1

CURS DE FORMACIÓ PER OPERADORS/ES.

ATENCIÓ BÀSICA A LES PERSONES GRANS

Autores:

Victòria Gómez García Emma Briz Muñoz

2

INDEX MODUL 1: PROCÉS D´ENVELLIR

• Tema 1: Procés d’envellir • Tema 2: Problemes dels sentits en la gent gran

MODUL 2: MALALTIES MÉS FREQÜENTS EN LA GENT GRAN

• Tema 3: Diabetis Mellitus • Tema 4: Hipertensió arterial • Tema 5: Insuficiència Cardíaca • Tema 6: Fractures

MODUL 3: MALALTIES AGUDES I SITUACIÓ D’URGÈNCIES

• Tema 7: Cardiopatia isquèmica • Tema 8: Instauració Accident Vascular Cerebral • Tema 9: Pèrdua de consciència: síncope • Tema 10: Hemorràgies • Tema 11: Epilèpsia • Tema 12: Arítmies • Tema 13: Escala de Glasgow • Tema 14: Dispnea

MODUL 4: CASOS CLINICS

• Cas Clínic: Sra Maria • Cas Clínic: Sr Josep • Cas Clínic: Sra Teresa • Cas Clínic: Sra Joaquina

3

Tema 1: Procés d’envellir Existeixen nombroses definicions d’ envelliment. És difícil establir amb precisió el concepte però en general tots els autors coincideixen en que es tracta d’un procés dinàmic, multifactorial i inherent als éssers vius. Amb l'envelliment, comencen una sèrie de processos que deterioren gradualment els òrgans i les seves funcions associades. Moltes malalties, com certs tipus de demència, malalties articulars, cardíaques i alguns tipus de càncer han estat associats al procés d’ envelliment. Això comporta una major vulnerabilitat davant qualsevol agressió externa o situació d´ estrès. Els canvis que es produeixen són:

Canvis Biològics: És el deteriorament de la capacitat de l'organisme per a la regeneració de les cèl·lules.

Canvis Físics: Els diferents òrgans del cos pateixen canvis en la seva morfologia i en el seu funcionament, això suposa un risc per a la salut de l'individu. Els canvis poden ser a nivell cardiovascular, de l'aparell respiratori, muscular, ossi, digestiu, genito-urinari, òrgans sensorials, etc originant malalties que es donen de forma habitual en la gent gran com osteoporosi, disminució de l’agudesa visual, disminució de l’absorció dels aliments, disminució de les secrecions gàstriques, insuficiència cardíaca, disminució de la massa muscular, disminució de la capacitat de l’aparell respiratori, disminució de l’aigua corporal, disminució de defenses corporals, etc

Canvis Psíquics: Es produeixen una sèrie de canvis intel·lectuals com pèrdua de la capacitat per resoldre problemes, per adaptar-se a noves situacions, pèrdua de memòria.

Canvis Socials: Els canvis fisiològics que acompanyen a la vellesa poden influir en el rol individual de la persona.

4

Tema 2. Problemes dels òrgans dels sentits en la gent gran 2.1 Problemes de visió en la gent gran 2.2 Problemes auditius en la gent gran 2.3 Problemes amb l’equilibri en la gent gran 2.4 Problemes amb la veu en la gent gran 2.5 Problemes amb la deglució en la gent gran 2.1 Problemes de visió en la gent gran Els problemes de visió són de vital importància en la vida i en la relació de les persones grans. Davant l'aparició del més mínim signe d'alarma, com visió borrosa, enlluernaments freqüents i més acusats del normal o disminució de la visió, ha d'acudir al oftalmòleg per a diagnosticar la causa de l'alteració de la visió i amb això posar el tractament adequat com més aviat millor. La dificultat de visió és causa de caigudes, de por a sortir al carrer, i de falta de relació amb l'entorn. Les guies de recomanacions de salut per les persones grans aconsellen

que almenys una vegada a l'any es realitzi una revisió ocular per detectar les causes de ceguesa més freqüents i que tenen un tractament específic. Els problemes de visió més freqüents en les persones majors són:

La presbícia (vista cansada):

És una conseqüència de l'envelliment de l'ull i de la disminució de la capacitat d'acomodació del cristal·lí. És gairebé inevitable i, encara que pot ser corregit, no té cura. Es pot mitigar el seu efecte mitjançant l'ús de ulleres graduades segons el dèficit de visió.

Les cataractes:

Estan provocades per la progressiva opacitat del cristal·lí i comporten una disminució creixent de l'agudesa visual. En el seu estat inicial es poden manifestar per sensació de enlluernament, disminució de la sensibilitat als contrastos i dificultats per a percebre el relleu i els colors. Les possibilitats de tenir cataractes augmenten amb l'edat. Per fortuna, les cataractes tenen bon tractament. L'operació es pot practicar amb cirurgia ambulatòria.

El Glaucoma: És una malaltia que afecta al nervi òptic la funció del qual és conduir la informació visual captada per l'ull fins al cervell. Tot i que encara no s'han determinat bé les causes del glaucoma, la majoria de les vegades apareix associat a un augment de la tensió ocular a causa d’una anomalia en la filtració de l'humor aquós, el líquid que es troba a l'interior dels ulls. Aquest líquid, que tots produïm, es renova de manera constant i, després de ser utilitzat, és filtrat abans de tornar la circulació sanguínia. Pot ocórrer, no obstant, que el sistema de filtració no funcioni correctament, en general a causa de el seu envelliment, de manera que el líquid s'acumula a l'interior de l'ull i provoca una pressió excessiva sobre el nervi òptic i els vasos que l’ alimenten.

5

En un estadi avançat, la visió central desapareix gairebé per complet, impedint baixar escales o conduir. Quan això succeeix sol ser ja massa tard perquè les lesions són irreversibles. Recomanacions d'actuació davant una persona gran amb una visió dolenta: - S'ajuda més a la persona amb visió deficient donant-li suport perquè es defensi per si mateixa que fent les coses en el seu lloc. - La forma més eficaç de saber el que veu una persona és preguntar-li. Abans de parlar-li, en particular si hi ha altres persones davant, el millor és dir el nostre nom i després dirigir-nos a ella pel seu nom o tocar-li el braç. També és convenient avisar-la quan ens disposem a marxar-nos. -Quan es camina al costat d'ella, només cal donar-li el braç, sense intentar guiar-la o estirar-li la mà: aquesta actitud, a més d'inútil, li resultarà molesta. - Cal fer l'esforç de descriure-li els llocs on està o el que passa al seu al voltant: la nova decoració de l'habitació, un paisatge, esdeveniments, imatges de la televisió... - Per a saber si necessita ajuda, el més senzill és preguntar-li. - Quan es posa la taula, és recomanable col·locar plats clars sobre estovalles fosques i al contrari; els aliments de color clar en plats foscs i viceversa. Quant majors siguin els contrastos, millor. - Per a ajudar-la a localitzar objectes, una bona tècnica és el «mètode del rellotge» emprat pels pilots d'avió: «en el plat, la carn està en les dues», «en la taula, les tisores estan en les deu»... És senzill i eficaç.

2.2 Problemes auditius en la gent gran.

• Són freqüents els problemes auditius en els ancians? Els problemes auditius augmenten amb l'edat; més del 30% dels majors de 65 anys tenen una pèrdua auditiva demostrable per audiograma. Aquesta pèrdua d'audició producte dels anys, és denominada presbiacúsia; la seva evolució depèn de factors genètics i ambientals.

• Perquè es produeix aquesta presbiacúsia? El mecanisme bàsic d'aquesta pèrdua sensorial és una atròfia en la còclea, que és el lloc on s'inicia el procés d'audició a l'interior de l'oïda interna. Depenent de les estructures que es trobin altament involucrades es parlarà de diferents tipus de presbiacúsia.

• Quines proves es realitzen per a confirmar aquest diagnòstic?

6

Per a confirmar si es tracta d'aquestes o altres alteracions, l'especialista en Otorrinolaringología demana la realització d'un audiograma, que no és altra cosa que una corba d'audició, la qual determina quins en rangs està alterada l'audició i segons la forma d'aquesta corba s'estableixen

lguns patrons diagnòstics. La presbiacúsia es caracteritza en tots els casos, per presentar en n audiograma una corba sensorioneural simètrica descendent.

banda, el Tinnitus i les seves conseqüències psicològiques (insomni, nerviosisme dura t el dia), representa un dels motius de consulta al otorrinolaringòleg més freqüent i difícil de resoldre.

especialment, donat que sol ucceir una deserció important en l'ús d'aquests aparells, per ignorància dels usuaris en relació mb el maneig i funció de cadascuna de les parts dels audífons.

n parcialment el innitus. Moltes vegades, l'ús de l´audífon resulta de gran

s molt important tranquil·litzar al pacient, reafirmant-li que aquest soroll que sent no és greu i ue ha d'acostumar-se a viure amb ell.

erifèric com a nivell del cerebel, contribueixen al desequilibri present a mesura que s'avança quests canvis comencen a manifestar-se a partir dels cinquanta anys.

