CÀTEDRA PASQUAL MARAGALL - UB

CÀTEDRA PASQUAL MARAGALLD’EConoMiA i TERRiToRi

CPM # 2

La Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori, creada per im-puls de la Universitat de Barcelona amb el suport econòmic del Banc Santander, és una iniciativa orientada a promoure i impulsar la recer-ca de qualitat en els camps de l’economia aplicada i de la política pública. La càtedra posa un especial èmfasi en la recerca vincula-da als aspectes territorials de l’economia i la política pública. Així ho mostren clarament les recerques desenvolupades durant 2011 i 2012, entre les que destaquen estudis sobre Territori, Identitat i Preferències Redistributives, sobre Anàlisi cost-benefici dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i sobre Impactes de l’Alta Velocitat Ferroviària a Espanya. En l’actualitat destaquen, entre els projec-tes de recerca als que s’ha donat suport, estudis sobre Construcció de Carreteres i Polítiques Urbanístiques, i sobre L’eficàcia del Fons Social Europeu i la Descentralització fiscal a Espanya. Tots aquests projectes combinen el tractament rigorós de problemes rellevants des del punt de vista analític, i també per la política pública.

Un altre vessant que s’ha impulsat amb força des del mateix inici de les tasques de la càtedra ha estat la d’enfortiment de connexions internacionals, tan institucional com pel que fa a la col·laboració de recerca. Així, cal destacar la celebració al maig del seminari Neither Public nor Private: Mixed Forms of Service Delivery around the Glo-be, que va reunir destacats acadèmics de més de 10 països, sobre tot d’Amèrica del Nord i d’Europa. Així mateix, cal destacar l’establiment de relacions formals de cooperació amb el Cornell Program in In-frastructure Policy, unitat de recerca en política d’infraestructures creada a Cornell University a 2012, de la qual el director n’és el pro-fessor Rick Geddes, i amb la qual la Càtedra ha establert relacions formals. Tots aquests desenvolupaments, que s’intensificaran en el futur, permetran continuar assolint els objectius de la càtedra, que es sintetitzen en contribuir a millorar el coneixement i la comprensió sobre les conseqüències reals de les polítiques públiques amb espe-cial efecte en el territori.

Germà Bel Director De la càteDra

LA CÀTEDRA PASQUAL MARAGALL D’EConoMiA i TERRiToRi DE LA UB

CPM 2012CÀTEDRA PASQUAL MARAGALL

La Càtedra Pasqual Maragall en col·laboració amb el Cercle d’Economia va orga-nitzar la Primera Conferència Anual de la Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori de la Universitat de Barcelona. L’acte va tenir lloc el dia 12 de gener de 2012 a la seu del Cercle d’Economia (c. Provença, 298) i va comptar amb la participació de nombrosos assistents de l’àmbit acadèmic, polític i social.

Concretament, va fer l’obertura de l’acte el Vice-president del Cercle d’Economia i Catedràtic de Política Econòmica de la UB Dr Antón Costas Comesaña donant benvinguda a tots els participants i agraint la seva assistència.

La conferència va ser impartida per l’honorable Conseller d’Economia i Conei-xemnet Andreu Mas-Colell qui va centrar la seva intervenció en el problema del finançament de la Generalitat de Catalunya en la conjuntura actual i en el marc del model del finançament autonòmic vigent.

AnY #2PRiMERA ConfERènCiA AnUAL DE LA CÀTEDRA PASQUAL MARAGALL

CPM 2012CÀTEDRA PASQUAL MARAGALL

A la primera conferència anual també hi va intervenir l’excel·lentíssim rector de la Universitat de Barcelona Dídac Ramírez qui va emfatitzar la importància que tenen els ac-tes com aquest per fornir una col·laboració fructífera entre el mon acadèmic amb la societat, tot expressant la seva gratitud als patrocinadors de la Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori de la Universitat de Barcelona i agra-int el seu generós suport.

El director de la Càtedra i Catedràtic de la UB Dr Germà Bel i Queralt va fer un resum de les activitats dutes a terme per la Càtedra Maragall durant el primer any del seu funciona-ment remarcant seva repercussió tant a nivell nacional com a l’estranger.

Entre altres personalitats del mon acadèmic i polític l’acte també va comptar amb l’assistència del molt honorable expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, actual president a títol honorífic de la Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori.

La Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori va organitzar el 17 i 18 de Maig, a la Facultat d’Economia i Empresa, el simposi internacional «Ni públic ni privat: formes mixtes de prestació de serveis arreu del món» («Neither public nor private: mixed forms of service delivery around the globe»).

En la trobada es va analitzar la relació publico-privada en el context de diferents països i, alhora, es va dedicar una atenció especial a fórmules mixtes de prestació de serveis enfront de solucions més convencionals com ara la contractació d’em-preses privades o la prestació directa dels serveis per part dels poders públics. Hi van participar els acadèmics procedents de països d’Europa i d’Amèrica del Nord, així com responsables de l’administració pública.

En la primera sessió es va debatre sobre algunes qüestions conceptuals, mentre que la segona es va centrar en els valors associats amb la gestió pública. El progra-ma de dijous es va finalitzar amb una sessió dedicada a la governança en el sector de l’aigua. Divendres començà amb una anàlisi dels partenariats publicoprivats als Estats Units i, tot seguit, es va discutir la contractació i la propietat en fórmules mixtes publico-privades. El seminari va finalitzar amb una taula rodona en la que van participar Judith Clifton, de la Universitat de Cantàbria; Ricard Font, director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat; Josep Lluís Giménez, director general d’Autopistes Espanya de la companyia Abertis, i Steve Kellman, de la Universitat de Harvard.

