MEMÒRIA 2015

2

ÍNDEX pàg.

Presentació de la memòria 3

Valoració dels objectius de la línia assistencial 4

Objectius relacionats amb la qualitat del servei 8 Processos transversals d’atenció a l’usuari 9 Coordinacions i relació amb l’entorn 9

Valoració objectius de gestió del servei 10

Legislació 10 Llei protecció de dades 10 Manteniment sistema informàtic i edifici 11

Activitat professional no assistencial 11

Organització i planificació del servei 11 Implicació i coresponsabilitat 12 Pla de Formació 12

Prevenció de riscos laborals 13

Seguiment econòmic 13 Som presents 13

Annexes: 15

Dades sobre la població atesa aquest 2015 Memòria programa Salut i escola Memòria programa de trastorn mental greu

3

PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA L’any 2015 es va iniciar amb una nova direcció, fruit dels reajustaments de recursos humans que s’havien hagut fet el 2014 en jubilar-se un professional. Això ha permès garantir les hores d’atenció directa a pacients, però la direcció és compartida amb l’altre CSMIJ i per tant la dedicació ha disminuït respecte a anys anteriors. En el Pla anual identificàvem els grans temes sobre els quals hauríem de treballar amb prioritat el 2015. La memòria actual pretén donar resposta a la feina feta i als resultats assolits.

1. Pel que fa als objectius que ens fixa el Servei català de la Salut. S’ha intensificat el suport a l’atenció primària mitjançant interconsulta, i a final d’any s’havia aconseguit sistematitzar-la amb tots els equips de pediatria de la zona, així com realitzar interconsulta dels casos prèviament a la derivació dels pacients al CSMIJ. Aquesta pràctica facilita prioritzar l’atenció als pacients amb patologies més greus tal com ens demana el Servei Català de la Salut. Queda però la certesa que molts infants i adolescents amb disfuncions lleus, moltes vegades derivades de situacions anòmales en el seu entorn, no troben resposta en el sistema ni sanitari ni educatiu ni social, esdevenint la falta d’atenció en un risc de futurs problemes de salut mental. S’ha augmentat el percentatge de pacients amb trastorn mental greu, tot i que no s’ha arribat encara el percentatge que fixa el Catsalut. Caldrà continuar aprofundint en les causes del baix percentatge, ja que és una dada que discrepa amb la certesa de que molts dels casos que s’estan tractant presenten gravetat . Des del mes de setembre que ens han adjudicat Programa de Trastorn Mental Greu, i un Programa d’atenció a Adolescents d’Alt risc, sense que això hagi suposat augment de recursos humans per atendre millor aquests pacients.

2. Des del mes de gener que donem suport clínic a una USEE d’una escola de primària, amb

desplaçament d’un psiquiatre cada dues setmanes, amb valoració molt satisfactòria per part de tots els implicats (escola, EAP, i el propi professional que fa el suport)

3. En el mes d’octubre, s’ha aconseguit ampliar la jornada de la treballadora social, que fins

ara només tenia mitja jornada i passa a fer-ne tres quarts.

4. Ens vem proposar la redefinició i restabliment de la coordinació amb altres serveis de la xarxa, necessaris també en el tractament dels nostres pacients, i s’ha pogut avançar amb l’Hospital de Dia d’Adolescents i amb EIA. Quedant-ne pendents encara pel 2016 (CSMA, CDIAP)

5. I, finalment tot i haver treballat amb gerència i amb els serveis informàtics i de manteniment

per aconseguir que les infraestructures (telefòniques, informàtiques, temperatura, espais de treball) facilitin que els professionals treballin amb suficient confortabilitat i puguin donar la millor atenció possible als pacients, hem continuat tenint incidències en tots aquests àmbits. Les solucions puntuals tenen efectes puntuals.

Badalona, 31 de març de 2016

4

6. VALORACIÓ DELS OBJECTIUS DE LA LÍNIA ASSISTENCIAL:

Assolir els objectius fixats pel Servei català de la Salut pel que fa: 1- A l’Activitat concertada:

Primeres visites entre 350 i 400 Visites successives: entre 4500 i 4750

o El SCS no defineix quin nombre de pacients hem d’atendre. No obstant això, si

que ens diu que en el CSMIJ hem de donar prioritat als pacients que presenten trastorns més greus. Amb la disponibilitat actual, estimem que el nombre de pacients visitats al CSMIJ s’hauria de situar entre 650 i 700

o Això permetria augmentar la freqüència de visites per pacient atès fins situar-se en un promig de 7 visites per pacient i any

o Per tal d’assolir aquestes indicadors, serà necessari intensificar el suport a

l’atenció primària de salut per tal que els pacients que presenten trastorns lleus o de baixa complexitat es puguin atendre en l’entorn de l’ABS

Aquest any 2015 hem atès 955 infants i adolescents entre el CSMIJ i l’ABS de Sant Adrià. D’aquests, 844 han estat visitats, i 111 no han estat visitats, però han rebut altres tipus d’atencions: interconsultes internes o externes, consultes telefòniques, realització d’informes. Pacients visitats Pacients visitats Població zona

2015 Població zona

2014 Nens/nois 559 Nenes/noies 285

Total 844 22926 Prevalença atenció 3.68% Visites realitzades

El nombre de visites s’ha mantingut en el nivell del 2014, doncs s’ha continuat fent la priorització de casos en funció del motiu de la demanda i de la gravetat. Sempre que ha estat possible

PRIMERES VISITES 378

SUCCESSIVES INDIVIDUALS 3705

SUCCESSIVES FAMILIARS 802

VISITES GRUPALS 10 (80)

