16
Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda. A A L L C C C O O O M M M P P P À À À S S S 1 1 6 6 Any VI!!! Número XVI REVISTA ESCOLAR Edita i distribueix Escola Mireia. c/ Ausiàs March, 62-64. (08010) Barcelona. Tel. 932 454 998 Fax 932 454 706 [email protected] / www.escolamireia.com ESCOLA MIREIA Barcelona, març de 2012

COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda. AAALLL CCCOOOMMMPPPÀÀÀSSS 111666

Any VI!!! Número XVI

R E V I S T A E S C O L A R Edita i d istr ibueix Escola Mire ia. c/ Ausiàs March, 62-64. (08010) Barcelona.

Tel. 932 454 998 Fax 932 454 706 [email protected] / www.escolamireia.com

ESCOLA MIREIA Barcelona, març de 2012

Page 2: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 1

� EDITORIAL

Després dels molts mesos esperant l’autorització per traslladar l’escola d’educació infantil, finalment, al llarg de l’estiu passat i amb el temps prou just, vam fer les reformes que van permetre als petits començar el curs escolar 2011-2012 als espais nous. Els antics locals del carrer Casp 160 ens van fer un molt bon servei durant més de quatre dècades, però els diferents canvis de normatives educatives i les necessitats actuals ens obligaven a buscar nous espais per als nous reptes. És una satisfacció per a tots gaudir d’una escola alegre, àmplia i lluminosa, on els alumnes poden jugar al pati sota l’ombra d’un llorer, un llimoner, un ginkgo o un caqui amb el fons entapissat per la buguenvíl�lea. Som conscients que tot i l’esforç dut a terme aquest estiu encara hi ha molts detalls pendents a valorar i anar resolent al llarg del curs. Tots aquells que treballem a l’escola i diàriament en fem ús estem molt contents amb el canvi i som conscients que l’espai condiciona en major o menor grau l’acció educativa. El projecte ha necessitat implicació, determinació, entusiasme, confiança i compromís, però vull remarcar especialment la implicació dels professors i la comprensió per part de totes les famílies. En aquests moments de dificultats econòmiques i de canvis on novament es plantegen reformes en el mon educatiu, ens cal reforçar estratègies com el compromís, l’esforç i la col�laboració que ens ajuden a trobar millors condicions per atendre als nens i nenes i seguir així mantenint els bons resultats en el procés d’aprenentatge dels alumnes de l’Escola.

AL COMPÀS Any VIII NúmeroXVI Publicació de l’Escola Mireia.

Departament d’Educació Secundària Obligatòria.

Coordinació, maquetació i correcció: Conxita Miguel i Sandra Pallarès

Disseny: Equip de redacció

Equip de redacció: Albert Ruiz, Laia Minyana, Laura Matesanz, Mireia Guallar, Núria Montolio, Laia Peraferrer, Mar Cobo, Mariona Bernal, Gerard Galí

Col�laboradors: Esther Royes, Joan B. Joan, Montserrat Berlanga, Maria Prado, Víctor Ledo i Daniel Rey, Abril Aguilar, Carlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal, Xavi De Porrata. compàs [PL –assos] M 1 MEC Instrument per a traçar arcs de circumferència i per a prendre distàncies que consisteix essencialment en dues branques o cames unides per un cap. 2 MÚS Gran unitat de mesura del temps musical en funció de la disposició dels accents i el conjunt de valors mètrics que hi són compresos, gràficament representats, des del segle XVI, entre dues ratlles verticals sobre tot el pentagrama, dites precisament barres de compàs.

[Diccionari de la Llengua Catalana. Enciclopèdia Catalana]

Page 3: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 2

SUMARI

SECCIÓ CONTINGUT PÀG

Editorial 1

Sumari 2

Coses del món Reptes d’Europa 2

Steve Jobs 3

2012 i l’apocalipsi 3

100 anys del Titànic 4

El Personatge Nacho Solozábal 5

Vida escolar Sortides i excursions, Anglès a l’ESO, Concert de

Nadal, Jocs Científics, Convivències, Teatres...

6

Els alumnes pregunten Entrevista al Jordi Monràs 11

Per tenir en compte Recomanacions 13

Calaix desastre Endevinalles, passatemps, sudokus, qui és qui... 14

Què fem Agenda cultural 15

� COSES DEL MÓNCOSES DEL MÓNCOSES DEL MÓNCOSES DEL MÓN �

REPTES D’EUROPAREPTES D’EUROPAREPTES D’EUROPAREPTES D’EUROPA

A hores d’ara, principis del 2012, és bastant difícil preveure cap a on va Europa en aquests temps de crisi tan acusada que patim. La Unió Europea té uns reptes molt complicats de resoldre. Un és la competitivitat amb els països emergents, principalment asiàtics. Perilla el nostre estat del benestar a causa dels impostos que es cobren per mantenir-lo i així els productes europeus són més cars que els asiàtics. Un altre repte és l’envelliment de la població i els problemes que se’n deriven: sanitat, pensions, dependència... També la immigració amb l’auge de sentiments racistes en alguns sectors de les societats europees.

També hi hauríem d’afegir que el focus econòmic i polític es desplaça cada vegada més cap el Pacífic i Europa pot quedar allunyada del fluxos comercials que això comportarà.

I no hem d’oblidar-nos de les “primaveres àrabs” del Nord d’Àfrica i Orient Mitjà amb el triomf imparable de l’islamisme que esperem i desitgem que sigui moderat i serveixi per modernitzar i fer prosperar aquests territoris. Crec que, davant tota aquesta problemàtica, Europa hauria de cohesionar-se molt més arribant a un sistema polític, econòmic i fiscal comú i que després de tenir un Parlament i moneda única, ens caldria un govern i un president únic, recolzat amb una defensa integrada, que fos garant de la democràcia i dels drets humans que tant van costar d’implementar durant el segle XX.

