Embed Size (px)
Citation preview
CONCEPTE
DE JOC
HISTÒRIA DEL JOC
INTRODUCCIÓ
-El joc està present en totes
les cultures al llarg de la
història
-Les primeres referències es
troben fa 3000 anys a l’Iraq
ÈPOCA CLÀSSICA
-En Grècia i Roma ja apareixen
els joguets com objecte de
diversió o entreteniment:
-Carrets
-Sonalls
-Amulets, etc.
ÈPOCA CLÀSSICA
Segons Plató(488-387 a.c.), el
joc i el joguet
-Facilita l’aprenentatge. Té un
valor pràctic ( s’utilitza per
ensenyar aritmètica)
-Importància del joc en grup
ÈPOCA CLÀSSICA
-Aristòtil (384-322a.C)
introdueix que el joc té un
caràcter relaxant.
-Quintilià (30-95) concep el
joc com element motivador
EDAD MITJANA
-En este període hi ha una
important estratificació social
-Este aspecte es reflexa també
en el tipus de joguet que empra
cada nivell social.
-Alfons X el Savi recopila “El
libro de los juegos”
EDAD MITJANA
-Naixement del pensament
pedagògic modern que inclou el
joc com un element
important
-Aparició de jocs instuctius
RENAIXEMENT
-Revitalització del joc
-Importància
com a instrument
pedagògic
IL.LUSTRACIÓ
-Jovellanos
--J.Cabarrús
-J.M.Picornell
-Amb el joc s’aconsegueix una
educació agradable, lúdica i de
profit
HISTÒRIA DEL JOC.
SEGLE XVIII - XIX
-Aparició d’ un gran número de
joguets
-A partir de 1750 apareix l’escola
pedagògica que reconeix el paper
del joc per a desenvolupar les
capacitats dels infants.
-Montessori (1870) desenrotlla jocs
que faciliten l’aprenentatge.
TEORIES CLÀSSIQUES
CONCEPCIONS HISTÒRIQUES SOBRE EL JOC AL
SEGLE XIX
INTRODUCCIÓ
Les primeres propostes teòriques basades
en observacions empíriques sobre el joc van
nàixer a principis del segle XIX. Els
pensadors que les van formular es
dedicaven bàsicament a l’estudi de la
naturalesa humana i les seves teories del joc
apareixen vinculades a esta consideració.
TEORIES RELACIONADES
AMB EL CONSUM D’ENERGIA
Alguns pensadors van relacionar les seves teories sobre el joc amb les del treball i l’existència d’energia relacionada amb les activitats productives, donat que ens trobàvem submergits en ple segle de la industrialització.
Teoria de la potència supèrflua. F. V. Shiller
En aquesta teoria explica que el joc consumeix energia sense finalitat aparent, és a dir, el joc permet disminuir l’energia que no consumeix el cos al cobrir les necessitats biològiques bàsiques
Teoria de l’energia sobrant.
H. SpencerSpencer considera que el joc és el resultat d’un excés d’energia acumulada. En el cas dels éssers humans, la impossibilitat de participar en activitats serioses, els condueix a invertir aquesta energia en activitats supèrflues, com el joc i les arts.
Teoria de la relaxació. M. Lazarus
Per a Lazarus, el joc no produeix una despesa d’energia sinó tot el
contrari, és un sistema per a relaxar els individus i recuperar energia
en un moment de fatiga.
TEORIA DE LA RECAPITULACIÓ
Stanley Hall (1846-1924)
Fixa la causalitat del joc en els efectes de les activitats de generacions
passades, és a dir, segons la teoria de la recapitulació, les persones
rememoren o reprodueixen a través del joc tasques de la vida dels seus
avantpassats.
TEORIA DE L’EXERCICI
PREPARATORI O PREEXERCICI
Kart Gross (1898-1901)
Per a aquest autor, el joc és una activitat que serveix per a practicar o
entrenar aquelles habilitats que més tard seran útils en la vida adulta.
TEORIES DEL JOC AL
SEGLE XX
Al segle XX comencen aparèixer noves teories sobre el joc:
S. Freud
J. Piaget
L. Vygotsky.
TEORIA DE FREUD
El joc compleix la funció d’expressar
sentiments reprimits pel xiquet, el seu joc
està influït pel desig de ser una persona
adulta i de voler ser com ella.
TEORIA DE PIAGET
Piaget va descriure el desenvolupament intel·lectual i ho va dividir en quatre estadis:
Sensoriomotor ( 0-2 anys ) , jocs sensoriomotor o funcional ( simple exercici )
Preoperacional (2-6 anys ) , jocs simbòlics (abstracte, fictici )
Operacional concret ( 6-12 anys ) , joc reglat ( col·lectiu )
Operació formal (12 anys o més ) joc reglat i de construcció.
Les persones tenen tres formes d’interaccionar amb la realitat que els envolta.
Assimilació.
Acomodació.
Equilibri.
