View
225
Download
0
Tags:
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Credit de síntesi 3r ESO A GRUP 6
Citation preview
CRÈDIT DE
SINTESI
Alex MarsinyachSara Ruiz
Òscar Pérez Arnau Mañas
Javier Saludes
INDEX
1. EDITORIAL...............................................................................................................
2. RUBBISH ON THE BEACH......................................................................................
3. ELS MEDICAMENTS I ELSEU CAMÍ.......................................................................
4. UNA VICTORIA POT SALVAR EL DESCENS.........................................................
5. ELS FORATS NEGRES............................................................................................
6. EL SAHARA..............................................................................................................
7. METGES SENSE FRONTERES...............................................................................
8. CRÍTICA MUSICAL...................................................................................................
2
3
5
7
8
9
12
14
1
EDITORIAL
Els rius també es mediquen
Cada medicament que prenem l'expulsem mitjançant l'orina, aquesta, per els veters, acaba als rius i tots aquests medicament els acaben prenen els peixos i els animals que hi viuen.
La nostre opinió és que hauria de filtrar-se més l'aigua per que no estigui tant contaminada. Les depuradores d'aigua no tenen els filtres com per detenir alguns medicaments. Els fàrmacs més trobats en els rius són antiinflamatoris, medicaments centre el colesterol i analgèsics. Els fàrmacs del riu no només provenen de l'orina, també provenen de la gent que tira medicaments al bater en comptes de tirar-los als punts SIGRE. Els punts SIGREes troben a las afores de las ciutats però per depositar els teus medicaments més aprop de casa també tens una paperera a la teva farmàcia més propera.
Per acabar penso que podríem fer tots un esforç per no tirar medicaments al vàter i també no pendrens una pastilla cada cop que tinguem un petit problema.
2
RUBBISH ON THE BEACHAuthors:
S. Ruiz O. Pérez
A. Marsiñach A. Mañas
People throw all the rubbish to the sea,
for example Tampax, plastic bags, tins etc...
The aquatic animals like tortoises, fish,
etc.. get caught in the rubbish and they die.
The cause of this problem is the people
who throw the rubbish in the sea and
pollution the oceans.
Half the world is ending its beach season,
and the other half is getting ready to enjoy it.
Of course, there are always special places
where you can enjoy the beach all year. That
is, there are always thousands of people on
the seaside walking, sunbathing, playing
sports, eating, sleeping etc...
All we have suffered whit plastic bottle
fluting on the shore, or cigarette butts lining
the sand. Under water, plastic bags get
tangled in the rocks, condoms and very
much rubbish float competing whit the
running.
Greenpeace has a plan to clean the sea
The sea is very important in the world, we
have one mission: NO DIRTY SEA!
A lot of people throw in to the WC a lot of
rubbish for example:
– cigarette butts
– Tampax pearl
– some paper
– all the rubbish
The WC not is a bin! The rubbish we throw
in the toilet goes to the sea, the animals of
this zone are very harmed.
rubbish
3
ELS MEDICAMENTS I EL SEU CAMÍ• Els joves i la seva salut
• Molts dels nois d’avui en dia estem
obsessionats amb tenir un cos
perfecte, amb els abdominals
marcats i tenir uns bons bíceps i les
noies estan obsessionades en tenir
un cos de model amb la cintura ben
petita i amb corbes. Per aconseguir-
ho es necessari anar al gimnàs, fer
esport, tenir una bona nutrició etc...
però hi ha adolescents que no
mengen per no engreixar-se o prenen
algun tipus de medicament per
aprimar-se més ràpid i no tenir tanta
gana, i això no es molt sà.
• Els joves som molt bèsties fent coses
senzilles com jugar a futbol i les joves
son molt delicades i el seu cos no
esta preparat muscularment per cops
forts o caigudes bèsties i normalment
tots ens acabem fent mal, si no es un
mal gest, es un esguins o una ferida,
o algun os trencat o dislocat. (Javier
Saludes)
• Quines són les dolencies més freqüents i que cal fer en cada casLes dolecies més freqüents en la vida
quotidiana són: contusions, ferides,
tos, diarrea, mal de gola, cistitis i
dolors d’estomac i menstruals.
