Upload
others
View
4
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
full :1
177 milions de milions de kWh 177.000 TWh
Retornem a l’espai 53.000 TWh
La Terra ABSORBEIX 124.000 TWh
L’ENERGIA MÀXIMA GENERADA PER LA NOSTRA ESPÈCIE AMB ELS COMBUSTIBLES
FÒSSILS I LA FISSIÓ NUCLEAR ES DE 13,7 TWh ES A DIR EL 0,11 PER MIL DE L’ENERGIA SOLAR
ABSORBIDA
PERDUES
ENERGIA ÚTIL EQUIVALENT AL 0,033 PER MIL DE
L’ENERGIA SOLAR
ABSORBIDA
CONGRÉS D’ENERGIES RENOVABLES I SOSTENIBILITAT EN T ERRITORIS INSULARS MENORCA Abril de 2013 Aproximació a un model energètic sostenible Ponent : Eduard Furró i Estany
full :2
Bon dia a totes, bon dia a tots.
En primer lloc vull fer arribar el meu agraïment a l’organització d’aquest congres per haver-me convidat a poder
col·laborar i tractar d’aportar encara que sigui un modestíssim granet de sorra a una de les decisions globals
possiblement de més transcendència que haurem pres sobre el nostre desenvolupament futur.
Estem ja en un punt en el que els greuges mediambientals i el patiment bèl·lic que deriven del model energètic basat
en els combustibles fòssils i l’energia nuclear de fissió no solament posen en perill la nostra qualitat de vida i la dels
nostres ecosistemes si no que a més el seu procés d’exhauriment i el seu grau de perillositat no poden ja garantir el
manteniment futur del nostre desenvolupament.
Així ho han entès els nostres científics, pensadors i també una gran majoria de totes les societats i països fins el punt
que avui ningú que treballi en pro de l’interès general qüestiona ja la necessitat de posar fi a l’actual model energètic
i solament discursos puntuals intenten desvirtuar, disfressar o tractar d’alentir el tema en favor de interessos
econòmics particulars de curt termini.
full :3
Avui ja pràcticament ningú qüestiona que les nostres necessitats energètiques, generades sense gaire mirament,
amb poques o nul·les mesures d’estalvi i condicionades per espirals de consums desfermats molts d’ells
innecessaris o poc raonats.......... dons així i tot .......solament suposen un petit 0,1 per mil de la font d’energia a la
que tots tenim accés a traves de l’aprofitament tecnològic dels potencials de Sol, Vent, Moviment Marí, Biomassa,
desplaçaments hidràulics etc........propis de cada ecosistema i de cada situació geogràfica.
Per tant la qüestió que se’ns planteja, en aquest moment, no és la de si tindrem prou energia neta i renovable per
mantenir el nostre desenvolupament, si no
• com hem d’optimitzar, racionalitzar i gestionar be les nostres demandes......
• com hem d’aprofitar tecnològicament els recursos de que disposem en cada ecosistema.......
• i quin pla estratègic ens cal implementar per efectuar la transició del model actual, a aquest nou model energètic
renovable i de futur sostenible.
full :4
CORBA DE DEMANDA TIPUS
CONSUMS DOMÈSTICS ACTIVITATS I SERVEIS
full :5
En aquest sentit, el repte que presenta qualsevol sistema o model energètic és com acomodar les nostres sol·licituds
temporals d’energia que anomenem “corba de demanda ”, amb la capacitat de generació i distribució d’aquesta
energia que anomenem “corba de generació ”.
En la figura podem veure com evolucionen al llarg del dia les nostres demandes d’energia seguint un patró que
s’ajusta a les nostres costums i cicles d’activitat i descans, amb un mínim de consum al voltant de les 3 a 4 hores de
la matinada i dos punts màxims de consum que es produeixen al voltant de les 12 h del migdia i les 20 hores del
capvespre.
Si ens centrem ara en Menorca, la seva corba de consum no difereix dels models tipus si be la nostra corba de
generació l’haurem d’adaptar als recursos energètics propis de Menorca centrats bàsicament i per ordre de
importància en l’aprofitament directe del Sol, el vent, i la biomassa, seguits d’altres de menor estat actual de
desenvolupament, no per això menyspreables, com el moviment marí i d’altres de menor entitat com la valorització
energètica dels residus ramaders o els olis residuals de l’alimentació etc...
full :6
En aquest sentit cal considerar que així com la radiació Solar directe i la pròpia biomassa les podem transformar en
energia tèrmica per l’escalfament de l’aigua en els usos domèstics, residencials, hotelers, i també industrials, i les
podem emmagatzemar amb facilitat.
