Busca informaci sobre l'Amaznia en enciclopdies, llibres, revistes i diaris.

b) Fes una redacci i explicahi quins espcies animals i vegetals hi ha.

La sabana apareix en forma discontinua ja sigui en la regi del riu Branco, ms seca o b en les prats inundatsde Maraj. En les terres plujoses, constantment inundades, la selva de Igapo s difcil d'endinsars'hi. En elsllocs sotmesos a les crescudes anuals la selva s ms alta, menys tupida, i posseeix els arbres tilseconmicament: arbre del cacao i Hevea Brasilensis. La veritable selva s'estn sobre la terra sobre la terrafirma i amb el sota bosc menys tupit i amb arbres gegants que arriben als 70m d'alada, com el Castao dePar.

La vida animal s abundant: insectes, monos, i ocells de plomatge multicolor, caimans, peixos, tortugues idiversos peixos gegants. La insalubritat de la regi est confirmada per la mortalitat elevada deguda a la febregroga, al pian, a la leishmaniosis, a l'anquilostoma i sobretot al peludisme.

Arbre del cacao: arbre de 5 a 7 metres d'alria a les plantacions, i de 8 a 10 metres en estat silvestre, depetites flors blanques o rosades, que apareixen en petits rams sobre la tija i les branques belles. El fruit s unamena de balles que reben el nom de panotxes, contenen de 30 a 40 llavors, els grans de cacao. El cacao es unaplana intertropical que s'adapta gaireb a tota mena de sl, i que necessita ombra, la diversitat dels cacausconreats s molt gran.

El cacao es un aliment complert i un producte estimulant pel seu contingut en teobromina i en indicis decafena i constitueix l'aliment bsic de la xocolata.

Peix torpede: peix tacat, que el seu cos est format per rgans elctrics. Aquest peix forma part de lafamlia dels torpedes.

1

c) Coneixes algun poble indgena que visqui en aquests boscos? Esbrina com viu hi fes un resum explica'n lescaracterstiques que el defineixen.

L'estat de l'Amazones presenta el menor percentatge de poblaci a nivell nacional amb un 0,3%aproximadament, amb un total de 55717 habitants l'any 1990. La majoria de la poblaci es troba a PuertoAyacucho i que la resta de poblaci es troba en poblacions com Marao, San Carlos de Ro Negreo, SanFernando de Atabapo i certes poblacions indgenes Fernando disperses al llarg de l'Estat.

La poblaci indgena el 1992 era de 43366 persones , les quals estaven distribudes en diversos grups tnicsdels quals els ms nombrosos sn els Yanomamis, els Guahibos, els Piaroa i els Yekuana.

Piaroa (jbaros): habiten a l'Amazones, en el territori comprs entre el Pastaza, l'Amaznia i els Andes. Snfamosos com a temibles caadors de caps humans, encara que aquesta tasca s'ha anat perdent amb el temps.Els seus vestits estan fets amb l'escora dels arbres. Es cobreixen el cap amb una espcie de casquet fet deplomes i tucan, en el que predomina el color vermell, groc, blau i negre.

Els jbaros presenten una constituci forta. Els seus ulls, en general grans es troben enfonsats, i sn negres imolt vius. Tenen el nas recte, els llavis prims, i els pmuls sortits. El seu cabell s negre, el color de la sevapell s en general morena. Durant la celebraci de les seves festes decoren la seva cara amb dibuixos negres ivermells.

Els jbaros sn molt temuts pels seus enemics per la costum de matar als presoners, tallarli el cap, i reduirlaper formar amb ella la tsantsa o chancha. La tcnica per aconseguir aquests singulars trofeus s llarga icomplicada. Consisteix en fer dos talls verticals als dos costats del coll i extreure mitjanant aquests tots elsossos del crani, conservant sencer la l'embolcall del cap i els cabells.

Els jbaros viuen principalment de la caa i de la pesca, pel qual fan servir diversos estris, com llances, arcs ifletxes que poden arribar a fer dos metres de longitud, propulsors, xarxes, etc.

Els jbaros no tenen idees religioses fixes, sn molt supersticiosos, i temen a una espcie de dimoni, iguanchi,que creuen que habita en el volc Sangay, al que li ofereixen diversos sacrificis.

d) Quins sn els problemes principals de l'Amaznia?

1. La contaminaci de l'atmosfera provocada pels pasos industrialitzats a travs de la desproporcionadaemissi de gasos s la principal causa del canvi climtic i de la reducci de la capa d'oz.

2. L'excs de producci, consum, polluci i residus

3. La producci d'armes qumiques, biolgiques i nuclears, de substncies txiques i residus que s dipositadaen pasos del Tercer Mn, per exemple Union Carbide a la ndia, residus txics a Bangla Desh, residusradioactius a Mauritnia.

4. L' apropiaci intellectual i l's de coneixements ancestrals (sobre llavors, plantes medicinals i d'altres) enqu es basa la biotecnologia i l'agroindstria moderna, que ens fan pagar drets de propietat. Exemples: lapatent de la Sangre de Drago, de la granota epipedobatis, de diversos cultius; el robatori de gens humans del

2

indgenes per al projecte Genoma Hum i d'altres.

5. L'extracci i l'exportaci de recursos naturals del Tercer Mn, com ara petroli, minerals, fusta, recursosgentics i marins, sn processos que estan destruint ecosistemes i les bases per a la supervivncia dels poblesdel Sud. Aquests bns sn exportats sense comptar els impactes socials, culturals i ecolgics. Per exemple, lapetrolera TEXACO a l'Equador, la petrolera Shell a Nigria, Freeport Mc Mo Ran a Indonsia, la PetroleraOccidental a Colmbia, la REPSOL a Bolvia.

6. L's i la degradaci de les millors terres, de l'aigua i l'aire, i de l'energia humana, per a fer cultiusd'exportaci, en contra de la sobirania alimentria i cultural locals.

7. I no menys important que tots aquests, el deute histric degut al perode colonial. Recordem els milions demorts, la quantitat de primeres matries extretes (plata, or, cautx, diamants...Es deia que amb la plata extretapels indgenes de les mines de Potos, Bolvia, es podia fer un pont creuant l'Atlntic), l'esclavatge, lescultures exterminades, els robatoris de terres, i les societats oligrquiques, partides i racistes que va deixar elperode colonial com a llegat per a l'actualitat.

e) Busca informaci d'altres llocs de la selva tropical que estiguin en perill.

Manaos: s troba al Brasil septentrional, capital de l'est de l'Amaznia, a la vora del riu Negre. T 311.622habitants l'origen de manaos s un fort portugus edificat el 1699, per el 1.850 la ciutat noms tenia 6.000habitants. L'increment de la recollecci del suro va aportar un rpid desenvolupament, i el 1900 tenia uns50.000 habitants. La caiguda dels preus del suro natural a partir del 1911 va ser un foro cop per la ciutat, perseguis sent el principal centre comercial de l'Amaznia, fins i tot en el seu port i arriben les embarcacionsmartimes, i tenen certa activitat turstica. Una part de l'aglomeraci es produeix a causa de les cases flotants.

3