ón molt més freqüents en els ancians, causant moltes vegades sions de gravetat com les fractures de maluc per la qual cosa no s'ha de desestimar la portància del desequilibri.

au

• Quins problemes pot ocasionar la presbiacúsia? La presbiacúsia comporta problemes per al pacient: el Tinnitus (que és una espècie de soroll o brunzit constant i desagradable), i la pèrdua de comprensió del llenguatge. Lentament l'ancià que no entén bé el llenguatge comença a aïllar-se del seu grup social, acabant sol i hostil al mitjà. D'altra

n

• Com es poden resoldre aquests problemes? La pèrdua auditiva ha de ser corregida a temps amb l'ús d’audífons (no sempre estan indicats), abans que el pacient s'aïlli del seu entorn social. És important oferir al pacient un audífon ben adaptat, que li resulti fàcil d’utilitzar+ i explicar-li amb molta paciència durant les primeres etapes en què consisteix l'ús d'un audífon, la qual cosa moltes vegades és difícil. S'ha d'explicar de forma detallada el bon funcionament de les piles, sa El Tinnitus sol ser difícil de tractar; els medicaments utilitzats, en la majoria dels casos, només disminueixeTutilitat perquè actua emmascarant el soroll. Éq 2.3 Problemes d’equilibri en la gent gran Igual que en altres òrgans del cos, l'envelliment va associat a canvis degeneratius i a problemes de circulació sanguínia, amb el conseqüent deteriorament de la funció específica segons el lloc afectat. Si l'anterior succeeix en el vestíbul tant a nivell de l'òrgan vestibular p

Les caigudes s

en anys. A

leim

7

2.4 Problemes de veu en la gent gran. Amb l'edat avançada es va afectant la capacitat de fonació de l'individu. La fonació depèn de la funció pulmonar, laríngia i de la capacitat oral. Per això, quan es va envellint, la persona va perdent el sistema pulmonar, disminueix la capacitat vital i es limita la força aspiratòria que s'usa en la fonació. Així mateix canvia el to de veu; en l'home es produeix un augment en el to,

cals i en la dona es produeix les cordes vocals.

n la producció de secrecions i una atròfia fisiològica dels músculs laringis que duen a les persones al

tumors, malalties degeneratives, lesions er abús d'alcohol, etc. L'aspiració crònica es presenta per la inhabilitat neuromuscular o

t ha d'incloure una fibroscòpia. També resulten útils els studis de manometria esofàgica. Idealment el tractament ha d'anar dirigit a corregir el factor

uan comencen a manifestar-la; no omés es veu afectat el sentit del gust al perdre l'olfacte, a més, la persona perd un sentit vital 'alerta cap a olors perilloses com fugues de gas, fum, etc.

stant això, en general el tractament de la pèrdua de l'olfacte euronal, és un problema; atès que les vitamines i el zinc, proposats com tractament, no han emostrat encara grans beneficis.

sDi

es posa la veu més aguda, per una atròfia senil de les cordes vouna baixa del to; es torna la veu més greu a causa d’un edema en Les estructures laríngies també canvien; apareix un teixit diferent en les cordes, una disminució e

que es denomina "veu senil".

2.5 Problemes de deglució en la gent gran. Els trastorns neurològics relacionats amb problemes vasculars o malalties degeneratives són més freqüents en la gent gran, poden per tant, presentar una gamma molt diversa d'alteracions en la deglució i per tant produir l’aspiració de menjar cap als pulmons. Aquest mecanisme es pot veure alterat en els ancians per moltes causes entre les quals s'inclouen problemes d'escorça cerebral, com accidents vasculars, drogues, pmec ic aèria.

• Com s'estudien aquests trastorns? Per poder esbrinar l’etiologia del trastorn, l'avaluació de la deglució i les seves fases és difícil però necessària. L'avaluació del pacien

àn a de deglutir mentre es protegeix la via

ecausal, fet que no sempre és factible.

• Què succeeix amb l'olfacte en la gent gran? La disminució de l'olfacte i gust és una alteració freqüent en la persona gran. Aquesta disfunció afecta significativament la qualitat de vida dels pacients qnd

• Quina és la causa d'aquests canvis? Les causes d'aquesta alteració són múltiples i no estan ben acotades; poden estar relacionades amb diferents factors, com ara malalties degeneratives del sistema nerviós central, neoplàsies intracraneals, infeccions virals del nas, tumors i pòlips nasals, neurotoxicitat de fàrmacs i altres substàncies i malalties autoimmunes. És important trobar la causa i resoldre de forma immediata aquesta alteració. No obnd 2.6 Enllaç d´internet

• http://www.saludalia.com/Saludalia/servlets/indice namicos/Saludalia/jsp/Jsp_indicesSal.jsp?p=1&a=747583907

• http://vsearch.nlm.nih.gov/vivisimo/cgi-bin/query-meta?server=search4.nlm.nih.gov&v%3aproject=medlineplus-spanish&query=envejecimiento&binning-state=group%3d%3dEnciclopedia%20m%c3%a9dica&

8

• http://es.wikipedia.org/wiki/Envejecimiento

Tema 3. Diabetis Mellitus Tema 4. Hipertensió arterial Tema 5. Insuficiència cardíaca

ema 6. Fractures en la gent gran

a BETIS MELLITUS

T Tem 3. DIA 3.1 Definició 3.2 Tipus de diabetis 3.3 Factors de Risc 3.4 Símptomes inicials

ia

llarg termini

.10 El peu diabètic

.11 Enllaç a internet

s una malaltia crònica caracteritzada per presentar nivells elevats de glucosa en sang

concentració ja que fa que la lucosa passi del torrent sanguini cap als músculs, grassa i cèl·lules on s’emmagatzema, però

etis presenten hiperglucèmia, degut al fet que el pàncrees no produeix uficient insulina o que els músculs, la grassa i les cèl·lules no responen de manera normal a

3.5 Test de glucèm3.6 Tractament bàsic 3.7 Hipoglucèmia 3.8 Complicacions a3.9 Hiperglucèmia 33 3.1 Definició: É(hiperglucèmia) Altres denominacions: “Tenir sucre a la sang” Els hidrats de carboni que ingerim amb la dieta es transformen en glucosa i passen a la sang. La insulina que produeix el pàncrees manté estable aquestagsi no funciona correctament es produeixen les hiperglucèmies. Les persones amb diabsla insulina, o ambdós.

9

Recorda: La diabetis es controla mitjançant dieta o fàrmacs però no es cura 3.2 Tipus de diabetis

• Diabetis tipus 1: Generalment es diagnostica a la infància. El cos no produeix o produeix molt poca insulina i es necessiten injeccions diàries d'aquesta

s no fabrica.

tipus 2

per substituir la insulina que el co

• Diabetis :

erò no suficient per a mantenir els nivells de glucèmia normals. ormalment es necessiten hipoglucemiants orals ( fàrmacs per controlar glucèmia) o bé només

Generalment es presenta en l'edat adulta, encara que s'està diagnosticant cada vegada més en persones joves. El pàncrees produeix insulina pNdieta específica per diabètics.

• Diabetis gestacional: Consisteix en la presència d'alts nivells de glucèmia durant l'embaràs en una dona que no té

l part es normalitzen els valors. diabetis. Normalment després de

• Diabetis per fàrmacs: Es pot presentar s’està seguint un tractament amb corticoides, generalment es normalitzen els ivells quan es suprimeix el fàrmac.

amb diabetis

• No fer suficient exercici • Antecedents de diabetis gestacional

Cal posar especial atenció en aquests símptomes ja que abans de diagnosticar-se la diabetis cions:

Augment de la micció pes a pesar de l'augment de la gana

Nàusees Vòmits

n 3.3 Factors de Risc • Un progenitor o germans

• Obesitat • Edat major de 45 anys • Nivells elevats de colesterol a la sang

3.4 Símptomes inicials podem observar aquestes manifesta

• Polidípsia: Tenir molta set • Polifàgia: Tenir molta gana • Poliúria:• Pèrdua de• Fatiga • •

10

3.5 Test de glucèmia: El Test de glucèmia en sang capil·lar: és la tècnica per determinar els valors de glucèmia en sang capil·lar. Es realitza mitjançant una punxada en un dit de la mà i consisteix en agafar una mostra de sang i posar-la a la tira reactiva de la màquina. Les persones diabètiques poden fer- ho a casa o bé delegar el seguiment en les infermeres de les consultes dels centres d’atenció primària.

Es consideren valors normals els que oscil·len entre 80 i 110mg/dl

• Hiperglucèmia: Si està per sobre de 180mg/dl

• Hipoglucèmia: Si està per sota de 60mg/dl 3.6 Tractament bàsic Recorda que... ...la diabetis no es cura; es controla. Hi ha tres punts bàsics per a un bon control de la diabetis

• 1. Dieta • 2. Exercici físic • 3. Insulina o hipoglucemiants orals (comprimits)

1. DIETA

• La dieta és bàsica per a obtenir un bon control dels nivells de glucosa, s’ha de fer una dieta equilibrada, sana i amb horaris fixes.

• Els hidrats de carboni són importants, una dieta per diabètics no ha de suprimir-los,

sinó que han de formar part dels àpats però en quantitats mesurades, és a dir, s’ha de menjar hidrats de carboni (pa, pasta, etc) per tal que el cos sempre tingui glucosa però repartits en els 4 o 5 àpats del dia.

• Els hidrats de carboni poden ser d’absorció ràpida o lenta, segons la rapidesa que

s'absorbeixi la glucosa i passi a la sang. En una persona diabètica no ens interessa que passi a la sang molt ràpid sinó que els nivells de glucosa han de ser mantinguts dins dels límits normals però no elevats .

