Ciencies de La Naturalesa 3r ESO

RELLEU | 197

BiOlOGia i GeOlOGia | relleu | Quadern dexercicis

1.* Completeu els conceptes sobre el globus terrestre.

1 .1 . Pol Nord

1 .2 . Latitud sud

1 .3 . Meridi de Greenwich

1 .4 . Parallel

1 .5 . Latitud nord

1 .6 . Equador

1 .7 . Meridi

1 .8 . Longitud oest

1 .9 . Longitud est

1 .10 . Pol Sud

2.** seleccioneu la longitud i latitud correctes per a les segents ciutats.

2 .1 La Corunya

2 .2 . Madrid

2 .3 . Barcelona

2 .4 . Sant Sebasti

2 .5 . Huelva

LONGITUD

-8 3

LATITUD

43 30

LONGITUD

2 25

LATITUD

41 37

LONGITUD

-7 12

LATITUD

37 16

LONGITUD

-3 40

LATITUD

40 29

LONGITUD

-2 9

LATITUD

43 28

3.** digueu si les segents afirmacions sn certes o falses.

3 .1 . Lequador s la lnia imaginria que separa el dia de la nit .

3 .2 . Tots els meridians sn igual de llargs .

RELLEU | 198


3 .3 . Laltitud s la distncia horitzontal que hi ha entre un punt duna muntanya i el nivell del mar .

3 .4 . Lescala dun mapa informa de la quantitat de vegades que sha redut un lloc en representar-lo .

3 .5 . La latitud s la distncia angular que hi ha entre un punt i lequador .

3 .6 . La longitud pot ser nord (N) o sud (S) .

3 .7 . Qualsevol punt del nostre planeta t latitud, longitud i altitud .

4.*** trieu la resposta correcta.

4 .1 . Quant sn 20 cm mesurats en un plnol fet a escala 1:2?

a) 4 m b) 400 cm c) 40 m d) 0,4 m

4 .2 . Quant s 1 cm mesurat en un mapa fet a escala 1:250?

a) 250 m b) 250 cmc) 250 mmd) 250 dm


a) 23 m b) 2,3 mc) 23 cmd) 230 dm


a) 375 .000 cmb) 37 .500 mmc) 375 m d) 0,375 m

4 .5 . Quant sn 3 cm mesurats en un mapa fet a escala 1:12?

a) 360 cmb) 15 cmc) 36 cmd) 32 cm

4 .6 . Quant sn 2,5 cm mesurats en un plnol fet a escala 1:1000?

a) 250 m b) 250 kmc) 250 cmd) 25 m

RELLEU | 199



a) 12 mb) 150 cm c) 85 cm d) 1 .200 mm


a) 288 cm b) 288 mm c) 28,8 m d) 288 km


a) 8 .400 cm b) 8,4 m c) 0,84 km d) 840 mm


a) 11,4 mb) 1,14 m c) 0,114 m

d) 1 .140 m

5.** digueu si les segents afirmacions sn certes o falses.

5 .1 . Hi ha mapes monotemtics, que tracten la contaminaci, la densitat de poblaci, etc .

5 .2 . Si es representa un territori a escala, aquesta representaci s proporcional al territori real .

5 .3 . Els mapes poltics i els mapes fsics ens donen el mateix tipus dinformaci .

5 .4 . Un mapa topogrfic s igual que un mapa fsic .

5 .5 . Els mapes topogrfics representen el relleu duna zona amb les mateixes dimensions que a la realitat .

5 .6 . En un mapa fsic hi acostumen a aparixer representats els rius .

5 .7 . Les escales grfiques sindiquen amb un segment dividit en porcions proporcionals a la mida real .

5 .8 . Les corbes de nivell sn les lnies que uneixen tots els punts que es troben a la mateixa latitud .

5 .9 . Un mapa amb els noms dels pasos i les seves capitals s, en tots els casos, un mapa temtic .

5 .10 . Si les corbes de nivell estan molt a prop les unes de les altres, el canvi daltitud de la zona s molt brusc .

5 .11 . Una escala d1:25 significa que per cada 25 cm del dibuix hi ha 1 m a la realitat .

5 .12 . Les llegendes dels mapes ens indiquen com interpretar els smbols i colors que hi apareixen .

5 .13 . Un mapa topogrfic amb corbes de nivell molt separades solcorrespondre a una serralada muntanyosa .

5 .14 . Les escales numriques sexpressen en forma de fracci o amb dos punts entre els valors (1:150) .

geomorfologiA

BiOlOGia i GeOlOGia | Versi impresa

BiOlOGia i GeOlOGia | GeOmOrFOlOGia | Versi impresa

GEOMORFOLOGIA | 203

HidrosferA i geosferA

Hidrosfera

La hidrosfera s la capa formada per laigua que hi ha a la Terra . s la capa ms evident des de lespai (ocupa un 70% de la superfcie) i s la responsable directa del color del nostre planeta .

A ms de laigua lquida, la hidrosfera tamb engloba els gels, tant dels pols com de les altes muntanyes .

La hidrosfera est formada per dos tipus daigua: aigua dola i aigua salada .

Laigua salada s aquella que cont altes concentracions de sals minerals i que no s apta per al consum de la majoria dssers vius . Laigua dels mars i oceans s aigua salada i representa un 97% de laigua total de la hidrosfera .

Laigua dola s laigua que cont una quantitat mnima de sals minerals . Representa el 3% de laigua del planeta .

Daquest 3%, un 80% es troba en forma de gel, mentre que un 19% est en forma daiges subterrnies. Tan sols ens queda un 1% del 3% daigua dola en forma daigua superficial; s a dir un 0,03% del total, a partir del qual hem dobtenir laigua per beure, cuinar, regar, alimentar el bestiar, etc.

Daquest 0,03% tan sols podem aprofitar laigua que sigui potable, apta per a ls dels humans. La resta, laigua no potable, shaur de potabilitzar abans del seu consum.

geosfera

La geosfera s la part de la Terra que no es correspon amb latmosfera, la hidrosfera ni la biosfera .

En principi, englobaria tota la part slida de la Terra, malgrat que part della es presenta en forma lquida o viscosa .

La geosfera representa la major capa, en termes de mida, del nostre planeta .

capes de la geosfera

Les capes de la geosfera es poden classificar segons la seva composici o segons les propietats fsiques dels materials que les formen .

classificaci segons la seva composici

escora: s la capa ms superficial . T un gruix mitj de 35 km . Nhi ha de dos tipus:

Continental: s la que sobresurt de laigua i pot arribar als 80 km de profunditat .

Ocenica: s la que es troba sota els oceans . s ms prima que la continental, el seu gruix mxim s de 10 km .

mantell: s la capa intermdia i arriba als 2 .900 km de profunditat . Shi pot distingir el mantell superior (fluid i viscs) de linferior (en estat slid) .


GEOMORFOLOGIA | 204

nucli: s la capa ms interior, que va dels 2 .900 km fins al centre de la Terra . Shi pot dis-tingir el nucli extern (fluid) i el nucli intern (en estat slid) .

classificaci segons les propietats fsiques

litosfera: s la capa ms externa i prima, amb un gruix dentre 5 i 75 km . Es troba en estat slid i inclou lescora i la part ms externa del mantell superior .

astenosfera: es troba sota la litosfera i fa uns 500 km de gruix . s una capa fluida forma-da per materials semifosos .

mesosfera: situada entre lastenosfera i lendosfera, comprn uns 2 .200 km de la geos-fera . s una capa rgida, slida .

endosfera: on trobem les dues capes del nucli .

nucli extern: capa lquida de 2 .200 km de gruix formada majoritriament per ferro i nquel . s la causant del camp magntic terrestre .

nucli intern: capa slida interna del nostre planeta formada tamb per ferro i nquel principalment .

litosfera

astenosfera

mesosfera

nucli extern

nucli intern

Agents geolgics externs

Els moviments interns de la Terra contribueixen a laparici de serralades, illes, depres-sions o falles, entre daltres . Aquests moviments sn responsables, doncs, de part del modelatge del relleu que observem . Sels anomena agents geolgics interns .

Per hi ha uns altres agents geolgics que tamb intervenen en el modelatge del relleu de la litosfera i que actuen des de lexterior, per aix sels anomena agents geolgics externs .


GEOMORFOLOGIA | 205

meteoritzaci

La meteoritzaci s el trencament de les roques per agents meteorolgics . La roca es trenca, per no s transportada enlloc .

meteoritzaci fsica

La meteoritzaci fsica s el trencament de les roques per agents fsics, com ara el canvi de temperatura, el gel, la sal o lefecte dels ssers vius .

En regions en qu hi ha una gran diferncia de temperatures entre el dia i la nit, les roques estan sotmeses a cicles continus i bruscos de dilataci-contracci que poden acabar trencant-les .

Laigua, en congelar-se, augmenta el seu volum . Si hi ha aigua dins duna roca i baixa molt la temperatura, aquesta es congela i pot fer esclatar la pedra .

En zones properes al mar podem trobar roques amb esquerdes on entra aigua salada que, en baixar la marea, sassequen . De fet, tan sols sevapora laigua i sen precipita la sal, que tamb pot empnyer les parets de lesquerda, trencant la roca .

Una arrel pot situar-se a lesquerda duna roca . Amb els anys, anir creixent, guanyant gruix, fins que la faci petar .

meteoritzaci qumica

La meteoritzaci qumica es produeix per alteracions qumiques de la roca, principal-ment per lacci de laigua .

dissoluci

Si les roques estan formades per materials solubles (que es poden dissoldre en aigua), quan laigua entra en contacte amb elles dissol aquestes substncies i modifica la forma de les roques .

Aquests materials poden ser sals (hi ha veritables muntanyes salades), per tamb carbonat clcic. La dis-soluci daquest s la responsable de la formaci de la majoria de les coves que existeixen en lactualitat.

Alteraci

T lloc quan es donen veritables reaccions qumiques que alteren els components de la roca i la poden debilitar . Aqu teniu els casos ms comuns:

Oxidaci: s evident, sobretot en les roques amb components metllics .

Hidrataci: quan els materials de la roca guanyen molcules daigua transformant-se en altres materials, gaireb sempre ms febles .

Hidrlisi: certes molcules de les roques es trenquen en presncia daigua .


GEOMORFOLOGIA | 206

erosi

Aquest mecanisme de modelatge del relleu segueix el segent procs:

Trenca les roques en fragments ms petits .

Transporta aquests fragments fins a un altre indret .

Finalment, els fragments saturen en aquest nou lloc: sedimenten .

Els sediments es van dipositant per capes . La pressi de les capes superiors va compac-tant els de les capes inferiors fins que cimenten i formen una roca sedimentria .

