217

«És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar
Page 2: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

«Ésmoltsenzill:quedeu-vostotsacasa».Aquestaconsignaanònimahaestatcapaçdecontagiartotaunaciutat.Elscarrersesbuiden.Laparàlisis’estén.Gairebéningúno va a treballar.El transport, les botigues i les fàbriques cessen les activitats.Unalçamentcol·lectiusemblapossiblesensevessamentdesang.

Narradaamblaforçail’astúciad’unadelesveuscabdalsdelaliteraturacatalanadelsegleXX,Actedeviolènciaenssituadavantd’unpoderósinterrogant:quèpassariasisuméssimforcesenunavagacol·lectivai indefinida?Larespostaésundels llibresmés representatius i celebrats deManuel de Pedrolo. Una novel·la en què aquestaspirant a utopies ens parla de resistència i opressió, de solidaritat i violència,d’implicacióiindiferència.Unautènticclàssicescritenplefranquisme,guanyadordelaprimeraediciódelpremiPrudenciBertranaicensuratfinsalamortdeldictador.Peròquecontinuasentd’unaesfereïdoraactualitat.

ebookelo.com-Página2

Page 3: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

ManueldePedrolo

ActedeviolènciaePubr1.1

Titivillus03.03.19

ebookelo.com-Página3

Page 4: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Títoloriginal:ActedeviolènciaManueldePedrolo,1961Il·lustraciódecoberta:JaumeVilardellEditordigital:TitivillusePubbaser2.0

ebookelo.com-Página4

Page 5: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Índexdecontinguts

Portada

Actedeviolència

Pròleg

Primerajornada1234567

Segonajornada891011121314

Tercerajornada15161718192021

Sobrel'autor

ebookelo.com-Página5

Page 6: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

PRÒLEGCESKFREIXAS

Tenim a lesmans una de les novel·lesmés completes de la literatura catalana. Lahistòriad’Actedeviolència s’escriuabatzegades:vasercreadapelseuautor l’any1961ambeltítolEsberlemelsmursdevidre;guanyàelPremiPrudenciBertranael1968comaEstatd’excepció;i,finalment,vaserpublicadael1975ambeldefinitiuActedeviolència.Enaquestvaivéd’esdevenimentspera intentar salvar lacensurafranquista, hi ha un escriptor extremadament lúcid i compromès amb totes lesexpressionsdelasobirania.

Enunpaísnormal,ManueldePedroloseriarecordatillegitcomungrancreadord’imaginarisdellibertat.Enelnostre,quenoésnormal,ésrecordattansolsperunaobra,que,totsiguiditiambraó,éslamésvenudadelaliteraturaescritaenlanostrallengua. Com explica sovint l’Adelais—la seva filla, i presidenta de la FundacióPedrolo—, si el Manuel hagués sigut conscient de l’impacte que tindria elMecanoscritdelsegonorigen,seguramentmainol’hauriaescrit.Perquèdeiaqueeraunaobrapocrepresentativadelasevafeina,iperquè,comsovintpassaenlamúsica,esvaconvertirenelseuonehitwonder,queeclipsavalasevaextensabibliografia,comuntapounraigdellumqueenlluerna.

Peraixònoéscasualquebrolli l’interèsversundelsescriptors imprescindiblesdelaliteraturacatalanadelsegleXX.Aquestanovaedicióqueteniualdavantésunacted’urgènciaperarecuperarelPedroloqueaquestpaísharelegatenunsegonpla.ReeditarPedroloéstambéunactedecoherènciaambelcompromísdelmateixautorperareivindicar-semésenllàdelasevaobramésvenuda.És,endefinitiva,unactede justícia per a un creadorque sempreva ser incòmodeper al poder. I és així debonicque,amés,siguiSembraLlibres,unaeditorialambseualPaísValencià,quihagipreslainiciativa.Ell,defensorincansabledelsPaïsosCatalans,convençutdelaconstrucciónacionaldesdelalliureadhesiódelsterritorishistòricsqueconformenelnostremarclingüísticicultural,n’estariaorgullós.Noentinccapdubte.

AmbActedeviolènciaensreunimambelmillorPedrolo.Desdelamésabsolutasubjectivitat,m’atreviriaadirque,aquesta,ésunanovel·lanecessàriaperaentendreievidenciarquelacreacióculturalhad’estarconnectadaambelseutemps,lesseveslluites i la seva gent. El lligam que estableixManuel de Pedrolo entre el contextfranquista i el relat de desobediència i alliberament ens acosta a la concepció delllibrecomaeinadecreaciódedebatidetransformaciósocial.Conscientquel’oficid’escriurenopotmostrar-sealièalpatiment ia la injustícia,Pedroloconstrueixununivers emocional únic, que ve carregat d’ideologia —explícita en els diàlegs, iimplícitaenlesdescripcions—,fentunexcel·lentexerciciliterariquanjugaambelscanvisdeperspectivaatravésdelspersonatges.

ebookelo.com-Página6

Page 7: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Actedeviolènciasituaelllistódel’arbitratgedelaindiferènciaalcapdamunt.Oditd’unaaltramanera: és literalment impossiblequeaquestanovel·lapuguideixarindiferentaningú.Enprimerlloc,perquè,malgratquevaserescritafamésdemigsegle, trobemunManuel dePedrolo construint un relat que conserva una vigènciaextrema.Atravésdelaconsignaperennequeesvarepetintalllargdelahistòria,ensconvidaaqüestionarlanostraposicióalfinaldelalíniaverticaldelpoderi,ambelganxo del dubte, a preguntar-nos què passaria si, de la suma d’individualitats, elresultat fos una aturada, una vaga general com a premissa per a fer caure lesestructuresquegenerenopressióidesigualtat. I,endarrer lloc,perquè,malgratquePedrolodiguésque«enel fons, jo sócunaspirant autopies»,Actede violènciaésextremadamentterrenal,quesesituaenaquesthoritzópossibledelallibertatentesacoml’absènciadetotaprecarietat.Elsegarrencs’allunyaambunahabilitatenvejabledelsdiscursoscarregatsamblaretòricadel’impossibleilajustíciadelaficció.Peraixòésterrenal,perquèelseudominidelesdescripcionsésabsolut,ilaconverteixenunaobrasincera.D’aquestasinceritatenneixunade lesgransvirtutsde l’autor:elretratfideldelagestióemocionaldelessituacionsidelamateixavida.

Al final, quan el lector tanqui el llibre, tindrà una sensació indestructible derebel·lia. D’enfrontar-se amb els tirans, encara que tinguin aparença de gegant.Pedrolo té una veu pròpia fàcilment recognoscible, que es basa en aquest exerciciimprescindible d’autenticitat i sinceritat que requereix la creació cultural. En unasocietatcomlanostra,ladelfastfood,lesnovestecnologiesilalecturadelstitulars,queesquedaenlasuperfíciedetotinopreguntares,llegirManueldePedroloésunaacciórevolucionària.Actedeviolènciaaconsegueixferforatenlapellgruixudadelaindiferència. Per això és l’autor que cal recuperar. Per això escrivim «gràcies».Celebrem-ho com pertoca, i celebrem-nos d’aquest retrobament. Ell ja ens ho vaadvertir:«Sielllibrecrema,nol’apaguis».

SantPeredeRiudebitlles,hivernde2015-2016

ebookelo.com-Página7

Page 8: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

PRIMERAJORNADA

ebookelo.com-Página8

Page 9: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

1

Avui no han regat els carrers iDan se’n dol; sempre és agradable de remullar lessolesdegomadelessabatesi,mésqueagradable,útil.Unnoilivadir,janorecordaquan,quel’aigualesendureix.Llàstimaquelamarenosiguidelmateixparer.

Travessalacalçada,atentalspossiblesvehiclesquepodenbaixardelapartalta,perquèelcarrerésdedireccióúnica.Aquestmatí,però,gairebénocirculacapcotxe.Nomésn’hihaun,delapolicia,aturatalacantonadademésamunt.Tampocnoesveuentranseüntsilesbotiguesencaranohanobert.Esmassad’hora.

Canvialacarterademàis’enfilaalavoreradel’altrabanda.Undelspolicieshasaltatdelcotxei,repenjatcontraelmotor,encénunacigarreta.Elsaltrestresnos’hanmogutdedins.Enpassar,elsmirad’esquitllentes,unamicaporuc,impressionatpelsseuscorretjamslluents,pelsuniformesclars,pelsrostresadustos,comtallatsacopsdedestral.

Despréstrencadecarrer,esficaunamàalabutxacadel’abric.Uncopmés,haoblidatelsguants.Elsditsquesubjectenlacarteras’enfredoreixen,seliencarcarenunamica.Ésundia llis, sense sol, ide labandademuntanyabufaunairethumit,ambrellentsdepluja.

Descobreixquetambéaquestcarrersemblaabandonat.Quèse’ndeuhaverfet,detotesaquellespersonesqueacostumadetrobarcadamatí?L’homedelbigotidefoca,la lletera amb els seus pots, aquells dos xicots que discuteixen incansablement, larossetaescanyolidaquesempreliadreçaunpetitsomrís…

Potser ha sortit més d’hora de casa, potser el despertador s’ha avançat. Peròhauria de trobar altra gent, aquest carrer tan solitari no és natural. Mentre unincòmodesentimentdebasardacomençaafurgar-lielpit,estrenymésfortlacartera,comsibusquésunacompanyiatranquil·litzadora.

Peròaleshoresalgúsurtdelafoscad’unaporta.Ésunadona,senseabric,nomésambundavantaliunagranbufandalligadaalcoll.Saltacapalacalçada.

—Senyora!Senyora!Empodriadirquinahoraés?Ladonanomésesmigatura:—Deufaltarpocperlesnou.Icaminacapal’altrecostat,onesficaenunaescalaestretaifonda.Dan torna a canviar-se la cartera demà, es bufa els dits glaçats i, després, es

distreuambelvaporde la seva respiraciócàlidaquepertorba l’atmosferahostildel’hivern.

PelcarrerdeMundavalla,rabent,untramvia,ilaremorfamiliarretornaelpetitDanal seumóndiari.Perònomésdurantunmoment; després tot esquedadenousolitari.

Avança per unmónbuit, per una ciutatmorta, de carrers sense regar, de casesaltesicloses.Nomésmésamunt,propjadelcol·legi,sorprènsenyalsdevidadarrere

ebookelo.com-Página9

Page 10: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

unaportareixada,onalgúambunabatallargaillistada,desegurelporter,arrengleraambmeticulositatmitjadotzenadellaunesdelabrossa.

Desprésencaraassisteixalpasràpiddedoscotxes,l’unatocardel’altre,i,capalfonsdelcarrer,potentreveurelasiluetafurtivad’unhomeamblessolapesdel’abricaixecades.Peròaquestespresènciesqueesperdentotseguitenladistàncianopodenesvairlaimpressiódemisterique,cadavegadaméspersistent,subjugal’infant.Doso tres cops es tomba, mira a totes bandes, com si cerqués una sortida. A la fi,impulsivament, arrenca a córrer pendent amunt, travessa el darrer carrer, per onvénenduesdonesambcistelles,is’aturaafrecdecol·legi.

No sap veure cap més infant, ni de dins no li arriba la bonior, l’estranguladagatzara dels companys una mica més matiners, que ordinàriament obren ja lescarteres,examinenelsllibresiquadernsdeclasse.Unaaltracosaelsorprèn:laportaéstancada.

Pitjaelbotódel timbre,unamicamassaalt sobreelmuntantde fusta, i sentelllargestrèpitdelacampanetaqueesdisparapassadísendins,propdeldespatxdeladirectora.Sonamésaltimésdurquedecostum,clarcomaquelldiaquevaarribarelprimer.

Laporta,però,nos’obre.I,quantrucapersegonavegada,eltimbredringasobreunsilenciabsolut.Lesduesdonesqueveniendellunypassengairebépelseucostat,silencioses també, arrupides sotaelsmantellets,perquè sónduesvelles,d’aparençamodesta.

Lessegueixambl’esguard,peròtotseguitestombadenoucapalaportaclosa,s’inclina i,migajupit, espiapel foratdelpany.Únicamentpotdistingir el fonsdelcorredorilaporta,obertadebatabat,delaclassedelspetits,plenadelaclarorquepenetraperlesamplesfinestresquedonenaljardí.Nos’hiveuningú.

—Tampocnofeucol·legi,vosaltres?Esgiraen rodó, sorprès, i fita lanoietaaturadadarrere seuambunacarterade

robasotaelbraç.—Nohosé…—Migsomriu,esbufalamàbalba—.Atuetconec…Lanoietas’arranjalabufandaentorndelcoll.—Tambéjoatu.—Vasalcol·legidemésamunt.Moltsdiesetveig.Miren cap al carrer, on acaba de desembocar un camió que, sorollosament,

prossegueixviaenllà.Després,elnoidiu:—Nosépasquèdeupassar.Noésfesta,avui.—No.Elltocaencaraeltimbreiesperentotsdos,finsqueellaexplica:—Jome’ntorno…Danllambregacarreramunt.—Noesveuningú…

ebookelo.com-Página10

Page 11: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Dos homes joves, un d’ells sense abric, l’altre ambuna gavardina esparracada,cuiten a desmentir-lo. Tots dos caminen de pressa, com si s’escapessin. La noietatornaadir:

—Jome’nvaigacasa.Peròellesquedamirantelsdoshomesquearas’hanaturat.Uncotxe,sorgitdela

cantonada,elsbarraelpas,unaportellas’obre.Danfa:—Ésdelapolicia.Sense dir-s’ho, travessen tots dos el carrer, cap a la vorera on els dos homes

butxaquegen. El policia, de paisà, els pregunta alguna cosa. Ells només senten larespostadeldelagavardina:

—…alaConstructoraMàrcia.—Iquanushiposeu?—Alesvuit.Elpoliciaesmiraelrellotge.—Sónmésdelesnou.Desprésallargalamàiprenelspapersques’hatretelxicot.—Ésquenohianem;envenim.Unaltrepoliciasaltadelcotxeitotsdosfitenelsindividusambunainterrogació

clavadaalsulls.L’homediu:—Nohihavianingú,alesobres.Elpoliciadónauncopd’ullalspapers,peròl’altreestombacapalsdosinfants

ques’hanaturatalavora.—Quèvoleu,vosaltres?—Elspetitsdesvienlamirada—.Apa,capacol·legi.Lanoietadiu:—Noenfan.Elpoliciasemblavacil·lar,peròalafimana:—Capacasa,doncs.L'altreretornaelspapersal'home,fa:—Unmoment!Aquincol·legianeu?Dan assenyala amb la mà cap a l’altra banda de carrer, i tots dos policies

contemplenl’edifici.Elquecontinuadinselcotxes’haabocattambéalafinestreta.Elquesemblacomanardiual’altre:

—Pren-nenota.—Allargaelsditscapalspapersdelsegonxicot—.Ivosaltresjahoheusentit,capacasa.

—Sí,senyor.Danagafalamàdelanoietaitotsdoss’allunyensensecórrer.Despréss’aturena

frec d’un arbre, es tomben.Un dels policies empeny els xicots cap a l’interior delcotxe.

—Quèelsfaran?—Peròsenseesperarresposta,reflexionaambveutemorega—:Tambéenspodienhaveragafatanosaltres…

Lanoietadenegaambelcap.

ebookelo.com-Página11

Page 12: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Nopasami.Elmeuoncleéssecretaridelcapcivil.Danobremoltelsulls:—Quincapcivil?—ElJutge.—Perquènoelshohasdit?—Noenshanfetres.Miren el cotxe que acaba d’engegar, la mà que surt per la finestreta i els fa

senyals.Danpregunta:—Quèvoldir?—Quenoensquedemaquí.Caminen,agafatsdelamà.Al’altrecostatdecarrer,unhomeambunabatacolor

decacad’ocaobre laportad’unestabliment.Mésavall tambéhihaduesbotiguesobertes, però les restants encara tenen les portes abaixades. Se sent la remor d’untramviaquefrena,invisible,iunacamionetas’aturaarrandevorera.

—Tucreusquetothoms’hallevattard,avui?—L’oncleSalidiuquenovolentreballar.Sóndolents.—Perquè?—VolenqueelJutgese’nvagi.—Elsmestrestambé?Peròlanoietajanocontestaitotsdosmirencapalabotigadelacantonada,on

dos homes joves, vestits amb els uniformes de les brigades de xoc, truquenviolentament contra la porta demetall.De la camioneta salten altres individus ques’escampenperlavoravia.

Eltramvia,quehadeixatlaparadadelcarrerMun,aradavallaambproulentitudperquèesvegibél’interior,onnomésviatgentresoquatrepassatgers.Danfa:

—Noensaturem…En haver creuat la calçada, caminen a reculons, vigilant encara els homes que

semblaquevulguinesbotzarlaporta.Delescasesveïnesnohasortitningú,iunvellques’atansavaperlavoreraesdesviacapal’altrecostat,peronavançafregantlesparetsfinsqueundelspolicieslidónal’alto.

—Faunamicadepor…Lanoietaliengrapalamàmésfort,peròdiu:—Jonoentinc.—Ésclar,atunoetpotpassarres.Tu…Eltallaunaexplosió,dues.Unatercera.Elsdelabrigadadexocdisparencontra

elpanydelaportadeferro.D’altresassaltenunaportaveïna.—Correm…!Danmiraaunaialtrabanda,ialeshoress’adonaquesónatocardel’esglésiadel

barri.—Vine!—On?

ebookelo.com-Página12

Page 13: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Peròelljal’arrossegacapalsdosgraonsquepugenfinsalbreupòrticons’obrenduesportesnoves,encarasensepintar.

—Sinol’hantancada…Laportacedeixipenetrenenlahumidapenombradeltemple.Noméshihados

altars il·luminats, de costat. Tres velles, agenollades als bancs, mormolenmonòtonament.Unescolanettrastejaperl’altarmajor,alesfosques.

—Aquínovindran…Perquèdeviendisparar?Lanoietaestreuunmocadordelabutxacadel’abric,se’lposaalcap.—Nohosé.L’onclediuquesóndolents.Caminaperl’esglésiaielllasegueixcapaldarrerbanc,ons’asseuenvorad’una

columna.Peròtotseguitlanoietadeixalacarteraderobais’agenolla.—Resem…Ellcontinuaassegut,amblacarterapenjadaalsdits,imiralesduestrenesrosses

delanoietaqueenfonsaelcapentrelesmans.Després,ellaestombaunamica:—Noreses,tu?—No;jo,no.—Perquè?—Jotroboqueelsdolentssónelsquidisparen.—Hodiuelteupare?—Noentinc.Nomésmare.—Iella,hodiu?Elnoietlamiraambunesguardrecelós.—Nodiures.Ellanomésparladelsmalalts.—Dequinsmalalts?—Delsdel’hospital.Ésinfermera.—S’inclinaunamicaendavant—.Deveritat

etsnebodadelsecretaridelJutge?—Sí.Perquè?Dandesviaelsullscapal’altardeladreta.—No,perres…—Nomésalcapd’unsmomentspregunta—:Comtedius?—SeaFort.Itu?—DanNadia.Unaveu,darrered’ells,fa:—Al’església,nos’hiveaparlar.Totsdosmirenelsacerdot,dretalcostatdelacolumna.—Perquènoaneuacol·legi?—Noenfan.Elsacerdotamagaunamàdintrelamànegadel’altrebraç.—Siusvoleuquedaraquí,comporteu-voscomésdegut.PregueualSenyorque

tornilaraóatotsaquestsdesgraciats…I s’allunya, silenciós, gairebé solemne. El noiet espera una mica i aleshores

declara:

ebookelo.com-Página13

Page 14: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Doncsjonoreso!Seaxiuxiueja:—Perquètambédeusserdolent…Iestombadenoudecaraal’altar,araamblesmansunidesalseudavant,sobreel

respatllerdefusta.Dandeixalacarteraaterra,alseucostat,imiracapalcapellà,elqual puja els amples graons de l’altar i diu alguna cosa a l’escolanet.Després, ellmateixcomençaaencendreelscirisdelscanelobresquehihaabandaibanda.

El temple, però, continua en una penombra dolça i tranquil·litzadora que esdissipamés amunt, on els vitralls, alts i estrets, filtren una llum rància, vagamentirreal.

Danamagalesmansentrelescuixes,totinclinatendavant,elcosreplegatpertaldedefensar-sedelahumitatques’escapadelespedresdelacolumna,delesllosesdelsòl.Ambl’orella,espialesremorsdefora,peròaquestésunmónapart,onnoarribares.Iquanelsilenciestrenca,lapertorbacióprocedeixdedinsmateix,d’unadelesvellesques’aixecaifagemegarelbanconeraagenollada.Caminadespréscapalasortidaambunfregadísderobaabundantipesada,iestombapropdelapica,onsubmergeixelsditsperpersignar-sedecaraal’altar.

Danreculllacarteradelsseuspeus,atansaelsllavisal’orelladelanoieta:—Jome’nvaig…Sea continua resant, sense contestar. Ell espera unamica i, després, gairebé de

puntetes, s’encamina a la porta. Abans d’arribar-hi, sent que la noieta abandonaprecipitadamentelbancicorredarrereseu.

—Onvas?—Acasa.SurtenalallumdeforaiSeaesdesaelmocadoralabutxaca.Desdelesescales

examinenelcarrer,encarabuit sotaunaclarorgrisa iplanaquedespersonalitzaelsedificis.Deljardídedavant,lesbranquesd’unsalzes’escapenperlatanca,blanesihumiliades.

—Onvius,tu?—Duestravessiesmésavall.MiracapalcarrerdeMun,peròlacamionetadelabrigadadexocjasen’haanati

l’indretésdesert.Retornal’esguardaSea.—Itu?—Al’altra.Gairebésomveïns.Ellescol·localacarterasotaelbraç,esbufaelsdits.Lanoietapregunta:—Notensguants?—Sí.Me’lshedeixat.Tornenaullarelcarrer,peronaracirculendostranseünts,unhomeiunadona,en

direccionsoposades.—Podemanarplegats…Ellagafalacartera,quelirellisca.

ebookelo.com-Página14

Page 15: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Jonovoldriaanarambunapersonadolenta.—Iquanellanoreplica,afegeix—:Encaraquetinguéspor.

—Noentinc,jo!—Síqueentens.Entétothom.—Noenspotpassarres,anosaltres.—Comhosaps?—Elparediuqueperquèsompetits.Elllafulminaambl’esguard.—Nosócpetit.Tincdeuanys,gairebéonze.—Jo,nou.Dansubjectamésfortlacartera,davallaelsdosgraons.Seguintelfild’unaidea

inexpressada,diu:—I ets una noia.—Pica de peus, indecís, i, quan ella baixa fins al seu costat,

murmura—:Faréunacorreguda.—Jotambé!Alhora, es posen en moviment, corren l’un al costat de l’altre, sense tocar-se,

gairebéignorant-se.Ella,amblessevescamesllargues,liprenunspamsd’avantatge.Peròalacantonadas’had’aturar,perquèpujauncotxesolitari.

—Corromésquetu.Ellprotesta,mentreescanvialacarterademà:—Noésveritat!—Hearribatprimer…—Etsunapresumida.Lamevacarterapesamés.—Quihohadit?Mira!Lifasospesarlaseva,perònoarribenacapconclusió,jaqueelcotxes’haaturat

unsmetresmésamuntiensaltendoshomesqueesprecipitencapaunaescala.Ellainsisteix:

—Nopesa?Dannoméscontesta:—Tambésónpolicies…S'arrauleixenl'uncontral’altre,senseadonar-se’n.Sobred’ells,esbadaunbalcói

unadonatreuelcap,peròtotseguitesretira,precipitada.Lanoietadiu:—Anemcapacasa…Ellassenteixambelcap,perònoesmou.—Mainohaviavisttantspoliciescomavui.Sea libusca lamà, lahiprem.Desde l’entradade laportadedarrere,algúels

diu:—Quèfeuaquí,vosaltres?Estombencapalavella,migamagada,perquènoméshaobertunaescletxa.—Noetselfilldelainfermera,tu?—Sí,senyora.

ebookelo.com-Página15

Page 16: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Ijahosaplatevamare,queestàsfentvoltespelcarrer?Peròelltornaafitarlacasadavantlaquals’haaturatelcotxe,ilanoietatambé.

Fins lavella,poruga i tot, obreunamicamés laporta.Unaveucrida, laveud’unhomeencarainvisible:

—Novull!Novull!Nohefetres…Lavelladiuprecipitadament:—Entreu,entreu,vosaltres…!Esrefugiencontraelportal,encongitsperòcuriosos.Lavellaelsagafapelbraç.—Quinesganesdeprendremal,aquestaquitxalla!Laveudel’homeinvisiblecontinuaprotestant:—Nohiteniucapdret.Jo…Callagairebésobtadament,isesentuncopsord.Delaportadel’entresòlhasortit

unanoia,pregunta:—Quèpassa,Almira?—Hanvingutabuscarelfusterd’aquídavant.Totsquatres’aboquenambprecaució.Perdamuntlacapotadelcotxepodenveure

lesgorresdelspoliciesquearrosseguenalgú.Lanoiaexclama:—Lihanpegat!Elscapsdesapareixen,laportetadelcotxeestancaambuncopfort ielvehicle

engega.Totssurtenalapartdefora.Lavellaesqueixa:—Ésunavergonya!—Quindisgusttindràlasevadona,quantorni!—Quepotsererafora?—Sí.Tenialamaremalalta…—Assenyalaelsdosinfants—:Quisón,aquests?—Elfilldelainfermeraiunaamiguetaseva.Lanoias’hiadreça:—Iussemblaqueésundiadevoltarpelcarrer,avui?Lavellaespiaamuntiavalli,enveureelcarrerdenoutranquilisolitari,empeny

elnoietperl’espatlla.—Apa,aneucapacasa.—Sí,senyora.Sea encara li prem lamà i tots dos travessen la calçada corrent, però a l’altra

banda,entombarlacantonada,Danesmigatura.—Tothomensdiuelmateix!Sembla…—Sacsejaunamicalanoieta,excitat—.

Hasvist…?—Què?Peròell janos’explica,perquèacabadedescobriruna inscripciósobre laparet

blancad’unsolar:ÉSMOLTSENZILL:QUEDEU-VOSTOTSACASA

—Mira…Seaesgira,llegeixenveualta.Ellespregunta:

ebookelo.com-Página16

Page 17: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Ésperaixòquenoesveuningúpelcarrer?—Hohanescritells.—Quisónells?De la botiga de més amunt, oberta, en surt una dona amb la bossa plena,

llambregaatotesbandesidespréscaminafregantlaparet.—ElsquivolenqueelJutgese’nvagi.Ellliclaval’esguard,incomprensiu.Ladonadelabossaelspassapeldavantamb

unamiradainquietaquenosaponaturar-se.Seaafegeix:—Tambévanrepartirunspapers…Danfamitjavolta,ràpid:—Anem-nos-en!Ellamiraperdamuntlasevaespatllaiveuelstrespoliciesdelabrigadadexoc,

armats amb fusells metralladors, que desemboquen per la cantonada. Però Dan liestiralamà,sel’enduualllargdelesfaçanes.

Nos’alenteixen finsquenohan tombat capal carrerde sota.Totsdos respirenunamicafeixugamentmentreDanalçaunbraçiassenyala:

—Joviscaquí…Ellanomésfa:—Vinefinsacasa.—Noetpotpassarres,atu.Nohohasdit?Seapidola:—Vine…—Ialeshoresestreulacarteradesotaelbraç,facórrerlacremallera—.

Tincunesestampes…—Noenvull,d’estampes.Sóncosesdenena.Elladeixacaureelbraç,desanimada.Desprésl’esguardseliespaviladenou.—Etdonaréunllibredecontes…—Aveure.—Eltincacasa.Etdonaréelquevulguis.Unes passes feixugues s’atansen pel carrer de sobre i tots dos, desconfiats,

esguardenenaquelladirecció.Danfa:—Deuenserelspolicies.—Litornaaagafarlamà—.Vine,correm.—M’acompanyes?—Sí.Ellarepeteix:—Etdonaréelcontequevulguis.Dannocontesta,lamenacapalacalçada,amblaintenciódetravessar-la,ilamà

delanoietal’estira.—Ésenaquestcostat…Passenperdavantl’estancobert,peròlesaltresbotiguessóntancades.Atocarde

la lleteria hi ha un tricicle i el conductor, plantat enmig de la vorera, es grata laclosca.

ebookelo.com-Página17

Page 18: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Peraquí…Tomben i travessen el carrer al llarg del qual, escampats, es poden veure una

dotzenadecotxesabandonatsafrecdelesvoreres.Ellpregunta:—Noenteniu,vosaltres?—Dequè?—Decotxe.—No…Espera!Lihacaigut lacartera iesdesprènde lasevamàper talde recollir-la.Després

tornaaagafar-se-li.—Nosourics,doncs?—No;nomésl’oncle.Iabanstampocnohoera.—Esdesviacapaunaporta,alta

iestreta,migajustada—.Jahisom.Penetrenenunaentradallarga,alfonsdelaqualunsrajolsblancsiescrostonats

inicienl’escalasobtada.Elladiu:—Puja,etdonaréelconte.Peròelldenegaambelcap.—No,noelvull.—Perquè?Nohaviesditquesí?—Empensavaqueeresrica,aleshores.—Peròm’hasacompanyat.—Abaixaelsulls,confessa—:Saps…?Síque tenia

por,moltapor.Iunaaltracosa…Janocrecquesiguisdolent.Elllisomriu.—No.—Impulsivament,allargalamà,s’envermelleixunamica—.Sapsquetens

unestrenesmoltboniques,tandaurades?—T’agraden?Ell només assenteix amb el cap i aleshores, bruscament, sense afegir una sola

paraula,famitjavolta,correfinsalaportaisurtalcarrer,adeleratcapalrefugidecasa…

ebookelo.com-Página18

Page 19: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

2

Ambun cop sec, Tara Flixa tanca la porta del cotxe flamant; cellajunt, observa lagarita de vidre on hi hauria d’haver el porter, enfila els tres graons quemenen alstallers de la planta baixa, hi dóna un cop d’ull des del llindar. Lesmàquines i elsbancsde treball, abandonats, esperdenen laperspectivade la sala ampla,ofegadasotaunsilencisinistre.

Mastega una exclamació i, congestionat, puja les escales al capdamunt de lesquals la porta del despatx privat badalla, mig ajustada només. L’empeny, totdescordant-se l’abric. Bran, el seu soci, es tomba de la finestra per onmirava elssolars,plensd’herbes,quesemblenempresonarlafàbrica.

Ellnisaluda:—Hohanfet,doncs?Branafirmaambelsullsiesmoucapalataula,ordenadaineta.—Erad’esperar…Ellexplota:—Sónunsinfeliços!Elstractescomapersones,elsdónesanyrereanyunjornal

segur,instal·lestotdeserveisperquèestiguincontents…Llançal’abricielcapellsobreunadelesbutaquetesi,nerviosament,s’arranjaels

punysdelacamisa.—Nohavingutningú,doncs?Brans’asseudarrerelataula.—Tresoperaris,només.—Tres!Peròquèvolen,aixòéselqueempregunto,quèvolen?L'altres'apoderad'unllapis,elcol·locaverticalmentsobrelataula.—Jahosaps.QueenDominase’nvagi.Ellcaminacapalafinestrai,abansd’arribar-hi,esgira.—Ésunaximpleria!GràciesalJutgetenimordreipodemtreballarsenseporde

capdaltabaix…Hatingutdesencerts,també,jahosé!Elstributssónmassaelevats,lamàquinaburocràticaens lliga, sobretotdecaraa fora,peròaells totaixònoelsafectagens…

—Noésami,aquihohasdedir.Taras’atura,espassadosditspelcolldelacamisa.Sospira:—Noséonarribarem!—Idesprés—:Onsón,aqueststres?—Alasalademuntatge.—D’escrivent, non’havingut cap? I el porter?No l’hevist…—L’altrenomés

branda el cap i Tara es torna a exaltar—: A fe que em sentiran! Tots, tots, emsentiran!

—Desgraciadament, no els podem despatxar. Són noranta-sis homes, tota lafàbrica…

ebookelo.com-Página19

Page 20: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Reduiré les primes de producció, tornarem a la jornada normal, sense horesextraordinàries…

L'altreeltalla,senseperdrelasevaplacidesa:—Jahovamfer,això.Fasismesos.Taraestornaapassarelsditspelcoll,acabaperdescordar-se’l.—Sí,ésveritat…Quinsbrètols!Ésquesemblaqueelsagradidecreardificultats.

Comsiencaranoentinguésprou…—Esdeixacaureenunabutaca,espassaunamàperlacaravermella—.Jadiuenqueunadesgràcianovemaisola!

L'altrealçaunamicaelcap,atent.—LaZita?—No,notéresaveureamblaZita.—S’aixecaigairebérebotcapalataula—.

Aquestimbècild’enVirtus,l’oncle.Ahiresvatornarapresentaracasa,ademanarcaritat!Ésinconcebible!Obreslaportaite’ltrobesallí,mendicant…Nosécomsón,avui,lagent!Tothomt’hadeferlapunyeta!

L'altrerepenjalacadiracontralaparetdelfons,estreulacigarrera.—Calma’t,home!Té,fuma…—Fuma…!Notothomtéelteucaràcter.Delnordhaviesdeser!Brantriaunacigarreta.—Nopodemlluitarcontraelcorrent…—Quincorrent?Perquèquatreirresponsables…—No sónquatre, sinómilers, fins i totmilions.Nohas vist els carrers?Tot, o

gairebétot,tancatibarrat.—Nohi fa res. Tant se val quatre comquatremilions. Són uns irresponsables.

Passemperunahoracrítica,perunmomentdereajustamentsociali…té!L’únicquesabenferésdeclarar-seenvaga!

—Niaixò.—És veritat, ni això. Convé fer un escarment… El lloc dels obrers és aquí,

darrereelbanc,alamàquina…Calprendremesures.Branencénlacigarreta,s’aixecadedarrerelataula.—Deprimercalpensarenaqueststresques’hanpresentatalafeina;nohevolgut

fer res sense el teu coneixement, però em sembla quemés valdria dir-los que se’ntorninacasa.

Ellgairebésalta:—T’has begut l’enteniment?—Dóna un cop de puny sobre la taula—.Sembla

queelsvulguisfereljoc!Devegadesempreguntosinot’haspassatalseucostat…L'altreriu,enfilaunacamasobreeltauleriesmigasseu.—No…Sóc,isuposoquesempreseré,unporccapitalista.Peròcomprencelseu

puntdevista,unpuntdevista,nohooblidem,quenoésprivatiudelsobrers,perquèhicombregaelnoranta-cincpercentdelapoblació:intel·lectuals,botiguers…

—Peròquèt’empatolles?Quèsaps,tu?

ebookelo.com-Página20

Page 21: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Ho sabem tots. Encarem-nos amb la realitat, Tara. No solament de pa viul’home…Finsitotnosaltresvolemalgunacosamés.Quantesvegades,tumateix,not’hasqueixatdel’ambientd’asfíxia,de…

—Quihohadit?Quanm’hassentitdirunaparaula,unasolaparaula,contraenDomina?

L'altresomriu:—Cadacopqueescreavaunimpostnou.Taraalçaelbraç,gairebétriomfal.—Aixòésdiferent!No…Però el timbredel telèfon, sobre la taula, el talla.Sen’apodera impacientment,

crida:—Digui!Laveufemeninaliarribaclara,comsiparlésalseucostatmateix:—Etstu,Tara…?SóclaZita.—Sí…Quèpassa?—Nomésvoliasabersihaviesarribatbé.—Ésclar.Perquènohaviad’arribar-hi?—Diuquedetenenlagent…—Ningúnom’hamolestat.Perquè?—Nohosé.Not’hapassatres,dedebò?—No,dona.Noetpreocupis!—Ielcotxe?—Unamicadur,comerad’esperar.—Treballeu?Ells’escuralagargamella.—Bé…Faltenalgunsobrers.—Diuquegairebétots’haparalitzat.Nichatornatdel’institut.—Perquè?—Nofanclasse.Elldesencadena:—Què es deuen haver pensat, aquests ganduls? Cobren de l’erari públic, de

l’Estat…Notenendret…Quinacollademalparits!—Tara!—Sí,perdona…Jaensveuremamigdia.—Siguespuntual.Recordaquel’Ariilamevagermanavénenadinar.—Nohoheoblidat.Aratincunamicadefeina…—Finsdesprés,doncs,Tara.Penjaiacabadetombar-secapalseusoci.—Noséonarribarem.Finsitotal’institut…L'altreassenteix,totenvoltatdefum.—Ésunmovimentespontani,general…

ebookelo.com-Página21

Page 22: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Espontani? No em facis riure! Tu creus que uns quants milers, uns quantsmilions de persones poden posar-se d’acord d’aquestamanera… espontània?Algúquehihadarrere!Jaensentiremparlar.Toteslescosestenenunmotiuiaquí,comatot arreu, hi ha interessos particulars, inconfessables, que se serveixen d’aquestsinfeliçosperalsseusobjectius.

L'altreesmigarronsad'espatlles.—Ja ho veurem, com dius tu. Mentrestant, què cal fer amb aquests tres

desgraciatsquehanvingutatreballar?Ellcreual’habitació,agafal’abricielbarretdesobrelabutaca,elspenja.—Quetreballin!Peraixòcobren,oi?—Bé…Potserseriaconvenientdonar-losunagratificació…Taraestomba,l’esguardsorprès.—Perquè?Perquècompleixenambelseudeure?L'altrereposaelspeussobreelsrajols,parlaambcertaseveritat:—Cal que siguemmolt prudents… Sempre he estat més realista que tu, Tara,

potser perquè sémirar els problemes des d’una certa distància.No ens enganyem.Aquestmovimentd’ara,espontaniono,potcanviar l’estructuradelpaís iningúnosapsidemà…—Faunmovimentambelsbraçositotseguitesgiracapalcendrer,onapagalapuntadelacigarreta—.Nosabemquisónaquestshomes…

—Quivolsquesiguin?Noningú.—Potsernoningú.Éselmésprobable.Peròungestdebonavoluntatnoenspot

fer cap mal. El meu criteri és aquest: cridar-los, concedir-los una gratificació perl’interès que han demostrat per l’empresa i, després, enviar-los a casa amb quatreparaules que posin demanifest que no se’ns escapen les raons de l’abstenció delsseuscompanysi,mésqueaixò,quenosabríemblasmar-lostotielperjudiciqueensocasionen…

—No,noino!Mainofaré…—Nohasdeferres;hofaréjo.—Seliatansailiposalamàsobrel’espatlla—.

L’obstinaciópotserútilendeterminadescircumstàncies.Altrescops,convéunamicamésdeductilitat.Tuijohemtingutsort,perquèenscomplementem…Lasituacióésgreu,Tara,nomésetcalreflexionarunmomentihoveuràs…Deixa’mfer.

Taraalliberal’espatllaicaminaapocapoccapalafinestra.D’esquena,diu:—Estàbé.Potsertensraó…—Esticsegurquesí.Elltancaelspunys,estornaagirar.—Peròesperaqueaixòfracassi,ques’hagind’empassaraquestcopdecap, i ja

veuràscomemsentiran!Sensereplicar,Brans’acostaaltelèfoninterior,premunbotóquecorresponala

salademuntatge.—Noméssaben reclamar,queixar-se!Quesi el sou,que si leshores,que si les

condicionsdetreball…Iara,això!Semblaqueelssàpigagreuquelaciutatvisquien

ebookelo.com-Página22

Page 23: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

pau…Bran,encaraaltelèfon,continuaesperantensilenci.—T’envegenelsbeneficis,totelsfaset,comsitunohaguessisexposatres,com

sinohaguessissuatcadamaleïtcèntimqueguanyes…Desagraïts!L'altreseparaunamical'orelladel'aparell.—Nocontestaningú.Ellelmira.—Elshaviesd’haverretingutaquí.Sols,sóncapaçosdequalsevolcosa…—Nohocrec.—Peròpenjal’auricularitotseguitcaminacapalaporta—.Més

valdràqueelsvagiabuscar.Taraobreelsbraços,exasperat.—Molèsties,molèsties!Sempreelmateix…El segueixcapa lesescales i totsdosdavallen finsalbreuvestíbul.Enpassar,

Taradónaunaaltraulladaaltallerdefabricació.—Vessinofapena…L'altreassenteixsenseparaules,surtalpati,onnoméshihauncotxe,deixatde

través.S’aturail’assenyala:—Nom’haviesditquejaeltenies…—Me’lvandurahiralatarda.Tots dos el contemplen, emmirallats en la capota verd clar, resplendent sota la

llumopaca.—Esveuquelaprimad’urgènciavaferprouelseuefecte…—Carall,l’haviadefer!Sóncinquantamilpessetes,undeupercentsobreelpreu

devenda.—Iquiselesqueda?—Jo què sé! El president, el director, un secretari… qualsevol d’aquests

mossegues.L'altrecomenta:—Fabonic,nopotnegar-se,peròpermigmilió…—Ésuncaprici,d’acord.Peròemsemblaquehiteniadret!Esdesplacencapal’esquerra,onBranempenylaporta,itravessenlavastanau

divididaenduespeces,l’últimadelesqualséseltallerdemuntatge.Tarapregunta:—Nom’hasditquierenaqueststres…Elsconec?—L’EliaEscau,l’encarregat,enBolai…Peròcalla,perquèTara,quel’haavançat,estombadesdelllindar:—Nohihaningú!La nau és buida de tota presència humana. Només dotzenes i dotzenes de

màquinesd’escriure, endiferentsetapesdemuntatge, s’arrenglerensobreelsbancsdelsoperaris,alcostatdepileresiméspileresdepeces,d’einesenvellidesperl’ús.Brandiu:

—Nohoentenc…

ebookelo.com-Página23

Page 24: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Doncsjahoveus.Segurquesen’hananat!L'altreesmoucapaundelsbancs,allargalamà,recullunpaperilentament,en

veualta,llegeix:ÉSMOLTSENZILL:QUEDEU-VOSTOTSACASA

Taraescordaviolentamentelsbotonsdel’americana.—I després parlaràs d’un moviment espontani! Que potser s’han escrit sols,

aquestspapers?—No,peròaixònovoldirqueestractid’unacosaorganitzada.—Etsuningenu!—Almeuveure, algúhavolgut aprofitar les circumstàncies…Els fulls nohan

sortitfinsaúltimahora,mentrequeaquestamenadeconsigna,verbal,feiadiesquecorria.

—Ibé,quil’haviadonada?Bran arronsa les espatlles, torna a deixar el paper ciclostilat. Tara s’aixeca les

solapesdel’americana.—Anem,queaquífafred.L'altreelsegueix,butxaquejant.—Nosépasonse’npodenhaveranat…—Acasa,home,acasa!—Miremlesaltresdependències.—Siaixòetdiverteix!Però és el primer d’obrir portes, d’escorcollar amb el seu esguard adust els

departamentsdefosa,depintura,defusteria…—Res…ningú.Peçarerepeçaelsacullunsilenciopressiu,elpaisatgecorprenedordeleseines

abandonades, de les màquines que han perdut llurs servidors. La fàbrica s’haconvertitenunvastcementirideferramentaqueencaraconservalesaparences,peròque,secretament,haestatatesaperlacorrupcióqueamenaçaelsobjectesforad’ús,negligitsomenyspreats.

ElgestdeTaracadavegadaésméssec,mésbrusc,mésirat,ungestqueadespitseuesvaencarcarantamesuraqueelsulls,ribetejatsdevermell,furetegenelsgransespais lliurats, únicament, a la llumque travessa els vidres de les amples finestresreixades.Finsque,incapaçdecontenir-seniunminutmés,esclafeixencara:

—Capd’ellsnotornaràaposarelspeusaquí!Aixòs’haacabat!Podentolerar-semoltescoses,peròperaquestanohipasso.Desdedemà,gentnova!

—Ionlatrobaràs?—Onsigui.Posaremanuncis.—Noacudiràningú.—Semprehihaesquirols.—Moltempensariaqueaquestavegadatotseràdiferent.Ellseliencara,elsullssortitsdelatesta:

ebookelo.com-Página24

Page 25: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Doncs,quèhemdefer?Plegar-nosdemans?—Esperarquelescosessesolucionintotessoles.Ellescup:—Devegadest’odio,Bran!Aquestaflegma…Sense acabar, es tomba, refà el camí entre les màquines inertes, reduïdes a la

impotència,obrelaportaexteriorambunabatzegada,surtalvestíbulipujadenoualprimerpis.

Furiosament, penetra en el despatx, s’adreça a l’aparell telefònic, se n’apodera.Bran,desdelaporta,unacigarretaalaboca,pregunta:

—Quèvolsfer,ara?—Sócpartidaridel’acció,jo.Lapolicia…Bran,impulsivament,saltaalseucostat,allargalamàitallalacomunicació.—Nosiguisximple!Quèvolsqueenssolucionilapolicia?—Peraixòhisón,oi?Peraixòelspaguem,perquèensprotegeixin.—Litreula

màdel’aparell—.Surt!—Sónganesdeperdreeltemps.—Peròenretiralamà—.Proufeinadeuentenir

ambaltresproblemes…—Només hi ha un problema. —I mentre marca, més calmat, explica—: No

t’oblidis,tampoc,queelcapdeseguretatésunarelaciópersonalmeva.—Iquè?Quèpretens?Quet’enviïunabrigadadexocperengegarlesmàquines?Peròellnocontesta,s’inclinacapal’auricular,elsubjectaambl’altramà.—ComissariaCentral?—Digui.—VullparlarambelcomandantEzra!Laveunoperdlasevaequanimitat.Pregunta:—Elseunom?—Flixa,TaraFlixa.—Enaquestmomentelsenyorcomandant…—Jahosé,jahosé,témoltafeina!Peròésunaferurgent…ipersonal.Sócamic

seu.Facielfavordepassar-lielmeunom.—En aquest moment el senyor comandant no pot ser molestat. S’ha reunit en

conferènciai…—Prenguinotaquehe telefonat,doncs.Queemtruqui tanaviatcompugui!—

Penjal’aparell,mésiratquemai—.Conferències,conferències!Ésl’únicacosaquesabenfer,xerrar…Dóna’munacigarreta,ara!

L'altreestreulacigarrera,lahiallarga.Desprésdónauncopd’ullalrellotgedepolsera.

—Tenslaintenciódequedar-teaquí?—Noemdiràsquete’nvas!Branafirmaambelcap,esdesalacigarrera.

ebookelo.com-Página25

Page 26: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Sí.I tu també.Vés-te’nacasa,agafa ladona ielnoi isortiud’excursió…Aveuresietcalmesunamicaievitesaquestatacquesemblaquebusquis.

—Elmeullocésalafàbrica.Ielteu…Estombacapaltelèfon,quehacomençatasonar;l’engrapa.—Digui!—Escoltaunmoment—.Sí—diu,iallargal’auricularalseusoci—.Es

peratu.Branl’agafaiell,amblacigarretasenseencendre,esdesplaçacapal’altrecostat.

Tamborinejasobrelataula.—Branal’aparell.Taraespiaelseusilenci,peròdesprésfamitjavoltais’allunyacapalaportaque

comunicaamblesoficinesdelpersonal.Nos’aturaniquanBranexclama:—Hola,Cusa!Penetraeneldespatxons’encaren,enduesrengleresde tres, lessis taulesdels

escrivents,plenesdepapersdeixatssenseordreniconcert,comtenencostumdefer.Allargalamàcapa laméspropera,recullunallistadematerials interrompudaa lameitat,peròtotseguitlarebutjaambungestd’enuig.

Travessafinsalrelleixquecorrealllargdelesduesfinestres,tocaelbloconhihaunaindicacióindesxifrableidesprésempenylaportapersortirdenoualpassadís.Desd’allíescoltaelsilencide l’edifici,unaquietudangoixosa, insana,quepujanosolamentdelstallersdelaplantabaixa,sinóque,detotalaciutat,semblaconvergirenlessevesorelles.

S'adonaqueencaraduulacigarretaapagadaentreelsllavisi,ambungestbrusc,lallençaperterratotexclamant:

—Recony!Avançadenoucapaldespatxdeladirecciói,desdelaporta,sensetancar,veu

que Bran somriu al seu invisible interlocutor. Aleshores, lentament, es va girantd’esquena,diu:

—Sí,sí.Esficalamàalabutxacamentreeldel’altrabandadeuseguirparlant;s’allunya

unamical’aparelldelacara.—Aquestvespre,comdecostum.Siésquehanobert!—S’inclinaunamicamés,

tornaatreure’slamàdelabutxaca—.Finsdesprés,doncs.Adéu.Penja l’auricular al seu suport, agafa la cigarreta de sobre el cendrer, però en

adonar-seques’haanatconsumintsolal’esclafapensarosament.QuanestombacapaTara,explica:

—EraenCusa,delesManufacturesFerris…—Sí.Iquè?—Voliasaberquinaeralanostrasituació.—Ilad’ells,quinaés?—No han pogut engegar, tampoc. Només se’ls han presentat set operaris i un

escrivent.Atotarreudeupassarelmateix.

ebookelo.com-Página26

Page 27: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Tara,ambelpunyclos,esdónacopsalpalmelldel’altramà.—I continuaràpassantmentre no ensdecidimaposar-hi remei.Però si tothom

se’nrentalesmans,comtu…Quinesmesureshanpres?—Cap.Taratornaacolpejar-seelpalmellambelpuny.—Cap, és clar!—Esmou, inquiet, la cara de nou envermellida per la pressió

interior—. Em rebenta, això! Com si no tinguéssim cap responsabilitat envers lasocietat,envers…nosaltresmateixos.Niquenomésfosperinstintdeconservació…

L'altrearrugaelfront,aclucaunamicaelsullsi,encaradret,s’apoderadelllapisambquèhaviajoguinejatdeprimer.

—Aquestinstintdeconservacióenshafetguanyarquinzeanys…Tarase’lmira,recelós.—Quèvolsdir,guanyar?L'altre prossegueix, sempre amb el llapis entre els dits, el cap abocat sobre la

taula:—Enshapermèsdemantenirunestatdecosesenmanifestacontradiccióambun

progrésdecaràctersocialque…—Nofotis!—Ambelpeuesquerrepicacontraelsrajols,gairebéviciosament—.

Mai,entén-hobé,mainohaviaexistitunalegislaciótanprogressiva!Durantaquestsquinze anys que tu dius, hem fet un salt que ni elsmés optimistes no s’atrevien aesperar.

Branriu,brandaelcap.—No,Tara,no!Nofemdiscursos,ara…Perprogréssocialentencnotansolsuna

millora de la condiciómaterial dels obrers i de tots plegats, sinó un respecte a lapersonaque…—ObservaelrostrecongestionatdeTara,labocaques’obre,iliposalamàsobreelbraç—.Escolta…Conec tanbécom tuelsnostres interessos i,mésencara, estic disposat a defensar-los… si això és possible. Però ara parlem entrenosaltres,enspodempermetreelluxedesersincers…

Estalla,itotsdosmirencapalaporta.—Quèésaixò?Deixa caure la mà i avança, però els passos que pujaven per les escales ja

ressonenalpassadísidosindividus,jovesiengavardinats,esretallenenelbuitdelaporta.

—Eldirector…?TaraiBrandiuenalhora:—Sí.Elmésmadurdelshomesespresenta:—TinentOrsia,de les forcesdepolicia…Tenimordred’establirunarelacióde

totselsseusobrersquehaginfaltatalafeina.Taraesmiraelseuassociat,elsllavisseliobrenenunatemptativadesomriure.—Sí.Entrin,entrin…!

ebookelo.com-Página27

Page 28: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Mentrel’altrepoliciaajustalaportaalseudarrere,eltinentexplica:—No és una ordre que afecti la seva empresa sola, senyor Flixa; s’han pres

mesures relacionades amb totes les indústries que ocupen més d’una cinquantenad’obrers.

Taraaccentuaunamicaelsomrís.—Naturalment…I,sim’hopermet,lidiréquejaerahora.—Indicalesbutaques

—.Peròseguin,seguinmentrebusquemlesnòmines…

ebookelo.com-Página28

Page 29: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

3

Otidavallalesescalesambtotdepetitssaltsquelifanbotarelspitsjovesiufanosos,mal empresonats dintre uns sostenidors esquinçats.Lesduesgalledes, que subjectaambunasolamà,repiquenl’unacontral’altraambunaremorescandalosadellaunaquetrencaelsilencimigdialdelacasa.Submergidaenelsoroll,laveutaral·lejaunacançóapegalosa.

—Altrecopnoteniuaigua?Laportera,quel’hasentida,ésalpeudelsgraons,propdel’ascensor.—Altre cop.—S’atura al seu costat, diu—:Tenen sort queme’ls estimo i són

personescomcal,perquèambaixòn’hihaprouperdeixarunacasa…—Sí,quehitoqueucadadospertres…Éslapressió.Elladeixalesgalledesaterra.—És clar. Però ves a qui se li acudeix de venir a viure tan amunt, i encara al

darrerpis!Itampocnoemqueixariasilafontfosaquímateix…—Ambtotesduesmans s’agafa la sina esquerra i, una mica inclinada endavant, entra el pit—. Desd’ahirqueducelssostenidorsesquinçats.

—Deutenirmoltmalesmans,elteuxicot…Ellariu,reculllesgalledesicaminacapalaporta.—Sortencaraquenofacalor,perquèambaquestapujada…—Fredfa,criatura!—Al’estiunosésihoresistiré.Deixa que la porta es vagi tancant tota sola al seu darrere, recorre els primers

metres pausadament, però tot seguit inicia un trot sostingut pendent avall, cap a lafont que hi ha gairebé al peu de lamuntanya. El pedruscall se li esmuny sota lessabatesplanes,l’acompanyarodolantenlasevadavallada.

A la torre dels Eixems, la vella Cat pica unmatalàs plegat sobre la barana del’eixida.

—Onvas,Oti?Ellanos’atura,mostralesgalledes:—Niespregunta,això!Riu,ielspitslitrontollencomunanimalviuiindependent,desitjósd’escapar-se.No alenteix el pas fins a la cantonada del torrent, on comença una renglera

seguidadeconstruccionsbaixes, totes tancades,amblesfaçanesescrostonadesielsferrosdelesfinestresrovellats.Natpujaambduesbossesplenesdeverduraiella,desdelluny,licrida:

—Peròquehasanatacomprar?L'altranocontestafinsquenoarribaalseucostat;aleshoress'aturentotesdues.—Lasenyorahohavolgutdetotespassades.—Lihauriaditquesen’hianésella.

ebookelo.com-Página29

Page 30: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Deixacaure lesgalledes,unade lesquals rodolacosademigmetre,perquèhacaigutdecostat.L’amigafa:

—Llengua!Reposa les bosses de la compra sobre la vorera esberlada i, amb les mans

enguantades,rebutjaunscabellsrebelsqueliqueiensobreelsulls.—Bévasabuscaraigua,tu…—Quen’ets,degraciosa!Jaesveuquevosaltresesteubédepressió!I,desobte,riuentotesdues,finsqueOtireplegalesmanscapalpit.—Sem’hatornataescapar!—Quèetpassa?Peròellanomésexplica:—Emfaràbiatenir-lostangrossos!—Pitjoréstenir-losmassapetits.Noduussostenidors,avui?—Sem’hantrencat…Jaestà,ara.Natestreuelmocadordelabutxacadel’abric,esmoca.—Nosécompotsanartanfresca.—Itu,tanabrigada…Peraixòetrefredestansovint.Perprimercop,semblaadonar-sedelagalledaajagudasobreelseuflanc.Avança

unpasilaredreça.Quantornaaincorporar-se,pregunta:—Diuquenoesveugairebéningú,pelscarrers?Natdónaunaulladacircular.Peròellaprotesta:—Oh,aquíjasesap!Sisemblaquevisquemalcamp…!—Esveumoltpocagent,sí.—ElsenyorRomhatelefonatamigmatíperdirquetotsemblavauncementiri.L'altra,ques’habenfregatelnas,desaelmocador.—Hihabotiguesquehanobert,però.Té,sihevistenGuill!Otirecalcalesmanscontraelsmalucs.—Haanatatreballar,aquestpocavergonya?—Eradarrereeltaulell.Otisemblaescandalitzada:—Iemvadirqueno!—JasapsqueelsenyorLlasatnobromeja.—Licantarélesquaranta,t’hoasseguro.Reculllesduesgalledesambunasolamà.L’altraafegeixambaireinnocent:—Després,hihalaTer…Otiesquedaunmomentmoltquieta;aleshorestreulallenguaifaunaganyota.—Eu!Éslletja…imalfeta.Redreça el bust, projectant endavant les sines poderoses i tendrals. Però l’altra

diu:—Sinoméscomptesambaixò!—Iambmoltesaltrescoses,maca!Els…

ebookelo.com-Página30

Page 31: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Latallaunespetec,itotesduesrespirenafons,l’esguardgiratcapalapartbaixadeltorrent,onelcarrervadavallantenserpentinaentreelsedificispenjats.

—Quèhaestat,això?—Semblacomsihaguessindisparat…—Disparat?L'espetec es repeteix, però ara elles es fixen en el xicot que tomba ràpidament

l’angle de la darrera casa i després avança pel carrer desordenat,mirant a banda ibanda.Quanpassapelseucostatsorprenenelpanteixfeixuc,lallambregadaplenadedesconfiança que els adreça abans de fer-se fonedís pel barranc de la dreta on uncaminoi,entreunavegetaciómalaltissa,vorejaelturó.

Nat,enveubaixa,pregunta:—Volsdirqueelpersegueixen…?Laresposta,lahidonencinchomesdelabrigadadexocenfundatsenl’uniforme

que,lespistolesalamà,s’enfilenjapelcarreramblespesadesbotesdecampanya.Oti,espontàniament,crida:

—Sen’haanatperallí!Iassenyala, totaexcitada, lesescalesquebaixencapa lapartdedarrerede les

cases. Ells, sense aturar-se ni regraciar-la, obeeixen la seva indicació, es fanfonedissosmentreunasordaremorderamatendesbandadaalteralaquietuddel’aire.Natselamiraencuriosida.

—Perquèelshasmentit?—Quepotservolsqueagafinundelsnostres?—Delsnostres?Isiésuncriminal?—Nolihasvistlacara?—Novoldirres.—Després, avui no tenen temps per als criminals.Quanha telefonat, el senyor

Romha dit que sabia que havienmolestatmolta gent.Només perquè no anaven atreballar.—Faungestambelbraç—.Queesfotin,doncs!

L'altrareculllesbosses.—Quanveginqueelshasensarronat,sóncapaçosdevenirabuscar-te.—Quevinguin!—Arronsalesespatllesambunmovimentmagnífic—.Amino

me’nfan,depor.—Fadringarunagalledacontral’altra—.Nobaixes,finsalafont?—Quèetsembla?—Icomençaacaminar—.Jam’hasfetgelarprou.Otiriu,estombaambunamitjavoltaquelifavoleiarlesfaldilles.—Diguesalsenyoretquet’escalfi,dona!Natlicrida:—Poca-solta!—Quepotserlidiriesqueno?Tornaariure,ielsseusdivuitanyscorrenpendentavallsenseesperarlaresposta.

Nos’aturafinsal’inicidelcarrerenserpentina,desd’oncrida:—Sivols,despréspotsbaixarim’ajudaràsapujarunagalleda!

ebookelo.com-Página31

Page 32: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

L'altranomésbrandaelcapilamiradesaparèixerrerelestorresdelapartbaixa.Otiesdesviacapaladreta,onsaltaunpetitmarge,ialeshores,vorejantlapart

posteriordelsedificis,abreujacamífinsalcarrerdesota.Tombadenoualadretaisurtalaplaçaesquifidaonhihalafont.Unadonas’hihaaturat,hibeu.

—Hola!Ladonaalça la cara i, ambeldorsde lamà, es frega el filet d’aiguaque se li

escorreperlabarbeta.—Bondia.—Després,totobservantlacaradelanoia,quecol·locaunagalleda

sotaeldoll,comenta—:Éslaprimerapersonaqueveigsomriure,avui!Otiobremésl’aixetail’aiguaespetegacontraelfonsdezenc.—Doncsjotroboqueésundiaperestarcontent…L'altral'esguardaambunxicdedesconfiança.—No ho sé… Segons com es miri.—Ordena el mocador que duu al coll, un

extremdel qual s’ha escapat de l’abric—.No heu sentit que disparaven, ara fa unmoment?

