22021

Sònia Cardona Ferrer

28/10/2011

3r GEDI, 1r semestre

UIB (Eivissa)

22021

Reflexió sobre l’àrea de matemàtiques als currículums

d’educació infantil i d’educació primària

2

ÍNDEX

Introducció.........................................................................3

Anàlisi del currículum d’educació infantil......................4

o Orientacions teòriques i metodològiques...............4

o Continguts i objectius de les diverses disciplines

matemàtiques en el currículum d’educació

infantil...............................................................................5

Anàlisi del desenvolupament de les matemàtiques i la

seva avaluació...................................................................12

Reflexió..............................................................................14

Bibliografia........................................................................17

3

INTRODUCCIÓ

Les matemàtiques són una ciència que es troba present al nostre entorn de manera

constant. Essent la responsable del funcionament de la vida actual tal i com la coneixem.

La importància i gran presència de la matemàtica en la societat actual es veu reflectida en

aspectes tan quotidians com el funcionament dels ordinadors, GPS, telèfons mòbils,

aparells electrònics diversos... A més a més, ens resulta indispensable per a la nostra vida

diària ja que per accions tan simples com anar a comprar, rebre el canvi, orientar-nos en

un mapa i moltes altres accions quotidianes. Tal i com deia Galileo Galilei “Les

matemàtiques són l'alfabet amb el qual s'ha escrit l'Univers”

Degut a la rellevància ja descrita d’aquesta ciència resulta necessari introduir-la des d’una

edat primerenca i amb una metodologia adequada. Aquest últim factor resulta decisiu per

una bona interiorització dels ciments d’aquesta complexa ciència, ja que a causa de

l’elevada abstracció dels conceptes matemàtics, s’han d’impartir de manera que els

infants a través de la manipulació, visualització i descoberta es puguin anar creant els

ciments adequats del pensament lògic-matemàtic. Si no es d’aquesta manera, els infant no

aconseguiran comprendre els conceptes matemàtics de major abstracció en un futur.

Per aquest motiu, en el següent treball s’ha realitzat un estudi i l’anàlisi acurat de l’àrea

de matemàtiques en els currículum de primària i d’educació infantil per tal d’esbrinar els

coneixement que han d’adquirir els infants en les primeres etapes educatives. A més a

més s’ha realitzat una reflexió sobre els currículums, la manera en la qual estan plantejats

i organitzats, la facilitat i orientació que proporcionen al mestre per programar les

activitats, la flexibilitat i facilitat per adaptar-lo a les necessitats concretes de l’alumne,

entre d’altres.

4

Anàlisi del currículum d’educació

infantil

Orientacions teòriques i metodològiques

El currículum d’educació infantil de les Illes Balears mostra uns clars principis

constructivistes. Aquest document exposa la necessitat de que s’ofereixi als infants una

educació integral i harmònica per tal de desenvolupar al màxim les seves capacitats i

potencialitats. Per aquest motiu, un dels principals arguments que defensa és la

necessitat de partir dels centres d’interès dels infants a l’hora de seleccionar les

temàtiques a través de les quals ensenyar als infants, tal i com afirmava Decroly.

A més a més, afirma que els mestres han de partir des del entorn i les particularitats de

cada nens, observant i assabentant-se dels coneixements que posseeix i a partir del

nivell i de la correcció d’aquests ajudar-los a adquirir els nous, partint de la zona de

desenvolupament real per amb l’ajuda del mestre guia arribar al ZDP (zona de

desenvolupament proper) de cada infant, tal i com afirmava Vigotsky. Aquest procés es

fa possible degut a la constant acomodació i variació dels esquemes cognitius dels

infants a través d’uns processos mentals interns de gran complexitat, els quals J.Piaget

anomenava assimilació, acomodació i adaptació.

