1J."i'f;:.¡:::ITAT DE VIC

Cornenca el primer curs de la UVLa Universitat de Vic ha iniciat el primer curs coma universitat propia. A l' espera de tancar definiti-vament la matrícula, les previsions apunten que hihaura uns 4.000 alumnes, reparrits en les 14 titula-cions que s'imparteixen, els cursos de l'Escola

d'Idiomes i els cursos de postgrau i de formaciócontinuada. Aquest curs la Universitat de Vic es-trena tres noves carreres: Ciencia i Tecnologia delsAliments, Psicopedagogia i Enginyeria Técnica In-dustrial, especialitat Electrónica Industrial.

~.

. •..

Universitat de Vic Carrer Sagrada Família, 7. Tel 886 12 22. Fax. 88 106 . htt: www.euv.u e.es

CAMPUS

Actes de la inauguració de cursLa Universitat de Vic inaugurara oficialment el curs acade-mic el dia 22 d' octubre. Per celebrar aquest esdevenimenthan estar convidats a presidir l'acte el conseller de la Pre-sidencia de la Generalitat, Xavier Trias, i el director gene-ral de Recerca, David Serrat, que cornpartiran la taula ambl'alcalde de Vic, Jacint Codina, i el rector de la UV, RicardTorrents. També s'ha fet arribar la invitació a tots els rec-tors de les universitats catalanes. La llicó inaugural «El pro-fessorat en ellaberint educatiu» anira a carrec del dega dela Facultar d'Educació, Antoni Tort. La cerirnonia es com-pletara amb l'actuació del Trio Harmonia (oboe, clarinet ifagot).L'acte d'obertura de curs rindra lloc a les 12 del migdia, a laSala Maria Vila d'Abadal, de l'edifici El Sucre.A part d'aquest acte academic, amb moriu de la inaugura-ció de curs a la Universitat de Vic s'han programat les acti-vitats següents:

10 d'octubre. Conferencia de jordi Folch, metge i psiquia-tre del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil d'Osona.La conferencia coincideix amb el Dia Mundial de la SalutMental.Organització: Area d'Infermeria Psicosocial de l'Escola deCiencies de la Salut de la UV.Aula Magna de la Universitat de Vic. 12 migdia.

16 d'octubre. Conferencia «Les universitats en l'economiaglobal», a carrec de Joan Tugores, dega de la Facultard'Econorniques de la Universitat de Barcelona.Organització: Facultar de Ciencies Jurídiques i Econorni-ques de la UV.Aula Magna de la U niversirat de Vic. 12 del migdia.

17 i 18 d'octubre. Commemoració del VIe. Centenari delnaixement d'Ausias March. El dia 17, la jornada esta dedi-cada a la recepció i la vigencia d' Ausias March. El dia 18, esfara un debat sobre el present sociocultural del País Valen-era,

Organització: Universitat de Vic iAjuntament de Vic.Les jornades tindran lloc a la Sala de la Columna de l'Ajun-tament de Vic i al Palau Bojons de la Universitar de Vic.

21 d'octubre. Conferencia «Les noves funcions del medirural en el 2001: el turisme, la conservació del medi natu-ral», a carrec de Lourdes Viladomiu, del Departamentd'Economia Aplicada de la Universitar Autónoma de Bar-celona.Organització: Institució Catalana d'Estudis Agraris, filialde l'Institur d'Estudis Catalans.Aula Magna de la Universitat de Vic. 7 de la tarda.

22 d' octubre. T eatre. Contes poLíticament correctes, de J amesFinn Garner, a carrec de l'Aula de Teatre Experimental de laU niversitat de Vic.Casino de Vic. 10 del vespre.

22 d'octubre. Presentació delllibre d'Eumo Editorial, ELsjuristes i La defensa de LesConstitucions. Joan Pere Fontanella(1575-1649), a carrec de l' autor, Joan Lluís Palos.Organització: Eumo Editorial.Col-legi d' Advocats de Vic. 7 de la tarda.

