Col·loqui sobre tractament deresidus sòlids urbans

Barcelona, 3-4 de novembre de 1997Barcelona, 3-4 de novembre de 1997Barcelona, 3-4 de novembre de 1997Barcelona, 3-4 de novembre de 1997Barcelona, 3-4 de novembre de 1997

Organitzat perAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonaAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonaAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonaAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonaAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de Barcelona

PonentsPonentsPonentsPonentsPonents

SrSrSrSrSr. Josep Ros. Josep Ros. Josep Ros. Josep Ros. Josep RosEmpresa de Tractament i Eliminació de Residus S. A. (TERSA) 5

Sra. Oliva NúñezSra. Oliva NúñezSra. Oliva NúñezSra. Oliva NúñezSra. Oliva NúñezGreenpeace 25

Col·loqui 30

SrSrSrSrSr. Enric Elías. Enric Elías. Enric Elías. Enric Elías. Enric ElíasÀrea Industrial de la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya 45

SrSrSrSrSr. Josep Joaquim Pérez de Gregorio. Josep Joaquim Pérez de Gregorio. Josep Joaquim Pérez de Gregorio. Josep Joaquim Pérez de Gregorio. Josep Joaquim Pérez de GregorioFiscalía de Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 73

Col·loqui 83

CompilacióFrancesc UribeVicepresident de l’Associació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de Barcelona

Autoedició:Montserrat FerrerVocal de l’Associació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonaAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonaAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonaAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonaAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de Barcelona

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

PresentacióPresentacióPresentacióPresentacióPresentació

L’Associació d’Amics va creure oportú organitzar aquestes sessions sobre la problemàtica delsResidus Sòlids Urbans (RSU) per tal de tractar el tema de saber què fer amb les escombraries,deixalles i altres. Primer vam creure que podriem haver organitzat un cicle de conferènciesdurant una setmana, però finalment ho hem escurçat. Encara que resultin unes sessions mésintenses. Aquest és un tema prou important per l’Associació ja que com a entitat que col·labora ique està íntimament lligada al Museu hem tingut força cura sobre els residus que aquí mateix esprodueixen. Organitzar aquestes sessions ha representat un bon esforç ja que no prevèiem quinaresposta podrien tenir per part del públic en general. Lamentablement els mitjans de comunica-ció no han fet gaire cas malgrat la gran tramesa que s’ha enviat. Aquest estiu eren noticia lesincineradores i la polèmica que a l’entorn d’elles s’hi genera sempre. Això ens va animar, peròl’actualitat ara està en altres temes. Sigui com sigui el Col·loqui s’ha acabat obrint i els ponentsestàn aquí per demostrar-ho.

Sr. Santi GiménezPresident de l’Associació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonaAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonaAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonaAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de BarcelonaAssociació d’Amics del Museu de Zoologia de Barcelona

1

SrSrSrSrSr. Josep Ros. Josep Ros. Josep Ros. Josep Ros. Josep RosResponsable tècnic de l’empresa TERSAResponsable tècnic de l’empresa TERSAResponsable tècnic de l’empresa TERSAResponsable tècnic de l’empresa TERSAResponsable tècnic de l’empresa TERSA(T(T(T(T(Tractament i Eliminació de Residus, S. A.)ractament i Eliminació de Residus, S. A.)ractament i Eliminació de Residus, S. A.)ractament i Eliminació de Residus, S. A.)ractament i Eliminació de Residus, S. A.)

TERSA (fig.1.1) és una empresa pública pràcticament al 100% que és propietària i operadora deles plantes de recuperació energètica de residus urbans de Sant Adrià del Besós i de Montcada iReixac. També és propietària i operadora amb el nostre soci SEMESA, que és 90-95% de TERSA,de la Planta de selecció de brossa selectiva que hi ha a Gavà -Viladecans. També és gestora delDipòsit controlat de runes de El Papiol, havent-se format una UTE amb GTR del grup BFI, demanera que TERSA porta la gestió tècnica i econòmica de l’esmentat Dipòsit. Finalment TERSAés gestora d’algunes deixalleries de l’àmbit metropolità; dic algunes perquè de moment entenim dues o tres però sabem que se’n volen construir de l’ordre de 40 més. Suposo que totesno les gestionarem nosaltres, però de moment sí que les hem construit. Els ajuntaments lespodran gestionar directament o concediran la seva gestió a grups ecologistes dels municipis,etc., per tal que les deixalleries operin de la millor manera possible.

La meva xerrada (fig.1.2) anirà sobre la gestió actual i futura dels residus urbans de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona. És aquesta la realitat que conec i de la que puc parlar amb coneixe-ment directe. Abans que res vull fer dos apunts:

- la producció anual de residus de l’àmbit metropolità abasta 1.350.000 tones d’escombraries,residus urbans, a l’any. Per àmbit metropolità s’enten Barcelona pròpiament dita i els municipisde l’entorn que formen l’Àrea Metropolitana.

- la meva xerrada es planteja des d’un punt de vista tècnic de manera que les visions políti-ques o ecologistes d’aquest tema les deixo pels altres participants en aquest Col·loqui.

Els actuals tipus de gestió (fig.1.3) que s’apliquen a Catalunya, l’Àrea Metropolitana,Barcelona es poden classificar de la següent forma:

- un primer tipus el representa el dipòsit controlat del Garraf, el macroabocador del Garraf- la planta de recuperació energètica de RSU de Sant Adrià del Besós- la planta de recuperació de Montcada i Reixac- la planta de recuperació d’envasos de la brossa selectiva de Gavà-Viladecans- deixalleries, de les quals ja n’hi ha algunes en funcionament- altres infraestructures de petit volum a nivell experimental que no tenen massa incidència

en el global de la gestió però que m’agradaria citar-les perquè no se sap si en un futur algunesd’aquestes plantes o altres basades en aquestes podran captar quantitats importants de residus.

M’estic referint a:* abocadors de terres i runes* abocadors d’inerts* centres de transferència de residus (de l’abocador del Garraf cal dir que no hi pugen directament els residus a dalt sinó que hi ha un centre de transferència a Gavà)* plantes de compost (actualment hi ha en funcionament plantes de compost de vegetals i

poda com la de Castelldefels, però que no tracten la matèria orgànica procedent del residuurbà; la planta que hi havia a Gavà i Viladecans, que gestiona TERSA, està parada com a talen la seva secció de fer compost).

2

Dipòsit controlat del GarrafDipòsit controlat del GarrafDipòsit controlat del GarrafDipòsit controlat del GarrafDipòsit controlat del Garraf

El dipòsit controlat de RSU del Garraf és conegut com a Abocador del Garraf (fig.1.4). Es tractad’un dipòsit bioactiu amb una capacitat d’eliminació d’un milió de tones a l’any. Si al principiparlàvem de 1.350.000 tones de residus anuals a l’Àrea Metropolitana, l’Abocador del Garraf sen’emporta un milió. Actualment no té recuperació de biogàs, encara que n´havia tingut encaràcter experimental, i els lixiviats que proveeix són recollits i tractats amb depuradora, o siguitenen els seus propis dipòsits de recollida i per medi de camions i de cubes són transportats a laplanta depuradora del Besós. El residu és abocat sense trituració i compactat in situ mitjançantmaquinària pesada com la clàssica trepitjadora en pota de cabra, etc., encara que avui en dia noés un procés que s’utilitzi massa. La gestió del dipòsit inclou la planta de transferència de Gavà,com s’ha comentat abans. L’Abocador és un lloc actualment de bastant difícil accés i que obligaen dies de pluja a utilitzar camions amb tracció davantera. És difícil fer-hi arribar camions detres a cinc tones, com són els de la recollida domiciliària de brossa, de manera que es disposad’un dipòsit de transferència a Gavà, al costat de la nostra planta de reciclatge d’envasos, ons’hi aboca tota la recollida domiciliària. D’allà, per medi de “trailers” de 15 tones de transport,es pugen els residus a l’Abocador.

L’Abocador del Garraf podriem dir que està classificat dins del grup 2. La Generalitat deCatalunya, el gener de l’any 1997, va publicar un Decret sobre la disposició del rebuig de residusen dipòsits controlats que planteja una classificació en tres tipus:

- categoria 1, són els inerts- categoria 2, no especials- categoria 3, els especials.Aquest decret és massa recent com per haver categoritzat ja abocadors, però es pot suposar

que l’abocador del Garraf quedarà classificat com del grup 2, que és el dels no especials. Aquestdecret dóna una guia de com ha de ser un abocador, de com s’ha de gestionar, els controls ques’hi han de seguir i fins i tot com s’ha de segellar. Es tracta del Decret 1/97 de la Generalitat deCatalunya.

Avantatges d’un dipòsit controlatAvantatges d’un dipòsit controlatAvantatges d’un dipòsit controlatAvantatges d’un dipòsit controlatAvantatges d’un dipòsit controlat

Continuant en el que és un dipòsit controlat explicaré breument els avantatges i desavantatgesd’un dipòsit controlat (fig.1.5). Un abocador té una operativa senzilla. No necessita massa inver-sió en infraestructures, maquinària o personal ja que amb un parell de màquines pesades pertriturar, camions que pugin cap dalt les escombraries i una gestió d’entrada i de sortida debàscula en pot haver-hi suficient. Val a dir que també s’hi han de fer uns pous per sortides degas, metà, etc, però evidentment no es necessita personal tècnic massa especialitzat per gestio-nar una planta d’aquest tipus.

El dipòsit controlat és un mètode molt flexible davant les variacions de quantitat. L’Aboca-dor del Garraf rep anualment mil tones, però si en rebés 1.200 o 1.300 no passaria res. Simple-ment s’omplirà més aviat i s’haurà de segellar abans però és capaç d’acceptar-ho. En canvi unaincineradora té una capacitat limitada de tractament i si li porten una quantitat més gran que lacorresponent a la seva capacitat haurà d’acumular l’excés. Tanmateix no té zones per acumularresidus ja que les foses que té estàn previstes pel consum pràcticament diari. L’abocador contro-lat sí que acumula, per tant si hi ha puntes d’arribada de residus les pot acceptar.

Existeix la possibilitat d’aprofitar els gasos de la descomposició. Precisament l’Abocador delGarraf, com he dit abans, ja havia tingut una experiència d’aprofitament de biogàs. TERSA noporta la gestió, però si no recordo malament aquest abocador ja havia tingut la seva caseta enuna zona determinada per poder captar el famós metà produit per la descomposició de lamatèria orgànica. Crec que aquest sistema ara no funciona des de fa anys. Però cal recordar queexisteix aquesta possibilitat d’aprofitament de gasos; en un dipòsit controlat ben gestionat, benorganitzat i ben muntat és una opció perfecta d’utilització.

El dipòsit controlat permet, amb limitacions, l’aprofitament posterior dels terrenys reblerts.Una vegada segellat l’abocador queden uns terrenys d’ús públic en els quals difícilment s’hipodrà construir durant els anys justs posteriors al segellament, però que sí són totalment utilit-zables: es poden urbanitzar, crear parcs, jardins, etc.

La figura 1.6 mostra un abocador ideal. La zona de deixalles que queda en la part superiorha de tenir un sistema de recollida de lixiviats i d’aigües pluvials. Presenta unes cunetes

3

perimetrals interiors que recullen els lixiviats procedents de la pluja o del fons de l’abocador ique van a una bassa de lixiviats o a una bassa d’aigües pluvials interiors. El que són els pluvialsexteriors es canalitzen a través de les cunetes perimetrals exteriors i circulen per la zona normal jaque no són aigües que hagin estat en contacte amb les deixalles. Per tal que l’aigua de les cunetesinteriors, aigua que ha estat en contacte amb els residus, no passi a la circulació externa i d’úspúblic es recull en una bassa d’aigües pluvials interiors. Aquestes aigües, un cop analitzades esporten a tractar o es deixen anar. La pròpia descomposició de la fracció orgànica de l’abocadorprovoca lixiviats als que s’hi suma la filtració de la pluja. Els lixiviats es recullen amb el seu dre-natge en la bassa corresponent i després , aquests sí, es porten a tractar a una depuradora.

Inconvenients d’un dipòsit controlatInconvenients d’un dipòsit controlatInconvenients d’un dipòsit controlatInconvenients d’un dipòsit controlatInconvenients d’un dipòsit controlat

Revisem ara els inconvenients d’un dipòsit controlat (fig.1.7). Necessita terrenys de gran extensió ide condicions especials. Evidentment amb un abocador petit no aconseguim res per les necessitatsde l’Àrea Metropolitana, més ara que hi ha una tendència a centralitzar com a resultat del fet deque ningú vol abocadors i que obliga a buscar zones degradades per instal·lar-hi abocadors. S’hande seleccionar terrenys que tinguin condicions geològiques i hidrològiques molt especials.

L’abocador és el sistema operatiu per la gestió de residus que més impactes ambientals provo-ca. Per aquesta raó provoca el rebuig de la població degut a les pudors, servituds perquè hi hamolt moviment logístic de camions, etc. La gent de forma poc fonamentada creu que els aboca-dors són un niu de rates potser perquè els abocadors incontrolats que hi ha hagut arreu deCatalunya han provocat una alarma social. Però no és així. No cal ser alarmistes en aquest tema.

L’abocador produeix molt diòxid de carbó i metà per la descomposició dels residus. Les famo-ses xemeneies dels abocadors ho fan visible. Els abocadors provoquen doncs contaminació. Si elsgasos no s’aprofiten van a l’atmosfera. Però els impactes ambientals s’associen també a l’efectesobre les aigües subterrànies. Les aigües subterrànies si l’abocador està ben gestionat, ben instal·-lat i ben organitzat, difícilment han de patir contaminació. La raó més important és que un bonabocador estarà situat en terrenys impermeables, per impermeabilització natural o artificial.

En quant als problemes derivats de la logística de transport s’ha de dir que són inevitables enla mesura que els abocadors estàn lluny dels nuclis urbans. Normalment solen estar en poblaci-ons llunyanes. Això significa que necessita un centre de transferència, com s’ha explicat pel casdel Garraf, per poder pujar els residus a l’abocador. Els municipis de Badalona o de Sant Adriàdel Besòs, per exemple, difícilment poden portar directament les seves deixalles a l’abocadordel Garraf perquè el cost d’això seria altíssim. Per aquesta raó els dipòsits controlats solen estaracompanyats d’un centre de transferència. El transport és doncs un dels temes importants entractar el tema dels abocadors.

Planta de recuperació energètica de RSU de Sant Adrià del BesòsPlanta de recuperació energètica de RSU de Sant Adrià del BesòsPlanta de recuperació energètica de RSU de Sant Adrià del BesòsPlanta de recuperació energètica de RSU de Sant Adrià del BesòsPlanta de recuperació energètica de RSU de Sant Adrià del Besòs

Aquest és l’altre sistema (fig.1.8), el sistema de recuperació energètica conegut com a incinera-ció. Aquesta planta té una capacitat efectiva d’eliminació de 300.000 tones/any. Produeix ener-gia elèctrica i recicla ferralla. Les cendres de la depuració són estabilitzades i enviades a dipòsitscontrolats. Les escòries són valoritzades per la seva utilització. En aquest sentit hi ha un Decretde la Generalitat per la valorització d’escòries. TERSA és pionera en aquest tema, probablementper formar part de l’administració (Ajuntament de Barcelona). La Planta de Sant Adrià és de lesprimeres plantes que ha fet la valorització d’escòries. Actualment està en fase d’esperar que laJunta de Residus de la Generalitat emeti el corresponent informe final, però els resultats fins arahan estat positius i suposem que no hi haurà inconvenient per tal que quedi feta la valoritzacióde residus, amb la qual cosa seria la primera planta en fer-ho a Catalunya. Les escòries actual-ment ja s’utilitzen pel recobriment de camins i carreteres, però sense haver passat encara elvistiplau de la Junta de Residus que atorga la valorització oficial.

La instal·lació s’està adaptant en l’actualitat al límits d’emissions gasoses. Actualment les plantesde TERSA, de Montcada i de Sant Adrià, estan sotmeses a un PDG, un pla de descontaminació gradu-al, establert per la Generalitat per haver acomplert el termini que tenien per instal·lar el rentat degasos en ambdues plantes. Fins i tot les cimentacions ja estàn fetes, s’està pujant ja l’obra civil icreiem que el mes de setembre o d’octubre de l’any vinent estarà ja en funcionament tot el procés.La inversió en la planta de Sant Adrià és d’uns 2.000 milions de ptes.

4

Encara que el ponent de demà, el Sr. Enric Elias de la Junta Residus, en parlarà he preferitmostrar ara un esquema del que serà la planta amb el rentat de gasos (fig.1.9). Actualment noméshi ha un electrofiltre per la pols (número 10 en la figura) i d’aquí marxa a la xemeneia. El ques’ha instal·lat és un rentat de gasos de la via semihumida a base d’un reactiu de lletada de cal(número 19) i, una vegada han reaccionat amb els gasos àcids (transformant els clorhídrics enclorurs, és a dir en sals) els gasos passen a un filtre de mànegues (número 20). S’instal·la aquestfiltre perquè el filtre electrostàtic no respecta els límits d’emissió regulats pel Decret 323 de laGeneralitat L’electrofiltre actual és antic però en general els electrofiltres d’aquestes dimensionspoden donar valors tant baixos com els que demana la Generalitat que són de 30 mg de pols permetre cúbic de gas. Finalment del filtre de mànegues els gasos s’envien a la xemeneia.

Aquesta figura serveix també per explicar el diagrama de funcionament, que és molt ràpit.No obstant, demà el Sr. Enric Elias ho podrà explicar amb més detall ja que ell fòu el directorque va posar en marxa la planta de rentat de gasos de la incineradora de Tarragona. Tenimdoncs un reactor on entren els gasos bruts per ser depurats i tenim també un atomitzador rotatiu.La diferència entre Tarragona i nosaltres és que TERSA té un atomitzador rotatiu i a Tarragona hiha uns pulveritzadors amb aire a pressió, però el procés és exactament el mateix: un reactiu abase de lletada de cal. Al reactiu hi entra aigua i cal que s’apaga en un dipòsit fins arribar a laneutralització. A travers d’una vàlvula reguladora hi entra aigua i la lletada de cal per aconseguirla reacció del gasos àcids per depurar; quan aquests gasos s’assequen per temperatura (en elreactor hi ha una temperatura d’uns 260-280ºC) l’aigua s’evapora i queda la cal contaminada,saturada. Una part de la cal es recupera i l’altra se’n va amb l’aspiració i queda captada en el filtrede mànegues. Aquest és el procés de rentat de gasos. En la planta que s’està instal·lant hi hauràtres línies en funcionament que seràn independents, de manera que una pot estar apagada men-tre les altres dues funcionin. Altres elements construits: dipòsit de cal, edifici de preparació de lalletada de cal, dipòsit de carbó actiu. El dipòsit de carbó actiu està relacionat amb el tema de lesdioxines i furans. A més cal comptar amb els dipòsits de magatzamament de cendres; les cendresrecollides per l’electrofiltre i pel filtre de mànigues van a parar als corresponents dipòsits.

Planta de recuperació energètica de Montcada i ReixacPlanta de recuperació energètica de Montcada i ReixacPlanta de recuperació energètica de Montcada i ReixacPlanta de recuperació energètica de Montcada i ReixacPlanta de recuperació energètica de Montcada i Reixac

Bàsicament és com la de Sant Adrià del Besòs (fig.1.10). La planta de Montcada té una capacitatde 50.000 tones/any. Produeix energia elèctrica i, aquesta és una diferència amb la planta de SantAdrià, ven vapor. Montcada té una turbina que genera energia elèctrica que li serveix pel seupropi abastiment, com Sant Adrià, té el reciclatge de ferralla però a més té una línia de venda devapor per empreses. Val a dir que aquesta planta està ubicada en un polígon ocupat per empresesque necessiten vapor. El vapor de la planta és saturat i el subministra la planta incineradora.

En quant a les cendres produides per la planta són actualment enviades a TREE (Tarragona) iECOCAD (Martorell). El procés de rentat de gasos quedarà instal·lat en aquesta planta probable-ment el juliol o agost de l’any vinent.

Inconvenients d’una planta de recuperació d’energiaInconvenients d’una planta de recuperació d’energiaInconvenients d’una planta de recuperació d’energiaInconvenients d’una planta de recuperació d’energiaInconvenients d’una planta de recuperació d’energia

Entre els inconvenients (fig. 1.11) d’una planta de recuperació d’energia destaquen els altscostos de manteniment ja que els equipaments necessaris són molt sofisticats (instal·lacionselèctriques, motors, vàlvules, circuits de vapor, pressió,…). Cal dir que es treballa a 300ºC detemperatura i a 40 Kg de pressió de manera que, tot i sent un sistema semiautomàtic, no és unprocés que pugui fer anar qualsevol. Els costos d’inversió també són alts. Per construir un aboca-dor cal buscar un terreny i adequar-lo però els costos d’inversió són molt més petits que elsd’una planta. Una planta d’incineració actualment necessita d’equipaments que ni tan sols esfabriquen a Espanya com són els mesuradors en continu de clorhídric, CO, d’oxígen.

La planta necessita d’una solució alternativa; és a dir, una planta no pot viure sense unabocador perquè la pròpia planta provoca residus com cendres o escòries. La planta necessitad’una valorització de les escòries i d’una eliminació de cendres. En aquestes plantes, malgratque treballen 24 hores al dia, necessiten parar un mes a l’any ja que s’han d’aturar alguns ser-veis comuns a fi de revisar-los. Què passa aleshores? Es continuen fent escombraries que s’hande dipositar en algun lloc, que haurà de ser el dipòsit controlat. Mai es podrà passar sense undipòsit controlat, per moltes incineradores que es posin en funcionament.

5

Un altre inconvenient és que són precisos dispositius sofisticats i cars per la depuració degasos. Abans ja s’ha dit que molts dels equips que es muntaran en el rentador de gasos sónd’importació (solen ser alemanys, suecs, americans, etc.). Per últim és necessari personal d’ope-ració qualificat. Abans parlàvem, sense desmerèixer ningú, de que l’abocador precisava personalper portar una maquinària, per gestionar i dirigir el trànsit de vehicles, etc. En canvi cal dir quetot el personal de comandament d’una planta de residus és el mateix que hi hauria en unacentral tèrmica.

Avantatges d’una planta de recuperació energèticaAvantatges d’una planta de recuperació energèticaAvantatges d’una planta de recuperació energèticaAvantatges d’una planta de recuperació energèticaAvantatges d’una planta de recuperació energètica

(Veure la figura 1.12). Es pot dir que és el mètode que aconsegueix el menor residu possible enquant a pes i volum, i que això s’aconsegueix en un procés totalment controlat. L’ocupació del’espai és molt menor que la d’un abocador i s’obre la possibilitat de recuperar-ne energia delprocediment Les instal·lacions es poden ubicar fins i tot dins de les ciutats i en polígons indus-trials i l’impacte ambiental es pot considerar mínim.

Planta de recuperació d’envasos de la brossa selectiva de Gavà-ViladecansPlanta de recuperació d’envasos de la brossa selectiva de Gavà-ViladecansPlanta de recuperació d’envasos de la brossa selectiva de Gavà-ViladecansPlanta de recuperació d’envasos de la brossa selectiva de Gavà-ViladecansPlanta de recuperació d’envasos de la brossa selectiva de Gavà-Viladecans

(Veure la figura 1.13. En el curs de la sessió es projectà un video il·lustratiu sobre el tema.)

DeixalleriesDeixalleriesDeixalleriesDeixalleriesDeixalleries

En una deixalleria (fig.1.14) s’accepten residus especials, reciclables i residus voluminosos. S’ac-cepten fluorescents, neumàtics, pintura,… en realitat tot el que no podem tirar a les escombrari-es urbanes ja que volem que aquestes escombraries siguin reciclables en un futur. Aquestsproductes s’haurien de guardar a casa i portar finalment a les deixalleries per tal que el residuurbà de la recollida domiciliària d’escombraries sigui tècnicament bo. Els residus urbans dolentso contaminants (fluorescents, dissolvents, mobles, els famosos CFC dels electrodomèstics, etc.)han d’anar a les deixalleries. Cal destacar que les deixalleries es consideren un centre d’acollida,el que significa que no hi ha un sistema de recollida porta a porta o per zones. Cadascú had’anar personalment a portar els residus corresponents a les deixalleries.

Actualment a Barcelona hi ha deixalleries a la Vila Olímpica , Penitents, Montcada i Reixac iGavà i últimament la de Badalona que no està en funcionament però que ja està totalmentconstruida. Una deixalleria estàndar (fig.1.15 que il·lustra la deixalleria de Badalona) presentauna sèrie de contenidors disposats per acollir cada tipus de residus. Les persones que transpor-ten residus entren amb el seu vehicle per una rampa i en funció del tipus de residu les pròpiespersones els aboquen en el contenidor específic. Això quan ens referim a residus voluminosos(mobles, fluorescents, electrodomèstics, etc.). Quan es tracta de petites quantitats (dissolvents,pintures, etc.) van a una zona que està protegida contra incendis, antiabocaments per evitarque vagin al clavagueram, etc. Es tracta d’un sistema controlat per petites quantitats de residusespecials i molt contaminants.

Objectius del futurObjectius del futurObjectius del futurObjectius del futurObjectius del futur

Principalment són (fig.1.16):- desactivar l’Abocador del Garraf. Això significa segons el Pla Metropolità de Gestió de

Residus (PMGRM) que no hi entrin deixalles orgàniques. Probablement deixalles d’un altre tipuscom runes per reompliment o restes de construcció per exemple puguin encara ser acceptadesen aquest abocador. Escòries ja valoritzades, en el moment que no tinguin sortida pelreompliment de carreteres, podran anar a parar aquí. Això encara no se sap, però evidentmentes tractarà sempre de residus inerts.

