CONTROL DE CÀRREGUES DE CISTERNE S EN UNA ESTACIÓ …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/7/public.pdf · 2011. 9. 2. · El lector d’aquest dispositiu serà molt senzill, només

Departament d’Enginyeria Electrònica Elèctrica i Automàtica

CONTROL DE CÀRREGUES DE CISTERNES EN UNA ESTACIÓ REMOTA

AUTOR: Josep Mª Balagué Forés

DIRECTOR: Nicolau Cañellas Alberich

DATA: Febrer/2001

CONTROL DE CARREGUES DE CISTERNES EN UNA ESTACIÓ REMOTA

INDEX DEL PROJECTE

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

2. MEMÒRIA DE CÀLCUL

3. PLÀNOLS

4. PRESSUPOST

5. PLEC DE CONDICIONS

6. ANNEXES

MEMÒRIA DESCRIPTIVA


1 DE 41

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Pàgina

1.0 Objecte del projecte.............................................................2

1.1 Antecedents..........................................................................4

1.2 Titular...................................................................................5

1.3 Situació.................................................................................6

1.4 Possibles solucions i solució adoptada.................................7

1.5 Descripció general de la solució adoptada..........................11

1.6 Descripció tècnica de l’equip..............................................13

1.7 Distribució exterior de l‘equip............................................33

1.8 Ampliació de l’equip...........................................................34

1.9 Definició de les funcions principals de l’equip...................35



2 DE 41

1.0. OBJECTE DEL PROJECTE

Aquest projecte consisteix en un dissenyar i implementar un equip que controli l’accés

dels usuaris a un pou de propietat privada. Alhora que guarda en memòria dels dades

més significatives de l’operació com, l’hora, el dia, el més i l’any de la càrrega així com

el codi d’identificació de l’usuari i el temps de càrrega.

Aquest equip haurà de gestionar totes les operacions referents al control del pou, de

forma que a l’usuari li resulti molt fàcil la utilització d’aquest equip, així com la

comprensió del seu funcionament.

L’equip ens ha de permetre una identificació dels clients fàcil, ràpida, còmoda i segura.

Alhora aquest sistema d’identificació caldrà que sigui molt fiable, per que no es pugui

accedir al pou sense l’autorització del propietari. També caldrà que pugui treballar en

ambients humits i en la intempèrie, amb condicions desfavorables.

L’identificador haurà de ser sòlid i dur mecànicament, ja que estarà exposat a cops,

temperatures desfavorables i altres factors que puguin el deteriorar total o parcialment.

Aquest equip també haurà de permetre al propietari del pou que pugui disposar de tota

la informació referent a les operacions de càrrega d’aigua en el pou d’una forma senzilla

i ràpida. A més de poder introduir una nova base de dades dels clients, quan cregui

convenient modificar l’anterior, degut a alguna baixa o nova alta.

Per emmagatzemar aquesta informació l’equip haurà de disposar d’una capacitat de

memòria suficient per guardar totes aquestes dades. Haurà de guardar la base de dades

dels clients, per que puguin ser autoritzats cada cop que s’identifiquin al pou. Quan

aquests finalitzin la seva operació de carrega, l’equip haurà de guardar totes les dades

referents a aquesta operació carrega que acaba de finalitzar, de forma que quan o cregui

oportú el propietari, pugui disposar d’aquesta informació.



3 DE 41

Aquest equip no haurà de perdre mai la informació tot i que no hi hagi tensió

d’alimentació, ja sigui de forma accidental o voluntària. Si es perdés la informació el

propietari no podria saber quins clients han anat al seu pou i les carregues efectuades

fins aleshores es perdrien, provocant pèrdues econòmiques a aquest.

En un futur aquest projecte es podria ampliar, millorar o modificar. Es per això que cal

fer un disseny que contempli aquesta possibilitat.

Aquestes possibles solucions o modificacions s’haurien d’estudiar i comprovar que la

seva aplicació resulta viable.

Finalment, podem dir que l’objecte d’aquest projecte es dissenyar i implementar un

prototipus d’equip, que sigui capaç de resoldre satisfactòriament les característiques

esmentades, com són les de controlar l’accés al pou dels usuaris i emmagatzemar la

informació de totes les operacions realitzades i lliurar-la al propietari quan aquest en

vulgui disposar. Tots aquest requisits s’han d’implementar de la forma més senzilla

possible.



4 DE 41

1.1. ANTECEDENTS

L’aigua és un bé escàs en moltes zones, i per tant cal racionalitzar-la d’una forma

adequada, per tal d’evitar que se’n faci un mal ús o es desaprofiti.

Per tant convé que es controli sempre d’una forma fàcil però estricta i especialment a les

èpoques de forta sequera. Amb aquest petit equip tindrem el millor aliat per realitzar

aquesta tasca còmodament i durant les 24 hores del dia, ja que no tant sols controlarà

l’accés al pou si no que podrem saber exactament el consum per client, l’hora en que

aquest client ha fet la càrrega, el mes, el dia i els minuts en que s’ha estat carregant

aigua.

Conscients d’aquest problema, l’objectiu a assolir consisteix en crear un prototipus

d’equip que compleixi tots els requisits anteriorment esmentats de la millor forma

possible.



5 DE 41

1.2. TITULAR

El promotor d’aquest projecte és l’empresa Aigües de ponent amb C.I.F. 2456983267,

empresa que es dedica al manteniment, construcció i restauració de canals i pantans a la

població de Mollerussa (Lleida).



6 DE 41

1.3. SITUACIÓ

Aquest equip estarà muntat al terme municipal Castellnou de Seana (Pla d’Urgell,

Lleida), a l’omplidor d’aigua que té aquesta localitat, que serveix per controlar el

consum d’aigua que els agricultors necessiten per fumigar les seves propietats,

principalment d’arbres fruites, cereals i farratges.

L’omplidor d’aigua es troba ubicat al carrer Camí d’Ivars d’Urgell, darrera de la

benzinera, davant del pavelló polisportiu de la localitat i prop de la bàscula municipal.



7 DE 41

1.4. POSSIBLES SOLUCIONS I SOLUCIÓ ADOPTADA.

Els problemes més significatius que presenta aquest projecte són la identificació de tots

els clients i la forma com transferir la informació sobre les operacions de carrega que

emmagatzema l’equip

El problema de la identificació dels clients, inicialment es va creure que amb un teclat

es podria resoldre. Però es va descartar ja que s’han d’introduir molts números i de

vegades inclus lletres, per tal de que resulti un numero secret segur. Com a

conseqüència d’aquest numero tant complicat, l’usuari en molts casos té problemes per

recordar-lo i si el recorda després es pot equivocar a l’hora d’introduir-lo pel teclat.

Amb el teclat també es dóna la possibilitat de provar un nombre aleatori i que

coincideixi amb un nombre secret.

Un altra proposta va ser l’ús de targetes de banda magnètica que també permetrien una

identificació molt segura. Però degut a la seva fragilitat mecànica, i que el lector amb

les condicions de funcionament a la intempèrie ens pugui donar errors o simplement no

funcionar, no s’ha contemplat aquest solució com la mes adient al nostre problema.

A més el lector d’aquestes targetes també aporta un increment de cost considerable al

projecte, la qual cosa el podria fer de inviable.

Les targetes de banda magnètica es poden duplicar o falsificar amb relativa facilitat.

L’identificador que es va creure mes indicat per aquesta aplicació degut a les seves

excel· lents característiques de solidesa i duresa mecànica, a més de tenir unes

dimensions molt reduï des, i la possibilitat d’accessoris que permeten dur-lo en un clauer

o fins i tot incrustar-lo un anell, va ser el touch.



8 DE 41

Aquest dispositiu s’inserirà en una base de touch que hi haurà a la part frontal de

l’equip, durant uns mil· lisegons, on per mitjà d’un sistema de comunicació d’un fil

permetrà a l’equip llegir el codi d’identificació que duu guardat internament en

memòria ROM.

El lector d’aquest dispositiu serà molt senzill, només està format per quatre dispositius

electrònics d’escàs valor econòmic.

En referència a problema de la transferència d’informació, aquí hi ha un ampli ventall

de possibilitats. Una opció descartada inicialment va ser posar una línia privada de

comunicacions, degut al seu elevat cost.

El lloguer d’una línia telefònica tampoc no s’ha contemplat com una bona alternativa,

degut al seu elevat cost i en molts casos, la impossibilitat de que en un lloc remot hi

hagi una línia d’aquestes característiques, per on transferir les dades. Tampoc és va

considerar una bona solució. A més de suposar una despesa econòmica afegida, per

l’import del lloguer de la línia.

També hi ha la solució d’enviar i rebre dades per mitjà de radiofreqüència, però degut al

seu curt abast i fet d’haver de disposar d’un enllaç directe, sense obstacles per entremig,

ja que si no es perd el senyal o fan falta repetidors, tampoc s’ha cregut oportú escollir

aquesta opció com una solució vàlida, tot i que no comporta cap cost de manteniment ni

de lloguer.

Una altra forma d’enviar i rebre les dades és mitjançant telefonia GSM, que ens

permetria un llarg abast. Però s’ha optat per una solució més econòmica ja que aquesta

també és una forma de comunicació inviable econòmicament, degut ha que s’ha de fer

amb targetes de prepagament i pagar les trucades.



9 DE 41

També es va contemplar la possibilitat de posar una disquetera, on s’emmagatzemaria la

informació referent a la base de dades dels client i la de operacions carregues. Però al

tractar-se d’un dispositiu electromecànic, que aporta menys fiabilitat al equip. Treballar

en condicions molt desfavorables i la complexitat del control i funcionament, no es va

contemplar com la millor solució al problema.

La solució més adient al problema que se’ns planteja, s’ha cregut que és la d’utilitzar

un touch com el que utilitza l’usuari, però aquest duu memòria no volàtil interna que

ens permet llegir o escriure posant el touch en la base que hi ha en la part frontal de

l’equip. I de forma totalment automatitzada l’equip llegeix o escriu la informació, a

aquest dispositiu.