Joan B. Juan Professor i tutor de 3r d’ESO

Page 4: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 3

STEVE JOBSSTEVE JOBSSTEVE JOBSSTEVE JOBS

El passat 5 d’octubre del 2011 Steven Paul Jobs, més conegut com a Steve Jobs, va morir a causa d’un

càncer de pàncrees. Als 12 anys, el primer cop que li van posar un ordinador al davant, va saber quina seria la seva vocació. Va començar la seva carrera estudiant en una universitat de Portland, Oregon, on va obtenir alts coneixements sobre informàtica i també cal�ligrafia, que li van ser molt útils en els projectes futurs.

Va iniciar la seva primera empresa el 1976 quan va néixer ''Apple computer company'', pel que és més reconegut. Al cap d’un temps, el 1985, va abandonar la companyia que ell mateix havia fundat. De fet el van fer fora. Un cop va haver abandonat Apple, va començar a produir pel�lícules animades com per exemple: Toy Story, Buscant a Nemo, Up, o Cars, entre d’altres. Després de fundar la companyia de NeXT Computer, va decidir tornar a Apple, carregat de noves idees que després de molta feina i esforç aconsegueix treure al mercat. Entre les més destacades hi ha: Ipad, Ipod, Itouch, Iphone, Imac, Ibook...

És per això que Steve Jobs és reconegut mundialment i un dels icones de la tecnologia moderna. És per això també, que el dia de la seva mort, a les botigues d'Apple d’arreu del món, la llum que il�luminava la poma mossegada (el logotip de l’empresa) es va apagar durant tot el dia.

Només queda per veure l’evolució d’aquesta companyia sense el geni i la inspiració d’aquest gran personatge.

2012, NOMÉS APOCALIPSI2012, NOMÉS APOCALIPSI2012, NOMÉS APOCALIPSI2012, NOMÉS APOCALIPSI????

La quantitat de teories sobre la fi del món aquest any 2012 és massiva sobretot navegant per la xarxa. La fiabilitat de les diferents hipotesis és més que dubtosa.

Hem vist a les notícies que la civilització maia, la civilització que ocupava Centreamèrica abans de la invasió dels espanyols, no deia que el món s’acabés al 2012, sinó tan sols, que en el calendari que utilitzaven ells, no hi havia un demà després del 21 de desembre de 2012, cosa que van haver de desxifrar científics especialitzats.

Una idea present popular sobre les grans construccions de la extingida civilització, és que les van construir un éssers d’un altre planeta; i que ells van idear els calendaris anunciant una invasió el 21/12/2012.

Deixant de banda la ciència-ficció, s’afirma que aquell mateix dia, en comptes de ser atacats per una espècie desconeguda, serien causes i desastres naturals els que acabarien amb la humanitat: inundacions a totes les costes, terratrèmols al centre, glaceres al nord, erupcions volcàniques a gran escala al sud, esquerdes a la terra que la parteixen en dos...

Page 5: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 4

En l’àmbit religiós també vam ser testimonis d’algunes teories arriscades, però no sobre el 2012, sinó sobre el nou mil�lenni que afirmava que l’1 de gener de l’any 2000, el món s’acabaria a causa de l’anticrist, cosa que ja s’ha vist que no tenia cap mena de credibilitat. O, si busquem teories més occidentals, tenim el desenvolupament de les grans potències mundials i el desenvolupament d’armes nuclears que podria ser la raó d’una Tercera Guerra Mundial. La crisi ens obliga a prendre mesures dràstiques, i si mirem els llibres d’història, veurem que les crisis generades en el món occidental en els darrers cent anys s’han acabat amb guerres. I resulta irònic: les bombes nuclears, que porten “pau” al món (doncs si no hi hagués aquesta por a les bombes nuclears, estaríem contínuament en guerra amb els estats més desenvolupats) podrien acabar amb la civilització avui dia coneguda a causa d’una inestabilitat provocada per la manca de diners i la mala gestió del capitalisme. Tota aquesta inestabilitat i temor aguditza l’enginy i ha fet desenvolupar un negoci enorme: videojocs sobre destrosses i guerres internacionals, explosions i destrucció que generen una quantitat de diners molt gran, com passa amb Modern Warfare 3 (sobre la tercera guerra mundial) Fallout (també una guerra atòmica) o Darksiders (els quatre genets de l’apocalipsi venen a la terra a devorar tot rastre de vida). Entre les pel�lícules sobre aquest tema destaca “2012” (una sèrie de desastres naturals acaba amb la vida de moltes persones), "El dia de mañana" (el món es sumeix en una glaciació i molts tornados destrueixen els edificis) o “Soy leyenda” (on només una persona a la terra està viva, tothom s’ha transformat en mutant).

I a la secció dels llibres, destaquen el nou “Metro 2033” i “Metro 2034” (on, un altre cop, una guerra nuclear provoca que la gent hagi de viure al metro) o “Guerra Mundial Z” (on, just al 2012, el primer zombi del món apareix i, durant quaranta anys una guerra immensa esclata contra aquesta nova espècie).

Però no totes aquestes teories són tan enrevessades, conspiratòries i destructives. Molta gent també afirma la possibilitat d’un canvi radical en aquest any, i no precisament negatiu: famosos científics han estat entrevistats sobre el tema, i han afirmat que potser el canvi és del tot positiu, potser el que passa és que es fa un gran descobriment per la humanitat, o bé passa un fenomen inesperat i beneficiant... O potser no passa res. Així de senzill, potser no passa res, és el més segur, i és el que tothom espera, però... mai se sap.