Quan un es dona un cop cal aplicar
ràpidament fred i reposar la zona lesionada,
tot seguit prendre’s un analgèsic i aplicar
una crema per reabsorbir l’hematoma. Si et
fas una ferida i surt sang renta la ferida amb
aigua i sabó, eixugar amb roba neta i
pressionar la ferida durant uns minuts.
Quan tens un atac de tos es recomana
veure molta aigua i prendre un comprimit
com per exemple Lizipaina per evitar
suavitzar la gola. Això també serveix per el
mal de gola.
Si et fa mal el estomac i tens diarrea
hauràs de beure aigua i menjar aliments que
no siguin molt agressius per la panxa.
Si trobes que el dolor es menstrual pots
prendre’t un antiinflamatori per els ovaris i si
el dolor es molt fort anar al ginecòleg.
També tens que anar al ginecòleg
ràpidament en cas de cistitis. (Òscar Pérez)
• Com interpretar un medicament per el prospecte
El primer cop que agafes un medicament
que no has utilitzat mai tens que llegir-te
el prospecte abans de prendre-te’l,
alguns cops fa por mirar-lo si t’ho tens
que prendre obligatòriament per els
efectes secundaris. En el prospecte hi ha
paraules més científiques que costa
saber-ne el significat, i per entendre
alguna de les frases és necessari o be
buscar-les al diccionari o sinó a Internet.
5
En un prospecte hi ha varies parts, les
més importants són: El principi actiu (les
subs. de las que es compon el
medicament), les indicacions (explica les
malalties de las que tracta el
medicament), la posologia (indica la dosi
o quantitat que t’has de prendre) els
efectes secundaris (reaccions no
desitjades que pot produir un
medicament en el nostre organisme), i
les interaccions (reaccions que produeix
per l’administració simultània d’un
medicament en altres). Sobre tot s’ha de
saber be la dosi i calcular be el temps
que te la has de prendre. (Sara Ruiz)
• Que cal tenir a la farmaciola de casa
A les farmacioles de les nostres cases
hauríem de tenir nomes les coses més
simples i alhora mes fonamentals: com
ara benes, esparadrap tiretes, etc...
Hauríem de tenir medicaments
essencials,
envasos de pastilles
sense abusar, com Topionic, Frenadol,
Gelogatil, Iboprufeno etc... no hauríem de
tenir medicaments que estiguin caducats, en
aquest cas els hauríem de dur als punts
SIGRE que trobem a la major part de
farmàcies, i no tirar-los al vàter o la paperera
de rebuig ja que son molt contaminants. En
definitiva, a les nostres farmacioles nomes
hem de tindre lo fonamental. (Alex
Marsinyach)
• Que cal fer amb els residus i medicaments caducats
Actualment els residus sanitaris són un
problema per al medi ambient, ja que a
treves de nosaltres arriben a rius i llacs
perjudicant els animals i vegetals. Per a que
això no passi s’han creat uns punts SIGRE.
Els punts SIGRE són plantes de reciclatge
molt grans on es separen els envasos de els
medicaments i aquests es posen en unes
foses. Per fer arribar els medicaments als
punts SIGRE a las farmàcies han col·locat
uns petits contenidors on tu pots tirar-los.
(Arnau Mañes)
pastillas
6
Una victòria que pot salvar del descensEl Bufalà, que no ha jugat la millor
temporada, ha guanyat un partit clau per
escalar posicions a la classificació i allunyar-
se de les posicions de descens. Ha
destrossat un Sant Martí Condal, inferior per
culpa de les cinc expulsions de la primera
part, per un contundent 9-1.
El partit estava molt igualat, amb un 2-1 a
favor del Bufalà que es va avançar amb els
dos gols de penal. Però l’àrbitre va decantar
la balança a favor dels locals expulsant a
dos jugadors visitants al minut 34 seguits de
l’entrenador i dos jugadors més al minut 36,
tots expulsats amb vermella directa per
protestar i teòricament insultar a l’àrbitre.
