: rere l’armamentisme ila indústria militar s’amaga semprela política exterior manipuladora,impositiva, intervencionista impe-rialista? Ens atrevirem a rescataraquesta paraulota dels manualsd’estudi?

Catalunya. Juny de 200618

BALA PERDUDA

Tres de Gràcia: cas arxivat!Alerta Solidària

L’Audiencia Nacional ha con-firmat el que els més opti-

mistes pronosticaven: la por a ferel ridícul ha deixat per fi els Tresde Gràcia sense judici!

Considerem aquest fet com unavictòria crucial aconseguida pelconjunt de l’Esquerra Independen-tista, que no ha dubtat mai a tancarfiles en la defensa de tres com-panys que durant 4 anys han estatamenaçats per una trama policial

de ficció que perseguia en el seumoment desactivar la capacitat delluita de l’Assemblea de Joves deGràcia.

No ho van aconseguir. Ara, mésfortes que 4 anys enrere, l’AJG, icom ella, tots els altres col·lectiuspopulars i revolucionaris del barri

de Gràcia, afronten els nous reptesdel dia a dia amb més serietat, ca-pacitat, eficàcia i credibilitat quemai.

Als Tres de Gràcia, a les sevesfamílies, als companys i a les com-panyes, a tots i a totes les que hoheu fet possible... Felicitats!

Sabem que aquesta notícia ésfruit d’un esforç col·lectiu molt im-portant. És moment de celebració,però també per prendre conscièn-cia de la necessitat d’emprendreamb ambició, diàriament, projec-

tes que superin definitivament elsmarcs polítics i econòmics que fanpossible operacions de càstig con-tra aquells qui, enfrontant-se sensepor a la seva injustícia, ho donentot per a oferir solucions per a tots itotes.

Una vegada més, una reflexió:Unitat!

Fins la destrucció dels seus Es-tats!

Vegeu-ne la nota informativa ala web dels Tres de Gràcia:www.tresdegracia.net

Denúncia contra lespolítiques de Repsol

Catalunya. Juny de 2006 19

Vicent Boix

Bolívia

En l’índex de desenvolupament delPrograma de les Nacions Unidesper al Desenvolupament (1), Bolí-via ocupava el lloc 113 a l’any2005. L’Estat espanyol el 21. L’es-perança de vida era de poc més de64 anys. L’Estat espanyol sobre-passava els 79. L’analfabetisme enadults afectava al 13,5% de la po-blació del país sud-americà, mentreno arribava al 3% a l’Estat espan-yol. El nombre de metges per cada100.000 habitants era de 73 a Bolí-via, front als 320 de l’Estat espan-yol, el 549 d’Estats Units o els 591de Cuba. El parts atesos per perso-nal mèdic suposava el 65% del totala Bolívia, el 99% a Estats Units iArgentina, i el 100% a Cuba, Uru-guai i Xile. La desnutrició afectavael 21% de la població bolivianaentre els anys 2000-2002, mentreque aquest percentatge era del 5% aMèxic i 4% a Costa Rica. La taxade mortaldat infantil a Bolívia erade 53 xiquets morts per cada 1.000naixements a l’any 2003, front als 4de l’Estat espanyol, els 6 de Cuba iels 7 d’Estats Units.

L’informe “Panorama Social”(2) de 2005, de la Comissió Econò-mica per Amèrica Llatina(CEPAL), descobria amb dades del’any 2002 que, entre un 20 i un30% de la població boliviana nogaudia d’una font adequada d’ai-gua. Aquest mateix percentatge eraaplicable entre els joves de més de18 anys, però amb menys de 5d’estudis. Més del 40% de la socie-tat patia amuntegament, no posseïaun sistema adequat d’eliminaciód’excrements i el sòl de les sevescases era de terra. Entre els infantsde 7 a 12 anys, més del 40% noacudien a cap establiment educatiu.I entre el 30 i el 40% de la societatboliviana no tenia servei sanitari nielectricitat.

A l’any 2002 i segons la mateixafont (3), el 62,4% de la població es-tava per sota de la línia de la pobre-sa i un 37,1% era indigent, mentrela mitja al continent era d’un 44 iun 19,4% respectivament.

Les dades del Banc Central deBolívia (4) mostraven que, el deuteextern l’any 2005 era de 4.961,6milions de dòlars. 300 milions mésque en 1996. El PIB per a 2004 erade 8.758 milions de dòlars segonsl’Institut Nacional d’Estadístiques(5). Amb dades de 2004, el deuteextern suposava més del 57% delPIB.

Aquesta caòtica i desigual situa-ció s’ha traduït en nombroses mo-bilitzacions que van acabar amb elsgoverns de Sanchéz de Lozada

l’any 2003 i Carlos Mesa el 2005.En esta conjuntura, Evo Moralesguanya les eleccions el desembrede 2005 amb un 54% dels vots.

Repsol - YPF

En informació obtinguda en la sevapàgina web (6), la multinacionalhispanoargentina va obtenir uns be-neficis nets de 3.120 milions d’eu-ros al 2005, gràcies en part, a la pu-jada dels preus del petroli. Això varepresentar un increment d’un29,4% respecte al 2004.

Segons un informe d’Intermon-Oxfam (7), des de les privatitza-cions i capitalitzacions de 1996, lesempreses establertes a Bolívia hanreportat al govern regalies per valordel 18%, en aquells camps que noestigueren en producció abans d’a-quell any (el 95% de les reservesactualment). Aquest tribut és el mésbaix de la regió i segons el Ministe-ri de Desenvolupament Econòmic,les condicions excessivament favo-rables per a les empreses impediràa l’estat l’ingrés de 3.152 milionsde dòlars entre 1996-2006. Quanti-tat equivalent al 63,5% del deuteextern. De fet, sols les reserves degas existents permetrien pagar 13vegades el deute extern i 130 la in-versió pública anual.

Abans de 1996, la empresa esta-tal YPFB aportava a l’estat unamitjana de 400 milions de dòlars al’any, és a dir, més del 30% de la re-captació del Tresor General Nacio-nal (TGN). El 2001 aquesta xifrava baixar a menys de 200 milions ia un 12% dels ingressos del TGN, apesar de l’increment de la produc-ció experimentat. A nivell de Rep-sol i segons “La Razón”, la contri-bució en 2002 de la major empresapropietat de la multinacional va serdel 0,14% del TGN. De 2001 al2002 aquest valor va caure en mésd’un 76%.

José María Vera Villacián, direc-tor d’Estudis de Intermon-Oxfam,afirma en un article en “Cinco días”que Repsol té una posició dominantal mercat dels hidrocarburs boli-vians amb un 30% del total del sec-tor a l’any 2001. Indica que direc-tius de l’empresa han manifestatque per cada dòlar invertit a Bolívias’han guanyat 10, quan la rendibili-tat òptima en aquest sector pot serd’1 a 5 i fins i tot d’1 a 3. A més, lesprivatitzacions començades el 1996a favor d’empreses estrangeres, hanprioritzat les exportacions per laqual cosa la ciutadania s’ha vistobligada a comprar el gas a preusinternacionals, que en molts casosha resultat prohibitiu per al sectormés pobre de la societat.

Segons aquest article, els llocs detreball creats són mínims i les acti-

vitats d’exploració i explotació hangenerat nombrosos i greus impac-tes ambientals i socials, al desenvo-lupar-se en parcs naturals i terreshabitades per poblacions indígenes.La compensació a les comunitatslocals pel dany infringit -en parau-les de Vera Villacián- ha sigut“…voluntària, econòmicamentirrellevant, i els primers anàlisissobre la qualitat de l’aigua enaquestes zones donen resultats pre-ocupants sobre el seu impacte en lasalut” (9).

És tant l’oblit al medi ambient,que Intermon-Oxfam ha denunciatque un Estudi d’Avaluació d’Im-pacte Ambiental, sobre una activi-tat dins d’un parc natural, estavaformat únicament per 4 fulls. En unaltre lloc, l’estudi el va fer una con-sultora nord-americana copiantparàgrafs idèntics a altres avalua-cions (9). L’escassa preocupació entot allò aliè al pur procés productiutambé ha derivat en conseqüènciestràgiques. Les organitzacions Equi-po Nizkor i Derechos HumanRights van informar, en juny de2005, sobre la mort de dos personesque es van cremar a les rodaliesd’un pou de Repsol amb possiblesfugides de gas (10). Totes aquestesdades, unides al descobriment d’unpresumpte cas de contraban de pe-troli, donen una idea mínima de lafosca i còmoda trajectòria empresa-rial a Bolívia de Repsol i altrestransnacionals.

Esclata el galliner

En juliol de 2004, més del 89% della ciutadania va donar suport a lanacionalització dels hidrocarbursmitjançant referèndum. El governde Mesa va mirar a un altre costat ila decisió no va quallar mai. Enmaig de 2005, una nova llei vapujar els diferents impostos a lesempreses privades, del 18% d’a-bans al 50% i no en tots els camps.

Aquesta postura va resultar insufi-cient per a la societat civil, a pesarque l’estat va obtenir 460 milionsde dòlars aquell any.

La denominada nacionalitzacióiniciada per Morales, pretén acon-seguir per a l’estat el 82% de lesutilitats en dos pous gegants. Laresta de camps continuarien en el50% existent. A banda ha naciona-litzat algunes accions per recuperarel control sobre algunes empresescapitalitzades 10 anys arrere. Totesaquestes mesures estan sotmeses apossibles negociacions entre lesparts. En paraules del vicepresidentÁlvaro García Linera, amb aquestanova llei es pretén recaptar 300 mi-lions de dòlars extres, per sumar untotal de 780 anuals (11).

Mentre això passava a Bolívia,en altres països saltava l’alarma.L’Estat espanyol ha encapçalat unvergonyós, gelat i tergiversat atac anivell polític i mediàtic. Hem vist illegit a polítics de tots els colors, ar-ticulistes i tertulians de migdia, cri-ticar a Morales en nom dels interes-sos d’Espanya, quan REPSOL ésuna empresa privada, que al igualque altres, bons beneficis ha obtin-gut gràcies a l’alçada del preu inter-nacional del petroli. La majorias’estreny el cinturó i ells s’omplinles butxaques. REPSOL està for-mada per accionistes nacionals i es-trangers, i en tot cas, el govern estàdefensant els interessos d’un mi-croscòpic percentatge d’espanyols.

Que trist ha estat escoltar a Zapa-tero, Moratinos, Solana, Rajoy o al-gunes veus de l’emissora de laConferència Episcopal. Socialistesuns i catòlics els altres. Immunes ala tragèdia del poble bolivià. Com-plaents amb l’espoli dels recursos.Agressius davant l’exercici de so-birania i justícia d’un poble massa-crat, empobrit i famolenc. Poquesvegades se’ls ha vist assenyalar idespullar la greu desigualtat i elcomportament de les empreses

transnacionals. Contràriament tit-llen de populista a Morales i afir-men que arruïnarà al país, com si elpaís no estigués ja arruïnat. Curióspaís Espanya, que acusa a Moralesmentre premia a la duquessa d’Al-ba o al Bill Gates.

La CEPAL deia al seu informe“Panorama Social” de l’any 2004que “Millorar la distribució de l'in-grés és un imperatiu ètic que, amés, permetria incrementar la taxade creixement. La dolenta distribu-ció de l'ingrés i, sobretot, la dolentadistribució de la riquesa tenen con-seqüències negatives…”(12) Mo-rales ha donat el primer pas i eltemps dirà la resta.

