ÍNDEX MODERNISME

INTRODUCCIÓ Expectatives del treball de síntesi (tutoria) Activitats de socials (vídeo) Activitats de francès (Art Nouveau) Activitats de naturals (cultura científica de l’època) SAGRADA FAMÍLIA Resum visita i activitats de matemàtiques Casa Macaya (anglès) Casa de les Punxes Palau del Baró de Quadras Palau de la Música (història en anglès) Activitats de música Edifici dels Quatre Gats. Mercat de la Boqueria (anglès)

HOSPITAL DE SANT PAU Resum de la visita L’exposició universal (anglès) Arc de Triomf Passeig monumental de Sant Joan Castell dels Tres dragons Umbracle (anglès) El Parlament

LA PEDRERA Resum de la visita i activitats de matemàtiques Pla Cerdà Quadrat d’or Passatge Permanyer (anglès) Torre de les Aigües Illa de la Discòrdia (anglès) Les cases de l’Illa de la Discòrdia

COLÒNIA GÜELL Resum de la visita

VALORACIÓ

Text argumentatiu de català

ANNEX

Itineraris fotogràfics

EXPECTATIVES DEL TREBALL DE SÍNTESI

Raul:

El treball de síntesi de 3r espero que hem serveixi per aprendre i saber més coses sobre les localitats més importants de la ciutat on vivim (Bar-celona) com ara el Palau de la Música, el parc de la Ciutadella, la Casa Batlló... També per saber com explicar el que es veu en els monuments d’una forma directa. Saber treballar en grup amb gent que no conec o que conec però mai havia pensat treballar amb ells, és a dir, aprendre a treballar amb més gent que no siguin amb els que ja he treballat.

Organitzar i preparar millor els treballs o per escollir quan s’ha de fer cada cosa. Per tant, espero que em serveixi per saber fer millor els tre-balls en grup i com organitzar la informació.

Tomàs:

Per a aquest treball de síntesi espero redescobrir la meva ciutat, ja que no la conec tant com l’hauria de conèixer. Així podré anar d’un lloc a l’al-tre sense pèrdua i sense haver de mirar Google Maps. També espero po-der aprendre noves maneres de treballar amb altres persones i així poder fer un treball més ben fet, a mi treballar amb grup sempre m’ha agradat més que fer un treball sol així espero que vagi molt bé.

Per una altra part podré veure com treballen els meus companys i així aprendre d’ells o ajudar-los, d’això és del que tracta fer un treball en grup.

Jordi:

Les meves expectetives són poder coneixer i aprofundir tot el modernisme de Barcelona per així saber una mica més de la ciutat en que vivím.

També, una expectativa molt important per a mi, serà el treballar en equip ja que tindrem que fer presentacions en les que rotarem aleatoriament el ordre de parla i també ens permetrà conéixer més profundament els nos-tres companys de grup.

Penso que caminarem moltissim ja que anirem de banda a banda de Bar-celona escoltant les presentacions dels nostres companys.

EN CONCLUSIÓ, d’aquest treball de síntesi esperem que, tot i que treballa-rém amb dos persones amb qui no ho hem fet fins ara el treball ens vagi bé hi puguem fer unes bones presentacions del nostre tema i treure una bona nota.

MODERNISME, UNA HISTÒRIA DE DESTRUCCIÓ

A finals del segle XIX a Europa va començar a aparèixer un nou estil d’art, anomenat aquí amb el nom de modernisme. Però no rep el mateix nom a tots els països. A Alemanya s’anomenarà “Jugendstil”; a Àustria, “Sezessionstil”, a Itàlia, “Liberty”; a Anglaterra “Modern Style” i a França “Art Nouveau”.

L’esclat del modernisme pel Pla Cerdà va suposar una destrucció de la mono-tonia dels edificis i els converteix en edificis únics i amb molta diversitat artísti-ca. El modernisme també va coincidir amb un moviment intel·lectual, el noucen-tisme. Aquest estil per l’església era un art que no defensava les seves idees i els hi canviava el pensament. No era aprovat per Catalunya perquè era totalment liberal i diferent i com que no s’havia vist mai abans la gent no estava acostu-mada.

A Barcelona aquest estil inicialment s’ubica a l’Eixample, on podem trobar algu-nes cases com la Casa de les Punxes. Aquesta ubicació suposava més segure-tat cap als burgesos i un lloc on estaven més al centre de la ciutat i on tenien més comoditats.