A partir d’aquell moment el partit va estar
totalment desequilibrat, ja que el Sant Martí
amb inferioritat numèrica no va poder fer res
contra l’agressivitat i les ganes de marcar
gols del Bufalà. Finalment els locals van
marcar set gols més, consolidant així el 9-1.
Al final del partit l’àrbitre va ser escridassat
i insultat per el sector visitant de la grada a
causa del suposat mal arbitratge.
gol de el bufalà
celebració de el bufalà
9-1
Bufalà Sant Martí Conda
7
ELS FORATS NEGRES
Un forat negre és una regió finita de l'espai en
l'interior la qual hi ha una concentració de
massa prou elevada per generar un camp
gravitatori tal que cap partícula material, ni tan
sols la llum, pot escapar-ne. No obstant això,
els forats negres poden ser capaços d'emetre
radiació, la qual cosa va ser explicada per
Stephen Hawking en els anys 70. La radiació
emesa per forats negres no procedeix però del
mateix forat negre sinó del seu disc d'acreció.
La gravetat d'un forat negre (tambè es diu
curvatura de l'espai-temps), provoca una
singularitat embolicada per una superfície
tancada, anomenada horitzó de successos.
Això s’explica mediant les equacions de camp
d'Einstein. L'horitzó de successos separa la
regió del forat negre de la resta de l'univers i és
la superfície límit de l'espai a partir de la qual
cap partícula pot sortir, incloent els fotons.
Aquesta curvatura és estudiada per la relativitat
general, la que va predir l'existència dels forats
negres i va ser el seu primer indici. En els anys
70, Hawking, Ellis i Penrose van demostrar
diversos teoremes importants sobre
l'ocurrència i geometria dels forats negres.
Prèviament, el 1963, Roy Kerr havia demostrat
que en un espai-temps de quatre dimensions
tots els forats negres havien de tenir una
geometria quasi-esfèrica determinada per tres
paràmetres: la seva massa (M), la seva
càrrega elèctrica total i el seu moment angular
(L). Es conjetura que al centre de la majoria de
les galàxies, entre elles la Via Làctia, hi ha
forats negres supermassius. L'existència de
forats negres està recolzada en observacions
astronòmiques, especialment a través de
l'emissió de raigs X per estrelles binàries i
galàxies actives.
Els forats negres es poden classificar segons la
massa que tenen:
Forats negres supermassius: amb masses
de diversos milions de masses solars. Es
trobarien en el cor de moltes galàxies. Es
formen en el mateix procés que dóna origen als
components esfèrics de les galàxies.
Forats negres de massa estel·lar: Es formen
quan una estrella de massa 2,5 vegades major
que la del Sol es converteix en supernova i
implosiona. El seu nucli es concentra en un
volum molt petit que cada vegada es va reduint
més. Aquest és el tipus de forats negres
explicats per primera vegada dins de la teoria
de la relativitat general.
Micro forats negres: Són objectes
hipotètics, una mica més petits que els
estel · lars. Si són prou petits, poden
arribar a evaporar-se en un període
relativament curt mitjançant emissións de
radiació de Hawking. Aquest tipus
d'entitats físiques sòn postulades en
alguns enfocaments de la gravetat
quàntica, però no poden ser generats per
un procés convencional de col·lapse
gravitatori, el qual requereix masses
superiors a la del Sol.
Forat negre
8
EL SAHARA1.-Geografía
Sàhara Occidental es troba ubicat en l’Àfrica
Nord, limitad per l’oceà Atlàntic, entre
Mauritania (est i sud), Marroc (nord) i Argèlia
(nord-est). La seva capital es El Aaiún.
Sàhara té una extensió de terreny de
266.000 km2 amb una población de
270.000, sent un dels deserts mès grans del
mòn.
2.-Història2.1.-Ocupació espanyola
Ja en els 1970 comença a organitzar un
moviment independentista sahrauí,
encapçalat per Basiri, que s'enfronta tant a
la dominació colonialista espanyola com al
discurs annexionista marroquina, les al ·
legacions de tipus històric refutar Basiri al
diari Al-Shihab ("La Torxa") , que havia estat
fundat per ell mateix i altres nacionalistes
sahrauís de la zona de Tarfaya, ja sota
control marroquí. Després de la prohibició
dels seus articles per les autoritats
marroquines, Basiri va passar al Sàhara
Espanyol, on es va instal · lar a Smara com
a mestre alcorànic. Encara que és detingut
per les autoritats colonials espanyoles, la
pressió dels notables locals facilita el seu
alliberament.