Total visites 4895

5

aquesta priorització s’ha fet en el marc de la sessió d’interconsulta amb les ABS o amb contactes bilaterals amb el derivant. Pel que fa a les successives ha continuat baixant el nombre, pels efectes de la disminució de professional produït a mitjans del 2014. D’altra banda aquest any s’ha reprès l’activitat grupal: grup per a pares de pacients amb TDAH Mitja de visites per pacient

Mitja de visites per pacient

Pacients 844

Total visites 4965*

Mitja 5,88 Aquí les visites grupals es compten pel significat per pacient (8 pacients x 10 visites cada un) El treball amb les ABS

Referent 2015

Presència del CSMIJ a l’ABS

Activitat realitzada

Sant Roc Josep Mª Blasi psiquiatre

2 h mensuals Interconsulta casos, Assessorament

Gorg Josep Mª Blasi psiquiatre

2 h mensuals Interconsulta casos, Assessorament

Llefià Mònica Fernàndez Psicòloga

2 h mensuals Interconsulta casos, Assessorament

La Salut, (pediatria) Antonio Justícia Psicòleg

1h mensuals fins juliol i 2h mensuals a partir de novembre

Interconsulta casos, Assessorament

Gran Sol Joan Bastardas Psiquiatre

1h mensuals fins juliol i 2h mensuals a partir de novembre

Interconsulta casos, Assessorament

ABS-SA1 Sant Adrià

Beni Brun, Psicòleg clínic

7 hores setmanals

Interconsulta casos, PV, seguiments i Assessorament

S’ha fet assessorament específic sobre:

Risc autolític en adolescents i actuació davant d’un cas.

6

2- Al Programa Salut i Escola S’ha continuat assessorant des de cada una de les ABS a les infermeres sobre els casos presentats . L’activitat ja fa temps que està molt reduïda al haver disminuït molt la presència de les infermeres en els centres escolars.

- A final d’any el CatSalut ens ha demanat una memòria amb un esquema diferent del d’altres anys. Veure en els annexos

o Assessorament a la USEE del Baldomer Solà El suport es va iniciar en el mes de gener. La USEE està formada per sis alumnes i compten amb una tutora d’educació especial i una auxiliar. Els alumnes són adscrits a aquest recurs educatiu pels professionals de l’EAP, que fan el dictamen corresponent després d’haver avaluat les necessitats educatives i emocionals dels alumnes proposats Es realitzen reunions d’equip a les quals quinzenalment hi ha participat Josep M. Blasi, psiquiatre del CSMIJ. A aquestes reunions sovint també hi han participat el referent o la treballadora social de l’EAP, o professionals d’altres recursos com EAIA. En general, la simptomatologia més freqüent i comú dels nens d’aquesta unitat, és el descontrol per acció-frustració i pels impulsos primaris. La història familiar de 5 dels nois revela situacions estressants de divers grau però d’una marcada continuïtat des de la primera infància. L’objectiu prioritari de la USEE és crear un àmbit educatiu terapèutic, on la integritat física i moral dels implicats sigui preservada i respectada i es puguin establir les normes i els hàbits necessaris per assolir l’adequat aprenentatge i desenvolupament d’habilitats socials propis de la seva edat cronològica. A més a més de les intervencions de contenció i de caire cognitiu conductual s’ha donat molta importància a les intervencions dels educadors a fer conscients als pares de les dificultats dels seus fills i a coordinar intervencions disciplinàries així com impulsar pràctiques raonables i consistents en la criança dels fills. Des del meu punt de vista (Josep M. Blasi) i crec que de la resta de participants en la USEE l’evolució ha estat molt favorable tot i que els dos primers trimestres van ser difícils per diverses qüestions socials i familiars que van requerir especial intervenció d’agències d’atenció i protecció de menors. .

Atenció integrada als adolescents amb trastorn mental i consum de tòxics. Tot i tenir previst espai en agenda pel psicòleg del CAS, aquest no s’ha utilitzat. En canvi si que hi ha hagut altres col·laboracions de pacients atesos per nosaltres que han realitzat determinats controls en el propi CAS

3- Als objectius de la part variable del contracte amb el CatSalut

1- Assolir que un mínim d’un 10% dels pacients atesos correspongui a pacients amb diagnòstic de trastorn mental greu (TMG).

S’ha assolit un 7%

7

2- Assolir que mínim d’un 75% d'utilització de la recepta electrònica

S’ha assolit 3- Implantar els estàndards de missatgeria WIFIS en els sistemes d'informació

S’ha assolit. 4- Assolir un 75% mínim d'EAP en què s'ha produït un desplegament de professionals del CSMIJ per a la millora del suport de salut mental a l'Atenció Primària

S’ha assolit en un 100% 5- Aconseguir que el % de DDD de metilfenidat respecte el total de DDD de metilfenidat + atomoxetina se situï per sobre d’un valor mínim del 90%

S’ha assolit. Pendent de valoració des de Farmàcia 6- Aconseguir que el 80% de les unitats proveïdores de l'àmbit territorial signi el Pacte territorial de col·laboració abans de l’1/07/2015

S’ha signat 7- Assolir un determinat valor mínim de l'índex de qualitat en la prescripció farmacèutica (IQF)

No s’ha assolit. Aquest és un objectiu del pla territorial i el CSMIJ tenim poca incidència en els resultats globals

8

2- Valoració dels objectius relacionats amb la qualitat del servei mitjançant les bones pràctiques dels professionals.