—Eralapolicia.Ladonadeclara:—Elmeumarithoés.Otiposacaradecircumstàncies,miracapal’aiguaquevaomplintlagalleda.La

donaprecisa:—Delabrigadadexoc.Jafatresdiesqueelsvanaquarterartots.Etsemblaque

deveritatpassaràalgunacosa?—Quèséjo,pobrademi!—Esticpreocupada.Mainom’haagradatquehosigui.Obstinadament, Oti continua fitant l’aigua. La dona espera unamica i després

diu:—Men’hauréd’anar…Tincunagermanaal’hospital.Otireguladenouelraigdel’aixeta.—Nolafeuesperar,doncs.—No…L’hanhagudad’operard’uncàncerqueteniaalamatriu.N’hihamolts,

ara…Torna a esperar, però Oti s’absté de tot comentari. L’altra fa un pas.

Desmaiadament,saluda:—Bondia,doncs.—Bondia.Alçal’esguardperseguir-lamentretravessalaplaceta.Aleshoresesredreça,treu

lallenguaimormola:—Eu…!Veuqueel líquidgairebésobreïx, tanca l’aixeta,vessaunamicad’aigua i,amb

totesduesmans,fapassarlagalledapersobreelreforçdelatassa,ladeixaaterra.Sorollosament,col·local’altra,tornaaengegarl’aiguai,unamàsobrelafont,l’altra

ebookelo.com-Página32

Page 33: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

contraelmaluc,observaalseuentornlescasesescampades,onnosemblahaver-hirastredevida,ielstresbancsdepedradelaplaça,onavuinoprenelsolcapvell.

Desprésaixecal’esguardcapalcel,onespassegenamplesiespessesbandadesdenúvols, cada copmés negres, acastellats per un vent lleu que bufa de ponent. Enalgunabanda,sotalacledavivaquecircumdalaplacetapelcostatdeldeclivi,roncael motor d’un cotxe, falla, s’engega de nou, i després s’allunya amb tot de petitsespetecsinsegurs.

Otificaunditalagalleda,trencaelfràgilremolíd’escumaquel’aiguaformaalesvores,però,enadonar-sequeeldavantalfregalatassahumida,enretiralamà,sesubjecta la roba entre les cuixes. Aleshores es mira les cames, nues, una micaenvermellidespelfred,n’aixecaunai,reposantelpeusobreelsortintdelafont,sel’examinaambunsullscrítics,s’inclina…

—Javoliadir!Esguarda al seu voltant i, en comprovar que no hi ha ningú, es descorda dos

botonsdelvestit,introdueixunamàperl’escot,s’agafaunpiti,ambl’altramà,pujaelssostenidorspertaldeveure’sl’esquinç.Enveualta,amoïnada,s’explica:

—Jaelspucdiradéu!Però aleshores es corda precipitadament, perquè, de la banda de l’avinguda tot

justprojectadaiqueundiaoaltrecanalitzaràlacirculacióperlamuntanya,sesentenveuscantelludesilaremordepeusques’arrosseguenperlagrava.

Tancal’aixeta,agafalagalledailadeixaalcostatdel’altra.Vessadesprésencaraunxicd’aigua,jaquelisemblamassaplena.Esredreçaunamica,esfregalesmansalllargdeldavantal,tornaainclinar-se.

—Eh,tu!Elspolicieshandesembocatalaplaceta,totscinc,iavancencapalafont.Ella,

mig tombada, elsmira finsque s’aturen al seudavant.Elmésvell, ambgalonsdesergent,fa:

—Noetstuquienshaditperons’haviaescapataquell?Ellaestornaafregarlesmanscontraeldavantal,alllargdelsmalucs.—Nohosé.—Com,quenohosaps?—Nosésierenvostès.—Undelshomessomriu,peròellacontinuaseriosa—.No

l’handetingut?Elsergentlafulminaambl’esguard.—Perquèenshasditquesen’haviaanatperlesescales?Ellaliretornalamirada.—Percomençar,nolihedonatcappermísperquèemtutegi…—Fotudamocosa!—Parlibé.L'homes'irrita,avançaunpas.—Parlocomemdónalagana!

ebookelo.com-Página33

Page 34: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Doncsparlisol.Estombacapalesgalledesis’inclinapertald’agafar-les.L’altreordena:—Quieta!—PeròOticompletael seumoviment, finsqueunamà li subjectael

braç—.Quieta,dic!—Tregui’mlamàdesobre!—Nosapsqueetpodriadetenir?—Quenoemtutegi,lidic!—Moltbé.Som-hi,doncs;capalacomissaria.—Perquè?—Perhaverajudatlafugad’unenemicdel’ordre…Ellaeltalla:—Com ho saben, que no se n’ha anat per on he dit? Perquè no l’han pogut

atrapar?Elsergentestombacapalsseushomes.—Curt,Lari,acompanyeu-laalcotxe.PeròOtitornaainclinar-sesobrelesgalledes,lesagafa.—Deprimerdurél’aiguaacasa.—Faràselqueetdiguin!—M’handitqueduguésl’aigua.Sócpersonamanada,jo!I,abansdedetenir-me,

potserelsconvindriasaberperaquiés,aquestaaigua.El sergent vacil·la un moment i, amb un esguard apreciatiu, ressegueix

ràpidament les torres properes. Després torna a llambregar la noia. Ella ja té unagalledaacadamà.

—Onvius?Ellanomésassenyalaambelcap,d’unamaneravaga.—Allà.Icomençaacaminar,unamicavincladapelpesde l’aiguaqueoscil·ladinsels

recipients. Sense que li calgui girar-se, sent que els homes la segueixen i, després,quans’iniciaelpendent,laveud’und’ellsquediu:

—Sergent…Deu haver fet un gest explicatiu, i el suboficial deu haver assentit, perquè

aleshoresunamàs’allargacapaunadelesgalledes,lahipren.—Permeti…Éselpoliciarosquelihaviasomrigut.—Noesmolesti.Hiesticacostumada.—Peròpesa…Una segona mà ja s’allarga cap a l’altra galleda i un xicot molt alt i caigut

d’espatllesdiu:—Joportaréaquesta.Lanoiagairebériu:—Moltbé,comvulguin…

ebookelo.com-Página34

Page 35: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Elsergent,pocconvençutadespitdelasevaautorització,esqueixa:—Totaixònoésgaireregular…Peròaleshorestotsmirencapalcapdamuntdelpendent,peronbaixaunjovenet

desetzeodissetanys,ambuncàntirenunamàiunaampollaal’altra.Lanoiacrida:—Onvas,Bala?El xicot ja s’ha aturat, sorprès en veure els policies; després fa mitja volta i

arrencaacórrerperonhavingut.Elsergentavançaunespasses,ordena:—Agafeu-me’l!Dos policies se separen del grup i, mig corrent, escalen la pujada. L’altre

interroga:—Quiés?—Totseguits’adreçaalsdoshomesquecaminenalcostatdelanoia

—.Deixeulesgalledes,vosaltres!Elrosielllargarutobeeixen;totelgrups’haimmobilitzatalcostatdelaribaon

unmuntdeterralimitaelbreujardíd’unatorre.L’hometornaarepetir:—Quiés?—Unveí.Uncol·legial.Elsergentobservael lentprogrésdelsseushomesmuntanyaamunt,esficados

ditsalabocaixiula.Elsaltress’aturen,estomben.—Baixeu!—Tornaaadreçar-sealanoia,ambl’esguarddebiaix—.Noenshas

ditelnomdelteuamo…Otimiradeguanyarunamicadetemps:—Ningúnomel’hapreguntat.Irepeteixoquenovullqueemtutegi!Elsergentnolifacas.—Comsediu?—ÉselsenyorRom.L'homemiraelsseussubordinats,repeteix:—Rom?—Els altres s’arronsen d’espatlles, però ell pregunta—: N’heu sentit

parlarmai,vosaltres?Ningúnotétempsdecontestar,perquèlanoiahasaltatalmargei,abandonantles

galledes, corre cap a lamenuda fondalada de darrere les torres.El sergent avança,seguitdelsseushomes,alsqualsesreuneixen,per labandadesobre,elsaltresdosquehaviensortitenpersecuciódel’adolescent.

—Altoodisparo!PeròOtinol’obeeix,s’endinsaperentreunesmatesquecreixenarrandelcingle

escapçat i, al cap d’uns minuts, quan tots corren per les munteres de grava i dellaunesdeconservarovellades,laveuenreaparèixeralcapdamunt,propdelesescalesde terra cavades entre dues torres del carrer de dalt.El sergent crida els altres dospoliciesqueavancenpelmarge:

—Vosaltres!I dispara enlaire per tal d’intimidar la fugitiva. PeròOti no es tomba, puja els

graonsdedosendos.

ebookelo.com-Página35

Page 36: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Maleïdaxicota!Totss’enfilenperl’esllavissadamentreelsdosdedaltseseparen;und’ellscorre

darrerelanoia,l’altretravessamuntanyaenllà,seguintladesigualalineacióposteriordelsxalets,totstancatsimuts,idestorbatsperlesveusdelshomesques’animenalacacera.

Otitombapeltorrentdedalt,elsegueixarrandelvessantpedrós,cercantunaaltraclivella,peròlamuntanyanoofereixsortidaperaquestcostatiellavacorrentcamíavall,capalesescalesquesapquehihaméslluny,passatselsxalets.Peròaleshoress’atura,espremunpunycontralaboca,famitjavolta.Elpoliciaques’haviaseparatdelsaltreshasorgitgairebéalseudavantdesprésd’enfilar-sepelpatiquequedaentrelesduesdarrerestorres.

Els altres ja vénenper la riera, tots quatredesbocats, und’ells a l’avançada, lapistola a la mà, però sense apuntar. Oti, desesperada, mira cap a la muntanya, esllançacontralaparetiprovad’escalar-laambl’ajudademansipeus,s’arrapaaunaarrelmortaquecedeixperillosament.

L'homequehaarribatalseudarrerel'engrapapelturmell,l’arrossega,itotsdoscauenentreunainofensivaesllavissadadepedruscall.Ellaesregiraperterrapertaldefercaraalseuenemic,esdebatambmansipeus.

—Deixa,salvatge!El xicot, gairebé damunt seu, li premel ventre ambungenoll, la subjecta pels

braços.—Queemdeixis,dic!Licolpejaelpitambelspunys,peròellvaaplanant-sealseudamunt,araambun

rictusàvidquelidesfiguralacara;desplaçalesmanscapalessines…Elsergentfa:—Jaestàbé,Malai!A l’home, sembla que li costi de comprendre que se li adrecen, però després

abandonaapocapoclasevapresa,s’incorpora.Llestament,lanoiasaltadenou,esgiraivapercórrer,peròlesmansl’empresonenperlacamaiquancau,bocaterrosa,Otiestrobarodejadapertotscincpolicies.Elsergentmana:

—Apa,fera,capalcotxe!S'incorpora lentament, mirant-los. Amb un moviment brusc rebutja els cabells

caiguts sobre la cara, però un ble rebel li demana l’auxili de lesmans. El sergents’impacienta:

—Noperdemméstemps!Ellacrida:—Vagin-se’n!Vagin-se’n!—Sí,peròambtu,nena.Li posa unamà damunt, però ella el rebutja, esbossa unmoviment de costat i

després,amblesungles,liatacalacara.Totselsaltresesprecipiten,und’ellslitorçaelbraçcapal’espatllaielsergent,irat,lacolpejasensemiraronpega.

—Malparida!

ebookelo.com-Página36

Page 37: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Elscopsplouensobrelacara,finsqueundelsmateixoshomesexclama:—Sergent…!L'altre l'empenta amb barroeria. La noia ensopega i el cos vacil·la un instant

abansdecaure,migsostingutperlesmansqueliretorcenelbraç.Unospeta.—Ai!No plora. Se subjecta el braç amb l’altra mà, tanca la boca amb un gest de

tossuderia.Elsergentlipegaambelpeu.—Aixeca’t!Otinoesmou,elsmiratotscinc.—M’hihaurandedurarrossegant.L'altreestreulapistoladelafunda,l’amartella.—Etdicquet’aixequis!Oticontinuaaterra,peròaralabocahaperdutdecisió,elsllavislitremolenuna

mica.L’homealçalapistola.—Sergent,deixiqueparliambella…Elpoliciaross’haavançatlleugerament,peròl’altrenielmira,nomésdiu:—Fora!Téel rostre lívid i l’esguardse liextravia.Lanoia respira feixugament,ambel

cordesbocat,peròassegura:—Nohofarà…El sergent, sense moure un sol múscul de la cara, alça una mica més l’arma,

apunta entre elsdospitsblancsquehanacabatper escapar-sedels sostenidors, delvestitesquinçat finspropde lacintura, ipremelgallet.Unsol ressò,curt i sec,espropagaperlamuntanya…

ebookelo.com-Página37

Page 38: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

4

Senseabandonarlaploma,RamsGramúallargaelsditscapalpaquetdecigarretes,n’agafauna,peròdesprés, amb lavista sempre fita en lapàginamigescritaque tédavant,ladeixasobrelesquartillesblanquesques’apilonenal’esquerra,atocardelacopa buida. Afegeix uns mots a l’última frase, inacabada, torna a alçar la ploma,suprimeix seguidament una paraula, n’escriu una altra i desplaça l’esguard cap alprincipidel’oració.L’altramàbuscalacopa,sen’apoderaalespalpentesil’atansaalsseusllavis.Nomésaleshoress’adonaqueésbuida.

—Raura…Ladona,ambelseudiminutdavantalnegre,alçaelsullsdelanovel·laquellegia,

fital’escriptor.—Porta’munaaltracopa.Desdelatauladelfons,Gurianacomenta:—Nodiuenniunaparaula…RamsGramúabandonadefinitivamentlaploma,agafalacigarreta.—Quèetpensaves,doncs?Ladonadeixaunllapissobreelllibre,s’aixeca.—Mainohanditresdelescosesqueensinteressen.—Escomprèn.Semblamentidaqueusvinguidenou,desprésdequinzeanys.Gurianaplegaeldiari,n’agafaunaltre.—Esveuquecostad’acostumar-s’hi.RamsGramútornaadeixarlacigarreta,s’estiramandrosament;desprésdesplaça

lacadiracapenrereiesposadret.—Ambforçasifó,Raura.L'altraassenteixdesdelcostatde lespostadesatapeïdesd'ampolles iellcamina

capalracódel'esquerra,onhihaunacortinablava.Darrere,s’esguardafugaçmentalmiralldellavaboi,senseaturar-se,empenylaportadelacomunaondiu«Homes».

Totdescordant-selabragueta,llegeixlafrasequealgúhaescritalarajolablanca:«Ésmolt senzill: quedeu-vos a casa»,mou el cap i,mentre orina, butxaqueja a larecercad’unllapisqueduual’inferndel’americana.

Escordanovament,ambunasolamà.Després,inclinatsobrelatassa,afegeixun«tots»alafrase,procurantd’imitarlacal·ligrafiadeldesconegut.Satisfet,estomba,obrelaportaiara,fora,s’aturaunssegonsdavantl’espill,oncontemplaelseurostreangulós, ambun estrany residud’adolescència que contradiu les primeres arruguesdels seusquaranta-vuit anys.Gairebées fa l’ullet,però se separaa temps i tornaapenetraralasaladelcafè.

Rauraésalcostatdelasevataula,dreta,l’ampollaalamà,peròelsullsfitsenlesquartillesamigescriure.

—Quèxafardeges?

ebookelo.com-Página38

Page 39: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Ellaesgira,sensesorpresa.—Tenslletradecol·legiala.Guriana, des del seu racó, invisible gairebé darrere els periòdics, deixa escapar

unarialleta.Peròelleslimitaadir:—Quin dia trobaràs una frase més original? Aquesta ja l’has repetida massa

sovint.—Peròésveritat.Tapal’ampollaicaminacapaltaulell.Elldiu:—Not’oblidisdelsifó.—Eltenssobrelataula,nohoveus?—Ah,sí!—Imentretravessalareduïdaestança,ons’apinyensistaules,pregunta

—:Jahasvistquealgús’haentretingutfentinscripcionsalvàter?—Sí.Aldelesdonestambéhohanescrit.Gurianaabaixaeldiari:—Quèdiu?—Potsestalviar-ted’anar-hi;noéscapprocacitat,sinóelmotd’ordred’aquests

dies.Rauradeixal’ampollasobreeltaulell.—Jahovanescriureahir.—Sielsesbirrosvénenperaquí,telacarregues.S'asseudarrere la taula,agafa lacigarreta i l’encén.Deixaescaparunamicade

fumi,pensarós,reflexiona:—Sembla mentida que, després de tants anys, s’hagi trobat la manera de fer

cristal·litzarunestatd’opiniópermitjàd’unasimplefrase…Mitjadotzenadepartitssubterranishanintentatmésd’unavegadagalvanitzarlapoblacióambtotd’accionsmés omenys directes, simés no clarament dirigides, imai no s’han sortit amb laseva.Ara,encanvi,algútrobaunmotd’ordrequehacaigutengràcia,s’harepetitdebocaenboca,iheusacíelresultat:tothomobeeix.

Guriana,quehadeixateldiarialseudavant,carregaparsimoniosamentlapipa.—Tothom, no. Encara circulen els tramvies, funciona la ràdio, surten aquests

papers…Nocantisvictòriaencara,tanaviat.—No la canto. Ni ignoro que l’aparell de repressió continua en mans d’en

Domina. Però constato aquest fet: que per primera vegada pràcticament tota lapoblaciós’haposatd’acordperseguirunalíniadeconductadeterminada.Aranoméscalunacosa:quehiperseveri.

Raura,amblesmansalesmenudesbutxaquesdeldavantalnegre,esdesplaçacapalapersianadelcostatdelaporta,tancada.RamsGramúprossegueix:

—Ésclarqueaixònogaranteixcapresultat;vulldiccapresultatpositiu.Ladona,atocardelapersiana,estomba:—VolsdirquenohihaningúpreparatperasubstituirelJutge?—No.Vulldirque,adespitdetot,éspossiblequeellnoesdeixisubstituir.

ebookelo.com-Página39

Page 40: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Gurianaencénlapipa,miraperdamuntlaflamadelllumí.—Al meu veure, el resultat depèn de l’actitud que adoptaran les forces de

seguretat.Siesdeixenimpressionarperlagairebéunanimitatdelapoblacióiagafenpor,enDominahauràdetocareldos.Siesmantenenfermes,ensrendiranperlafam.

Raura,d’esquena,fa:—En aquest moment tothom té el rebost ben proveït. Hi ha botigues que han

tancat,noperquèelsamossimpatitzavenambaquestmoviment,sinóperquèjanoelsquedavares.

—Aixíitot,unaciutats’aprovisionadefora.Sielstransportistesno…Ladonaeltallaambungestsobtati,sensegirar-se,diuambunaveuexcitadai

plenad’urgència:—S’acabad’aturarunad’aquestescamionetesdelapolicia…—On?—Aquídavantmateix.RamsGramúindica:—Obrelaporta.Rauraestomba,estranyada:—Quèdius!—Descorreelpestell.Aquestmatíelshevistrebentarmésdequatreportes.Siles

trobenobertes,nopassares.—Peròésquejovulltenirtancat.Nohedeserpasmenysqueelsaltres.—Alcapdavall,béenshasdeixatentrar…Ellaesdefensa:—Ésdiferent.Soumésamicsqueclients.—Tornaamirarcapaforaperentreles

escletxesdelapersiana;diu—:Nohasaltatningú…RamsGramúdeixalacigarretasobreelcendreris’alça.—Noescriuremgaire,aquestatarda.Gurianareprèneldiari.—Jo,gens.Ell surt al petit passadís que queda entre les taules i els tamborets del taulell,

avançafinsalapersiana,onladonacontinuaal’aguait.—Deixa’mveure…Espientotsdosiobservenelconductorencaradarrereelvolantdelacamioneta,

l’oficialassegutalseucostat,elsditsentretingutsenellleubigotinegre.—Semblaqueesperinalgunacosa…oalgú.—Ésunbonlloconapostar-se.Toteslescantonadeshosón.—Tornaaredreçar-

se—.Ésadmirableque,amblafaltad’habilitatqueelscaracteritza,hagindurattantsanys. —La dona només el mira—. Fixa-t’hi ara mateix. A què treu cap això demolestartothomquesurtalcarrer?Volenquelagenttornialafeina,peròalmateixtemps, amb els seus procediments, gairebé els veden d’abandonar casa. Aquestamenademesures…

ebookelo.com-Página40

Page 41: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Desdelataula,Gurianaexplica:—Sónmesuresmoltpròpiesdegentdesmoralitzada.—Això,sí.Rauraxiuxiueja:—Arabaixaeltinent.RamsGramú torna amirar. L’oficial, jove i carregat d’espatlles, s’ha quedat a

tocar de la portella oberta, amb una mà a la butxaca. Després, lentament, es vatombantcapalbar.

—Mentrenoseliacudeixidetenirset…—Quanestandeservei,nobeuen.Arajanoentraran,jaesveuquenovenienper

tu.Peròeltinentacabadegirar-se,faunparelldepassescapal’establiment.Rams

Gramúmormola:—Nosésienspotveure…Callaquaneltinentesdesviaivaseguintalllargdelafaçana,finsqueelperden

devista.Rauradiu:—Tétotl’aspected’unaemboscada,això.Ellestornaaredreçar.—Aquestmatí,alcarrerdeVil,hihaviaunaparella travessiaperaltra.EnFeli,

queperexcepciódormiaacasa,seleshavistnegresperarribaralgaratge.Després,dalt del cotxe, ja ha estat una altra cosa. Als qui van muntats, es veu que no elsmolesten.

Desdelfons,Gurianapregunta:—Nohosabia,queelteufilljatinguéscotxe…—Ésdelacasa,home!Ara,quenom’estranyariaqueaviatse’ncomprésun,de

lamaneraquelivanlescoses.L'altres'haenvoltatd'unnúvoldefum,desdedarrereelqualcomenta:—Semprehaestatunnoiespavilat.—Sietrefereixesaaixòdeguanyardiners,sí.Nooblidarémaielqueemvadir

quan encara era un mocós i el volia fer estudiar: «Mira pare, tu tens dos títolsuniversitaris, ets un novel·lista famós, però només pots anar al sastre cada tres oquatreanysifasdurarlessabatestantcompots.Jo…».

L'altreriu,sorneguer.—QueetpensesquenohellegitDemàhiseremtots?—Emdeixesparat,tu!—Doncsésaixí.Raura,quenos’hamogutdedarrerelapersiana,fa:—Aratorna.Esrefereixaltinent,queavançaperlavorera,lentament.RamsGramúespiade

nou,elrostreatocardelacaradeladona.Comenta:

ebookelo.com-Página41

Page 42: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Gairebé és geperut…Empensava que si no eren físicament perfectes no elsvolien.

Ellanocontesta, atentaalsmovimentsde l’home,quehaarribatal costatde lacamioneta. Des d’allí mira a totes bandes i, finalment, puja a la cabina i tanca laportella.Després el veuen parlar al xofer, el qual assenteix sense obrir la boca.Elvehicleengega,tombaapocapocperlacantonada.Aratotsdospodendistingirelssis policies asseguts en dos bancs que corren pels laterals de la camioneta. RamsGramúdiu:

—Foselquefos,noelshasortitbé.Ladonaesredreça,definitivament.—Laqüestióésquesen’haginanat.Emfanmoltpocagràcia.—Noenfananingú.Totsdosseseparendelapersianaiavancenendireccióalestaules;després,ella

semblarepensar-se,esdesviacapalfinaldeltaulell,onhihaeltelèfon.L’agafa,peròtornaapenjarabansdemarcarelnúmeroi,meditabunda,esrecolzacontralabarra,miraelsdoshomes.Guriana,denouambundiarialamà,diu:

—Sifemnosa…Ella ho nega amb un gest i Rams Gramú, que s’asseia, es tomba cap al seu

col·lega.—Quèpassa?Rauraexplica:—Res.Anavaatelefonaralapensiód’enJob.—Noeradeviatge?—Precisament.Haviad’arribaravuiodemài…Gurianavadeixantelsdiarissobrelacadiradelcostat.—Ja sou una parella ben curiosa, vosaltres dos.Mai no he vist que unmarit i

mullerqueviuenseparatsespreocupintantl’unperl’altre.Ellacaminacapalataula,onl’esperaelllibreobert.—Espotestarseparatssensedeixardeseramics.RamsGramúagafalacopa,beuunglop.Endeixar-la,fa:—Esticsegurquedetantentantencaradeveujeureplegats…Ladona,sensereplicar,s’envermelleixunamica.—Veus?—Noheditres,jo.—Nical.Ellas’atura,vagamentdesafiadora.—Benmirat,sihededormirambalgú,mésvalquehofaciambell,oi?Gurianacomenta:—Jo,mésaviathotroboimmoral.—Oh, tu!—S’asseudavant el llibre—.Famoltde tempsquem’headonatque

vosaltres,elsescriptors,trobeuimmoraltotallòquefanelsaltres.Ésadir,mentreno

ebookelo.com-Página42

Page 43: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

estractid’unpersonatgedenovel·la.RamsGramúprotesta:—ParlaperenGuriana.Semprehaestatunhomeconvencional.Potserperaixò

haplegatd’escriure…—M’hanfetplegar,quenoéselmateix.—Jahosé,elmetge.Peraixòdicqueetsconvencional.Vesaquiseliacudeixde

preocupar-sedelasalutalsseixanta-dos…sónseixanta-dos,oi?—Hosapsperfectament.Nohasperdutmaidevistal’edatdecapcol·lega.Raurariu:—Aram’agradeu!L'altreafegeix:—Ésclarqueetpreocupenméselsjovesqueelsvells…—Emfaràsplorar!—Iper…Mirentotscapalaporta,onalgútrucadiscretamentalvidre.Darrerelapersiana

esdistingeixunasiluetaaltaicepada.Rauras’aguantalarespiració.—Quèfaig?—Elmésnaturalésanaraveurequiés.La dona s’aixeca ambdesmenjada lentitud i, sota l’esguard dels dos homes, es

moucapalaportaientreobreunamicalacortinapertald’espiarafora.—ÉsenBarni!—Obreràpidamenti,sensedonartempsalnouvingutdesaludar,

diu—:Passa,passa!Tornaatancar,desprésd’adreçarunamiradatemoregaal’exterior.Barniavança.—Sabiaqueustrobariaaquí.—Noeradifícil;enshipassemmitjavida.Barniagafaunacadira,s’hiasseudecaraalrespatller,hirepenjaelsbraços.—Aquest vespre, a les set, es reuneix el Consell d’Escriptors. T’hi voldríem

veure,Gramú…—Miracapal’altre,iafegeix—:Atutambé,Guriana.RamsGramútocadistretamentelpeudelacopaquetédavant.—Ussemblaqueéselmomentmésoportúdecelebrarreunions?—Ésclarquesí!Calendegarlescoses,canalitzar…RamsGramúalçaunamà.—Voleuinvitarlapoliciaaunaintervenció?—Lapolicianon’hadesaberres!—No, és clar! Cada vegada que ens hem reunit, la policia ens esperava a la

porta…Peraixòhempassattantestemporadesal’ombra.—Aratenenaltrafeina.—Volsdirqueara,mésquemai, tenenaquestafeina:desarticular totmoviment

organitzat.—Deixalacopatranquil·laiuneixlesduesmanssobrelataula—.Durantanys,sensequehosemblés,hemanatorientantl’opiniódelpaís.Novel·les,obresdeteatre, assaigs, poesia… tot ens ha servit per a anar desacreditant, soscavant, el

ebookelo.com-Página43

Page 44: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

govern d’en Domina. Va cometre l’error de menysprear la intel·ligència, potserperquèésunhomed’accióinocreuenlesidees.Iaraentocalesconseqüències.—Alçal’esguard,fitaintensamentelnouvingut—.Perquètotelquepassa,amicBarni,és obra nostra. Any rere any hem anat exposant els vicis i flaqueses del’administració del Jutge, sense que ell se n’arribés a adonar. Any rere any hemmostratalsnostreslectorsquevivíemsotaunescondicionsindignesd’homeslliures,quelamisèriamoralensrosegava,queelprestigidelaciutathaviamortamansd’enDomina. Els hem explicat, tan bé com hem pogut i les circumstàncies ens hanpermès,quesofríemd’unaactitudreaccionària,cegaalesexigènciesdelprogrés,del’evolució,siussemblamésbé…

Gurianacomenta:—Sí,moltmésbé.Elconceptedeprogrés,semprel’hetrobatequívoc.RamsGramúselitomba:—No oblidis, però, que tota evolució porta implícita la idea de progrés. És

inevitable.L’altreesmou,inquiet.—Alto!Inevitable,no.Si,comdiuenelscientífics,l’energiaesdegrada…Barnis’agitaalseutorn.—Noemsemblal’ocasiómésindicadadediscutiraquestaspectede…de…RamsGramúliestalviaeltreballdebuscarlaparaulaescaientquanafirma:—D’acord.Comdeia,doncs,hemanatpreparantelsciutadans,elshemmostratla

conveniènciad’unapossibleactitudquealallargapodiadonarelsseusfruits…Raura,finsaleshoresdretaalcostatdelataula,s’asseu.—Siushoagafeuaixí,ladiscussiópotdurartotalatarda.Barnidenegaambelcap:—No,nodurarà.—S’adreçadenouaRamsGramú—:Noemdius resdenou.

Totssabemcomhananatlescoses.Araestractasimplementderecolliraquestsfruitsqueacabesd’esmentar.

—Iquielshaderecollir?—Tots.Tambénosaltres.—Nosaltreshemsembrat.Peròaixònovoldirquehàgimdesegar.Barnirebutjalacadira,s’aixeca.—Quèés,això?Unainvitacióaquedar-sealmarge?—No. Només vull dir que no cal que ens fem il·lusions. La direcció de les

operacions,perdir-hoaixí,hapassatad’altresmans.—Quines,sim’hopotsdir?—Not’hopucdir,perquènohosé.Peròsé,aixòsí,queelpoblenoensreconeix

comelsseuscabdillsnaturals.Barnipicasobrelataula.—Ningúnohaparlatd’acabdillarres.Hemanatatocarunaspectedelaqüestió

que,araperara,nopotserdiscutit.

ebookelo.com-Página44

Page 45: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Quèvoldiscutir,doncs,elConselld’Escriptors?Hasditquecaliacanalitzarlescoses,sinom’equivoco…

—Exacte.—Peròlescosesjan’estan,decanalitzades.Durantaquestsanysnohemfetmés

quecanalitzar-les,cometdeia…ConecelConselld’Escriptorstanbécomtu,Barni,encaraqueensiguiselsecretari.Iséquel’únicquehaaconseguitésprocurardetantentantaalgunsdelsseusmembresunaestadaa lacasagran.Totallòques’hafet,s’haaconseguit almargedelConsell, forçats totsnosaltresper les circumstàncies iperimperatiusdelapròpiaconsciència.LesreunionsdelConsellmésaviattendeixena anul·lar-la, aquesta consciència. Sempre han degenerat en una d’aquestes duescoses:endiscussionsdeconceptesabstractesoenmossegadesdecaràcterpersonal.

—Ésperaixòquet’hihemvisttanpoc?—Sí.—Iésperaixòquearacreusinoportunaunaaltrareunió?—Per això i, sobretot, per això altre: que si us reuniu donareu a les forces

públiques una excel·lent ocasió d’actuar de cara a un objectiu concret, a unmoviment,perinofensiuquesigui,organitzat.

Gurianamuntaunacamasobrel’altra,estreulesullerespertaldenetejar-se-les.—Inofensiu, no. No ens contradiguem. Si, segons el teu parer, l’arrel dels

esdevenimentsactualscalcercar-laenl’actuaciódelsintel·lectuals,enlesideesquehanpropugnatdurantaquestsanysd’unamaneramésomenysdissimulada,nopotparlar-sed’unmovimentinofensiu.Totalcontrari,perquèelsintel·lectualssomdelspocsquehanmenatunaofensiva.

—Una ofensiva únicament de caràcter ideològic. La cosa ens ha estat possiblegràciesa lamentalitatnetamentobtusadelshomesqueenDominahacol·locat alsllocsclau.

—Noéspossibled’afirmar-hoambaquestaseguretat.Aquestshomesnosemprehanestatelsmateixos,i,d’altrabanda,hantingutocasiódeviureenuncontactemésestretambles realitatsde laciutat.Potserhan tolerat,o fins i totencoratjat,aquesttreballdesapaque…

—Noemdiguisquecombatienelsseuspropisinteressos!—Potser,peralguns,ereninteressoscircumstancials…Barnis’asseudenou,peròestornaaaixecaral’acte.—Ensdesviem,encara.Raurasospira,migdivertida:—Iespera’t!—Laqüestióésaquesta,quearatenspordecridarl’atenciódelapolicia.RamsGramúdónauncopalesquartillesescritesquetédavant.—No,noino!Nom’hasvolgutinterpretar.—S’inclinaambtotelcosunamica

encarcarat—. Escolta… En aquest moment les forces d’ordre públic estandesconcertades,nosabenquicombatre.Estractad’unmovimentgeneralidifúsque

ebookelo.com-Página45

Page 46: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

se’lsescapa.Laprovaésqueesdediquenamolestarunamicatothom,al’atzarquesurtis o no al carrer… Aquest desconcert treballa contra seu i a poc a poc lesdesarticularà.Peròdeixaquetinguinalgunacosaconcretaireduïdaalaqualagafar-se!Undirigent,unaorganització…Tornarana replegar-se,perquèaleshoressabranbenbéquèhandecombatre.Arapersegueixenunamenadefantasmaiaixòsempreésdesmoralitzador.Peròsidarrereelfantasmadescobreixenuncossòlid…

Raura,comperellamateixa,baixet,diu:—Téraó.—…Inooblidisquequalsevolcossòlidelsservirà.—Lamà,plana,vacolpejant

rítmicamentlesquartilles,comperdonarmésèmfasialesparaules—.Cal,caldetotanecessitat,quenoelsdonemunaocasiód’actuarcontraungrupdeterminat.Calquedeixemquelaciutatelsdevoriapocapoc…

Barni,capcot,espassejaamuntiavall,alllargdeltaulell.—Icalqueaixòpassidepressa,abansquelafamnoobliguilagentatornarala

feina. En aquest moment, l’única arma de què disposem, l’única arma eficaç, ésaquesta:elscarrersbuitsilavidaparalitzada.

L'altres'aturaalcostatdelaporta,miracapalsdoshomes,capaladona,totstresasseguts,cadascúdarrerelasevataula.

—Potsersí.Gurianaalçalamàtancadaienseparaundit,enactitudadmonitora.—Però…!—Totselmiren,iBarnitornaaavançarpellocal—.Alapolicia,noli

calen provocacions ni excuses, per a actuar. Aquest grup que, segons dius, i emsemblaqueambencert,podriaaixecarlasevamoral,nocalqueexisteixi,se’lpodeninventar.

RamsGramúallargalamàcapalpaquetdecigarretes.—Nohocrec.Decaraalpúblic,sí;peròjanotenenpúblic,peraixídir-ho.De

cara a ellsmateixos i perquè tingui un efectegalvanitzador…no, la veritat.Podenconvertirqualsevolgrup,perinnocuquesigui,enunaamenaçaenpotència,peròcalqueelgrupexisteixiprèviament.Inosaltres,elConselld’Escriptors,podríemserunagrupamenttanbocomunaltre,mésitot,perquèse’nsodiad’unamaneraparticular.

Barniseliplantadavant.—Quèproposes,doncs?Ellfaungestdisplicent,deixalacigarreta.—Dissoldre’nsenlaboira.Gurianadiu:—Noenfa.Encanvi,podriaploure,sielmeureumanos’equivoca.Barnipassaperaltl’observació,continuaadreçant-seaRamsGramú:—Iresmés?—Etsemblapoc?L'altreelmira,indecís,peròdesprésse’nvacapaltelèfon.Raurapregunta:—Aquivolstrucar?

ebookelo.com-Página46

Page 47: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Jahavíemconvocatunacolladegent…Ellanomésfaremarcar:—Potsertenenelstelèfonscontrolats…Potserperillós.Barnideixal’aparell,comsihaguésrebutunadescàrregaelèctricaalapuntadels

dits.—Sí; no sem’havia acudit.—S’allunyadel taulell—.Els hauré d’anar visitant

personalment…—Tenscotxe?Barnigairebés’enfada:—Quanhasvistqueunpoetatinguicotxe?Rauracomenta:—Apeu,etpodendetenir…—Ésunriscquecalcórrer.RamsGramúcomençaarecollirlesquartilles,lesplegapertaldefer-neunpetit

paquet.—Espera’t,t’acompanyaré.O,mésbendit,sivolsenspartiremlafeina.Ambunaglopadas’acabaellicordelacopa;l’altrefa:—Desprésdelquehasdit,noempensavaqueetvolguessisexposar…—Perquèno?Nosócningú,josol.Gurianaeslamenta:—Sinofosperlamevacama,tambéusacompanyaria…—Noetpreocupis,jaensensortiremnosaltresdossols.Recullelpaquetdecigarretes,els llumins,s’hodesa tota labutxacais’aixeca.

Raurabrandaelcap.—Nosé…Emsemblaquesónganesdeprendremal.—Escolpejalescuixesamb

elpalmelldelamà—.Mésvalquetelefoneu!BarniconsultaRamsGramúamblamirada.Aquestfa:—Nohasditquepodientenirelstelèfonscontrolats?Ladonaabandonalacadira.—Nohifares.Telefoneui,després,tancaré.—Iensquedaremsenseunlloconanar?Peròellareplica:—Tampocnoeltindreu,siusengarjolen.I,fetifet,mésm’estimotancar,també.

Nosé,peròencaraquesigueuamics,araemsentounamicacomsisabotegésl’esforçdetotsplegats…

Barniassenteix:—Téraó.Vaigatelefonar.Itravessaellocal,capaltaulell.

ebookelo.com-Página47

Page 48: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

5

Guillapilacurosamentelspaquetsdedetergentque,decincencinc,treudelacaixaobertaalsseuspeus.Fora,alabotiga,sesentlaveudelsenyorLlasatqueparlaambunaclienta.Éslaveuuntuosaambquès’adreçaatotselsclients,sobretotquansónfemelles.Després,lacortinadecanyafressejailaTerdiu:

—Quedaalgunallaunadepernilfumat?Fa un gest indicatiu amb el cap i ella se li atansa, allarga les mans fins al

prestatge. Guill, instintivament, defuig el contacte que el gest de la noia estableixentreelsdoscossos.Ellamigriu:

—Encaraetfaigpor?Elxicots’ajuppertalderecollircincpaquetsmés.—Nomen’hasfetmai.—Ningú no ho diria.—Ell no replica, s’incorpora amb els cinc paquets—.De

vegades,empensoquedecferfortor…—Notincganesqueelteupareemdonielpassaport.—I,ambfranquesa,declara

—:Aell,síqueli’ntinc,depor.Ellas’immobilitzaamblallaunadepernilfumatalamà.—Volsdirquesinofosperaixò…—Tampoc.Jasapsquefestejo.Guillvacol·locantelspaquets,moltordenats.—Perònoésseriós.—Pregunta-li-hoaella.—T’hopreguntoatu.Ellseliencara:—Mira,Ter,etslafilladel’amo,ielteuparemai…LaveudelsenyorLlasat,desdefora,litallaeldiscurs:—N’hihaonon’hiha,Ter?Ellaesposaenmoviment.—Sí,sí;javinc.Somriufugaçmentalnoii,després,separalacortinaqueremoreja.Decaraala

botiga,fa:—Hadituna,oi?Guillcontinuaafilerantpaquetsdedetergent,méslentqueabans,elrostrefosc,

preocupat.Enacabar, rebutja lacaixacapaunabanda,n’obreunaaltra, ladarrera,col·locaencaravintpaquets,peròjanon’hicabenmés.

Desdelacortina,diu:—Ensobrentrenta.ElsenyorLlasatretornadelaporta,onhasortitaacomiadarlaclienta.—Apila’lsaquí.

ebookelo.com-Página48

Page 49: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Iassenyalalamunterabellamentordenadaque,comunapiràmide,esdreçapropdelasortidadeltaulell.Terdecideix:

—T’ajudo.Ielsegueixcapalarebotigamentrel’homecomençaatoquejarelssacsd’arròs,

decigrons,dellentilles,enfilatssobreunacurtapostada,contralaparetdelfons,lesprestatgeries de la qual són plenes a vessar de llaunes de sardina, de tonyina, decalamars,decloïssa,depotsd’olives,deboletsconfitats,demusclossenseclosca…

Dins,lanoias’inclinaalcostatdeGuill:—Peròsiellnos’hioposés…Reprènlaconversainiciadaperòellsimulaquenol’entén:—Sinos’oposésaquè?—Jahosaps,noetfacisl’orni.—Comques’hihad’oposar,ésinútilparlar-ne.—Quisapsijoelpodriaconvèncer…Ell, sense replicar,es redreçaambelsbraçosplensdepaquets,esmoucapa la

porta.Ensentirlaremordelacortina,elsenyorLlasatesgira.—Deixa’m…Livaprenentelspaquets,elsdisposaindividualmentsobrelapiràmide,cadacop

mésafilada.—Voldirquenocauran?—Per què han de caure? Si les coses es fan com cal… A tu potser sí que et

caurien,perquèmésaviatetsbarroer…GuillfaunacararesignadaiTer,quementrestanthasortitambelsseuspaquets,

mouelcapambungestcontrariat.Amblaveuunamicadura,pregunta:—Onelsvoleu,aquests?—Espera’t!Noméstincduesmans.—Elsdeixosobreeltaulell?—Heditquet’esperessis.Quantsenduus?—Totselsquequedaven.Potservaldriamésposar-losalcostatdelesconserves

detomàquet.Haquedatmigprestatgebuit.L'homeesquadra:—Quantes vegades he de dir que cada cosa al seu lloc? Tu has vist mai que

poséssimelsdetergentsalcostatdelesllaunesdeconserva?—Peròespodriaferara.—Noespodriaferres.Agafaelsdosdarrerspaquetsdemansdelxicot.Lanoiaencaradiu:—Sicauen…Lapileraésmoltalta.—Laqüestióésnocallar!Nocauràres…Però en aquell moment la piràmide s’inclina, vacil·la, cedeix per un costat.

L’homeallargaràpidamentlesmans,amblaintenciódecontenir-la,peròelspaquets

ebookelo.com-Página49

Page 50: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

se li escorren entre els braços. Ni Guill ni Ter no obren la boca. És ell qui, totcontemplantl’escampadissa,crida:

—Ja volia dir jo…Ara estareu contents!—Tot seguit s’adreça aGuill—:Hanfallatelspaquetsdesota.Deviesposar-lostu,perquè…

Sensedeixar-loacabar,elxicotprotesta:—Mainon’hefetcap,jo,depilera.Iaquestarecordoque…ElsenyorLlasatesbossaungestd’impaciència.—Norecordistant,doncs,irecull-los.Elxicots’inclina,s’ajup,ilabatadecolordemerdad’ocaescombraelpisbrutde

peuades.—Quèenfaig?—Amuntega’lscontraeltaulell.Disgustat,giraesquenaise’nvacapalaporta.Terdeixaelspaquetsqueduuals

braçosi,quanl’homeesficalesmansalesbutxaquespertaldetreure’nunacigarretaque,comdecostum,esfumaràdecaraalcarrer,foradelabotiga,s’agenolladavanteldependent.Elllamira,diu:

—Iconfiavesaconvèncer-lo!Unhomeaixí?S’avindriaamblamare…—Hihamaneres,Guill.Ellarronsalesespatlles,varecollintpaquets.—Potsersí.Tambéhihal’Oti.Ellamouelcap,lesduesmanssobreelterra,sensetocarcappaquet.—T’agrada…Enfi,jahoséjo,perquèt’agrada.—Noésquem’agradi.Mel’estimo.—Nomésésunacriada.—Iquè?Ellaagafaunpaquet,eldeixasobrelapilaqueapocapocguanyaalçada.—Sit’hicases,sempreseràsunsimplellogat.—Noemfares.—Not’agradariatenirunabotigateva?Elllamira,fa:—Aquesta?—Sí,aquesta.Ijotampocnosócpastanmenyspreable…emsembla!Involuntàriament, Guill ulla cap a la sina de la noia, més aviat plana, cap als

braçosmassaprimsielrostreossut,debocagran.—No ho he dit pas. Però l’estimo a ella i no a tu. —Després, amb ràbia

continguda,deixaelpaquetqueteniaalesmans—.Noséperquèhashagutdefixar-teenmi!Sócunpelat…

—Elsdinersnom’interessen.—Molt bé, però hi ha altres xicots…Elmecànic aquell que cadamatí entra a

comprarduessardinesperesmorzar…Avuinohavingut.—Esveuquenot’hihasfixatbé.

ebookelo.com-Página50

Page 51: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Havingut,doncs?—No.Vulldircomés…Feselfavordesuposar-meunamicamésdebongust!Ellanivelladospaquetsmés.—Tampocjonosócresdel’altremón.Ivalcmenysqueell…quetotsplegats.

Unhomenoesmesuraper l’amplàriade les sevesespatlles,niper la sevaalçària,sinó per altres coses. —Colpeja un paquet—. Sóc un cagat! Per no perdre lacol·locacióm’heavingutavenirquantothomfafesta.Haviad’haver-me-liquadrat,al teu pare, i dir-li que, si volia obrir, que obrís sol. Sempre ha de fer les coses alrevés dels altres. Com això de no voler vendre més d’una quantitat determinadad’articlesacadaclient,quans’hauriad’alegrard’aquestaocasiódebuidarlabotiga.Fadosdiesquetothomhohavenuttot,iperaixòavuihanpoguttancartranquils…

Elladiusenseretret:—Parlàvemdenosaltres…ElsenyorLlasat,quetornaaentrar,pregunta:—Encaranoheuacabat?—Deseguida.Itreballenensilenci,mentrel’homeavançacapalseucostat.—Noesveuningú.Nielsdiumengesnohihauncarrertanpelat.Guill,senseinterromprelasevafeina,diu:—Suposoquedemàtancarem,comelsaltres…Sensealterarlaveu,elsenyorLlasatprecisa:—Quejosàpiga,demànoésnidiumengenifestadeguardar.Lanoias’aixecaiGuillcol·locaeldarrerpaquet.—Ningúmésquenosaltresnohaobert.Entotelbarri…L'altrecaminacapalfonsdelabotiga.—Ja l’he sentitmassa, aquesta cançó.És la primera cosa quem’has dit aquest

matí.—Perquèésveritat.—Iquè?—Es tomba—.Sinoobren, les seves raonsdeuen tenir. Jonoen tinc

cap.Elxicotesredreça,s’espolsavagamentelsgenolls.L’homeprossegueix:—Estariabéqueperquèelsaltress’hantornatximplesm’hitornéstambéjo!Saps

quinés,el resultatde totaixò?—NielxicotniTernorepliquen—.Queelcomerçs’arruïna i es desacredita. I el comerç és l’espina dorsal de la comunitat. Sensecomerçnohiharesquemarxi…

—D’aixòestracta.ElsenyorLlasatseliplantadavant,lesmansdarrerel’esquena.—Quèvoldir,qued’aixòestracta?—Doncs que hi ha vegades que les coses van tan malament que més val que

s’aturindeltotpercomençardesprésdenou.

ebookelo.com-Página51

Page 52: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

ElsenyorLlasatesprojectaendavant,amenaçador,dreçant-sesobrelespuntesdelessabatillesapelfades.

—Guill!A lamevabotiganovull sentirparaules subversives!Aquíensagradal’ordre,perquèsomgentsensataqueesvolguanyarlavidasenseposar-seencamisad’onzevares.—Tornaadeixar-secauresobreelstalons—.Nosédequèetqueixes!Tensunafeinasegura,etpagosegonsésmanat,mengescadadia,potsanaralcineunavegadaalasetmana…

Guillmiraaterra,mouelpeu,incòmode.—Bé…—Alçal’esguardidiuambrapidesa—:Hihaaltrescoses.—Quinesaltrescoses?—Doncs…ElsenyorLlasatsomriudelasevavacil·lació.—Etsuncapverd!Coma tantsd’altres, t’agradadeparlarpernodir res.Jaes

veuqueetsmassajoveperaapreciarelsbenifets…Esgiracapa laporta, i totsmiren ladonaqueacabad’entrar.El senyorLlasat

canviaeltodelasevaveu,gairebédoblegaelcosensaludar.—Bonatarda,senyora…—Ienadonar-sedelparaiguaqueelladuualesmans—:

Quepotserplou?—No,peròempensoquenotardaràgaire.—Sospira—.Hehagutdecaminarvuit

travessiesabansdetrobarunabotigaoberta.El senyor Llasat somriu circumstanciadament. La dona es treu un paper del

portamonedes.—Guill…Peròelxicotjahapassatdarrereeltaulell,onespera.ElsenyorLlasats’inclina

unamicamés:—Enquèpodemservir-la?LadonaconsultaelpaperiTerfalavoltaaltaulell,finsalcostatdelxicot.—Voliadeullaunesdesardinesd’oli,unadotzena…ElsenyorLlasatalçaunamàadmonitòria.—Sentint-homolt,noenpucvendremésdeduesperpersona.—Com?Nosabiaquehohavienracionat…—No, no…! És una mesura de precaució. Comprengui, em dec a tots els

clients…Guill,duesllaunesdesardinesd’oliperalasenyora.El xicot surt de darrere el taulell, va a buscar-les a les prestatgeries de l’altra

banda.Ladonaexclama:—Peròsihotétotple!—No hi fa res. Cal preveure que, demoment, potser ens serà unamica difícil

proveir-nosdenou.—I joqueno tincresacasa!Esveuquebadava.Tothomestavaalcorrentque

passariaalgunacosa…Hihaveïnsquehancompratmésdelquepodranmenjar-seenunamesada.

ebookelo.com-Página52

Page 53: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

ElsenyorLlasat,reprovatiu,brandaelcap.—És innecessari acaparar. Aquesta pertorbaciómomentània no justifica que la

gents’hagiespantat.Guill,desdelesprestatgeries,pregunta:—Algunaaltracosa?—Sí.—Miralallista,peròdespréslaplegaitornaadesar-la—.Mésvalqueem

doniduesllaunesdecadacosa.Aixòhopotfer,oi?—Sí,duesllaunesdecada…—Iarròs.—Dosquilos,també.Ter…Ladonaprossegueix:—Idosquilosdecigrons.Llentillestambé,jaqueveigqueenté.Deporc…ElsenyorLlasatprecisa:—Embotit.—Sí.Emposaràunparelldefuets,unquilodexoriço,unaltredesobrassada…

Ah,iformatge!Tégruyère?—Pucservir-li’nmigquilo.—Migquilo,doncs.Itambédeld’Holanda…Totstrestreballendeferm,reunintllaunes,despenjantembotits,tallantformatges.

Ladonapregunta:—Nosabensin’hihaalgunaaltrad’oberta,mésavall?—No;empensariaqueentotelveïnat…ElsenyorLlasatpesa;diu:—Tomàquetsenconserva,melmelada,olives…?—Sí,també.Guill descarrega les llaunes sobre el taulell, allarga les mans cap als pots. El

senyorLlasatl’adverteix:—Nomésdosdecada,també.Ladonademana:—M’hauràdeferunpaquet.—Naturalment.Guill…Elxicotagafatrespapersd’embalar,delsmésgransigruixuts,elsdisposasobre

l’extremlliuredeltaulell.ElsenyorLlasatdiu:—Hoembolicaréjo.—Ialasenyora—:Sivol,lihofaigportar.—No,no;m’hoenduréjomateixa.—Comvulgui.Ter,lesllaunes.—Icapalxicot—:Guill,apunta.Vaagafantlesllaunesdeduesendues,cantal’importiGuill,ques’haapoderat

d’untrosdepaperd’estrassa,escriuquantitatsotaquantitat.Ladonavamirantalseuentorn,persidescobreixalgunaaltracosaabellidora.

—Elsembotits,Ter…

ebookelo.com-Página53

Page 54: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Lanoiaelsvaservintalseupare.Guill, incansable,apuntalesxifresquelisóncantades.

—Elspots…—Alçaelsullscapaladona—:Présseciprunaconfitats…?—Sí,sí!—Dospotsdecada,Ter.—Continuaamuntegantordenadament, comenta—:Li

pesaràmolt,senyora…Ladonaullaelpaquetenformació.—Potsersí.—Elnoilihoportarà.Prennotadel’adreça,foradelveïnat.Ladonaesperaunamicaipregunta:—Quantés?—Arahocomptarem.Guill…PeròGuilljasumaveloçmentlesllarguescadenesdenúmeros.ElsenyorLlasat

començaaempaquetar.—Ter.Portaelcabdelldecordillgruixut;elquehihaviaaquís’haacabat.La noia es desplaça pel seu darrere, cap a la rebotiga. Guill, inclinat sobre el

taulell,fa:—Sónduesmilset-centesvuitanta-dues.ElsenyorLlasatallargalamà.—Deixaquehocomprovi…Comptaambrapidesa,debaixadalt.Lanoiatornaambelcordill.—Janomésquedavaaquestcabdell.—Prennotaquecaldemanar-ne.—Acabadecomptar—.Estàbé.Duesmilset-

centesvuitanta-dues…Pagaara,senyora?—Naturalment.Butxaqueja pel portamonedes, en treu un altre demés petit i l’obre. El senyor

Llasatordenaalxicot:—Acabadeferelpaquet.—Sonaeltelèfon,penjatatocardelaportadelabotiga

—.Ter…—Jahohesentit.Guill agafa el cordill, mesura per damunt l’ample i l’alt del paquet, talla a la

llargadaconvenient,faunabaga.LadonaallargaunsbitlletsalsenyorLlasat.—Cobri.L'homeesdesplaçafinsalacaixaregistradora,alfinaldetotdel taulell.Ter,al

telèfon,vadient:—Sí,senyora;sí,senyora…Guill,ambelcordillalamà,empaquetallestament,ambgestosprecisosiavesats.

Terfapercinquenaosisenavegada:—Sí,senyora…Bonatarda.Penja.ElsenyorLlasatvatornantelcanvialadona.

ebookelo.com-Página54

Page 55: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Vuitquefannorantaideuquesóncent…vuit-centes.Centquefannou-centesicent…mil.Siésservida.

—Gràcies.M’hodurandeseguida?ElsenyorLlasatconsultaelrellotge.—D’aquíamitjahorahotindrà.Apuntdeplegar…—Surtdeltaulell,mentrela

donaembutxacaelsdinersitancadespréselsdosportamonedes—.Ijahosap,siliconvéalgunaaltracosa,nosaltresobriremcadadia.

—Hotindrépresent.Caminacapalaporta,il’homel’acompanyafinsalllindar,ons’atura.—Bonatarda,senyora.Omillordit,bonanit.Igràcies…—Sobretotnos’oblididefer-meportarelpaquetaquestvespremateix.—No passi pena…—Després entra, fregant-se les mans, i sense adreçar-se a

ningúenparticular,diu—:Aquestanittindremtemporal.—HatelefonatlasenyoraGlia,pare.Volpernildolç,conservesdeprésseciuna

llaunadecalamars.Lihohemdeportar.—Fesunpaquet,doncs.Guill,quehaacabatdelligar,agafal’embalumieldeixaaterra.Quanesredreça,

explica:—Lamaretambém’haencarregatunesquantescoses…ElsenyorLlasatse’lmira,s’enfilalleugeramentsobrelespuntesdelessabatilles.—Jafadosdiesquecarregues…—Tinguiencomptequenosomnosaltresdossols,queellatéhostes…—Estalla

imurmura—:Lapolicia…Terielseupareestomben.Unhomeuniformat,darrereelqualsen’endevinen

dosotresmés,treuelcapperlaporta.ElsenyorLlasatfaunapetitasalutacióamblamà.L’individupregunta:

—Totenordre?ElsenyorLlasatsomriu:—Totenordre,caporal.—Avançacapalaporta—.Maldiaperapatrullar.Elcaporals’arronsad’espatlles.—Jasesap,nosaltres.Facifredocalor…ElsenyorLlasatabaixaunamicalaveu:—Continuentranquil·les,lescoses?—Naturalment.Dominemlasituació.—Me n’alegro, me n’alegro. Nosaltres, els comerciants, només volem que tot

rutllienordre.Elsdesordresnoaprofitenaningú.Elcaporalassenteix;despréstornaasaludarvagament.—Aixíés.Bonanit.—Bonanit.—Esgira,encaraambunsomrís,idecaraaGuillialasevafilla,diu

—:Sorttenimd’ells…

ebookelo.com-Página55

Page 56: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Ter, a lamàquina, talla llenques de pernil dolç.El xicot, parsimoniosament, varecollint llaunes, una de cada mena. El senyor Llasat, en adonar-se’n, el miracellajunt.

—Quèfas?—Agafototaixòqueemvoliaendur.—Noabusis.Sitotscomencemaposar-himà,aviatnoquedaràres.Ielsclients

sónprimer.—Repeteix,emfàtic—:Jahosaps:elsclientssempresónprimer!Elxicotdeixalallaunaambcertabrusquedat.—Sitantdegreulisap…—Nosigueuaixí,pare…Lacortinade laportaesprojectaviolentamentendavant.El senyorLlasatmira

perdamuntl’espatlla,sensegirar-sedeltot.—Quinesmaneressónaquestes?Quepotservolsarrencarlacortina?PeròNatnoli’nfacapcas,avançadepressacapalxicot:—Guill,latevapromesa…Panteixa,mentreGuillseseparadelesprestatgeries.—Quèpassa?—Ésal’hospital…Elllisubjectaelbraç,mentrelaTerimmobilitzalamàquina.—Al’hospital?—L’hanferida,aquestmigdia…Haviabaixatalafont…ÉsTerquipregunta:—Quil’haferida?—Lapolicia.Esveuqueselavolienenduralacomissaria…Elxicotcomençaadescordar-selabata,ensopegaambelsbotons.—Ésgreu?—Lihandisparatalpitil’hanabandonada.Persort,unsveïnsl’hanrecollidai…—Ifinsaranom’hovénsadir!—Nom’hepogutescaparabans…Guill famitja volta, cap a la rebotiga on guarda l’americana i la gavardina.El

senyorLlasateldeturadeseguidaambuncrit:—Onvas?—Quèlisembla?Desapareix a l’altra banda de cortina de canyes, penja la bata amb una

esgarrapada,s’apoderadelasevarobai,totvestint-se,tornaasortir.ElsenyorLlasatesqueixa:

—Noésmotiuperanar-se’nabansd’hora.Ellreplica,agressiu:—Vostèquèfaria,almeulloc?L'homedefuigunarespostadirecta:

ebookelo.com-Página56

Page 57: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—A l’hospital no et necessiten per a res. Hi ha els metges i les infermeres…Després,encarahasdedurelpaquetdelasenyoraaquesta.

Ellenfilalagavardina.—Dugui-l’hivostè!—Guill!Notolero…—Ofaci’ldurperund’aquestspoliciesamicsseus!—Guill,unaparaulamési…Però ell agafaNat pelmuscle i, en la seva pressa, gairebé l’arrossega cap a la

porta.—Anem!ElsenyorLlasatalçaelsbraçoscomperimplorareltestimonidelcel.—S’habegutl’enteniment!Ellesmigtomba:—Idemà,nocomptiambmi.Comtothom,emquedaréacasa!I,ambuncopsec,quefavibrarelsvidres,tancalaporta.

ebookelo.com-Página57

Page 58: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

6

—«Elvostreinformadortambéensinformavaanosaltres.Simésno,enpart…Però,perquèelsvauperdonarlavida?».

—«Aixònousinteressa».Bracià,enelseupaperdeSkuratow,riu:—«Hocreieuaixí?Usdiré…».CloriArnó,desdelseutamboretplantatenunracód’escenari,eltalla:—Unmoment,Bracià…Calvigilaraquestarialleta.Noésunariallaespontània,

saps?Éslamenaderialladel’homequesesentsuperioriquesemprevoltenirraó…Comprens?

—Emsemblaquesí.Despectiva…Eldirector,lentament,disparadosditsalseudavant.—Nobenbé.Ésadir,habitualmentdespectiva…enelsentitdeformarpartdel

caràcter, de lamanerade serdelpersonatge.Expressauncertmenyspreudelqual,gràciesalcostum,jahadesapareguttotamalvolençaconscient.Defet,ésunariallaquetémésd’unnivellique,pertant,hasdematisar…

BraciàestombaaErcal:—Repetim.L'altre,dretalcostatdelacadiraqueocupaellloconeldiadel’estrenahihaurà

uncatre,fa:—«Aixònousinteressa».Braciàmodulalasevarialleta:—«Hocreieuaixí?».—EsgiracapaClori—.Hasortitmésbé,ara?Elxicotnomésfaunmovimentafirmatiu,unamicainsegur,iBraciàprossegueix:—«Usdiréperquè.Perunaideaespotmatarungranduc,peròdifícilmentespot

arribaramatarinfants».Cloricrida:—Criatures!—«… difícilment es pot arribar a matar criatures. Això és el que vós vau

descobrir.Aleshores,esplantejaunaqüestió:siperunaideanoespotarribaramatarcriatures,valproupersacrificar-hiungranduc?».

