Upload
lilian
View
40
Download
1
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Commemoració dels 20 anys de la LLei General de Sanitat. Marina Geli i Fàbrega. Model sanitari català. Orígens. Història del model. La sanitat catalana respon a una realitat singular fruit de la convergència de diferents fets històrics:. - PowerPoint PPT Presentation
Citation preview
Commemoració dels 20 anys de la LLei General de Sanitat
Marina Geli i Fàbrega
Model sanitari català
Orígens
Història del model
� El dinamisme del conjunt de la societat civil i el món local, a principis del segle XX.
� L’arribada de l’autogovern (1977, Generalitat provisional), que posarà les bases de l’anomenat “model sanitari català”.
� El paper clau dels municipis en la reconstrucció democràtica.� La promulgació de la Llei General de Sanitat (1986).� El consens entorn de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya
(LOSC)
La sanitat catalana respon a una realitat singular fruit de la convergència de diferents fets històrics:
Elements claus en la definició del model català
� Transferència de l’Insalud a Catalunya (1981)
� Ley General de Sanidad (1986)
� Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (1990)
Transferència de l’Insalud a Catalunya (1981)
1990
1994
2001 2001 19871990
20011981
20011987
20011984
20012001
2001
2001
2001
Llei General de Sanitat (LGS)
� Desenvolupament de l’article 43 de la Constitució de 1978, on es reconeix el dret a la protecció de la salut, encomanant als poders públics, organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de prestació dels serveis necessaris.
� Creació del Sistema Nacional de Salut (SNS): definició drets i deures
� Característiques del model:o Caràcter públic, universal i gratuït del sistemao Finançament a través d’impostos o Definició de drets i deures dels ciutadans i els poders públics o Desenvolupament d’un nou model d’atenció primàriao Descentralització de la política sanitària
Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC)
� Recull els principis definits a la Ley General de Sanidad: finançament públic, universalitat, sistema integrat, equitat,...
� Separació de la funció de finançament i compra de serveis de la provisió.
� Diversitat de proveïdors i fórmules de gestió.
� Mercat mixt de competència planificada i regulada.
� Descentralització de serveis
� Desconcentració de la organització: regions sanitàries i sectors sanitaris.
� Participació comunitària
Nou model sanitari català
Bases
Elements bàsics
� Reptes demogràfics: evolució del cens de població
� La sostenibilitat del sistema??
� Aprovació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya
Reptes demogràfics: evolució del cens de població
* Escenari mitjà-alt de les projeccions de població adaptades pel Centre d’Estudis Demogràfics per al Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública.
84.000
1.274.000(16,0% )
1.440.000(18,1% )
8.000.000
TSI 2015*(Font: CED)
94.80075.42264.177(2001)
56.464(1991)
79.758 (1980)
3. NATALITAT
Nre. de parts
1.030.000(13,5% )
786.374(10,9% )
(280.167 (4,4% )
2. IMMIGRACIÓ
Poblacióimmigrant
1.300.000(17,1% )
1.218.855(16,9% )
1.107.767 (17,4% )
862.562(14,4% )
1. ENVELLIMENT
Població més gran de 64 anys
7.600.0007.196.1686.361.3656.059.4945.956.414Població
TSI 2011*(Font: CED)
TSI Des. 2005
(Font: CatSalut)
Cens2001 (Font: INE)
Cens1991(Font: INE)
Cens1981(Font: INE)
84.000
1.274.000(16,0% )
1.440.000(18,1% )
8.000.000
TSI 2015*(Font: CED)
94.80075.42264.177(2001)
56.464(1991)
79.758 (1980)
3. NATALITAT
Nre. de parts
1.030.000(13,5% )
786.374(10,9% )
(280.167 (4,4% )
2. IMMIGRACIÓ
Poblacióimmigrant
1.300.000(17,1% )
1.218.855(16,9% )
1.107.767 (17,4% )
862.562(14,4% )
1. ENVELLIMENT
Població més gran de 64 anys
7.600.0007.196.1686.361.3656.059.4945.956.414Població
TSI 2011*(Font: CED)
TSI Des. 2005
(Font: CatSalut)
Cens2001 (Font: INE)
Cens1991(Font: INE)
Cens1981(Font: INE)
Nou Estatut d’Autonomia de Catalunya
� Defineix el model de societat que volem = una societat orientada, essencialment, a garantir el benestar de les persones.
