MEMÒRIA 2017

2

Índex

1-Professionals 3 Composició de l’equip

Espais de treball de l’equip Protocols elaborats i o revisats

Formació realitzada 2- Persones ateses 6 Edat i sexe dels pacients visitats ABS de referència

Primeres visites 2016 Procedència Derivació de les ABS Principals motius de consulta

Principals diagnòstics dels pacients visitats Pacients amb Trastorn mental greu Pacients amb diagnòstics de cronicitat

3- Treball realitzat 13

Visites realitzades Lloc on hem realitzat les visites Altes Activitat no assistencial El treball amb les ABS Grups terapèutics Suport a la USEE Coordinacions Programa de TMG Programa PSiE Atenció integrada SM i abús de tòxics

4- Participació en àmbits comunitaris 24 5- Assoliment dels objectius del Pla Anual 2016 25 6- Annexos 28

Pla d’activitats per la seguretat dels pacients Protocol del procés de relació amb els jutjats i altres institucions

3

1- Professionals

L’equip ha estat composat pels següents professionals:

Psicologia clínica Encarna Torres Montse Martínez Rosa Mª Ventura Cristina Broto Raquel Dolado Isabel Gregori Mireia Juanola

Psiquiatria Xavier Solé Roser Melús Elena Abrámova Olga Fuertes

Treball social Vicky Casanovas

Auxiliars administratives Tere Rodríguez Margarita Montaner Anna Mingorance Eva Sánchez

Direcció Imma Font Encarna Torres (40% jornada a partir de març)

Psicologia: Hi ha hagut diversos canvis durant l’any.

En el mes de gener es va contractar una psicòloga per substituir l’Emílio, que va accedir a un altre centre de l’IMSP.

En el mes de febrer la Rosa Mª Ventura es va jubilar. En el mes de març la Imma va accedir a la jubilació parcial i es va contractar

una psicòloga pel seu relleu. Que a la pràctica a qui substitueix en l’activitat és a l’Encarna ja que aquesta ha passat a fer les funcions de direcció les hores que la Imma ja no treballa.

En el mes de maig vam ampliar a 4 el nombre de places de psicologia i es va contractar una nova persona.

En el mes d’octubre una psicòloga va anar a treballar a un altre CSMIJ i es va substituir.

La Montse ha continuat amb la jubilació parcial i una altra psicòloga ha fet el seu relleu.

Fins el mes de juny també ha estat treballant amb nosaltres una psicòloga (Alexandra Rodríguez Torres) que està fent el doctorat, mitjançant conveni amb la Fundació Blanquerna. Entre les psicòlogues de plantilla, les jubilacions parcials, els relleus, i les persones que han anat a treballar a un altre lloc i s’han hagut de substituir, i les que han iniciat el treball però no l’han pogut continuar per motius varis (personals, administratius...) Les 4 places de psicologia han estat cobertes per 10 persones diferents.

4

Psiquiatria: Dues incidències importants:

Gener: reducció d’un terç de jornada per cura de fill petit d’una psiquiatra. Reducció que no s’aconsegueix cobrir per falta de persones interessades en la oferta.

Octubre jubilació de Roser Melús, i convocatòria de plaça complerta, que s’’aconsegueix cobrir però només amb un 75% de la jornada.

Octubre, la psiquiatra amb reducció d’un terç de jornada va a treballar a un CSMA, es convoca plaça que és ocupada en el mes de novembre per una psiquiatra a jornada complerta, que en el mes de desembre guanya una plaça d’investigació i causa baixa amb nosaltres en el mes de gener de 2018.

Les dues places de psiquiatre no han estat cobertes en el 100% en tot l’any. Malgrat s’han fet les convocatòries i s’ha presentat professionals interessats, finalment altres ofertes amb millors condicions econòmiques o de jornada no ha fet possible cobrir-les. Ha estat un any on en molts serveis han ampliat plantilles. Auxiliars administratives: Dos fets a destacar:

Des de l’octubre de 2016 fins el juny de 2017 hem tingut una administrativa de baixa a causa d’un accident laboral. Ha estat substituïda per la Eva.

La jubilació parcial de la Margarita, que a efectes pràctics ha tingut poca incidència en el centre ja que ha estat substituïda en la seva totalitat per l’Anna, i el seu relleu ha estat situat al CSMIJ Creu Verda.

Direcció:

Com l’any passat és compartida per els dos CSMIJ i per tant no té presència en el centre tota la jornada.

Des del mes de març, a més la direcció és compartida entre dues persones a causa de jubilació parcial.

Altres: En el mes de novembre del 2016 es va incorporar una persona provinent de Plans d’Ocupació de l’IMPO que va estar fent tasques d’auxiliar administrativa i de recepció, fins el mes d’abril. Espais de treball de l’equip Reunions organitzatives. Es van programar pel segon i quart dimarts de mes. Per diverses circumstàncies no s’han pogut realitzar totes. El punt més feble continua essent la dificultat per poder fer la previsió de temes a parlar i les actes posteriors a la reunió. Si be s’han posat graelles amb les dates de reunió perquè es puguin anar apuntant els temes, això només s’ha fet en algunes ocasions. Generalment en finalitzar la reunió acordem els punts a tractar en la següent,

5

Sessions de valoració de casos: primer, tercer i cinquè dimarts de mes i els dilluns que no hi ha coordinació amb serveis externs. No obstant la reserva d’espai, només 44 casos s’han valorat amb el conjunt de l’equip. La tendència ha estat a valorar-los les persones implicades i s’han fet servir els espais d’interconsulta. En els espais dels dilluns també s’han elaborat documentació de l’equip i els protocols acordats. Protocols elaborats o revisats i actualitzats: - Protocol d’informació als usuaris dels CSMIJ Creu Verda i Joan Obiols i les seves famílies. - Protocol del procés de relació amb els Jutjats i altres institucions. Espais per sessions clíniques i treball sobre temes, encara que en agenda l’espai hi ha sigut un cop al mes, a la pràctica no s’han hagut de destinar a visites o a coordinacions o a la realització d’informes. Formació realitzada Objectiu Activitat Participants Data

Saber incidir sobre els trastorns que comporten o poden esdevenir un pronòstic greu

Supervisió clínica Professionals assistencials i directora

3 febrer, 3 de març,5 maig, 2 de juny, 7 de juliol,6 d'octubre,34 novembre 1 de desembre.

Anar adquirint un marc conceptual comú per la comprensió i abordatge dels casos

Exposició i debat sobre temes assistencials per part de l'equip

Auxiliars administratius

Organització de la Coparentalitat en famílies en conflicte amb nens de 0 a 6 anys

VI Jornada de Equip d’Assessorament Tècnic en l'àmbit de família.

Encarna Torres 9 de novembre de 2017

Actualització pla de prevenció de riscos laborals del centre

Sessió interna d'acord amb l'Àmbit de prevenció

PRL

Tots els professionals 27 de Novembre

6

2- Persones ateses

Aquest any 2017 hem atès 1041 infants i adolescents, 976 amb visites i 65 amb altres atencions. Pacients visitats Població zona

2017 Població zona

2016 Nens/nois 600 Nenes/noies 376

Total 976 26906 27012 Prevalença atenció 3,63% 3,60% La població de la zona ha disminuït en 106 infants i adolescents. El nombre de pacients atesos i el de visitats és lleugerament superior al del 2016 Dels pacients visitats, 501 ja es visitaven anteriorment i 475 han estat pacients de primera visita l’any 2017 Edats dels infants i adolescents visitats:

0

50

100

150

200

250

300

<5 anys entre 6 i 11 entre 12 i 17 >17

nens

nenes

ABS de referència dels pacients visitats

0

50

100

150

200

PACIENTS 61 42 140 93 143 137 156 87 107 10

% 6,3 4,3 14,3 9,5 14,7 14 16 8,9 11 1

Martí Centr Progr Llore Apen Llore Bufal More Mont altres 

7

Pacients visitats en relació a la població de referència de l’ABS

ABS Població 2017(RCA)

% pacients visitats

Martí Julià 2193 2.8 Centre 2432 1.7 Progrés 3716 3.8 Lloreda 8 2470 3.8 Apenins 3549 3.9 Lloreda 10 1716 8.3 Bufalà 4831 3.2 Morera 1992 4.4 Montgat 4007 2.7

Total zona 26906 3,60 106 pacients menys a la zona. Apenins i Bufalà en perden més i en canvi Montgat i centre en guanyen. El percentatge de pacients visitats és el mateix que e l 2016 Primeres visites

PROCEDÈNCIA PACIENTS Atenció Primària de Salut 418EAPP 22CDIAP 8URPIJ-H Clínic 11Htal de dia d’adolescents 6Altres hospitals 5EEEspecial 1Cas Delta 2CSMIJ 4

Total 477 El nombre de primeres visites fetes aquest 2017 ha estat inferior al 2016 (510) Una de les raons pot ser la major dedicació a les sessions d’interconsulta en alguna ABS. L’altre, té a veure amb la disminució de presència en altres ABS a causa de baixes professionals.