100 ANYS DE LA TRAGÈDIA:100 ANYS DE LA TRAGÈDIA:100 ANYS DE LA TRAGÈDIA:100 ANYS DE LA TRAGÈDIA: EL TITÀNICEL TITÀNICEL TITÀNICEL TITÀNIC

Fa 100 anys, el 10 d’abril de 1912, el vaixell Titànic va iniciar el seu viatge sortint d'Anglaterra amb direcció a Nova York. Quatre dies més tard, a les 23:40 del 14 d’abril, el vaixell xocà contra un iceberg a prop de Terranova, y s’enfonsà a les 2:20 de la matinada del 15 d’abril. Van morir 1.517 persones de 2.227 que viatjaven.

El vaixell només portava bots salvavides per a 1.178 persones i tot i així només van salvar-se 705. Aquest 15 d’abril del 2012 farà cent anys de l’enfonsament del Titànic i es duran a terme actes de commemoració d’aquesta gran tragèdia que ha donat peu a grans històries i que esperem que no es torni a repetir.

Page 6: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 5

EL PERSONATGEEL PERSONATGEEL PERSONATGEEL PERSONATGE

NACHO

SOLOZÁBAL

Nacho Solozábal és un exjugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona, equip on va desenvolupar tota la seva carrera i va assolir 19 títols del màxim nivell. Ha estat un dels millors bases catalans de la història i dels millors d'Europa del seu moment. Feia 1,85 metres i es caracteritzava per ser un gran defensor, gran tirador de llarga distància i sobretot per ser un gran penetrador a cistella

Com que fa anys dirigeix una escola de bàsquet per nois i noies, hem tingut la sort de compartir una estona amb ell.

Fitxa personal

Nom: Ignacio Solozábal Igartua Any i lloc de naixement: Barcelona, 8 de gener de 1958 Com i quan vas decidir que volies dedicar-te al bàsquet? Vaig començar als 8 anys, al Col�legi dels Maristes i perquè m’agradava molt.

Sabem que portes tota la vida vinculat a aquest esport. Ara que ja no ets professional, com hi continues vinculat?

Per l’Escola de Bàsquet, els Campus i com a comentarista a TV3.

Quines qualitats destacaries per ser un bon jugador de bàsquet? Moltes. Treball, aptituds i actitud, esperit d’equip, una mica de sort, entrenar...però sobretot m’agradaria destacar l’esforç.

Dóna algun consell a algú que s’hi vulgui dedicar. Primer que segueixi estudiant i jugant a bàsquet. Tot vindrà, si ha de venir, amb naturalitat.

Quin ha estat el teu millor partit? I millor cistella? I millor trofeu? Explica’ns per què. És difícil de dir. Tothom em diu que la cistella que vaig ficar –un triple al últim segon- en una Final de Copa al Madrid, a Valladolid; crec que aquesta és la millor.

Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut relacionada amb el món del bàsquet. Vaig perdre un avió a Milà quan jugava amb el Barça per no sentir que ho anunciaven als altaveus.

Gràcies al bàsquet has pogut viatjar molt. Quin país o ciutat t’ha agradat més i per què? Moltes. Nova York, Moscou, Tel Aviv i Jerusalem... Però la millor és Barcelona.

Sabem que també et dediques a col�laborar amb mitjans de comunicació. Què estàs fent ara? Faig de comentarista a TV3 i al Diari Sport.

Ens podries explicar alguna anècdota relacionada amb els mitjans de comunicació. Que saben més coses de les que expliquen a la gent.

Quins projectes de futur tens? Mantenir i ampliar l’Escola i els Campus i poder continuar vinculat al Bàsquet

Page 7: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 6

Preguntes curtes

Triples o senzills? Triples. NBA o ACB? ACB. Barcelona o San Sebastián? Barcelona. 1992 o 2012? 2012. Gladiator o Titanic? Gladiator. Shaquille o’Neal o Kobe Bryant ? Shaquille o’Neal.

Llibres o pel�lícules? Pel�lícules. Fruita o gelats? Fruita. Escola religiosa o laica? Laica. Club o selecció? Club.

� VIDA ESCOLAR �

LA NOSTRA ESCOLA NOVA Hi havia una vegada una colla d’amics: el Ratolí, l’Esquirol i l’Elefant, que volien anar a viure a una escola nova perquè la seva estava una mica velleta. Els feia molta pena dir adéu a la seva escola de tota la vida, però l’espai es quedava petit i volien un lloc que els apropés més a la natura.

Buscant i buscant van trobar un pati fantàstic ple d’arbres, pedres, flors, fruites, cucs, papallones i mosquits! Es van quedar tan bocabadats que van decidir que era hora de recollir-ho tot i començar una nova aventura.

Així doncs, ho van empaquetar tot i ben carregats van portar a la nova escola les cadires, les taules, les pissarres, els penjadors, les joguines i moltes altres coses. Durant tot l’estiu van treballar molt i molt per tenir l’escola a punt per quan arribessin els nens i les nenes..

Mentre endreçaven les coses es van anar trobant petits records que els van fer emocionar: fotografies dels seus antics amics (el Cargol, l’Aneguet i la Girafa), dibuixos de nens que havien passat per l’escola, joguines antigues… Van decidir que per no oblidar mai aquests records tan bonics farien servir algunes d’aquestes coses per decorar la nova escola.

Quan per fi va arribar el gran dia, l’inici del nou curs, l’Elefant, l’Esquirol i el Ratolí van ensenyar a tots els nens i nenes les noves classes. El Ratolí va decidir que li agradava la classe més propera al pati, perquè com era el més petit podia arribar-hi més aviat i així podria jugar més estona. L’Esquirol va pensar que es quedaria amb la classe que tenia més finestres, i així podria fer allò que li agradava més: saltar i córrer sense parar d’un lloc a un altre. L’Elefant, més gran i quiet, conscient que aquell any havia d’aprendre a llegir, es va quedar amb la classe que tenia només una finestra però per on podia treure la trompa i saludar a tothom que hi passava. Ara tots estan contents i feliços a la nova escola i cada dia la fan més maca!