En Smara començaria a organitzar el 1968
un moviment anticolonial, l'Organització
9
Hamra i Riu d'Oro. Su moviment va ser
proscrit per les autoritats espanyoles i el
1970 Basiri va ser detingut i suposadament
assassinat i fet desaparèixer per soldats
espanyols.
El seu projecte polític independentista va ser
recuperat després en el moviment que el
1973 va donar lloc a la fundació del Front
Polisario. Al començament de la dècada de
1970, davant els desitjos del Marroc i
Mauritània d'annexionar-se el territori, el
Govern espanyol va començar a considerar
la possibilitat de l'autonomia, creant a finals
de 1974 un partit proespañol, el Partit d'Unió
Nacional Saharauí (PUNS).
Finalment va comunicar a l'ONU la intenció
de celebrar un referèndum
d'autodeterminació el 1975, que així ho va
disposar en la seva resolució 3458 B del 10
de desembre de 1975.
2.2.-Guerres
La guerra del Sàhara Occidental és un
conflicte armat entre el grup rebel sahrauí
Front Polisario i les forces armades del
Marroc i Mauritània per a la descolonització i
la independència de l'antiga colònia
espanyola del Sàhara Occidental des de
1975 fins a 1991. La guerra va donar lloc a
la retirada espanyola en 1976 (el Polisario
havia lluitat contra les forces espanyoles des
de la seva creació el 1973), la retirada de
Mauritània el 1979 i un acord d'alto el foc
avançada per a l'Alliberament de Saguia el
amb el Marroc el 1991. Tot i això la major
part del territori encara es manté sota
control marroquí.
Les guerrilles del Polisario, amb base a
Algèria, van llançar, entre 1976 i 1978,
continus atacs contra les tropes
marroquines i mauritanes al Sàhara
Occidental (arriben fins i tot a atacar la
capital de Mauritània). Conseqüència
d'aquesta guerra de desgast, Mauritània va
renunciar a les seves pretensions territorials
al Sàhara i el 1979, va signar la pau amb el
Front Polisario (Acord d'Alger). No obstant
això, el seu lloc és ocupat per Marroc, que
proclama la seva sobirania sobre la totalitat
del territori del Sàhara Occidental.
És després de l'abandó de Mauritània quan
la RASD aconsegueix el seu major
reconeixement internacional. Admesa
formalment en l'Organització per a la Unitat
Africana (OUA) el 1982, aconsegueix
estatus de ple dret el 1984 (el que origina
l'abandonament d'aquesta per part del
Marroc). El 1985, ja havia estat reconeguda
oficialment per 61 països. Aquest any, les
Nacions Unides insten a una negociació
entre les parts ia la celebració d'un
referèndum al Sàhara Occidental amb la
retirada prèvia de les tropes marroquines.
No obstant això, sobre el terreny, les
operacions militars comencen a torçar per
al Front Polisario, amb la construcció pel
Marroc d'una línia defensiva en ple desert.
L'agost de 1980, Marroc comença la
construcció del mur, el qual divideix el
territori del Sàhara Occidental de nord a
sud. Acabat l'abril de 1987, mesura 2.720
quilòmetres, protegint els jaciments de
fosfats de Bucraa, Aaiun i Smara, fet de
sorra d'almenys 2 metres d'alt, està envoltat
de camps minats té fortaleses cada 5 km i
està protegit per més 100.000 soldados.1
Finalment, a l'agost de 1988, el Marroc i el
Front Polisario donen el seu vistiplau a un
pla de pau elaborat per l'ONU i l'OUA, que
planegen l'alto el foc i el control del territori
del Sàhara per una missió de les Nacions
Unides, la qual prepararia la celebració d'un
referèndum sobre el futur del territori.