Per altra banda, m’agradaria destacar l’èmfasi que aquest document diposita en l’infant

com a subjecte actiu en el propi procés d’aprenentatge, ja que l’infant ha d’aprendre per

manipulació i descoberta (Dewey) ja que serà d’aquesta manera que s’aconseguirà la

significativitat en els aprenentatges que realitzi (Ausubel). Un altre aspecte de vital

importància per tal d’aconseguir uns coneixements qualitatius és adaptar la manera de

mostrar els continguts a la forma de percebre el món dels infants, és a dir, com un o tot.

Hem de realitzar un enfocament globalitzat dels coneixements per tal d’evitar

fragmentar els coneixements per tal d’evitar la segmentació i descontextualització del

coneixement. Aquest fet provoca la pèrdua de sentit i significativitat pels infants a

l’hora d’integrar aquests nous sabers en la seva xarxa de coneixements.

5

Continguts i objectius de les diverses disciplines

matemàtiques en el currículum d’educació infantil.

Com a conseqüència directa dels postulats constructivistes en els quals es basa aquest

document resulta la intenció de tractar de manera globalitzada el coneixement a

impartir. D’aquesta forma, ho divideixen en les següents tres àrees: l’àrea de

coneixement de si mateix i autonomia personal, l’àrea de coneixement de l’entorn i

l’àrea de llenguatges: comunicació i representació. Encara que sols en trobem en les

dues primeres àrees i la majoria d’aquests continguts estan situats en la segona.

1. Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal.

Els objectius relacionats amb l’àrea de matemàtiques són:

A. “Conèixer i representar el propi cos, els seus elements i algunes de les seves

funcions, descobrint les seves possibilitats d’acció i expressió, coordinant i

controlant cada cop amb major precisió els gestos i moviments i regulant el

moviment, el to i la postura en funció de l’objecte i de l’acció efectuada”.

B. “Realitzar, de manera cada cop més autònoma, activitats habituals i tasques

senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana, augmentant el sentiment

d’autoconfiança i la capacitat d’iniciativa, i desenvolupant estratègies per satisfer les

seves necessitats bàsiques, per organitzar el treball i comprovar els nous

aprenentatges.”

C. “Orientar-se i actuar cada cop més autònomament en els espais quotidians

relacionats amb les vivències periòdiques i rutines, utilitzant de forma adequada els

termes bàsics relatius a l’organització de l’espai i temps”.

6

Els continguts relacionats amb els anteriors objectius són:

Primer cicle

Contingut relacionat amb l’objectiu A: “Exploració, identificació i acceptació dels

canvis físics (augment de talla, pes...) i de les noves habilitats i competències

relacionades amb els pas del temps.” Aquesta sentencia es pot ubicar dintre del bloc de

la mesura, ja que l’infant es fa conscient de les magnituds i de les variacions que

aquestes sofreixen en el seu propi cos, a més a més de valorar-les de manera positiva.

Contingut relacionat amb l’objectiu B: “Nocions bàsiques d’orientació en l’espai i

coordinació de moviments a través dels desplaçaments que realitza en situacions

habituals i quotidianes.” Aquesta oració pertany al bloc de continguts de geometria,

exactament a la situació i orientació espacial.

Contingut relacionat amb l’objectiu C: “Adquisició progressiva d’hàbits elementals

d’organització, atenció, iniciativa, planificant l’acció per resoldre tasques de manera

seqüencial.” Aquest contingut el podem trobar en tots els blocs de coneixements de les

matemàtiques, ja que es basa en l’adquisició de les habilitats per resoldre problemes de

la vida quotidiana a través d’una seqüència ordenada.

Segon cicle:

Contingut relacionat amb l’objectiu A: “Representació de l’esquema corporal i

percepció dels propis canvis físics (augment de talla, pes...) i de l’adquisició de noves

habilitats i competències relacionades amb el pas del temps. Les referències espacials

en relació al propi cos”. Aquesta àrea esta relacionada amb la geometria ja que el nen

es fa una representació mental del seu cos ubicant cada part del cos en el lloc

corresponent. A més a més es fa conscient de les magnituds i de les variacions que

aquestes sofreixen en el seu propi cos donant cabuda al bloc de la mesura.