Notes:(1)

http://hdr.undp.org/reports/global/2

005/espanol/pdf/HDR05_sp_HDI.

pdf

(2) http://www.eclac.cl/publicacio-nes/DesarrolloSocial/8/LCG2288PE/PSE2005_Sintesis_Lanzamien-to.pdf(3) http://www.eclac.cl/publicacio-nes/DesarrolloSocial/8/LCG2288PE/PSE2005_AnexoEstadistico.pdf(4) http://www.bcb.gov.bo/deuda-externa/documentos/general/doc_1-6-1__4813.pdf(5) http://www.ine.gov.bo/asp/indi-cadores.asp?TI=2(6) http://www.repsolypf.com/Co-munes/Archivos/4T05_NOTA_RDOS_esp_mod__158228.pdf(7) “Repsol YPF en Bolivia: unaisla de prosperidad en medio de lapobreza”, maig de 2004, ahttp://www.intermonoxfam.org/unid a d e s i n f o r m a c i o n / a n e -xos/2988/0_2988_150704_Rep-sol_Bolivia.pdf (8) VERA, J.M.: “Repsol y Boli-via, matrimonio de conveniencia”,a “Cinco días”, Madrid, Espanya, 1d’abril de 2006, a http://www.cin-codias.com/articulo/opinion/Rep-sol/Bolivia/matrimonio/convenien-cia/cdscdi/20060401cdscdiopi_4/Tes/(9) “Repsol YPF en Bolivia: unaisla de prosperidad en medio de lapobreza”, maig de 2004, ahttp://www.intermonoxfam.org/unid a d e s i n f o r m a c i o n / a n e -xos/2988/0_2988_150704_Rep-sol_Bolivia.pdf (10) http://www.derechos.org/niz-kor/bolivia/doc/surubi.html(11) ABI: “García Linera pide a losbolivianos defender la nacionaliza-ción de los hidrocarburos”, a “LosTiempos”, La Paz, Bolivia, 1 demaig de 2006, en http://www.los-tiempos.com/noticias/30-04-06/01_05_06_ultimas11.php (12) http://www.eclac.cl/publica-ciones/DesarrolloSocial/0/LCL2220PE/PSE2004_Cap1_Pobreza.pdf

SOCIAL

Sobre la nacionalitzaciódels hidrocarburs a Bolívia

Catalunya. Juny de 200620

OPINIÓ-SOCIAL

Privatització dels serveis del’aigua: el negoci del futur

Atenes, escenari d’una nova trobada del Fòrum Social EuropeuCol·lectiu Catalunya

L’Assemblea de MovimentsSocials del diumenge 7 de

maig va posar el punt i final a la ce-lebració de la 4a edició del FòrumSocial Europeu (FSE), que va tenirlloc a Atenes (Grècia) del 3 al 7 demaig. En una sala plena a vessar,més de mil persones d’organitza-cions i xarxes de tota Europa vanaprovar un calendari de protestaper als pròxims mesos.

Les diferents xarxes temàtiquesvan presentar el seu programa detreball, així com les dates de res-pectives de mobilització. El movi-ment contra la guerra va aprovar laconvocatòria d’una setmana d’ac-cions, del 23 al 30 de setembre, pera denunciar l’ocupació a l’Iraq iPalestina i l’amenaça de guerra al’Iran. Per la seva banda, les xarxesde suport als col·lectius d’immi-grants van acordar convocar unajornada de mobilització europea a

favor dels drets dels immigrants iper exigir el tancament dels centresd’internament el dia 7 d’octubre.

Una assemblea de dones vadonar lloc a la trobada entre donesde l’oest d’Europa (veteranes enels FSE) i les seves companyes del’est, de països com Macedònia,Sèrbia, Montenegro, Albània... queper primera vegada participaven enl’esdeveniment. L’assemblea vapermetre posar en comú les con-clusions dels vuit seminaris realit-zats, en el marc del FSE, des d’unaperspectiva feminista. D’aquí envan sortir propostes unitàries demobilització com la crida a unajornada internacional contra lesviolències exercides en les dones,que es realitzarà el 25 de novem-bre, a proposta de la Marxa Mun-dial de Dones.

Per la seva banda, les donesjoves van proposar llançar unacampana comuna amb motiu de lacelebració de la Copa del Món de

Futbol a Alemanya, al juny del2006, on es preveu l’arribada alpaís d’unes 40.000 prostitutes queseran situades en macroprostíbulsa prop dels estadis de futbol.

Altres dades que caldria destacarsón les mobilitzacions previstesamb motiu de la celebració de lacimera del G8 a Sant Petesburg, aljuliol d’aquest any, i l’organitzaciódel pròxim Fòrum Social Mundial,al gener del 2007, a Nairobi(Kenya). L’agenda de mobilitza-cions aprovada a l’Assemblea deMoviments Socials es tancava ambuna crida a l’acció per la cimeradel G8 a Alemanya, al juny del2007. La propera edició del FSE escelebrarà d’aquí a dos anys, per al-ternar la realització dels fòrums so-cials regionals amb la dels fòrumsmundials, i la ciutat d’acollida esdecidirà en l’assemblea preparatò-ria del FSE al setembre.

El FSE tancava amb una partici-pació d’unes 35.000 persones. Els

convocants grecs van fer una valo-ració molt positiva tant de l’esde-veniment en si com de la massivamanifestació final del Fòrum So-cial Europeu, que va tenir lloc eldissabte dia 6 pel centre de la ciutatamb unes 100.000 persones al ca-rrer. El repte consisteix a donarcontinuïtat a la protesta més enllàd’esdeveniments i marxes pun-tuals, tant a Grècia com a la restadel continent. Els fòrums socialsreuneixen milers de persones allàon s’organitzen i la tasca pendentés sempre com canalitzar la protes-ta i mantenir el ‘tempo’de la mobi-lització.

Una de les principals aporta-cions d’aquesta 4a edició ha estatl’obertura del procés del FSE alspaïsos de l’Est.

Més informació:www.athens.fse-esf.orgwww.fse-esf.org<http://www.revoltaglobal.net>

Ecologistes en Acció

Les xifres que ofereixen elsorganismes internacionals(OMS, UNESCO, FAO)

sobre la disponibilitat d’aigua ac-tual i futura són preocupants. Si 28països van sofrir escassetat d’aiguael 1998, es preveu que el 2025 si-guin 56 països -que comprendranel 47% de la població mundial- elsque no tinguin accés a una aigua dequalitat imprescindible per a lavida.

L’anàlisi de les causes d’aques-tes xifres realitzada per institucionscom el Fons Monetari Internacio-nal (FMI), el Banc Mundial (BM),o la Unió Europea (UE) es referei-xen exclusivament a la qüestió del’augment de demanda d’aigua pelcreixement demogràfic, o com afactor imprescindible per a l’aug-ment de la productivitat.

La solució que proposen per agestionar correctament aquest béés considerar-lo com un recurseconòmic, subjecte a les lleis delmercat. El mercat regularà comse’n distribueix l’accés en funcióde l’oferta i la demanda. En altresparaules, aquestes institucions pro-mouen i donen suport la privatitza-ció del proveïment i sanejament del’aigua com a solució als proble-mes del sector.

L’eina que utilitza la UE per aimpulsar la privatització dels ser-veis de l’aigua és iniciada per l’A-cord General de Comerç de Ser-veis dins de l’OrganitzacióMundial del Comerç. Aquest acord

facilitarà la privatització dels ser-veis, inclosos aquells fonamentalsper a la vida, com l’aigua.

L’Estat espanyol no s’escapad’aquesta dinàmica. Actualments’està produint un procés de priva-tització, que intenten justificar ar-gumentant que es produiria un in-crement de l’eficàcia en laprestació dels serveis com a conse-qüència d’una major competitivi-tat. Només el 2004 la ciutadania del’Estat espanyol es va gastar 1.750milions d’euros en aigua mineral.

La privatització del’aigua en l’Estat?

Segons dades de l’Associació Es-panyola de Proveïment i Saneja-

ment, el 52% del proveïment d’ai-gua a les poblacions està en mansdel sector públic, el 36% en mansprivades, l’11% en mans d’empre-ses mixtes i l’1% restant té altressistemes de gestió.

Realment es poden obtenir elsbeneficis d’eficiència i qualitat enla gestió privada d’un servei de pri-mera necessitat com és el proveï-ment urbà? Quines conseqüènciesté la seva privatització?

-Sorgeixen monopolis en elsquals participen grans inversorsque, per les seves estructures em-presarials, no poden ser controlats.Aquesta situació es reflecteix enl’Estat espanyol on dos grups em-presarials, Aigües de Barcelona iFCC -a través d’Aqualia-, contro-

len el 80% del negoci privat del’aigua.

-Les autoritats locals perden elcontrol dels serveis urbans.

-Debilitament dels organismespúblics responsables de regular icontrolar la planificació dels ser-veis de l’aigua per la subcontracta-ció dels serveis i funcions.

-La subcontractació dels serveistècnics té com a conseqüència l’a-baratiment de les inversions, el queafavoreix el manteniment d’unaplantilla de treballadors/es molt re-duïda en condicions laboralsprecàries, amb la qual cosa minvala qualitat del servei

-Els beneficis no es reinvertei-xen en una millora de la qualitatdel servei o amb qualsevol altreobjectiu d’interès social.

-Pèrdua de qualitat de l’aigua,fonamentalment en paràmetres di-fícilment qualificables com és elsabor i l’olor.

-Falta de transparència en la ges-tió.

-Increment dels preus amb l’úni-ca fi d’augmentar els beneficis em-presarials. Sense consideracionssocials sobre les persones sense re-cursos, la manca de l’accés en ba-rris més desafavorits, el nivell deresponsabilitat en el consum, etc.

-No es tenen en compte qües-tions mediambientals com la pro-tecció de les aigües subterrànies od’ecosistemes fluvials.

-Qualsevol política d’estalvi, fo-namental per a un ús racional del’aigua, xoca amb els interessos del’empresa privada. A més consum,més beneficis.

La Rosa de Focpeta de debò!

Josep Cara Rincón (Berga)

Durant aquests darrers anys, esparla de la “memòria històri-

ca”. Ara sí que toca, però amb con-dicions, és clar. Es pot fer “memò-ria històrica” i fins i tot viure d’aixòfent propaganda de qui pagui mi-llor, això sí, cal que la història dequè es parli estigui morta. Morta ienterrada en algun museu o qualse-vol altra institució de les que certi-fiquen la mort. Morta, manipuladai al servei del sistema.

Republicans de nom i antics psu-queros enverdits es barallen per re-partir-se el pastís de la memòria.Mentre, els llibertaris fem petitescoses que difícilment es visibilit-zen (la Marxa-Homenatge als Ma-quis des de 1999 per exemple) osimplement no fem res, ens dedi-quem a barallar-nos entre nosaltresque sempre ve de gust.

En el darrer any, Turisme Tàcticha fet per Barcelona una “Ruta del’anarquisme” en què hem assistitun bon nombre de “freakis lliberta-ris” de totes les espècies. De la rutan’he sentit crítiques bones i dolen-tes i jo mateix n’he parlat bé i ma-lament, com cal. Just un dels errorsmés greus és presentar l’anarquis-me com a quelcom mort. Nomésmorts i antigues bombes. Però mésval això que res, no?

Mentre, els polítics i els seus ser-vidors de les universitats catalanesfan calés i construeixen una histò-ria semblant als pamflets amb quèens omplen les bústies cada quatreanys i ens acusen als “altres histo-riadors” de practicar una històriamilitant acrítica i plena de ressenti-ments. Acrítica no, però de ressen-timent cap al vostre món tant comvulgueu. De l’anarquisme no se’nparla o se’n parla a mitges, adap-tant-lo, “democratitzant-lo”, com sies tractés de quelcom mort. Això,però, no és cert. L’anarquisme ésviu i la Rosa de Foc no és morta,perquè mentre hi hagi injustícia hihaurà anarquistes. És viva i és tanincòmoda com el passat que es volnegar. I és que, per exemple, men-tre hi hagi presons i explotadors depresos que se salten qualsevol drethumà, hi haurà lluita. I no és quecombregui amb la sopa d’all inven-tada per volguts teòrics italians,però és que no cal. La cosa és sen-zilla. Per sentir el sentiment de jus-tícia i llibertat al cor, no cal llegirmassa. Cal, per tant, recuperar lamemòria històrica de l’anarquisme,amb tota la seva complexitat, ambtotes les seves contradiccions, peròsense buidar de contingut aquestahistòria que encara no s’ha acabat.La millor manera d’acabar aquestprecipitat text: prou repressió a l’a-narquisme, llibertat a les preses iamunt les que lluiten!