També van col·laborar en l’organització del seminari la Xarxa de Referència en Economia Aplicada, el Grup de Recerca de Governs i Mercats i el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat.

WoRKSHoP«nEiTHER PUBLiC noR PRivATE: MixED foRMS of SERviCE DELivERY ARoUnD THE GLoBE»

THURSDAY 1712:45 pm -1:00 pm: Welcoming address: Germà Bel (Universitat de Barcelona), Trevor Brown (Ohio State University) and Mildred Warner (Cornell University).

1:00 pm - 2:45 pm

1) CONCEPTUAL ISSUES CHAIR: Judith C. Clifton (Universidad de Cantabria)

Philip Marcel Karré (Amsterdam University of Applied Sciences) - What is a hybrid?

Eoin Reeves and Gerald o’nolan (both at University of Limerick) - Inter-Sectoral Differences in Procuring PPPs: Perspectives from Institutional Economics

Matti Siemiatycki (University of Toronto) - The Theory and Practice of Infrastructure Public-Private Partnerships Revisited

Hellmut Wollmann (Humboldt University, Berlin) - Provision of Public Services: toward a comeback of the local government-based delivery?

DiSCUSSAnTS: Judith C. Clifton (Universidad de Cantabria): Karré; Wollman, Amanda R. Girth (ohio State University): Reeves and O’Nolan; Siemiaticky

2:45 pm – 3:15 pm Coffee Break

3:15 pm – 5:00 pm

2) PUBLIC VALUES CHAIR: Angel Saz (ESADE)

Sung Deuk Hahm (Korea University), Kwangho Jung (Seoul national University), M. Jae Moon (Yonsei University) - Sha-ping Dual Executive Leadership in Public Corporations in a Turbulent Environment: Politician or Businessman?

Anne-Marie Reynaers (vU University Amsterdam) - Public-private partnerships and safeguarding of public values: results from a multiple case study in the Netherlands

Barbara Romzek (University of Kansas), Kelly LeRoux (University of illinois at Chicago), Jocelyn Johnston (American Univer-sity), Robin Kempf (University of Kansas), Jaclyn Schede Piatak (American University) - Hierarchical Differences within Collaborative Service Delivery Networks: The Role of Street-Level Workers in Shaping Informal Accountability

Gilad L. Rosner (University of nottingham) - E-Government Trust Frameworks in the United States

DiSCUSSAnTS: Angel Saz (ESADE): Deuk Hahm et al; Reynaers Matthew Potoski (University of California, Santa Barbara): Romzek et al; Rosner

5:00 pm – 6:45 pm

3) GOVERNANCE IN THE WATER SECTOR CHAIR: Joan Calzada (Universitat de Barcelona)

Gabriella D’Amore (Università degli Studi di napoli “Parthenope”) - Alternative water governance arrangements and performances: An analysis of Italian water companies

Alberto Asquer (Università degli Studi di Cagliari) - Explaining Partial Privatisation: The Emergence of Mixed Ow-nership Water Firms in Italy (1990s-2000s)

Joan Calzada (Universitat de Barcelona) and Susana iranzo (Universitat Rovira i virgili) - Neither Public nor Private: The

nEiTHER PUBLiC noR PRivATE: MixED foRMS of SERviCE DELivERY ARoUnD THE GLoBE

PRoGRAMA

CPM 2012CàtedrA PASQUAL MArAGALL

James H. Spencer (University of Hawai’i at Manoa) - Beyond Privatization: Urbanization and community Efforts to Secure Clean Water in Southeast Asia

DiSCUSSAnTS: Rui Cunha Marques (Technical University of Lisbon): D’Amore; Asquer Carlos Gutiérrez-Hita (Universi-dad Miguel Hernández, Elx, Alacant): Calzada and Iranzo; Spencer

8:30 pm CONFERENCE DINNER.

fRiDAY 18

9:00am -10:45am

4) WHY DO U.S. STATES ADOPT PUBLIC-PRIVATE PARTNERSHIP ENABLING LEGISLATION? CHAIR: David van Slyke (Syracuse University)

Richard Geddes and Benjamin L. Wagner (both at Cornell University) - Do state Public-Private Partnership Enabling Laws Attract Private Infrastructure Investment?

Amanda R. Girth (The ohio State University) - The Partnership Decision: Examining Municipal Wireless Broadband Networks in the U.S.

Miguel Gouveia and Pedro Raposo (both at Universidade Católica Portuguesa) - Public Sector Comparator Hospitals Por-tugal

Rui Cunha Marques (Technical University of Lisbon) - How can management contracts avoid PPP renegotiations? Lessons from the water and waste sectors

DiSCUSSAnTS: David van Slyke (Syracuse University): Geddes and Wagner; Girth, Matti Siemiatycki (University of Toronto): Gouveia and Raposo; Marques

10:45 - 11:15: Coffee-Break

11:15am -13:00pm

5) MIXED CONTRACTING – MIXED OWNERSHIP CHAIR: Jocelyn M. Johnston (American University)

Daniel Albalate, Germà Bel and xavier fageda (all at Universitat de Barcelona) - Beyond pure public and pure private management models: Mixed firms in the European Airport Industry

Trevor Brown (The ohio State University), Matthew Potoski (University of California, Santa Barbara) and David van Slyke (Syracuse University) - The Diffusion of Joint Service Delivery Practices within Local Governments

Elbert Dijkgraaf (Erasmus University Rotterdam), Raymond Gradus (vU University Amsterdam) , and Mattheus Wassenaar (vU University Amsterdam) - Understanding mixed forms of refuse collection, privatisation and its reverse in the Netherlands

Mildred Warner (Cornell University) and Amir Hefetz (University of Haifa) - Understanding Mixed Public/Private Delivery of Local Government Services

DiSCUSSAnTS: Jocelyn M. Johnston (American University): Brown et al; Warner and Hefetz. Eoin Reeves (University of Limerick): Albalate et al; Dijkgraaf et al.