Ercalfaungest,peròl’altreesprecipita:—«Oh,noemcontesteu,noemcontesteu!Jacontestareualagranduquessa».—«Alagranduquessa?».—«Sí,usvolveure.Mésque res,hevingutper tald’assegurar-mequeaquesta

conversaeraviable.Hoés.Finsitotéspossiblequeellausfacicanviard’opinió.Lagranduquessaéscristiana.L’ànima,compreneu?,éslasevaespecialitat».

—«Nolavullveure».

ebookelo.com-Página58

Page 59: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—«Em sap greu, ella insisteix. I, tot ben pensat, vós li deveu algunesconsideracions.Després,diuenquedesdelamortdelseumaritjanoésbenbéellamateixa. No l’hem volguda contrariar». —Es mou cap a un dels costats—. «Sicanvieudeparer,nooblideulamevapromesa.Tornaré».—Escoltabreument—.«Jaés aquí. Després de la policia, la religió. Decididament, us consentim. Però tot esrelaciona.Imagineu-vosDéusenselespresons…Quinasoledat!».

SurtperentrelesduescadiresquesimulenunaportaiCloricrida:—Griselda!Totscerquenambl’esguard.—Oncaralls’haposat,aquestaxicota?Griselda!Diana,assegudaalfonsdetot,replegadasobreellamateixacomungat,diu:—Encaranohavingut.Cloris’aixecaimpetuosament:—Nohavingut!Jaenpucdonar,d’ordres,jo!Alescinc,tothomaquí!Peròetdic

quesí…Sinoésl’un,ésl’altre.Braciàescordal’americana.—Potserl’handetingudapelcarrer.—Aella?Lagermanad’und’aquestsesbirros?—Sietsent…—Queem senti!Aquí tothom fa el que li dóna la gana, nohi ha capmenade

disciplina…Ercalproposa:—Podríemdescansarunaestona.Fadueshoresqueleshidonem…—Dues hores! —exclama Clori. Butxaqueja, s’enganxa els dits amb el folre

descosit—.Aveure,quitétabac?Beral,desdedaltdelpiano,ons’haassegutambgavardinaitot,fa:—Té,icalla!—Iaixítotspodreumandrejar,oi?—Agafaelpaquet,entreuunacigarreta—.Fa

deudiesqueaixòdura i, res, encaranoheucomençatni a sospitarquinamenadecriaturesencarneu.Sónéssersdecarniossos,carall!D’ossossobretot.Peròningúnohodiria!Ussurtunacosainvertebrada…

Mouelsditsdelamàlliure,unint-losiseparant-losnerviosament.Beraldiu:—Fofa.—Això,fofa,blana…—Aleshoresseligira—.Però,quete’nfotsoquè?Diana,desdelseulloc,riu.Ellpicadepeus.—Ésquenohicreieu!Araprotestentots,iGarçon,ques’estavatallantlesungles,tancalestisores.—Dosanysenrerevamcomençaraparlard’aquestaobra…Nosaltres, l’Orniai

jo…Eldirectorbracejacomunnàufrag.

ebookelo.com-Página59

Page 60: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—No m’has entès, no m’has entès! Vull dir que no creieu que arribarem aestrenar-la.

—Jo,sí!Bracià,encanvi,diu:—Jo,no.Soumassaoptimistes.Eldirector,quetéunllumíalamà,eltallaambungestràpid.—Perdona.Éremoptimistesarafadeudies,quanvamcomençaraassajar…Fapetarelllumícontraelrascadordelacapsa,l’encén.Braciàdeixaescaparuna

rialleta.—Optimistes?Temeraris,deusvolerdir.Perquètothomparlava,parlava…Eldirectordeixacaureelllumí,l’esclafaambelpeu.—Elsfetsenshanjustificat.Vaigtenirunamenadepremonició.—Moltbé,peròlasituaciónoésclara.NingúnoensasseguraqueenDominaes

cagaràalescalces.Aquestamenademanifestaciópassiva…Beral,desdelpiano,precisa:—Joendiriamésaviatunactecomunitaridedesobediènciacivil…—Digues-ne el que vulguis. Però jo encara no he vist mai que aquesta mena

d’actesdoniunresultatpositiu.I,sienDominanopeta,nohihauràrepresentació.Delpatidebutaques,unaveudenoiapregunta:—Quenohihauràrepresentació,dius?Totsesgirencapaaquellabanda,iCloriArnócrida:—Ja era hora, Griselda! Em sembla que vaig dir a les cinc… Si m’equivoco,

corregeix-me.PeròErcalfa:—Plou?Ellaesmiral’impermeableitotseguitestreuelmocadordeplàsticambquèes

protegiaelcap.—Jafaunaestona.Caminaalllargdelaprimerarengleradebutaques,pujaelsgraonsquemenena

les llotges i, tombant a l’esquerra, desapareix un moment abans de penetrar al’escenari.

Cloridiu:—Bé,arajahisomtots.Diana,semprearrupida,contesta:—FaltenenBrauil’Ornia.—Hieren…—Miraatotscostatsi,seguidament,capalpatidebutaquesperdut

enlafosca—.Oncarallesdeuenhaverposat?Brau!Ornia!—S’adreçaalanoia—:Noelshaspasvistosalbar?

—No hi havia ningú. Però què és això que deia en Bracià, que no tindremrepresentació?

L'al·ludits'aixecalessolapesdel'americana.

ebookelo.com-Página60

Page 61: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Quinfredquefa,aquí!Semprequepassaaire…—Ialanoia—:Esveuquenohohassentittot.HeditquenohihauràestrenasielJutgenosalta.

—Jahosabíem,això.—Ésque,pelquesembla,nosaltarà…Beral,daltdelpiano,esredreçaunamica.—Tuhohasdesaber,Griselda.Quèdiuelteugermàpolicia?Ellaestreul’impermeable.—Nodiures,enGonal.Fadosdiesquegairebénose’lveupercasa.—Peròcarall,unacosaoaltra…Braciàtorna:—Unsimplepoliciatampocnopotsaberres,benmirat.Faelquelimanenino

pregunta.—Peròésunhome,oi?Bédeupensaralgunacosa.Griseldas’atansaaunadelescadiresihipenjal’impermeable.—Silapensa,selaguardaperaell.Tampocnohaestatmaigairecomunicatiu.Dianaesvadesentortolligant,abandonaelseuracó.—Semprem’hafetestranyquefossisgermanad’unpoli.Griseldamigriu,s’arronsad’espatlles.—Noésculpameva.Acasa,tothompensaalasevamanera.Clorillençalacigarretai,comhaviafetambelllumí,ambelpeuapagalapunta

encesa.—Quèussemblasihitornem?Nomésfemqueperdreeltemps.Ercalpregunta:—Enshivolstenirmolteshores,aquí?—Lesquecalgui!—Doncs acabarem tots congelats. Si en començar m’hagués pensat que tots

aquestsescenarissónunpurcorrentd’aire…Iquemainosapsd’onve!—En lloc de xerrar tant, més valdria que em busquessis aquest parell.

Mentrestant,podremreprendrelatevaescena,Griselda.Ercalprotesta:—Sivolsquebusquiaquests,jaemdiràsambquilafarà!Amblaparet?Braciàesficalesmansalesbutxaques.—Assagemmassahores.Qualsevoldiriaqueésperdemà.—Per demà no, però pot ser per molt aviat. Vull que sigui la primera estrena

desprésdelacaigudad’enDomina.—Sinolidónesunaempenta…—Aixífalaciutatsencera.Apa,som-hi!Ercalinsisteix:—Buscoaquestparellono?—No…Diana,bonica,tuquetenstantdefred,sietbellugavesunamicapotseret

passaria…Aveuresime’lstrobes.Desegurqueporquegenperalgunracó…

ebookelo.com-Página61

Page 62: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Diana, amb un sospir, es ben embolcalla amb l’ample abric, tirat damunt lesespatlles.

—Esveuques’hadeferunamicadetot,enaquestacompanyia.Cloriestombacapal’altranoia.—Som-hi,Griselda.Tu,Ercal,alteulloc…Aveure,Bracià,elteumutis.Totsdossesituenal’interiordelescadiresqueindiquenlaporta,Ercalmésafrec

delatercera,col·locadamésençà.—Començo?Eldirectorassenteixtotretrocedintcapalpiano,onesrecolzaatocardelspeus

deBeral.—«Després de la policia, la religió. Decididament, us consentim. Però tot es

relaciona.Imagineu-vosDéusenselespresons…Quinasoledat!».Surt per entre les cadires iGriselda, que esperava, avança lentament,mirant el

director.—Ara!Lanoiaestapalacaraamblesmans,penetraenlaimaginàriacel·la,dinslaqual

esquedaimmòbil,senseparlar.Ercals’humitejaelsllavis,lamira.—«Quèvol?».Garçon,desdel’altrabanda,interromp:—Aquest«quèvol?»semprem’hasemblatincorrecte.—Perquè?Diriespotser«quèdesitja»?Comsilivolguésvendrealgunacosa?Totsriuen,llevatdeGarçon.—Noésaixò.Potserestariamésbépreguntar:«quèseliofereix?».—Lagent no parla d’aquestamanera.No és un llibre, això, sinó una peça que

hemdeviure.—Fapetarelsdits—.Aveure,eltext…Beral l’agafa de sobre el piano i l’hi allarga. El director el fullejamentre tots

esperen.Griseldas’asseuenunadelescadiresquefandeporta.—Ésaquí.Eltraductorhaescrit«quèvol?».—Seriapartidarideconsultarl’original…—Eltens?—No;jo,no.Clorillançalacòpiasobreelpiano.—Apa,continuem!Griseldaestornaaaixecar,estapalacara,iErcalrepeteix:—«Quèvol?».Griseldalimostraelrostre.—«Mira…Moltescosesmorenambunhome».—«Hosabia».—«No,elsassassinsnohosaben.Sino,compodrienmatar?».Ercaldesvial’esguard.—«Arajal’hevist.Vullquedar-mesol».

ebookelo.com-Página62

Page 63: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—«No.Tambéjoetvullmirar».Ercal retrocedeixunamica iGriseldas’asseumentredel fonsde lasalas’alcen

unesveus.—«Janoempucquedarsola.Abans,si jopatia,ellhopodiaveure.Aleshores,

patirera…».—Clori!Eldirectorseseparaviolentamentdelpiano,picaambelpeu.—Quècarallpassa,ara?Avança cap a primer terme i tots miren de perforar l’obscuritat del pati de

butaques.Dianacrida:—Hihaunjove,aquí…—Ibé…Quiés?Salta fora de l’escenari i camina cap a les llotges, on només es veu la noia,

inclinadaendavant.—Diuquenoespotmoure…Beral abandona el piano, salta també cap baix, i tots els altres, per l’escaleta

lateral,elsegueixenapressadament.Clori,propdelanoia,pregunta:—Onés?—Aquí…El xicot és assegut a terra, entre les cadires, i els esguarda amb uns ulls que

reflecteixensofriment.Clorialçalesmansisesubjectalessolapes.—Quèsignifica,això?L'altreexplica:—Nopuccaminar.—Esteuferit,potser?—Empensoquem’hetrencatlacama.Prova d’incorporar-se amb l’ajut de les cadires i Beral, darrere el director,

pregunta:—Quèhapassat?PeròCloris’ajupcapasotaunacadira,d’onenretiraungranpaquetdepapers.

Després,redreçat,eldesplega.Totsmiren,iBraciàallargaelsditsperagafar-neun.Leslletressónprougrossesperquèpuguillegir:

ÉSMOLTSENZILL:QUEDEU-VOSTOTSACASA

—Repartíeuaquestspapers?L'altrenomésfaquesíambelcap.Desprésdiu:—M’handescobertiemperseguien.—Peròtambésoubenase…—Esdominai,mentredeixaelspapers,canviaelto

de la veu—. Perdoneu… Vull dir que els podíeu haver llençat en un forat declaveguera.

—Nohepensatenres…Heperdutelcap.Hearrencatacórreriprou.Garçons’interessa:

ebookelo.com-Página63

Page 64: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Icomheupogutentrar?—Hevist obert.Nohi havia ningú…Aleshores és quanm’he trencat la cama.

Vigilavaelbarinom’headonatdelesescales.Hecaigut…Totd’una,Ercalobreunsullsmoltesverats:—Usdeuenhavervistentrar!Deseguidatindremlapoliciaaquí.Griselda…!Eldirectoralçalamà,projectadosditsendavant.—Noensatabalem!L'homedeclara:—Nom’havistningú.Jafapropdemitjahoraqueheentrat…Haurienvingut.S'adonadelvestitmatxucatibrut,esfregaelsfaldonsdel’americana.—M’hehagutd’arrossegarperterra…Cloris’inclina,allargalamà.—Aveure,aquestacama…Feullum,vosaltres.Petendosencenedors,unllumí.L’homes’arromangaelspantalonsfinsalgenolli

totss’apinyenalseuentornpertaldeveure-lilacama.Eldirectorlapalpa.—Sisurtunos!Ercalmurmura:—Ésclar,elques’hatrencat.—Nosésideuserlatíbiaoelperoné,sempreelsconfonc.SiFamafosaquí…Braciàavançaunamica.—Aveure.Nonecessitemlatevadona,peraixò.Tothomsapdistingir-los.—Doncsjosemprem’oblidodequinésquin.Bracià s’inclina, però en aquell moment tots dos encenedors s’apaguen. En la

fosca,eltoca,decideix:—Latíbia.Undelsencenedorstornaail·luminarl’escenamentrel’altrepicainútilment.—Bé,iaraquèhemdefer?—Sitrobéssiuuntaxi,empodriaduracasa.—Untaxi…?Araquehipenso,non’hevistcapentoteldia.Tambédeuenhaver

plegat.Totsesconsulten,unamicaperplexos.Eldirectorpregunta:—Viviulluny?—Sí,albarrideGuina.Ellesrascalabarbeta.—Icapdenosaltresnotécotxe…Griselda,perdamuntlasevaespatlla,proposa:—Enpodríemrobarun.Aforan’hihad’aturats.—Nodiguisbestieses!Totsselamirenreprovativament,peròellaencarainsisteix:—Usasseguroqueespodriafer.Garçons’interessa:

ebookelo.com-Página64

Page 65: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Iambquinesclausl’obririesielfariesfuncionar?—Noésdifícil.Undia,elmeugermàemvaensenyarcomesfeia.Eldirectorseliacabadegirar:—Iturobariesuncotxe?—Sí.Perquèno?—Elsconsultatotsambunaullada—.Quèussembla?Elsaltress’arronsend’espatlles,llevatdeDiana.—Seriabendivertit…—Noestractadedivertir-se.L'homeadoptaunaposicióméscòmoda,mormola:—Seriaexposat…—Mésexposatésaixòqueheufet.Percert,d’onsurtenaquestspapers?Sempre

m’haencuriosit…L'altrenoesfapregar:—Elsheimpresosjomateix.Sócimpressor.—Però,perquè?—Nohosé…Suposoquehevolgutcontribuirambelmeugradesorra…Beral,desdedarrereelgrup,reflexiona:—Éscuriós, tanmateix…Vetaquíunhomeque imprimeix i reparteix literatura

subversivaihoconfessaambaquestatranquil·litataunacolladedesconeguts…Ivetaquíquelacolladedesconegutshotrobanaturali,unànimement,esdisposaaajudar-lo…

—Iquètédeparticular,això?Noséveure…—Sí, home.Vol dir que enDomina, durant aquests quinze anys, ha aconseguit

unacosa:unir-nostotscontraseu,siguinlesquesiguinlesnostresidees.—Noensdiusresdenou.Peròellprossegueix:—Iunir-nosfinsatalextremquefinsitotestemdisposatsacórrerelriscdefer-

nosagafar…Hodicpelcotxe.CloriesgiraaGriselda:—A mi només em sap greu que ho hagis de fer tu. Sembla més propi d’un

home…—Perquè?Quinaximpleria!—Detotamanera,t’acompanyaré.Entredos…Pucvigilar,noetsembla?Ellahoacceptaieldirectorestombacapalsaltres:—Vosaltreselportareufinsalvestíbulienshiesperareudisposatsasortirtanbon

puntellavinguiambelcotxe…L'homemigprotesta:—Emsapgreuquepermi…—No us preocupeu. Com ha dit la Diana, fins i tot és divertit, això!—Agafa

Griseldapelbraç—.Som-hi?

ebookelo.com-Página65

Page 66: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Elsaltresseseparenunamicaiellsdos,perdarrerelesllotgesfosques,avancencapalvestíbul.Enarribarafrecdeporta,Cloripregunta:

—Ah!Jasapsconduir?—Ésclar!—Notanclar,perquèjonoensé.—Tuetsunapersonavingudadelfonsdel’antigor.—Potsersí.Entotcas,n’hihamoltes.Travessenperdavantdelbar,desertipocil·luminat.—L’hauràsdedurfinsacasaseva,perquèemsemblaqueambaquellacamanoli

podemconfiarelcotxe.—L’hiduré.Noemfares.Ellesmigatura.—Nomésm’empipaperl’escenadelagranduquessa…Demàetvullveureaquía

lescincenpunt.Laprimeradetotes!Empeny la porta exterior, li cedeix el pas i tots dos surten a l’entrada, on els

acullencartellsifotografiesclavatsarreudelesparets,perdutsentrel’ombradelescolumnes que limiten la penetració de la llum del fanal dreçat a l’altra banda decarrer.Laportareixada,d’acordió,nomésésdospamsoberta.Lanoiafa:

—Sortosament,janoplou.Ells’atura.—T’hasdeixatl’impermeable.Iaquestvespresuposoquejanotornaràs…—No,seràmassatard.Vaigaveuresientroboun.—Espera’t!—Corre cap a dins, travessa el vestíbul i, des de la porta interior,

crida—:Diana!Agafal’impermeabledelaGriseldaiporta’lquansortiu!Moltapropseu,unaveudiu:—Nocridistant,quesomaquí.Aleshoresdistingeixelgrupqueavançaambl’homecarregatentreErcaliBracià,

quefancadireta.—Ah!Hohassentit,Diana?I sense esperar resposta retrocedeix, corre de noupel vestíbul.La noia no s’ha

mogutdelcostatdelaportareixada.—Te’lportaràlaDiana.Anem.—S’aixecalessolapesdel’americana,esfregales

mans—.Quinfred,noia!—Éslahumitat.Caminencarreramunt,decidits.Alllunysonaunclàxon,peròdespréstotestorna

aquedarsilenciós.—Mainohaviavistuncarrertanpelat.Peròelljaassenyalacapal’altrabanda,mésenllà.—Aquest?Ellaesguardaelcotxe,denega:—No;mésvalqueanemméslluny.

ebookelo.com-Página66

Page 67: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Continuenavançant,ràpidsiarrupits,ielspassosdelanoiarepiquenagutssobreles llambordes, on desperten tot de petits ressons que es prolonguen via enllà. Elsfanals, molt espaiats, deixen escapar una claror vacil·lant i tèrbola, groga, quepersegueixlessevessiluetesambtotd’ombresdifusesqueavanceniretrocedeixen,escavalquenentreellessensecontinuïtat.

Clorireposalamàsobreelbraçdelanoia,s’atura.Hanarribatalacantonada.—Und’aquests,potser?Entre vint-i-cinc i cinquanta metres hi ha dos cotxes immobilitzats arran de

vorera, amb els llums apagats. Ella llambrega amunt i avall, sense veure ningú.Aleshoresdiu:

—Agafaréelsegon.—Estàsseguraquehosapsfer?—Jahoveuràs.Ells’arrauleixunamicaméscontral’angledelacantonada.—T’esperoaquí.Sivealgú,xiularé.Lanoiaassenteixambelcapitotseguitcaminacarreravallambelcosunamica

encongitielsbraçosmoltplegatscontraelsmalucs.Elll’acompanyaamblamirada,ulladesprésbreumentcapatotesbandesis’aplanamésenelsortintdel’edifici.

Quantornaamirar,lanoiajas’haaturatapropdelcotxe,ilaveuinclinadasobrela portella. S’aguanta la respiració, tanca els punys dintre les butxaques, peròaleshores somriu i la seva càlida alenada es materialitza al moment en forma denuvoletblanc.

—Hohafet!Griseldaacabadedesaparèixerdinsdelcotxe,peròellencaraesperafinsqueno

sentroncarelmotor.Totseguitesgiraiarrencaacórrercapalteatre.Diana,amb l’impermeable ielmocadordeplàstica lesmans,esperadarrereel

badalldelaporta.—Jaestà?—Sí.Onsón?PeròenmirarcapadinsveuqueGarçon,alpasdelaportaquemenaalvestíbul,

lisomriu.Crida:—Apa!EstombacapaforaielliDianaassisteixenalprogrésdelcotxequeavançasense

llums.Amb una precisió gairebématemàtica, s’atura de talmanera que la portellacoincideixambl’oberturade laportaacordionada.Ell l’obremésensentirelsseuscompanysqueavanceni,seguidament,seseparacapauncostatpertaldedeixar-loselpaslliure.Dianahabadatlaportadelcotxeillançal’impermeableielmocadoralafaldadeGriselda.

—Compte!BraciàiErcalesguardenfurtivamentamuntiavall,peròCloridiu:—Ràpid!Nohihaningú.

ebookelo.com-Página67

Page 68: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

S'inclinencapal'interiordelvehicleielxicotdelacamatrencadas'apuntalaamblesmansabansdeferseguirtotelcossobreelseient.Ercalpregunta:

—Hivaig,també?Eldirectordenegaambungestgairebéamoïnat,abaixalacarafinsa l’obertura

delvidre.—Magnífic,Griselda.—Esredreçaiuneixdosdits—.Sort!Elsaltres tanquen laportella i el cotxe,precís i fi, engegagairebé sense remor.

Cloriestombacapalsseuscompanys:—Apa,inosaltresatreballar!Jahemgandulejatprou,avui…

ebookelo.com-Página68

Page 69: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

7

Elmetro,dinselqualviatgenpotsernomésunadotzenadepassatgers,s’aturadavantmateix deCara i el conductor lamira amb un esguard que sembla una invitació apujar al cotxe. Fins i tot l’encarregat de les portes espera unamica, per si ella esdecideix, però, en veure que no esmou del banc, deixa escapar un cop de xiulet,tancaiesquedaimmòbildarrereelsvidresmentreelvehicleengegadenou.

Caracontinuaassegudaiulla,alseuentorn,l’andanadeserta.Durantelssisosetdarrersminutsnohabaixatniunasolapersona.Al’altreextrem,elcapdel’estaciós’haficatalapetitagàbiadevidredelataquillailafapetaramblarossaoxigenadairevingudaquedespatxaelsbitllets.Araiadés,l’unol’altreadrecenunamiradaalanoia.

Ellaesdescordalagavardina,perlatelaimpermeabledelaquals’escorrentotdegotesd’aigua;desprésconsultaelrellotge.Arajanomésfaltenunssegonsperalesnou,lasevaesperas’acaba.

Pertald’entretenireltemps,esmiralesbotesd’aigua,negresibrillants,llevatdela banda del taló, on s’han esquitxat de fang.Amb l’ungla, inclinada endavant, elrasca,peròelllotésmassatendreinosalta;encaras’escampa.

Tornaallambregarelrellotge,impacient,iobservaquenocoincideixbenbéambel de l’estació, lleugerament avançat. Aleshores s’aixeca, inicia un passeig perl’andana,s’abocaenfora,capalesvies,iespiatúnelamunt.Unaltrevehiclehasortitja de l’estació precedent i ella assisteix al progrés lent de la llum, una estrellallunyanaqueapocapocesdilataiprecipitaelseufocuscontralesparetsblanques.

Maquinalment,tornaacordar-selagavardina,seseparaunamica,andanaendins,ialeshoreslaremordeltrenespetegaperlesvoltesenrajolades,elsfrensmosseguenles rodesambunxisclecontingut ioliat.Quan laportas’obre,Caraesprecipitaalprimercotxe.

Gairebé és buit. Només sap veure-hi dues dones, una d’elles amb un fardell,assegudes a l’altre extrem; un home d’edat mal vestit i amb un paraiguaexcessivamentgran;iunnoietqueesrepenjaenunadelesbarrescentrals.Atocardelasegonaportahihaunxicotvestitambunaminsagavardinablancatotatacadaperl’aigua,lacaraprotegidaperunbarretd’alesamplesqueliamaguenelsulls.Ellanoelreconeixfinsquenoavançapelcotxe.ÉsPau.

Avança també, pressosa, amb els llavis badats per un somrís inquiet, i tots doscoincideixensotalabombetaenquibidaenunsuportblanc.

—Pau…Ell li agafa el braç, sense una paraula, i la fa seguir cap al refugi d’una porta,

oposadaalcostatdelasortida.Finsaleshoresnodiu:—Javeigquet’handonatelmeuencàrrec…Caracontinuafitant-loambinquietud.

ebookelo.com-Página69

Page 70: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Quèhapassat?Nosabiasivenir…Quanm’handitquehaviestelefonatiquevoliesqueagaféselprimermetroquepassariaperaquestaestaciódesprésdelesnou,m’hecregutqueeraunabroma.—Litocalessolapesdelagavardina—.Comésquenovasd’uniforme?It’hasmullattot…

Ellesmiradistretamentlarobaxopa,inclinaencaraunamicaméselbarretsobreelsullsi,moltbaix,diu:

—Hedeixatlacaserna.Ellaofegaunaexclamació,sorpresa;tancaelpunyiespremelsartellscontraels

llavis.—Però,perquè?Elnoiesguardaamuntiavalldelcotxegairebédesert.—Jadeussaberquèpassa…—Sí.Peròvosaltres…—Enshanaquarteratidiuensidemàsortiremalcarrer.—Sortireu?Perquè?—Segonssembla,ensfarancol·laboraramblesbrigadesdexoc…Ningúnosap

resdecert.Ellaabaixaencaralaveu,reflexiona:—It’hasescapat…—Sí.Novullferdebotxí.Inoetpensisquesócjosol.Enshemescapattotauna

colla;hemsaltatlaparetambundelssentinellesquetambése’nvoliaanar.Lanoiaseliarrapaalagavardina,espremambforçacontraseu.—Isit’agafen?—M’afusellarien,ésclar.Ellahumilialacara,elfregaambelscabellsablanitsperlahumitat.—Oh,Pau,Pau…!Elxicotlaseparaunamica.—Etmullaràstota.PeròCaracontinuaarrapadaalseucosi,passatunmoment,ellexplica:—Nom’agafaran. Per sort, un caporal tenia encara el vestit de paisà i aquesta

gavardina. Li ho he comprat. Els altres, fora d’un, s’han hagut d’escapar ambl’uniforme.

La noia torna a alçar el cap en el moment que el vehicle s’atura a l’estaciósegüent.

—Nohosaps,quelapoliciademanaelspapersatothomquetrobapelcarrer?—Peraixòt’hetelefonatquevinguessisalmetro.—Observal’únicpassatgerque

puja,unadona,itornaadesviarelsulls—.Ara,quenoempensavaqueanessintanbuits,aqueststrens…

—Gairebétothoms’haquedatacasa.Lesportesdelvehicleestanquenambunaremordexucladísitotsdoscallenfins

queellarepeteix:

ebookelo.com-Página70

Page 71: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—T’hasescapat…—Noemquedavacapmésremei,Cara.—Noetpodiesesperarfinsdemà,aveurequèpassava?—Aleshoresjahauriaestatmassatard.T’hauriaagradatdeveure’malcostatde

la policia, detenint la gent o forçant-los a tornar a la feina com diuen que hancomençatafer?

—No,ésclarqueno…—Doncs!Unaltreijovolíemques’escapéstotalacompanyia,hemfetcórreruna

menademotd’ordre,deconsigna,peròlamajoriatenienpor…Semprelapor!Aixíitot,sombenbétresdotzenes,elsquihemtocateldos.

Ella es mossega els llavis, mediocrement interessada pels altres. Passat unmoment,pregunta:

—Iara,quèfaràs?Elnoiiniciaunmovimentd’espatlles,sensecompletar-lo.—Deprimerhaviapensatenelmeucosí,l’Orestes…Peròviuenunadispesa,no

séquinamenadegenthiha.Alpoble,ambelspares,tampocnohipucanar;seràelprimerlloconembuscaran.

—Iunhoteltampocnosemblaindicat…—No.Ellamormola:—Déumeu,Déumeu!Pauliposaunamàsobrel’espatlla,lisomriu:—Not’amoïnis.Siconvé,pucpassarlanitaquímateix,almetro.—Sitanquenalesdeu!—Jahosé.Empucamagarenalgunracó.Noseràdifícil,jahoveuràs.—Peròésquedesprésd’aquestanithihademà,il’altre…Ningúnosapquants

diespotdurar,això,nicomacabarà.Iencarasielsmetrosanessinplens…Peròjahoveus.Ipotsertambéplegaran…

Elldiuambunaveusobtadamentprima:—Unasolucióoaltratrobaré.—Quina?Enllocnoestaràssegur.Niaquí,nohiestàs.Enqualsevolestaciópot

entrarunpoliciai…—Gairebéploraiell liamoixaelscabellsambunamàtendra;ellaprovadeprosseguir—:Sietpassaalgunacosa…—Laveuseli trencadenou,peròtotseguitelsseusditss’afermensobreelbraçdePau,ialeshoresredreçaelcapambungestdecidit,elsullsseliaclareixenunamica—.Jahosé,quèfarem!

Ellesperamentreelcotxes’aturaenunaaltraestació,ilanoiamiracapafora.—Onsom?—ASitat.Caraliagafalamà.—Baixem!—Perquè?

ebookelo.com-Página71

Page 72: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Però ja la segueix cap a les portes que s’acaben d’obrir i, darrere el vell delparaigua,surtenal’andana,onnoméssorprenenunadonaambunnen,quepugenperunaaltraporta.

—Vine!Avancen cap a les escales, de pressa, i deixen el vell enrere. Tot pujant, Cara

explica:—Vindràsacasa.Paualenteixelpas,vaperaturar-se,peròella liagafaencara lamà i l’obligaa

continuarpujant.—Jahovoldràlafamíliaaquestadeltramviaire?Noéscomsifoscasateva,vius

rellogada…—Nihosabran.—Pelpontdedalt,travessencapal’altrabanda—.Quanarribem

alpis,jaseranadormir,perquèenBonis’aixecamoltdematí…Correm!Esprecipitenescalesavall,darrereeltrenquedesembocadeltúnel.—Nocaiguis…Es desfà de la sevamà i la subjecta pel braç, sense deixar de córrer. Elmetro

s’aturaambunpetitxisclemetàl·lic.Algúaltre,queentraperlabandadel’escalacentral,corretambé,itotspenetren

enelvehiclesotal’ullamicaldel’encarregatdelesportesquejaesficaelxiuletalaboca.

—BaixaremaCalab,quequedamésapropdecasa…Respira fort i es repenja contra la porta de l’altra banda.Ell, amb la respiració

tambéagitada,comenta:—Nom’hasdonattempsdedirnisínino…Carase’ndesentén,explica:—Ni sabran que hi ets. Ells no hi entren mai, a la meva habitació, perquè jo

mateixaemfaigelllitilanetejo.—Aixíitot…Noestàbéaixò,Cara.Elspodemcomprometre.Ellafa,decidida:—M’interessesméstuqueells.—Peròésunabús.Ellaliagafalesmans,l’esguardademoltaprop.—Nohofaries,tu,permi?—Ésdiferent.—Per què? Et penses que per un petit escrúpol m’he d’exposar que et passi

algunacosa?Nohasdittumateixquesit’agafavent’afusellarien?—Éselmésprobable.Elsditss’insinuenperdintrelamànegamassaampladel’americanaqueduusota

lagavardina,prementlacarn.—Ituhovols?Emvolsdeixarsola…?—Cara…

ebookelo.com-Página72

Page 73: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Amb l’altra mà li enllaça la cintura mentre el vehicle entra en la soledat del’estació.

—Novullqueetpassires.Jo…—Espremcontraseu,gairebéambviolència—.Fariaqualsevolcosa,Pau.

Ell assenteix amb el cap, desvia la mirada cap al vidre on s’emmiralla l’altraporta,quejaestanca.

—Potsernohaviad’haver-me’nanat,delacaserna.—Sí,Pau,sí!—Nomésetdurécomplicacions.—Nohifares.Demoment,m’heatabalat.Peròhasfetbéd’anar-te’n.Jotambé

hohauriafet.Calqueaquestavegadaguanyem…Ells’anima,endureixl’expressió.—Guanyarem, Cara. Ha començat tot tan bé… I estan espantats. Quan volen

treureelssoldatsalcarrer,senyalquejanosabenquèfer.—Inoméséselprimerdia.—Inoméséselprimerdia.Tampocnoheutreballat,aldespatx?—Sitothomhacomplertelquevamacordarahir,no.I,alnostrebarri,hevistque

gairebénohaviaobertningú.—Comesteudemenjar?—Els Boni, una mica justos. Però sempre hi van, ells, de justos. Amb el que

guanyaSam…—Itu?—M’hepreparat.Elltorçaelcap.—Perònomésperatu,ésclar.Nopodiespreveure…—Ensarreglarem,noetpreocupis.Pauesquedasilenciósdurantunsmoments,miracotxeenllà.Finsquediu:—Hihamolts inconvenients…Hemdepensareneldormir, també.—Libusca

elsullsambelsseus—.Noset’haviaacudit?Lanoialiretornalamirada,greu:—Sí,sem’haacudit.Pauespera,peròenveurequeellanoprossegueix,fa:—Nodeuspasvolerquedormimjunts?—Perquèno?Elxicotliagafalesmans,leshiempresonaentreelsditsamplesiforts.—Hodiusdeveres?—Sí.Ells’empassalasaliva,gairebédesconcertat.—Tu,tan…primmirada…—Ara és diferent. —Desenllaça una mà i joguineja amb el botó de la seva

gavardina,peròcontinuamirant-lo—.Nosabemquèpotpassar.Podemperdre,ens

ebookelo.com-Página73

Page 74: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

poden separar…Desd’arahemdeixatdeviureunavidanormal.Per aixòveig lescosesd’unaaltramanera,peraixò…—Esmiraelsdits,sorpresa—.T’hearrencatelbotó!

—Tantseval…Estàsnerviosa,oi?—Sí,molt.—Tenspor?—No,noésbenbépor…Lesllumsdel’estacióesconfonenamblesllumsdelvehicle,ques’alenteix.Ell

l’agafapelbraç.—Jahisom.Avancen fins a la porta, davant la qual esperen uns segons, fins que el doble

batents’esmunycapalscostats.—Peronsortim,perCalab?—Sí.Quedamésaprop.Entotal’andananohihaningú,iellscaminendebracetsotaelstubsdeneóque

elsemmalalteixenlescares.Enpassarperdavantlataquilla,lanoiadesconegudaqueseu darrere els vidres els saluda amb un somrís inconscient. Després els aculll’alenadafredaihumidaques’entaforaperlesportesmaltancades.

—Encaraplou.—Millor,aixíésmésfàcilquenoensensopeguemambningú.Lanoiaespassalacaputxapersobreelcap.—Volsdirlapolicia?—Sí.—Van en cotxe, ells.—L’atura amb un gest de la mà—. Espera’t. De primer

sortiréjo.—Estàbé.Vés.Puja ràpida, sense ni fregar la barana, i tot seguit el gotellam s’abat sobre la

caputxa, elspeusxipollegenenelsmenuts tollsdelsgraonsdesigualmentusatspelpasdelsviatgers.

Dalt,s’atura,miraatotscostatsideixapassaruncotxerabentqueesdirigeixalcordelaciutat.Aleshoresesgira,faunmovimentambelbraç.

—Vine!Ellpujaelsgraonsdetresentres,indiferentalaplujaquelimossegalacaraili

xopaelspantalonssotalagavardinaques’entreobre.—Correm…—Plouforça…Agafatsdelamà,peròseparatselscossos,travessenlacalçadaiesprecipitencap

alrefugidelescases,sotalaprotecciódelsbalcons.—Ensquedaremfetsunspeixos!Encetenelcarrercosterut,l’asfaltdelqualresplendeixestranyamentsotalapluja,

peròtotseguitescurcenelpas,perquèunacamionetasurtdelacruïlladedaltigira

ebookelo.com-Página74

Page 75: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

capal’altrabanda,ons’atura.Totsdosesconsultenamblamirada.—Hosembla,oi?—Sí,emsemblaquesí.—Vessinopodiaesperarunamica…Lacamioneta tornaaengegar i,contradirecció, recorreelcerclecomprèsentre

lesquatrecantonades.Elsfars,poderosos,escombrenenèrgicamentelcarrer.—Ensdeuenhavervist?—Nohosé…L'arrossegafinsalaportaladamésproperaiallargaelsditscapalpomdemetall

negre,peròlaportanocedeixial’altrabandadelsvidrestotésfosc.—Jahantancat!Peròellamiracapadalt.—Baixen!—Maleïts!S'arrauleixen tots dos contra l'ample sortint, barrejant alenades nervioses i

humitats.Ellaxiuxiueja:—Potsernosen’adonaran…Espiadenoucarrerenllà,ielltreuelcapperdamuntseu.Lacamionetatornaa

estaraturadaalacantonada,peròaraalad’aquestabanda.Lanoiadiu:—Hanapagatelsfars.—Jahoveig.L'engrapa,obligant-laatombar-se,itotsdosesquedengaltacontragalta,ambels

cossosmoltunits.—Cara…Sim’agafen…—Not’agafaran!Peròelltorna:—Siempassaalgunacosa…—Nohodiguis!Li tanca laboca amb la seva i, passatsuns instants, esbesendesesperadament,

gairebéambràbia,ambelsllavistumultuososidurs.—Cara,Cara…—Pau…Es rebrega contra seu, desordenada, esmulla lesmans amb la gavardina xopa.

Paudiu:—Tremoles…—La noia només assenteix amb un moviment del cap, torna a

cercar-lielsllavis,peròelllaimmobilitza—.Noenspodemquedaraquí.Calquefemalgunacosa.

Mirendenoucapalvehicle,sempreaturatifosc.—Sóncapaçosdepassar-s’hihores…—Nosé,siensesmunyíssimarrandecases…—Ensveurien.

ebookelo.com-Página75

Page 76: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Ellforçadenouelpomdelaporta,intentadepenetrarl’obscuritatdel’entrada.—Sipoguéssimferqueensobrissin…Discretament, ambels artells, tusta elvidre, esperaunamica i tornaacolpejar.

Elladiu:—Aquestanitningúnoobriràaningú.Tothomtépor.—Sí, tothom és un cagat. —Però rectifica—: És a dir… No. Ben mirat, és

admirableque,ambporosense,totsplegatsenshàgimdeciditaplantarcaraalJutge.Perquèaixòésplantar-licara.

Ellaseliarrapaalbraç.—Hanencèsunllum!Tots dos s’aboquen contra els vidres de la porta, però després Pau es gira i

assenyala:—Ésaquídavant.Podendistingirclaramentladonaque,al’altrabandadebalcó,aturadad’esquena

als vidres, gesticula probablement a intenció d’una altra persona, invisible des delcarrer.Caradeixarelliscarl’esguardcapalaportadesota.

—Tambétenentancat.—Tothomdeuhavertancatenfer-sefosc,avui.—L’abraça,prement-lacontraseu

—.Tensfred,oi?—Sí…No…—Alçaelrostre—.Volsquefemunacosa?Podriasortirjosolai…—Niparlar-ne!—Potser no em dirien res, ami. Sóc una noia i, després, aquest és el camí de

casa…—Isit’hodeien,què?No.—Però…—Etdicqueno,Cara.Noinsisteixis!Etpensesque…Peròaleshoresestallaiella,instintivament,tombaelcap.—Hantornataencendreelsfars…—Vénencapaquí!Nusats de braços i amb el cor encongit, tots dos proven de confondre’s, de

fondre’s,ambelmurprotectordelacasa.Ellamormolaencara:—Potsernoensveuran…—Noetfacisil·lusions.La remor de la camioneta, lleu a despit del silenci del carrer, s’atansa

inexorablement,elsllumss’escampenperlacalçada,perlesvoreres,perlapartbaixadelesfaçanes.Ellsdosesfanmenuts,amaguenlescares,migtanquenelsulls.Perònofinsa l’extremquenopuguinveureels filsdeplujaqueelvehiclesemblaanarteixintidesteixintalseudavant.

Lallumelsfregaelspeus,relliscavoraviaenllàilatossadelacamioneta,quearaaugmentadevelocitat,passaamenaçadoracarreravall.

Cararespiraafons,comsiexhalésunapedra.

ebookelo.com-Página76

Page 77: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Quèetdeia?Noenshanvist!Ellreflexiona:—Ésestrany…Potsernoeradelapolicia.S'avançapertaldeseguirlasevamarxaambl'esguard,peròlanoiajal’urgeix:—Anem,ara.Abansnopassialgunaaltracosa…Surtena laplujapausadaquecaud’uncelnegre ihostil, icorrencarreramunt,

l’unrerel’altre,malprotegitspelssortintsdelsràfecsibalcons.Ell,desdedarrere,aixecalaveu:

—T’adonesqueentotal’estonanohapassatningú?Peròellanocontesta,s’esmunyafrecdelesfaçanesambelcapcot, lacaputxa

comunaorellaimmensaqueprojectatotd’ombresxinesesenelllençdelesparetsdepedrapicada.

Enarribar a la cantonada, deixen el precari refugiper tal de traspassar en líniarectaiPausesubjectalagavardinamalcordada,elsfaldonsdelaquals’obrencomunesalesnegres.S’encasquetamésprofundament elbarret, amagael coll entre lessolapesdescoloridesixopes.Ialeshoress’atura.

—Mira!Però ella també ho acaba de descobrir i tots dos, com arran d’un abisme,

s’aboquensobrelavorada, l’esguardfitenleslletresgransivermelles,humidesdeplujaimaldibuixades,queconfegeixenunafrase:

ÉSMOLTSENZILL:QUEDEU-VOSTOTSACASA

I,enunextrem,capalcomençamentde laconsigna,hihaunagran tacanegra,d’oli,queescupl’aigua.

—Veus?Noerendelapolicia.Admirats,llambreguencarreravall,peròlacamionetajahadesaparegutperuna

viatransversal.—Tantaporquehempassatiellstambédevientenirelcorcomuncapd’agulla…Riuen,nerviosament,clavatsa tocarde la fraseque llegeixen i rellegeixen.Pau

comentaencara:—N’hihaquesónvalents…Icomesdeuenhaverposat,ajagutssobreelfangi

l’aigua…Caraliagafalamà,l’estira.—Noensentretinguemmés.Tornenacórrer,xipollejantenelsbassalsdel’asfalttrencatpelpasdelscarrosi

vehiclespesats, iesprecipitencapalaprotecciódelescasesdel’altrabanda.Peròací nohi habalconsni sortints, sinó elmur llargd’una fàbrica i, després, la tancad’unsolar.L’aiguaespetegasobrelesespatllesvinclades,s’insinuatraïdoramentpelcolldelnoi,lixopaelsbaixosdelspantalons.

Després els cal travessar encara un altre carrer per on avança la silueta furtivad’unapersonasolitàriaqueentraisurtdelesombresd’arbresifanals.Perònil’unnil’altrenose’npreocupen,perquèarajasónpropdecasa,noméselscalendinsar-se

ebookelo.com-Página77

Page 78: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

finsamigbloc i aleshores tombara l’esquerra,on s’obreelpassatge, estret, fosc iacabatencul-de-sac,enelquals’arrenglerenunesdotzenesd’edificisbessons.

Lanoiaalenteixelpas,ficaelpeuenunbassalobertentrelesllambordesdelaminsavorera,crida:

—Compte,hihauntoll!Peròell,quejahihacaigut,deixaescaparunaparaulagruixuda,iellariumentre

entafora lamà en la butxaca. D’un petit portamonedes treu la clau de la porta del’entrada,palpejafinsquetrobaelpanyi, totseguit,untallnegreiprofundbadalladavantseu.

—Jahisom!I, sense tancar, emocionada, es tomba cap a Pau, que ha entrat darrere seu i li

cercaelsllavisenlafosca.Ellnomésxiuxiueja:—Cara…

ebookelo.com-Página78

Page 79: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

SEGONAJORNADA

ebookelo.com-Página79

Page 80: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

8

Tomàssepara lescortines transparentsde la finestra i esclafaelnascontraelvidremigentelat.

—Quinsbrètols!Tambéhanobert…—Qui?Esgiracapalasevadona,laqual,armadad’undrap,eixugalapolsinvisibledel

trinxant.—Quivolsquesiguin?Elsdelsllegumscuits!—Sempret’heditquesimpatitzavenambelJutge.Marc, assenyadament assegut a la taula, deixa les pecesdel trencaclosquesque

teniaalsdits.—Ésdolent,pare,elJutge?—Segonsperaqui,esveuqueno.—Iperanosaltres?Acol·legidiuen…—Deixa estar el que diguin a col·legi. No els queda més remei que cantar la

palinòdia!Minaavançacapalafinestra.—Etsemblaquehivagiacomprarmongetes,ocigrons…?Noensensobrarien.S'inclinaendavant,perespiar,peròTomàsfa:—Decapmanera!Ningúnohihauriad’anaracomprarres;aixòésencoratjar-los.—Esticseguraqueaquestsobririenencaraquetinguessinlabotigabuida.Simolt

convé,nihancuit…—Raódemés.I,siaixòfalla,novullquet’hitornisaatansar.—Aplanadenouel

nascontraelvidre—.Sinofosperquè…M’agradariaanarafer-losplegar.Elnoietpregunta:—Perquèvolsquetanquitothom,pare?Ell se separade la finestra, butxaqueja, peròdesprés s’adonaque les cigarretes

sónsobrelataula.—Feseltrencaclosques,tu.Quansiguismésgran…—Tampocnopodrésortirdecasa,avui?—No,tampoc.—Peròjom’avorreixo.Tomàsagafaelpaquet,entreuunacigarreta.—Tots ens avorrim.—Per a ellmateix, continua—: I no d’ara, sinó des de fa

quinze anys.—Dreça el cap—. Te n’adones,Mina?Quinze anys!De vegades emcostadecreure.Encaranoenshavíemcasat…

Minapassaeldrapperlavitrinadel’altrabanda,darrerelaqualresplendeixenlespecesdecristall,deporcellana.

—Nocridistant.EtsentiranelsMuri…

ebookelo.com-Página80

Page 81: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Ellmiracapaterra,brandaelcap.—Laveumésaviatpuja.Percert,quem’agradariasabersihaanataldespatx,ell.—Debonmatí,hesentitqueobrienlaporta.Peròpotsereralasevadona.Encara

éremalllit,nosaltres.—Sí,deviaserladona.Ellnose’nvamaiquenosiguindosquartsdedeu…—

Mira el rellotge penjat sobre la vitrina—. I encara no els són. —S’apodera delsllumins que hi ha al costat del paquet, encén la cigarreta—. Ja en poden estar, decontents,aquests…!Quatrehoresdefregarcadiresambelcul i,apa,a fermal!—Escup—:Buròcrates!

Elpetitalçaelcap:—Quèésunburòcrata,pare?—Unsenyorqueespassaquatrehorescadadiadarrered’unafinestretafentmala

caraalapobragentquetédavant.—ElsenyorMuritambé?—Deufercomtots.Minaimmobilitzaelgestidespréscorrecapalafinestra.—Arahesentitlaporta!Tomàsseliatansa,seguitdelmenutques’entaforaentreellsdos.—Jotambéhovullveure!Espien vidre enllà, cap al carrer humit de la nit passada, desert com si tota la

ciutats’haguésbuidat.Alcapd’unmoment,ellseseparaunamica.—Deixa’mobrir…Peròlasevamullerassenyala:—No!Mira…Éslanoia.Anni,lafilladelsMuri,travessalacalçadatotmirantamuntiavall.Ellriu:—Quepotsertépord’uncotxe,aquesta?Desd’ahirquenon’hapassatcap.—Ondeuanar?Portalabossadelacompra.Tomàss’enfurrunya:—Aquestamena de gent només serveix per a això, per a boicotejar…Fa tants

anysquevanacavall,quearanoesresignen…Deuentenirpordeveure’sobligatsatreballarcomtothom.

S'allunyadelafinestrai,entreunnúvoldefum,caminaalvoltantdelataula.Ladonafa:

—Entraalaconca.Tomàsesdesplaçacapalaràdio,col·locadasobreuntrespeusdeduespostades,

enlasegonadelesqualss’apilenllibresescolarsirevistesinfantils.—Aveuresidiuenalgunacosa,avui…Marctornacapalataula,reprènambdesganaeltrencaclosques,iellvagirantel

botódel’aparell.Unaremorconfusaindicaquenoestàbencentrat;facórrerl’agullaindicadora.Unaveusurt,precipitada:

ebookelo.com-Página81

Page 82: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—…hadisparatuntretcontraelseupare,pagèsdeTownstone,Geòrgia.Gairebéimmediatament detingut per la policia, Al, que només té catorze anys, ha dit quesemprehaviavolgutmataralgúpersaberquèsesentia…

Tomàsfagirardenoul’indicador,mentrecomenta:—Esveuqueeraurgentcomunicar-nosaquestasalvatjada…Elmenut,ambunsullscomunestaronges,pregunta:—Perquèdiuquel’hamatat,pare?Contestalamare,totallunyant-sedelafinestra:—Perquèeraunnoidolent.Peròlasegonaestaciójaparla:—Segons el parer dels experts en qüestions de política internacional, la crisi

actual entre els dos blocs ideològicament en pugna podria resoldre’s fàcilmentmitjançant una conferència de taula rodona entre els dirigents de les potènciesinteressades…

—Merda!Tancal’aparellgairebéambviolència.Laveudelamullerrepta:—Tomàs,aquestllenguatge…—És que et fan perdre la paciència, carall! Vivim un moment decisiu, estem

ventilant el futur de la ciutat, i ells com si res! Et serveixen unes declaracionsimbècilsd’unsexpertsquenitenensentitcomú.Conferènciesdetaularodona!Noéspocvell, això!—S’empassaunagranglopadade fum i l’expulsa amesuraquevadient—:No sé si deuenhaver sortit els diaris, avui…—Apressat, camina cap a lafinestra,l’obredebatabat,s’aboca—.Elquioscdelacantonadaéstancat.Peròaixònovoldirres,ésclar…

Minaesqueixa:—Quinaire!—Jatanco.Marc, sensedir res,barreja lespecesdel trencaclosques i,després, sensedesar-

les,s’aixecaperanaracercarunquaderndeclasse.Demana:—Emdictesunadivisió,pare?—Aravolsferdivisions?—Éstanavorrit,eltrencaclosques!—I per això no ens deixaves viure demanant que te’l compréssim? Quina

criatura!—Esmoufinsalataula,deixalacigarretasobreelcendrer—.Dequantesxifreslavols?

Elnoidisposaelquadern,esmiralapuntadelllapis.—Detres.Mina,ques’hadesplaçatcapalaporta,diu:—Mentrestantetpodriaordenareldespatx…—Sí,fes.—Ialnoi—:Aveure…vuit,set,quatre,dos,sis…—Notandepressa.

ebookelo.com-Página82

Page 83: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Sis…nou,cinc…Dividitpertres-centsvint-i-cinc.Elnoietescriuaplicadament,ambunapuntadellenguaentreelsllavispàl·lids.—Lasabràsfer?—Perònoescoltalaresposta,sinóquemiracapalcorredor—.

Hantrucat…Quideuser?LaveudeMina,desdel’altreextremdepis,crida:—Quehantrucat,Tomàs?—Emsemblaquesí.Jahivaigjo.Travessa elmenjador, recorre el breu fragment de corredor i, prop de la porta,

sentquealgú,al’altrabanda,s’escuralagargamella.Obre.—Bondia…RetornaunsomrísmaquinalalsenyorMuri,retrocedeixmigpas,indecís.L’altre

estocalesulleres.—Perdoni que m’hagi pres la llibertat… El nostre telèfon no funciona i em

preguntavasiseriaunaavariaobé…Tomàsesdecideix,acabadebadarlaporta.—Entri,entri…—Gràcies,ésunmoment.Nomésvoliasabersieldevostèsvabé.—Suposoquesí.Entri…ElsenyorMuriavançavestíbulendinsielltancalaportaalseudarrere.—Nol’hemfetservirentotelmatí,nihatrucatningú,finsara.Anitfuncionava.—Elnostretambé,ahiralanit.—Arahomirarem.Vingui…—Novoldriamolestar…—Notéimportància.S'encaminentotsdosaldespatx,elldavant.Sensesaberperquè,crida:—Mina…Ellatreuelnasambeldrapdelapolsenunamà,elplomellenl’altra.Enveureel

visitant,obrelabocaambunsomrísd’excusa,peròl’homejadiu:—Perdonilaintromissió,senyora…Eltelèfon…—Esveuquenoelsfunciona.Voliasabersielnostre…Ella,unamicaatabalada,diu:—Sí,sí,ésclar!Tomàsesmoucapalataula,enuncostatdelaqualhihal’aparell.—Hoveuremdeseguida.—Alçal’auricular,escolta;desprésestombacapalveí

—:Delínia,n’hiha…Vostèhaviadetelefonar,naturalment…—Aldespatx.Ellliallargal’aparell.—Doncstelefonidesd’aquí.Mataremdospardalsambunsoltret.Comprovarem

sivabéialhoravostèpodràferelseufet…—Sinoelssemblaunabús…—Iara!

ebookelo.com-Página83

Page 84: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

L'altreagafal'auricular,s’inclinaadiscarelnúmero,espera.Totseguitfaungestambelcap.

—Sí,funciona.Tomàsesguardalasevadonaitotsdosretrocedeixenunamica.L’homeelsmig

atura:—No…—Però a l’altre extrem ja deuen haver despenjat, perquè es talla i, de

caraal’aparell,diu—:Hiés,enGuez…?SócMuri.Tomàsilasevamulleracabend’abandonareldespatx,ellmigajustalaporta.De

fora,encarasenten:—Ésvostè,Illes?Gairebédepuntetes,s’allunyencapalvestíbul.Ellamormola:—M’haviadetrobaraixí,ambelplomallieldrapalesmans…—Etpensesquenonetegen,acasaseva?Ésadir,confioquesí…—Noésaixò.Desdelmenjador,Marccrida:—Quiera,mare?Ellaavançafinsalpasdelaporta.—Not’handitmaiqueelsnensnohandesercomprometedors?—Jonomés…—Tu,res.Elsnens,elquehandeferéscallar.El menut tanca els llavis amb un gest sorrut i contrariat, agafa fort el llapis.

Tomàs,queentradarrerelasevamuller,comenta:—Suposo que no els deu pas telefonar per dir-los que no hi va…Seriamassa

bonic.—On?Anaron?—Etsdespistada!Aldespatx.—Ah,sí!M’hafetatabalar.—Niquet’haguéstrobatambl’orinalalamà!Marcobrelaboca:—Pare,quantsnúmerosseparo?L'homeseligira,mouelcap.—Encaraestemaixí?Siempensavaquejaacabaves!—Passacapadarrereelseu

fill—.Aveure…Quantesxifreshiha,aldivisor?Elnoietcomençaacomptarlesdel’esquerra.—Aixòéseldivisor?Marcaixecaràpidamentelllapis,eldesplaça.—Ah,eldivisor!Empensava…—Et pensaves, et pensaves… Em sembla que en lloc d’avançar, cada dia

retrocedeixes.Comelscrancs.Desdelvestíbul,laveudelsenyorMuricridadiscretament:—SenyorLuc…

ebookelo.com-Página84

Page 85: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Minasurtprimer,desprésd’haverdeixatlessevesarmesdedonafeineraenunacadira.

—Jahatelefonat?—Sí.Hetrucataldespatxpersiuncompanyempodiasubstituirfinsalesonze.

—MiracapaTomàs,queacabadesortirdarrerelasevamuller—.Lamevasenyoranoestrobagairebéinolavulldeixarsola.Mentrelanoiaésacomprar…

Minas’estranya:—Nosabiaquetinguessinmalalts.—Ésunaindisposició,només.Peròella,nosésisabencomés…s’espantaaviat,

volalgúquelifacicompanyia.—Siensnecessitaperalgunacosa…—Gràcies.Siconvingués…Peròjaelshodic,ésunapetitaindisposició.Gràcies

perhaver-medeixattelefonar.M’hauriasabutgreuque,enaquestescircumstàncies,alaDelegaciós’haguessinpensat…

Tomàsnopotevitarunapreguntaintencionada:—Continuentreballant,doncs,vostès?L'altreesredreçaunamica:—Naturalment.Nohihacapmotiuper…Vostèsno?—Abansd’ahiralvesprevamplegarpertoteltempsquecalgués.ElsenyorMuriinclinaelcapi,gairebédolçament,diu:—Malfet.—Hocreuaixí?L'homesacsejaelcapambenergia.—Sí,hocrec.Novoldriaserimpertinent,peròemsemblaunerrorquelesclasses

dirigents se solidaritzin amb aquesta… diguem amb aquesta manifestaciódemagògica.

Tomàsavançaunamà,comsivolguéstapar-lilaboca.—Permeti…Ens hem acostumat a usar les paraules sense discriminació i amb

inexactitud…Minaulladel’unal’altre,inquieta;prega:—Tomàs,sietplau…Ellseligira:—Emsemblaquenoheditresquenoespoguésdir.ElsenyorMuriijosomdues

persones adultes i educades que, si convé, poden parlar amb franquesa senseofendre’smútuament.M’equivoco?

ElsenyorMurivacil·lagairebéimperceptiblement,peròalafis’inclina:—Bencert.—Com li deia, doncs, ens hem acostumat a usar les paraules d’una manera

manifestamentinexacta.Sen’haabusattant,seleshadistorsionadesfinsatalextremque sovint hem acabat per donar-los un significat totalment contrari al que tenienoriginàriament.

ebookelo.com-Página85

Page 86: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Ésunaapreciaciópersonal…Alcapdavall,nopotpasnegar-meque sota lesparaulessemprehihahagutfets.

—Quins?—S’ha afirmat, per exemple, que passem per un període de pau i d’ordre

desconeguts en qualsevol altre moment de la història de la ciutat. I és veritat. Lacriminalitat éspràcticament inexistent, totmoviment subversiuésofegat abansquepuguiadquirircaràctersdepertorbació…

—Però a canvi de què s’ha aconseguit, això?Vostè sembla que redueixi a unaqüestiód’ordrepúblicunproblemaquetocademoltapropladignitatdel’home.

Minatornaaimplorar:—Tomàs…—Deixa, tu.—I de nou de cara al senyorMuri—: L’ordre es pot entendre de

moltesmaneres.Peròemsemblacontrariatotrespectehumàaconseguir-loacostadelalliuremanifestaciód’unsdretshumans…

—No crec pas que sigui aquest el cas. Que vostè pugui expressar-se coms’expressa,hodemostradesobres.

—Perònoemnegaràquecorrounrisc,elperilld’unadenúncia…—Estallaifaungestamblamà—.Entengui’m,novulldirquevostè…Perònopucsortiralcarreriexposarambfranquesalesmevesidees.

L'altremigsomriu.—Podriensermalinterpretades,enefecte.—Alcontrari, serien interpretadescorrectament, iqualificadesdesubversives. I

aixòéselmésintolerable:quetotpuntdevistaques’allunyi,perpocquesigui,delaideologia oficial, mereixi el nom de subversiu. En un clima així és impossible deconstruirres,perquèsenseeldretdecríticalesinstitucionsescorrompen,elshomesqueocupenelpoderesdeïfiquen i totadecisió, fins i tot laméssensata,acabaperconvertir-seenarbitrària.

Minaelcontemplabocabadada.ElsenyorMuri,ambairedemortificació,intentaunasortidadecostat.

—S’atreviriaaqualificard’arbitràrialapreocupaciódelJutgeperlaclasseobrerai aquest seguit de mesures que ens asseguren un nivell de vida superior al dequalsevolaltreperíodeanterior?

—Sí,certament…S'interromp,escoltacapaldespatx.Minadiu:—Eltelèfon.—Contestatu.—Iacteseguittornaaadreçar-sealsenyorMuri—:Aunnivellde

vidasuperior,nos’hiarribaabased’ordresidecrets,sinóaugmentantlariquesadelaciutat. I no és aquest el cas. L’administració del Jutge no es cansa d’insistir sobreaquestsuposatmillorament,peròellitotsnosaltressabemqueésil·lusori,perquènohiha ladeguda relacióentreel salari i el costde lavida.Siquinzeanysenrerees

ebookelo.com-Página86

Page 87: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

podiaviuremésbéambunamonedaquearaambeljornalcorrentdecinc,senyalqueelnivelldevidad’aleshoreserasuperiorald’ara.