Altres solucions de les que cal fer un petit esment, són la memòria de dades que és de

tipus sèrie i a més no volàtil, del tipus EEPROM. A més també cal dir que la memòria

es comunica per mitjà del bus IIC amb el microcontrolador, la qual cosa fa que aquest

CI ocupi un espai molt reduï t en la placa base.

Pel que fa al rellotge del sistema, que és un CI que també es comunica mitjançant el bus

IIC amb el microcontrolador, s’ha posat una pila auxiliar de Ni-Cd de forma que quan

no tingui tensió d’alimentació, mantingui l’hora, alimentant-se de la pila. Evitant així

que l’usuari a hagi de desplaçar-se al pou i posar el rellotge a hora.

Per evitar que la pila s’esgoti s’ha posat un resistència que fa que es vagi recarregant

que està alimentat a través de la font d’alimentació.

Per que l’equip resulti fàcil de fer funcionar i l’usuari pugui interactuar més amb l’equip

també s’ha posat una petita pantalla de 2 línies de 16 caràcters alfanumèrics cadascuna

que mostra visualment missatges a l’usuari.

També per que l’usuari s’adoni de que l’equip li ha detectat una tecla, aquest enviarà

una senyal acústica molt breu i aguda, per mitjà d’un petit zumbador que es trobarà

ubicat darrera del pannell frontal.



10 DE 41

Finalment per controlar aquest equip s’ha optat per un microcontrolador, degut a les

seves prestacions i accessoris amb els que pot funcionar. En aquest projecte resulta la

millor solució.

Entre varis fabricants de microcontroladors com INTEL, HITACHI, MOTOROLA i

altres s’ha escollit, degut a les seves prestacions, accessoris, i facilitat d’ús, el PIC

16F876 de la firma MICROCHIP.



11 DE 41

1.5. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

La informació que es manipularà en aquest equip sempre es farà per mitjà d’un touch.

Disposarem de tres tipus diferents de touch , el del client, serà el DS1990 que únicament

disposa de memòria ROM, on hi ha guardat el codi d’identificació del client.

Per que el propietari pugui actualitzar la base dels clients s’utilitzarà el touch DS1993,

que disposa d’una memòria ROM per identificar al propietari i també té 4 k bit memòria

no volàtil, que ens servirà per portar la base de dades dels clients, amb una capacitat per

guardar del codis d’identificació de 85 clients.

I l’altre touch que utilitzarem, serà el DS1996 que també l’utilitzarà el propietari, però

en aquest s’hi guardarà la informació de les operacions de càrrega que s’hagin realitzat,

ja que disposa de 64 k bit de memòria no volàtil. On hi emmagatzemarà unes 500

operacions de carrega. A més de disposar de la memòria ROM igual que l’anterior.

El CI de memòria utilitzat per emmagatzemar les dades de l’equip, serà del tipus

EEPROM de 64 k bit amb bus sèrie IIC que ens permetrà guardar la base de dades i tota

la informació de les operacions realitzades, a més de no perdre la informació en cas

d’una fallada en la tensió d’alimentació.

Aquesta memòria ens ocupa un espai molt reduï t en la placa base ja que per escriure i

llegir només necessita dos fils, reduint considerablement el seu tamany, numero de pins

i complexitat de la placa base.

I el PIC16F876 serà el microcontrolador que governarà tot el sistema, ja que disposa de

molts recursos, la qual cosa el fa adient per molts tipus d’aplicacions. Aquest

microcontrolador disposa de 8 k byte de memòria. 368 byte de memòria RAM i 192

byte de memòria EEPROM. També te interfassos sèrie per mitjà dels busos (IIC i

USART), varis temporitzadors interns, conversos A/D, comparador, PWM i altres

aplicacions.



12 DE 41

El rellotge del microconrolador consisteix en un cristall de quars i dos condensadors que

en aquest cas fan oscil· lar el sistema de 8 MHz. Per que es necessita que el

microcontrolador tingui un cicle màquina inferior a 1 us, per que tots els dispositius

puguin funcionar correctament.



13 DE 41

1.6. DESCRIPCIÓ TÈCNICA DE L’EQUIP

1.6.0. DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’EQUIP

L’equip situat prop del pou i de la bomba d’aigua, tindrà un funcionament autònom, i

estarà les 24 hores del dia en funcionament.

L’equip s’alimentarà per mitjà d’una font d’alimentació pròpia. Aquesta estarà

connectada a la línia elèctrica a 220 Volts.

El dispositiu donarà d’una sortida, de 5 Volts quan s’hagin de posar en funcionament la

bomba i de 0 Volts quan hagi aturar. Aquest senyal que haurà de ser amplificat a

posteriori per poder atacar al contactor que actuarà sobre la bomba.

En la part frontal d’aquest autòmat hi ha una pantalla de cristall líquid on es mostraran

els missatges d’estat del procés, d’error o les dades mes significatives del procés.

També tindrà dos polsadors, un de marxa i un de paro.

El de marxa realitza una doble funció ja que quan la bomba es troba en funcionament, si

es torna a prémer les bombes es posen en mode pausa, per si cal aturar les bombes

sense finalitzar el procés per qualsevol imprevist. Tornant a polsar marxa es reengega el

procés de càrrega. Per concloure l’operació polsant paro finalitza el procés de càrrega.

Al pannell frontal també hi ha la base del touch, que és lloc on s’insertarà l’identificador

Quan l’usuari o el propietari es vulguin identificar.

Aquest dispositiu ha de ser un equip robust, senzill i pràctic, per aquesta causa, s’ha

cregut oportú fer una implementació i distribució del pannell frontal molt senzilla, de

forma que resulti molt fàcil entendre el seu funcionament.



14 DE 41

La font d’alimentació d’aquest projecte, s’haurà de situar en un mòdul per separat. Així

s’evitarà possibles paràsits electromagnètics, que poden afectar negativament al

funcionament normal de l’equip. La font d’alimentació, proporcionarà una tensió

adequada, en aquest cas de 5 Volts, correctament filtrada i estabilitzada.

No es contempla la possibilitat de posar un sistema ininterromput d’alimentació a tot

l’equip, ja que quan no hi hagi alimentació per l’autòmat tampoc n’hi haurà per les

bombes, per tant no es podrà carregar aigua.

Només hi haurà un dispositiu amb alimentació ininterrompuda, que serà el rellotge del

sistema, ja que si no cada cop que falli l’alimentació, el propietari hauria d’anar a

programar l’hora. Estarà alimentat per una petita pila de 2.5 Volts de Ni-Cd, suficient

per seguir en funcionament.

Aquest sistema d’alimentació no ininterrompuda es molt senzill i eficaç, com es pot

observar al plànol nº 2.

Aquesta pila quan l’equip estigui ben alimentat, s’anirà recarregant, de manera que no

s’haurà de substituir mai, sempre que no s’hagi deteriorat o fet mal bé.

Tot i la seva simplicitat, aquest dispositiu és una eina molt potent per tal de controlar

amb precisió, totes les operacions que tinguin lloc al pou.



15 DE 41

1.6.1. LA FONT D’ALIMENTACIÓ

La font d’alimentació que alimenta l’equip, transformarà la tensió de 220 Volts AC a 5

Volts DC. Es una font molt senzilla i consta de pocs components. Està formada per un

transformador de 220V a 12V , un pont de diodes per rectificar la tensió, un regulador

de 5 Volts (7805) i dos condensadors per estabilitzar la tensió de sortida.

Figura 1: Esquema elèctric de la font d’alimentació de l’equip



16 DE 41

1.6.2. LES ENTRADES

Aquest equip té dos entrades diferents, una, el touch que inserint-lo en la base del touch

que hi ha a la part frontal de l’equip, permet identificar el client llegint el codi secret

d’una manera fàcil. L’altra dos polsadors, un de marxa i un de paro, que ens serviran per

posar en funcionament i aturar les bombes quan l’usuari ho cregui convenient. També

serviran per canviar l’hora quan el propietari vulgui modificar-la.



17 DE 41

1.6.2.0. L’identificador o touch

Figura 2:Fotografia del touch

Aquest dispositiu permet identificar als usuaris o al propietari en cada accés, a més

permet al propietari introduir la base de dades.

Figura 3:Dimensions del touch



18 DE 41

El touch és un petit dispositiu circular d’uns 17 mil· límetres de diàmetre i 6 mil· límetres

de gruix. Amb un encapsulat metàl· lic d’aspecte molt sòlid i que es comunica amb

l’equip per mitjà d’una base que hi ha a la part frontal de l’equip on s’inserta. Amb un

lleuger contacte d’uns quants mil· lisegons, entre el touch i la base del touch, n’hi ha

prou per transferir les dades.

El touch té dos contactes metàl· lics un en la part inferior i l’altre en la part lateral que

serveixen per comunicar-se. El contacte de la part inferior que es per on es comunicarà

amb el microcontrolador, i l’altre contacte anirà connectat a massa.

La base del touch permetrà comunicar el microcontrolador amb el touch. Aquesta base

té dos contactes metàl· lics que es posen amb contacte amb el touch. Un contacte

metàl· lic es el de massa i l’altre contacte servirà per enviar i rebre les dades.

Figura 4: Dimensions de la base del touch i fotografia

El touch es comunica amb l’equip a través d’una senzilla interfície que permet que

amb un protocol de comunicació de només un fil, realitzar les operacions de lectura i

escriptura tant de la ROM com de la memòria interna no volàtil.



19 DE 41

En aquest projecte s’utilitzen dos models diferents de touch com a entrades. El que

utilitza l’usuari únicament disposa de memòria ROM, on guarda el codi d’identificació

de l’usuari, així com el tipus de família i un codi cíclic redundant (CRC) que serveix per

comprovar mitjançant una operació matemàtica que la lectura efectuada és correcta. El

model de touch és el DS1990.