8

Procedència de l’Atenció Primària de Salut

0

20

40

60

80

PACIENTS 21 14 75 45 62 52 70 48 41

% 5 3,3 17,9 10,8 12,4 12,4 16,7 8 9,8

Martí Centr Progr Llore Apen Llore Bufal More Mont

Progrés i Bufalà són les ABS amb més proporció de primeres visites realitzades Primeres visites en relació a la població de referència de l’ABS

ABS Població 2016(RCA)

% pacients primera visita

Martí Julià 2193 1 Centre 2432 0.6 Progrés 3716 2 Lloreda 8 2470 1.8 Apenins 3549 1.5 Lloreda 10 1716 3 Bufalà 4831 1.4 Morera 1992 2.4 Montgat 4007 1

Total zona 26906 1.6

9

Principals motius de consulta de les primeres visites

MOTIU

%

2017 %

2016 %

2015 % 2014

Problemes de comportament 22,10 17.4 23 29 Ansietat 15,10 9.2 8.9 8.5 TDAH, dèficit d'atenció, hiperactivitat 13,90 13.3 9 11.1 Problemes emocionals i de relació 8,20 13.6 11.5 10.83 Problemes de desenvolupament 6,60 4.4 6.1 4.3 Altres 4,90 Processos de separacions familiars 3,70 8.5 3.8 5.7 Problemes de rendiment escolar 3,70 4 7.2 6 Depressió 3,30 1.3 2.75 0 Pors, angoixes, fòbies 3,30 Problemes de dol 3,30 Problemàtiques socials 2,00 Problemes de Control d’esfinters 1,60 2 2.1 2.7 Bullyng 1,20 1.3 0.6 1 Abusos sexuals 0,80 1.3 0.2 0.54 Trastorns de l’alimentació 0,80 3 3.1 4.15 Sòcioaddiccions 0,80 3.8 1.9 0.18 Somatitzacions 0,80 1.5 1.3 2 Autolesions 0,80 0.8 1.4 0 Consum de tòxics (alcohol, drogues, ...) 0,80 0.8 0.4 0.54 Obsessions, rituals 0,40 2.3 0.4 0.54 De les primeres visites que s’ha informat del motiu de consulta, (244) Els motius més destacables continuen essent els problemes de conducta, l’ansietat i la sospita de TDAH

10

Principals diagnòstics dels pacients visitats

Descripció CIM-9MC 2017 2016 2015

� Síndrome hipercinètica de la infància (TDAH)

314

115 90 73

� Trastorns adaptatius (excepte 309.81) 309 211 184 128� Trastorn generalitzat del desenvolupament

299

99

86 74� Estats d’Ansietat, reaccions neuròtiques, trastorns de de pànic sense agorafòbia

300.00,01;02;09

38

32 32

� Trastorns de conducta (excepte 312.3) 312 118 97 96

� Trastorns emocionals mixtos d’infància i adolescència

313.8

24

31 26

� Trastorn oposicionista desafiant 313.81 24 15 5

� Retards del desenvolupament 315.8; 315.9 16 36 26

� Trastorns de l’estat d’ànim (maníac, depressiu, bipolar)

296

5

6 3

� Trastorn del control de l’impuls (adolescents)

312.3 10 5

6� T. Conducta alimentària: Altres trastorns alimentaris severs

307.5 10 8

18� Fòbies 300.2 14 13 17� Depressió 300.4, 311 16 14 24� Estrès posttraumàtic 309.81 2 3 5� Altres psicosis 298 5 3 3� Trastorn mixt del desenvolupament 315.5 34 41 42� Trastorns esquizofrènics 295 5 3 5� TOCS 300.3 12 12 3� Reaccions agudes a estrès 308 8 7 9� T. Conducta alimentària: Anorèxia nerviosa

307.1 1 0 1

� Trastorn de personalitat 301 6 5 5� Trastorns delirants 297 1 1 1� Trastorns mentals induïts per drogues 292.8 0 0 0

11

Pacients amb trastorn mental greu

Descripció CIM9-MC 2017 2016 2015

Autismes 299.0 44 38 32 Psicosis desintegratives 299.1 0 0 0 Altres psicosis de la primera infància 299.8 45 40 38 Desordre mixt del desenvolupament 315.5 34 40 42 Esquizofrènies 295 2 3 5 Trastorns afectius greus 296.X3 i X4 1 2 1 Deliris paranoides 297 1 1 0 Trastorn límit de la personalitat 301.83 1 1 1 Trastorn dissocial de la personalitat 301.7 0 0 0 128 125 119

12

Pacients amb diagnòstics crònics

Descripció CIM9-MC 2017 2016

Trastorn esquizofrènic 295.0 a 295.9 exc 295.4 1 1Trastorn esquizoafectiu 295.7 2 2Trastorn delirant crònic 297.1 0 0Trastorn delirant crònic compartit 297.3 0 0Trastorn esquizotípic de la personalitat

301.22 0 0

Trastorn bipolar 296.4,296.5, 296.6,

296.7, 296.8 0 0

Trastorn depressiu major recurrent. 296.3 0 1Trastorn depressiu major amb simptomatologia psicòtica

296.34 0 0

Psicosi atípica I altres psicosis no orgàniques

297.9 i 298.9 5 3

Trastorn límit de la personalitat 301.83 1 1TOC 300.3 12 11Trastorn per dependència a l’alcohol 303.0 i 303.9 0 0Trastorn per dependència a la cocaïna

304.2 0 0

Trastorn per dependència a l’heroïna 304.0 0 0Trastorn per dependència a opiacis amb qualsevol altre droga

304.7 0 0

Trastorn autístic 299 99 86Trastorn de la conducta alimentària 307.1 i 307.51 11 2Agorafòbia amb crisis de pànic 300.21 1 0Trastorn de conducta+ discapacitat intel·lectual

312.0+(317 ò 318 ò 319) 0 0

TDAH+ trastorn de la conducta 314.01+312.0 1 3 133 110

13

3- Treball realitzat Visites realitzades

Mitja de visites per pacient

Mitja de visites per pacient

Pacients 976

Total visites 5015

Mitja 5,14

4 pacients més i gairebé 300 visites menys. Per tant la mitja de visites per pacient ha baixat unes dècimes respecte al 2017 Nombre de pacients per nombre de visites fetes

1 visita 176

De 2 a 5 visites 442

De 6 a 10 visites 208

D’11 a 20 visites 127

De 21 a 30 visites 16

De 31 a 40 5

De 41 a 54 2

Lloc on hem visitat els pacients Dels 976 pacients visitats aquest any

Visitats al CSMIJ: 830 Visitats a les ABS: 286, dels quals:

o 140 s’ha continuat l’atenció al CSMIJ o 146 s’han visitat totalment a l’ABS

PRIMERES VISITES 477

SUCCESSIVES INDIVIDUALS 2966

SUCCESSIVES FAMILIARS 2049

VISITES GRUPALS 0

VISITES DOMICILIÀRIES 0

Total visites 5015

14

Altes

Motiu d’alta Pacients

Alta clínica 57

Alta voluntària 4

Derivació altres centres de la xarxa de SM 13Derivació a altres centres de mateixes característiques

8

Derivació a altres centres de la xarxa social 1 Activitat no assistencial L’activitat no assistencial, complementària a les visites suposen una bona part de l’activitat professional necessària per una bona atenció dels pacients, molts d’ells amb necessitats extenses i en diferents àmbits.