• Aliments PROHIBITS: sucres d’absorció ràpida com pastissos, sucre de taula, mel,

melmelada, refrescos, sucs, algunes fruites fresques o aliments molt dolços.

11

• Aliments RECOMENATS: en general alimentació equilibrada, verdures, fruites no dolces com la poma, pasta, carn, sacarina, iogurts.

• Aliments amb fibra són molt recomanats ja que enlenteixen l’absorció dels aliments

d’absorció ràpida.

• Horari: Intentar que sempre sigui el mateix, procurar fer 4-5 àpats, és important fer ressopó abans d’anar a dormir perquè durant la nit és molt freqüent que es produeixin hipoglucèmies.

2. EXERCICI FISIC

• La realització d’exercici físic de forma suau i regular normalitza els nivells de glucèmia. Es recomana caminar 30 min cada dia.

• Si realitzem un exercici intens consumirem molta energia i per tant, glucosa i es produirà una hipoglucèmia.

3. INSULINA I HIPOGLUCEMIANTS ORALS

• El metge indicarà quin tipus de tractament és el més adequat, pot ser que només amb dieta es controli la glucèmia, però hi ha persones que necessiten tractament amb pastilles o bé amb insulina.

• Situacions com l’estrès, les infeccions o una intervenció quirúrgica fan necessari el

tractament amb insulina durant una temporada fins que es normalitzin els valors. 3.7 Hipoglocèmia

• Què és? La hipoglucèmia és una baixada de glucosa en sang amb valors inferiors a 60mg/dl. Pot ser degut al dejú, a injectar-se massa insulina o bé a fer exercici físic intens.

• Símptomes:

- Pal·lidesa cutània - Tremolor - Mareig, debilitat - Sensació de gana - Alteració nivell de consciència: confusió - Sudoració important - Convulsions - Coma

• Què hem de fer davant una hipoglucèmia? Avisarem immediatament al metge d’urgències. El metge valorarà la situació:

• Primer preguntarà si la persona està conscient o inconscient. • Preguntarà si ja li ha passat alguna altra vegada. • Recomanarà si és possible, realitzar un control de la glucèmia. • També li preguntarà si fa estona que no ha menjat i si s’ha administrat insulina.

Valorarà si el que diu és compatible amb els símptomes d’una hipoglucèmia. • En el cas d’una hipoglucèmia i la persona està conscient el metge li recomanarà sucre

o un suc de fruites que són hidrats de carboni d’absorció ràpida per tal que es recuperi ràpidament i després que mengi alguna cosa més.

12

Recorda: Nosaltres aconsellarem que la persona no estigui sola i que posteriorment es torni a fer un control de la glucèmia. Si la persona no està conscient avisarem ràpidament a 061 ja que les hipoglucèmies poden provocar coma diabètic. Glucagó El glucagó és una injecció de glucosa que s’administra en el cas que la persona tingui una hipoglucèmia amb pèrdua de consciència i per tant no podrà ingerir res. En el cas que estigui en el seu domicili, i tingui glucagó a la nevera, el metge pot indicar al familiar que li administri (injectat). Important: El cervell necessita glucosa per funcionar per això és tant important actuar davant una hipoglucèmia. 3.8 Complicacions Si la persona diabètica no es controla els nivells de glucèmia i durant presenta reiteradament hiperglucèmies a la llarga pot tenir complicacions, algunes d’elles poden ser irreversibles. Algunes de les complicacions poden ser:

• Retinopatia diabètica: malaltia ocular amb pèrdua de visió. • Nefropatia diabètica: mal funcionament del ronyó amb conseqüències greus. • Neuropatia diabètica: pèrdua sensibilitat i problemes musculars. • Malaltia vascular perifèrica: lesions als peus, nafres de difícil curació i que poden

arribar a ser tant greus que sigui necessària la amputació d’algun membre, normalment dits dels peus.

• Hipertensió, arteriosclerosi i malaltia coronaria. 3.9 Hiperglucèmia La hiperglucèmia es produeix quan els nivells de glucosa en sang són iguals o superiors a 180mg/dl. Si la hiperglucèmia no es tracta i es mantenen nivells per sobre de 240mg/dl pot donar lloc a una situació molt perillosa anomenada cetoacidosis o també a un coma diabètic. Generalment es dóna en persones amb diabetis tipus 1. La hiperglucèmia també augmenta el risc d´ infeccions cròniques a llarg termini. Per aquesta raó és molt important vigilar l’aparició de símptomes que ens indiquen hiperglucèmia i evitar en la seva aparició. Els símptomes d’hiperglucèmia són:

• Set excessiva. • Orinar sovint.

13

• Somnolència. • Pell calenta i seca. • Fatiga, cansament. • Alè amb olor a fruita dolça o vi. • Ferides que triguen en cicatritzar.

3.10 El peu diabètic És important fer una revisió diària dels peus ja que les persones tenen disminuïda la sensibilitat i això fa que es produeixin ferides sense adonar-se. Qualsevol ferida es pot convertir en un greu problema ja que triga molt temps en curar-se.

• Per tenir una bona cura dels peus cal: - Revisar-se els peus cada dia i informar de qualsevol nafra, canvi o signe d'infecció. - Rentar-se els peus tots els dies amb aigua tèbia i un sabó suau, i després assecar-los molt bé. - Suavitzar la pell seca amb una loció o amb vaselina. - Protegir-se els peus amb sabates còmodes, que ajustin bé. - Fer exercici diari per promoure una bona circulació. - Visitar al podòleg perquè identifiqui problemes als peus o perquè extirpi durícies. - Treure's les sabates i els mitjons durant la visita del metge i recordar-li que els examini. - Deixar de fumar, ja que el consum de tabac empitjora el flux de sang. 3.11 Enllaç a internet:

• http://es.wikipedia.org/wiki/Diabetes_mellitus • http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001214.htm • http://es.wikipedia.org/wiki/Hipoglucemia • http://www.fisterra.com/Salud/1infoConse/pieDiabetico.asp

14

Tema 4. Hipertensió arterial 4.1 Definició 4.2 Símptomes de HTA 4.3 Signes i exàmens 4.4 Tractament 4.5 Situacions que requereixen assistència mèdica 4.6 Prevenció 4.7 Enllaç a internet 4.1 Definició És el terme que s’utilitza per a anomenar a la pressió arterial elevada. Es considera hipertensió valors a partir de 140/90 mmHg mentre que els valors considerats normals són xifres al voltant de 120/80 mmHg. Les lectures de la pressió arterial es mesuren en mil·límetres de mercuri (mmHg) i generalment es donen dos números, la màxima i la mínima. Per exemple, 140mmHg sobre 90mmHg (escrit com 140/90). Els valors de risc elevat seran si la tensió màxima està entre 160- 180mmHg i la tensió mínima entre 100 - 110mmHg.

• Què és la pressió arterial? És la pressió que fa la sang sobre les parets de les artèries

• Per què hi ha una màxima i una mínima? La pressió arterial té dos components:

Pressió arterial sistòlica: correspon al valor màxim de la tensió arterial en la sístole, quan el cor bombeja. Fa referència a la pressió que exerceix la sang injectada pel cor sobre la paret dels vasos. Pressió arterial diastòlica: correspon al valor mínim de la tensió arterial quan el cor està en diàstole o entre batecs cardíacs. Depèn fonamentalment de la resistència vascular perifèrica. Fa referència a l’efecte de la distensibilitat de la paret de les artèries, és a dir a la pressió que exerceix la sang sobre la paret del vas sanguini.

• Per què és tan important l´hipertensió arterial? Perquè normalment no presenta cap simptomatologia però és una malaltia important amb conseqüències greus.

• Quines són les conseqüències? Podem trobar-nos que a causa de la hipertensió es produeixi un accident vascular cerebral (AVC), un aneurisma (dilatació perillosa de l’artèria), hemorràgies per ruptura de l’artèria, problemes en la visió com glaucoma, problemes cardíacs, insuficiència renal, arteriosclerosis, infart agut de miocardi (IAM), etc 4.2 Símptomes que es presenten davant una hipertensió arterial

• Confusió • Dolor al pit • Brunzit o soroll a l'oïda • Batecs cardíacs irregulars • Hemorràgia nasal • Cansament

15

• Canvis en la visió Si es presenta mal de cap fort o qualsevol dels símptomes esmentats anteriorment, s'ha d'anar al metge immediatament, ja que això pot ser un signe de complicació o pressió arterial perillosament alta. Nota: ...normalment no es presenta cap símptoma però podem trobar-nos amb els anteriors 4.3 Signes i exàmens El metge portarà a terme un examen físic i monitoritzarà la pressió arterial. El metge buscarà signes de complicacions ja que la hipertensió mantinguda pot causar danys al cor, els ronyons, els ulls i altres òrgans en el cos.