SALUT I ANARQUISMES

Catalunya. Juny de 2006 21

OPINIÓ

SMS, SomMovimentsSocials

Carlus Jové(contact@carlusjove.net)

És urgent que tot/a activista bus-qui la millor oferta de telefo-

nia mòbil i de connexió a Internetabans que sigui massa tard. Les ex-cuses per no entrar a l’era digital iintentar esquivar la modernitat tec-nològica ja no valen. Estar “con-nectat” és un deure militant tant omés important que estar subscrit ala publicació del teu sindicat o por-tar a la cartera el carnet del partit.Qui no ho estigui, es perdrà lesconvocatòries informals i espontà-nies que cada cop més proliferendins els moviments socials i popu-lars.

Bé, tampoc és per alarmar-se,però és sorprenent l’abast de lescrides via correu electrònic que hanestat capaces de convocar milers depersones, ja sigui per divertir-se abase de calimotxo o per reivindicarun habitatge digne. Els movimentssocials, o més apropiat en aquestcas, els moviments tecnosocials jaens van demostrar les seves possi-bilitats aquell memorable 13 demarç, data en què he de reconèixerhaver ajudat a Vodafone a enriquir-se una mica més.

Aquest tipus de cites, especial-ment la de l’habitatge digne, ensrecorden que tot sovint la iniciativaanònima i informal aconsegueixallò que l’esquerra organitzada “detota la vida” no ha estat capaç d’or-ganitzar. Lluny de desanimar, el fetens mostra que les possibilitatsexisteixen, i que potser el queconvé és reflexionar a fons sobre elcanal i les formes de treball, quesovint limiten l’abast de les nostrespropostes.

És innegable que tant la convo-catòria de l’habitatge com la del‘botellón’ no haurien estat les ma-teixes sense la transcendència me-diàtica de què van gaudir. Però almarge de consideracions, el subs-trat existeix i és important sabertreballar amb ell. Per experiènciahistòrica, sabem que les iniciativespopulars espontànies que sorgeixendel no-res van diluint-se a poc apoc si no hi ha un impuls per partde l’esquerra organitzada. I quequedi clar que impuls no significaintrusió, sinó tot el contrari.

La primera convocatòria per unhabitatge digne fou impressionant.La segona ja fou un pèl més fluixa.Ara caldrà veure què passa amb latercera i la quarta, si és que n’hi ha.En certa manera, tindrà molt aveure amb com responguem els“organitzats”, ja que podem aportartot allò que un moviment d’aques-tes característiques no té: canals dedifusió propis, sales de reunió, con-nexió amb els llocs de treball...

OPINIÓ: Prostitutes, les dones com a subjectes de decisió

Evitem la falsa moral

OPINIÓ: Jóvens, entre l’entrompada i la reivindicacióAntonio Pérez Collado,

secretari general de laCGT del País Valencià

En molt poc temps el consummassiu i col·lectiu d'alcohol

per part d'amplis sectors de la jo-ventut, l’anomentat ‘botellón’ oentrompada, ha estat elevat per l'o-pinió publica i pels mitjans de for-mació de masses que la sustenten ala categoria de fenomen social.S’ha moralitzat molt sobre aquestfet i fins i tot feia la sensació quealguns mitjans de comunicació di-fonien insistixen-tement les convo-catòries per després lleçar-se con-tra els seus organitzadors,ratllant-los de consumistes i irres-ponsables. Eixa actitud contrastaclarament amb el silenci que eixosmateixos creadors d'opinió vanguardar davant de la convocatòriade concentracions en els principalsciutats espanyoles per denunciar laprecarietat que afecta els jóvens iels alts preus de la vivenda, que

van tenir lloc el mes de maig, i enles quals hi van participar diversosmilers de jóvens.

Encara que el costum d’ingerirgrans dosis d’alcohol, generalmentde poca qualitat, en elles places iparcs dels nostres inhòspites ciu-tats, comença a ser un problemapreocupant -no sols pels sorolls i labrutícia que representa per al veï-nat dels zones afectades, sinó espe-cialment pel que de símptomad’una crisi social latent poden teniraquestes borratxeres generalitza-des dels nostres jóvens i adoles-cents-, convindria recordar (abansde parlar contra els xavals adeptesa eixe ritual de bufa general) quetots hem estat jóvens, i que la ma-joria dels qui ens pentinem els ca-bells blancs vam ser seguidors ipartícips d'altres modes tan poccompreses pels nostres pares comho és ara la del ‘botellón’.

En èpoques anteriors han estat elrock and roll, el cabell llarg, la mi-nifaldilla, els porros, les discote-

ques o qualsevol altra moda el queha anat deslligant les ires successi-ves de generacions de pares obli-dadissos dels seus propis excessosjuvenils. Acceptat, per tant, que lajoventut pot ser una malaltia que esguareix amb el temps, interessariamolt mes vore si en els hàbits delsjóvens del tercer mil·lenni hi haquelcom que no hagen tingut altresfornades de xics i xiques amb gan-yes de passar-ho bé, estar amb elsseus amics i descobrir eixe móndels majors que tants disgustos idesenganys ha de proporcionar-losen no massa temps.

Aquesta del ‘botellón’ i la ‘litro-na’ és una generació que s’ha criatdins de la societat de consum i elneoliberalisme econòmic, que hoha tingut tot; tot menys uns paresi/o una escola que els orientara, in-formara i interessara respecte a al-tres valors molts mes ètics i solida-ris que el consumisme, lesmarques, el futbol, la velocitat o lateleescombraria en què han crescut

al costat d'uns progenitors cecs peldiners, les propietats i l'èxit fàcil.

Però, com en tot, no és bo ni justgeneralitzar, ja que no tots els jó-vens viuen exclusivament per al‘botellón’.

En qualsevol manifestació, en lamajoria de les mobilitzacions so-cials, en les organitzacions solidà-ries, etc. els jóvens solen ser sem-pre majoria i participar-hi amb mésentusiasme. Per a comprovar-hono cal anar-se'n a França, encaraque allí la joventut acaba de donar-nos algunes lliçons magistrals. Elsjóvens necessiten espais per rela-cionar-se i aquesta societat no li’lsofereix, llevat que vulguem per alsnostres fills les zones comercials,els parcs temàtics, les discotequesde luxe o els bars de copes on qual-sevol consumició els pot costar elsou d’un dia (i això als afortunatsque tenen algun treball-fem). Seriamolt més positiu intentar canviaraquest model de societat que, sin-cerament, no ens agrada.

Isa Garnika, Sanitat Barcelona;Araceli Prieto, Activitats

Diverses Sabadell; i CarmeÁlvarez, Administració Pública-

Generalitat Barcelona

Dones Lliures, organitzacióafí a la CNT en els anys30, defensava el dret de

les dones a l’educació, la salut, eldivorci, l’avortament. No obstantaixò, va mantenir sobre les prosti-tutes una actitud compassiva comsi fossin eternes menors d’edat, in-capaces de constituir-se en subjec-tes de decisió. Significatiu d’aixòva ser el famós cartell en el qualapareix una prostituta tuberculosaa la qual DL fa una crida per a“lliurar-se de la xacra de la prosti-tució”.

Molt de temps ha passat des dellavors, però en no existir un debata la CGT sobre les treballadoresdel sexe, tenim actituds tan diver-ses que van des de la compassióper les prostitutes fins a la realitza-ció d’una xerrada, convocada perla Federació Local de Barcelona,amb una potent empresària delsexe.

Per tot això, les autores d’aquestarticle hem considerat importantfer nostre el document de LICIT,agrupació formada per grups dedones que treballen amb les emi-grants treballadores del sexe a Bar-celona.

Aquest grup està liderat, entred’altres, per dones tan reconegudescom Dolores Juliano, antropòlogaconeguda i reconeguda per molts imoltes de l’afiliació de CGT.

Document de LICITsobre les personesinserides en laindústria del sexe.

Propostes urgents per garantir laseguretat i l’exercici dels seus dretshumans de les dones que treballenen el sector del sexe, especialmentaquelles que es troben en situaciód’irregularitat:

Totes les polítiques han de teniren compte la multiplicitat de fac-tors que incideixen en el fenomendel sexe de pagament a escala locali transnacional.

S’han de deixar de banda els dis-cursos de caire moralista respectedel sexe de pagament i la visió vic-timista respecte de les dones, així

com desfer els conceptes que ne-guen l’enorme diversitat i comple-xitat del fenomen.

La tendència moralista ajuda a lacriminalització del col·lectiu i aug-menta la desprotecció i exposició amultitud de discriminacions iviolències.

Defensem el dret a treballar en elsector del sexe amb garanties deseguretat i bones condicions de tre-ball.(...)

Els gestors polítics han de treba-llar per garantir l’eficàcia en la llui-ta contra les xarxes delictives queatempten contra la llibertat i la in-tegritat de les dones, així com re-soldre la indecent falta de recursos,estructura i mecanismes adequatsper acollir les dones que denuncien

tràfic i violència en l’experiènciamigratòria.

Modificació de la Llei d’Estran-geria i el Dret Laboral amb pers-pectiva de gènere i per la igualtat icontra la discriminació i la violèn-cia contra les dones, així com apro-fundir en el reconeixement social ipolític de totes les dones com asubjectes autònoms.

Cal prioritzar la protecció de lesdones en situació d’explotació se-xual i violència en el projecte mi-gratori.

Recursos laborals i socials per ales dones que busquin altres alter-natives i la realització professionalen altres àmbits.

Autoorganització per a la defen-sa dels drets socials i laborals entreles dones i transexuals treballado-res del sexe.

Exercici real d’una democràciade gènere, representativa i partici-pativa.

S’ha d’abordar, entre d’altres, lavulneració de drets de les donesemigrants sobre la responsabilitatindividual i col·lectiva en el feno-men de la prostitució i l’augmentde la precarització de la vida de lesdones.

La modificació de la legislació ila creació de mecanismes eficaçosperquè els empresaris compleixintots els requisits de garantia dedrets de les persones que treballenen locals tancats. S’ha de donar su-port a la col·lectivització, autono-mia laboral i organització empre-sarial de les treballadores del sexeen la gestió d’espais i maneres deltreball sexual.

ALGUNA COSA ES MOU

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Juny de 200622

Karin Konkle

Quan explico que dono una classed’autodefensa, moltes vegadessorgeix una curiositat gairebé mor-bosa: què és això? com es fa? perquè es fa? M’agradaria contestaraquestes preguntes, però en ordreinvers. Ensenyo autodefensa a lesdones perquè sóc feminista i crecque mitjançant l’aprenentatge i ladifusió de l’autodefensa es podenassolir algunes de les fites del fe-minisme, o com a mínim avançarcap a assolir-les.

Què volem les feministes i totesles dones que practiquen l’autode-fensa?

El dret de sentir-nos segures adins i fora de casa.

El dret de mantenir relacions se-xuals només quan hi hagi un acordmutu entre adults, siguem hetero-sexuals o homosexuals.

El dret que se’ns respectin els lí-mits que marquem.

El dret de deixar una relaciósense por que ens ataquin, violin oassassinin en el procés.

El dret de vestir-nos com vul-guem, sense que es fiquin amb no-saltres.

El dret de gaudir del nostre cos ide notar-lo capaç i fort.

El dret de sentir-nos lliures isense por.

Aquestes fites són ben senzilles.Si ara mateix i de manera automà-tica encara no són una realitat pera tothom, podem aprendre autode-fensa per fer respectar aquestsdrets fins allà on puguem. Commés capacitats tinguem, millor po-drem protegir els nostres drets no-saltres mateixes, com a part d’unmoviment més general per a asse-gurar aquests drets per a tothom.