El nou Estatut
Títol I. Drets, deures i principis rectors
Un pacte social Valors col·lectius
Drets individuals
Nou Estatut d’Autonomia de Catalunya
� Drets en l’àmbit de la salut (art. 23)o Accés en qualitat d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de
responsabilitat pública
o Respecte a les preferències en l’elecció de metge o metgessa i centre sanitari
o Ésser informat sobre: els serveis, els tractaments i els seus riscos, la pròpia història clínica,
� Dret a viure amb dignitat (art. 20)o Viure amb dignitat el procés de llur mort.
o Expressar voluntats anticipades en relació a intervencions i tractaments mèdics
� Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics (art.162)o Definició de competències compartides garantia
Actuacions del Departament de Salut
Què hem fet?
Més despesa en Salut
1. Increment de l’aportació de l’Estat (634 M d’€ d’aportació directa de l’Estat i 877 M d’€ de recursos addicionals disponibles) i del pressupost del Departament de Salut (en un 42%).
El pressupost de l’any 2006 és de 7,9 M d’€, un del 42% respecte el 2003, que representa un 26,8% dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
El Govern està treballant per assolir els nivells europeus de despesa per càpita en pocs anys (1.658 € per càpita l’any 2011). En aquesta legislatura hem passat dels 860€ del 2003 als 1.119€ per càpita del 2006, la qual cosa significa un increment del 30,1%.
9’2%7.105.3247.075.8686.704.1466.506.440Població
42,0%7.9497.2296.6165.596Departamentde Salut
Var. 03/062006
(Font: CatSalut)(TSI gen’05)
2005(Font: CatSalut)
TSI (set’04)
2004 (Font: INE)
(gener 2003)
2003(Font: INE)
(gener 2002)PRESSUPOST
9’2%7.105.3247.075.8686.704.1466.506.440Població
42,0%7.9497.2296.6165.596Departamentde Salut
Var. 03/062006
(Font: CatSalut)(TSI gen’05)
2005(Font: CatSalut)
TSI (set’04)
2004 (Font: INE)
(gener 2003)
2003(Font: INE)
(gener 2002)PRESSUPOST
Gestionat amb rigor
2. Importants esforços per gestionar amb rigor el pressupost i no generar dèficit: l’evolució de la despesa desplaçada i la contenció de la despesa farmacèutica
Des del 2003 la despesa ajornada (o desplaçada) no solament no ha crescut, sinó que ha disminuït. L’any 2004 ja va disminuir en més d’un 11%. Enguany s’acumula una reducció de la despesa desplaçada superior al 20%
2.1761.928
1.536
Liquidació 2003 Liquidació 2004 Liquidació 2005
4,04%
4,52%
12,27%
9,55%
5,62%
7,46%
10,07%9,85%
8,26%
13,41%
11,74%
3%
6%
9%
12%
15%
18%
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Malgrat l’increment de demanda i població, s’ha reduït notablement el creixement de la despesa farmacèutica gràcies da diferents mesures aplicades per a l’ús racional dels medicaments.
Una Xarxa Sanitària renovada
3. Augment de l’esforç inversor i distribució territorial de les inversions: 3.800 M d’€ en més 850 actuacions fins l’any 2012 a tot el territori.
•“en execució”: com a mínim dins de l’any 2006 l’actuació es trobarà en fase de projecte.
•Inclou obres iniciades durant la legislatura anterior.
El Pla d’inversions en infrastructures sanitàries “horitzó 2012” inclou:
589 reformes i ampliacions290 obres noves
Subvencions consultoris locals:Mentre durant el període 1999-2003 es van atorgar 269 subvencions per un valor total de 1’9 M€.
Durant aquesta legislatura hem multiplicat per 4 les subvencions per a la reforma i construcció de nous consultoris locals (10 milions d’euros)
INVERSIONS: horitzó 2012
Nous centres actualment en execució*: •163 nous centres de salut (i consultoris locals)•16 nous hospitals•9 nous centres de salut mental•11 nous centres sociosanitarisActuacions de RAM en execució:•118 actuacions en centres de salut (i consultoris locals)•199 actuacions a hospitals•5 actuacions a centres de salut mental•2 actuacions a centres sociosanitaris
Llistes d’espera més breus
4. Llistes d’espera: reducció de gairebé un 22,68% del temps d’espera per a ser operat.
Al llarg d’aquests tres anys s’ha temps d’espera un 22,68% i nombre de pacients en espera 12,83%, a través de de l’activitat 10,83% tot i que s’ha experimentat un de la població d’un 2,6%.