La burgesia en aquella època era molt competitiva entre ella i els burgesos tenien molts diners, per la qual cosa eren capaços de pagar el que fos per tal de superar als demés. Els burgesos es van instal·lar no només per estar més segurs de les guerres, sinó per poder lluir-se i per poder demostrar als altres que eren els més rics de tota la ciutat. Aprofitaven el fet que cada casa fos única per demostrar la seva originalitat i per provocar una certa competitivitat entre els arquitectes i els rics.

Aquesta estructura, encara que va aparèixer al 1885, no va esclatar definitiva-ment a Barcelona fins l’any 1920. Les arts que els autors i escultors d’aquest nou art aplicaven van triomfar perquè eren molt originals i van produir un canvi radical en la construcció d’edificis i de centres. Tots aquests fet van fer de Barcelona la ciutat més important i la més influent arreu del món respecte l’art modernista.

Tot i això, hi van haver moltes crítiques de la població cap al modernisme, en-tre la qual destaca Eugeni d’Ors, un home que pensava que el modernisme no era seriós i per això va proposar un nou art molt més quadriculat, però la gent no el va defensar. L’arquitectura que defensava el modernisme era vistosa, original i volia donar la sensació de transportar-se a un conte de fades.

A part de les crítiques que va rebre per l’arquitectura i les idees que expres-sava el modernisme, els edificis que van rebre els atacs més importants del noucentisme van ser la Pedrera i el Palau de la Música, a la qual li van po-sar el nom del Palau de la Quincallaria Catalana. Molts dels autors que feien aquest tipus d’art van defensar aquest estil responent a les crítiques de la població ,però l’últim en fer-ho va ser Salvador Dalí.

Per mala sort, es va produir una destrucció sistemàtica de l’arquitectura modernista després de la Guerra Civil, com ara la Casa Lleó Morera, la Casa Trinxet i la Casa Ramona. Moltes cases van ser destruïdes per bombardejos i després no hi va haver prous diners per arreglar-les, de les quals un exemple n’és la Casa Ramona.

Per tal de destruir les cases modernistes sense tirar-les avall van inventar la solución vertical, que consistia en afegir-hi dos pisos a sobre de l’edifici per tal de que no es veiés la part més alta, on es trobaven la majoria de deco-racions. L’any 1950, després de la destrucció de les cases modernistes, hi van quedar 1200 edificis modernistes a tota Barcelona.

Amb el pas del temps, la gent va començar a malmetre el mobiliari moder-nista perquè no li van donar ninguna importància. L’autèntic destructor del modernisme no va ser ningú, sinó que va ser el moviment intel·lectual que hi havia en aquella època, el noucentisme.

L’ART NOUVEAU

L’Art Nouveau se situe à Europe vers la fin du XIX siècle. Le professeur

définit l’Art Nouveau come une petite révolution de l’architecture. Il décrit la bourgeoise du début du XIX siècle comme une bourgeoise pompeux et

opulente.

Il dit que l’entrée du Métropolitain il y a fantaisie et légèreté. Les deux principaux matériaux utilisés sont le verre et la fonte et l’élément princi-pal de l’Art Nouveau est la nature. Paris, à l’époque de l’Art Nouveau, été une ville triste, salle, pollué et sans nature. Pour décrire Guimard

Entrée au métro construit pour Guimard

Hector Guimard est né en 1867 et il né en Lyon. Il a étudié à l’École de Beaux Arts à Paris. Il a voya-gé à Paris, Angleterre et Belgique. Il a construit le Métro de Paris entre 1900 et 1901. L’accueil du public en général a été qu’ils ont aimait.

A partir de les ans 30 l’Art Nouveau était considéré démodé et l’Art Nou-veau a suivi le mouvement créatif Art déco.

QUÈ HA PASSAT AMB ELS ANUNCIS?

Abans a les revistes s’anunciava tot ja que no hi havia cap mes medi per comunicar-ho mes senzill.

Allí s’anunciava tot com pot ser les noticies, la publicitat com colònies cotxes medicaments...

Tot el tema de coses me mà d’obra sempre sortien homes que ho anun-ciaven y, en canvi, els productes de neteja sempre sortien dones.