Equip de docents i administració d’Infantil

CONCURS DE DIBUIX: LA MERCÈ Com cada any a l'Escola es fa el Concurs de la Mercè.

Tots els alumnes fem un dibuix, aquest serà presentat al concurs. El dibuix el pots pintar com vulguis;amb ceres, pintures, fent collage etc... Els mestres escullen quins són els millors dibuixos. Això es una feina prou difícil perquè n’hi han molts dibuixos de nens i nenes i estan tots molt be. El dia 30 de setembre tots els alumnes de Primària ens reunim al pati a celebrar el concurs de la Mercè. N’hi

Page 8: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 7

ha quatre premis per cada categoria:el premi el millor dibuix, el premi a la composició, el premi originalitat i el premi de colors.

Al pati hi ha una taula plena de regals per els guanyadors. En Ramon, que es un professor de quart, anuncia els premis amb la ajuda de l'Ana Vaquero. Tots estem molt neguitosos per saber els resultats. Tots ens emocionem molt i no parem d’aplaudir. Al final felicitem els guanyador o guanyadores. Aquests se’ls compensa amb un regal i una fotografia que es fa al pati. I així és el dia de la Mercè a l'Escola per a nosaltres.

Maria Prado 6è B

COURSE I ADVANCED Anglès a l’ESO Aquest any a l’Escola han decidit fer un canvi en l’assignatura d’anglès. Cada any fèiem la classe d’anglès tots junts, però ara els alumnes de secundària divideixen la classe en dos grups. En el “advanced” van els alumnes que tenen més facilitat a l’hora d’aprendre anglès i al “course” hi van la resta d’alumnes. Tant el material com les proves són les mateixes, però hi ha algunes diferències que afavoreixen l’aprenentatge de l’idioma. Creiem que es una bona iniciativa per part de l’escola, ja que té factors positius tant pels nois i noies del “adavanced” ja que les seves classes són molt més dinàmiques com pels del “course” poden anar també al seu ritme, amb més calma i tranquil�litat.

Laia Manyana i Mireia Guallar 2n ESO

CONVIVÈNCIES DE CICLE SUPERIOR El dia 5 d’octubre els nois i les noies de cinquè i sisè vam anar de convivències a Can Font, una casa de colònies de Brunyola. El primer dia vam conèixer els monitors de la casa de colònies, i a la tarda vam fer jocs d’aigua i per la nit un joc molt divertit.

El segon dia vam fer esports de risc que eren: escalada, tir amb arc, orientació i patinatge. A la tarda vam fer una excursió a les runes d’un castell de prop de Brunyola i a la nit vam fer un joc de nit també molt divertit i vam fer DISCOTECA!!!

El tercer dia vam fer un taller d’un rellotge de sol, mentre els altres van anar al metge. Després ens vam acomiadar dels monitors i vam tornar. Van ser molt divertides.

Víctor Ledo i Daniel Rey 5è de Primària

EXCURSIÓ A LA COLÒNIA SEDÓ El dia 20 d’octubre, els alumnes de 2n d’ESO vam anar d’excursió a la Colònia Sedó. En arribar varem esmorzar i ens feren entrar a dins i ens portaren a una sala on hi havia una maqueta en la qual sonava una veu que ens anava explicant i unes llums il�luminaven els llocs de la maqueta que la veu deia. Després ens van ensenyar una turbina Francis i vam entrar pels

Page 9: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 8

conductes per on circulava l’aigua i, al final dels conductes, vam veure un audiovisual en 3D en una paret que hi havia tancant el conducte. Quan va acabar ens portaren pels soterranis i veiérem per on i a on desembocava l’aigua i una xemeneia des de baix. En acabar, visitarem la colònia, veiérem l’església des de fora, etc. i tornarem al lloc on ens havia deixat l’autocar. Quan ja havien arribat tots. caminarem per un camí de muntanya fins una església on varem dinar i vam tenir temps lliure fins les quatre aproximadament que baixarem pel camí de muntanya i ens recollí l’autocar.

Albert Ruiz 2n ESO

LA CASTANYADA A L'ESCOLA El passat 4 de novembre volíem anar d’excursió per celebrar la Castanyada, que havíem hagut d’ajornar, per les previsions del temps. Quan vam arribar a l'Escola ens van dir que no podíem anar perquè havia plogut tant que algunes carreteres estaven tallades. Així doncs, vam fer classe normal i després van sortir al pati perquè ja no plovia.

A l'hora de dinar va ser molt divertit perquè vam dinar al menjador el que havíem portat per l’excursió. Vam fer torns perquè tots no hi cabíem. Tot era boníssim i ens ho vam passar molt bé. A la tarda vam mirar una pel�lícula. Tot i que va ser un dia molt especial, esperem que l'any que ve, sí que puguem anar d’excursió a fer panellets.

Abril Aguilar, Carlota Cots, Usue Pons i Àfrica García

3r de Primària

CRARC El passat 8 de novembre els i les alumnes de 1r d’ESO vam anar a Masquefa, al Centre de Recuperació de Rèptils i Amfibis de Catalunya (CRARC).

Després d’esmorzar en un parc, hem entrat tots junts en una sala i un senyor ens ha explicat moltes coses interessants sobre l’origen dels rèptils, l’origen i la desaparició dels dinosaures… Quan ja havíem acabat, ens hem separat per grups i mentre uns fèiem un taller, l’altre grup visitava les instal�lacions i després hem canviat. Durant el taller hem pogut veure i tocar una salamandra i una pitó enorme. A les instal�lacions vam veure sobretot tortugues, però també cocodrils, iguanes, varans, granotes i serps.

Un cop hem acabat l’activitat, hem anat a un parc i hem jugat molta estona abans de tornar a l’Escola. Ha estat una visita molt interessant i divertida.