Concepte 2017 2016 2015 Consultes telefòniques (pares o tutors, o el propi pacient)

217 276 196

Informes 85 64 38

Interconsultes internes i externes

600ext619inter

489 ext 616 int

222 ex433 int

Receptes 23 23 37

El treball amb les ABS

Referents 2017

Presència del CSMIJ a l’ABS

Activitat realitzada

ABS-1 Martí Julià Encarna Torres Psicòloga clínica

Un dia al mes 1,5h Interconsulta de casos Assessorament

ABS-2 Centre Encarna Torres, psicòloga clínica

Un dia al mes 1,5h Interconsulta casos, Assessorament

ABS-3 Progrés Mireia Juanola Psicòloga clínica

2-3 dies/14-21h al mes

Interconsulta PV i seguiments Assessorament

ABS-8 i 10 Nova Lloreda

Elena Abràmova/Olga Fuertes Psiquiatra

1 dia/7hores setmana

Interconsulta PV i seguiments

ABS-9 Apenins Cristina Broto Psicòloga clínica

2 dies/14 h

Interconsulta PV i seguiments Assessorament

ABS-11 Bufalà Xavier Solé Psiquiatra

2-3 dies/12-18 h +1 dia a mes 1 h

Interconsulta PV i seguiments Assessorament

15

ABS-12 Morera Elena Abràmova/

Olga fuertes Psiquiatra

1,5h al mes

Interconsulta

ABS- Montgat Rosa Mª Ventura/Raquel Dolado Psicòloga clínica

2 dies/14 hores al mes

Interconsulta PV i seguiments Assessorament

S’ha fet assessorament específic sobre: al cribratge i maneig en l’ABS dels trastorns emocionals d’inici en la infància més habituals. Suport a les USEES El suport a la USEE de l’institut La Llauna ha continuat fent-se com l’any passat, un dilluns al mes fins el mes de juny. A partir de setembre s’ha augmentat algun dia més, al mes. Es realitzen reunions amb l’equip de professionals de la unitat, i la referent de l’EAP. Ha estat una unitat amb molts alumnes, i les problemàtiques que s’hi descriuen molt variades.. Referent: Xavier Solé Freqüència reunions a l’escola: un dilluns al mes de mitja El suport a la USEE de l’escola Nazaret s’han continuat fent com l’any passat, però hi ha hagut canvi de psicòleg al canviar de centre l’Emílio. A demanda de l’equip de mestres s’han realitzat algunes observacions directes amb els alumnes, i això ha suposat també una mica d’ampliació d’horari. Referent: Cristina Broto Freqüència de reunions a l’escola: un dimecres cada quinze dies. La valoració d’aquests suports, ha estat valorada molt positivament per part de tots els implicats, i així ens ho ha trasmès la inspectora d’educació referent de l’educació especial en aquesta zona. Coordinacions En alguns casos la coordinació es fa mitjançant reunions de tots els serveis que intervenen amb l’infant o adolescent. Per part del CSMIJ hi assisteixen tots els professionals que intervenen directament en el cas. En altres casos es fa mitjançant les interconsultes de referent a referent. Serveis Socials: tenim coordinació amb tots els equips de la zona, de forma presencial o via telemàtica a partir de necessitats per part dels equips. Àrees Bàsiques de Salut: amb l’Atenció Primària la coordinació es produeix majoritàriament en les sessions d’interconsulta de casos (quinzenal) Amb l’EAIAs, de Badalona, i del Maresme Generalment és un cop el cas ja ha passat a situació d’estudi, per aportar informació i un cop definida la mesura, per continuar

16

portant informació fins que no s’aplica. Així mateix dins de les possibilitats d’ambdós equips es van coordinant les actuacions que tenim amb l’infant i la família. Amb l’EAP i les escoles tenim espais setmanals per la coordinació dels casos. Així mateix també es fan interconsultes via telefònica o per mail. Quan son alumnes que no tenen seguiment de l’EAP la coordinació es fa amb la persona de referència del centre escolar (psicopedagog o direcció, generalment). Aquest any hem treballat un protocol per a la derivació dels alumnes amb problemes d’hiperactivitat o d’inatenció. Es va acordar en el mes de setembre i vam colaborar en la presentació del mateix al seminari d’educació que l’EAP va portar a terme en el mes d’octubre. És d’hora encara per valorar resultats. Amb CAS Delta, es coordinen els casos directament amb el psicòleg de referència via telefònica, o mail o en la reunió de coordinació amb tot l’equip que es fa cada tres mesos. Aquest any hi ha hagut canvis també en la psicòloga referent. Amb CDIAP es coordinen els casos que un cop acabada l’atenció en aquest servei requereixen continuïtat al CSMIJ. Tot i que l’any passat es va actualitzar el protocol i es va prioritzar les interconsultes prèvies a la derivació, caldrà tornar-lo a revisar doncs per la molta presió assistencial, es fa difícil trobar hores que coincideixin entre els professionals d’ambdós serveis. Amb CSMA-1. La coordinació s’ha dut a terme tal com vam acordar pels nois i noies que en fer 18 anys requereixen continuar el tractament. El seguiment d’aquesta coordinació ha estat difícil per les baixes de la psiquiatra referent i posteriorment per no trobar professional substitut. Amb l’Hospital de Dia d’Adolescents El psicòleg referent de l’HD es desplaça al centre i la coordinació és en el marc de l’equip cada dos mesos. Ha permès coordinar les casos en tractament al HD, anticipar les altes i retorns al csmij i valorar les possibles noves derivacions. Amb la URPIJ es realitza via telefònica, o amb desplaçament del referent del CSMIJ a les reunions de coordinació trimestrals. Durant aquest any la psiauiatra assignada no ha pogut assistir a cap reunió a causa de baixes. Amb la unitat de Pediatria Social de Can Ruti, en els casos en els quals cal una avaluació d’un possible abús sexual. La coordinació la realitzem gairebé sempre via telefònica. Amb l’ECID Equip Clínic d’Intervenció Domiciliària . Aquest és un nou servei que ha començat a funcionar a final d’any, i va adreçat a aquells adolescents en situacions d’alt risc que presenten dificultats per vincular-se als als serveis.

17

Programa :T13 –TRASTORNS MENTALS GREUS PROTOCOL DEL PROGRAMA D’ATENCIÓ ESPECÍFICA ALS TRASTORNS MENTALS GREUS (TMG)

JUSTIFICACIÓ

L’atenció als trastorns mentals greus en la infància i l’adolescència és una de les prioritats del Pla director de salut mental i addiccions del Departament de Salut. La millora de l’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions i la qualitat de vida de les persones afectades i de les seves famílies són dos dels objectius del Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions del pla integral que va des del 2014 al 2016.

En el Trastorn Mental Greu (TMG) intervenen factors biològics, psicològics i psicosocials; el caràcter interactiu d’aquests factors, juntament amb l’impacta sobre un organisme en desenvolupament genera una complexitat clínica i etiològica que cal tenir en compte.