4,33
4,52
4,99
5,335,31
5,6
3
3,5
4
4,5
5
5,5
6
Desembre2003
Juny2004
Desembre2004
Juny2005
Desembre2005
Juny2006
Temps mitjà de resolució
Diagnòstic més ràpid
5. Circuit de Diagnòstic ràpid de càncer: 30 dies des de la sospita fins al tractament
En funció del tipus de càncer i del pacient des del moment de la sospita el pacient s’ha de sotmetre a un seguit de proves i especialistes.
Des de la sospita fins el tractament, amb l’aplicació d’aquest nou circuit, el pas per totes aquestes fases, proves i professionals es redueix a 30 dies.
Més professionals i amb millors condicions laborals
6. Els millors increments de salaris i de les retribucions per guàrdies en els darrers 30 anys que situen les condicions laborals dels professionals sanitaris catalans al capdavant de totes les CCAA
• Importants increments retributius (més de 680 milions d’euros)
• Increments dels preus hora/guàrdia de fins el 76%: les guàrdies localitzables han passat a pagar-se de 13-15 €/hora als 23-26 €/hora
• Increment de plantilles: de fins un 18% de metges i altres titulacions superiors i de fins un 12% en el cas de la infermeria i altres titulacions de grau mig
• Importants increments, sobretot de les retribucions variables, tant per metges (de fins el 23%) com per infermeria (de fins el 128%) per l’equiparació de condicions dels professionals
• Estabilització de plantilles: amb reducció de la interinitat mitjançant la convocatòria de places.
• Procés d’integració del personal de contingent i zona per completar la reforma de l’atenció primària
Creació de centres de recerca
7. Lideratge inversor en recerca en l’àmbit de les Ciències de la SalutNous centres i instituts de recerca Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) Institut de Recerca Biomèdica (IRB)/Institut de Recerca de les Metàstasis Tumorals
(METLAB) Centre de Recerca en Epidiomiologia Ambiental (CREAL) Institut de Biotecnologia de Catalunya (IBEC) Fundació Jordi Gol i Gurina Institut Català de Ciències Cardiovasculars Centre d’Investigació de Salut Internacional (CISI)
Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada (IRMPP) Unitat d’Investigació Translacional de Recerca en Càncer (UITC) Institut Català en Neurociències (ICICN)
Programa de foment de la innovació en hospitals (2006: 200.000 €)Treball en xarxa a través de nodes amb el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques(CNIO) i Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC).
Negociacions dels centres d’investigació biomèdica en xarxa (CIBER).
Carrera professional de l’investigador
Creació de centres de recerca
7. Lideratge inversor en recerca en l’àmbit de les Ciències de la Salut
H
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Hospital Sant Joan de ReusHospital de Tarragona Joan XXIII
Hospital Clínic i Provincial/ H. St Joan de DéuHospital de Bellvitge Prínceps d’Espanya
Hospital de Girona Dr. Josep TruetaConsorci Sanitari Parc Taulí
Hospital de Badalona Germans Trias i PujolHospitals Vall d’HebronHospital de la Santa Creu i Sant Pau
H
H
H
H
H
HH
HHH
H
U
U U
U
U de Lleida
U
U Rovira i Virgili
U de Girona
U Autònoma de BarcelonaBIOCAMPUS
U de BarcelonaPARC CIENTÍFIC DE BCN
UPRBB
Hospital de Lleida Arnau de VilanovaIMAS/IMIM
U Pompeu FabraUU Politècnica de Catalunya
Medicina
Biomedicina
Agroalimentació
PARC AGROALIMENTARI DE LLEIDA
TECNOPARC – Parc Tecnològic del Camp
IRTA – Centre de Tecnologia
de la Carn (Monells)
PARC de SALUT
Les TIC al servei dels professionals i els usuaris
8. Les noves tecnologies al servei dels professionals i els usuaris: la
recepta electrònica i la història clínica compartida
Principals actuacions:
• El projecte de recepta electrònica: Experiència pilot als ABS de Salt, La Bisbal, Tortosa Est, Tortosa Oest i Ulldecona que atenen al voltant de 100.000 usuaris i on estan implicats 200 metges i 40 farmàcies.