En la actualitat tenim la televisió i en els diaris ja gairebé no apareixen anuncis majoritàriament noticies i en canvi a la televisió es on s’ha intro-duït tot el tema dels anuncis ja que la gent mira molt mes la televisió que no pas que llegeixen el diari.

Al diari et pots saltar ens anuncis en canvi en el televisió no es poden. Això es un punt a favor per les persones que creen el anunci perquè s’asseguren que el veuràs.

També ara en els anuncis de la ac-tualitat surten el gènere masculí i el femení sense dependre massa del tipus d’anunci que es.

Ahir pel matí, un treballador de la Sagrada Família va observar al cos-tat esquerre de la porta de la Pas-sió de la Sagrada Família, obra de l’escultor Antoni Subirachs hi havia un quadrat quadriculat de 4x4 amb un nombre a dintre cada quadrat. Aquí us mostrem una imatge de com és el quadrat:A simple vista aquests nombres no semblen tenir ningun sentit, però la suma tant de les files com de les columnes i de les diagonals dóna el mateix resultat, 33. Encara no se sap exactament perquè passa això, però molts diuen, per la porta en la que s’ha trobat, que és l’edat amb la qual va morir Jesucrist. Alguns parlen d’un nombre màgic, però per molt que hagi aparescut per art de màgia no ho és, ja que la definició del diccionari sobre quadrat màgic és aquell que està format per nombres consecutius i, si us hi heu fixat, hi falta el 12.

Un exemple de quadrat màgic és el gravat que va dibuixar Albert Durero al segle XVI anomenat La Melancolia en què apareix un quadrat màgic d’ordre 4. Aquest quadrat màgic, a part de sumar totes les línies, columnes i diagonals el mateix nombre, en aquest cas 34, ens diu l’any en el què va ser dibuixat. Aquest nombre està format per dos nombres consecutius i, al ser del segle XVI, només pot ser al 1514. Un quadrat d’aquest tipus també pot ser perfecte, és a dir, que les seves columnes sumen el mateix nombre i tant en aquest cas com a l’anterior sumen el mateix nom-bre que les files i columnes.Hem tingut la oportunitat de par-lar amb un matemàtic i ens ha proposat un problema per tal de fer un exemple: “Tenint en comp-te que en un quadrat màgic nor-mal la suma de tots els nombres és igual al número de files per la suma, la suma (o nombre màgic) quin ha de ser el nombre màgic d’un quadrat normal d’ordre 5? La suma de tots els nombres és 1+2+3+...+25” 3255= 65

APAREIXEN UNS NOMBRES INTRIGANTS A LA SAGRADA FAMÍLIA

Quadrat trobat al costat esquerra de la porta de la Passió, a la Sagrada Família.

Quadrat màgic d’Albert Durero, format per nombres consecutius.

CATENÀRIES, LES SUBSTITUTES ALS ARCS ROMANS

Una catenària és una corba formada per una cadena, corda o qualsevol altre objecte semblant quan aquest es deia caure cap avall i hi actua la força de la gra-vetat sobre ell quan es troba suspès entre dos punts situats en una vertical diferent. Té una forma molt sem-blant a la de les paràboles i a ull nu són indistingibles.

ESTUDI DE LES CATENÀRIESHem superposat uns eixos cartesians a l’arc que es veu sencer en primer pla. Hem fet coincidir l’eix d’abscisses amb la base de l’arc, i l’eix d’ordenades amb el seu eix de simetria.

La corba que descriu l’arc es pot aproximar per la paràbola d’equació y=ax^2+c on a i c són nombres reals que haurem de trobar de manera que la paràbola i l’arc tinguin en comú els punts de tall amb els eixos.

Com podem observar a la imatge, les coordenades de punt de tall amb l’eix d’ab-cises de l’arc són els punts on toca el terra, és a dir, les coordenades són (2,0) i (-2,0). La coordenada de punt de tall amb l’eix de coordenades, és a dir, el punt més alt de l’arc, és (0,5).

Per tal de saber el valor de c el que hem de fer és igualar a 0 la x i llavors ens queda que y=5=c, és a dir, c és igual a y.

Comparació d’una catenària i una paràbola.

Ara anem a col·locar aquests punts a la imatge:

Ara que ja sabem l’expressió de la funció ja podem fer una taula de valor per tal de poder marcar-los a la imatge:

Ara anem a buscar el valor de a i per fer-ho hem de igualar la y a 0, per tant ens queda 0=a×4+5 i si aïllem la a sabem que −5/4=a=−1,25.