—Nonegoquel’aparençadevegadespotseraquesta.Peròvostènotéencomptequearatothoms’haacostumataunseguitdepetitsluxesqueabansnisomniavendepermetre’s.

—Quinsluxes?ElsenyorMurisemblaquecerquialgunacosaamblamirada,s’agafaunditamb

elsditsdel’altramà.—Què vol que li digui? Abans, per exemple, l’obrer calçava espardenyes; ara

gairebétotsvanambsabates…Tomàseixamplalacaraambunsomrísquefregalarialla.—Dequanparla,vostè?Vint-i-cincanysenrere,quanencaraningúnosabiaqui

eraenDomina,jatothomduiasabates,perquèenaquelltempssíque,lentament,peròd’unamaneravisible,lariquesaaugmentavaitendiaapassarprogressivamentalesmansdelaclassetreballadora…Ésaraquemoltsobrersjatornenadurespardenyes.Fixi-s’hi!—I,enunaltreto,esqueixa—:Semblamentidaque,anyrereany,comsiel tempsnopassés, ensopeguemambelmateix exemple!N’hi hauria per a pensarque…—Branda el cap, gairebé commiseratiu—. I després, senyorMuri, no tot ésqüestiódenivelldevida.Hihaaltres coses.Moltes altres coses. Jo, comacapdevendesdelacasadeLyns,parloambpersonesdetotselsestamentsicondicionsiliasseguroque,decadacentqueesqueixen,noranta,alcostatdelplanyhabitualsobrecomde difícil és guanyar-se la vida, lamenten veure’s reduïdes amers receptaclesd’unaopinióalaqualnohancontribuïtnipodencontribuir.Trobenintolerablequese’lsdonitotfet,mastegat,digerit.Elspesaveure’stractatsdecriaturesalesqualsesdicta què han de pensar, com s’han de captenir, quins espectacles han de veure…Menors d’edat condemnats a la lectura d’una premsa que filtra i interpretatendenciosament les notícies, que falta al més elemental deure d’honestedatinformativa…

AraéselsenyorMuriquiavançalamà.—Perdoni… Aquest aspecte, el conec molt més bé que vostè, per deure

professional.Jaséqueelpúblictéunatendènciaacreurequesel’enganya,queseliamaguenfetsqueelljutjaessencials…

—Inoésveritat?Sobretotentotallòqueinteressalavidadelaciutatmateixa.—Enabsolut!Lipucassegurar…PeròTomàs,aleshores,faunpasenrereidiu:—Volferelfavord’entrarunmoment?I,senseesperarlasevaresposta,elprecedeixcapalmenjador,onMarccontinua

assegutdavantlataula,ambelllapisalamà.Enveure’l,fa:—Jaheacabatladivisió,pare.—Està bé. Bon noi.—Allarga els dits cap a la ràdio, fa girar el botó—. Ara

veurà…

ebookelo.com-Página87

Page 88: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Esperaunmoment,elsenyorMuri, immòbil,alseucostat.Després, laveu,unamicamassaaguda,elsassabenta:

—Restesfossilitzades,quesemblaquepertanyenaunmastodontquevaviureunsvintmilionsd’anysenrere,hanestattrobadesa…

Tomàs,lentament,tallal’emissiói,sensecapcomentari,desplaçalabuscafinsal’altraestació.

—…sentit«Havanera».Araelsoferimlesprimíciesdel’obradelmestreGulmz,«Retornalparadís»,interpretada…

Sotaelseupolze,laveuemmudeixensec.TombatcapalsenyorMuri,pregunta:—Quèlisembla?Totelmatíigual.Iahir.Nilaméspetitainsinuacióquepermeti

d’endevinarquelaciutatestàparalitzada…ElsenyorMuris’estiramaquinalmentl’americana.—Escomprèn.Homnegligeixincidentssensemassaimportànciaquepodrienfer

eljocal’enemicdelaciutat…—Veu?Éselquelideiaenreferir-mealsentitdelesparaules.Vostèsidentifiquen

enDominailasevaadministracióamblaciutat,comsifoselmateix,comsiabansnohaguésexistitnihaguésd’existirdesprés…

La cadira on és assegut el noi rasca desagradablement els rajols iMarc, sensemiraments,interrompelseupare:

—Hoheescritbé,això?Ellselitomba.—Marc!Nosapsqueelsnoisbeneducatsesperenqueelsaltreshaginacabatde

parlar?Elmiraseverament,peròaixíitotagafaelpaperqueelseufillliofereix.Després

somriuillegeixenveubaixa,peròaudible:—«Ésmoltsenzill:quedeu-vostotsacassa».—SensemirarelsenyorMuri,fa—:

Noméshisobraunalletra, lasegonaessadecasa.Perònom’agradaquesiguis tantastaolletes.Deprimeraritmètica,araredacció…

—Noésredacció,pare.Éscal·ligrafia!—Ah!—SomriudecaraalsenyorMuri—.Quinacanalla!Benmirat,però,surten

espavilats…ElsenyorMurieslimitaaunaganyotavagamentapreciativaidónauncopd’ull

alrellotgequehihaasobredelavitrina.—Lamevasenyoradeuestarinquieta.Liheditquenoméspujavaunmoment…

—Esgiraidesfilentotsdoscapalaporta.Enarribaralvestíbul,diu—:Igràciesperhaver-medeixattelefonar.

—Jahosap,disposi.—Saludilasevasenyora.Tomàsobrelaporta.—Confioquelasevamillori.

ebookelo.com-Página88

Page 89: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Sí,gràcies.Bondia.—A l’escala es torna a tombar—.Bondia.Retiri’s, perfavor.Fafred…

—Bondia,doncs.Tancalentamentialeshores,ambunsomrís,tornacapalmenjador,onMarcs’ha

inclinatdenousobrelataula.Seliatansa,lipassaelbraçperl’espatlla.—Hasestatoportúdeveritat.Elnoise’lmiraambunamicad’estranyesa.—Noestàsenfadat?—Perquè?—Perquèt’heinterromput.Ellriutotescoltanteltaloneigdelasevadona,quecaminapelcorredor.—No.Gens,d’enfadat.Minaentraalmenjadoriesguardadel’unal’altre,somriutambésensesaberper

què.—Quèhapassat?PeròTomàspregunta:—Quiera?—LaFanny,quevoliasabercomseguíem.—Ah,quepotserjas’hallevat,aquestaperduda?—Tomàs!Perquètéunamic…—Unrerel’altre,deusvolerdir.Minanoreplicai,inconscientment,allargalesmanscapaldrap.Nomésdesprés

torna:—Quèhapassat,ambelsenyorMuri?Ellagafal’exercicidelseufill.—Lihemllegitaixò!Ladonaavançacapalataula,mentreelmenutdiu,orgullós:—Hoheescritjo,mare!Ellahidónauncopd’ull,esredreça.—Undiatindremundisgust…—Ara,jano.Esmoucapa la finestra,miraenfora,elcarrersensesolon, llevatde laconca,

nomésesveuenportestancades.—Aquestcop,emsemblaquenopodranambnosaltres.Sommassa…I,mentreesgira,baixet,començaaxiular.

ebookelo.com-Página89

Page 90: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

9

La camioneta, parcialment sobre les vies del tramvia, segueix la renglera d’arbresdespullats per l’hiverndarrere els quals les casesdrecen llurs façaneshermètiques.Per la finestrade la cabina,oberta, entrauna ininterrompudaalenadad’aireque esmenjalacigarretaqueGonalaguantaentreelsdosditsgrocsdenicotina.

—Dues.Eltinent,darrereelvolant,comenta:—Sí,n’hihabenpoques.—Unadequeviures iunafarmàcia…Duesbotiguesen totelsector. Idemà,ni

això.L'altrenoreplica,atentalabonamarxadelvehicle.Lifadonarlavoltaalaplaça,

canvialamarxaitotseguitenfilenelpasseigsenseasfaltar.Gonalesficalacigarretaalaboca,expiraunglopdefum.

—Tinc la impressió que aquesta vegada perdem el temps. Són més forts quenosaltres.

Eltinentcontinuasensereplicar,lavistafitaalseudavant.—Potser perquè no hem sabut adoptar les mesures pertinents. Mesures

preventives,vulldir.—Noenspodíempasimaginarquelagents’atreviria…—Era inevitable que unmoment o altre s’atrevissin. Tothom n’està cansat.—

Desprésd’uninstantdereflexió,afegeix—:Finsitotnosaltres.L'altrel'ullabreument,perònomésquantornaadesviarlavistacapalseudavant

afirma:—Sí,finsitotnosaltres.—Hemhagutdefermassafeinabruta.Iara,persifospoc,això.—Enutjat,llença

lacigarreta—.Elcomandanthaperdutelcap…Niquetreguinelssoldatsalcarrer,com faran, no hi ha prou forces en tota la ciutat per a dur a terme aquesta feina.Perquènoestractasolamentd’obligarlagentareprendreeltreball,sinód’evitarquedesprés tornin a abandonar-lo. Ja sabeu què va passar ahir amb laMercúria…—L’altre afirma amb el cap, però Gonal continua—: A les dues de la tarda s’haviaaconseguitdereunirelnorantapercentdelsobrersquehitreballen.Ialestres,alcapd’unahora,noquedavajaningúentotalafàbrica.

—Iaixòque,segonstincentès,lesportesestavenbenguardades.—No n’hi ha prou, amb això. Caldria acordonar els edificis, i falta personal.

Saltenperlafinestra,peronsigui…Escomsitotd’unahaguessinperdutlapor.Calla, i totsdosesguardencapalesdarrerescasesdelpasseig,mésenllàdeles

qualscomencenelsprimersreplecsdelamuntanya.Uncotxeclaxonadarrered’ellsiel tinentdesviaelvehiclecapa lacunetaquehasucceït lavorera.L’automòbilelsavançacomunaexhalació.

ebookelo.com-Página90

Page 91: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Matrículaestrangera…—Sí.Butxaquejaalarecercad’unacigarreta.Ésl’últimai,mentreconverteixelpaquet

enunapilota,diu:—Anithivahaverdoscasosdedeserció.Calpreveurequeavuin’hihauràmés.L'altrefa:—Hoignorava,perònom’estranya.Elshomessemblaquecomencenavacil·lar.Ellmigriu,ambpocaamenitat.—Elshomes,només?S'inclinaendavanti,protegintelllumíamblaconcadelamà,encénlacigarreta.

Quanesredreçadenou,comenta:—Em pregunto quants de nosaltres presentaríem la dimissió si ens l’haguessin

d’acceptar…Iquenoserienpaselspitjors.Espolsaunacendrainexistent,sospira.Eltinentdiu:—Jahisom.Darrere el plec de la muntanya, desordenadament, s’aglomeren les humils

construccionspintadesd’unblanc rabiós.Gonal es treuun carnet de la butxaca, elconsulta.

—Aquín’hemderecollircinc.Elvehicles’alenteixieltinent,indecís,fa:—Noveigcapcamí…—Hemdecontinuarfinsalfinal,onhihaunamenadeplaça.L'altretornaapitjarl'accelerador,prudentment.Després,senseperdredevistala

carreteracadacopmésesbotzada,pregunta:—Comvaserquevósentréssiualesforces?Gonal tanca lapetita llibreta, el dit entre lespàginesonhi ha apuntats els cinc

noms.—Ja fa catorze anys que hi pertanyo. En aquell moment, en Domina em va

semblar l’única solució.Durantmolt de temps he continuat creient que ho era… Ivós?

L'altremigarronsalesespatlles.—Enelfons,jahopucdir,ganesdeseguirelcamímésfàcil.—Mésfàcil?—Sí.Vaig veure que en una ciutat com la nostra només hi havia dues sortides

prometedores:lamilícia,enunaoaltradelessevesformes,oelsacerdoci.Icomque,devocació,noentenia…

Gonalindica:—Tombeuperaquí.Elvehicles’endinsapelpasobertentreduesroques,ilesrodess’enfonsenenels

tollsquequedendel’aiguatdelamatinada.—Quinsverals!

ebookelo.com-Página91

Page 92: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Desemboquenen lamenadeplaça,ungranquadrat irregularde terrapremuda,d’on parteixen tot de caminois serpentejants que, més amunt, voregen lesconstruccions.Gonalaconsella:

—Mésvalquegireulacamioneta.Ningúnosapsihauremdesortircorrent…L'altreobeeix,peròdiu:—Nohocrec.Ahoresd’arajasabenquenoelscalacudiralaviolència.Gonalobrelaportadelasevabanda,peròencaranoesmou.—El que més m’emprenya és aquest acudit d’enviar un inspector amb cada

camioneta.Aquestaésunafeinavostra,delesbrigadesdexoc.Eltinentencaraelvehicle,frena.—Potsersí.PeròjasabeucoméselcomandantEzra.Semprehacregutqueteniu

mésforçamoral…Sense replicar,Gonal escup i, després, salta a terra.El tinent l’imita per l’altra

banda,crida:—Ei,vosaltres!Però els tres homes que ocupaven la part posterior de la camioneta ja es

despengenambelsfusellsmetralladorsalesmans.Gonalmiracapalamuntanya.—Noesveuningú.Niunacriatura! Ino seràperquèaquestsdesgraciatsnoen

tinguin!Eltinentdónaordres:—Tu, Gana, et quedes aquí. No vull trobar-me amb els pneumàtics punxats.

Vosaltres, seguiu-nos.—Després d’una breu vacil·lació, afegeix—: Pengeu-vos lesarmesal’espatlla.

Buscal’aprovaciódeGonal,elqualexpressalasevaconformitat:—Sí,ésmésprudent.Ialeshorescomençaacaminarcapalprimercaminoi,ambtotselsaltres,llevatde

Gana,alseudarrere.Ambelcarnetobert,explica:—Enscalbuscarelsnúmeros82,102,208,271i520…Sense aturar-se, torna amirar cap a lamuntanya, on les construccions fràgils i

blanques semblen penjar en un equilibri inestable arran de les parets curtes, peròsobtades,ons’aboquen,alabandadedavant,elspatismenutslimitatspercledesdecanya,defusta,detrossosdellauna.Acíiallà,excavatsenlarocaoenlaterra,unsgraonsdesigualsesdesviendelscaminsperdonaraccésaunabarracamésaïllada.

—Aquíhihael115.El102nodeuquedarlluny…Es desvien cap a l’esquerra, on rere un entrant de pedra poden distingir les

teuladesdecincosisconstruccionsunides.—Anembé.El105.Peròundelshomes,ques’haendinsatpelpati,exclama:—Aquíhihael13!—Nopotser!

ebookelo.com-Página92

Page 93: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Tots es reuneixen davant la porta tancada, proveïda, com totes, amb lacorresponentplacamunicipal.Eltinentdiu:

—Ésestrany…Nodicqueelsnúmeroshagind’anarbencorrelatius,perquèenaquestdesordreésimpossible,però…—Gambacapalaportadelcostati,ambunaexpressiódesconcertada,canta—:el70!

Gonalllençalacigarretaqueteniaalaboca.—Doncs si les hem de mirar totes, l’una rere l’altra, estem ben lluïts! Ens hi

podempassar toteldia.—Faunpascapa laportaméspropera—.Caldràqueensguiïalgú.

Truca ambelpunyclos i els altres tres, reunits al seudarrere, esperen.Però laportanos’obre.Tornaa trucar,mentreel tinents’atansaa lamenudafinestrasensevidresnifinestrons,unsimpleforatprotegitperunatelaassamfainada.L’apartacapauncostati,depuntetes,espiacapal’interiorfosc.

—Ei,vós!—Hihaalgú?—Ésclar.Gonal s’aboca al seu costat i distingeix una dona, ja d’edat, asseguda, molt

immòbil,atocard’unatauladefustasensepintar.Eltinentcridadenou:—Vós!Obriulaportadeseguidasinovoleuquel’esbotzem.La vella, sense una paraula, s’aixeca feixugament i ranqueja cap a la porta.

L’oficialcomenta:—Tothomesdeuhavertancat…Gonalesdesplaçacapalsdospoliciesquenos’hanmoguti,desprésd’unabreu

espera,s’encaraamblavellaqueobrenomésunbadall.—Aveure,aquestanumeració…Vósdeveusabercomva.Ladonabalbucejaalgunacosaamblesbarrestremoloses.—Quèdieu?Ellaaconsegueixd’articularunamicamésclar:—Nomésfadosdiesquesócvinguda…Nosé…Gonalavançacapalaporta,l’obredebatabat.—Nohihaningúmés?Peròl’habitacióésbuida.Latravessaiseparaunacortinaquehihaalfons.Quan

estornaatombar,diu:—No,nohihaningú.Onsón,elsaltres?Ambquiviviu?Aladonagairebélipetenlesdents.—Ambelfill…ilanora…Sen’han…anat…—On?Lavellamoulesespatlles,migarticula:—No…nom’handit…res.—A veure, els vostres papers! —I quan ella se’l mira inexpressiva, sense

contestar—:Noenteniu?

ebookelo.com-Página93

Page 94: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—No…Quinspapers?Ellfaungestdescoratjatiimpacient,travessacapalaporta,perontreuenelcap

elsaltrestres.—Deixem-ho.Trobaremalgúaltre.—Ialsdospoliciesdelfusellmetrallador—:

Feusortirlagentdelesaltresbarraques.Elsdoshomesesdespengenl’armai,amblesculates,colpegenparetsiportes.El

tinentmiraperunaaltrafinestra.—Buida…Gonaltornaaadreçar-sealavella,dretaalcostatdelaporta.—Peròonsón,lagent?—Tothomsen’haanat.Ellesrascalabarbetaambdosdits.—Nohoentenc…Undelspolicies,sensenecessitat,diu:—Noobren.Volqueesbotzilaporta?—No,deixa-ho.Es reuneix amb el tinent que, sense aconseguir-ho, malda per obrir una altra

finestra,l’última,jaquelesduesbarraquesrestantsnoentenen.—Mésvalqueprosseguim.Potsermésamunt…L'altrerenunciaalsseusesforços,estomba.—Endubto.—Perònopodemrebentarlesportes.Lesnostresordresnomésesrefereixenala

detenciódecincindividusdeterminatsdel’empresaFlixa…Un breu moment, tots dos es miren als ulls. Després, el tinent té un somrís

fugisser.—Teniuraó.Limitem-nosacomplirlesordres.Seguits dels dos soldats, retrocedeixen cap al caminoi que voreja una paret de

terra,sobrelaqual,enunreplà,hihaduesconstruccionsmés.Gonalcomenta:—Elquenoentencésquesen’haginanat…Peròeltinentjahaviacomençatadir:—En aquestes barriades sempre hi ha una barraca o altra on venen menjar i

begudes. En general, els carters hi deixen la correspondència, i per això coneixentothom.Seriaconvenientlocalitzar-la.

—Siéstancada,depocensserviria.Undelshomes,ambunaveuexcitadaperòcontinguda,exclama:—Mirin!Es mig giren, i aleshores esguarden cap on assenyala la mà, més amunt, en

direccióaungrupdebarraquesescalonades.Encaratenentempsdesorprendreunesfaldillesquedesapareixenenuntombant.

—Som-hi,ràpid!

ebookelo.com-Página94

Page 95: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

I tots quatre esprecipitenbarranc amunt ambunagran remordebotes.Els calcontornejar una altra paret, darrere la qual un pas molt prim, entre duesconstruccions, silencioses i com abandonades, mena a una reduïda esplanada,aparentmentsensesortida.Eltinentesqueixa:

—Malviatge!Peròundelshomess’esmunymésenllàdel’últimabarraca,onhihauncaminet

amagatperl’angledelaconstrucció.—Peraquí!Passenl’unrerel’altre,fregantlaribaaltai,darrere,elcamíestornaaeixamplar

perconvertir-setotseguitensisgraonspenjatsquemenenalapetitaaglomeracióon,momentsabans,hansorprèslafaldillafugitiva.

Enarribaradalt,però,janotrobenningú.Lesbarraquesesmigarrenglerenambtotdesortintsdesiguals, l’unasobre l’altra,arranantunpetit replecsotaelqual,enuna depressió poc profunda, s’escampen dotzenes i més dotzenes de teuladesprotegidesambllaunes,trossosd’uralita,telesimpermeables…

—Iaraquè?Undelshomesvaempenyentlesportesamblaculatadelfusellmetralladoriel

tinentcercaunafinestra,sensetrobar-la,perquècapd’aquestesconstruccionsnoenté.Gonalcomprovanúmerosidesprés,perellmateix,fa:

—Non’hihadosdecorrelatius.Homdiria…S'inclina endavant, cap a la placa, allarga els dits, però no arriba a tocar ni la

llaunaonhihaelnúmeroforadatnilafustadelaporta.Encanvi,diu:—Elsgransbandarres!Totsselitombenieltinentavançacapalseucostat.—Què?Ellassenyala:—Mireubéaquestaplaca.L'altres'inclina,l’examina,peròenalçar-senomésdiu:—Éselnúmero151.Quètédeparticular?—Quenoéslaplacaquecorresponaaquestabarraca.—Comhosabeu?—Fixeu-vos…Iambeldit,sensetocar-lo,vaseguintelcontorndelallaunaperunabanda.Un

delshomes,quetambése’lshareunit,hicaual’acte:—Nol’hansobreposadaexactamentalllocdel’altra!Ellassenteix,gairebésatisfet.—Iperaixòhaquedataquestribetmésfosc,onlaplacavellaprotegialapintura

delsol.Eltinenttornaainclinar-seendavant.—Sí,nohihadubte.Voleudir…—Sí,hovulldir.Deuenhavercanviatlesplaquesdetoteslesbarraques.

ebookelo.com-Página95

Page 96: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Caminaràpidamentcapaladelcostat,peròdesprésd’examinar-lacontinuafinsaunaterceraportaambtotselsaltresquelitrepitgenpràcticamentelstalons.

—Enconjunt,hanfetlafeinabenfeta,peròsemprehihabadades.—Reposaunditsobrelaplaca—.Fixeu-vosenaquestclau.

Eltinentdiudeseguida:—Ésmésnou.—L’altre és rovellat.En desclavar la placa en devien perdre un i van haver de

substituir-lo.Perònose’lsvaacudirqueeradiferent.Eltinentdeixacaurelesespatlles.—Enaquestcas,jahemacabat.Podemtornaralacamioneta.Gonalassenteixi,totallunyant-sedelaporta,comenta:—Nopotnegar-sequesónenginyosos.Peròeltinentsemblamolestat:—M’agradariatrobarelfilldeputa…—Perquè?L'altreredreçaelcapambungestviolent,peròdesprésnomésmormola:—Sí,teniuraó.Perquè?Alseudarrere,elmateixpoliciad’unsmomentsabans,fa:—Lanoia…Peròjal’hanvistatots,alcostatd’unadelesbarraquesdel’esplanada,d’esquena,

inclinada sobre un objecte que amaga amb el cos. Les faldilles, amples, s’hanescampatalseuentorn,perterra.

Eltinent,sensecridar,ordenaalsdoshomes:—Agafeu-la!Els policies salten pels graons, desapareixen darrere la paret. Gonal, escèptic,

reflexiona:—Se’lsescaparà.Ellaconeixelstopants…—Sí,probablement.Sense pressa, baixen també els graons, salten cap a un corriol lateral, mig

interceptat per tot de pedres, s’endinsen entre construccions caòtiques que entren isurten segons els accidents de la muntanya. Un moment, poden distingir els dospoliciesque,corrent,mésavall,creuenunareduïdaextensióon,entrelesbarraques,quedaunespaibuit.Després,unsortintderoqueselstornaaengolir.Gonalcomenta:

—Benmirat,gentqueviuenenaquestescondicions,tenendretatot.—Eltinentsaltaalseudavant,sensedirres—.Isembla,també,ques’hauriend’atreviratot.

L'altre,sensetombar-se,fa:—Sortosamentperatotsnosaltres,nosabenquesónelsmésforts.—No ho sabien. Però ara ho deuen haver après. —S’atura i esguarda al seu

davant,mésenllàde lamuntanya,oncomencenlescases,difusesen laclarord’uncelbaixiaplomat—.Ellsitotselsaltres.—Espassaunditentrelacamisaielcoll—.Aquestsilenciensofegarà.

ebookelo.com-Página96

Page 97: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Icaminadenou,darrereeltinent,quehatornatadeixarcaurelesespatlles.Surtenalapetitaesplanadaonfaltenduescases,tombencapaladreta,onelscal

saltar un marge, darrere les roques, i aleshores es van orientant difícilment pellaberint de carrerons. Curosament, eviten els reguerols, pels quals davalla un filetd’aiguanegrosaipestilent.

Despréses trobenarrand’unaaltraparet,desd’onveuenelspolicies aturats alcostatdelanoia,ques’haredreçat.Undelshomesfatotdegestosvehements.

—Jalatenen!Salten per darrere una barraca enrunada i, entre pedres i munts de brossa,

s’esmunyencapalpasdesota.—Arafaltasabersientrauremres…El caminoi es parteix en tres branques, però ells segueixen la del mig sense

vacil·lar,orientatsaraperlaveudelpoliciaqueparlaembarbussadament.I,totd’una,elcarrerestallaencul-de-sac.Gonalnomésdiu:

—Cony!Retrocedeixen fins a l’encreuament, tomben cap a l’esquerra, per un camímés

sinuós, ple d’aigua enllaçada, i després, darrere una de les zigues-zagues, gairebéinesperadament,ensopeguenambelpetitgrup.Undelshomescomenta:

—Ésboja.La noia, ben tranquil·la, mira els nouvinguts, somriu, s’estarrufa les faldilles,

amplesivistoses,peròplenesdetaques.Gonalgairebéxiula:—Quinabellesa!L'homerepeteix:—Nohiéstota.Miri.Gonal i el tinent abaixen l’esguard fins a la galleda plena d’aigua. Al costat,

despullada,hihaunaninadegoma.—Sabenquèfeia?Labanyava.Lanoiaassenteix,satisfeta.—Labanyocadamatí.L'altrehomediu:—Nolipodemtreureresquetinguisentit.Laxicotas’inclina,esmigculivaalcostatdelagalleda,agafalaninadeterra.—Ésmoltneta.Éstannetaque,sinolabanyo,novolmamar…Undelshomesavançaunamà,lasubjectapelbraç.—Aixeca’t.Gonal,sensemoure’s,ordena:—Deixa-la!La noia ni sembla que s’hagi adonat que l’agafaven. Amb els dits de la mà

esquerraesdescordalabrusai,abansquehopuguinevitar,fasaltaral’aireunpitbruimenutihiatansaelsllavisvermellsdelanina.Desprésesquedamirantelsquatre

ebookelo.com-Página97

Page 98: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

homes amb una expressió feliç que se li escampa per la cara jove i dolçamentovalada.

—Ésmolttipa.Peraixòlatinctangrassona…Gonalieltinentesconsultenambl’esguardmentreelsdoshomess’empassenla

saliva.Eltinentdiu:—Potserhofaveure,queésximple…Ellmouelcap.—No. Seria més bona comedianta que la meva germana, i ella és una

professional.—Torna amirar cap a la noia, sempre ajupida amb la nina entre elsbraços,ialeshores,bruscament,esgira—.Anem!

I,decidit,avançacaminoienllà,seguitperlaremordebotesdelsdoshomes.Eltinentseliposaalcostat.

—Nohemvingutperaquí…—Nohifares.Totselscaminsdeuenmenarabaix.Salten més graons, recorren un altre carrer de barraques, totes silencioses i

obstinadamentcloses,ienarribaralreplàtombencapaladreta,onelcamíésmésample. El pendent els obliga a precipitar el pas en direcció a les construccions desota,lesvoregencapaunsaltresgraonsquedesemboquenenunnovelllaberint,perons’orientencompodenalllargd’unaparetquecauapic.

Aleshoress’aturenensec.Sota,enunclotprofundidilatat,onencaraquedensenyalsdel’explotaciód’una

pedrera, ara abandonada, uns quants centenars de persones, homes i dones, s’hanreunit en una assemblea sense paraules. Un silenci feixuc i angoixósmunta de lamultitud, immòbil, distant imisteriosament amenaçadora tot i que només disposend’unaarma:elspunystancats.

Gonal, amb un estremiment, es tomba. I no cal que doni cap ordre, perquè elsaltrestres,unànimes,esgirendarrereseupercontinuardavallantlamuntanya,capalacamioneta.

ebookelo.com-Página98

Page 99: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

10

LasenyoraIrisesdeslligaeldavantal,elpenjadarrerelaportadelacuina,s’allisalesfaldillesi,abansdesortir,recomanaalacriadeta:

—Inopiquiscapoliva,Carla.—No,senyora.—N’hihasispercap.—Sí,senyora.Travessa el corredor, entra al menjador, i, gairebé sense aturar-se, modifica la

disposició d’un vas, de l’ampolla del vi.Va fins a la finestra i la tanca.Aleshorestustaalaportadeladreta.

—SenyorSorl?—Sí…—Eldinarjaésataula.Tornaacreuarperdavantlafinestrais’adreçaalaportadel’altrecostat.—Orestes,Bern…Unaveujuvenilcontesta:—Endavant!Ellabadaunamicalaporta.—Eldinar…Perònoacaba.Elsullsseliquedenclavatseneldrapquehihaaterra,undrap

blanconelsdosestudiants,agenollats,acabendepintaralgunacosa.—Quèfan?Orestesallunyaelpinzelldeldrap,seseparaunamica,mentreelseucompanyes

fregalesmansambelmocadorques’hatretdelabutxaca.—Miri…Noquedabé?Iella,peuendinsipeuenforadeldormitori,llegeixlesgranslletresnegres:

ÉSMOLTSENZILL:QUEDEU-VOSTOTSACASA

Pinçaunamicalaboca,elsesguardal’unrerel’altre.—Ionpensenposar-ho,això?—Encaranohohemdecidit.Bernbromeja:—Potseralaportadelpis.—Se’nguardaranprou.Iaquestdrap,d’onl’hantret?—Perquè?—Nodeuenpashaveresquinçatuntrosdellençol…—SenyoraSelvia!Enshauriadeconèixermésbé.—Precisamentperquèelsconechodic.—Faunaltrepas, s’inclina, i tot seguit

exclama—:Peròsiéseldarreredelasevacamisablanca!Orestesdesplaçaunamicaelpotdepinturanegra.

ebookelo.com-Página99

Page 100: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Jaeramoltvella.Benbédeviatenirdosotresanys.Peròella,despietada,recorda:—Selavacomprararafatresmesos.Mentreelseucompanyriu,ells’admira:—Voldir?—Jahohedit.Silisemblaqueaquestaéslamaneraderebentarelsdinersqueli

enviendecasaseva…AraésBernquidiu:—Alcapdavall,entéd’altres.Ellaselitomba:—Ivostè…Després, laCarlase lesveurànegrespernetejar-liaquestmocador.

Tenimlavabo,emsembla,isabó…Ellesmiraeldrap,lesmans,aragairebéencuriosit.—Se’nvafàcilment,aquestapintura.—Comquevostèsnohohanderentar…Iaquestpot,mésvalqueelduguinala

cuina.Novullqueesvessiitaquilesrajoles.Aixònoésuntallerdepintor.Orestess’incorpora,agafaelpot.Dret,encaratéunamiradapelcartell.—Haquedatbé,oi?PeròlasenyoraIrisretrocedeixcapalaporta.—Elquehauriendeferéstenirunamicamésdeconeixement…Apa,vinguina

dinar.Desprésesqueixaranqueésfred.Elsdosnoissurtenl’unrerel’altre,resignats.Peròellaencarafa:—Nose’lposialabutxaca,aquestmocador.Agafi’nunaltre.ElsenyorSorl,queacabad’asseure’sataula,desplegaeltovallóidiu:—Noespodenpasqueixar.Elstractacomunaveritablemare.Bern,totretrocedintcapaldormitori,mormola:—Moltpitjor.LasenyoraIris,dignailentacomsempre,segueixOrestesfinsalacuina.—Deixi’laquí,darrerelaporta.Desprésjaeldesaré.El xicot obeeix i fa l’ullet aCarla, la qual somriu d’amagat de la senyora Iris.

Quanesredreça,descobreixelplatd’amanida.—Ah,olives…!Enpicaunaamblapuntadelsdits.—Orestes!—Hefetalgunacosamalfeta?—Dequèemserveixdiralanoiaquenoagaficapolivasivostèlidónaelmal

exemple?Iamblesmansbrutes,encara…Ellselesmira.—Nogaire.—Vagi-se-lesarentar,vagi!

ebookelo.com-Página100

Page 101: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Licedeixelpas i,després, s’adreçaa l’armari,d’on treuunpotdevidre.Ambunacullerapetitapescaunaoliva, laposaalplatde l’amanida.Per a ellamateixa,comenta:

—Ja faigbédenodeixar-losentrarmaia lacuina…—Desaelpot i, abansdesortir,encaradiu—:Irecorda,Carla,quequanserveixislaplatanovullquefiquiselditadintre.Lesplatess’agafenpersota.

—Sí,senyora.—Nohiharesquefacitanlleigcomveureunaditadaalavoradelesplates.—Sí,senyora.Ellatornaaallisar-selafaldillais’allunyapelcorredor.Ambelpeu,rebutjacapa

un costat un trosde fang secque algúdeviaportar a les sabates i que s’haquedatsobre els rajols. Després desvia la mirada cap a Orestes, que acaba de sortir dellavabo.

—Sinihatinguttempsd’ensabonar-se!Ell,faceciosament,limostralesmans.—Miri,netescomeldiadelaprimeracomunió.—Sempreestàdebroma,vostè.Entrenalmenjador,onelsenyorSorlesperaamblaculleraalesmans.Bern,ja

assegut,organitzaganivetiforquillaenuncostat.La senyora Iris separa la cadira de la taula, s’instal·la, espera que Orestes es

col·loqui a l’altra banda i enfili una cama sobre l’altra, com té costum de fer.Aleshoresexplica:

—No els estranyi si avui el dinar és una mica magre. Les circumstàncies ensaconsellendeserprevisors.

Orestesdesplegaeltovalló,lainterromp:—Nosaltresrai.MentreGuilltreballialabotigadequeviures…Elladiusenzillament:—Janohitreballa.Totsalcenelcap,estranyats.—Desdequan?—Desd’aquestmatí.Opotsercaldriadirdesd’ahiralvespre.—Quèhapassat?ElsenyorSorlreflexiona:—Anitnovavenirasopariveigquearatampocnoésaquí…—Vanferirlasevapromesaiellvaabandonarlabotigaperanaral’hospital.Ara

tambéhiés.—Peròaixònovoldirquenotreballia…—ElsenyorLlasatelvadespatxar.Bern,querecordaelsseusllibresdetext,comunica:—Nohopotfer.Segonslalegislació…—Arasuposoqueespotferelqueesvulgui.

ebookelo.com-Página101

Page 102: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

ElsenyorSorlbrandaelcapificalaculleraalasopa.Totselvanimitant.Orestespregunta:

—Però,perquèl’hadespatxat?Nomésperquèse’nvaanar?—Això diu. Aquest matí hi he parlat per telèfon. Més que res, està ressentit

perquè es va negar a dur un paquet a casa d’una clienta. El senyorLlasat ésmoltestricteambladisciplina.

Bernmigriu,labocaplenadesopa.—Comvostè,doncs!—Nosiguigraciós,Bern!PeròOrestesriu:—Tocada!Tocada!Elsaltresdoslifancoriellamateixanopotevitarunsomrísfragmentari.—Queensón,decriatures!Orestesaprova:—Aixím’agrada.Hauriadesomriureméssovint.—Nodiguiximpleries.S'inclina sobre el plat i els altres tambémengen, el senyorSorl amb el tovalló

lligatperdarrereelcoll.Passatunmoment,Bernpregunta:—Confioquenodeuhaverobertl’estanc,vostè…—Aixòniespregunta.—Comqueaquestmatíhasortital’horadecostuminohatornatfinstard…L'altreestorbaunamica,mormolat.—Bé…Orestesaclareix:—NosésisapsqueelsenyorSorltéunaamigueta…—Orestes,aixòsónbromesdemalgust!Elvells’hoprenmésfilosòficament:—Deixiestar,senyoraSelvia.Sónjovesi…—Ah,peròésquejoelvaigveuredebracetambunanoia,inofapasgairesdies!—Deviaserlamevaneboda.—Bufonaqueera,doncs!LasenyoraIriselsulla,sorpresa:—Nosabiaqueentinguéscap…—Sí,unafilladelamevacunyada…delmeugermà,vulldir.Jaésmort,ell.Berndecideix:—Undiaensl’hadepresentar…Laneboda,benentès.L'homeesmigexcusa:—Noensveiemgaire.Sempretémoltafeina,ella.—Ésartista?—Artista?No,perquè?Orestess’arronsad’espatlles.

ebookelo.com-Página102

Page 103: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Troboqueenfeiacara.—No.Treballaen…enundespatxoficial.LasenyoraIrisdeixalaculleradinselplat,estombaunamicacapalcorredori,

discretament,crida:—Carla…Laveudelacriadetacontestaimmediatament:—Sí,senyora!I tot seguit surt de la cuina, fa una petita correguda cap almenjador. La dona

indica:—Japotsretirarelsplats.Orestess’eixugalabocaambunapuntadetovalló,alçal’esguardcapalanoia.—Iquindiafaremaquestespràctiquesd’anatomia?Lanoiariu,afalagadaiavergonyida,sensedeixarderecollirelsplats.Lasenyora

Iriss’interessa:—Quinespràctiques?IOrestes,ambtotanaturalitat,explica:—LaCarla,per totelqueespotveure, téunaanatomia força…perfecta.Aun

estudiantdemedicinasempreliconvédecompletarlasevaformaciópràctica…LasenyoraIrispinçalaboca,perònodiuresfinsquelanoiajahaabandonatel

menjadoramblasevacàrregadeplats.—Ja sé que vostè només pensa a bromejar. Però voldria que no oblidés que la

Carlaésunacriaturai…—Tésetzeanys,senyoraSelvia.—Alssetzeanyss’ésunacriatura.Orestesesgrunaunamicadepadelallescaquelihandeixatpropdelvas.—Sivostèhodiu…Peròsino recordomalament,vostènomés téquaranta-tres

anys.Sidescomptemelsvint-i-cincquearatéelseufillil’anyaproximatdurantelquallanaturalesavaanarfentelseufet…resultaqueesvacasaralsdisset.

ElsenyorSorlsomriu.—L’hanatrapada,senyoraSelvia.—Bé,sí,emvaigcasarmoltjove,nohopucnegar…—Peròcallai,mirantcapa

lafinestra,escolta—.Quèésaixò?Totsparenl’orella,atents.—Unatrompeta!—Itimbals!Bern,senseimmutar-se,diu:—Deuenserelssoldatsdelacaserna.—Desd’aquínosesentenlestrompetes.—Devegades,sí.Segonscombufaelvent.—Amblafinestratancada?ElsenyorSorls’aixeca,sensedeslligar-seeltovalló.

ebookelo.com-Página103

Page 104: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Arasemblaquesesentmésaprop…Deuenhaversortitalcarrer.Jam’handitaquestmatíquecorriaelrumorqueelstraurien…

Orestesseparatambélacadira.—Lihodeuhaverditaquestanebodatanbufona.S'atansentotsdosalafinestra,mirenenfora.LasenyoraIrisdiu:—Sí,sesentmésaprop…Berns’aixecaalseutornigairebéensopegaambCarla,queentraambunaplata

onesbarregencigronsipatates.—Compte!Lanoiaexclama:—Sónelssoldats,oi?Iella iBernse’nvan tambécapa la finestra.LasenyoraIriselsmiraambuna

expressió resignada i seguidament, comambdesgana,deixael tovallóal costatdelplatiabandonatambélacadira.ElsenyorSorlesgira:

—Noesveures,encara,peròéssegurquevénen…Carlademana:—Obrim!Obrim!Ijaallargaunamàcapalalleva.PeròOresteslasubjectapelbraç.—Prudència,criatura!—Indicacapalsbalconsifinestresdel’altrabanda—.No

veusquenohaobertningú?Darreretotselsvidress’apinyenrostresencuriositsimòbilsi,capaladreta,hiha

unatribunaonduesnoiesfanpuntetes,mirantcarreravall.—Quanpassin,jaelsveurem.Emsemblamoltqueelssoldatst’agradenmassa,a

tu…LasenyoraIris,desdedarreredetot,pregunta:—Ésveritablementindispensablequecontinuïagafant-lapelbraç?Orestesesmiralamà,elbraçdelanoia,idesprésriu:—Indispensablepotserno.Agradable…Però enretira els dits. Ella s’aboca unamicamés cap al vidre, entre Bern i el

senyorSorl.LasenyoraIrisesdesplaçacapauncostat,accionaeljocdecortinetespertald’obrir-lesdeltot.

—Jasónaquí!—Quinterrabastall!Totss’aplanencontraelvidre, fanpuntetescomlesnoiesde l’altrabanda,però

aixíitotnoméspodendistingirunfragmentdecarrer.—Mireu!Dintreelseucampvisualelcaporaldegastadorsfalasevaaparició,idarrerees

poden veure dos timbalers que avancen amb el pas mesurat, les mans com duesmàquines autònomes que deixen caure alternativament els dos pals sobre la pelltibant.

—Duenfusells!

ebookelo.com-Página104

Page 105: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

A quatre metres dels timbalers avancen els soldats amb l’uniforme blau, totsimpecables amb el fusell a l’espatlla i els botons i sivelles enlluernadors com unamigdiadadejuliol.Orestespregunta:

—Quepotserésunadesfilada,això?—No,unasimplemanifestaciódeforça.ElsenyorSorlassenteix:—Sí, volen impressionar la gent. Després, si no ens donem per al·ludits, els

llançaranalnostredamunt.—Com?—Comsigui.Podemveurecosesgrans,ushoasseguro…Orestess’inclinamés,unbraçnegligentsobrel’espatlladeCarla.Berndiu:—Les coses grans, potser les veuran ells.Vull dir enDomina i els seus. Si es

pensenquetenenlatropaalseucostat…ElsenyorSorlaclareix:—Mentrehitinguinelsoficials…OrestesespremunamicaméscontraCarla,laqualcontinuamirantelcarreramb

elsullsobertsdebatabat,ifa:—Empensariaquenil’oficialitatacabad’estarcontenta.SegonsdiuPau,elmeu

cosí,quearafaelservei…LasenyoraIris,desdel’altrecostat,adverteix:—Orestes,potserquedeixirespirarunamicalaCarla…Lanoiaestomba,sorpresa:—Ami?Però torna amirar tot seguit per la finestramentre el xicot famig pas enrere,

deixacaureelbraç;s’excusa:—Ésunafinestramassapetita,peratots…—Potmirardesdelasevahabitació.—Ésunconsol.Percert…—TocaBernpelcolze—.T’imaginesquincop,siara

deixàvemcaureelcartellenmigdelssoldats?ElsenyorSorlpregunta:—Quincartell?—Hempintattotundarreredecamisaamblaconsignadelmoment.Aquestanit

hopenjaremenunindretoaltre.Nohivolser,vostè?Però el senyor Sorl només branda el cap. Aleshores Carla, amb la veu més

excitadaquemai,diu:—Mireu!Totss’aboquenunamicamés,finsal’extremquelasenyoraIrisesqueixa:—Elvidre!Petarà…Ningúnoli’nfacas,totssegueixenàvidamentlabreucursadelsdossorgesque,

des de darrere de tot de la formació, s’han precipitat al refugi d’una porta oberta,

ebookelo.com-Página105

Page 106: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

l’únicaconstruccióbaixadelcarrer,onhihaunmenutvestíbuld’entrada tallatperunaaltraporta,aquestadevidresglaçats.

ElsenyorSorlgairebétremolad’emoció.—Sielsoficialssen’adonen…Perònoacaba.Comtotselsaltres,segueixelmovimentdelssoldats,aratombats

capalavidrierainterior.Und’ellstéelbraçalçatinocostadecomprendrequepremeltimbrequehihaalmuntantdefusta;l’altre,inclinatendavant,semblaquevulguiespiarcapal’interiordelacasa.

LasenyoraIris,quemiradesdedarrere,diu:—S’hananataposarenmallloc.I,quanelsdosestudiantsesgiren,interrogatius,afegeix:—Hiviuunexsecretaridelcapdepoliciaquehihaviaabansdel’Ezra.Ésadir,

ara només hi viu la seva dona, perquè es van separar. No obremai a ningú, ella.Semblaqueésunapersonaambmoltesmaniesi,segonsdiuen,beu.

Orestesfa:—Doncssiesquedenal’entradaipassaalgunpolicia,oalgunoficial…TornaamirarpersobreelcapdeCarla.Elxicotqueintentavad’espiaratravés

dels vidres glaçats, ara s’ha tombat i, mentre el seu company continua amb el ditclavataltimbre,treutímidamentirecelosamentelcap,llambregaamuntiavall.Totd’una,retrocedeix,esgiracapalseuamic,elqualseparalamàdelbotó.Senseperdretemps,ajustenelsdosfullsdelaportaexterior.Berndiu:

—Deuenhavervistalgú.Totsesperen, tensos, integratsenl’aventuradelsdossorges.Gairebés’aguanten

larespiració.Ialeshoresveuenlapatrulla,trespoliciesuniformatsque,ambelfusellmetralladoralesmans,avancenperlavorera,l’unrerel’altre,benseparats.

ElsenyorSorlmormola:—Elsdescobriran?Els policies miren a banda i banda, desconfiats, examinant portes, finestres i

balcons.—No!Hohandittotsalhora,ialenensorollosament,comsis’acabessindetreureunpes

desobre.Lapatrullanohadonatsenyalsdelaméspetitavacil·lació, iara tots trespoliciesesvanallunyantcapal’altreextremdecarrer.

Laportadedavant,però,continuaajustada,i,perlabreuobertura,noéspossiblededistingirsialafiladonaemmanilladaelshaobert.Elscalesperarmoltaestona,potsercincminuts,abansdesorprendre lamàprudentqueapocapoceixamplaelbadall i la cara que, aleshores, espia de nou, més tímida que de primer. Orestesretrocedeixunamica,diu:

—Caldriaferalgunacosa.PeròelsenyorSorlopina:—Prouques’espavilaran!D’entrades,noenfalten.

ebookelo.com-Página106

Page 107: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Totessóntancades.LasenyoraIris,ambsimplicitat,decideix:—Elsvaigabuscar.Totsobrenlaboca.NomésOrestesexclama:—Vostè?Unaguardianadel’ordre…—Nopasd’aquestordre.Is’allunyacapalaporta.Peròelxicotcorrealseudarrere,liinterceptaelpas.—Hianiréjo.Potserperillós.—No.Sinoméshauréd’obrirlaportaiindicar-losquevinguin!—Aixíitot…Ellaesresignaamitges:—Acompanyi’m,sivol.ElsenyorSorls’escuralagargamella,faunpascapalataula.—Vol dir que no es precipiten? Se m’ha acudit que podrien ser dos agents

provocadors.Mainosesap…—Dossoldats?—Calsermoltprudent.LasenyoraIrissemblaquetitubegi,peròOrestesseligira:—Noveuqueésridícul?Elsagentsprovocadorsmainovesteixend’uniforme.Ellanomésdiu:—Anem.Orestesobrelaportadelpis,licedeixelpas,peròabansd’ajustarencarapoden

sentirelsenyorSorlqueremuga:—Sipassaalgunacosa,nodiguindesprésquenoelsheadvertit…Elxicots’arronsad’espatlles,comenta:—Noespotservell,perquèacabemconfonentlaprudènciaambl’egoisme.I saltadarrere ladona, laqual s’allunya silenciosament escales avall, lleugera i

estranyamentjuvenil.No s’aturen fins a l’entrada, tres pisos més avall. Des de darrere la porta

llambreguencapalcarrer,capal’entradafrontera,peròelsdossoldatshantornataajustar.Ellficalaclaualpany,lafagirar.

—Deuenestarespantats,pobresnois…—Sinoobren,noelspodremfersenyals.Esperen,senseperdredevistalaporta,peròpassenelsminutsi,totilluratenció,

nopodensorprendrecapcara,capmà.Orestesinsinua:—Potsersen’hananat.—Adaltencaradeuenmirarperlafinestra.Enshohauriendit.—Volquem’hiarribi,doncs?—No.Continuen esperant, encarats amb una porta tancada i amb un carrer desert, de

festafúnebre.Desprésellaentreobrel’enreixat,esmunyelcospelbadalliordena:

ebookelo.com-Página107

Page 108: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Noesmoguid’aquí.Espiaamuntiavall,alçaelsullscapalsbalconsifinestresdel’altrabanda,però

arajasemblaquetothoms’haretirat.Orestescomença:—Novaldriamés…Peròelladiu:—Tornodeseguida.I, corrent, travessa el carrer, i, un cop a l’altra banda, sense aturar-se, projecta

totesduesmansendavant,empenylaportaquecedeix.Ialeshoressíques’atura.A l’altra banda no hi ha cap soldat. La porta interior, en canvi, és oberta; i el

vidre,trencat.Indecisa,penetracapal silencidelpisdesconegut, avançaperuncorredorclar,

il·luminatpel raigdeclarorque, senseobstacles, s’escampadesdelbalcó, ample ivergedecortines,quedónaalpatiinterior.

Aleshores es torna a aturar, perquè ha sorprès una breu remor seguida d’unesparaules.S’orientatotseguitcapalmenjador,onhihaunaaltraporta,oberta.

Els dos soldats, d’esquena, s’inclinen sobre la vella que, amb tota la robadesordenada, sembla respirar feixugament, inconscient, en l’ample llitmatrimonial.Und’ellstéunaampollaalamà,lamira;l’altre,ambdelicadesa,colpejalesgaltesdeladona,fa:

—Tia,tia!Eldel’ampolladiu:—Sel’habegudatota.Ésinútilquelacridis,noesdespertaràfinsdemà.LasenyoraIrisretrocedeixlentament,sensefersoroll,i,pelpassadísonesvessa

lallum,tornacapalaporta,l’ajustadarrereseu.Desdel’altrabanda,migabocadaal llindardelacasa,lacarad’Orestesl’espia

ambànsia.Liadreçaunsomrísnerviósidesprés,sensenirecordar-sedemiraramuntiavall,traspassaràpida,ambtotdesaltets.

Elll’acullambunapregunta:—Què?Elshanobert,oi?—Sí;und’ellseraunnebot.Orestesallargalamàcapalpany,peròlasenyoraIrisliaturaelgest.—No…Benmiratésestúpid,aixòdetenirlesportestancades.Orestesaprovai,obedient,lilliuralaclau.

ebookelo.com-Página108

Page 109: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

11

Enveureeltramviaquetombaperdavantdelmercat,San,finsaleshoresassegutalgraósuperiordelsdosquemenenalcinema,aratancat,s’incorporaiavançafinsalavorera,ons’aturaarrand’unpal.

El vehicle, buit i amb un gran rètol que diu «complet» a la part davantera,s’atansa disparat i, unmoment, fins i tot sembla que es disposi a passar de llarg.Desprésfrenaambestridència, laportas’obreambunespetec ielconductor,sensemoure’sdelloc,crida:

—Vaigalacotxera.—Nohifares.Muntaàgilmentimiracapalfons,onelcobradorsemblaendormiscat.Aleshores

tornaagirar-secapalconductor,elqualacabad’engegardenou.—Pelqueesveu,notensgairesclients.—Tudiràs!—Acabeuelserveioseushaespatllatelfòtil?L'altreacceleraviaamunt,onnoméshihacotxesaturatsiunvehicledelapolicia

entorndelqualfumentresagents.—Pleguem.—Dónauncopd’ullcapalabandaposterior,indicaelcobrador—.

Aquest i jo ja havíem d’haver estat rellevats fa una hora. Hem fet una altra voltasencera,ires!—Obreelvidredavanter,escupforaitornaatancar—.Emsemblaquejaésl’únictramviaquecircula.Durantlamitjahoradarrera,non’hemvistcapmés.

Sanmiraalseudavant,estreulagorrallardosa.—Sí, jaho sé.Potser ja feia tresquartsquem’esperava.Unamicamés ime’n

tornoacasa.L'altremormola:—Somunscarallots.Tothomhaplegat.Elltornaaposar-selagorra.—Ami,ningúnom’hadonatcapordre.—Potsesperar-laassegut,sivols.—Indicaadretaiesquerra,capalsestabliments

tancats—. Tampoc no els l’han donada a aquests, i ja veus… Quan pleguemnosaltres, això semblarà un cementiri. —El costum l’obliga a vigilar la corba, aescurçarunamicalamarxa—.Onvas,tu?

—EsticdeguardaviesalacantonadadeProve-Pass.—Nohipassarem.—Peròhipasseuaprop.Jafaunquartquehauriad’haverrellevat.—Aqui?—EnCletxa.—Comsi emdiguessisLlúcia!Vulldirquenohi trobaràsningú.Desd’aquest

matíque,aral’unaral’altre,totsvantocanteldos.Finsitotelsvigilantsdeparada!

ebookelo.com-Página109

Page 110: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

I, d’inspector, no recordohaver-nevist capdes de fa hores.Simolt convé, ni a lacotxeranohihaningú.Estariabéquehaguéssimtancat…

—Quèfaries?—Deixarelmaleïtfòtilalcarrer,ves!—Esrepenjaendavant,comenta—:Permi,

elpodencremar.Elldiu:—Sinotroboningú,me’ntorno.—Jo,detu,janom’hiarribaria.—Home,janofaltagaire,ara.Itampocnovullque,segonscomvaginlescoses,

despréssiguidit…Tincdonaiquitxalla,jo!—Totstenimdonaiquitxalla.Peraixòmateix…Calla en sec i frena amb tanta brusquedat que la inèrcia els projecta contra el

vidre,onrepengenlesmans.—Quèfa,aquestbèstia?Elcobrador,ques’hadespertat,pregunta:—Quèconypassa?L'altrebraceja,dónagranscopsdetalóalacampaneta.—Aquest animal que se m’atura aquí, a la cantonada, perquè em trenqui els

morros!Continuapicantdesesperadament,lacaracongestionadaperl’enrabiada.Sandiu:—Emsemblaquel’hanabandonat…El cobrador, que ha recorregut tot el passadís, mira per damunt de les seves

espatlles.—Aveure,deixa’mbaixar…Laportapeta i l’homesaltaalcarrer,ambSanalseudarrere.Totsdosavancen

cap al vehicle i, amb lamirada, van examinant l’interior buit, fins a la portella dedavant,obertadebatabat.

—Quinaconya!—Desegurquehohanfetambintenció.L'altrecrida,totfentunpasenrere:—Joas,japotsbaixar!Elviatges’acabaaquí.Elconductorobeeixllestament,sensefer-sepregar.—Nohihaningú?Elcobradorfaungestamblesmans.—Jahoveus…—Maleïtsia!Quècarallfem,ara?—Quèvolsfer?Res.Peròl’homecrida:—Això ésd’inconscients!Una cosa és plegar i anar-se’n a casa i l’altra deixar

aquestaferramentaalmigdelpas,perquèalgúestrenquilanoudelcoll.

ebookelo.com-Página110

Page 111: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Retrocedeixcapalseuvehicle,s’enfilaalaplataformaiSanielcobrador,desdelcarrer, observen les seves maniobres. L’home engega lentament, atansant-se altramviaabandonat,contraelquals’aturaambtotaprecisió.Totseguitordena:

—Tu,pujadavanti…Peròl’altrenoeldeixaacabar:—Quèvolsfer?Empènyer-lo?—Ésclar.—Nocomptisambmi,doncs.Encararecordoelquevapassarquananavaamb

l’Arbe,elqueesvamorir…—Peròavuiésdiferent,nohihacirculació.—Nohifares.Sanproposa:—Elpodriaportarjo.Totsdosse’lmiren,l’undesdelseucostat,l’altredesdelaplataforma,abocat.—Tu?Quepotsersapsconduir?—Sí.Envaigaprendre,peròdesprésvandescobrirqueteniaelcormalalt…Elconductor,enllocd’agrair-lilainiciativa,s’indigna:—Hopodieshaverdit primer, també!Aquest i joperdent el temps i tu…Apa,

puja!Cony,javoldriaseracasa!Ellposaelpeual’estrep,peròl’altreencarafa:—Recordad’aturar-tealacantonadadeCió,perquèelcanviautomàticdelesvies

nofunciona.Elcobradordiu:—Jamen’encarregaréjo.—Is’enfilaalseucostat—.Aveurecomhofaràs…San, sense replicar, se situa darrere la caixa de comandament, estableix el

contacte,elmotorrondinai,després,quanmoulapalanca,eltramvia,ambunapetitasotragada,començaaavançar.L’altreaprova:

—Vabé.—Esticsegurquehauriaestatunbonconductor.Però…Arronsalesespatllesil’altrepregunta:—Quèhitens,alcor?—Ésunacosadelavàlvula.Nohosé…Amés,eltincmassagros.Elvehiclepujasensepressapelpendent,escurçaencaralamarxaenatansar-sea

lescantonades,passadellargperdavantdelsindicadorsdeparada,perquèenllocnoesperaningú.

—Tambél’hitincjo,peròmainom’haamoïnatgens.Ellno replica,miraadreta i esquerra,vigilantun trànsit inexistent.Ara i adés,

darrereelsvidresdelsbalcons,sorprènpresènciessubmergidesenl’ombra,miradesreprovadoresqueelsegueixencarreramunt.

—Quèvolen,aquests?

ebookelo.com-Página111

Page 112: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Treshomes,d’uniforme,hansorgitdelrefugid’ungaratge,obert,iund’ellsalçaunamà.Elcobradordiu:

—Not’aturis;noésparada.Peròell,indecís,jahaalentitlamarxa.—Miraqueetsidiota!—Esprecipitacapalaporta,crida—:Anemaretir!Undelshomes jas’haenfilatalmarxapeuielsaltresdos l’imiten, totsambles

caresfosquessotalagorraiamblesarmespenjadesalacintura.Sanacabad’aturarelvehicle.L’oficialdiu:

—Perquè?Aneuavariats,potser?—Hemacabatelservei.Els tres homes se’l miren amb una expressió gairebé ferotge. El més vell es

queixa:—Quinservei?Famitjahoraquenohapassatcaptramviaiaravosaltressortiu

queheuacabatelservei!—EsgiraaSan—.Enmarxa,conductor.Elxicotexplica:—Nopucportarpassatgers.Enrealitatnosócconductor,jo.Esbengiracapalsuniformatsielsmostralagorraon,enlletresvermelles,espot

llegirlanaturalesadelessevesfuncions.L’oficialreflexiona:—Nohifares.Lacompanyiausdeuhaverrequisat…Elldenegaambelcap.—Aquesttramviaeraalmigdelcarrer,iperquènofesnosa…El fa callar el dringament de la campaneta de l’altre vehicle, on el conductor,

arribatalseudarrere,s’impacienta.Elcobradorcrida:—Jaengeguem,home!Elldiu:—Demaneraque,sinoelsfares,elsagrairéquebaixin.Peròl’oficialquesembladurelcomandamenttalonejacontral’empostissat.—Resd’això.Enscalanaralaplaçad’Adràinopodemperdreméstemps.Sino

esteurequisat,usrequisemaranosaltres.Som-hi!—Però…L'oficialmésjoveliposalamàal'espatlla.—Nohoheusentit?—Bé…Jonoemfaigresponsable…—Engegueu!Obeeixambdesgana.Elmateixoficialindica:—Inousatureufinsalaplaça.Després tots tres s’endinsenpelvehicle,ons’asseuen.Elcobradorelsullaamb

desconfiança,esmigrepenjacontralabarraqueprotegeixelmotor.—Jat’hodeia,quepassessisde llarg!Noséaquè treucapaixòd’aturar-seper

dir-losdesprésquebaixin.—Heestatuncarallot,jahosé.

ebookelo.com-Página112

Page 113: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Arahauràsdeferunaaltravolta…—Podemdesaralacotxeradelpasseig.—Podràsdesar,deusvolerdir!Jobaixoaquí.—Esredreçais’atansaalaporta—.

Obre.Nocalqueaturis,afluixanomésunamica.Ellesqueixa:—Noésdeboncompany,això.—Companysdequè?Situetfotsenembolics,noséquinaculpahitinc,jo.Sense replicar,Sanobre laporta i el cobradorbaixa fins almarxapeu.Darrere,

unaveumossega:—Onuspenseuqueaneu,vós?L'oficialelmiradesdedalt,erecte,gairebéencarcarat.L’homeexplica:—Noéselmeutramvia,aquest.Jovaigambeldedarrere.—Nopasara.Pugeu!Elcobradors’indigna:—Cony,això jaésmassa!Hefetelmeuservei iencaraunahoradepropina…

Ningúnopotdemanar-memés.I s’inclina cap a fora, disposat a saltar. Però l’altremig desembeina una de les

duespistolesqueduualcinyell:—Noacostumoarepetirlesmevesordres!Elcobrador faungestdescoratjat, s’enfiladenoua laplataforma i,després,es

despenjalacarteradel’espatllai,ambràbia,lallançaentreelmotorilaparetlateraldelacaixa.