Toni Rodríguez 1r ESO

EL MÓN SANT BENET El dia 11 de novembre 3r i 4t de primària vàrem anar al Món Sant Benet a Sant Fruitós del Bages. Un cop allà vam esmorzar i jugar una estona.

Page 10: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 9

Seguidament, vam visitar el Monestir on ens van explicar com vivien a l’època medieval. Minuts més tard vàrem anar al taller de cuina on ens van ensenyar l’elaboració del pa i d’una salsa d’aquella època.

Va ser una excursió curiosa i divertida.

Laia Yagüez 4t Primària

MIREIA EXPERIMENTA

El curs passat vam celebrar l’Any de la Química fent diverses activitats per a tots els alumnes d’infantil i primària amb la col�laboració d’alguns alumnes del segon cicle de l’ESO. Per dur a terme totes aquelles activitats es va crear una comissió de mestres i professors d’infantil, primària i secundària. Fruit d’aquella experiència, la comissió es va proposar engegar un Projecte Científic per l’Escola. Aquest nou projecte l’hem anomenat MIREIA EXPERIMENTA. Una de les activitats que vam decidir fer va ser la de crear un logotip que ajudés a identificar totes les nostres activitats referents al projecte. Per això vam plantejar a tots els alumnes de primària i secundària que en creessin un. El logotip escollit ha estat el de l’alumna de 4t d’ESO Maria Hidalgo, i aquest, juntament amb la resta de logotips finalistes els heu pogut veure exposats a l’entrada de l’escola d’Ausiàs March.

Durant el curs, tots els nivells d’infantil i primària aniran fent activitats científiques i a partir del segon trimestre alumnes voluntaris de 3r i 4t d’ESO aniran a fer pràctiques amb els alumnes d’infantil, 2n, 4t i 6è de primària. Les branques científiques que treballarem

seran la biologia, la física i la química segons es treballi en els temaris dels diferents cursos. Esperem que l’experiència sigui profitosa i puguem anar incorporant noves activitats a tots els nivells en els propers anys.

Comissió Mireia Experimenta

CONCERT DE NADAL

Els dies 13 i 14 de desembre, l’Escola Mireia va celebrar el Concert de Nadal, que ja és tot una esdeveniment a la nostra Escola. El centre d’interès d’aquest any van ser els Musicals.

La decoració i el cartell es va dur a terme des d’un disseny de l’alumne Erik Prats de 4t d’ESO. El dia 13 van actuar els i les alumnes de P3, P4, P5, 1r i 2n de primària i el dia 14 vam actuar des de 3r fins a 6è de primària. També van actuar els alumnes voluntaris de secundària fent diverses actuacions com: ”Hoy no no me puedo levantar”, ”Roxie-Low”, Remix d’ABBA i “Remix” de Grease...

Page 11: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 10

3r va cantar: “El cercle vital” del musical El Rei Lleó i un popurri del musical el “Llibre de la Selva” 4t va cantar:”Un món ideal” del musical Aladín i Popurri del musical Mary Poppins. 5è va cantar:”Dintre meu” del musical Els Miserables i “Mamma Mia” del musical ABBA. 6è, el curs més gran, de la primària va cantar: ”Per què he plorat” del musical Mar i Cel i “Aquarius” del musical”Hair”.

I finalment la sorpresa més inesperada: els professors van aparèixer a l’escenari amb uns paraigües cantant la cançó Singing in the Rain. Va ser molt divertit!!

Júlia Ollé i Sofia Casas 5è de Primària

LA MOLINA

Els i les alumnes de 1r d’ESO hem anat a la Molina els dies 25, 26 i 27 de gener. A les 6 del matí ja havíem d’estar a l’Escola i després d’una bona estona ja vam arribar a pistes. Allà ens van dividir per nivells d’esquí, ens van donar el material i vam conèixer els monitors, que eren molt macos.

Després de dinar vam poder esquiar dues hores amb els professors de l’Escola. A la tarda, i després d’una xerrada sobre seguretat i esquí, vam jugar i vam mirar la tele. L’endemà va ser més o menys igual, però vam dinar a un restaurant i a la nit vam organitzar una discoteca amb les altres escoles de l’alberg.

Ens ho vam passar genial i tant de bo poguéssim tornar-hi!

Júlia Maestro i Cristina Puyal 1r d’ESO

THE BOARDING SCHOOL OF HORRORS Els alumnes de 1r i 2n d'ESO vam anar al teatre a veure una obra en anglès. La història era interpretada per tres actors i era força entenedora i distreta. La protagonista era la Laura, que sempre tenia el mateix malson: en un internat un noi assassina a una noia i aquest desapareix. La Laura li ho explica a la seva mare, però ella pensa que només diu mentides i la porta al mateix internat on havia estudiat el seu pare. Vol que estudiï més anglès i es deixi d’estar de tonteries i estigui més pendent dels estudis, però la Laura no es rendeix, ella vol descobrir el perquè del seu somni. Poc a poc, va descobrint noves pistes, i cada cop està més a prop del seu objectiu, fins que se n’adona que el seu pare està implicat en aquest crim, i a partir d’aquí és compliquen les coses... La vam entendre bé i ens va semblar divertida.

Mireia Guallar i Andrea Vera 2nESO

Page 12: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 11

JOCS CIENTÍFICS

Els i les alumnes d’ESO hem celebrat els XI Jocs Científics de l’Escola i el passat 21 de desembre va tenir lloc la cloenda i el lliurament de guardons. A continuació trobareu els alumnes premiats. Esperem que en properes edicions s’animi més gent a participar-hi.