Aquests exàmens son:

- Ecocardiografía - Electrocardiograma - Anàlisi d'orina - Radiografia dels ronyons

Nota: Quan els valors de la pressió arterial són elevats però de forma puntual és important que el metge ho valori ja que també ens poden donar complicacions greus. 4.4 Tractament: L'objectiu del tractament és reduir la pressió arterial de manera que el risc de complicacions sigui menor. Existeixen molts medicaments diferents que es poden utilitzar per a tractar la pressió arterial elevada. 4.5 Situacions que requereixen assistència mèdica

- Dolor al pit - Confusió - Cansament excessiu - Nàusees i vòmits - Mal de cap intens - Dificultat per a respirar - Sudoració significativa - Canvis visuals

16

4.6 Prevenció: Els canvis en l'estil de vida poden ajudar a controlar la pressió arterial alta, per tant caldrà: -Perdre pes. -Fer exercici de manera regular. -Consumir una dieta saludable. Es recomana disminuir la ingesta de greix i sal. -Es recomana menjar més fruites, verdures i fibra. -Evitar el tabac. -Mantenir els nivells de glucèmia, en cas de ser diabètic, sota control.

4.7 Bibliografia enllaç a internet:

• http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000468.htm • http://es.wikipedia.org/wiki/Hipertensi%C3%B3n_arterial

17

Tema 5: Insuficiència cardíaca 5.1 Definició 5.2 Causes Insuficiència Cardíaca 5.3 Tractament i dieta 5.4 Tractament farmacològic 5.5 Enllaç a internet 5.1 Definició La insuficiència cardíaca es dóna quan el cor ja no pot bombejar suficient sang a la resta del cos. El cor va perdent la força per bombejar la sang i per compensar-ho ha de bategar més ràpid. La sang pot acumular-se en els pulmons produint-se fatiga i sensació d’ofec i també es pot acumular en les extremitats on trobarem els turmells inflats (amb edemes). Altres símptomes que podem trobar són disminució de la producció d’orina durant el dia i augment a la nit, fatiga debilitat, pols més ràpid o alterat, palpitacions. 5.2 Causes: Hi ha moltes causes d´insuficiència cardíaca com les malalties coronàries (artèries del cor), la hipertensió de llarga duració (que exigeix un esforç al cor), anomalies en les vàlvules cardíaques o també les malalties pulmonars entre altres. 5.3 Tractament i dieta: - La dieta sense sal és molt important ja que evitarem la retenció de líquids i disminuirem la tensió arterial. Es recomana no afegir sal quan es cuina ni consumir productes envasats. - No fumar. - Fer exercici físic alternat amb descans ja que així permetem que el cor també descansi. - Evitar sedentarisme i excés de pes. 5.4 El tractament farmacològic consisteix en: - Antihipertensius: per controlar la tensió. - Diürètics: per augmentar la producció d’orina i eliminar l’excés de líquids. - Digoxina: és el tractament específic per la insuficiència cardíaca ja que aquest fàrmac fa que el cor bategui amb més força i a un ritme adequat. Nota: El ritme normal del batec del cor (freqüència cardíaca) és entre 60 i 100 batecs per minut. Si ens trobem amb més o menys pulsacions per minut haurem d´avisar al metge.

18

Digoxina: S’ha de vigilar molt amb aquest fàrmac ja que és molt habitual la intoxicació per digoxina i els símptomes que presentaran seran visió borrosa, confusió, pèrdua de gana, nàusees, palpitacions. Per evitar això el metge indicarà “descansar” del fàrmac un o dos dies a la setmana. 5.6 Enllaç a internet

• http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000158.htm • http://es.wikipedia.org/wiki/Insuficiencia_card%C3%ADaca • http://www.fisterra.com/salud/1infoConse/icc.asp

19

Tema 6: FRACTURES EN LA PERSONA GRAN 6.1 Definició 6.2 Causes 6.3 Conseqüències de les caigudes en la gent gran 6.4 Com reconèixer una fractura 6.1 Definició Pèrdua de continuïtat en l’estructura normal d’un os. Normalment són causades per un impacte fort en l’os. Per altra banda, hi ha també fractures patològiques que són causades per malalties que provoquen alteracions en l’os, el van degenerant i l’acaben fracturant.

6.2 Causes:

Intrínseques o relacionades amb el propi ancià

- Deteriorament de la visió, la oïda i la mobilitat. - Malalties cròniques (com la osteoporosi) i malalties agudes. - Ús de fàrmacs.

Extrínseques o derivades de l´activitat o l´entorn

- La majoria de les caigudes es produeixen durant les activitats de la vida quotidiana. - Els factors ambientals són una causa important de caigudes en ancians amb mobilitat. 6.3 Conseqüències caigudes en la persona gran:

• Lesions físiques:

Són predictores de fragilitat i poden ser predecessores de mort. S’han descrit com factors de mal pronòstic que augmenten la mortalitat com: - Edat: a major edat més mortalitat - Permanència durant un període prolongat al terra, pot provocar hipotèrmia, deshidratació, rabdomiolisis, infeccions… - Sexe femení - Pluripatologia: tenir més d’una malaltia - Polimedicació: prendre més d’un fàrmac.

20

• Lesions emocionals:

- Vergonya - Aïllament social -“Síndrome post- caiguda”: Por a tenir una altra caiguda i la pèrdua de confiança per desenvolupar una activitat sense caure.

• Hospitalització

• Ingrés en una residències per pèrdua de dependència

• Cost econòmic

6.4 Com reconèixer una fractura:

Dolor intens: es localitza en el lloc de la lesió i millora sensiblement amb la immobilització de l’àrea afectada.

Edema o tumefacció: habitualment es presenta de forma immediata com a

conseqüència de la fractura.

Hematoma: Pot ocórrer d’immediat si es presenta hemorràgia local ocasionada per l’os fracturat o estructures vasculars (artèries o venes) trencades durant el impacte.

Deformitat o pèrdua de l’anatomia normal: la majoria de les vegades, com a

conseqüència de la pèrdua de l’alineació del extrems dels ossos trencats, així com el desplaçament dels fragments que poden ocasionar l’escurçament del membre.

Mobilitat anormal: l’àrea fracturada va adoptant la forma d’una nova articulació i

s’observa moviment on habitualment no hi ha.

Crepitació: és una sensació que es presenta quan s’examina a un lesionat degut a la fricció que produeixen els extrems dels ossos fracturats.

Impotència funcional: és la incapacitat per utilitzar tot o part del membre afectat.

6.6 Enllaç a internet

• http://es.wikipedia.org/wiki/Fractura_(medicina) • http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000001.htm

21

Tema 7: Cardiopatia isquèmica 7.1 Definició 7.2 Causes 7.3 Clínica 7.4 Situació d’urgència 7.5 Cafinitrina 7.6 Preguntes test 7.1 Definició: Estudiarem dos tipus de cardiopaties: l’angina de pit i l’infart agut de miocardi ( IAM). Les dues es produeixen perquè les artèries coronàries (del cor) s’obstrueixen i no poden portar suficient sang i oxigen al cor, això dificulta el seu normal funcionament. Aquesta interrupció del flux sanguini es tradueix en dolor al pit. La diferència és que amb l´infart es produeix mort cel·lular i lesió en una part del cor i en l’angina no. 7.2 Causes Arteriosclerosis: quan es dipositen substàncies com greix o colesterol en l’interior dels vasos sanguinis es produeixen les plaques d’ateroma i s´ obstrueix l’artèria. Això provoca una disminució del flux sanguini cap al cor i també l’enduriment de les artèries. Altres causes són: tabac, obesitat, diabetis, hipertensió. 7.3 Clínica Els símptomes que es presenten són característics: dolor al pit, com si tinguessin una opressió, i aquest dolor s’irradia al braç esquerre. També podem trobar sensació d’ofec (dispnea), mareig, nàusees, sudoració, pal·lidesa, etc. 7.4 Situació d’urgència. Què hem de fer? Si ens trobem en el cas que alguna persona presenta dolor al pit opressiu i que sospitem que pot ser un infart agut de miocardi per les seves característiques, haurem d’avisar immediatament al servei d’urgències. Les dades que el professional demanarà a la persona per obtenir més informació seran les següents:

• Que expliqui exactament què li ha passat. • Preguntarà com és el dolor, quines característiques té, localització intensitat, tipus

(opressiu o punxada) si varia amb la respiració, etc... • Què estava fent quan li ha començat el dolor?