Per tant l’expressió algebraica per aquest arc és y=−1,25x2+c.

Aquests arcs catenaris que es veuen a la imatge es troben a la casa Milà. La fórmula de la paràbola que aproxima l’arc que està en primer pla és de: y=−3,35x^2+2,75. Les mesures estan expressades en metres, d’acord amb les mides reals.

Per tal de trobar l’alçada de la catenària el que hauríem de fer és igualar la x a 0, per tant ens queda que y=c=2,75 metres.

Ara anem a calcular el punt de tall de la paràbola amb l’eix d’abcises, per tant, igua-lem la y a 0: √(−2,75)/(−3,35)=c=0,9 metres. Per tant, el punt de tall és (0’9,0).

Si sabem que l’arc per la part esquerra surt de la pa-ret a una alçada de 2,15 metres, la seva abcisa en aquest punt serà 2,15=−3,35x^2+2,75 que és √(−0,6)/(−3,35)=x=0,42 metres i per tant el punt de tall és (-0’42,2’15).

Per tant l’amplada del terra és 0,9+0,42=1,32 metres.

A la casa Milà, penjada del sostre, trobem una reproducció de la maqueta a gran escala (1:10) del projecte de l’església de la Colònia Güell.

Aquestes són les representacions de tres de les corbes catenàries que podem trobar en la maqueta.

La fórmula y=6x^2−3,8 equival a la primera catenària ja que està més tancada, la fórmu-la y=2x^2−2,8 equival a la tercera catenària i la fórmula y=x^2−2,1 equival a la segona ca-tenària ja que està més oberta.

L’altura de la primera catenària és igual a 38 metres, la segona a 28 metres i la tercera a 21 metres.

PASSEIG MONUMENTAL DE SANT JOAN

Es troba a la part dreta de l’Eixample. Comença a la Travessera de Gràcia i va fins el Parc de la Ciutadella. El passeig de Sant Joan conté la casa Macaya, de Puig i Cadafalch. La part de dalt del passeig és una part monumental amb aspecte de bulevard i parisenc.Rius i Taulet, l’alcalde de Barcelona, va mantenir algunes indústries i va poten-ciar les ciències i les arts i el seu esforç va servir perquè es celebrés l’Exposi-ció Universal del 1888 a la mateixa Barcelona.Per aquest motiu Pere Falgués li va dedicar una escultura al passeig de Sant Joan, la qual va ser construïda per Eusebi Arnau i, a la part posterior d’aquesta s’explica la seva història. Delimita el Quadrat d’Or.

ARC DE TRIOMF

L’Arc de Triomf es troba entre el passeig Lluís Companys i el passeig de Sant Joan. Jo-sep Vilaseca i Casanoves el va construir per tal que fos l’entrada principal a l’Exposició Universal de 1888. En total l’Arc de Triomf fa 30 metres d’alçada. Està fet de maó vist amb inspiració noemudèjar. Està constituït per dos pilars molt grans units per un arc.Josep Renyés es va encarregar de la part davantera i Josep Llimona la part posterior. Al costat dret Antoni Vilanova va esculpir “Al·legories a les ciències i a les arts”. Manel Fuxà i Pere Carbone-ll també van esculpir quatre bustos de dones que es deien “Les femmes” en francès.Es tracta d’una construcció purament civil com a porta de l’Exposició Universal del 1888 i després ha estat utilitzat com a meta a curses populars. Té referències a l’agricultura, al comerç, a les ciències i a l’art.

Imatge de la part posterior de l’Arc de Triomf.

CASA BATLLÓ

Va ser construïda per Antoni Gaudí (arquitecte català nascut a Reus al 1852 i va morir a Barcelona al 1926) entre els anys 1905 i el 1907. Va ser una petició de Josep Batlló i Casanoves, un home que es va casar amb una noia de la família dels creadors de La Van-guardia, per la qual es va enriquir. Els plans principals eren els d’en-derrocar l’edifici i fer un de nou, però Gaudí el va convèncer per reformar la façana, la qual cosa va portar a reformar també l’interior. Va passar de 3100m2 a 4100m2, és a dir, l’edifici va augmentar 1000m2.La façana està consti-tuïda per tres parts:1. Part superior: Té forma de cresta amb peces molt grans de pedres i pedres decora-tives.2. Central: Conté els balcons i, a part, conté un tapís multicolor.3. Part inferior: Està feta de pedra de Mont-juic amb formes ondula-des.La casa Batlló està feta principalment de pedra, ferro forjat (es pot trobar a les baranes i als balcons) i de vidre trencadís.La residència Batlló conté una pintura molt especial i és una casa bonica i original.