23 d'octubre. Taula rodona amb motiu de l'aparició del lli-bre Per un sistema educatiu nacionaL catalá, taula rodonaamb la intervenció de Jordi Galí, presidenr de la SocietatCatalana de Pedagogia (lEC), Francesc Padró, vicerector dela UOC, Joan Triadú, escriptor i pedagog, Ricard Torrents,rector de la UV. Moderador: Antoni T orr, dega de la Facul-tat d'Educació.Organització: Facultar d'Educació.Aula Magna de la UV. 12 del migdia.

24 d' octubre. Conferencia «Recerca i docencia a Ciencia iTecnologia dels Alirnents», a carrec d'Abel Mariné, catedra-tic de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelo-na i gestor del «Plan Nacional de Tecnologia de los Alimen-tos».Organització: Vicerectorat de Recerca i Relacions Institu-cionals.Aula Magna de la UV. 2/4 d'l del migdia.

28 d'octubre Conferencia «La traducció literaria a Alerna-nya», a carrec del Dr. Johannes Hosle, catedrátic ernerit dela Universitat de Regensburg (Alernanya).Organització: Facultat de Traducció i Interpretació.Sala d'Acres de la Facultat de Traducció i Interpreració. 12del migdia.

29 d'octubre. Inauguració del curs de l'Aula d'ExtensióUniversitaria per a la gent gran d'Osona. Llicó inaugural«Viure és una rnilitáncia», a carrec d'Avel-Ií Artís Gener,«Tísner», escriptor i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.Sala Mariá Vila d'Abadal. Edifici El Sucre. 6 de la tarda.

12, 13 i 14 de novembre. Jornades d'Historia de l'Educacióals Paises Catalans. El tema central és «La formació inicial ipermanent dels mes tres» i els temes a debat «L' ensenyamentde la historia de l' educació en el món universitari» i «Lesfonts documentals en la recerca hisrorico-educariva».Organització: Universitat de Vic i Societat d'Historia del'Educació dels Paises Catalans en Llengua Catalana.Les jornades es realitzaran al campus de Miramarges de laUniversitat de Vic.

El mes de setembre van cornencar lesobres per a construir el nou edifici del'Escola Polirecnica Superior, a la Tor-re dels Frares. En aquesta primera fase,que ha de finalitzar el 30 de juny de1998, l' empresa Ferrovial construeixtota l'estructura de l' edifici i es tan-quen 3.000 m2. Un cop finalitzar, l'e-difici ha de tenir un espai útil de 9.000m-'. El projecte de l'edifici de la Torredels Frares és dels arquitectes VíctorRahola, Oolors Ylla-Catalá i Joan For-gas, atorgat a partir d'un concurso Elfinancament va a carrec de l'Ajunta-ment de Vic i del FEOER, a partsiguals. La nova Escola d'EnginyeriaSuperior esta formada per quatre plan-tes: la -1, soterrada, la O, la 1 i la 2.

CAMPUS

Obres a la Torre dels Frares

Al terreny de la Torre deis Frares ja ha cornencat el moviment de terres.

Canvis a l'equip directiu a la Facultat de Cléncies luridlques i Economiques

Josep Burgaya, fins ara cap d' estudisde la Facultar de Ciencies Jurídiques iEconorniques de la Universitat de Vic,ha estat nomenat nou dega d'aquestaFacultat. Substirueix Joan Carles Sua-ri, que deixa el carrec per motius pro-fessionals. També s'han produit modi-ficacions en altres carrecs d'aquestaFacultar. Ramon Roig, fins ara vice-dega, causa baixa; el nou cap d'estudisés Rafa Madariaga i la cap d' estudisadjunta, Anna Pérez. Josep Comasocupa una placa creada de nou que ésla de director del Servei d'Estudis iEmpresa.La presentació del nou equip va tenirlloc el dia 22 de setembre. Burgaya varemarcar que el curs vinent cornencaráel primer doctorat de la Facultat i esvan anunciar les dues properes titula-cions que impartirá: Relacions Labo-rals i Turisme.