Per que el propietari pugui introduir els codis dels clients de la base de dades, s’utilitza

el model de touch DS1993, que disposa de memòria ROM com el model anterior, i a

més té 4 Kbit de memòria no volàtil, on hi guarda la base de dades dels clients amb una

capacitat de 85 clients.

El touch és un dispositiu fabricat per la marca DALLAS SEMICONDUCTOR, tot i que

hi ha altres firmes que també el fabriquen.



20 DE 41

1.6.2.1. Els polsadors

Els polsadors permeten interactuar l’usuari amb l’equip, de forma que aquest pugui

posar en funcionament i aturar les bombes quan ho cregui oportú. Aquest teclat es

composa de dues tecles, una de marxa i l’altra de paro.

Els dos polsadors són de membrana i del tipus normalment oberts, incrustats en el

frontal de l’autòmat. Estan connectats a dues resistències de pull-up de 4 k7 Ω, que

donen un tensió de 5 Volts ‘1’ lògic al buffer d’entrada, quan es prem la tecla el buffer

detecta un ‘0’ lògic a la seva entrada, que correspon a una tensió de 0 Volts.

Les entrades aniran connectades a dos biestables interns al microcontrolador, d’on

llegirà el valor de les entrades, evitant així el possibles rebots del teclat.

Aquests polsadors estan connectats al PORTA, més concretament als pins 2 i 3, on hi ha

el de marxa i el de paro respectivament.

Figura 5:Esquema de connexió dels polsadors



21 DE 41

1.6.3. LES SORTIDES

Aquest equip quatre sortides diferents, el touch DS1996, que servirà per guardar tota la

informació respectiva a les càrregues. El senyal que posa en funcionament i atura les

bombes. La pantalla de cristall líquid que ens mostrarà missatges d’estat del procés,

error, o dades significatives. I el zumbador que ens indicarà amb un senyal acústic molt

breu i agut cada cop que s’ha polsat una tecla.



22 DE 41

1.6.3.0. El TOUCH DS1996

El model DS1996 servirà per guardar la informació de les carregues que a més de

disposar de la ROM com els altres models anteriors, també té 64 kbit de memòria no

volàtil. En la memòria no volàtil hi guarda les carregues, amb una capacitat d’unes 500

càrregues, aquesta capacitat permet estar un temps considerable entre lectura i lectura

de la informació de totes les operacions de carrega.

Aquest touch 64 k bit de memòria no volàtil i esta distribuï t en 256 pàgines de 256 byte

cadascuna.

Aquest dispositiu es comunica amb el microcontrolador a través d’un protocol de

comunicacions d’un fil, i té quatre senyals diferents que permeten comunicar-se amb

altres dispositius. Aquests senyals són: reset, escriure un ‘1’, escriure un ‘0’ i llegir un

bit..



23 DE 41

1.6.3.1. Activació de les bombes

El senyal a les bombes serà el pin 5 del PORTA del microcontrolador que s’activarà (5

Volts a la sortida) o es desactivarà (0 Volts a la sortida) quan el client ho indiqui.

Aquest senyal ha de ser amplificat posteriorment per poder atacar al contactor que

posarà en funcionament o aturarà la bomba de l’aigua.

Figura 6:Esquema de connexionat de la senyal a les bombes



24 DE 41

1.6.3.2. Pantalla de cristall líquid

La pantalla de cristall líquid serà de gran ajut per l’usuari per conèixer l’estat del procés

d’una forma visual i poder actuar en conseqüència en cada moment del procés de

càrrega d’aigua.

Figura 7: Pantalla de cristall líquid

Aquest dispositiu està format per un display de 2 línies de 16 caràcters alfanumèrics

cadascuna i un microcontrolador integrat, en aquest cas en concret incorpora el

HD66710 de la marca HITACHI, que permet un control molt pràctic i senzill del

dispositiu

El microcontrolador es comunica a través d’un bus de dades, que pot ser de quatre o

vuit bits, en aquesta aplicació el bus utilitzat és de quatre bits, per reduir a la meitat les

línies ocupades, perdent així velocitat a l’hora de visualitzar els missatges, però resulta

indistingible per la vista humana, ja que l’escala de temps en que treballa es tant petita

que no es detecta ni el parpelleig.



25 DE 41

També té tres línies de control, una permet habilitar la pantalla en mode dada o

comandament, per enviar caràcters o ordres. Una altra habilita i deshabita el dispositiu i

l’ultima serveix per posar el dispositiu en mode lectura o escriptura per enviar caràcters

o comprovar si ha acabat de processar l’ultima operació que li han fet fer. En aquest

projecte aquesta ultima línia de control s’ha posat sempre en mode escriptura de forma

que s’estalvia una línia. Per saber quan ha acabat la pantalla de processar la informació

s’ha introduï t un retard equivalent al temps màxim que indica el fabricant que pot trigar

en processar aquesta operació.

El microcontrolador es comunica amb la pantalla per mitjà del PORTB, que és per on li

envia les dades o les ordres.

També hi ha els terminals de massa i alimentació, a més d’un altre pin que permet

ajustar el contrast, mitjançant un potenciòmetre de 10 kΩ connectat a l’alimentació i a

massa.

Figura 8:Esquema de connexionat de la pantalla



26 DE 41

1.6.3.3. El zumbador

El zumbador és un petit dispositiu que envia un senyal acústic cada cop que el

microcontrolador detecta que s’ha oprés un polsador. Aquest dispositiu

funciona amb una tensió de 5 Volts, i degut al seu baix consum no cal posar buffer de

corrent per que funcioni. El senyal és agut i molt breu i tants sol dura uns 20 ms.

El retard s’ha generat per software, per tal d’estalviar components a la placa base.

Figura 9:Esquema de connexionat del zumbador



27 DE 41

1.6.4. LA PLACA BASE

La placa base és on hi ha tota la circuiteria i els circuits integrats. En aquest projecte les

parts més rellevant d’aquesta placa són tres, de les quals dos són circuits integrats a més

del microcontrolador que s’encarrega de gestionar totes les operacions de l’equip.

El primer CI és la memòria, on s’emmagatzem totes les dades de l’equip, i es

transmeten les dades mitjançat el bus IIC que és de tipus sèrie. La memòria es de tipus

no volàtil i té una capacitat de 64 k bit.

El segon CI és el rellotge del sistema, que per mitjà d’un cristall de quars propi i un

condensador, es capaç de generar l’hora i quan el microcontrolador en vulgui disposar,

només caldrà llegir-la, també mitjançant el bus IIC. A més per mitjà d’un senzill circuit

elèctric i una pila recarregable, aquest dispositiu estarà permanentment alimentat, de

forma que inclus quan l’equip no estigui alimentat per la font d’alimentació, l’hora

continuarà actualitzant-se.

La última part no és un CI, és la interfície que permet comunicar el microcontrolador

amb el touch , que es tracta d’un petit i senzill circuit electrònic, que ens servirà per

llegir o escriure dades del touch. Aquest petit circuit anirà alimentat a 5 Volts.



28 DE 41

1.6.4.0 La memòria

Aquest circuit integrat, emmagatzema tota la informació del sistema de forma segura i

fiable. La memòria és de tipus EEPROM, de forma que inclus quan no està alimentada,

continua mantenint guardada la informació.

La principal avantatge d’aquest circuit integrat és la seva comunicació de dades

mitjançant la interfície IIC de Philips. Tot i que la freqüència del bus de dades de la

memòria, permet dues velocitats de funcionament, a 100 kHz i 400 kHz, en aquesta

aplicació funcionarà a la velocitat més baixa, per què comparteix el bus de dades amb el

rellotge (PCF 8583), que pot funcionar a una velocitat màxima de 100 kHz.

Figura 10: Esquema de connexionat de la memòria



29 DE 41

Les línies de rellotge i de dades hauran d’anar connectades a unes resistències de

2 k2Ω de pull-up tal com recomana el fabricant, si es canvies la freqüència de

funcionament d’aquest bus també haurien de canviar les resistències.

La memòria té una capacitat total de 65536 bits en una distribució de 8 kx8. La

organització interna es de 256 pàgines de 256 bits cadascuna.

Aquest circuit integrat pot funcionar entre 2.5 i 5.5 Volts, però si en comunica amb el

microcontrolador a una freqüència de 100 kHz pot funcionar amb tensions inferiors a

2.5Volts.

També disposa de tres pins que permeten canviar la identificació del dispositiu, de

forma que es poden fer 8 configuracions diferents, permetent que es puguin connectar 8

dispositius iguals en el mateix bus, amb diferents configuracions. Aquesta característica

és útil per posar-li un codi d’identificació diferent del rellotge del sistema, evitant així

que el microcontrolador accedeixi a varis dispositius alhora, fent col· lisionar el bus i

provocar errors de lectura o escriptura.

A més també disposa d’un altre pin que permet habilitar en mode únicament de lectura,

però aquesta prestació no s’ha cregut oportú fer-la servir. Així doncs sempre es podrà

accedir en mode lectura i escriptura. El pin no està connectat enlloc, ja que internament

disposa d’un resistència de pull-down, que l’habilita en mode lectura i escriptura.

Com es pot apreciar en la figura anterior o el plànol nº2 el pin A0 es connectat a Vcc de

forma que té el codi de control es diferent que el del PCF 8583. Si tots els pins A0, A1 i

A2 estiguessin connectats a massa els dos CI respondrien alhora fent col· lisionar el bus.

El CI que s’utilitza en aquest projecte per les prestacions i característiques esmentades

es el 24LC64 de la marca MICROCHIP.



30 DE 41

1.6.4.1 El rellotge del sistema

El rellotge del sistema s’ha implementat mitjançant el circuit integrat que realitza la

funció de rellotge calendari, el IC PCF8583.

La característica més rellevant d’aquest integrat és la comunicació de dades mitjançant

la interfície sèrie IIC de Philips. La interfície IIC és un bus que permet treballar a una

freqüència màxima de 100 kHz.