—Fotre…!L'oficial torna a embeinar la pistola i, sense afegir paraula, es reuneix amb els

seuscompanys.Elcobrador,decaraaSan,mastega:—Queensón,devalents! Inomésserveixenperaemprenyar…Vesperquèel

volen,ara,untramvia?Comsinotinguessincotxes!—Noendeuentenir.—No?Quepotsernoelshasvistpassarmai, totsbenescarxofats,ambl’esclau

davant,dretcomunpal?—Gargalleja,disgustat—.Ganesdetocar-te lapera!—Estomba, mira cap al final del vehicle, i més enllà—. S’ha salvat d’una i bona, enJoas…Ésunllepat!

—EnJoas?—Sí,elcompany.D’aquíacincminutsalacotxera,iapa,capacaseta!—Tambénosaltres.Ésadir,tu,perquèjohed’anararellevar.L'altretornaaescopir,se’lmiradecostat.—Etsimbèciloquè?Perònoesperaresposta,sinóqueambunaesgarrapadareculllacarteradeterrai

s’allunyacapal’interiordelcotxe,ons’asseutanllunycompotdelsoficials.San, sense minvar la marxa, perquè la visibilitat és bona, travessa la Gran

Avinguda,onpalmeresipinsalternenamicalment,ellesunamicagrogues,envellides

ebookelo.com-Página113

Page 114: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

perl’hivern;elspins,rectes,alts,fregant,enlallunyania,elcelgrisonelsnúvolsespersegueixenperarapacíficament.

Dos cotxes circulen per la part alta del carrer, un d’ells amb l’estrella de lapolicia,l’altraambunesgranslletresdibuixadesalparabrisa:METGE.Unapatrulladecinchomes,acavall,s’escalonaalllargdecinctravessies,immòbilial’aguait.

Després, el carrer tornaaquedar-sebuit, comun riu senseaigua, amb lesaltesribes,desd’onlaciutatvivaassisteixalfer-sedelahistòria,confiada.

Elvehicleavançasorollósi,araiadés,eltròleiespurneja.—Nopodeucórrermés?L'oficialmésjoves'haaixecat,encaranerviós.Sanestomba.—Empensoqueno.Peròjanofaltagaire,ara.El tramvia agafa la corba del passeig deDalt, xiscla per les vies, i l’oficial és

projectatcontraelstresferros,horitzontals,queprotegeixenelsvidres.Quanesredreçasemblairat,peròaleshoresesficalamàalabutxaca,entreuuna

cigarrerad’argentil’obreambunmenutespetecmentreesquedamirantlavellaquehasortitdelacantonadaielsfasenyals.

—Nousatureu!Elvehicletombaencaraienfilaeldarrerpendent,ininterromput,quemenaalpeu

del barri alt.L’oficial encén la cigarreta, expel·leix el fumcontra la nucadeSan idesprés,capadins,indicaalsseuscompanys:

—Gairebéjahisom.Unbrogitconfús,iencarallunyà,sesobreposaalaremordeltramvia,iSanmira

adretaiesquerra,enfonsal’esguardenelscarrerslaterals.Pregunta:—Nosentiu?—Què?Elcobradorhaabandonatelseuseientiara,encuriosit,tornacapalaplataforma.

Tambéelldiu:—Quèés,aquestsoroll?—Sembladevidres…Elsaltresoficials,incorporats,s’estirenlesguerreres.Elmésjovediu:—Atureu-vosal’entradadelaplaça.San es prepara, alenteix la velocitat, però després gairebé s’oblida de frenar:

darrerelacantonada,enobrir-seelventalldelaplaça,potsorprendreunesdotzenesdesoldatsque,amblesculates,colpegenbrutalmentlesportesdelescases.Acíiallà,darrereelsenreixats,esdespengen,escandalosos,totdegransfragmentsdevidre.

—Pareu!Aconsegueixdedominarelvehicle,elquals’atura jabenentrada laplaça.Dos

sergents,finsaleshoresdretsalcostatd’unparterre,araavancenràpidament.L’oficialmésvellordena:

—Obriu!

ebookelo.com-Página114

Page 115: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Davallagairebéambmajestat,ambelsaltresdosafrecdetalons.Elssergents,atresmetres,saludenencarcarats.L’oficialpregunta:

—Dirigeixlesoperacionsdelsectornord.—Bé.Elcobrador,al’orelladeSan,xiuxiueja:—Quinssalvatges!L'oficialtornaaparlar:—Vehicles?—Dos.—Ésinsuficient.Retindremeltramvia.—Handesertattresxofers.L'oficialrectifica:—Quatre,ambelnostre.—Ambungest,indicacapaltramvia—.SergentNolis,

faci’scàrrecdelvehicleid’aquestsdoshomes.Elcobradoresprecipitaendavant,allargalamà.—Ques’hopensin!Amb l’altra mà, brutalment, acciona la palanca, i els dos moviments se

sincronitzen:laportaestancaieltramviaengegaambungemec.—Quèfas?—Surtd’aquí!Els cinc homes, a l’altra bandadels vidres que sembla que els decapitin, s’han

tombata l’uníson,obren lesboques,parlenalhora,però la remordel tramviaofegalesparaulesirades.Sanpregunta:

—T’hastornatboig?—Queda’ttu,sivols!ElvehicleaugmentalavelocitatiSan,queesgira,veuelscinchomesquecorren

ambelsbraçosalçats.Després, l’oficialmésjoveestreulapistolai,senseapuntar,dispararepetidament.

—Aterra!Sanielcobradors’ajupencontralaprotecciódelesparets,mentreeltramvia,ja

disparat, es precipita pendent amunt. Un vidre salta, i tots dos, automàticament,encongeixenencaraelcap.Elcobradormastega:

—Perquèdesprésdiguinquesónintrencables!Els oficials continuen disparant i una bala, afuada, penetra per una obertura

posteriorsenseesbocinarres,travessaelvehicledecapacapiespetegacontral’acerdelmotor.Sanesqueixa:

—Ensperseguiran!El cobrador respira sorollosament i, després, quan ja enfoquen la corba on

s’eixampla el carrer, es va incorporant. Els altres han deixat de disparar. Sanpregunta:

—Iara,què?

ebookelo.com-Página115

Page 116: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Peròl’altrenomésdiu:—Sónunsdesgraciats!Perquèelsxofershantocateldos, janopodenservir-se

delscotxes…Esveuques’embrutarienlesmans,sitocavenelvolant!—Nodeuensaberconduir.—Aixòéselquevulldir,tòtil!Quenis’hanpreslamolèstiad’aprendre’n…—I

totseguit,ambuncanvideveu,afegeix—:Apa,posa’taquídarrere.Aniremfinsalaplaçadel’Esglésiai,allí,t’atures.

—Idesprés?—Tu,feselquevulguis.Sietvolsesperar…—Perquèemfacinelpaquet?No,gràcies!Escol·locadarrereelmotor,sensetocar-lo.L’altrediu:—Elproblemaseràcomarribaracasa.Onvius,tu?—AlpassatgeVilat.Elcobradorfapetarlallengua.—Jotambévisclluny,aCaines.L’interessantseriatrobarunllocobert,uncafè…

Aleshorespodríemesperarqueesfesfosc.—Non’hihacap.Totéstancat.L'altre,ambelpalmell,esdónauncopalfront.—Calla,jahosé!Hihaunacasa,peraquídalt…—Unbordell?—Sí.Nohiheestatmai,peròséonés.Quèetsembla?—Hopodemprovar.Eltramviatombacapalaplaçadel’Església,solitàriacomunmasrobat, iSan

alenteixlamarxa.—Prepara’tasaltar.Deixaréeltramviaenmarxa,apocavelocitat.L'altreaprova:—Ésunabonaidea.Així,sienspersegueixen,nosabranonhembaixat.Sanalenteixmés,abandonaelmotori,amblamàallargada,obrelaporta.—Apa,salta.El cobrador baixa al marxapeu, s’inclina com si anés a prendre una mica

d’impuls,ialeshoresSanelveuferunspassosprecipitatsperlavoreraqueelvehiclefrega. Es mig penja al seu torn, projecta el cos enèrgicament endavant, el llançaenrere i, tot seguit, l’empedrat retruca contra els seus peus. Es queda mirant eltramviaque,sol,prossegueixplaçaenllàiesdesviacapalpasseigdel’esquerra.

—Mentreningúnoprenguimal…—Difícilhoveig.Au,correm!Elprecedeixcapaundelsdoscarreronsque,sotalaplaça,esperdenentrealtres

viesencaramésestretes,entortolligadesigairebélaberíntiques.Sancomenta:—Potsersíquem’hauriavalgutmésnosortirdecasaicreurelaCara…—Latevadona?

ebookelo.com-Página116

Page 117: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Unarellogadaquetenim.Sim’haguéspensatqueacabarialatardaenunacasadebarrets…

—Encara no hi som. I, al capdavall, llocs pitjors hi ha.—Riu per sota el nas,gambaunamicamésdepressa—.Diuenqueésmésaviatcara.

—Tantmefa.Tampocnohemd’anarambcap…Etscasat,tu?—Persegonavegada.—Tombalacantonadai,amblamà,assenyalacapalfons

delcarreró,onunxalettrencalarasant—.Ésaquestatorre.—Tébonaspecte.Simoltconvé,niensdeixenentrar.—Perquè?Perquèanemambaquestuniforme?—Ésclar.Esveuaprimercopd’ullquenosomgentdediners.L'altrefasorollarlacarteraqueduupenjadaal'espatlla.—Quihohadit?Nosents…?—Riu,totmirantelseucompany—.Avuisíqueno

calliquidar.Travessacapal’altrecostatdecarreróiSan,darrereseu,reflexiona:—Siladonasabiaonm’heficat,emtreiadecasa.—Nocalquefacisres.Te’npotssortirambunparelldecopes.S'aturadavantlatorreta,silenciosacomtotelbarri,iallargalamàcapaltimbre,

quetotseguitfadringarunacampanapisendins.PeròaleshoresSanelsubjectapelbraçambungestgairebéconvulsiu.Elcobradorelllambrega.

—Quèpassa?Novols…Peròsegueixladirecciódelasevamiradaicalla,perquèdellaberintdecarrerons

hasortitunapatrulladequatrehomesqueavancenempedratavall.Mormola:—Fotudasort…!Laportadelatorres’obreiunadona,moltvistosatotielsseuscinquantaanys

quenopotamagar,elsmiraseverament.Almateixtemps,elcapdelapatrullaallargaelpas.

—Ei,vosaltres!Ellspassegenlamiradadelpoliciaaladona.Ialeshoress’adonenqueella,enun

tresinores,haconvertitlasevaexpressióseveraenunsomrísacollidor.—Oh,entreu,entreu!Però el cap de la patrulla, escortat pels seus homes, ja s’atura a tocar d’ells,

interroga:—Quèhifeu,aquí?Tots dos tenen un lleu arronsament d’espatlles i repliquen només amb una

ganyotaavergonyida.Ladonadiu:—Quèlisemblaquehipodenfer,brigada?Peròelpoliciatornaaadreçar-sealsdoshomes:—Quenoesteudeservei?Elcobradorexplica:—L’hemacabatjafaunaestona,desprésd’unsuplementd’unahora.Elbrigadaavançalamà.

ebookelo.com-Página117

Page 118: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Aveureelfulldeservei?L'altrebutxaqueja.L’hiallarga.—Ivós?Sanbalbuceja:—Jo…éselmeudialliure…Ladona,desdelllindar,urgeix:—Apa,entreu,queaquífafred.—Ialbrigada—:Potsertambéalsvostreshomes

elsagradariad’entonar-seunamica,abansdeseguir.L'altrealçalamà.—Notandepressa.—Retornaelfullalcobrador,s’adreçaaSan—.Vóshaureu

devenirambnosaltres.—Jo…Ladonafaunpascapenfora.—Peròbrigada!Sisóndosclients,elsconecbé…—Desdequan?—Desdefaanys.Nouselspodeuenduraixí…Caram,voleuquetothomfacila

sevavidadecostumiquanalgú,comnosaltres,treballacomsinopassésres,veniuise’nsemporteuelsclients!

—Encaranoenshemendutningú.—Elsmolesteu,doncs,iaixòdescoratja.Sielquehauríeudefer,precisament,és

protegir tots els qui continuem amb l’establiment obert, sense deixar-nosimpressionarperquatrecapscalents!

L'altrearrugaelfront,cellajunt.—Peròaquesthomenoestàenregla.Ladonariu:—Què voleu? Que cada vegada que li toca festa, un cop cada setmana, la

companyialifaciuncertificat?Elbrigadasemblavacil·lar,mirallargamentlacaradeSan.Elcobradordiu:—Siconvéihadeservird’algunacosa,tambéjoresponcd’ell.Ladonaesfapersuasiva:—Apa,brigada,nosiguidolentitotslihoagrairem.Avostèialsseushomes.—Bé…Es mira vagament els seus subordinats, però la dona, amb un altre somrís,

procedeixcomsiladecisiójafoscosafeta:—Entrin,també.Encaraquenoméssiguiabeureunacopa…Ellbrandaelcap,méstractable.—Nopodem,ara.Estemdeservei.—Doncsjahosaben,quanvulguin.Elbrigadaagraeix,tornaamirar-seelshomesi,ambuncopdecap,ordena:—Continuem.

ebookelo.com-Página118

Page 119: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Saludaamblamà,senseparaules,iladonaielsdostramviairesesquedenencaraal llindar del xalet, amb els ulls fits en les esquenes que s’allunyen. San respirafeixugament.

—Gràcies,senyora.Sensevostè…Ellatornaaposarunrostresever,elsexaminadecapapeus.—Nom’agraïures.Totssomalamateixabanda,ara.Apa,entreuabansqueno

passiunaaltrapatrulla.ElscedeixelpasiSanielcobradorpenetrenenunvestíbulluxosamentencatifati

amb lesparetspintadesd’uncolorverdpàl·lid.Ella tanca laporta, indica cap a lapesadacortinaquepenjaal’entradadelcorredor.

—Veniu…—S’atura de nou i, més severa encara, afegeix—: Això sí, no uspenseuqueusdeixitocarcapnoia,avui.Comtothom,hantancat.

San,ambelcap,assenteixalegrement.

ebookelo.com-Página119

Page 120: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

12

—JotelefonariaaenBatxera…Dolçaestombacapalasevamarei,ambundeixd’impaciència,fa:—QuantesvegadeslihederepetirquenovullquelidiguiBatxera?EsdiuBlasi,

Blasi!—Jo,alteupare,sempreliheditPuxal…—I què? És un mal costum, de tota manera. Als de la família, se’ls ha

d’anomenarpelnomdepila.Ladonas’atansaunamicamésalradiadorelèctric.—Encaranohoés,ell.—Hoseràaviat.VullquelidiguiBlasi.—Està bé, no t’enfadis per tan poca cosa. Et preguntava per què no li

telefonaves…Ellas’asseu,obresorollosamentelcalaix,d’ontreuunesmenudespinces.—Mésvalquecalli!Encaraemfariaperdrelapaciència…—S’inclinaendavant,

esmiralacaraquelimostral’espillbenil·luminat—.Benmirat,quèhipotfer?Dir-hoaenDomina?—Faungestdespectiuambelcap,tornaacontemplar-se—.Proufeinadeutenir,pobrehome!

—Peròt’hanesbotzatlaporta…—Lamevaiduesdotzenesmés.—Elshopodieshaverdit,quefestejavesambundelsxofersdelJutge.Potser…—Calli, mare, calli! —Alça la mà que aguanta les pinces i, amb molta cura,

començaadepilar-selescelles—.Inoesquediaquímirant-mecomsihaguéspassatunatragèdia.Notéresafer?

—Semprehihacosesafer.—Faci-les,doncs.Peròladonaencaradiu:—Iara,aquestanit,hauremdedormirambaixòobert…Dolçadeixalespincessobrelalleixademarbre.—Quedalaportadevidres,oi?Noes torniaqueixar,perquèd’altreshanrebut

més.—Enshanrebentatelpany…Ellatornaarecollirlespincesambungransospir.—Moltbé;jaquenopotcallar,vagiparlant.—Ésclar,aratuetdesfoguesambmi.—Ésquenosesapacabarres,vostè!Esticamoïnada,sí,peròraódemésperno

insistir.S'estiraunpèl llarg igruixut,se’lmira, totasorpresa.Desprésdilataelsbadius,

ensumaduesotresvegades,ràpida.

ebookelo.com-Página120

Page 121: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Téalgunacosaalfoc?Sesentolordecremat.—No…—Peròtotseguitesprecipitaambunaexclamació—.Laplanxa!—Vagibadant,doncs!La dona desapareix darrere la cortina florejada que mena a l’estada interior i

Dolças’arrencaunaltrepèlambunabreuestiradaenèrgica, seca.Aleshores, sensedeixarlespinces,s’aixeca,s’inclinasobreelradiadormòbili,subjectantpelpeu,eltraslladamésapropdelacadira.

Torna a asseure’s i reprèn la seva delicada feina. La cara es contreu unamica,ambelsmúsculstensos.Lamare,desdelpasdelaportainterior,diu:

—Noméss’harostitunmocador.Ellaniestomba;lamiradesdel’espill.—Hatornatadeixarlaplanxaencesa?—Sí.—Doncsaveuresiseli’ncremaunaltre.Avostèsemprelipassacomaaquell

operariqueesvatallarundit.—Quinoperari?—Unmecànic.Esvatallarunditamblamàquinaquemanejavaidesprés,quan

ensenyavaal’amocoms’hohaviafet,se’nvatallarunaltre.Ladonaalteral’expressióblanadelacara,remuga:—Sempreestàsd’humor,tu.—Sí,jaesveu!Vagiaplanxar.—NohadevenirenBat…vulldirenBlasi…Nohadevenir,avui?—Nohosé.Sive,jaelveurem.Ésaltimassís,se’lsolveure…—Quincaràcter,noia!Es retira de nou, mormolant. Dolça, sola, repeteix molt baixet, observant el

movimentdelsseusllavisal’espill:—Ésaltimassís,ampled’espatllesifinsitotunamicasalvatge…Esgiracapa laporta,onlacadiraquesubjectaelpanyrebentatesbellugauna

mica,totiquel’habentravada.Algú,desdefora,empenylleugeramentdesprés,ambmés força. Dolça observa el petit balanceig de la vidriera, però no es mou de lacadira.

Uns artells, aleshores, tusten amb discreció, i una veu coneguda cridacontingudament:

—Dolça,Dolça…Ellafarelliscarlacadirapelpis,s’aixeca.Laveuinsisteix:—Dolça…Sócjo,l’Elvi.La noia desapuntala la cadira, la subjecta ambunamà i, amb l’altra, bada una

micalavidriera.Elvipenetraalaperruqueriaambunapetitacorreguda.—T’heduteldiari.Dolçatornaaapuntalarlacadira,sen’asseguraforcejantunamicalaporta.—Quèdiu?

ebookelo.com-Página121

Page 122: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Res.Peròhepensatquenoeldevieshaverpogutcomprar.EnCarlodiuquenose’ls poden treure de sobre perquè no es presenta cap repartidor. En tenen elmagatzemabarrotat…Té.

—Sinodiures,nom’interessa.—Peròl’agafa,eldesplega,dónauncopd’ullalstitulars i tomba pàgina—. Que són fastigosos! —Gira un altre full, hi passejal’esguardidesprés,despectiva,diu—:Miraquetambécalunestómac,avui,peraferdeperiodista!

L'altraesmolesta:—Dona, està bé! El mateix estómac que per a fer de xofer d’en Domina, em

sembla.Dolçaplegaeldiari,eltornaaladona.—M’hohebenguanyat.Perdona,eh?Aixòm’ensenyaràanollançarlaprimera

pedra.Eltodel’altracanvia,esfaconciliador:—Jasapsqueperaviures’handefermoltspapers…—Sí,tensraó.—Caminacapalacadiraoneraassegudadeprimer,s’hiinstal·lai

agafalespinces—.Ara,quenoemsemblaquesiguielmateix.Lamajorpartdegentfaoficisque…,comt’hodiré…?,quenodemanencapresponsabilitat.Alcapdavall,tant és fer de xofer de l’un com de l’altre. Però un periodista…obligat a escriurementides,aconsciènciaquehosón…

—Quèvoliesquefes,doncs?Queesposésatreballardemanobre?Sietpensesquesimpatitzaambl’administraciódelJutge…

Ellabrandaelcap,lespincesencaraalesmans.—Això es el que té més gràcia. Gairebé no hi simpatitza ningú, però tothom,

d’unamaneraoaltra,hicol·labora.Totssomunstitelles!Ladonas’atansaalradiador,allargalesmans.Repeteix:—S’hadeviure.PeròDolçaprossegueix:—Perunaraóoaltra,totsenshemanatembolicant.—Sospira—:Potsermésval

així,emdicdevegades.Perquèeldiadedemàensveuremobligatsaperdonar-nosmútuament,ningúnopodràretreureresalseuveí.Éslamanerad’evitarquecorrilasang.

Ladonatombalesmans,afilalacara.—Ielteupromèsquèhidiu,entotaixò?—Quèvolsquehidigui?—Nosé.Deusentirconverses,deusabercoms’hoprenelJutge…—Desd’abansd’ahirquenol’hevist.Deutenirserveipermanent.L'altradesvialamirada.—Semprem’hafetestranyquet’enredessisambunxicotquepensatandiferent

detotsvosaltres.—Nohipensa.

ebookelo.com-Página122

Page 123: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Ladonafaungestviu,sobtat.—Hihadepensarperforça.SienDominanoeltinguésperunhomesegur…Elladeclaraambsimplicitat:—Aprimerdemeshaviadedeixarelservei.—Ah!—Peròtotseguitreflexiona—:Aixònovoldirres.—Voldirque,penséscompensésdeprimer,arahacanviat.Imolt,t’hoasseguro!

Havistcoses…—L’esguardaatravésdel’espill,peròdesprésesgira—.Volssaberperquèhemfestejattantdetemps,sensecasar-nos?

—Ésveritat,queheufestejatmoltsanys…—Tres,gairebé.Perònoperculpanostra.—Deixalespincesambunaremoreta

seca—. És com els policies, ell, que no poden casar-se sense que es faci unainformaciósobrelaxicota.

—Això,fan?Nohosabia.—Sí.I,ésclar,novacostar-losgensd’esbrinarqueelparehaviaestatalapresó,

condemnatadotzeanys,iqueamiemvanexpulsardel’EscolaPedagògicaperquèemnegavaa fercasde les InstruccionsPolítiques…Enunaparaula,queno livandonar l’autoritzacióperacasar-se.EllvoliadeixarenDominaa l’acte.Sortqueelparelivaferveurequenoseriaprudent…Peròarajaestavadecidit.

L'altrapunxa:—Bélihacostatprou,però.Miraquetresanyssónmoltllargs.—Nofatresanys.Lainformació,encaraqueetsemblimentida,vaarrossegar-se

gairebéunparelld’anys, iquanellvademanarpermísperacasar-se ja feiamesosqueensconeixíem.—Amblapuntadelsdits,estreuunfilqueacabadedescobrir-sesobrelafaldilla—.Iaixòencaranoéselpitjor.Perquèquanvacomençarabuscarunaltrelloconcol·locar-se,vadescobrirqueningúnovoliaunxoferdelJutge.

L'altras'admira,arad’esquenaalradiador:—Iperquè?—Perpor,suposo.Pordecomplicacions.Ambaquestagent,nosesapmaiquè

potpassar.—Peròn’hatrobat,al’últim,defeina?—No.—Aixísíqueuscasareu!Dolçaafirmatranquil·lament:—Ens casarem. Abans de començar tot això, ja havíem decidit que faria de

perruquer.—Aquí,ambtu?—Ambmi,perònoaquí.Volíemposarunestablimentenunlloccèntric,unacosa

decategoria…Ara,sitotvacomesperem,elsnostresprojectespodencanviar…—Dónauncopd’ullcapalaporta—.Nohasvistquèm’hanfet?

—Qui?

ebookelo.com-Página123

Page 124: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Nohohasvist?Nohassentitres?Encaraquevisquisal’altrebloc,hohaviesdesentir…

S'aixeca,mentreladonaexplica:—Noeraacasa.Hearribataramateixisem’haacuditdedur-teeldiari.També

pensavaqueempodriesferlapermanent.Jasuposavaqueavuinotindriesningú.Dolças’atura.—Nohicomptis.Nopensotocarniuncapfinsqueaixòs’acabi.L'altranosemblaestranyar-se'n,perquèdiu:—M’homigtemia.Dolçatornaaposar-seenmoviment.—Vine,veuràs…Treulacadiradedarrerelaporta,limostraelpanyesbotzati,totseguit,obrela

vidriera.—Mira,m’hantretlesportesdefora.—Peròqui?Quèhapassat?—Unacompanyiadesoldats.—Assenyalacarreravall,capa lesaltresbotigues

—. Han fet obrir o han rebentat totes les portes d’aquest tros de carrer, fins a laplaceta.Després,sen’hananatendoscamions.

—Miraquesócbadoca!Nom’haviaadonatderes.Ésadir,hevistquehihaviaalgunabotigaoberta,peròpocempensava…Ésclarqueveniaperl’altrabanda…

—Deprimerhoestaventotes,d’obertes.Ara,alguneshantornatatancarcomhanpogut.Peròallíonnoviuenelsamos…

Ladonafaunspassosvoreraavall,curiosa.—Elsdesapareixeràtot,aquestanit.—Sinos’hoenduenlesmateixespatrullesdevigilància…S'aturen davant l'espardenyeria, les portes de la qual, mig trossejades,

s’amunteguenenuncostat.—Peròqualsevolquepassi…Unaveu,dedinsdel’establiment,diu:—Nohihaperill,senyora.Totesduessesobresalten,afitorencapa l’obscuritatde l’interior, finsquealgú,

embolcallatambunabricmoltclar,esfavisible.Ilaveutornaadir:—Ningúnotocaràres.—AleshoressemblareconèixerlaDolça—.Ah,vostèésla

perruquera,oi?—Sí.L'home,jove,acabad’emergirdel’obscuritat,esternuda,s’aixecalessolapesde

l’abric.—Tambévostèharebut.Peròellapregunta:—Quèhifa,aquí?ÉsparentdelsenyorInta,potser?L'altredenegaambelcap.

ebookelo.com-Página124

Page 125: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—No.Noemconeix,vostè;peròalamevadona,sí.ÉslaIrínia.Faunasetmanaquevamtornardelviatgedenoces…

—Ah,sí!Síqueelconec!Recordohaver-losvistplegatsquanfestejaven.Perònosabiaquetinguessinresaveureambl’espardenyer.

Ellsesubjectamésestretamentl’abric,esternudadenou.—Perdoni, estic refredat.—Després, explica—: Uns quants veïns hem decidit

guardarlesbotiguesobertesmentrenovinguinelsamos.Hemtelefonatatotselsquehempogut.Enaquestbarri,novolemqueningútoquires;cappassavolant,vulldir,perquèelveïnat…

Tornaaesternudar.—Salut!—És empipador… Aquesta gent estarien molt contents si algú començava a

saquejar i creava desordres. Estic segur que no volen pas res més, perquè ambaquestaexcusapodrienprendrerepresàlies.

—Voldirquenolesprenenara?L'altrefaungestamblamà.—Finsacertpunt.Jaséquehandetingutgentiqueenalgunssectorshanobligat

elshomesatornaralafeina.I,després,això…—Amblamàassenyalatotelcarrer,amuntiavall—.Peròmentreningúnofacires,elsésdifícild’actuarafons.Pensin…—Esficalamàalabutxaca, treuelmocadoris’hifregaelnas,sensemocar-se—.Pensinqueelmónsencerviupendentdelquepassaaquí.Nohanescoltatlaràdio?

Ladonadiu:—Sinomésdonenmúsicainotíciesdel’estranger!—No, ja ho sé.Vull dir les estacions de fora. Semblenmolt ben informades. I

aquí…Ara l’esternut l’agafa a la impensada i gairebéni té tempsdegirar-se.Després

continuainclinat,ambelmocadoralamà.—Fariamésbédeficar-sealllitqued’estar-seaquíapleaire.Ellmoulesespatlles.—Téraó.Peròalgúoaltrehadeferlescoses.Acasa,totsestemocupats.Dolçadiu:—Empucquedarjo.—Vostèjatélasevabotiga.—Hihalamare.Sí,emquedaré.Ensquedaremtotesdues,oi,Elvi?L'altranosemblagaireentusiasmada,peròfa:—Sí,empucquedarunaestona…Ellaestombaràpidament.—Vaigabuscarl’abricitornodeseguida.Vostèesbeuunbonconyaciacovar-

lo…—Bé,nosési…

ebookelo.com-Página125

Page 126: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Però ella no el deixa continuar. Seguida de la dona, camina apressada carreramunt,capalaperruqueria.Abansd’arribaralaporta,diu:

—És un bon veïnat, aquest! De vegades no ho sembla, però… Si tothom esdisciplinad’aquestamanera,acabaremambenDomina.

Empenylavidriera,excitada.L’altraexplica:—Etfarécompanyiaunahoreta.Despréshed’anaraprepararelsopar.—Abansd’unahora,elsenyorIntajaseràaquí.Noviugairelluny.—Mentrenoeldetinguinpelcarrer…—Si diu que se’n va a la botiga, no el detindran.—Travessa el local, crida—:

Mare!L’Elviijoensn’anemavigilarunabotiga.Lavella,quehasortitalpasdelaportaprotegidaperlacortinaflorejada,badaun

pamdeboca.—Avigilar…?Hola,Elvi.—Bonanit.—Vaigabuscarl’abric.S'endinsacapalpisilavella,sensemoure’sdelacortina,pregunta:—Quinabotiga?—La de l’espardenyer. Els veïns s’han encarregat de vigilar els establiments

obertsfinsquenovinguinelsamos.Ladonasemblaquebaixidelalluna:—Quinsveïns?Dolçatornaambl’abricalesmans.—Nosiguitanobtusa,mare!Tots,qualsevol…—I,casanostra,quil’hadeguardar?—Ningú.Encaratéporta,niquesiguisensepany.Després,nosaltreshivivim.I

tampocnoenspodenprendreres.—Peròemdeixessola…—Apa,mare,nohiposipegues!L’espardenyeriaésaquímateix,prouquehosap.

Ielparevindràdeseguida.—Sinol’hanagafat.Dolça,decaraaElvi,explica:—Sen’haanatambunamicseuquetécotxe.Voliaveurecomresponialaciutat.Lavellamormola:—Comsinohaguéspassatproudisgustos,encara…Enaquestacasa,sempreens

fiquemonnoensdemanen.Després,quipagalesconseqüènciessócjo.Lanoias’impacienta:—Quèvol,doncs?Quetotsamaguemelcapsotal’ala?—Quefemcomtothom.Lagentesquedaacasa.Ellariu.—D’aixòestracta,justament!

ebookelo.com-Página126

Page 127: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Ràpida,ambl’abricencaraalesmans,faunpascapalacadiraondeprimereraasseguda,agafaunpintallavisdelalleixai,amblletresgrosses,escriusobreelmirall:

ÉSMOLTSENZILL:QUEDEU-VOSTOTSACASA

—Veieu?Elvilarepta:—Ésunaimprudència,Dolça…Ellasubratllalafraseambuntretenèrgicquecorredebandaabanda.Aleshores

esgira.—Anem.Esposal’abric,se’lcorda,mentrelamareencaraesqueixa:—Esveuquenoescarmentaremmai…—Iadreçant-sealadona—:Semprefael

quevol.Nosécomés,lajoventutd’ara!Enelsnostrestemps,obeíemelspares.Ellarepeteix:—Anem.—I,totcaminantcapalaporta,alasevamare—:Posilacadiradarrere

iapaguielsllums.Travessaelllindari,seguidadel’Elvi,surtalavoreraplenaderotllanesd’aigua.

Sorpresa,aixecaelsulls.—Plou!—Tornaaabocar-sea laporta i,endins,crida—:Mare,plou!Treguiel

vestitquetincestèsal’eixida,perquèsiesmullamassaescorreranelscolors.Itanca,senseesperarresposta.Laveïnadiu:—L’hasdeixadaenquimerada,pobradona…—No,elquepassaésqueliagradaferelploricó.—Alçadenouelsullsalcel—.

Estàmoltennuvolat…Avuiesdormiràbé,siplou.Itotd’una,fredolica,s’estremeixdintrel’abric,passaelbraçpersotaelbraçdela

sevaamiga.Confessa:—Esticunamicaexcitada!L'altrariu,condescendent.—Prouquehoveig.—Totaixò,aquestsilenci,lespatrullesquenosabenquèferniperoncomençar,

la gent amagada darrere els vidres, tothom espiant, resistint… No trobes que ésemocionant?

—Quèvolsqueetdigui…—Ésquetutenslasangd’orxata.S'aturendavantl'espardenyeria,foscaiprofunda,onnosemblaquehihaginingú.

Crida:—Ei,vostè!El xicot es destria de les ombres, les mans profundament entaforades dins les

butxaques.—Jasomaquí!Elxicotsurtcapafora,elrostremigmenjatperlesamplessolapesdel’abric.

ebookelo.com-Página127

Page 128: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—SielsenyorIntatardagaire,esquedarangelades.Hebuscatpersihihaviaunradiador,peròres.Iaquestaportaquenoespottancar…

—Noespreocupi,jatrobaremalgunracó.Vostèvagi-se’nalllitidiguialaIríniaquelifacialgunacosacalenta.

—Unparelldecomprimits, emprendré. Iunbonconyac, és clar.—Es redreçauna mica, les fita—. És veritat! Els en baixaré una ampolla… Quan no hi hacalefaccióafora,calescalfar-seperdins.

Ellariu,peròprotesta:—Nobaixires.Nobecmai,jo.Itutampoc,oi,Elvi?—Ordinàriament,no.Elxicotestreullestamentelmocadordelabutxaca,esplegaendos.Després,ell

mateixdiu:—Quinfàstic!—Peròbromeja—:Quancontialsmeusnétscomhovamferper

treure enDomina i la part que jo hi vaig tenir, hauré de passar per alt que estavarefredat.Fariamalefecte.

—Si s’entretémassa, potser no els podrà contar res, perquè acabarà per pescarunapulmonia…

Ellsaltacapalcarrer,rient.Esgira.—Igràcies,eh?—Deres.Totesduesesquedenmirantcoms’allunyacarreravallabansdedesaparèixerper

l’escalaquehihaalcostatdelaferreteria.Aleshores,Dolçaestombacapalabotiga.—Entrem,noia,queaixòremulla.

ebookelo.com-Página128

Page 129: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

13

Elcotxe rutlla lentamentper l’avingudadeserta,onelsarbres,despullats ipatètics,esclafenlesombresdelsseusmonyonscontral’asfalthumit.Cauunaplujamandrosai desganada que ni arriba a entelar el parabrisa, però cap a les muntanyes queencerclenlaciutatressonauntrollargicantellut.

Mr. Zwig i la seva muller miren al seu davant i a banda i banda amb tot dellambregadescadacopmésestranyades.

—Aixònoésnatural…La donamou unamica el cap i els llargs cabells rossos se li passegen per les

galtes.—No.—Si ploguésmolt…—Però ellmateix es contradiu—: I tampoc.Permolt que

plogui,mainohevistunaciutattanquieta,tan…tansola.—Inopotserquetothoms’hagimort…—No és probable. Ni durant les grans epidèmies del segle divuit no moria

tothom.I,després,noseràmassacasualquetothomesmorísacasa,darrerelesportestancades?

Ellas’arrauleixcontralasevaespatlla.—Començoatenirpor…L'homelitustaamicalmentelgenoll,lisomriu.—Hi ha d’haver una explicació. Tot té una explicació, només cal trobar-la.—

Assenyalaamblamà—.Mira,allíhihaunsemàforquefunciona…—Peròelssemàforssónautomàtics.—Sí,jahosé…Ellaesredreçaunamica.—Isitothomsen’haguésanat?—Quèvolsdir?Unaciutatnos’abandonaaixícomaixí,sensemotiu.—Sacseja

el cap, torna a deixar reposar la mà sobre el genoll de la seva dona—. Si sen’haguessinanat,observaríemsenyalsdedesordre.Unaciutatdemésdedosmilionsd’habitantsnos’evacuasensequequedinrastres.Inose’nveucap.Tottannet…simésno,segonslesnormesd’unaciutatestrangera…

Ladonasomriu.—Elsestrangerssomnosaltres,Clark.—Sí,sí,jahosé.Jam’hasentès,però.Ellas’incorporamés,miraendavant.—Quèés,allò?—On?—Allí,entreelsarbres…Semblaunhomeambunparaigua.

ebookelo.com-Página129

Page 130: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Totsdosafinenlavistapertaldedistingirlafiguravagamentretalladamésenllàdelsfarsdelcotxe,caponlesllumsdel’avingudavacil·len.

—Síquehoés.—Acceleraivaarranantelvehiclealavoradadelpasseiglateral—.Jaerahora;arasortiremdedubtes.

—Mira,iallíhihauncotxe!Peròl’automòbilhatravessatveloçmentijaesperdrerelescasesdelacantonada

distant.—Veus?Potserensenquimeràvempernores.Ellaassenyalaamblabarbeta,capalafiguradelparaigua.—Ésunadona.Mr.Zwigalenteixlamarxai,senseabandonarelvolant,ambl’altramàabaixael

vidredelafinestreta.Lamullerdiu:—Sinohaguéssimperdutl’adreçadeBoris…—Haestatmalasort,sí,peròdetotamaneraenshavíemdetrobaralConfort.—Inosabemnionés!—Ara ho preguntarem. —Acaba d’aturar el cotxe, s’inclina cap enfora—.

Senyora!Senyora…!—Ladonadelparaiguael llambrega,peròcontinuacaminant—.Senyora!Ésavostè…

Obre la portella, s’aboca unamicamés i un filet d’aigua, que s’esmuny de lacapota,liremullaelcap.

—Senyora…!Ladesconeguda,enllocd’aturar-se,apressaencaraelpas,iniciafinsitotunpetit

trotcapalavoreraquefregalescases,comimpacientdeposardistànciaentreellaielcotxe.

—Hasvist?—Tornaatancari,amblamà,s’eixugal’aiguaquelihahumitejatlacara—.Dequèdeviatenirpor?

Totseguitesgira,atretperlaremor,idenoutreuelcapperl’oberturadelvidre.Ladona,perlasevabanda,esmigagenollasobreelseient.

—Ésunacamioneta.Sensedirres,Mr.Zwigobreencarai,despreocupant-sedelapluja,saltaalcarrer,

es planta enmig de l’avinguda i, amb tots dos braços, fa senyals als del vehicle.Després,quanlacamionetacomençaafrenar,esretiracapauncostat.

Hi distingeix dues persones uniformades de clar, una d’elles darrere el volant,l’altrapenjadacapenfora,perquèacabad’obrirlaportadelacabina.Mr.Zwigfaunpas.

—Jaerahoraquepoguéssimparlarambalgú!Quèpassa,enaquestaciutat?Elpoliciaelmiraambdesconfiança,totil’accentforasterdeMr.Zwig.—Estranger?—Sí.Què…—Ladocumentació,siusplau.—Ah!Tincelpassaportalcotxe.

ebookelo.com-Página130

Page 131: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

El policia espera iMr. Zwig es tomba, fa una petita correguda. La seva dona,abocadaalaportellaoberta,s’enretiraunamicacapendins.

—Quèpassa,Clark?—Són de la policia i volen veure el nostre passaport.—Escorcolla una bossa

lateral,d’onsurtenrevistes,unmapadecarreteres…—.Mirasiésal’altra.La dona cerca al seu torn, amb tot el cos inclinat i les anques luxuriosament

subratllades.—Sí.Mr. Zwig l’agafa i s’incorpora per tornar al costat de la camioneta, d’on els

policiesnos’hanmogut.S’excusa:—Noeltrobàvem…L'oficial se n'apodera, l’obre i l’examina a consciència sota el llum de bord.

Pregunta:—Mr.ClarkZwig?—Sí.Ilamevamuller,EdvaPick.L'altretancaeldocument,l’hiretorna.—Ons’hostatgen?—AlConfort.Precisamentvoliapreguntar-losonés;mainohemestataquíi…L'homecondescendeix:—Nopodemacompanyar-losperquèestemdeservei.Lihoindicaré…—Ambla

mà, assenyala passeig amunt—.Vagin seguint fins a l’encreuament on veuran unaestàtua eqüestre… Tombin cap avall i després entrin per la tercera travessia al’esquerra, que els menarà a una plaça. Aleshores els cal agafar el segon carrer itombarperlaprimeratravessia.Ésallí.Se’nfacàrrec?

ElcervelldisciplinatdeMr.Zwigrepeteix:—Fins a l’estàtua; tres travessies cap avall, fins a la plaça; el segon carrer i

aleshoreslaprimeratravessia.Al’esquerra?—No,aladreta.—Laprimeratravessiaaladreta.—Aixòés.—Hotrobarem.Moltesgràcies,oficial.L'altrecomençaatancarlaportella.—Inos’oblidi,demà,depresentar-sealaComissariaCentral,comésobligatori

alsestrangers.Jalihodeviendir…—Sí.L'oficialacabadetancarlaporta,peròMr.Zwigcontinuaplantatalcostatdela

camioneta.Faungest,indicantalseuentorn.—Passaalgunacosa?—No.Perquè?—Noesveuningú…L'oficialdiuvagament:

ebookelo.com-Página131

Page 132: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Deuserpeltemps…Ambelcap,faunaindicacióalconductorilacamionetaroncaunamica,engega.

Aleshoressaluda:—Bonanit,Mr.Zwig.—Bonanit.Perlabandadedarrere,oberta,siscareselmirenmentreelvehicles’allunya;les

caresdesishomesassegutsenduesrengleresiambelsfusellsalesmans.—Clark!Correcapalaveudelasevamuller,laqualtornaaenretirar-seseientenllà.—Quèhadit?—Perònolidónatempsdecontestar,perquèlipalpalesespatlles,

eldavantdel’americana—.T’hasmullattot…—Unamica.—Mésvalquetelatreguis.Girasobrelessevescamesi,agenolladaenelseient,s’inclinacapalabandade

darrere del cotxe, on hi ha dues maletes; atreu la més grossa i acciona la tancametàl·lica.

—Sortquel’altraésdamuntdetot.Mr.Zwig,obedient,estreul’americanaclapadapertotdetaquesd’aiguaqueseli

escampen sobretot cap a l’esquena, potser perquè té el costum d’anar una micacorbat.Comenta:

—Deupassaralgunacosagreu,perquènom’havolgutdirres.Ellaestiral’americana.—Greu?Volsdir,potser,unarevolució?—Nohosé…Nohosembla.Lesrevolucionsesfanamblagentalcarrer,amb

desordre.Iaquí,precisament,totesveumassaordenat.—Té.Mr.Zwigdeixalasevaamericana,reculll’altraieslliuraatotdecontorsionsper

taldeposar-se-laenelreduïtespaidequèdisposa.—SuposoqueenBorisenshoexplicarà.—Deprimerhemdetrobarl’hotel.—M’ha dit on era. Hem d’anar fins a un monument, baixar tres travessies i

després,enarribarenunaplaceta,agafarelprimercarrerfinsalasegonacantonada.Escordal’americana,s’estiraelspunys.Lasevamulleracabad’estendrelapeça

humidasobrelamaletaiesdeixacauredenoualseucostat.Especula:—Potserhihahagutalgunatemptatihandonatl’ordredequeda…Mr.Zwigreposaunamàsobreelvolant,lamira.—Nosem’haviaacudit.Llàstimaqueaquestcotxenotinguiràdio…Ésclarque,

pelqueensvacostar,finsitotésadmirablequecorri.—Engegaambunpetitsotracdeconductorinexpert—.Enfi,al’hotelhodeuremaclarirtot.

Lasevamulleragafaelpaquetdecigarretes,se’nposaduesalabocailesencén.Després,lin’allargauna.

ebookelo.com-Página132

Page 133: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Té… Tant de temps planejant unes vacances i mira, quan ens decidim enstrobemambtotaixò…!

—Siguielquesigui,suposoqueanosaltresnoensafecta.—Peròimagina’tqueensconfininal’hotel…—Nohaditpasres,l’oficial.Ésclarquenosemblavagairegarlaire.Ellaassenyalaambeldit:—Méspolicia.Observen totsdos lapatrullade treshomesqueprogressa lentamentpel carrer,

arrandelsarbres.—Itotsambelfusellmetralladoralesmans…Ellaconclou:—Sí,deuhaverestatunatemptatounacosaperl’estil.Mr.Zwigpremunbotóilesbusquesdel’eixugaparabrisesesposenenmoviment

al’altrabandadelvidre,onlesgotes,apocapoc,s’hananatacumulant.Fitalavistaavingudaenllà.

—Aquestdeuserelmonument…Peròellafa:—El quem’estranyamés és veure tots aquest cotxes aturats al carrer. Que no

tenengaratges,aquestagent?—No oblidis que és un país de temperatures altes, sec…Amés, són persones

indisciplinades.Tombacapalapartbaixadel’avingudatransversali,perellmateix,diu:—Trescarrersial’esquerra…Alenteixlamarxaitotsdos,inclinats,vigilenlestravessies.Ladona,amblamà,

escampaelnúvoldefumconcentratalseudavant.—Primera.—Japodremtombar?Capal’esquerraemsemblaqueéscontradirecció.—Suposoquel’oficialsabiaelqueesdeia.I,després,nocirculaningúmésque

nosaltres…Ladonaelsubjectapelbraç,totaexcitada:—Unabotigaoberta!Ellmiratambécapalsmagatzemsesplèndidamentil·luminats,alenteixencarala

velocitat i totsdosenfonsen l’esguarden lespregonesesdel local,onnomés sabenveuredoshomes.Edvaesredreça.

—Compotserqueaquestaestiguiobertasitotessóntancades?—Aixòtiraperterralatevateoriad’unpossibletocdequeda.Sifosaixí,valdria

peratothom.Deuserunaaltracosa…—S’interrompicanta—:Segona.Elladiu:—Mésavallhihagent.—On?—Aladreta,darrereelcotxenegre.

ebookelo.com-Página133

Page 134: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Mr.Zwigestreulacigarretadelaboca,escupunavolvadetabac.—Sí,jahoveig,ara…—Mira,mira!Dos individus, uniformats, en subjecten un altre, que sembla resistir-se; l’un

l’estirail’altrel’empenycapalvehicle.—Tambésónpolicies.—Peròquèlifan?—Eldeuendetenir.Escurçalamarxa,sensedeixard’observarelsesforçosdeldesconegutqueintenta

dedesfer-sedelesmansdelsseussegrestadors,peròEdvadiu:—Not’aturis!—Perquè?—Podriaserperillós.Un altre individu ha sortit del cotxe de la policia per tal d’ajudar els seus

col·legues,peròMr.Zwigilasevamullers’allunyenja,ellatombadacapenrere.—Siquehemvingutenunbonmoment!Ell,queacabadedescobrir la tercera travessia,mirapel retrovisoronnoméses

reflecteixelcarrerdesert,igira.—Ésaquesta.Arafinsalaplaceta.El carreró gairebé és fosc, però tots dos, simultàniament, s’adonen que per allí

sembla haver passat un huracà. Portes esventrades, vidres per la vorera, persianestrossejades…Lesbotiguesbadallensobreelsilencinocturn.

Totsdoss’esguarden,tornenamirarcapafora,iMr.Zwigdiu:—Potsersíquehaestatunarevolució.—Entotcas,ladeuenhaverdominat.Ellreflexiona:—Tanmateixhihacosesinexplicables,contradictòries…Sobretotaixòd’aquests

magatzemsquehemvist.Ésclarqueenpaïsoscomaquestnos’had’estranyarderes.—Nosécomhipotviure,enBoris,enunindretaixí!Ellsomriu,atentalvolant.—Cosespitjorsdeuhavervist.Elscorresponsals,jasesap,s’acostumenatot.I,

més que res, al desordre.Aquesta, precisament, és la sevamissió: acudir on hi hasoroll.

—Sí,ésclar…—Assenyalacapendavant—.Ésaquesta,laplaceta?—Hodeuser.L’oficialhaditlaprimeratravessia…Lentament,encaraelcotxecapaladretaielsfarsensopeguenamblesfaçanes,

negres i velles, abans de dilatar-se en l’obscuritatmés pregona d’una via estreta ienfangada.Ladonas’estranya:

—Volsdirquehohasentèsbé?UnhotelcomelConfortsemblaquenohauriadeserenunlloctanmiserable.

ebookelo.com-Página134

Page 135: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Mésavallhemdetornaratombar,aixònomésdeuserunpasentredoscarrersprincipals.

Lesrodessesubmergeixenenelfangqueamagaclotsi,totilareduïdavelocitat,Mr.Zwigilasevamullersaltenimpulsatsperlesmolles.Elsfarsrellisquenperlesparetsonesdestil·launahumitatgreixosa iopaca i,un instant, sorprenen la figurad’unhomeques’esmunycapal’interiord’unacasa.

Després, amenaçadors, els edificis d’una banda es precipiten cap al centre delcarrer,esmengenlavoraviatrinxada.

—Volsdirquepassarem?—Ambaquestcotxe?Sí.Peròelsparafangsgairebéfreguenelsmurs tinyosos i la rodadedarreremunta

sobrelavoradareduïdaal’amplàriad’unallamborda.—Nopodremtombar.Mr.Zwigs’inclinaméssobreelvolant,elsullsclavatsenelslímitsdelsfars.—Elpitjorésquenoveigcaptravessia.La roda rellisca de nou per la vorada,molt polida per lesmossegades d’altres

vehicles,ilescasesesvanseparantlleugeramentenunacorbasuau.Ladonaestornaaqueixar:

—Enshemenredat.—Noenspodemenredar.Semprepodemfermarxaenrere,sical.I,perestretque

sigui,aquestcarrerbédeumenarenunllocoaltre.—Mentrenosiguiuncul-de-sac…Enspodriapassarqualsevolcosa.Ellselitomba,cellajunt.—Quèvolsqueenspassi?—Nohosé.Siensvoliendonarunmalcop…Enaquestamenadecases,nohi

potviureningúdecent.—Sí,dona!Tuetpensesquetotéscomacasanostra…—Peròestalla,assenyala

ambelcap—.Ah,veus?Latravessia,enanglerecte,acabadefer-sevisibleiell,senseadonar-se’n,pitja

unamicamésfortl’accelerador.—L’altraéslanostra.Elcotxesaltaperunsotprofundipled’aigua,ques’escampapertotscostats.—Mentrearribemsencers…Ellprovaderiure:—Peròsiencaraésinteressant,totaixò!—Hoseràquanhocontemalsamics.Javeiglacarad’envejadelaGerda!Riuentotsdos,peròaleshoresellfrena.—Ei,nopassemdellarg,ara!Nom’imaginavaqueestarientanatocar,aquestes

travessies.Obre la portella i s’aboca mentre posa la marxa enrere. El cotxe patina un

moment,peròdesprésmossegafermi,ambunaremorsorda,fregadenoulavorada.

ebookelo.com-Página135

Page 136: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Elladiu:—Nopodremtombar,ésmassaestret.—Hoprovarem.Tornaaaturarelcotxe,canvialamarxai,moltlentament,avança.Laporta,lliure,

petacontralaparetpropera.—Maleït…!Latancai,seguidament,ambtotesduesmans,forçaelvolantcapal’esquerra.El

vehicles’enfilaperlavorera,ielsfarsvanaproximantelmurcantoner.Nerviós,mouelspeus,ielmotorescala.

—Aixòensfaltava!Tornaaobrirlaportella,saltaalcarreri,perlabandadedarrere,moltarranata

lesfaçanes,falavoltaalcotxeiexaminalasituació.Lasevamullertreuelcapperlafinestra.

—Nopassarem,oi?Ellesgratalaclosca.—Caldrà que fem el possible…—Alça els ulls cap al cel i corre de nou per

darrere el cotxe—. Sembla que no faci res, però et quedes xop. On tensl’impermeable?

—Perquè?—Hauriesdebaixaradirigirlamaniobra.Ella es tomba amb les cames replegades sota seu i estira lamaleta després de

rebutjarl’americanahumidasobreelseientposterior.—Esticseguraqueespotpassarperaltrescarrers,peraarribaral’hotel.—Aquellidiotaensdeuhavervolgutgastarunabroma.—Doncsafequetégràcia!Obrelamaleta,remenacapalfons,d’onacabaperestirarunimpermeablenegrei

transparent.—Quèhedefer?—Avisa’mcadacopquelacarrosseriaestiguiapuntdetocarlesparets.L'ajudaaposar-sel'impermeableidesprés,inclinatcapal’altrabanda,liobrela

portella.—Espera;lacaputxa…Selasubjectaambduescintes,que lligasota labarbeta, ialeshores,desplegant

lescames,saltaalcarrer.Elldiu:—Farémarxaenrere…S'inclinacapalsbotonsdelcotxe,premelpeuielmotorronca.Apocapoc,però

amb fermesa, tomba el volant cap a la dreta, accentua la pressió del peu senseinsistènciaielvehicle,lent,saltadelavorada,esbalancejaitornaaredreçar-seambunagranremordefang.

—Prou!

ebookelo.com-Página136

Page 137: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Alçaelpeu i, simultàniament,amb l’altrepitjael fre.Enpuntmort, fagirardenouelvolant,totellconcentratenlatasca.Després,quanalçaelsulls,s’adonaqueEdvaparlaambalgú.

Mira l’ombra dreta en la gola del portal estret i, tot seguit, fa lliscar el cul pelseient,obrelaporta.Edvas’inclina.

—Diu que si seguim fins al capdavall del carrer passarem bé. L’oficial ens haenredat.

Mr. Zwig, amb una mà, separa una mica la seva dona, fita l’home, encaraimmòbilsobreelgraódelaporta,il’interpel·la:

—HeuentèsbéqueanemalConfort?L'home,sensemoureelcap,explica:—S’hanequivocatdecarrer.Haviend’havertombatperlasegonatravessiadela

plaça.Ialeshoresassenyalacarreramunt.Mr.Zwigobrelaboca,dónauncopdepuny

enelbuit.—Ésveritat!Sócjoquis’haconfós.L’oficialm’haditelsegoncarrerdelaplaça

ilaprimeratravessiad’aquestcarrer,noelprimercarrerilasegonatravessia.L'homeeslimitaadesplaçarlamàcapal'altreextremdecarreró.—Sitirenamunt,veuranquealfinals’eixampla…Tombinal’esquerra,puginpel

carrerquehaviendebaixarijaveuranelsllumsdel’hotel…Mr.Zwigmiracapalafoscaidespréselseuesguardtornacapal’home.—Escolti,perquènoveambnosaltres?—Nocal.Hotrobaran.—Permésseguretat…Jojaeltornariaaacompanyarambelcotxe,després.L'homerefusa.—Noespodenperdre.—Moltbé,comvulgui.Enretiraelcap,tornaafercórrerelculfinsadarrereelvolantiesperaqueentrila

sevadona.Nomésaleshores,quanellajaésdins,seliacudeixd’exclamar:—Ah!—Is’inclinaalseudamunt,ambunapregunta—:Empodríeudir…Peròjanoacaba.Onunsmomentsabanshihavial’home,araúnicamenthihala

portadelacasa,tancada.Gairebéincrèdul,mormola:—Sen’haanat…Ellamiratambé.—Teniapor.—Però,perquè?—Tot deu ser el mateix. Vull dir que es deu relacionar amb el que passa. La

qüestió és que ens ha ajudat. —Amb els dits humits, es deslliga les cintes de lacaputxa—.Engega.Jatincganesdetrobar-meal’hotel.

Ellempunyaelvolant,mouelpeu.—Sí.Ijotambé.

ebookelo.com-Página137

Page 138: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

14

Fannysurtdisparadadelpisi,corrent,travessatotelreplàfinsalaquartaporta,onpitjallargamentelbotódeltimbre.Crida:

—Clunya!Clunya!Després,quansentelspassosprecipitats, retrocedeixdenoucapal seupis,del

llindardelqualveucomlaportas’obre.—Helocalitzatunaemissoraestrangeraonaradonarannotícies…Corre!L'altraallargalamàcapadins,reculllesclausquehihapenjadesalallevadel

pany i tot seguit, subjectant-se la llarga i feixuga bata, travessa també el replà is’entaforaalpis,onlasevaamigalaprecedeixcapalasaletamenjador.

El locutor, amb una veu lleugerament excitada, de modulacions molt precises,gairebéembafadoramenteducades,vadient:

—… una acció potser decisiva i que podria servir d’exemple a totes lescomunitats regides per un poder reaccionari que subjuga als seus propis fins elbenestar i la llibertat del poble. Els ciutadans, mancats d’òrgans d’expressióindependent, de representacions que els assegurin que la seva veu arribarà alsgovernants, faltats tambéde totamenad’armes, lapossessióde lesqualselshauriapermès un aixecament popular, han recorregut a una acció solidària i passiva debraçoscaiguts.Enaquestmoment ja faquaranta-vuithoresque lapoblació,obeintunaconsignaespontàniaquehaarribatatoteslesllars,«Ésmoltsenzill:quedeu-vostotsacasa»,s’hatancatvoluntàriamentenl’estretordelspisos,refusant-sealtreballiatotaobediènciacivil.Ésunmovimentpacíficiimpressionantquelapolicianohaaconseguitdedesarticularpercausadelafermavoluntatqueanimaelsoprimits.Lesforces policíaques, i darrerament l’exèrcit, han emprès una vasta campanya decoacció,procedintadetencionsdomiciliàriesentrelamassatreballadora…

Fanny, asseguda de gairell al braç de la butaca, allarga a la seva amiga unacigarretaambfiltredesuro.

—Té.Clunyal’agafamaquinalment,s’inclinacapalaflamadel’encenedor,quel’altra

hafetpetar,esredreçaitotesduescontinuenescoltant.—…ia l’oberturaviolentad’establiments.Aixònoobstant, lavidadelaciutat

continua paralitzada i fins i tot alguns serveis públics, com el de transports, s’hansolidaritzatambl’actituddelesempresesprivades.Elscarrersofereixenunaspectedesconegut,pràcticament senseméscirculacióque ladelsvehicles ipatrullesde lapolicia,laqualpelrestanttéordred’interrogartotselsciutadanssorpresosforadelallar.Enalgunssectors,laresistènciadelsobrersquehompreteniafertornaraltreballhaestatcausad’incidentsdesagradablesideviolènciesquehanocasionatferitsiunpetitnombredemorts.Enconjunt,però,homreconeixquel’actuaciódelapolicia,encarafidela l’administracióDomina,escaracteritzaperunacerta laxitud,peruna

ebookelo.com-Página138

Page 139: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

indecisióquefaconcebregransesperancesaaquestpoblepacientisofert.Lesesferesdirectivesviuenunsmomentsdedesconcert,palesatenelfetqueelJutgeielsseusconsellers, reunits en sessió ininterrompuda, no acaben d’encertar les mesuresescaients, potser espantats davant la possibilitat de convertir aquesta manifestaciópassivadelapoblació,lavagamésgranqueregistralahistòria,enunmovimentactiuidesesperatquepodriadesembocarenunalluitafratricida.

EllocutorfaunapausaiClunyal’aprofitaperpreguntaralasevaamiga:—Icomhodeuensaber,ells,totaixò?—Tenenels seus informadors.Simolt convé, algunaestació clandestinad’aquí

elsfacilitalesnotícies.Ellocutorprossegueix:—Segons els observadors autoritzats que han seguit de prop la vida del país

durantelsdarrersquinzeanys,l’arbitrarietatdel’administracióDominahaaconseguitd’alienar-sefinsitotaquellesforcesipartitsamblacol·laboraciódelsqualsescalàelpoder. Diferents purgues, sovint ignorades per la generalitat del país, hanmenat arivalitatsdissimuladesque,avui,paralitzenl’actuacióefectivadelJutge,insegurdelafidelitat dels qui l’envolten.Grans industrials i terratinents continuen efectes a unaadministració que els ha procurat beneficis substanciosos, però la petita burgesiaformaalcostatdelsproletarisenunaaccióconjuntaque,segonscàlculsfidedignes,inclouelnorantapercentde lapoblació.Japoden imaginar-seelsnostresoients laimmensapressiómoraldetotunpoblequeesrefusaaveure’sprivatdurantmésdetempsdelasevallibertatiesdisposaadefensarelsseusdretsaunavidamilloriméshumanamentdigna.