/El degá de la FCjE,acompanyat deis caps d'estudis, el director delServei d'Estudis i Empresa i elscaps de departament.

També van ser-hi presents els cap s dedepartarnent de la Facultat de Cien-cies Jurídiques i Econorniques, que

aquest curs són Enric Casulleras,Merce Vidal, Miquel Genís, Joan Mas-no u, Robert Vendrell i Ramon Fabre.

Iosep Burgaya, degáde la Facultat de CienciesJurídiques i Econórniques

Josep Burgaya té 37 anys i és llicenciat enGeografta i Historia, per la Universitatde Barcelona. Va comen<;:ar a impartirclasses a la UV el curs 1986-87 i ha estatcap d' estudis a la FCJE durant cinc anys.És autor de diversos llibres, estudis i arri-cles de premsa.- Quina és la situació actual de la diplo-matura d'Empresarials i la llicenciaturad'Administració i Direcció d'Empreses?- La carrera d'Empresarials es trobaconsolidada i té molta tradició. Ara estroba en un procés de disminució de de-manda, pero no solament a la UV sinóen general. D'una banda, hi ha hagutuna diversiftcació de l' oferta de les car-reres de la branca d'Economia i Empresai, de I'altra, s'han implantat una seriesde centres a les rodalies de Barcelonaque ofereixen aquestes titulacions. Pertant, s'ha de pensar en el redirnensiona-ment de la diplomatura d'Ernpresarials.PeI que fa a Administració i Direcciód'Empreses, és una carrera nova quevam comen<;:ar a impartir el curs passat.- Quins són els objectius més imrne-diats d'aquestes titulacions?- De cara al proper curs es vol impulsarun doctorat i d' aquesta manera encetarels estudis de Tercer Cicle. PeI que fa ales noves titulacions, estern treballantper engegar, també el curs 1998-99, lestitulacions de Turisme i Relacions La-borals. Un altre punt que ens hem mar-cat com a objectiu és potenciar les rela-cions universitat-empresa.- Quins són els principals atractius quetenen aquestes dues titulacions?

CAMPUSEntrevista als nous cartees de la Universitat de Vic

- Un deis trets diferencials d'aquestes ti-tulacions a la UV és el fet que els estu-diants puguin fer practiques a les empre-ses i la possibilitat de fer un curs a1'estranger. També, en aquests mo-ments, estern implanranr un projecte detutories que personalitza molt l'atencióa l'alumne. Són unes carreres rnoltatractives perque hi ha una forta deman-da de titulats.

loan Vancells, cap d'estudis del'Enginyeria Técnica

en lnformátíca de Gestió

Joan Vancells té 34 anys i és llicenciat enInformática per la Universitat Politecni-ca de Catalunya. Esta vinculat a la UVdes del curs 1989-90. És codirector delcurs de postgrau «Orientació a objectes,disseny d'aplicacions clienr/servidor iInternet», de la UV.- Quina és la situació actual de l'Engi-nyeria Técnica en Informática de Gestió?- En aquests mornents, es troba total-ment consolidada i amb el pla d' estudisestablert. Fins al curs passat, han acabatels estudis a Vic un total de 124 al umnes.- Quins són els objectius més irnrne-diats d'aquesta titulació?- En teoria s'haurien de remodelar elsplans. Com que els temes relacionatsamb la Informática avancen molt depressa, volíem incorporar assignaturesrelacionades am b les N oyes T ecnologiesen els credirs de lliure elecció.Un segon punt en el qual volem posarernfasi és uniformitzar tots els TreballsFinals de Carrera (TFC). Informática,abans no tenia TFC i ara ens hem trobatamb treballs de nivell molt diferent. És

per aixo que hem de fer una especie decontrol de qualitat, almenys de mínirns.Una cosa que ha funcionat molt bé en lanostra titulació és una especie de borsade treball a la qual volem donar un as-pecte més reglamentari del que té ara.També s'ha connectat amb el SART(Servei d'Assaig i Recerca Tecnológica) ihem creat un servei que anomenemSART-Informatic.- Quins són els principals atractius queté I'Enginyeria Técnica Informática?- El principal és la facilitat amb la quals'incorporen al món laboral els nostrestitulars, Encara que sembli que no és ai-xí, continua havenr-hi molta sortida deisinforrnárics i cada dia n'hi haura més.També és un arractiu el postgrau queoferim als que ja són titulars i que suposauna manera d' ampliar els estudis.