El feminisme va néixer amb laidea de canviar l’ordre social, queno garantia aquests drets per a lesdones en general, un ordre que sesostenia en dos punts principals: elconcepte de les diferències entreels homes i les dones, i el conceptede la feminitat, que se suposa queles dones havien d’encarnar.Aquests conceptes segueixen viusencara. En termes molt generals,postulen que els homes han de serforts, grans, agressius i que han demostrar confiança en ells mateixos.Han de ser capaços físicament,

però no han de controlar els seusinstints sexuals ni les seves pas-sions. De totes maneres, són ellsque han de protegir les sevesdones, ja que són més forts i ca-paços.

Les dones, en canvi, sols sónpremiades quan mostren un com-portament “femení”: agradable,servicial, suau, vulnerable (els ta-lons de les sabates i la roba ajusta-da dificulten el moviment) i de dis-ponibilitat sexual per als homes.No han de ser gaire capaces física-ment, ni tampoc fortes ni agressi-ves. S’espera que han d’evitarcoses que les deixin suades, bru-tes, malgirbades, plenes de blaus o

massa musculades. Així doncs, lasuposada diferència entre elshomes i les dones atorga un papera cadascú i els lliga tots dos a unrol i una relació determinats.

El feminisme ja fa anys que in-tenta canviar aquests papers iaquestes relacions. Tant si es defi-neixen com a feministes o no, lesdones que vénen als meus cursossolen dir que fan el curs per sentir-se més segures i que, si es trobenamb la necessitat de protegir-sed’un agressor, podran fer algunacosa. Moltes també comentenque, en general, després d’haver-hi participat, en surten amb mésconfiança. Algunes afegeixen que

l’experiència les ha ajudades a mi-llorar la relació amb el seu cos i asentir-s’hi més còmodes.

Com és el curs?El curs que imparteixo es basa enel treball sobre la connexió entre elcos i la ment per millorar la capaci-tat de defensar-se. Com a basedel nostre treball, busquem poten-ciar les habilitats següents:

Mantenir la calma (fins i tot enles situacions difícils).

Percebre correctament el quesucceeix al voltant nostre.

Escoltar la intuïció.Marcar i posar límits (amb la veu

i amb el cos).Organitzar el nostre espai físic. Alliberar-nos de les preses i aga-

fades.Concentrar i projectar la potèn-

cia física.Contraatacar.No existeix el treball teòric sense

el treball pràctic i físic. Es tractaque el cos aprengui a funcionarjunt amb la ment per protegir-nos,que adoptem nous costums físics,emocionals i intel·lectuals per millo-rar la nostra seguretat i la capacitatd’evitar que ens facin mal. Treba-llem amb els nostres conceptes,amb la mirada, la veu, la postura,com moure el cos, com utilitzar-lomés eficaçment, com mantenir lacalma, com ocupar l’espai, comcolpejar, com clavar puntades depeu, com deslliurar-nos de les di-verses agafades...

L’autodefensa no ha de ser ne-cessàriament una violència afegidaen un món que ja és massa violent.Pot ser una eina per a impedir laviolència i protegir la calma i la pau.

Karin Konkle (EUA, 1969) és llicen-ciada en Estudis del Gènere (Wo-men’s Studies) per la Universitatde Colúmbia (Nova York) i en Me-dicina Tradicional Xinesa per l’Es-cola Superior d’MTC (Barcelona), amés d’estar formada en teràpia depolaritat (Associació Espanyola deTeràpia de Polaritat). És 2n Dand’Aikido de la Ki No Ken Kyu KaiInternational Association (Yoshiga-saki Shihan) i professora d’autode-fensa per a dones; porta 18 anyspracticant arts marcials (sobretotaikido i tai txi) i 10 anys practicantmeditació.

> EL FAR

Poetes en temps deguerra i revolució: 1) 70 aniversari del’assassinat deFederico GarcíaLorca

Ferran Aisa

Durant la Segona República els actesculturals i els recitals poètics van tenirun gran pes específic, un dels escena-ris predilectes eren els ateneus, peròtambé els teatres s’omplien de gom agom. Precisament fou l’Ateneu Enci-clopèdic Popular (AEP) qui va organit-zar, el 6 d’octubre de 1935, un gran reci-tal de Federico García Lorca i MargaridaXirgu, al Teatre Barcelona. L’acte s’em-marcava dins de l’homenatge als mi-ners d’Astúries un any després delsfets revolucionaris.

La popularitat del poeta va fer petit elTeatre de Barcelona i es van haver deposar altaveus a la Rambla de Catalun-ya, L’acte va ser presentat pel presidentde l’AEP, Víctor Colomer, que va lloarl’obra del poeta i la va lligar a la causapopular. García Lorca va mostrar laseva sensibilitat: “Yo nunca he leídomis versos delante de tantos especta-dores, no porque no sea capaz, puestoque lo voy a hacer ahora, sino porquees indudable que la poesía requierecuatro paredes blancas, unos pocosamigos ligados por una armonía deamistad y un dulce silencio donde gimeo cante la voz del poeta. Un recital depoemas es un espectáculo con todaslas bellezas y agravantes del espectá-culo. Una lectura de versos por el pro-pio poeta es un acto íntimo, sin relieve,donde el poeta se desnuda y deja libresu propia voz. Sean mi pudor, mi since-ridad y vuestra buena fe los tres ele-mentos que formen el aire íntimo yclaro donde se pierdan los poemas yojalá sirvan para elevar y afirmar elánimo de los que me oyen”.

García Lorca va llegir poemes delsseus llibres “Poema del Cante Jondo”,“Canciones” i “Romancero Gitano”, idel “Poeta en Nueva York”, “Oda al Reyde Harlem” i “Son de negros”. Un delspoemes que va ser més celebrat pel pú-blic fou el “Romance de la Guardia CivilEspañola”; mentre el recitava el públicexclamà: “Visca el poeta del poble”.

Margarida Xirgu, a continuació, vallegir “La monja gitana” i “Llanto por lamuerte de Ignacio Sánchez Mejías”.García Lorca va tornar per darrera ve-gada a Barcelona el desembre de 1935,on participà en un homenatge al músicIsaac Albéniz, llegint un sonet a la sevatomba del cementiri de Montjuïc.

García Lorca, uns mesos més tard,era assassinat pels feixistes. El primerhomenatge al poeta de Granada es vacelebrar, el 13 de setembre de 1936, alTeatre Principal Palace de Barcelona,era un acte organitzat pel POUM. Noseria el darrer homenatge a GarcíaLorca, n’hi hagué d’altres, entre elsquals destaca el celebrat al Palau de laMúsica Catalana, el 11 de juliol de 1937,dins dels actes del II Congrés Interna-cional d’Escriptors Antifeixistes.

LES CGT DEL CAMP DE TARRAGONA I DEL BAIX CAMP-PRIORAT HANORGANITZAT DUES EDICIONS DEL CURS D�AUTODEFENSA DES D�UNA

PERSPECTIVA FEMINISTA QUE IMPARTEIX KARIN KONKLE

L�autodefensa i l�agenda feminista

�L�autodefensa no ha de sernecessàriament una violènciaafegida en un món que ja ésmassa violent. Pot ser una einaper a impedir la violència iprotegir la calma i la pau�

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 2006 23

> RACÓ TRANSVERSAL

Elogi del (bon)documental

Pepe Gutiérrez-Álvarez

Una de les coses bones que en el ramdels espectadors (actius) ens ha ofert elcinema ha estat la revalorització del gè-nere documental.

Un dels que més m’ha apassionat permotius propis (que no perquè sigui elmillor) ha estat “CSA: The ConfederateState of Amèrica” (EUA, 2003), expres-sió excelsa d'un subgènere que es po-dria anomenar rigorosament com a falsdocumental encara que es podria dirallò que El Roto fa respondre a unamare a la pregunta del seu fill sobre siels Reis Mags eren de debò: “Clar quesí, com tots!”.

Escrita i dirigida per Kevin Wilmott,parteix d'una hipòtesi en absolut des-gavellada: què hauria succeït si la Con-federació, els sudistes antiabolicionis-tes haguessin derrotat a la Unió enaquesta Guerra Civil nord-americanaque tan bé coneixem pel cinema?Aquesta és la gran qüestió formulada, ien la seva resposta aquest documental(fals com els altres) juga amb imatgesd'arxiu més o menys manipulades quedemostren que sense guanyar els su-distes ja van “poder gaudir” del KKKmentre que les víctimes ni tan sols vanpoder associar-se, no fóra que es mo-lestessin tant com molestaria ara unaAssociació de Víctimes de la Llei d'Es-trangeria. I les conjuga amb entrevistesamb suposats testimonis (que no tenenmassa que inventar), així com recons-truccions de velles pel·lícules, d'aque-lles en què els sudistes són cavallersamb tan bons costums com John Ca-rradine a “La diligència” o Alan Ladd a“El rebel orgullós”... Les hipòtesis sónmúltiples: Lincoln ha d’escapar gràciesa una disfressa de negre i acabarà final-ment exiliat a Mont-real com un vulgardesertor, i sense necessitat de recórrera Linberg i altres “führers” coneguts, esdóna una classe dirigent que signa unpacte de no agressió amb Hitler perconvertir als jueus en esclaus.

Kevin Willmott és un director que sapde què parla i que ha pogut fer la sevapel·lícula gràcies al suport de SpikeLee, al qual es pot recordar en aquestamostra de les venes obertes de la (notan) minoria afronord-americana. Enca-ra que orientada cap al públic essen-cialment ianqui (que bona falta li fa), alscinèfils que ens agrada conèixer lahistòria nord-americana llegint perexemple “La otra historia de los Esta-dos Unidos”, de Howard Zinn (Argitalet-ze, Hondarribia, 1999), no s'escapen al-guns dels matisos d'una història queplanteja nombroses qüestions. Perexemple, que després de segles i se-gles d’esclavisme van ser les revolu-cions democràtiques les que van aca-bar amb ell, o millor dit van començar afer-ho perquè encara cueja, per exem-ple, que el capitalisme es va fer i es vabeneficiar de l’esclavisme o, per exem-ple, que els abolicionistes van ser trac-tats d'extremistes... Què no hauríemdonat en aquells temps de cine-fòrumper tenir un film com aquest? “Mandin-go” de Richard Fleischer, també servia.