—Parlabé,oi?Fanny,encaraassegudasobreelbraçdelabutaca,assenteixensilenci,allargala

màcapalcendrerquehihaalatauletadedarrereieldeixasobrel’altrebraçdesprésdefer-hicaurelacendradelacigarreta.

—Unproblemaimportant,però,esplantejaalapoblació:elproblemaalimentari.Lagranmajoriadellarss’hanpreparatperaresistiraquestestranysetgeidesdefadies que tothomes proveeix abundantment, fins a l’extremquemoltes botiguesdequeviures i rams afins han quedat buides. Però no n’hi ha prou. Una estimacióaproximada ens obliga a concloure que les existències d’aquests establiments nopermetranalsciutadansunaresistènciaquesobrepassielsvuitodeudies.Cal,doncs,queelpobleaconsegueixidedesmoralitzarels…

La veu s’allunya darrere un gran esclafit i després torna, ara intel·ligible, migofegadapertotd’espetecsbreusisorollosos.

—Quèpassa?Fannysaltacapal’aparell,accionaelsbotonsdecomandament,central’agulla.—Nosé…—…unacursaentre…

ebookelo.com-Página139

Page 140: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Però les remorsse li tornena tirardamunt i laveuéscom lad’unnàufragquelluitacontraeltemporalamblabocaplenad’aigua.

—…iCaputxetaVermellaesvaquedarmoltquieta…Fannycontinuamanipulant.—Uncontedefades!Esveuquem’hepassatl’estació.Retornenelssorolls,araestabilitzatsenunamenadedoblexiulet,mésgreul’un,

mésagutl’altre,queesmengenlaveusubjacent,mésendevinadaqueveritablementsentida.

—Aixòhodeuenferelsd’aquí…—Ésclar.Semprehanfetelmateix,quanaforahanditalgunacosaquenoels

convenia.—Peròquèvolenamagar,ara?Sitotshosabem,elquepassa!—Nohifares,éselsistema…Esclafalapuntadelacigarreta,totaplenadevermell,contraelcendrerproper.—Detotamanera,empensoquehodevemhaversentitgairebétot.Fannytancal’aparell,estomba.—Nohosabia,jo,quehihaviahagutdesordres,mortsiferits…—Ni jo.—Esdeixacaure sobreel sofà, agafaunaaltracigarretadelpaquet—.

Volsdirquenotenslacalefacciómassaforta?—No.M’agradaaixí,sócfredolica…Tuhaviessentitparlard’aquestespurgues

entreells?L'altra mou el cap, tot escampant la bata al seu davant per deixar lliures les

cames.Desprésfa:—Potser es referia a quan enDomina va renovar el seuConsell deDefensa…

Mainos’hasabutbenbéquèvapassarambenGregiielsaltres.—Ah,sí!EnRomdiuqueelsvanafusellar.—Nohadevenir,avui?—EnRom?—Arronsalesespatlles—.Nohosé.Nohocrec.Ielteu?—Jasapsqueésfora.—Nohatornat?—No.Sóclliurecomunocell!Riu,is’obreméslabata.Fannys’inclinaalseudavant,allargalamàilitocael

baixdelacombinació.—Ésbonica,aquestapunta…L'altratambél'examina.—Me la va dur la marxanta aquella que passa pels pisos. No te l’havia

ensenyada?—No.Clunyas’incorporais’arregussalaroba.—Aquestaaltra,tambélahivaigcomprar,aella.Fannylitoquejalesbraguesi,ambunsomrís,comenta:

ebookelo.com-Página140

Page 141: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Vasmoltmudada,perserqueeltensfora.—Ah,sí,noia!Tambéhofaigpermi…Fannyriu.—Josócmésamigadelacomoditat.Estiralafaldilla,ampla,volada,capamunt.L’altrallambregauninstantlabrunor

delventreieltrianglepilósdelpubis.—Jaséquenoportesmaires,tu.Desprésdiusqueetsfredolica…Allarga lesmans cap a l’encenedor i el fa petar a frec de la cigarreta que fins

llavorshatingutapagada.—AenJaus,noliagradariaqueanésaixí.Fannyesdeixacaurelafaldilla.—EnRomésdiferent.—S’estira,vagamentvoluptuosa—.Voldriaquevingués.

Faunanitbenbéperadormirambhome,avui!—Perquè?Nosóntotesiguals?—No.Quanplou,ofavent,alllit,nos’hiestàbésensecompanyia.—Què vols que et digui… Jo esticmés bé sola. Si pogués triar…—S’inclina

endavant,amblacigarretaentreelsdits—.Quèhofa,quesempresónvells?—Vells,vells…EnRomtécinquantaanys.—Inoésvell,això?—Bé,segonscomt’homiris.L'altrareflexiona,totprojectantelfumalseudavant.—Ésveritatquetuetsmésgranquejo.—Nogairemés.—Estombadenoucapal’aparell—.Tornaréaprovar…Manipulaelsbotonsdecomandamentilaràdios’encén,peròaleshores,totd’una,

lallums’apaga.—Bo!—Esdeuhaverfosunplom.—Onés,l’encenedor?Buscaalespalpentes,itambéClunya.Elsditscoincideixenidesprésensopeguen

ambelpetitobjecteniquelat.—Notenscapespelma?—Un quinqué, però fa tant de temps que no l’he usat que ja no sé si hi ha

petroli…Miraréelsploms.—Elssapscanviar?—Ésmoltsenzill.Precedidaperlapetitaflama,avançacapalvestíbul,ambClunyaalseudarrere.—A mi no em fa gràcia, tocar aquestes coses de l’electricitat. Pots quedar-te

electrocutada.—Nopassitreuselcontacte,deprimer.Hihaunaclau…Separalacortinetarosadaqueamagaelcomptadori,ambexpertesa,descargola

undelsploms,hiatansal’encenedor.

ebookelo.com-Página141

Page 142: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Aquestestàbé.Deuserl’altre.—Repeteixlamaniobra—.Doncsaquesttambé.Síqueésestrany…—Hodeixatotsobrelarepresadelcomptador—.Aveuresin’hihaal’escala.

Obrelaportaiavançafinsatocarladelcostat,onhihaelbotódel’automàtic.Elpitja.L’altradiu:

—Éstotalacasa.Doncsmiraquefaremgoig!Jonotincniuntrosdecandela.Fannycomença:—Vols dir que…—I, sense acabar, es precipita de nou al pis, corre cap a la

finestradelasaletamenjadoriseparalescortines—.Mira,elsdelcarrertambés’hanapagat.

Clunyaespiaperdamuntlasevaespatlla.—Deusertotalaciutat.S'esguardentotesduesambelmateixpensament.IésFannyquidiu:—Enshopodíemhaverimaginat.L'altraesqueixa:—Aixònoestàbé.Ensperjudiquemtots…—Peròésl’únicamaneradeparalitzarlaciutat,nohoveus?Clunyasospira:—Aranomésfaltariaquetallessinl’aigua.—Qui sap si no ho han fet? —Es tomba, precipitada, i a grans gambades

s’encaminaalacuina—.Aixòjam’empipariamés.—Obrel’aixeta,d’onsurtunfiletprim,senseforça,quetotseguits’estronca—.Quèetsembla?

L'aixeta xiula, deixa escapar encara unes gotes, però Fanny ja es mou cap al’armari.

—Hedetenirelquinquéperaquí…S'inclinacapalsprestatges inferiors, fregaunaollad’alumini, la tapadorade la

qualrelliscasorollosament.Després,enretiralamàambelquinqué.—Mentrehihagipetroli…Té,aguanta.L'altra sosté l'encenedor i ella deixa l'objecte sobre el marbre que s'estén a

continuaciódelsfogons.Clunyafa:—Ielgas?Fannyallarga lamà, fagirar laclaudepas i tot seguit lamanetaquecomanda

cadafogó.—Aveure,atansa-hil’encenedor.Perònosentoquexiuli.L'amigaobeeix,passejalaflamaperlavàlvuladesortida.—Res.Detotamanera,aixòm’amoïnapoc,ami.Tincunfogódecarbó.—Doncsjo,no.Torna a apoderar-se del quinqué, deixa el tub de vidre en una banda, alça el

dipòsitielmiraacontrallum.—Encara he tingut sort. Gairebé és ple!—Torna amuntar-ho tot, toca la clau

reguladora—.Encén.

ebookelo.com-Página142

Page 143: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Elbleespurnejaunamica,elfocs’agafaperuncostatidespréslaflama,minsaiblava,s’escampapertotelròdol.Fannycol·locaeltubdevidre.

—Tambétincunapila.Sivols,telapucdeixar.—Sí, t’hoagrairé.Però, i l’aigua?Sensellumencarapotsfer, te’nvasadormir

comlesgallines.Peròsenseaigua…Fannyagafaelquinqué.—Persort,encaraplou.Notensalgunacosa,galledes,pots…?—Perquè?Sietpensesqueamblaplujahoomplirem!—Al’eixidahihaunacanaltrencada.Famesosqueesticavisantquelacanviïn,

perquè tota l’aiguase’nvapel forat i,quanplou,nipotssortir.Sihiposemalgunacosasota…Jotincuncossi.

—Jonoméstincgalledes.Dues.—Vés-lesabuscar,doncs.—Deixa’mlapila.Surtendelacuina,capal’habitació,onFannyremenaenuncalaixdel’armari.—Empensoquejadeuestarunamicagastada…Té.L'altralaprova,itotesduesobservenlallumgrogaivacil·lant.—Mésvaldriaquel’estalviés.Perquènom’acompanyesambelquinqué?—Estàbé.Deprimer,però,posemelcossi.Clunyaesdesalapilaal’amplabutxacadelabataitotesdues,decidides,surten

denoudelacambra,travessenelcorredorperdavantlacuinaicontinuencapalfons,onhihalaportadel’eixida.

—Fes-mellumdesd’aquídins.Nocalqueensmullemtotesdues.LanoiaesquedaarrandeportaiFannysurtalanitfoscaquepenjasobrepatisi

teulats,totsinvisiblesperòdolçamentremorososd’aigua.—Quinfred!—Sí.Ihumitat.Alçaelsullscapalacanal,l’aiguaquebaixaperlaqualnotéencaraprouforça

perasortirprojectadaal’exterior,arrandesafareig.Sen’escapanomésunfiletque,mansament,s’esmunyalllargdelacanonadad’uralita.

—Caldriaqueploguésmés…Però arrossega el cossi cap a sota la canal,mira després al seu entorn i, en un

racó,descobreixunaescombravella.Sen’apoderai,ambelpeu,fapetarlacanya.—Quèfas?Ella ja s’estiraperdamuntdel safareig, repenjaunextremdecanyaen l’ample

esvorancdelacanalialeshores,ambelgenoll,facórrerelcossi,enlanansadelqualsubjectal’altrecapdel’escombratrencada.Satisfeta,diu:

—Emsemblaquehohesolucionat.Fesunamicamésdellum…Inclinada,examinaeldispositiuiobservaqueunapartdel’aiguaqueesfiltrapel

forataraesdesviacapalacanya,perondavallafinsalrecipientdezenc.—Perara,vabé.

ebookelo.com-Página143

Page 144: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Empenylasevaamigaendins,penetraràpidaenelrefugidelcorredoritanca.Esfregalesmans.

—Quinadiferència,noia!—T’hasmullattotselspeus.—Sinomésfossinelspeus,rai.Mira!Li fa tocar la faldilla, xopa d’haver-se arrossegat contra el safareig, i el jersei

ablanitperlahumitat.—Emvaigacanviar,novullagafarunapulmonia.Desprésaniremabuscar les

tevesgalledes,lesdeixaremaquíi,quanelcossisiguiple,lesposaremsotaelraig.Voldriaqueploguésmés.

—Hihauncelmoltnegre.—Nocalfer-necas.Corre pel passadís, tot traient-se el jersei, i Clunya l’acompanya de nou a la

cambra i després al bany, on ella deixa tota la roba penjada al sortint de la dutxa.Ambunatovallola,s’eixugalacaraplenadegotesd’aigua,esfriccionavigorosamentelcos.L’altracomenta:

—Conserveslalínia,noia.—Oi que sí?—Es mira a l’espill, malament, perquè Clunya sosté el quinqué

massabaix—.Llàstimad’anques,quelestincmassasortides.—Selestoca,iriu—.Peròaellsjaelsagraden,així!—SeseparadelmirallipassaafrecdeClunya,capaldormitori—.Emposaréelbarnús.

L'altra,totseguint-la,fa:—SienRomnohadevenir,podríemdormirplegades…—Quepotsertenspor,totasola?—Dona,por,allòquese’ndiupor…Però aleshores totes dues miren cap a l’obscuritat de més enllà de la cambra,

perquèal’altreextremdepiss’acabadesentirunaporta.Fannyriu:—Afequehasestatoportuna!DeuserenRom.Surtcapafora,ambelbarnúsencarasenselligar.Laveudel’homejacrida:—Fanny…—Rom…Not’esperava.L'home avança mig a les palpentes, seguint el fil de llum que s’escapa del

dormitori.Despréss’atura.—Noia!Allarga lesmans amb el rostre enriolat, però ella gairebé no li dóna temps de

palpar-lilessines.—Tu!HihalaClunya…SesubjectaelbarnúsiRommiracapalaportadeldormitori.—Hola,Clunya.—Hola,Rom.Fannyinterroga:

ebookelo.com-Página144

Page 145: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Comésquehasvingut?Plovent i ambelscarrers tanpelats…No teniesporqueetdiguessinres?

L'homes'arronsad'espatlles,explica:—Encararespectenelsquivanencotxe.—Es treuelbarret,d’onexpulsaunes

gotesd’aigua,eslleval’abricihodeixatotsobreelsofà—.Veigquetambéusheuquedatsensellum.

Clunyaavançamés,reposaelquinquéenuncapdetaula.—Jame’nvaig,jo…—Tenslapila,oi?—Sí.—Fins demà, doncs. Ah!, i les galledes? —Es tomba de nou a l’home,

maquinalmentlitocalessolapesdel’americana—.Tambéenshemquedatsensegas,isenseaigua.

—Eradepreveure.—He posat un cossi sota la canal. —Torna a la seva amiga—: Porta-les, les

galledes.Ovincjo,sivols…—Nocal,jalesduré…—Estreulapiladelabutxacaicaminacapalrebedor—.

Lesdeixaréatocardelaporta,eh?Nocalqueustorniamolestar…Roms’asseualsofà,propd’onhadeixatl’abricielbarret.—Jasapsquenomolestes,Clunya.Onés,enJaus?—És fora.Havia de tornar demà, però ara, amb tot això, qualsevol ho sap.—

Tornaacaminar,encénlapila—.Bé,queusdivertiu.Jaensveuremdemà,Fanny.—Sí.Deixalesgalledes.—Sí.Bonanit.—Bonanit,noia.Escoltendespréslaremordelaportaques’obreidelspassosques’allunyenpel

replà.Romallargalesmans,subjectalesdelanoia,peròellafa:—Espera,penjarétotaixò.Recullelcapellil’abricis’hoenduutotcapalvestíbul,desd’onexplica:—Hempogutescoltarunaràdioestrangera…Diuquehihahagutmortsiferits?Roms’aixecais’atansaalradiadorencastatalaparet,fagirarunamicalaclau.—Morts,nohosé.Ferits,sí.Precisamentenshanferitlacriada,anosaltres.Ellatornaaentrar.—Dedebò?—Sí,ahir.Nohempogutsaberquèvapassar…Ésadir,quèdeviaferellaperquè

l’agredissin.Elcasésquevanforadar-la.Ésal’hospital.—Ihovaferlapolicia?—Sí.Ésunanoiamoltdecididaiquenotépèlsalallengua.Simoltconvé,elsen

vadirquatredefresques,i…—Faungestamblesmans,obreelsbraços—.Ladonal’haanataveureisemblaqueestàgreu.Quèdeialaràdio?

ebookelo.com-Página145

Page 146: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Forad’aixòdelsferitsimorts,resquenosabéssim.QueenDominanosapquèfer.

—Tantdebohoencertessin!Ellas’asseualseucostat,plegaelbarnússobrelescames.—Cometsemblaqueacabaràtotaixò,atu?—No ho sé. En Domina sempre ha tingut cops amagats. Després, mentre les

forcesd’ordrepúbliclisiguinlleials…Dóna’malgunacosaperbeure.Lanoias’aixecaambunsalt.—Ah, sí, perdona! —S’inclina cap al moble bar, d’on treu dues copes i una

ampolla—.Conyac?—Potserunwhisky…—Notincaigua,eh?—Nohifares.Esguardencapal’ombradelvestíbul,onsesentunaremordegalledes.—ÉslaClunya.Lanoiacrida:—Bonanit!Ialeshorestancalaporta,decop.—Avuim’handitqueentreelsoficialshihaviaunsectormoltdescontent…Ja

deussaberqueelshanencarregatfuncionsdepolicia?—Sí,diuenquesí.Gaire?—Com?Ah, tres dits, demoment…Doncs no els agrada.De fet, el Jutge pot

havercomèsunerror…unerrorpsicològic.—Recull la copaqueella li allarga—.Gràcies. Idicquepot,perquèsembladifícildecreure.Finsara,mainon’haviafetcap.

—Quihohadit!Siningúnoestà content…La ràdioha recordatque fins i totentreelsseusanticspartidarismoltslihaviengiratlacara…

Ellbeuunglop,deixalacopasobrelataula.—Però ha sabut afalagar sempre les forces que comptem: exèrcit, policia,

financers…Tambél’Església.Enprincipi,encaratétotselstrumfosalamà.Araque,comtothom,tambéesfavelliperdfacultats.Potsersíqueaixòéselcomençamentdel’acabament.Tincelsmeusdubtes,però…

Ellaseliasseualcostat,riu:—Derrotista!—Aixòésunparlarentretuijo.—Reflexiona,somrientpersotaelbigoti—.En

el fons, hi dec confiar més que no em penso. M’he passat la tarda al despatx,preparantlapublicaciódetresoquatrellibresquementreenDominasiguialpodernopodremeditarmai.Jahoveus!

—Llibresdepolítics?—Només un. Els altres, llevat d’un assaig de caràcter social, són obres

d’imaginació,novel·les.

ebookelo.com-Página146

Page 147: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Ah!Peròésqueencaraquedavenautorsperaescriureobresinconformistes?—I tant!—Torna a beure, riu—. Fa anys que gairebé només s’escriuen obres

inconformistes,imoltesfinsitotespubliquen.Elquepassaésquegairebéningúnosen’adona…Vulldirquetothomhotrobanatural,finsitot,iaixòéselméscuriós,els partidaris de l’ordre establert. S’han acostumat que pràcticament tothom quepensaambunmínimd’honestedatestigui,d’unamaneraoaltra,encontra.—Liposauna mà sobre la cuixa—. La situació, si hi reflexionem, és ben paradoxal:l’administracióDominaadmet i trobanormalque lagent estigui encontra,peròalmateixtempspreténqueésl’únicacapaçdedonarunsentitalanostravida,d’unir-nosenunaempresacomuna…

Ellaelmira,tambériallera.—I té raó!Sinoenshaguéssabutunir,ahir iavui lagentnos’hauriaquedata

casa.Ellesquedaunmomentmoltquietil’esguardaambatenció;desprésafirmaamb

elcap.—Sí,ésbencert.Notensresdetotxa,noia.—Faremuntarlamàperlacuixa—.

Nidelletja,tampoc.—Oiqueno?—No, gens.—Amb l’altra mà li desboca una mica el barnús—. I perquè ets

bonicaillestajadeushavercomprèsquenohevingutpasaparlard’enDomina…—Hihatempspertot.—Sí.Devegades…—L’atreu contra seu, amb lesmans sobre la pell càlida—.

D’altrescops,però,no…Oiquehoentens?Ellalimossegal’orellaambelsllavis.—Sí.

ebookelo.com-Página147

Page 148: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

TERCERAJORNADA

ebookelo.com-Página148

Page 149: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

15

Elsilencidelaplanaperonladonaelsguiavas’obreenunsotvoraç,peroncau.—Raura!Però ja ha perdut lamà i la presència i, nerviosament, ambun sobresalt que li

afectatotelcos,esdesperta.El cotxe és fosc i el tren s’ha immobilitzat. Més enllà de la finestra,

escrupolosamenttancada,distingeixlatossadelsedificis,foscostambé,i,atocardelasortida,tresoquatresiluetesqueesretallencontraelcelvagamentesclarianat.Janoplou.

El silenci del cotxe el sorprèn i, amb els ulls a poc a poc acostumats a lapenombra, examina els seients propers i després, tot aixecant-se, els altrescompartimentsseparatsdelseuperunenvàdefustatallatal’alturadelpit.

—Compotser?La dotzena de viatgers escampats pel cotxe ha desaparegut i totes les xarxes

portaequipatges són buides. Indecís, abaixa el vidre de la finestra, s’aboca al’exterior.

No,nohanarribat.L’estacióésmenuda idescoberta i,darrere,hihanomésunagrupamentde construccionsbaixes, depoble.El rètol indicador,migdespintat, ésil·legible.

—Ei,vostès!El grup sencer es tomba amirar-lo i un dels homes se’n separa, avança cap al

costatdeltren.—Passaalgunacosa?L'home,deprimer,miracapalsaltres,quel’hanseguitmésapocapoc;després

diu:—Devíeudormir,oi?—Sí,m’heendormiscatunamica.L'altremouelcap,ielsdedarrereriuen.—Devíeudormir,imoltfort.Ensquedemaquí.Sensereflexionar,fa:—Nopasjo.—Tots.Maquinista,fogoner,revisor…Totshanabandonateltren.—Amblamà,

assenyalacapal’edifici—.Ial’estaciótampocnohihaningú.Ellreaccionalentament.—Onsom?—ABrètia,avintquilòmetresdelacapital.—Ielsaltres…l’altragent…?—Moltssen’hananatapeu.Peròencaraenquedenalgunsalasalad’espera.

ebookelo.com-Página149

Page 150: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Sense contestar, Job retira el cap, s’incorpora i allarga la mà cap a les duesmaletes.Després,amblentitud,perquèpesen,recorreelpassadísfinsalaplataforma.Quansalta,veuqueelsaltresnos’hanmogutdelcostatdeltren.

—Nohihacapcotxe?Undelstresdelarereguarda,unhomegros,contesta:—Nohihares.Nicotxes,nillum…niningúaquireclamar.Elquihaparlatdeprimerpregunta:—Souviatjant,potser?—Sí.Iesmiralesmaletes,ambdisgust.—Jotambé.DelacasaClais,desabateria.—JodelsteixitsSete.Nohihacaphotelofonda,enaquestpoble?Undelsaltres,altimoltabrigatdarrereunabufandavermella,puntualitza:—Defet,hiés.Duesfondes,hiha.Perònovolenobrirningú.Elquart,secardíiprotegitperunabricambcinturó,esqueixa:—Encaraemfanmallesmansdetrucar-hi!ElviatjantdelacasaClaisdiu:—Mésvalquedeixeulesmaletesalasalad’espera.Tornaràaploure.Jobs’ajuppertalderecollir-les,itotscincavancencapalsedificisfoscos.—I algun garatge…? Podríem llogar un cotxe, sense xofer. Jo tinc permís de

conduir.—Tambéhohemmirat.Ells’atura.—Siqueheutinguttempsdefercoses!Elviatjantielgrosriuen.Elprimerexplica:—Jausheditquedevíeudormircomuntronc.Famésdemitjahoraqueenshem

aturat.Elltornaadeixarunamaletaaterra,esmiraelrellotge.—Lesset,gairebé…—I,mentres’ajupdenou—:Comprencqueelpersonalde

ferrocarrils se solidaritzi amb tota la població. Jo mateix, i suposo que vosaltrestambé,tornavaacasaabansd’haveracabatelmeurecorregut,nomésperajudar,perserunmés…Peròaquestscarallotspodienhaverarribatalaciutatpernoperjudicarningú…

Elgrosdiu:—Potserviuenaquí.—Tots?—Sí,ésclar,seriamassacasualitat.Elsecardífa:—Téraó.Sónganesdetocar-telapera.Job entra a la sala d’espera, però s’atura encara, perquè l’obscuritat, més

pronunciada,ielmurmurideveus,elsobtendesagradablement.L’altre,darrereseu,

ebookelo.com-Página150

Page 151: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

indica:—Podeudeixar-lesamblesnostres.—Nohiveiggota.—Veniu.I, enel silenciques’ha fet, elmenaper lamànegacapaun racó,onensopega

ambalgunacosa.—Compte,quehihaunbanc!Noencenccapllumíperquènomésme’nqueden

dos.—Joentincunacapsasencera.—Ah,bé!Sent que rasca, i tot seguit les tenebres exploten abans d’endolcir-se. Al seu

davant hi ha un amuntegament demaletes i cap a l’altra banda pot distingir duesdonesiunvellassegutsatocardel’angledelaparet.Mésençà,unaaltradona,ambduescriaturesquedormen,elmiradesdelcostatd’unaparellagranada.

—Job!Delfonsdetot,onlaclarordelaflamanoarriba,s’aixecaunhomequeavança

ràpidament.—Job…M’hosemblava,queerestu.Perlaveu…El llumís’apaga,peròell jaha tingut tempsd’identificar les faccionsafilades i

estranyamentenvellides.—Jurt!Esbusquenlesmansalespalpentes,encaixenenlafosca.—Quepocpensavaentu!—Veniesambeltren?—Sí.Ésestranyquenoenshaguéssimvist…—Deviesanarenunaltrecotxe.ElviatjantdelacasaClaispregunta:—Unaltrecol·lega?—No,unamicdelainfància.JurtNadia,professor…L'altreespresenta:—OmiSubar.—Encantat.Perdoneuquenousdonilamà…prouquem’hacostattrobarlade

Job!Tots tres riuenenel silencide la salad’espera,perquè lesveusnohan reprès i

tothomsemblaatentalaconversa.Jobdiu:—CaralldeJurt!Onvius,ara?—AIlle.Vaigaconseguirunacàtedraal’institut,jafaanys.—Casat?—No,no!Tusí,etvascasarjove…—Sí…ilaGuida?L'altrevacil·launmoment.

ebookelo.com-Página151

Page 152: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Bé,laGuida…ElviatjanttocaJobpelbraç.—Vaigaveurequèfanaquestsamics…—Nosaltresensquedemaquí,oi,Jurt?Fafresca,fora.L'altredeixaescaparunarialleta.—Peròésestimulant,l’aire.Is’allunyacapalrectangledelaporta,mésenllàdelaqualelsaltrestres,molt

junts, formenunamassaúnica inegraonpampalluguegen tresespurnesde foc, lescigarretes.Jurtdiu:

—Seiem.Amb els dits, van palpant fins que troben el banc i unmoment després s’han

refugiatdarrerel’amuntegamentdemaletes.Ellpregunta:—Lipassaalgunacosa,alaGuida?Noesdeupashavermort…—No…RecordesquefestejavaambenVintila?—Noelconeixia,jo.Tum’hohaviesdit.—Sí.Doncsellsíqueesvamorir.Desgraciadament…Enfi,ellilaGuidahavien

avançatlescosesiaratincunnebodet.—Ah!Emsapgreuhaverpreguntat.—No;perquè?Ésclarquenoésagradable…Tunotensfills?Ells’escuralagargamella.—Lamevadona i jo estem separats. Ja veusque totes les famílies passenpels

seusmaldecaps.—Sí,ésveritat…Noteníeuunbar?—Ella.Encaraelté.—Jacomprenc,unbar…Ellliposalamàsobrelamànega.—Noéselqueetpenses.Ésunabonanoia.Simplement,noensavenim,maino

enshemavingut,iperaixòvamdecidirplegar.Totd’unamaneramoltamical,noetcreguis.—Faunapetitapausa,enretiralamà—.Defet,quansócaciutat,ensveiemsovint. Ja sé que a un altre li ha de ser difícil d’entendre, però el cas és que ensestimem.

—No,noésdifícil…Jobmiracapafora,onelpetitgrupets’hafetfonedís.—Devegades,nijomateixhoentenc.Ésclarquetusemprehasestatunestudiós

delanaturalesahumana,delcaràcter…Encaraensenyespsicologia?—Sí,entrealtrescoses.Elsentbutxaquejar.—Fumes?—No,hohedeixat.L'altre encén una cigarreta i els grups que omplen la sala tornen a sortir dels

reductesd'ombra,totsmuts.

ebookelo.com-Página152

Page 153: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Heuplegat,també?—Comdius?—Al’institut…Jurtdeixacaureelllumíperterra,peròlabrasadelasevacigarretaassenteix.—Vamplegarahir.Ésadir,notots,perquèeldirectoridosmés…Siaixòfalla,

japucdiradéual’ensenyança.Araque,noetpensis,noemsabràgreu.Famoltsanysque sé que vaig fer una equivocació. Jo i molts d’altres…Mai no havia d’haveracceptataquestacàtedra.

Jobcontinuasilenciós,amblesduesmansentrelescuixespertald’escalfar-seelsditsqueesrefreden.L’altreprossegueix:

—No se t’ha acuditmai que si des de bon principi tots ens haguéssimnegat acol·laborar, cadascú en la seva esfera i segons les seves capacitats, les coses nohaurienarribatal’extremonhanarribat?

—Potsersí.—Aquest moviment d’ara ve amb quinze anys de retard. Quan la ciutat està

pràcticamentarruïnada,quanjas’hafetgranunaaltrageneració,laquecompta…Laque hauria de comptar, vull dir, perquè el fet és que és una generació sense nord,embrutida per consignes estúpides, adormida pel poder hipnòtic d’unes paraulesbuides, repetidesdia reredia…Araseràmoltdifícilde redreçar-nos.Nosaltres,elsvells, ens hem encarcarat una mica, com era inevitable, i continuem pensant entermesdevintanysenrere,entermesquehanperdutvigència…Laciutat,enmansnostres,gairebéno tésalvació.Hemde resoldreunproblemadesproporcionata lesnostresforces…

Ellinclinaelcap,encreualescames,sensetreure’slesmansd’entrelescuixes.—Nosé…Peròquèpodíemfer,quinzeanysenrere?Nosabíemcomhaviad’anar

tot.—Diguesquenohosabiestu.Nijo,sivols.Peròhohaviendepreveuretotsels

professionalsde lavidapública.Nopodienser tancecsquenos’adonessinquedesobte tot començava a enfocar-se amb una mentalitat reaccionària, enemiga delprogrés. Fins i tot una administració honesta, en aquestes condicions, havia de durconseqüències funestes.Peròhacalgutqueenssentíssimpersonalment lesionatsenelsnostresinteressosperquèensdecidíssimafercausacomuna,comara.

L'estrella vermella de la cigarreta resplendeix violentament, i la sentor acre delfumques’escapadelabocadelseuamicfereixlespituïtàriesdeJob.

—Ara que estem enverinats i corromputs, també. Perquè no es pot viureimpunementanysianysalcostatd’uncadàver.Queéselquehaestatl’administracióDomina,uncadàverimmensqueenshaanatemmetzinantambelsseusmiasmes.Quisapsiunaglopadad’airepurnoensmatarà!

Jobesgiraambunmovimentviu.—Aleshores,què?Caliapotsercontinuarfentcosambelcadàver?

ebookelo.com-Página153

Page 154: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—No, això no.L’únic que et vull dir és que no sé veure una sortida clara a lasituacióqueesplanteja.Perquènon’hihaprouquetotd’unaelpobles’alcicontraunordre establert. Elsmoviments de caràcter negatiu nomenen enlloc si no duen unfermentconstructiu,unavoluntatdebastirsobrelesrunes,unavoluntat traduïdaenun programamés omenys precís. És clar que aquest és un problemamundial. Latragèdia dels nostres dies és que no tenim res amb què substituir els valors d’unacivilitzacióque reneguem. Iendir res,vulldirqueestemdesil·lusionats.Vivimenunamenadeterradenoningú,entreallòquehaestat,deficientiesclavitzador,iunanebulosaquenosabemcomdissipar.Éscomsitotd’unahaguéssimarribatenuncul-de-sac.Sabemquenoéspossibledeprosseguirperaquestcamí,perònoacabemdedescobrir-ne capmés. Només sabem dir: No! No! I això sol ja esgota les nostresenergies…

Jobesbelluga,inquiet.—Éspossible.Noheanalitzatlasituaciód’unamaneratanprecisa.Potserperquè

noéslamevamissió.—Error,error!Sónmoltesestellesquefanunfoc…Enrealitat,faanysqueningú

noentéaltra,demissió:buscarlasortida.Perònopodremtrobar-lasenseunaanàlisidelescondicionsactuals.I,comdic,potserniaixíno…—S’interromp,itambéJobalçaelcap—.Quèés,això?

Defora,delmolldel’estació,elsarribaunsorolldecopsviolents,unaremordeveus excitades. Algú, unamassa més densa que l’obscuritat ambient, travessa perdavantd’ells,idespréspodenveurequeéselvellqueseiaamblesdones.

—Semblenbaralles…Saltasobreelsseuspeus,seguitdeJurt,itotsdoscorrencapalaporta,ongairebé

ensopeguenamblaparellagranadaquetambéesprecipitavaenforaiambelvellquetornaaentrar.

—Perdó…Elvelldiu:—Estanrebentantunaporta!Però jahan sortit fora, ipodenveureelviatjant i els altres treshomesque, ara

méssilenciosos,manegenunabarraintroduïdaentrelesjunturesd’unaportadedosbatents.

—Quèfeu?Und’ells,amblaveuexcitada,explicabreument:—Éslacantina.ElviatjantdelacasaClaisordena:—Tornem-hi!Introdueixenunamicaméslabarraidespréstotsquatrefanforçacapalaparet.—Mésavall,arrandepany.Elgros,sensetreurelabarra,vaorientant-laensentitvertical.Diu:—Potserhofemalrevés.Siestiréssimcapenforaforçaríeml’altrebatent…

ebookelo.com-Página154

Page 155: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Provem-ho.Lesvuitmanssubjectenestretamentlabarraielviatjantcanta:—Alauna…alesdues…alestres!Forcegentotsquatreial’altrabandadelaporta,esmorteït,sesentunestrèpitde

cristalls.Elshomess’immobilitzen.—Hideviahaverunavidriera…—Probablement.Peròelpanyjahacomençatacedir.L'homegras,ambtotelseucos,pitjaperintroduirencaraunamicaméslabarrai

despréss’eixugaelfrontambeldorsdelamà.—Som-hi!Ara,llevatdeladonaambelsinfants,tothomhaabandonatjalasalad’espera,i

unade lescompanyesdelvellpicadepeusper taldefer-sepassarel fred.L’homecomenta:

—Nohodiupas,quesiguilacantina…Elsaltresnoli’nfancas,estirentotsquatrealhora,comquatreocellsgrotescosi

desmanyotatsenlapressentidaclarordelcelencaranúvoliamenaçador.—Més!Respirenafons,fanunvaitot,idecoptotsquatrereculenprecipitadamentandana

enfora,endutspel seupropi impuls,mentreelpanysaltaambunespetec.Labarracauaterra,sorollosa.

Elviatjant,satisfet,diu:—Sí,senyor!—Ibenmirat,perquè?Tots es tomben a mirar Jurt, fins i tot aquelles persones que ja iniciaven un

movimentcapal’interiordellocal.Eldelabufandavermellapregunta:—Quèvoleudir?—Quenoesticsegurquehàgiuproceditcorrectament.Elviatjantsalta:—Vósnoheufetres.Totalaresponsabilitatésnostra.—Nobenbé.Finsacertpunt,totssomcòmplicesd’aquestactedevandalisme.—Iaraseusacudeixdedir-ho?Podíeuhaverparlatabans!Jurt,amblacigarretaalaboca,entaforalesmansalesbutxaquesdel’abric.—Potserésquenopensoproudepressa.Demoment,nosem’hanacudit totes

lesimplicacions…—Quinesimplicacions?Teniupordelquepuguipassar?—No,jaséqueningúnoenshadedirres.—Doncs!Unadelesdonesquevanambelvell,fa:—Si la companyia ens ha abandonat en aquest racó de món, és natural que

nosaltresmiremdedefensar-nos.L'homegranatlifacor:

ebookelo.com-Página155

Page 156: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Téraó.Aquíhideuhavermenjaribeure.Nohemdedejunarpas.Jurtestreulacigarretadelaboca.—Però… és que ningú no s’adona que, amb aquest acte, ens posem almateix

nivelldelamentalitatqueestemcombatent?Unaaltradelesdonesexclama:—Queparlimésclar!Jobexplica:—Totssabemque,enmoltsllocs,lapoliciaielssoldatshanproceditaesbotzar

lesportesdelsestablimentstancats,quehanviolatlesllarsi…—Nohiséveurelarelació.Jobestombacapalseucol·lega.—Jaséquelafinalitatésdistinta,peròelsprocedimentssónelsmateixos.Això

éselquevoliadirelmeuamic.L'homeescanyolit,sorneguer,fa:—Siusamoïnaqueatemptemcontralapropietatprivada…—Noésaixò. I, alcapdavall, tampocnoésbenprivada,aquesta.L’empresade

ferrocarrilsésunserveipúblic…Jurtestornaaficarlacigarretaalaboca.—Vull suposar que tots, per molt que ens hagi perjudicat la defecció del

maquinista,quepodiahaver-nosportatfinsalacapital,estemd’acordenunacosa:quel’administracióDominajahafetelseutemps.

L'homedelabufandavermellaprotesta:—Nofembarreges!PeròJurtprossegueix:—Iqueestemdeciditsamantenir-nosenunaactitudderesistènciapassiva…Elvellmastega:—Jonoemficoenres!Jurt el fita intensament i després passeja la mirada per les cares dels altres

viatgers.—Potser m’he equivocat. Potser m’ha passat per alt que entre nosaltres hi ha

persones que aproven l’actual situació i no simpatitzen per tant amb els qui ensdisposemasacrificar,sical,algunacosaabeneficid’unfuturmillorimésdigne…

Lamateixadonaquehaviaprotestatdeprimerexclama:—Quèdiu?Quepotserésunmestretites,aquest?Jobselitomba.—Unprofessor,senyora.—Iperaixònopotparlarcomtothom?Noséperquèhadeferdiscursos…Jurtlatalla:—Permeti…Ens hem reunit a l’atzar, no ens coneixem, i cadascú de nosaltres

ignoralamaneradepensardelsaltres.Potservaldriamés,doncs,queaclaríssimlesposicionsrespectives.

ebookelo.com-Página156

Page 157: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

ElviatjantdelacasaClaisfaunpasendavant.—D’acord,sempreésconvenientaclarirposicionsisaberambquitractem.Però

confesso que per lamevabanda continuo sense veure quina relació hi ha entre totaixòielfetquehàgimrebentatelpanydelaportadelacantina.

—Hiés,usn’adonareudeseguida.Peraixòproposo…Unaaltradelesdonesl’interromp:—Siésmoltllargelqueheudedir,potserfaríembédetornaralasalad’esperao

d’entraraquí.Fafred.Ellsacsejaelcap.—No.Acabaremenunmoment.Proposoque tots aquellsque simpatitzenamb

l’actualcampanyadedesobediènciacivil,aixequinlamà.L'altradonapregunta:—Iquèésaixòdedesobediènciacivil?—Éselqueestemfentdesdefatresdies,senyora.Ésaquestaresistènciapassiva

envirtutdelaquallagenthaabandonatelsseusllocsdetreballi…—Ah,jahoentenc!—Moltbé.—Tornaamirar-losatots—.Elsquesimpatitzen,doncs,ambaquesta

campanya,queaixequinlamà.Job,elviatjantielsaltrestres,gairebéniesperenqueacabi.Méslentament,els

imitalaparellagranada.—Vostès,no?Elvellcontestaperelles:—Nosaltresnoensvolembarrejarenres.—Perònoestanencontra?—Niafavorniencontra.—Perfectament.Detotamanera,sommajoria.Elviatjantesfregalesmans,enèrgicamentidistret.—Moltbé,arajahemdefinitposicions.Quèmés?Jurtestreuperdarreravegadalacigarretadelaboca.Llençalapuntaaterra.—Ara estic segur que tots vostès em podran entendre i m’aprovaran quan els

exposielmeupuntdevista.Elresumiréenduesobservacions.Primera:quel’úsdeprocedimentsempratsperl’enemicensequiparamoralmentambaquestenemici,enconseqüència,debilitalesnostresposicions.Tenirraó,sermillor,noésunaqüestiódeforçabruta,sinó…

Jobeltocapelmuscle.—Jurt…L'altresomriu.—Sí, confesso que tinc una tendència a sermonejar… L’altra observació és

aquesta:calqueevitempertotselsmitjanspossiblesqueaquestaresistènciapassivaes desnaturalitzi per culpa d’impaciències, malhumors o circumstànciesmomentàniament desavantatjoses. —Fa una breu pausa i prossegueix—: Si ara

ebookelo.com-Página157

Page 158: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

nosaltres,desprésd’haverrebentataquestaporta,entremasacentrelesexistènciesdelacantina, ens femculpablesd’unacteviolentqueenscompromet i compromet lanostralluita.

L'homegrosestocaelnas,unxicperplex.—Unepisoditaninsignificant,unacosatan…Jurtselitomba,ràpid.—Sí, teniu raó.Ésunepisodimínimque té llocentreunadotzenadepersones

perdudes en un racó demón.Ningú no n’ha de saber res, fins i tot us concedeixoaixò.Peròno somnosaltres sols.Ací i allà, pertot arreu, hi hapetits grups, algunsprobablement encara més reduïts que el nostre, enfrontats amb temptacions moltsemblants. Ara bé, si cadascun d’aquests grups es diu que allò que ell faci no téimportància,perquèésunacteaïllat,sensepesenelconjuntdelescoses,alcapdavallenspodemtrobarquelasocietatsenceras’haseparatd’unanormadeconductaqueconsiderem desitjable perquè és l’única que ens posa moralment per damunt delnostreenemic,l’únicaqueenspotproporcionarunavictòriadigna…

Elviatjantreflexiona:—Emsemblaquehoheentès…Peròafequeparleud’unamanera…!Voleudir,

sinom’equivoco,quecadagruphad’actuarcomsidel seu ferdepenguésaquestavictòriaoladerrota.Osigui,exemplarment.

Jurtsomriu.—M’heuentèsmoltbé.L'homegranats'escuralagorja,tusunamica.—Tots,ushementès.Tampocnosomtanignorants…Eldelabufandavermella,cellajunt,comsifesunesforç,exposa:—Ara,elquefalta,ésqueencadagruphihagialgúcomvósperaencarrilarles

cosesdegudament…Jobafirma,convençut:—Per sort, aquí tenim aquesta persona. I, per nosaltres, és com si la tingués

tothom.—Esguardafrancamentelsreunits—.Quèussemblasimiréssimdetornaratancarlacantina?

Elvell,gratant-selaclosca,diu:—Potseruspodriaajudar.Josócmanyà.Totsriuen,desbordants.Elviatjantacaba:—Apa,doncs!Avuiésungrandia…

ebookelo.com-Página158

Page 159: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

16

Cautament, Fama surt al replà i, sense fer gens de soroll, atreu la porta cap almuntant;aleshoresdeixaanarelpanyqueaguantavaamblaclaui,satisfeta, tombacapalesescales.

Delpisdelcostatsurtunaremordeplatsi,mésalfons,algúparlaambundeixirritat.Peròellaniescolta.Lleugera,començaasaltargraonsavall,finsal’entrada.

La porta del carrer és despanyada des de la tarda abans i dos vidres trencatsdeixenfiltrarunxicd’aire,precursordelafrescadelcarrer.Famaeslimitaaencongirunamicaelcollentrelesaltessolapesdel’abric,isurt.

Noesveuningúi,entotalacalçada,noméshihadoscotxesiungroscamió.Lesbotigues són unànimement tancades, algunes de qualsevol manera, amb les portesmigpenjadesdelesfrontisses.Famaapressaelpas.

Enarribaralacantonada,sorprènunadonaquedesapareixcapal’interiord’unportalquenohasofertcapofensa,jaqueelvandalismedelssoldats,ahir,valimitar-se a lapartbaixadel carrer, i després tornaa trobar-se sola enunaciutatdeserta idesconeguda.

Saltaal’altravoreraiiniciaunpetittrotqueladuufinsalacruïlla.Entrelesvieshihauntramviaabandonatimésamunt,espectacleinsòlit,unaporteraescombraeldavant d’un edifici alt, de pisos. El seu taloneig li fa alçar la cara, però després,indiferent,ladonatornaalasevatasca.

Fama,debades, fapermanerade reduir lesdimensionsdel cosbenempresonatper l’abric i, sense adonar-se’n, un xic inclinada endavant, comença a esmunyir-sebenarranadaalescases.Lasoledatielsilencitallencomelfild’unaespasa.

Tomba a l’esquerra i avança pel carreró que mena a l’avinguda de sota. Lesconstruccions,aquíbaixesimodestes,sóntambétancades,peròdarrerelesportessesenten crits d’infants, converses d’adults i alguna rialla.Ella sospira i alenteix unamicaelpas,acompanyadaperlesremorsfamiliars.

Laquietud,mésopressivaencara,tornaasobtar-laendesembocaral’avinguda.La calçada, ampla i grisa, recull la claror somorta de primeres hores delmatí i latransformaenunareverberaciócruaipàl·lida,hostilmentdistant.

Ella corre cap a l’altre extrem per sota els plàtans, que han perdut l’ombra, i,gairebé recelosa, s’endinsapelpassatgecobertque s’obrecom lagolad’unanimalfabulós.

Frega les parets escrostonades i viscoses, perennement humides, on algú harepetittresvegades,enlletresdiscretes:«Ésmoltsenzill:quedeu-vostotsacasa»,ienarribaralcapdavall,correntdenou,desembocaaltrecopsota la llumaplomada.Aleshores només li cal traspassar i empènyer la porta de fusta, alta i estreta, ques’insereixenlallindadepedragastada.

ebookelo.com-Página159

Page 160: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

L'escala és fosca, comsempre, i ellapuja ambprecaució, lamàa frecdelmurcolord’oliva,peròsensetocar-lo.Enarribaralprimerreplà,respirafeixugament,totdonantuncopd’ulldistretalpatiques’eixamplaal’altrecostatdelafinestrareixada,onmainohavistvidres.

Després, gairebédepuntetes, puja l’últim tram, al darrergraódel qual alenteixencaralamarxa,perquèbuscalaclaudelpis,perdudaentreelsmenutsobjectesqueomplenelportamonedes.

Obreambunapetita remordemetall i,quanha retirat la clau, s’encaraambelvestíbulfoscinu,que,sensetransició,esperllongacapalcorredoronbadallenduesportes.

Distretament, toca l’interruptor, fa un gest de contrarietat i es mou cap a laprimeracambra,onhihaelbany.Allí,sotaunaclarorpobra,filtradaperlaclaraboia,esmiraal’espill,estreul’abricielpenjadarrerelaporta.Esredreçaambunsomrísqueesdedicaaellamateixa,es tocaelsbotonsdelvestitcomsianésadescordar-se’ls,peròdespréssemblarenunciaralseugesti,altrecopalesfosques,avançacapalfons,oneldormitoritambéésobert.

Ambelsdits,palpaelmuntant,laporta,ialeshoresvaseguintarrandeparet,finsalafinestra,onentreobreunfinestró.L’home,abrigatdecapitot,bleixalentamentialtenlasevadormida.

Famasomriudenou,travessacapal’altrabandai,ensilenci,estreuelvestitqueabandonaenunabutaca,onjahihaaltrespecesdesordenades.Esdescalçai,sempredreta, acaba de despullar-se sota el pàl·lid raig de llum. Seguidament, fredolica,s’esmunyalcostatdel’home.

Elbleixsemblaafeixugar-se,peròdesprés,quaneltocaamblesmansglaçades,laremors’apaga,elcosescontreusotaelsllençols.Ellaavançaelsllavis.

—Feli…L'home belluga una mà i uns dits ardents, lleugerament entresuats, reposen

gairebéinconscientssobrelasevacarn.—Fama…!Totd’unarebutjaelsllençols,elsditss’animeniliencetenlarodonesadelspits,

totelcosesdesplaçaen lapenombrade lacambra, l’abraça, iels llaviss’esclafen,amplesigoluts,contralabocaentreoberta.

—Nena…Ellalitallalesparaulesambelsseuspetons,elpremcontraseuimoulescames.

Apocapoc,deixaquereposienlasevaintimitat,profundipoderós,aratotdespertiviu,itotsdoss’estimen,greusiconcentrats,llargament.

Quanobreelsullspermirar-lo,lisomriudesdelasevacarn,iunamàs’allargaper tocar-li la cara, els cabells caiguts sobre el front, les orelles una mica massagrosses.Elllabesaencaraunavegada.

—Comt’hofaspersertanbona,Fama?—Itu?

ebookelo.com-Página160

Page 161: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Feliesdeixacaurecapauncostat.—Peròhasestatimprudentdevenir…—Perquè?—Lapoliciaetpodiamolestar,pelcarrer.Nohastrobatcappatrulla?—No.Totestàpelatidesert.—Selitomba,migabraçant-lodenou—.Feli…—Què?—Encaraetfail·lusió,estimar-me?Ellseseparaunamicail’esguardaambunaexpressiósorpresa.—Quenohohasvist?—Novulldiraixò.Hohauriesfetambqualsevoldonaques’haguésficatal teu

llit…Feliarrugaelfront.—Onvolsanaraparar?Elladesviaelsulls,joguinejaambelseubraç,liacariciaelspèlsnegresifins.—Deseguidaparlesd’altrescoses…—Perquèheditaixòqueetpodienhavermolestat?—Abans,nomésparlàvemdenosaltres.—Inoésparlardenosaltres,això?—Vulldird’unaaltramanera…—Heditqueettrobavabona,oi?Ellacontinuaallisant-lielborrissoldel’avantbraç.—Sí,jahosé.—Elsditsestanquensobrelapell—.Sifoslliure,etcasariesamb

mi?Ell,sobtat,vacil·launmoment,peròalafidiu:—Noetsemblaqueésunapreguntaociosa?Noetslliure.—Peròlescosespodencanviar.SiaquestmovimenttriomfaienDominasen’ha

d’anar…LabocadeFeliescontreuenunaganyotadespectiva.—Tuhicreus,enaixò?—Hicreutothom.—Quiés,tothom?Elteumarit?Ellaenretiralamà.—Nocalquehodiguisaixí!—Nohodicdecapmanera.—Araésellquilatoca,mentreesvaincorporant—.

Escolta, Fama…Tot això és insensat, una cosa sense cap ni peus. EnDomina potresistirperfectamentaquestacrisi i cinquantamésque se’npresentin.Només li calesperarunamica.Elcriteridelagentquesapelqueesdiuésque,mentretinguilesforcesd’ordrepúblicalseucostat…

—Peròésquepotserjanoleshité.EnCloridiu…—DeixaestarelquediguienClori!Troboqueperserquevoldriesdeixar-lo,fas

moltcasdelessevesopinions.

ebookelo.com-Página161

Page 162: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Ellareplegaunamicalescamessotaseu.—Nom’has deixat acabar. Anit, quan va tornar d’assajar, cap a les tres de la

matinada,emvadirquelamateixapoliciacomençavaasecundarelmovimentdelapoblació.

ElsullsdeFeligairebéespurnegen,burletes.—Ah,sí?Iquèsap,ell?—Alacompanyiahihaunanoiaqueésgermanad’unpolicia.—Iquè?Perquèduesdotzenesdeximpleshaginperdutlaserenitat…—Potsernosónduesdotzenes.Jat’heditquenohaviatrobatcappatrulla,quan

venia.—Ésunacasualitat.—Potsersí.Peròahir,isobretotabansd’ahir,noespodiaferunpassenseveure’n

unacolla.Semblaqueaquestanoiadiu…—Tut’hocreustot.—Itunoetcreusres.Aixòéselquem’amoïnadetu.Després,sempret’agrada

dedurlacontrària…—Ésclar,quannoesticd’acordambtu,ésperquèm’agradadedurlacontrària.

Noset’haacuditmaiquetambéjopodiatenirlamevaopinió?—No he dit…—Però s’interromp, replega les cames—. Fa fred…No sé com

potsdormirambtanpocaroba.Ellassenyala.—Hihaunamanta,silavols.—Emsemblaquesí.Rebutjaelsllençolscapaunabandai,àgil,saltadelllitambunsolmovimentdel

cos. Per sobre l’estora, corre cap als peus del llit, on obre la porta de l’armari.Aleshoresesmiggira:

—Ésaquesta?—Non’hihacapmés.Larecull i tornacapalcostatdel llit,onladesplegaambquatregestosexperts.

Aleshoresalçaelsulls,sol·licitadaperl’esguarddel’home.—Quèmires?—Ésquem’agradadeveure’tambaquestvestit.Allarga una mà per tocar-la i li acaricia els malucs, les natges. Ella somriu

pàl·lidament.—Tantcomabans?—Sí;semprem’agrada.PeròFamarebutjalamà,s’inclina.—Deixa’mtapar,quetincfred.Elll’acullcontraseu,riusenseconvicció.—Tanbonanoiaqueseriessinovolguessisdiscutirsempre.

ebookelo.com-Página162

Page 163: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Ladonaplegalesmansalseudavant,sobrelessines,elcosperdutcontraelcosdel’home.

—Nom’hascontestat.—Què,nohecontestat?—T’hepreguntatsinoetcasariesambmi…—Ah,això!—Afluixal’estretaiellal’esguardaambelsullsvagamentadolorits

—.Noveiglanecessitatdeparlar-ne,araperara.Ellaconclou:—Noetcasaries,doncs.—Noheditaixò!Famaesretreuunamica,pondera:—No t’hohaviad’haverpreguntat.És ridícul.Ningúnoes casa ambunadona

queliportasetanys…—Setanys?—Sapsqueentinctrenta-u.Ningúnoescasaambunadonamésgran,sobretot

desprésd’haver-hifettotelquehavolgut.Ellliempresonaelbraç.—Noparlisaixí,Fama!—Siéslaveritat!Peròjonohenascutperaixò,perenganyar…—Hosé,Fama,hosé!—Hagifetelquehagifetambtu,nosócunaperduda.Elltornaasubjectar-laestretament,esclafaelsllaviscontralabocavermellaper

taldefer-lacallar.PeròFamaencaraaconsegueixdedir:—Ihohefetperquèt’estimo,t’estimodedebò…—Ijoatu,Fama.Novullqueetposisaixí.La besa de nou i, amb les mans, l’acaricia lentament. Tot seguit, els llavis

davallencapalabarbeta,capalcoll.Ellaintentadeprotestar:—No,Feli…Elxicotnomésdesplaçaunamical’esguard.—Perquè?—Perquè…—Però tot d’una allarga els braços i l’estreny, gairebé frenètica—.

Nohosé,nohosé…—Sospirafondament,limasegalacarn—.T’hauriadedirqueno,perònopuc…

—Perquèsapsquet’estimo.—Mainot’hepogutdirqueno,finsara.Noésnatural…—Síquehoés,Fama.Vullquemainoempuguisdirqueno.Ambelspeus,facórrerelllençol,esmigincorpora,peròellal’atreuencara,iles

mansllisquenflancsamunt.—Feli…—Tancaelsullsilabocaseliestremeix,nerviosa.Mormola—:Notinc

vergonya…

ebookelo.com-Página163

Page 164: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Peròdesprésesdeixaendurperlaflamaquelidevoraelventreilabocableixapenosamentcontral’altraboca.

Unsilenciardentrebentaperlacambra,iFlamarebentaambelltotrepetint:—Notincvergonya…Ell,entresuatiretut,deslligalesmansnusadessotaelsbraçosdelanoia,peròno

lamiraencara.Nohofafinsdesprés,quanhadeixatrelliscarlagaltasobreelcoixíidiu:

—Siensestimem…Ellamouelcap.—Noméspensesenaixò…—Itu?S'esmunycapauncostatiamblamàesfaremuntarlarobafinsalesespatlles.—Somunsviciosos.—Noésveritat,Fama.—Forad’això,noensuneixresmés.—Peròaixò,quediustu,ensuneixmoltfort.Ellaelmiragreument.—Sí…—Ambungest trist,potser inconscientment, liacariciaelscabells,però

totseguitdeixacaurelamà—.Entotsomdiferents,noensavenimenres.—Nohosaps.Nohemtingutocasiódecomprovar-ho.Ellas’abrigamés.—Emsemblaquesí.—Desplaçaunamicaelcappelcoixí i,baixet,explica—:

Noséquèho fa.Quanvinccapaquí, semprevinccontenta ianimada, il·lusionadacomunanenadedivuitanys.Peròdesprés…desprésemposotrista,perquèsemprefaltaalgunacosa…

—Mainomen’haviesditres.—Potserno.Alprincipipotserempensavaqueacabaríemper trobar-ho.Ara ja

veigqueno.—Hodiusperaixòdelcasament…—No,nosolamentperaixò.—Desvia l’esguardcapa lafinestra—.Enelfons,

potsernomést’hohepreguntatperveurequècontestaves.—Enaquestcas,eraunapreguntadeslleial.Noestàbé,Fama.—Non’éstot,dedeslleial?—Tot?Quèvolsdir,tot?—Tuijoaquí…IenCloridormint…Ijomateixa,quesócdeslleialambmi.Ho

voldriatotclar,net…—Noetspaslaprimeradonaquetéunamant.—Jahosé.Peròésquejonovoldriasercomlesaltres.Sivisquéssimenunaltre

lloc…—Seriaelmateix.Ellasacsejaelcap.

ebookelo.com-Página164

Page 165: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—No,perquèenunaltrellocpodriadir:jaentincprou.—Tambéhopotsferaquí,resnoetprivadedeixarelteumarit.—Legalment, sí. L’únic que pots fer és abandonar-lo, separar-te’n, i aleshores

quedes desqualificada. Aquesta obligació de continuar lligats fins a la mort enscorromp.

Ellmigriu:—Peraunaburgesetacomtu,aixòsonaforçaimmoral.—Mésimmoraléshaverdementirienganyar.Confioqueelsquivindrandesprés

d’enDominaseranmésjustos,méscomprensius.—Tambéd’aixòentélaculpaenDomina?—Et sembla que no? Amb l’excusa que el país ha de ser fidel a una moral

tradicional, ens empresona entre idees caduques. I, benmirat, què vol dir això demoraltradicional?Non’hihamésd’una?

—Quejosàpiga,no.—Tuetsmoltjove.—Tambétu,totiaqueststerriblessetanysquem’hasrecordatqueensseparaven.—Noésqüestiód’anys.Potservoliadirqueencaraetsforçaignorant.—Aquesta sí que és bona!—Treu un braç, es tomba i allarga la mà cap a la

tauletadenit—.Perquèvasfertrescursosdemedicina…Agafalapipa,esredreçaunamicamés.Elladiu:—Nofumis.Jasapsquenom’agradalafortordeltabac.—Perdona.Nome’nrecordomai.Tornaaesmunyirelcospelllit,s’abrigaelbraç.Lanoiaprossegueix:—Nosónelstrescursosdemedicina.Ésqueatunomést’hapreocupatunacosa,

semprelamateixa:ferdiners.—Quèvoliesqueempreocupés,doncs?Ellareculaunamicaelcap,coixíenfora.—Devegadesemfasunaràbia…!Ésclarquenoésbenbéculpatevasinot’han

ensenyatresmés.Peròtu,ambelparequetens…—Unsomiatruites!Lanoiaelfita,encuriosida.—Esticseguraquenideushaverllegitelsseusllibres.—Perquè?—Itorçaelsllavis,displicent—.Mainom’haagradat,ami,aixòde

llegirnovel·les.Ésperdreeltemps.—Alcine,béhivas…—Elcineésunaaltracosa.Famaassenteixlentament,ambungestamarg.—Sí,ésunaaltracosa.Empensoquemainon’hastretcapprofit.—I,delesnovel·les,quinentrauria?—D’algunes,mésquenoetpenses.El teupare ésunhomeculte.Ellnodiria,

comtu,quenoméshihaunamoraltradicional.

ebookelo.com-Página165

Page 166: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Moltbé,d’acord.Iquè?Peramiésbonalaquecorreara.Itambéhoseriaperatusinotinguessistantescabòries.Nohasdepensartant,dona!

—No?—No.Unadonanomés…Nom’hofacisdir!—I,gairebéindignat,explica—:A

tu, el que et passa és que tens un problema personal sense resoldre. I, en lloc depensarque tumateixa te l’hascreat, t’estimesmésdonar-ne laculpaalsaltres,a lasocietat, a en Domina… És ridícul! I egoista, també! T’alegraries que tot l’ordresocial se n’anés a fer punyetes perquè aquest ordre contraria les tevesconveniències…

Famas’incorpora,exposalasevanuesa,inconscientmentgenerosa,ielpitlivibrad’indignació.