13:00pm -14:00pm ROUND TABLE: PPPs: OPPORTUNITIES AND RISKS Chair CHAIR: Martí Parellada (XREAP) Judith Clifton (Universidad de Cantabria), Ricard Font (Autonomous Government of Catalonia), Josep Lluís Giménez (Abertis), Steve Kelman (Harvard University).

“TERRiToRY, iDEnTiTY AnD fEDERALiST PREfEREnCE: SURvEY AnD ExPERiMEnTAL EviDEnCE “

Laia Balcells (Duke University and Institut d’Anàlisi Econòmica, CSIC), José Fernández-Albertos (Instituto de Políticas y Bienes Públicos, CSIC ) i Alexander Kuo (Cornell Univer-sity): guanyadors d’ajut en l’àmbit de la Política Pública.

Aquest projecte tenia com objectiu explicar les preferències dels individus sobre la centralització política i sobre les polítiques de redistribució de la renda entre regions d’un mateix país. Els resultats del treball indiquen que els individus consi-deren la descentralització política com un problema separat del problema de finança-ment regional. També l’estudi troba que la sensibilitat d’individus sobre aquestes dues qüestions augmenta quan es disposa de més i millor informació sobre la riquesa de la seva regió en relació amb la resta. Un dels resultats més interessants de l’estudi és que a Catalunya la revelació de la posició relativa d’aquesta regió com d’una regió més rica augmenta el suport a les polítiques redistributives i, al mateix temps, aug-menta la seva oposició a la centralització política. Aquest millor coneixement sobre la situació relativa en termes de riquesa a la regió de Madrid, en canvi, provoca reaccions oposades: sabent que la seva regió és més rica aquí els individus aug-menten el seu suport a la centralització i es manifesten en contra de les polítiques redistributives.

PRoGRAMA D’AJUTS A LA RECERCAResultats de la Convocatòria 2011

La convocatòria 2011 d’ajuts a la recerca va finançar els següents estudis ja finalitzats:

“CoSTES Y BEnEfiCioS DE UnoS JJoo: ¿LA ExCEPCión DE BARCELonA?”

Joan Pascual (Universitat Autònoma de Barcelona), Eloi Serrano (Universitat de Barce-lona) i Francesc Trillas (Universitat Autònoma de Barcelona): guanyadors en l’àmbit de l’Economia Aplicada.

Després de Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, han aparegut diversos estudis que qüestionen l’existència de beneficis socials nets una vegada descomptats els costos derivats dels grans esdeveniments esportius. En aquest treball s’ofereix per primera vegada, vint anys després de la seva celebració, una anàlisi dels jocs de Barcelona a la llum d’aquests estudis més recents. De la mateixa manera aquest estudi posa les bases conceptuals per una completa anàlisi cost-benefici ex post de aquest pro-jecte. Es conclou que els jocs de Barcelona van ser excepcionals comparats amb la majoria de grans esdeveniments esportius, però que hi ha motius per pensar que, igual que en altres esdeveniments d’aquest tipus, es van infravalorar els costos i es van exagerar els beneficis. Altres projectes que es plantegen animats per aquest únic precedent d’èxit, haurien de tenir aquesta reflexió en compte.

“BEnEfiCioS SoCiALES DE LA ALTA vELoCiDAD fERRoviARiA: EL PAPEL DE LoS ACCiDEnTES Y LA ConGESTión”

Aday Hernández (Universidad de Las Palmas de Gran Canaria).

La inversió en infraestructures de transport ha de ser compensada pels beneficis socials que aquesta genera. D’aquests els accidents i la congestió a la carretera són beneficis que, de vegades, no són estimats per falta d’informació o dificultat meto-dològica. Aquest treball presenta una aproximació empírica i indirecta que permet conèixer i aïllar l’impacte de l’alta velocitat sobre aquestes externalitats. D’aquesta manera, el càlcul dels beneficis socials derivats de la reducció dels accidents i la congestió es pot obtenir sense la necessitat de conèixer exactament quin trànsit es desvia d’un mode de transport a l’altre. Els resultats presentats pel cas espanyol in-diquen que la reducció dels accidents i la congestió representen al voltant del 5% i el 0,03% dels costos totals, respectivament per al conjunt de la xarxa. Aquestes són xifres que no permeten per si soles justificar la conveniència social de la construcció de la infraestructura, encara que tampoc haurien de ser obviades.


PRoGRAMADE SUPoRT A LA RECERCA 2012

La Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori ha tornat a convocar aquest any la convocatòria de dos ajuts a la recerca en els seus àmbits temàtics. L’objectiu de la con-vocatòria ha estat el de fomentar la recerca en els àmbits temàtics de la Càtedra, així com promocionar i difondre la recerca rea-litzada per joves investigadors. Per aquest motiu la Càtedra ha convocat dos ajuts de recerca, un per l’àmbit d’Economia i l’altre per l’àmbit de la Política Pública sobre la interacció entre governs i mercats. Cadas-cun dels ajuts està dotat amb 5.000 euros.

El nombre de sol·licituds rebudes en el ter-mini d’acceptació de projectes va ascendir a un total de 35 sol·licituds, provinents d’investigadors d’institucions tant diverses com el CSIC, el Banco de España, Oxford University, University of Strathclyde (Escò-cia), la Universitat Pompeu Fabra, la Uni-versidad de Zaragoza, la Universitat Autò-noma de Barcelona, Universitat de Vienna o l’IEB entre d’altres, destacant així una àmplia varietat pel que fa a les procedèn-cies de les propostes rebudes.