Agents geolgics externs: el vent

El vent actua principalment en zones rides, sense vegetaci .

Daquestes zones agafa petites roques i partcules que transporta en el seu recorre-gut .

Aquestes partcules xoquen contra la roca exposada al vent i la desgasten . Aquest procs es coneix com a corrosi elica .

Com ms fort bufa el vent, ms capacitat t de modificar el relleu, ja que les partcules que transporta sn ms grans i xoquen contra les roques amb ms fora.

Desprs, transporta les partcules, ja sigui arrossegant-les pel terra (les ms grans), aixecant-les i deixant-les caure (les intermdies), o portant-les en suspensi (les ms petites) .

Aquest transport en suspensi s el causant de les tempestes de pols que es formen als grans deserts de sorra.

Desprs del transport ve la sedimentaci o dipsit .

deserts

Tots els deserts del mn presenten, en menor o major presncia, regions que es poden adscriure en una de les tres categories de desert que existeixen:

rocalls o muntanys, format per grans formacions rocoses que el vent esculpeix en diferents formes o que forada creant arcs .

Pedregs o reg, format per roques soltes .

sorrenc o erg, format per sorra . Als deserts sorrencs es formen les dunes (piles de sorra en forma de mitja lluna) .


GEOMORFOLOGIA | 207

Agents geolgics externs: laigua

glaceres

Les glaceres es formen en zones on la neu sacumula i es compacta en forma de gel, formant gegantins rius congelats que es mouen lentament (uns 20 metres a lany) . s aquest moviment el que va erosionant el terreny .

En una glacera podem distingir tres parts:

Circ glacial: zona on sacumula la neu que es transformar en gel .

llengua glacial: massa de gel que baixa per la vall .

zona dablaci glacial: final de la glacera, on es fon el gel . Pot desembocar a terra, formant rierols, o al mar .

Les glaceres modelen el relleu erosionant el territori per on passen a mesura que la llen-gua de gel baixa pel pendent de les valls muntanyoses . Com un riu, per fet de gel pe-sant i molt compactat .

Lerosi de les glaceres t lloc a travs de dos mecanismes diferents:

arrencant les roques del llit i les parets de la glacera .

Per abrasi, a travs del fregament entre el gel i les pedres que transporta, i el llit i les parets de la glacera .

Una zona ocupada antigament per una glacera es distingeix pel fet de tenir pendents molt pronunciats: tot el gel que acumulava havia anat erosionant les parets de la roca per on circulava .

Valls en forma du, amb el fons pla i els vessants abruptes, amb forts pendents . s exactament com sha format la vall de Yosemite que estem veient des daqu .

Horns: pics muntanyosos, tamb amb forts pendents .

ivons: zones cncaves formades per lantic circ glacial .

rius

Els rius tenen tres parts que actuen de diferent forma sobre el relleu .

A la part alta, el riu s jove i fort, i pot erosionar les muntanyes creant les valls, les gor-ges, els salts daigua, els rpids, etc . Aquesta erosi intensa fa que el perfil del curs alt dun riu tingui forma de V .

Aquesta forma es dna perqu lerosi del riu no s uniforme. A la part central el corrent s ms fort, i per tant hi ha ms erosi que a les vores.

A la part del mig, el riu s ms gran i t menys fora . En aquesta part el riu es mou en amples valls i forma corbes anomenades meandres .


GEOMORFOLOGIA | 208

A la part final, el riu diposita els fragments de roca que transporta i forma terra on abans no nhi havia .

Si hi ha poc corrent, els sediments es dipositen en forma de ventall i es formen del-tes . En els deltes, les acumulacions de terra guanyen terreny al mar .

Hi ha un altre tipus de curs baix dels rius: els estuaris . Aquests es formen en zones on les marees sn molt fortes i poden empnyer el cabdal del riu cap amunt en marea alta . Quan baixa la marea, el riu acaba inundant tot el terreny guanyat pel mar .

Aiges subterrnies

Hi ha sls que absorbeixen aigua (permeables) i daltres que no nabsorbeixen (imper-meables) .

Si la pluja cau en una zona de roques permeables, s a dir, que deixen passar laigua, el terreny labsorbeix i, en comptes de rius externs, es formen cursos daiges subterrnies al subsl (la part per sota del sl) .

Laigua que sacumula al sl forma dues capes:

zona daireig: a la part superior . A les escletxes entre les roques es barregen aigua i aire .

zona fretica: a la part inferior . Laigua cobreix totes les escletxes entre les roques . De la capa fretica surt laigua de molts pous .

Quan laigua es troba amb roques calcries es donen dos processos: la dissoluci de la roca, que erosiona el terreny, i la creaci de nova roca per precipitaci de carbonat .

En primer lloc, laigua reacciona amb les roques calcries i en desf el seu component principal, el carbonat clcic . Aquesta reacci qumica erosiona les roques calcries i crea diferents tipus de relleu:

Cavernes i galeries: conductes subterranis horitzontals que es poden estendre molts quilmetres .

avencs: conductes subterranis verticals o amb molt pendent que connecten amb la superfcie .

dolines: depressions del terreny a la superfcie, causades per aigua que shi acumula i no s absorbida .

Quan laigua ha dissolt la roca que t sota la capa fretica, baixa a ms profunditat i, per tant, part de lespai que abans ocupava queda lliure .

Com a conseqncia, la humitat que queda en aquests espais va caient en forma de gotetes, i el carbonat clcic que shavia dissolt en laigua precipita i torna a formar roca calcria .


GEOMORFOLOGIA | 209

Aix origina dos tipus destructures:

estalactites: columnes de pedra que baixen des del sostre .

estalagmites: columnes de pedra que seleven des del terra .

Les estalactites i les estalagmites poden unir-se i formar columnes .

el mar

La fora de laigua del mar com a agent geolgic ve donada per les onades, les marees i els corrents martims .

Onades: Ondulacions produdes a la superfcie marina causades pel vent .

marees: Canvis en el nivell del mar produts per les forces datracci del Sol i la Lluna sobre la Terra .

Corrents marins: Moviments de masses daigua que es desplacen a travs dels oceans entre zones que es troben a diferent temperatura .

Laigua del mar erosiona les roques de la costa tant pel xoc dels materials en suspensi que porten les onades contra les parets de pedra com per la meteoritzaci fsica (cau-sada per la sal) i la meteoritzaci qumica (causada per laigua i altres materials que porten dissolts) .

Tots aquests processos desgasten la roca per un procs dabrasi marina i formen, prin-cipalment, penya-segats .

La roca de la zona inferior del penya-segat, en contacte amb laigua del mar, serosiona a ms velocitat que la superior, que no hi est en contacte.

La superfcie on resten el conjunt de les roques que sestavellen al peu del penya-segat reben el nom de plataforma dabrasi, on tamb seran erosionades fins que aquesta desaparegui .

No totes les roques sn igual de resistents a lerosi .

Aquesta resistncia est condicionada tant per la composici de la roca com per la disposici dels estrats que formen la paret; la direcci de les lnies que formen les roques.

Les zones de la costa on la roca s menys resistent serosionen abans i formen entrants, coneguts com a cales i badies .

En canvi, all on la roca s ms resistent es formen caps o promontoris, on la costa sobresurt ms .

Els promontoris rocallosos es poden erosionar lateralment i donar lloc als especta-culars arcs naturals .

Quan els arcs es trenquen i senfonsa la seva part superior, soriginen illots rocallo-sos .

Les coves a peu de mar tamb es formen per lerosi .


GEOMORFOLOGIA | 210

Les platges es formen a la mateixa lnia de la costa, per la sedimentaci tamb pot formar altres estructures ms allunyades de la costa: sn les barres, bancs de sorra que emergeixen del mar . Aquestes barres poden determinar laparici daltres estructures .

Quan una barra es troba connectada per un extrem a la costa, es parla duna fletxa .

Si una fletxa o barra es desenvolupa seguint la costa fins que acaba estant comuni-cada per dos llocs amb la costa, tancant un espai de mar, es parla dun cord litoral . Lespai que tanca sanomena albufera .

Si una barra connecta un illot amb la costa, es parla dun tmbol .

roques

tipus de roques

De roques, nhi ha de tres tipus segons el seu origen:

sedimentries: soriginen a la superfcie de la Terra a partir de lerosi daltres roques . En sn exemples la sorra o el conglomerat .

magmtiques: soriginen pel refredament del magma . En sn exemples les roques volcniques, com ara el basalt .

metamrfiques: soriginen a partir daltres roques per diferents processos de transfor-maci . Un exemple ns la pissarra .

cicle de les roques

Al llarg de milers danys, unes roques es transformen en unes altres . Aquestes transfor-macions formen un veritable cicle, que es coneix amb el nom de cicle de les roques .

Totes elles es poden transformar en les altres .

Si una roca senfonsa al mantell, es fondr i tornar a lescora com a roca gnia .

Si una roca es trenca en fragments ms petits, aquests sedimentaran i es formar una roca sedimentria .

Si una roca, per canvis qumics i/o fsics es transforma en una altra, es crear una roca metamrfica .

roques sedimentries

Les roques sedimentries es classifiquen segons el seu origen .

Si provenen de lacumulaci progressiva de restes daltres roques, sanomenen roques detrtiques . Sn les que resulten dels processos derosi en qu els detritus (restes de roques) sn transportats i sedimentats .

La resta sn les roques no detrtiques . Aquestes es formen per precipitaci de carbo-nat (carbonatades), per evaporaci (evaporites) o per alteraci de restes dorganis-mes (orgniques) .


GEOMORFOLOGIA | 211

roques detrtiques

Les roques sedimentries detrtiques sn les que es formen per lacumulaci, compac-taci i cimentaci de sediments . s a dir, estan formades per fragments daltres roques (gnies, metamrfiques o sedimentries) que es van formar prviament .

Lacumulaci daquests sediments es produeix principalment en unes zones determina-des: les anomenades conques sedimentries .

Lacumulaci de sediments els uns sobre els altres ha tingut lloc al llarg del temps, fet que ha donat lloc a la formaci destrats: capes en qu es disposen els detritus de forma seqencial .

El pes dels sediments superiors fa que els sediments inferiors es vagin compactant, les partcules que els formen cada cop estan ms juntes . Al final poden haver-hi processos de cimentaci que fan que les partcules acabin totes unides per una matriu .

Finalment es transformen en roques sedimentries per un procs anomenat diagnesi:

El pes dels sediments superiors fa que els sediments inferiors es vagin compactant; les partcules que els formen cada cop estan ms juntes .

Al final poden haver-hi processos de cimentaci que fan que les partcules acabin to-tes unides per una matriu .