Comissió Organitzadora de laVIII Marxa-Homenatge als

Maquis 2005

· Divendres 9 de juny a Vilanova ila Geltrú (Garraf): xerrades.· Dissabte 10 de juny a Vilanova ila Geltrú: Jornada al carrer d'ho-menatge a la resistència llibertària"Dels maquis al present" amb pro-jeccions, concert, berenar, recitalpoètic i paradeta. Organitza:Lluna Negra.· Dissabte 1 de juliol a Montcortès(Pallars Sobirà): taules rodonessobre Memòria Històrica.· Divendres 14 de juliol al CSO LaGàbia a Lleida (Segrià) a les20.30h, xerrada sobre el maquisanarquista a càrrec de FerranSánchez Agustí (escriptor i histo-riador) que presentarà el seu da-rrer llibre “El Maquis Anarquista”,Dolors Marín Silvestre (doctoraen Història) que presentaràtambé el seu últim llibre “Ministrosanarquistas” i Pep Cara (membreMarxa-Homenatge als Maquis).-A les 22h, sopar popular (4euros), cal apuntar-se al CSO LaGàbia o al correu: okupesllei-da@moviments.net.-A les 23h, II Maquis Rock: ambComandante Rock & De Revolu-tion duo (Anarco-Poesia i Punk-

Folk).· Dissabte 15 juliol als baixos del'Ajuntament de Tolba (RibagorçaOriental). A les 16.30h, passi deldocumental "Francisco Ponzan,el resistent oblidat".-A les 17h, xerrada sobre el ma-quis anarquista a càrrec de Do-lors Marín Silvestre (doctora enHistòria) que presentarà també elseu últim llibre “Ministros anar-quistas” i Pep Cara (membre dela Marxa-Homenatge als Maquis).-A les 20h, sopar a la Casa RefugiMinairons de Baro (Pallars So-birà)-A les 22h, actuació del grup demúsica-teatre El Gall Roig. Pla-ces limitades. Informació: ales-trinx@yahoo.es.· Diumenge 16 de juliol, a la Poblade Segur (Pallars Jussà) a les 8h,trobada davant de l'Ajuntamentper anar a fer la caminada-co-mentada a l'arquitectura militar dela guerra del 1936 a la vall de Ca-rreu a càrrec de l’historiador Fe-rran Sánchez Agustí (més info:www.alestrin.tk).· Dissabte 22 de juliol, al CasalCarrasclet de Navarcles (Bages)les 19h, projecció del documental“Marcel·lí Massana el maqui mésbuscat” i després, col·loqui.· Diumenge dia 23 de juliol a les

16h, excursió "La ruta del Ma-quis", sortida des de Castellnoude Bages, (ens trobarem al Ca-rrasclet a les 15h per anar capallà).· Divendres 28 de juliol, 19h, cra.vella de Vilada (Berguedà): Ho-menatge a Joan Vilella, JosepPuertas i Josep Bertobillo. -A les 22.30h. Concert a la plaçaRivera de Berga (més info:www.berguedallibertari.org).· Dissabte 29 de juliol a Berga(Berguedà) a les 8h, caminadacomentada per les bases guerri-lleres properes als canals de SantMiquel (es sortirà des del Pont dePedret).A les 14h, dinar a l'Ateneu Colum-na Terra i Llibertat (cal apuntar-s’hi abans a l'Ateneu o al correuactll@berguedallibertari.org).A les 17h, a l'Ateneu ColumnaTerra i Llibertat, projecció de"Muerte en el Valle".· Dissabte 26 i 27 d'agost: Marxaa peu (Travessa de muntanya).Sortida: Mas Grabudella (LaPreste-França) base de QuicoSabaté. Arribada: Setcases. Perapuntar-s’hi: marxa-maquis@sin-dominio.net· Dimecres 30 d'agost a les 20h aBarcelona. Trobada al lloc on vanassassinar el company Josep

Lluís Facerías, al Passeig Ver-dum cantonada amb el carrerDoctor Pi i Molist.· Diumenge 17 de setembre a Sa-llent (Bages). Caminada populara Castellnou de Bages, on estroba la tomba de Ramon VilaCapdevila, darrer maqui anar-quista català mort en combat.Sortida: 9h a la rotonda entrada aSallent Sud (Barri de l'Estació).Recorregut: Sallent-Can Rocaus(base del maquis)-Sequia-Creudel Perelló-Castellnou de Bages.A Castellnou, visitarem el museu ila tomba de Ramon Vila i a les14h es farà un dinar comunitari(cadascú aporta el que pugui).· Dijous 5 d'octubre a Barcelona(Barcelonès) a les 20h a l'EspaiObert, xerrada-col·loqui sobre “ElMIL i les lluites anticapitalistesdels anys setanta" a càrrec d’ex-membres del MIL.· Dijous 5 de gener 2006 a les12h, trobada al cementiri de SantCeloni (Vallès Oriental) en recorddel company Quico Sabaté.

Per saber amb detall tots elsactes, adreces i horaris mireu lesdades més actualitzades a:http://www.sindominio.net/marxa-m a q u i stambé a www.alestrin.tk iwww.berguedallibertari.org

Resum de bona part dels actes de la Marxa-Homenatge als Maquis

Josep Cara Rincón (Berga)

Des de 1998, es fa la Marxa-Homenatge als Maquis. Du-rant vuit edicions (enguany

passem per la novena), s’ha recor-dat els guerrillers llibertaris que vanactuar a Catalunya, el poble queels donà suport i les víctimes de larepressió. Aquesta recuperació dela memòria dels exclosos, ha estatpossible per mitjà de xerrades di-verses, projeccions de vídeo,col·locació de plaques, realitzacióde murals, concerts, concentra-cions, dinars, marxes a peu perbases guerrilleres i la celebraciódel primer Congrés d’història de laguerrilla, dedicat a homenatjar An-tonio Téllez –llavors encara viu. Totplegat per fer justícia als qui vandonar la cara des del primer dia del’aixecament franquista i que hanestat injuriats pels feixistes d’ahir iels demòcrates d’avui. Personesque han estat indignament exclo-sos de la història per les esquerresoportunistes que després de diver-ses traïcions que culminen amb lamal anomenada transició de-mocràtica, encara tenen massa ac-cions i inaccions compromeses peroblidar i un passat de lluita per in-ventar. I és que sota l’etiqueta“memòria històrica” tan potenciada

darrerament per l’extripartit, s’hi pottrobar de tot: des d’iniciatives moltdignes, algunes petites i mantingu-des amb escassetat de mitjans demanera autogestionària fins a l’em-butxacament de diner públic mésdescarat per als amics i en favor dela tergiversació històrica més des-

carada.Tornant a la Marxa cal destacar,

per exemple, que durant la terceraedició es va dignificar la tomba deRamon Vila i es feren uns actes enrecord seu a Sallent i Castellnou deBages i que a la primera marxa re-cordava el 35è aniversari de la

mort d’aquest lluitador anarquista.Igualment són destacables les pla-ques col·locades a Peguera (Ber-guedà) en la primera edició de lamarxa o les col·locades al VallèsOriental i a Vilada (Berguedà) noexemptes de reiterats atacs feixis-tes, o la de Marcel·lí Massana aBerga col·locada per nosaltresamb l’oposició de CiU i el silenci dela resta de polítics locals.

La Marxa-Homenatge als Ma-quis té un funcionament totalmenthoritzontal, federal i autogestionari.Cada persona o col·lectiu que volmuntar alguna cosa ho fa i l’únicque centralitzem és l’elaboració delcalendari per tal de no fer actes elmateix dia a diferents punts de Ca-talunya o França. Fem un cartellcomú a part dels cartells que cadacol·lectiu elabora per fer propagan-da dels seus actes.

En definitiva, un munt d’actes enfavor d’una història viva i compro-mesa, sense edulcorants i comba-tiva. Volem transmetre la memòriad’aquells fets que protagonitzarenles lluitadores llibertàries peròtambé les seves idees, perquè sinóres no s’entén i perquè també sónles nostres idees. Salut i anarquia!

Per més informació:http://www.marxa-maquis.tk/

El programa d’actes d’enguany:http://marxa-maquis.blogspot.com/

Comencen els actes dela IX Marxa dels Maquis

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 200624

Cronologia1970-1983Construcció dels quatre reactors dela central nuclear de Txernòbil, lamés potent de la URSS i una de lesmés potents del món.26 d'abril de 1986.A la 1 h 23 min 40 seg, el quart reac-tor i la seva sala de màquines explo-ten. És la catàstrofe industrial mésgran de la història de la humanitat. 26 d'abril – 10 de maig de 1986Segons les dades oficials, prop de50 mCi de matèria radioactiva esvan alliberar a l'atmosfera, fins a unaaltitud de 2 km, la qual cosa equival-dria a unes quantes desenes debombes d'Hiroshima. S'han registratpluges radioactives a més de 2.000

km de distància del lloc de l'accident.Almenys 20 països n'han patit lesconseqüències.27 d'abril de 1986Evacuació de Pripiat, ciutat de re-sidència del personal de la central.Els seus 47.000 habitants deixen laciutat, per dos o tres dies, senseefectes personals. Ja no hi tornaranmai més.3-5 de maig de 1986Evacuació de la ciutat de Txernòbil(15.000 habitants) i d'unes quantesdesenes de pobles. En total,116.000 persones van ser evacua-des el 1986, 135.000 entre el 1987 iel 1990, i 100.000 entre el 1991 i el1992. Es van abandonar 600 locali-

tats, algunes de les quals van serenterrades.Abril - novembre del 1986Els “liquidadors” netegen lesinstal·lacions de la central, excavenun túnel sota el reactor danyat peraïllar-lo de terra, construeixen unacapa protectora de formigó damuntseu, descontaminen desenes de mi-lers de quilòmetres quadrats de su-perfície i realitzen obres gegantinesde protecció aquàtica. El primer i elsegon reactor es tornen a engegar.Desembre del 1986 – desembredel 1987Continuen les obres a les instal·la-cions de la central i la descontamina-ció del territori. Es torna a engegar el

tercer reactor i es construeix la ciutatde Slavutitx, a tan sols 38 km de lacentral.1987-1989Les protestes multitudinàries per lasituació als territoris contaminats i lamanca de seguiment dels liquida-dors són cada vegada més impor-tants. El 1989 es revela el secret queenvolta Txernòbil. 2006Nou milions de persones, de lesquals més de dos milions són in-fants, viuen als territoris contami-nats, que inclouen més de 13.000 lo-calitats. La zona afectada per lacatàstrofe de Txernòbil ocupa unasuperfície de 160.000 km2.

En ocasió del vintè aniversari deTxernòbil, la pitjor catàstrofeindustrial de la història de la

humanitat, el Centre de Cultura Con-temporània de Barcelona presental’exposició ‘Hi havia una vegadaTxernòbil’, que es podrà veure fins al8 d’octubre.

L’exposició intentatrobar respostes a lessegüents preguntes:

Per què la direcció soviètica decidíapostar per l’energia nuclear, tot i quedisposava de grans reserves de pe-troli i de gas natural? ¿Què va succeirexactament a la central durant la fatí-dica nit del 26 d’abril de 1986? Comes va gestionar la “liquidació de lesconseqüències de l’accident deTxernòbil” (terme oficial)? Com es vadesenvolupar la “batalla de Txernò-bil”, on van participar prop d’un milióde persones? Què se n’ha fet d’a-quells herois que van salvar Europa?De quina manera la realitat deTxernòbil es va convertir en unaprova temible per a la política de glas-nost (obertura) impulsada per MikhaïlGorbatxov? Per què es van haver d’e-vacuar prop de 600 localitats i reallot-jar de manera permanent 350.000persones? Què els va passar als ani-mals i les plantes a les zones evacua-des, indrets, a partir d’aquell moment,deshabitats per l’home? Com es viuals territoris fortament contaminats de“Txernòbil-land”, els quals ocupenuna superfície de 160.000 km2?Quins són els problemes de salut i lesperspectives a llarg termini per aaquestes poblacions ucraïneses, bie-lorusses, russes, la majoria de lesquals són rurals? Com un equip d’in-vestigadors que fa “etnografia extre-ma” intenta salvar la cultura de Polè-sia, una regió que s’estén entreUcraïna i Bielorússia?

Gàlia Ackerman, comissària de lamostra, ha cercat fotògrafs que vanser testimonis de la catàstrofe, se-qüències d’arxius de les televisionsde l’Estat, objectes com medalles,

uniformes o diplomes d’honor dels “li-quidadors”, retalls de premsa i publi-cacions de l’època, mapes, dibuixosde nens, i molts altres testimonis de lahistòria recent, que encara no estanconfinats en els museus.

Temps i espai en l’erapostindustrial

Però, a més d’explicar una història,l’exposicó ens encara amb els verita-bles problemes del món contempora-ni. Txernòbil ha canviat per sempre lanostra percepció del temps, que ja noés lineal: tan aviat es mesura en se-gons (en només alguns segons el re-actor va passar a ser incontrolable,

només van caldre alguns segons per-què un liquidador “rebés” una dosilímit, és a dir mortal, de radioactivitat),com transcorre a una escala geològi-ca i es mesura en mil·lennis, ja que al-guns isòtops radioactius tenen unavida molt llarga, com el plutoni-239que va contaminar la moderna ciutatde Pripiat on s’allotjava el personal dela central. El període de vida d’aquestplutoni (mitja vida) és de 24.110 anys,el que vol dir que d’aquí a 24.000anys Pripiat tindrà la meitat de laquantitat actual d’aquest element al-tament tòxic que no existeix a la natu-ra (és fruit de l’enriquiment de l’uraniper l’home).