Aquest bus es troba implementat per hardware en el microcontrolador. La

interconnexió es realitza per mitjà dels pins SCL i SDA del PORTC.

Figura 11:Esquema de connexionat del rellotge del sistema



31 DE 41

Les línies de rellotge i de dades hauran d’anar connectades a unes resistències de

2 k2Ω de pull-up tal com recomana el fabricant, si es canvies la freqüència de

funcionament d’aquest bus també haurien de canviar les resistències.

El clock d’aquest circuit integrat serà un cristall de quars de 32.768 Hz. Aquest

dispositiu funciona a partir de 1 Volt. Estarà alimentat normalment a 5 Volts igual que

la resta del circuit, quan no estigui alimentat per la font d’alimentació, la tensió que li

permetrà segui en funcionament, serà propera als 2 Volts. Superant així el mínim per

funcionar.

Aquest CI portarà una pila auxiliar de 2.4 Volts, per mantenir-lo en funcionament en cas

de fallida en l’alimentació.

La pila subministra l’alimentació al CI quan hi ha una fallida en la tensió. Ho fa de

forma automàtica, a través d’una resistència. A més hi ha un díode, polaritzat en

inversa, no permet que s’alimenti tot el circuit, allargant així el temps de durada de la

pila, ja que el seu consum es reduirà considerablement.

El PCF8583 incorpora funcions de calendari i d’alarma. En la nostra aplicació

únicament utilitzarem les funcions segons, minuts, hores, dies i mesos.

Aquest CI disposa de 240 bytes de memòria RAM que no utilitzarem en aquesta

aplicació.



32 DE 41

1.6.4.2. Interfície de lectura i escriptura del touch

L’interfície que s’utilitza per comunicar el touch amb el microcontrolador és

senzillament un transistor MOSFET de canal N, en aquest cas el 2N7000 i una

resistència de pull-up de 4k7 Ω d’un ¼ de Watt, tal com mostra la figura 12 i 13 , a més

de dos diodes zener, un de 5.6 Volts i l’altre de 12 Volts que protegiran els components

davant d’una pujada de tensió, interferència o anomalia.

La resistència de pull-up tindrà sempre alimentat el touch. Quan el touch condueixi, el

RXD detectarà un ‘0’ lògic i que no condueixi detectarà un ‘1’ lògic.

Figura 12: Esquema de circuit de lectura/escriptura de touch



33 DE 41

Aquest esquema anirà connectat al microcontrolador. La sortida TXD anirà connectada

al pin 0 del PORTA, que estarà configurat com a sortida. El pin RXD anirà connectat al

pin 1 del PORTA i estarà configurat com una entrada.

Figura 13: Esquema de connexionat del circuit de lectura/escriptura del touch



34 DE 41

1.7. DISTRIBUCIÓ EXTERIOR DE L’EQUIP

En aquesta figura es pot veure la distribució de la part frontal de d’equip.

Figura 14: Distribució externa de l’equip

En l’esquema es pot apreciar una distribució molt senzilla i de forma estratègica de

forma que a l’usuari li resulti fàcil de fer-lo funcionar.

En aquesta distribució s’ha posat la pantalla de visualització a la part superior, per que

quan s’estigui manipulant l’equip no s’estigui tapant la pantalla i no es pugui veure els

missatges. La base del touch s’ha posat sota la pantalla, així doncs un cop estigui

identificat l’usuari o el propietari, aquesta zona de l’equip quedarà lliure i només

s’haurà de controlar el procés per mitja dels polsadors ubicats en la part dreta, de forma

que amb un sol dit de la mà dreta es pugui controlar el procés.

A la part de darrera de la caixa de l’equip hi ha el connector de la font d’alimentació

l’equip i també hi ha el connector de la sortida que permetrà connectar al contactor que

farà funcionar la bomba.

Polsadors de marxa i paro

Pantalla Base del touch



35 DE 41

1.8 AMPLIACIÓ DE L’EQUIP

Aquest equip ens permetrà millorar-lo o ampliar-lo en un futur, ja que disposa de

recusos que encara es poden explotar més.

En aquest microcontrolador, la memòria es de 8K byte i en aquest projecte, no s’ha

utilitzat en la seva totalitat, de forma que si es cregués oportú es podrien afegir més

liníes de codi.

Degut a que aquest microcontrolador té la memòria de programa de tipus FLASH, això

ens permet de regrabar-lo centenars de vegades.

Pel port sèrie del microcontrolador (USART), connectat al MAX232, es podria

comunicar amb un PC o inclòs fer funcionar una petita impressora matricial o qualsevol

altre dispositiu o equip que es comuniqui pel port sèrie.

Mitjançant el bus IIC es podrà ampliar la memòria, posar conversor analògic-digital

(A/D), conversors digital –analògic (D/A) , ampliar el nombre d’entrades, posar display

de 4X7 o qualsevol altre dispositiu que pugui funcionar amb aquest bus.

Per tant tot i ser una equip bastant complet i potent, encara ens permet de millorar-lo

molt més.



36 DE 41

1.9. DEFINICIÓ DE LES SUBRUTINES PRINCIPALS DEL

PROGRAMA

En aquest apartat es comentarà breument la funció que realitza cada subrutina

implementada en aquest projecte. Seguidament s’esmentarà el nom de la subrutina i el

comentari d’aquesta.

Inicialitzacions

Aquesta funció inicialitza tots els ports del microcontrolador, segon la funció que

aquests hagin de realitzar.

ini_IIC

Aquesta subrutina configura el mòdul que té implementat internament per hardware el

microcontrolador. Configura els pins SCL i SDA del PORTC per funcionar com a bus

IIC.

ini_lcd

Aquesta subrutina configura el pantalla de forma que pugui funcionar en un bus de

dades de 4 bits, la part alta del bus. Mostri els caràcters en un format de 5x8.I visualitzi

dues línies de text.

hi_ha_touch

Aquesta subrutina envia indefinidament una seqüència de reset al touch, si detecta la

‘presence pulse’ del touch llavors surt d’aquest subrutina i va al menú principal.

escriure_temps

Aquesta subrutina mostra el temps total que les bombes han estat en funcionament,

durant uns segons i després es borra.

bin_ascii_lcd

Aquesta funció ens permet visualitzar directament per pantalla caràcters en binari, ja

que aquest s’encarrega de convertir-los i mostrar-los per pantalla.



37 DE 41

incrementar_temps

Aquesta funció cronometra el temps total que les bombes han estat en funcionament,

amb el suport del timer2 que permet tenir una referència de base de temps, molt precisa

i fiable.

delay_5ms

En aquesta funció com el seu nom indica, es genera un retard de 5 mil· lisegons, a partir

de bucles anidats. Aquesta funció no té cap referència de base de temps. Només es basa

en el temps que es triga a executar un instrucció.

delay1s

Aquesta funció es recolza en l’anterior i fent 200 iteracions a la rutina delay_5ms

permet tenir un retard de 1 segon.

retard

Aquesta subrutina té una base de temps de 2µs generada pel timer2, i ens genera un

retard que és el producte del valor que li passem per l’acumulador, amb la base de

temps. El retard màxim serà de 512 µs, ja per l’acumulador només li podem enviar un

byte.

lcd_e

Aquesta subrutina envia una senyal d’strobe que habilita la pantalla i aquesta llegeix el

buffer d’entrada.

lcd_datos

Aquesta subrutina envia el caràcter ASCII a la pantalla. Primer li envia la part alta del

byte (4 bits de més pes) i seguidament la part baixa (4 bits de menys pes).

lcd_reg

Aquesta subrutina envia el bytes de control a la pantalla. Primer li envia la part alta del

byte(4 bits de més pes) i seguidament la part baixa (4 bits de menys pes).



38 DE 41

reset_touch

Aquest subrutina genera els el cronograma de temps necessari per implementar un reset

al touch, actuant degudament sobre el transistor MOS-FET de canal N que serveix

d’interfície per llegir el touch. Seguidament espera a que aquest li la ‘presence pulse’

que confirma que el reset s’ha fet correctament.

escriure_0

Aquest subrutina genera els el cronograma de temps necessari per implementar

l’escriptura d’un ‘1’ lògic al touch, actuant degudament sobre el transistor MOS-FET

de canal N que serveix d’interfície per llegir el touch.

escriure_1

Aquest subrutina genera els el cronograma de temps necessari per implementar

l’escriptura d’un ‘0’ lògic al touch, actuant degudament sobre el transistor MOS-FET

de canal N que serveix d’interfície per llegir el touch.

llegir_bit

Aquest subrutina genera els el cronograma de temps necessari per implementar lectura

d’un bit del touch, actuant degudament sobre el transistor MOS-FET de canal N que

serveix d’interfície per llegir el touch.

llegir_rom_touch

Aquesta subrutina s’utilitza per llegir la memòria ROM del touch per tal de poder

identificar el client.

escriure_byte

Aquesta subrutina envia un byte al touch, ja sigui per que es guardi en memòria o per

seleccionar les diferents opcions de configuració que té implementades internament el

touch .



39 DE 41

llegir_byte

Aquesta subrutina llegeix un byte del touch.

comprovar_crc

Aquesta subrutina, un cop s’ha llegit la ROM implementa una funció matemàtica que si

el resutat al final d’aquesta es zero, indica que la lectura de la ROM ha estat correcta. Si

no es zero, la lectura ha estat incorrecta.

hi_ha_touch

Aquesta subrutina provoca indefinidament un reset al touch, mentre no detecti una

resposta per part del touch continuarà enviant-li, quan es detecti la presència del touch

entrarà el menú principal.

base_dades

Aquesta subrutina un cop llegit del touch el codi d’identicació de l’usuari , comprova si

aquest figura en la base de dades.

canvi_hora

Aquest subrutina permet d’una manera fàcil canviar l’hora de l’equip.

configurar_touch_llegir

Aquesta subrutina configura el touch per que es pugui llegir tota la memòria de forma

seqüencial.

escriure_touch_escriptura

Aquesta subrutina copia els registres del microcontrolador a la memòria EEPROM de

forma automàtica.

configurar_touch_escriptura

Configura el touch per poder-li escriure un byte en la posició de memòria que li han

passat prèviament.