Per contra, la captació d’energia Solar fotovoltaica, Eòlica o dels Moviments Marins, no permeten ser
emmagatzemades encara fàcilment en quantitats importants i per tant fan aconsellable ser consumides al màxim
possible en el moment de la seva generació i pràcticament a traves de la seva conversió en energia Elèctrica.
full :7
CORBA TIPUS DE GENERACIO FOTOVOLTAICA
CORBES TIPUS DE GENERACIÓ EÒLICA O MARINA
full :8
Com podem apreciar en la gràfica, les corbes de generació son temporalment diferents de la corba de demanda i en
cada moment, la suma dels valors generats son també completament aleatoris i diferents d’un dia a un altre en
contraposició de la regularitat diària de la nostra demanda.
Això fa que el conjunt aconselli aportar les diferents quantitats d’energia generada a una xarxa comuna per tal que
un element regulador pugui gestionar correctament i en cada moment el balanç energètic entre l’energia sol·licitada i
l’energia generada.
Es a dir........ es fa necessari disposar d’un element regulador capaç d’aportar en cada moment l’energia addicional
corresponent a la diferència entre demanda i generació i per altra banda gestionar l’aprofitament de les quantitats
d’energia que es generin en excés ja sigui en forma de venda a altres xarxes o be procedint a emprar aquesta en
l’obtenció d’un futur combustible net, com per exemple el Hidrogen, que pugui prendre relleu al paper actual dels
combustibles fòssils per convertir-lo posteriorment en un coixí d’energia per equilibrar la demanda.
full :9
UNITATS FAMILIARS Optimització energètica
dels consums
Tèrmics 70%
F. V. Mini Eolic
ENTITATS PUBLIQUE S Optimització energètica dels
consums
Tèrmics 70%
F. V. Mini Eolic
ACTIVITATS PRODUCTIVES Optimització energètica dels
consums
Tèrmics 70%
F. V. Mini Eolic
Biomassa
Interconnexió amb altres xarxes. Gestió excedents - dèficits
ENTITATS GENERADORES - OPERADORES
INVERSIONS PRIVADES I SOCIETATS MIXTES
F. V. Eòlic
F. V. Eòlic Marí.
Tendència a balanç 66%-34%
Tendència a balanç 66% – 34%
Tendència a balanç 66%-34%
TRANSPORT
OLIS VEGETALS DE LA RESTAURACIÓ
G
GAS NATURAL
HIDROGEN 2ª Transició
1ª Transició
Renovables + Excedents ELECTRICITAT
PETROLI
full :10
Si ens fixem en el gràfic podem veure que el sistema no difereix del sistema actual de distribució d’energia a traves
d’una xarxa publica comuna però el que si canvia és l’escenari de captació i generació que aquest cop és
transversalitza a la possible participació de tota la societat.
Per tant, el nou model energètic no es excloent de cap actor o entitat si no que ben al contrari es converteix en un
sistema integrador on tota la societat pot exercir el seu paper i la seva funció dins d’un pla d’acció global.
Analitzem ara quines son a Menorca les possibles funcions que cada actor social ha de poder realitzar i quins valors
màxims recomanables d’energia es podrien aportar a la xarxa, per tal que el sistema podes garantir l’estabilitat i
qualitat en el subministraments, atès la seva possibilitat de interconnexió amb altres xarxes limitada per la capacitat
del seu únic enllaç submarí amb Mallorca.
full :11
100
600
500
400
300
200
700
GWh/any
12 anys 20 anys 5 anys
Estalvi energètic
PETROLI GAS NATURAL HIDROGEN
FOTOVOLTAICA
FOTOTERMIC
300 GWh
155 GWh
10 GWh
125 GWh
100% actual
CO2
SOx
1ª Transició 2ª Transició
25 GWh EOLICA
MINI/ FOTOVOLTAICA - EÒLICA BIOMASSA
10 GWh
10 GWh
full :12
En la figura podem observar com podria ser un possible pla d’accions a 20 anys, que permetria situar a Menorca
com una Illa energèticament neta i sostenible.
El pla es podria dividir en tres etapes :
full :13
La primera etapa de 5 anys de durada podria contemplar les següents accions :
Començar a aplicar mesures d’estalvi energètic com son : La racionalització dels nostres consums - La millora
d’aïllaments – L’ús d’aparells de baix consum – La millora tecnològica dels processos - L’aplicació dels sistemes de
bomba de calor – La racionalització dels enllumenats públics etc.... en definitiva procedir a racionalitzar i reduir la
nostra corba de demanda.
Podríem iniciar:
La instal·lació d’equips Solars, per la producció del 60 al 70% de les necessitats d’aigua calenta domèstica,
residencial i hotelera
L’aprofitament dels residus d’olis vegetals procedents de l’alimentació per incorporar-los com a combustible bio
diesel a l’automoció com per exemple a la maquinària agrícola o els serveis públics.