Quan es parla de roques detrtiques sha de tenir en compte la mida de les partcules dipositades, ja que els gelegs es basen en aquesta caracterstica a lhora de classificar-les . Les roques formades per:

Partcules menors d1/16 mm sanomenen lutites .

Ho sn el llim, que fa menys de 4 micrmetres, i largila, que s ms gran .

Partcules dentre 1/16 i 2 mm sanomenen arenites .

Ho sn la sorra i el gres, que es diferencien bsicament perqu la sorra no est unida per cap ciment, prcticament es desf quan la toquem; mentre que el gres s que t ciment i s ms compacte .

Partcules majors de 2 mm sanomenen rudites .

Ho sn la grava i el conglomerat, que tamb es distingeixen segons si les uneix o no un ciment . La grava es pot considerar com un conjunt de pedres soltes, mentre que el conglomerat s una pedra compacta perqu les pedres que la formen estan unides per una matriu .

roques no detrtiques: carbonats

Les roques carbonatades estan formades per carbonat precipitat . Per, don prov aquest carbonat?

Un corrent daigua pot travessar una regi rica en carbonats i dissoldrels .

Daquesta manera forma les coves i els rius subterranis. Aquests carbonats poden precipitar dins de la mateixa cova (formant les estalactites i estalagmites) o en un altre indret, on formar les noves roques carbonatades.


GEOMORFOLOGIA | 212

En altres ocasions, aquestes roques es formen per la lenta acumulaci de restes de closques danimals marins .

Quan moren aquests animals (molts dells microscpics) les seves closques de carbonat clcic precipiten i sen van al fons del mar.

Durant milions i milions danys, aquestes closques van compactant-se i van formant capes i capes que van guanyant en gruix.

Amb els anys, el moviment de les plaques o la dessecaci del mar deixa a la vista aquestes acumulacions, que es transformen en muntanyes.

roques no detrtiques: evaporites

Sn les roques sedimentries que es formen per evaporaci daigua que hi porta dissolts minerals . Les ms conegudes daquest grup sn dues:

Lhalita o sal de roca: es poden trobar veritables muntanyes de sal resultants de leva-poraci de grans masses daigua salada .

El guix: prov de la precipitaci de sulfats .

roques no detrtiques: orgniques

Sn roques formades per compostos de carboni que tenen un alt poder calorfic (cre-men amb facilitat mitjanant combusti) . A causa daquestes propietats tamb se les anomena combustibles fssils i engloben el carb i el petroli .

El carb es forma a partir de matria vegetal quan aquesta queda submergida en laigua o el fang a causa de grans inundacions o moviments de terra, especialment en zones daiguamolls .

En aquestes condicions, les restes darbres i plantes queden allades de laire i sn descompostes per orga-nismes anaerbics que, lentament, les van enriquint amb carbonats.

Tot i que aix ha passat moltes vegades en la histria de la Terra, noms hi ha dos perodes en qu aquest procs va tenir lloc amb molta freqncia i, per tant, hi trobem abundncia de carb: en els perodes geo-lgics entre el Carbonfer i el Permi (fa entre 355 i 248 milions danys) i del Cretaci al Terciari (entre 146 i 65 milions danys).

El petroli s lnica roca lquida . De fet, s una barreja de compostos lquids, slids i ga-sosos (molts cops els jaciments de petroli sassocien a jaciments de gas natural) dorigen orgnic .

El seu origen es troba en plantes i animals aqutics que, desprs de morts, sacumulen al fons del mar juntament amb grans quantitats de plncton .

geomorfologiA

BiOlOGia i GeOlOGia | Quadern dexercicis

GEOMORFOLOGIA | 215

BiOlOGia i GeOlOGia | GeOmOrFOlOGia | Quadern dexercicis

1.* indiqueu el nom de cada una de les capes de la terra segons el seu comportament dinmic.

2.** relacioneu les diferents formes en qu es troba laigua a la terra amb la fase corresponent.

a) Aigua dola superficial Representa el 97% de laigua de la Terra

b) Aigua dola Representa el 3% de laigua de la Terra

c) Aigua salada Constitueix el 80% de laigua dola

d) Aiges subterrnies Ho sn un 19% de les aiges dolces lquides

e) Gel Noms un 1% es presenta en aquesta forma

Quin percentatge del total de laigua de la Terra s la que podem utilitzar per beure, cuinar, regar, alimentar el ramat, etc .?

3.* indiqueu si les segents afirmacions sn certes o falses.

3 .1 . El nucli de la Terra est format principalment per dos metalls pesats: ferro i nquel .

3 .2 . Lescora s la capa ms superficial del planeta i es divideix en escora terrestre i escora ocenica .

3 .3 . Escora i litosfera sn termes equivalents que fan referncia exactament a la mateixa part de la geosfera .

3 .4 . El nucli intern es troba en estat lquid i el nucli extern en estat slid .

3 .5 . La part que hi ha entre el nucli extern i lastenosfera es denomina mesosfera .

3 .6 . Lastenosfera s una capa fluida sobre la qual floten les diferents plaques tectniques .

3 .7 . Parlem de litosfera quan fem referncia a la composici sense tenir en compte la seva dinmica .

4.** Ordeneu cronolgicament els segents processos que modifiquen el paisatge.

Sedimentaci de les partcules en un lloc diferent de lorigen

Erosi de les roques per part dagents geolgics externs

Meteoritzaci fsica o qumica de les roques

Transport dels materials per part dels agents geolgics externs

GEOMORFOLOGIA | 216


5.** indiqueu quin s el nom correcte que reben cada una de les formacions que es descriuen a les segents preguntes.

5 .1 . Estructura del curs mitj dels rius en forma de successi de corbes .

a) Estuari

b) Delta

c) Vall en forma de V

d) Meandre

5 .2 . Conductes subterranis horitzontals que poden arribar a ser quilomtrics .

a) Caverna

b) Columna

c) Sima

d) Dolina

5 .3 . Vessant vertical molt abrupta que acaba al mar .

a) Cala

b) Penya-segat

c) Albufera

d) Badia

5 .4 . Espai tancat per una fina mnega de terra que cont aigua del mar .

a) Platja

b) Penya-segat

c) Albufera

d) Badia

5 .5 . Zona de sediments que es localitza en el curs baix del riu quan entra en contacte amb el mar .

a) Platja

b) Delta

c) Albufera

d) Meandre

5 .6 . Monticle rocs que sendinsa al mar format per roques molt resistents a lerosi .

a) Agulla glacial

b) Cresta

c) Cap

d) Barra

5 .7 . Zona arenosa de sedimentaci marina que sestn per les costes dalguns continents .

a) Platja

b) Penya-segat

c) Albufera

d) Badia

GEOMORFOLOGIA | 217


5 .8 . Conductes subterranis verticals amb molta pendent que poden arribar a ser molt profunds .

a) Caverna

b) Columna

c) Sima

d) Estalactita

5 .9 . Cims muntanyosos molt abruptes formats per lerosi que causen les glaceres .

a) Agulla glacial

b) Cresta

c) Valls en forma de U

d) Ivons

6.* determineu quin daquests agents geolgics ha pogut provocar la formaci de les segents estructu-res de relleu.

a) Vent b) Riu c) Aiges subterrnies d) Mar e) Glacera

6 .1 . Estuari 6 .9 . Albufera

6 .2 . Sima 6 .10 . Desert rocs

6 .3 . Valls en forma de U 6 .11 . Estalagmita

6 .4 . Dolina 6 .12 . Meandre

6 .5 . Estalactita 6 .13 . Delta

6 .6 . Illot rocs 6 .14 . Arc

6 .7 . Valls en forma de V 6 .15 . Cap

6 .8 . Caverna 6 .16 . Tmbol

7.* Completeu el segent mapa conceptual sobre les roques.

GEOMORFOLOGIA | 218


8.** digueu si les segents informacions sn certes o falses:

8 .1 . Les roques sedimentries shan originat a partir de les transformacions daltres roques en condicions delevda pressi i temperatura .

8 .2 . Les roques es van reciclant i transformant les unes en les altres en un cicle que dura milions danys i es coneix com el cicle de les roques .

8 .3 . Les roques sedimentries detrtiques sn les que estan formades per restes dssers vius .

8 .4 . Les roques metamrfiques shan originat a partir de la meteoritzaci daltres roques o de restes dssers vius .

8 .5 . Les roques gnies shan format per la solidificaci del magma, ja sigui a la superfcie o a linterior de la Terra .

8 .6 . Les roques sedimentries es poden classificar en detrtiques i no detrtiques en funci de lorigen dels sedi-ments que les formen .

8 .7 . La diagnesi s el procs que t lloc a les conques sedimentries i s el que origina les roques metamrfiques .

8 .8 . Quan parlem de roques sedimentries no detrtiques, sha de tenir en compte la mida de les partcules que les formen per poder-les classificar .

8 .9 . Les roques sedimentries sn el resultat de la uni de partcules de diferents mides que provenen daltres roques .

8 .10 . El carb s una roca sedimentria no detrtica carbonatada .

9.** trieu la resposta correcta en cada cas:

9 .1 . Les roques sedimentries . . .a) es formen per la uni de sediments .b) es formen per diagnesi .c) Les dues respostes sn correctes .

9 .2 . Els gresos i les argiles pertanyen a les . . .

a) roques sedimentries no detrtiques .b) roques sedimentries detrtiques .c) No sn roques sedimentries .

9 .3 . Sn roques sedimentries detrtiques les . . .

a) lutites, halites i els llims .b) rudites, arenites i argiles .c) lutites, les bretxes i les evaporites .

9 .4 . La roca de la imatge pertany al grup de les . . .

a) sedimentries detrtiques .b) sedimentries no detrtiques .c) No s una roca .

9 .5 . Les roques que es formen per evaporaci de laigua on estaven dissolts alguns minerals sanomenen . . .

a) evaporites .b) evaportiques .c) evaporatives .

GEOMORFOLOGIA | 219


9 .6 . A la imatge apareix . . .

a) una roca sedimentria no detrtica orgnica .b) una roca sedimentria detrtica orgnica .c) Cap resposta s correcta .

9 .7 . Totes les roques sedimentries no detrtiques . . .

a) estan formades per restes dssers vius .b) estan formades per sediments solubles en aigua .c) Cap resposta s correcta .

9 .8 . La roca de la imatge sanomena . . .

a) aglomerat .b) conglomerat .c) congregat .

9 .9 . Les sedimentries detrtiques es divideixen en:

a) Carbonatades, orgniques i evaporitesb) Calcries, evaporites i combustibles fssils c) Cap opci es correspon amb lenunciat de la pregunta

9 .10 . Les roques de la imatge . . .

a) poden formar estalactites i estalagmites a linterior de les muntanyes .b) sn sedimentries no detrtiques carbonatades .c) Les dues respostes sn correctes .