- opció pel reciclatge i la valorització. Es vol potenciar el reciclatge i la valorització delsresidus, mitjançant la planta de selecció d’envasos o mitjançant les plantes de reciclatge i decompost.

6

- la incineració com a contrapés transitori del sistema. La incineració ferà d’equilibri; sirealment s’arriba a unes quotes de reciclatge suficients com perquè no faci falta una altrainstal·lació d’incineració amb les actuals instal·lacions n’hi haurà prou. Evidentment la plantadel Port ha desaparegut fins l’any 2000. A l’any 2000 es tindran ja dades concretes sobre lesquotes de reciclatge, sobre si les instal·lacions que s’han muntat són suficients per acceptaraquelles 1.000 tones o el 80-90% dels residus que anaven a l’Abocador del Garraf. Si aquesthoritzó s’acompleix el sistema es quedarà com ara i haurà de fer d’equilibri entre aquestes varia-bles. És possible que no es necessiti una incineradora de 1.500 tones com estava prevista sinó una de500, 300 o 200 tones per acabar d’ajustar aquests residus que no siguin valoritzables (a més calcontemplar el fet de que no es preveuen nous abocadors en aquesta àrea). Però encara no estenen dades del tipus d’incineradora, ni de quina capacitat ni on se situaria. S’ha parlat del Portde Barcelona quan es tractava d’una macroincineradora, però respecte una instal·lació de menysenvergadura no se n’ha parlat.

- modernització de les actuals instal·lacions. Les incineradores de Sant Adrià i de Montcadas’estàn modernitzant; l’estratègia a seguir és la de mantenir aquestes incineradores i no compli-car més el problema dels residus fins que no hi hagi alternatives.

- aplicació gradual. L’aplicació del Pla Metropolità em sembla que està previst es desenvolupifins l’any 2002.

Instal·lacions de futurInstal·lacions de futurInstal·lacions de futurInstal·lacions de futurInstal·lacions de futur

Sobre les instal·lacions de futur (fig. 1.17) s’ha de dir que la planta de selecció d’envasos, una deles plantes previstes en aquest horitzó futur, ja està en marxa. En quant a deixalleries, de lesquals se’n preveuen 41, ja n’hi ha algunes en marxa. Aquest any se n’inauguraran de l’ordre de15-20, de manera que es pot dir que se segueix un bon ritme.

S’han començat ja en el període de l’any 1997 les cinc instal·lacions de tractament de matèriaorgànica, és a dir compost, entre les quals n’hi ha algunes en funcionament en caràcter experi-mental. Aquestes provenien d’instal·lacions més petites que tractaven materials procedents depoda, arbres, etc. i que poden fer-se més grans. Les tres instal·lacions de metanització i decompost són un projecte de futur (immediat? no ho sé). Falta encara decidir la ubicació. Acontinuació s’explicarà el seu funcionament.

De les dues instal·lacions de tria de brossa selectiva ja n’hi ha una de petita més la gran quees muntarà.

Quedarà per tractar el tema de la hipotètica planta de recuperació energètica, la de l’equili-bri referit anteriorment.

MetanitzacióMetanitzacióMetanitzacióMetanitzacióMetanització

Per últim queda per explicar què és la metanització o procés de digestió anaeròbica (fig.1.18).Aquest tractament està previst en el Pla Metropolità però encara no hi ha cap instal·lació enmarxa. L’experiència de la que es disposa actualment arreu d’Europa indica una capacitat de25.000 tones/any per digestor. Per substituir la planta de Gavà s’haurien doncs d’instal·lar moltsdigestors, però en realitat la metanització no es planteja per substituir sinó per complementar.

La metanització s’aplica sols sobre residus orgànics, la qual cosa vol dir que és necessària unaselecció prèvia per poder funcionar: selecció d’envasos,etc., és a dir de productes no orgànics. Amés aquestes plantes de metanització han d’estar integrades en un pla ampli i flexible ja quenecessita justament d’altres tipus de plantes. La planta de metanització provoca residus querequeriràn el seu propi tractament.

La part important i positiva de la metanització és la producció de biogàs, de l’ordre d’un 55-65% de metà. Per últim també produeix compost d’una qualitat inferior al procedent de lesplantes aeròbiques de compost. En les aeròbiques s’insufla oxigen per descomposar els residusorgànics obtenint compost de millor qualitat. No obstant, les plantes de metanització no tenenmassa anys de funcionament de manera que encara no es poden donar opinions categòriques.

En quant a les plantes de metanització que s’han d’instal·lar a l’Àrea Metropolitana no se sapqui se’n farà càrrec. Hi ha varis sistemes per muntar-les que s’han posat en pràctica a diversospaïsos europeus. Un d’ells es basa en bosses que s’obren i que passen pel conegut “tromel” de

7

reciclatge, on es produeix molt residu no orgànic o de molt volum que es rebutja. Del materialque supera aquesta selecció s’extreu la part metàl·lica. A continuació el material restant va auna mescladora on hi entra principalment aigua dins d’un circuit de reciclat. La mescladoraobté una barreja homogènia que és bombejada al digestor, la part principal de la planta. Aldigestor, sense aire al seu interior, es produeix la reacció de manera que el gas metà surt per lapart superior. El gas pot ser recollit en una bombona de gas, si es vol magatzemar per transpor-tar o envasar, o, si es depura (eliminar el diòxid de carbó), es pot introduir en la línia desubministre de gas natural. Fins i tot, es pot injectar en un motor que, estant connectat a unaturbina, pugui generar energia elèctrica pròpia o a la venda si hi ha prou metà.

Aquest sistema de metanització que s’ha descrit és el que es vol implantar aquí i pot serplantejat en referència a diverses opcions. Una d’elles és el sistema clàssic de compost a base de“containers” hermètics amb extracció d’aire dotada de biofiltres i que provoca la descomposi-ció. L’ús de “containers” evita les males olors que han causat en el passat el tancament de lesinstal·lacions de Gavà, Vilafranca… Quan hi ha producció de biogàs la primera part de reciclat-ge de la instal·lació és igual però després el material és tractat: humidificació, digestió amb altatemperatura i amb productes que neutralitzen per evitar problemes de plagues, infeccions, etc.El gas produit és recollit en una bombona o transportat a una planta-motor per obtenir energiaelèctrica. El compost obtingut es pot combinar amb un sistema de millora, per medi d’unareacció aeròbica. La instal·lació pot disposar finalment de sistema amb producció de biogàs i desistema sense producció de biogàs. D’aquesta manera si hi ha algún problema de funcionamenten algún punt es pot prendre un camí alternatiu. Això proporciona flexibilitat a les necessitats.

8

FiguresFiguresFiguresFiguresFigures

Figura 1.1

Figura 1.2

Tractament i eliminació de

Residus, S. A. (TERSA)

!!!!! Propietaria i operadora de les plantes de Propietaria i operadora de les plantes de Propietaria i operadora de les plantes de Propietaria i operadora de les plantes de Propietaria i operadora de les plantes derecuperació energètica de RSU de Sant Adriàrecuperació energètica de RSU de Sant Adriàrecuperació energètica de RSU de Sant Adriàrecuperació energètica de RSU de Sant Adriàrecuperació energètica de RSU de Sant Adriài de Montcada i Reixaci de Montcada i Reixaci de Montcada i Reixaci de Montcada i Reixaci de Montcada i Reixac

!!!!! Propietaria i operadora (com a SEMESA) de la plan- Propietaria i operadora (com a SEMESA) de la plan- Propietaria i operadora (com a SEMESA) de la plan- Propietaria i operadora (com a SEMESA) de la plan- Propietaria i operadora (com a SEMESA) de la plan-ta de selecció de brossa selectiva de Gavà–Viladecansta de selecció de brossa selectiva de Gavà–Viladecansta de selecció de brossa selectiva de Gavà–Viladecansta de selecció de brossa selectiva de Gavà–Viladecansta de selecció de brossa selectiva de Gavà–Viladecans

!!!!! Gestora del dipòsit controlat de runes del Papiol Gestora del dipòsit controlat de runes del Papiol Gestora del dipòsit controlat de runes del Papiol Gestora del dipòsit controlat de runes del Papiol Gestora del dipòsit controlat de runes del Papiol

!!!!! Gestora d’algunes de les deixalleríes en el àmbit Gestora d’algunes de les deixalleríes en el àmbit Gestora d’algunes de les deixalleríes en el àmbit Gestora d’algunes de les deixalleríes en el àmbit Gestora d’algunes de les deixalleríes en el àmbitmetropolitàmetropolitàmetropolitàmetropolitàmetropolità

GESTIÓ ACTUAL I FUTURA

DELS RESIDUS URBANS

DINS DE L’AREA

METROPOLITANA DE

BARCELONA

Josep Ros i GuileraJosep Ros i GuileraJosep Ros i GuileraJosep Ros i GuileraJosep Ros i Guilera

TERSATERSATERSATERSATERSA

9

Figura 1.3

Figura 1.4

Tipus de gestió actuals

!!!!! Dipòsit controlat de RSU del Garraf Dipòsit controlat de RSU del Garraf Dipòsit controlat de RSU del Garraf Dipòsit controlat de RSU del Garraf Dipòsit controlat de RSU del Garraf

!!!!! Planta de recuperació energètica de RSU de Sant Planta de recuperació energètica de RSU de Sant Planta de recuperació energètica de RSU de Sant Planta de recuperació energètica de RSU de Sant Planta de recuperació energètica de RSU de SantAdrià de BesòsAdrià de BesòsAdrià de BesòsAdrià de BesòsAdrià de Besòs

!!!!! Planta de recuperació energètica de RSU de Planta de recuperació energètica de RSU de Planta de recuperació energètica de RSU de Planta de recuperació energètica de RSU de Planta de recuperació energètica de RSU deMontcada i ReixacMontcada i ReixacMontcada i ReixacMontcada i ReixacMontcada i Reixac

!!!!! Planta de selecció d’envasos de la brossa selectiva Planta de selecció d’envasos de la brossa selectiva Planta de selecció d’envasos de la brossa selectiva Planta de selecció d’envasos de la brossa selectiva Planta de selecció d’envasos de la brossa selectivade Gavà–Viladecansde Gavà–Viladecansde Gavà–Viladecansde Gavà–Viladecansde Gavà–Viladecans

!!!!! Deixalleries Deixalleries Deixalleries Deixalleries Deixalleries

!!!!! Altres infrastructures (abocadors de terres i runes, Altres infrastructures (abocadors de terres i runes, Altres infrastructures (abocadors de terres i runes, Altres infrastructures (abocadors de terres i runes, Altres infrastructures (abocadors de terres i runes,centres de ransferència, plantes de compost decentres de ransferència, plantes de compost decentres de ransferència, plantes de compost decentres de ransferència, plantes de compost decentres de ransferència, plantes de compost devegetals i poda, etc.)vegetals i poda, etc.)vegetals i poda, etc.)vegetals i poda, etc.)vegetals i poda, etc.)

Dipòsit controlat de RSU del Garraf

!!!!! Dipòsit bioactiu amb una capacitat d’eliminació de Dipòsit bioactiu amb una capacitat d’eliminació de Dipòsit bioactiu amb una capacitat d’eliminació de Dipòsit bioactiu amb una capacitat d’eliminació de Dipòsit bioactiu amb una capacitat d’eliminació de1.000.000 tones/any1.000.000 tones/any1.000.000 tones/any1.000.000 tones/any1.000.000 tones/any

!!!!! No té recuperació de biogas i els lixiviats són No té recuperació de biogas i els lixiviats són No té recuperació de biogas i els lixiviats són No té recuperació de biogas i els lixiviats són No té recuperació de biogas i els lixiviats sónrecullits i tractats a la depuradorarecullits i tractats a la depuradorarecullits i tractats a la depuradorarecullits i tractats a la depuradorarecullits i tractats a la depuradora

!!!!! El residu és abocat sense trituració i compactat “in El residu és abocat sense trituració i compactat “in El residu és abocat sense trituració i compactat “in El residu és abocat sense trituració i compactat “in El residu és abocat sense trituració i compactat “insitu” mitjançant maquinària pesadasitu” mitjançant maquinària pesadasitu” mitjançant maquinària pesadasitu” mitjançant maquinària pesadasitu” mitjançant maquinària pesada

!!!!! La gestió del dipòsit inclou la planta de transferènciaLa gestió del dipòsit inclou la planta de transferènciaLa gestió del dipòsit inclou la planta de transferènciaLa gestió del dipòsit inclou la planta de transferènciaLa gestió del dipòsit inclou la planta de transferènciade Gavàde Gavàde Gavàde Gavàde Gavà

10

Figura 1.5

Avantatges d’un dipòsit controlat

!!!!! Operativa senzilla. Inversió reduÏda en: Operativa senzilla. Inversió reduÏda en: Operativa senzilla. Inversió reduÏda en: Operativa senzilla. Inversió reduÏda en: Operativa senzilla. Inversió reduÏda en:infrastructures, maquinaria i personalinfrastructures, maquinaria i personalinfrastructures, maquinaria i personalinfrastructures, maquinaria i personalinfrastructures, maquinaria i personal

!!!!! És el mètode més econòmic És el mètode més econòmic És el mètode més econòmic És el mètode més econòmic És el mètode més econòmic

!!!!! És el mètode més flexible a les variacions deÉs el mètode més flexible a les variacions deÉs el mètode més flexible a les variacions deÉs el mètode més flexible a les variacions deÉs el mètode més flexible a les variacions dequantitatquantitatquantitatquantitatquantitat

!!!!! Existeix la possibilitat d’aprofitar els gasos de la Existeix la possibilitat d’aprofitar els gasos de la Existeix la possibilitat d’aprofitar els gasos de la Existeix la possibilitat d’aprofitar els gasos de la Existeix la possibilitat d’aprofitar els gasos de ladescomposiciódescomposiciódescomposiciódescomposiciódescomposició

!!!!! Permet, amb limitacions, l’aprofitament posterior Permet, amb limitacions, l’aprofitament posterior Permet, amb limitacions, l’aprofitament posterior Permet, amb limitacions, l’aprofitament posterior Permet, amb limitacions, l’aprofitament posteriordels terrenys reblertsdels terrenys reblertsdels terrenys reblertsdels terrenys reblertsdels terrenys reblerts

11

Figura 1.6. Esquema del drenaje de aguas superficiales y lixiviados de un vertedero.

12

Figura 1.7

Figura 1.8

Inconvenients d’un dipòsit controlat

!!!!! Necessita terrenys de gran extensió i de condicions Necessita terrenys de gran extensió i de condicions Necessita terrenys de gran extensió i de condicions Necessita terrenys de gran extensió i de condicions Necessita terrenys de gran extensió i de condicionsespecialsespecialsespecialsespecialsespecials

!!!!! Suscita el rebuig de la població per motius de Suscita el rebuig de la població per motius de Suscita el rebuig de la població per motius de Suscita el rebuig de la població per motius de Suscita el rebuig de la població per motius depodors i servitudspodors i servitudspodors i servitudspodors i servitudspodors i servituds

!!!!! Els impactes ambientals l’associen a l’impacte Els impactes ambientals l’associen a l’impacte Els impactes ambientals l’associen a l’impacte Els impactes ambientals l’associen a l’impacte Els impactes ambientals l’associen a l’impactesobre les aigües subterrànies i a la dels gasossobre les aigües subterrànies i a la dels gasossobre les aigües subterrànies i a la dels gasossobre les aigües subterrànies i a la dels gasossobre les aigües subterrànies i a la dels gasos

!!!!! Logística de transport degut a la distància amb els Logística de transport degut a la distància amb els Logística de transport degut a la distància amb els Logística de transport degut a la distància amb els Logística de transport degut a la distància amb elscentres urbanscentres urbanscentres urbanscentres urbanscentres urbans

Planta de recuperació energètica

de RSU de Sant Adrià de Besòs

!!!!! Capacitat efectiva d’incineració 300.000 tones/any Capacitat efectiva d’incineració 300.000 tones/any Capacitat efectiva d’incineració 300.000 tones/any Capacitat efectiva d’incineració 300.000 tones/any Capacitat efectiva d’incineració 300.000 tones/any

!!!!! Producció d’energia elèctrica i reciclatge de ferrallaProducció d’energia elèctrica i reciclatge de ferrallaProducció d’energia elèctrica i reciclatge de ferrallaProducció d’energia elèctrica i reciclatge de ferrallaProducció d’energia elèctrica i reciclatge de ferralla

!!!!! Les cendres de la depuració són estabilitzades i Les cendres de la depuració són estabilitzades i Les cendres de la depuració són estabilitzades i Les cendres de la depuració són estabilitzades i Les cendres de la depuració són estabilitzades ienviades a dipòsits controlatsenviades a dipòsits controlatsenviades a dipòsits controlatsenviades a dipòsits controlatsenviades a dipòsits controlats

!!!!! Les escòries són valoritzades per la seva utilització Les escòries són valoritzades per la seva utilització Les escòries són valoritzades per la seva utilització Les escòries són valoritzades per la seva utilització Les escòries són valoritzades per la seva utilitzacióper reompliments de camins i carreteresper reompliments de camins i carreteresper reompliments de camins i carreteresper reompliments de camins i carreteresper reompliments de camins i carreteres

!!!!! La instal·lació s’està adaptant als límits d’emissions La instal·lació s’està adaptant als límits d’emissions La instal·lació s’està adaptant als límits d’emissions La instal·lació s’està adaptant als límits d’emissions La instal·lació s’està adaptant als límits d’emissionsgasoses a l’atmosfera d’acord a les normativesgasoses a l’atmosfera d’acord a les normativesgasoses a l’atmosfera d’acord a les normativesgasoses a l’atmosfera d’acord a les normativesgasoses a l’atmosfera d’acord a les normativescomunitàries i catalanescomunitàries i catalanescomunitàries i catalanescomunitàries i catalanescomunitàries i catalanes

13

Fig

ura

1.9

. Sec

ció

de

la p

lan

ta d

e re

cup

erac

ió e

ner

gèt

ica

de

RSU

de

Bar

celo

na:

1. F

oss

a d

’esc

om

bra

ries

; 2. G

rua.

Po

nt

per

a le

s es

com

bra

ries

; 3. D

istr

ibu

ido

rvi

bra

tori

; Gra

ella

pri

nci

pal

de

seca

tge;

5. G

rael

la p

rin

cip

al; 6

. Gra

ella

fin

al; 7

. Air

e p

rim

ari;

8. P

rees

calf

ado

r d

’air

e p

er v

apo

r; 9

. Pre

esca

lfad

or

d’a

ire

per

fum

s; 1

0. F

iltr

e el

ectr

ost

àtic

; 11

. V

enti

lad

or

de

tir;

12.

Xem

enei

a; 1

3. F

oss

a d

’esc

òri

es;

14.

Ven

tila

do

r II

air

e d

e co

mb

ust

ió;

15.

Bo

qu

es d

e d

escà

rreg

aH

idrà

uli

qu

es; 1

6. V

enti

lad

or

I air

e d

e co

mb

ust

ió; 1

7. C

rem

ado

r d

e g

as n

atu

ral;

18.

Co

nd

uct

e d

’en

trad

a al

rea

cto

r; 1

9. R

eact

or;

20.

Fil

tre

de

màn

egu

es.

14

Figura 1.10

Figura 1.11

Planta de recuperació energètica

de RSU de Montcada i Reixac

!!!!! Capacitat efectiva d’incineració 50.000 tones/any Capacitat efectiva d’incineració 50.000 tones/any Capacitat efectiva d’incineració 50.000 tones/any Capacitat efectiva d’incineració 50.000 tones/any Capacitat efectiva d’incineració 50.000 tones/any

!!!!! Producció d’energia elèctrica, venda de vapor i Producció d’energia elèctrica, venda de vapor i Producció d’energia elèctrica, venda de vapor i Producció d’energia elèctrica, venda de vapor i Producció d’energia elèctrica, venda de vapor ireciclatge de ferrallareciclatge de ferrallareciclatge de ferrallareciclatge de ferrallareciclatge de ferralla

!!!!! Les cendres de depuració són estabilitzades i Les cendres de depuració són estabilitzades i Les cendres de depuració són estabilitzades i Les cendres de depuració són estabilitzades i Les cendres de depuració són estabilitzades ienviades a dipòsits controlatsenviades a dipòsits controlatsenviades a dipòsits controlatsenviades a dipòsits controlatsenviades a dipòsits controlats

!!!!! Les escòries són valoritzades per la seva utilització Les escòries són valoritzades per la seva utilització Les escòries són valoritzades per la seva utilització Les escòries són valoritzades per la seva utilització Les escòries són valoritzades per la seva utilitzacióper reompliments de camins i carreteresper reompliments de camins i carreteresper reompliments de camins i carreteresper reompliments de camins i carreteresper reompliments de camins i carreteres

!!!!! La instal·lació s’està adaptant als límits d’emissions La instal·lació s’està adaptant als límits d’emissions La instal·lació s’està adaptant als límits d’emissions La instal·lació s’està adaptant als límits d’emissions La instal·lació s’està adaptant als límits d’emissionsgasoses a l’atmosfera d’acord a les normativesgasoses a l’atmosfera d’acord a les normativesgasoses a l’atmosfera d’acord a les normativesgasoses a l’atmosfera d’acord a les normativesgasoses a l’atmosfera d’acord a les normativescomunitàries i catalanescomunitàries i catalanescomunitàries i catalanescomunitàries i catalanescomunitàries i catalanes

Inconvenients d’una planta de

recuperació energètica

!!!!! Alts costos de manteniment Alts costos de manteniment Alts costos de manteniment Alts costos de manteniment Alts costos de manteniment

!!!!! Alts costos d’inversió Alts costos d’inversió Alts costos d’inversió Alts costos d’inversió Alts costos d’inversió

!!!!! Necessita d’una solució alternativa com un dipòsit Necessita d’una solució alternativa com un dipòsit Necessita d’una solució alternativa com un dipòsit Necessita d’una solució alternativa com un dipòsit Necessita d’una solució alternativa com un dipòsitcontrolatcontrolatcontrolatcontrolatcontrolat

!!!!! Necessita d’una valorització de les escòries i una Necessita d’una valorització de les escòries i una Necessita d’una valorització de les escòries i una Necessita d’una valorització de les escòries i una Necessita d’una valorització de les escòries i unaeliminació de les cendreseliminació de les cendreseliminació de les cendreseliminació de les cendreseliminació de les cendres

!!!!! Dispositius sofisticats i cars per a la depuració de Dispositius sofisticats i cars per a la depuració de Dispositius sofisticats i cars per a la depuració de Dispositius sofisticats i cars per a la depuració de Dispositius sofisticats i cars per a la depuració degasosgasosgasosgasosgasos

!!!!! Personal d’operació qualificat Personal d’operació qualificat Personal d’operació qualificat Personal d’operació qualificat Personal d’operació qualificat

15

Figura 1.13

Figura 1.12

Avantatges d’una planta de

recuperació energètica

!!!!! És el mètode que consegueix la màxima reducció en És el mètode que consegueix la màxima reducció en És el mètode que consegueix la màxima reducció en És el mètode que consegueix la màxima reducció en És el mètode que consegueix la màxima reducció enel pes i el volum del residuel pes i el volum del residuel pes i el volum del residuel pes i el volum del residuel pes i el volum del residu

!!!!! Procès sota un control total Procès sota un control total Procès sota un control total Procès sota un control total Procès sota un control total

!!!!! Ocupació mínima d’espai Ocupació mínima d’espai Ocupació mínima d’espai Ocupació mínima d’espai Ocupació mínima d’espai

!!!!! Recuperació energètica Recuperació energètica Recuperació energètica Recuperació energètica Recuperació energètica

!!!!! Instal·lacions dins de ciutats i polígons industrials Instal·lacions dins de ciutats i polígons industrials Instal·lacions dins de ciutats i polígons industrials Instal·lacions dins de ciutats i polígons industrials Instal·lacions dins de ciutats i polígons industrials

!!!!! Impacte ambiental mínim Impacte ambiental mínim Impacte ambiental mínim Impacte ambiental mínim Impacte ambiental mínim

Planta de selecció d’envasos

!!!!! Capacitat actual de tractament 2.000 tones/any Capacitat actual de tractament 2.000 tones/any Capacitat actual de tractament 2.000 tones/any Capacitat actual de tractament 2.000 tones/any Capacitat actual de tractament 2.000 tones/any

!!!!! Recupera principalment els envasos de plàstic, Recupera principalment els envasos de plàstic, Recupera principalment els envasos de plàstic, Recupera principalment els envasos de plàstic, Recupera principalment els envasos de plàstic,metàl·lics, paper i cartró, tetrebriks, un 40–50% demetàl·lics, paper i cartró, tetrebriks, un 40–50% demetàl·lics, paper i cartró, tetrebriks, un 40–50% demetàl·lics, paper i cartró, tetrebriks, un 40–50% demetàl·lics, paper i cartró, tetrebriks, un 40–50% dela brossa d’entradala brossa d’entradala brossa d’entradala brossa d’entradala brossa d’entrada

!!!!! Els envasos de plàstic, una vegada seleccionats per Els envasos de plàstic, una vegada seleccionats per Els envasos de plàstic, una vegada seleccionats per Els envasos de plàstic, una vegada seleccionats per Els envasos de plàstic, una vegada seleccionats perqualitats i colors son triturats i rentats per tornar-losqualitats i colors son triturats i rentats per tornar-losqualitats i colors son triturats i rentats per tornar-losqualitats i colors son triturats i rentats per tornar-losqualitats i colors son triturats i rentats per tornar-losal circuit comercial en forma de “grança”al circuit comercial en forma de “grança”al circuit comercial en forma de “grança”al circuit comercial en forma de “grança”al circuit comercial en forma de “grança”

!!!!! En aquets moments, s’està instal·lant una nova línia En aquets moments, s’està instal·lant una nova línia En aquets moments, s’està instal·lant una nova línia En aquets moments, s’està instal·lant una nova línia En aquets moments, s’està instal·lant una nova líniaamb una capacitat de selecció de 15.000 tones/any iamb una capacitat de selecció de 15.000 tones/any iamb una capacitat de selecció de 15.000 tones/any iamb una capacitat de selecció de 15.000 tones/any iamb una capacitat de selecció de 15.000 tones/any iuna quantitat de selecció del 75%una quantitat de selecció del 75%una quantitat de selecció del 75%una quantitat de selecció del 75%una quantitat de selecció del 75%

16

Figura 1.14

Deixalleries

!!!!! Centre d’acollida de deixalles municipals i especials, Centre d’acollida de deixalles municipals i especials, Centre d’acollida de deixalles municipals i especials, Centre d’acollida de deixalles municipals i especials, Centre d’acollida de deixalles municipals i especials,fetes a casa, a la botiga, a l’oficina o al tallerfetes a casa, a la botiga, a l’oficina o al tallerfetes a casa, a la botiga, a l’oficina o al tallerfetes a casa, a la botiga, a l’oficina o al tallerfetes a casa, a la botiga, a l’oficina o al taller

!!!!! Una deixalleria per cada municipi de més de 5.000 Una deixalleria per cada municipi de més de 5.000 Una deixalleria per cada municipi de més de 5.000 Una deixalleria per cada municipi de més de 5.000 Una deixalleria per cada municipi de més de 5.000habitantshabitantshabitantshabitantshabitants

!!!!! Residus especials (fluorescents, neumàtics, pintures, Residus especials (fluorescents, neumàtics, pintures, Residus especials (fluorescents, neumàtics, pintures, Residus especials (fluorescents, neumàtics, pintures, Residus especials (fluorescents, neumàtics, pintures,etc.), residus reciclables (paperetc.), residus reciclables (paperetc.), residus reciclables (paperetc.), residus reciclables (paperetc.), residus reciclables (paper, vidre, etc.), residus, vidre, etc.), residus, vidre, etc.), residus, vidre, etc.), residus, vidre, etc.), residusvoluminosos (mobles, electrodomèstics, runes, etc.)voluminosos (mobles, electrodomèstics, runes, etc.)voluminosos (mobles, electrodomèstics, runes, etc.)voluminosos (mobles, electrodomèstics, runes, etc.)voluminosos (mobles, electrodomèstics, runes, etc.)