Categoria A

Maquetes

Premi Ona Badia i Júlia Maestro

1r ESO

Accèssit Miquel Vaquer 2n ESO Enginy Accèssit Nil Romo 1r ESO Programes informàtics

Premi Daniel Benejam 2n ESO

Accèssit Aleix Azuela 1r ESO Categoria B

Maquetes Premi Maria Hidalgo i Arnau Nolla

4t ESO

Programes informàtics

Premi Mireia Montolio 3r ESO

���� ELS ALUMNES PREGUNTEN ELS ALUMNES PREGUNTEN ELS ALUMNES PREGUNTEN ELS ALUMNES PREGUNTEN �����

JORDI MONRÀS

Jordi Monràs i Arnau Data de naixement: 03. 05. 1965 Lloc de naixement : Barcelona

Estudis: Mestre i Llicenciatura en Història

Aquest curs el Jordi Monràs, que havia estat tutor

de Cicle Mitjà de Primària, ha passat a ser tutor de primer d’ESO i el director de la nostra Escola. És per això que li hem fet aquesta entrevista

Explica’ns una mica com eres com a estudiant. En general era un bon estudiant: complia amb les feines, era responsable i treballador. També m’agradava molt jugar i passar-m’ho bé però alhora he tingut la sort que sempre m’ha agradat aprendre i he sentit curiositat per saber coses noves. Per una

altra banda, també des de molt jove, he valorat molt la importància de formar-me i d’estudiar, per després poder decidir cap a on volia dedicar-me professionalment. El fet d’haver començat a treballar molt jove, amb setze anys ja compaginava feina i estudis, t’ajuda a valorar molt més la importància de la formació per poder tenir oportunitats.

Quin tipus de nen eres? Crec que era un bon nen. La meva mare sempre diu que érem bon nens, el meu germà i la meva germana i jo, que no donàvem grans problemes a casa. El que si recordo és que érem nens molt juganers i que ens agradava molt sortir a jugar al carrer o anar amb bicicleta amb els veïns del barri. També tinc molt bon record de l’escola. Era un nen tranquil de bon caràcter i tímid.

Explica’ns alguna entremaliadura de quan eres petit De l’escola recordo que a tercer de primària vam estrenar uns locals nous amb uns passadissos molt llargs i brillants. Com que estaven tan ben polits el nostre esport preferit era agafar carrera i deixar-nos lliscar fins al fons del passadís. De fora de l’escola, també recordo haver picat al timbre d’algun veí que no ens queia bé i després sortir corrents.

Quines feines vas tenir abans de dedicar-te a l’ensenyament? Quan tenia catorze o quinze anys ja vaig començar a treballar ajudant a un cosí meu que tenia una lampisteria. L’ajudava amb les feines d’oficina i d’atenció al client. Després vaig treballar en un laboratori de pròtesi dental on es fan aparells per la boca, dentadures i tot tipus de pròtesis dentals. Vaig acabar amb un títol d’aprenent avançat de segon any en pròtesi dental. Com podeu imaginar aquesta és una professió prou remunerada i que et permet

Page 13: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 12

guanyar-te bé la vida, però jo ja sabia que aquell no era el meu camí. Després vaig treballar a l’empresa AGFA, amb una furgoneta fent transport intern de mercaderies. També vaig estar muntant mobles a hores en una empresa d’aquí de la Plaça Tetuan. Bé, jo vinc d’una família treballadora i quan vam tenir edat de treballar, vam començar a fer-ho compaginant-ho amb els estudis.

Com és que vas acabar dedicant-se a l’ensenyament? Crec que va ser casual més que una decisió molt clara. Des de jove havia tingut tracte i penso que bona mà amb els petits: havia fet de cangur amb els cosins, havia estat monitor d’esplai, després vaig portar un equip femení de bàsquet... Però acabava el COU i no tenia gaire clar què era el que volia fer. Sabia que volia estudiar alguna cosa relacionada amb les humanitats, com història i va ser llavors quan em vaig trobar amb una antiga mestre de català, que em va aconsellar de fer magisteri, intentar trobar feina i després fer els estudis superiors que em vinguessin de gust. He de reconèixer que va ser un gran consell. Així ho vaig fer i fins ara. Dedicar-me a ser professor no ha estat una decisió que tingués molt clara des del principi; és més, encara avui i de broma comento que no sé què vull ser quan sigui gran.

Què t’agradaria haver fet? Suposo que alguna cosa relacionada amb el món de l’art com per exemple l’arquitectura, que em sembla un tema molt interessant. També m’agrada la topografia o inclús l’arqueologia. I d’un àmbit menys acadèmic, m’agradaria potser haver estat luthier, que com ja sabreu són els encarregats de fer instruments musicals. O fins i tot restaurador d’obres d’art.

Explica’ns una anècdota com a mestre de primària. (Pensa) La veritat és que la primària és una època en la qual riem molt, però com anècdota graciosa recordo una en concret. Quan feia cicle mitjà venia la Guàrdia Urbana a fer unes xerrades d’educació vial. Un any ens van dir que a part de fer unes activitats al gimnàs ens passarien un vídeo. Ens van avisar que el protagonista del vídeo tenia relació amb la nostra Escola, però quina va ser la nostra sorpresa quan ens vam adonar que era un dels nens de la classe. No els vam avisar i va ser una bona sorpresa. Pel que fa als professors el que recordo més és la complicitat tan estreta que arribes a tenir amb el cotutor de grup. Jo vaig treballar molts anys amb l’Elisenda. Sovint ens passava que explicant qualsevol tema, ens adonàvem que hi havia alguna cosa que

no quadrava, sortíem i al replà ens trobàvem els dos justament per comentar el mateix. Recordo també algunes anècdotes d’una escola anterior on em va costar molt fer-li entendre a un noi que les illes no flotaven... (riem)

Quins canvis notes de primària a ESO? Molts canvis. Vosaltres ja no sou nens, esteu en camí de ser nois i noies. Per tant el tracte no és el mateix. Els nens petits ens veuen una mica com una extensió de la família, i per això ens busquen, ens necessiten i ens estimen. Vosaltres sou més autònoms i independents i la relació canvia, és més madura i diferent. També noto molt el canvi pel que fa a les matèries que us ensenyo.