40 DE 41

zumbador

Aquesta subrutina activa el zumbador genera un petit retard i torna el desactivar



41 DE 41

Castellnou de Seana, 23 febrer 2001

L’enginyer tècnic industrial

MEMÒRIA DE CÀLCUL


1 DE 38

2. MEMÒRIA DE CÀLCUL

pàgina

2.0 Introducció............................................................2

2.1 Càlculs dels algoritmes del software.....................3

2.2 Càlculs dels dispositius de hardware..................36

MEMÒRIA DE CÀLCUL


2 DE 38

2.0 INTRODUCCIÓ

En aquest apartat és faran el càlculs dels dispositius o circuits que hi ha implementats en

aquest projecte. En primer lloc es mostrarà el càlculs dels algoritmes, seguidament , es

faran els càlculs de la capacitat de la memòria.

MEMÒRIA DE CÀLCUL


3 DE 38

2.1 CÀLCULS DELS ALGORITMES DEL SOFTWARE

INICI

INICIALITZAR EL MICROCONTROLADOR

HI HA TOUCH?

LLEGIR TOUCH

ES CLIENT?

LE CTURA DE CÀRREGUES

ENTRAR BASE DE DADES DE

CLIENTS?

MOSTRAR MISSATGE"TOUCH NO VÀLID"

NO

SI

NO

SI

SI

SI

NO

NO

ÉS CLIENT?

LECTURA DE CÀRREGUES?

INTRODUCCIÓ DE CLIENTS?

PROGRAMA PRINCIPAL

PROGRAMA PRINCIPAL

MEMÒRIA DE CÀLCUL


4 DE 38

SUBMENU CLIENT

COMPROVACIÓ DEL CRC

ESTÀ EN LA BASE DE DADES?

MOSTRAR MISSATGE "CLIENT CORRECTE"

AUTORITZACIÓ D'ÚS DELS POLSADORS

INICIALITZACIÓ DEL TIMER

POSAR A ZERO EL TIMER

S'HA POLSAT MARXA?

ENGEGAR EL TIMER

ACTIVAR LES BOMBES

MOSTRAR MISSATGE"BOMBES EN FUNCIONAMENT"

TESTEJAR ELS POLSADORS DE PAUSA I PARO?

ES CLIENT?

DESACTIVAR LES BOMBES

ATURAR EL TIMER

GUARDAR A MEMÒRIA LES DADES

MOSTRAR EL TEMPS TOTAL PER PANTALLA

BORRAR EL TIMER

IMPRESIÓ DEL COMPROVANT

DESACTIVAR LES BOMBES

ATURAR EL TIMER

MOSTRAR MISSATGE"BOMBES ATURADES"

S'HA POLSAT PARO O PAUSA?

TORNAR A L'INICI

PAUSA PARO

PAROPAUSA

MOSTRAR MISSATGE"CLIENT NO VÀLID"

TORNAR A L'INICI

SI

NO

MEMÒRIA DE CÀLCUL


5 DE 38

MENÚ LECTURA DE CÀRREGUES


LLEGIR DADES DE MEMÒRIA

ESCRIURE LES DADES AL TOUCH

HA LLEGIT TOTA LA

MEMÒRIA?

HI HA ERRORS D'ESCRIPTURA?

ESCRIURE MISSATGE"ESCRIPTURA FINALITZADA"

TORNAR A L'INICI

REESCRIURE DE NOU LA POSICIÓ ERRÒNIA DEL TOUCH

ESCRIURE MISSATGE"ERROR DE TRANSFERÈNCIA"

ESCRIPTURA CORRECTA?

NUMERO D'INTENTS

< 3 NO

NO

SI

ESCRIURE MISSATGE"ESCRIVINT AL TOUCH"

LECTURA DE CÀRREGUES

NO

SI

SI

SI

FINAL DE COMPROVACIÓ?

NO

SI

NO

MEMÒRIA DE CÀLCUL


6 DE 38

SUBMENU BASE DE DADES


LLEGIR DADES DEL TOUCH

ESCRIURE DADES A MEMÒRIA

ESCRIURE MISSATGE"TRANSFERINT LES DADES"

HA ACABAT DE LLEGIR EL TOUCH?


ESCRIURE MISSATGE"TRANSFERÈNCIA COMPLETA"

REESCRIURE DE NOU LA POSICIÓ ERRÒNIA DE MEMÒRIA

ESCRIURE MISSATGE"ERROR DE TRANSFERÈNCIA"


NUMERO D'INTENTS

< 3

NO

NO

NO

SI

SI

SI

TORNAR A L'INICI

BASE DE DADES

SI

N

VOLS CANIVAR L'HORA?

NOCANVIAR L'HORA

VOLS INTRODUIR CLIENTS?

SI

TORNAR A L'INICI

NO

SI

MEMÒRIA DE CÀLCUL


7 DE 38

INICIALITZACIÓ DEL MICROCONTROLADOR

INICIALITZAR EL MICROCONTROLADOR

CONFIGURAR PORT A

CONFIGURAR PORT B

CONFIGURAR PORT C

CONFIGURAR TIMER2

CONFIGURAR BUS IIC

CONFIGURAR LA LCD

MEMÒRIA DE CÀLCUL


8 DE 38

INICIALITZACIÓ DEL BUS IIC

ini_IIC

CONFIGURAR EL PINS COM A SORTIDES

CONFIGURAR LA FREQUENCIA DE FUNCIONAMENT

CONFIGURAR ELS PINS 3 I 4 DEL PORTC COM

A BUS IIC

MEMÒRIA DE CÀLCUL


9 DE 38

INICIALITZACIÓ DE LA PANTALLA

INI_LCD

BORRAR LA PANTALLA I POSAR EL CURSOR A

CONFIGURA DEL BUS PER 4 BITS

RETARD 5MS

CONFIGURARLA PANTALLA AMB DOTS

DE 5X8

RETARD 5MS

CONFIGURAR LA PANTALLA AMB 2 LINIIES DE DADES

RETARD DE 10 MS

MEMÒRIA DE CÀLCUL


10 DE 38

SUBRUTINA HI HA TOUCH

HI HA TOUCH?

FER UN RESET

HI HA PRESENCE

PULSE RESET?

NO

SI

MEMÒRIA DE CÀLCUL


11 DE 38

SUBRUTINA QUE BUSCA EN LA BASE DE DADES

LLEGIR BYTE DE BASE DE DADES

SALTAR AL SEGÜENT CLIENT

ES FINAL DE BASE DE DADES?

BYTE=6?

ESTÀ EN LA BASEDE DADES?

BYTE=BYTE+1

BYTE = 0

BYTE LLEGIT=BYTE CLIENTi?

SI

NO

ESCRIURE MISSATGE"CLIENT CORRECTE"

ESCRIURE MISSATGE"CLIENT INCORRECTE"

SI

NO

NO

SI

MEMÒRIA DE CÀLCUL


12 DE 38

SUBRUTINA CANVI D’HORA

VOLS CANVIAR L'ANY?

VOLS CANVIAR EL MES?

VOLS CANVIAR EL DIA?

VOLS CANVIAR L'HORA?

VOLS CANVIAR ELS MINUTS?

ESCRIURE MISSATGEMENU DE CANVI DE DATA

CANVIAR ANY

CANVIAR MES

CANVIAR DIA

CANVIAR HORA

CANVIAR MINUTS

SI

NO

NO

NO

SI

SI

SI

NO

SI

NO

CANVI D'HORA

SI=MARXANO=PARO

MEMÒRIA DE CÀLCUL


13 DE 38

SUBRUTINES CANVIAR ANY, DIA, MES

ESCRIURE MISSATGE "L'ANY ACTUAL ES:"

VOLS SORTIR?INCREMENTAR EL

VALOR EL REGISTRE

CANVIAR L'ANY

SI

NO

ESCRIURE MISSATGE "EL MES ACTUAL ES:"


VALOR EL REGISTRE

CANVIAR EL MES

SI

NO

ESCRIURE MISSATGE "EL DIA ACTUAL ES:"


VALOR EL REGISTRE

CANVIAR EL DIA

SI

NO

MEMÒRIA DE CÀLCUL


14 DE 38

SUBRUTINES CANVIAR HORA, MINUTS

ESCRIURE MISSATGE "L'ANY ACTUAL ES:"


VALOR EL REGISTRE

CANVIAR L'HORA

SI

NO

ESCRIURE MISSATGE "EL MINUT ACTUAL ES:"


VALOR EL REGISTRE

CANVIAR ELS MINUTS

SI

NO

MEMÒRIA DE CÀLCUL


15 DE 38

SUBRUTINA CONFIGURAR_TOUCH_LLEGIR

FER UN RESET AL TOUCH

ENVIAR UN BYTE (CC) PER SORTIR DE LA ROM

ENVIAR UN BYTE (FO) PER LLEGIR LA MEMÒRIA

CONFIGURAR TOUCH LLEGIR

MEMÒRIA DE CÀLCUL


16 DE 38

SUBRUTINA ESCRIURE PAGINA EEPROM

enviar byte control el mode escritura (10100010)

enviar posició el byte de mes pes de la posició de memòriaen mode

escriptura

enviar la dada que es vulgui guardar en memòria

enviar el byte de menys pes de la posició de memòriaen mode

escriptura

HA ESCRIT 32 BYTES? NO

SI

ESCRIURE PAGINA EEPROM

MEMÒRIA DE CÀLCUL


17 DE 38

SUBRUTINA CONFIGURAR TOUCH ESCRIPTURA

PROVOCA UN RESET AL TOUCH

ENVIAR UN BYTE(CC) PER SORTIR DE LA ROM

ENVIA UN BYTE PER HABILITAR EL TOUCH PER ESCRIURE A

L'SCRATCHPAD (F0)