!!!!! Instal·lacions actuals: Vila Olímpica, Penitents, Instal·lacions actuals: Vila Olímpica, Penitents, Instal·lacions actuals: Vila Olímpica, Penitents, Instal·lacions actuals: Vila Olímpica, Penitents, Instal·lacions actuals: Vila Olímpica, Penitents,TTTTTorrellles de Llobregat, Montcada i Gavàorrellles de Llobregat, Montcada i Gavàorrellles de Llobregat, Montcada i Gavàorrellles de Llobregat, Montcada i Gavàorrellles de Llobregat, Montcada i Gavà

17

Fig

ura

1.1

5. P

roje

cte

d’u

na

pla

nta

de

dei

xalle

ria

a Po

mar

(Bad

alo

na)

: 01.

Bat

erie

s; 0

2. O

lis; 0

3. F

arm

acs;

04.

Pile

s; 0

5. F

luo

resc

ents

; 06.

Dis

olv

ents

; 07.

Ver

nis

sos;

08.

Pin

ture

s; 0

9-20

. Co

nte

nid

ors

: 09.

Ele

ctro

do

mès

tics

; 10.

Ru

nes

; 11.

Car

tró

; 12.

Res

tos j

ard

ins;

13.

pap

er; 1

4. F

erra

lla i

met

alls

; 15.

Pn

eum

àtic

s; 1

6. V

idre

; 17.

Plà

stic

s;18

. Alu

min

i; 19

. Tèx

til;

20. V

olu

min

oso

s i f

ust

es. 2

1. B

àscu

la; 2

2. O

fici

na/

con

tro

l/in

form

ació

; 23.

Co

nte

nid

ors

bu

its;

24.

Ap

arca

men

t; 2

5. T

orr

e d

’il·lu

min

ació

.

18

Figura 1.16

Figura 1.17

Objectius del futur

(segons el PMGRM)

!!!!! Desactivar l’abocador del Garraf Desactivar l’abocador del Garraf Desactivar l’abocador del Garraf Desactivar l’abocador del Garraf Desactivar l’abocador del Garraf

!!!!! Opció per al reciclatge i la valorització Opció per al reciclatge i la valorització Opció per al reciclatge i la valorització Opció per al reciclatge i la valorització Opció per al reciclatge i la valorització

!!!!! La incineració: contrapès transitori del sistema La incineració: contrapès transitori del sistema La incineració: contrapès transitori del sistema La incineració: contrapès transitori del sistema La incineració: contrapès transitori del sistema

!!!!! Modernització de les instal·lacions actuals Modernització de les instal·lacions actuals Modernització de les instal·lacions actuals Modernització de les instal·lacions actuals Modernització de les instal·lacions actuals

!!!!! Aplicació gradual Aplicació gradual Aplicació gradual Aplicació gradual Aplicació gradual

Instal·lacions del futur

(segons el PMGRM)

!!!!! Periode d’aplicació: 1997–2002 Periode d’aplicació: 1997–2002 Periode d’aplicació: 1997–2002 Periode d’aplicació: 1997–2002 Periode d’aplicació: 1997–2002

!!!!! 5 instal·lacions de tractament de MO (compost) 5 instal·lacions de tractament de MO (compost) 5 instal·lacions de tractament de MO (compost) 5 instal·lacions de tractament de MO (compost) 5 instal·lacions de tractament de MO (compost)

!!!!! 3 instal·lacions de tractament de MO (metanització i 3 instal·lacions de tractament de MO (metanització i 3 instal·lacions de tractament de MO (metanització i 3 instal·lacions de tractament de MO (metanització i 3 instal·lacions de tractament de MO (metanització icompost)compost)compost)compost)compost)

!!!!! 41 deixalleries 41 deixalleries 41 deixalleries 41 deixalleries 41 deixalleries

!!!!! 2 instal·lacions de triatge (brossa selectiva) 2 instal·lacions de triatge (brossa selectiva) 2 instal·lacions de triatge (brossa selectiva) 2 instal·lacions de triatge (brossa selectiva) 2 instal·lacions de triatge (brossa selectiva)

!!!!! 1 planta de recuperació energètica 1 planta de recuperació energètica 1 planta de recuperació energètica 1 planta de recuperació energètica 1 planta de recuperació energètica

19

Figura 1.18

Procés de digestió anaeròbia

(metanització)

!!!!! Experiència en plantes de tractament de 25.000 tones/anyExperiència en plantes de tractament de 25.000 tones/anyExperiència en plantes de tractament de 25.000 tones/anyExperiència en plantes de tractament de 25.000 tones/anyExperiència en plantes de tractament de 25.000 tones/anyper digestorper digestorper digestorper digestorper digestor

!!!!! Per residus orgànics Per residus orgànics Per residus orgànics Per residus orgànics Per residus orgànics

!!!!! Plantes integrades dins d’un pla ampli i flexible Plantes integrades dins d’un pla ampli i flexible Plantes integrades dins d’un pla ampli i flexible Plantes integrades dins d’un pla ampli i flexible Plantes integrades dins d’un pla ampli i flexible

!!!!! Producció de biogas Producció de biogas Producció de biogas Producció de biogas Producció de biogas

!!!!! Producció de compost Producció de compost Producció de compost Producció de compost Producció de compost

20

21

Sra. Oliva NúñezSra. Oliva NúñezSra. Oliva NúñezSra. Oliva NúñezSra. Oliva NúñezResponsable de Salud y Medio AmbienteResponsable de Salud y Medio AmbienteResponsable de Salud y Medio AmbienteResponsable de Salud y Medio AmbienteResponsable de Salud y Medio AmbienteGreenpeace-EspañaGreenpeace-EspañaGreenpeace-EspañaGreenpeace-EspañaGreenpeace-España

Mi intervención se va a centrar en un aspecto que consideramos fundamental desde el punto devista de Greenpeace y que también lo es, no sólo para otros movimientos ecologistas, sinotambién para personas y organismos preocupados por los problemas tradicionales ocasionadospor la gestión de los residuos sólidos urbanos (RSU). Se trata de los recursos naturales. Los RSUlos encontramos mezclados en general en la bolsa de basura que todos generamos y quedespués irá a parar a una incineradora o un vertedero, los sistema tradicionales de gestión deresiduos. Hay que pensar que estos residuos han sido productos, orgánicos o inorgánicos, yantes de ser productos, utilizados de una u otra forma, han sido materias primas que se hantenido que extraer de la naturaleza (recursos minerales, etc.). Para esta extracción se hautilizado energía y agua, que también serán necesarias para elaborar y transformar las materiasprimas, así como para transportarlas a miles de kilómetros de distancia donde la materia primaserá utilizada para fabricar esos productos. La mayor parte de estos productos pueden durarunos minutos, como mucho 24 horas, para después convertirse en residuos.

Por tanto, a muy poquitos años del siglo XXI, un debate que intente dar respuesta a losgraves problemas de contaminación ambiental que ocasionan los RSU tendrá que abordar eltema de los recursos. Mientras sólo tengamos en cuenta el punto final, esa bolsa de basura, yno pensemos de dónde procede no vamos a poder aplicar métodos para frenar la generación deresiduos. La reducción es importante no sólo en la cantidad de residuos, sino también en loscomponentes que difícilmente se puedan aprovechar por distintos motivos.

Los recursos naturalesLos recursos naturalesLos recursos naturalesLos recursos naturalesLos recursos naturales

Siempre que trato el tema de residuos recurro a un esquema (fig. 2.1) que es clave paraentender el problema de los residuos y poder luego aplicar las soluciones. Pensemos que tansólo siete países que no suponen más del 20% de la población mundial (son los siete “Grandes”con un 17% aproximado de la población mundial) consumen más del 50% de los recursosnaturales, tanto minerales como energéticos de lo que hoy por hoy está disponible en el plane-ta. Por supuesto se podrían aplicar nuevas tecnologías más eficientes en el uso de los recursosnaturales; en ello están las compañías petroleras abriendo nuevas explotaciones petrolíferas endistintos lugares. Sin embargo tenemos que pensar que estos recursos son limitados y que nodeben ser sólo consumidos por nuestra generación, sino por un número ilimitado degeneraciones futuras.

Si tenemos en mente este planteamiento y lo afrontamos, antes de ir a tratar ese residuo queproducimos cada día y ver de qué manera hemos de triturarlo o utilizarlo de una manera u otra,deberíamos plantearnos algunos puntos.

22

Cómo podemos generar menos residuosCómo podemos generar menos residuosCómo podemos generar menos residuosCómo podemos generar menos residuosCómo podemos generar menos residuos

Para ello habrá que detallar, separar, los residuos que generamos a fin de darnos cuenta de quetenemos materia orgánica en un porcentaje en peso aproximadamente de 45-50%, variablesegún las zonas (urbanas, rurales…) y distintas fracciones inorgánicas: papel,cartón, vidrio,plásticos, etc. La fracción inorgánica sin embargo no se presenta tan clara. Aunque se hablegenéricamente de plásticos lo cierto es que hay muchos tipos de plástico y también ocurre quese fabrican productos mixtos como el caso de embalajes que son mezcla de metales y deplásticos. Todo ésto genera problemas cuando se tratan los residuos.

En los RSU también encontramos una fracción tóxica. En los domicilios de las ciudades seproducen residuos tóxicos en poca cantidad pero que pueden contaminar otras fracciones útilescomo es la parte orgánica de los residuos. Pequeños talleres, pequeñas industrias, laboratoriosde análisis clínico… también son centros generadores de residuos, algunos de ellos tóxicos, quevan a parar al mismo tipo de contenedores que utilizan los ciudadanos en general, con lo quese complica el problema. Es importante señalar la importancia de separar las distintas fraccio-nes.

Una vez determinada la tipología de los residuos que se están generando y teniendo encuenta el objetivo de disminuir la explotación de los recursos naturales, deberemos actuarpreviniendo en origen que se generen los residuos. Para ello se debería reducir el consumo deproductos o materiales que sean desechables y reutilizar y reciclar los residuos, en el sentidoestricto de volver a introducir un material en su ciclo de producción. Si utilizamos vidrio y loreciclamos se vuelve a generar un envase u otro producto de vidrio. No todos los productospermiten el reciclaje: los residuos de plástico no sirven para regenerar envases de plástico. Conlos plásticos sí se generan productos secundarios de menor valor, pero con este particular grupode materiales que son los plásticos hay que aplicar además otro principio como es el de evitar almáximo su utilización.

En este contexto me gustaría recordar unos párrafos (fig. 2.2) de la nueva estrategia delConsejo de Medio Ambiente de la Unión Europea, aprobada en diciembre de 1996. En estadeclaración se reconoce el fracaso de la Unión Europea, UE, en cuanto al tratamiento de losresiduos, fundamentalment porque el volumen de RSU ha aumentado alrededor de un 20% enlugar de disminuir. En la nueva estrategia consideran que se debe dar prioridad al principio deprecaución y adoptar medidas de “promoción de tecnología y productos limpios, reducción dela toxicidad de los residuos…y también, la promoción de sistemas de reutilización y dereciclaje.”

Dentro del principio de recuperación, donde sea ambientalmente posible, se debe darpreferencia a la recuperación de materiales sobre las operaciones de recuperación de energía. Esdecir, se debe dar preferencia a los procesos de recuperación de materiales para reutilizar oreciclaje frente a los procesos de incineración que no es más que recuperación de energía. Tanimportante es el cambio de estrategia como el reconocimiento del fracaso en las previsionescuando estamos a tres años del siglo XXI.

Al documento del Consejo de Medio Ambiente de la UE, se añaden las conclusiones de unestudio encargado por la misma UE a la auditoria Coopers & Lybrand (fig. 2.3). Este estudio,realizado el año 1996, hacía un análisis de coste-beneficio de distintos sistema de tratamientode RSU en cada uno de los países de la UE. A pesar de que los escenarios contemplados eranmuy conservadores (no tenían en cuenta posibilidades de reducción, de prevención, losproblemas ambientales creados por las emisiones contaminentes de las incineradoras,…) elestudio concluía que tanto desde el punto de vista ambiental como econòmico la incineraciónera el sistema más costoso y recomendaban que todos los países comunitarios deberían adoptarfundamentalmente criterios de prevención y de reciclaje.

La contaminación en los vertederosLa contaminación en los vertederosLa contaminación en los vertederosLa contaminación en los vertederosLa contaminación en los vertederos

Los sistemas tradicionales de tratamiento de residuos, incineración y vertedero, no tienen encuenta la necesidad de reducir el consumo de materias primas para así reducir los gravesproblemas de contaminación que sufren los lugares de extracción de materias primas. Sonsistemas de tratamiento de final de tubería. A los vertederos van a parar todos los residuosmezclados, tanto lo inorgánico como lo orgánico. Los problemas ambientales van unidos a

23

problemas sociales, puesto que muchas veces se ocasiona la destrucción de recursos naturales depoblaciones autóctonas, en zonas muy alejadas de donde viven los consumidores finales de losproductos derivados. El transporte a muchos kilómetros de distancia también produce unimportante daño ambiental.

En su día se consideró que el vertedero era el sistema más adecuado para tratar los residuos;hasta que se observó que efectivamente había problemas con los lixiviados, fundamentalmentepor contaminación con productos muy tóxicos de las aguas subterráneas que podían serutilizadas para consumo humano o para riego. También se detectaron problemas con los gases,básicamente metano que es explosivo por lo que concurre el riesgo de incendio accidentales(aunque en algunos vertederos el incendio haya sido provocado). En cualquier caso estádemostrado que los vertederos ocasionan graves problemas ambientales.

Teniendo en cuenta diversos factores se puede minimizar el impacto de los vertederos en elmedio ambiente. El factor principal es que se ubiquen en una zona impermeable que no estéencima de bolsas de agua ,acuíferos o cauces de ríos subterráneos, que no esté próxima apoblaciones, que disponga de sistemas de recogida de lixiviados, gases, etc. En realidad muypocos vertederos del Estado Español reúnen estas condiciones y además es muy difícil llegar aalgún tipo de control riguroso sobre la contaminación puesto que están mezcladas las fraccio-nes orgánica e inorgánica. Una próxima Directiva europea sobre vertido de residuos va a sermuy estricta en cuanto a la cantidad de materia orgánica que se pueda destinar a los vertederos.Por tanto, y teniendo en cuenta el futuro, hay que pensar en vertederos sin materia orgánicaque son precisamente el tipo que se encuadra en los programas de reciclaje integral en los quese ha retirado toda la materia orgánica para su aprovechamiento.

El ciclo de la contaminación en vertederos o incineradoras sigue un esquema ilustrado por lafigura 2.4. Son sistemas que perpetúan el ciclo de la contaminación. No tan sólo no solucionanel problema sino que generan nuevos problemas. Un vertedero donde se depositan residuos va atener problemas de emisiones, de lixiviados que teóricamente se recogen para ser conducidos auna depuradora. No obstante, en la práctica ninguna depuradora tecnológicamente bien dotadava a aceptar estos residuos puesto que por su extrema toxicidad causarán problemas en lossistemas de tratamiento biológico de la depuradora. La realidad de este grave problema es quelos lixiviados no se recogen sino que se almacenan en balsas, de modo que las tormentaspueden encargarse de dispersarlos. Por tanto cuando se habla de residuos tóxicos en losvertederos y de que se generan nuevos residuos, no se puede plantear un control pues muchasveces no sabemos ni tan siquiera qué sustancias hay ni los efectos que puedan estar ocasionandoal medio.

La contaminación en las incineradorasLa contaminación en las incineradorasLa contaminación en las incineradorasLa contaminación en las incineradorasLa contaminación en las incineradoras

Desde los años 60, y antes, cuando el vertedero era el sistema corriente de tratamiento deresiduos (o de alejamiento de residuos del lugar de origen) hasta la actualidad se han idodetectando los importantes problemas que producen los vertederos. Como alternativaaparecieron las incineradoras a modo de panacea ante los efectos contaminantes de losvertederos. No obstante también se ha visto que las incineradoras no eran tampoco la solución.En primer lugar una incineradora crea la necesidad de un nuevo vertedero para las cenizas.Además emiten sustancias tóxicas. En consecuencia las unidades funcionales de las incineradorashan ido aumentando. A lo que en principio era sólo un horno y una chimenea se añadió unfiltro electrostático para partículas de mayor tamaño pero las más peligrosas, que son las demenor tamaño, continúan escapándose por la chimenea con el agravante de que en la superficiede estas partículas quedan absorvidos o atrapados metales tóxicos, dioxinas, furanos y muchasotras sustancias orgánicas que conocemos en parte a falta de más análisis. Avanzar en elconocimiento toxicológico, en la información sobre los daños ambientales y sanitarios de estassustancias no basta, ya que la única consecuencia de estos estudios es la modificación de lasnormativas que obligan a nuevos sistemas de filtrado. Si contemplamos alguna incineradora deúltimo modelo, en Holanda o Alemania, observaremos una auténtica batería de diversossistemas de filtrado (filtro electrostático, lavado de gases y filtro de calor activo). De este modoaumentan los costes de inversión pero dan solución al problema.

Las incineradoras emiten sustancias gaseosas a través de filtros que retienen las sustanciastóxicas con lo que se generan nuevos residuos tóxicos que se deberán tratar. No se acaba en

24

consecuencia de solucionar el problema, ya que únicamente se consigue trasladar elcontaminante de un lugar a otro.

La figura 2.5 muestra una visión general de los distintos problemas de la incineración. Sepuede hablar de problemas ambientales y sanitarios que en este caso están relacionados, ya quese trata de contaminación ambiental con sustancias tóxicas para los seres humanos. Lassustancias tóxicas producidas por el proceso de incineración son incluso mucho más tóxicas quelos propios residuos introducidos en la planta incineradora. No se conocen todas las sustanciasemitidas, ni tampoco se ha analizado la toxicidad de todas las conocidas. La actualreglamentación, tanto las Directivas europeas como la legislación propia (española o catalana),se atiene a una serie de parámetros físico-químicos. Por ejemplo, en referencia a metalespesados la normativa se define sobre la mezcla de los mismos, pero no sobre los nivelesconcretos de uno u otro metal. Así pues, no se puede ejercer un control específico sobre losmetales más preocupantes desde el punto de vista sanitario o ambiental como mercurio, cad-mio, etc. Tampoco se plantean controles de carácter continuo o sistemático, si bien unos análisisperiódicos no garantizan que se conozca todo lo que se generaen estas plantas.

En el caso de las dioxinas y de los furanos para las plantas incineradoras de RSU de momentono es obligatorio su control, aunque desde luego lo será en un futuro cercano. Sin embargo,por si no fuera suficiente, se sabe que se emiten otras sustancias además de organoclorados muytóxicas que no se controlan en absoluto. El problema de muchas de estas sustancias es queademás de su elevada toxicidad son bioacumulativas y persistentes en el medio; una vez hansalido por la chimenea permanecen en el suelo, en la vegetación y se acumulan en los tejidosgrasos, en la carne y en la leche de vacas, ovejas. De este modo por vía alimentaria el serhumano sufre la ingestión de estas sustancias tóxicas. Frente a estas sustancias que manifiestanefectos a largo plazo se pueden establecer límites, pero es importante saber que éstos resultanmuy difíciles de señalar. Aun llegando a precisar estos límites, desde el punto de vista sanitariono se protege la salud pública. Estamos hablando de valores que se establecen en función decuán precisa pueda llegar a ser la detección de los niveles a partir de la tecnología existente. Endefinitiva se trata de valores políticos, no sanitarios.

Desde el punto de vista energético la incineración resulta además muy cara, pues resultaabsolutamente ridícula la cantidad de energía que se obtiene en este proceso si se compara conla energía ahorrada mediante el reciclaje de lo que se quemaría. La incineración resulta elsistema más caro de tratamiento de residuos y para comprobarlo basta consultar la figura 2.6.

La incineración genera cenizas y escorias. Estas cenizas son residuos tóxicos puesto queacumulan no sólo metales pesados sino también compuestos orgánicos como dioxinas, furanos ymuchos otros. 0tras voces dicen a menudo que las cenizas son inertes, se estabilizan y por tantopueden ser utilizadas para la construcción. Es importante recalcar que se llega a estasconclusiones de no toxicidad debido a que el sistema actual de caracterización de residuostóxicos no es válido para ser aplicado a las cenizas. El método oficial de caracterización nopermite detectar metales pesados o compuestos de naturaleza orgánica en estos residuos. Éstoes así debido a que la tecnología de incineración y los sistemas de lavado de gases producen unresiduo bastante básico, mientras que el método de caracterización no incorpora la suficientecantidad de ácido como para llegar a un pH ácido de 4,5, nivel en el cual sí sería posible extraerlos metales pesados que hubiera en las cenizas. Este hecho se ha demostrado científicamente,hasta el punto que se conocen métodos estandarizados para determinar estas sustancias, tantometales pesados como compuestos orgánicos. En conclusión, estas sustancias tóxicas no sondetectadas en los análisis convencionales de los lixiviados que se obtienen de las cenizas. Habríaque revisar pues el método de caracterización para este tipo de residuos, en los cuales y porotros métodos sí se sabe que contienen sustancias tóxicas.

Por otro lado las incineradoras resultan un desincentivo que va en contra de los sistemas deproducción limpia y de las políticas de prevención y de reducción en la cantidad de residuosgenerados, residuos en general y en los problemáticos o tóxicos en particular. Un vertedero adonde va a parar tanto lo orgánico como lo inorgánico, pero sobre todo una incineradoratienen su razón de ser en los residuos. Si se consigue reducir el volumen de residuos generadosllegará un momento en que la incineradora deberá cerrar. Esperemos que ésto sea lo que ocurraaquí en Barcelona; de momento consideramos positivo que se haya dejado en suspenso laconstrucción de una macroincineradora y esperamos que con la implicación de todas lasadministraciones y con la participación ciudadana, participación que se consigue cuando seinforma correctamente, se alcancen los objetivos de reciclaje para que los residuos que vayan aesas incineradoras sean cero y se puedan cerrar las plantas. Algo que es, desde luego, posible.

25

El reciclajeEl reciclajeEl reciclajeEl reciclajeEl reciclaje

La generación de energía se presenta como una de las supuestas ventajas de las incineradoras.Un estudio realizado con los residuos generados en Barcelona, basándose en otro estudio anteri-or llevado a cabo en Canadà, demuestra lo contrario. Teniendo en cuenta la cantidad deresiduos generados anualmente en el Área Metropolitana de Barcelona, la energía ahorradacuando se reciclan los residuos (cartón, vidrio, metales, fracción orgánica, plásticos, etc.) escuatro veces mayor que la energía producida por la incineración de los mismos.

Desde el punto de vista comunitario hay que considerar también el número de puestos detrabajo que acarrea uno u utro sistema de tratamiento. El sistema de reciclaje integral en origen(recogida selectiva domiciliaria y aprovechamiento de cada uno de los componentes de los RSU,que no son sólamente la materia orgánica o inorgánica sino electrodomésticos, muebles usados,escombros, etc.) requiere una serie de infraestructuras descentralizadas con lo cual se estámultiplicando el número de personas que se incorporan laboralmente al sistema. Según unestudio realizado en EEUU el número de puestos de trabajo creados por el sistema de reciclajeera muy superior al de los otros sistemas, sean vertederos o incineradoras (fig. 2.7).