Quina matèria t’agrada més impartir? Tant de primària com secundària. De primària m’agradava tot. Jo sóc de lletres, però m’agradava molt ensenyar matemàtiques, però també m’ho passava bé donant català o castellà. La veritat és que m’agradava tot. Socials i Coneixement del Medi, també, però intentava que aprenguéssiu amb tot de la millor manera possible. Pel que fa a secundària, encara no sabria què dir. A primer estic fent història, que és la meva especialitat. I a la resta de cursos faig assignatures relacionades amb les humanitats, que ja m’agraden força.

Què valores més en els alumnes? Bé, ho valoro en els alumnes i també en la gent en general. Valoro l’esforç, l’honradesa, la sinceritat, la valentia per ser conseqüent i responsabilitzar-se dels propis actes i també m’agrada l’amabilitat, el bon caràcter, el saber dialogar. Més centrat en els alumnes, la paraula esforç crec que és la que té més rellevància. Els resultats i les notes seran les que seran, però l’esforç és essencial.

Com et trobes en el teu nou càrrec? Acabo d’aterrar, però ja sabeu que porto molts anys formant part de l’equip directiu primer com a cap d’estudis i després com a subdirector. Bé ara em trobo amb molts canvis de sobte i molta feina per endavant, però amb il�lusió, espero anar millorant i fer-ho cada dia millor.

Quins canvis vols introduir? El primer que s’hauria de fer és seguir treballant tan bé com els equips directius anteriors havien fet. Seguint fent bé el que ja es feia bé. Els canvis poden venir per diferents raons. El lideratge i la personalitat marcaran la manera de treballar. D’altra banda caldrà estar atent a les necessitats de la societat per poder donar bona resposta. Un exemple seria l’anglès, o les noves tecnologies o les humanitats. Més centrats en la nostra Escola, tenim el repte dels nous

Page 14: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 13

locals d’ Educació Infantil o tota la nova estructuració d’aules. S’obren molts fronts i molts canvis que hem d’anar assolint amb tarannà dialogador i amb molt d’esforç.

Com veus el futur de l’ensenyament? Jo el veig i espero que sigui millor que el present. Espero que la societat millori pel que fa al reconeixement del que fem des de l’Escola. Penseu que estem en un món molt canviant que no sabem ben bé cap a on ens durà i tot el que fem des de l’Escola hauria de ser com el referent, el pal de paller on trobar el sentit de la vida. Des de l’Escola us intentem formar com a persones que formaran part de la societat futura que tots voldríem que fos millor. Per tant és tot un repte.

Quines aficions tens? La lectura bàsicament. També m’agrada el cinema i viatjar. Sempre que puc, viatjo. També m’agrada molt caminar per la muntanya.

Quin llibre estan llegint? Ahir justament vaig estar fins la una de la matinada acabant un llibre d’un autor gallec, Manuel Ribas, que va escriure un llibre que es deia “La lengua de las mariposas”, de la qual van fer una bona pel�lícula. És un llibre sobre el contraban en les costes de Galícia i també hi ha una història d’amor entrecreuats. Està bé, perquè l’autor escriu molt bé, però no és el que més me n’ha agradat. També vaig llegir un que es deia “Los libros arden mal”, que estava força bé. Totes les dictadures i els règims autoritaris es dediquen a destruir i cremar llibres perquè són perillosos. L’altre dia a la classe de 4t d’ESO parlàvem de “Fahrenheit 451” que és la temperatura a la qual els llibres es cremen. El que està clar és que quan més llegiu, més cultura tingueu i més us formeu com a persones, més lliures sereu.

Preguntes curtes

Fruita o làctics: Làctics Estiu o hivern: Primavera, que jo no sóc d’extrems Primària o secundària: No em feu triar, perquè no puc. Dolç o salat :Salat Lentilles o ulleres: Ulleres perquè mai no he provat les lentilles Geografia o història: Història, tot i que la geografia també m’agrada molt. Música clàssica o moderna: Moderna, però no rabiosa actualitat. Música dels 70 i 80. Jazz, Rock, Blues, algun cantautor... Números o lletres: Lletres Un bon gelat o un bon pastís: Un bon gelat Sèries romàntiques o de ciència ficció: Ciència ficció sense dubtes. Fideuà o paella: Paella Esquí o senderisme: Senderisme Roba informal o formal: Més aviat informal Moltes gràcies, Jordi.

PER TENIR EN COMPTEPEL�LIS

IN TIME

La pel�lícula "In time" estrenada el passat 2 de desembre interpretada per Justin Timberlake i Amanda Seyfried és una obra plena d’emoció, acció i alhora romanticisme. Es desenvolupa en una societat en la que s’ha aconseguit eliminar el gen que provoca l’envelliment, d’aquí que totes les persones aparenten tenir 25 anys. Ara bé, el temps s’utilitza com a moneda de canvi per evitar l’excés de població, és a dir, que la gent més rica és aquella que viu més anys i per contra, la més pobre no sempre sobreviu. A conseqüència d’això s’originen grans problemes, que el nostre protagonista (Will) juntament amb la seva acompanyant (Sylvia) intentaran resoldre.

LLIBRES

CANÇONS PER A LA PAULA Canciones para Paula és una trilogia de l’autor Francisco de Paula Fernández que escriu sota el pseudònim de Blue Jeans. Els llibres expliquen la història d’una noia que es diu Paula, de les seves amigues, les Sugus i dels seus embolics amb els nois.