• La història clínica compartida: el Departament de Salut ha començat la modernització dels processos assistencials amb la posada en funcionament del projecte de la història clínica electrònica, i l'inici de 40 proves pilot de telemedicina, amb l'objectiu d'apropar els serveis d'atenció primària als ciutadans aprofitant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació i garantint la confidencialitat. D'altra banda, 541 dels centres d'atenció primària ja disposen de banda ampla, mentre que a finals de 2003 només en tenien 9.
Transport Sanitari
9. Millorar del servei de transport sanitari
• Creixement del nombre de vehicles de transport sanitari en un 31%
• L’increment del pressupost dedicat a transport sanitari en un 113,2%
175’8 M€76’7 M€99 M€33 M€TOTAL
Import concursos
2005 (TSU + TSNU)
Import concursTSNU2005
Import concurs
TSU2005
Import concurs
2000TSU+TSNU
175’8 M€76’7 M€99 M€33 M€TOTAL
Import concursos
2005 (TSU + TSNU)
Import concursTSNU2005
Import concurs
TSU2005
Import concurs
2000TSU+TSNU
Rehabilitació
10. Millora del servei de rehabilitació
El pressupost dedicat a rehabilitació ha un 56,6% i l’activitat contractada de rehabilitació un 30,4% des del 2004
Priorització de la Salut Pública
11. La prevenció, la promoció i la protecció de la salut un dels eixos principals de les intervencions.
Augment del pressupost destinat a la salut pública que reflecteix un anual mitjà del 28,7% (2004-2006)
Principals actuacions:
• Constitució i desplegament reglamentari de l’Agència de Protecció de la Salut (APS) embrió de la futura Agència de la Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)
• Elaboració i desplegament del Programa Salut i Escola
• Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable
• Programa de vigilància, prevenció i control de les infeccions de transmissió sexual (ITS)
• Prevenció i control del tabaquisme: control i seguiment del compliment de la nova llei, creació d’unitats de deshabituació i inspecció d’establiments.
• Vigilància i seguretat alimentària
Compartir Govern amb els Municipis
12. Compartir govern amb els ajuntaments: Governs Territorials de Salut
TERRITORI PROFESSIONAL
CIUTADÀ
MODEL
Finalitats de la Descentralització: lligam entre els actors principals del model-Equitat-Sostenibilitat-Atendre els reptes demogràfics-Participació efectiva dels territoris i de la societat civil organitzada-Transparència-Subisidiarietat-Substituïbilitat i continuïtat assistencial-Promoció de la salut, prevenció i educació sanitària-Transversalitat-Millora de l’eficiència
ALT PIRINEU-ARAN
GIRONA
LLEIDA
CENTRAL
BARCELONA
TARRAGONA
TERRES DE L'EBRE
Garrigues
Alt Empordà
BaixEmpordà
Maresme
VallèsOriental
VallèsOccidental
BarcelonèsBaix
Llobregat
Cerdanya
Solsonès
Bages
Berguedà
Ripollès
Osona
Selva
Pla del’Estany
Garrotxa
Garraf
Segrià
Concade Barberà
Segarra
Noguera
Priorat
PallarsSobirà
PallarsJussà
Gironès
Alt Penedès
Anoia
TarragonèsBaix
Camp
Urgell
Alt Urgell
AltCamp
Baix Ebre
AltaRibagorça
BaixPenedès
Montsià
Riberad’Ebre
TerraAlta
Plad’Urgell
Val d’Aran
Maresme
Baix MontsenyBaix Vallès(Mollet)
Vallès Oriental (sector central)
Baix Llobregat Nord
Garraf
Baix Llobregat Litoral
Alt Penedès
Vallès occidental sector est (Terrassa)
Vallès occidental sector oest (Sabadell)
Baix Penedès
Alt Camp – Conca Barberà
Altebrat
Bages - Solsonès
Baix Llobregat L’Hospitalet –el Prat Baix Llobregat
Centre - Fonsanta
Barcelonès Nord-Maresme
Lleida
Consorcis sanitaris existents
Pactes de salut signats (29)
Commemoració dels 20 anys de la LLei General de Sanitat
Marina Geli i Fàbrega