Para terminar quisiera mostrar un esquema de recogida selectiva (fig. 2.8) que responde a unplan preparado por Greenpeace para ser aplicado en Mallorca. En síntesis este plan recoge elprincipio de una separación domiciliaria de las dos fracciones, la orgánica y la inorgánica. Lafracción orgánica va a servir para obtener compost principalmente que será usado en la agricul-tura, regenerando tierras. Es un magnífico ejemplo de reciclaja puesto que el residuo se incor-pora a su ciclo formando parte del suelo. Respecto al resto de materias, las inorgánicas, sepreveen plantas de selección. Los materiales inorgánicos que van a ser rechazados por estesistema de reciclaje serán principalmente envases, embalajes plásticos y otros materiales mixtos.En la actualidad no hay por distintas razones un mercado de reciclaje de cada uno de losmateriales que se convierten en residuo. Se trata pues de materiales sobre los que se habrían deaplicar medidas para reducir su conversión en residuos. Un vertedero entendido como unaplanta de reciclaje integral no genera los problemas ambientales de un vertedero tradicional yen su propia lógica está también la reducción de los residuos que vayan a parar a los vertederos.

Aprovecho el final de esta charla para recalcar la necesidad de reducir, de prevenir. Si unapolítica de tratamiento de RSU tiene como objetivo reducir la generación de residuo final sedeberán aplicar realmente medidas coherentes. En el caso de los envases y embalajes, que esuna fracción muy importante de los RSU junto con la materia orgánica, se debería analizar quétipo de envases y embalajes se usan y fomentar el uso de envases de vidrio reutilizable. Tambiénse deberán tomar medidas contra envases de características particularmente problemáticas comoes el caso del plástico clorado, PVC. En esta línea son posibles acuerdos voluntarios conempresas para llegar a objetivos de reducción de los residuos que no puedan ser reutilizados oreciclados. Se trata pues de un conjunto de medidas que precisan una participación ciudadanacomo elemento fundamental para que tenga éxito cualquier programa de residuos. Si elciudadano es informado sobre la necesidad de consumir de otra manera y se le facilita poderconsumir de otra manera, seguramente va a participar en los programas que se encaminen a lareducción de los residuos.

26

FiguresFiguresFiguresFiguresFigures

Figura 2.1. Explotació del recursos naturals.

27

Figura 2.2

INTRODUCCIÓNINTRODUCCIÓNINTRODUCCIÓNINTRODUCCIÓNINTRODUCCIÓN

En diciembre de 1996, el Consejo de Medio Ambiente de la Unión Europea(UE) adoptó una nueva estrategia en materia de residuos, una vez reconocido elfracaso de la política que hasta entonces había mantenido pues, en general, nose alcanzaron los objetivos de reducción de residuos. Así, la cantidad de residuossólidos urbanos (RSU) creció un 20% en el período entre 1985-1992.

La nueva estrategia da un paso adelante al jerarquizar los sistemas detratamiento de residuos, quedando la incineración por debajo de la reutilizacióny el reciclaje. Destacan los dos principios siguientes:

“Respecto al principio de precaución deben adoptarse las siguientes medidas,en concreto: promoción de tecnologías y productos limpios, reducción de latoxicidad de los residuos, establecimiento de estándares y posiblementeregulaciones europeas que limiten la presencia de ciertas sustancias peligrosas enlos productos, la promoción de sistemas de reutilización y reciclaje, la apropiadautilización de instrumentos económicos, ecobalances, ecoauditorias, análisis delciclo de vida y actuación para informar al consumidor y educación, así como enel desarrollo del sistema de ecoetiqueta”

“Dentro del principio de recuperación, donde sea ambientalmente posible, sedebe dar preferencia a la recuperación de materiales sobre las operaciones derecuperación de energía. Esto refleja el mayor efecto sobre la prevención deresiduos que se produce con la recuperación de material repecto a larecuperación energética.”

Por otra parte, la revista Newsweek, en su número 28 de octubre de 1996,alertaba sobre la falta de basuras para quemar en las plantas incineradoras enAlemania, en concreto el caso de la incineradora de RSU de Düsseldorf. En estaciudad, el gobierno municipal ordenó a una empresa local de papel que llevasesus residuos a la planta de incineración de la ciudad, en lugar de trasladarlos auna planta cementera de Bélgica, donde eran incinerados. La cenmentera begase quejó ante la UE por esta decisión, al considerarla proteccionista y el asuntoaún no ha sido resuelto. Además, también estan saliendo a la luz los elevadoscostes de mantenimiento de las incineradoras de residuos. En general, losimpuestos para pagar estos costes han aumentado un 84%. A ello hay que añadirel elevado presupuesto de estas plantas, por ejemplo, la planta de Augsburg, enAlemania, costó aproximadamente 62.000 millones de ptas.

La incineración es el paradigma de las tecnologías de tratamiento de final detubería, que no sólo no soluciona el problema de los vertederos, pues necesitade éstos para depositar las cenizas y escorias que genera, sino que ademásimpide cualquier medida de reducción en origen de los residuos o de sureciclaje.

28

ANÁLISIS DE COSTE-BENEFICIO DE VARIOS SISTEMAS DEANÁLISIS DE COSTE-BENEFICIO DE VARIOS SISTEMAS DEANÁLISIS DE COSTE-BENEFICIO DE VARIOS SISTEMAS DEANÁLISIS DE COSTE-BENEFICIO DE VARIOS SISTEMAS DEANÁLISIS DE COSTE-BENEFICIO DE VARIOS SISTEMAS DETRATRATRATRATRATTTTTAMIENTO DE RESIDUOS SÓLIDOS URBANOS:AMIENTO DE RESIDUOS SÓLIDOS URBANOS:AMIENTO DE RESIDUOS SÓLIDOS URBANOS:AMIENTO DE RESIDUOS SÓLIDOS URBANOS:AMIENTO DE RESIDUOS SÓLIDOS URBANOS:OBJETIVOS E INSTRUMENTOS PARA EL AÑO 2000OBJETIVOS E INSTRUMENTOS PARA EL AÑO 2000OBJETIVOS E INSTRUMENTOS PARA EL AÑO 2000OBJETIVOS E INSTRUMENTOS PARA EL AÑO 2000OBJETIVOS E INSTRUMENTOS PARA EL AÑO 2000

Elaborado por Coopers & Lybrandpara la DGXI, Comisión Europea

1996

RESUMENRESUMENRESUMENRESUMENRESUMEN

La Dirección General de medio Ambiente (GGXI), de la Comisión Europea, encargó laelaboración de un informe sobre análisis comparativo costes-beneficio de los distintossistemas de tratamiento de residuos sólidos urbanos (RSU) en Europa, a Coopers &Lybrand.

Los objetivos de este estudio eran:1. Realizar un análisis cuantitativo de los costes y beneficios ambientales y económicosde distintos sistemas de tratamiento de RSU: reciclaje, reutilización, vertido eincineración (con o sin recuperación energética).2. Aportar criterios para la elaboración de una estrategia general para la gestión de losRSU en el ámbito de la Unión Europea.

CONCLUSIONESCONCLUSIONESCONCLUSIONESCONCLUSIONESCONCLUSIONES

1. El reciclaje ofrece los mayores beneficios netos ambientales en todos los EstadosEl reciclaje ofrece los mayores beneficios netos ambientales en todos los EstadosEl reciclaje ofrece los mayores beneficios netos ambientales en todos los EstadosEl reciclaje ofrece los mayores beneficios netos ambientales en todos los EstadosEl reciclaje ofrece los mayores beneficios netos ambientales en todos los Estadosmiembrosmiembrosmiembrosmiembrosmiembros, aunque existen diferencias en cada país, dependiendo del coste deltransporte, energía y la mezcla de materiales. Estos beneficios están justificados alevitar, mediante el reciclaje, contaminación ambiental y consumo de energía.2. La incineración es el sistema de tratamiento con mayores costes ambientales yLa incineración es el sistema de tratamiento con mayores costes ambientales yLa incineración es el sistema de tratamiento con mayores costes ambientales yLa incineración es el sistema de tratamiento con mayores costes ambientales yLa incineración es el sistema de tratamiento con mayores costes ambientales yeconómicoseconómicoseconómicoseconómicoseconómicos, superior al depósito en vertederos.3. La política de la Unión Europea en materia de residuos debería dirigirse aLa política de la Unión Europea en materia de residuos debería dirigirse aLa política de la Unión Europea en materia de residuos debería dirigirse aLa política de la Unión Europea en materia de residuos debería dirigirse aLa política de la Unión Europea en materia de residuos debería dirigirse apromover programas de reducción en origen y reciclajepromover programas de reducción en origen y reciclajepromover programas de reducción en origen y reciclajepromover programas de reducción en origen y reciclajepromover programas de reducción en origen y reciclaje. En este contexto, losinstrumentos más apropiados serían:

- Impuestos a las materias primas y/o nergía, en menor grado, a los envases yembalajes. Esta medida sólo será efectiva si parte de estos impuestos revierte enimpulsar el reciclaje y la reducción en origen.- Subsidios, en particular para financiar proyectos de investigación y desarrollo.- Diversas medidas complementarias, en particular educativas para promover laconcienciación ciudadana.

Costes medios de los distintos tratamientosCostes medios de los distintos tratamientosCostes medios de los distintos tratamientosCostes medios de los distintos tratamientosCostes medios de los distintos tratamientos(ECU/tonelada)(ECU/tonelada)(ECU/tonelada)(ECU/tonelada)(ECU/tonelada)

Sistema de Costes Costes Costestratamiento de RSU económicos ambientales netos

Vertedero 95,3 2 a 20 97 a 115Incineración 156,1 11 a 23 167 a 179Reciclaje 97,3 -35,6 a -263,3 51,6 a -166

Figura 2.3

29

Figura 2.4. Cicle de la contaminació.

30

Figu

ra 2

.5. La

fieb

re p

or in

cine

rar.

31

Figura 2.6

Energia estalviada mitjançant el reciclatge dels residus sòlids urbans de l’Àrea Metropolita-na de Barcelona enfront de l’energia que es generaria mitjançant la incineració. Font:Greenpeace, elaboració pròpia a partir de: 1. Programa Metropolità de Gestió de ResidusMunicipals; 2. Valors mitjans agafats de la taula E-1 de l’informe “Recycling vs. Incineration:an energy conservation analysis”.

Generació de RSU Energia estalviada Energia generadaa Barcelona1 pel reciclatge2 per la incineració2

Total TotalMaterial % Tn/any MJ/tn MJ/any MJ/tn MJ/anyPaper i cartró 25 313.016 23.000 7,2x109 8.000 2,5x109

Vidre 7 87.644 3.200 0,3x109 100 0,008x109

Metalls 4 50.082 120.000 6x109 500 0,025x109

Plàstics 9 112.686 75.000 8,4x109 20.000 3,25x109

Matèria orgànica 45 563.429 4.200 2,3x109 2.700 1,5X109

Altres 10

Total 100 1.252.065 24,2x109 6,3x109

Hectàreas afectades per l’erosió a Catalunya.

Tipus Ha

Extrema (>200 T/Ha/any) 127.348Molt alta (100-200 T/Ha/any) 286.831Alta (50-100 T/Ha/any) 214.022Mitja(12-50 T/Ha/any) 1.067.955

Total 1.696.156

Figura 2.7. Nombre de llocs de treball generats per milió de tones d’escombraries procesades:A. Abocadors; B. Incineració; C. Compostatge; D. Reciclatge.

32

Figura 2.8. Pla de reciclatge per Mallorca.

33

Col·loquiCol·loquiCol·loquiCol·loquiCol·loqui

P.S., estudiant de ciències ambientals: voldria preguntar al Sr. Ros quina opinió li mereixen lesdioxines des del punt de vista tècnic.

Josep Ros: no entraré en molts detalls sobre el tema de les dioxines. Està clar que existeixen iestà clar que les produeix un procés de combustió incomplerta de la matèria orgànica. Semblaser que després del procés, en una postcombustió a base de cremadors i mantenint una tempera-tura de 850-900ºC aquestes dioxines desapareixen. No obstant, s’ha comprovat que després de lacombustió i dels filtratges, especialment si són a travers d’electrofiltres, les dioxines es tornen aproduir. Des del meu punt de vista, que és el tècnic, s’ha de dir que es coneix el problema i ques’hi han posat mesures de protecció d’acord amb les Directrius de la Unió Europea, els expertsde la qual han fixat uns valors de temperatura per la combustió de les deixalles de 850 ºC ambun mínim de permanència de 2 segons. Amb aquestes condicions es preten destruir les dioxines.El tema de les dioxines probablement ha sortit una mica de context. El compostatge tambéprodueix dioxines, així com els abocadors n’emeten en els gasos que s’escapen, però en aquestscasos són difícils de comprovar i de determinar. En canvi, en una incineradora és més accessiblel’operació de comprovar la presència de dioxines perquè ja existeixen equips capaços de mesu-rar-les; això provoca que les incineradores centrin l’atenció i s’hi intenti el control quantificat.En un abocador i en una planta de compostatge és difícil la mesura ja que la gasificació és poccontrolable. Aleshores sembla ser que tots els mals de les dioxines venen de la incineració, quanno és així. Certament és un sistema que produeix molts gasos i molt visibles de manera que ésmés fàcil que provoqui polèmica.

L’alarma respecte les dioxines es va iniciar amb el cas de Seveso, però encara està per decidirsi és un element tòxic o no. La bibliografia tècnica disponible no ha determinat encara la toxici-tat de les dioxines. Aleshores, tot i acceptant que les dioxines es produeixen i que són tòxiques,no sabem encara en quin nivell ho són. L’administració pública, l’administració comunitària, hamarcat unes directrius en funció d’una temperatura de combustió i d’un temps de permanènciad’aquests gasos en la combustió. Com que en el procés continu sembla que es tornen a generardioxines en major o menor quantitat que durant la combustió de residus s’ha habilitat unsistema d’absorció, el filtre de carbó actiu, per aconseguir uns límits que la UE ha recomenat enalgunes instal·lacions.

Oliva Núñez ha comentat ja que en algun tipus d’incineradores no s’exigeix encara que hihagi un control de dioxines com és d’aplicació en altres (0’1 nanogram/m3). Tanmateix les perso-nes que gestionen les incineradores, malgrat les normatives europees, espanyoles o catalanes,són conscients de que les dioxines existeixen i de que s’han de tractar. La veritat és que aTarragona hi ha filtre de carbó activat, a Sant Adrià del Besós hi haurà filtre o injecció de carbóactivat i a Montcada, una de les plantes més petites de Catalunya, també s’instal·larà un sistemad’absorció de dioxines amb carbó activat. Aquestes mesures es prenen perquè hi ha consciènciadel problema, encara que hi hagi opinions dient que les dioxines són dolentes i altres afirmantque no ho són tant. Aquest és doncs un plantejament de futur, en previsió de que es confirminles toxicitats atribuides, de la mateixa manera que l’administració haurà de prendre mesuresquan s’observi que a la brossa hi hagi productes que puguin ser tòxics.

En un informe de la Comissió de Contaminació Ambiental del Regne Unit (publicat al diari ELPAÍS) es deia textualment: “En conclusión se debe considerar que en el estado actual de losconocimientos y teniendo en cuenta las débiles cantidades en juego se poseen los medios paraverificar y controlar el riesgo ligado a las dioxinas. Estos productos no plantean ningún proble-ma grave para la salud pública”. Això està també recollit a l’Acadèmia de Ciències de França.Aquesta informació em serveix per desmitificar una mica el problema de les dioxines. Lesdioxines existeixen però s’han d’acotar en el seu just valor.

Des del punt de vista tècnic, els operadors de plantes ens hem de limitar a respectar el quemarca la normativa i a fer el següent raonament: Existeixen les dioxines? Sí. Existeixen mitjanstecnològics per poder-les absorvir i neutralitzar? Sí, doncs posem-los., malgrat la normativa ensho demani o no.

D.A., estudiant de ciències ambientals: aleshores Sr. Ros no sé si la dioxina és tòxica o no en simateixa, o si no és tòxica perquè queda per sota d’aquest nivell de 0,1 nanogram. Això emrecorda la història dels reactors nuclears i del llindar de perillositat de les radiacions que cadacop s’han fet més baixos.

34

J.Ros: jo sóc part en el tema com a operador de plantes d’incineració. Per això he preferit reme-tre’m a informes tècnics d’experts en la matèria. Des del punt de vista tècnic els operadors enslimitem a complir amb les lleis i decrets que regulen la nostra activitat. A partir d’aquí tot ésmolt subjectiu i la informació s’utilitza en la mesura que a vegades interessa que s’utilitzi, desd’un punt de vista polític, ecològic, etc. Ja he comentat al principi que la meva intervenció seriaeminentment tècnica, sense entrar en altres matisacions. Em remeto, doncs, a la informaciótècnica publicada. En aquest sentit es pot dir que en l’informe al qual m’he referit abans es posaen dubte la toxicitat atribuida al gas escapat de Seveso; entre altres coses, sembla que a Sevesono va morir ningú. Això no obstant, em limito a transmetre aquestes informacions i no a jutjar-les, entre altres coses perqué no sóc biòleg, ni em dedico a la investigació.

Jo a vegades escric informes o dono xerrades sobre residus tòxics i perillosos. La gent s’escandalitzaquan dic que no hi ha residus tòxics o perillosos. Hi ha dosis de perillositat, que no és el mateix.

Oliva Nuñez: quiero intervenir para hacer algunas aclaraciones sobre el tema de las dioxinas,aunque sí me gustaría decir algo antes. Cuando hablamos del problema de los residuos, inclusocuando hablamos del problema de la incineración, el eje central no son únicamente lasdioxinas. Hay que pensar siempre en que se están destruyendo recursos naturales que sedeberían aprovechar y pensar también en todos los problemas económicos y laborales que hayasociados. Sin embargo con respecto a las dioxinas tengo que aclarar que la informaciónutilizada por el Sr. Ros ha quedado bastante obsoleta. El informe de la Academia de las Cienciasde Francia tiene poco valor toxicológico, científico, puesto que sus autores son las principalesindustrias del cloro. Precisamente la dioxinas no sólo se deben relacionar con las incineradorassino que detrás está la industria del cloro. Las dioxinas están actualmente en el planeta, en elsuelo, en el sedimento y sobre todo en los seres vivos (en los cuales las dioxinas se acumulanaunque sea en pocas cantidades). Todos tenemos dosis de dioxinas en nuestro cuerpo, y no sólode dioxinas sino también de DDT que a pesar de su prohibición persiste aún en seres vivos (losanálisis así lo revelan). Desde el despegue de la industria del cloro que coincide con la SegundaGuerra Mundial hasta nuestros días los niveles de dioxinas se han incrementado. Desde el puntode vista toxicológico no hay que acudir más que a la bibliografía científica y leer cientos dereferencias que hablan de la toxicidad de esas sustancias. Por cierto, se trata de un conjunto desustancias ya que hay dioxinas cloradas, bromadas, hay furanos clorados, bromados, etc. La mástóxica, que es precisamente la del caso Seveso, es la 2,3,7,8 tetraclorobenzodioxina; ésta no essólo la dioxina más tóxica, sino que es hasta la fecha la sustancia más tóxica que se ha utilizadoen animales en experimentación. El pasado 14 de febrero de1997 la Agencia Internacional deInvestigación del Cáncer, de la O.M.S., celebró una reunión en Lyon para revisar la informacióndisponible sobre estas sustancias, especialmente sobre la 2,3,7,8 TCD. En esta reunión seconcluyó que se debería considerar cancerígena en seres humanos. Hasta entonces lo era enanimales de experimentación y sólo probable de seres humanos. Ahora el informe de la Agenciaespecializada de la O.M.S. califica la referida sustancia como definitivamente cancerígena enseres humanos.

Con respecto a otros efectos de las dioxinas cabe mencionar un estudio elaborado por más de200 científicos independientes de EEUU y de Europa expertos en la materia y recogido en uninforme de la Agencia de Medio Ambiente de los EEUU. Desde el punto de vista toxicológico yde conocimiento de los mecanismos de acción de estas sustancias se mantiene plenamentevigente la valoración de peligrosidad de las dioxinas.

Para saber de qué tipo de sustancias se trata, cómo se generan y qué efectos tienen sobre losseres humanos hay abundante información. Se sabe que son sustancias que pueden alterar elsistema inmunitario, el reproductor, el nervioso, etc. Se conocen casos estudiados enpoblaciones humanas. Estos efectos se dan sobre todo en trabajadores de industrias relacionadascon el cloro, etc.

En lo que se refiere al caso de Seveso sólo hay que decir que no han terminado aún losestudios epidemiológicos de las poblaciones afectadas. Sin embargo respecto este grupo desustancias basta buscar en bases de información científica para localizar cientos de referenciasque corroboran las afirmaciones hechas en el sentido de calificar a las dioxinas peligrosas parala salud humana.

Me gustaría citar un libro publicado por el antiguo Ministerio de Transporte y MedioAmbiente (ahora Ministerio de Medio Ambiente) el año 1996 sobre dioxinas, del cuál voy a leerqué dice respecto al referido valor de 0,1 nanogramo/m3 : “Este valor límite no se ha tomado enbase a consideraciones sanitarias sino más bien en función de las concentraciones límite que

35

pueden detectarse con seguridad con los medios técnicos adecuados”. No estamos pueshablando de límites para proteger la salud puesto que como comentaba antes el problema deestas sustancias es que se acumulan.

La vía alimentaria es la habitual para la ingestión de las dioxinas, y de muchas otrassustancias que también merecen atención. ¿Quién nos dice que dentro de cinco años la Directivaactual (aún no ha entrado en vigor la revisión que incluirá la obligatoriedad de regular lasdioxinas) no regule ya también otras sustancias? ¿O que se haya reducido el valor crítico de laspropias dioxinas debido a que la tecnología haya avanzado? Hay numerosos ejemplos quedemuestran que lo que en un principio era bueno y no tenía ningún problema ambiental (elcaso del plomo) después acaba siendo calificado de perjudicial para la salud, sobre todo lainfantil. Los niveles admisibles se han ido rebajando progresivamente. Por tanto, cuandotratamos el tema de los residuos hay que volver a la necesidad de plantearse realmente quéresiduos estamos generando e introducir cambios de hábito en el consumo, consumir otro tipode productos para generar otro tipo de residuos que sean menores y ahorren recursos naturales.

J.J.Pérez de Gregorio, fiscal de medi ambient: jo he prés vàries notes durant la intervenció delSr. Ros. Una d’elles era en relació al tema de les dioxines però crec que aquesta qüestió haquedat prou explicitada després dels respectius comentaris dels dos ponents. Sembla que hi haopinions científiques contradictòries que jo entenc ja van ser resoltes en el seu conjunt en èpocade Juli Verne. Juli Verne parlava en les seves novel·les científiques de dos tipus de savis. Els savisque saben i els que no saben. Quan li preguntaven sobre els savis que no saben contestava: Bé,per exemple a l’Acadèmia Francesa hi ha un zoòleg que porta vint anys estudiant i demostrantque els ocells no poden volar. Un altre exemple de savi francès que no en sabia segons JuliVerne era aquell que demostrava científicament que els peixos no podien viure dins de l’aigua.Jo entenc que ja en temps de Juli Verne es va demostrar perquè es produeixen aquestes discre-pàncies entre diverses teories científiques.

Jo tenia vàries preguntes a fer-li al Sr. Ros, el que passa és que després d’haver-lo sentit dir queno existeixen residus tòxics i perillosos malgrat les normatives comunitàries que sí els reconeixen,així com la normativa estatal i la de les diferents comunitats autònomes no sé si seguir amb aquesttema. Quan ha parlat del Dipòsit de RSU del Garraf - suposo que es referix a l’abocador instal·latentre les localitats del Garraf i Begues- s’hi ha referit amb l’expressió dipòsit controlat. Què entenvosté per un abocador controlat? Aquesta és la primera pregunta que li voldria formular.

J.Ros: un abocador controlat és el nom tècnic o el nou nom que el Decret de la Generalitat dónaals abocadors.

J.J.Pérez de Gregorio: o sigui, un dipòsit és un abocador?

J.Ros: un dipòsit és un abocador, així com una planta de recuperació energètica és unaincineradora. Nosaltres no som operadors d’abocadors sinó de plantes i el que pretenem ésdesmitificar aquests noms que s’utilitzen d’una forma primitiva com són incineradora i aboca-dor amb un to despectiu. Hi ha abocadors controlats, dipòsits controlats. Un dipòsit controlat ésun abocador que té una gestió controlada per una empresa, privada o pública, i que està sotme-sa a controls i revisions, etc.

J.J.Pérez de Gregorio: així doncs, un abocador controlat és el que les lleis en diuen un abocador legal?

J.Ros: crec que sí.

J.J.Pérez de Gregorio: aquest és doncs el cas de l’abocador del Garraf?

J.Ros: m’agradaria pensar que sí.

J.J.Pérez de Gregorio: l’abocador del Garraf no té llicència municipal d’activitats, per tant no ésun abocador legal?

J.Ros: jo no puc saber-ho perquè no sóc operador d’aquesta instal·lació. M’he limitat a fer-neuna descripció tècnica, però això no implica que hagi de saber quins permisos té.

36

J.J.Pérez de Gregorio: si un abocador controlat és un abocador que està controlat per l’administra-ció i compleix la normativa serà en aquests cas un abocador amb permisos de funcionament, veri-tat?

J.Ros: a mi m’agradaria que així fos. Crec que és l’únic abocador junt potser amb els que hi ha aHostalets de Pierola i a Santa Maria de Palautordera, si no m’equivoco, que jo conec de RSU,però lògicament no en sé la seva situació en quant a permisos.

J.J.Pérez de Gregorio: TERSA no gestiona l’Abocador del Garraf?

J.Ros: cap dels abocadors que he mencionat està gestionat per TERSA.

J.J.Pérez de Gregorio: vosté ha dit abans que els lixiviats de l’Abocador del Garraf són recollits itractats a la depuradora del Besós. Suposo que deuen ser tots aquells que no s’escolen ni esfiltren a l’aquífer. Què passa aleshores amb aquests lixiviats que corren per terra i es filtren a lestorrenteres de la zona? Això ha aparegut en un reportatge televisiu on es veu perfectament comels lixiviats d’aquest abocador, quan no van a la bassa de lixiviats, rellisquen per les torrenteresi s’infiltren als aqüífers subterranis. L’interior del Garraf no és terreny impermeable.