El primer llibre és Canciones para Paula, on la protagonista i les seves amigues van a l’ESO i tenen els problemes corresponents a la seva edat. Però a la vida de la Paula apareixeran dos nois que es porten uns anyets amb ella que es faran d’allò més especials. El segon llibre és ¿Sabes que te quiero?, i aquí la Paula ja fa batxillerat. En un viatge a França apareix un tercer noi, que embolica més les coses. El tercer i últim llibre és Cállame con un beso. En aquest llibre la Paula aconsegueix una beca i marxa a Londres a estudiar, deixant enrere tot el que coneix

Page 15: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 14

i estima. Allà coneixerà a un quart noi molt especial. Aquest llibre conté el desenllaç de la història i és el més emocionant de tots. Si us agraden les novel�les romàntiques, aquest és el vostre llibre. Ja ha “pillat” a mig tercer d'ESO!

Mar Cobo 3r d’ESO

ELS ULLS GROCS DELS

COCODRILS Katherine Pancol Ed. Butxaca Malgrat el títol no m’agradava gens, vaig decidir llegir-lo perquè me

l’havien recomanat unes companyes de refiar. Sort, perquè m’ha encantat i us el recomano efusivament, no queda bé dir-ho, però sobretot a les dones. Un llibre que parla d’emocions: d’ambició, de pors, d’enveges, de gelosia, d’humilitat, d’amor, d’autoestima, d’amistat, de desamor, d’auto-destrucció, d’esperança,...

L’escriptora, amb un ritme dinàmic que enganxa des del primer full, ens mostra com el món canvia, però les emocions humanes són sempre les mateixes. Encisador! Esther Royes Profesora d’anglès i tutora de 4t d’ESO

MÚSICA

TROMBONE SHORTY - FOR TRUE Troy Andrews (més conegut com Trombone Shorty) ens lliura el seu segon treball agafant el fil just on "Backatown", el seu primer disc, el va deixar. Tornem, doncs, a trobar una barreja molt interessant de jazz, soul, funk i pop plena de referències al so New Orleans, en la millor tradició de les "brass bands" o "marching bands" a les quals tant de respecte professa Shorty. Possiblement aquesta barreja explosiva fa que el disc soni tan fresc i nou, això i l’atreviment de la banda de Shorty, Orleans Avenue, que no té cap mena de complex en afegir bases hip hop o riffs blues-rock sota arranjaments que bé podrien haver sortit de qualsevol cafè de Louisiana. I per si amb això no en teniu prou, Shorty remata la feina amb un seguit de col�laboracions estel�lars, de la mà de gent com Warren Haynes, Lenny Kravitz o Jeff Beck. Absolutament recomanable.

Xavi De Porrata-Dòria

� CALAIX DE SASTRE

Aquesta secció inclou passatemps, acudits, vinyetes d’humor, curiositats científiques... És un autèntic calaix de sastre! Si vols que els teus treballs siguin publicats en els següents números d’aquesta revista , fes-los arribar a la secció Cartes dels lectors indicant-hi “Calaix de sastre”. Anima’t i participa-hi!

Endevinalles SUDOKU

Un tren elèctric va cap al nord i el vent bufa cap al sud. Cap a on va el fum?

Un avió va carregat de persones i s’estavella a la frontera entre França i Espanya. On enterraran els supervivents?

En un arbre hi ha set perdius. Arriba un caçador i en mata dues. Quantes en queden a l'arbre?

Solucions Endevinalla 1 Cap a cap lloc perquè els trens elèctrics no treuen fum. Endevinalla 2: A cap lloc perquè els supervivents no s’enterren. Endevinalla 3: Cap, perquè totes s’han espantat d’un tir

Page 16: COOMMPÀS - XTEC › esc-mireia › revista 16.pdfCarlota Cots, Usue Pons i Àfrica García, Toni Rodríguez, Laia Yagüez, Júlia Ollé i Sofia Casas, Júlia Maestro i Cristina Puyal,

númeroXVI A L C O M P À S 15

� QUÈ FEM (agenda cultural)

TALLER DE CERÀMICA PER A INFANTS

Taller de ceràmica adreçat a infants d'entre 3 i 12 anys en què es treballen les formes i els colors a través del fang i on cada participant crearà la seva pròpia peça.

Dates: del 08/01/2012 al 03/06/2012 (data de finalització aproximada) Horari: Primer diumenge de mes: 12 h, durada: 1 h Lloc de celebració: Museu de Ceràmica Av. Diagonal, 686 (Palau Reial de Pedralbes) Barcelona Web del Museu de Ceràmica [email protected]

OBSERVACIONS DELS PLANETES JÚPITER, MART I SATURN I DE LA LLUNA

Dates: del 20/1/2012 al 15/6/2012 Dins del cicle d’observacions "El cel de Barcelona", l’objectiu del qual és mostrar als visitants alguns dels objectes celestes més importants que es poden veure des de la ciutat.

Les observacions són realitzades per personal especialitzat i inclouen una explicació de les activitats i de la història de l'Observatori Fabra. Lloc de celebració: Observatori Fabra. C. de l'Observatori, s/n (muntanya del Tibidabo) Barcelona

AGOST- TEATRE TNC Sala Gran

Dates: Del 25 d’abril al 17 de juny de 2012 Descripció: El gran èxit de la temporada passada.

Una comèdia àcida i punyent sobre la família al segle XXI. Agost va ser el gran èxit de la cartellera teatral catalana la temporada passada. Més de dos mesos en cartell a la Sala Gran amb un ple absolut i el reconeixement unànime de crítica i de públic avalen el muntatge dirigit per Sergi Belbel i protagonitzat per un elenc formidable, encapçalat per Anna Lizaran, Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German. Aquest retrat descarnat i divertidíssim

d’una família del midwest americà que es veu obligada a retrobar-se el dia en què el cap de la família desapareix es pot considerar, sens dubte, un autèntic clàssic del nostre temps.