Emili López Sabater, capd'estudis d'Enginyeria Técnica

Agrícola

Emili López Sabater té 34 anys i és nascuta la provÍncia de Terol. És doctor en Ve-terinaria per la Universitat Autónoma deBarcelona, diplomar en Sanitat i especia-lista en Microbiologia i Higiene deis ali-ments,- Quina és la situació actual de l'Engi-nyeria Tecnica Agrícola?- La gestió que ha dut a terrne Josep Yllaal llarg de 8 anys en aquesta Escola haperrnes consolidar la titulació dintrel'oferta educativa de la Universitat deVic.- Quins són els objectius a curt termini?- En primer lloc cree que s'ha d'ampliarl' oferta educativa en aquest camp posant

en marxa un curs de postgrau. T arribépenso que s'ha de fer un esforc per incre-mentar la nostra presencia dintre la Uni-versitat d'Estiu de Vic.En segon lloc, és de vital importancia am-pliar les nostres relacions amb el teixit in-dustrial de la comarca.Finalment voldria destacar que l'Engi-nyeria Técnica Agrícola i la llicenciaturade Ciencia i Tecnologia dels Alirnenrssón dues tirulacions que han de manteniruna estreta col-laboració,- Quins són els principals atractiusd' aquesta carrera?- A tor Catalunya i, especialment a lanostra comarca, la indústria carnia ésmolr important. Dins aquest marc, els es-tudiants tenen un ampli ventall per a lainserció laboral, ja sigui a l'empresa pri-vada, l'administració pública o en ellliu-re exercici de la professió.

Carles Sans, cap d'estudisd'Enginyeria Técnica en

Telecomunicació i EnginyeriaTécnica Industrial, especialitat

d'Electrónica Industrial

Caries Sans té 29 anys i és Enginyer Su-perior en T elecomunicacions per laUniversirar Politecnica de Catalunya.S'incorpora aquest curs a la UV. Esta apunt de llegir la tesi docroral sobre«Aplicació dels superconductors d'altatemperatura en circuirs de comunica-cions».

- Quina és la situació actual de lesdues enginyeries de les quals vostesera cap d' estudis?- La d'Electronica Industrial co-menea aquest any i la de Telecornuni-

CAMPUS

Entrevista als nous cárrecs de la Universitat de Vic

cacions ja esta consolidada després de7 cursos de funcionanament.- Quins són els objectius més imrne-diats d' aquestes titulacions?- A curt terrnini, de cara a aq uest curs,és que l'Enginyeria Técnica Industrialcomenci bé. A més llarg terrnini, per alcurs vinent, esta més o menys deciditque s'ha de muntar una Enginyeria,també Técnica, d'Electricitar. Per ad'aquí a dos anys, una Enginyeria In-dustrial que doni continurtat a aques-tes dues Enginyeries Tecniques. Pelque fa a la Recerca, hem de cornencar amoure-la dintre les nos tres titula-cions, veure quins projectes de recercaes poden cornencar i per on es pot anartirant.De cara al curs vinent, esta previst po-sar en marxa un master, pero no estadel tot decidit.Un altre projecte és donar una orien-tació més Telernática a la carrera deTelecomunicació. Ara esta més enfo-cada cap al sector d'Electronica.- Quins són els principals atractiusque tenen aquestes dues titulacions?- A nivell de sortides professionals,tenen rnolta sortida. Hi ha moltes ern-preses del sector de l'Electrcnica In-dustrial a Catalunya. En el sector deles Telecomunicacions n'hi ha menys,pero cada vegada hi ha més cosa. Ambla vinguda de la competencia de Te-lefonica a Barcelona, s'hi insral-laráRetevisión; aixo creara molts llocs detreball.