J.Ros: jo diria, sense anar a favor o en contra de ningú, que l’abocador del Garraf fa molts anysque està construit, en èpoques quan no hi havia una legislació clara sobre aquest tema, que es vafer per solucionar un tema corrent i de pressa i que probablement no s’ha fet amb totes les garan-ties necessàries. No vegi en mi ni crítica ni justificació al problema dels lixiviats. He explicat abanscom s’hauria de dissenyar un abocador, com hauria de ser la construcció i la recollida d’aigües quecirculen en un abocador, tant les pluvials com els propis lixiviats que són part de la pluja i de lapròpia putrefacció de la matèria orgànica. Tinc desconeixement tècnic de com va ser construitaquest abocador o de si la gestió actual és correcta o no. En canvi sí sé que els lixiviats d’aquestabassa de lixiviats de l’abocador van en camions a la planta depuradora del Besòs.

J.J.Pérez de Gregorio: si no es controlen els lixiviats i part d’aquests lixiviats estàn contaminantl’aqüìfer de la zona haurem de deduir que aquest abocador no està controlat. Si estigués con-trolat tots els lixiviats anirien a la bassa de recollida.

J.Ros: quan es va muntar aquest abocador no hi havia una legislació clara. La tendència actualés a plantejar-se la seva desactivació quan abans possible, principalment per matèria orgànica.Però no puc dir més perquè desconec els detalls tècnics d’aquesta planta.

J.J.Pérez de Gregorio: en relació amb les plantes de recuperació energètica de RSU -ho dic així jaque sembla que no es vol fer servir el nom d’incineradora- de Sant Adrià del Besòs i deMontcada gestionades per TERSA, quins residus s’hi incineren o recuperen energèticament?

J.Ros: tot tipus de residu de la recollida domiciliària sense un reciclatge previ.

J.J.Pérez de Gregorio: això vol dir que no s’hi controla si entren RSU barrejats amb altre tipus deresidus?

J.Ros: entren només els contenidors que ens porta la recollida municipal. Si la recollida munici-pal recull residus d’altres característiques, per exemple que no vingui dels contenidors verds, noes controla.

J.J.Pérez de Gregorio: aleshores TERSA no controla el que entra a incinerar? Es controla que elque hi entra són únicament RSU?

J.Ros: es controla visualment. TERSA té una mena de gestor o vigilant del tràfic d’entrada deresidus, una persona que vigila quinze portes centralitzades, de les quals sols dues portes des-carreguen d’una manera consecutiva.

J.J.Pérez de Gregorio: com fa aquest senyor el control? Visualment pot analitzar un residu perdetectar residus tòxics i perillosos entre els RSU que entren?

37

J.Ros: voldria aclarir el comentari que he fet sobre la importància de les dosis en el concepte deresidu tòxic i perillòs; en realitat és una forma gràfica de dir les coses. No és el mateix cremaruna aspirina que una tona d’aspirines, així com no és el mateix que ens prenguem una aspirina,que cura, que no 10 que ens poden fer mal.

J.J.Pérez de Gregorio: quan jo parlo de RSU i de residus tòxics i perillosos em refereixo als queles lleis indiquen com a tal. Com es controla el que entra en la planta?

J.Ros: els residus tòxics i perillosos en teoria no han de venir a la planta perquè s’hi rep sols elque es recull en els contenidors domicialiaris i no el que es recull en els polígons industrials. Pertant, si les persones tiren un pot de pintura o de dissolvent a la brossa domiciliària en comptesde portar-ho a la deixalleria cometen una informalitat. El control que s’exerceix sobre els mate-rials que entren és el que ja he comentat.

J.J.Pérez de Gregorio: així doncs el control es fa sense analitzar, de manera que la persona quecontrola visualment decideix què és tòxic i perillòs i què no ho és.

J.Ros: nosaltres partim de la base de que hi ha un tipus de residu que no pot entrar a la planta.Per exemple, no s’hi accepten residus sanitaris que són tòxics i perillosos. A més, la pràcticadetermina que el control visual funciona com ho demostra el fet de que hem rebutjat transportsde residus sanitaris caracteritzats per unes bosses de colors identificables.

J.J.Pérez de Gregorio: d’acord. Si una persona dins d’una bossa d’escombraries llença residussanitaris aleshores el senyor que controla visualment, que segons vosté diu no obra la bossa,com efectua aquest control?

J.Ros: si és una bossa habitual de la brossa no ho pot veure.

J.J.Pérez de Gregorio: això vol dir que no hi ha cap control. Aleshores com poden assegurarvostés que només cremen RSU si no poden controlar en absolut el que hi arriba?

Laura Silvani, Greenpeace: voldria fer una pregunta al Sr. Josep Ros per aclarir-me un dubte. Enles deixalleries, la deposició de residus és gratuita? Després, voldria que em fes un comentarides del seu punt de vista sobre el Programa Metropolità de Residus Urbans que serà vigent finsl’any 2006, tinc entés.

J.Ros: en primer lloc li haig de dir que pels particulars la deixalleria és un servei totalmentgratuït, per tal precisament d’evitar que es prefereixi llençar el pot de pintura que dèiem abansa la brossa. Si ens arriba un residu tòxic o perillós a la planta d’incineració és degut a una malagestió prèvia. Els organismes o empreses paguen una quota insignificant fixada per l’EntitatMetropolitana, per un màxim de deposició de 500 kg.

En quant al Pla Metropolità haig de dir que em sembla correcte. Jo intento ser el primerecologista de la meva societat on treballo i crec que hem d’anar, com molt bé deia la Sra. Oliva,a promoure el reciclatge. Aquest és el procés normal i lògic, per tant estic molt a favor delreciclatge, de les deixalleries, de tornar al cicle els envasos i embalatges i del tractament comer-cial adequat del compost. Jo crec que el fracàs de la planta de Gavà-Viladecans va ser degut aun problema comercial; aquella planta estava dirigida per una entitat metropolitana, de caràc-ter públic que no pot tenir un concepte de la comercialització dels productes com pot tenir unaempresa privada. Si aquella planta hagués estat gestionada per una empresa privada segura-ment hauria aconseguit col·locar amb èxit el compost i fins i tot s’hauria obtingut un compostsense els defectes del finalment extret que sembla que no havia madurat prou. Aquest seria uncas de mala gestió o mala comercialització del producte.

Per tant jo estic a favor del Pla, però crec que una macro- o una mini-incineradora amb totsels mitjans de protecció que hagi d’haver-hi la veuria justificada. Tard o d’hora si no volem teniraquests abocadors, descontrolats o no, haurem de disposar d’una planta d’incineració. Jo, potserperquè conec com funciona una mica l’Abocador del Garraf, sóc més favorable a que funcioniuna incineradora a que hi hagi un abocament, per molt ben controlat i gestionat que estigui.Que el Pla Metropolità estigui molt a favor de la implantació d’instal·lacions de reciclatge(reciclatge, producció de compost aeròbic i metanització) ho trobo totalment correcte. L’única

38

objecció és que crec que aquest Pla té coses encara molt imprecises: per implantar aquestesplantes s’haurien d’haver ja localitzat els seus emplaçaments, atés que la tecnologia ja és cone-guda i ha superat la fase de prototipus (com va passar amb la planta de reciclatge d’envasos queté ara un cert volum de tractament). Crec sincerament que hem d’anar a la gestió del reciclatge,però també penso que abans que un abocador prefereixo una incineradora. La incineració laconec i penso que és molt més segura quan està controlada per l’administració que no una cosaque de vegades es pot descontrolar com és un abocador. Un abocador, per molt bé que es faci,sempre pot presentar petites falles de construcció que després no es poden reparar. Una falla enla impermeabilització, en el subsòl, pot contaminar arreu i pràcticament no es pot reparar. Unaplanta incineradora pot anar sofrint controls cada cop més estrictes però hi haurà mitjans detractament i es podrà acomplir amb les normes que es vagin dictant.

O.Núñez: no me gustaría que los asistentes salieran de aquí con la impresión de que oincineramos o vertemos. Hemos estado hablando de prevenir, de separar los componentes de losresiduos y reutilizar, de reciclar y creo que ésta debe ser la línea de acción. No hay un dilemaentre verterlo todo junto y tener muchos vertederos (hay cientos de vertederos en el EstadoEspañol en las mismas condiciones que el del Garraf o aún peores) o quemar los residuos. Hayotra forma de afrontar el problema de los residuos y la recoge el Plan Metropolitano. Lo quehay que plantearse es la separación selectiva de la materia. Es esa materia orgánica mezcladacon lo inorgánico la que crea los problemas de lixiviados en los vertederos. Debemos conseguirque los vertederos no tengan materia orgánica, sólo materia inorgánica empacada que se puedereducir además progresivamente. En estas condiciones no vamos a tener los problemas clásicosde las aguas subterráneas, etc. Hay que pensar en esas otras posibilidades que existen, confiandoen la participación ciudadana que es fundamental.

39

SrSrSrSrSr. Enric Elías. Enric Elías. Enric Elías. Enric Elías. Enric ElíasTècnic del Departament Tècnic de l’Àrea IndustrialTècnic del Departament Tècnic de l’Àrea IndustrialTècnic del Departament Tècnic de l’Àrea IndustrialTècnic del Departament Tècnic de l’Àrea IndustrialTècnic del Departament Tècnic de l’Àrea Industrialde la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunyade la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunyade la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunyade la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunyade la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya

Aquesta xerrada no seguirà amb detall el resum de dos folis que vaig entregar, sinó que preténser-ne complementària a fi de poder sintetitzar i enriquir-lo amb el que jo crec que és importantsaber sobre la incineració.

La incineració s’ha de dir tal com és: incineració. No sóc partidari de fer servir l’ expressió“recuperació energètica de residus”. Si la incineració té una determinada imatge social s’had’acceptar i aprendre a conviure amb ella. Intentaré enfocar a grans trets el que segons el meuparer és la incineració de RSU, des d’un punt de vista genèric i sense entrar en casos pràctics quedeixo pel col·loqui posterior.

Enllaçant amb el que ahir es va exposar en aquesta sala tenim una societat amb un model decomportament que obeeix als nostres patrons de vida. En funció d’això tenim un cert nivell devida amb uns patrons de consum que fins ara comporten la utilització d’uns recursos i la gene-ració d’una sèrie de residus. Davant de la generació de residus jo , com s’ha dit en ponènciesanteriors, també sóc partidari d’intentar evitar-los; si no els podem evitar hem d’intentarreutilitzar-los; si això tampoc és possible sols queden les solucions anomenades “de final detub”. Jo tractaré dels procediments al final de tub, és a dir sense referir-me a la minimització, nia la reutilització, ni a la valorització.

Si considerem la destinació del rebuig dels RSU, com podem fer-ho? Tal i com indica la figura 3.1(part superior) es pot destinar a la brava, el que significa que es transporta a un abocador (senseentrar com ja es discutí ahir en quant controlat està l’abocador), o es pot intentar recuperaralguna cosa d’aquests RSU. Intentar recuperar vol dir aprofitament de materials, reciclatge,compostatge o aprofitament energètic. L’aprofitament energètic pot ser:

- combustió: incineració en brut o incineració del rebuig; en aquest segon cas no s’incineratot el RSU ja que prèviament se n’ha extret algun component.

- aprofitament enegètic mitjançant un procés biològic: digestió o biogàs, és a dir la produc-ció de metà en abocadors com s’explicà ahir.

- processos termoquímics, que actualment s’estan estudiant molt com alternatives tècniques ala incineració clàssica. S’utilitza l’expressió “craqueig” en medis tècnics, però és més comúreferir-nos a termòlisi, piròlisi, gasificació, etc.

Hi ha diverses tècniques de “craqueig” desenvolupant-se actualment, però en la meva opinióaquestes propostes tècniques no estàn tan madures com la tecnologia de la combustió. Caldràdestinar-hi més recursos econòmics i temps per veure si acaben sent una alternativa tècnica ieconòmica viable.

Un cop coneixem les possibilitats ens haurem de plantejar quina via de treball es tria (fig.3.1, part inferior). Si tot s’incinera només cal després de la incineradora un abocador; per1.000 kg de RSU (4 m3) cal en proporció un espai per abocar uns 200 kg de residus produits enla incineració (1/3 de m3). Un altre plantejament seria recuperar el 70% del vidre, metall,plàstic, etc. de manera que coexistiran un procés de reciclatge, una incineració i un abocador.O podem augmentar el percentatge de recuperació. Entre les opcions possibles els responsa-bles socials han de decidir. En definitiva correspon a la societat discutir sobre l’escala de valors

40

en què basar la convivència i també li correspon establir els límits o objectius a acomplir.Sigui quina sigui l’elecció feta del procés de tractament caldrà disposar de les instal·lacionsadequades. En segon terme són els tècnics els encarregats d’aplicar les decisions preses.

A continuació es descriurà un dels components possibles en el tractament dels RSU, la incine-ració, degut a que la meva experiència professional em permet parlar de la incineració ambmillor coneixement de causa. Això no significa lògicament cap valoració comparativa respecteles altres opcions de tractament.

Components d’una planta incineradoraComponents d’una planta incineradoraComponents d’una planta incineradoraComponents d’una planta incineradoraComponents d’una planta incineradora

Una planta d’incineració s’ha de plantejar i dissenyar de manera que causi el mínim impacteambiental possible. Davant d’un esquema general d’una incineradora (fig. 3.2), es poden delimi-tar tres grans blocs. El primer bloc és la recepció i tractament previ, el segon és la incineració iaprofitament energètic (el procés pròpiament d’incineració) i el tercer bloc correspon a la pre-paració dels gasos de combustió per poder-los emetre a l’atmosfera en les condicions socialmentacceptades. Aquesta darrera expressió, que sembla molt ambigua, és conseqüència del fet deque la societat pot desenvolupar tecnologies i fixar límits d’emissió que variin en el temps. Elstècnics han d’aplicar les decisions.

En el referit esquema apareix el fossar de recepció (1) de RSU on aboquen els camions, persobre tenim el pont-grua amb el pop que trasllada els residus a la tremuja de recepció que escomunica amb el forn (2), zona de postcombustió (3), la caldera de recuperació energètica (4),electrofiltre (5), condicionament dels gasos àcids (10) i l’emissió a l’atmosfera (12). A continuaciós’aniran comentant aquests elements.

CombustióCombustióCombustióCombustióCombustió

Avui en dia el que es practica és la incineració en massa dels RSU, el que vol dir que entrengrans quantitats de RSU a l’incinerador, al forn. El sistema tècnic més habitual correspon alde les graelles (“parrillas”). L’esquema de funcionament d’aquests forns (fig. 3.3 superior)comença amb la tremuja d’alimentació; aquí els residus s’empenyen mecànicament finscaure a la zona calenta de la cambra de combustió, on comencen a escalfar-se i a perdrehumitat. A continuació arriba un punt en què cremen i s’acaba la seva combustió. Els gasosde combustió circulen amunt. Les graelles del forn tenen un moviment de desplaçamentlateral intercalant-se una fixa i l’altra mòbil per tal que el residu doni voltes i s’aconsegueixique totes les parts dels RSU entrin en contacte amb l’oxigen de l’aire i es produeixi l’oxida-ció. Cal recordar que una combustió no és més ni menys que una reacció d’oxidació dematèria, orgànica en aquest cas, en la qual el carboni i l’hidrògen es combinen amb l’oxigenper formar CO2 i aigua.

Tot aquest procés sembla molt fàcil en teoria, però cal ajustar alguns paràmetres. En primerlloc s’ha de procurar que el contacte entre el residu i l’oxigen sigui complet i durant el tempssuficient per tal que la reacció d’oxidació es completi. La cinètica (velocitat) de la reacció aug-menta amb la temperatura, i aquesta és la raó per la qual les reglamentacions vigents obliguen auna temperatura mínima en la combustió dels RSU. En el cas de residus industrials halogenatsaquesta temperatura mínima és més alta per afavorir amb aquesta temperatura superior lacinética de la reacció, i assegurar que hi haurà temps suficient per tal que la reacció s’acabi. Avuien dia s’obliga a que la temperatura mínima de combustió de RSU sigui de 850ºC durant untemps de 2 segons; en aquestes condicions s’entén que la reacció d’oxidació es pot completar.Aquests dos segons de recorregut dels gasos dins de la zona calenta no té res a veure amb eltemps que triga un sòlid, una ampolla de vidre per exemple, en passar pel forn fins arribar a lazona d’escòries. Per exemple si tirem un troç de ferro a les escombraries, cosa que no s’ha de fer,aquest ferro s’escalfa fins a 850ºC, no es crema i va a les escòries. Per tant cal ser extremadamentsensibles en tirar a les escombraries destinades a incineració solsament els materials que s’hand’incinerar, ja que estem malbaratant energia en escalfar elements indesitjables. Per donar unordre de magnitud: si un troç de metall entra al forn s’hi està entre 1,5-2 hores fins que arriba a lazona de les escòries.

Un segon grup de tecnologies de forn utilitza rodets (fig. 3.3 inferior) en lloc de graelles.

41

Els rodets aconsegueixen també que les escombraries vagin girant, de manera que tota super-fície dels RSU tindrà l’oportunitat d’estar en contacte amb l’oxigen per tal que es produeixiaixí la reacció d’oxidació. Aquests són els dos grans sistemes tecnològics que amb petitesvariacions s’apliquen més.

Una altra tecnologia de forn, més moderna s’anomena forn de llit fluid. El funcionamentd’aquest tipus de forn té com a símil ”l’Ou com balla” que es pot veure al Claustre de la Cate-dral de Barcelona el dia de Corpus, tradició en la qual un raig ascendent d’aigua permet mante-nir en suspens la caiguda d’un ou. En el cas del forn (fig. 3.4) es tracta d’un fluid que puja i unaltre que vol baixar i entre les dues forces es manté una sèrie de materials en suspensió. Elresidu entra i es troba amb una capa de sorra que és sostinguda en la seva caiguda perinsuflament d’aire (7); aquesta capa es manté formant una espècie de matalàs on tot va regirant(5). L’avantatge d’aquest tipus de tecnologia és que escalfa més ràpid els residus que entren demanera que abans arriben a la temperatura en la qual la cinética de la reacció d’oxidació siguibona i completa. L’inconvenient d’aquests forns és que el RSU que hi entri ha de ser d’unagranulometria relativament constant i uniforme. En cas contrari els troços més grans acabarancaient, ja que el llit fluid es dimensiona per una partícula d’un pes i un volum mitjos. Necessitadoncs una gran selecció inicial de granulometria.

Per la incineració dels residus industrials no es fan servir aquest tipus de forn anteriormentdescrits sinó els anomenats forns rotatius (fig. 3.5). Aquests consisteixen en un cilindre on hientren els residus sòlids i també els pastosos per dos accessos diferenciats en un extrem. Elcilindre va girant, de manera que en el seu interior els residus segueixen el moviment de pujar iquan arriben a dalt es desprenen de la paret i cauen en vertical. El resultat és que totes les partsdels residus contacten amb l’oxigen per aconseguir l’oxidació (combustió).

Depuració dels gasos de combustióDepuració dels gasos de combustióDepuració dels gasos de combustióDepuració dels gasos de combustióDepuració dels gasos de combustió

Ara ja tenim la matèria oxidable transformada en CO2 i aigua. En la pràctica en els residus

inicials no tant sols teniem matèria orgànica i oxigen. En els RSU hi ha matèria orgànica (C, H ialguns àtoms més) i altres coses. L’oxigen que necessitem per produir la reacció d’oxidació perraons de preu s’obté directament de l’aire, el qual té un 21% d’oxigen però també un 78% denitrogen. En conseqüència es formen compostos no desitjats degut a les reaccions d’oxidacióamb elements no previstos en l’ideal de la teoria. Tenim doncs una sèrie de productes gasosos osòlids arrossegats que s’hauràn de depurar.

Per tenir una idea del volum relatiu observem la figura 3.6. Destaca la pols per la seva gran-dària. També hi ha la pols fina, que gràcies a la seva capacitat d’adsorció (d’atreure o captar a laseva superfície), està acompanyada de metalls pesants. Hi ha metalls pesants queapareixen enestat gasós, com és el cas del mercuri. Després s’hi detecten també les dioxines i altres hidrocar-burs, productes inorgànics de combustió, productes incomplets de la combustió i els gasos àcids.Com a gasos àcids procedents de la incineració s’hi inclouen el clorur d’hidrogen (degut a lapresència de clor en els RSU incinerats), diòxid de sofre (producte de la combinació del sofreque tenim en els RSU amb l’oxigen), els òxids de nitrogen (l’oxigen que incorporem al forn véacompanyat de nitrogen que a alta temperatura reacciona amb l’oxigen per formar òxids). Totaixò són els compostos que caldrà depurar.

Eliminació de partícules dels gasos de combustióEliminació de partícules dels gasos de combustióEliminació de partícules dels gasos de combustióEliminació de partícules dels gasos de combustióEliminació de partícules dels gasos de combustió

Per ordre de magnitud la cosa més fàcil per depurar és començar per la part més grossa.Per aquesta raó el que històricament primer es va desenvolupar van ser els filtres de partí-cules. El primer filtre de partícules utilitzava la força de la gravetat. El filtre consistia enuna caixa llarga, amb l’entrada i la sortida al mateix nivell, per on hi circulaven els gasosde combustió de forma que les partícules per acció de la gravetat caiessin al llit de la caixamentre els gasos continuaven fins la sortida. Quan hi havia nivells importants de partículesi eren prou grosses la força de la gravetat tenia suficient temps per desviar les partícules ifer que caiguessin al llit de la caixa; a mesura que han millorat els processos de combustióles partícules dels gasos no són tan grosses i els filtres de partícules de caixa s’han mostratinoperants.

42

El següent sistema per eliminar partícules ha estat el dels ciclons. Els ciclons es basen nonomés en la força de la gravetat sinó en la força centrífuga. Al corrent gasós se li dóna unmoviment de gir de manera que les partícules per la força centrífuga van a la part exterior finsa anar caient per les parets. Aquest sistema és molt útil en la indústria química per recuperarproductes. En una instal·lació de tractament de RSU d’avui en dia els ciclons no són capaçosd’assolir els límits d’emissions actuals.

Dins dels processos d’eliminació de partícules que avui s’utilitzen el sistema més antic, enquant al moment de ser desenvolupat, és el de l’electrofiltre. Els electrofiltres són unsequips suficientment correctes respecte als límits d’emissió assolibles que necessiten unagrandària determinada per raons de disseny. El seu funcionament es basa en carregar elèctri-cament les partícules que porta el corrent gasós per ser posteriorment atretes a un polusd’un camp elèctric (fig. 3.7 inferior). Entre el polus positiu i el negatiu passen les partículesque queden carregades per l’emissió d’electrons; les partícules ja carregades es desvien alpolus positiu. El camp elèctric a crear ha de ser prou intens com perquè l’electrode negatiuemeti electrons. Per generar aquest camp s’aprofita l’anomenat efecte corona: amb curvatu-res importants de l’electrode negatiu hi ha una emissió preferent d’electrons, mentre que enla part positiva del camp elèctric es dóna una forma relativament plana. Els electrodes dedescàrrega i de recol·lecció poden tenir formes variades (fig. 3.7 superior).

La secció d’un electrofiltre recorda per una part un “somier” de llit (fig. 3.8) i per l’altraunes plaques, passant-hi a través el corrent gasós: s’emeten electrons, es carreguen les partí-cules, aquestes són atretes per la placa positiva i finalment el gas sense partícules surt del’electrofiltre. Posteriorment s’han de recol·lectar les partícules adherides a l’electrodepositiu, bé sacsejant-lo com a solució més corrent o bé ruixant-lo encara que és un mètodepràcticament en desús (carreguen les partícules amb aigua i pel seu pes van al fons). En lapart inferior de la figura s’observen les toberes de recollida de partícules. L’electrofiltre tél’avantatge de que només actua sobre el que volem retirar, és a dir el corrent gasós passaentre les plaques i el camp magnètic sols actua sobre les partícules. L’electrofiltre permetpassar els gasos a alta temperatura i té un consum energètic no gaire alt. L’inconvenient del’electrofiltre és que per obtenir els límits d’emissió que l’actual normativa va exigint (cadacop més baixos i és una tendència que es mantindrà en el futur) cal un equip proporcional-ment més i més gran, i ja comencen a ser no rentables respecte a sistemes alternatius.

Això va conduir a desenvolupar una tecnologia que suposés un nou estadi en l’eliminacióde partícules: els filtres de mànegues. Aquests filtres són com una gàbia metàlica amb unaespècie de funda exterior de fibra; el gas brut passa a través d’aquesta funda de fora a dinsde la gàbia, i de l’interior se n’extreu el gas net. En funció de la mida del forat de malla dela fibra es retindran unes o altres partícules d’acord amb la grandària d’aquestes. Però quèpassa si la funda ja està recoberta per una capa de partícules? Aquesta capa deixarà forats demalla més petits que els propis de la funda, de manera que ara el sistema serà capaç deretenir partícules més petites. Un filtre de mànegues és molt eficaç perquè les capes successi-ves permeten retenir partícules cada cop més petites. L’inconvenient és que s’ha de tenir encompte la temperatura per no cremar la xarxa i la compatibilitat química per no dissoldre-la. Coneixem una sèrie de materials que tenen un comportament determinat en funció deltipus de medi (fig. 3.9). Aleshores cal combinar el tipus de teixit escollit per fabricar lamànega amb les característiques del component gasós a tractar. I tenir en compte la tempe-ratura: per exemple el polietilé es crema a més de 70ºC, mentre que el tefló aguanta fins a260ºC. Evidentment el m2 de polietilé és molt més barat que el de tefló. En última instàncial’elecció del teixit és una qüestió combinada de preu, qualitat, prestacions i rendiment, perla qual cosa s’ha de fer sempre un balanç tècnic-econòmic.