ENVIAR EL BYTE DE MÉS DE LA POSICIÓ DE MEMÒRIA

ENVIAR EL BYTE DE MENYS DE LA POSICIÓ DE

CONFIGURAR TOUCH LLEGIR

COMPROVA ELS FLAGS AA, OF PF PER TAL D'ECIAT ALGUN

POSSIBLE ERROR AL ESCRIURE

MEMÒRIA DE CÀLCUL


18 DE 38

SUBRUTINA DE ZUMBADOR

ACTIVAR EL ZUMBADOR

RETARD D'UNS 20 MS

DESACTIVAR EL ZUMBADOR

ZUMBADOR

MEMÒRIA DE CÀLCUL


19 DE 38

SUBRUTINA ESCRIURE HORA

ESCRIURE HORA

ESCRIURE ' :'

ESCRIURE

ESCRIURE MINUTS

ESCRIURE ':'

ESCRIURE SEGONS

ESCRIURE HORA

MEMÒRIA DE CÀLCUL


20 DE 38

SUBRUTINA QUE MOSTRA CARACTERS EN BINARI PER

PANTALLA

BIN_ASCII_LCD

CONVERTIR DE BINARI A BCD

CONVERTIR BCD A ASCII

LLEGIR EL CARACTER

VISUALITZAR ELS 2 CARACTERS

MEMÒRIA DE CÀLCUL


21 DE 38

AQUESTA SUBRUTINA COMPTA EL TEMPS DE CARREGA

INCREMENTAR TEMPS

INCREMENTAR MILISEGONS

INCREMENTAR SEGONS

INCREMENTAR MINUTS

INCREMENTAR HORES

RECARREGAR EL TIMER2

MEMÒRIA DE CÀLCUL


22 DE 38

SUBRUTINA DE RETARD DE 5 MIL· LISEGONS

CARREGA EL BUCLE INTERN

S'HA DESBORDAT EL COMPTADOR1

DELAY_5MS

NO

SI

CARREGA EL BUCLE EXTERN

S'HA DESBORDAT EL COMPTADOR2 NO

SI

NO

MEMÒRIA DE CÀLCUL


23 DE 38

SUBRUTINA DE RETARD DE UN SEGON

Nº ITERACIONS=100

DELAY_5MS

DELAY_5MS

ITERACIONS=100? NO

SI

DELAY1S

MEMÒRIA DE CÀLCUL


24 DE 38

SUBRUTINA DE RETARD ENTRE 2 uS I 512uS

CARREGA EL TIMER

S'HA DESBORDAT EL TIMER2?

BORRA EL FLAG DEL TIMER2

RETARD

NO

SI

MEMÒRIA DE CÀLCUL


25 DE 38

SUBRUTINA QUE HABILITA LA LCD

ACTIVAR L'HABILITACIÓ

DE LA LCD

RETARD D'UNS 0.5 US

DESACTIVAR L'HABILITACIÓ DE LA

LCD

LCD_E

MEMÒRIA DE CÀLCUL


26 DE 38

SUBRUTINA QUE ENVIA UN CARÀCTER A LA PANTALLA

LCD_DATOS

GUARDAR EL CARACTER

ACTIVA EL MODE DADA

ENVIA LA PART ALTA DE BYTE

ENVIA UN STROBE

ENVIA LA PART BAIXA DEL BYTE

ENVIA UN STROBE

MEMÒRIA DE CÀLCUL


27 DE 38

SUBRUTINA QUE ENVIA UNA ORDRE A LA PANTALLA

LCD_REG

GUARDAR EL CARACTER

ACTIVA EL MODE COMANDAMENT

ENVIA LA PART ALTA DE BYTE

ENVIA UN STROBE

ENVIA LA PART BAIXA DEL BYTE

ENVIA UN STROBE

MEMÒRIA DE CÀLCUL


28 DE 38

SUBRUTINA QUE PROVOCA UN RESET AL TOUCH EN MODE

‘REGULAR SPEED’

POSAR A '1' EL BIT DE TX

RETARD DE 500 us

POSAR A '0'EL BIT DE TX

RETARD DE 140 us

PRESENCE PULSE EN RX

ESCRIURE UN '1'

HAN PASSAT 340 us

ESCRIURE UN '0'

NO

SI

NOSI

RESET

MEMÒRIA DE CÀLCUL


29 DE 38

SUBRUTINA QUE ESCRIU UN ‘1’ AL TOUCH EN MODE

‘REGULAR SPEED’

POSAT EL BIT DE TX A '1'

RETARD DE 10 us

POSAR EL BIT DE TX A '0'

RETARD DE 110 us

ESCRIURE_1

MEMÒRIA DE CÀLCUL


30 DE 38


‘REGULAR SPEED’


RETARD DE 120 us


RETARD DE 10 us

ESCRIURE_0

MEMÒRIA DE CÀLCUL


31 DE 38

SUBRUTINA QUE LLEGEIX AL TOUCH EN MODE

‘REGULAR SPEED’


RETARD DE 1 us


RETARD DE 10 us

RX=1 ?

HA LLEGIT UN '1' HA LLEGIT

UN '0'

NOSI

LLEGIR_BIT

MEMÒRIA DE CÀLCUL


32 DE 38

SUBRUTINA QUE PROVOCA UN RESET AL TOUCH EN MODE

‘OVERDRIVE SPEED’


RETARD DE 60 us


RETARD DE 4 us

PRESENCE PULSE EN RX

ESCRIURE UN '1'

HAN PASSAT 45 us

ESCRIURE UN '0'

SI

NOSI

NO

RESET OD

MEMÒRIA DE CÀLCUL


33 DE 38




RETARD DE 1 us


RETARD DE 18 us

ESCRIURE1_OD

MEMÒRIA DE CÀLCUL


34 DE 38




RETARD DE 16 us


RETARD DE 2 us

ESCRIURE0_OD

MEMÒRIA DE CÀLCUL


35 DE 38

SUBRUTINA QUE LLEGEIX AL TOUCH EN MODE



RETARD DE 0.5 us


RETARD DE 1 us

RX=1 ?

HA LLEGIT UN '1' HA LLEGIT

UN '0'

NOSI

LLEGIR_BIT_OD

MEMÒRIA DE CÀLCUL


36 DE 38

2.2 CÀLCULS DELS DISPOSITIUS DEL HARDWARE

En aquest apartat es calcularà la capacitat necessària de memòria externa al

microcontrolador que s’ha de posar.

Degut a les característiques i ubicació, normalment en ambients rurals o la població no

és molt important, s’ha partit amb una base de 85 clients, que per altra banda és la

capacitat màxima que pot emmagatzemar el touch DS1993.

Així aquesta base de dades dels clients en ocuparà:

6 bytes/client * 85 clients = 510 byte

Per tant, si es vol una autonomia considerable, entre lectura i lectura de carregues, la

base de dades de les operacions de càrrega hauria de ser àmplia.

En aquest cas la base de dades de les carregues és d’aproximadament unes 500

operacions. Suficient per estar un temps raonable entre lectura i lectura.

La memòria que s’ha escollit es de 65536 bit (8192 byte), dels quals 510 ja están

ocupats per la base de dades.

La memòria que ens queda és de:

8.192 byte -510 byte = 7.682 byte

MEMÒRIA DE CÀLCUL


37 DE 38

Cada operació de càrrega ocupa 15 byte tal com es mostra continuació:

Dia Mes Any Hora Min Seg Cod0 Cod1 Cod2 Cod3 Cod4 Cod5 Hora Min Seg

Els primers sis byte corresponen a la data (dia, mes, any, hora, minuts i segons) en que

s’ha fet aquesta operació de càrrega.

Els altres 6 byte corresponen al codi d’identificació del client, que coincidirà amb que

que porta la ROM del touch d’aquest client.

Els altres tres byte els guardaran el temps total que ha estat l’operari carregant aigua del

pou.

Per tant es pot calcular la capacitat exacta d’operacions de càrrega màxima que pot

guardar la memòria.

Si es disposa de 7.682 byte lliures i cada client ocupa 15 byte, tenim que:

7.682 byte lliure/15 byte client = 512 càrregues

La memòria quedarà distribuïda de la següent manera:

Figura 2: Distribució interna de la memòria

Base de dades dels clients

(512 byte) Base de dades de les operacions de càrrega

(7,68 k byte)

MEMÒRIA DE CÀLCUL


38 DE 38


L’enginyer tècnic indústrial

PLÀNOLS


1 DE 5

3. PLÀNOLS

Pàgina

3.0 Introducció..........................................................................2

3.1 Plànol Nº 1(Font d’alimentació).........................................3

3.2 Plànol Nº 2(Placa base)......................................................4

PLÀNOLS


2 DE 5

3.0 INTRODUCCIÓ: En aquest apartat s’inclouen els esquemes de les dues plaques del projecte. El primer

plànol correspon a l’esquema elèctric de la font d’alimentació i el plànol Nº2 pertany a

la placa base de l’equip.

PLÀNOLS


5 DE 5



PRESSUPOST


1 DE 14

4. PRESSUPOST

Pàgina

4.0 Introducció........................................................................2

4.1 Mesures..............................................................................3

4.1.1 Placa base

4.1.2 Xassís

4.1.3 Font d’alimentació

4.2 Preus unitaris.....................................................................6

4.3 Pressupostos.......................................................................8

4.3.1 Placa base

4.3.2 Xassís


4.4 Muntatge.........................................................................12

4.5 Resum dels pressupostos................................................13

PRESSUPOST


2 DE 14

4.0. INTRODUCCIÓ

En aquest apartat es detallarà el nombre de component que formen la placa base, el

xassís i la font d’alimentació, així com el preu unitari de cadascun d’aquests

components. Finalment es mostrarà l’import total del equip incloent-hi el cost de mà

d’obra de muntatge.