10.** digueu si les segents afirmacions sn certes o falses:

10 .1 . El gas natural acostuma a formar-se en bosses sobre les acumulacions de petroli .

10 .2 . La formaci del carb i del petroli s conseqncia de lacci de bacteris anaerbics .

10 .3 . Solament el 50% de lenergia que consumim prov del gas, del carb o del petroli .

10 .4 . La major part del carb que gastem es form principalment durant dos perodes geolgics diferents .

10 .5 . Les condicions que condueixen a la formaci del petroli solament tenen lloc de manera excepcional .

10 .6 . Mantenint el ritme de consum actual, encara ens queden reserves de petroli per a uns 150 anys .

10 .7 . El petroli sorigina a partir de plantes i animals marins morts que van a parar al fons del mar .

els HumAns i lentorn

BiOlOGia i GeOlOGia | Versi impresa

BiOlOGia i GeOlOGia | els Humans i lentOrn | Versi impresa

ELS HUMANS I LENTORN | 223

els HumAns com A Agents de cAnvi AmBientAl

La vida al nostre planeta s molt antiga, va aparixer fa uns 3 .500 milions danys . Des de llavors, el nostre planeta ha estat el medi on han evolucionat milions despcies dssers vius, per la majoria shan anat extingint i les condicions de la Terra han anat canviant . Els ancestres dels humans van aparixer fa uns 3 milions danys . Aix s relativament molt poc temps . De fet, si ens ho mirem a escala geolgica, noms representen els l-tims segons de la histria de la Terra . Tot i aix, resulta que, grcies a les seves capacitats intellectuals i al desenvolupament de la tecnologia, s lespcie que t major capacitat de modificar el medi on viuen, s a dir, la Terra .

paleoltic

Fa uns 15 .000 anys, els humans ja havien colonitzat tot el planeta . Fins a aquella poca, les poblacions humanes vivien dall que els oferia el medi, sense modificar-lo gaire . Podrem dir que el seu estil de vida era sostenible . Aquestes primeres poblacions eren nmades i salimentaven dels animals que caaven i de les plantes i fruits que recollien: eren caadors-recollectors . Vivien en petits grups i anaven canviant de lloc de residn-cia a mesura que anaven consumint els recursos del medi on vivien .

neoltic

Per uns milers danys ms tard, fa uns 10 .000 anys, aquesta situaci es va capgirar . Es va produir la primera gran revoluci tecnolgica, el neoltic . Els humans van adonar-se que podien produir els seus propis aliments i van desenvolupar lagricultura i la rama-deria . Des de llavors van decidir fer-se sedentaris i viure en poblats .

revoluci industrial

Fins al segle XIX no es va produir la segona gran revoluci tecnolgica, la revoluci industrial . Aquest perode va destacar pels grans avenos tecnolgics i cientfics . La producci va deixar de ser artesanal i es va passar a una producci industrial, ms efi-cient i amb major capacitat dexplotar els recursos naturals . Les condicions de vida de les poblacions humanes tamb van millorar .

Actualitat

En lactualitat, el mn sha industrialitzat completament . La producci i el consum de recursos sn molt intensos . Les societats humanes, amb les seves activitats agrcoles i industrials, construint les seves ciutats i generant grans quantitats de residus, tenen una forta capacitat de transformar el medi .

superpoBlAci HumAnA

En els ltims anys, la poblaci humana ha crescut a un ritme sense precedents . Lany 1950, la poblaci era de 2 .500 milions dhabitants, mentre que el 1987, era de 5 .000 mi-lions . En aquests 37 anys es va produir el mateix creixement que en tota la histria de la humanitat . Amb aquestes dades, no us sorprendr saber que actualment hi ha un greu problema de superpoblaci humana .



Actualment hi ha ms de 6 mil milions de persones vivint a la Terra . Podr continuar aix, amb aquest ritme de creixement? Avui dia, les poblacions que ms creixen sn les dels pasos en vies de desenvolupament, sobretot a sia i a lAmrica del Sud . Per controlar el creixement demogrfic, a la Xina, per exemple, est prohibit tenir ms dun fill .

La superpoblaci humana s un problema perqu el nombre creixent de persones de-mana ms recursos i consumeix ms energia i, al nostre planeta, aquests sn limitats .

recursos i sobreexplotaci

Actualment, el consum de recursos i energia s tan abusiu que el medi ambient sest degradant . A mesura que augmenta la poblaci humana desapareixen els recursos na-turals . Aquest desenvolupament de les societats humanes, si es mant a aquest ritme, no ser sostenible en el futur . Hi cap tanta gent al mn? Hi ha recursos suficients per a tothom? Segurament la resposta s negativa . A ms, cal tenir en compte que el mn no est ben distribut: el 20% de la poblaci mundial consumeix el 80% dels recursos del planeta i genera el 80% de la contaminaci global .

grans ciutats: el nou hbitat hum

Avui dia, el 50% de la poblaci humana viu en ciutats i ocupa el 5% de la superfcie ter-restre . Des dels temps de la Revoluci Industrial, la gent va comenar a abandonar els camps i a migrar cap a les ciutats, que sestan convertint en grans metrpolis .

Tots tenim una idea del que s una ciutat, per tcnicament es defineix com una aglo-meraci de ms de 2 .000 habitants, sempre que la poblaci dedicada a lagricultura no en superi el 25% del total . Les tres ciutats ms grans del mn sn Tquio, Ciutat de Mxic i Nova York . Entre les tres hi viuen ms de 90 milions de persones .

Hi ha dos models de ciutat: horitzontals i verticals .

quan

titat

situacino sostenible

1900 1950 2000 2050 2100

any

recursos

poblaci

ciutats horitzontals

A les ciutats horitzontals, la gent viu com a les pellcules americanes: cada famlia viu en una casa i t el seu propi jard . Aquest s el model convencional durbanisme . A les ciutats horitzontals pot arribar a viure molta gent, per a costa docupar molt espai, que s precisament el que falta . Si tothom visqus aix, es necessitarien ms planetes .



ciutats verticals

En un futur, potser no massa lluny, una soluci ms ecolgica, per tamb molt ms in-cmoda, seran les ciutats verticals . s un nou model destructura urbana bioecolgica . Us imagineu molts milers de persones vivint sota un mateix terrat? Doncs aquest s lob-jectiu dun nou concepte urbanstic, les ciutats verticals, que dissenya grans gratacels per allotjar grans quantitats de persones ocupant el mnim espai possible .

La torre Binica ns un exemple, i seria un gratacel que contindria tots els elements duna ciutat . Aquest s un projecte dun equip darquitectes espanyols que encara no ha trobat destinaci final . Seria gaireb tres vegades ms alt que les torres Petrones de Kuala Lumpur, i es calcula que hi podrien viure fins a 100 .000 persones . Concretament, mesuraria 1 .228 metres daltura, tindria 300 pisos i la seva construcci costaria 15 .000 milions de dlars . En aquest ecosistema urb hi haurien habitatges, parcs, hotels, boti-gues i oficines .

estalvi denergia

La situaci mediambiental del planeta s greu . Molt mal ja est fet, per sha de trobar la manera de posar fre a aquesta situaci . Adoptar hbits de lpoca preindustrial no sembla factible en la societat occidental actual . Qu es pot fer aleshores?

desenvolupament sostenible

Consisteix a consumir recursos sense esgotar-los perqu es puguin renovar de manera natural . Per aconseguir-ho, els humans han de modificar els seus hbits de vida . La Co-missi Mundial del Medi Ambient i Desenvolupament (CMMAD) va definir la societat sostenible com aquella que atn les necessitats del present sense comprometre la ca-pacitat de les generacions futures per fer-se crrec de les seves prpies necessitats .

Ser possible deixar a les futures generacions un medi ambient de qualitat i dotat de recursos suficients? Per aconseguir-ho primer cal estalviar energia: no deixar totes les bombetes de la casa enceses (i que siguin de baix consum), moderar ls de la calefacci i de laire condicionat, comprar electrodomstics de baix consum energtic, etc . I segon, sha de potenciar el consum denergies alternatives, com la solar, lelica, la hidrulica, la de les marees i la geotrmica, procedent de linterior de la Terra .

Aquestes sn mesures individuals, per per combatre aquesta situaci tamb s ne-cessari que els poltics i governants shi impliquin, i desenvolupin mesures collectives a nivell de ciutats (com lAgenda 21) o de pasos (com el Protocol de Kyoto) .

gesti de residus

Per a un desenvolupament sostenible, lestalvi denergia ha danar acompanyat de la gesti de residus . Per aconseguir aix, en primer lloc cal reduir el consum; segurament no cal gastar tantes coses materials . En segon lloc, cal reutilitzar i donar nous usos als objectes, reparar-los o donar-los si ja no shan de fer servir, aix evitar haver de produir-ne de nous . I en tercer lloc, cal reciclar . Aix, els materials obtinguts dels residus tornen a entrar en el cicle de producci i consum . Una bona manera de fer-ho s separant les escombraries . Thas parat a pensar quantes vides t un tetra brick? I una roda de cotxe? Fes servir els contenidors (groc per al plstic, verd per al vidre, blau per al paper i gris per a la matria orgnica), i porta els altres residus als punts verds i deixalleries .



proBlemes AmBientAls ActuAls

Si els humans, com qualsevol altre sser viu, modifiquen lambient on viuen, quin s el problema? El problema s que els humans alteren el medi de forma tan intensa i rpida que sha superat la capacitat dautoregeneraci del planeta . Si la contaminaci i lalte-raci del medi s lenta i moderada, el planeta, a poc a poc, sen recupera i aconsegueix mantenir les seves condicions naturals . Per si la contaminaci s molt gran i es consu-meix ms de pressa del que es pot renovar, el medi no es pot recuperar i es degrada .

Si els humans interaccionessin amb el medi de manera sostenible, no ens trobarem en la situaci dalerta actual . A les notcies parlen de la prdua de biodiversitat, la conta-minaci, lefecte dhivernacle, el canvi climtic, etc . Per qu vol dir tot aix? Anem per parts .

prdua de biodiversitat

qu s?

La prdua de biodiversitat s un dels greus problemes mediambientals que tenim avui dia . La biodiversitat, tamb anomenada diversitat biolgica, fa referncia al conjunt dssers vius que viuen en un ecosistema . Aix mateix, t en compte la variabilitat ge-ntica dels ssers vius . La prdua de biodiversitat comporta la desaparici despcies . Malauradament, aquest procs s irreversible: quan sextingeix una espcie, ja no es pot tornar a recuperar .

quines sn les causes?