22

• Valorarà si presenta dispnea, nàusees, pal·lidesa, mareig, sudoració, etc. • És important que la persona estigui en repòs, que no realitzi cap esforç ni tant sols

caminar. • Recomanarà que no estigui sola. Si hi ha algun familiar parlarà amb aquest per evitar

un esforç al pacient. • Preguntarà si ja li havia passat alguna vegada. • Quines malalties importants té, problemes de cor, etc... • En el cas que la persona ja tingui antecedents d’episodis semblants, el metge pot

recomanar-li prendre una pastilla solta la llengua que es diu cafinitrina. Nota A vegades les persones grans no presenten una simptomatologia clara i característica d’infart agut de miocardi, pot ser que presenti un dolor difús o dolor abdominal que camufli el que realment està passant, però això ho valorarà el metge. 7.5 Cafinitrina o nitroglicerina Si la persona ja pateix una cardiopatia isquèmica és possible que tinguin a mà aquest fàrmac. El metge els hi aconsella que el duguin sempre a sobre i que en el cas que tinguin dolor al pit semblant a episodis anteriors es posin una pastilla sota la llengua. La cafinitrina es sol dissoldre més ràpid sota la llengua que empassada amb aigua, també podem trobar-ho en forma d’esprai o comprimits Amb aquest fàrmac aconseguirem disminuir el dolor, no perquè sigui un analgèsic sinó perquè dilata les artèries del cor, permet que entri més sang i es restableix el flux sanguini. És important que la persona acudeixi a l’hospital! 7.6 Enllaç a internet

• http://es.wikipedia.org/wiki/Cardiopat%C3%ADa_isqu%C3%A9mica • http://es.wikipedia.org/wiki/Ataque_cardiaco • http://es.wikipedia.org/wiki/Angina_de_pecho

23

Tema 8: Instauració Accident Vascular Cerebral AVC Malaltia Cerebral Vascular (AVC) 8.1 Definició 8.2 Causes 8.3 Factors de risc 8.4 Símptomes 8.5 Símptomes característics que ens indiquen una situació d’urgència 8.6 Seqüeles 8.7 Enllaç a internet 8.1 Definició: Contínuament arriba sang amb oxigen al cervell, si per algun motiu s’interromp aquest flux de sang i una part del cervell es queda sense, es produeix una disminució de l´aport de l’oxigen (hipòxia) i una lesió on moren les cèl·lules. 8.2 Causes de AVC Es pot interrompre el subministrament de sang al cervell per: - Un coall que tapona el vas sanguini i llavors s’anomena accident cerebral isquèmic - Un vas sanguini es trenca, causant filtració de sang dins del cervell i es denomina accident cerebrovascular hemorràgic. 8.3 Factors de risc HTA Arítmies cardíaques Colesterol Diabetis Tabac Sedentarisme 8.4 Símptomes L’instauració d´un AVC generalment és de forma sobtada, el familiar observarà una sèrie de canvis que li poden indicar que la persona està patint un accident cerebral vascular i per tant ens trobem davant una situació d’urgència ja que quan abans actuem, més possibilitats hi ha de recuperació o bé de tenir menys seqüeles. Moltes vegades la persona que pateix un AVC no és conscient de què li està passant i per tant no ens podrà avisar.

24

8.5 Símptomes característics que ens indiquen una situació d´urgència:

• Debilitat o paràlisi d'un braç, una cama, un costat de la cara o qualsevol part del cos. • Entumiment, formigueig o disminució de la sensibilitat. • Canvis en la visió. • Llenguatge mal articulat, incapacitat per parlar o entendre el llenguatge, dificultats per

escriure o llegir. • Dificultat per deglutir menjar o inclòs la pròpia saliva. • Pèrdua de la memòria. • Vertigen (sensació anormal de moviment). • Pèrdua de l'equilibri o la coordinació. • Canvis en la personalitat. • Canvis en l'estat anímic (depressió, apatia). • Somnolència, letargia i pèrdua del coneixement.

8.6 Seqüeles:

• Paràlisi d’una part del cos (hemiplègia) normalment sol afectar a la cama i braç del mateix costat.

• Dificultat en la parla: pot ser que no es pugui expressar però que entengui les coses que li diem (Afàsia d’expressió) o bé que no entengui el que diem (Afàsia de comprensió).

Hi ha moltes però aquestes són les principals seqüeles que resulten de la mort cel·lular per la interrupció del flux sanguini al cervell. 8.7 Enllaç a internet

• http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000726.htm • http://www.msd.com.mx/msdmexico/patients/corazon/apoplejia/teapoplejiaB.html • http://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_cerebrovascular • http://es.wikipedia.org/wiki/Infarto_cerebral

25

Tema 9: PÈRDUA DE CONCIÈNCIA EN LA PERSONA GRAN:

SÍNCOPE 9.1 Definició 9.2 Classificació 9.3 Símptomes 9.4 Què hem de fer? 9.5 Com prevenir el síncope? 9.6 Enllaç a internet 9.1 Definició: També anomenat desmai o lipotímia. És la pèrdua brusca i amb recuperació espontània de la consciència degut a una disminució de la perfusió cerebral. L’episodi és breu, dura menys d’un parell de minuts i va seguit d’una recuperació ràpida i completa. La persona afectada pot queixar-se de mareig o vertigen abans de presentar-se el desmai. L’estat de pèrdua de coneixement més prolongat i profund es denomina coma. Representa entre l´1 i el 6% dels ingressos hospitalaris i un 3% de les visites als serveis d’urgències. 9.2 Es classifiquen en:

Síncopes de Causa Cardíaca:

- Obstructives: Obstrucció d’alguna part del cor com per exemple: Estenosis Aòrtica/ Miocardiopatia Hipertròfica/Estenosis Pulmonar

- Arítmies: Bradicàrdia /Taquicàrdia - Disfuncions Agudes: Taponament Cardíac/Dissecció Aòrtica/Embòlia Pulmonar

Síncopes de Causa No Cardíaca:

- Hipotensió Ortostàtica: baixada de la pressió per d’incorporar-se massa ràpid del llit o

cadira. - Fàrmacs Vasodilatadors: són els Nitrits, bloquejants del calci, diürètics, digoxina i

insulina. - Consum de drogues com marihuana, tabac, alcohol i cocaïna.

Altres

Ens podem trobar amb altres factors que provoqui una pèrdua de coneixement com:

- El dolor intens. - Una baixada brusca de la pressió sanguínia, degut a un sagnat, deshidratació pot

causar un desmai. - Una baixada de sucre, recordem que les hipoglucèmies poden donar pèrdua de

coneixement - La por o ansietat important pot produir hiperventilació (respiracions molt ràpides)

poden produir pèrdua del nivell de consciència.

26

9.3 Símptomes Els símptomes que trobarem amb la pèrdua de coneixement seran:

• Es produeix una pèrdua del to muscular, la persona pot tenir debilitat o nàusees just abans del desmai.

• Pal·lidesa. • Suor freda. • Respiració superficial i pols feble. • Tenen la sensació que els sorolls s’esvaeixen. • Visió borrosa. • Confusió. • Mareig.

9.4 Situació d’urgència. Què hem de fer? Important: Si ens trobem en una situació on la persona ha perdut el coneixement haurem d’avisar al servei d’urgències.

• El metge obtindrà una sèrie de dades per comprovar l’estat i gravetat de la situació. • Primerament preguntarà si la persona ja ha recuperat el nivell de consciència,

recordem que el síncope és una pèrdua de consciència però amb recuperació ràpida però si no recupera estem parlant de coma i això significa gravetat.

• Necessitarà saber si la persona ha patit algun traumatisme, si s’ha donat algun cop sobretot al cap ja que és molt fàcil que això succeeixi.

• Si ha recuperat el coneixement però està una mica confusa es recomanarà mantenir a la persona afectada estirada durant uns 10 min preferiblement en un lloc fresc i tranquil amb les cames elevades, una mica per sobre del nivell del cor.

• Preguntarà si té diabetis i es descartarà una hipoglucèmia. • S’aconsella afluixar la roba.

9.5 Com prevenir el síncope?

• És important que quan una persona es vulgui incorporar del llit o sofà, ho faci sempre molt lentament per evitar l’ hipotensió ortostàtica.

• La utilització de mitges de compressió (fins les cuixes) afavoreix la circulació • També es recomana beure aigua per prevenir la deshidratació, mantenir una dieta sana

i el dejú. • Elevar el capçal del llit durant la nit.

27

9.6 Enllaç a internet:

• http://es.wikipedia.org/wiki/Desmayo • http://www.fisterra.com/guias2/sincope.asp • http://www.saludalia.com/Saludalia/web_saludalia/urgencias/doc/documentos/doc/sinco

pe.htm • http://encolombia.com/medicina1299_sincope6.htm

28

Tema 10: HEMORRÀGIES: TRACTAMENT AMB SINTROM 10.1 Què és el sintrom? 10.2 Indicacions per prendre sintrom 10.3 Com s’ha de prendre? 10.4 Si oblido prendre una dosi? 10.5 Puc prendre altres medicaments? 10.6 Ni tan sols una aspirina? 10.7 Quins efectes secundaris pot produir el medicament? 10.8 Precaucions amb l’alimentació 10.9 Altres precaucions a tenir en compte 10.10 Enllaç a Internet 10.1 Què es el Sintrom? El Sintrom (Acenocumarol) és un medicament que disminueix la capacitat de coagulació de la sang i per aquest motiu impedeix la formació de coalls que poden obstruir la circulació del torrent sanguini.

10.2 Indicacions per prendre Sintrom: Pot ser degut a malaltia cardíaca com:

• Fibril·lació auricular • Malaltia valvular cardíaca • IAM • Miocardiopatia dilatada • Pròtesis vàlvules biològiques i mecàniques

Pot ser degut a un coall que ha format un tromboembolisme com:

• Prevenció tromboembolisme pulmonar (TEP) • Tractament del trombo venòs profund (TVP) i TEP

10.3 Com s’ha de prendre? És important seguir sempre les instruccions del metge. S’ha de prendre sempre a la mateixa hora del dia, així s’evitaran els oblits. Convé prendre’l amb l’estómac buit i acompanyat d’un got d’aigua.

29

10.4 Si oblido prendre una dosis? Si falta poc per prendre la següent, s’ha d’esperar i prendre la que correspon, però sense prendre la dosis que es va oblidar.