PRESSUPOST


3 DE 14

4.1 MESURES

4.1.1 Placa base

NUMERO NOM DEL

COMPONENT

DESCRIPCIÓ UNITATS

1 PIC MICROCONTROLADOR 1

2 24LC64 MEMORIA 1

3 RTC PCF 8583 1

4 CRISTALL1 CRISTALL DE 8M Hz 1

5 CRISTALL2 CRISTALL DE 32765 Hz 1

6 T1,T2 TRANSITOR MOS-FET 2N7000 2

8 R1, R2, R3,

R7, R8

RESISTÈNCIA DE 4 k7 Ω 5

9 R7 RESISTÈNCIA DE 1 k Ω 1

10 R4, R5 RESISTÈNCIA DE 2 k2 Ω 2

11 P1 POTENCIÒMETRE DE 10 k Ω 1

12 C1, C2 CONDENSADOR DE 22 pF 1

13 C3 CONDENSADOR DE 10 pF 1

14 ZENER1 DIODE ZENER DE 12 V 1N5242 1

15 ZENER2 DIODE ZENER DE 5.6 V 1N5232 1

16 DIODE1 DIODE 1N4001 1

17 BATTERY PILA DE Ni-Cd de 2.5 V 1

18 PLACA PERFORADA DE 90x60 1

PRESSUPOST


4 DE 14

4.1.2 Xassís

NUMERO NOM DEL

COMPONENT

DESCRIPCIÓ

UNITATS

19 CON1,CON2 CONECTOR DE 2 PINS 2

20 PARO, MARXA POLSADOR QUADRAT 1

21 BASE BASE DE TOUCH 1

22 ZUMBADOR ZUMBADOR 1

23 PANTALLA DE 2X16 1

24 XASSIS AMB PANELL ALUMINI 1

25 CARGOLS MASCLE 4

26 CARGOLS MASCLE M3 4

27 FEMELLES M3 4

PRESSUPOST


5 DE 14

4.1.3 La font d’alimentació

NUMERO NOM DEL

COMPONENT

DESCRIPCIÓ

UNITATS

28 T1 TRANSFORMADOR DE 220 V A 12V 1

29 D1 PONT DE DIODES CR0127 1

30 U5 REGULADOR DE 5V 7805 1

31 C4 CONDENSADOR DE 470 uF 1

32 C5 CONDENSADOR DE 100 uF 1

33 FUSE FUSIBLE DE 0.5 AMPERS 1

34 PLACA PERFORADA DE 90X60 1

35 CONNECTOR DE 2 PINS 1

PRESSUPOST


6 DE 14

4.2. PREUS UNITARIS

PREU Nº NOM DEL

COMPONENT

DESCRIPCIÓ UNITATS

PESSETES EUROS

1 PIC MICROCONTROLADOR 1 1.972 11.85

2 24LC64 MEMORIA 1 621 9.35

3 RTC PCF 8583 1 540 3.25

4 CRISTALL1 CRISTALL DE 8M Hz 1 105 0.63

5 CRISTALL2 CRISTALL DE 32765 Hz 1 115 0.70

6 T1,T2 TRANSISTOR MOS-FET

2N7000

2 15 0.1

8 R1, R2, R3,

R7, R8

RESISTÈNCIA DE 4 k7 Ω 5 5 0.03

9 R7 RESISTÈNCIA DE 1 k Ω 1 5 0.03

10 R4, R5 RESISTÈNCIA DE 2 k2 Ω 2 5 0.03

11 P1 POTENCIÒMETRE DE 10

k Ω

1 240 1.44

12 C1, C2 CONDENSADOR DE 22

pF

1 29 0.17

13 C3 CONDENSADOR DE 10

pF

1 25 0.15

14 ZENER1 DIODE ZENER DE 12 V

1N5242

1 47 0.28

15 ZENER2 DIODE ZENER DE 5.6 V

1N5232

1 45 0.27

16 DIODE1 DIODE 1N4001 1 35 0.21

17 BATTERY PILA DE Ni-Cd de 2.5 V 1 745 4.47

18 PLABA PERFORADA DE

90x60

1 270 1.6

19 CON1,CON2 CONECTOR DE 2 PINS 2 65 0.39

PRESSUPOST


7 DE 14

PREU Nº NOM DEL

COMPONENT

DESCRIPCIÓ UNITATS

PESSETES EUROS

20 PARO,

MARXA

POLSADOR

QUADRAT

2 230 1.38

21 BASE BASE DE TOUCH 1 350 2.1

22 ZUMBADOR ZUMBADOR 1 320 1.9

23 PANTALLA DE 2X16 1 1900 11.42

24 XASSIS AMB PANELL

ALUMINI

1 1350 8.11

25 CARGOLS MASCLE 4 5 0.03

26 CARGOLS MASCLE

M3

4 7 0.04

27 FEMELLES M3 4 7 0.04

28 T1 TRANSFORMADOR

DE 220 V A 12V

1 1550 9.31

29 D1 PONT DE DIODES

CR0127

1 280 1.68

30 U5 REGULADOR DE 5V

7805

1 90 0.54

31 C4 CONDENSADOR DE

470 uF

1 41 0.25

32 C5 CONDENSADOR DE

100 uF

1 35 0.21

33 FUSE FUSIBLE DE 0.5

AMPERS

1 15 0.1

34 PLACA PERFORADA

DE 60X60

1 250 1.5

35 CONNECTOR

REGLETA DE 2 PINS

1 85 0.51

PRESSUPOST


8 DE 14

4.3 PRESSUPOSTOS

4.3.1 Placa base

PREU IMPORT Nº DESCRIPCIÓ U.

PESSETES EUROS PESSETES EUROS

1 MICROCONTROLADOR 1 1.972 11.85 1.972 11.85

2 MEMORIA 1 621 9.35 621 9.35

3 PCF 8583 1 540 3.25 540 3.25

4 CRISTALL DE 8 M Hz 1 105 0.63 105 0.63

5 CRISTALL DE 32765 Hz 1 115 0.70 115 0.70

6 TRANSISTOR MOSFET

2N7000

2 15 0.1 30 0.2

8 RESISTÈNCIA

DE 4 k7 Ω

5 5 0.03 25 0.15

9 RESISTÈNCIA DE 1 k Ω 1 5 0.03 5 0.03

10 RESISTÈNCIA DE

2 k2 Ω

2 5 0.03 10 0.06

11 POTENCIÒMETRE

DE 10 k Ω

1 240 1.44 240 1.44

12 CONDENSADOR

DE 22 pF

2 29 0.17 48 0.34

13 CONDENSADOR

DE 10 pF

1 25 0.15 25 0.15

14 DIODE ZENER DE 12 V

1N5242

1 47 0.28 47 0.28

15 DIODE ZENER DE 5.6 V

1N5232

1 45 0.27 45 0.27

16 DIODE 1N4001 1 35 0.21 35 0.21

PRESSUPOST


9 DE 14

El pressupost de la placa base és de QUATRE MIL VUIT-CENTES

SETANTA-VUIT PESSETES (VINT-I-NOU EUROS AMB TRENTA-

DOS CÈNTIMS)

17 PILA DE Ni-Cd de 2.5 V 1 745 4.47 745 4.47

18 PLACA PERFORADA

DE 90x60

1 270 1.6 270 1.6

L’IMPORT TOTAL DE LA PLACA BASE ÉS 4878 29.32

PRESSUPOST


10 DE 14

4.3.2 Xassís

El pressupost total del xassís és de QUATRE MIL QUATRE-CENTES SIS

PESSETES (VINT-I-SIS EUROS AMB CINC CÈNTIMS)

PREU IMPORT Nº DESCRIPCIÓ

U.


19 POLSADOR QUADRAT 1 230 1.38 230 1.38

20 BASE DE TOUCH 1 350 2.1 350 2.10

21 ZUMBADOR 1 320 1.9 320 1.90

22 PANTALLA DE 2X16 1 1900 11.42 1900 11.42

23 XASSIS AMB PANELL

ALUMINI

1 1350 8.11 1350 8.11

24 CARGOLS MASCLE 4 5 0.03 20 0.12

25 CARGOLS MASCLE M3 4 7 0.04 28 0.16

26 FEMELLES M3 4 7 0.04 28 0.16

IMPORT TOTAL DEL XASSíS 4.406 26.50

PRESSUPOST


11 DE 14


El pressupost total de la font d’alimentació és de DOS MIL TRES-

CENTES QUARANTA-SIS PESSETES (CATORZE EUROS AMB UN

CÈNTIM)

PREU IMPORT Nº DESCRIPCIÓ

U.


27 TRANSFORMADOR DE

220 V A 12V

1 1550 9.31 1550 9.31

28 PONT DE DIODES CR0127 1 280 1.68 280 1.68

29 REGULADOR DE 5V 7805 1 90 0.54 90 0.54

30 CONDENSADOR DE 470 uF 1 41 0.25 41 0.25

31 CONDENSADOR DE 100 uF 1 35 0.21 35 0.21

32 FUSIBLE DE 0.5 AMPERS 1 15 0.1 15 0.1

33 PLACA PERFORADA DE

60X60

1 250 1.5 250 1.5

34 CONNECTOR DE 2 PINS 1 85 0.51 85 0.51

IMPORT TOTAL DE LA FONT D’ALIMENTACIÓ 2346 14.1

PRESSUPOST


12 DE 14

4.4 Muntatge

PREU PART PART

PESSETES EUROS

PLACA BASE 15.200 91.35

XASSÍS 6.300 37.9

FONT D’ALIMENTACIÓ 1.300 7.81

IMPORT TOTAL 22.800 137

El pressupost total del muntatge és de VINT-I-DUES MIL VUIT-CENTES

PESSETES (CENT TRENTA-SET EUROS)

PRESSUPOST


13 DE 14

4.5 RESUM DELS PRESSUPOSTOS

PESSETES EUROS

§ Suma del pressupost total de l’equip 34.400 207

§ Suma 16 % I.V.A. 5504 33.1

§ Imprevistos 5 % 1720 10.3

§ TOTAL PRESSUPOST 41.624 250.2

El present pressupost ascendeix la quantitat de QUARANTA-UNA MIL

SIS-CENTS VINT-I-QUATRE PESSETES (DOS-CENTS CINQUANTA

EUROS AMB 2 CÈNTIMS).