Montse Corrius, directora del'Escola d'ldiomes

Montse Corrius té 29 anys i és llicen-ciada en Filologia Anglesa per la Uni-versitat de Barcelona. Va cornencar aimpartir classes a la Universitat de Vicel curs 1992-93. En aquests momentsesta fent el doctorat sobre «Teoria dela Traducció», a la Universitat Auto-noma de Barcelona.- Quina és la situació actual de l'Es-cola d'Idiomes ?- Lany passat en Joan Masnou va aga-far la direcció de l'Escola d'Idiomes iva fer moltes coses. Es van organitzaractivitats de caire cultural, a pan delscursos ordinaris. També es van fer cur-sos extraordinaris de preparació d' exa-mens.- Quins idiomes s' imparteixen enaquests moments?- S'estan impartint un total de 6 cur-sos d' angles, 3 de francés, 3 d' alemany,2 d'italiá i 1 de rus. A més a més, hi haconversa d' angles i de francés.- L any passat l'Escola d'Idiomes ofe-ria un curs de xines i aquest any noho fa, per que?- Sembla que la gent demana més elrus, ara és una llengua de moda. Es vaproposar de fer-lo en lloc del xines.- Quins objectius us heu marcat al'Escola d'Idiomes per a aquest curs?- En primer lloc consolidar l'italia queva cornencar l'any passat. També te-nim previst organitzar activirats cultu-rals, com el curs passat.- Quins són els principals atractiusque té l'Escola d'Idiomes?- En primer lloc, evidentment queaprendre idiomes. L'angles és necessariper a torhorn, per a qualsevol feina etdemanen un bon nivel]. Ara com quel'angles ha passat a ser pracricarnentobligatori, la gent vol aprendre mésllengües.- LEscola d'Idiomes es nodreix bási-cament d' estudiants de la UV?- Basicament són alumnes d'aquí,pero tarnbé hi ha gent de fora. Nosal-tres oferim uns cursos molt forts, ambmoltes hores i, a més, es poden reco-neixer com a credits de lliure elecció.

Premi extraordinari de doctoratper a Antoni Tort

Antoni Tort, degá de la Facultat d'Educació.

El dega de la Facultat d'Educació, An-

toni Tort, ha rebur el premi extraordi-

nari de doctorar de la Facultat de Peda-

gogia de la Universirar de Barcelonaper la tesi. La representaciá social del'educació escolaren els mitjans de comu-nicació, lIegida e! desembre de 1995.Ton hi analitza com entenen l'escola

e!s arriculistes de premsa i quina és lare!ació entre la cultura i l'escola. Per

dur a terme aquesr rreball, va seguir diaa dia, i durant tres anys, l'Auui, El País i

La Vanguradia i en va fer un buidarged'uns 1.500 anicles. El director de la

resi doctoral va ser Jaume Trilla.

Nous laboratoris del SART i deCT dels Aliments

Aquest curs, la Universitat de Vic es-trena insral-Iacions. Es tracta de l'arn-pliació de! Servei d'Assaig i Recerca

Tecnológica (SART) i de la corisrruc-

ció de diversos laboraroris i d'unaPlanta Pilot per a la nova llicenciatura

de Ciencia i Tecnologia deis Aliments.

La Planta Pilot per a Indústries Car-nies, situada a la planta baixa, vol do-

nar servei rant a la docencia com al' empresa. D'una banda, e!s esrudianrs

de Ciencia i Tecnologia deis Aliments

CAMPUS

hi duran a rerrne les practiques (en

aquesta planta s'hi podran fer embo-rirs i pernil dele) i, de l'altra, les em-preses podran conrracrar-Ía, amb espe-

cialistes o sense. A la planta baixa s'hi

ha adequat, a més, un nou laboratori.A la primera planta, el laboratori de

química s'ha transformat en laboratorid'instrumentació, una aula s'ha trans-

formar en laboratori de química, s'ha

habilitat un local per a equiparnenrsdel SART i e!laboratori plurisdiscipli-

nari s'ha convertir en laboratori de mi-

crobiologia. També s'han fet nous de-partaments i desparxos,

Visita de representants de laJunta de Residus

El passat 17 de serembre va tenir 1I0cuna reunió entre representants de la

Junta de Residus i de la Universitar deVic. En primer 1I0c, la UV volia conei-xer les caracrerístiques i l' abasr dels pro-

grames irnpulsats per la Junta de Resi-dus i, en segon 1I0c, presentar e!s seus

objectius de formació, recerca i serveis

mediambientals. La Junta de Residusde la Generalirat de Caralunya va ser re-presentada per Caries Viñolas, cap de!