De la mateixa manera, els àmbits d’interès de les 35 sol·licituds han estat molt va-riats i d’una alta qualitat acadèmica, el que ha portat a la direcció de la Càtedra a atorgar un accèssit per a un tercer projec-te d’investigació, dotat amb un premi de 3000€.

(en la següent pàgina es detallen els projectes de recerca premiats per cada àmbit de recerca)


ÀMBiT DE PoLíTiCA PúBLiCA:

Investigadors: Miquel-Àngel Garcia-Lòpez (UAB-IEB), Albert Solé-Ollé (UB-IEB) i Elisa-bet Viladecans-Marsal (UB-IEB).

Títol: “Construcció de carreteres i polítiques urbanístiques”

El projecte analitza la relació entre la construcció de carreteres per part de governs supralocals de diferents nivells i les polítiques urbanístiques locals. En concret, el projecte es planteja dos grans objectius: El primer objectiu, i el principal, consisteix a estudiar l’efecte de la construcció de carreteres – per part de l’Estat, de les Comu-nitats Autònomes, o de les Diputacions – sobre les polítiques urbanístiques adopta-des pels governs locals a Espanya. En segon lloc, el projecte també analitza com la interacció de la construcció de carreteres i la resposta de les polítiques urbanístiques a la mateixa influeixen en la quantitat de sòl urbanitzable. Així, en darrer terme, es tracte d’obtenir evidència sobre quins són els condicionants econòmics i polítics que determinen l’impacte de les carreteres sobre el creixement urbà.

ÀMBiT D’EConoMiA APLiCADA:

Investigador: Juan González Alegre (UAB)

Títol: “La eficacia del Fondo Social Europeo y la Descentralización fiscal en España”

El principal objectiu d’aquest treball és estudiar l’impacte de les transferències eu-ropees rebudes per la via del Fons Social Europeu i la seva relació amb el nivell d’autonomia i descentralització política des de la perspectiva de l’economia autonò-mica espanyola. Les transferències del Fons Social Europeu estan dirigides a millorar el funcionament del mercat de treball i són l’objecte d’estudi d’aquest projecte.

Estimant l’impacte del Fons Social Europeu sobre la política fiscal de les comunitats autònomes, s’estudia, en concret, l’efecte sobre la distribució de despesa pública i sobre altres indicadors del mercat de treball. També s’estima el paper jugat per la descentralització fiscal experimentada en aquest període. Finalment, es fa una anàli-si comparada amb la resta de països de la UE que reben aquestes transferències.

ACCèSSiT:

Investigador: Francisco Martínez Sánchez (Universidad de Murcia)

Títol: “Política de Privatizaciones y Gobiernos Regionales”

En el context de la crisi actual els governs regionals s’estan plantejant la seva inter-venció en els diferents mercats. Concretmanet, es contempla la creació d’empreses públiques regionals en sectors com la banca, l’educació, etc. Aquest treball analitza la importància que poden tenir una sèrie d’aspectes en el disseny de la política pròpia de privatització de diferents governs regionals. Particularment: com dissenya un govern regional la seva política de privatització a partir de la política de privatit-zació de la seva regió veïna? La interacció entre les regions pot portar a la millora del benestar social de cada regió i de l’economia en el seu conjunt, però també pot generar una millora del benestar d’una regió a costa d’una altra. L’objectiu final d’aquest treball és contestar a les preguntes següents: Quin és el règim de propietat òptim en alguns sectors? Quin paper estratègic juguen els governs regionals i el central? Tenint sempre en compte les diferents mides de les diferents regions i que les empreses públiques regionals poden vendre béns i serveis en diferents regions.

(Per Claire lambreCht, adaPtat Per anastasiya yarygina)

En el discurs d’inauguració de Programa de Cornell per a la Política d’Infraestructures PCPI (Cornell Program in Infrastructure Po-licy) que va tenir lloc el 19 de Setembre al Cornell Club a Nova York (EEUU), l’expert en infraestructures i impulsor del progra-ma, Rick Geddes, va subratllar la necessi-tat de enfrontar-se als reptes de la política d’infraestructures nord-americana, ara més que mai. “Estem davant d’un veritable rep-te en el camp d’infraestructures i haurem d’innovar si volem seguir endavant”, va dir Rick Geddes, professor associat d’anàlisi i gestió de polítiques en el College of Human Ecology.

PQPI amb la seva seu al Departament d’Anàlisi i Gestió de polítiques de la Uni-versitat de Cornell s’ha dissenyat per afrontar aquest repte. A més d’oferir les oportunitats de recerca per als estudiants de grau i postgrau, el programa reuneix representants dels sectors públic i privat amb l’últim objectiu d’influir en el debat sobre infraestructures, debat que es va fer evident durant la discussió de la taula ro-dona que va tenir lloc durant l’acte de la inauguració del PQPI. Els tres ponents que van intervenir en aquesta discussió, van donar suport a la necessitat d’innovació en el camp de política d’infraestructures, i es-pecialment en la necessitat de reformar el seu finançament.

John Foot, el lector visitant de la planifica-ció regional i urbana, cofundador de Trans-Core i sènior fellow de Taubman Cneter for State and Local governement a l’Escola Kennedy de Harvard va insistir que “la

forma de pagament per les infraestructu-res que s’utilitza ara no és ni sostenible ni eficient “.