Analitzar i definir el marc de treball de l’equip per l’abordatge d’ almenys un

dels següents grups de pacients

o Pacients psicòtics (cada vegada més joves, nascuts en un altre país ells o els seus pares...)

o Cassos que estem atenent a 3 o 4 membres de la família o Cassos amb problemàtica psicosocial familiar i fills que presenten trastorns

greus - Durant el mes de febrer tenint en compte els objectius del Cat Salut i els propis d

ela organització (DPO) es va decidir realitzar altres projectes:

o Revisar el protocol d’atenció a pacients amb Trastorn mental greu ja existent o Elaborar el Programa d’atenció a les famílies o Elaborar un programa d’assessorament a les ABS sobre cribatge i maneig

l’abordatge dels trastorns adaptatius més habituals en el marc de l’atenció primària

o Protocol de priorització de la demanda i gestió d ela llista d’espera

- S’han realitzat tots aquests treballs Revisar la distribució de visites i espais de reunió en les agendes per tal d’adequar-

ho a les jornades dels professionals i assegurar l’acompliment de les ràtios

2.2- Introduir els canvis necessaris per augmentar la bona percepció de l’atenció que prestem

Preveure amb gerència i àmbit de direcció ( en primer lloc) les actuacions

possibles a realitzar per millorar els resultats de l’enquesta d’accessibilitat telefònica al centre i de qualitat de l’atenció rebuda . Es va treballar amb l’equip en el mes de febrer, i es va veure complicat de millorar. D’entrada els resultats ja eren força satisfactoris, i la millora es va veure difícil si no hi havia canvis en el sistema de contestador i no hi havien suficients persones a secretaria per atendre les trucades que entren de forma simultània. Com que ambdues coses depenen d’un finançament que no tenim, doncs cal pensar que una nova enquesta només pot reflectir les millores assolides per l’esforç del personal.

Valorar trimestralment en reunió organitzativa les queixes rebudes, per tal de

prendre consciència i minimitzar els factors causants de les mateixes.

Realitzar en el darrer trimestre de l’any una enquesta de satisfacció del servei per tal de recollir la percepció de satisfacció dels usuaris i reflexionar sobre possibles línies de millora

Millorar resultats de l’enquesta de satisfacció del servei

En el mes de novembre es va passar una enquesta de satisfacció general, que aquesta vegada es passava a tots els centres de salut mental de l’IMSP i en el mateix període. Les preguntes i els resultats es poden veure en la Intranet.

9

L’enquesta la van contestar 200 persones, del centre, un % eren pacients i el restant % eren familiars. Un % de persones porten més d’un anys visitant-se amb nosaltres.. Entre un 80 i un 90 per cent de les persones van manifestar un nivell de satisfacció de 4 o 5 en una escala de 1 a 5 En ser una enquesta diferent de la de l’any passat no es pot comparar el resultat. Millores proposades: Igualment com l’any passat la més estesa és la d’augmentar la freqüència de visites. Tot i que reconeixen l’esforç dels professionals i fan esment a les retallades. En segon lloc es demana més informació als pares, i més informes per escrit. I més puntualitat en les visites.

També com altres anys alguns familiars i pacients han deixat constància de la seva satisfacció amb els professionals que els atenen i amb el tracte rebut per part de tot el personal del servei.

3- Definir i desenvolupar processos transversals d’atenció a l’usuari que possibilitin una atenció integral. Consolidar la continuïtat de l’atenció dels pacients que venen del CDIAP, revisant el

funcionament i introduint les millores que convinguin. S’ha continuat amb el protocol que teníem, i queda pel 2016 revisar i millorar el protocol

Consolidar el model d’atenció integrada als pacients amb consum de tòxics (CSMIJ-DELTA)

assegurant espais pel seguiment conjunt dels casos.

S’ha realitzat

4- Mantenir les coordinacions iniciades i reforçar la relació amb l’entorn.

Revisar els criteris de derivació, d’ingrés i de retorn de pacients a l’Hospital de Dia

de Badalona, a fi d’aconseguir un ajust de les expectatives de l’equip a les condicions i possibilitats d’atenció d’aquest servei i del CSMIJ.

-S’ha realitzat , en el mes de febrer, una sessió a l’hospital de dia en la qual hem pogut actualitzar la informació que teníem sobre el mateix, revisar els criteris clínics i els criteris d’ingrés i la coordinació. Així mateix hem tornat a constatar que hi ha adolescents que requeririen una atenció més intensiva i que la que pot oferir un centre ambulatori, però que pels criteris d’ingrés no poden beneficiar-se tampoc de l’hospital de dia.

10

Revisar l’actual protocol de coordinació amb l’EAIA.

També es va realitzar una sessió de l’equip amb el director de l’EAIA per actualitzar el coneixement de l’equip sobre el treball i el seu funcionament i mirar de trobar maneres conjuntes, o no, per tal que els infants i adolescents que estan en risc important d’emmalaltir a causa de les disfuncions i “maltracta psicològic” que constatem, es puguin prendre mesures amb més celeritat que l’actual. D’aquesta reunió, en va tornar a sortir la necessitat de poder fer acords amb els caps de serveis socials de les nostres zones, ja que prèviament a l’actuació de l’EAIA, ha d’haver-hi la valoració del risc i de l’entorn per part d’aquests equips.

Revisar l’actual protocol de coordinació amb el CSMA-2. No s’ha treballat, queda pendent pel 2016

Participar en els àmbits de Salut Mental i Atenció Primària tant de zona com territorial

(comissió de salut Mental), aportant la perspectiva del centre als temes que s’hi tracten.