7

Contingut relacionat amb l’objectiu B: “Nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en

el temps i de coordinació moviments.” Aquesta oració pertany al bloc de continguts de

geometria, exactament a la situació i orientació espacial.

Contingut relacionat amb l’objectiu C: “Normes que regulen la vida quotidiana.

Planificació seqüencial de l’acció per resoldre tasques i presa de decisions adequades

(planificació, desenvolupament i valoració dels resultats)”. Aquesta proposició es

produeix en totes les disciplines matemàtiques, ja que es parla de l’adquisició de les

habilitats necessàries per resoldre els reptes de la vida quotidiana a través d’una

seqüència ordenada d’accions.

2. Àrea de coneixement de l’entorn.

Els objectius relacionats amb l’àrea de matemàtiques són:

D. Observar i explorar les propietats sensorials, els canvis i les transformacions

d’objectes i materials a través de l’experimentació i la manipulació, anticipant i

comprovant els resultats de les accions realitzades.

E. Iniciar-se ne les habilitats matemàtiques i en el seu llenguatge a partir de

situacions significatives, manipulant funcionalment elements i col·leccions,

identificant-ne atributs i qualitats i establint relacions d’agrupament,

comparació, ordre i quantificació.

F. Descobrir algunes aplicacions de la matemàtica en la realitat quotidiana i

participar de forma activa en les experiències, plantejant i verificant hipòtesis de

solució de situacions i aportant estratègies personals de resolució.

G. Identificar alguns canvis en l’entorn i del propi cos lligat al pas del temps i a

les rutines quotidianes.

8

Els continguts relacionats amb els anteriors objectius són:

Primer cicle:

Contingut relacionat amb l’objectiu E: “Exploració i manipulació d’objectes i

matèries del medi proper, percebent els seus atributs, qualitats, funcions i usos

quotidians a través dels sentits i de les accions, amb interès i iniciativa. Identificació de

les sensacions que s’experimenten en relació amb els objectes (gusts, olors, sons...).”

Aquest es troba ubicat dintre del bloc de geometria (reconeixement d’atributs a través

dels sentits i manipulació) a més a més dels aspectes comuns a tots els blocs (iniciativa i

interès).

Contingut relacionat amb l’objectiu E: “Reconeixement d’objectes de l’entorn a

partir de les seves característiques físiques i dels usos que tenen en la vida quotidiana,

amb una actitud de respecte i cura cap als objectes propis, dels altres i col·lectius.”

Aquest requisit el podríem ubicar dintre de la geometria, ja que en parla del

reconeixement dels objecte que trobem al nostre entorn, tan els plans com els

tridimensionals. A més a més introdueix una temàtica que es treballa de manera

interdisciplinària amb la resta de les matèries: la cura dels materials del nostre entorn

Contingut relacionat amb l’objectiu E: “Comparació, classificació i agrupació

d’objectes i d’elements de l’entorn emprant quantificacions bàsiques: tot/res,

un/molt...” Aquest contingut s’ha d’ubicar dintre de l’àrea de geometria, en la de formes

planes i espacials, degut a la pretensió de comparar i classificar figures emprant els

criteris elementals.

Contingut relacionat amb l’objectiu G: “Identificació de la pròpia situació i de la

dels objectes en l’espai i ús de nocions espacials bàsiques”. Aquesta consigna hauríem

d’ubicar-la dintre de la geometria ja que consisteix en la orientació espacio-temporal.

9

Segons cicle:

Contingut relacionat amb l’objectiu E: Exploració, manipulació i reconeixement

d’objectes i matèries de l’entorn a través dels sentits i de les accions, classificant-los i

percebent les seves característiques, atributs, graus, qualitats, funcions i usos

quotidians, mostrant interès i iniciativa. Identificació de les sensacions que

s’experimenten en relació amb els objectes (gusts, olors, sons...). Aquests fa referència

als blocs dels nombres i operacions (classificacions) i a la disciplina de geometria

(identificar a través dels sentits els seus atributs, trobant-hi simetries.