En aquest context Germà Bel, director de la Càtedra Maragall i professor visitant a la Univesitdad de Cornell, va comentar que una de les vies per controlar els costos és anar amb prudència i no deixar-se portar per la seducció de grandiosos projectes. “Fins i tot molt bones idees poden conver-tir-se en un mal somni pels contribuents” va dir Germà Bel. A la sessió de preguntes i respostes Germà Bel també va exposar les seves reflexions sobre les externalitats i desplaçaments en ferrocarril com expert en inversions en alta velocitat ferroviària.

Entre altres propostes dels ponents per a una gestió més eficient d’infraestructures hi trobem “la taxa verda de quilometratge” (green mileage fee) proposada per John Foote, de la Kennedy School of Government associada a la Universitat de Harvard. Mark Joseph, CEO de Veolia Transportation Nor-th America, va dir que P-POP (Pre-Provisió Operating Profit), és també una tècnica de gestió que ofereix una reducció de costos viable i que ofereix un gran recorregut per a projectes d’infraestructures com els seus.

La taula rodona va comptar amb el patro-cini de Cornell Wall Street i College of Hu-man Ecology.

inAUGURACió DEL PRoGRAMA SoBRE PoLíTiCA D’infRAESTRUCTURES (CoRnELL UnivERSiTY - CÀTEDRA PASQUAL MARAGALL, UB)


germà bel, Professor d’eConomia a la Universitat de barCelona i Professor visitant a la Universitat de Cornell, exPosa les seves reflexions sobre externalitats i desPlaçaments Per ferroCarril en la sessió de PregUn-tes i resPostes.

Fotografia realitzada per Claire Lambrecht

riCk geddes (Cornell University)

PRoGRAMA DE PRofESSoRS viSiTAnTS

El foment de la recerca en els àmbits de l’economia aplicada i les polítiques públi-ques que realitza la Càtedra Pasqual Mara-gall compren també el programa de visites per a professors i investigadors que vulguin realitzar recerca en els espais propis de la Càtedra. La Càtedra Pasqual Maragall i el Grup de Recerca en Governs i Mercats de la Universitat de Barcelona faciliten un es-pai i els recursos materials disponibles a aquests investigadors durant el període de temps necessari per acomplir els objectius del seu projecte de recerca.

A l’any 2012 la Càtedra Pasqual Maragall ha rebut la visita del professor David López Rodríguez (Banco de Espanya; Columbia University, EEUU).

Un dels resultats de l’estada del professor David López Rodgríquez ha estat el pro-jecte ‘The Efficiency Costs of Tax Enforce-ment: Evidence from a Panel of Spanish Firms’ (‘El Cost d’Eficiència d’Imposició de Tributs: Evidència a partir del Panel d’Empreses Espanyoles’), treball realitzat en col·laboració amb Miguel Almunia (UC-Berkley).

Aquest projecte utilitza l’experiment de la política real para analitzar com les empre-ses responen a diferents règims tributaris: la Unitat espanyola de Grans Contribuents (UGC) supervisa i executa la imposició de les companyies amb ingressos superiors a 6 milions d’euros, realitzant inspeccions més freqüents i exigint més informació a aquestes empreses. La discontinuïtat en els règims de tributació és utilitzada per estimar l’impacte de les diferències en la legislació aplicable per diferents tipus d’empreses en la seva disposició de de-clarar, utilitzant un panell de dades dels

comptes anuals del quasi-univers de les empreses espanyoles en el període 1999-2007. Els resultats de l’estudi indiquen que les empreses s’agrupen justament per sota del llindar d’UGC per evitar passar al regim d’imposició més exigent. Sepa-radament s’identifica l’impacte sobre els ingressos declarats i els costos, trobant que les companyies declaren uns ingres-sos significativament més baixos per evi-tar l’aplicació de la UGC, però en canvi no modifiquen els costos declarats. Això indica que aquesta conducta es deu com-pletament a la infra-declaració, i no a la disminució de producció. El cost en ter-mes d’eficiència és modest, i simplement existeix una transferència de recursos dels que dels contribuents cap als evasors. Els primers càlculs indiquen que les pè-rdues d’ingressos generades per l’evasió d’impostos en el règim més laxa podrien representar fins el 10% de l’actual dèficit pressupostari espanyol. El projecte també discuteix les propostes de polítiques per millorar el sistema tributari actual.


EnTREviSTA AMB EL DR. DAviD LóPEzProfessor visitant de la Càtedra Pasqual Maragall a l’any 2012 (Columbia University, EEUU).

ens poDria parlar una mica soBre Vostè i soBre la seVa recerca?

Em presentaria com un investigador en economia format inicialment a la Univer-sitat de Barcelona que al 2005 va marxar als Estats Units (EEUU) a cursar un Ph.D. in Economics a la Columbia University de Nova York. El meu interés per la recerca sempre ha tingut el mateix punt de partida: la tensió permament que, en una econo-mia de mercat, existeix entre els interes-sos privats i els col·lectius, aquests darrers teòricament representats pels governs de-mocràtics. A Barcelona sorgeix l’objecte central de l’estudi: l’anàlisi de la formació de les polítiques públiques; A Nova York es desenvolupa en profunditat la metodologia teòrica i empírica que em permet desenvo-lupar aquest anàlisi.

Als EEUU em vaig especialitzar en Econo-mia Política i la meva recerca es va centrar en l’anàlisi formal de les polítiques redis-

tributives i d’assignació de serveis públics. En concret, els meus interessos em van portar a examinar els efectes de la interac-ció existent entre el conflicte distributiu i el conflicte ideològic en una democràcia representativa; l’impacte dels incentius electorals i econonòmics en el disseny de les polítiques redistributives; o l’anàlisi de les eleccions democràtiques de política econòmica en termes d’eficiència assigna-tiva.