Actualment, a la Terra shan descrit gaireb un mili i mig despcies . Tot i que semblen moltes, sestima que en deuen quedar uns quants milions ms per descobrir, i en el pas-sat sen van extingir moltes ms . Els cientfics han registrat lexistncia de sis extincions massives .

Les cinc primeres extincions es van caracteritzar per ser lentes i provocades per causes naturals . En el passat es van produir grans canvis climtics, com les glaciacions, i grans canvis geolgics, associats amb la tectnica de plaques, que van acabar amb moltes espcies . Els testimonis de lexistncia daquestes espcies van quedar gravats al regis-tre fssil . Aquest s el cas dels grans dinosaures, que van desaparixer fa uns 65 milions danys, possiblement a conseqncia de la caiguda dun meteorit .

La sisena extinci sest produint actualment i, a diferncia de les anteriors, s molt rpi-da i t lloc, bsicament, per lacci humana .

La principal causa de lextinci despcies s la contaminaci i la destrucci dels seus h-bitats . Lhome, produint i construint, destrueix els ecosistemes naturals . Ls panda, per exemple, est en perill dextinci perqu gaireb no queden selves de bamb on pugui viure . Una altra causa important de la desaparici despcies s la introducci despcies extiques en nous territoris . Aquestes sn les anomenades espcies invasores: com un exrcit, es reprodueixen rpidament i desplacen les espcies autctones . I finalment, la tercera causa de lextinci despcies s la caa i lexplotaci indiscriminada que est realitzant lhome, ja sigui per inters comercial o per oci . Aquest s el cas de les balenes i dels elefants .



quins sn els efectes?

La desaparici despcies comporta una prdua de la riquesa natural del planeta . Si la Terra estigus en borsa, les seves accions caurien en picat . Principalment, la prdua de biodiversitat comporta un desequilibri de lecosistema natural . Si desapareix una esp-cie, es desajusta tot el sistema i les interaccions entre espcies shan de restablir . Aquests canvis sn molt lents i els ecosistemes tardaran anys a recuperar-se .

La prdua de biodiversitat fa mal al cor dels ecologistes, per tamb a la butxaca dels economistes . Lexplotaci pesquera, per exemple, est posant en perill espcies com la sardina i la tonyina . Si no es pesquen de forma sostenible, permetent el creixement natural de les poblacions de peixos, aquestes sextingiran i tot el sistema econmic as-sociat a aquesta activitat sensorrar .

quines sn les solucions?

Si els governs simpliquessin ms en la creaci despais protegits (com reserves naturals, parcs zoolgics i jardins botnics), fomentessin els programes de recuperaci despcies amenaades, de restauraci dhbitats naturals, de reintroducci despcies autctones i de regulaci del comer despcies, es podrien salvar moltes espcies .

De tot aix, sen diu promoure poltiques de conservaci . Tamb s molt important que les persones es sensibilitzin sobre la riquesa de la biodiversitat, per conservar-la i prote-gir-la . Per aix sha de promoure leducaci mediambiental .

contAminAci

Constantment en sentim a parlar per, qu s en realitat? Quan els ecologistes parlen de contaminaci es refereixen a lalteraci del medi ambient per la introducci de substn-cies alienes, de residu, i que moltes vegades sn txiques per a la vida . En conseqncia, es modifiquen les condicions naturals de lambient .

La constant alarma contra la contaminaci ens pot fer pensar que noms s causada per lactivitat humana, per la contaminaci tamb pot tenir un origen natural . Tanmateix, en lactualitat, la proporci no s a parts iguals: la humanitat s la gran responsable de la contaminaci . Nexisteixen de diferents tipus:

Contaminaci atmosfrica: alteraci de la composici de laire .

Contaminaci de laigua: alteraci de la composici de laigua de rius i mars .

Contaminaci i destrucci del sl: alteraci de la composici del sl, erosi i deser-titzaci .

Contaminaci acstica: alteraci de lambient produda per excs de sorolls .

contaminaci atmosfrica


Laire que respirem no s net, sembruta quan shi introdueixen substncies contami-nants i quan salteren les concentracions normals dels gasos que la componen . A la com-posici natural de latmosfera trobem diferents gasos: 70% de nitrogen, 21% doxigen, 1% darg i la resta s dixid de carboni i vapor daigua, entre daltres .



La contaminaci es produeix tant per causes naturals com per causes antropogniques . En les erupcions volcniques sexpulsen cendres i gasos txics, com el SO2 . Aquesta con-taminaci dorigen natural s puntual . El trnsit i les indstries aboquen a latmosfe-ra grans quantitats de CO2 i de gasos contaminants, com el CO, CFC, NO, NO2 i el SO2 . Aquesta contaminaci dorigen hum s contnua .


Com sha vist en captols anteriors, latmosfera s un sistema molt complex . La seva con-taminaci pot provocar canvis globals, com lefecte hivernacle i el canvi climtic, que afecten tot el planeta i desequilibren el funcionament normal dels ecosistemes . Per tamb pot provocar canvis regionals, com s el cas de la pluja cida, que afecta local-ment . En aquest cas, la contaminaci es pot produir en un indret i arribar a afectar-ne un altre de molt lluny .

Els principals efectes de la contaminaci atmosfrica sn quatre:

Lefecte hivernacle

El canvi climtic

La destrucci de la capa doz

La pluja cida

lefecte dhivernacle

Ens portem les mans al cap quan sentim a parlar de lefecte dhivernacle, per aquest s un fenomen natural i molt important, perqu regula la temperatura de la Terra . De fet, grcies a lefecte hivernacle la temperatura mitjana del planeta s de 15 C . Si no exists, seria duns 18 C sota zero . El planeta Terra no s lnic que t efecte dhivernacle: al planeta Venus tamb nhi ha . La concentraci de CO2 de latmosfera de Venus s del 96%, per tant, all lefecte dhivernacle s molt ms intens que a la Terra, perqu la con-centraci de CO2 s molt ms gran, la retenci de calor tamb s major i aix fa que les temperatures pugin fins als 460 C .

Lescalfament de la Terra es produeix a partir de lenergia del Sol, que s la que sustenta la vida del planeta . Latmosfera terrestre s fora transparent a la radiaci solar i durant el dia escalfa la superfcie terrestre . En canvi, latmosfera s una barrera per a la calor que emet la Terra durant la nit en forma de radiaci infraroja . Aquesta calor queda retinguda a les capes baixes de latmosfera pels anomenats gasos hivernacle, que sn, principal-ment, el CO2 (56%), per tamb els clorofluorocarburs (CFC, 23%), el met (CH4, 14%) i el NO2 (7%) .

Aquest s el funcionament normal per, com sempre, el problema arriba quan hi ha un desequilibri . Qu passar si sacumulen gasos hivernacle en excs? Si els cotxes i les fbriques, a travs dels seus fums, emeten grans quantitats de CO2 i altres gasos conta-minants a latmosfera, la Terra sescalfar massa i acabar provocant un canvi climtic .

el canvi climtic

Aix mateix s el que est passant actualment al nostre planeta . El progressiu increment de lefecte hivernacle causa un augment de les temperatures en tot el planeta, s a dir, un escalfament global que pot donar lloc a un augment de la inestabilitat climtica .



Els cientfics han comprovat que en els ltims 1 .000 anys, el CO2 i la temperatura han augmentat, sobretot des del 1900, coincidint amb la Revoluci Industrial . Aquestes da-des sn evidncies irrefutables de lexistncia del canvi climtic i de la influncia de lac-tivitat humana . Els efectes del canvi climtic sn molts, alguns catastrfics, com ara:

Augment de la temperatura global del planeta

Desglaament de les glaceres i dels casquets polars

Augment del nivell del mar

Inundaci de zones costaneres i dels deltes

Impactes ecolgics sobre la flora i la fauna

Canvis de la circulaci ocenica

Ms freqncia de temporals, allaus i sequeres

Desertitzaci

400

375

350

325

300

275

2501000 1100 1200 1300 1400 1500 1600 1700 1800 1900 2000

ppm

CO

2

anys

Revoluci Industrial

destrucci de la capa doz

Latmosfera tamb t un altre problema greu: la destrucci de la capa doz . La capa doz s imprescindible per al desenvolupament de la vida perqu absorbeix les radiaci-ons ultraviolades que emet el Sol cap a la superfcie terrestre . Aquestes radiacions, si sn molt intenses, cremen tot all que toquen . La millor protecci que tenim contra elles s la capa doz, una capa gasosa que es forma a lestratosfera a uns 25 km daltitud i que cont molcules doz .

Les radiacions ultraviolades que emet el Sol desintegren les molcules doxigen (O2) de lestratosfera, alliberant dos toms doxigen . Aquests toms solitaris qumicament sn molt reactius i busquen desesperadament amb qui aparellar-se . Acaben formant trios: les famoses molcules doz (O3) . Les radiacions tamb desfan els enllaos de loz i aix es torna a comenar el cicle . Loz es forma i es destrueix contnuament i en aquest pro-cs sabsorbeixen les radiacions .



El problema arriba amb lemissi de gasos com els clorofluorocarburs (CFC), que allibe-ren toms de clor i que no noms reaccionen amb loz i el destrueixen, sin que sunei-xen als toms lliures doxigen i impedeixen la formaci natural de loz . Com menys oz hi hagi, ms radiacions arribaran a la superfcie de la Terra .

la pluja cida

Lltima malaltia de latmosfera s la pluja cida, que s conseqncia de lemissi de SO2 i NO2 a latmosfera per la combusti de carburants fssils, com el carb i el petroli . Els tubs descapament dels cotxes i les centrals trmiques nemeten en grans quantitats .

Aquests gasos, quan arriben a latmosfera, es combinen amb el vapor daigua i produei-xen cid sulfric (H2SO4) i cid ntric (HNO3) . Aix, es formen unes gotes cides (amb un pH inferior a 4,5) que, quan cauen en forma de pluja, fan malb els vegetals i acidifiquen els sls i les aiges . Els contaminants que generen la pluja cida tenen una llarga vida a latmosfera i poden recrrer grans distncies . Els vents els poden transportar durant milers de quilmetres, per aix en pot caure en llocs on realment no contaminen .

A les zones ms industrials, com per exemple el nord-est dels EUA, lacidesa de les preci-pitacions sha multiplicat per 4 en els ltims 100 anys . Per curiosament tamb shan de-tectat pluges cides als trpics, on gaireb no hi ha indstria . A qu es deuen en aquest cas? Doncs, sn provocades pel despreniment dxids de nitrogen i dhidrocarburs per combusti de la biomassa, s a dir, per la crema de les selves tropicals .


Per disminuir la contaminaci atmosfrica i aturar el canvi climtic s imprescindible re-duir les emissions de CO2 . Cada pas, cada any, en produeix milions de tones . La majoria de pasos industrials, a travs del Protocol de Kyoto, ja shan comproms a fer-ho .