Contingut relacionat amb l’objectiu F: “Interès i gust per resoldre situacions,

vivències, necessitats, problemes, interessos... a través dels recursos matemàtics.”

Aquesta sentència s’ha d’ubicar dintre dels continguts comuns a tots els blocs, ja que es

tracta del interès de l’infant per implicar-se en la resolució de problemes quotidians.

Contingut relacionat amb l’objectiu E: “Quantificació de col·leccions. Classificació,

comparació, ordenació i comptatge d’element com a estratègia d’estimació. Ús

contextualitzat i significatiu dels nombres ordinals”. Aquest forma part del bloc dels

nombre i de les operacions, dels subapartats de nombres naturals (comparació,

ordenació...) i d’estratègies de càlcul (arrodoniment, estimació, suma...).

Contingut relacionat amb l’objectiu F: “Ús contextualitzat oral i escrit de la sèrie

numèrica per comptar i dels nombres cardinals per referits a quantitats manejables en

situacions reals. Observació i presa de consciència de la funcionalitat dels nombres en

la vida quotidiana.” Aquesta oració podem declarar que pertany a la disciplina de

nombres i operacions, ja que fa referència a l’ús de la tira numèrica en la nostra

quotidianitat.

10

Contingut relacionat amb l’objectiu F: “Exploració i identificació de situacions

quotidianes en que és necessari mesurar i ús d’instruments de mesura, mostrant interès

i curiositat per ells”. Aquest apartat pertany al bloc de “La mesura: estimació i càlcul de

magnituds” Ja que ens parla de situacions en les quals resulta necessari mesurar (ja sigui

amb els sistemes arbitraris, com els normalitzats o corporals). D’altra banda fa

referència a l’actitud necessària perquè es produeixi un resultat positiu en aquest tipus

de situacions, la motivació, curiositat i interès de l’alumnat.

Contingut relacionat amb l’objectiu E: “Identificació de formes planes i

tridimensionals en elements de l’entorn i exploració dels cossos geomètrics

elementals”. Aquest enunciat mostra explícitament la seva pertinença a la geometria,

més exactament a l’apartat de les formes planes i espacials.

Contingut relacionat amb l’objectiu D: “Nocions bàsiques d’orientació i situació en

l’espai: realització de desplaçaments orientats, identificant la pròpia situació i la dels

objectes en l’espai i utilitzant nocions espacials.” Aquesta sentencia la classificarem

dintre de la geometria, més específicament dintre de l’apartat “la situació en l’espai,

distàncies i girs”.

Contingut relacionat amb l’objectiu G: “Primeres vivències i representacions del

temps: estimació intuïtiva i mesura de temps a partir de les rutines i de la ubicació

temporal d’activitats de la vida quotidiana”. Aquest contingut es pot d’ubicar dintre del

bloc de la mesura: estimació i càlcul de magnituds ja que fa referència a la mesura del

temps, encara que en aquestes edats sols es produeixi de manera estimada.

Contingut relacionat amb l’objectiu F: “Resolució de problemes utilitzant diverses

estratègies i recursos matemàtics. Reflexió i pressa de consciència dels processos

viscuts en la resolució de problemes. Ús de la representació (dibuixos, diagrames,

símbols, gestos...) per organitzar, registrar i comunicar idees matemàtiques”. Aquest

contingut pertany al bloc del tractament de la informació, atzar i probabilitat ja que ens

parla de representacions de les idees matemàtiques a més a més dels continguts comuns

dintre de les matemàtiques com és la resolució de problemes reals a través dels recursos

que ens proporciona aquesta ciència.