L’aprofitament energètic dels residus orgànics de la ramaderia
L’aprofitament de la biomassa especialment aplicada als grans consumidors d’aigua calenta i vapor com son les
indústries lleteres i de bugaderia.
I començaríem a preparar la instal·lació dels petits sistemes generadors distribuïts Fotovoltaics i Mini Eòlics,
aprofitant ja els elevats rendiments, especialment per les tipologies dels vents de Menorca, dels aerogeneradors
d’eix vertical així com las instal·lacions dels grans parcs fotovoltaics i eòlics.
Amb aquesta primera etapa podríem aconseguir reduir en més d’un 20% la generació per combustible petroli i per
tant també les seves corresponents emissions de CO2 i Òxids de Sofre.
full :14
A partir d’aquí la companyia Operadora – Generadora GESA podria procedir a fer una primera transició consistent en
la substitució del combustible petroli per combustible GAS NATURAL, aprofitant que els seus propis generadors
actuals son compatibles amb aquests dos tipus de combustible.
I donaríem inici a una segona etapa de 7 anys de durada on es podrien:
Continuar les accions d’estalvi energètic i generació d’energia Solar Tèrmica.
Iniciar les instal·lacions distribuïdes de generació Mini Fotovoltaica i Mini eòlica.
Implementar els grans parcs Fotovoltaics aprofitant l’experiència i el model de rendiment i alta adaptació als
ecosistemes de Menorca dels actuals parcs de Son Solomo i Binisafua.
Modernitzar el parc Eòlic de Milà en base a 6 aerogeneradors de nova generació i un màxim de 25m de pala i
procedir a la instal·lació de tres parcs més de la seva mateixa dimensió en diferents indrets de l’Illa.
Podríem iniciar la reforma dels sistemes d’enllumenat públic per passar a ser alimentats directament i/o compensats
amb energia Solar i Mini – Eòlica.
Podríem iniciar ja amb plenes garanties de servei la conversió del transport al vehicle elèctric i de combustible
Hidrogen.
I podríem començar a estudiar les noves tecnologies emergents per l’ús i obtenció a gran escala del futur vector
energètic combustible net possiblement Hidrogen.
Amb això, al final del període hauríem pogut reduir ja en més d’un 55% la generació actual per combustible fòssil, en
un 75% les actuals emissions de CO2 i hauríem pogut anul·lar completament l’emissió dels Òxids de Sofre.
full :15
La tercera etapa de 8 anys de durada representaria el període de consolidació dels sistemes implementats en les
dues etapes anteriors per situar-nos ja en un balanç net de generació anual renovable al voltant dels 325 GWh
complementats amb un coixí regulador de 300 GWh que permetria a la Operadora – Generadora GESA poder
efectuar una segona transició consistent en la substitució progressiva del combustible Gas Natural per aquest nou
vector combustible, possiblement Hidrogen, obtingut mitjançant l’aprofitament d’excedents energètics i la instal·lació
de nous sistemes generadors renovables que la velocitat meteòrica dels desenvolupaments tecnològics posaran
sens dubte a la nostra disposició al llarg d’aquests propers 12 anys.
..............
Per tant........Assolir un model energètic sostenible per Menorca no és dons cap problema ni de tipus tecnològic ni
tan sols econòmic, atès que el seu retorn financer esta sempre assegurat tant per el propi preu a l’alça dels
combustibles fòssils com per la penalització econòmica del greuge mediambiental i de salut pública que generen la
seva extracció, les seves fuites, el seu transport i les seves posteriors emissions. .......
full :16
Avui per tant l’aprofitament de les fonts renovables és un fet tecnològic provat i sense cap mena de dubte en vers les
avantatges socials i econòmiques que generen i solament cal posar atenció en països capdavanters com Dinamarca
o Alemanya on el seu pla de transició a renovables forma part ja dels llibres Universitaris, o la quantitat de països
que actualment aposten amb més força pel seu creixement en renovables, encapçalats per la pròpia Xina, seguida
per EEUU, Alemanya, India, Reina Unit, Itàlia, Brasil, Canada, Romania o la pròpia nació petroliera Aràbia Saudi que
acaba de posar en marxa la central Termosolar mes gran del mon o el recent incorporat Japó arrel del seu desastre
nuclear de Fukushima.
full :17
EINES PER LA IMPLEMENTACIO D’UN MODEL
ENERGÈTIC NET I SOSTENIBLE
ESTALVI ENERGÈTIC
EQUIPARACIÓ DEL PREU kWh DE GENERACIÓ RENOVABLE AL COST REAL DE GENERACIÓ
FÒSSIL I NUCLEAR
APROVACIÓ ADMINISTRATIVA DEL SISTEMA
D’AUTOGENERACIÓ I FACTURACIÓ PER BALANÇ NET
Fomentar la pedagogia i les auditories energètiques , permet conèixer les situacions i balanços
energètiques actuals i obren importants objectius laborals d’aplicació de mesures i tecnologies de
reducció del consum aplicades a cada cas i situació
Obra oportunitats a ls grups inversors (menorquins i en societats mixtes amb el propi operador GESA) en
parcs fotovoltaics i eòlics, adaptats a les característiques i dimensions de Menorca i per tant a
la generació neta de llocs de treball i de tot tipu s d’economies productives pròpies.