Façana on podem veure la decoració de la casa Batlló.

CASA AMETLLER

És el tercer monument modernis-ta del Passeig de Gràcia. Va ser construït entre el 1898 i el 1900 per Josep Puig i Cadafalch. Antoni Ametller Costa, un xocolater, li va demanar a Cadafalch que fes la casa com a fàbrica de xocolata. Per això la façana té una decoració amb forma de xocolata.L’arquitectura té una influència dels Països Baixos i la casa conté una ornamentació floral. A més a més, hi ha peces daurades que recor-den a la burgesia de l’Eixample de l’època. Es poden trobar escultures fetes per Eusebi Arnau.

Decoració en forma de xocolata de la casa Ametller.

CASA LLEÓ MORERA

La va construir Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) entre els anys 1902 i 1906. Va ser encarregada per Francesca Mo-rera i Ortiz, la qual va morir l’any 1904 i va tenir que conti-nuar la construcció el seu fill, Albert Lleó i Morera. Francesca va demanar enderrocar i reconstruir la façana. Podem observar que tots els pisos de la casa són exacta-ment iguals. Els artesans van ser Eusebi Arnau, Mario Mara-

bián i Antoni Rigal entre d’altres.És un dels tres edi-ficis fets per grans arquitectes que for-men part de la Man-sana de la Discòrdia juntament amb la Casa Batlló i la Casa Ametller.

Lluís Domènech i Montaner.

Façana de la Casa Lleó Morera.

PASSATGE MÉNDEZ DE VIGO

Està format per cases formades per quadrilàters de 113,3 metres de llar-gària. Estava calculat per 800000 persones al 1900 i actualment l’Eixample conté aproximadament 300000 persones.Es troba al Quadrat d’Or, on tots els edificis eren molt semblants i és on vivien els burgesos de l’Eixample. Entrada al passatge Méndez de Vigo

CASA DE LES PUNXES

La va construir Josep Puig i Cadafalch als carrers Rosse-lló, Bruc i l’Avinguda Diagonal al 1905 per encàrrec de les Germanes Errades. Té un aspec-te medieval amb elements que recorden el gòtic europeu.A l’exterior es poden veure sis torres en forma cònica. Al 1975 va rebre el títol de Monument Històric Nacional i al 1980 es va fer una reforma completa. Actualment no es pot visitar el seu interior. Està construïda amb maons i està plena de pla-fons (estàtues). Podem observar una estàtua de Sant Jordi on hi posa “Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la nostra llibertat”. La Casa de les Punxes, també coneguda com Casa Terradas, es podrà visitar l’any 2016, quan finalitzin les obres de

Vista exterior de la Casa de les Punxes.

PALAU DEL BARÓ DE QUADRAS

La va construir Josep Puig i Cadafalch entre el 1904 i el 1906. Es troba a l’Avinguda Diagonal, al número 373. És la seu de l’Institut Ramon Llull. Va ser plantejada pel Baró de Quadras al 1900 perquè volia tenir una seu a Barcelona. Té dos façanes, una que dóna a l’Avinguda Dia-gonal i l’altre al carrer Rosselló. Aquest palau no conté agulles en forma còniques, sinó finestres quadriculades sobre la teulada. Està compactada amb dos altres edificis. Els arcs de les finestres són iguals als de la casa Macaya.Com a anècdota, sabem que respecte l’interior es diu que s’assembla a una caixa de bombons. Hi col·laboraren amb Puig i Cadafalch els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol i Bach, la forja de Manuel Ballarín, el mosaic romà de Lluís Bru i les ceràmiques de Mario Maragliano.

Façana del Palau.

Escultura de Sant Jordi.