11

Contingut relacionat amb l’objectiu F: “Iniciació al treball científic: anticipació,

formulació d’hipòtesis i comprovació i comunicació dels resultats de les activitats

realitzades.” Aquest enunciat fa referència a un dels continguts comuns en tot el temari,

de manera que el qual consisteix en la participació en grup a partir d’investigacions

sobre situacions reals, segmentant i planificant les passes de manera ordenada, tal i com

ho faria un vertader investigador.

12

Anàlisi del desenvolupament de les

matemàtiques i la seva avaluació.

Les matemàtiques és una àrea que s’imparteix durant tota l’escolarització obligatòria.

Així doncs, de manera que es va ascendint en els graons educatius, aquestes van

ampliant-se i desenvolupant-se de manera diversa. Cal destacar que el grau de dificultat

no augmenta de forma simètrica en les diferents disciplines d’aquesta ciència.

Pel que fa al Bloc 1. “Nombres i operacions” la dificultat augmenta de manera

significativa, ja que al segon cicle d’infantil es demana als infants que usin de manera

contextualitzada els nombres ordinals, la tira numèrica en situacions reals i que realitzen

estimacions, classificacions i seriacions... però quan estudiem de manera detinguda en el

currículum els continguts que s’han d’assolir durant el primer cicle de primària veiem

que els infants han de saber escriure nombres fins de 3 xifres, operar amb aquests

(sumes, restes, multiplicacions com a suma repetida...).

En quan al segon bloc temàtic anomenat “La mesura: estimació i càlcul de magnituds”

també es dóna un canvi considerable, ja que passen d’estimar la temporalitat ha haver

d’emprar les unitats adequades, lectura del rellotge convencional, ús de les unitats de

temps cíclic... a més a més, també hauran d’emprar les unitats de mesura adequades (tan

les convencionals com les no convencional) i comprendre-les. Tots aquests nous

aprenentatge resulten un gran salt, durant el qual s’ha de tenir cura de respectar al

màxim els diferents ritmes d’aprenentatge i acollir a tots els infant per igual en aquest

complex procés.

A tall de conclusió, pel que fa als dos últims apartats; “Geometria” i “Tractament de la

informació, atzar i probabilitat”, la dificultat en l’evolució del temari penso que esta

millor aconseguida, ja que els coneixements i orientacions que es treballaven a educació

infantil es van perfilant poc a poc durant aquest primer cicle d’educació obligatòria.

13

Però amb el pas d’una etapa a l’altre no sols es produeixen canvis i salts en el temari,

sinó que també es donen en altres aspectes com el que a continuació tractarem:

l’avaluació. En les dues etapes, l’avaluació comparteix trets definitoris com la

continuïtat d’aquesta, el caràcter formatiu. A més a més, serveix per analitzar la tasca

del docent i l’adquisició de coneixements dels infants. aquesta doble utilitat li és de gran

ajuda al mestre ja que gràcies a aquesta pot esbrinar en quin punt es troben els seus

alumnes i l’èxit que ha tingut l’enfocament que ha realitzat. D’aquesta manera, el

mestre porta un control sobre els aprenentatges dels seus alumnes i els canvis que haurà

de realitzar segons les necessitats que presentin.

Les diferències entre aquesta fase del procés d’ensenyament-aprenentatge es donen en

l’aplicació d’aquesta, ja que mentre en educació infantil el caràcter implícit dels

coneixements específics que s’han d’impartir ens permeten cenyir-nos amb major

exactitud als infants i al seu moment evolutiu, fixant-nos com a variable més important

el grau d’aprenentatge que està assolint i el procés que esta portant a terme. En canvi, a

l’àrea de primària, encara que els docents també tracten de realitzar avaluacions

processuals, degut al caràcter explícit del temari a impartir i els concisos ítems

d’avaluació, els nens han d’arribar a una sèrie de coneixements mínims per tal de

superar amb “èxit” l’àrea. Aquest fet pot provocar frustracions als infants amb majors

dificultats, ja que sentiran que encara que realitzen molts un gran esforç (sovint major

que el de molts altres infants) sols obtenen com a compensació una qualificació

negativa, la qual no recompensa el seu esforç.