Quins resultats espera De la seVa estaDa De recerca a Barcelona?

Durant el darrer any del meu Ph.D. vaig desenvolupar una agenda de recerca empí-rica en l’àmbit de l’anàlisi de les reformes tributàries, l’evasió fiscal i els incentius po-lítics que poden donar lloc a booms immo-biliaris. Espanya era un cas paradigmàtic per analitzar aquestes polítiques i l’estada a Barcelona fou molt profitosa per desenvo-lupar aquests projectes.

En l’àmbit de la imposició vaig desenvo-lupar dos projectes amb Miguel Almunia (UC-Berkeley) per analitzar l’efecte de les reformes tributàries i les regulacions fiscals en les decisions d’empreses i persones físi-ques. La nostra recerca analitza la resposta diferencial dels agents econòmics a can-vis en el control tributari i l’esquema bàsic dels impostos (tipus marginal, deduccions etc). Els resultats d’aquesta investigació ens va permetre dur a terme un anàlisi de l’eficiència del sistema tributari espanyol i de l’impacte estructural de les reformes en la recaptació d’ingressos a Espanya durant la darrera dècada.

Per altre banda, amb en Ferran Elias (Co-lumbia) vam iniciar un projecte per ana-litzar els orígens del boom immobiliari es-panyol. El nostre anàlisi intenta entendre perquè el boom creditici, que també es va donar a altres països, va ser especialment intens a Espanya, a on es va centrar en el mercat immobiliari. En segon lloc, ens interessa examinar si es va produir algun tipus de sinergia entre incentius polítics i econòmics que generés un efecte accelera-

DR. DAviD LóPEzProfessor visitant de la

Càtedra Maragall a la UB

econòmics que generés un efecte accelera-dor del boom immobiliari, i l’impacte del mateix en el cicle electoral.

en la seVa opinió, Quines són les implicacions princi-pals per la política púBlica D’aQuesta recerca?

En primer lloc la recerca desenvolupa-da ens permet avaluar els efectes de les principals reformes tributàries que es van produir a Espanya durant el darrer cicle ex-pansiu (1997-2007). Els resultats mostren una caiguda estructural dels ingressos i importants pèrdues de benestar generades per les distorsions introduïdes en l’impost sobre la renda. Aquests efectes es creien menors durant l’expansió quan Espanya te-nia equilibri pressupostari; la crisi actual mostra les greus implicacions en recap-tació i benestar que han tingut aquestes polítiques.

En segon lloc, l’estudi del frau fiscal, el pri-mer realitzat amb microdades d’empreses, ens mostra els efectes inesperats de la política de control tributari i l’inefectivitat parcial de la lluita contra el frau fiscal a Espanya. Els resultats senyalen el ti-pus d’empresa i sector productiu a on es concentren les bosses de frau i l’efecte del control tributari en el tamany mig de l’empresa espanyola.

Finalment, els primers resultats de la in-vestigació sobre boom immobiliari mostren els efectes no desitjats de les regulacions bancàries en les valoracions d’actius im-mobiliaris i la generació de crèdit exces-siu. Aquestes ineficiències en el mercat de crèdit s’acceleren pel disseny del sistema de finançament local que afavoreix la crea-ció de sòl urbà i l’expansió immobiliària. La recerca proposa introduir reformes en la regulació bancària i les finances locals per evitar futurs desequilibris i alleugerir els efectes negatius en la situació actual.

com pot Beneficiar-se la societat Dels resultats Que espera De la seVa recerca i De la seVa aplicació a la política púBlica?

L’actual situació econòmica a Espanya es

dramàtica i crec sincerament que la meva recerca, desenvolupada amb Miguel Almu-nia i Ferran Elias, pot contribuir a dissen-yar una política econòmica que ens ajudi a sortir de la crisi. Els seriosos problemes ge-nerats per un dèficit públic desbocat tenen com a principal responsable l’enfonsament dels ingressos tributaris. Una recerca que ajuda a entendre quines reformes durant l’expansió de 1997-2007 van produir ma-jors caigudes d’ingressos estructurals, o que proposa millores en la política antifrau tindria un efecte important en la sostenibi-litat de les finances públiques; l’equitat en la distribució de la càrrega tributària; i la reducció de les distorsions generades per l’economia submergida en l’eficiència del sector privat.

Per altre banda, la recerca en curs sobre boom immobiliari presentarà resultats que permeten una millor valoració dels actius immobiliaris localitzats a diferents mer-cats locals. Aquests resultats permetran una millor valoració dels actius del sistema financer espanyol reduint la incertesa que restringeix el volum de crèdit, i per tant l’activitat econòmica.

Ha estat important per Vostè el fet De poDer tornar a Barcelona amB aQuest ajut Desprès De finalitzar els estuDis Del Doctorat als estats units?

La meva agenda de recerca empírica tenia Espanya com el millor experiment natural de política econòmica per analitzar. La pos-sibilitat de tornar a Barcelona em va per-metre examinar els problemes de primera mà, m’ha facilitat l’obtenció de microda-des, i m’ha permès establir contractes de col·laboració amb l’administració pública. Crec que, gràcies a la oportunitat que em va oferir la Càtedra, els factors esmentats han contribuït decisivament a millorar la meva recerca i a donar-li un major èmfasi en termes de política econòmica aplicada. A tall d’exemple, a part de la recerca pu-rament acadèmica, l’estada m’ha mostrat la necessitat d’elaborar documents de po-lítica pública que proposin un conjunt de mesures que contribueixin a la sortida de la crisi econòmica actual.

Quins són els seus projectes De treBall al Banc D’espanya en els propers mesos?