3.-Situació actual:
La vida al Sàhara és molt dura. La majoría
de gent viu en camps de refugiats en
pèsimes condicions per culpa de l’ocupació
del Marroc, alguns d’aquests estàn situats a
Algèria. En aquests camps i manca l’aigua,
la qual es transportada en camió fins als
campaments des de pous en mig del desert.
Els drets humans no es respecten cap als
saharauis, en canvi cap als marroquins que
l’ocupen.
El 2009 l'Eurocambra va expressar la seva
preocupació davant l'ONU pel deteriorament
de la situació dels drets
humans a la región.12 Expressament es va
referir als drets de "llibertat d'expressió,
associació, manifestació i comunicació" .13
Afegeix a més que la justícia marroquina de
la zona està esbiaixada per la pressió de
protecció del domini.
nen de el Sahara
11
METGES SENSE FRONTERESLa organització de MSF s'ocupa d'ajudar als
països del tercer mòn.
El seu inici va ser en l'any1998, i entre
l'inici fins el 2008 han augmentat molt el
número de socis.
El presentatge de socis per any ha pujat.
de 04 a 05:1.737511%
de 05 a 06:1.72702%
de 06 a 07:0.841185%
de 07 a 08:0.727885%
Una part dels donants de l'any 2008 van ser
un 8% de gent entre 70 i 80 anys i un 7% de
donants entre 20 i 30 anys
Aquest grafic mostra les victimes de
diferents tipus de morts en tant percent
sobre els morts totals en els països
subdesenvulupats. Aquest gráfic mostra
l'elevat índex de mortalitat i l'elevada
pellirusita de viure en aquests països
subdesenvolupats del tercer mòn.
Aquest gràfic de barres mostra les
donacions als diferents països.
El Marroc rep anualment una xifre de 8036€,
és una xifra molt petita comparat amb la
cantitat de euros que rep anualment etiopía
(1150383).
El Marroc rep menys ajudas perque no son
tan necessaries com a Etiopia, ja que el
Marroc es un pais mes ric que etiopia. Si las
ajudas estiguessin equilibrades el Marroc
tindria un nivell de vida millor (583709.5 per
pais).
13
"# 3", EL NOU I IMPRESSIONANT DISC DE THE SCRIPT
The Script, una de les bandes exportades
d'Irlanda més exitoses fins ara, ha tornat
als Estats Units amb el seu nou CD "# 3".
Per a aquells que han escoltat.The Script
des de l'estrena de Breakeven i The Man
Who Can't Be Moved, el 2009 (als EUA), # 3
és una agradable sorpresa. Encapsa-la
l'ànima lírica de la banda que ja es veia en
els seus dos anteriors CD, però canvien el
so per donar-li un punt mes modern. Si
estàs escoltant la banda ara per primera
vegada, estàs de sort,ja que aquest és el
seu millor àlbum fins al moment.
Les cançons de l’àlbum # 3 són honestes. If
You Could See Me Now personifica l'emoció
de la banda que tant agrada als seus fans.
Explicant les històries de la prematura mort
dels pares del cantant, Danny O'Donoghue,
i guitarrista, Mark Sheehan, la cançó
assegura arribar al cor de tots els seus
oients. Aquesta és probablement de les
millors cançons que The Script hagin tret, tot
i que prefereixo Hall of Fame.
D'altra banda, tan bona com és If You Could
See Me Now, ho són gairebé les altres
cançons. Good Ol 'Days és un himne amb el
qual els nois del col · legi poden sentir
identificats, i té una combinació única
d'altaenergia i suavitat, distintiu a The Script.
La banda canvia amb Hall of Fame. Hi ha
una versió amb el cantant dels Black Eyed
Peas, Will.I.Am, la qual és completament
inesperada, però brillant. És refrescant
veure a The Script anar en una direcció
diferent i prendre riscos amb el seu so per
això m’agrada tant .
Si has de comprar l'àlbum, compra la
versió deluxe. Les cançons extres valen
aquests diners de més. En total, # 3 és un
exemple del que tot àlbum hauria de ser:
innovació però sobretot permanència en
el so que als seus fans els agrada.
The script