El funcionament del filtre de mànegues es descriu a continuació (fig. 3.10). El filtre rep elgas brut que circula per l’exterior dels conductes; de l’exterior passa a l’interior travessant elteixit que capturarà les partícules, puja per l’interior i després surt ja net. El procés de formar-se capes de partícules no pot ser etern, ja que arribaria el moment en què els gasos no podri-en travessar el teixit. Cal un element que xucli, però no es pot instal·lar un bufador de cuaque funcioni a una potència desmesurada. La solució és netejar-lo sovint i aquesta operacióes fa per medi de pulsos d’aire contracorrent. Les partícules formen uns pans que resultenmolt fràgils, de tal manera que els pulsos d’aire formen una ona de xoc que desengantxa elspans del filtre i cauen a les toberes de recollida, on amb una vàlvula rotativa les van traient ieliminant.

43

Neutralització dels gasos àcidsNeutralització dels gasos àcidsNeutralització dels gasos àcidsNeutralització dels gasos àcidsNeutralització dels gasos àcids

Després de la fase de retenir les partícules del corrent gasós, la segona fase és neutralitzar elsgasos àcids, fonamentalment deguts als halògens dels RSU, als òxids de sofre i als òxids denitrogen. La solució tecnològica consisteix en aconseguir les reaccions de neutralització (fig.3.11) de forma massiva. El clorhídric amb hidròxid càlcic dóna clorur càlcic i aigua. El fluorhídricamb hidròxid càlcic forma fluorur càlcic i aigua. El diòxid de sofre es combina també ambhidròxid càlcic per donar primer sulfit càlcic, que després passa a sulfat, i aigua. Per l’eliminacióde gasos àcids hi ha tres sistemes:

- per via seca- per via semiseca- per via humida.Hi ha diversos sistemes perquè cal combinar inversió amb efectivitat. Davant dels gasos a

neutralitzar el fet que l’element a combinar estigui en estat sòlid o líquid proporcionarà unacinética de reacció diferent. Gas-sòlid significa una cinètica baixa; gas-líquid dóna una cinèticamés alta. Els mètodes en sec impliquen una reacció gas-sòlid, mentre que els mètodes per viasemiseca impliquen una reacció gas-líquid. El sistema per via humida, que es comentarà mésendavant és també un cas de reacció gas-líquid que es basa en el principi de poder dissoldre elclorhídric i el fluorhídric en aigua.

Un sistema en sec (fig. 3.12) consisteix esquemàticament en una primera injecció d’aigua, idesprés una injecció d’additius i d’hidròxid càlcic en fase sòlida. La cinética de la reacció jas’ha dit que depén de l’estat físic del contaminant i de la base neutralitzadora, però també ésfunció de la temperatura. L’òptim de temperatura per aprofitar millor l’hidròxid de calci estàentre 130-140ºC. En conseqüència s’hauran de refredar prèviament els gasos fins aquestatemperatura. El sistema funciona amb una primera injecció d’aigua, després segueix unainjecció d’hidròxid càlcic en fase sòlida i, un cop obtingut el clorur càlcic caldrà que quediretingut per un filtre de mànegues per exemple. L’inconvenient d’aquest sistema és que s’had’introduir un excés molt important de calç, de l’ordre de 2,5 vegades la necessària. L’avantat-ge del sistema és que la manipulació de sòlids és molt fàcil i barata i les despeses d’inversiósón baixes. No obstant una inversió baixa comporta unes despeses d’operació alts, per la qualcosa cal fer un balanç econòmic.

Veiem ara un sistema semisec. En aquest sistema la calç hi entra en forma de lletada de calçi per il·lustrar-ho es descriurà un sistema com el que ahir va presentar el Sr. Ros (fig. 3.13). Elsgasos que surten de la caldera de recuperació energètica van al reactor semisec on es crea unamena de paraigües format per petites gotetes de lletada de calç. La forma de paraigües provo-ca que els gasos que entren per la part superior del reactor hagin de travessar el líquid;d’aquesta manera es força a que el clorhídric contacti amb l’hidròxid càlcic. El paraigüess’obté a partir d’una roda que gira escampant la lletada de calç. La lletada de calç s’obté apartir d’òxid càlcic, és a dir calç viva, que s’apaga prèviament en un tanc de dissolució; aquesttanc alimenta l’aspersor giratori del reactor. S’hi injecta a la vegada aire comprimit per acon-seguir que l’aspersió no sigui a raig sinó per microgotetes, ja que el que interessa és la màxi-ma superficie per unitat de massa de lletada de calç (el principi que se segueix és que commés petita és la gota presenta més superficie de contacte per unitat de volum). El sistemadisposa d’un capçal rotatiu que fa un paraigües de lletada de calç; el gas brut travessa elparaigües i dóna oportunitat a que es combinin la calç i l’halògen per formar la sal correspo-nent. Al fons del reactor hi ha un recol·lector de partícules, després hi va un bufador de cua ila xemeneia, com ja s’ha vist en altres instal·lacions comentades abans.

La forma del reactor de semisec (fig. 3.14) presenta un capçal que gira molt revolucionatgràcies a un motor elèctric important. Al girar la força centrífuga provoca el paraigües. S’hande dimensionar les revolucions en funció de la densitat de la lletada i el diàmetre i l’alçadadel reactor a fi de donar el temps suficient per tal que la reacció de neutralització es comple-ti. Aquest esquema és d’un sistema equivalent al que s’està muntant a Barcelona.

Una alternativa seria utilitzar un canó pneumàtic en lloc de la força centrífuga. Es parlaaleshores del sistema de broquets (“boquillas”) injectors. En aquest cas (fig. 3.15) la lletada decalç xoca contra un obstacle on hi percuteix un raig important d’aire que provoca la dispersióde la lletada en microgotetes. Aquest sistema és molt més barat que l’anterior del paraigües jaque no hi ha parts mòvils ni motors elèctrics: es basa sols en aire comprimit i una bombad’injecció de líquid. Un exemple d’aquest sistema es pot veure en la figura 3.16 on tenim unreactor dotat de quatre conductes, broquets (un bon símil d’aquests reactors el donen les

44

toberes d’un cohet Apolo) a l’nterior del qual els gasos tenen ocasió de trobar-se amb lesmicrogotetes. Sols caldrà dimensionar la longitud per tal que la reacció tingui temps d’acabar.

Un tercer sistema, similar al forn de llit fluid, consisteix en un broquet injector ascendent, unreactor en vertical (els anteriors sistemes funcionaven en baixada, aquest ho fa en pujada).Aquest sistema dóna el temps suficient per completar la reacció gràcies a la recirculació quees produeix. Com s’ha dit abans, es posa en pràctica un ou com balla a gran escala, queafavoreix que hi hagi calç suficient com perquè els gasos àcids en trobin per reaccionar.L’avantatge d’aquest sistema és que incorpora un cicló recuperador de partícules perreaprofitar-les. Degut a que inicialment no hi ha garantia d’un aprofitament de la calç al100%, es reaprofiten aquestes partícules, a fi de no deixar calç sense utilitzar. A partird’aquí els gasos ja estan desprovistos de gasos àcids i sols cal posar en pràctica un posteriorsistema per recol·lectar les partícules de les sals formades en la neutralització.

Hem parlat fins ara dels sistemes basats en la neutralització directa amb hidròxid càlcic.L’altre gran bloc de sistemes de depuració es basa en dissoldre els gasos àcids en aigua pereliminar-los del corrent gasós. Veiem ara el sistema humit de depuració de gasos que es basaen la capacitat del clorhídric de dissoldre’s en aigua. El seu funcionament bàsic és una dutxaque capta a l’aigua el clorhídric i els gasos àcids, de manera que aquests canvien de medigasós a medi líquid. En aquest punt estem ja en un sistema conegut com de depuració d’ai-gua amb caràcter àcid. En un sistema via humida de depuració de gasos àcids cal aplicardues operacions. La primera és rebaixar la temperatura: a menor temperatura la tensió devapor baixa, de manera que només per aquest efecte de reducció de la temperatura s’obtéuna condensació. Després de la condensació intervé la dutxa, on s’absorveixen els gasosàcids gràcies a la capacitat d’aquests de dissoldre’s en aigua. La figura 3.17 mostra, desprésde l’entrada dels gasos, una àrea de refredament intens que continua amb una dutxa perdissoldre els gasos àcids, en combinació amb un circuit de recirculació dotat d’una desviacióper anar conduint les aigües àcides a una depuradora d’aigües. Els gasos, abans de sortir,passen per un separador de partícules. El sistema descrit ara s’anomena en monofase i ésmolt eficaç pel clorhídric.

Els òxids de sofre no tenen tanta afinitat per l’aigua com el clorhídric. Per superar aques-ta dificultat s’han desenvolupat els sistemes en dues fases o etapes (fig. 3.18). En la primeraetapa es crea la dutxa inicial per baixar la temperatura, la dutxa amb aigua per dissoldre elclorhídric, la recirculació i la purga. En la segona etapa s’aplica una dissolució en sosa, queforma sulfit sòdic que passa després a sulfat sòdic. Així doncs la primera fase s’ocupa de ladissolució del clorhídric en gotes d’aigua i la segona de la dissolució d’òxids de sofre.

S’ha parlat fins ara dels fonaments de l’eliminació de les partícules, la retenció de metallspesants en la mesura que estiguin adherits a les partícules retingudes, i de la depuració degasos àcids. Ara queda parlar de l’eliminació dels òxids de nitrogen, els NO

x. De la química

clàssica sabem que els òxids de nitrogen reaccionen amb amoníac en presència d’oxigen performar aigua més nitrogen molecular, productes que ja no són contaminants. Hi ha duesformes per eliminar els òxids de nitrogen basant-se en la cinètica de reacció. Si disposemamoníac i òxid de nitrogen es produirà la reacció espontània quan hi hagi temperaturesmolt elevades, de l’ordre de 920-980ºC durant un cert temps. Aquestes temperatures s’asso-leixen en la zona de postcombustió del forn incinerador, on els gasos de combustió tenen amés els gasos àcids ja que encara no s’han netejat i per tant hi ha halògens presents. Aaquestes temperatures es reformen les dioxines i els furans, de manera que no sol ser unabona solució eliminar aquí els òxids de nitrogen. Aleshores les solucions es bifurquen: esbusquen temperatures a les quals no es reformin dioxines o furans, o bé es procura unaeliminació prèvia dels gasos àcids. Si s’opta per sistemes de temperatura més baixa caldràincorporar catalitzadors perquè la reacció sigui prou ràpida i es tingui temps suficient pertal que s’acabi.

Els equips de depuració de NOx amb catalitzador (fig. 3.19) estàn formats per uns reactors

amb uns panells tipus abella amb pentòxids de vanadi. Els panells estàn quadriculats (l’he-xàgon de les abelles és més difícil d’obtenir industrialment) i es disposen en estructures quevan unes dins de les altres com les nines russes. Aquesta sèrie de filtres afavoreixen que elsgasos tinguin oportunitat d’estar en presència de catalitzadors. Aleshores és quan s’injectaamoníac, el qual amb els Nox passa a nitrogen molecular i aigua. Aquest sistema, per lestemperatures a què treballa, elimina el perill de formació de dioxines i furans.

45

Dioxines i furansDioxines i furansDioxines i furansDioxines i furansDioxines i furans

Les dioxines i els furans són compostos dels quals no cal comentar el seu grau de perillositat entant i en quan ja se sap que s’han d’eliminar. Certament hi ha uns nivells màxims admesos ques’han de respectar. Per acomplir les normes hi ha tres alternatives. La primera és que no esformin, el que vol dir eliminar els halogenats en els RSU d’entrada. Això seria possible amb unabona selecció d’entrada però al 100% seria impossible; per exemple una matèria halogenadaomnipresent és la sal, clorur sòdic, de forma que si cremem sal ens trobarem halògens en elsgasos de combustió. Les alternatives consisteixen en treure aquests compostos organoclorats delcorrent gasós o en descomposar-los. Per eliminar aquests compostos del corrent gasós s’apliquenels sistemes de carbó actiu, partícules de carboni altament porós que adsorveixen a la sevasuperfície els compostos organoclorats i són després retingudes en un filtre de mànegues. Elsistema de descomposició recòrre a la destrucció catalítica i es basa en unes graelles similars ales emprades pels NO

x amb òxids de tungsté; aquests catalitzadors no provoquen el canvi de

fase sinó la destrucció dels organoclorats.Com a resum de l’exposició el que cal retenir per sobre de tot és que la capacitat tecnològica

existeix. El que cal és destinar-hi recursos, assumint les despeses d’inversió i d’operació. Primer caldecidir quin model social volem, després veure com tractar els residus que el model social accep-tat provoqui. Si es destina una quantitat de residus a incinerar s’haurà de preveure aleshores comfer-ho i quins són els límits d’emissió que acceptem i que per tant exigim. Amb la premissad’aquests límits caldrà destinar recursos d’inversió i d’operació i que les incineradores estiguinsuficientment dotades. Jo crec que les coses ben fetes no donen problemes i si la societat canviales normes de protecció fent-les més exigents, els tècnics s’han d’escarrassar en complir-les.

46

FiguresFiguresFiguresFiguresFigures

Figura 3.1

47

Fig

ura

3.2

. In

cin

era

do

ra.

48

Figura 3.3. Hornos incineradores de RSU.

49

Figura 3.4. Horno de lecho fluido.

Figura 3.5. Forn rotatiu.

50

Figu

ra 3.6

51

Figura 3.7

52

Figura 3.8

53

Figura 3.9

Chemical compatibility of fibers in dust collector bags.

Resistance In acid media In alkaline mediaExcellent polypropylene polypropylene

polyethylene polyethylenesaran dynelteflon nylon-6,6orlon teflon

Good dacron cottondynel nylon-6glass nomex-nylonwool saran

Unsuitable cotton woolnylon-6,6 glassnylon-6nomex-nylon

Maximum desirable operating temperature for filter bags (longer bag lifeis obtained if bags are not operated at their maximum temperature.

Material Temperature (oC)polyethylene 70isaran 70cotton 80dynel 85polypropylene 90wool 100nylon-6,6 105nylon-6 105orlon 120acrilan 120arnel 120microtain 125kodel 135dacron 140arvan 150nomex-nylon 230teflon 260glass 290

54

Figura 3.10

55

Figura 3.11. Neutralització de gasos àcids.

2 HCl + Ca (OH)2 HCl + Ca (OH)2 HCl + Ca (OH)2 HCl + Ca (OH)2 HCl + Ca (OH)2 2 2 2 2 -----------> Ca Cl -----------> Ca Cl -----------> Ca Cl -----------> Ca Cl -----------> Ca Cl

22222 + 2 H + 2 H + 2 H + 2 H + 2 H22222OOOOO

2 HF + Ca (OH)2 HF + Ca (OH)2 HF + Ca (OH)2 HF + Ca (OH)2 HF + Ca (OH)22222 -----------> Ca F -----------> Ca F -----------> Ca F -----------> Ca F -----------> Ca F

22222 + 2 H + 2 H + 2 H + 2 H + 2 H22222OOOOO

SOSOSOSOSO22222 + Ca (OH) + Ca (OH) + Ca (OH) + Ca (OH) + Ca (OH)

22222 -----------> Ca SO -----------> Ca SO -----------> Ca SO -----------> Ca SO -----------> Ca SO33333 + H + H + H + H + H

22222OOOOO

O O O O O22222

Ca SOCa SOCa SOCa SOCa SO44444

Figura 3.12. Depuració de gasos, sistema sec.

56

Figura 3.13

57

Figura 3.14

58

Figura 3.15

59

Figura 3.16

60

Figura 3.17

61

Figura 3.18

62

Figura 3.19

63

SrSrSrSrSr. Josep Joaquim Pérez de Gregorio. Josep Joaquim Pérez de Gregorio. Josep Joaquim Pérez de Gregorio. Josep Joaquim Pérez de Gregorio. Josep Joaquim Pérez de GregorioFiscal de la Fiscalía de Medi AmbientFiscal de la Fiscalía de Medi AmbientFiscal de la Fiscalía de Medi AmbientFiscal de la Fiscalía de Medi AmbientFiscal de la Fiscalía de Medi Ambientdel Tdel Tdel Tdel Tdel Tribunal Superior de Justicia de Catalunyaribunal Superior de Justicia de Catalunyaribunal Superior de Justicia de Catalunyaribunal Superior de Justicia de Catalunyaribunal Superior de Justicia de Catalunya

El tema de la meva ponència és els RSU i la protecció jurídica del medi ambient. Intentaré donaruna visió global de quina és la normativa jurídica protectora del medi ambient i dels drets delsciutadans relacionats amb el medi ambient, centrant-me en la problemàtica dels RSU en gene-ral. La visió normativa del tema es pot trobar, d’una manera més extensa i segurament mésperfecta que les explicacions que jo pugui donar ara, en qualsevol manual o en qualsevol recullde legislació mediambiental dels molts que es poden trobar en les llibreries de Barcelona. Hi hareculls de normativa mediambiental autonòmica, estatal, internacional, comunitària, etc.

La Unió EuropeaLa Unió EuropeaLa Unió EuropeaLa Unió EuropeaLa Unió Europea

Veiem els principis generals de la política en matèria de residus de la Unió Europea, UE. I això,per què? Quan jo parlo de política en matèria de residus parlo en el sentit etimològic de laparaula política, com el conjunt de principis rectors que en una societat organitzada regulendeterminada matèria.

Estem en el si d’una comunitat autònoma que forma part d’un estat que pertany a la UE.Això és molt important davant de la concepció clàssica del principi de territorialitat dels estatsque existia abans de la II Guerra Mundial. Cada Estat, que és la fòrmula política moderna deregulació de la convivència social, era sobirà a l’hora de dictar les seves normes i d’establir elsistema de drets i d’obligacions dels ciutadans d’aquell estat. Per tant les normes jurídiques decada estat obligaven als seus ciutadans però no als d’un estat veí. Aquest principi de territoriali-tat ha fet crisi. En l’Europa moderna això es manifesta amb la creació de la Unió Europea, abansComunitat Econòmica Europea, a la qual pertany l’Estat Espanyol. Una de les conseqüències del’entrada del nostre país en la UE és que s’ha acabat el principi de territorialitat, ja que la ten-dència és a suprimir diferències normatives erntre els estats membres de la UE. Pel que interessaaquí la conseqüència és que les normes jurídiques que pot dictar cada estat no poden ser nor-mes independents de les que regeixen el conjunt de països de la UE. La normativa de la UEvincula tots els estats membres, entre ells el nostre, i la normativa interna de cada estat estàvinculada i obligada pels òrgans i la normativa de la UE.

En matèria mediambiental i respecte el tractament dels RSU el paper de la UE té una granimportància. Com deia ahir la Sra. Oliva Núñez, la normativa de la UE obliga a les nostresautoritats i a les nostres normes, però això no vol dir en absolut que la normativa europea enmatèria de gestió dels recursos naturals i de tractament dels residus sigui un model de perfec-ció. La UE es va constituir com a Mercat Comú, és a dir una unió comercial d’estats, que desprésha derivat a fòrmules més polítiques. El que passa és que en matèria mediambiental i de gestióde recursos naturals la normativa de la UE és molt millor que la normativa que teniem en elnostre país abans de la incorporació a la UE. En conseqüència la importància que té la normati-

64

va europea no és per la vinculació que Espanya té sinó fonamentalment perquè és una normati-va molt més perfecta que la que teníem fins ara aquí.

Els principis de la política en matèria de residus de la UE estan dintre dels principis generals degestió de recursos naturals i de protecció del medi ambient. Aquí s’ha de fer referència al Tractatconstitutiu de la UE de l’any 1957 i a l’Acta única Europea de l’any 1986. Hi ha tres articles que estanrecollits al Títol 7è. de l’Acta, títol que fa referència al medi ambient i a la gestió dels recursosnaturals, que són els articles 130R, 130S i 130T. L’article 130R, el més important, diu que els objectiusde la política comunitària se centraran en la conservació, la protecció i millora del medi ambient,garantint la utilització racional dels recursos naturals i basant aquesta política en l’acció preventivai de correcció en les fonts mateixes de contaminació i d’atacs al medi ambient. El medi ambient ésper tant un objectiu, la conservació, protecció i millora del qual és un objectiu de la UE. El fet quees garanteixi la utilització racional dels recursos naturals significa que per la UE els recursos naturalsno són patrimoni d’una minoria o minories privilegiades dins de les societats organitzades, minoriesque tradicionalment han detentat el poder sobre els recursos naturals com a font de riquesa i d’ex-plotació. Ben al contrari la UE considera que són un patrimoni de tots els ciutadans i que la gestió iexplotació dels recursos naturals, que per la seva naturalesa són escassos, peribles, etc., s’ha de feren base a criteris d’interès general i no d’interessos particulars, minoritaris i egoistes.

Criteris de la política mediambiental europeaCriteris de la política mediambiental europeaCriteris de la política mediambiental europeaCriteris de la política mediambiental europeaCriteris de la política mediambiental europea

Aquesta política es mou en base a dos criteris. El primer és l’acció preventiva, és a dir evitar queen l’explotació dels recursos naturals es generin problemes de contaminació. El segon criteri ésl’acció correctora, és a dir corregir les fonts de contaminació amb la finalitat evident de proce-dir a la seva eliminació i supressió. Tot això es fa en base al principi de que qui contamina paga,però no en la versió que sembla interpretar que qui paga per contaminar pot continuar conta-minant impunement amb el total beneplàcit dels poders públics. El principi de que qui contami-na paga vol dir en realitat que qui és responsable de la contaminació és responsable tambédavant de la societat per la contaminació creada i ha de respondre davant de la societat per lesvies de responsabilitat que la societat estableixi, des de vies polítiques, d’àmbit parlamentari,fins a vies administratives, i fins i tot penals. Aquesta via s’aplica quan la vulneració del principide que no es pot contaminar lesiona uns interessos socials d’especial trascendència i gravetatque donen lloc doncs a l’actuació dels tribunals de justicia per via penal, la via més coercitivaque existeix i la més perfecta en aquest sentit.

Dins del que es pot denominar contaminació existeixen els residus industrials, que són elsresidus generats de forma no natural per la societat. Evidentment són una de les fonts de conta-minació i d’agressió mediambiental més importants. La política de la UE i el seu corresponentdesenvolupament normatiu van encaminats, en compliment del que estableix l’article 130R, aregular la seva producció, gestió i eliminació conforme als interessos generals.

Responsabilitat dels residusResponsabilitat dels residusResponsabilitat dels residusResponsabilitat dels residusResponsabilitat dels residus

Jo he sentit a alguns ponents d’aquest col·loqui donar una visió que jo no comparteixo enabsolut en el sentit de que si els residus són un problema ho són perquè són un problema quegenera la societat. Evidentment la societat moderna produeix residus, però és una visió excessi-vament simplista que intenta defugir del problema considerant que si hi ha residus la culpa ésdels consumidors. Els consumidors serien responsables de que es generin residus perquè són elsque demanen a les empreses que malbaratin els recursos naturals i que generin residus. Això noés cert. Prenguem l’exemple d’un envàs d’aigua fabricat amb PVC. Hi ha algun ciutadà en elnostre país que demani que s’utilitzi PVC per fer ampolles? En absolut. Es fabriquen en aquestpaís envasos de PVC perquè els fabricants de PVC es neguen a deixar de fabricar aquest plàstic,degut a que econòmicament els surt rentable la seva fabricació. Els ciutadans generen plàsticPVC? En absolut. Són les empreses fabricants de PVC que no volen substituir aquest plàstic perun altre menys contaminant per raons econòmiques. Un altre exemple són les centrals nuclears.La societat en aquest país propugna l’energia nuclear? En absolut. Jo he participat en debatssobre l’energia nuclear i els únics que propugnen la utilització de l’energia nuclear són lesempreses que gestionen les centrals nuclears, lògicament ja que és el seu negoci, i les adminis-tracions públiques que afavoreixen les empreses que fan funcionar les centrals nuclears. Per

65

tant, el problema dels residus nuclears el genera la societat? No, el generen les empreses quegestionen lucrativament les centrals nuclears i les administracions públiques que afavoreixenper criteris exclusivament econòmics l’existència de centrals nuclears.

Principis generals de la normativa comunitària en matèria de residusPrincipis generals de la normativa comunitària en matèria de residusPrincipis generals de la normativa comunitària en matèria de residusPrincipis generals de la normativa comunitària en matèria de residusPrincipis generals de la normativa comunitària en matèria de residus

Aquests principis generals són molt importants perquè són els que han d’orientar la política deresidus dels països membres i la normativa que dicten. Fent una extracció del text dels articles 130R,130S i 130T del Tractat, de les Directives comunitàries dictades en aquesta matèria i de la jurispru-dència del Tribunal de Justicia de les Comunitats Europees podrem descriure els principis generals.

El primer principi diu que la salut i el manteniment del medi ambient han de tenir unaprioritat clara sobre qualsevol consideració o aspecte econòmic o comercial. La salut i el mante-niment del medi ambient estan per sobre dels interessos comercials de qui genera o explotaresidus. Així de clar. Hi ha dos interessos en pugna. Per una banda l’interès general i per l’altreun interès minoritari, lucratiu, que no pot ser justificat amb arguments de que és la societat quidemana els residus ja que l’interès d’aquestes empreses públiques o privades és claramenteconòmic. La finalitat de tota empresa segons la normativa mercantil de tots els països és l’ob-tenció d’un benefici; si no hi ha benefici no són empresa sinó que són altres coses.