La directora ha participat: en l’àmbit de Salut Mental i Atenció Primària de la zona nord en la Comissió de Salut Mental territorial en la Taula de salut mental de Badalona en la Taula de Salt mental de Sant Adrià

Participar, en la mesura que sigui adient i possible en els projectes relacionats amb la salut

mental d’infants i adolescents que es duguin a terme en el nostre entorn Pendent, s’ha previst pel 2016 La directora ha participat en la comissió de suport psicològic dels barris de Llefià –La Salut. També ha participat en l’inici dels treballs per la posat en marxa de la Taula d’Infància. Per dificultats organitzatives s’hi ha pogut participar poc. Caldrà reprendre el treball el 2016

2- GESTIONEM EL NOSTRE SERVEI:

a. Prestar especial atenció en matèria de legislació i estar atents a les interpretacions i desenvolupament de les mateixes.

S’ha informat dels canvis en : drets i deures dels usuaris, i això ens exigeix revisar els nostres protocols

d’informes. Modificacions en la instrucció sobre la targeta CUIDA’M que contempla que es

pugui sol·licitar també des de pediatria.

b. Desplegar les accions a realitzar en matèria de la LOPD tant a nivell general d’Institut com accions pròpies dins del servei.

S’ha informat i explicat a tots els professionals com protegir els mails en els quals es dona informació sensible per tal que només pugui ser a l’abast del destinatari, i mica en mica es va adquirint l’hàbit de protegir-ho.

11

c. Realitzar el manteniment preventiu dels edificis i les instal·lacions informàtiques.

Pel que fa al sistema informàtic: Es va elaborar un protocol de manteniment que es va consensuar amb els

responsables del manteniment informàtic i es va poder dur a terme en el mes d’abril. Això va portar una certa millora en la velocitat dels ordinadors, però molt limitada.

D’altra banda, hi ha ordinador on no s’acaba de trobar la manera que funcionin de forma correcta i regular. I constantment cal anar fent incidències, que la majoria de vegades son resoltes però que sovint es tornen a repetir.

Després de l’estiu, es va començar a parlar a nivell d’organització de la “congelació” dels ordinadors per optimitzar el sistema que tenim. En aquest centre encara no s’ha fet.

Pel que fa al manteniment de l’edifici: S’han realitzat puntualment el petit manteniment. Hem tingut incidències importants per avaries en el sistema de climatització.

3- DONEM VALOR ALS NOSTRES PROFESSIONALS: EQUIP Al llarg de l’any l’equip ha estat composat pels següents professionals:

Psiquiatres

Joan Bastardas Josep M. Blasi

Psicòlegs Mònica Fernández Glòria Guarné Antonio Justicia Beni Brun

Treballadora social Ariadna Renom Asunción Gutiérrez fins 31 de març)

Aux. administratives Anna Mingorance Adelaida Fraile

Directors Imma Font Canvis respecte al 2014: Treballadora social: l’Asunción (Susana) va substituir l’Ariadna fins el 30 de març que es va incorporar del permís que gaudia. A partir del 23 d’octubre va ser possible ampliar la seva jornada anual de 750 a 1125 hores.

12

Pel que fa a les auxiliars administratives és important dir que al compartir l’edifici amb el CDIAP, les auxiliars administratives d’un i altre servei col·laboren amb els dos. Durant el 2015 hem tingut dues auxiliars administratives contractades per l’IMPO dins de plans d’inserció laboral.

a. Organitzar i planificar el servei afavorint la comunicació continua i directa amb els professionals adaptant les infraestructures i organització del centre per fer-ho possible.

Ajustar el calendari de reunions de l’equip, d’acord amb les disponibilitats dels

professionals i de la direcció i dels punts a tractar - Participació, d’ almenys una auxiliar administrativa a les reunions organitzatives, i en funció de l’ordre del dia. Han participat en algunes, però no de forma habitual. - Es va fer un calendari amb tots els espais de reunió de l’equip i es va situar els temes a tractar en cada un d’ells. Això va facilitar que s’elaboressin els projectes que havíem previst.

Planificar els espais de visites i els d’interconsultes i reunions tenint en compte els despatxos i sales de reunions disponibles. Amb el desplaçament d’una part del CDIAP a altres edificis, s’ha aconseguit recuperar parcialment un despatx, de totes maneres continuen havent-hi canvis. Pel que fa a les reunions organitzatives i els espais de valoració de casos que habitualment es feien a partir de les 10,30, es van passar a fer a les 8,30 del matí. D’aquesta manera quan s’inicien les visites els despatxos han tingut temps d’escalfar-se una mica.

Lliurar a tots els professionals assistencials i no assistencials del servei el resum de les

reunions organitzatives, hagin estat o no en la reunió. També s’ha fet parcialment.

A part dels temes habituals, aquest any s’han elaborat i consensuat els següents programes i protocols:

o Revisar el protocol d’atenció a pacients amb Trastorn mental greu ja existent o Elaborar el Programa d’atenció a les famílies o Elaborar un programa d’assessorament a les ABS sobre cribatge i maneig

l’abordatge dels trastorns adaptatius més habituals en el marc de l’atenció primària

o Protocol de priorització de la demanda i gestió d ela llista d’espera

.

b. Aconseguir la implicació i coresponsabilitat dels professionals.

Millorar els registres i la documentació annexa a l'HCI

o Informar el diagnòstic actual. Que el 90 % dels pacients visitats tinguin informat el diagnòstic actual . Es faran consultes al final de cada trimestre

13

Tot i que no s’ha donat informació mensualment, hi ha una millora en els diagnòstics que es situa en un... o Actualitzar de diagnòstic indefinit (799.9) màxim a la 4ª visita. S’està fent o Informar dels antecedents en el lloc corresponent a tots els pacients que es visitin

per primera vegada al CSMIJ (tant si la PV s’ha fet a l’ABS com si s’ha fet al CSMIJ Es tendeix encara a recollir la informació en el curs clínic. Separar-ho implica més temps a dedicar als registres.

o Assolir el percentatge de receptes electròniques que fixi el SCS. S’ha assolit

Col·laborar en la mesura que sigui necessari i possible, en programes de pràctiques i o

de col·laboració amb entitats docents (universitats...) Pendent pel 2016

c. Desenvolupar el Pla de formació continuada amb l’objectiu que aquest coneixement reverteixi tant en el servei com en el propi professional.