TEORIA DE VYGOTSKI
Per a Vygotsky el joc naix de la necessitat,
del desig de saber, de conèixer i de
dominar els objectes; en aquest sentit
afirma que “el joc no és el tret
predominant en la infància, sinó un factor
bàsic en el desenvolupament“.
ALTRES TEORIES
Teoria ecològica de U. Brofenbrenner
(1979 )
Teoria antropològica
Teoria praxiològica de Pierre Parlebas
MARC LEGISLATIU
L actual sistema educatiu considera el joc
com un recurs metodològic per a la
instrucció durant l etapa de infantil, i
l activitat lúdica. Aquesta concepció
d intervenció educativa queda reflectida al
llarg del desplegament legislatiu que ha
tingut lloc durant els últims anys i
emmarca la ideologia del moment.
La LGE (1970). La primera llei que considera l educació infantil
com un nivell educatiu.
La LOGSE (1990). Dona definitivament a l educació infantil un
caràcter plenament educatiu. Estableix els aspectes bàsiques del
currículum i nomena explícitament la necessitat d una metodologia
basada en el joc per al desenvolupament de les capacitats bàsiques
durant la infància
La LOCE ( 2002). Manté com a criteri la metodologia basada en
el joc durant l etapa de infantil. Respecte a eixa etapa, la nova
ordenació curricular considera educativa l etapa, de 3-6 anys i
deixa fora de l sistema educatiu la franja preescolar de 0-3, a la que
considera assistencial. Per canvis polítics, aquesta llei no ha arribat
a materialitzar-se pràcticament en cap comunitat autònoma.
La LOE (2006). Torna als plantejaments de la LOGSE i recupera
el caràcter educatiu de la primera etapa
Fonamentació psicopedagògica de la LOE:
Ofereix una nova visió del nen i de les seves potencialitats
educatives.
Es sustenta en les propostes de l Escola Nova
Treballar a l aula per tallers i racons que és un recurs
didàctic que té en compte el joc i les vivències del nen
Considera al joc com un motor de desenvolupament que
possibilitarà al nen adaptar-se a les diferents realitats en les
quals viu: social, moral, física.
Racons de joc simbòlic a l'aula són els que representen
activitats pròpies i motivadores de l'adulten la vida diària i
que, de manera espontània, aconsegueixen l'interès del nen.
DEFINICIÓ DE JOCEl joc és:
•Una activitat necessària per als éssers humans.
•Una eina útil per adquirir desenvolupar capacitats
intel·lectuals, motores o afectives.
•Una activitat recreativa que compta amb la
participació d’un o més participants.
•La seua funció principal és la de proporcionar
entreteniment i diversió.
•Es considera el millor medi educatiu per afavorir
l’aprenentatge.
CARACTERÍSTIQUES DEL JOC:
ÉS UNA ACTIVITAT PLAENTERA
EL JOC ÉS LLIURE, ESPONTANI I TOTALMENT VOLUNTARI
EL JOC TÉ UN FI EN SÍ MATEIX
EL JOC ES DESENVOLUPA EN UNA REALITAT FICTÍCIA
TOTS ELS JOCS TENEN UNA LLIMITACIÓ ESPACIAL I TEMPORAL.
EL JOC IMPLICA ACTIVITAT
EL JOC ÉS UNA ACTIVITAT PRÒPIA DE LA INFANCIA
EL JOC ÉS ALGO INNAT
A TRAVÉS DEL JOC EL XIQUET/A MOSTRA EN QUÉ ETAPA EVOLUTIVA ÉS TROBA
EL JOC PERMET AL XIQUET/A AFIRMAR-SE
EL JOC AFAVOREIX EL SEU PROCÈS SOCIALITZADOR
EL JOC CUMPLEIX UNA FUNCIÓ COMPENSADORA DE DESIGUALTATS , INTEGRADORA I
REHABILITADORA
EN EL JOC EL MATERIAL NO ÉS IMPRESCINDIBLE
PAPER DE L’ADULT EN EL JOC: Preparar l’ambient adequat per a que els xiquets/es juguen
Seleccionar materials adequats per al joc
Ensenyar determinats jocs, especialment els tradicionals
Permetre que els xiquets i xiquetes repetisquen els jocs una i altra vegada
Enriquir els jocs dels xiquets i les xiquetes
Reconèixer i valorar els jocs que realitzen els xiquets
Evitar la competència a través del joc
Ajudar a resoldre els conflictes que sorgeixen durant el desenvolupament del joc
Respectar les preferències de cada xiquet/a
No reproduir papers sexistes
Observar el joc dels xiquets/es
Fomentar en les famílies dels xiquets l’interés pel joc i interessar-se pels jocs que realitzen a casa
Components:IVETTE ABAD MONLLOR
SILVIA CASANOVA CALABUIG
AMPARO DOMENECH CUCART
AMPARO GUERRERO CATALÀ
ROSA MARONDA MARONDA
AMPARO POLICARPO ALBERT
Mª JOSÉ REVERT SARRIÓ