Un altre principi important és que la producció, gestió, transport, eliminació, etc., dels residusha d’estar sotmesa a control per part dels estats membres. Les activitats industrials relacionadesamb els residus han d’estar sotmeses a control públic. Cal considerar que cap empresa pública oprivada s’ocupa de la gestió i tractament de residus que no sigui amb una finalitat econòmica,una finalitat per altra banda totalment legítima. El que no es pot fer és que les empreses treballind’esquena als poders públics. Segons els principis tradicionals de l’economia empresarial se sapque els beneficis estan en relació amb les despeses; si la gestió d’un residu es fa amb criteris deprivacitat o de caràcter lucratiu s’intentarà guanyar el màxim estalviant tant com es pugui, la qualcosa tindrà com a conseqüència una deficient gestió dels residus. L’estalvi de despesa suposa en lapràctica incumpliment de la normativa, per tant contaminació i un perjudici social.

Un altre aspecte important de la normativa comunitària diu que els governs dels estats tenenl’obligació de prevenir i reduir els efectes contaminants produits pels materials residuals, enespecial els de caràcter tòxic i perillòs.

Finalment tota entitat pública o privada que causi o pugui causar danys al medi ambient o ala salut és responsable econòmicament del dany causat, en base al principi de que qui contami-na paga. La UE preveu que aquesta responsabilitat s’exigeixi per medi de dos sistemes. El primerés el pagament d’una taxa o cànon en funció de l’excés de degradació ambiental generat persobre d’uns nivells prestablerts. Es fixen uns nivells per sota dels quals es creu que la contamina-ció és tolerable i per sobre s’ha de pagar. Aquest procediment l’entenen de seguida les adminis-tracions públiques, és una taxa més o sigui un ingrés més. El segon sistema tributari és mitjan-çant el pagament d’una taxa o cànon com a prestació per un servei de depuració o tractamentrealitzat per ens públics o privats de descontaminació. Amb aquest sistema es planteja que encomptes de que sigui el productor de residus qui descontamini sigui l’Administració qui ho facia través d’empreses públiques o privades. Aquesta funció que assumeix l’Administració encomptes de qui l’hauria d’assumir es reflexa amb un pagament per part de qui contamina.

Aquestes càrregues impositives estan molt bé, però no s’ha d’oblidar una cosa: la correcta aplica-ció del principi qui contamina paga. El pagament de les anteriors taxes, sigui per contaminar persobre dels límits admesos o perquè es descontamini, no vol dir que s’obtingui carta blanca percontaminar impunement. El que vol dir en realitat és que les persones que es dediquin a la produc-ció, gestió i tractament de residus han de cumplir la normativa legal, de manera que quan complei-xin la normativa legal aleshores pagaran aquestes taxes i aquests cànons. Si no compleixen la nor-mativa, per moltes taxes que paguin, se’ls aplicarà la llei i se’ls sancionarà tant per la via penal coml’administrativa. Per tal que quedi clar: no es paga la impunitat amb taxes o cànons. Quan la norma-tiva no es respecta actuen els tribunals de justicia per fer-la respectar per via coercitiva.

Política mediambientalPolítica mediambientalPolítica mediambientalPolítica mediambientalPolítica mediambiental

El Parlament Europeu va acordar que abans de l’any 1992 tots els països de la UE haurien d’ha-ver solucionat el problema de la gestió i eliminació dels residus que generin. Evidentment

66

encara no s’ha complert. L’any 1988 l’Estat Espanyol va promulgar un Plan Nacional de ResiduosIndustriales que no és res més que una declaració de bones intencions però sense cap aplicaciópràctica. La realitat demostra que en definitiva tant en el nostre estat com en altres de la UE elproblema de la gestió i eliminació de residus està resolt com dirien els juristes “de rege data”,és a dir sobre la llei està resolt però en la pràctica no ho està en absolut. Això és degut fona-mentalment a una manca absoluta d’una autèntica política mediambiental i d’una política realen matèria de gestió i tractament de residus, juntament amb una incorrecta aplicació de lacorresponent política comunitària. L’Estat Espanyol està mancat d’una política mediambiental;el govern anterior i l’actual no tenen política mediambiental. Per saber si un estat té políticamediambiental cal veure si s’han dictat unes normes generals de política mediambiental. Aquíno n’hi ha. Una altra manera d’examinar si hi ha política mediambiental és observar en períodeelectoral els programes dels partits que es presenten. Només cal veure els programes dels partitsque s’han presentat a les darreres eleccions per comprovar que no ha existit mai una políticamediambiental. Més perillós resulta encara observar que els temes mediambientals són tractatssols de passada en les eleccions, limitant-se a quatre o cinc principis generals de normativacomunitària amb els quals difícilment ningú dirà que no hi està d’acord. És més, no cal queaquests principis estiguin en un programa polític perquè són simplement d’obligat compliment.

Hi ha hagut tres governs successius pertanyents a tres grups polítics diferents, però en capd’aquests tres períodes de govern s’ha dictat una llei general de medi ambient ni s’han establertuns principis clars de política mediambiental. La meva opinió sobre la manca de políticamediambiental a nivell de l’Estat Espanyol és perfectament aplicable a totes les comunitatsautònomes que en formen part.

Normativa europea en matèria mediambientalNormativa europea en matèria mediambientalNormativa europea en matèria mediambientalNormativa europea en matèria mediambientalNormativa europea en matèria mediambiental

Les fonts de dret ambiental en la UE són de tres tipus. Hi ha la normativa que dicta la UE, lanormativa dictada pels estats membres i la normativa que dicten determinats ens polítics reco-neguts per la UE que s’anomenen regions. Catalunya té la consideració de regió a efectes de laUE. Les propostes de legislació les elabora la Comissió de les Comunitats, escollida pels estatsmembres. La Comissió és un òrgan de caràcter tècnic i les seves propostes legislatives són apro-vades o desestimades pel Consell de Ministres, format pels ministres responsables de mediambient dels estats membres. L’estat que no tingui un ministeri específic de medi ambient enviael titular del departament encarregat de temes mediambientals.

Curiosament el Parlament Europeu no legisla, quan el fonament de tot parlament és precisa-ment legislar. La única cosa que fa el Parlament Europeu és enviar propostes legislatives quesotmet a la Comissió, la qual s’encarrega de redactar-les i el Consell de Ministres decideix si espromulguen o no.

Segons l’article 129 del Tractat hi ha cinc tipus de normatives promulgades pel Consell deMinistres per l’àmbit europeu: reglaments, directives, decisions, recomenacions i opinions. Comel seu propi nom indica les recomenacions i opinions no tenen cap força obligatòria, de maneraque els estats membres en poden fer cas o no. La importància d’aquestes normatives és la sevaforça vinculant; si una normativa no vincula un estat membre o si a un estat no li passa res perno cumplir, la normativa no té eficàcia pràctica. En conseqüència les dues normes principals sónels reglaments i les directives.

Els reglaments són d’aplicació directa i de compliment obligat pels estats membres i en elsestats membres. Un reglament comunitari es promulga, es publica als diaris oficials de l’estatmembre i vincula i obliga tant a l’estat com als ciutadans de l’estat igual que una norma jurídi-ca d’aquell estat. Les directives comunitàries només són vinculants pels estats membres però nopels ciutadans dels estats membres. Això vol dir que un reglament comunitari és executiu per simateix, mentre que les directives, per tal d’obligar als ciutadans d’un estat membre, han de sertrasposades a la legislació interna d’aquest país mitjançant un decret, una llei, etc. L’experiènciademostra que l’instrument jurídic emprat per dictar normes mediambientals és sempre la direc-tiva; les directives obliguen als estats membres a prendre els principis de cada directiva i atrasposar-los a la legislació interna d’aquell estat. En l’actualitat l’Estat Espanyol juntament ambaltres figura a la capçalera dels estats que vulneren la normativa comunitària en quant a la noaplicació o no trasposició al seu dret intern de directives comunitàries. Això es fa per raonspolítiques, econòmiques, etc.

67

Quines conseqüències pot patir un estat que no compleixi amb la trasposició de directives?D’entrada aquest estat és denunciat davant el Tribunal de Justicia de les Comunitats Europees, elqual després instrueix un procediment que pot acabar amb una condemna de l’estat membre.Aquestes condemnes són de caràcter simbòlic. Els efectes pràctics es poden reduir a la vergonyaque pot suposar-li al respectiu ministre quan va al Comité de Ministres i haver de comptabilitzarles condemnes acumulades pel Tribunal en contra de l’estat que representa. L’única conseqüèn-cia pràctica quan un país és condemnat per no aplicar una directiva és que li toquin en el puntque més li perjudica: les subvencions i els fons comunitaris de cohesió. Actualment la majoriad’estats membres estan demanant continuament fons de cohesió i subvencions comunitàries percomplir la normativa mediambiental, com si no hi haguessin diners en el país per fer-ho (clarque si es treuen de fora millor). Aleshores l’incompliment de trasposició de directives pot com-portar la reducció o denegació de fons de cohesió i de subvencions.

El Tribunal de Justicia de les Comunitats Europees en matèria mediambiental des de l’any1990 ha inaugurat i mantingut una línia de jurisprudència molt interessant en el sentit de donarforça vinculant a les directives envers els ciutadans de cada estat. Si una directiva es promulga iun estat membre no la trasposa o no l’aplica , per tant la vulnera, fins ara un ciutadà d’aquestpaís que considerava que el seu estat no complia l’única cosa que podia fer era denunciar-lo alTribunal de les Comunitats. El Tribunal està mantenint el criteri de que això no solsament és aixísinó que els ciutadans poden exigir directament dels poders públics del seu estat la observànciade les directives comunitàries. Això ja s’ha estat fent així. El Tribunal Suprem des de l’any 1992també ha mantingut en vàries sentències en matèria de contaminació i en procediments penalsel concepte de que les directives comunitàries poden ser directament aplicades pels tribunalspenals espanyols per exigir el seu compliment quan les seves normes siguin més perfectes queles estatals i sobretot quan el seu incompliment suposi una vulneració del dret a gaudir delmedi ambient. Aquest és un tema molt important.

Normativa europea en matèria de residusNormativa europea en matèria de residusNormativa europea en matèria de residusNormativa europea en matèria de residusNormativa europea en matèria de residus

La normativa europea en referència al tema dels residus consta de tres directives generals: laDirectiva 75/442, que fa referència a RSU, i les Directives 79/319 i 91/689, sobre residus tòxics iperillosos. Aquestes són les directives bàsiques que constitueixen el marc sobre el qual s’ha debasar la normativa mediambiental en matèria de residus dels estats membres, a més a més d’unasèrie de directives específiques, una quinzena, que es poden trobar en qualsevol manual de nor-mativa mediambiental. Tractem ara els principis que il·lustren aquestes tres directives generals.

La Directiva de Residus 75/442 diu que els estats membres tenen el deure general d’adoptartotes les mesures apropiades per assegurar que els residus en general siguin eliminats sense riscper la salut humana ni pel medi ambient. La Directiva defineix què s’enten per residu des d’unpunt de vista normatiu. Parla del que és la gestió de residus, és a dir tracta de la recollida,classificació, transport i tractament, el dipòsit, recuperació i eliminació. S’eliminen del conceptegeneral de residus per un costat els residus tòxics i perillosos i per altra banda altra mena deresidus com són les aigües residuals regulades per altres directives com les 76/464, 75/440, etc.,les emissions a l’atmosfera que es regulen també amb directives pròpies, els residus radioactius,miners, agraris, fecals, etc.

Com s’ha de fer la gestió, tractament i eliminació dels residus? Es portarà a terme per partdels propis estats, mitjançant la pròpia administració o a través d’empreses de gestió públiqueso privades. El sistema de les empreses públiques implica empreses gestionades per l’administra-ció, mentre que les empreses privades són concessionàries. Evidentment en aquest darrer cas nohi ha el principi de privacitat; els estats membres per tal que una empresa privada es dediqui ala gestió i tractament de residus és necessari que l’administració aprovi el plec de condicions ique l’empresa rebi la concessió i autorització de les administracions públiques per portar aterme aquella tasca d’acord amb el principi de gestió controlada. Desgraciadament en la pràcti-ca passa de tot menys el que hauria de passar en la majoria dels casos.

La Directiva planteja doncs que l’administració pública ha d’autoritzar i controlar aquestesactivitats públiques i privades de gestió de residus. El cost de l’eliminació dels residus recausobre el productor o posseidor dels mateixos. S’estableixen plans generals sobre gestió, tracta-ment, evacuació, dipòsit o eliminació i es fomenta el desenvolupament de tecnologies netes i laminimització de residus. Tot això es basa en el principi d’autosuficiència de cada estat membre,

68

de manera que no caldria estar pidolant per complir amb la normativa. Quan un estat membredemostri no tenir recursos suficients aleshores s’haurà de recórrer als fons de cohesió.

És important recalcar que la Directiva parla del foment de tecnologies netes i de la minimit-zació de residus. Ës important que apareixi en la Directiva perquè massa sovint aquests concep-tes de tecnologia neta i de reducció de residus semblen manies dels ecologistes. Aquestes ideessón simplement pròpies de persones intel·ligents i estan recollides en la normativa bàsica de lacomunitat. Evidentment la minimització de residus que es generen i la substitució de tecnologi-es contaminants per tecnologies netes xoquen amb els interessos econòmics i minoritaris delsproductors de residus.

He comentat abans que la gestió, tractament i eliminació dels residus tòxics i perillosos s’hasegregat d’aquesta Directiva general. La Comunitat considera que aquests i altres residus han deregular-se per medi de Directives específiques. Sobre els residus tòxics i perillosos afecta laDirectiva 78/319 i la 91/689. Estem doncs parlant de tres Directives, aquestes dues més l’anterior,fàcils de llegir que nega l’atribuida complexitat de la normativa comunitària; total són unes 15pàgines. Els residus industrials classificats com a tòxics i perillosos han estat separats en quant atractament general dels anomenats RSU. En la pràctica es comprova que és molt difícil saberquan estem davant de RSU o de residus tòxics o perillosos, perquè hi ha interessos particulars enjoc per tal d’incloure dintre de la categoria de RSU molta part dels residus tòxics i perillosos perestalviar-se les despeses de la seva gestió i tractament.

Les Directives que tracten dels residus tòxics i perillosos imposen als estats membres l’obliga-ció de prohibir l’abandonament, l’abocament, el dipòsit i el transport incontrolat d’aquestsresidus. Així mateix prohibeix la cessió d’aquests residus per a la seva gestió, tractament oeliminació a entitats, instal·lacions, establiments, empreses públiques o privades no autoritza-des. Obliguen a constituir organismes públics, dins de les administracions públiques amb funcióde vetllar pels interessos generals, encarregats de controlar i vigilar les operacions d’eliminació.També obliguen a assegurar el tractament i eliminació dels residus tòxics i perillosos de formaseparada al dels altres residus. Els residus tòxics i perillosos per la seva composició i la sevatoxicitat requereixen un tractament específic que no és el dels RSU per la seva pròpia definició.Tot això està definit perfectament en les Directives.

Les Directives obliguen a assegurar i controlar els centres de tractament, magatzemament oeliminació dels residus, respectant sempre els principis de salvaguarda dels interessos generals ide minimització de l’impacte ambiental. La Directiva comunitària defineix com a residu tòxic iperillós aquell que contingui o estigui contaminat per una sèrie de substàncies que enumera enun annex. Sotmet a autorització i a control estricte totes aquelles activitats relacionades amb laproducció, gestió, tractament i eliminació de residus i estableix que el seu transport està sotmésal control i la vigilància administrativa. Altres Directives específiques segueixen sobre casosconcrets i específics. Es tracten en aquestes Directives matèries com els llots de depuradora queés un tema prou interessant perquè en aquests moments s’estan tractant a Catalunya i a la restade l’Estat com a RSU quan en definitiva són residus tòxics perquè estan carregats de metallspesants. Això vol dir que els llots de depuradora no es poden llençar a qualsevol lloc com sifossin abonament pel sòl.

La normativa espanyolaLa normativa espanyolaLa normativa espanyolaLa normativa espanyolaLa normativa espanyola

La primera cosa a tractar és l’article 45 de la Constitució Espanyola. Aquest article diu en primerlloc que tothom té dret a gaudir d’un medi ambient adequat pel correcte desenvolupament dela persona i té també el deure de conservar-lo. Tots els ciutadans tenen dret a gaudir del mediambient i el deure de conservar-lo perquè tothom en pugui disfrutar i no sols una minoria. Ensegon lloc estableix l’obligació de tots els poders públics de defensar el medi ambient i els dretsque estableix el primer paràgraf i de vetllar pel deure que també estableix el paràgraf primer. Elparàgraf tercer diu que per aquells que ni respectin el dret dels ciutadans de gaudir del mediambient ni respectin l’obligació de conservar-lo i per aquells poders públics que no compleixinla seva obligació de defensar el medi ambient s’establiran sancions penals i administratives i almateix temps s’estableix l’obligació de reparar el dany mediambiental per part de l’infractor.

Apart de la Constitució de l’any 1978, la qual ha d’orientar el desenvolupament de la norma-tiva ambiental al nostre país, veiem la normativa referida al tema dels RSU. Les tres Directivescomunitàries anteriorment referides han estat recollides o aplicades a Espanya mitjançant duesLleis generals: la Llei 42/75 de 19 de novembre sobre recollida i tractament de RSU que aplica la

69

directiva 75/442 i la Llei 20/86 de 14 de maig bàsica en referència als residus sòlids i perillososque aplica les altres dues directives. Aquestes dues Lleis bàsiques han estat completades pelsrespectius Reglaments.

Altres Directives específiques han estat incorporades a la legislació estatal o autonòmicamitjançant diverses disposicions: Ordres Ministerials, Decrets, etc. Abans s’ha comentat que lapolítica en matèria de gestió de residus i la normativa es fa conforme a les exigències de lasocietat. Això en la pràctica no és així. Si s’examina la normativa mediambiental espanyola il’autonòmica a Catalunya es comprova que la participació ciutadana en la redacció, estudi ipromulgació d’aquestes normes és inexistent. Evidentment quan parlem d’Ordres i Decrets estracta de normes jurídiques que dicta l’administració prescindint de l’opinió dels ciutadans.

Els ciutadans participen en la promulgació de les normes jurídiques exclusivament en el querespecta les lleis i a través dels seus representants al Parlament. Però en les normes jurídiques decaràcter administratiu no hi participen en absolut els ciutadans. Es dóna el cas de que la immen-sa majoria de la normativa comunitària està trasposada, quan ho ha estat tant a nivell estatalcom autonòmic, mitjançant Decrets i Ordres. Aquí els ciutadans no han tingut res a dir ja quehan estat normes redactades pels tècnics de l’administració. Però és que tampoc en les normesjurídiques amb caràcter de Llei els ciutadans hi han pogut dir res. Per exemple, quina ha estat laparticipació ciutadana en la redacció de la Llei d’Envasos? Crec que els representants de lesassociacions ecologistes i altres persones preparades van marxar de la comissió creada per discu-tir el tema ja que no se’ls feia cap cas. Per tant s’ha de dir que no hi ha participació ciutadana,de manera que s’ha produit la imposició d’una normativa i punt. Tot això en base a una filoso-fia política en matèria de lleis perfectament legítima, per la qual els partits polítics correspo-nents han dit als ciutadans reunits en associacions ecologistes que estan mancats de legitimaciódemocràtica perquè no han estat elegits per ningú, mentre que els partits reben un suport enunes eleccions per quatre anys. En virtut de la legitimació democràtica que només els partitspolítics tenen aquests decideixen en exclusiva sobre les lleis.

Els abocadors de RSU en la normativa espanyolaEls abocadors de RSU en la normativa espanyolaEls abocadors de RSU en la normativa espanyolaEls abocadors de RSU en la normativa espanyolaEls abocadors de RSU en la normativa espanyola

La primera de les Lleis que van trasposar Directives comunitàries en matèria de residus, la Llei42/75 complementada amb un Decret de l’any 1986, aplica a l’Estat els criteris de la UE en matè-ria de gestió, tractament i eliminació dels RSU i assimilables. S’inclouen també els residus indus-trials, miners i agrícoles que per la seva composició no es puguin catalogar de tòxics i perillosos.Es comenta que els RSU són un tipus de residu de menor importància. La Llei estatal, bastantdesfasada però encara vigent, parteix d’una concepció dels RSU equivalents a escombraries. Si estracta doncs d’una qüestió menor, qui ha de gestionar aquest problema de les escombraries?Segons la Llei ho han de fer les entitats menors, com Ajuntaments, Diputacions i, on existeixen,els Consells Comarcals. Es tracta de residus de segona categoria, poc importants… Quin sistemapropugna la Llei de Residus Sòlids Urbans? Com a sistema d’eliminació propugna l’abocador,com a solució més econòmica, juntament amb sistemes de reutilització, reciclat de paper, etc.que en definitiva deixen fora del control real nombroses activitats especialment atemptatòriescontra el medi ambient i la salut pública.

La pràctica demostra que tant Catalunya com la resta de l’Estat estan plens d’abocadorsil·legals. Els abocadors es divideixen segons la Llei en dues classes: legals i il·legals. Existeixenaltres terminologies eufemístiques com per exemple abocador controlat. Els abocadors contro-lats no existeixen a la Llei, sols hi consten els legals. Els abocadors legals compleixen amb la Lleii els il·legals no. Sembla ser que un abocador controlat és un abocador il·legal però del quall’administració en coneix la seva existència i ho tolera. Un altra classificació eufemística tractade coneguts i de desconeguts. Hi ha molts abocadors il·legals perfectament coneguts i altres ques’anomenen desconeguts que són perfectament coneguts perquè funcionen, il·legalment, peròque són desconeguts per les administracions públiques. Un exemple el constitueixen els aboca-dors que tenen molts ajuntaments, des de l’abocador de runes i escombraries ficat a les aforesdel poble, moltes vegades a menys de 500 m d’un terreny forestal on es porta a terme el sistemamés simple d’eliminació de residus que és calar-hi foc: causa de molts incendis provocats aCatalunya i que han estat reiteradament denunciats davant les administracions públiques sensecap voluntat d’intervenir-hi. Hi ha en canvi petits abocadors de runa d’escàs perill que sónràpidament clausurats pels Ajuntaments.

Actualment la immensa majoria dels abocadors de residus que hi ha a Catalunya són aboca-

70

dors il·legals que funcionen, entre altres coses, sense llicència municipal d’activitats. El Regla-ment d’Activitats Classificades, l’instrument administratiu pel qual es concedeixen les llicènciesd’activitat, és del 30 de novembre de l’any 1961. Per tant no es pot presentar com excusa dirque l’obligació de disposar de la llicència d’activitats és una norma molt moderna. AquestReglament té uns 48 articles i és molt senzill; si s’apliqués correctament no estariem parlantd’abocadors il·legals. També hi ha abocadors que funcionen sense les autoritzacions administra-tives d’instal·lació i de gestió i la immensa majoria d’abocadors funcionen incumplint absoluta-ment la normativa comunitària, estatal i autonòmica en matèria de gestió de RSU i de salva-guarda del medi ambient i dels recursos naturals.

L’incompliment de les normatives es dóna per dues raons fonamentals. Primer per la mancade voluntat de compliment de les entitats públiques o privades que gestionen aquests aboca-dors i, per altra banda, per la manca absoluta de control per part de les administracions públi-ques garants del compliment de la legalitat per part de les entitats que gestionen aquests abo-cadors. En segon lloc, perquè aquests abocadors s’estan explotant amb criteris de privacitat i delucre. Qui gestiona aquests abocadors, amb excepcions, ho fa per obtenir un benefici. Com jas’ha dit abans això comporta que la reducció de despeses condiciona l’augment dels beneficis.Les despeses que es puguin estalviar en quant a gestió correcta, manteniment, conservació,mesures d’impermeabilització, control d’entrada i sortida de residus,etc. representa un incre-ment de beneficis. Si al mateix temps les administracions públiques que haurien de controlaraquestes activitats no sols no controlen sinó que toleren l’incompliment el resultat és el que espot veure en aquest país, plagat d’abocadors il·legals, sense mesures de control i seguretat, enabocadors denominats de RSU s’hi aboca tot tipus de residu tòxic o perillós sense cap tipus decontrol. Únicament es controlen dues coses: el pes i que es pagui. Quan com a conseqüència del’apertura d’un procediment judicial es parla amb els responsables d’aquests abocadors d’entra-da reconeixen la realitat com no podia ser d’altra forma. A continuació argumenten que si escompleix la normativa l’abocador no és rendible, no interessa gestionar un abocador si calinvertir-hi en les mesures previstes per la normativa. A més, si es presenta algú dient que volentrar a l’abocador per exemple 40 camions de residus d’una indústria perquè surt més baratque portar-ho a un abocador especial, tant l’abocador com la indústria treuen benefici econò-mic acceptant aquests residus industrials en un abocador de RSU. Una prova de tot això es potobtenir visitant els grans abocadors que hi ha a Catalunya i comprovant què s’hi tira.

Els residus tòxics i perillosos en la normativa espanyolaEls residus tòxics i perillosos en la normativa espanyolaEls residus tòxics i perillosos en la normativa espanyolaEls residus tòxics i perillosos en la normativa espanyolaEls residus tòxics i perillosos en la normativa espanyola

La segona de les Lleis esmentades, la Llei 20/86, bàsica per residus tòxics i perillosos, transfereixles corresponents Directives. Estableix sistemes de control i sanció per incompliment i sistemesde responsabilitat. S’hi pot fer la mateixa crítica a l’hora de la seva eficàcia pràctica que hecomentat per la Llei 42/75. No hi ha una autèntica política de control i eliminació o supervisiódels abocadors de residus tòxics i perillosos per part de les administracions públiques. S’estàportant a terme la gestió i eliminació fraudulenta i il·legal dels residus per part de grans sectorsindustrials altament contaminants que porten els residus tòxics i perillosos a abocadors de RSUque no estan ni tant sols preparats per aquests RSU. Els gestors d’aquests abocadors segueixenels mateixos criteris ja comentats de privacitat i de lucre. Les administracions públiques nocontrolen la gestió d’aquests abocadors per motius que jo ignoro i que hauran d’explicar elsrepresentants d’aquestes administracions. Manca de control que arriba als nivells més elemen-tals com és la manca de les autoritzacions administratives més simples (la llicència municipald’activitats).