Qu es pot fer a nivell individual? Doncs, utilitzar el transport pblic, anar en bicicleta en comptes danar en cotxe o en moto, reduir el consum energtic i utilitzar fonts denergia renovables no contaminants (com lelica i la solar) en comptes de lenergia produda a partir de la combusti de carburants fssils (com la trmica) . A ms, per evitar la destruc-ci de la capa doz, sha devitar utilitzar aerosols o refrigerants que continguin CFC .

Per la seva banda, les indstries haurien de deixar de produir tants contaminants .

contaminaci de laigua

contaminaci de les aiges continentals

Quines sn les causes?En captols anteriors vas conixer quina era la importncia de la hidrosfera, tant per als processos geolgics com per al desenvolupament de la vida . La Terra bsicament s ai-gua . La hidrosfera ocupa el 71% de la superfcie del planeta i, daquest percentatge, l1% correspon a laigua dola dels llacs, rius, estanys, etc . Laigua s un recurs renovable, ni es crea ni es destrueix . Llavors, per qu es diu que en el futur hi haur problemes de manca daigua? La veritat s que daigua, no en faltar, per el que s probable s que laigua per al consum hum sigui molt escassa .



La contaminaci de les aiges altera els processos naturals per al desenvolupament de la vida . Les aiges continentals dels rius, dels llacs i dels aqfers es contaminen per labocament de residus generats per les activitats agrcoles i industrials, que nalteren la qualitat . Laigua t una capacitat de depuraci natural, per s molt lenta i queda satu-rada si shi aboquen contnuament grans quantitats de residus .

Lagricultura contamina les aiges a travs dels adobs, pesticides i purins amb els quals es tracten els terrenys . Aquests productes contenen molts nitrats i fosfats, aix com pro-ductes txics que, si sen tiren en excs, es filtren cap a laigua i contaminen els aqfers .

La indstria tamb aboca als rius moltes substncies residuals . Les ms contaminants sn els metalls pesants i alguns compostos orgnics txics . Les centrals trmiques tam-b contaminen les aiges dels rius, abocant-hi aigua a temperatures molt elevades, fet que altera les condicions naturals de lecosistema .

Finalment, lurbanisme seria lltima causa de la contaminaci de les aiges: les aiges residuals i fecals de pobles i ciutats tenen molts contaminants i van a parar als rius .

Quins sn els efectes?La contaminaci altera els ecosistemes dels rius perqu salteren les condicions fisico-qumiques de laigua: sen modifica la temperatura, la concentraci de nutrients, el pH, la salinitat, etc . En aquest ambient degradat, les espcies danimals i vegetals habituals ja no hi poden viure ms . Es trenca la xarxa natural de la vida .

Les societats humanes consumeixen grans quantitats daigua: per beure, per rentar-se, per regar els camps, perqu funcionin les indstries, etc . Com a conseqncia, es van bui-dant les reserves daiges . Els aqfers que estan a prop del mar, si es buiden massa se salinitzen, perqu shi filtra laigua del mar i es fan malb . A ms, si laigua per al consum domstic sha de potabilitzar prviament, aix pot arribar a costar molts diners i recursos .

Quines sn les solucions?En conjunt, sn molts problemes, per amb un consum racional, ms sostenible de lai-gua i amb un esfor per reduir limpacte dels residus que es generen, milloraria molt la situaci de les aiges continentals .

A continuaci us oferim uns exemples de mesures per estalviar aigua:

A casa: per estalviar pots tancar les aixetes quan no utilitzis laigua, collocar-hi aireja-dors, arreglar les prdues i dutxar-te en comptes de banyar-te . A lestiu, regar jardins i omplir piscines tamb consumeix molta aigua . Per no contaminar tant, no llancis olis per la pica, ni objectes pel vter i utilitza biodetergents per rentar .

Als camps: per estalviar aigua, el ms important s regar amb mesura, utilitzant asper-sors i degoteig . El rec excessiu, a ms, afavoreix que els adobs i pesticides es filtrin cap al subsl . Lagricultura biolgica s una bona alternativa a ls daquestes substncies . Els purins poden fer dadobs, per si nhi ha molts shan de gestionar adequadament .

A les indstries: cada fbrica hauria de gestionar adequadament els seus residus, de-purant les seves aiges abans dabocar-les al riu . Les lleis haurien de penalitzar els abo-caments txics i shaurien deliminar els productes ms contaminants dels sistemes de producci . Les centrals trmiques haurien de tenir sistemes de refrigeraci de laigua .



contaminaci de les aiges oceniques

Quines sn les causes?A les aiges dels mars i dels oceans cada any tamb saboquen milions de tones de residus industrials, agrcoles i urbans . Molts abocaments es produeixen directament al mar, a travs de grans canonades enterrades des de la costa fins al seu interior, i moltes indstries aboquen clandestinament molts residus txics a les aiges marines . Per la pitjor catstrofe que poden patir els mars sn les marees negres, causades per accidents de vaixells petroliers, com el del Prestige, i per lerupci descontrolada dels pous petro-lfers .

Per calcular limpacte dels abocaments, a part de tenir en compte la quantitat daboca-ments que shi produeixen, s molt important conixer lestructura dels mars, perqu no tots es contaminen de la mateixa manera . Els mars tancats, com el mar dAral, a lsia, sn els que estan en ms perill, perqu la contaminaci shi concentra i no pot dissipar-se . Els mars semitancats, com el mar Mediterrani, el mar Negre i el mar Bltic tamb sn fora vulnerables .

A part dels abocaments, els mars i oceans pateixen altres problemes, com el transport martim i el desenvolupament urbanstic . A les zones de platja, la construcci massiva dhabitatges, carreteres i ports i la intensa activitat turstica provoquen una forta degra-daci dels ambients costaners, com les dunes i els deltes .

Quins sn els efectes?El principal efecte de la contaminaci de les aiges oceniques s lalteraci dels seus ecosistemes: es modifiquen les condicions naturals de les comunitats danimals i de ve-getals que viuen als mars .

El cas ms greu sn les marees negres . Al mar, la taca de petroli sura i impedeix que soxigenin les capes superficials de laigua . En aquestes condicions, el plncton no pot respirar i desapareix . Aix s molt greu, perqu tot i que gaireb ni es veu, el plncton s la base de la cadena alimentria marina . Si mor el plncton, la resta despcies es queda sense menjar, i els peixos, a ms, tamb poden morir per asfxia . A la costa, el petroli con-tamina les platges, les roques i danya totes les espcies que viuen en aquest ambient .

Quines sn les solucions?La soluci, com sempre, s deixar de contaminar, o contaminar menys . Noms amb una mica de cura milloraria molt la situaci . Pot semblar que els mars oberts i els oceans profunds, com que sn tan grans i tenen molta circulaci daigua, no es contaminen, per la brutcia hi s .

Es calcula que cada any saboquen al mar gaireb uns 3 .000 milions de litres de petroli . Noms un 10% daquests abocaments estan originats per accidents . Quantes ciutats podrien abastar-se daquest petroli llanat al mar? Per controlar tot el petroli que hi de-semboca, les autoritats haurien de vigilar ms els abocaments i shauria de prohibir que els vaixells petroliers rentessin els seus tancs a alta mar . Les marees negres sn un accident, per sha de tenir preparat un protocol dactuaci per actuar rpidament en aquesta situaci de crisi i disminuir-ne els danys .



contaminaci del sl


El procs de contaminaci dels sls est molt lligat a la contaminaci de les aiges con-tinentals i de latmosfera . La hidrosfera, la geosfera i latmosfera estan interconnectades i formen un sistema complex . Laigua de la pluja renta els sls i fa que els contaminants dorigen agrcola, urb i industrial es filtrin cap al seu interior, podent arribar als aqfers .

Els contaminants dorigen agrcola sn els adobs i els pesticides, que sacumulen al sl . A ms, si els camps es reguen amb aiges amb moltes sals minerals, els sls se salinitzen . Els contaminants dorigen industrial i de les mines contenen molts metalls pesants (com el mercuri, el plom i lalumini) que sinfiltren al sl . Els contaminants dorigen urb sn les escombraries . Cada any es generen grans quantitats de residus slids, i no estem parlant de quilograms, sin de milers i milers de tones . Aquestes deixalles, quan estan acumula-des als abocadors, produeixen uns lquids, els lixiviats, que sn molt contaminants .

destrucci del sl


Per, a part de la contaminaci, el gran problema del sl s la seva contnua destrucci arran de la construcci urbana, lerosi, la desforestaci i la desertitzaci . En aquest pro-cs, el canvi climtic tamb hi t molt a veure .

erosiUn sl serosiona quan perd el seu escut protector: la coberta vegetal . Si es talen els ar-bres i arbustos, el terra es queda pelat . Llavors, laigua de la pluja arrossega la part frtil del sl, lhumus, un mantell que es va formant lentament per la barreja de la sorra amb la matria orgnica (restes vegetals i animals) que es va dipositant al sl . Un cop eliminat aquest mantell, el vent asseca el sl i nelimina la sorra .

desertitzaciLa desertitzaci es produeix quan una zona rida, de clima molt sec sacaba convertint en un desert . Aix est passant ara mateix al sud de la pennsula Ibrica . s com si el desert del Shara hagus creuat lestret de Gibraltar . Lefecte dhivernacle contribueix a augmentar les condicions de sequera daquestes zones i si, a ms, es perd la coberta vegetal i laigua no es gestiona correctament, el resultat s un desert .


El procs de formaci del sl s molt lent, i quan es degrada triga molt a recuperar-se . Aix que cal anar molt en compte, perqu les conseqncies poden ser greus . La conta-minaci del sl dificulta el creixement dels vegetals i la sobreexplotaci del sl provoca la prdua de fertilitat; els camps deixen de ser productius i, per tant, generen menys aliments .

Daltra banda, lerosi i la desertitzaci sn dues de les principals causes de la prdua dhbitat de moltes espcies terrestres . I com hem vist abans, aix provoca una prdua de biodiversitat . A ms, quan el sl serosiona i perd la seva coberta vegetal, sagreugen els efectes de les inundacions perqu la vegetaci ja no estabilitza el sl .




La millor soluci s la prevenci . Per evitar la contaminaci dels sls sha devitar utilitzar adobs i pesticides qumics . Lagricultura biolgica ha demostrat que funciona . Per la res-ta, noms disminuint la quantitat de residus generats i gestionant-los adequadament es reduiria, i fora, limpacte de lactivitat humana en el sl .

Per tamb es pot netejar el sl de contaminants: una forma ecolgica de fer-ho con-sisteix a utilitzar microorganismes per descontaminar-lo . Aquests petits organismes sn capaos de digerir alguns contaminants orgnics .