departarnent de Planificació i Coordi-

nació, Josep LluÍs Serra, cap del depar-rarnenr d'Assessoria Jurídica, i Ignasi

Sarnper, cap de! departament de Plani-ficació i Control. La Universitar de Vic

va estar representada per Ramon Coy,vicerector de Recerca i Re!acions Insri-

tucionals, Josep Burgaya, dega de laFacultat de Ciencies Jurídiques i

Econorniques, Jordi Viver, cap d'estu-dis de Ciencia i Tecnologia deIs Ali-menrs iJosep Turet, director de! SART.

Santi Ponce presideix unesjornades a Mallorca

El professor de la Universitat de Vic,Santi Ponce, presidirá les Jornades so-

bre «Franquisme i Transició Democra-rica a les terres de parla caralana. Cul-

tura i socierat», que se celebraran a

Palma de Mallorca e!s dies 16, 17 i 18d' octubre. Ponce és el president de la

Coordinadora de Centres d'Estudis deParla Catalana, organirzadora de les

Jornades amb e! patrocini de l'Institut

d'Esrudis Balearics i la Fundació Pú-

blica Insritut d'Estudis Ilerdencs de laDiputació de Lleida. Un altre professor

de la UV, Josep Casanovas, de la Facul-tat d'Educació, tarnbé participara en

les Jornades, llegint-hi una comunica-ció sobre «Les cooperatives de consuma Osona durant e! "franquisme».

L'estructura de les J ornades es divideixen e!s següents grups rernarics: «EIscanvis socials», «Les formes d' articula-

ció social i política», «Les esrrategiesculrurals», «La vida quoridiana» i dife-

rents taules rodones sobre, «La transi-

ció a les Balears».

Inauguració del curs universitaricatalá a Lleida

El dia 23 de seternbre va tenir lloc lainauguració oficial de! curs universitari

a Lleida, que va comprar amb la presen-cia de! President de la Generalirat, JordiPujo!' i deIs rectors de les universitarscatalanes.El rector de la Universitat de Lleida,

Jaume Porta, va llegir en la seva presen-ració e! document que ha elaborat la

CRUE (Conferencia de Rectors Uni-

versitaris Espanyols) i en qual es fa unacrítica a la gesrió de! «Ministerio de

Educación y Ciencia» pe! que fa a lesuniversirars, En aquest document es po-sa de relleu la manca d'una política uni-versitaria, e!s pocs recursos destinats aeducació en comparació amb altres par-

sos, la conveniencia de replantejar e!«Consejo de Universidades» i, final-ment, la necessirat de rrobar l'equilibrientre les cornperencies de les universi-rats i les de les Cornunirars Auroriomes.

El doctor Mariano Barbacid va llegir lallicó inaugural sobre la necessitat d'im-

plantar a Espanya un pla nacional con-tra e! cáncer. En l' acre d'inauguraciótarnbé va parlar e! president de! Consell

Social de la Universitat de Lleida, Si-

meó Miquel. Va tancar l'acte e! presi-dent Pujo!'Pujol va demanar als recrors que aban-donin la cultura de la reclamació sis-temática, en referencia a la manca de re-cursos que denuncien. També vasubradlar que s'ha de donar més pes es-pecífic a les Humanitats.En aquest acre d'inauguració de! cursacadernic a Catalunya, va ser-hi convi-dat Ricard Torrents, que hi va assistirper primera vegada com a rector. LaUniversitat de Vic també va ser presenten e! vídeo confeccionat expressamentper a aquesta inauguració.