Normativa autonòmicaNormativa autonòmicaNormativa autonòmicaNormativa autonòmicaNormativa autonòmica

La Constitució en els seus articles 148 i 149 diu que l’Estat té competència exclusiva a l’hora dedictar legislació bàsica en matèria mediambiental sense perjudici de que les comunitats autòno-mes podran dictar normes addicionals. Correspon també a les comunitats autònomes la gestióen matèria de medi ambient en el seu territori. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya diu quecorrespon a la Generalitat la gestió, inspecció i control del compliment de la normativamediambiental estatal dins de la comunitat autònoma.

71

A Catalunya en matèria normativa autonòmica hi ha diferents normes. El Departament deMedi Ambient ha publicat ja un recull de la normativa mediambiental a Catalunya. En aquestsmoments com a referència hi ha el decret legislatiu de l’any 1991, un text que refon normativesanteriors, i sobretot la Llei de Residus de 15 de juliol de 1993, la Llei bàsica que recull aCatalunya el tema de la gestió, tractament i eliminació de residus de tot tipus. S’ha de dir queés la Llei més perfecta que existeix en aquest moment en qualsevol dels estats membres de laUE. Malauradament en la pràctica no es eficaç a causa de l’absolut descontrol que hi ha enquant al compliment de la llei. Tenim la paradoxa d’una llei perfecta però sense un control delseu compliment per part de l’administració. La pràctica així ho està demostrant.

Sistemes de protecció jurídicaSistemes de protecció jurídicaSistemes de protecció jurídicaSistemes de protecció jurídicaSistemes de protecció jurídica

Tractem ara els sistemes de protecció jurídica del medi ambient i dels interessos dels ciutadansals quals es feia referència al principi i que consagra la normativa de la UE i que recull la norma-tiva espanyola. En primer lloc, ja s’ha parlat de l’article 45 de la Constitució, que estableix lesdirectrius generals per les quals s’han de desenvolupar les normatives específiques en matèria deresidus. Segons l’article 45.3 per la vulneració del dret a la preservació del medi ambient, al dretdels ciutadans a gaudir-ne i a l’explotació racional dels recursos naturals hi ha dos sistemes desanció-protecció: fonamentalment un sistema de protecció administratiu i un altre de penal. Lanormativa administrativa protectora està recollida a la normativa estatal i autonòmica a la qualja s’ha fet referència anteriorment. En les lleis estatals la normativa administrativa protectoraestà desenvolupada en reglaments, mentre que en la Llei de Residus de Catalunya figura en lapròpia Llei. Es regula el catàleg d’infraccions a la normativa en matèria de gestió, producció,tractament, eliminació, transport de residus. Aquestes infraccions administratives, seguintcriteris administratius en el sentit de que l’administració es regeix pel criteri de legalitat, hand’estar tipificades i es solen classificar en infraccions greus, menys greus i lleus. La Constitucióimpedeix que l’administració imposi sancions que siguin privatives de drets, de manera que lasanció bàsica que pot imposar l’administració és la multa. La multa és en definitiva una privacióde la capacitat econòmica que té l’autor de la infracció. De la multa se n’estableix una quantiamàxima i una mínima en base a uns criteris regulats per les lleis. Apart de la multa hi ha altretipus de sancions com poden ser privació de subvencions o ajuts, etc. Per tal que la multa siguieficaç i tingui la funció de càstig i de prevenció fan falta dos requisits. El primer és que afecti elpatrimoni de l’infractor; si l’import de la multa és inferior als beneficis que suposa no compliramb la llei, la multa no té eficàcia. Si la multa es carrega simplement a l’apartat de despeses dela indústria infractora la multa no resulta eficaç. L’altre aspecte fonamental de la multa és ques’aboni. Si les multes no es paguen, l’administració no les cobra o les vies de cobrament que té,via voluntària o via d’apressament, no funcionen la multa és ineficaç. Si algú sap que les multesno es cobren evidentment no tindrà temor o prevenció de que li posin multes.

L’altra actuació és la normativa penal protectora. Es basa en una sèrie de resolucions de laUE, la 78/27 i la 1/90, que estableixen la utilització del dret penal com a instrument de protecciódel dret al medi ambient i a l’explotació racional dels recursos naturals. Al nostre país hi hahagut dos reflexos legislatius d’aquestes resolucions. En el Codi Penal anterior de 1973 mitjan-çant l’article 347 bis que es va introduir l’any 1983 es castiga com a delicte les emissions i aboca-ments contaminants, distingint en cas de dubte entre infracció administrativa i delicte penal enbase al criteri de la gravetat. Quan els fets podien suposar un risc greu o un dany greu o unperill greu (hem de pensar que es tracta de delictes abstractes de risc i de delictes de resultat enels quals la gravetat es fàcil d’avaluar) aleshores actuaven els tribunals de justícia. En cas dedubte la interpretació dels tribunals és prioritària i l’administració està obligada a paralitzar lesactuacions administratives sancionadores fins que no hi hagi una resolució judicial.

El Codi Penal de 1995, promulgat el mes de novembre i que va entrar en vigor el maig del’any passat, ha augmentat d’un a tretze els tipus penals, el nombre d’articles protectors delmedi ambient i dels recursos naturals. És el codi penal més perfecta de tot Europa en matèria deprotecció mediambiental. Abans ho era el codi penal alemany de l’any 1980; aquest codi enalguns aspectes és encara més perfecte que el codi espanyol perquè la gravetat, que aquí separala infracció del delicte en molts supòsits de contaminació, pel codi alemany és un agreujant: lasimple contaminació ja és delictiva i si a més és greu o el perill és greu constitueix un agreujanti no un element del tipus.

Entre els aspectes més importants de la reforma del Codi Penal espanyol destaca doncs una

72

superior regulació de les infraccions mediambientals en matèria de contaminació, recollida enl’article 325 i en el 326 que recull les modalitats agreujades amb penes elevadíssimes: un delictede contaminació en situació administrativa d’il·legalitat comporta penes de presó de quatreanys i un dia a sis anys i multes bastant elevades. A més l’article 327 estableix una sèrie demesures de tancament i clausura de les empreses contaminants per períodes permanents otemporals.

Per altra banda l’article 329 respon a l’absolut descontrol, ja comentat, de les administracionspúbliques mediambientals en el compliment de la normativa i de les exigències de les quals ensón responsables. Un dels motius d’aquesta deixadesa està en la pròpia composició de les admi-nistracions públiques mediambientals, tant a Catalunya com a tot l’Estat, on hi ha persones demoltes procedències. En aquestes administracions s’hi compten tècnics molt qualificats, però elsresponsables són contractats o nomenats amb criteris polítics. Els responsables en la seva im-mensa majoria accedeixen a l’administració des dels sectors industrials contaminants; per com-provar-ho sols cal examinar el curriculum professional de les persones que ostenten càrrecs deresponsabilitat en les administracions mediambientals en matèria de gestió i d’inspecció i con-trol de la normativa. Evidentment és difícil pensar que una persona procedent de sectors indus-trials contaminants que són potencialment l’objectiu de control d’aquella administració concre-ta, sectors als quals tornarà quan deixi l’administració, pugui portar a terme una actuació con-trària als interessos d’aquelles empreses. Això juntament a una política general de desídia enquant a compliment de la normativa, per no dir complicitat amb les activitats contaminadoresmediambientals, ha portat a que des dels avantprojectes de codi penal de l’any 1980 i 1983s’introduís un tipus penal per perseguir els funcionaris públics responsables d’aquestsincumpliments, objectiu que s’ha assolit finalment en el codi penal de 1995. La reprovacióreclamada per la societat de l’actitud permissiva per part de les administracions ha estat recolli-da en l’article 329 que castiga la figura jurídica de la prevaricació mediambiental. Les autoritatsi els funcionaris públics de les administracions amb competència mediambiental, tant estatalscom autonòmiques o locals, que siguin responsables de no controlar, no aplicar la llei, denunci-ar, no inspeccionar, etc. cometen un delicte de prevaricació castigat amb les penes més duresque existeixen a Europa: es castiga amb la mateixa pena que l’autor material de la contamina-ció i amb la pena d’inhabilitació especial per l’exercici de càrrecs públics. Això suposa en lapràctica que el funcionari públic condemnat, apart d’anar a la presó i pagar una multa, quedaràseparat absolutament de la funció pública, la qual cosa vol dir que aquesta persona no ocuparàmai més un càrrec de responsabilitat dins les administracions públiques. Les penes són realmentdures, però responen a una clara exigència social i a una realitat davant de la qual els ciutadansexigien l’aplicació d’aquestes mesures.

73

Col·loquiCol·loquiCol·loquiCol·loquiCol·loqui

F.U., Museu de Zoologia: voldria preguntar al Sr. Enric Elías una qüestió. Al principi de la sevaintervenció ha comentat que els tècnics executen unes línies programàtiques o d’actuació quevenen estipulades pels polítics. La pregunta és ingenua: no hi ha mai un circuit invers, és a dirque els polítics rebin informació dels tècnics per prendre decisions?

Enric Elías: sí reben informació però no decisions. Els tècnics, fent un símil, actuem com sifòssim les orelles i les cames però no fem de cervell. Els tècnics solem dir o hauriem de dir:segons el nostre criteri veiem aquestes alternatives amb aquests avantatges i inconvenients; sihaguéssim de decidir ho fariem així. La nostra funció s’acaba aquí. Si el tema és eminentmenttècnic l’opinió del tècnic és pràcticament determinant. Però quan la qüestió és opinable s’escol-ten les alternatives dels tècnics i en funció d’altres paràmetres, que la immensa majoria devegades nosaltres no coneixem prou bé, decideixen.

R.N., estudiant de ciències ambientals: jo tinc una pregunta per cadascún dels ponents. Laprimera, de caràcter tècnic, és pel Sr. Elías. Si no estic equivocat els estudis científics diuen quela concentració de dioxines en el fum d’una cigarreta és aproximadament equivalent segons elsinformes a la que dóna una incineradora de residus urbans. Amb la diferència al meu entendrede que en una emissió d’una xemeneia s’arriba a un factor multiplicador de l’ordre de 500.000-1.000.000 de vegades. Aleshores em pregunto com és que les dioxines de les cigarretes queimpacten directament sobre la salut no han preocupat ningú i en canvi s’han manifestat tantesopinions crítiques, lògiques, per les emissions que surten per una xemeneia.

E.Elías: personalment crec que la raó és l’enorme dificultat de control. En la meva època defumador jo gastava al dia un paquet, 20 cigarretes, que fumava a diversos llocs que recorriasegons la meva activitat. No m’imagino a ningú seguint-me per mesurar els nivells de dioxinaprovocats per les meves cigarretes. Entenc que el no control de les dioxines generades pel tabacés producte de la dificultat de control d’aquest focus emissor.

R.N.: ara al Sr. Pérez de Gregorio li voldria fer també una pregunta tècnica. L’article 325 diu quecom a mínim ha d’haver una contravenció de la llei i després s’estudiarà si hi ha un risc greu ono. Ara bé, suposem que no hi ha una directiva, és a dir una legislació supranacional, una llei oreal decret d’abast estatal o una llei autonòmica que regulin un determinat focus contaminant.És possible tècnicament des dels poders públics presentar alguna suposada querella si no hi hadoncs una regulació específica sobre aquest contaminant ? és possible sostenir la reclamació enbase a la legislació d’algun altre país, per exemple dels Estats Units ?

J.J. Pérez de Gregorio: l’article 325 no es refereix sols als que contravinguin les lleis, sinó que hoamplia a les lleis o altres disposicions. L’article 347 bis es referia a les lleis o als reglamentsprotectors del medi ambient. Això es va modificar per donar cabuda a disposicions administrati-ves inferiors i a disposicions legislatives superiors com les directives comunitàries. En aquestsmoments la vulneració de la normativa mediambiental que integra el tipus penal no solsamentes fa amb les lleis pròpies sinó que també es substenta amb la normativa comunitària a nivell dedirectives i les normatives, no sols lleis, administratives inferiors com reglaments, decrets,ordres ministerials, etc.

Les querelles es presenten segons l’article 277 de la llei d’enjudiciament criminal, sempre quehi hagi indicis racionals de que s’ha comés un delicte i existeixen indicis racionals de que unapersona ha comés aquets delicte com autor, encubridor o cooperador. La normativa protegeix eldret al medi ambient i per tant la producció o emissió de productes que resultin tòxics o perillo-sos, encara que no hi hagi límits específics en la normativa evidentment es poden emprendremesures administratives, penals o d’altre tipus. Pot no haver un límit màxim d’emissió però n’hiha prou amb que s’acrediti que aquest producte és tòxic i que es crea una situació de perill.L’experiència indica que justament el fet de que no hi hagi una normativa bàsica en matèria delímit en l’emissió d’un producte és utilitzat perquè aquest sigui emés sense cap tipus de control.

R.N.: ( …fa poc ha sortit un cas als diaris…)

J.J.Pérez de Gregorio: es va iniciar un procediment contenciós-administratiu davant de la Sala

74

del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justicia de Madrid. No va ser per uncontaminant sinó perquè no tenia llicència municipal d’activitats, no es complia la normativa,no hi havia permisos de funcionament. Amb el simple Reglament d’activitats classificades del’any 1961 una activitat industrial molesta, nociva, insalubre o perillosa que funcioni sensellicencia d’activitats segons l’article 34 del Reglament l’alcalde de la població ha de dictar undecret tancant-la. Com que en aquest cas l’alcalde de la població no ho feia, es va interposar unrecurs contenciós-administratiu en base a la Llei de protecció jurisdiccional dels drets de lapersona de l’any 1978 que portà al Tribunal Superior de Justicia de Madrid a adoptar una sèriede mesures. Una situació similar i més xocant és el cas de la planta d’incineració de residus deValdemingómez. La pràctica ens demostra que un 95% de les indústries contaminants funcionensense la llicència municipal d’activitats. Això és fàcil de comprovar demanant als ajuntamentsrespectius si han atorgat la llicència municipal d’activitats; si l’han atorgat n’ha de quedar còpiaen els seus arxius. Es pot demanar també al responsable de l’empresa si té la llicència municipald’activitats. No és tant un tema de determinats contaminants fixats sinó una qüestió de funcio-nament il·legal i d’una gestió com a mínim incorrecta de determinats residus, raó per la qual vaactuar la sala del Contenciós del Tribunal de Madrid.

P., ambientòleg (...sic...): vaig a fer una pregunta de caire més aviat personal dirigida al Sr.Pérez de Gregorio. El meu projecte final de carrera consistia en fer un estudi d’un dels projectesque duu a terme Barcelona Regional a la zona de Sant Adrià i del Besós. Jo havia de fer unadescripció de la zona d’estudi, per la qual cosa vaig haver de parlar amb caps de planta de lesempreses de la central tèrmica de FECSA i de la central de TERSA. Havia de descriure com funci-ona la planta de TERSA, dimensionar-la, quin tipus de residus s’hi incineraven, quina sortidatenien els residus particulats… Vaig estar pràcticament dos mesos per aconseguir que el cap deplanta em pogués atendre, sense èxit. A mi se’m va denegar el dret a la informació ambiental.Aleshores, jo com a ciutadà puc queixar-me d’alguna manera al respecte?

J.J.Pérez de Gregorio: no, hi ha una Directiva Comunitària que recull el dret a la informaciómediambiental que ha estat trasposada a nivell estatal mitjançant una Llei. Aquesta Llei obligaa les administracions públiques mediambientals a informar els ciutadans, però no obliga a lesempreses o particulars. També cal dir que hi ha una sèrie d’excepcions a l’obligatorietat de lesadministracions públiques a informar els ciutadans, excepcions de l’estil que la informació noha de ser utilitzada per una altra potència,etc., circumstàncies que no solen concórrer en lesdemandes més habituals d’informació. Quan una administració denega l’accés a una informació,aquest fet es pot denunciar davant del màxim responsable d’aquesta administració i, en últimextrem, es pot anar a la via contenciosa-administrativa o denunciar-ho penalment com unapossible vulneració d’un dret recollit a la Constitució. Els tribunals del contenciós si estimen lademanda poden dictar sentència obligant a l’administració a facilitar la informació que esnegava a donar, amb les excepcions ja comentades. Ara, els particulars i les empreses privadesno en tenen cap obligació.

J.Ros: jJustament jo volia parlar per al·lusió en nom de TERSA. Reconec que no sé exactament elque ha succeit en aquest cas ni quins canals de comunicació s’han fet servir, però sí puc dir queTERSA té, com altres incineradores, les portes obertes a tothom. Potser en aquest cas no s’hanutilitzat els canals adequats, potser no s’ha insistit, potser hem estat ocupats. Però ahir mateixun dels assistents a aquest col·loqui em va demanar la realització d’una visita d’alumnes d’uncentre universitari per tal que els poguéssim explicar el funcionament de la planta. Evidentmentels facilitarem totes les dades, els ensenyarem les instal·lacions, com es tracten els residus,etc. Elque nosaltres volem és fins i tot que la gent vingui i conegui la planta per ajudar a desmitificarel tema incineradora. També és cert que hi ha èpoques durant les quals no es reben visites, perraons de seguretat. Tenim un manteniment planificat amb tres forns en marxa, dels quals tem-poralment en parem un, paulatinament anem engegant i parant els altres i un mes a l’anyparem tots els forns. Durant aquests aproximadament quatre mesos a l’any amb parades parcialso totals no rebem cap visita per raons de seguretat, apart de l’ocupació que tenim les personesque treballem a la planta en el procés de manteniment que de per si mateix és complicat.Podria haver passat que la seva sol·licitud hagués coincidit amb aquest període i no l’haguéssimpogut rebre, però desconec les circumstàncies concretes d’aquest. Poso no obstant com a exem-ple de la nostra disposició la visita que es realitzarà amb uns participants al col·loqui i que s’haconcertat abans de rebre la queixa que ara s’ha manifestat. Repeteixo que en les dates en quèels forns estan funcionant rebem sense impediments a qui faci falta.

75

J.C., estudiant de ciències ambientals: Sr. Elías, en referència al Pla Metropolità de Gestió deResidus quina actitud tindrà l’administració davant d’aquest 60% que es vol reciclar?

E.Elías: no conec el programa. Una de les tasques a la qual hi dedico més hores és la depuracióde fums i de rebot la incineració. Però no és la meva tasca decidir quina serà l’actitud de l’admi-nistració. Com a tècnic quan em plantegin un problema, un cop analitzat, podré descriure lesalternatives però jo no puc fer “opinàtica” [sic]. Ho sento, però no sóc l’interlocutor correcte perla pregunta.

P.M., estudiant de ciències ambientals: voldria preguntar al Sr. Pérez de Gregorio si d’acord ambel principi de que qui contamina paga, els diners abonats amb multes tenen un destímediambiental, per descontaminar per exemple ?

J.J. Pérez de Gregorio: l’import de les multes en un procés penal, per delictes castigats ambpena de presó i multa, quan es recapta s’ingressa al compte general de dipòsits del Ministerid’Hisenda. El Jutjat ho ingressa i s’ho queda Hisenda.

El principi qui contamina paga significa que qui és responsable de la contaminació ha derespondre d’ella. Penalment respon aplicant-li la llei. Amb l’actual Codi Penal en la majoria delscasos de contaminació la persona condemnada va a la presó i pagarà la multa ja que normal-ment si es tracta d’activitats industrials són activitats lucratives i per tant els condemnats sónprou solvents com per tenir diners per pagar o tenen un important patrimoni. En cas que nopagui s’embarga.

S’ha de tenir en consideració en l’actualitat que el cobrament administratiu d’una sancióeconòmica o multa es pot fer de dues formes segons la Llei de procediment administratiu:pagament voluntari o procediment de pagament involuntari. L’actual Llei de procedimentadministratiu, de 1992, estableix un sistema de cobrament per via d’apressament; l’administra-ció dins de l’expedient sancionador obre una via d’apressament que compeleix el condemnat apagar en uns terminis. Si no paga l’administració pot seguir la via d’esbrinar els béns del con-demnat dirigint un ofici a Hisenda a fi de conèixer la seva declaració de renda i de patrimoni, al’ajuntament on està empadronat per saber els imposts municipals que tributa, al registre de lapropietat, a Tràfic… Quan es reuneix aquesta informació es pot procedir a embargar, per bé queés discutible si l’administració per si mateixa ho pot fer o si requereix autorització judicial.

De totes maneres el problema és que ara hi ha un enorme percentatge d’impagament de lesmultes administratives. El fet més perillós que s’està produint, i és molt preocupant, és que junta-ment a la passivitat de l’administració es constata que l’actuació sancionadora es fa de forma moltdeficient. Si un ciutadà no està d’acord amb una actuació administrativa pot recórrer a la jurisdic-ció contenciós-administrativa. Els tribunals del contenciós revisen si una actuació de l’administra-ció s’ajusta a llei.El problema està en que hi ha un elevadíssim percentatge de recursos contencio-sos-administratius que guanyen els infractors administratius mediambientals, no perquè no tinguiraó l’administració quan imposa la multa sinó perquè l’administració ha tramitat de forma irregu-lar o mal feta el procediment administratiu sancionador. Si la pròpia administració no segueix lesformes legals, no ha respectat una sèrie de drets i garanties reconeguts a la llei o no s’ha seguit laformalitat prescrita aleshores els tribunals del contenciós-administratiu estimen el recurs de l’in-fractor i diuen: amb independència de que vosté hagi comés la infracció el procediment adminis-tratiu que s’ha seguit és incorrecte, s’ha vulnerat la legalitat, s’estima el recurs.

Això està passant molt i d’una manera molt preocupant, i passa per una raó molt lamentablede la qual les administracions públiques a Catalunya en tenen perfecte coneixement i tenenpossibilitats de posar-hi remei. La raó és que les administracions públiques en matèriamediambiental a Catalunya estan seguint un sistema d’actuació bastant singular que consisteixen exercir les funcions d’inspecció i control no directament sinó a través d’empreses privadesconcessionàries. Quan en un tema determinat s’ha d’exercir el control administratiu d’unaactivitat, no l’exerceix l’administració sinó una empresa privada concessionària. Tanmateixconforme al dret administratiu, una empresa privada concessionària no pot assumir funcionsque li pertoquen en exclusiva a l’administració pública. Una empresa privada, mitjançant unaconcessió o una contracta, podrà assumir funcions de caràcter privat de les administracionspúbliques que actuen com a empreses públiques, per exemple la gestió del cànon de saneja-ment. Aquest sistema pot estar bé fins el moment en què algú es nega a pagar el cànon. Lapersona que es nega a pagar-ho pot reclamar davant de la secció del contenciós. Els tribunalsdel contenciós es trobaran amb un expedient d’apressament incoat per l’administració en base a

76

unes actuacions d’una empresa particular, la qual no pot incoar expedients sancionadors nitramitar-los. Es conclou que hi ha hagut incompetència d’actuació i s’estima el recurs.

La pròpia Llei de Residus de la Generalitat de 1993 va regular sobre el paper la figura de lainspecció mediambiental de la Generalitat, encara que en realitat no existeix aquesta inspecció.La regulació de la inspecció aborda facultats que fins i tot són de dubtosa legalitat, com ho ésla facultat dels inspectors d’entrar lliurement a qualsevol establiment (cosa que si la policia nopot fer sense un manament judicial difícilment ho podrà fer un inspector que no està investitd’aquesta potestat). Posteriorment es va publicar el decret que completava la Llei de Residus, enel qual es diu que les funcions inspectores de l’administració les podrà portar a terme: l’admi-nistració mitjançant els seus inspector mediambientals, que no existeixen, o empreses privades,que segons s’ha dit abans no poden fer funcions d’inspecció i control. En l’actualitat hi ha unamunió d’empreses privades, concessionàries de l’administració que porten a terme funcionsd’inspecció i control que sols poden tenir validesa per qui els ha contractat que és l’administra-ció; no obstant de cara a tercers o de cara a un expedient sancionador o a un procediment penalaquestes actuacions no tenen cap tipus de validesa.

El que resulta incomprensible és que no es crei d’una vegada la inspecció mediambiental. Uninspector mediambiental és un funcionari públic que actua conforme a la llei. Un empleat d’unaempresa concessionària que entra a una empresa és un particular amb funcions privades que solspoden interessar a l’administració que l’ha contractat i prou, és a dir sense funcions públiquesd’inspecció i control. La conseqüència d’aquest funcionament és l’elevat nombre de recursosadministratius que estan guanyant infractors mediambientals. La persona que aboca productesresiduals al riu i rep la visita d’inspecció d’un representant, no de la Junta de Sanejament sinód’una empresa concessionària, pot ser que li diguin que pagui segons els residus abocats idetectats després de prendre’n mostres. Si l’infractor paga no passa res, però si no paga perquèno li reconeix facultats inspectores a qui li vol cobrar tindrà el recurs guanyat.

Laura Silvani, Greenpeace: voldria fer una pregunta al Sr. Elías, que probablement em contesta-rà dient que ell és un tècnic. No creu que, com en tantes altres coses, amb el tema dels residusurbans s’ha d’aplicar el criteri de precaució que a mig termini és molt més rentable des de moltspunts de vista, econòmic, social, ambiental i que l’administració ha d’integrar aquest criteri enels seus plantejaments?

E.Elías: la prevenció crec jo que no és una funció únicament de l’administració i també crec queseria un error fer-la recaure exclusivament en l’administració. Per assolir una bona prevencióhem d’actuar des de molts punts de vista, com és la transmissió de valors dins de la unitatfamiliar i dins del sistema educatiu, la transmissió de valors en el teixit de grups socials i persuposat l’administració com a reflex de la societat. Per tant l’administració, com tothom, had’integrar el principi de prudència. No ens podem permetre el luxe de no aplicar-lo.