Si ha transcorregut poc temps des de la seva hora habitual fins que ens hem recordat de la dosis, s’ha de prendre tant aviat com ens donem compte de l’oblit. 10.5 Puc prendre altres medicaments? MAI s’han de prendre altres medicaments sense consultar amb el metge. Això és molt important perquè hi ha molts medicaments que modifiquen la potència del sintrom i les conseqüències poden ser greus. 10.6 Ni tant sols una aspirina? NO, hi ha molts medicaments que s’utilitzen per el dolor, la inflamació o la febre que poden provocar-li hemorràgies si els pren al mateix temps que els anticoagulants, com és el cas de l’aspirina.

10.7 Quins efectes secundaris pot produir el medicament? Normalment no sol aparèixer cap problema, però a vegades es poden produir hemorràgies secundàries al rebre dosis superiors a les que en aquest moment es necessiten. Els símptomes que poden manifestar-se són sagnats del nas o genives, deposicions de color negre o amb sang, orina vermella, menstruacions amb sagnat excessiu, ferides que sagnen més temps de l’habitual, etc… En aquests casos ha de consultar-ho. Amb el metge per tal què modifiqui la dosis. Important: Si l’hemorràgia fos important s’ha d’anar directament a l’hospital!!! 10.8 Precaucions amb l´alimentació: No s’han de fer canvis importants en l’alimentació sense consultar-ho prèviament amb el metge (règims d’aprimament o per engreixar-se) ja que hi ha aliments que poden modificar la potència del fàrmac. S’ha d’evitar l’excés de vegetals com la col-i-flor, espinacs, bledes, espàrrecs i fetge. És important disminuir o evitar el consum d’alcohol.

30

10.9 Altres precaucions a tenir en compte:

ccidents, etc…hem de recordar-

de 1 i 4mg. Consultar al personal sanitari qualsevol problema o dubte que hi sorgeixi.

0. 10 Enllaç a Internet

• En circumstàncies en les que es poguessin produir pèrdues de sang, com extraccions o

manipulacions de les dents, operacions quirúrgiques, ali al professional que la persona està prenent sintrom.

• Assistir puntualment a les consultes de control de anticoagulació en els dies indicats. • Comprovar la dosificació dels comprimits, ja que existeixen presentacions •

1

• http://www.auxiliar-enfermeria.com/dossiers/sintrom.htm • http://www.fisterra.com/Salud/3proceDT/anticoagulacion.asp

31

ema 11: EPILÈPSIA T

11.1 Definició 11.2 Causes 11.3 Símptomes 11.4 Classificació 11.5 Signes i exàmens 11.6 Situació d’urgència. Què fer davant una crisi convulsiva?

de fer?

1.9 Enllaç a internet

1.1 DEFINICIÓ

rtar-se d'una anera rara. Poden tenir espasmes musculars violents o perdre el coneixement.

Quan els medicaments no ncionen bé, la cirurgia o els dispositius implantats, poden ajudar.

1.2 Causes:

’epilèpsia té moltes causes possibles, que inclouen

s com diabetis, insuficiència renal, tumors cerebrals, infeccions del cervell,

com alcohol o cocaïna.

ral anormal.

No prendre’s la medicació que el metge li va receptar per l’epilèpsia.

ot i això, en molts casos es desconeix la causa.

1.3 Símptomes

r des de simples pisodis d'absències fins a pèrdua del coneixement i convulsions violentes.

11.7 Què no s’ha 11.8 Tractament 1 1 L’epilèpsia és un trastorn cerebral que fa que les persones tinguin convulsions recurrents. Les convulsions ocorren quan els grups de cèl·lules nervioses (neurones) del cervell envien senyals erronis. Les persones poden tenir sensacions i emocions estranyes o compom Els metges usen estudis cerebrals i altres proves per a diagnosticar aquesta malaltia. És important iniciar el tractament immediatament. No existeix una cura per a l’epilèpsia, però en la majoria dels casos les medicines poden controlar les convulsions.fu

1 L

• Les malaltiefebre alta.

• Síndrome d’abstinència a substàncies • Lesions cerebrals per traumatismes. • Desenvolupament cereb• Falta de son, estrès. •

T 1 La gravetat dels símptomes pot variar considerablement, poden aparèixee

32

Alguns pacients tenen diferents tipus de convulsions amb símptomes diferents en cada crisi. El tipus de convulsió que una persona experimenta ve condicionada per diferents factors, com ara la part del cervell que es troba afectada i la causa subjacent d'aquesta convulsió. En algunes persones, es presenta un aura, que consisteix en una sensació estranya (formigueig, olor o canvis emocionals), abans de cada convulsió. Les convulsions es poden presentar de manera repetitiva sense explicació. 11.4 CLASIFICACIÓ TIPUS DE CONVULSIONS: 1) Convulsions Generalitzades: 1.1 Absències 1.2 Crisis Tònico-clòniques 2) Convulsions Parcials: 2.1 Simples 2.2 Complexes

SÍMPTOMES DE LES CONVULSIONS GENERALITZADES Les convulsions generalitzades afecten a tot o a la major part del cervell. Entre elles es troben les absències i les convulsions Tònico-clòniques generalitzades.

a) Absències:

• Moviments mínims o immobilitat (en general, a excepció del "parpelleig") que pot semblar una mirada en blanc. • Pèrdua sobtada i breu del coneixement o l'activitat conscient que pot durar només uns segons. • Es repeteix moltes vegades. • Sol passar més sovint en la infantesa. • Disminució de l'aprenentatge (amb freqüència es creu que el nen somia despert).

b) Convulsions tònico-clòniques generalitzades : • Contraccions musculars violentes en tot el cos. • Rígid i tibant. • Afecta una part important del cos. • Pèrdua del coneixement. • La respiració es suspèn temporalment, seguida d'un sospir. • Incontinència urinària. • Mossegades en la llengua o les galtes. • Confusió després de la convulsió.

33

• Debilitat després de la convulsió (paràlisi de Todd).

SÍMPTOMES DE LES CONVULSIONS PARCIALS (SIMPLES I COMPLEXES) Les convulsions parcials poden ser simples o complexes i afecten només una porció del cervell. Els símptomes de les convulsions parcials simples (focals) poden ser: • Contraccions musculars per una banda específica del cos. • Sensacions anormals. • Nàusees. • Sudoració. • Envermelliment de la pell. • Pupil·les dilatades. Els símptomes de les convulsions parcials complexes poden ser: • Automatisme (execució automàtica de conductes complexes sense percepció conscient). • Sensacions anormals. • Nàusees. • Sudoració. • Envermelliment de la pell. • Pupil·les dilatades. • Emocions recordades o inadequades. • Canvis en la personalitat o lucidesa mental. • Es pot perdre o no el coneixement. • Problemes amb els sentits de l'olfacte i el gust si l’epilèpsia està focalitzada en el lòbul temporal del cervell. 11.5 Signes i exàmens El diagnòstic de l’epilèpsia i dels trastorns convulsius requereix antecedents de convulsions recurrents de qualsevol tipus. Un examen físic (que comprèn una revisió neuromuscular detallada) pot ser normal o pot mostrar funcionament cerebral anormal en relació amb àrees específiques del cervell. Un electroencefalograma (EEG), una lectura de l'activitat elèctrica del cervell, pot confirmar la presència de diversos tipus de convulsions. Aquest pot, en alguns casos, indicar la ubicació de

34

la lesió que està causant la convulsió. El EEG sovint pot ser normal entre convulsions, pel que pot ser necessari efectuar un monitoreig perllongat amb aquest procediment. Els exàmens poden incloure diverses proves de sang per a descartar altres causes temporals i reversibles de les convulsions, que constaran de:

- Anàlisi bioquímica de la sang - Glucosa en sang - Proves de la funció hepàtica - Proves de la funció renal - Proves per a malalties infeccioses - Anàlisis del LCR (líquid cefaloraquidi)

Els exàmens per a determinar la causa i localització del problema poden incloure procediments tals com:

-RMN (Resonància Magnètica Nuclear) o TAC (Tomografia Axial Computeritzada)de cap. -Punció Lumbar (Punció de la columna).

11.6 Situació d’urgència. Què fer davant una crisi convulsiva? Avisarem al servei d’urgències mèdiques quan:

• Ocorre una crisi convulsiva, l'objectiu principal és evitar que la víctima es lesioni, protegint-la d'una caiguda i posant-la en un àrea segura. S'han de retirar els mobles o altres objectes que tallin del voltant de la víctima.

El metge pot indicar:

• Col·locar un coixí perquè la persona descansi el cap. • Afluixar les peces de vestir ajustades, sobretot les que estan al voltant del coll. • Voltejar a la persona de costat; si es presenta vòmit, això ajuda a garantir que aquest

vòmit no sigui aspirat cap als pulmons. • S’aconsellarà al familiar romandre al costat de la víctima fins que es recuperi o fins que

arribi assistència mèdica professional, vigilant mentrestant els seus signes vitals (pols, freqüència respiratòria).

35

11.7 No s’ha de fer:

- NO S'HA DE col·locar cap objecte entre les dents de la víctima durant una crisi convulsiva, ni tan sols els dits.

- NO S'HA DE moure a la víctima tret que es trobi en perill o a prop d'algun risc.

- NO S'HA DE d’intentar que la víctima deixi de convulsionar, no s’ha de subjectar ja que

ell o ella no té control sobre la crisi convulsiva i no és conscient del que està succeint en el moment.

- NO S'HA d'administrar res a la víctima per via oral fins que les convulsions hagin

cessat i aquesta es trobi completament desperta i alerta, normalment després de la convulsió estan una estona confuses i a vegades una mica agitades.