Cor de la Universitat de Vic

La Universitat de Vic estrena aquestcurs un grup de cant cora!. És una ini-ciativa impulsada pe! professor de laFacultat d'Educació, Jaume Ayats,

CAMPUS

que té com a objectiu sensibilitzar lacomunitat universitaria en e! món de!cant coral i crear unes re!acions d'in-tercanvi amb les altres universitats. Elgrup de cant coral e! formen en aquestmoment 20 persones, pero esta oberta la incorporació de noves veus, ja si-guin estudiants, professors o personalno docent de la UV. Per apuntar-s'hino calen coneixements específics demúsica. EIs estudiants que segueixinles activitats de! grup de cant coral po-den obtenir 3 credits de lliure e!ecció.

Viure i Conviure

La UV i l'Ajuntament de Vic s'han in-tegrat en e! programa «Viure i Conviu-re» que impulsa l'Obra Social de Caixade Catalunya i de! qual formen partnou de les onze universitats catalanes.El programa vol aconseguir que perso-

Nous professors de la Universitat de Vic

Ciencies de la SalurElisenda J aumira

Carme San salvador Ciencies de la Salur

Ferran GustauJaén Ciencies ] urídiques

Alejandra E. Aramayo Ciencies ] urídiques

Joan Bou

Lluis Planas

Ciencies ] urídiques

Ciencies ] urídiques

Ramon Gisbert Ciencies ] u rídiq ues

EducacióJaumeAyats

Benet del Rineón Educació

Montserrat Benlloeh Educació

Caries Sans (Cap d'Estudis) Polirecnica Superior

M. Teresa Piqué Politecnica Superior

Josep M. Serrat Polirecnica Superior

Emiti López (Cap d'Estudis) Polirecnica Superior

JustAntoni Garrido

Carme Rovira

Polirecnica Superior

Polirecnica Superior

Politecnica SuperiorM. Merce Casellas

Núria Obradors....................

Dolors josa

Polirecnica Superior

Traducció i Inrerpr.

Maria Perramon Traducció i [nrerpr.............................................

Traducció i Interpr.Joan Sola

Diplomada en Infermeria

Diplomada en Infermeria

Doctor en Econorniques

Doctor en Econorniques

Doctor en Econorniques

Doctor en Econorniques

Doctor en Econorniques

L1icenciar en Filologia

Doctor en Filosofía i Cienc, de l'Educ,

Doctora en Psicologia

Enginyer de Telecomunicació

Doctora Enginyera Agronorn

Doctor en Ciencies Biologiques

Doctor en Veterinaria

Enginyer de Telecomunicació

L1icenciada en Cienc. i Tecn. Alimenrs

Doctora en Ciencies Biologiques

Docrora en Farmacia

L1icenciada en Filologia

L1icenciada en Traduc. i Interprer.

Doctora en Filosofia

nes grans que viuen soles i joves estu-diants comparteixin un mateix sostre is'ajudin mútuament. D'una banda, sesoluciona e! problema de la soledat enpersones més grans de 65 anys que espuguin valer per elles mateixes i, del'altra, es facilita un habitatge als jovesde menys de 30 anys que estan estu-diant a la universitat. Els estudiantstindran unes beques de 75.000 pesse-tes per acollir-se al programa.La convivencia entre la gent gran i e!sestudiants sera seguida de prop per tre-balladors socials i psicolegs per tal quee! projecte s'ajusti al maxim als seus ob-jectius. L'estudiant que s'aculli al pro-grama tindra dret a allotjament gratu'iti a d'altres serveis com cuina, rentado-ra, etc. Pe! que fa als deures, haurad' acompanyar e! seu acollidor al met-ge, a comprar i oferir-li companyiasempre que calgui.

Homenets

L' ttol1E"Ei E S,TAVASE'c.v~ QUE LA L(..\JNA

ElC." vt-iA E"S.f'~RI:>ENYA

l'I'ESiAVA- GEN5 E'c..v'R

fEI\~ 1'10(,o~f\VA

FER,VI't ARTIC.LE~E'" A LA .« SLlENT\ Fle..A-M!:fl.1C.AI't i?