S’ha realitzat com estava previst, la supervisió clínica mensual amb el Sr Francesc Sáez com ja es venia realitzant, amb un nivell de satisfacció d’un 7,01 de mitjana. Pel 2016, s’ha vist oportú fer-la cada dos mesos i deixar recursos per altres tipus de supervisió.

d. Realitzar totes les Accions incloses dins la Campanya de prevenció de riscos laborals.

S’ha realitzat un simulacre d’evacuació S’ha realitzat la sessió informativa “Junts prevenim” amb presència de tots els

professionals del CSMIJ i del CDIAP

4- FEM EL SEGUIMENT ECONÒMIC:

a. Donar compte del pressupost i la seva execució en els òrgans de seguiment del servei, incrementant així la transparència envers als professionals, usuaris i familiars.

S’ha anat informant de les novetats. Cal destacar que en el mes d setembre hi ha hagut increment del pressupost, que ve a

eixugar el dèficit estructural. Això ha suposat pel servei que ara té també “programa de trastorn mental greu” i el “programa de suport a la població adolescent d’alt risc” però a la pràctica no hi ha recursos per intensificar el suport a aquests pacients.

b. Seguir treballant per l’optimització dels recursos i mantenir els esforços de contenció de la despesa.

Es va treballar amb gerència la possibilitat d’augmentar les hores de la treballadora social, cosa que es va aconseguir en el mes d’octubre. Va passar de mitja jornada a tres quarts.

14

5- SOM PRESENTS:

Treballar per organitzar la 3a jornada IMSP – amb la voluntat d’incorporar els suggeriments realitzats en la sessió anterior i mantenint el nivell de satisfacció per part dels professionals assistents.

Aconseguir una participació del 80% de professionals a la jornada que s’organitzi

enguany. S’ha aconseguit

Donar a conèixer les activitats que realitzem i fer-ne difusió.

Ens hem de plantejar seriosament donar informació periòdica a la intranet.

15

Annexos Dades dels pacients atesos el 2015 Nous pacients

Dels infants i adolescents visitats aquest any 2015, 466 ja els visitàvem el 2014, i 378 han estat visitats per primera vegada o be han retornat després d’un període superior a 6 mesos d’haver donat per finalitzat el procés.

Procedència dels pacients derivats per l'Atenció Primària de Salut Sant Adrià és l’ABS que ha derivat més pacients. És la única ABS de la zona on el psicòleg del CSMIJ s’hi desplaça un matí a la setmana i a més de fer la interconsulta dels casos, hi te també agenda de visites. Dels pacients visitats el 2015 en aquesta ABS (105) 51 s’han derivat al CSMIJ i 54 han acabat el procés a l’ABS .

0

100

200

300

400

500

Primera Visita Seguiment

378

466

Nous pacients i seguiments

0

50

100

150

200

250

300

350 310

1 15 0 1

479 1

Serveis derivadors

Procedència de les primeres visites

APS

HOSPITAL DE DIA

URPIJ i hospitals

Series8

CSMIJ

EAP (Educació)

CDIAP

PSiE

16

Pacients atesos també en altres centres de l’IMSP

Principals motius de Consulta Aquests són els principals motius de consulta pels quals els pacients demanen atenció o són derivats per professionals.

MOTIU % 2015 % 2014

Problemes de comportament 18 26Problemes emocionals i de relació 18 13

Ansietat 9 10

TDAH, dèficit d'atenció, hiperactivitat 8,5 10,3

Processos de separacions familiars 5 5

Depressió 4,5 2,4

Problemes de rendiment escolar 4 5,4

Pors, angoixes, fòbies 3,6 2,6

Autolesions 3,2 4,5

Problemes de desenvolupament 3,2 2

Bullyng 2,8 0,68

Trastorns de l’alimentació 2,4 3,4

Intents de suïcidi 1,2 1,7

Somatitzacions 1,2 0,68

Els principals problemes que porten a consultar, continuen siguent els mateixos que en anys anteriors

EAIA

ESCOLA LLEVANT

ESCOLA CAN BARRIGA

CENTRE MAREGASSA

ASUEC 0

0

20

40

60

80

100

120

Gorg Sant Roc Llefià La Salut Gran Sol Sant Adrià

Procedència pacients de les ABS

17

18

DIAGNÒSTICS DELS PACIENTS ATESOS

Descripció CIM-9MC 2015 2014

Síndrome hipercinètica de la infància (TDAH) 314 175 194

Trastorns adaptatius (excepte 309.81) 309 165 170

Trastorn generalitzat del desenvolupament 299 61 42

Estats d’Ansietat, reaccions neuròtiques, trastorns de pànic sense agorafòbia 300.00,01;02;09 49 39

Trastorns de conducta (excepte 312.3) 312 41 56

Trastorns emocionals mixtos d’infància i adolescència 313.8 40 42

Per especificar 799 24 20

Trastorn oposicionista desafiant 313.81 22 20

Retards del desenvolupament 315.8; 315.9 20 26

Trastorns de l’estat d’ànim (maníac, depressiu, bipolar) 296 18 20

Trastorn del control de l’impuls (adolescents) 312.3 16 17

T. Conducta alimentària: Altres trastorns alimentaris severs

307.5 10 14

Fòbies 300.2 8 10

Depressió 300.4, 311 6 14

Estrès posttraumàtic 309.81 6 20

Altres psicosis 298 5 4

Trastorn mixt del desenvolupament 315.5 5 7

Trastorns esquizofrènics 295 4 6

TOCS 300.3 4 3

Reaccions agudes a l’estrès 308 4 10

T. Conducta alimentària: Anorèxia nerviosa 307.1 1 5

Trastorn de personalitat 301 1 1

Trastorns delirants 297 0 0

Trastorns mentals induïts per drogues 292.8 0 0

19

Pacients amb trastorn mental greu El nombre de pacients atesos amb diagnòstic compatible amb TMG ha estat de 57 . Això suposa un 7% dels pacients visitats en el CSMIJ (no es comptabilitzen els pacients que només hem visitat a l’ABS).