La nostra percepció de l’espai, de

la distància, també es veu afectada.En només alguns dies el conegut“núvol de Txernòbil” va fer la volta almón i va fregar al seu pas prop d’unmilió d’éssers humans, molts delsquals viuen en països on no existei-xen les centrals nuclears. No sabremmai amb certesa quants d’ells patirancàncers o altres malalties relaciona-des amb el pas d’aquest núvol. Sim-plement, com diu el gran expertucraïnès Dimitri Grodzinski, han jugatsense saber-ho a una “loteria negati-va”. L’extensió geogràfica de leszones directament contaminades éstambé colpidora. El sarcòfag està en-voltat de zones maleïdes amb límitsconfosos i irregulars com arenes mo-

vedisses: “Txernòbil-land” és un granpaís (un tercera part d’Espanya) habi-tat per uns nou milions de persones,dels quals dos milions són nens.

Dates: fins al 8 d’octubre HorarisDimarts, dijous i divendres: d’11 a 14 ide 16 a 20 hDimecres i dissabtes: d’11 a 20 hDiumenges i festius: d’11 a 19 hTancat: dilluns no festius

Visites comentades a les exposi-cionsDe dimarts a divendres, a les 18 h, idissabtes, diumenges i festius, a les11.30 h.

FINS AL 8 D�OCTUBRE, ES POT VISITAR UNA EXPOSICIÓ SOBRE EL DESASTRE NUCLEAR AL CCCB

Hi havia una vegada Txernòbil

Ígor Kostin. Primera imatge del reactor destruït la tarda del 26 d’abril del 1986. Corbis Sygma.Ígor Kostin. Dos liquidadors vestits amb una protecció artesanal de làmines de plom baixant

del terrat.L’estada màxima al terrat podia ser de dos minuts. Corbis Sygma.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 2006 25

EN EL 20È ANIVERSARI DE L�ACCIDENT DE TXERNÒBIL

Tanquem les centrals nuclearsEcologistes en Acció

En el vintè aniversari de l’acci-dent nuclear més greu de totsels temps, demanem el tanca-

ment de totes les centrals, començantper les més insegures i antigues. Amés, sol·licitem que es tanquin imme-diatament tots els reactors tipusBRMK, com el de Txernòbil, i VVER,igualment perillosos.

Encara queden en el món nombro-sos reactors com el de Txernòbil, o demodels igualment perillosos, en fun-cionament. A més del perillós dissenyd’aquests reactors, cal tenir en comp-te la degradació de la seguretat nu-clear que s’ha produït en alguns delspaïsos que els alberguen, el que faque augmenti el risc d’accident. Enconcret, funcionen 13 reactors deltipus RBMK-1000, el mateix que vasofrir l’accident el 1986, que estan si-tuats a Lituània (2 a la central d’Igna-lia) i a Rússia (4 a Sosnovi Bor, 4 aKurks i 3 a Smolensk). A més, funcio-nen 11 reactors de la primera genera-ció del tipus VVER (els VVER-440-230), d’aigua a pressió, que van serqualificats com a molt perillosos per lapròpia OIEA a principis dels 90. Enaquestes condicions, podem dir quehi ha el risc d’un nou accident.

Sempre s’ha argumentat des de laindústria nuclear que les centrals oc-cidentals són d’un disseny més segur,el que fa molt improbable un accidentcom el de Txernòbil. No obstant això,hem assistit recentment a l’Estat es-panyol a episodis en què la seguretatnuclear ha estat molt degradada perla deixadesa de l’organisme regula-dor, el Consell de Seguretat Nuclear(CSN), i per la falta de cultura de se-guretat dels explotadors de les cen-trals. Exemples d’això són els suc-cessos de Vandellòs II (Tarragona),Zorita (Guadalajara) -que, afortuna-dament, es tanca el dia 30 d’abril del2006- i Garoña (Burgos), el circuit pri-mari de la qual conté peces afectadesper una corrosió severa. Igualmentpodríem parlar dels problemes d’Al-maraz (Càceres) o dels detectats aCoflents per una avaluació entre pa-rells, així com de les anomalies dedisseny que es van trobar a la centralde Trillo (Guadalajara) a mitjan dels90.

I encara que la probabilitat que esprodueixi un accident com aquellsigui molt petita, les conseqüènciesde l’accident de Txernòbil van ser tancatastròfiques que fan urgent el tan-cament de les nuclears i obliguen aprescindir de l’ús d’aquesta perillosaenergia. El nombre de persones afec-tades supera ja els 7,5 milions. Lesterres contaminades severament sónuns 160.000 km2, com la tercera partde l’Estat peninsular, distribuïts entreRússia, Ucraïna i Bielorússia, repúbli-ca que es va emportar la pitjor partdel núvol radioactiu, perquè el vent vabufar al principi cap al nord. El núvol

radioactiu integrat per substànciesmés volàtils com el cesi va sobrevolarla major part d’Europa i va arribar finsa França i Itàlia. Encara és possibletrobar quantitats apreciables del ceside Txernòbil als Alps. Les conse-qüències sanitàries d’aquest núvol ra-dioactiu estan encara per determinar,

però és segur que han fet augmentarla probabilitat de sofrir malalties rela-cionades amb la radioactivitat entre lapoblació. Un cercle de 30 quilòmetresde radi va ser evacuat i és inhabita-ble, on s’hi troben uns 800 magat-zems de residus radioactius sensecap control, amb un volum de mate-

rials contaminats que multiplica persis la capacitat del cementiri nucleardel Cabril (Còrdova). Es pot veure unimpressionant reportatge fotogràficelaborat per Elena Filatova ahttp://www.angelfire.com/extremi4/kiddofspeed/cherlinks.html.

La situació del reactor continua

sent penosa, ja que està cobert perun sarcòfag amb més de 200 m2d’esquerdes que deixen escapar laradioactivitat que emana de les apro-ximadament 100 tones de combusti-ble gastat i els 400 kg de Pu que en-cara es conserven en el nucli delreactor.

El cost econòmic va ser terrible, es-pecialment per a Ucraïna i Bielorús-sia, al que es va sumar la crisi econò-mica després de la caiguda del mur.Les estimacions independents xifrenel cost en uns 38 bilions de pessetesdel 1996, uns 300.000 milions d’eu-ros. A més de la crisi econòmica, calassenyalar la profunda crisi de morali, sobretot, sanitària, que es viu a leszones afectades. Les conseqüènciessanitàries s’han deixat ja sentir perexemple en un augment molt virulentdels càncers de tiroides, la incidènciadels quals es va multiplicar per 100en els nens i nenes menors de 14anys, per un factor 60 en els i les ado-lescents i per 10 en els adults/es. Amés, en hospitals especialitzats comel de Mogilev (Bielorússia) s’ha detec-tat un elevat nombre de mutacions enles cèl·lules sanguínies de les perso-nes que viuen a les zones més conta-minades, el que fa témer malforma-cions congènites en el futur. L’estat dela salut d’aquesta república està fran-cament degradat. S’ha discutit moltsobre el nombre total de víctimes i és,sens dubte, molt difícil d’estimar. Caltenir en compte les dificultats per adistingir les persones mortes percausa de la radioactivitat a les que hofan per altres causes, sobretot en lap-ses tan llargs de temps. Van des de laridícula xifra que utilitza l’OIEA, d’en-tre 2.500 i 4.000 morts, passant pels50.000 o 60.000 que citen els Verds,fins als 100.000, segons una informa-ció publicada per la companyia d’as-segurances SWISS RE, una de lesmés grans del món, en el número defebrer del 2000 de la seva revista“Sigma”. Això converteix l’accident enel pitjor incident causat pels éssershumans. Seria molt important, perrespecte a les víctimes i per aavançar en el coneixement dels efec-tes de la radioactivitat, fer una investi-gació exhaustiva dels efectes de l’ac-cident sobre les persones.

No hem d’esperar que passi unaltre accident com aquell. Ajudem atancar les insegures centrals tipusBRMK o VVER que encara funcioneni tanquem també les nostres centralsde forma escalonada com més aviatmillor. És perfectament possible i hemde fer-ho abans que ho lamentem.

Des d’Ecologistes en Acció de Ca-talunya demanem el tancament pro-gressiu de totes les centrals, co-mençant per les més insegures iantigues i, des de la nostra participa-ció a la campanya unitària “Tanquemles nuclears”, responem a la preguntaja clàssica “Nuclears?” amb una res-posta contundent: “Tancament sí,gràcies”.

Soldats de les tropes de transmissió es preparen per partir cap a la central. Museu Nacional, Txernòbil, Ucraïna.

Víktor Maruchenco. Una multitud de persones evaquades marxen amb no res lluny decasa seva.

Robert Polidori. Quiròfan de l’Hoapital número 126, Pripyat, zona d’exclusió. Propietat de l’artista.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 200626

Catalunya ballaJoan-Tomàs Sabaté i Torrents

El dissabte 22 d'octubre passatvaig anar a la presentació de la pu-blicació "Directa", 'setmanari de co-municació' a Sants i en vaig sortiramb l'encàrrec de comentar els es-deveniments dansístics que vol-gués per a la secció 'Dinamita decervell' de la revista "Catalunya".D'aquesta proposta en diré que ésun projecte que tenia entre mans ique no acabava d'endegar perquèem veia incapaç de relacionar, or-denar i arxivar tots els esdeveni-ments a què assistia o d'altres mit-jans que consultava o em trobavarelacionats amb el tema.

Finalment, poc d'aquest materialhe seleccionat i arxivat però lesganes de parlar-ne han prevalgutper damunt del "miratge" que lesidees vénen de l'"ordre".

Així que la invitació de comentarels esdeveniments dansístics al"Catalunya" m'ha plantejat un dile-ma, i gran: participar com a actor,vull dir actiu, presentant text, om-plint-lo per dins de contingut, en unmitjà de comunicació de què johavia decidit excloure'm com a pú-blic lector, oïdor o oïdor-observa-dor (segons fos el cas de premsa,ràdio o televisió) des que vaig parti-cipar en la Trobada per la Humani-tat i contra el Neoliberalisme l'estiudel 1997 al Priorat, Andalusia i Ma-drid. És un dels efectes que em vaproduir el contacte amb gent quehavia endegat l'experiència en lesseves pròpies persones i que ma-nifestava una tranquil·litat i allibera-ment que no tenien abans de fer-ho.

Elles -perquè qui m'ho va trans-metre eren dues dones- cercavenaltres vies d'informació, entre ellesles noves tecnologies com la xarxainternacional. Jo vaig voler ser mésagosarat i vaig decidir, algun tempsmés tard, que no consultaria mit-jans massius, entre ells els telemà-tics, que jo no pogués assumir.

És a dir, que em sobrepassessincom a conseqüència de la força delmitjà, vull dir: la seducció de laimatge, la rapidesa del seu muntat-ge (la planificació seqüencial, deplans) i l'embalum absorvent i irre-flexiu del seu so. Em refereixo tanta les seves qualitats com a lesseves quantitats. El mateix amb eltext: massa dens, llarg, alienant oavorrit.

Així com amb la dificultat que su-posés emprar-los, com ha estat elcas de les diferents vegades quem'he intentat introduir en la in-formàtica de casa.

Diguem: de casa.Agraeixo, doncs, als meus com-

panys que em van proposar la feri-na perquè m'han remogut el cap iel cos per tal de decidir què acaba-va fent.

I el què se'm presentava com unconflicte gran, ara em sembla per-cebre-ho com una obertura.