Al Banc d’Espanya espero continuar la meva agenda de recerca en l’anàlisi dels cicles crediticis. En particular m’interessa analitzar l’impacte de la paralització del mercat de titulització al 2007-2008, i els efectes macroeconòmics produïts pel cre-dit crunch empresarial i el procés de des-apalancament de les famílies espanyoles. La qualitat i experiència en aquest àmbit dels investigadors de la Divisió de Recerca del Banc d’Espanya m’ofereiexen un en-torn d’excel·lència per dur a terme aquesta recerca.

D’acorD amB l’experiència oBtinGuDa, recomanaria Vostè el proGrama De professors Visitants promoGut per la càteDra pasQual maraGall D’economia i te-rritori De la uB?

Sens dubte recomano l’experiència que ofereix el programa de visitants de la Càte-dra Maragall. L’entorn professional que ofereix és excel·lent per desenvolupar re-cerca de qualitat. En els investigadors de la Càtedra sempre trobes disponibilitat i interès per discutir la recerca i un èmfasi molt important a les implicacions de políti-ca pública de la mateixa. Deixeu-me insis-tir en aquest punt: crec que el diàleg con-tinuat entre l’aproximació més formal de la meva recerca i la de política aplicada que impulsa la Càtedra ha enriquit els resultat de la meva investigació.

alGunes paraules finals?

M’agradaria animar als responsables de la Càtedra Maragall a continuar la tasca que estan realitzant. Són necessaris cen-tres que estableixin un pont entre el món acadèmic i la societat civil amb una clara voluntat de contribuir a millorar la política pública. Crec sincerament que el nostre país necessita d’aquests entorns que com-binen el rigor intel·lectual i la preocupació per les polítiques públiques. Finalment, volia agrair a tots els membres de la Càte-dra Maragall el magnífic tracte personal i professional que he rebut d’ells durant tota la meva estada a la UB. Gràcies i fins aviat.


La Càtedra Pasqual Maragall ha arribat a un acord amb l’Oficina del President Maragall per tal d’accelerar el procés de classificació i codificació de l’arxiu de tots els documents vinculats a Pasqual Maragall per tal de facilitar una base de dades a presents i futurs in-vestigadors sobre la seva obra, pensament i acció política. L’Arxiu de Pasqual Maragall el configuren els fons documentals produïts arran de l’activitat pública i privada de Pasqual Maragall durant la seva trajectòria vital. Conté materials textuals (discursos, conferències, articles, entrevistes, etc.) i materials multimèdia (fotografies, vídeos, àudios, etc.).

Des de mitjans 2006 es va començar a sistematitzar el treball tècnic per compilar i orga-nitzar tots els materials d’aquests fons, per tal que estiguin disponibles pel seu propietari i productor (i explotar-los segons li convingui), i poder-los oferir també ara i en el futur als investigadors dels camps relacionats, com a font de suport a la interpretació i anàlisi de la història sòcio-política catalana, espanyola i europea de finals del segle XX i principis del XXI.

A finals de 2006 aquests fons es van dipositar a l’Arxiu Nacional de Catalunya mitjançant un contracte de comodat, que n’estableix les obligacions d’ambdues parts i les condi-cions d’accés o consulta, restringit i només possible amb prèvia autorització del seu titular o el seus hereus (o de qui designin). El passat setembre amb escriptura notarial, Pasqual Maragall va designar com a gestora del seu llegat polític-intel·lectual a la Funda-ció Catalunya Europa, de la qual n’és fundador i president.

Un dels aspectes més destacats de la participació de la Càtedra Pasqual Margall en el treball sobre aquest arxiu serà la d’oferir pròximament finançament a investigadors inte-ressats a explotar els continguts d’aquest arxiu en els àmbits de l’Economia i del Territori.

ARxiU PASQUAL MARAGALL


Editorial thE rowman and littlEfiEld Publishing grouP (lExington books, us)

La revolució tecnològica lligada al ferrocarril d’alta velocitat (HSR) ha estat acompanyada per enormes mites i afirmacions poc demostrades sobre la seva contribució a la societat i a l’economia. Encara que l’alta velocitat és sens dubte un avenç tecnològic que s’ha convertit en un símbol de modernitat, aquesta revisió i anàlisi de les experiències interna-cionals contingudes en aquest llibre mostren que les condicions necessàries per produir un impacte positiu, des de la vessant econòmica, social i ambiental, són enormement restrictives. Aquest llibre escrit pel director i el coordinador d’activitats de la Càtedra Pasqual Maragall introdueix i revisa detingudament les principals qüestions que haurien de considerar-se i examinar-se en l’estudi del disseny i de l’impacte de l’alta velocitat. En particular, aquest llibre es centra en el gran debat i interés suscitats als Estats Units per a la possible adopció d’aquesta tecnologia. Per això, els autors revisen totes les experièn-cies mundials significatives d’alta velocitat. Aquesta perspectiva internacional permet examinar en profunditat les experiències dels països pioners (Japó i França), els seguidors europeus (Alemanya, Espanya i Itàlia), així com les experiències a l’Àsia, concretament a la Xina, Taiwan i Corea.

Aquest estudi permet discernir entre els mites i les realitats associades a aquesta innova-ció en el transport. Entre els resultats més rellevants, aquest estudi posa de manifest com els projectes que no s’ajusten a les condicions restrictives necessàries per a la viabilitat de la inversió –sigui en els patrons de mobilitat, en els costos de construcció i operació, en dissenys basats en l’explotació de la màxima eficiència productiva i assignativa, etc. – acaben promovent grans desastres financers i el fracàs econòmic de la alta velocitat com a mode. Aquest fracàs es tradueix, quasi sempre, en lamentables conseqüències per als contribuents.

rEvisions Editorials

Aquest llibre és una contribució rigorosa, completa i oportuna a la literatura sobre Alta Velocitat. Aquest Llibre is una lectura obligatòria per a qualsevol persona interessada en comprendre veritablement l’economia i política de l’Alta Velocitat ferroviària.