11.8 Tractament Si s'ha identificat i tractat una causa subjacent de les convulsions recurrents, com una infecció, aquestes convulsions han de cessar. El tractament pot incloure la reparació quirúrgica de tumors o lesions cerebrals. Els Anticonvulsius per via oral poden reduir el nombre de convulsions futures. L'eficàcia del medicament depèn de la resposta de cada individu a la droga. El tipus de medicament que s'utilitza depèn del tipus de convulsió i és possible que s'hagi d'ajustar la dosi puntualment. Alguns tipus de convulsions responen correctament a un tractament concret i no millorar amb altres. És necessari vigilar alguns medicaments en relació amb els seus efectes secundaris i nivells a la sang. L´Epilèpsia que no respon a l'ús d'alguns medicaments es denomina Epilèpsia resistent al tractament. Certes persones amb aquest tipus d´Epilèpsia es podrien beneficiar de la cirurgia cerebral per a extirpar les cèl·lules cerebrals anòmales que estan provocant les convulsions. A unes altres els pot ajudar l'ús d'un estimulador del nervi vague, que s'implanta en el pit i que pot ajudar a reduir el nombre de convulsions. 11.9 Enllaç a internet

• http://es.wikipedia.org/wiki/Epilepsia • http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000694.htm

36

Tema 12: ARÍTMIES 12.1 Definició 12.2 Símptomes 12.3 Signes i exàmens 12.4 Tractament 12.5 Complicacions de les arítmies 12.6 Situació d’urgència. Què cal fer davant una situació d’arítmia: 12.7 Enllaç a Internet 12.1 Definició: És qualsevol trastorn del ritme o freqüència cardíaca i significa que el cor bombeja massa ràpid, massa lent o amb un patró irregular. Quan el cor bombeja més ràpid del normal, es denomina taquicàrdia i quan ho fa massa lent, es denomina bradicàrdia. Quan el cor batega amb un patró irregular es denomina arítmia.

El cor és l’encarregat de fer circular la sang mitjançant les contraccions cardíaques que s’anomenen sístole i diàstole, pot ser que l’impuls nerviós que estimula i inicia la contracció no ho faci de forma correcta. Hi ha molts tipus d’arítmies, depenent de la duració de l’arítmia, el grau de regularitat i l’efecte sobre la pressió sanguínia pot ser insignificant o bé una urgència vital. Seguidament estudiarem què és la bradicàrdia, taquicàrdia ventricular i fibril·lació auricular.

37

L'electrocardiograma (ECG) mesura l'activitat elèctrica del cor. El ritme normal en repòs és de 60 a 120 pulsacions per minut.

La BRADICARDIA es caracteritza per la lentitud del ritme cardíac, en general, per sota dels 60 batecs per minut, mentre que el ritme normal en repòs és de 60 a 100 batecs per minut.

La TAQUICARDIA VENTRICULAR és una freqüència cardíaca ràpida en repòs que

s'inicia en els ventricles, típicament de 160 a 240 batecs per minut (la freqüència cardíaca normal en repòs és de 60 a 120 batecs per minut). És una urgència imminent ja que pot provocar una aturada cardíaca.

FIBRIL.LACIÓ AURICULAR és un ritme ràpid i irregular que impedeix la contracció normal del cor. Aquest fet pot provocar que s’acumuli la sang i es formin coalls. Si aquests es desplacen es pot produir un accident vascular cerebral (AVC) o bé un Infart Agut de Miocardi (IAM).

12.2 Símptomes

• Batecs cardíacs ràpids o lents (palpitacions) • Batecs intermitents • Desmais • Mareig, vertigen • Dolor al pit • Dificultat per respirar • Canvis en el patró del pols • Pal·lidesa • Sudoració • Aturada cardíaca

Tot i que és possible que la persona no presenti símptomes

38

12.3 Signes i exàmens El metge escoltarà el cor amb un estetoscopi i sentirà el pols. La pressió sanguínia pot estar baixa o normal. Es poden portar a terme els següents exàmens per a identificar les arítmies:

• ECG • Monitoreig cardíac ambulatori (per exemple, un Monitoreig Holter s'usa per 24 hores; o

registradors implantables que es poden dur col·locats al cos durant dues setmanes o més i permeten detectar qualsevol alteració en l’activitat cardíaca normal en qualsevol moment del dia)

• Ecocardiograma • Estudi Electrofisiològic • Angiografia coronària

12.4 Tractament La majoria de les arítmies es tracten amb medicaments antiarítmics i així es normalitza la freqüència cardíaca però ens podem trobar en casos més greus i pot ser necessari un tractament urgent per a restablir el ritme normal. Això pot abastar des de medicaments intravenosos, teràpia de xoc elèctric (desfibril.lació o cardioversió) o implantació d'un marcapassos temporal per a interrompre l’arítmia. Les Bradicàrdies simptomàtiques es poden tractar amb la implantació d'un marcapàs permanent.

12.5 Complicacions de les arítmies

• Angina (dolor toràcic causat per un desequilibri de subministrament i demanda d'oxigen en el múscul cardíac)

• Infart Agut de Miocardi • Insuficiència cardíaca • Accident cerebrovascular • Mort sobtada

Important: El fet de prendre mesures per prevenir la malaltia de les artèries coronàries, tals com no fumar, consumir una dieta equilibrada i baixa en greixos i fer exercici regularment, pot disminuir la possibilitat de patir una arítmia.

39

12.6 Situació d’urgència. Què cal fer davant una situació d’arítmia:

un diagnòstic d’arítmia i els símptomes empitjoren o si no milloren amb el tractament.

• Davant una sospita d’arítmia demanarem a la persona que reposi.

• El metge valorarà la situació:

e li passa.

tà angoixada agreujarà més el quadre per tant intentarem tranquil·litzar-la.

i té prou força el batec o bé és un pols dèbil, i quantes pulsacions per minut té.

– Preguntarà si s’ha pres la medicació per l’arítmia.

s cansa molt quan parla, si està conscient, per tal de poder valorar la situació.

2.8 Enllaç a Internet

spanish/ency/article/0011

• S'ha de buscar assistència mèdica si els símptomes indiquen que pot existir una possible arítmia. També quan hi ha

– Preguntarà si és la primera vegada qu– Preguntarà si té malalties importants. – Si la persona es

– Si està acompanyada el metge pot demanar a la persona que li prengui el pols en l’artèria radial (canell) o be artèria caròtida (coll) i que observi el ritme, la força i la freqüència, és a dir si és un batec rítmic o arrítmic, s

– Demanarà que expliqui si està suada, pàl·lida, si e

1

• http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/ 01.htm • http://es.wikipedia.org/wiki/Arritmia • http://www.entornomedico.org/salud/saludyenfermedades/arritmia.html

B3n_auricular• http://es.wikipedia.org/wiki/Fibrilaci%C3% • http://es.wikipedia.org/wiki/Taquicardia • http://es.wikipedia.org/wiki/Coraz%C3%B3n

40

ema 13: ESCALA DE GLASGOW T 13.1 Definició 13.2 Què cal fer davant d’una situació de disminució de consciència

3.3 Enllaç a Internet

3.1 Definició:

sciència, és molt tilitzat en pacients que presenten un traumatisme cranio- encefàlic (TCE).

• la resposta motora (màx. 6 punts)

ològic. Quan s’utilitza en un cient amb trauma craneo- encefàlic (TCE) es pot classificar com:

CE Lleu .... 13-15 punts

CE Moderat.. 9-12 punts

CE Sever.... 8 punts o menys (requereix intubació)

Com es realitza el test de Glasgow?

rem el nivell de consciència utilitzant els indicadors i sant la puntuació que correspongui.

Obertura ocular

1 1 L’escala de Glasgow és una escala que s’utilitza per mesurar el nivell de conu Es valoren tres ítems,

• l’obertura ocular (màx. 4punts) • la resposta verbal (màx. 5 punts)

La puntuació obtinguda és emprada per a determinar l’ estat clínic del pacient, el pronòstic, les indicacions terapèutiques i per realitzar un seguiment de l'estat neurpa T T T

Observarem a la persona i determinapo.

• : PUNTUACIÓ

spontània:......................4

stímul verbal: ................3

stímul dolorós: ..............2

o respon: ......................1

Resposta verbal

E E E N •

rientat: ..........................5

onfús:........................ ...4

araules inadequades: ...3

ons incomprensibles: ...2

o respon: ......................1

O C P S N

41

• Resposta motora PUNTUACIÓ

beeix ordres verbals: ........................................... 6

ocalitza l'estímul dolorós: ..........................................5

s retira davant l'estímul dolorós: ...............................4

esposta en flexió (postura de decorticació): .............3

esposta en extensió (postura de descerebració): .....2

o respon: ...................................................................1

resposta motora obeeix ordres verbals, aquests 15 unts corresponen a una persona sana.

s que és el mínim ossible això significa gravetat i necessitat d´intubació i respiració assistida

ltres definicions:

isminució del nivell de consciència

é diferents graus, els principals són:

(estímul que provoca una agressió dolorosa en

stímuls molt

rectament a ordres senzilles

uda de les funcions intel·lectuals. Les causes orgàniques o psíquiques són múltiples.