Per evitar la destrucci del sl, sha devitar la sobreexplotaci dels camps, aturar el canvi climtic, gestionar de forma sostenible els recursos hdrics disponibles per, sobretot, cal evitar la desforestaci .

La tala darbres i el comer de la fusta han destar controlats . Quan vagis a comprar mo-bles, busca letiqueta de certificaci: s un aval que aquella fusta prov dun bosc ben gestionat .

contaminaci acstica


Lltim tipus de contaminaci s lacstica . Rarament pensem que el so contamina, per el soroll intempestiu i de forta intensitat no noms molesta, sin que pot arribar a afec-tar la salut humana .

El so, des del punt de vista fsic, s un moviment ondulatori que es transmet en un medi elstic, normalment laire . (El so t una freqncia regular i s de baixa intensitat, mentre que el soroll t una freqncia irregular i s de forta intensitat .)


El soroll pot afectar la salut i produir trastorns fisiolgics i psicolgics .

Per mesurar la intensitat del so sutilitzen els decibels (dB) . A partir dels 120 dB, ens fan mal les orelles . Segons la normativa de lOMS (Organitzaci Mundial de la Salut), la m-sica duna discoteca no pot superar els 90 dB i la dun concert, els 100 dB .

El soroll pot causar mal de cap . Tamb pot fer canviar lestat dnim, provocant irritabilitat, estrs i ansietat . A les persones exposades a molt soroll els costa mantenir latenci i poden tenir problemes de son .

A llarg termini, amb exposicions contnues, el soroll pot provocar prdua daudici, s a dir, sordesa . Aquest sol ser un problema freqent en persones que treballen a la cons-trucci i pot fer augmentar el risc daccidents laborals .


Per protegir els ciutadans del soroll del trnsit, els ajuntaments haurien de collocar pan-talles acstiques a les vores de carreteres, aplicar les normatives i ubicar els aeroports lluny dels centres urbans .

A ms, s molt recomanable lallament acstic de les parets i finestres de les cases, sobretot daquelles situades a prop dautopistes, aeroports i discoteques, aix com en aquelles en qu els vens siguin molt sorollosos .



cAtstrofes nAturAls

Cada cop ms sovint, quan encenem el televisor veiem notcies sobre terratrmols, erupcions volcniques, huracans, sequeres, inundacions i allaus: sn les anomenades catstrofes naturals . Com el seu nom indica, sn dorigen natural, per tamb s veritat que cada cop sn ms freqents . Els cientfics es pregunten si hi ha una relaci entre aquestes catstrofes, lactivitat humana, i lacceleraci de lescalfament del planeta .

Tot apunta que lactivitat humana ha trencat lequilibri ecolgic i afavoreix les catstro-fes naturals, que poden causar grans destruccions i grans prdues a nivell econmic i social .

terratrmols

Cada minut es produeix un terratrmol en algun lloc del mn . La majoria sn de baixa intensitat, per nhi ha que sn capaos de sacsejar violentament la terra . El seu impacte pot arribar a ser fins a 10 .000 vegades ms gran que el duna bomba atmica .

Els terratrmols sn tremolors de terra que alliberen energia de linterior de la Terra . Sn provocats pels moviments de les plaques tectniques, que llisquen sobre la capa fluida del mantell . Quan xoquen entre elles, limpacte es propaga en forma dones ssmiques .

Els sismlegs sn els cientfics que estudien els terratrmols i per fer-ho utilitzen uns apa-rells amb sensors que detecten les vibracions del terra i les graven en un paper . Els terratr-mols sn ms freqents al llarg de les serralades muntanyoses, dels volcans, de les fosses oceniques i de les falles, s a dir, a les zones de fricci de les plaques tectniques .

La intensitat dels terratrmols es mesura en lescala Richter, que es basa en la fora de les ones ssmiques, i que va de l1 (poc intens) al 9 (molt intens) .

erupcions volcniques

Les erupcions volcniques es produeixen quan es fissura lescora terrestre sota la pres-si dels gasos i del magma, que es formen a altes temperatures a linterior de la Terra . A travs dels volcans sexpulsa cap a lexterior vapor daigua, fum, gasos, cendres, roques i lava incandescent . Les erupcions poden anar acompanyades dexplosions violentes . Com en el cas dels terratrmols, els volcans estan associats als lmits de les plaques tec-tniques, per tamb es troben als punts calents, punts dbils de lescora terrestre .

Els volcans no estan sempre actius . Altrament, com viuria la gent a les illes de Tenerife, Siclia o Hawaii? Els volcans entren en activitat en determinats moments i desprs queden ador-mits durant una temporada . Quan fa milers danys que no ha entrat en erupci, es diu que el volc sha extingit . Avui dia hi ha molts volcans actius i es pot arribar a predir amb una certa antelaci si es produir una erupci .



pols, cendra,vapor i gasos

crter

lava

cambrade magma

bomba volcnica

Huracans

Katrina, Vince, Wilma, Andrew Segur que et sonen, sn noms dhuracans . Els huracans sn tempestats tropicals amb vents de forta intensitat, tanta que superen els 120 km/h . Neixen als oceans i arriben a les costes produint grans danys . A ms, generen inundaci-ons, tornados i tsunamis .

Els ingredients perqu es formi un hurac sn: temperatures elevades de la superfcie del mar (per sobre dels 26,5 C), molta humitat i presncia daire fred a les capes altes de la troposfera . Sota aquestes condicions, laigua calenta del mar sevapora i es conden-sa acceleradament . Aix es genera una pressi negativa que arrossega laire en forma despiral . Els huracans noms es formen en zones situades, almenys, a 10 de latitud de lequador, perqu s la fora de Coriolis la que inicia i mant la rotaci . Laigua calenta s el combustible de lhurac . Quan toca a terra, la fora es dissipa .

En els darrers anys, ha augmentat el nombre dhuracans i han estat molt violents . Aix est relacionat amb el canvi climtic? Els cientfics no es posen dacord .

sequeres i inundacions

Sn dues cares de la mateixa moneda i en aquest cas est clar que estan relacionades amb el canvi climtic . De totes les catstrofes naturals, les sequeres sn les que tenen un major impacte: afecten grans extensions geogrfiques i poden durar mesos, fins i tot anys . Com hem vist, les altres catstrofes tamb tenen efectes devastadors, per sn puntuals .

La causa de les sequeres s labsncia dhumitat i la falta de pluges . I les seves conse-qncies sn la manca daigua, el major perill dincendis i la degradaci de la coberta vegetal . En casos extrems, aix fa que la gent passi fam i es generin desplaaments de poblaci . Desprs de llargues sequeres, se solen produir grans tempestes que causen inundacions .



Laugment de temperatura causar grans sequeres i la desertitzaci de moltes regions . Tenim un exemple molt a prop de casa nostra, el sud dEspanya, que actualment ja pa-teix grans problemes a causa de la sequera .

incendis

Es classifiquen com a catstrofes naturals, perqu es poden desencadenar a partir dun raig, per lamentablement el 90% dels incendis sn provocats o causats per lacci ne-gligent humana .

Per qu la majoria dels incendis es produeixen a lestiu? Doncs perqu quan el sl dispo-sa daigua, la vegetaci crea un ambient humit que dificulta la propagaci del foc . Des-prs de llargs perodes de sequera, com a lestiu, la mateixa vegetaci pot cremar amb facilitat . Desprs dun incendi, el sl queda completament al descobert . Per aix, quan a la tardor arriben les pluges torrencials, les conseqncies sn molt ms greus .

Un bosc cremat triga molts anys a regenerar-se perqu els arbres sn de creixement lent, per en uns sis mesos la coberta vegetal arriba al 50% . En els grans incendis, crema la biomassa vegetal i es pot arribar a una temperatura de 1 .000 C .

els Humans i lentOrn

BiOlOGia i GeOlOGia | Quadern dexercicis


BiOlOGia i GeOlOGia | els Humans i lentOrn | Quadern dexercicis

1.* Colloqueu cada element al contenidor que li correspongui o al punt verd.

a) Contenidor grocb) Contenidor verdc) Contenidor blaud) Contenidor marre) Punt verd

1 .1 . Llauna de tonyina buida

1 .2 . Bric de llet

1 .3 . Tovallons de paper usats

1 .4 . Fluorescent trencat

1 .5 . Envs de vidre de cigrons cuits

1 .6 . Ouera de cartr

1 .7 . Ampolla de cava

1 .8 . Diaris vells

1 .9 . Oli de la fregidora molt usat

1 .10 . Papers publicitaris del mes passat

1 .11 . Restes de rajoles de bany

1 .12 . Embolcall duna bossa de magdalenes

1 .13 . Pells de patates

1 .14 . Electrodomstics vells espatllats

1 .15 . Closques dou

2.** Ordeneu els ecosistemes des del menys divers al que t ms biodiversitat.

Taig

Desert

Selva amaznica

Fons del mar

Sabana africana

3.** relacioneu els contaminants atmosfrics amb els problemes que causen.

a) CFC Provoquen pluja cida que destrueix lecosistema i acidifica el sl

b) CO2 i altres gasosProvoquen laugment del forat de la capa doz que ens protegeix de la radiaci UV

c) SO2 i NO2Provoquen laugment de lefecte dhivernacle i generen, daquesta manera, lescalfament global



4.** relacioneu els contaminants de les aiges amb els efectes que provoquen.

a) Adobs en agriculturab) Pesticidesc) Purinsd) Aiges residualse) Metalls pesatsf ) Aiges calentesg) Marees negresh) Abocaments txicsi) Sediments

4 .1 . Impedeixen loxigenaci de les aiges, i el plncton, la base de la cadena alimentria, mor .

4 .2 . Si susen en excs es filtren a travs de la terra i contaminen els aqfers .

4 .3 . Contenen nitrats i fosfats en excs, que provoquen leutrofitzaci de les aiges .

4 .4 . Sn txics per a moltes espcies que viuen a laigua, no noms per a les plagues .

4 .5 . Les vessen les centrals trmiques i alteren les condicions naturals de lecosistema .

4 .6 . Com les bosses de plstic, que poden causar asfxia o ofec si els grans peixos se les mengen .

4 .7 . Es produeixen clandestinament i poden destruir tots els ssers vius dun ecosistema .

4 .8 . Si no passen per una depuradora, van a parar als rius i els contaminen .

4 .9 . Sn molt difcils deliminar i poden provocar malalties a les persones .

5.** relacioneu els contaminants del sl amb els efectes que causen.

a) Adobs i pesticidesb) Residus industrialsc) Abocadorsd) Desforestacie) Sobreexplotaci

5 .1 . En eliminar la coberta vegetal del sl, el vent i la pluja lerosionen i en destrueixen la part frtil .