Seguint les recomanacions del Consell Assessor sobre assistència psiquiàtrica i psicològica promogudes pel CatSalut, ens trobem amb els següents diagnòstics assenyalats en la taula I del llibret rosa “Recomanacions per a l’atenció dels trastorns mentals greus en la Infància i l’adolescència” segons el DSM-IV / CIM9

- 299.0 – Autismes - 299.10 – Psicosis desintegratives - 299.80 – Altres psicosis de la primera infància - 315.5 – Desordre mixt del desenvolupament - 295 – Esquizofrènies - 296.X3 – Trastorns afectius greus - 296.X4 – Trastorns afectius greus - 297.1 – Deliris paranoides - 301.83 – Trastorn Límit de la personalitat - 301.7 – Trastorn dissocial de la personalitat

OBJECTIU

El TMG és un trastorn que demana especialment intervencions coordinades més enllà de la intervenció sanitària. Es tractaria de donar resposta adient a la complexitat d’aquest tipus de trastorn des d’un treball en equip multidisciplinar tant des del propi centre com a través d’un treball en xarxa entre els professionals del CSMIJ JO i els de l’àmbit d’atenció primària sanitària, serveis socials i també de l’àmbit educatiu.

En funció de les diferents etapes del desenvolupament del nen, la simptomatologia pot ser diversa, per la qual cosa s’hauran d’implementar diferents estratègies diagnòstiques i de tractament. METODOLOGIA

Disseny del Pla Individual Terapèutic consensuat entre els diferents professionals que intervenen

Diagnòstic Clínic Diagnòstic sociofamiliar Entrevistes individuals i amb pares Intervencions grupals Interconsultes Internes

18

Interconsultes Externes DERIVACIÓ

Les fonts de derivació de pacients TMG que arriben al nostre centre són:

- CDIAP, altres CSMIJ, Hospital de dia d’adolescents, Neurologia, Hospital Clínic i altres hospitals

- EAP (educació), pediatre o metge de família de l’ABS - Infermeres a través del Programa Salut i Escola

Alguns pacients arriben amb el diagnòstic fet i d’altres no. PRIMERA VISITA

La fa el psiquiatre o psicòleg clínic referent. Es farà de manera preferent i dins d’un temps màxim de 15 dies si en la derivació s’inclou una sospita de TMG o orientació diagnòstica en aquest sentit. Quan la detecció es fa des del Programa Salut i Escola l’atenció per sospita de TMG ha de ser en 48 hores.

Es programaran 3 o més visites d’exploració i la devolutiva. S’inclou igualment visita psiquiàtrica per valorar indicació farmacològica precoç. EXPLORACIÓ

Es faran servir entre altres les següents eines diagnòstiques:

- Per un primer cribratge passarem el CAST (Escala A) Síndrome d’Asperger - Entrevista Clínica: Anamnesi, passar els tests necessaris en funció de l’edat i la

simptomatologia - En nens petits: Hora de joc, tests projectius, ADI-R quan es pugui - Si el cas ho requereix, perquè està prenent medicació, o per completar el diagnòstic es

passarà a psiquiatra; igualment es passarà a psicologia quan s’hagi de passar algun test.

- Si el cas ho requereix, també intervindrà treballador social: Famílies amb dificultats econòmiques Per fer diagnòstic social, conèixer altres recursos que els atenen i si

s’ha fet la valoració des del CAD Quan es requereixi coordinació amb els diferents serveis com Serveis

Socials, EAIA,...

Paral·lelament, ens coordinarem amb els serveis que intervenen (EAP, pediatre o metge de família...) DEVOLUCIÓ

En l’entrevista devolutiva es planteja a la família el pla terapèutic individual (PI) que es portarà a terme.

a) Quan sigui necessari es farà conjunta de tots els professionals que han intervingut en el procés diagnòstic

b) L’objectiu de la devolució és poder compartir amb els pares el diagnòstic, el pronòstic i el tractament indicat

c) És important transmetre que és un trastorn del desenvolupament i que necessitarà un acompanyament continuat al llarg del temps, juntament amb altres uns recursos.

19

DES DEL CSMIJ OFERIM:

- Tractament psicoterapèutic individual i familiar. - Tractament farmacològic si és necessari. - Treball en xarxa amb els serveis educatius, socials i comunitaris. - Derivació a altres serveis de la xarxa sanitària, quan sigui necessari.

COORDINACIÓ AMB L’ABS

Fer partícips del diagnòstic a l’equip de l’ABS, doncs ells també l’han de tenir present en les seves visites i han de poder contenir la seva simptomatologia. COORDINACIÓ AMB EAP

L’EAP és el servei responsable de l’elaboració dels dictàmens d’escolaritat i altres adaptacions en l’àmbit escolar.

CSMIJ i EAP es coordinaran amb la freqüència que s’estableixi en el programa individual (PI) de cada pacient ELABORACIÓ DEL PLA INDIVIDUAL (PI) Cal respondre:

a) Quines necessitats planteja el cas b) Quins professionals intervindran c) Quins recursos faran falta d) Què estan disposats a fer els pares i el pacient e) Quan es farà el seguiment del tractament (avaluació del PI) i amb qui.

Es registrarà al formulari de Pla Individual que hi ha a l’HCI. TRACTAMENT

- Individual: en alguns casos o en alguns períodes serà necessari fer programació quinzenal

- Familiar: seguiment amb els pares per part del referent - Visites familiars: Quan sigui necessari amb els dos terapeutes - Entrevistes amb la Treballadora Social per valoració socioeconòmica e informació de

recursos. Principals objectius o fites assolides durant l’any 2017

S’han treballat els criteris d’inclusió al programa i sobretot la valoració de la gravetat dels pacients amb diagnòstics compatibles i proposats pel programa.

S’han registrat a l’HCI tots els pacients que compleixen diagnòstic de TMG S’ha realitzat la valoració de la gravetat de tots ells incloent la fitxa a l’HCI S’han seleccionat 22 pacients per formar part del programa, alguns d’ells ja

estaven inclosos de l’any D’aquests s’ha fet el seu PTI incloent-hi els objectius del PAI

Dels 22 pacients inclosos en el programa i que s’ha fixat un pla Individual, 14 d’ells s’han valorat dins del termini previst i s’han fixat nous objectius o s’ha determinat seguir amb els mateixos. L’avaluació ha inclòs la dels objectius pactats amb altres serveis.

20

Pacients inclosos en el programa al llarg de l’any: Pacient Referent V Gravetat a HCI PTI/PAI 77288 Raquel Si /115) si 37064 Raquel Si (180) Si 77525 Encarna si si 72188 Encarna si Si 45097 Cristina Si Si 36623 Cristina Si Si 70307 Cristina Si Si 36684 Xavier Si SI 66582 Xavier Si Si 74201 Xavier Si Si 52117 Xavier Si Si 67383 Xavier Si SI 64718 Xavier Si Si 58645 Xavier Si Si 63946 Montse Si(250) si 65281 Montse Si(215) Si 71462 Montse Si (220) Si 76202 Elena Si Si 66972 Elena Si Si 58228 Elena Si Si 60042 Elena Si Si 34193 Elena Si Si Formació realitzada: Interna: A l’haver-hi professionals nous ha fet falta revisar i treballar el protocol en sessions internes de l’equip. Supervisió Clínica de casos. Mensual, amb el Supervisor Jorge Tizón. Tot l’equip assistencial: 3 psiquiatres (2 amb jornada parcial), 4 psicòlegs (2 amb jornades parcials) 1 treballadora social i la directora

21

Programa :T -19 SALUT I ESCOLA- JOAN OBIOLS Breu descripció del programa El PSIE és un programa d’atenció als adolescents de 3r i 4rt d'ESO dins del Pla Director de Salut Mental i Addiccions Els objectius son:

Promoció de la salut i prevenció de les situacions de risc. Detecció dels problemes de salut relacionats, preferentment amb la salut

mental, la salut afectiva sexual, el consum de drogues, l’alcohol i el tabac i els trastorns relacionats amb l’alimentació.