3.2 Què cal fer davant una disminució del nivell de consciència:

rvei d’urgències.

scala de Glasgow, valorarem

om per exemple diabetis, hipertensió,

la persona acompanyant que estigui al seu costat fins que vingui el servei

ersona inconscient i no ha vist què ha passat, si s’ha donat un cop al cap al caure, etc.

O L E R R N Per exemple una persona amb obertura ocular espontània tindrà: 4 punts, més 5 punts si està orientat i sumarem 6 punts més si en lap Un altre exemple: si tenim una persona en coma profund tindrem que no respon ni en la obertura ocular ni en la resposta verbal per tant serà 1 punt cadascuna, la resposta motora també serà 1 ja que tampoc respondrà, per tant si sumem dona 3 puntp A D T

• Coma: és el més greu amb pèrdua total de la consciència. Una persona en coma pot no reaccionar a un estímul nocioceptiu els teixits per exemple punxades)

• Estupor: hi ha pèrdua parcial de la consciència, només respon a eenèrgics com pot ser el dolor, llum forta o sacsejar-lo. Estat previ al coma.

• Obnubilació: estat menys sever, la persona respon corperò amb lentitud, fatiga o amb dificultat de concentració.

• Confusió mental: és una alteració global i ag

1

• Avisarem immediatament al se• El metge valorarà la situació. • Preguntarà si és la primera vegada que li passa. • Farà una valoració del nivell de consciència mitjançant l’e

l’obertura ocular, la resposta verbal i la resposta motora. • Preguntarà quines malalties importants té c

problemes de cor, problemes respiratoris ,etc. • Demanarà a

d’urgències. • Preguntarà si estava acompanyada en el moment de la disminució del nivell de

consciència i què ha passat exactament, o bé si el familiar ja ha trobat a la p

42

13.3 Enllaç a Internet

• http://es.wikipedia.org/wiki/Escala_Glasgow • http://es.wikipedia.org/wiki/Coma_(medicina)

43

ema 14: DISNEA T 14.1 Definició 14.2 Causes Comunes 14.3 Causes Específiques

àries

ia. Que hem de fer davant una crisi de disnea? 4.8 Enllaç a Internet

4.1 Definició:

piratòria que experimenten tant subjectes sans om malalts i que afecta al sistema respiratori.

no estar rebent uficient aire; s’han de valorar factors físics, psicològics, socials i ambientals

a i dificultat per a intercanviar aire, però és possible que ai refereixin dificultat per a respirar.

respiratòria representa la presència d'una malaltia significativa ha de ser avaluada pel metge.

Tipus de disnea:

rant la nit mentre el pacient dorm i

• Dispnea en repòs apareix sense realitzar cap tipus d’esforç.

4.2 Causes comunes

egades, l'estrès emocional, om l'ansietat, també pot fer que es presenti dificultat respiratòria.

4.3 Causes específiques:

Problemes cardíacs

congestiva (ICC)

14.4 Clínica 14.5 Examen físic i proves complement14.6 Situacions que podem trobar-nos 14.7 Situació d’urgènc1 1 La dispnea és un terme clínic de dificultat resc La dispnea es defineix com una sensació subjectiva de falta d’aire, d’ofec, les persones ho manifesten com una dificultat o incomoditat al respirar, amb sensació des No existeix una definició estàndard per a la dificultat respiratòria, ja que per a algunes persones, la sensació de falta d’aire es pot presentar amb l'exercici lleu (per exemple, pujar escales) sense que això indiqui la presència d'un trastorn específic, mentre que uns altres poden tenir malaltia pulmonar avançadm En moltes situacions, la dificultat i

• Dispnea d’esforç apareix al realitzar esforços com pujar escales. • Dispnea de decúbit quan es produeix estirat al llit i millora incorporant-se. • Dispnea paroxística es caracteritza per aparèixer du

la dispnea l’obliga a despertar-se de forma sobtada.

1 La dificultat respiratòria té moltes causes diferents. L'obstrucció dels conductes del nas, la boca o la gola poden portar a que aparegui aquest problema. Així mateix, patir una cardiopatia pot causar dificultat per a respirar si el cor és incapaç de bombejar suficient sang per a subministrar oxigen al cos. De fet, si el cervell, els músculs o altres òrgans corporals no reben suficient oxigen, es pot experimentar una sensació de falta d‘aire. Algunes vc 1

• Cardiopatia coronària • Infart agut de miocardi • Insuficiència cardíaca

44

• Arítmies cardíaques

Problemes respiratoris

lmonar

• Hipertensió pulmonar

Obstrucció

ries • Inhalació d'un objecte estrany

Altres

amb menys oxigen en l'aire

(falta d'exercici)

x Gastroesofàgic

• Hèrnia de hiat

4.4 Clínica de la dispnea

ue s’han estretat per alguna patologia i per això es produeix la dificultat respiratòria.

que la musculatura del coll està tensa i utilitzarà també la musculatura del tòrax.

ant cap a un color morat i fosc sobretot ho veurem en el llavis i les ungles de les mans.

barem que la persona estarà confusa amb debilitat i amb tendència a la somnolència.

• Si es presenta tos o febre pot ser habitual que es presenti també dispnea.

4.5 Examen físic i proves complementàries

sisteix en una avaluació minuciosa dels pulmons, el cor i les vies spiratòries altes.

ls exàmens de diagnòstic que poden realitzar-se són:

Proves de sang, entre elles, gasometria arterial

• Malaltia pu• Asma • Emfisema • Pneumònia

• Obstrucció de les vies respiratò

• Ascens ràpid a grans altures• Ambient amb contaminació • Mal estat físic• Al·lèrgies • Obesitat • Compressió de la paret toràcica • Malaltia de Reflu• Atacs de pànic

1

• Sibilàncies: sorolls respiratoris aguts que es produeixen durant la respiració quan l´aire passa per les vies respiratòries q

• Quan la persona té la sensació d’ofec utilitzarà la musculatura accessòria per tal

d’expandir més els pulmons, observarem

• Cianosis: si durant una estona no arriba suficient aire als pulmons el color de la pell

anirà canvi

• La persona es mostrarà angoixada i nerviosa cosa que li dificultarà encara més la

respiració, si passat un temps no es normalitza la situació tro

1 L’examen físic conre E -

45

- Mesurar la saturació d'oxigen a la sang (pulsioximetria)

ció pulmonar

ocardiografía

són inofensives i es poden solucionar amb facilitat (com una crisi d’angoixa), també ens podem trobar en situacions de gravetat

a de manera sobtada o que interfereix de manera seriosa en la respiració, també si no milloren els

Recordem que la dificultat respiratòria acompanyada de dolor toràcic pot indicar un

t amb un objecte (aspiració o ingestió d'un objecte estrany) també produeix dificultat respiratòria i la persona referirà opressió en la gola o

rant la nit o bé l'obliga a dormir amb coixins per a ajudar-se a respirar millor, també si la

ispnea presentarà sibilàncies que és un so agut que es produeix durant la respiració quan l’aire passa per les vies respiratòries que s’han estretat per alguna patologia.

s important que la persona amb dispnea estigui tranquil·la tot i que serà difícil aconseguir- ho.

è li ha passat, què estava fent quan s’ha

• Preguntarem quines malalties importants té.

gués algun objecte que li dificultés la respiració.

• Que afluixi qualsevol peça de vestir ajustada.

- ECG - Radiografia de tòrax - Proves de la fun - Prova d'esforç - TAC de tòrax - Ec 14.6 Situacions que podem trobar-nos

• La dificultat respiratòria, sigui sobtada o progressiva, no s’ha de prendre a broma, doncs si bé moltes de les seves causes

que requereixin avaluació mèdica urgent. • Avisarem al servei d’urgències si es presenta dificultat respiratòri

símptomes o bé si una persona deixa de respirar completament.

• infart agut de miocardi.

• Haver inhalat o haver-se ofega

tindrà una tos ronca i estrident.

• És recomanable avisar al metge si la dificultat respiratòria desperta a la persona du

dificultat respiratòria es presenta després d'un esforç lleu o mentre s'està en repòs.

• La persona amb d

14.7 Situació d’urgència. Que hem de fer davant una crisi de dispnea? ÉIntentarem parlar amb algun familiar per evitar empitjorar la dificultat respiratòria.

• Demanarem que ens expliqui exactament quproduït la dispnea.

• Donarem avís al servei d’urgències mèdiques El metge pot demanar al familiar que realitzi una sèrie d’accions:

• Que examini les vies respiratòries per si tin

46

• Que ajudi a la víctima a administrar-se qualsevol medicament amb prescripció mèdica (com un inhalador per a l'asma o oxigen).

• Que vigili la respiració de la persona afectada per valorar si hi ha canvis en la mateixa.

està al llit el familiar l’incorporarà el màxim possible, si es pot la posarà en uesta posició millora la dificultat

respiratòria. NO S'HA DE donar de menjar ni de beure a la víctima.

No s’ha de suposar que la condició de la persona està millorant perquè ja no s'escoltin sibilàncies ni sorolls respiratoris.

• Si la personaposició de sedestació (asseguda a la vora del llit) aq

• Nota: Si la persona presenta una crisis important de dispnea no podrà parlar. 14.9 Enllaç a Internet

• http://es.wikipedia.org/wiki/Disnea • http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003075.htm • http://0-www.nlm.nih.gov.catalog.llu.edu/medlineplus/spanish/ency/article/000007.htm