El nombre de pacients amb ideació autolítica o risc de conducta suïcida ha estat de 9 Aquest any, a instàncies del CatSalut els pacients que es donen d’alta hospitalària després d’un intent autolitic, han de sortir amb cita al CSMIJ en menys de 72h.

20

2- Visites realitzades

Aquest any, el nombre de primeres visites s’ha mantingut en el nivell del 2014, doncs s’ha continuat fent una priorització dels casos en funció del motiu de la demanda i de la gravetat. Sempre que ha estat possible aquesta priorització s’ha fet en el marc de les sessions d’interconsulta amb les ABS, o amb contactes bilaterals amb el derivant. Pel que fa a les successives ha continuat baixant, pels efectes de la disminució d’hores de professional produït a mitjans del 2014. Aquest any s’ha reprès l’activitat grupal: grup per a pares de pacients amb TDAH

Mitja de visites per pacient

Pacients 844

Total visites 4965*

Mitja 5.88 *Aquí les visites grupals es compten pel significat per pacient (8 pacients x 10 visites cada un)

Ràtio per primera visita

Primeres i retorns 378

Anteriors i successives 4433

11,72

Altes

Motiu d’alta Pacients

Alta clínica 106

Alta voluntària 10

Derivació altres centres de la xarxa de SM 6

Alta administrativa 20*

PRIMERES VISITES 378

SUCCESSIVES INDIVIDUALS 3705

SUCCESSIVES FAMILIARS 802

VISITES GRUPALS 10 (80)

Total visites 4895

21

* pendent tancar històries amb més de 6 mesos sense visita. 3-Lloc on s’han realitzat les visites Primeres visites:

Visites successives

4-Activitat no assistencial L’activitat no assistencial, complementària a les visites suposen una bona part de l’activitat professional necessària per una bona atenció dels pacients, molts d’ells amb necessitats extenses i en diferents àmbits.

Concepte 2015 Consultes telefòniques (pares o tutors, o el propi pacient)

155

Informes 128

Interconsultes internes i externes

472 ex 110 int

Receptes 102

22

Gestions socials 88

MEMÒRIA 2015 Programa :T -19 SALUT I ESCOLA Breu descripció del programa El PSIE és un programa d’atenció als adolescents de 3r i 4rt d'ESO dins del Pla Director de Salut Mental i Addiccions Els objectius son:

Promoció de la salut i prevenció de les situacions de risc Detecció dels problemes de salut relacionats, preferentment amb la salut mental, la

salut afectiva sexual, el consum de drogues, l’alcohol i el tabac i els trastorns relacionats amb l’alimentació.

Pla funcional Aquest suport es fa en les ABSs, on s’atenen les demandes que porten les infermeres del PSIE que porten les consultes dels instituts. Així doncs el referent clínic del CSMIJ és també referent per el Programa Salut i Escola que es porta des de l’ABS. Davant de casos susceptibles de ser atesos pel CSMIJ la infermera fa la interconsulta amb el psicòleg o el psiquiatre i acorden la derivació al CSMIJ o al servei més adient per atendre l’adolescent. Objectius específics de l’any en curs: Donar suport a les consultes que facin les infermeres Atendre els adolescents derivats per elles, Assessorar les infermeres sobre el maneig de la casuística més prevalent Actuacions assistencials durant l’any

• àmbit territorial d’intervenció: La que atenen les infermeres del programa que pertanyen a les següents ABS SA-1 Sant Adrià Badalona 4 Sant Roc Badalona 5 Gorg Badalona 6- Llefià Badalona 7-La Salut i Gran Sol

• Població diana atesa (dins i fora del territori)

Pacient ABS edat Sexe Motiu de consulta Data Derivació Data visita GCG Llefià 16 M Trastorn

depressiu 28/01/2015 3/02/2015

AJEF Llefià 14 F Dificultats 26/02/2015 18/03/2015 (NP)

23

adaptació Problemes alimentaris

Descripció de les actuacions (visites totals, ratis visites, derivacions, participació) GCG: 6 visites programades amb psicòloga: 4 realitzades i presentades i 2 NP Seguiment amb metge de família que havia pautat medicació AJEF: Primera Visita programada: NP visita Retorn a infermera que fa el seguiment del problema alimentari. Actuacions comunitàries

• Àmbit territorial d’intervenció

• Població diana atesa (dins i fora del territori)

• Descripció de les actuacions (individuals, grupals…) No s’han realitzat més actuacions Nombre de professionals i hores de dedicació mensual, distribuïts per categoria professional destacant les variacions durant l’any Els professionals del CSMIJ implicats son dos psiquiatres i 3 psicòlegs, que son els referents de les ABS del territori. La dedicació és en funció de les demandes que fan les infermeres, a partir de la consulta oberta en els instituts, i de les derivacions que facin. Coordinació amb altres serveis. Breu descripció de la coordinació. Existència de referents del programa, nombre i ubicació si s’escau Tenim coordinacions establertes amb els següents equips: Pediatres, metges de família i infermeres de l’ABS Equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) CAS Delta Amb el CAS delta existeix un protocol d’intervenció conjunta i integrada pels adolescents amb trastorn mental i consum de tòxics. Principals objectius o fites assolides durant l’any (resum de valoració o d’avaluació interna) El programa ha tingut molt poca rellevància, donat que la dedicació de les infermeres a les consultes en els instituts ha estat inferior a altres anys. En algunes ABS no hi ha hagut cap interconsulta que procedís de la consulta oberta a l’institut.