Pla funcional Les infermeres del Programa que van a les consultes dels instituts, es posen en contacte telefònic amb Encarna Torres, que és la referent del CSMIJ, per comentar el cas, valorar quina pot ser la millor intervenció, i si l’hem de visitar en el CSMIJ, es dona l’hora a la infermera perquè la pugui donar a l’adolescent i els seus pares, segons el cas. Aquest any 2017, no hi ha hagut un únic referent del programa, i els referents de cada ABS han estat referents també del programa per les infermeres de salut i escola. En el marc de les reunions d’interconsulta amb pediatria, s’han presentat els casos i quan ha estat adient s’ha derivat els alumnes. Així mateix, i per fer-ho més àgil, s’han atès en el CSMIJ les interconsultes de les infermeres. Objectius específics de l’any en curs: Donar suport a les consultes que facin les infermeres Atendre els adolescents derivats per elles, Assessorar les infermeres sobre el maneig de la casuística més prevalent Actuacions assistencials durant l’any

1. àmbit territorial d’intervenció: La que atenen les infermeres del programa que pertanyen a les següents ABS Població de referència de les ABS Martí Julià, Centre, progrés, Nova Lloreda, Apenins, Bufalà, Morera, i Montgat/Tiana

2. Població diana atesa (dins i fora del territori)

Durant aquest any no han fet derivacions directament des del programa. S’han atès interconsultes però no han quedat registrades en ser d’alumnes que no ha fet falta obrir la història.

22

Descripció de les actuacions (visites totals, ratis visites, derivacions, participació). Realització de diagnòstic i tractament individual, psicològic i psiquiàtric i suport familiar amb els pares o tutors legals. Ha requerit també múltiples coordinacions i interconsultes amb l’escola i amb serveis socials i EAIA. Actuacions comunitàries Aquest any no s’han realitzat sessions amb les infermeres. Nombre de professionals i hores de dedicació mensual, distribuïts per categoria professional destacant les variacions durant l’any Hi ha participat dos psiquiatres i quatre psicòlegs, en el marc de les ABS bàsicament. No estan comptabilitzades les hores de forma específica. Coordinació amb altres serveis. Tenim coordinacions establertes amb els següents equips: Pediatres, metges de família i infermeres de l’ABS Equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) CAS Delta Amb el CAS delta existeix un protocol d’intervenció conjunta i integrada pels adolescents amb trastorn mental i consum de tòxics. Principals objectius o fites assolides durant l’any (resum de valoració o d’avaluació interna) Continuen les queixes per la poca o nul·la dotació per a realitzar aquest programa per part de les ABS Nombre d’activitats formatives realitzades i nombre de participants No n’hi ha hagut de forma específica pel programa. Relació de publicacions , si s’escau. No se n’han realitzat.

23

Programa d’atenció integrada als pacients amb problemes de SM i abús de substàncies El referent del cas, era en Francesc però va iniciar la jubilació parcial i la seva suplent va ser la la Psicòloga Vanesa Narvaez, i que es va incorporar al CSMIJ en data 13-01-17 .Va visitar els pacients que se li van assignar i va continuar fent la coordinació amb els referents dels casos. En data 31-07-17 va marxar i en el seu lloc es va incorporar la psicòloga Inma Bernaldez amb data 17-11-17. Des de aquesta data la Inma ha estat realitzant les visites programades i ha fet les coordinacions amb els referents dels casos. Cada dos mesos es fa una coordinació amb tot l’equip. Des d’aquest programa s’han atès 12 pacients amb els quals s’han realitzat 67 visites. El tòxic principal de tots ells (encara que no l’exclusiu)ha estat el consum de cànnabis.

24

4-Participació en àmbits comunitaris

Taula de Salut Mental de Badalona S’hi ha estat participant fins que s’ha definit el nou model, que ha de liderar l’ajuntament. Es va fer ja una presentació pública de la Taula, Durant el 2017 no s’ha convocat el plenari. Taula d’Infància de Badalona El CSMIJ forma part de la Taula d’Infància i vam ser presents en el primer plenari en el qual es van aprovar les primeres accions per l’any 2017. A partir d’aquí hi ha professionals que es van apuntar a treballar en algunes comissions, però que a finals d’any no han estat convocats encara a cap sessió de treball. Participació en altres àmbits lligats a la salut mental Àmbit de coordinació de SM i AP de la zona nord Amb participació dels referents de sm de cada ABS. Aquest any s’ha reduït el nombre de sessions, per facilitar l’assistència dels referents. Bàsicament ha servit per fer el seguiment de les interconsultes. Comissió de Salut Mental del Barcelonès nord Dinamitzada pel CatSalut, agrupa a referents d’atenció primària i de salut mental i addiccions del territori. S’han parlat temes referents als objectius anuals i al pla territorial. Coordinadora de CSMIJ No s’hi ha mantingut contacte des de principis d’any, per impossibilitat de destinar-hi hores. Normalment hi ha anat la directora, però amb la jubilació parcial no ha estat possible anar-hi a cap de les dues persones que compartim la direcció.

25

5- Assoliment dels objectius del Pla Anual 2017

OBJECTIUS DE: INDICADORS ASSOLIMENT

Resposta a la demanda

PV: 350-400 477

Success 4500-4750 5015

Pacients visitats entre 650 i 700 976

7 visites x pacient i any 5,14

Reprendre la psicoteràpia grupal

No. Els canvis de professional ho han fet impossible

Revisar la implantació del protocol de gestió de la demanda

S’ha revisat, sobretot perquè fos conegut pels nous

professionals

Assegurar proporcionalitat en el nombre de pacients atesos per professional (jornada/ programes/gravetat casos)

A nivell de psicòlegs s’ha aconseguit força. Pel que fa a psiquiatres no, per no haver pogut cobrir totes les hores

Implementar el protocol de pacients amb TMG

Si, S’ha aconseguit treballar el tema, i omplir el protocol en l’HCI

Qualitat del servei

Continuar documentació per acreditació : Protocol del procés de

relació amb els jutjats Protocol d’informació al

pacient del procés assistencial

Si, S’han realitzat tots dos protocols, i han estat consensuats a nivell dels equips.

Proposar indicadors per l’enquesta de satisfacció d’usuaris

Enguany no s’ha fet enquesta.

Continuar amb la col·laboració en el projecte de doctorat sobre sòcioaddiccions

Sí. Ha estat molt enriquidor. Al juliol l’Alexandra ha acabat el treball.

Processos transversals d’atenció a l’usuari

Garantir la continuïtat al CSMA dels pacients que ho requereixin

Si, tot i que sembla que hi ha alguna desintonia en el procés.

Caldrà revisar com es fa i modificar el que no funcioni.

Garantir la continuïtat de l’atenció als infants atesos al CDIAP quan se’ls dona l’alta

Si, Ha funcionat millor el traspàs d’informació prèvia a la

derivació, però de vegades s’allarga el procés per la dificultat en coincidir els

professionals dels dos serveis.

Mantenir les coordinacions i relació amb l’entorn

Coordinació amb la URPIJ de l’Hospital Clínic. Coordinació amb l’Hospital de Dia Coordinació amb l’EAP

Amb la URPIJ ha estat complicat per malaltia del

professional referent. A més de les coordinacions

habituals, se n’ha iniciat amb

26

d’educació Coordinació amb els psicopedagogs i referents de les escoles pels casos que l’EAP no intervé. Coordinació amb Serveis Socials i EAIA Pediatria social de Can Ruti

l’ECID. Nou servei d’intervenció domiciliària a nivell clínic.

Altres col.laboracions a dur a terme en el 2017 Taula de Salut mental de Badalona. Taula d’infància de Badalona

La Taula de Salut mental no s’ha convocat Amb la taula d’infància ens hi hem integrat.

Àmbits professionals Coordinadora de CSMIJ

S’hi ha participat, fins el mes de febrer.