14

Reflexió

Després d’haver estudiat i realitzat un anàlisi en profunditat del currículum d’educació

infantil i primària, específicament de l’àrea de matemàtiques he tingut l’oportunitat de

comprovar per mi mateixa les avantatges i desavantatges de cada plantejament,

concloent amb les següents opinions i punts de mira.

Pel que fa al currículum d’educació primària, el primer aspecte sobre els qual vull parlar

és la gran segmentació del coneixement que es pot observar donant-li un petit cop

d’ullada. Podem observar que aquest esta dividit segons les matèries a treballar

(matemàtiques, llengua castellana, llengua catalana, coneixement del medi, educació

musical, educació física...). aquestes particions del coneixement provoquen un

aprenentatge descontextualitzat, sense sentit ni significativitat lògica.

Si tractem d’atendre de manera adequada a la diversitat, penso que un currículum amb

les característiques que presenta el de primària no resulta afavoridor, ja que coarta de

manera considerable als mestres per tal d’adaptar el currículum a les necessitats i als

diferents ritmes d’aprenentatge i maduratius que presentin els infants. en la meva

opinió, aquest currículum resulta excessivament homogeneïtzador per emprar de manera

tan rígida en una aula en la qual cada infant resulta totalment diferent de la resta i porta

el seu bagatge i la seva història particular.

En relació amb l’anterior aspecte, un altre fet del currículum de primària que segons el

meu parer sol resultar negatiu per als infants és la quantitat de continguts nous que han

de tractar en un reduït nombre d’hores destinades a aquesta (de les quals no poden

variar) per la gran quantitat de temari nou que proposen els documents oficials.

Aquesta suma de factors provoca que el mestre estigui pressionat ocasionant que es

consideri finalitzar el temari prioritari per damunt de que tots els infants de l’aula

puguin assolir els continguts, donant lloc a les classes magistrals que un gran

percentatge de nens no entenen i l’altre meitat ho troben avorrit degut a la monotonia

d’emprar sempre aquesta metodologia. Personalment estic convençuda que aquesta

15

variable és una de les fonamentals causes de la creació de prejudicis negatius cap

aquesta complexa matèria que si es te cura d’aspectes com la metodologia, els rimes

dels nens, entre d’altres pot arribar a ser una matèria vertaderament apassionant.

En quant al currículum de l’etapa d’educació infantil, m’agradaria destacar com a

aspectes positius les possibilitats que ens ofereix aquest document en quant a la

flexibilitat en el nivell dels continguts, l’espai de temps em el qual han d’aprendre-ho

poden aprendre-ho per tal de que cadascú pugui desenvolupar-se i aprendre segons el

seu moment maduratius i el seu ritme d’aprenentatge. Aquest fet resulta un clar reflex

de la filosofia imperant en aquests dos cicles, els qual son defensors del respecte cap a

les necessitats dels infants i el gran valor que li atorguen al desenvolupament harmònic i

saludable.

Un altre aspecte que m’agradaria destacar és la major fiabilitat que es donen en les

avaluacions en aquestes primeres etapes. Aquestes es fan bàsicament a partir de les

observacions organitzades i sistemàtiques que el mestre realitza a l’alumne, a més a més

de les produccions que ha elaborat l’infant al llarg d’un temps. És una avaluació que es

porta a terme a diari i permet observar de manera acurada el vertader procés de millora

que assoleix el nen.