24

S’han atès totes les interconsultes i derivacions que s’han fet. Nombre d’activitats formatives realitzades i nombre de participants No se n’han realitzat Relació de publicacions , si s’escau. No se n’han realitzat

25

MEMÒRIA 2015 Programa: T –TRASTORNS MENTALS GREUS En el mes de setembre d’aquest 2015 se’ns va notificar que teníem adjudicat aquest programa sense que això suposés cap augment de recursos humans a destinar-hi. La memòria que presentem és de les actuacions especials que s’han realitzat amb aquells pacients amb trastorn mental greu, que a partir d’aquesta data hem considerat que hi estàvem intervenint d’acord al model d’atenció que estableix el Cat Salut. Fins aleshores, els pacients amb diagnòstic corresponent a TMG, s’han atès des del sistema general d’atenció al CSMIJ, i les úniques variacions han estat les que en cada cas s’ha requerit en funció de la gravetat o complexitat del cas i de la cobertura de les altres necessitats individuals i familiars per part de serveis específics o de xarxa. No obstant això, hem previst ja en el pla anual del 2016 la reelaboració del programa identificant els pacients susceptibles de ser-hi inclosos, i la prioritat per entrar-hi d’acord amb els recursos disponibles. Així mateix revisarem els models de PTI per assegurar que inclouen i identifiquen tot el treball en xarxa., i per tant s’esdevé alhora un PAI Breu descripció del programa Objectius Prestar l’atenció més adient, des d’una perspectiva integral, a les necessitats dels nens i adolescents amb TMG

Millorar la detecció precoç i la seva vinculació al CSMIJ Desenvolupar una assistència ajustada a les necessitats de cada pacient Garantir la continuïtat assistencial Registrar tots els casos que assoleixen el criteri de TMG

Resum del pla funcional Priorització dels casos en funció de la gravetat Assignació d’un professional referent per a cada cas Determinar un PTI Revisió i avaluació dels resultats cada 6 mesos Assegurar una freqüència de visites adequada a cada cas Recuperació activa després d’una absència o desvinculació Intervenció multidisciplinària i treball en xarxa, amb coordinació conjunta entre diferents dispositius sanitaris, educatius i de justícia Coordinació protocol·litzada amb el CSMA per fer la derivació

Àmbit territorial d’intervenció Població de referència de les ABS Gorg, Sant Roc, Llefià, La Salut, Gran Sol i Sant Adrià-1

26

Objectius d’aquest any Els objectius s’han situat a partir del mes d’octubre, hi han estat:

Sistematitzar els registres del PTI en l’HCI Iniciar el PAI de tres pacients susceptibles de formar part del programa

Actuacions assistencials durant l’any Veure quadre adjunt Coordinació amb altres serveis. Breu descripció de la coordinació. Existència de referents del programa, nombre i ubicació si s’escau En alguns casos la coordinació es fa mitjançant reunions de tots els serveis que intervenen amb l’infant o adolescent. Per part del CSMIJ hi assisteixen tots els professionals que intervenen directament en el cas. En altres casos es fa mitjançant les interconsultes de referent a referent. Serveis Socials: tenim coordinació amb tots els equips de la zona. A part de les reunions les interconsultes son via telefònica i/o via mail Serveis de salut: amb l’Atenció primària la coordinació es produeix majoritàriament en les sessions d’interconsulta de casos (n’hi ha dues de mensuals amb cada ABS) Amb l’EAIA, és un cop el cas ja ha passat a situació d’estudi, per aportar informació i un cop definida la mesura, per continuar portant informació fins que no s’aplica. Amb l’EAP i les escoles tenim espais setmanals per a la coordinació dels casos. Així mateix també es fan interconsultes via telefònica o per mail. Quan son alumnes que no tenen seguiment de l’EAP la coordinació es fa amb la persona de referència del centre escolar (psicopedagog o direcció, generalment) Amb CAS Delta, es coordinen els casos directament amb el psicòleg de referència via telefònica, o mail Amb l’Hospital de Dia d’Adolescents la psiquiatra referent de l’HD es desplaça al centre i la coordinació és en el marc de l’equip Amb la URPIJ es realitza via telefònica, o amb desplaçament del psiquiatre referent del CSMIJ a les reunions de coordinació trimestrals Principals objectius o fites assolides durant l’any (resum de valoració o d’avaluació interna) No podem valorar-ho, doncs estem en procés d’elaboració dels PAI i de redefinir el programa específic.

27

Nombre d’activitats formatives realitzades i nombre de participants Supervisió Clínica de casos. Mensual, amb el Supervisor Francesc Sainz Tot l’equip assistencial: 2 psiquiatres, 4 psicòlegs (2 amb jornades parcials) 1 treballadora social (3/4 de jornada) i la directora Badalona, 26 de febrer de 2016.