Aspectes legislatius

Protegir els documents que s’envien per mail amb contrasenya

Es procura no posar noms ni dades que identifiquin l’usuari

Informació dels pacients a l’HCI i fer neteja periòdica carpetes escànner

Fet

Revisar protocol d’informes d’acord amb carta drets i deures famílies

S’ha fet a nivell de direcció de l’àmbit de direcció

Adaptació a instruccions d’acord llei de transparència

No n’hi ha hagut

Signatura un document de “garantia de la confidencialitat”

No s’ha fet

Realitzar manteniment preventiu dels edificis i les instal·lacions informàtiques

Col·laborar en els treballs de congelació dels ordinadors

Es va endarrerir molt l’inici, i un cop iniciat es va aturar per IT d'en Jordi N. Després es va decidir no “congelar”

Preveure l’augment d’ordinadors perquè tots els professionals puguin treballar

S’ha incrementat en algunes èpoques amb un segon portàtil que ens han deixat. És insuficient.

Començar a preveure per on pot créixer el centre.

No s’ha pogut plantejar.

Organitzar i planificar el servei afavorint la comunicació amb els professionals

Remodelar els espais de valoració de casos per fer el seguiment dels pacients més complexos

Els canvis en la direcció: compartida entre dues persones amb jornada parcial i per dos centres i els canvis de professionals (jubilacions, baixes, noves incorporacions, etc) ha fet que no s’hagi acabat d’incidir en aquest punt.

A partir de la jubilació parcial de la directora reorganitzar els espais de reunió amb la

Tot i que es van acordar una sèrie de temes prioritaris per a cadascuna, a la pràctica la

27

persona que faci el relleu, d’acord amb les funcions que corresponguin a cada una.

majoria de coses les hem de compartir, per tal d’actuar amb criteris comuns.

Aconseguir la implicació i corresponsabilitat dels professionals

En la posta en marxa dels grups terapèutics

Val a dir que es van treballar propostes, però han quedat sense dur a terme per baixes dels professionals.

En el treball en els programes TMG i PSie

Sí

En l’elaboració dels protocols definits

Sí

En la preparació i presentació de les sessions clíniques

No se n’han realitzat a nivell d’equip. Si amb les ABS

En els àmbits de treball comunitaris

Taula d’infància

Pla de formació

Compartir la formació realitzada

Només ha estat possible la supervisió

Dur a terme activitats d'homogeneïtzació dels coneixement per afavorir la integració dels nous professionals

No s’ha programat sessions específiques. A les organitzatives o en les sessions de valoració de casos s’ha aprofitat per posar en comú protocols, maneres de fer...

Campanya prevenció de riscos

Realitzar la formació prescriptiva i sobre el pla de prevenció de riscos del centre S’ha realitzat la formació i el

simulacre d’evacuació. Realització simulacre d’evacuació del servei

28

6- Annexos Annex-1 PLA D’ACTIVITATS PER LA SEGURETAT DELS PACIENTS Tal com es descriu en l’enunciat de l’objectiu, la seguretat clínica del pacient és un dels components essencials de la qualitat assistencial i te com objectiu reduir i prevenir els riscos associats a l’atenció sanitària. Actuacions realitzades per a cada línia estratègica:

Promoure la cultura de la seguretat dels pacients: existència de comissió de seguretat clínica i responsable.

d) S’ha creat una comissió de seguretat clínica a cada CSMIJ. e) En formen part: els psiquiatres i els psicòlegs clínics. f) Responsables:

o Per Joan Obiols: Imma Font o Per Creu Verda: Encarna Torres

Disseny del mapa de riscos potencials en matèria de seguretat dels pacients

S’han descrit els riscos potencials en l’àmbit de l’atenció ambulatòria infanto-juvenil, i les actuacions a realitzar per part del conjunt de professionals del servei. Seguretat davant la possible contenció d’un pacient.

- La necessitat de contenció dels pacients o dels seus familiars en el centre, s’ha produït en comptades ocasions, al no ser un centre d’urgències o amb estada continuada. No obstant, i sobretot en pacients amb trastorns greus, ocasionalment poden presentar conductes descontrolades que facin necessària la seva contenció. A més a més, en ser menors d’edat aquests pacients venen acompanyats pels seus pares, tutors o cuidadors, i solen ser ells qui atenguin en primer lloc la situació del seu fill.

- L’actuació estarà en funció del moment i lloc en el qual es produeixi i si es pot

detectar una causa aparent.

- El CSMIJ no disposem de mesures de contenció mecàniques, ni disposem de dipòsit de fàrmacs.

Actuacions: f) Estar atent a les maniobres per a calmar el pacient que facin el pare, la mare o

qui l’acompanyi. Si estan a la sala d’espera i hi ha més persones, conduir-los a un espai més tranquil (despatx....)

g) Evitar que coincideixi en el trasllat amb altres pacients o familiars a fi d’evitar agressions voluntàries o involuntàries a terceres persones.

h) Avisar el clínic referent o amb qui tingui més confiança per si pot avançar la visita, o perquè avaluï la situació i indiqui les actuacions a realitzar.

i) Si és el cas, el clínic indicarà d’avisar el 112 o el 061 per ser derivat a urgències a l’Hospital Clínic, i en farà l’informe de derivació corresponent.

29

Auto i heteroagressions Sovint estan en la causa de la necessitat de contenció d’un pacient, per tant les indicacions seran les mateixes que hem donat per la contenció. Com a mesura complementària, els professionals han de tenir presents i actuar segons el “protocol de prevenció de riscos propi del servei. Desvinculació Amb caràcter general entenem per desvinculació la no assistència a visites programades sense raó justificada i sense haver sol·licitat una nova visita, d’un pacient amb una història assistencial en el CSMIJ. No considerem en aquest apartat els pacients amb dificultats de vinculació i que no arriben a culminar un procés diagnòstic (3-4 visites) Les causes de la desvinculació són molt variades: Pacients amb trastorns lleus que estan en remissió i als quals s’ha anunciat l’alta clínica. De vegades els pares consideren que ja no cal venir a la darrera visita programada, no en tenen necessitat. Pacients amb trastorns greus i/o crònics que ells, però sobretot els pares o tutors tenen dificultat per entendre la necessitat de seguir les visites indicades i que deixen de venir sense cap justificació. Moltes vegades retornen quan des dels altres serveis (socials, educatius, sanitaris) els insisteixen en la necessitat de reprendre el tractament. Actuacions preventives

- En el moment d’iniciar la relació terapèutica, el referent explicarà als pares o tutors legals i al pacient quin serà el procés assistencial, la importància de la seva col·laboració i compliment de les visites tant les individuals com les familiars per tal que el tractament sigui efectiu, i la disponibilitat a conèixer i orientar sobre els dubtes que puguin anar sorgint en la relació assistencial. És el moment en el qual també es demana que signin el document de “consentiment informat” .

- També com a mesura preventiva, i en casos greus, moltes vegades

d’adolescents que estan passant per moments crítics, el professional pot optar per fer una trucada als pares o pacient el mateix dia o l’endemà d’haver faltat a la visita, per tal d’acollir-ne els motius i ajudar a reconduir la situació, si cal.

Actuacions de revinculació Pacients amb trastorns lleus que deixen de venir quan ja s’ha anunciat l’alta clínica:

- El professional referent farà una trucada als pares o tutors per confirmar que és aquests la raó, i donarà per tancat el procés assistencial.

30

Pacients amb trastorns greus i/o crònics:

- El professional referent o el professional dels que intervenen en el tractament, que compti amb més confiança per part del pacient o dels tutors es posarà en contacte amb ells per tal de conèixer el motiu de la desvinculació, i adoptar les mesures adients, que poden ser:

- Programar una nova visita pel pacient o familiar. - Recollir el motiu per després tractar-lo amb l’equip abans de donar cap

indicació. - Suggerir una entrevista amb la direcció quan la desvinculació prové de

malestar, o de falta de compromís o temes que no puguin ser resolts a nivell terapèutic.

- Deixar constància en el curs clínic de les circumstàncies justificades que impedeixen en aquell moment continuar la relació terapèutica: ingrés hospitalari, canvi de domicili, atenció per part d’un altre equip terapèutic, etc.