En contraposició, a l’etapa d’educació primària la majoria dels centres escolars avaluen

un gran percentatge de la nota a través de proves objectives, o més comunament

anomenades proves parcials. D’aquesta manera, el dia de l’examen l’infant te una gran

pressió sobre si mateix, ja que es juga gran part de la seva qualificació acadèmica en un

dia concret en una prova escrita. Així doncs, aquesta “imparcialitat” no te en compte els

llindars d’estrés dels infants ni com es troba el nen aquell dia, si ha dormit be, si ha estat

malalt, si ha tingut problemes a ca seva i es troba menys predisposat a oferir el millor de

si mateix... tots aquests aspectes clarament no es tenen en compte. Així doncs, penso

que la manera d’avaluar de l’etapa educativa infantil resulta molt més fiable (en quant a

grau de coneixements, habilitats i competències), atén molt millor la diversitat de les

aules i ofereix un ambient molt més acollidor i amable als infants que habiten les aules.

16

No obstant, penso que hi ha un aspecte en el qual es podria millorar, ja que sobretot pels

docents més novells resulta a vegades un poc complex esbrinar els tipus de continguts

que han d’aparèixer a l’aula. Per tal de solucionar aquest problema, penso que el propi

BOIB podria crear algun tipus de document que recomanes i orientés en certa mesura

sobre el tipus de conceptes a impartir, per evitar possibles confusions i desorientacions.

Si haig de mostrar-me més convençuda a favor d’un dels dos documents, clarament em

decantaria cap al currículum de l’etapa infantil, ja que penso que l’experiència que en

deriva resulta molt més positiva que de l’altre tan pels alumnes com pels mestres, degut

a l’organització, rol del mestre i metodologia que empren a les aules.

Finalment, m’agradaria fer referència a la necessitat d’innovació en els centres

educatius que ens demana la societat de la informació i del canvi constant.

Personalment, opino que no diu massa al nostre favor que encara estem treballant per

portar a la pràctica tractats i orientacions d’autors que van viure fa tantes dècades com

poden ser M. Montessori, Dewey entre d’altres. Tal i com diu F. Ibernon “Tenim

escoles del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XXI.”

Hem de tractar d’equiparar aquestes dades per tal de que es doni una educació de

qualitat. No obstant, humilment penso que estem avançant a pas lent, encara que segur.

Aquesta afirmació hauria de revisar-la en quant fem referència a nivells superiors de

formació acadèmica, ja que a mesura que anem escalant en el sistema educatiu veiem un

descens de qualitat d’aprenentatges a favor de la quantitat. Així doncs, els discents

aconsegueixen aprenentatges de caire memorístics poc funcionals dels quals la majoria

no recordaran i els escassos fragments que aconsegueixin retenir no seran capaços de

portar-los a la pràctica degut a la superficialitat d’aquests. Cal que reflexionem i

siguem, conscients del tipus de canvi i d’educació que volem, per dur-la a terme i

preparar als infants pel futur incert i canviant en el qual els tocarà viure.

17

BIBLIOGRAFIA

Imatge portada:

http://www.flickr.com/photos/republiquecricket/2589625837/sizes/m/in/

photostream/

Apunts de l’assignatura 22001 Bases didàctiques i disseny curricular

Apunts de l’assignatura 22021 Pensament matemàtic i la seva didàctica

BOIB núm 92 EXT. 02/07/2008 pàgines 2-14 i de la 63-67

http://www.google.es/imgres?q=zdp&um=1&hl=ca&sa=N&biw=1280&bih=57

8&tbm=isch&tbnid=nnbKf3TVIO4BMM:&imgrefurl=http://apinnovacion.wikis

paces.com/Zona%2Bde%2BDesarrollo%2BPr%25C3%25B3ximo%2B(ZDP)&

docid=86lL9Wl4DAzcKM&imgurl=http://apinnovacion.wikispaces.com/file/vie

w/zdp.jpg/214329278/zdp.jpg&w=717&h=445&ei=O6ipTp6QG8iE8gP6-

_CDDA&zoom=1&iact=rc&dur=191&sig=100121083312749979187&page=1

&tbnh=109&tbnw=175&start=0&ndsp=19&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=58&ty=55