PALAU DE LA MÚSICA

Està localitzat al carrer de Sant Pere, a prop de la Via Laietana. Miquel Blai va ser l’escultor d’una de les façanes on es repre-senten personatges cantant. També hi ha una escultura de Sant Jordi. Sota la creu d’aquesta mateixa façana es pot veure es-culpit “Donatiu de l’excel·lentíssim senyor, Joaquim de Casas”. A la planta baixa es poden observar colum-nes de pedres i al segon pis poden veure un fanal i tres bustos construïts per Eusebi Arnau i dedicats, d’esquerra a dreta, a Pa-lestrina, Bach i Beethoven. A la part superior d’aquests bustos trobem un mosaic amb la senyera i un pentagrama fets per Lluís Bru on està escrit “Palau de la Música”.Com a anècdota es sap que la primera pedra col·locada al palau es troba a la sala d’assaig.

4 GATS

Edifici construït com a cerve-seria al 1897 per Josep Puig i Cadafalch. Va ser creat i regit per Pere Romeu. Té un ambient avantguardista i bo-hemi i és d’estil neogòtic o neomedieval. El nom ve de quan Pere Romeu, amb la idea de cons-truir la cerveseria, el seu amic Ramon Casas li va dir que no anés amb la idea de que no anirien ni 4 gats. Ac-tualment funciona com a bar i restaurant.

La pedra la va treballar Eusebi Arnau i Josep de Llimona va construir algu-nes escultures importants que poden observar. També hi va treballar Miguel Pallan.El maó és l’element més utilitzat i els dracs són la decoració més impor-tant. Es troba al carrer Munzió i té forma de castell. També és un edifici amb influència d’Enric Granados i Santiago Rossinyol. Era un espai on es feien vetllades literàries i era un lloc de trobada.

LA BOQUERIA

Es va inaugurar el 19 de març de 1840 després d’un incendi al 1835. La va construir Sant Josep. Al 1914 Miquel de Verga va instal·lar la coberta metàl·lica. L’arquitecte va ser Josep Mas i Vila.El Mercat de Sant Josep, popu-larment conegut com la Boque-ria, és un mercat municipal que es troba al costat de la Rambla de Barcelona. A part d'un lloc per comprar tot tipus de productes frescos també és una atracció turística.La superfície assoleix els 2.583 m² amb més de 300 parades oferent una gran varietat de productes casolans i exòtics, tant als compradors parti-culars com per als restauradors de la ciutat. És el mercat més gran de Catalunya, el més variat en oferta alimentària, i també el més visitat pels turistes.

Fanalet del restaurant 4 Gats.

Entrada a la Boqueria.

PASSATGE PERMANYER

Es van unir molts carrers a la ciutat de Barcelona com Sant Gervasi, les Corts, Gràcia, Horta, Sant Andreu, Sant Martí, Sans, Sarrià i Vallvidrera. La primera pedra col·locada va ser per Isabel II al 1860. L’espai entre Bar-celona i altres carrers nous és l’Eixample. Al 1859 es celebra un con-curs per reformar l’Eixample i van destacar els projectes de Daniel Molina, el de Soler i Glòria, el de Josep Foncé i el de Garriga i Roca. Va guanyar el projecte Pla Rovi-ra (Ildefons Cerdà), pel qual ha de reformar l’Eixample.És un carreró que travessa l'illa de cases emmarcada pels carrers Roger de Llú-ria, Pau Claris, Diputació i Consell de Cent, al districte de l'Eixample de Barcelona. El passatge, que honora la memòria de Francesc Per-manyer i Tuyets, està con-format per un conjunt de casetes de tipus anglès.

Imatges del passatge Permanyer, amb cases de tipus anglès.

COLÒNIA GÜELL

Al 1890 Eusebi Güell decideix tancar la fàbrica tèxtil de Barcelona per cons-truir una altra a Santa Coloma de Cervelló. Al 1898 Eusebi Güell li demana a Gaudí que construeixi l’església. Aquest tarda 10 anys en començar a cons-truir-la per dos raons:

1. Tenia molta feina.2. Portava 15 anys treballant en la Sagrada Família. Es va adonar que tre-ballant l’església podia “practicar” estructures per la Sagrada Família. Per això se l’anomena el Taller dels Invents de Gaudí.

Al 4 d’octubre de 1908 Gaudí va començar a construir l’església.

Gaudí tenia tres idees per construir l’església, les qual influïen en tota la seva vida:

1. Déu i la religió2. Natura3. Catalunya

Va estar treballant durant sis anys, fins al 1914. Al juliol de 2005, onze anys després, va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat.