Parlaré dels esdevenimentsdansístics de la ciutat de Barcelo-na, ja que va ser la ciutat que me lava fer descobrir, la dansa, que ge-nerà un moviment com no es veiaenlloc ni abans. I que va ser capaçde congriar l'esforç que es feia a di-ferents indrets del món: Europa,els Estats Units d'Amèrica -sobre-tot a Nova York-, els països de l'À-frica amb els ciutadans que hanvingut a viure aquí entre nosaltres.I darrerament, amb el canvi de go-vern al Principat i, per tant, amb l'a-florament d'una menera de pensar,sentir, fer i voler social dels habi-tants d'aquest país del món, les ex-periències d'intercanvi i convivèn-cia entre ballarins i ballarines opersones interessades d'ací i depaïsos en conflicte manifest, comIsrael i Palestina o Colòmbia.Abans ja es feia amb Eslovènia ino sé segur si amb els altres paï-sos del que antany era Iugoslàvia.

Òbviament, ha vingut gent d'al-tres països com el Brasil, l'Argenti-na i Cuba. I els que em deixo per-què no recordo o no he vist o ni men'he assabentat que han vingut iballat o conviscut amb ciutadans ociutadanes d'aquí.

El que volia dir és que aquest fe-nomen és conseqüència del ques'ha volgut fer amb les persones,enteses com a objectes socials,concretament al Principat i a totesles altres terres dels Països Cata-lans (País Valencià, Ses Illes i laCatalunya del Nord), a totes les te-rres de l'Estat espanyol i a les queno hi volen pertànyer i a això queen diuen Unió Europea.

No oblidem que aquesta ideaamaga, o ni tan sols ho fa, el motiuinicial pel qual es va fundar: unaComunitat Econòmia Europea. Nose'ls va acudir fer una ComunitatSocial o Solidària o Justa d'Europao Europea. O darrerament: Unió dePaïsos, Poblers o Nacions d'Euro-pa. No, no. Ells i elles, a la seva!

I què s'ha volgut fer amb nosal-tres, doncs?

Buidar de contingut el nostrespassat. Desvirtuar els nostres pre-cedents i generar una realitat crea-da a ulls i interessos dels podersfàctics. Desmuntar les nacionssense estat. Les altres, fer-les enscontroladors. I posar "quatre" bo-lets estratègicament situats en l'o-rografia econòmica, que són lesmacrociutats, que no són altracosa que grans acumulacions degent a la qual una vegada se li havenut o llogat el pis a preus difícilsse li demana que s'organitzi per so-breviure. I que (volen els fàcticsaquests i aquestes) siguin els ensque dotin d'identitat les personesque viuen en les grans zones queles envolten, només enteses com a

extenses regions econòmiquesque a l'ensems les nodreixen.

I què ha passat amb la dansa?El mateix. Se l'ha dotat de con-

tingut formal i ara li manca contin-gut de fons.

Com a part d'aquest sistemaque he descrit, ha assumit la funcióde buidatge de contingut del pas-sat substituint-lo per un contingutformal del present que s'aguantaper la pròpia experiència de l'esforçi la p`rova. És amb el que topen elslloables i boníssims intens de refle-xió, crítica i aportació prèviamentinexistent que de forma ocasionalsorgeixen.

Com ha nodrit Catalunya, doncs,des de Guardamar fins al Conflent ides de Fraga fins a Maó, aquestmoviment?

> CONTRAINFORMACIÓ

La Fàbrica, un webque es defineix coma espai de producciói reproducciód’idees des del’anticapitalisme

Equip impulsor de La Fàbrica

Us presentem un projecte comunicatiuque el passat 1 de maig, dia internacio-nal dels treballadors i les treballadores,va començar a caminar en fase de pro-ves. Un nou espai de producció i repro-ducció d’idees: La Fàbrica.

En l’era d’Internet s’han multiplicat,centuplicat, els espais de dissidència ala xarxa. La nostra llengua ha mostrat laseva vitalitat expressant a través denous mitjans les crítiques al sistema es-tablert, les propostes alternatives, lesiniciatives que arreu del nostre país idel món s’estan construint.

La xarxa ha estat un revulsiu i un passignificatiu per democratitzar l’accés ila difusió de la informació. Qualsevolpersona que disposi d’un ordinador potllançar les seves propostes, projectes,crítiques. Però en aquesta xarxa diver-sa i lliure també s’estan construint es-pais de trobada, de rebuda i de redifu-sió de textos.

Un grup de persones de l’esquerraanticapitalista dels Països Catalans, detendències i pràctiques molt diverses,trobàvem a faltar a la xarxa un espaicomú per aturar-nos i analitzar la reali-tat que ens envolta.

Per tal de reflexionar sobre les cau-ses de l’explotació laboral, de la des-trucció del territori, de l’ocupació i es-quarterament dels Països Catalans, dela repressió política, de la persecució idiscriminació dels nouvinguts i nouvin-gudes, de les desigualtats de gènere,de l’especulació urbanística, de la mi-norització de la llengua catalana, del’exclusió social. I per donar veu a pro-postes alternatives, rupturistes, quetransformin una realitat construïdasobre la injustícia.

La Fàbrica vol sumar-se a les propos-tes que ja existeixen i construir un nouespai de trobada, de debat entres lesesquerres rupturistes catalanes, pro-jectat al món i obert a les propostes quedes de qualsevol racó contribueixin ateixir la xarxa de la resistència.

Esperem que vosaltres també trobeuinteressant la proposta i que puguemesdevenir una eina útil per a la transfor-mació política i social. Esperem, lògica-ment, la vostra participació, les vostrespropostes i textos.

Ens podeu trobar, provisionalment,a: http://lafabrica.milnou.net

Durant les properes setmanes faremels ajustaments tècnics necessaris perposar La Fàbrica a punt i obtindrem unnou domini a Internet. Ens trobem a laxarxa!

La companyia de Sol Picó ha renovat el llenguatge de la dansa a Catalunya.

> IMATGES QUE PARLEN

“Contra Franco.Testimoniatges ireflexions”Madrid: Vosa, 2006.DIVERSES AUTORES

Cedall

Historiadors, escriptors, militantsantifranquistes, periodistes, fami-liars d’assassinats, jutges, feminis-

tes, professors d’institut, d’universi-tat... aporten els seus valuosostestimonis, els seus records, lesseves anàlisis i els seves experièn-cies per conformar un dels llibresmés interessants sobre el tema.

Són ja 30 anys des de la mortdel gos i estem moltes ja cansades–i fastiguejades diria jo- que deforma habitual és deixi de bandaaquell negre període per tal de noposar en qüestió dubtoses legitimi-tats, però gens democràtiques, al’Espanya d’avui. Quan depurarà isotmetrà aquest territori la sevahistòria als normes internacionalssobre la qüestió?

Visitarem amb aquest llibre unimportant lapsus de temps de lanostra història recent i segur que laseva lectura ajudarà a fer-la éstransparent.

En un llibre col·lectiu com aquestel resultat pot resultar a estonesirregular pel difícil exercici que re-presenta trobar la forma del fil con-ductor per a les aportacions indivi-duals -i aquest llibre no està

exempt d'algun d'aquests mo-ments- no obstant això el resultatde “Contra Franco...” és molt meri-tori i altament alliçonador en elsseus contrastos. Un llibre saluda-ble que estic segur que assoleixoferir bona part d'allò que perse-guia: informació per fer créixer lacuriositat de qui la conservi i dadesper a la investigació per a qui vul-guin aprofundir en l'estudi.

Si les seves disset col·labora-cions són valuoses per si mateixesencara ho són més en la seva sín-tesi i si segur que aconseguir ungrup de solidàries col·laboradoresno va ser fàcil, haver assolit donarcos únic a aquest llibre amb totsaquests diversos articles sensdubte haurà estat millor. Però hamerescut la pena. Seria aquest noobstant això “altre llibre més sobreel franquisme” si no fos a més par-teix del projecte general de docu-mentació i investigació que impul-sa el Cedall i que com observemen aquest nou treball, té una baseferma.

Aquest llibre ajudarà a desvetllarpart de la nostra història i serà unaaltra eina amb què contribuir a l'es-forç comú de tantes organitzacionsi gent que estan avui treballant perdeixar més clarament al descobertla misèria moral que s'oculta des-prés d'eufemismes com el “períodepreconstitucional” o el “règim ante-rior” amb què ens delecta contí-nuament la veu d'aquest altrerègim "concedit" i prorrogat amb lainestimable ajuda de gent que vaoblidar el que havien de recordar,que era que aquell criminal sistematenia en l'eliminació de tota dis-sidència el seu objectiu declarat,mentre recordaven quelcom quemai no va ser, que la monarquiaespanyola fos democràtica.

Des d'aquí la nostra salutació isimpatia a tots els col·laboradors iamics del Cedall que han fet possi-ble aquesta petita joia de la memò-ria històrica. Més informació sobreel llibre i altres activitats delCedall a la pàgina web http://www-cedall.org/Actualitat/Catala/ce-dall104.htm

“Cerremos LaMarañosa. Lavergonzosahistoria de uncomplejoquímico-militar yla lucha socialcontra él”

PLATAFORMA CONTRA ELCOMPLEJO QUÍMICO-MILITARDE LA MARAÑOSA

www.bajo-cero.org

La Fàbrica Nacional de “La Mara-ñosa” es troba en una finca situadaen el municipi madrileny de SanMartín de la Vega, amb una exten-sió total de 706 ha i un perímetrede 16’8 km. L’espai està ocupat peruna Comandància Militar.

La Fàbrica de La Marañosa vaser creada en 1923 per a produirarmes químiques que es van usarcontra la població civil del Rif en laguerra del Marroc. L’exèrcit espa-nyol va ser el primer del món ausar armes quÌmiques contra po-blació civil. Vuitanta-tres anys des-prés, reconvertida en un moderncentre d’investigació i desenvolu-pament d’armament nuclear, biolò-gic, quÌmic i radiològic, i col·labo-rant amb l’OTAN, la UEO i diversesorganitzacions militars, segueixsent un punt de referència del mili-

tarisme internacional. Des de1993, gent diversa de col·lectiusantimilitaristes del Sud madrilenyvan començar a realitzar un treballde denúncia contra aquest com-plex. Al març de 2004 es crea laPlataforma contra el ComplexQuÌmic Militar de La Marañosa. Elsbeneficis obtinguts per la vendad’aquest llibre serviran per a fi-nançar la Plataforma.

El llibre es pot descarregar a lapàgina web www.bajo-cero.org jaque està realitzat sota llicènciaCreative Commons.

“El Maquisanarquista”

Editorial MilenioFERARAN SÁNCHEZ

Josep Llunas

“El Maquis anarquista” és un docu-ment la publicació del qual marcaràun punt d’inflexió en la història dela resistència antifranquista arma-na catalana. La ratlla dels Pirineuses va familiaritzar amb aquellsgrups confederals que sortien deTolosa amb l’esperança d’un immi-nent acuació aliada contra Franco.Aquests lluitadors, però, no noméseren antifranquistes sinó, en bonapart, anarquistes, primer de la CNTi després fins i tot al marge de laConfederació. Ells van mantenir elcombat al sud de l’Albera entre elsanys 1946 i 1951. Paga la pena deno oblidar-los.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juny de 2006 27

Llibres

El forat de lavergonya

Josep Estivill

Chema Falconetti ha realitzat amb “Elforat (el agujero)” (2004) un documentalde denúncia sobre el barri de la Riverade Barcelona on explica l’especulacióimmobiliària que sotraga el barri i ex-pulsa els veïns i veïnes al no-res. En-trem a l’interior miserable d’alguns ha-bitatges, descuidats en la sevaconservació pels propietaris (que novolen invertir en edificis amb lloguer derenda antiga) i abandonades -a la força-pels llogaters, víctimes del desànim,l’assetjament i -per què no dir-ho?- lapobresa.

El documental ens mostra els canvispoblacionals al barri: desapareix la gentde tota la vida (la classe obrera) i éssubstituïda per classes més benestantsque hi construeixen immobles de rendaalta, botigues de disseny, bars-terras-ses en carrers per a vianants plens decomerços, edificis readaptats... D’a-questa política se’n responsabilitza l’A-juntament de Barcelona i, en particularl’alcalde Clos, contra el qual apareixennombroses pintades.