—No és veritat! Sapsmolt bé que no és veritat! Si només es tractés d’això, sinomésestractésdemi,noprotestaria.Éstotplegat.

—Ésclar,bécalqueetjustifiquis.—Dequè?Ellplegaelsllavis,burleta.—Nodeuspasvolerquese’n justifiquienDomina,del fetqueenganyesel teu

marit.Famaalçalamà.—Ets…—Peròaleshores,sensehaver-locolpit,acalal’esguard—.Tensraó.No

tincdretaenfadar-me,perquèaixòésunfet.Ivanensenyar-mearespectarelsfets.—Doncs!—Peròaixònovoldirqueellnohagidejustificarres.Enprimerlloc,l’existència

denoiscomtu,dexicotsdevintanys…—Quinsembolicsensfem!—Capembolic.Dexicotsdevintanysquenotenencapideal,capinquietud,que

hoacceptentotmentrepuguintenircotxe,dones…Araésellquiesdesabrigaialçaelbraç.—Prou,Fama!Aquesttemajal’hemtocataltresvegades.Inom’agradaquefacis

elsavi,cony!—Paraulotes,aixòsí…Emtractesd’egoistainot’adonesdefinsaquinextrem

hoetstu.Lescosest’hananatbé,hasprogressatràpidamentperquèt’hasavingutqueelsaltrespensessinpertu…

—Miraqueespotdesbarrar!—Desbarrar! Això ho hauries de dir a aquella petita minoria que, perquè ha

volgutpensarpelseucompte,araésalapresó.—Collons,quen’etsd’embafadora,quant’hiposes!Joempensavaque,aquí,no

hiveniesadiscutir,sinóafer-temuntar…Fama s’envermelleix fins a l’arrel dels cabells, i els llavis, tot d’una prims i

tremolosos,liempal·lideixen.Diu:—Estàbé,Feli.

ebookelo.com-Página166

Page 167: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Enretira les camesdels llençols, s’aixeca i recull llestament la robade sobre lacadira.

—Onvas,ara?Peròella,senseunaparaula,travessaeldormitoriisurtalcorredor.Noestomba

ensentirelgemecdelllit,sinóqueprossegueixfinsalacambradebany,onajustalaporta.

Obrel’aixeta,d’onsurtunglopd’airevagamentestridentiunesbombolles.Tornaatancariesfregaambunatovallola.

—Fama…Felihaempèslaporta,onesquedaambunamàsobreelmuntantil’altraalpom

dellautó.—Quèsignifica,això?—Jahoveus.—Éspelquehedit?Perdona,jo…Ellaesposalesbragues,d’esquena.—Jaséquenoempucqueixar.Uncopmés,nohasditresquenofos.Vincaquí

perquèemmuntis.—Jonovolia…AleshoresFamaselitomba,mignua.—Peròencaraqueetfaciestrany,jonohosabia.—M’hasmolestatiheditelprimerqueempassavapelcap.—Hasditlaveritat.—Buscaelssostenidors,tornaagirar-sed’esquena—.Erajo

quianavaequivocada.Perexcusar-medavantdemimateixa,parlavad’amor, fins itotpensavaenelmatrimoni…Peròenelfonsnomésvoliaaixòaltre.

Elllasubjectapelbraç,l’obligaatombar-sedecara.—Nodiguisximpleries!—No són ximpleries. —Es desfà dels seus dits, sense violència, però

enèrgicament—.Unanoiacomjocalquevesteixielsfetsmassacrus…Sócunamicaantiquada,enalgunescoses;moltdiferentd’aquestesnoiesd’araquetanbés’avenenamblaformade lamoral tradicional.Osiguiqueencarasócméshipòcrita,perquèemvoliaenganyaramimateixa.Alcapdavall,hosédesdelprimermoment,comets.

—Sinom’hasvolgutentendre…Ella es passa la combinació i s’atansa almirall, davant el qual es pentina amb

gestosràpids,gairebéenutjats.—Nos’had’entendreres,aixòéselpitjor.Etstransparent…Mam,cacainon.I,

comquetensvint-i-cincanys,dinersisexe.Peratzar,haestatelmeu.—Etsinjusta.Tujasapsque,alamevamanera,t’estimo.—Sí,nohonego;comestimeselsdinersitotallòquepotprocuraralgunplaer.

Etsmésconseqüentquejo.—Deixalapinta,agafaelvestitise’lposapelspeus—.EnCloritéquaranta-sisanysiésunartista.Viuenunmónirrealdelqualjoformopartd’unamaneramoltmarginal.Noliinteressennielsdinersnilesdones…llevat

ebookelo.com-Página167

Page 168: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

decomptatsmoments.Escomprèn,oi?Tu,encanvi…—Escordaelbotonsibrandael cap—.Peròno.M’hopensava, resmés…T’interessesúnicamentper tumateix.Etsmoltpitjorqueell.Peròquannose’tconeix,fasunacertail·lusió…

—Totaixòsónparaules,Fama.Tusapsquehohempassatbéiquenohihacapraóperquènocontinuïtotcomfinsara.

Elladespenjal’abric.—Icontinuaràcomfinsara.Síd’aixòjan’esticconvençuda!—Doncs,perquèdius…—Ambuna altra, Feli…—Li separa el braç que bloqueja la porta—.Deixa’m

passar.—Ambtu,Fama.Esticsegurquetornaràs.La segueixpel corredor, ambelspèls eriçatsper l’atmosfera freda.Ella avança

finsalaporta,alcostatdelaquals’aturaiobreelportamonedes.—Té.Feliprovaderetirarlamàquanjaésmassatard:laclaureposaenelseupalmell.—Noestàbé,Fama…Ellasomriuambunsomrísagredolç,badalaporta.—Nohohaestatmai.Lallàstimaésquenoensn’havíemadonat.Is’allunyapelreplà,obscurihumit,capalasoledatdelcarrer,delallar.

ebookelo.com-Página168

Page 169: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

17

Lagasolineraésaduespasses,obertaperquènotéportes,peròalgús’hapreocupatd’estendre de pilar a pilar unes cordes gruixudes que, simbòlicament, en vedenl’accés.Totiaixò,Carlocrida:

—Ei,nohihaningú?Laveuesperdsotalavolta,iellallargaelcollcapalfons,onhihaunamenuda

cabinaambunafinestraamplaiapaïsada,sensefinestrons.Laporteta,enanglerecte,ésclosa.

—Ei,elsdelagasolinera!Salta les cordes i s’endinsa pel local, més enllà de les bombes pintades de

vermell. A frec de finestra, espia cap a dins, on només veu una taula de despatxarrambadaalaparet,unsclassificadorssobreunalleixaiunacadiraatrotinada.

—Moltbé!Retrocedeixcapalesbombes,llambregaelsdipòsitsbuitsi,amitjaveu,mastega:—D’aixòsíquese’ndiuferlescosescomcal…Saltadenoulescordesisecenyeixestretamentelcinturódelagavardina.Mira

enllà, capa lamotocaigudaa tocarde lavorera i, ambdosdits, es frega l’aladelbarret.

—Finsunaaltra…—Peròrectifica—:Quècarall!Apressat, fa les poques passes que el separen de lamoto, la redreça i després

l’empenyvigorosamentcapalagasolinera.Lacordalifanosa,peròs’ajupi,alçant-laambl’espatlla,aconsegueixdeferpassarelvehiclepersota.Elfarutllargairebéfins al fons, a tocar de la porteta de la cabina, on el repenja. Aleshores, amb elmocador,esfregalesmans.

Uninstantdespréssaltaencaralacordaiavançapelcarrer,decaraalventijolquearrossega uns quants papers. Observa la calçada, on comencen a acumular-sedeixallesdetotamena,ilesvoreresmalrentadesperlaplujadelanitpassada.

I, quan alça els ulls al cel, sorprèn una formació de núvols cirrosos, alts iempantanegatssobrelescapesonbufaelvent.

—Perdó!—Perdó!Però aleshores riuen tots dos i ell allarga la mà i tusta l’espatlla amb la qual,

distret,haensopegat.—Hola,BorisSten!—Carlo!D’onsurts,home?Nose’tveumai,ara.—Aixòatu.Siempensavaqueten’haviesanatsensenidiradéu.—Anar-me’n?Ambtotelquepassa?L'agafaamicalmentpelbraçiCarlopregunta:—Vensdetelegrafiar,potser?

ebookelo.com-Página169

Page 170: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Telegrafiar! —Alça la cara cap als edificis dels serveis de comunicació idespréslasacsejacòmicament—.Nopotsniposarunaconferènciatelefònicaambelpobledelcostat.Nohihaningú!—SubjectamésestretamentelbraçdeCarlo,itotsdoscaminencarreramunt—.Quepotserusheutornatximples?Abandonaraixítotselsserveis…

—Ah!Quenohoaproves?Unantidoministacomtu,sempreapuntd’expulsió…Stenalçal’altramà.—Apunt, no.Expulsat.—Se’lmira, ambun rictus sardònic—.Ahir a primera

horavaigrebrel’ordrededesaparèixerabansdelesdotze.—Peròtu…—Quèetsembla?Perresdelmónnoemdeixariaperdreaixò.Deprimer,faigcap

alapresó.Persort,lapoliciaesveuquetéaltrafeinainingúnos’hapreocupatmésdemi.—Tornaabrandarelcap—.Quinpoblemésximple,afe!—S’aturai,enunaltretodeveu,pregunta—:Onpodríemanar?Onanaves,tu?

—Enlloc.Nohihacaplloconanar.—Nilaredacció?—Envenia.Desd’aquestmatíjanohihanidiari.Nohihares.L'altreaixecaelsbraçosalcel.—Ijoaquí,sensepodercomunicarambl’agència!—Tornaasubjectar-lo—.Però

esteu ximples, et dic! Què et penses que aconseguireu, amb tot això? Només unacosa:enfortirlaposiciód’enDomina.

Carloriuiungat,recelós,travessaelcarreris’escapaafuatportesenllà.—Tusíqueestàsximple!—Sí? Escolta… quant de temps et penses que pot resistir un poble sense gas,

sense aigua, sense electricitat, sense serveis de cap mena? No arriben trens, eltransportdecarreteratampocnocircula…Nofuncionares,comtuhasdit!—S’atura,ara del tot—. A tot estirar, et dono una setmana. Després veuràs com tothomreprendràlasevavidanormal,comsiresnohaguéspassat.

Carloexplicasenzillament:—SienDominaresisteixunasetmana,potsersí.—Ell?Elquecalgui,home!—No n’estiguis tan segur. La descomposició interna de l’administració és

espantosa…Sietdiguésqueahoresd’arapotserjacorrecapal’estranger?L'altreesperaunmoment,totd’unaapaivagat.—Tensalgunanotícia,doncs?—Notícia, notícia…Rumors, més que res. Amés, també sóc capaç de fer les

mevesdeduccions.—Nofotis!Riuenamicalment,iaraésStenquitustal’esquenadeCarlo.—Quin xicot! Però, seriosament… una cosa sí que la sé. En Domina tenia

redactat i imprès un ban que, sota l’amenaça de càstigs terribles, comminava la

ebookelo.com-Página170

Page 171: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

població a reprendre les seves ocupacions habituals. Doncs bé, el ban no ha estatclavatenlloc.

—Iquèvoldir,això?—Voldirquealgúl’haconvençutqueseriaunamesuraimprudent.—Perquè?—Que no ho veus? L’obligaria a dur a la pràctica les seves amenaces, si la

poblaciónoobeïa.Ilapoblaciónoobeiria.L'altre,pensarós,espassaunditpelsllavis.—No seria pas la primera vegada que actua ambmàdura.De fet, hi ha actuat

sempre.Carlosomriu,afirmaambelcap.—Precisament.—Precisament,què?—Fesservirelcervell,home!SienDominas’hafetenreredavantlapossibilitat

deveure’sobligataactuar,ésperquèsapquenopotactuar.L'altrebadamoltlaboca.—Volsdirque…—Sí.L’encadenamentésproulògic:noconfiajaenlesforcesd’ordrepúblic.—Bé,bé,bé…!Aixòvoldriadirqueaquestesforces,d’unamaneraoaltra,lihan

indicatquejanoestanincondicionalmentalessevesordres…—It’adonesdelqueaixòsignifica?Lacosaestàmoltmésmaduraquenosembla.Sten reflexiona a fons, s’entafora lesmans a les butxaques amb un gest brusc,

gairebéimpacient.—Perònoho entenc.Aquestes forces juguen, han jugat sempre la partidad’en

Domina.Sabenquesilaperd,laperdenambell.—L’altaoficialitat,sí.Calcreurequelapressió,aquestcop,havingutdesota.—

L’enllaça pel braç—.Mira, desenganya’t…Els homes que formen part d’aquestesforcessofreixenlapressiódelessevesfamílies,lesqualsesveuencoaccionadesperl’actituddelsveïns,delsamicsiconeguts,delaciutatsencera.Aleshores,quèpassa?Comquenos’atreveixenencaraadesobeirobertament,actuensenseinterès,esfanculpables de petites negligències… I els oficials ho veuen, però no poden fer res,perquènoestractad’unhome,nid’unadotzena,sinódelatotalitatdelesforces…Com que tampoc no són ximples, acaben per comprendre que la seva lleialtat al’administració Domina penja d’un fil molt prim…—S’atura, l’amonesta amb ungest de la mà—. Et diré més: la mateixa oficialitat pot acabar per adonar-se quenomés li quedaun camíde salvació: enfrontar-se ambel Jutge i fer causa comunaamblaciutat.

—Perillosadecisió…—Sí,iforça.Peròsiactuavenambenergia,ningúnopotassegurarquelaciutat

no els agrairia el gest. Ja saps com som… Si ara s’apoderaven d’en Domina i elpassejaven pels carrers, encadenat, tothom s’oblidaria que també ells formen part

ebookelo.com-Página171

Page 172: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

d’aquestaadministracióqueodiemiquesenseellsmainohauriapogutimposar-se…—Enretira la mà del braç del seu amic—. Això ho pensem ara nosaltres, dosindividus corrents, ni massa estúpids ni gaire llestos. Pot haver-se-li acudit a enDomina,delaintel·ligènciadelqualnotenimdretadubtar…Peraixòetdicqueahoresd’arafinsitotjapodriaserfora.

L'altredónauncopdecollendavant,comsiestiréselpesdetotelcos.—Anem-hi?—On?—AlaMansió.Potserpodremcomprovar…—Nopodremcomprovarres.—Maino se sap.Anem-hi!—Es frega lesmans, amb anticipada satisfacció—.

Quinaprimíciaseria,noi!Carloriu.—Pelqueetservirà!Sinopotsnienviarunacrònica…—Perunacosaaixí,trobarialamanera.Niquel’haguésdedurjomateixatravés

delafrontera.Sóccapaçdenoliejarunavió!—Ahoresd’aranoentrobariescap.Sten torna a posar-li la mà sobre el muscle, sense deixar de caminar

apressadament.—Emdeixarieslatevamoto,doncs…—L’hehagudad’abandonar,perquèjanoteniasuc.—Mira que…—Però es dóna un cop al front—. Sóc gran! Perquè ben mirat

potserpodriadisposard’uncotxe.Precisamentunafamíliaamigaemdeuesperaral’hotelConfort.

—Compatriotes?—Sí.Haviend’arribarahir.Viatgenambelseucotxe.Carlofapetarlallengua,escèptic.—Dubtoforçaquearribessin.—Hocomprovarem.Deprimer,però,aixòaltre…—Repeteix,gairebéextàtic—:

Quincop,noi,quincopsienDominasen’haguésanat!Tomben avall, cap a l’artèria quemena a la plaça on es drecen els edificis de

l’administració.Elcarrer,capalabandabaixa,éspledevehiclesdeixatsendesordre,perònosabendistingirniunapresènciavivent.Stenprossegueix:

—Hocelebraríem!Unabonatipanera…—Semblaques’empassilasalivai,perassociació d’idees, pregunta—:Encara sap fer aquelles favades, la teva dona? Sónperallepar-se’nelsdits.

—Home,aranoéseltemps!—Oaquellsarrossets…M’hedetornaraconvidar,undia.—Quanvulguis.Jasapsquel’Elviettésimpatia.—Ésunacuineraexcel·lent!—Potserésperaixòqueettésimpatia,perquèmainoregategeselselogis.

ebookelo.com-Página172

Page 173: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Se’lsmereix!Siundiaemcaso,vullqueellasiguiunadonacomlateva.Riuen totsdos,peròdesprésesquedenmirantuncotxequecirculaambun sol

individuinclinatsobreelvolant.Ésunvehicleunamicaatrotinatisobreelparabrisapotllegir-seunmotescritenlletresblanques:metge.

—Éselprimercotxequeveigrodarentotelmatí.—Deuserunesquirol.—Home,unmetgenopotnegar-se,sihihauncasd’urgència.Després,sivols

filar tan prim, també som una mica esquirols tu i jo; en aparença som les duesúniquespersonesqueavuinos’hanquedatacasa.

—Bé, bé, bé…Ami nom’hi barregis. Jo sóc un estranger i les consignes delpaís…—Es tombacapaCarlo, l’esguardamaliciosament—.Percert…Fapocempreguntavaquininterèspodiatenirl’oficialitatdelesforcesd’ordrepúblicagirar-secontraelJutge…Lapreguntatambése’tpotaplicar.Pelqueveig,t’agradariaqueelforagitessin,inosésietconvé…Nohaspensatenquinasituacióetquedaràs?

—Jo?Mainoheestatunferventpartidarid’enDomina;alcontrari,sempremel’hemiratambdisgust.Prouquehosaps!

—Sí;jo,sí.NohauriapaspogutferamistatambalgúquedefensésenDominaapeuiacavall.

—Doncs!—Però això que sabem tu i jo i potser unes quantes persones més, no és del

domini públic. La gent et considera un col·laborador, un col·laboracionista, com atotsaquellsquedurantaquestsanyshanocupatunllocderesponsabilitat…

—Noexageris!—Ésclarquesí!Vulldirquenoexagero.Hasescritenundiaripro-Domina,com

totselsqueespubliquenalaciutat,ietdeushaverfetculpabledemésd’unarticleencomiàstic.

Carloalçalesespatllesilesdeixacauredenou,ambungestinfeliç.—Quinremeiquedava!—Ah!Quinremeiquedava…Etsemblaqueésunargumentdepes?Aquestaraó

lapodria esgrimir tothom. Iben rucs seranelsqui succeeixinenDomina si en fancas.

—N’hauran de fer cas, si no volen quedar-se sense periodistes. Si ho anem aveure,nohihaningúquenohagicol·laborat.Comnosiguinquatrevells,anteriorsal’administracióDomina…

—Aquestsseranelsquiusfaranmal.Inosenseraó,eh?Perquèsemprepodrandir que allò que van fer ells, retirar-se de la professió, també ho podíeu haver fetvosaltres.

—Hauriaestatpitjorperatots.Reconecqueelsdiarishanestatunfàstic,duranttotsaquestsanys.Peròésfàcild’imaginarqueencarahaurienestatpitjorssinoméshaguessin treballat els periodistes identificats amb enDomina. Gràcies a nosaltres

ebookelo.com-Página173

Page 174: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

s’haninfiltratcosesqued’altramaneratothomhauriasilenciat.Finsacertpunt,hemcontribuïtaformarunaactituddesfavorableal’actualadministració.

L'altretornaariure,benhumorat.—Etsunjesuïta!Però aleshores tanca la boca i gairebé es posa a córrer.De l’edifici oficial, ara

proper,acabendesortirquatrepersonesquetravessenl’amplavorerais’adrecenaundelscotxesaturatsatocardel’entrada.

—Potserhemarribatatemps…Carlo corre també, i, després, tots dos es queden darrere un altre automòbil,

separats per tota l’amplada de la plaça dels personatges que desapareixen dintre elvehiclenegreidematrículaoficial.Elxofer,quehasaltatdelseient,subjectalaportaambunamàiesperaencarcaratamblagorrarecollidacontraelpit.Darrereseuhihaun oficial de la guàrdia, unamica avançat entre els dos sentinelles, enguantats deblanc,queprotegeixenlaMansió.

—Coneixesalgú?Carloestiraelcoll.—Noelshepogutveurebé.Emsemblaqueno.LaportelladelcotxeestancaiStenullaamuntiavall,estudiantelsencontorns.

Dosvehiclesmés, tambéa l’altrecostat,esperenambelsxofersdarrereelvolant i,més enllà, gairebé a la cantonada, hi haun altre xofer que fuma repenjat contra elmotord’unturismegris.Elcorresponsaldiuperellmateix:

—Éscuriós.PeròCarlo,quel’hasentit,pregunta:—Què?—Nohihamésvigilànciaquelacorrent.Iaixònoéslògic.—Home,sienDominahaguésmarxat…—Tampoc.Enaquestcassemblaquejanohihauriad’haverningú.Mésaviates

diriaquevolendonarlaimpressióquenopassares.Nom’agrada.No…—Quèfem,doncs?Aquínoenshipodemquedar.Fafrediacabarempercridar

l’atenció.—Jal’hemcridada.Undelsxofersqueesperenalvolantelsobservadesdedarrereelcristalltancatde

lafinestreta.—Anem-hi?—Nosé…Tornenamirarcapalaporta,d’onl’oficials’haretiratenarrencarelcotxeque

s’adreçaal’avinguda,is’esmunyenperentreelsaltresvehicles,unamicaindecisosmalgrattot,impressionatsperllurpròpiaaudàcia.Idesprés,totd’una,s’aturen.

—Quèhaestat?La remor, discreta, es repeteix, i aleshores, en abaixar lamirada, s’adonen del

xicotagenollatalseientposteriordelcotxe,amblamàquinafotogràficaalesmans.

ebookelo.com-Página174

Page 175: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Elsmira,somrient.Elcorresponsalofegaunnom:—Geus!—Obreràpidamentlaportellamentrel’altreesretiracotxeenllà—.Què

carall…—Entreu,entreu!Commésserem,mésriurem!—Ambelcap,indicaelxicotque

s’enfiladarrereelseuamic—.Ésdelram,també?—Noelconeixes?CarloAlem,deL’Opinió.L'altreriu:—Quina?—Ladelquipaga.Riuenmés,amuntegatssobreelseient.Stenexplica:—ÉsGeus, de l’agènciaMorvia… Però què carall fas, aquí? Em pensava que

t’havienengarjolatalTibet!—Calúmnies…!Vaigarribarahir.—Etscomelscorbs,queolorenlescarronyes.Quantscadàvershasfotografiat?—Totselsquedesenterrendesques’hafetclar.—In’handesenterratmolts?—Desenterratienterrat.—Quèvolsdir?—Quen’hihaquesurtenid’altresqueentren.—IenDomina?—Nilapuntadelnas.Carlopregunta:—Elconeixes?—Quinoelconeix?Ésl’homeque…Calla,queensurtunaltre.Reposaelscolzessobreelseient i totsobserven l’homealt iprim,ambelsulls

protegits per unes gruixudes ulleres fosques, que ara travessa la vorera a gransgambadesis’adreçaaundelscotxes,elxoferdelqual,al’aguait,hasaltatdedarrereelvolantpertald’obrir-lilaportella.Carlodiu:

—ÉsNesi,eldefinances.—Hideviahaverreunió…AixòvoldirqueenDominanos’hamogut.—Quisap!Potsers’hanreunitenabsènciadelJutgeperfer-secàrrecdelpoder.Elcorresponsalesgrataelcap.—Comhopodríemsaber?—Assenyalaelfotògraf—.Jonosóccomaquest,que

éscapaçdepassar-sehoresiméshoresesperant.L'altreexclama:—M’hopaguen,noi!—Doncsjo,niaixí.Sóchomed’acció!Allargalamàcapalpomdelaportella,l’estira.—Quèfas?—Noméshihaunamaneradesortirdedubtes,iésmirardeparlarambaquests…

ebookelo.com-Página175

Page 176: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Ambelsdelaguàrdia?—Ésclar.Noveigningúmés…Carloelsubjecta.—Etsboigoquè?—Quèpucperdre?Acabad’empènyerlaportaitreuunacamafora.Carloesdecideix.—Espera’t!Vinc amb tu. Però tinc una altra idea…—L’altre replega la cama,

migtancadenoulaportella—.Delaguàrdia,noentrauremres.Encanvi…ElqueensinteressaéssabersienDominacontinuaaquíohatocateldos,oi?

—Sí.Digues.—Mira,faremaixò:ensatansemalaportaidiemal’oficialqueestemcitatsamb

enDomina.Hodiràstu,fentvaldrelatevacondiciódecorresponsalestranger…Elfotògrafriu,sensedeixardevigilarlaportadelaMansió.—I,ésclar,usinvitaranapassar…—No.SienDominanohiés,se’nstraurandedavantdequalsevolmanera…cal

resignar-s’hi.—Isihiés?—Tampocnoésdepresumirqueensdeixinentrar.Peròpreguntaranadaltsiés

veritataixòdel’entrevista.Inosaltresjaentindremprou.Elfotògrafbrandaelcap,assenyalalamàquina.—Confio que més endavant, un dia o altre, us podré donar una magnífica

fotografiad’unparelldebabausbenemmanillats.Peròelcorresponsalcomenta:—Mira que n’ets, de corb, noi! I quan jo ho dic… —I a Carlo—: D’acord,

m’agrada.Som-hi?Tornaaobrirlaportellaielfotògraf,araseriós,crida:—Sort!—Tunoetperdisdetall.Isaltentotsdosalcarrer.Perentreeldèdaldecotxes,avancencapal’altrabanda,

onelssentinelles,quejaelshanvist,acabend’immobilitzar-se.Und’ellsesgiracapal’interior,d’onsemblareclamarlapresènciad’algú.AleshoresCarloesmigatura,tocaelcolzedelseucompany.

—Peròescolta…Atut’havienexpulsat…—Arate’nrecordes?Apa,anem.Elprecedeixcapalaporta,itotsdosveuencomperl’entradaombrívola,amplai

immaculadamentneta,avançal’oficialdelaguàrdia.—Vostès?Ambelsseusullsblausifredsespeculadel’unal’altre,sensemoureelcap.—Sóc periodista, de l’agènciaAgala…Estem citats amb el Jutge, el qual s’ha

dignataconcedir-nosunsminuts.L'altrenoalteral'expressiófredaiindiferentdelessevesfaccions.

ebookelo.com-Página176

Page 177: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Elcarnetacreditatiu…?Stenbutxaqueja,es treuunplecdequartillesdoblegades,unencenedor,peròel

carnetsurtd’unaaltrabutxaca.L'oficiall'examinaambcircumspecció,detalladament.Totseguitl’hiretornaamb

ungesteducat,s’adreçaaCarlo:—Ivostè?—SócdeL’Opinió.Lliuralasevatargetadepremsail’altrel’examinaamblamateixameticulositat.

Quanlahitorna,diu:—S’esperaranunmoment.Siempermeten…Tots dos s’inclinen i l’oficial retrocedeix cap a la dreta, on hi ha una porta de

vidres glaçats que tanca curosament al seu darrere. Els periodistes esmiren i Stenmormola:

—Hiés.Carloaprova,capficat.—Enshemenredat.Elteuamicteniaraó.Podràferlafoto.—Nosésiencaraseríematempsd’escapar-nos…Però tots dos escolten, perquè algú baixa per les escales, espaioses i planejant,

queesperdencapal’esquerra;sóndosjocsdepassos,lentsifeixucselsuns,furtiuselsaltres.Quantombenelreplà,Carlodiubaixet:

—Ormes,eldecultura,ielseusecretari.Elcorresponsal,sensecontestar,avançacapalsgraons.—Senyor Ormes… Sóc Sten, de l’agència Agala… Li agradaria de fer alguna

declaració?El secretari allarga el braç, el dreça com una barrera entre el seu superior i el

periodista.—Nomolesti.L'apartacapauncostat,peròellinsisteix:—Niquefosunaparaulaper…Elsecretaritornaafer,mésadust:—Nomolesti,lidic.L'oficialobrelaportadevidresglaçats,commina:—SenyorSten!Després saluda, escorta les dues personalitats cap a la porta. Els guàrdies es

quadren.Totsassisteixenal laboriósprocésdelcotxequeavançaunamica,s’atura;delxoferquesalta,gorraenmà,is’encarcaraalcostatdelaportella;d’Ormes,velligros, que plega el cos treballosament, assistit pel seu secretari, i esbufega com siescalés una muntanya; novament del xofer, el qual torna a tancar, respectuós, is’instal·ladarrereelvolantdesprésd’haver-seposatlagorraaltrecop…

Aleshoresl’oficialesgira:

ebookelo.com-Página177

Page 178: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Senyor Sten… El cap civil, el senyor Domina, el rebrà. Potser noimmediatament,peròtinguiunamicadepaciència…

Elperiodistagairebéempal·lideixsotal’emoció,balbuceja:—Co…co…com?L'oficialfaungest.—Vinguiambmi…ElsdoshomesesconsultenamblamiradaiCarlos’arronsad’espatllestotfentun

pasendavant.Peròl’oficialobserva:—Vostèno,senyorAlem.Liagrairéqueesretiri.S'aturaensec.—Però…—Sónordres.Sten,mésasserenat,lifal’ullet.—Resignació,amic!Isegueixl’oficialcapalesdependènciesinteriorsdel’immenscasal.Carloelsmiraallunyar-se,finsqueundelssentinelleseltocaamblaculatadela

sevaarma.—Circuli…Se cenyeix més estretament el cinturó de la gavardina, que té una molestosa

tendènciaaafluixar-se,is’allunyacapalcotxeelxoferdelqualesperaencaradretalcostatdelmotor.Tombaaleshorescapalacalçada,latraspassaidesapareixentreelboscdevehicles,desd’onobservaelsguàrdies,elxofer.

Totd’unas’inclinaunamicai,amblesmansalesbutxaques,totelcosprojectatendavant, avança llestament cap al cotxedeGeus.El xicot el devia estar esperant,perquètélaportaobertaiaellnoméslicalesmunyir-secapal’interiorcàlid.

—Quèhapassat?Estreuunacigarreta,n’ofereixunaaltraalfotògraf,peròelxicotrefusaambel

cap.—Nohoentenc.DiuqueenDominaelrebrà.—Elrebrà?Ijoqueempensavaquel’haviendetingut!—Doncsno…Semblaqueno.—Sembla?Volsdirquepodriaserunatrampa?—No ho sé.—Mou el cap, s’inclina cap al vidre posterior, a través del qual

contemplaelsdossentinellesil’entradadel’edifici—.Ésestrany…L'altre el mira en silenci i amb la mà, sense adonar-se’n, acaricia la màquina.

Desprésdiu:—Pelquepuguiser,noemmocd’aquí.Ellassenteix:—Nijo,ara.I,pensarós,expel·leixelfumalseudavant.

ebookelo.com-Página178

Page 179: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

18

RexMaluca,impecabledinsdelseuvestitgrisillis,lacamisabenemmidonadasotaelllacetquelitancaelcoll,suavisiblement.Deuserd’angúnia,perquèalacuinatotsels focssónapagats iaranohi fagensdecalor.Té lesmansunidesal seudavant,però Pots, el cuiner, continua brandant el cap, amb les cames ben obertes i el cosrepenjatcontralataulaquehihadarrereeltamboret.

—Nopotser,lidic.Encaraquedepenguésdemi…—Però són estrangers, Pots, feu-vos-en càrrec. Ells no tenen la culpa del que

passa.—Ijotampoc.Demiracles,noenséfer.Nohihagas,nohihaforça,gairebéno

tenim llenya,ensha fallatelcarbó…—Alçaunamicaelcap—. Idemenjar,què?Quèvolquecuini,sinohihares?

—Sempreestrobaalgunacosa,sobres…Potsgairebéescup,despectiu:—Sobres! Quines sobres? Deixen els plats escurats com si portessin fam

endarrerida.Mainohanmenjattantcomara.Mésquefarts!La porta de la cuina s’obre i Carbi, el vell cambrer, tan impecable com Rex

Maluca,peròvestitdenegre,entraambunaexpressióamoïnada.—Aquestagents’impacienta.Potsnoméscomenta:—Sen’hauriend’haveranat.RexMalucaespremunamàambl’altra,desesperat.—Noséquèfarem…—Nores.Quedejunin!—Illaunes…?Noquedacapllauna?Caminadepressa cap aundels armaris quehi ha a l’altre costat de la cambra

frigorífica,l’obre.Potsfa:—Quèvoldonar-los?,duessardinetesd’oli,unadotzenad’olivesicarnd’aquesta

congeladaquenielsgossosnoesmenjarien?Rex Maluca, desolat, contempla el contingut de les lleixes, allarga la mà i

examinaunadelesllaunes:tonyinaenoli.—Potserespodriadisfressarunamica.Siféssiuunasalseta…—Unasalseta!—EsmiraCarbiirepeteix—:Unasalseta!Elvellreconeix:—Nosemblaelmésapropiat.Notenimpa…Isilagentnopotsucar…Elcuiners’aixeca,esdeslligal’ampledavantalblanc.—Noenparlemmés.Aquestssónelshostesques’hanquedat,elsquesuquen…

Doncsaras’haurandesucarelditambsaliva!

ebookelo.com-Página179

Page 180: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

RexMalucatancalaportadel’armariiavançacapalataulaamblallaunaalamà.

—Sivósusnegueuacol·laborar…L'altreestombaambeldavantalmigrecollit.—Quejo…Escolti,senyorMaluca,faquaranta-vuithoresquetotelpersonalha

abandonatelservei.Carbiijoenshemquedat,hematipataquestsmarransfinsquehem pogut, i ara vostè ens surt amb això que no volem col·laborar!—Acaba derecollirelvastdavantal,elllançasobrelataulaiesqueixa—:Ésmassa!—Ambundit, apuntaaldirectorde l’hotel—.Sivostènohaguésestat tanconfiat, aranoenstrobaríemaixí.Vaigavisar-lo,recordi-se’n…Proveïm-nos,acaparemsical,lideia,ivostères.Perquèaquestximpledelseucunyat…

Carbi,inquiet,llambregacapalaporta.—Nocridis.ElsenyorAriésalmenjador.—Jahosé.—Tornaa tombar-secapaRexMaluca—:Javaigdir-liquenoli’n

fes,decas.Quèsabiaellsilacosadurariaonoduraria?Ganesquetotsen’anésenorris,aixòéselquetenia!

RexMaluca,circumspectament,deixalallaunaalcostatdeldavantal.—Molt bé, ens vam equivocar, Pots. Ho sento, però les recriminacions ara no

serveixenderes.—Recriminacions… Vostè m’ha posat els dits a la boca… Que jo no vull

col·laborar!—Escoltalaremordefora,delmenjador—.Ells,novolencol·laborar!Sienllocd’esperarquecaiguielmannàtinguessinelbonsentitdequedar-sealesseveshabitacions…—Faungestviolentambelcap—.Bah!

Carbiullatambécapalaporta.—S’impacienten,senyorMaluca.Eldirectoresretorçalesmans,nerviós.—Sortiu,digueu-los…Elcambrerinsinua:—Potservaldriamésquevostèmateixprovésdecalmar-los…RexMaluca es treu elmocadoret ben plegat que duu a la butxaca superior de

l’americana i s’eixuga la suor que li regalima front avall, fins a les celles. Delmenjadorarriba,arabendistinta,unaremordepeusquefreguenelterra,eldringclardeduesotresforquillesquevancolpejantelsvasos…

—Sinosurt,sóncapaçosdetrencarqualsevolcosa…RexMalucasospira,tornaadesar-seelmocador.—Sí,hivaig.—Faunpascapalaporta,peròabansd’arribar-his’atura,esgira

—.Quèelsdic?Elcuinerarronsalesespatlles.—Vostèmateix. Jo,desdelmomentquenohiha res,me’n rento lesmans.No

pucpascuinarbonesintencions…RexMalucamiracapaterra,entreelspeusseparats.

ebookelo.com-Página180

Page 181: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—M’anguniejapensarcoms’hoprendran…—Si tinguessin seny, aprofitarien aquesta ocasió per a fer unamica demagre.

Gairebétotssónvellsigrossos…Devegadesm’estranyaquenoensenpeticapentrelesmans.

RexMalucas’estiraunamical’americanagrisai,sensemirar,diu:—Carbi,mésvaldràquem’acompanyeu.Aveuresientretotsdos…Però en aquellmoment la porta s’obre ambviolència i un individu fornit entra

ambelfrontarrugat.—Rex,quèsignificaaquestafaltadeconsideració?—Hola,Ari…—Faunahoraqueenstensesperant,amiialatevagermana…RexMalucaesmiralesmans,blanques,afiladesivagamentpiloses.—Unamicadepaciència,Ari.Lescoses…Elcuiner,sensemoure’sdelloc,fa:—Noséperquènolihopotdirdeseguida.Tambéhoveurà.Elnouvingutdesplaçal’esguardcapal’home.—Quèveuré?—Queavuiesquedensensedinar.Nilacuinanohepogutencendre.EllestombadenoucapaMaluca.—Ésveritat,Rex?—Sí,Ari.—Peròaixònopotser!Unhoteltéobligacionsambelsseushostes.Elcuinerriu:—Vostènohohaestatmai,unhoste!L'home,desprésd’unaindecisió,l’ignoraipreguntaalseucunyat:—Quèpensesfer,Rex?—Dir-los-ho.Nopucferresmés.—Miraqueetsimprevisor!Tensunesdotzenesdeboquesal’establimentil’únic

queset’acudeixésfercomprarpeldia!Oiquehasfetaixò?Peròelcuinernoeldeixacontestar.Gairebévindicatiu,ataca:—Laculpaésdevostè.QuanelsenyorMalucalivatelefonar…—Emvatelefonar?—Sí,livatelefonar.Dosdiesenrere,perserprecisos.Ivostèlivadirquenohi

havia cap necessitat d’enquimerar-se, que no passaria res. Perquè ocupa un lloc aldepartamentd’AprovisionamentCiviljaespensaquehosaptoti…

—Niunaparaulamés!Peròelcuiners’atansaalataula,hireposaunamàambforça.—Comdiu?Nosócunllogatseu.Isiespensaquetotaixònotéresaveureamb

mi,s’equivoca.Sinohihamenjar,jopassoperresponsable.Ariestombaalseucunyat:—Tupermetsqueelsteusobrersparlinaixí?

ebookelo.com-Página181

Page 182: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Nosócunobrer,senyorAri.Sócelcuiner.Inohefaltataningú.Diclescosescomsóniprou.

L'altretorna:—Tudeixesque…RexMaluca,cohibit,explica:—Téunamicaderaó,Ari.Tuemvasaconsellar…—No vaig aconsellar res! Vaig donar la meva opinió. I no et creguis que he

canviat.Potseraixòs’haallargatunamicamésquenoempensava,perònotardaremgaireaveurelanormalitatrestablerta…

Elcuinereltalla:—Si tan segurn’està,no séperquèespreocupa tantperundinardemésode

menys.S’estrenyelcinturóillestos!L'altretancaelspunys.—Ambquiusheucregutqueparleu?Ocalleud’unavegadao…—Ores!Carbi,mansament,fa:—Pots,perDéu…Potsprojectalamàperdamuntlataula,ambungestirat.—Ésquem’empixonen,aqueststipus!RexMalucaamonesta:—Pots!Ari,vermellcomunperdigot,s’encarcaradarrerelasevadignitatferida:—Teniuunallenguamoltllarga,vós.Iuspotcostarcar.Souunsubversiu.—Iquè?—Què?Doncsqueemvénenganesdefer-vosdetenir.Potsriullargament,senseamenitat.—Perqui?—Perlapolicia.Individuscomvós…—Apa,doncs,sortiuaveuresientrobeualgun.—Esmiraelsaltresdosambun

esguard gairebé incrèdul—. És que és bo! No volen adonar-se que tot ha canviat.Comque faquinzeanysqueho solucionen tot acopdepolicia, araespensenquetambé…

Callai,comelsaltres,miracapalaportaques’haobertdenou,araperdonarpasaunadonaencarajove,vestidaambmoltaelegànciaiambunescotimpropidelsseusanys,tanamplequelipermetdemostrargenerosamentelsolcprofundqueseparaelsdospitsmolsutsiblancs.

—Peròquèfeu?Rex…Alseudarrerelaportaoscil·la,ielmovimentallunyaiatansaalternativamentla

remorinquietaicreixentdelshostesreunitsalmenjador.—Quenosabeuquinahoraés?Mésdelestres…—Hosento,Nara.Araexplicàvemalteumaritqueelsnostresrecursos…

ebookelo.com-Página182

Page 183: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Volsdirqueelcuinernohapreparatres?Potsmastega:—Elcuinernohientranihisurt,entotaixò.—S’apoderadelallaunaquehiha

sobre la taula i, impulsivament, la hi allarga—. Tingui. Si té gana, això la hi faràpassar.

Elmaritfaunpasendavant.—Parlicomcal!—Ésquelessenyorescomellanotenengana?Comendiuen,doncs?RexMaluca,quetornaatranspirarabundosament,esqueixa:—Laveritat,Pots,noséquèuspassa,avui.Ordinàriamentnosouaixí…—Ordinàriamenthihacosesambquèprepararelmenjar…Ilagenttampocnoté

elcostumd’entraralacuina.Nohihandeferres,aquí.Arimiraseveramentelseucunyat.—Suposoqueetdesfaràsd’aquestindividutandesagradable…Potsinterceptalarèplica:—Encaraésaquí,vostè?Nosen’haviaanataveuresitrobavaunpolicia?L'altre,sensefer-licas,tornaaadreçar-sealcunyat:—Rex,sivolsquecontinuemenbonesrelacions,jasapsquèetcalfer.—Not’hohasdeprendreaixí…Potstéelseucaràcter,comtotselscuiners…—Non’hedeferres!Notincelcostumdeposarelspeuspersegonavegadaon

nose’mtractaambladegudacorrecció.Potssomriusardònicament.—Ja ho tenia en compte, això, quan era darrere la seva taquilla de l’oficina

d’AprovisionamentCivil?—Mainoheestatdarrereunataquilla!—Hierenelsseussubordinats.Elsvareptarmai,pelseutractebrusc?RexMaluca,atordit,pregunta:—Peròaquètreucap,això,Pots?Carbiintentadecalmarelsànims:—Totsestemunamicanerviosos…Nara,alaqualaquellamenadediscussiónosemblaqueinteressi,torna:—Nohihadinar,doncs,Rex?—Nomésquedenunesllaunes.Ellamiralaqueelcuinerhadeixatnovamentsobrelataula.—Itotessóndetonyina?—N’hihadesardines,també.Nosé…Mira-hotumateixa.I li indica la porta del costat del refrigerador. La dona contorneja la taula, s’hi

atansa,peròelcuinercorrealseudarrere.—Esperi,jaleshiensenyaréjo.Nom’agradaqueningútoquires,alacuina.Ladonasomriu.—Hocomprenc.Amiempassaelmateix,acasa.

ebookelo.com-Página183

Page 184: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Sivostètécriada!Ari torna a tancar els punys, no tanvigorosament comdeprimer, peròdesprés

agafaRexMalucapelbraçisel’enduucapaunracó.—Etfaltaenergia,Rex.Deixesqueelsteusllogatsse’tcaguinalaboca…Elcambrer,denouatentalesremorsesmorteïdesdefora,pregunta:—Quèfem,senyorMaluca?—Nores,espera…Ari,sensedeixar-sedestorbar,prossegueix:—Semprehasestatelmateix,unindecís,uncagadubtes.Aquítothomfaelque

vol.—Noésveritat…—Tothom fa el que vol, et dic. Fins i tot és qüestió de preguntar-se com és

possiblequecontinuïsenunlloctanresponsable.RexMalucas’hatornatatreureelmocadordelabutxacaiesfregalesmans.—Aixònoésunaoficina,Ari.Ami,semprem’haagradatdetractartothomcom

unapersona.Vulldirqueséfer-mecàrrecdelesdebilitatsinevitablesi…—Peròaramateix,aquesthomes’insubordinava…—No has entès res, Ari. Pots sap el seu ofici, potser és elmillor cuiner de la

ciutat,iésperaixòqueeltinccontractat.Noperlessevesvirtutssocials.Carbi,unamicaexcitat,crida:—Vénen,senyorMaluca,vénen!—Qui?Peròlaremorésbenaudibleitotstresparenl’orellacapalfregadísdepeusque

s’atansa,barrejatambtotdesonsguturalscadacopunamicamésalts iabundants.Entreelrebombori,gairebése’lsescapalaveudeNara,quefa:

—Emquedarétotesaquestes…Ladelcuiner,encanvi,sesentiriafinsitotenpletemporal:—Vostènoesquedares,senyora!Sivolmenjarunallauna,selamenja,ienpaus.

Peròlesaltresesquedenaquí.NomésArisemblainteressatperl’intercanvideparaules,jaqueelseucunyatiel

cambrerllambreguencapalaportaambaprensió;RexMalucafinsitotfaunapassa,com si a la fi prengués un determini. Sinó que ja és massa tard. El batent lliures’engega cap a la cuina i, darrere, penetren vuit o deu persones. Totes les boquesparlenalhora:

—Ésunabús,senyorMaluca!—Noestemacostumatsaaquesttracte…—Esperaqueespera…—Aquestesnosónhores…!—Volemdinar!RexMalucaalçaelsbraços,amblesmansrígidesielspalmellsavançatscapals

hostes.

ebookelo.com-Página184

Page 185: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Senyors,senyors…!Laveupoderosadelcuinerdominalasevadesdelfonsdellocal:—Forad’aquí!Nohivullveureningú,alacuina!RexMalucaesgirai,senseaixecarelto,peròaraserèisegurd’ellmateix,fa:—Unmoment,Pots.—Idenoucapalshostes—:Senyors…Ningúdevostèsno

ignoraquelaciutatpassaperunsmomentscompromesos…Enveubaixa,elseucunyatprotesta:—Noexageris!—Elciutadanshanemprèsunalluitaperlallibertat,lluitaambl’esperitdelaqual

esticsegurquetotsvostès,quevénendepaïsoslliures,simpatitzaran.Peròtotalluita,encaraquesiguiperunacausadesitjable…

Elcunyatcommina:—Rex,quedesprésetsabràgreu!—… desorganitza tots aquells serveis que asseguren la vida d’una ciutat i

ocasionamolèstiesidificultats.Nosaltresleshemtingudes,comvostèsjasaben,ambl’electricitat,lacalefacciói,ara,l’aprovisionament.Noignoroquevostès,enlasevaqualitatd’estrangers,notenencapmotiuperaresignar-se,comfemnosaltres,atotesaquestesprivacions…Quanesvan inscriurea l’establiment,vostès inosaltresvamsignarunconveni tàcit segonselqual ens comprometíemaallotjar-los i alimentar-los.Aquestconveni,perlaforçadelescircumstàncies,nohapogutserhonoratperl’hotel. Això, però, no ens excusa. Estem, doncs, disposats a reembossar-los i arespondreaqualsevoldemandaperdanysiperjudicis…

—Nosapsquèetdius!—Volemques’enduguinunbonrecorddenosaltresiquènooblidinmaiquefins

itotenaquestahoradifícil,quandefensemelnostredretaunavidamésdigna,enlalluitaperlaqualmoltsdelsnostresjahancaigut…

—Peròquèdius,Rex?—…sabemenfrontar-nosambelsnostrescompromisosirespectarelsinteressos

detothom…Resmés,senyors.Elsdotzeoquinzehostesqueencaraquedenal’hotelConfortarahanabandonat

llur actitud bel·ligerant i esmiren entre ells, unamica confusos.RexMaluca, quesemblahaver-setransformatamesuraqueelseuparlamentavançava,afegeixadespitdelsmotsfinals:

—L’establiment,benentès,continuaobertatotsaquellsdevostèsquedecideixinquedar-seentrenosaltres.Comjadeuenhaverobservat,gairebétotelnostrepersonals’ha quedat a casa seguint les consignes del moment, però la direcció es faresponsabledelconfortdelsseushostesentotallòquenoafectalapartalimentària.

Pots,desdelcostatdel’armaridelesconserves,tornaadeixarsentirlasevaveu:—SenyorMaluca,recordilesllaunes…Eldirectorassenteixtotdonantunaulladatriomfalalseucunyat.

ebookelo.com-Página185

Page 186: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Sí, les conserves…—I de nou als hostes—:Com el nostre cuiner acaba derecordar, la situació potser no és tan desesperada com temíem, sempre que enssapiguem resignar… Ens queden algunes llaunes de conserva, les suficients, emsembla,peraassegurareldinarielsopard’avuiipotserfinsitoteldinardedemà.Gairebétotsónsardines i tonyinaenoli,menjamonòtonaperònofaltadadepodernutritiu…

Unhomealtibarbutseseparaunxicdelamassaapinyadaalaportadelacuina,iobrelaboca:

—Senyor Maluca, crec interpretar el sentir de tots nosaltres si li dic que ensavergonyim de la nostra impaciència. Tots sentim una gran simpatia pel poble devostès,comn’és testimoni lanostravingudadesde totselsraconsdelmón, ien lanostra qualitat de ciutadans de països que estimen la llibertat tenim l’obligació derespectaraquestesforçdelaciutatdesitjosadedesfer-sedelatirania.Potseraquestamateixa condició d’estrangers ens priva de barrejar-nos en una lluita que noméscompeteix a vostès. No voldríem pas que se’ns pogués acusar d’intervenir en lesqüestionsinternesd’unpaísonsomunssimpleshostes…

Arinopotevitarunnovellcomentarienveubaixa:—Unaltreretòric!Peròelbarbut,quenol’hasentit,prossegueix:—Tot i això, suposo que ens és permès d’expressar la nostra solidaritat moral

ambelsvalentsdefensorsdeladignitathumana.Perlamevabandarenuncioatotacompensaciódecaràctereconòmicperlesmolèstiesquehemhagutdesuportariqueprobablementencarahauremdesuportardurantelsdiesques’acosten…

Altresveuss’aixequen:—Ijo!—Inosaltres!—Jotambé!—Tots!Elbarbutsomriu.—Tots,senyorMaluca,jahohasentit.Dues noies, molt joves encara, avancen fins a l’altura de l’home i, després

d’animar-sel’unaal’altraambtotdecopsdecolzeidesomriures,lamésdecidida,unaxicotarossaidepellmoltblanca,diu:

—Jo… A la meva amiga i a mi se’ns acaba d’acudir que potser alguns denosaltres podríem solucionar això del menjar. Tots, o gairebé tots, tenim cotxe…Podríemreunirtotalagasolinaquequedaalsdipòsitsperquèund’aquestsautomòbilssortísdelaciutat…Fora,alcamp,hihadetotenabundància…

Janoladeixenacabar,perquètotselsaltrescridenalhora:—Sí,sí,hopodemfer!RexMalucatornaaalçarunamicalesmansi,ambunacaraseràfica,protesta:

ebookelo.com-Página186

Page 187: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Però senyors… Per molt que agraeixi aquest afany de col·laborar, no emsemblaprudentquevostès…

Elsaltresnoli’nfancas,s’interpel·lenentreells:—Encaraemquedenbenbécincosislitres…—Joducunsbidonsdereserva.Sempre,quansurto…—Jo,encanvi…—Podríemagafarelmeucotxe.Ésràpid…—Elqueconvéésuncotxegran…—Quanveníem,vampassarperunscampsonpasturavendotzenesdevaques…—Nosaltrestambé!Hihaviaunagranja,deuenferformatgei…Ari se’lsmiraambunsullsque li surtende les conques;després esgira al seu

cunyat:—Noestanbédelcap.—Sí,sí,moltbé.—Peròaquestcanvid’actitud…RexMalucasomriugairebétímidament.—Ja t’he dit que aquí es necessitaven unes altres qualitats que en un despatx

oficial.L'altreesmossegaelsllavis.—Siguicomsigui,nopucpermetre…Elcuiner,ques’haatansatperdarrere,seguitdeladona,fa:—I encara no s’ha adonat que vostè no és ningú per a permetre o deixar de

permetreres?Aripicaambelpeu.—Rex,aquesthome…Peròl’homelitombal’esquenai,adreçant-sealseutornaldirector,pregunta:—Quèfaig,ambaquestesllaunes?—Imostraelsdosespècimensqueduu,una

cadamà—.Ambunamicad’imaginació,potserencarapodriaprepararalgunacosa.—La cara se li eixampla en un rictus que no pot amagar la cordialitat que hi hadarrereelseuinsultquanafegeix—:Benmirat,aquestsfillsdeputaesmereixenmésquenoempensava!

RexMalucasomriu.—Janocal,Pots.Mireu.Els hostes, excitats, ara s’han deixat anar a les facilitats de les respectives

llengüesnadiues,xerren totsalhora ies tustenamicalment lesesquenesmentrevanretrocedinttumultuosamentcapalaporta.Dosd’ellss’hantretjalesclausdelcotxedelabutxaca.

—Mésvalquereservemlesllaunesperaunaaltraocasió.Avui,janodinaran…—Sospira—:Enaquestmoment,sónfeliços.Inosaltrestambé.

NomésAris’escuralagargamella,capficat.

ebookelo.com-Página187

Page 188: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

19

Desdedarrereelsvidresdelafinestradeldespatxdelmetgedeguàrdia,GuidaNadiaobservaelpetitannexdelnosocomi,contralaportadelqual,invisibledesd’aquestaaladel’edifici,hanaculatlafurgoneta.Unsmetresmésenllà,tresoquatrepersonesesperen en l’aire glaçat de la tarda. Tots s’han apujat les solapes dels abrics i elshomestenenelbarretalamà.

Sensemoure’sdelcostatdelescortinetesd’organdí,pregunta:—Quiés?EldoctorMorns,joveipàl·lid,deixademastegarelcigarqueliomplemitjaboca

ialçaelsullsdelspapersquetédavant.—Quèdius?—Elcadàver.—Ah!Undelpatitercer.Perforacióintestinal.Ellacontinuamirantcapal’annex.—Comésquearausenaquestesfurgonetestancades?El doctor Morns separa la cadira de la taula, s’aixeca i deixa el cigar sobre

l’amplecendrerdevidre.Després,miraperdarrerelanoia.—Ésdesd’abans-d’ahir.Unaexigènciadelpersonaldelsserveisfuneraris.Ellaestomba,adosditsdelasevacara.—Sí?—Vanreunir-se.N’hihaviaquevolienplegar,peròvaimposar-seuncriterimés

raonable.Nomésvanexigirqueelsenterramentsesfessinsensepompadecapmena,en una furgoneta tancada i sense senyals exteriors. Trobo que és una decisióassenyada.

—Potsersí.Detotamanera,nohiséveurelapunta.L'altres'arronsad'espatlles.—Suposo que va ser una forma tan bona com una altra de solidaritzar-se amb

l’actituddelapoblació.—Avançalamàcapal’altracortineta—.Desgraciadament,hihaserveisquenopodenpermetre’spasunaabstenciótotal.Nosaltresmateixos.

Ellaesconsultaelrellotgedepolsera.—Men’hed’anar.Ésl’horaderellevarlaBrigil.Eldoctor,maquinalment,tambéesmiraelrellotge.—Acabaalescinc?—Sí.—Encara disposes de cinc minuts.—Deixa caure la cortineta i la seva mà es

desplaçacapal’espatlladelanoia—.Guida…—Què,doctor?—Deixa’tdedoctor…—Faungestamoïnat, i elsditses tanquenméssobre la

robablancade l’uniformede la infermera—.Has tornat apensar enelqueetvaig

ebookelo.com-Página188

Page 189: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

dir?—Sí,hihepensat.—I…—Larespostacontinuasentqueno,Jef.Elsditss’immobilitzen.—Hihaalgúaltre,Guida?—Noésaixò.Jasapsqueno.—Doncsquèés?Ellaabaixaelcap, l’inclinaunamicacapa la finestra, lescortinetesde laqual

s’hantancatenseparar-nelamà.—Suposoquem’heacostumataviuresola.AmbenDan,vulldir.Elltornaamoureelsditsiambl’altramàagafaelbraçdelanoia.—Peròaixòésridícul,Guida!Ningúnos’acostumaaviuresol.—Bé,jam’hasentès.Sensecaphome.—Nom’hoexplico.Fossisunavella…—Entinctrenta-cinc.—Ésl’edatmésbona.Ellamouelcap,senseimpaciència,resignada.—Emsemblaquemainohetingutgairetemperament.Elldeixarelliscarelsbraços,unamicahostil.—PeròDannoetvapascauredelcel!—No,bencertqueno.Lasevatranquil·laacceptaciógairebéelfasomriure,liallisaelfront.—Sinopertu,hopodriesferperell.Licalunpare.—Potsersí.Perònoseriahonestqueemcasésambtunomésperaixò.—No, ja ho sé. I sabia que ho diries.Això és el quem’agrada tant de tu, que

sempreetsfranca,clara.—Esficaunamàalabutxacadelabatai,apaslent,esmoucapalataula.D’esquena,diu—:Etmolestariaqueetfesunapregunta?

—Segonsquinamenadepreguntasigui.Ellestomba,sensepressa.—Moltesvegadeshe tingut la intenciódefer-te-la…Quantde tempsfaqueno

hasdormitambcaphome?Ella,senseimmutar-se,contestaambsimplicitat:—Ésmoltfàcildecalcular.Onzeanys.—Inoetsemblaquejaéshoradeposar-hiremei?—No, Jef. Per ara no tinc cap intenció de posar-hi remei.Ni dintre ni fora del

matrimoni…—Però…Guidaavançacapal’home,iaraésellaquieltoca,lamàsobreelmuscle.—Si hagués de ser amb algú, seria amb tu, Jef. Sempre hem simpatitzat,

nosaltres…Inoetpensisquenoestimolatevaoferta.—Téunpetitsomrísunamica

ebookelo.com-Página189

Page 190: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

tímid—.Ifinsitotetpucdirquem’afalagaforça.—Pelqueemserveix!—Hihaaltresnoies,Jef.LamateixaBrigil…etposaunsullsmoltdolços.—Nointeressa.Lapuctenirquanvulgui,aquesta.—Jef!Ellesredreçaunamica.—Perdona.—Esgiracapalataula—.Not’acabod’entendre,iaixòemfaposar

nerviós.—Ésbensenzill.M’heacostumataviureaixí,jat’hohedit.—Consultadenouel

rellotge—.Me’nvaig…—S’arranjaelspunys,sensenecessitat,iestocalacòfia—.Se’nsortirà,lapetita?

EldoctorMornsagafaelcigar,esdesplaçacapadarrerelataula.—Estàbé,noenparlemmés,sinovols.Peròundiaoaltre,mésendavant…—

S’asseui,ambretard,contesta—:Sí,confioquese’nsortirà.Hatingutsortiésunanoiarobusta.

—L’hasvisitada,avui?—L’havisitatenBrunel.Passaréd’aquíaunaestona.Guidacaminacapalaporta,atocardelaqualestomba,indecisa.Amblamàal

pom,diu:—Senserancor,Jef?—No ho sé…—Després somriu—. Suposo que no és possible de tenir-te’n…

Apa,vés.Ella obre la porta i surt al passadís silenciós de parets blanques i de pis

emmosaicat. Per les finestres, nues, que donen al pati, es filtra una claror oliosa,perquèinesperadamentunnúvols’haesfilagarsatdavantunraigdesolquefereixelsmaonsdel’edifici.

Ràpidaisensesoroll,travessaelcorredordecapacap,finsalapenúltimaporta,onunnomescritenvermellsobreunacartolinablancadiu:OtiBargagi.

Empeny,iBrigil,assegudaatocardelradiadorambunquadernalesmans,alçalacara.Ellamiracapalapacient.

—Comsegueix?—Dorm. S’ha despertat una vegada i m’ha demanat de beure.—Abandona la

cadiraitancaelquadern—.Semblatranquil·la.—Latemperatura?—Miraelgràficdelspeusdelllit—.Trenta-vuittres,encara.L'altrerecullunllibredesobrelatauletadenit.—Diuqueésunanoiadeservei?—Unacriada?Sí.—Ipotpagar-seunahabitacióindividualiunserveipermanentd’infermera?—Suposoquehopagaelseupromès.Nohavingut,avui?—Nohavingutningú.—Deuestarrendit,pobrenoi.S’hapassatpràcticamentdosdiessencersaquí.

ebookelo.com-Página190

Page 191: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Brigilcaminacapalaporta.—Jotambéesticcansada.Itincmaldecapitot.Aquestsmaleïtstextos!Iamblamàcolpejaelllibreielquadern.—Quant’examines?—Encarafaltendosmesos.Bé,sinoemnecessites…—No,jate’npotsanar.—Finsdemà,doncs.Guida deixa el gràfic i, lentament, avança fins al capçal del llit. La noia, ben

acotxada, només amb la cara i el capvisibles, respira compassadament i profunda,ambtotdebreusinterrupcionsdurantlesqualselbleixesprecipitacomsibandegésun obstacle. Té les galtes enceses i una pel·lícula de suor li humiteja el borrissoltransparent de sobre el llavi. Ella la hi eixuga delicadament, amb un gest gairebéamorós.