Dona oportunitat a les petites iniciatives i canali tzació d’estalvis socials, complements de pensions ....etc en instal·lacions distribuïdes de generació fotovoltai ca i Mini eòlica. I per tant contribueix a la dinamitzac ió de les economies productives locals i la generació del s
seus corresponents llocs de treball
full :18
Es a dir la transició a energies renovables no és solament un model tecnològicament viable si no que és ja un fet que
una majoria de països amb major o menor celeritat estant implementant, posant les màximes facilitats possibles per
el seu desenvolupament a traves de tres mesures tan simples com,
• Fomentar la pedagogia i ajudar a la implementació de les mesures d’estalvi energètic.
• Equiparar el preu de venda del kWh generat amb font s renovables i el cost de generació real amb
combustibles fòssils o nuclears , (cost més subvencions, dèficits tarifàris i penalit zacions disfressades
amb altres impostos) ajustat sempre a cada emplaçament es a dir ....el que anomenem Regim Especial ajustat a
cada circumstància.
i.....
• L’autorització administrativa del sistema de generació per autoconsum i balanç net de facturació, ajustat a
una capacitat màxima de generació admissible per la xarxa publica.
Com podem seguir en el quadre, solament tres mesures de tanta simplicitat i sentit comú, podrien ser la clau per
poder canalitzar les inversions econòmiques i els propis estalvis energètics a posar en marxa tot un sistema
productiu i de generació de llocs de treball, amb un retorn econòmic garantit i un increment enorme de la pròpia
autoestima social i de les possibilitats de potenciació econòmica sostenible dels valors naturals de Menorca.
full :19
Tindríem dons que preguntar-nos..........quina classe de interessos fan que EN un país com Espanya, amb una
quantitat enorme de recursos energètics renovables, i una despesa enorme de diners en importació i manteniment
dels combustibles fòssils i nuclears, el seus polítics al govern posin impediments al desenvolupament dels sistemes
renovables.
La resposta no la podem atribuir a dificultats tècniques o dubtes de funcionament dels sistemes energètics
renovables o altres “encanteris i martingales apocalíptiques” si no en tot cas, als interessos privats d’uns grups que
intenten defensar les seves errades de inversió econòmica en la continuïtat i sobredimensionat, especialment de les
darreres centrals de cicle combinat, d’un model energètic sense futur, recolzats per la manca de sensibilitat d’alguns
dels nostres representants polítics,.......en l’obediència servil d’alguns d’ells per interès particular...... o be en la seva
obediència sega a consignes de ideologies i interessos econòmics de partit alienes completament als interessos de
futur de les societats a les que representen.
full :20
No obstant, si ens centrem en Menorca, la seva situació, podríem dir que relativament aïllada del gran sistema
energètic peninsular, el seu elevadissim cost actual de generació d’energia i la seva voluntat de Reserva de la
Biosfera, son factors que fan totalment justificable el seu accés a un tractament de Regim Energètic Especial, que
malauradament fins ara els successius equips de govern no han considerat com una eina rellevant de futur.
Però be........tant de bo aquest Congres no quedi en un mer teatre de intencions i obeeixi a la convicció política en la
necessitat d’abandonar antics i obsolets models productius basats en noves especulacions immobiliàries
innecessàries i en inversions públiques en infrastructures sobredimensionades i sense cap mena de possibilitat de
retorn productiu ni laboral ni econòmic sobre la societat menorquina...... per canalitzar els seus esforços polítics,
legislatius i econòmics en defensar per Menorca un regim especial que permeti iniciar urgentment aquest procés de
transició a un nou model energètic que s’ens presenta carregat de il·lusió de futur, ......de possibles inversions
econòmiques privades i publiques transparents i ajustades a les pròpies capacitats i recursos naturals de Menorca,
........de generació sostinguda de llocs de treball per tothom......... i també de noves oportunitats i projectes turístics
d’una Menorca potenciada com a veritable Reserva de la Biosfera i que un cop més en la seva historia, podria
esdevenir.......si així social i políticament ho volem........un punt de referència de progrés al mon i a la Mediterrània.
..................Moltes gràcies a tots.
full :21
full :22