El documental, segurament, és pocplural, en el sentit que no hi trobem un“30 minuts” asèptic amb entrevistes alsuns i els altres perquè l’espectador se’nfaci una composició de lloc, sinó mésaviat un pamflet, un pamflet on els tèc-nics de l’Ajuntament (i sobretot, l’alcal-de Clos) són vistos com els grans ene-mics del poble, més encara, gairebé,que no pas les immobiliàries o lesconstructores, les pràctiques especula-tives de les quals són presentades enun discret segon pla.

Més curiós resulta el tractament lin-güístic del documental: tots els veïns iveïnes parlen en castellà (fins i tot al-guns als que s’intueix accent català) itotes les cançons de fons (boleros irumbes, crec), també. I quan es volmostrar la riquesa i diversitat culturaldel barri hi surten infants o adults ques’intueixen de procedència africana oasiàtica. Pel contrari, la llengua catala-na surt només parlada pels tecnòcratesmunicipals quan inspeccionen els so-lars, en una acta de desnonament en-ganxada en un edifici o en una xerradade l’arquitecte quan es justifica davantdels veïns dient més o menys que ell fael que li manen. El català convertit enllengua del poder i l’opressió. És cu-riós.

La part que més en agrada és el propirodatge amateur del film amb una cà-mera digital domèstica, un procedimentque permet a qualsevol persona llançarun crit públic de denúncia sobre totesles especulacions immobiliàries.

PIMIENTO VERDERevista ecologista de lluites, idees ireflexions, extra sobre Energia, web:www.moviments.net/pimiento verdepimientoverde@moviments.net

Revistes

LA ROSA DELS VENTSPublicació de debat llibertari als Paï-sos Catalans, CSA Can Vies, JocsFlorals 42, 08014 Barcelona, rosa-delsvents@gmail.com

HILO NEGROButlletí mensual de la CGT de Bur-gos, informació i activitats, ja van pelnúmero 113, CGT, Calera 12, 09002Burgos.

METRO DE PAPERButlletí de la Secció Sindical de CGTal Metro de Barcelona, Rosselló, 43,Estació Entença, 08029 Barcelona,cgtmetrobcn@yahoo.es

Text: Col·lectiu Catalunya;fotos: Albert Garcia.

Ara fa més de 9 anys, que ungrup de joves del barri de Santsvan decidir donar un ús social aun antic immoble propietat deTransports Metropolitans deBarcelona (TMB) que feia anysque estava abandonat. Des dellavors, l'anomenat Centre So-cial Autogestionat Can Vies hademostrat una gran vitalitat, allís'han realitzat multitud de reu-nions, xerrades i altres tipusd'actes, ha estat i és la seu dediversos col·lectius com el diari"La Burxa", Negres Tempestes,la Colla Bastonera de Sants o laPlataforma de Solidaritat ambPedro Àlvarez .

Ara, TMB ha posat una de-manda per tal que el jutge dictiordre de desallotjament contrael CSA. Immediatament, diver-ses associacions, o entitats comla CAL, el Centre Social deSants, l’Ass. de veïns/es delbarri o nosaltres mateixos, laCGT de Catalunya, s'han posatal costat de Can Vies perevitar aquest desallotjament.Roger és un dels membres del'Assemblea del CSA Can Vies.

-Què és i com neix Can Vies?-Can Vies com a espai físic neix el10 de maig de 1997 després d’uncercavila antiespeculatiu pel barrique va finalitzar amb l’okupació del’immoble, però el projecte neixmesos abans quan el grup dejoves que pren la iniciativa co-mença a preparar el terreny xerrantamb la gent del Centre Social deSants i l’Associació de Veïns i pre-parant unes jornades sobre habi-

tatge i la manca d’espais per al jo-vent del barri. A partir d’aquest mo-ment, es comença a rehabilitarl’espai i se li comença a donar vidaamb tot un reguitzell de col·lectiusja existents i d’altres de nova crea-ció que es fan seu l’espai i hi de-senvolupen les seves assembleesi activitats.

El Centre Social Autogestionatés molt més que un espai físic ondesenvolupar-hi activitats, és unespai on existeixen un altre tipusde relacions entre les persones di-ferents a les que imperen en lanostra societat, és a dir, a Can Viesno hi ha ni gerents,ni juntes, ni con-serges, ni professionals de l’ocicom en els Centres Cívics, és unaalternativa a tot aquest model; aCan Vies les relacions són horit-zontals totes les que hi participemtenim la mateixa veu, la responsa-bilitat de tot el que fem és col·lecti-va, les decisions es prenen perconsens i la gent que utilitza l’espaiés qui el gestiona i en regula el fun-cionament.-Quina ha estat la resposta deles veïnes i veïns de Sants a lapresència de Can Vies al barri? Doncs com et comentava, ja abansde l’okupació física de l’immoble estenia contacte amb l’AV i el CentreSocial de Sants, amb els qualsmantenim una relació molt estretaperquè tots formem part juntamentamb d’altres col·lectius i entitats del’Assemblea de Barri de Sants, queés l’espai on treballem plegats elstemes de barri i des d’on muntemles Festes Alternatives que aquestany celebren el 12è aniversari i onel tema principal serà la campanyade suport al CSA Can Vies i el so-terrament de les vies de tren.També col·laborem amb la Plata-

forma pel Soterrament de les Vies.I a nivell més pròxim sempre hi haalgun veí del nostre carrer que avoltes es queixa de si fem unafesta o si algú pinta una paret, peròtambé n’hi ha que ens donen mo-bles o llits quan se’ls canvien iveuen amb bons ulls les activitatsque fem al Centre Social.-Quin és el paper de l'okupacióen la lluita contra l'especulació ien el qüestionament dels valorsdel sistema capitalista com lapropietat privada? -És un paper de visibilitzar el con-flicte, és a dir, el fet que mitjançantl’acció directa un grup de personesentri en un edifici abandonat sensedemanar permís a ningú, fora de lallei, i se’l faci seu entra en contra-dicció amb com està muntat tot elsistema de democràcia represen-tativa en el que vivim, on tot had’estar controlat per l’administraciói entra en contradicció amb el fetque algú pugui tenir un edifici du-rant anys sense ús, esperant a quees revaloritzi en el preu de mercatper a fer-hi negoci mentre hi ha unamanca d’espais per a la lliure crea-tivitat del jovent i una manca d’ac-cés a l’habitatge brutal.

Només per les maneres de ferles coses ja qüestionem els valorsdel sistema capitalista, nosaltressempre diem que el que ens defi-neix més enllà de discursos són elsnostres mètodes alhora de relacio-nar-nos i de treballar al dia a dia. Isegur que molestam, perquè totjust avui surt a la premsa oficialque una coneguda empresa asse-guradora ha fet una assegurançacontra “okupes”.-Sobre Can Vies ja ha pesat unaamenaça de desallotjament ques'ha aconseguit aturar en ante-

riors ocasions, que suposaaquesta nova demanda?-Si, de fet en el primer any de l’oku-pació l’Ajuntament ens va posar lademanda, però feia molt poc de la“setmana tràgica”, en que es vandesallotjar el CSO la Vakeria de l’-Hospitalet i tres cases okupadesmés al barri, això va provocarmolta mobilització al carrer i dursenfrontaments amb la policia pelscarrers del barri després de les ma-nifestacions de protesta, aixídoncs, l’Ajuntament la va retirar perpressió política al carrer. I ara hitornen, aquesta nova demanda su-posa un perill real pel CSA, ja queaprofitant les obres per l’arribadadel TGV l’Ajuntament ha fet un Plade reordenació urbanística en l’en-torn de les vies amb el qual prete-nen tirar a terra a part del CSA CanVies, les dues cases baixes delnostre costat, i tot un tros de carrerde l’altra banda de les vies ontambé hi ha cases baixes, en elsdos trams de carrer està previst ferhabitatge privat de nova construc-ció, és a dir que estem parlantd’una operació que generarà moltsdiners per unes poques butxaques.-Ara, un cop us han posat la de-manda, quines són les accionsque penseu dur a terme per llui-tar contra el desallotjament?-Primer de tot hem hagut de córrermoltíssim i ara una sèrie de col·lec-tius i entitats legals que han utilit-zat, utilitzen o senten afinitat pelprojecte del CSAs’han autoinculpaten el procés judicial.

El judici és el 14 de juny i hemconvocat una manifestació el dis-sabte 10 a les 18h a la Pl. Santsque pretenem que sigui molt gran ion hi haurà diferents expressionsde cultura popular, etc.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

A Can Vies les relacions són horitzontals: totes les que hi participem tenim la mateixa veu

ROGER, DEL CENTRE SOCIAL AUTOGESTIONAT CAN VIES

Diàleg

Jordi Martí Font(jordimartif69@mesvilaweb.com)

No parlar és negar la nostra condicióhumana, és a dir racional, animal i co-municacional. Perquè és mentida queaquestes tres paraules anteriors escontradiguin o s’excloguin, just tot elcontrari. I parlar, dialogar, conversar,contradir—se, admetre, negar, afirmar,assimilar, entendre i dir són caracterís-tiques humanes de primera línia, diriajo. Característiques que reuneixen elnostre vessant més salvatge, que de-mana que ens expressem, amb el nos-tre més racional, que ens dota designificants i significats més o menyscomplexos però inserits, tots ells, en lacultura, el nostre màxim allunyamentde l’animalitat. Rellegint el que he es-crit, se’m fa evident —i deixo anar unsomriure— que la racionalitat em do-mina i em nega l’animalitat. Potser peraixò mateix aposto pel diàleg.

En la transformació del nostre vol-tant que ens hem posat com a tascaprincipal de les nostres existències, nopel final que trobarem sinó pel camíque estem fent, el diàleg també se’nsdibuixa com a eina eficaç i imprescin-dible per rebaixar tensions, establirponts, crear complicitats, unir interes-sos col•lectius... amb qui vulgui dialo-gar, esclar.

I qui no ho vulgui fer, doncs bonvent i barca nova, que deia l’Ovidi,sense contemplacions. Quan els blocsdialogants els tinguem més o menysestablerts, quan els voltants que tantde temps hem vist com a inexpugna-bles i impossibles ens els fem nostres,anirem més endavant per encabir-hifins i tot els nostres enemics, quetambé en tenim. Però és amb aquestsamb qui hem de dialogar més per talde desactivar-los. Quan tinguem elgran bloc revolucionari constitutït(quines paraules tan grans que surtend’aquest petit teclat, potser massa,no?, en fi...), anirem guanyant espais illocs, gent i camins, per tal que els fas-tigosos siguin cada cop menys. I elsconvencerem a totes i a tots... els i lesque es deixin, sense pressions ni im-posicions. Els milers de milions queno convencerem —o no tants— ensmiraran amb odi i ens diran que notenim raó; i nosaltres a ells i a elles.Però no deixarem de parlar, no deixa-rem de fer junts, no deixarem de com-partir carrers i bars. Si no ho féssimaixí hauríem de guanyar treva, diàleg ipau. I això ja ho tenim, no ens calguanyar-ho. Construirem un mónobert, damunt el pacte i el diàleg da-vant del conflicte, fet de travesses mésque de muralles. I no tindrà fronteresaquest món, ni exèrcits, ni fabricaremfoteses, ni perdrem el temps barallant-nos amb qui tenim al costat. Hi dialo-garem, que ja ho diuen que el diàleg ésla millor medecina contra baralles, lesguerres i els assassinats.

I mentre xerrem i xerrem, intentaremque el que diem, amb solta i volta, ensmantingui en la bellesa de les paraulesdesarrenglerades que no se sotmetena la mesura dels versos medits.

�Només per lesmaneres de fer lescoses ja qüestionemels valors del sistemacapitalista�

“Que els col·lectius ens doni suport fins el punt d’entrar en el procés judicial ens omple d’alegria i ens fa tenir molta més força a tots els nivells per a lluitar pel CSA”.

�Més enllà de discursosens defineixen els mètodes�

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...