Premi «loan Aliberch»

Enric Casulleras, professor a la FCJEde la UV, ha estat e! guanyador de laVII edició de! premi «[oan Aliberch»per a projectes de recerca en e! camp deles ciencies socials i/o empresarials.Casulleras havia presentat L'experi-ment del govern socialista frances (I981-84): un estudi de viabilitat del modeleconomic keynesia. El premi era de500.000 pessetes.

Beques Caixa de Manlleu

Un any més, la Caixa de Manlleu haconcedit beques als estudiants de! DE-GI (Diploma Europeu de Gestió Inter-nacional) de la UV. En total han repar-tit 2 milions de pessetes als 20estudiants de la Universitat de Vic ques'han acollit al programa. Les beques esvan lliurar e! dia 10 de setembre a l'Au-

Teatre AtlántldaCine-Club Vic

• Dia 7. «Fourbi- d'Alain Tanner,(1996). 22h.

• Dia 14. «The addictions», d'AbelFerrara (J 996). 22h.

• Dia 21. «Capitan Cenan», de Ber-trand Tavernier (J 996). 22h.

FilmotecaCicle: «Música, Maestro!»

• Dia 9. «The Wiz», de Sidney Lumet(J 978). 22h.

CAMPUS

ditori de la Caixa de Manlleu de Vic.EIs estudiants que aquest curs seguei-xen e! DEGI són de Ciencies Empre-sarials (17) i de Direcció i Administra-ció d'Empreses (3) i ho fan a universi-tats de Franca, Anglaterra i Holanda.D'altra banda, 13 estudiants estran-gers vénen a cursar el Diploma Euro-peu de Gestió Internacional a la Uni-versitat de Vic.

Conveni Ajuntament de Manlleu

LAjuntament de Manlleu i les Univer-sitats de Vic i de Girona van signar unconveni marc de cooperació institucio-nal, académica i científica que s'aniradefinint en accions puntuals. La signa-tura de! conveni va tenir lloc e! 19 desetembre a l'Ajuntament de Manlleuamb la presencia de l' alcalde de la vila,Ramon Sitjá, i els rectors de les duesuniversitats, Josep M. Nada! i Ricard

A G E N D A

Torrents. Lacre de signatura es vacompletar amb la xerrada «Universitati Societat», a cartee dels dos rectors.

Novetats Editorials

Historia de la !lengua catalana, d'Arito-ni Bastero a cura de Francesc Feliu, haestat publicat per Eumo Editorial,I'editorial de la Universitat de Vic, i laUniversitat de Girona. Elllibre formapart de la col-lecció, "Biblioteca Uni-versi taria", i s'emmarca dins la seried'Historia de la Llengua. Aquesta obrasuposa la culminació de les recerques del'autor i l'abordament de la qüestió perprimera vegada com a tema central i nocom a complement o prearnbul erudit.Aquesta obra va quedar inacabada, pro-bablement per la mort de! filoleg.Lanalisi de diversos indicis recollits alspropis manuscrits permet de recons-truir e! disseny de l'obra sencera.

Casino de Vic.Dia 19. Teatre: «Culpido». Talleret

de Salt. Adriá Puntí i Cristina Cer-via.19h.

Museu de l'Art de la Pell

Música

• Dia 12. A.Branch, piano; F. Garri-gosa, tenor; M. T. Garrigosa, sopra-no.19h.

Teatre

• Dia 11. «Cartes als morts». TeatreEssela i Assemblea Antimilitaristadel Bages. Direcció: Pep Tines. 22h.

• Dia 25. «Testament», de J .M. Beneti Jomet, amb Lluís Soler, Jordi Boi-xaderes i David Selves. Direcció:Sergi Belbel. 22h.

Música

• Dia 5. Orquestra Simfonica delValles. Dir. Salvador Brotons. 12h.

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dssebte Dlumenge

4 5

11 1218 1925 26