Al 1917 hi havia 1900 persones treballant (més de la meitat dones). Els Güell decideixen construir escoles per els nens i nenes separats perquè sàpiguen llegir i escriure i puguin estudiar.

Les feines de les monges que hi havia eren:

1. Tenir una guarderia pels nens petits2. Ser les mestres de les nenes3. Cuidar a persones grans i/o malalts

Podem veure una estàtua dedicada a Eusebi Güell a la plaça Joan Güell. El cor de la colònia estava completament format per homes, les dones tenien prohibit entrar-hi.Per continuar treballant i vivint a la colònia amb la seva família els treballa-dor havien de seguir una norma fonamental: callar i treballar.

Fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, consta de tretze edificis modernistes; la sego-na, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, compta d'uns altres sis edificis d'un modernisme mo-derat, així com d'altres cons-truccions posteriors. Va estar nomenat Patrimoni de la Huma-nitat per la UNESCO l'any 1997.

Edificat com a un centre hos-pitalari modern i innovador, al cap de cent anys va deixar de complir amb aquestes funcions i, actualment, s'està restaurant per tal d'allotjar centres vincu-lats amb la secretaria general de la Unió per la Mediterrània, ubicada a Barcelona. Les seves funcions hospitalàries han estat traslladades a un nou hospital dins del mateix perímetre.

.

Interior de l’Hospital Sant Pau.

Construït amb els materials i la decoració pròpia d'un modernisme amb inspiració neogòtica, destaca la ceràmi-ca, amb funcions decoratives, maó vist i escultures que incorporen una ampla icono-grafia on es mostra la visió religiosa del seu autor.

Per la gran quantitat d'edificis, la seva riquesa ornamental i el seu nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catala-na.

Pau Gil i Serra, un banquer barceloní establert durant 62 anys a París va decidir construir l’hos-pital. Pau Gil, director de la Banca Gil, va morir solter el 1896 a la seva residència de París i, en el seu testament, va disposar ser en-terrat a Barcelona juntament amb els seus pares, liquidar la banca i destinar la meitat dels béns resultants de la liquidació a la construcció d'un «nou hospital» a Barcelona amb el nom de Sant Pau, dedicat a assistir pobres i que hauria de ser gestionat per una institu ció de prestigi reconegut

HOSPITAL DE SANT PAU

SAGRADA FAMÍLIA

La Sagrada Família és la obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí i es troba al barri de la Sagrada Família, al distric-te de l'Eixample de la ciutat.

En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbo-logia dintre d'un poema místic amb grans audàcies construc-tives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, combinant el tractament escul-tòric naturalista amb l'abstracció de les torres. La planta de l'edifici sobre la cripta és de creu llatina amb cinc naus, el creu-er de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues escales de caragol que pugen a les cantories que circumden l'absis.

Gaudí va concebre una complexa iconografia que va basar exclusivament en la seva condició de temple catòlic i en el culte religiós, adaptant tots els elements als ritus litúrgics. Per fer-ho es va inspirar principalment en L'Any Litúrgic de Prosper Guéranger, recopilació de tots els cultes i festivitats religioses produïts al cap de l'any. L'exterior del temple representa l'Església a través dels apòstols, els evangelistes, la Mare de Déu i Jesús; la torre principal simbolitza el triomf

Interior Sagrada Família, la bobeda.

LA PEDRERA

La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici mo-dernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona, a la canto-nada amb el carrer de Provença. Va ser la darrera obra civil dissen-yada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l'any 1906 i el 1910. L'any 1912 Gaudí i el matrimoni Milà i Segimon van signar el contrac-te de finalització de les obres de la casa Milà. L'any 1984 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Va ser un encàrrec de l'empresari Pere Milà i Camps i de la seva dona Roser Segimon i Artells, natural de Reus i vídua de l'acabalat indià Josep Guardiola i Grau. En el seu moment fou molt polèmica a causa de les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els ferros forjats retorts que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per Josep Maria Juyol, qui també va projectar alguns dels cels rasos de guix.

Arquitectònicament és considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega. De la mateixa manera, la façana, totalment de pedra, no ha de su-portar càrregues de les plantes. Un altre element innovador va ser la construcció del garatge soterrat.

La façana està composta per grans blocs de pedra calcària proce-dents del Garraf fins al primer pis i de la pedrera de Vilafranca per als pisos alts. Els blocs eren tallats al solar de davant seguint la projecció de la maqueta, posteriorment es pujaven a la seva ubica-ció on s'acabaven d'ajustar per a alinear-los en una textura curvilínia contínua amb les peces que els envoltaven.