5 .2 . Seliminen els nutrients naturals del sl i, en conseqncia, deixa de ser frtil .

5 .3 . Sacumulen al sl, en modifiquen la composici i es filtren als aqfers .

5 .4 . Produeixen uns lquids lixiviats molt txics que es filtren a travs del sl i el contaminen .

5 .5 . Contenen metalls pesats i altres txics que sacumulen al sl i en provoquen la toxicitat .



6.*** relacioneu cada problema ambiental amb la seva causa i amb una de les seves conseqncies.

Problema ambiental

a) Pluja cidab) Efecte dhivernaclec) Destrucci de la capa dozd) Contaminaci daigua dolae) Contaminaci daigua salada

Causa

Emissi de met i CO2

Abocament de residus, productes eliminats per vaixells, petroli, etc .

Abocament dadobs, purins, metalls pesats, tintes, etc .

Emissi de clorfluorcarburs (CFC)

Emissi dxids de sofre i de nitrogen a latmosfera

Conseqncia

Prdua de la biodiversitat i toxicitat del peix que consumim

Augment de la vulnerabilitat davant les radiacions ultraviolades

Reducci de la productivitat de sls

Augment de les temperatures

Intoxicacions

7.** trieu la resposta correcta sobre catstrofes naturals.

7 .1 . Una catstrofe natural . . .

a) pot ser una allau o les sequeres, entre altres coses .b) est causada per lactivitat humana .c) normalment es produeix per causes independents a lactivitat humana .d) Les respostes a i c sn les correctes .

7 .2 . Els terratrmols . . .

a) es poden produir en qualsevol punt del planeta amb la mateixa probabilitat .b) es repeteixen peridicament en una mateixa zona .c) acostumen a anar acompanyats duna erupci volcnica .d) Cap resposta s correcta .

7 .3 . A les zones de contacte de dues plaques tectniques shi acostumen a produir . . .

a) terratrmols i volcans .b) huracans i allaus .c) inundacions i sequeres .d) tempestes de sorra i tsunamis .



7 .4 . Les erupcions volcniques . . .

a) sempre es produeixen de forma molt violenta .b) poden sepultar ciutats senceres i matar milers de persones .c) consisteixen en la sortida a lexterior de laigua que hi ha dins la Terra .d) noms es produeixen en ciutats properes a la costa o a les illes .

7 .5 . El Vesuvi va ser . . .

a) un volc que va explotar sobre la ciutat dHait .b) un hurac que va afectar el sud dels Estats Units .c) un volc que va sepultar la ciutat de Pompeia .d) un terratrmol que va destruir part de les ciutats de Pompeia i Hercul .

7 .6 . Una sequera . . .

a) sempre ve acompanyada duna calor insuportable .b) pot afectar grans zones geogrfiques i durar diversos anys .c) si es produeix s perqu en un altre lloc del mn es produeixen inundacions .d) Totes les respostes sn correctes .

7 .7 . Un incendi . . .

a) sacostuma a produir per causes naturals .b) ajuda a augmentar la biodiversitat si repoblem amb espcies noves .c) es produeix especialment a lestiu perqu la vegetaci est molt seca i hi ha poca humitat .d) Totes les respostes sn correctes .

7 .8 . Les inundacions a les ciutats . . .

a) es produeixen principalment per una mala urbanitzaci del sl .b) sn molt ms freqents que a les zones on hi ha boscos .c) no sempre estan causades per una tempesta tropical .d) Totes les respostes sn correctes .

7 .9 . Un sismgraf . . .

a) s un aparell que detecta els moviments i vibracions del sl .b) lutilitzen els meteorlegs amb freqncia per detectar huracans .c) serveix per preveure quan es produir un terratrmol o un volc .d) Les respostes a i c sn correctes .

7 .10 . Els huracans sn . . .

a) lnica causa per la qual es produeixen tsunamis al mar .b) es generen per la diferncia de temperatura entre laigua calenta del mar i laire fred troposfric .c) es generen per la diferncia de temperatura entre laigua freda del mar i laire calent troposfric .d) Les respostes a i c sn correctes .

gAsos i toms

FsiCa i QumiCa | Versi impresa

FsiCa i QumiCa | GasOs i tOms | Versi impresa

GASOS I TOMS | 247

estAts de lA mAtriA

Clssicament shan definit tres estats de la matria: slid, lquid i gass .

En laigua, aquests estats corresponen al gel, laigua lquida i el vapor daigua .

Els slids mantenen la seva forma i el seu volum, sn rgids i no poden fluir .

Els lquids adopten la forma del recipient que els cont, mantenen el seu volum i po-den fluir (lliscar per un tub i passar per un forat estret) . Sn incompressibles, no es poden comprimir .

Els gasos tamb adopten la forma del recipient que els cont, per sense mantenir el seu volum (tendeixen a ocupar tot lespai disponible) . Com els lquids, tamb flueixen per, a ms, sn compressibles, es poden comprimir .

Que un estat sigui compressible vol dir que si hi apliquem una pressi (si hi fem fora), el seu volum (lespai que ocupa) disminueix (laixafem) .

lleis dels gasos

Hi ha relacions directes entre diferents factors del gas: la temperatura, la pressi i el volum .

a temperatura constant: Boyle-mariotteA temperatura constant, el producte entre la pressi (P) i el volum (V) dun gas sempre s constant .

Si T (t) = ctP V = ct

a pressi constant: Charles i Gay-lussacA pressi constant, el quocient entre el volum (V) i la temperatura (T) dun gas sempre s constant .

Si P = ct

VT

= ct

a volum constant: Gay-lussac A volum constant, el quocient entre la pressi (P) i la temperatura (T) dun gas sempre s constant .

Si V = ct

PT

= ct

Gas idealTanmateix, els gasos que ens trobem a la natura no segueixen del tot aquestes lleis . A altes pressions, o baixes temperatures, els gasos sallunyen daquestes lleis . Els gasos que trobem a la natura sanomenen gasos reals .


GASOS I TOMS | 248

Per poder treballar amb aquestes lleis hem de suposar un gas ideal, un gas perfecte que compleixi sempre aquestes condicions .

condicions normals

Es defineixen les condicions normals com els 0 C de temperatura i 1 atmosfera de pressi .

Com sempre, shan dexpressar aquestes magnituds en unitats del sistema internacional (SI):

Condicions normals: 273 K i 1,01 105 Pa

teoria cineticocorpuscular

estats de la matriaEls gasos es comporten daquesta manera perqu estan formats per partcules (corpus-cles) en moviment (cine vol dir moviment en grec) .

Les partcules que formen un gas es mouen lliures per lespai, separades les unes de les altres .

Aquest fet s el que ens permet comprimir un gas . Quan en comprimim un, redum lespai que hi ha entre les partcules, les ajuntem .

El fet que les partcules del gas estiguin en moviment explica la pressi que exerceixen sobre el recipient que les cont .

La pressi es deu al xoc de les partcules contra les parets del recipient .

En els lquids, les partcules estan separades per espais menors i es mouen o vibren menys que en els gasos, ja que hi ha forces que interactuen entre si i les mantenen unides .

En els slids, les partcules es mouen o vibren menys que en els lquids, ja que les forces que les mantenen unides sn ms fortes .

Canvis destatEls canvis destat es poden entendre com un canvi en la vibraci de les partcules: en augmentar la temperatura del material, en realitat estem augmentant la vibraci de les partcules .

Quan un slid augmenta de temperatura, les seves partcules van vibrant cada cop amb ms intensitat, fins que vibren tant que superen la fora que les mant en estat slid (passen a estat lquid) . Si continuem augmentant la temperatura, superen la fora que les mant en estat lquid i passen a estat gass .

De manera inversa, si un gas es va refredant, les partcules cada cop vibren menys i sajunten formant un lquid . Si disminum encara ms la temperatura, el moviment de les partcules es va apagant i sagrupen ms, fins que passen a estat slid .


GASOS I TOMS | 249

el zero absolutHi ha una temperatura terica a la qual les partcules no es mouen gens: el zero absolut (0 K = 273 C) .

No hi pot haver una temperatura ms petita que aquesta .

toms i mols

Els corpuscles que formen la matria sn els toms .

molsUn mol es defineix com la quantitat dtoms dun element que pesen, en grams, el ma-teix que un sol tom, en unitat de massa atmica .

Per a tots els elements aquest nombre s el mateix, el nombre davogadro .

6,022 x 1023

un mol dtoms sn 6,022 x 1023 toms.Aquesta nova magnitud va portar a una nova observaci respecte als gasos .

Un mol de qualsevol gas, a la mateixa temperatura i pressi, ocupa el mateix volum que un mol de qualsevol altre gas .

gasos en condicions normals

Avogadro va determinar que, sempre que estiguem en condicions normals, un mol de qualsevol gas ocupa 22,4 litres .

llei general dels gasos ideals

Aquesta llei cont totes les lleis anteriors, que es poden deduir .

PV = nRT

Si treballem amb unitats del sistema internacional (Pa, m3, K, mol):

R=8,31J/Kmol

Si treballem amb aquestes altres unitats, fora del sistema internacional (atm, l, K, mol):

R=0,082atml/Kmol


GASOS I TOMS | 250

teoriA AtmicA de lA mAtriA

Fa ms de 2 .000 anys, un grec, Demcrit, va postular lexistncia dunes partcules mi-nscules que serien la base de tot el que veiem i les va anomenar toms .

La teoria de Demcrit va caure en loblit durant 2 .000 anys fins que, a principis del s . XIX, John Dalton la va recuperar .

teoria atmica

Tota la matria est formada per toms .

Els toms dun element sn iguals entre si i diferents dels dun altre .

Els toms de diferents elements es poden combinar per formar els compostos .

composici de ltom: partcules subatmiques

Ltom t un nucli positiu envoltat dun nvol delectrons negatius .

Els protons sn partcules amb la mateixa crrega que lelectr, per positiva . La seva mida s superior a la de lelectr .

Els neutrons sn partcules molt semblants als protons, per sense crrega .

Els protons (+) tenen tendncia a separar-se . Si es mantenen en el nucli s grcies als neutrons .

Els electrons () haurien de caure cap al nucli (+), per no ho fan, perqu no paren de moures al seu voltant .

elements

Els elements sn aquelles substncies homognies que no es poden descompondre en cap de ms simple perqu estan formats per un sol tipus dtom .

El nombre de protons dels toms dun mateix element (nombre atmic, z) no canvia mai, sempre s el mateix .

El nombre mssic (a) s el nombre de protons i neutrons presents en el nucli .

El nombre de neutrons ser la resta de A Z .

istopsEls toms que

Documents

Ciencies de La Naturalesa 3r ESO