(Rick Geddes, Cornell University)

LLiBRE SoBRE LES ExPERiènCiES En invERSionS En ALTA vELoCiTAT fERRoviÀRiATHE EConoMiCS AnD PoLiTiCS of HiGH-SPEED RAiL: LESSonS fRoM ExPERiEnCES ABRoAD

Daniel Albalate i Germà Bel han escrit un llibre que hauria de ser de lectura obligatòria per als planificadors del transport i per a les autoritats governamentals als EUA. Ells relaten l’experiència de l’alta velocitat arreu del món i extreuen lliçons importants per als EUA. Desafien els polítics a “renunciar a la modernitat que ofereix l’alta velocitat” i conviden a analitzar de prop les característiques territorials, de la mobilitat, demogràfi-ques i econòmiques per decidir si és la millor inversió a fer. Albalate i Bel fan una anàlisi detallada dels esforços en alta velocitat de Japó, França, Espanya, Alemanya, Itàlia, Xina, Corea del Sud, Taiwan i els EUA - que mostren les diferències en el finançament (públic, privat i mixte), el territori, l’enfocament en transport de passatgers o mercaderies, els canvis en la demanda del consumidor i l’impacte sobre el desenvolupament econòmic i regional. La seva conclusió general és: “Precaució”.

(Mildred E. Warner, Cornell University)

[Daniel Albalate i Germà Bel] ofereixen fins ara la més exhaustiva revisió de l’experiència internacional amb el ferrocarril d’alta velocitat a Europa i Àsia, i fan una detallada anàlisi de les circumstàncies en què ferrocarril d’alta velocitat és financerament viable, sensible amb el medi ambient i políticament irresistible. És una història que recomana precaució, perquè els sistemes d’infraestructures poden sobre-dimensionar-se.

(José A. Gómez-Ibáñez, Universitat de Harvard)

DoCUMEnTS DE TREBALL CÀTEDRA PASQUAL MARAGALL

La Càtedra Pasqual Maragall ha creat una Col·lecció de Documents de Treball per a la publicació de articles en progrés sobre els àmbits específics de la Càtedra, l’Economia Aplicada i la Política Pública. Els articles passen un procés d’avaluació externa i si són acceptats per a la seva publicació tenen una remuneració de 200 euros per article. A final d’any es premia el millor article publicat a la Col·lecció de Documents de Treball amb una dotació econòmica de 3000 euros.

Al llarg d’aquest any s’han publicat els següents articles:

“Territory, Identity and Federalist Preference: Survey and Experimental Evidence“

Laia Balcells (Duke University and Institut d’Anàlisi Econòmica, CSIC), José Fernández-Albertos (Instituto de Políticas y Bienes Públicos, CSIC ) i Alexander Kuo (Cornell University): guanyadors d’ajut en l’àmbit de la Política Pública

“Costes y Beneficios de Unos JJOO: ¿La Excepción de Barcelona?“

Joan Pascual (Universitat Autònoma de Barcelona), Eloi Serrano (Universitat de Barcelona) i Francesc Trillas (Universitat Autònoma de Barcelona): guanyadors en l’àmbit de l’Economia Aplicada.

“Beneficios sociales de la alta velocidad ferroviaria: El papel de los accidentes y la congestión“

Aday Hernández (Universidad de Las Palmas de Gran Canaria): Accéssit.

“Endogenous Determinants for Renegotiating Concessions: Evidence from Local Infrastuctures”

Carlos Oliveira Cruz (Technical University of Lisbon), Rui Cunha Marques (Technical University of Lisbon)

“Market structure of urban solid waste.Different models, different results”

Pedro Simões(Technical University of Lisbon), Pedro Carvalho(Technical University of Lisbon), Rui Cunha Mar-ques (Technical University of Lisbon)

“Five National Air Transportation Policies for Small Remote Communities: U.S., Canada, Protugal, Spain and Brazil”

Alda Metrass Mendes (University of Porto), Richard de Neufville (Massachusetts Institute of Technology), Álvaro Costa (University of Porto), Alessandro Vinícius Marques de Oliveira (Latin American Center for Transportation Economics).

També s’han incorporat en la col·lecció de documents de treball de la Càtedra Maragall els articles preparats i publicats per els investigadors que van gaudir de l’ajut per la investigació de la Càtedra Maragall a l’any 2011:

# SEGonA ConfERènCiA AnUAL DE LA CÀTEDRA PASQUAL MARAGALL

Lloc: Rectorat de la Universitat de Barcelona // Data: 28 de Novembre 2012

Conferència a càrrec del Catedràtic de Política Econòmica de la UB i vicepresident del Cercle d’Economia Dr. Antón Costas Comesaña

# WoRKSHoP SoBRE BonES PRÀCTiQUES En LA CoL·LABoRACió PúBLiCo-PRivADA (PPPs)

Data: previst per a la tardor de 2013

Organització conjunta amb el Grup de Recerca Governs i Mercats de la Universitat de Barcelona

# ConvoCATòRiA 2013 D’AJUTS A LA RECERCA En ELS ÀMBiTS DE L’EConoMiA i LA PoLíTiCA PúBLiCA

La data límit per a la presentació de sol·licituds: 24 de Maig de 2013

La resolució es publicarà durant el mes de juny de 2013

MoSTRA D’ACTiviTATS PREviSTES DURAnT L’AnY 2012-2013