28

MEMÒRIA 2015 Programa: T -36 PROGRAMA DE SUPORT A LA POBLACIÓ ADOLESCENT D’ALT RISC En el mes de setembre d’aquest 2015 se’ns va notificar que teníem adjudicat aquest programa sense que això suposés cap augment de recursos humans a destinar-hi. La memòria que presentem és de les actuacions especials que s’han realitzat amb aquells pacients atesos al CSMIJ que per circumstàncies molt complicades en el seu entorn més proper, amb simptomatologia probablement precursora de psicopatologia i/o una especial vulnerabilitat emocional han requerit d’un suport específic per millorar el seu desenvolupament i la seva salut mental, prevenint abandonaments del tractament. No obstant això, hem previst ja en el pla anual del 2016 l’elaboració del programa, concretant-lo amb la població “adolescent d’alt risc”, definint els criteris d’inclusió, el treball connectat amb la xarxa de recursos de salut, socials i educatius, i els indicadors d’avaluació. Breu descripció del programa Aquest programa va adreçat a aquells infants i adolescents amb trastorns mentals que per les seves circumstàncies personals i/o familiars molt desfavorables requereixen d’intervencions específiques i molt coordinades de l’àmbit de la salut, de l’educatiu i sobretot de l’àmbit social, per millorar seva salut mental o trastorn psiquiàtric i prevenir l’abandonament del tractament Inclusió al programa Pacients derivats al CSMIJ des de l’ABS de salut, des de l’EAP d’educació o des de la xarxa de salut mental,

Amb relacions familiars inestables o conflictives en el nucli de convivència (psicosocials,

econòmiques, de salut...) Amb presència de malaltia mental en altres membres del nucli familiar Amb poc o nul·la acceptació de la problemàtica Amb possibles factors de maltracta o negligència Amb dificultats d’adherència al tractament Amb altres circumstàncies

Resum del pla funcional - Proposta del referent a la reunió de Valoració de casos, per valoració interdisciplinar

Resum clínic del cas. Identificació circumstàncies personals i/o socials Serveis que hi estan intervenint, coordinacions realitzades

- Definició de l’abordatge terapèutic i familiar a realitzar des de l’equip - Preveure les interconsultes i coordinacions amb la xarxa de serveis (de salut, socials i educatius) Objectius específics de l’any en curs

29

L’objectiu general del programa, ha estat que els infants i adolescents inclosos i almenys un dels progenitors, no es desvinculin del tractament Àmbit territorial d’intervenció

Població de referència de les ABS Gorg, Sant Roc, Llefià, La Salut, Gran Sol i Sant Adrià-1 Actuacions comunitàries Participació en l’àmbit de treball sobre “suport psicològic” Llefià la Salut Hi participa la directora i es fa una reunió cada 2-3 mesos Coordinació amb altres serveis. En alguns casos la coordinació es fa mitjançant reunions de tots els serveis que intervenen amb l’infant o adolescent. Per part del CSMIJ hi assisteixen tots els professionals que intervenen directament en el cas. En altres casos es fa mitjançant les interconsultes de referent a referent. Serveis Socials: tenim coordinació amb tots els equips de la zona. A part de les reunions les interconsultes son via telefònica i/o via mail Serveis de salut: amb l’Atenció primària la coordinació es produeix majoritàriament en les sessions d’interconsulta de casos (n’hi ha dues de mensuals amb cada ABS) Amb l’EAIA, és un cop el cas ja ha passat a situació d’estudi, per aportar informació i un cop definida la mesura, per continuar portant informació fins que no s’aplica. Amb l’EAP i les escoles tenim espais setmanals per a la coordinació dels casos. Així mateix també es fan interconsultes via telefònica o per mail. Quan son alumnes que no tenen seguiment de l’EAP la coordinació es fa amb la persona de referència del centre escolar (psicopedagog o direcció, generalment) Amb CAS Delta, es coordinen els casos directament amb el psicòleg de referència via telefònica, o mail Amb l’Hospital de Dia d’Adolescents la psiquiatra referent de l’HD es desplaça al centre i la coordinació és en el marc de l’equip Amb la URPIJ es realitza via telefònica, o amb desplaçament del psiquiatre referent del CSMIJ a les reunions de coordinació trimestrals Principals objectius o fites assolides durant l’any S’ha aconseguit un 100% de vinculació al CSMIJ a 31 de desembre Alguns casos preocupa que un cop s’hagin dictaminat mesures protectores per alguns adolescents, aquestes no s’hagin dut a terme per manca de recursos en l’àmbit social. Pot passar que els esforços emprats no aconsegueixin finalment millorar el pronòstic de salut de l’adolescent, que pot trobar-se novament desatès.

30

Nombre d’activitats formatives realitzades i nombre de participants 3 professionals de l’equip i la directora van assistir a la jornada introductòria sobre el projecte AMBIT que es va fer el dia 2 d’octubre a Badalona. La jornada va anar a càrrec de professionals de la Fundació Anna Freud de Londres. Badalona, 26 de febrer de 2016

31

Actuacions assistencials durant l’any Professionals del CSMIJ Coordinació amb serveis de la xarxa

Hª pacient

Edat

Diag Inici pr Nº visites

Psicòleg

Psiquiatre

Treb. social

Directora

Salut Serveis Socials d’AP

EAP i/o escola

Altres:EAIA,Centre obert…

Vinculació a 31

desembre

74025 9 309.4 17 juny 6 x x 1 11 2 - si 64234 17 298.9 29 juny 10 x x 7

UCA/URPIJ 10 2 2 EAIA

1 EVO laboral si

56734 12 309.81 8 juliol 14 x x x 2 URPIJ 2 1 EAIA Fundació S.Alta

si

62276 9 315.9 9 juny 5 x x 1 3 1 si 71596 13 309.4 29 abril 11 x x 1 3 1 3 mediació si 63932 9 312.30 23/març 7 x x x 2 urpij 7 1 2 EAIA si 37209 17 298.9 13/07 16 x x x 1 HD 2 1 - Si 34869 15 314.01 6/07 6 x x 5 2 si