Desprésestombacapalradiador,elgraduai,aleshores,quantornacapalllit,estrobaambelsullsobertsque lamiren.Lisomriu,però l’esguardde lanoiasemblavague,remot.Persotaelllençol,agitaunamà.

—No,no…PeròOties tornaabellugar,semblaquecerquialgunacosaambelsdits.Guida

s’inclinaalseudamunti,ambungestexpert,libaixaelsllençolsfinsamitjacuixa.Lanoia s’ha anat arregussant la camisa i ara exposa el ventreblanc, amb la feridasota una densa compresa que la protegeix de les seves ungles. Comprova quecontinuaindestorbada,agafalavoradelacamisai lahiestirafinsalaforcadelescuixes.Desprésl’acotxadenou.

Veuelsllavisqueesmouen,secsiclivellats.—Tensset?—Senseesperarresposta,humitejaunagasa,lifregalabocaqueella

obreàvidament—.T’agrada?L'altranomésmouelcap,feblement,iaclucadenouelsulls.Després,Guidaes

quedamirantl’aparellinstal·latalcostatdelllit,unamicaalt.Lacampanaeslimitaarondinar,discreta.Amblamàlliure,despenjal’auricular.

—Habitacióseixanta-tres…—Guida?—Sí.—Eldoctorm’haditqueettrobariaaquí.Preguntenpertu.—Estàbé.Lacomunicaciós’interrompunmoment,però tot seguitunaaltraveu, infantil i

cridaire,fa:—Mamà,mamà!Ella,desobtealterada,premlamàamblagasacontraelpit.—Dan!—Sí,mamà.—Quèetpassa?

ebookelo.com-Página191

Page 192: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Havingutl’oncle,mamà.—Jurt!—Noestrobabé,s’hadesmaiat.—Nohascridatlaportera?—Nohiés.Ellaafermalaveu:—Escolta,Dan…—Peròésellaquiescoltalaremorconfusadel’aparell,d’onla

presènciadelfillsemblahaver-seretirat—.Dan!Dan!A l’altra banda, l’auricular espetega lleument, sembla que fregui alguna cosa, i

ellaurgeixencara:—Dan,nen…!—Guida?—Jurt!Danm’acabadedir…—Nohaestatres.Not’hauriad’havertrucat.—Ettrobesbé?—EsveuqueheperdutelconeixementunsmomentsiDans’haespantat.Peròno

ésres.Unamicadefatiga…—Quanhasarribat?—Fapotsermitjahora.El trenenshadeixatavintquilòmetres,aBrètia, ihem

deciditvenirapeu.—PeròJurt!Ambelteucor…—Esticbé.Darreramenthemilloratforça.—Detotamanera,ésunaimprudència.—NoempodiapasquedarenunaestacióabandonadadelamàdeDéu!—Peròjasaps…—Apa,apa!Javeusquenohapassatres.Dandiuquenotornesfinsalesnou?—Quartsdedeu,seran.Acaboelserveialesnou.Peròsiconvé…—No convé res. No vulguis convertir-me en un invàlid…Passo l’aparell a en

Dan.Jaensveuremalanit.Gairebésensetransició,laveudel’infantdiu:—Mamà…—T’hasespantat,oi,Dan?—Sí,unamica.—Javeusquenohihaviamotiu.L’oncleestàbé,oi?—Sí;arasí.Ella escolta cap al corredor, on se sent una remor de passos precipitats i la

urgènciad’unesveusqueesconsulten,alterades.—Nohasanatajugaramblesnenesdelprincipal,tu?—Enshemenfadat.Llegiaunscontesquanhavingutl’oncle.—Recorda’tdeberenar.—Sí,mamà.

ebookelo.com-Página192

Page 193: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Ipreguntaal’onclesivolmenjar,també.—Sí.—Bonnoi.Iarapenja,quelamaretéfeina.—Adéu,mamà.Guidadeixal’auricularsobreelsuportnegrei,amblamàencaraestesa,miracap

al llit, on la noia dorm de nou, tranquil·la, però feixuga.Després llença la gasa i,decidida,caminacapalaporta.

Làliacorrepelpassadís,amblacòfiaapuntdecaure-li,comdecostum,isenseesperarlapreguntaquedibuixenjaelsllavisdeGuida,fa:

—Éseldelcinquanta-nou.—L’estudiant?—Sí.Esquedaatocardelllindar,desd’onveudesaparèixerl’altra;laportaestornaa

obrirgairebéimmediatamentieldoctorMornssurtalsilencidelcorredor.Ambunamàesturmentaelbigoti,peròenveure-laladeixacaurealllargdelcosiavançaambpassaindecisa.

—Nohiharesafer?Eldoctor,amblasevaveuunamicabrusca,professional,migexplica:—Oxigen.Noenténipermitjahora.—Ambelcap,assenyalaendireccióa la

porta—.Iaquesta?—Dorm.Peròellentra.Lanoiadiu:—Quèhofa,quetotssónjoves?Selaquedamirant,ambelrostreincomprensiu,iellacompleta:—Devint-i-setquen’haningressat,dinounotenennivint-i-dosanys.Elsaltres

benjustsipassendelstrenta…Elltornaacaminarcapal llit,ondesabrigaunamicalapacient i li tocaelbraç

enguixat.—Iaixòt’estranya?—Semblaquehohagifetaposta,lapolicia…PeròeldoctorMornsjanocontesta;acabadelocalitzarelpolsi,redreçat,ambels

ullsfitsenelrostredelanoia,espera.Alcapd’unmoment,diu:—Hi ha una lleugera arítmia; però estic segur que és constitucional. —

Dolçament, rebutja el braç cap al llit—. No és que ho hagin fet a posta. Té unaexplicació. Vol dir que només els joves s’han atrevit a plantar cara als esbirros, adesobeirunacomminació,unaordre…

Tornaainclinar-sesobreelllit,facórrerlaroba,desplaçalacamisaventreamunti, amb els seus dits llargs i sensibles, prem unamica la carn de la noia, palpa elveïnatgedelaferida.Mouelcap.

—Vintanys…—Contemplaelventre,el tapaambrecança—.Aixòetdescansad’aquestescarns feixugues imiserables, repugnants…Devegadesempreguntoper

ebookelo.com-Página193

Page 194: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

quèvaigfer-memetge.Guida no replica, acotxa de nou la noia, i ell va cap al lavabo, obre l’aixeta.

Aleshoresellaindica:—Compte,doctor.Quanelsdipòsitss’haginbuidat,tampocnotindremaigua.—Sí… Un altre problema.—Torna a fer girar l’aixeta fins que el raig queda

reduïtaunfiletprim,senseforça,is’ensabonalesmans—.Comdeia,doncs,noméselsjoves,algunsjoves,hanestatcapaçosd’oposar-seaordresdirectesid’enfrontar-seamblapolicia.Peraixòn’hemomplertl’hospital.Isivolsqueetdiguilaveritat,lacosaemplau,sí,emplauforça…

—Jef!—No,nom’hasentès…Lamentoquese’nsquedinentreelsdits,jahosaps.Però

noésaixò.Vulldirquedurantanysianyshemestatpensant,dientirepetintquelanostra joventut no servia per a res, que era una joventut cansada, avorrida, senseestímulsniiniciatives…—Acabadefregar-seenèrgicamentlesmansitancal’aixeta—.Iara,aquestsvint-i-tantsferits,ielstresmorts,aviatquatre,quehihahagut,ensvénenademostrarqueérempessimistessenseraó.Lajoventutcontinuasentallòquehaestatsempre,inconformista,inquieta,desinteressada.—Estomba,amblatovallolaalesmans—.Tuijonohemestatferits.Ésveritatquenose’nshapresentatl’ocasióqueensferissin.Però,enfrontatsambunasituaciócompromesa,hauríemafluixat.

Guida,pensarosa,reposaunamàsobreelcapçaldeferrodelllit.—Potserperquètenimcosesperperdre…—Tothomtécosesperperdre.Ellstambé.—Mouelcapd’unabandaal’altra—.

No,noésveritat,comheditabans,quelanostraedatsiguilamillor.Enshemarrapata lavida ipermiserable,per trista,perestèrilquesigui,enssapgreudeperdre-la.Hemarribat,defet,al’edatdeconsentir-ho,detolerar-hototmentrenose’nsprenguilamicad’airequenecessitemperacontinuarvivint…Nosé,troboqueenshauríemdeferunamicadefàstic.

—Això d’aquest noi del cinquanta-nou t’ha amargat… No crec que tot siguiqüestiód’edat.Ésquelesactitudsheroiquesnoescauenatothom.

Elldeixalatovallolamalpenjadaitornaagirar-se.—Siaixòhohaguessisditquanteniesvintanys,m’hohauriapogutcreure.Ara,

no.Quans’arribaalsnostresanys,sempreestrobenexcusesperquèlafeinalafacinels altres. És quan diem aquestamena de coses tan ximples: ells no tenen res perperdre.—Amblamà,assenyalacapalllit,onlanoianohamodificatlasevaposició—.Se’nsortirà,sinohihacomplicacions.Peròsielprojectill’haguésforadadauncentímetremés amunt, i a l’esquerra, ara seria sota terra.Ésunanoiabonica…—Avançacapalllit,s’inclinalleugerament—.Unanoiamoltbonica.Ifestejaambunxicotquel’estimadeveritat.Percert,avuinol’hevist…Totsdosestansegursqueseranfeliços.Nohoseran,ésclar,perquèningúnohoés.Passaranunsmesos,unsanys,agradables…iprou.Peròellsnohosaben.Ellsespensen…

—Calla,Jef!

ebookelo.com-Página194

Page 195: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Perquè?Ésveritat.Viuend’il·lusions i durantunmoment, unmomentmoltcurt,lail·lusióesfaràrealitat.

—Hihagentquesempreésfeliç.—Non’heconegutmaicap.Algunshodiuen,sí,peròcostadecreure.Unésser

pensantisensible,perpocquepensiiquesenti,hadeserdesgraciat.—Esredreça,sensedeixardemirarlanoiaferida—.Peròella,itotselsquisóncomella,espensenquelail·lusióduraràunavidasencera.Iésadmirablequeaixònoelsprividedonarelquetenen,dedonar-hotot,generosament.—Distret,pensarós,tocaelsllençols—.És clar que només pot donar, precisament, aquell qui posseeix alguna cosa. Inosaltres, a la nostra edat, ja no tenim res. —L’esguarda amb els ulls cansats inostàlgics—.Nosaltresjanotenimpersacrificarresmésqueelnostresdesenganys.

—Etsinjust.—Ambellsoambnosaltres?—Amb nosaltres. Perquè tenim altres coses per sacrificar. Jo, Dan; tu, la teva

carrera.—Dan? No et necessita pas. Ara, si tu ho creus, sí que tens alguna cosa per

sacrificar:aquestail·lusióquelietsindispensable.Peròéselqueetdeia,ladiferènciaentreells,quesónjoves,inosaltres,quejanohosomtant,ésquetunorenunciariesperresdelmónaaquellail·lusió.

Ella calla, es mira els dits, arrapats a la barra de ferro del llit. El doctorprossegueix:

—De fet, em sembla que només és digne de tenir aquell que està disposat aperdre-ho tot,a renunciara tot.Alcapdavall, aixòéselqueensensenyen totes lesreligions.Ijaquehemtocateltemapersonal…

Peròlaportas’obreambunarevolada.—Hiha…—Aleshoreslainfermeraelveu—.Doctor!Hauriadevenir…Elljacaminaagransgambadescapalaporta,onlanoialicedeixelpas.Guida

deixa relliscar lamà al llarg de la capçalera i després se separa unamica del llit,s’atansalentamentalafinestrai,mésenllàd’ella,perdamuntlescopespeladesdelsarbres,esguardacapalcarrer.Ungrancamiópledegravareposaparcialmentsobrelavorera,davantunedificienconstruccióonnomésesveuenelsgransforatsbuitsdel’esquelet abandonat, gairebé tètric, com tot allò que ha estat interromput en plenagestació.

Es tomba de nou cap a la cambra, contorneja el llit i s’acosta al lavabo.Capmassada,fregauninstantlaporcellanablanca,l’interiorperlejatperunesquantesgotesd’aiguai,aleshores,retrocedeixencaracapalacadiradelcostatdelatauletadenit,ons’asseu.

S'inclina endavant, amb els avantbraços repenjats sobre les cuixes llargues, araunamicaaplanadesperlapositura,iuneixelsdits,elsdesenllaça,elstornaareunir…

Otis’hatombatcapaaquellabandai,ambuninterèsdesapassionatifinsitotunamica distant, Guida li contempla el rostre, una cara ovalada, ara una mica

ebookelo.com-Página195

Page 196: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

envermellida,ambelsllavisencesos,elnaslleugeramentarromangatilapelldelesparpellesllisaivagamentviolàcia.Desprésdesplaçaelsullscapalespròpiesmans,onhancaigutduesllàgrimes.

Lescontemplallargament,aiguasalabrosaalaquals’afegiranduesaltresgotes,tres,quatre…Aleshoresesredreça,estreuelmocadoris’eixugaelsullsambungestunamicairat.

EnaquestaactitudlasorprèneldoctorMornsquanempenylaportadenouidiugairebédelllindar:

—Òbit.Guidamatxucaelmocadorentreelsseusdits,alçal’esguardencaraentelati,ala

fi,esredreçadeltot.—Jef…Ells’atura.—Ploraves?Elladenegaenfals,perònomésambunmovimentdelcap,itotseguit,jadreta,se

liatansaapocapoc.Repeteix:—Jef…Potsersíque,comhasdit,nomésensquedenelsdesenganys.—Respira

a fons, ambels llavismolt oberts, imésbaix afegeix—:Però si vols…si vols elsmeus…

Ellallargalesmansambunimpulsbrusc,lasubjectapelscolzesil’atreucontraseu.

—Sempreelshevolgut,Guida.Aixòéselquefatantdetempsqueetdemano.—Iavançaels llaviscapalsde lanoia—.Seràboniccomençarunavidanovaenunaciutatnova.

Iellasomriu:—Sí,Jef…Hoprovarem.

ebookelo.com-Página196

Page 197: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

20

—…perquèsempredemanoperlasenyora.Ellst’envienlescambreres,elscriatsomajordoms, de vegades els xofers, com si t’engeguessin un gos. Per això dic: vullveurelasenyora.

Goliatatiaunamicaelfocambelllistódefustaquetéalesmans.—I,ésclar,etfanpassaralasaladerebre…—Tu,fot-te’n!—Sinomésemcontescosesquejasé!—Tu?Mainohastingutproupebrotsperademanarperlasenyora.L'altres'inclina,irònic.—Novincdecasabona,jo.—Estàbé,tira-m’hoencara.Comsihomfosresponsabledelasevanaixença.—Nohasvistelteunebot,aquestavegada?—La neboda. —Riu, tot cenyint-se més estretament l’esparracada americana

sobreelpitprotegitperdosgruixutsjerseisplensdeforatsillànties—.Tenencriadanova, una minyoneta que em sembla que es porta l’oli. L’altra ja sabia qui era isempreemdeiaquehaviensortit.Peròaquestcophaestatdiferent.ElsenyorFlixa?,quedemanojo…

—Etdeviaprendreperunclient,segur!Virtuseslimitaamoureelcapambbonhomia.—Etsunignorant!Elsclientselsrepaldespatx.L'altreriuambsorna.—Noséperquènohivas,undia…—Potserho faré,noetpensis.Ésadir, ara janopodrà ser,perquè suposoque

haurandeplegar.—Elsvanmalamentelsnegocis?Nodeuspashaverdonatuncopd’ullalllibre

decaixa!Virtusbutxaquejaalarecercad’unesengrunesdetabaci,darrereseu,l’ombraes

contorçacontraelfonsd’herbesi,méslluny,sobrelaparetmigenrunada.—Nocal.Peròfinsitotunapersonacomtuesdeuhaveradonatdelquepassa…—No.Quèpassa?Ellsuspènelgest.—Nohasvistlaciutat?—Aixòsí;totéstancat,notrobesànimavivent.—Aixòéselquevulldir.Inclinat endavantper tal d’il·luminar-se ambel focque cremaadospamsdels

seusgenolls, reuneixel tabacsobreelpalmell, l’examina i tot seguit tancaelpunyperquènolicaiguimentreambl’altramàbuscaunpaper.

ebookelo.com-Página197

Page 198: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—EnDominahauràdefotreelcampi,quanelltoquielpirandó,s’hauranacabatlesproteccions…Sifabriquessinmàquinescomcal,dequalitat,nopassariares,peròusenunmaterialqueesfamalbédeseguida.Nopodenpascompetiramblesdefora.

—Tuhosapstot,oi?Virtuscargolalacigarreta,meticulósilent.—Nocalserunexpert…—Inclinaelcap—.Peròvesquèetconto,atu!Nideus

saberquèvulldir.Notensniunborralld’instrucció…L'altre torna a riure, però tot d’una la rialla se li converteix en una tos seca i

profundaqueesperllongaambtotderessonànciesdecaixabuida.Desprésd’algunesprovatures,aconsegueixd’escopirunaflegma,s’escuralagargamellaidiu:

—Quinafaltaemfa,ambamicscomtu?—Cap,evident.Detotamanera,éscomparlardavantd’unaparetquetéunressò

burleta.Enfi,ambalgúoaltrehedexerrar.—Allargalesmanscapalfoc,d’onrecullunmenut trosde fusta, amb la puntadel qual encén la cigarreta—.Doncs, cometdeia,aratotesaquestesconcessionsabasedeproteccióoficialsen’aniranenorris,isinotingués…

—PerònoveigperquèenDominahagideguillar.—Si no se’n va, li faran la pell; encara que tot hagi començat pacíficament, la

gent no tindrà tanta paciència. Quan comencin a sentir-se la panxa buida, ja hoveuràs…Noméselsquedaranduessolucions:afluixarocarregar-seelJutge.Ifaranaixòdarrer,valgui’mDéu!—Escupunasaliveragrogainicotinosai,amblamànega,s’eixugaelsfilamentsqueselihanquedatalabarbeta—.IenDomina,quehosap,noempensopasques’esperi.Comallest,non’hihaunaltre,jat’hobenasseguro!

—Elconeixesbé,prouqueesveu!Virtus clava pipada a la cigarreta boteruda i, gairebé amb displicència, deixa

caure:—Nodeltotmalament.Vamferelserveijunts.L'altretornaaesclafir,ilatosselirepeteix,potsernotancavernosa.—Perquèemcontessempretantesbolles?—Jo?—Ésclar.Noentensprouambvoler-mefercreurequeetsl’oncled’unpeixgros,

quearaemsurtsambaixòd’enDomina!—Etvaigensenyarelspapers,oi?—Iquè?NiFlixanoetdius.—Elmeupareilasevamareerengermans.EsdeienPilmia.Éselsegonnomde

Tara.—Hodiustu.—Molt bé, quan torni a casa d’ells, si és que després d’això encara els queda

casa,vindràsambmi.—Nom’agradaeltractesocial.

ebookelo.com-Página198

Page 199: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Naturalment,unaexcusaoaltrahasdedonar.Novolsquedarmaimalament,tu. Ara se t’ha ficat al cap que sóc un mentider i t’estimaries més fer el pet quereconèixerquet’hasequivocat.Noenparlemmés.—Allargaelpeuiamblapuntadelasabata,badada,burxaunamicaelfocperuncostat—.Cony,fafred!

Goliat, comsi fins arano sen’adonés, es recargolamés entre els seusparracs,reculllescamessotaseuientaforaunamàentreelgecsensesolapesil’armillaquehaperdutelsbotons;ambl’altra,perterra,dibuixauneslletresdesigualsiinhàbils:

ÉSMOLTSENZILL:QUEDEU-VOSTOTSACASA

—Bé,t’hocontoonot’hoconto?—Conta;ajudaapassareltemps.—Cometdeia,doncs,aquestijovamferelserveiplegats.Omésbendit,erael

meusergent.Haviapujatdecullera,saps?—No.—Hosapsara…Mainocridavanipegavacaphome;mainoperdialaserenitat.

Potserperaixòliteníemmésporquealsseuscompanys.Perquèeracruel,irefinat.Recordoundelscàstigsquesoliaposarquanalgúfaltavaaladisciplina.Alacasernateníem un abeurador per als muls i, al costat, hi havia un pou… Doncs bé, devegades,quanvoliacastigaralgú,feiabuidarl’abeuradoricapallàalesonzeolesdotze, quan ja feia un parell d’hores que dormíem, despertava l’infeliç que fos il’obligavaaomplir-lodenou.Haviacalculatquantesgalledeshicabieniambquantdetempspodiaomplir-se’lfinsdaltdetot.Ipobredelquihipassésmésestona!Quanjael teniaple,el soldat se’npodia tornaradormir,peròalcapd’unaestona,mitjahora,unahora,duesitot,eldespertavaencaraperquèl’omplíspersegonavegada…Algunscops,labromaduravafinsquetocavendiana.

Goliatdeixasentirdenouelseuriureesquerdat,mésprudentara,per taldenoprovocarl’accésdetos.

—Iell,què?Nodormia?—No,nodormiamai.L'altredesplegaunacama,selafrega.—Perquèlesinventes,aquestescoses?Virtusesquedaunmomentimmòbil;desprésapagalacigarretaiesficalapuntaa

labutxaca.—Perquèm’agrada.S'aixecasensepressaifaduespassescapal'herbaquecreixdarrereseu.Separa

una mica les cames i orina contra una pedra, on el doll espetega amb una remorfumejant.LaveudeGoliatdiualasevaesquena:

—Ja es veuque abans eres periodista…—Però rectifica tot seguit—:Opotsertampocnohoeresihodius…Araque,això,jam’hocrecmés,perquèetsenredairecomells.

Virtusobservalaforçadeprojecciódeldoll,aradisminuït.—Nohovaigsermai.Nomésunavegada…

ebookelo.com-Página199

Page 200: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Estallaipetaestrepitosament.—Alça,noi!—Éssa,això.—Escordalabraguetaiestombadenoucapalfoc—.Nomésuna

vegada vaig escriure un article, i nome’l van acceptar. Sempre t’ho he de repetir.Criticavalapolíticad’enDomina.

—Ésclar…Però,atu,quèconyetfa?Notensnegocis,nopaguesimpostos…Unaveuavançadesdelafosca:—Ei,vosaltres,intel·lectuals…Tots dos miren cap al forat de la tanca, per on s’atansa el nouvingut. Goliat

protesta:—Noinsultem!L'home trepitja herbes i pedres al seu pas, sembla triturar-ho tot amb les seves

sòlides botes que li pugen fins amitja cama.Es gairebé tan alt comGoliat, imésgros.

—Es pot saber què carall foteu, aquí? —Fita Virtus, dret a tocar del foc, elresplendordelqualselipassejaperlacarabarbudaiaspra—.Emsemblaquenoéslaprimeravegadaqueetveig,atu…

—Potserno.Elguàrdias’inclinacapalfoc.—Iatutampoc.Non’hihadosquetinguinlacaratanpicada.Goliatniesmou.—Iquè?—Iquè?Doncsquejausvaigdirquenousvoliatornaraveurepelmeusector.O

potserésalrevés,potserusvaiginvitaratornar.Quèetsembla?Virtusescordal’americanaencreuada.—Ésdifícildedir-ho.Soutancapritxós…Goliatdeixaescaparunarialleta,gairebéamblesdentstancades,peròaixíitotno

pot evitar un altre glop de tos, breu i enrogallat. El guàrdia diu amb aparentbonhomia:

—Esteud’humor,oi?—Peròtotseguitexplota—:Apa,aescamparlaboira!Idepressa,quevullveurecomelstalonsustoquenelcul!

Virtus,sensemoure’s,passejalamiradadel’unal’altreidesprés,abansdeparlar,escup.

—Usequivoqueu.Noéscomlesaltresvegades,avui.Goliatl’adverteix:—Compte,Virtus,quetéunapistola.Peròellcontinuaadreçant-seal’home:—En aquestmoment ja no representeu res. I us hauríeu de donar vergonya de

voltarpelmónambaquestaired’espanta-sogres.Totselsvostrescompanysdormenalcostatdelamuller…

Goliat,amblaveuplanera,explica:

ebookelo.com-Página200

Page 201: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Potseréssolter,ell,home!—Esveuquenotel’hasmiratbé.L'altreavançalamàitancaelsditsentorndelbraçdeVirtus.—Poquesbromes!—S’adreçaaGoliat—:Itu,deixarefredaraquestapedrad’una

vegada.Novullveureniunminutméspintescomvosaltresperaquestveïnat.Virtus,sensefercapesforçperalliberar-sedelagrapadel’altre,protesta:—Noéspasvostre,elsolar!—Precisament;ésdelaciutat.—Peròtampocnoésvostra,laciutat.Elguàrdias’impacienta:—Prou!Quèconyusheucregut?—Il’empentaviolentamentamblamateixamà

que el subjectava—. Tinc unes ordres i les compliré. No en volem, aquí, devagabunds!

Goliatdesentortolligaelsmembresis’incorporasensepressa.—I nosaltres no volem guàrdies.—Amb el cap, indica la paret perduda en la

fosca—.Apa,quejaushemvistprou!Virtussomriualseucompany.—Araetstuquis’oblidaquevaarmat.—Seme’nfot!Iavançacapal’home,amenaçador.Peròl’altre,llestament,estreuelrevòlveri

apunta.—Fora,dic!—Amblamàesquerras’atansaalsllaviselxiuletquelipenjadelpit,

alcapdavalld’uncordóblau—.Depressa!Virtus,plàcid,diu:—Esteuapuntdeferunacosaquelamentareu.Podreumatar-neun,peròl’altre,

probablement,usmataràavós.El guàrdia, sense replicar, acaba d’alçar la mà, s’omple les galtes d’aire i del

xiulets’escapaunacridaurgentqueesperdcapalsraconsinvisiblesdelanit.Virtuseslimitaamoureelcap.

—Xiuleu,xiuleu!Deveuserl’úniccarallotquequedaentotalaciutat.—Jahoveurem!Icontinuaplantat,immòbil,senseperdre’lsdevista.Ellsdostambés’hanquedat

quiets, i les flames, arran de terra, se’ls passegen pels baixos esfilagarsats delspantalons.

—Quèussembla?Nocontesten…L'altremouelrevòlver,inclinaviciosamentelcap.—Hihaunallei…Virtuseltalla:—Nohihacapllei!—Decidit,avançamésenllàdelfoc,capaunextremdelmur

migenderrocat—.Veniu…

ebookelo.com-Página201

Page 202: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Elguàrdia, a tall de resposta, torna axiular, peròVirtus continuadesplaçant-sefinsques’aturaarrandepedres.Aleshores,ambungestqueesdissimulaenl’ombra,fa:

—Escolteu…—I s’inclina endavant, com per distingir els edificis i els carrersfoscosqueviuensecretamentmésenllàdelsolar—.Niunaremor…Nitramvies,nicotxes, ni veus humanes… Res.—Escolta encara, i el silenci sembla espesseir-sedarrere les seves paraules—.Nohi ha llei, us dic.La ciutat en vol una de nova…Tothoms’hatancatacasaseva,finsitotlapolicia.Ivós,unguàrdiadelssuburbis,patrulleuencaraalacapturadedesgraciats!—Retrocedeixràpidament,denoucapalguàrdia, a dos passos del qual s’atura; li fita la gorra—. Dos-cents tretze… Seràcuriósderecordaraquestnúmero…—PeròaleshoresestombacapaGoliat—:Tu,aveure si alimentes el foc.—Mig riu—. La nit s’ha escalfat una mica, però quanaquestse’nvagitornaràaenfredorir-se.

Elguàrdiaseliabalança.—Maleïtobstinat!Virtusfaunpasenrere.—No,no;vós…—ImentreGoliat, inclinatsobreelfoc,hi llançabranquillons,

fulles seques i estelles, prossegueix—:Ho deveu tenir tan ficat a la sang, això demolestar,quejanousensabeuestar.Onvoleuquedormim,digueu?Quinmalfem,quinmalhemfetmaienaquestsolarientotselsaltressolarsd’onvósielsvostressemblantsensheuexpulsathivernrerehivern?

Elguàrdiatornaaavançar,hostil.—Odiototsaquestsbrètols…—Sim’haguéssiu d’entendre, us diria queodieuun símbol.Nopodeu suportar

queencaraquedialgúalmarged’unaorganitzacióquehohaprevist tot,quehohaordenattot,quelligatothomdepeusimans,elsdedaltielsdebaix…

—Calla!Canviallestamentelrevòlverdemà,subjectant-loarapelcanó,iaixecaelbraç.

Goliat,desdelcostatdelfoc,mouelcap.—Això,no…Itotseguitl’homedeixaescaparl’arma,perquèl’estelladefusta,comundardell,

selihaclavatalacara.Goliatesprecipitaentreelsseuspeus,s’apoderadelrevòlver.Quanesredreça,riuitustriomfalment.

—Ara!Ambunaestrebada,arrencaelcordóquesubjectaelxiuletalpitde l’homeiel

llençaallluny,capalesherbesonVirtushaviaorinat.—Traieu-vosl’uniforme!Virtuselmiradereüll.—Quèvolsfer,Goliat?—Elvullveuredespullatcomuncuc,itremolant…Ellallargalamà.

ebookelo.com-Página202

Page 203: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Dóna’melrevòlver.PeròGoliatretrocedeixunamica,totprotegintlamàqueaguantal’arma.—Not’hopensis.—Dóna-me’l,etdic!—Volsqueetfacidespullaratu,també?—Nofaràsdespullarningú.Novullbrutalitats.Elseucompanyliplantacara:—Novols,novols…Quepotserjanoetrecordescomlesgasten,aquestsfillsde

puta?—Itombant-secapal’home—:Quinesganesteniadecridar-ho:bord,mésquebord!

Virtusdeixacaurelesmansalllargdelcos.—Nom’imaginavapasquefossisaixí,Goliat.—Quepotsernohoés,unbord?—Sí.Peròempensavaqueteniesméssentitdel’humor…Esveuquenomésel

teniesambmi.Elguàrdia,ques’harefetdelasorpresa,esmiraelsdits,lleugeramenttacatsde

sang,ques’hapassatperlacara.—Nodeixeuquemoguielrevòlverd’aquestamanera.Espotdisparar.Goliatl’apuntaalpitiamblabocafa:—Pum!Pum!—EstombacapaVirtus—.Ésaixò,elsentitdel’humor?—No.Perdarrereelseucompany,senseunaparaulamés,passaal’altrabandadefoci,

mésenllà,s’inclinaatocard’unapedra,d’onrecullunabossafeixuga,esblanqueïdapelsoliplenadecrostesdefangsec.L’altrepregunta:

—Quèfas?—Jahoveus.Etsprougranperamanejarlasituació.El guàrdiamou els braços, desplaça un peu, però torna a immobilitzar-se sota

l’amenaçadelrevòlver.—Nousn’aneu.Quenohoveieu,queéscapaçdequalsevolcosa?Virtusarronsalesespatlles.—Vósushoheubuscat.Noésnitperaperseguirlagent.—Escarregalabossaa

l’esquena—.Comhedit,ésnitperaquedar-sealcostatdeladona.Faunapassacapal’ombra,unamicainclinatendavant.—Virtus!Peròellcontinuacaminant.—Nohopotsfer!Noempotsdeixarsol…Virtustravessalazonad’herbes,sempresensegirar-se.—Té,doncs!L'armacaugairebéal seucostat, entre les tiges finesqueesvinclen.Aleshores

Virtuss’aturai,passatunmoment,retrocedeix.—Estàbé.

ebookelo.com-Página203

Page 204: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

L'altrediu:—Nol’agafes?—No.Nol’agafaningú.Noenvolem,nosaltres,d’armes.Nolesnecessitem.—Sempretansegurdetumateix…Acabarépercreurequesíqueetsfilldecasa

bona.Virtusesdescarregalabossa,riu.—Aixòjam’agradamés.—Alçaelsullscapalguàrdia—.Ivós,jahoheusentit,

també.L’armaesquedaonés.—Seliatansa—.Aveure,inclineu-voscapalfoc.—I,quanl’altreobeeixsenseunmot,liexaminalacara,onsotal’ullhihaunagranplagasagnant—.Ambunxicmésuselbuida.

—Nohihauriaperdutres.Elsguàrdiesbornisfanmésrespecte.Iquanintentariurelasevabroma,elsacsejaencaraunglopdetosquefinsitot

l’obligaadoblegar-seamblamàpremudaalventre.Virtuscomenta:—Riusmassasovint.Goliatrecobralarespiraciói,ambeldorsdel’altramà,s’eixugaelfrontentresuat

perl’esforç.—Iquèvolsquehifaci?Ésl’únicacosaqueemqueda.Virtuss’arronsad’espatllesabansd’adreçar-sealguàrdia.—Ivós,aneu-vos-enacasa,queusdesinfectinaixò.—M’hauréd’endurelrevòlver.—Perquè?—Tincsuperiors.Nom’hipucpresentardesarmat.Virtusfapetarelsllavisadmirativament.—Tanmateix,soudebonafe!Goliatalçaelcap,sorprès.—Debonafe?Tuhasvistmaiunguàrdiadebonafe?—Sí,ell.Parladesuperiorsquanjanoenté.—Faungest—.Apa,aneu,aneu!Si

voleu,tambéuspodemacompanyar…—No,nocal.—Esmiralesmanspersegonavegada,totesbrutesdesang—.No

hoentenc…Faquinzeanysquesócguàrdiad’aquestsuburbi,heexpulsatcentenarsdevagabundscomvosaltres,iavosaltresmateixos,n’esticsegur…

Virtuslisomriugairebéamicalment.—Sí,uncopcadahivernpelcapbaix.—Imainom’heuoposatresistència.Perquè,doncs,ara…—Ésmoltsenzill.Jasabeuquinaéslaconsigna.—Peròaixònoéscasavostra.—Sí.Aquestsolarounsolarsemblant…Goliatpassejalamiradadelacaraserenadelseuamicalafrasequeellmateixha

escritunaestonaabans,aramigesborrada.—Peraixò,hohemfet?Peròelguàrdiajareflexiona:

ebookelo.com-Página204

Page 205: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—DemaneraquetambévosaltresesteucontraenDomina?Siobeïuconsignes…—Sí.—Perquè?Quèushafet?—Ésveritat,anosaltres,noenspotferres,perquèaquestamaniad’expulsar-nos

detotarreulatenentoteslesadministracions.Peròpermoltvagabundsquesiguem,nopodemdeixardesolidaritzar-nosamblescausesnobles.

—Ihoés,aquesta?—Hoés.Perquèningúnotédretdesentir-seomnipotentiésboque,detanten

tant,homrecordialspoderososquenoméssónpobrescriaturescomlesaltres…Goliatreposaunamàenlapedradelcostatdelfoc,s’hiasseu.—Hosaptot,ell.Semprehohasabuttot.Elguàrdiaelmiradistretament,idespréstornaagirarl’esguardcapaVirtus.—Emsemblaunaraóbenminsa…—Perquènohiheureflexionat.Aratindreuocasiódefer-ho.L'altreesgrataelcap.—Ésque…Aixòsonacomsi lagentesvolguésdesferdel Jutgepermotius…

comse’ndiu…?Altruistes.—No tothom.M’imagino que cadascú té les seves, de raons. Jo només us puc

exposarlesmeves.Elguàrdiabrandaelcap,deixacaurelamàsobrel’altrebraç.—Éscollonut!Quegentcomvosaltrestinguitambélessevesraons…—Usfaestrany,oi?Usheud’anaracostumantalaideaquefinsaraheuviscuten

unmónpocreal.Goliat,desdelcostatdelfoc,fal’ullet.—Téunbecd’or,oi?—Nohosé,nohoacabod’entendre…—Miraelseuentorn,capalesmates—.I

elxiulet?—El xiulet?Ah, qualsevol el troba, ara! Però no hi fa res, d’aquí en endavant

tampocnoelnecessitareu.L'altrese'lmiraambunaexpressióincrèdula.—Nohosé,quiviuenunmónpocreal…Ialeshores es tomba i caminacapa lesherbes.S’hi aturaunmoment,però tot

seguit fa un gest displicent i resignat i torna a caminar, ara cap a l’obertura de laparet.Goliat,amblaveuenrogallada,licrida:

—Bonvent!Virtus, per la seva banda, el mira fins que les ombres se’l mengen, i després

espera encara, immòbil, mentre fora del solar se sent la remor de les botes quemasteguenenderrocsipedruscall.Aleshoresesmoucapalapedraonseiadeprimer,doblegatreballosamentlesarticulacionsis’asseu.Decaraalseucompany,diu:

—Nodeixismorirelfoc…

ebookelo.com-Página205

Page 206: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

21

—S’haacabat,senyors!ILlorDomina,ambungrancopdemà,esbarriaelspapersquehihadamuntla

taula,acadaextremdelaqualcremaunaespelmaenuncanelobred’argent.—Aixís’acabenquinzeanysd’abnegatserveialaciutat:ambunatraïció!ElcomandantEzra,delesforcesd’ordrepúblic,ielcapdelsserveismilitars,es

redrecen com fiblats per un escorpí, fan petar els talons i, gairebé a l’uníson,exclamen:

—Domina!Però el Jutge colpeja la taula amb el puny, i les flames, altes i netes, oscil·len

breument.—Sí,traïció!—Lanostrapresènciaaquíenaquestsmoments…—M’heu dut enganyat! Traïció i incompetència! Perquè, a veure, què heu fet

durant totsaquestsanys?En llocde formarunsquadresdeconfiança,d’imbuir-losambl’esperitque informava lanostraadministració,heudeixatque ladisciplinaesrelaxés,heupermèsquetotamenadegentestranya,hostilitot,tinguésl’oportunitatd’infiltrar-se entre l’oficialitat…—Violent, rebutja la cadira i es dreça, mesquí icamatort—.Heuvolgutacceptarelsavantatgesd’unaposiciódecomandamentsenseobligar-vosalesresponsabilitats.Aaquestesresponsabilitatsqueconsisteixenenunaestretavigilància,enlaformaciód’uncosfidelperdamuntdetotavel·leïtat.Inoemdireu que us he regatejat honors i prebendes…Us he tractat com les ninetes delsmeusullsi,comtotselsbenefactors,aram’adonoquecriavaunaniuadadecorbs…

—Domina!ElcomandantEzra,mésenèrgicpotser,noentéprouambunaexclamació:—Noésjust,Domina!Sil’administraciós’hadesacreditatnosolamentdavantla

ciutat,sinófinsi totalsullsdelsseusmésferventsservidors,laculpanoésnostra,subalternsquesomadespitdetot.Semprehemacceptatlestevesdirectrius…

—Acceptat? —Encreua els braços sobre el pit i redreça el cos amb la vanaintenciódefer-sefísicamentmésgran,mésamenaçador—.Usatreviuadirqueheuacceptat les meves directrius quan ara els fets demostren que fa anys que viscpresonerdelesvostresdecisions,delavostraineptitud?

Elcapdelsserveismilitars,méstímidament,fa:—No hem sabut sostenir el nostre impuls dels primers temps, ens han faltat

objectiuspelsquals…Dominadesplegaelsbraçosambungestexplosiuque,enl’ombra,rebentacontra

lesparets.—Objectius?Quinobjectiumésaltqueelbenestardelpoble…?

ebookelo.com-Página206

Page 207: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Elpoblenohohaentèsmaiaixí.Elpobletélavistacurtaiviuenl’actualitat.Nomésse’lpotconquistarambrealitzacionsimmediates,concretes.

—Noésimmediaticoncretl’establimentd’unseguitdeserveisdecaràctersocialqueenscol·loquenentreelspaïsoscapdavanters?

Ezramoulesespatllesambunmovimentescèptic.—Serveissocialsadministratsperunaburocràciacorrompuda.Dominaalçaelbraç.—Comt’atreveixes…!Peròl’altreliplantacara:—Aquestéselmal,Domina,quemainoenshematrevitaparlarclar.Hemestat

ambtu,alteucostat,icontinuemsostenint-te,enpartperegoisme,enpartpermotiusmés desinteressats, perquè som amics teus des dels primersmoments, quan encaraesperaveslatevahora…Peròapocapocenshascorromputamblatevagenerositatmaterialiamblatevamesquinesamoral.

—Ezra!—Nocallaré,ara,Domina.Tinguespresent,però,queencaraesticambtu.—Ambelsmeusenemics,deusvolerdir!—Mainohastoleratquese’tdiguéslaveritat,mainohasadmèsobjeccionsals

teusprojectes,perfolls,perdesencertats,perridículsquefossin,perquèdevegadeshohanestat.D’unamaneraoaltra,hasaconseguitd’inspirar-nos,no respecte, sinópor,icallàvem…

Domina es precipita cap a la taula, s’apodera d’una campaneta i la sacsejadesesperadamentmentrecrida:

—Sali!Sali!Ezra,impertorbable,prossegueix:—Callàvemperquèéremmassaximplesperaadonar-nosdelcul-de-saconens

menavaunaadministracióquemainohasabutcompaginarlessevesambicionsamblesnecessitatsdelapoblació…Finsaranohohemvist,araqueunpoblesencer,ambmoltpoquesexcepcions,itotesbeninteressades,ensfaelbuit.

—Sali!Sali!—Estombaalcapdelsserveismilitars—.Itu,Gesta…?L'altreestossega,cohibit,peròacabaperdir:—Potsertéraó.Hemperdutelcontacte…Hasvolgutgovernarcomsilaciutatno

existísinomésl’administració…PeròDomina, sense escoltar-lo, avança cap a la porta, ara oberta, i s’adreça a

l’homevestitdepaisàqueentraaldespatx.—Sali…Disposa-hototperalamevamarxaimmediata.L'altreesbatanaelsulls,balbuceja:—Excel·lència…Quepotser…—Sí, ens n’anem. —Rectifica—: Me’n vaig. Disposes de cinc minuts per a

preparar-hotot.Ezradiu:

ebookelo.com-Página207

Page 208: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Totestàpreparat,ja.Elcotxet’esperadesd’aquestmatí.Domina plega les celles, que dibuixen dos grans circumflexos sobre la

protuberànciaqueprotegeixelsullssortits,líquidsirodons.Ambsarcasme,constata:—Semprehasestatmoltprevisor,Ezra.—Simplement,m’agradatenirpresentstotesleseventualitats.—Sí?—Braceja,ielsullssemblaqueselivulguinescapardelesòrbites—.Però

nohaviesprevistaquestaoposicióde laciutat!Quèhanfetels teusespies,els teusconfidents? O és que potser no els pagàvem prou? Unmoviment d’aquesta menaexigeixunapreparació,reunions,conciliàbuls…Itot t’hapassatperalt.Aixòsinot’hasvenuttambéalareacció!

—Domina!—No hi ha Domina que valgui! Entre tots m’heu tancat en una torre de vori,

m’heuaïllatdelmeupoble,vosaltresdeveusaberambquinafinalitat!—Noenshasdeixatparlarmai…Iquanheminsinuatquelescosesnorutllaven,

enshas tallat laparaula.Tusempreestavesmésbeninformatqueningú.Sisemblaquefinsitotetfeiagelosiaelnostrepetitpoder,iaixòquenoméseraunadelegaciódelteu!

Dominaestombacapalsecretari:—Anem!Peròelcapdelsserveismilitarsallargalamà.—Domina…Ezra i jo comprenem el teu desencís, però no voldríem haver de

separar-nos amb aquestes paraules. La nostra col·laboració es mereix alguna cosamés.

—Elpiquetd’execució,siencaraemquedésunaombradepoder…—Domina!AraésEzraquimoulamà.—Deixa…Mainohemestatresperaell.Mersinstrumentsquenoteniendreta

fallar.—EsgiradenoualJutge—.Peròencaraetpodemferundarrerservei…—S’atansaaunextremdetaula,onhihaeltelèfon,ieldespenjamentreprossegueix—:No vull que et passi res. He pogut reunir un grup de cinc motoristes quet’escortaran…

Domina,ambunsalt,esplantaalseucostatideixacaurelamà,curtaicarnosa,sobreelsditsdel’altre.

—Penjaaixò!Noelsnecessitoperares,elsteusassassins!—Sóncinchomesfidels,Domina!—Fidelsaqui?Quèpretens?—Nomésvullprotegir-te,Domina.Nosabemsipotstenirunmalencontre.Dominase’lquedamirantfitament,analitzant-lo,esdiria,finsalfonsmésocult

delessevesintencions.Desprésdesvial’esguard.—Estàbé.Perònovullningú.Unaescortapodria,precisament,cridar l’atenció

delagent.Emconvépassardesapercebut.Quincotxeheupreparat?

ebookelo.com-Página208

Page 209: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Elsedannegredelsteusviatgesd’incògnit.—Xofer?—Desdelmatíqueesrellevencadacinchores.Enaquestsmoments,jadeuhaver

rellevatenBatxera.Dominadónauncopd’ullcircularalasalailasevamiradaacaricialallargataula

entorndelaqualesreuneixensiscadires,l’escalfapanxesquecremasilenciosamentenunracó,l’amplesofàamblessevesduesbutaquesontantesvegadeshadiscutitenpetitcomitè,elsarxivadorsfarcitsdepapersquecomencenaesgrogueir-se…Desprésestombaambunamitjavoltasobtada.

—Anem!Elsecretari,mutiesmunyedís,licedeixelpasdelaportaielsaltresdos,Ezrai

Gesta,elsegueixencapalasalaexteriorontotdecadiress’arrenglerenalllargdelesparets,d’onpengendotzetapissosqueexpliquengràficamentlahistòriad’Alexandre,elgranconqueridor.

Latravessenràpidament,ambelspeussilenciosossobrelesgruixudesestoresqueil·lustren episodis de la Bíblia, i desemboquen al vestíbul, on encara queden dosordenancesques’enravenenalpasdelapetitacomitiva.

Desprésdavallenlesamplesescalesdemarbre,alcapdavalldelesquals,atocarde la torxaque il·lumina l’entrada, elsespera l’oficialdeguàrdia, rígid,d’una solapeça, indiferent a l’estrèpit que s’escapa d’una banda de pati, on algú colpejaviolentamentunaportaambpeusimans.Dominas’atura.

—Quèés?L'oficialnomésmouelsllavis.—Unperiodistaestranger,Excel·lència.Preteniaveure-us i ensha semblatmés

oportúretenir-lo.—Allibereu-lod’aquíacincminuts.—Alesvostresordres,Excel·lència.Ellestombaunamicacapalsaltresdos.—Elmeudarreractedegovern.Unactedeclemència,perquèhaviamanatque

totselscorresponsalsfossinexpulsats…I,senseesperarresposta,caminacapalagranportalada,passaperentreelsdos

sentinellesquepresentenarmesambelgestdesencarnatd’unautòmat i s’adreçaalcotxequel’esperaenlafoscadelcarrer.

—Excel·lència…—Hola,Batxera…S'inclinaunamicaipenetraenelvehicle.Desprésesgiraamblamàalçadaenun

gestderefús.—No,Sali,aquestcopviatjosol.L'altre,quejahaviaavançatelpeu,protesta:—Però,Excel·lència!—Sol,dic!

ebookelo.com-Página209

Page 210: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Ezradeixaveurelasevacaraperdamuntl’espatlladelsecretari.—Vols dir que és aconsellable…? T’estimes més que t’acompanyi un de

nosaltres,enGestaojo?—Malamentpodrienacompanyar-meaquellsquejafa tantdetempsquem’han

abandonat.—Domina! —Endureix l’expressió de les faccions—. És lamentable que…

Podríemimpedirqueten’anessis.Ellavançaelrostre.—Prova-ho,Ezra.Potserfinsitotm’agradaria…Elcapdelesforcesd’ordrepúblicesfaenrere,esredreça.—Tanca,Sali.PeròelmateixDominahaallargatjalamài,ambungestenèrgic,atreulaporta

contraseu.—Batxera…Engega.Elxofers’esmunydarrereelvolant,tancalaportellais’inclinacapalsbotonsde

comandament.Elmotorronca,seguitiplaner.—Unmoment!Acciona,ambimpaciència,elmecanismedelcristall,treuelcapperl’obertura.—Oficial! —L’altre avança, com si desfilés, i s’atura arran de vehicle—.

Afuselleu-lo!—Excel·lència…?—Elpresoner…Elperiodista.L'oficialnoalteraniunmúsculdelacara,peròEzraestornaainclinar.—Domina…Ésinsensat.Tumateix…Ellcrida,amblaveutotaesquerdadaperunasobtadapassió:—Unhomecomjonoespotpermetrefebleses!—Peròara…—Niaranimai!Novullquelahistòriaemjutgiperunactepropidevençuts.—I

denoudecaraa l’oficial—:Afuselleu-lo.—Aleshores,senseesperar, tocaelxoferperl’espatlla—.Som-hi.

El vehicle, amb els fars encesos, engega blanament, abandona el refugi de lavorada i cerca el seu camí entre els altres cotxes aparcats una mica pertot arreu.Domina,ambunsomrísmefistofèlic,vatombantelcapiobservalesquatreombresdretesdavantlaMansió,elsdossentinellesqueencarapresentenarmes,estàticspertotaunaeternitat.Elxofer,sensemoureelcap,pregunta:

—Onanem?—AlaCasetaVerda.Els fars escombren els darrers vehicles, les façanes blanques del passeig i una

figurafurtivaquecoixejacapauncarrertransversal.Dominas’arrepapaenelseient,ampleitou,ifitalanucadelxofer,immòbilsino

fosperlalleugeraoscil·laciódelesespatllesquesegueixenelmovimentdelesmans,

ebookelo.com-Página210

Page 211: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

inquietesiatentessobreelvolant.Després,elJutgetrencaelsilenci.—Tucreusquehofaran?—No.—M’hasentès,oi?—Sí.Encreualesmanssobreelventre.—No,nohofaran.Nivoliaquehofessin,tampoc.—Aixònohoheentès.—Joenteniaprouambdonarl’ordre.—Sí…Dominas’inclinaunamicaendavant.—Quèpassa,Batxera?—Comdiu?—Notenspercostummenjar-tel’«Excel·lència»…—Nivostèsolconfiar-sealsseussubordinats.Domina,totd’unafred,lladra:—Aixòésunainsolència,Batxera!L'altre no replica, continua amb la vista fita al seu davant, sobre el pis de

l’avinguda,unamicahumitperquècomençaagotejar.Elsedificis,araambllarguessolucionsdecontinuïtatperculpadelssolars,desfilenràpidamentadretaiesquerra,foscos i tancats commausoleus luxosos erigits enmemòria d’un passat que ara esliquida.

—Nom’hassentit?—Sí.—Inoentolero!Batxeraeslimitaafer:—Éspueril…Vostè,ara,necessitaalgúenquidescansar-se…confessar-se.Iaixò

nomésespotferparlantd’homeahome.Dominas’inclinamésabruptament.—Prou…!Què t’has cregut?—Amb el puny clos, colpeja el respatller—.Que

finsitotunxofer…Noesticvençut,quècarall!—Repenjatotelcoscontral’arestadelseient—.Digues,tambétuetpensesquem’escapo?—I,senseesperarlaresposta—:Doncsno!Tornaré…—Ambl’esguardvagamentsomniós,miracapalparabrisacobertdegotesminsesquevanesmunyint-seamblentitud—.Tornaré…Aixònomésésunaretiradaestratègica.

Laveudelxofer,segura,replica:—Noesfaciil·lusions.—Queno…Estàbé,Batxera,hopagaràscar.Pagaràscaraaquestanecessitatque

tincdeparlar.Perquèésveritat…—Ningúnoelvol,ningúnoelnecessita.Janoliquedenpartidaris.

ebookelo.com-Página211

Page 212: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—Unhomecomjosempre tépartidaris.Etpensesquesóc tanximpleperanohaverprevistqueundiasortiriaunambiciósoaltrequeemvoldriaferlatraveta…?

Batxeraposal’eixugaparabrisesenmovimenti,ambelcotxepoblatperlaremorlleudelmecanisme,diu:

—Nohaentèsres,Domina.Empensoquefamoltsanysquenoenténres.Potserperaixòmateixhapogutmanardurant tantde temps…Aquestsambiciososdequiparlanomésexisteixenenlasevaimaginació.Éselpoble,totelpoble…

—Els pobles són incapaços de prendre iniciatives si ningú no els dirigeix. Lahistòriaenshomostrabenpalpablement.

Elxofermouelcap,dubitatiu.—Sóc massa ignorant per a saber què demostra la història. En tot cas, ara la

desmentim.—Ladesmentiu?Tutambé…?—Iamarg—:Peraixòushetractatcomsifóssiu

fillsmeus?Elxofercanviaelsllumsdeciutatpelsderuta.Lesdarrerestorresjaesperdenen

ladistància.—Als fills se’ls dirigeixmentre sónmenors, se’ls orienta i protegeix…Però si

se’lsestimanose’lsimposaunalleiestranyaalasevanaturalesa.Dominacrida:—Mainohandeixatdesermenors!—Qui és vostè per a decidir-ho?Durantmolts anys li hem fet confiança, però

vostèhaestatcomunpadrastrequehaadministratabeneficiseu.Iara,araquearribaelmomentdepassarcomptes,s’escapa!

Dominatornaacolpejarelseientdelseudavant.—Nom’escapo!Hotinctotprevist,tornaréacomençarcomquinzeanysenrere;

sical,desdelesmuntanyes…—Sol?Ellriuferotgement.—Ambelsmeus,ambelsquinom’hanfettraïció!Ambelsmillors…—Ionsón?—Jaelsveuràs…—Esrelaxaunamica i inclinaelcosenrere—.Encaranoha

nascutel filldemeucaqueempuguiagafardesprevingut.Queetpensesqueme’nfiava,de l’Ezra,d’enGesta…?Sempreheestat el capd’unexèrcitqueellsnihansospitat,gentescollidaqueteniaordresdereunir-sesiespresentavaunmomentcomaquest.

—AlaCasetaVerda?IDominaconfirma:—A la Caseta Verda, sí. Des d’allí iniciarem la nostra segona marxa sobre la

ciutat.Batxerapremunbotóil’eixugaparabrisess’immobilitza.Moltatentalespròpies

paraules,diu:

ebookelo.com-Página212

Page 213: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

—I quina necessitat hi havia de reunir-los allí? No hauria valgut més ques’apoderessindelaciutatsensesortir-ne?

Dominatornaariure,aragairebéalegre.—Per a saltar, de primer cal retrocedir. I el factor sorpresa?Mentre jo era a la

ciutat,ningúnoesfiavadelamevaombra,totsaquestsintrigantsvivienal’aguait…—Ningúnohaintrigat.—Infeliç!Queetpensesquehaviend’acudirapersonescomtu?—Noveigperquèno.Vostèbéesconfia.—Ara.Quanjaningúnopotdestorbarelsmeusmoviments.Demà,demàpassat,

cauremdenousobre laciutatdesprevinguda i totsaquests traïdorspagaran la sevaestupidesaambelcap!

Elxofertornaaengegarl’eixugaparabrises.—S’hafetvell,Domina.—Què?Il’altrerepeteix:—S’hafetvell.Quinzeanysenrere,esticsegurquenohauriacomèstantserrors.—Quinserrors?PeròBatxeravaseguintelfildelessevesidees:—Ésd’homevell,icansat,aixòdeconfiar-sealsaltres.Novulldirquenopugui

fermal,encara.Unhomequehaocupat lasevaposiciósempreenpotfer,sivol. Ivostèvol.

—Mal?—Però aleshores, quan s’inclina de nou endavant, s’adona de la líniablancaitrencadaquevorejalacarretera—.Batxera!—L’altreespera—.Noéselmar,això?

—Sí.—Atura’tdeseguida!Onemduus?Elxofer,senseobeir,replica:—AlaCasetaVerda.—Aquestnoéselcamí.—Faremunamicademarrada.L’altracarreteraestàinterceptada.—Ah!Comhosaps?—M’hohandit.Dominal’engrapaperl’espatlla.—Atura’tdeseguida!—Treguilamà!Volqueensestimbem?—Venut,mésquevenut…Frenètic, es tomba i, amb totesduesmans,palpa lesbossesdel cotxe.Batxera,

sensemoureelcap,pregunta:—Buscal’automàtica,Domina?Elltornaaengrapar-lo,ialeshoreselcotxes’alenteixcapauncostatdecarretera.—Quèn’hasfet?

ebookelo.com-Página213

Page 214: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Elxoferestombaperprimercop,elmiraalacarai,després,allargalamàcapalaportella.Ambungestesdesfàdelsditsdel’home,gairebéconvulsos,isalta.

—Baixi.—Batxera!—Baixi,lidic.Iobrelaporta.—Quèvolsfer?Elxicotesperasota lapluja fina iglaçada;es treu lentament l’automàticade la

butxaca.—Volqueelmatiaquídins?Domina s’arrossega pel seient, amb la cara lívida i els ulls més botits i més

rodonsquemai.—Batxera…Jo…—Baixi,fotutcovard!Ellseliarrapaalbraç,alçaelcap.—Sempret’hetractatbé…Jopuc…Elxoferelrepel·leix.—Aranoméspotferunacosa:morirambunamicadedignitat.—PeròBlasi…Aixòésunaximpleria.—Seriaunaximpleriaqueeldeixésescaparviu…Surtid’unavegada!L'estira,irat,iDominasaltaencongidamentsotalaplujaquecau,mansa,apagada

perlaremordelesaigües.—Però,perquè?Perquè?—Ihopregunta?—L’empenycapalabandadelmar,sobrelesonesquellepen

amb força continguda la sorra estesamés enllà de les roques—.Que es pensa quem’agrada, haver de convertir-me en un assassí? —El sacseja i Domina fital’automàticaal’abastdelasevamà,peròaleshores,desobte,elxicotesfaenrere—.Estavadisposatadur-loa laCasetaVerda,a la frontera,onhaguésvolgut.Mainohaviatingutlaintenciódematar-lo.

Dominaintentaderecobrarlaserenitat,peròlaveulisurtesquerdadaquandiu:—T’hasdeixatcomprar…Elxoferl’apunta.—Nopucpermetrequevisquidesprésdelquem’hadit.Haparlatmassa…Domina s’empassa la saliva, aspra, espessa, i la nou del coll li puja i li baixa

espasmòdicament.—Quantetpaguen?Perquèjo…L'altreliesclafal'armacontraelpit.—Calla,imbècil!Éslamevaconsciènciaque…—Laveuselitrencaiabaixauna

mical’automàtica—.Perquènose’npodiaanardedebò?Perquè?Perquèaquestaambicióquehodestrueixtot?Laciutatnovolsang,volviure…

ebookelo.com-Página214

Page 215: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

Dominaesreplega,ambelcosesquifitretallatcontraelfonsmésclardelmarqueremorejapremonitòriament;l’aiguaselienganxaalasuordelfrontidelesgaltesilifabricaunamenademàscaraesbalaïdaipugnaç.

—Batxera…Escolta…Peròjanotétempsdesaltar,perquèl’altre,quesemblahaverprevistelmoviment

agressiu,dispara.Laveu,fosa,repeteix:—Volviure,Domina…I ell s’inclina endavant, endut pel seu impuls, i l’asfalt de la carretera puja

veloçment al seu encontre per esclafar-li la caramentre una segona flama explota,precisa i total,en l’obscuritatde lasevacarn llunyanaquejamaimésnosentirà lapluja…

Barcelona,maig-junyde1961

ebookelo.com-Página215

Page 216: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

MANUEL DE PEDROLO (L’Aranyó, Segarra, 1918 - Barcelona, 1990). Premid’HonordelesLletresCatalanes,ésundelsescriptorsmésdestacats,isensdubteelmésprolíficielmésllegitdelaliteraturacatalanadelsegleXX.

Narrador,dramaturg,assagista,poetaotraductor,Pedrolovaconreartotselsgèneresliteraris i va col·laborar regularment en lamajoriade revistes catalanesde l’època.Comatraductoresvacentrarenelsautorsfrancesosinord-americanscontemporanisi va dirigir també la col·lecció de novel·la negra «La cua de palla». La sevaproducciósobrepassaelcentenard’obres,ambrecullsdecontescomCrèditshumans(1956), obres dramàtiques com Homes i No (1957) o les novel·les Cendra perMartina(1952),Toteslesbèstiesdecàrrega(1965)oMecanoscritdelsegonorigen(1974) i amb el cicle novel·lístic Temps Obert, que engloba onze novel·lesprotagonitzadesperDanielBastida.

ebookelo.com-Página216

Page 217: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna … · 2020. 6. 2. · «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar

ebookelo.com-Página217