- Cas de programar una nova visita i no presentar-se sense justificació, portarà a tancar la història administrativament i comunicar la desvinculació al pediatre o metge de família, i si s’escau a l’EAP, a Serveis Socials, a l’EAIA, etc.

- Aquests pacients sovint retornen al CSMIJ al cap d’un temps. En la primera visita i en les interconsultes professionals prèvies amb el professional que l’orienta al centre, és important tenir en compte les dificultats de vinculació d’aquesta família.

Incompliment dels tractaments prescrits L’incompliment pot ser d’una part del tractament o be del conjunt d’atencions prescrites en funció del diagnòstic i situació biopsicosocial del pacient.

El clínic referent, o l’equip assistencial del pacient valorarà, (un cop escoltat el pacient, els tutors i si es el cas havent consultat amb altres professionals d’altres xarxes) les raons de l’incompliment a fi d’adequar el tractament al que sigui possible, però sempre amb la finalitat d’ajudar a la millora de la salut mental de l’infant o adolescent.

Consum de tòxics En el procés diagnòstic dels adolescents que són atesos per primer cop al centre, i amb caràcter general amb tots els adolescents en tractament, es tindrà en compte la possibilitat que estiguin fent algun tipus de consum de tòxics, sigui esporàdic, sigui d’abús, o addicció. El CSMIJ comptem amb un programa d’abordatge integrat pels adolescents que presenten trastorns de salut mental i consum de tòxics. Aquest programa, que desenvolupem amb la col·laboració del CAS Delta, permet tractar també amb l’adolescent i els pares els processos de deshabituació de tòxics si és el cas.

31

Sospites de maltractaments Davant de sospites de maltractament, s’apliquen les actuacions definides en el “Protocol marc d’actuacions contra el maltractament a infants i adolescents de Catalunya” (juliol 2017)

La primera actuació que faran el clínic i la treballadora social és valorar el risc, d’acord amb el “Simulador de gestió del risc”:

Si estem davant d’un risc lleu o moderat i per tant no requereix d’una acció

protectora immediata, ens coordinarem amb els Serveis Socials de zona per tal que ells estudiïn la situació i si cal valorin la intervenció per part de l’EAIA a fi aquests puguin proposar mesures protectores.

Si el risc observat és Greu, i per tant s’aconsella una mesura protectora

immediata, o fer un estudi urgent de la situació, es comunicarà telefònicament i per escrit a la DGAIA perquè posi en marxa els dispositius que consideri oportuns. Simultàniament es comunicarà als Mossos d’Esquadra, a la Fiscalia de menors o al Jutjat de Guàrdia

Quan els maltractaments inclouen sospites d’abús sexual, s’informa al pare,

mare o tutor legal i es deriva el cas a la Unitat de Pediatria Social de Can Ruti a fi de que sigui avaluat i es puguin posar en marxa les accions de protecció de l’infant o adolescent i les accions judicials que es requereixin.

Badalona desembre de 2017

32

Annex 2 PROTOCOL DEL PROCÉS DE RELACIÓ AMB ELS JUTJATS I ALTRES INSTITUCIONS Relació amb jutjats: Justificació: La relació que els professionals del CSMIJ establim amb els jutjats, acostuma a produir-se sempre a sol·licitud seva, mitjançant citació a un o a diversos professionals per aportar informació, presencial o per escrit en diligències prèvies a la convocatòria a judici, o com a testimoni directe en el judici, o a partir d’un oficis on ens comuniquen decisions judicials. Els motius més freqüents per aquestes sol·licituds d’informació i citacions solen ser:

j) Per litigis entre els pares per custòdies o règims de visites amb els fills en els casos de separació o divorci.

k) En processos relacionats amb maltractaments o abusos d’un menor atès en el centre.

l) Quan el menor és tractat en el CSMIJ per trastorns derivats d’accidents m) Quan el menor és tractat al CSMIJ per trastorns derivats d’haver presenciat o

viscut violència domèstica. n) Quan hi ha indicacions judicials sobre tractament a menors o seguiments que

han de fer els progenitors. La sol·licitud d’informació per part del jutjat ha de venir sempre per escrit, amb signatura del jutge o de la secretaria judicial, Eventualment, abans de la comunicació per correu certificat , també ens arriba per fax o bé per mail quan és un assumpte urgent. Consideracions generals: Els professionals tenim la obligació d’aportar la informació que ens demanen sempre i quan es refereixi a les nostres funcions. En cas de dubte cal consultar-ho amb els serveis jurídics de l’Institut. El nostre pacient és l’infant o adolescent. Per tant en el moment d’aportar la informació ho hem de fer sempre pensant en el benefici superior d’aquest. En aquesta línea, i a efectes pràctics això vol dir que no realitzarem informes a sol·licitud dels advocats que defensen a un o altre progenitor en casos relacionats amb la guarda i custòdia dels fills, o altres relacionats amb afers intrafamiliars. Si el jutge considera que la informació que podem aportar des del CSMIJ pot ser rellevant per les decisions que ha de prendre, serà ell qui ens demani la informació. Procediments Citacions: Quan arriba la sol·licitud, secretaria la registra al llibre d’entrades, en fa un còpia per l’arxiu i dóna la sol·licitud al professional a qui va dirigida.

o) Si és citació a judici o compareixença al jutjat:

33

El professional o la directora trucarà al jutjat per saber quin és el motiu de la citació i, si es adient, proposar l’enviament d’un informe en vers de la comparèixer a la vista, a fi de no haver de deixar sense visites els altres pacients que tenen programació per aquell dia. Si és possible, cal que ens ho confirmin per escrit. Si no és possible el canvi, es procedirà a bloquejar l’espai d’agenda i a canviar les visites i reunions programades per l’espai de temps necessari per la compareixença.

p) Si és una sol·licitud d’informe: el professional farà previsió en l’agenda dels espais per la seva realització, preveient la participació d’altres professionals que també intervinguin en l’atenció al pacient, i que l’informe sigui lliurat al jutjat en els terminis que ens indiquin. L’informe formarà part de l’HCI . Al jutjat se’n lliurarà una còpia en paper oficial del centre. Abans de remetre’l al jutjat es registrarà al llibre de sortides. L’informe serà portat en mà o bé remès per correu certificat. Si es porta en mà cal portar una fotocòpia perquè hi posin el segell d’entrada al jutjat. La fotocòpia es guardarà a la història de paper.

Assistència a judicis o prèvies a judicis

- La compareixença del professional sempre serà com a testimoni. El CSMIJ no tenim competències per fer funcions de peritatge.

- La compareixença, quan no ha estat possible substituir-la per un informe, és

obligatòria. El professional ha de presentar-s’hi, i no pot ser substituït per un altre professional sense que el jutjat ho hagi admès i en tinguem la confirmació. Quan el dia assenyalat coincideixi en un dia no laboral en el calendari del professional, el dia de la citació serà considerat laboral, i per tant les hores realitzades es podran compensar en un altre jornada. Com que la nostra compareixença és com a testimoni, només podem confirmar o desmentir aquells extrems que en siguem coneixedors a partir de la nostra activitat professional.

Oficis

- Un cop dictada sentència, el jutge pot haver “sentenciat” a uns progenitors la vinculació del menor al CSMIJ. De vegades aquest menor ja és conegut i té història en el CSMIJ, però altres vegades no en tenim coneixement previ.

- Quan el pacient ja tingui història oberta, caldrà que els professionals que porten el cas el ressituïn en funció del que ha dictat el jutge, i en funció d’això s’informi als progenitors i en la mesura que sigui oportú, per tal de ressituar el tractament i mantenir la vinculació terapèutica.

- Quan no sabem qui és el pacient caldrà seguir el que mani l’ofici respecte a la citació a primera visita. En aquesta, és important que, a més del manament judicial es pugui iniciar una relació basada en les necessitats-possibilitats terapèutiques .