Vista des de l'exterior es poden distingir tres parts: el cos principal dels sis pisos amb blocs sinuosos de pedra; els dos pisos de golfes, un bloc reculat, amb un canvi de ritme en les ondulacions similars a onades marines, amb una textura més llisa i blanca, amb buits petits que semblen troneres; i per últim, el cos del terrat. Dins de les actuacions de restauració iniciades el 1987, a la façana se li varen reincorporar algunes peces de pedra què havien caigut. Per respectar al màxim la fidelitat, es va obtenir material original de la pedrera de Vilafranca, tot i que ja estava inoperativa.

Estructures del terrat de la Pedrera.

Façana de la Pedrera.

EL MODERNISME, UNA FONT D’INFORMACIÓ

La setmana del dilluns 2 al divendres 6 vam estar fent un treball de recerca sobre el modernisme de Barcelona. El dimarts 3 vam anar a fer una visita guiada a la Sagrada Família, el dimecres a La Pedrera, el dijous a l’Hospital de Sant Pau i el divendres a la Colònia Güell.

La visita a la Sagrada Família ens va semblar molt interessant ja que la guia va fer molt lúdica la visita i ens va fer participar molt, per la qual cosa ha-víem d’estar atents i també perquè ens donaven molt contingut del que po-díem veure. A part la Sagrada Família em va impressionar molt perquè era el primer cop que hi entrava.

Tot seguit, la visita a La Pedrera va ser interessant ja que la guia ens va ex-plicar molt més contingut de les coses que podíem veure, encara que no ens va fer participar molt i la visita va durar aproximadament una hora més del que havia de durar i això ens va repercutir al treball que havíem de fer per la tarda. Vam estar atents i interessats encara que en algun moment vam parlar massa del compte i la guia no va poder fer la seva explicació d’una forma tranquil·la.

Respecte la visita a l’Hospital de Sant Pau va resultar un hospital molt interes-sant ja que contenia més de deu edificis modernistes al seu interior. El guia ens va donar molta informació i ens va fer participar en alguna o altra cosa, però no se’m va fer massa lúdica. Tot i això vam estar atents i vam estar preparats tota l’estona per participar.

Finalment, la visita a la Colònia Güell em va resultar la més interessant de to-tes les visites ja que vam poder veure com el director de la fàbrica preparava tot per les famílies i pels seus fills perquè s’hi trobin a gust. El guia de l’es-glésia ens va donar bastanta informació, però no ens va fer participar gaire i no va fer lúdica la visita; en canvi, el segon guia ens va donar també molta informació i va fer bastant més lúdica la seva part de la visita.

En conclusió, trobo que totes les visites guiades a aquests edificis o llocs mo-dernistes et donen molta informació sobre el tema, però que una visita sigui interessant no depèn del lloc que vagis a visitar, sinó del guia que et toqui a la visita guiada

CAMINANT PEL MODERNISME DE BARCLONA.

El treball de sintesi d’aquest any l’hem enfocat en coneixer i aprofundir el Mo-dernisme de Barcelona, per això hem organitzat sortides guiades per els edificis mes representatius d’aquest moviment.

Aquest treball de sintesi crec que ha sigut força útil ja que em conegut més a fons la ciutat en que vivim

Vam tindre quatre visites guiades que allí va ser on vaig aprendre més ja que quan exposaven els companys con teniem que apuntar no vaig poder acabar l’entendre les coses

Les visites guades van ser: la Sagrada Familia, l’Hospital de Sant Pau la Colonia Güell i la Pedrera. D’aquestes quatre la que em va semblar més interesant va ser la de la Colonia Güell ja que l’esglesia era molt curiosa y ademés va servir per crear l’edifici més conegut de Barcelona la Sagrada Familia. També em va agradar molt la Pedrera ja que en la terrassa sortien aquelles xemenelles i em van portar molts recods d’una serie que veia de petit, Les Tres Besones

Una cosa que no em va acabar de convençer va ser quan vam anar al palau de la música ja que es un edifici impresionant per la part exterior y interior i no vam tindre la oportunitat de poder-la veure per dins

En resum aquest treball de sintesi m’ha sigut molt útil malgrat tot el que hem treballat.