PREU PRESSUPOST 16 % I.V.A. PART


PLACA 4878 29.32 780 4.7

XASSíS 4.406 26.50 705 4.24

FONT D’ALIMENTACIÓ 2346 14.1 375 2.26

MUNTATGE 22.800 137 3648 21.92

IMPORT TOTAL 34400 207 5504 33.1

PRESSUPOST


14 DE 14



PLEC DE CONDICIONS


1 DE 18

5. PLEC DE CONDICIONS

pàgina

5.1. Condicions generals................................................................3 5.1.1. Descripció 5.1.2. Execució 5.1.3. Recepció 5.1.4. Responsabilitat 5.1.5. Modificacions 5.1.6. Manteniment

5.1.7. Supervisió 5.1.8. Transport 5.1.9. Anul· lació del contracte

5.2. Condicions tècniques..............................................................6 5.2.1. Generalitats 5.2.2. Normativa aplicada

5.2.3. Utilització 5.2.4. Valors límits 5.2.5. Circuits integrats 5.2.6. Transistors i diodes 5.2.7. Resistències 5.2.8. Condensadors 5.2.9. Circuits impresos 5.2.10. Muntatge i cablejat intern 5.2.11. Alimentació del muntatge

PLEC DE CONDICIONS


2 DE 18

pàgina 5.3. Condicions facultatives.........................................................10

5.3.1. Generalitats 5.3.2. Direcció 5.3.3. Realització 5.3.4. Materials 5.3.5 Construcció

5.4. Condicions econòmiques......................................................13

5.4.1. Medicions 5.4.2. Preus unitaris 5.4.3. Pagaments 5.4.4. Multes 5.4.5. Revisió de preus

5.5. Condicions administratives...................................................16 5.5.1. Adjudicació i contractes 5.5.2. Lliurament del projecte

PLEC DE CONDICIONS


3 DE 18

5.1.Condicions generals

5.1.1 Descripció

La disposició d’aquest muntatge és la necessària i suficient per la realització d’un

sistema electrònic.

5.1.2 Execució

Primerament s’adjudicarà l’obra segons les condicions que s’indiquin; després

l’empresa adjudicatària, guiant-se per aquest projecte realitzarà l’execució de l’obra.

En cas que es cregui convenient efectuar algun canvi, l’empresa es posarà en contacte

amb l’autor del projecte i arribaran a un acord per escrit per realitzar el canvi o

modificació oportuns.

5.1.3. Recepció

La finalització del muntatge i lliurament del sistema haurà d’efectuar-se en un termini

de 20 dies a partir de la data d’adjudicació de l’obra.

Es tindrà en compte la possible modificació de la data per imprevistos, falta de material,

etc...

5.1.4. Responsabilitat

El constructor o l’empresa adjudicatària és l’únic responsable de l’execució del

projecte, el qual s’ha compromès per lliure voluntat, sense tenir dret a la indemnització

per l’increment de preus de les diferents unitats, ni per maniobres errònies que es

cometin durant la seva realització.

PLEC DE CONDICIONS


4 DE 18

L’administració presenta, doncs, un paper passiu limitant-se a acceptar l’oferta que se li

ha fet i ha d’atendre’s a aquesta, com perfectament meditada i responsabilitzada, per ser

complida en seriositat i absoluta fe.

L’adjudicat és responsable també davant els tribunals dels accidents que per

inexperiència, negligència o desig immoderat de lucre sobrevinguin, així com possibles

incompliments de les disposicions legals vigents.

5.1.5. Modificacions

Si l’empresa adjudicatària desitja per la seva banda realitzar alguna modificació, no

bàsica, haurà de donar-la a conèixer per escrit al departament corresponent i al

d’adquisició de la firma.

Si es considera raonable i s’accepta, serà firmada per escrit, així com les noves

condicions econòmiques que mútuament s’acceptin.

Si tot l’anterior no es realitza tal com s’ha especificat, no s’acceptarà cap modificació.

Si per decisió de la direcció de l’Oficina Tècnica s’introduï ssin millores, pressupostos

addicionals o reformes d’adjudicatari, queda obligat a executar-ho amb la baixa

corresponents aconseguida a la baixa adjudicació.

5.1.6 Manteniment

Es donarà opció a l’executant, al seu dia i a través d’un contracte a banda, a la

conservació i manteniment de l’equip. També tindrà preferència a les obres d’ampliació

que al futur puguin produir-se.

PLEC DE CONDICIONS


5 DE 18

5.1.7. Supervisió

La firma es reserva el dret a supervisar i controlar la marxa de l’equip, tant al període de

fabricació com al muntatge, a través dels seus tècnics que en tot moment tindran accés

lliure a les dependències i plànols, i estaran a més facultats per refusar en qualsevol

moment determinats materials i suggerir la utilització d’altres de similars.

5.1.8 Transport

Les despeses de transport, embalatges i assegurances dels equip, fins als punts de destí,

aniran a càrrec de l’empresa adjudicatària.

5.1.9. Anul·lació del contracte

L’anul· lació del contracte només podrà ser portada a terme per alguna de les causes

següents:

- Mort o incapacitació del contractista

- Fallida de l’empresa contractista

- Modificació del projecte per una alteració de menys d’un 25 % del valor contractat.

- Modificació del volum de l’obra en més d’un 40 %

- El no compliment de les dades per part del contractista

- La suspensió durant 2 mesos de les obres ja començades

- Abandonament de l’obra sense causa justificada

PLEC DE CONDICIONS


6 DE 18

5.2. Condicions tècniques

5.2.1. Generalitats

Les característiques tècniques seran, mitjançant mutu acord, rectificades en cas de

necessitat imperiosa. De no ser així, compliran les condicions elèctriques i de

paràmetres senyalats en aquest document, així com també les condicions de seguretat

senyalades.

5.2.2. Normativa aplicada

Per la fabricació i instal· lació dels sistema dissenyat en aquest projecte és tindran en

compte les normes que estableixen els fabricants dels vehicles per la instal· lació

d’aparells electrònics a l’interior d’aquests.

5.2.3. Utilització

Si algun cop alguna operació no consta al quadre de característiques de l’equip

electrònic, haurà de posar-se una especial atenció al disseny del circuit per evitar tota

sobrecàrrega, deguda a condicions desfavorables de funcionament.

No s’han d’utilitzar dispositius electrònics en circumstancies en què es puguin donar

situacions de funcionament no controlades pel fabricant.

5.2.4. Valors límits

Aquests són el valors de funcionament i de condicions ambientals de funcionament

aplicables a qualsevol dispositiu electrònic d’un tipus especificat, tal com el defineixen

les dades publicades, les qual i a les pitjors circumstancies o condicions, no ha d’excedir

d’aquests límits.

PLEC DE CONDICIONS


7 DE 18

Aquests valors són elegits pel fabricant per assegura el bon funcionament del dispositiu,

declinant tota responsabilitat per canvis de l’equip o ambiental, deguts a les variacions

de les característiques del dispositiu en consideració i de tots els altres circuits als quals

està connectat.

El fabricant d’equips haurà de realitzar el disseny de manera que no es sobrepassi, ni

inicialment, ni durant tota la seva vida útil, cap valor considerat pel fabricant com a

límit ni en les condicions normals, ni als pitjors casos de treball i ambient.

5.2.5 Circuits integrats

Els circuits integrats estaran indicats als plànols i no podran ser substituïts per altres

models que no tinguin les mateixes característiques.

5.2.6. Transistors i diodes

Els transistors i diodes utilitzats seran els especificats en els plànols, o pel seu defecte,

models equivalents.

Es verificaran aquestes condicions conforme a les mesures següents:

- Mesura dels valors límits.

- Mesura dels paràmetres de treball.

Les mesures de les tensions, corrents i potencies, es faran mitjançant un muntatge de

prova que faciliti i permeti subministrar en cada cas i a cada un dels transistors, les

tensions desitjades i disposant així mateix d’aparells de mesura de tensions i corrents

que ens permetin controlar en cada moment les tensions i corrents que circulen pel

transistor.

PLEC DE CONDICIONS


8 DE 18

Si durant alguna de les proves realitzades resultés algun component danyat, sense haver

sobrepassat el límits específics i els danys fossin de caràcter permanent, no implicaria

cap compromís per la firma en qüestió, essent la responsabilitat enterament de

l’empresa o casa adjudicada.

5.2.7 Circuits impresos

Les plaques de circuit imprès hauran de tenir un aï llament superficial igual o superior a

10M i seran de fibra de vidre o Baquelita.

Les seves dimensions seran necessàries perquè puguin contenir els esquemes.

El full de coure ha de tenir un gruix normalitzat de 0,075 mm per les pistes de senyal i a

0,76 mm per les pistes d’alimentació. La separació mínima entre pistes serà d’ 1,14 mm,

mentre que el taladrat es realitzarà amb una broca de 0,8 mm.

La realització dels circuits impresos es farà a partir dels plànols, respectant estrictament

el disseny de les pistes.

Els connectors, encarregats de realitzar les connexions entre l’exterior i les plaques, així

com les connexions entre elles, es revisaran per garantir el correcte contacte amb les

plaques i s’imprimiran una sèrie d’indicacions per la seva correcte col· locació.

Un cop soldats els components i comprovats, es procedirà a l’aplicació d’una capa de

vernís especials per evitar la possible oxidació del c

Documents

CONTROL DE CÀRREGUES DE CISTERNE S EN UNA ESTACIÓ …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/7/public.pdf · 2011. 9. 2. · El lector d’aquest dispositiu serà molt senzill, només