34

Relació amb altres institucions: Actuació davant de situacions de maltracte i sospita d’abús sexual dels pacients. Davant de casos en els quals hi ha la sospita o certesa de que el menor pateix o ha patit abús sexual i no ha estat denunciat, es derivarà el cas a la Unitat de Pediatria Social de Can Ruti per tal que pugui ser explorada la situació d’abús, i en cas afirmatiu es procedeixi a la denúncia corresponent. Davant de casos en els quals hi ha sospita o certesa de que el menor pateix maltractaments, el s professionals contactaran amb els serveis socials de base per tal que puguin avaluar el risc en el qual es troba i prendre les mesures protectores adients. Quan la urgència no faci possible aquesta via, es contactarà :

- Amb el telèfon d’ “infància respon” (116111) per tal d’assessorar-nos sobre la millor resposta a la situació en la qual es trobi el/la menor.

- Amb la fiscalia de menors o de la fiscalia de guàrdia, aportant els informes detallats del que hem detectem, per tal que puguin disposar de les mesures protectores d’urgència més convenients.

Protocol aprovat pels professionals dels CSMIJ Creu Verda i CSMIJ Joan Obiols: Joan Bastardas, Josep Mª Blasi, Beni Brun, Mònica Fernández, Ana Emília Mejias, Ariadna Renom, Xavier Solé, Elena Abràmova, Cristina Broto, Raquel Dolado, Isabel Gregori, Mireia Juanola, Vicky Casanovas, Encarna Torres i Imma Font.

Octubre de 2017

35

Annex3 PROTOCOL D’INFORMACIÓ ALS USUARIS DELS CSMIJ CREU VERDA I JOAN OBIOLS I LES SEVES FAMILIES Justificació Al CSMIJ se’ns deriven infants/adolescents que han estat portats a la consulta del pediatre, metge de família i/o altres serveis per els problemes de salut mental que presenten. Quan el pacient i la seva família inicia’n el procés assistencial al CSMIJ, es important que estiguin degudament informats de les intervencions que s’ofereixen en el centre. L’informació ha de formar part de totes les actuacions assistencials que es portin a terme i s’ha de donar de manera comprensible i adequada al usuari. Considerem dons que aquesta informació pot millorar el coneixement per part de l’usuari respecte el procés assistencial i fer-lo partícip en la presa de decisions sobre les alternatives terapèutiques disponibles. A més a més la realització d’aquest protocol s’emmarca dins els drets dels usuaris i és un deure deontològic dels professionals. A qui va dirigida aquesta informació: Els pacients del nostre servei son menors d’edat, i sovint els processos diagnòstics i terapèutics s'estenen al nucli familiar del pacient. Per tant, entenem que el destinatari de la informació és el pacient més els seus pares i/o tutors legals. Procediment / Metodologia 1. Priorització i recepció de la demanda Seguint el Protocol de Priorització de la demanda es recull la informació actualitzada sobre el problema de salut del pacient i el seu nivell de gravetat . La demanda pot provenir de professionals de diferents àmbits: Atenció Primària (Pediatria i Medicina de Família), EAP, CDIAP, EAIA, Programa Salut i Escola. Àmbit Judicial, Centres de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, URPI, UCA, Hospital de Dia i altres CSMIJs.

36

2. Inici del procés d’atenció al pacient i família. El professional que realitza la primera visita, d’acord amb el motiu de derivació, la demanda del pacient i el procés que prevegi per la seva atenció, informa al pacient (i/o a la seva família) de quines actuacions seran necessàries: tipus de visites, interconsultes amb altres serveis, possibilitat de visites amb altres professionals, alternatives de tractament etc. Es farà explícit que durant el procés d’intervenció terapèutica serà convenient anar compartint i actualitzant noves informacions, d’una manera periòdica, per part d’ambdues parts i així anar construint conjuntament el cas i la seva evolució . S’adjuntarà tríptic informatiu del servei per complementar l’anterior informació verbal. En aquest moment (seguint la llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència) es demana la signatura del Consentiment Informat (condició “sine qua non”) per part dels progenitors o tutors legals donant pas a l’atenció especialitzada. Situacions excepcionals a la primera visita Pacient amb pares separats En cas que els pares del pacient menor d’edat estiguin separats i ambdós disposin de la pàtria potestat, abans d’iniciar la valoració diagnòstica, caldrà informar als dos progenitors del motiu de consulta i disposar del consentiment informat degudament signat per ambdós.

Pacient amb altres familiars (no progenitors ni tutors legals) En cas que el pacient menor d’edat assisteixi a la primera visita amb altres familiars diferents als progenitors o tutors legals, es recollirà el motiu d’aquesta circumstància tot aclarint que serà indispensable la inclusió dels progenitors o tutors legals en les visites. Si això no fos possible, es buscarà el marc legal per dur a terme l’atenció del menor.

Pacient assisteix sol En cas que el pacient menor d’edat assisteixi sol a la primera visita se l’informarà que, per atendre’l, és necessari que assisteixi acompanyat dels progenitors o tutors legals amb la finalitat de signar el consentiment informat, augmentar les dades en relació al motiu de consulta i adoptar conjuntament les mesures terapèutiques adequades. Si no pot venir amb progenitors després de la primera visita, s’informarà que es pot sol·licitar un servei d’acompanyament a través de la treballadora social.

37

“Cal senyalar que els menors a partir de 16 anys o legalment emancipats, se’ls considera com a majors d’edat per prendre les seves pròpies decisions i no és exigible el consentiment dels pares. En cas d’actuació de greu risc, d’acord amb el criteri del professional sanitari, els pares o tutors legals n’han de ser informats i la seva opinió ha de ser tinguda en compte per el tipus d’intervenció o decisió a prendre en l’àmbit de la salut. En casos de menors de 16 anys a qui el professional sanitari consideri amb maduresa intel·lectual i emocional suficient per el tipus d’intervenció o decisió a prendre, cal promoure una decisió compartida amb els seus responsables legals, el suport de persones properes i, en tot cas, fer prevaldre l’opinió del menor”. 3.Valoració diagnòstica, conclusions i devolució.

Seguint les directrius d’un treball biopsicosocial el procés diagnòstic consta habitualment per una valoració feta per un o més professionals (psicologia, psiquiatria i treball social), posant en comú les diferents valoracions arribant a l’orientació diagnòstica i terapèutica. En aquesta visita, es compartirà amb el pacient i/o la seva família, la informació rellevant relativa a la valoració diagnòstica, proposta d’intervenció, i/o d’altres orientacions terapèutiques.

En el cas que la indicació terapèutica sigui una psicoteràpia individual s’estudiaran els focus de treball i s’informarà sobre el nombre de visites que es realitzaran, la freqüència i la durada del tractament. Tanmateix s’informarà de la normativa del centre que condiciona el compromís terapèutic. 4.Seguiment i Tractament.

En aquest període es realitzen les visites de seguiment i tractament acordades i regularment es programen visites amb els progenitors o tutors legals per informar de l’evolució de l’Infant o adolescent recollint també altres informacions i comentaris del seu entorn escolar i social 5.Informes i Alta. En els casos en els quals es constata una millora estable del motiu de consulta es dóna pas a l’alta terapèutica d’acord amb la família i s’elabora i entrega l’informe d’alta clínica -assistencial. Respecte els casos que pertanyin a la categoria de Trastorn Mental Greu i després d’un acompanyament terapèutic fins la majoria d’edat, s’ofereix la continuïtat terapèutica mitjançant la derivació al CSMA corresponent. Protocol aprovat pels professionals dels CSMIJ Creu Verda i CSMIJ Joan Obiols: Joan Bastardas, Josep Mª Blasi, Beni Brun, Mònica Fernández, Ana Emília Mejias, Ariadna Renom, Xavier Solé, Elena Abràmova, Cristina Broto, Raquel Dolado, Isabel Gregori, Mireia Juanola, Vicky Casanovas, Encarna Torres i Imma Font.

38

Octubre de 2017