DAVID HUME (1711-1776) - blocs.xtec. HUME (1711-1776) 1. Context cient­fic i cultural. 2. ... Hume

  • View
    219

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of DAVID HUME (1711-1776) - blocs.xtec. HUME (1711-1776) 1. Context cient­fic i cultural. 2. ......

  • 05/02/12

    1

    DAVID HUME (1711-1776)

    1. Context cientfic i cultural. 2. Vida i obres. 3. Teoria del coneixement: origen i veritat.

    3.1. Qu s el coneixement? 3.2. Les percepcions: impressions i idees 3.3. Les lleis dassociaci de idees. 3.4. Les idees complexes 3.5. Les veritats: de ra i de fet. 3.6. Classificaci de les Percepcions.

    4. El problema de la causalitat.

    5. Crtica de la metafsica. 6. Lemotivisme moral. 7. Diferncies i punts de trobada entre lempirisme i el racionalisme.

    1

    CONTEXTO SOCIO-CULTURAL

    CONTEXT SOCIAL I CULTURAL

    ! Hume viu durant el segle XVIII, poca de la IL!LUSTRACI.

    - Defensa de la llibertat i la tolerncia (religi, poltica i cincia). -Cerca duna fonamentaci racional en qu Du ja no t un paper clau (Esperit de secularitzaci vs. Especulaci Metafsica).

    - Estudiar gnesi i constituci del coneixement per mostrar-ne els lmits (alhora que es combat qualsevol tipus de dogmatisme o intolerncia).

    ! Actitud davant lescepticisme -FIDEISTES:

    - Escepticisme radical. - La fe es lnica font de saber i veritat (pot acabar en intolerncia)

    -DOGMATISME

    - Escolstica o Descartes.

    -EMPIRISME MODERN - Creences raonables.

    2

  • 05/02/12

    2

    CONTEXTO SOCIO-CULTURAL

    .

    CONTEXT SOCIAL I CULTURAL

    ! La burgesia per desenvolupar-se com a classe social necessita una atmosfera de llibertat material i intel!lectual.

    ! s l'poca del liberalisme econmic, de la fisiocrcia i el lliure comer.

    ! El cientifisme: etapa d'estudi i progrs per a la cincia. Cientfics de lpoca: Newton, Celsius, Farenhait, Volta, Lavosier, Buffon, Linneo, Adam Smith, Wyatt, L.Paull, Newcomen, Wat.

    ! Lenciclopedisme: L'home culte havia d'estar al corrent de tots els sabers.

    ! Es porta a terme l'Enciclopdia o Diccionari raonat de les Cincies, de les Arts i dels Oficis, sota la direcci de Diderot i D'Alambert

    Els seus principals objectius eren: " Difondre la cultura i els coneixements, informar i instruir. " Crear una opini crtica i antidogmtica. " Establir una dura crtica dels prejudicis i creences tradicionals.

    3

    LANGLATERRA EMPIRISTA

    Al segle XVII a l'Europa continental triomfava l'absolutisme. A les Illes Britniques s'inicien tendncies antiabsolutistes i liberals.

    Les idees liberals s'estendran tamb a Europa durant el segle XVIII

    El comer va afavorir el creixement de la burgesia, que tenia diners per no poder poltic.

    La burgesia, cansada contra la noblesa, donar suport l'oposici del Parlament contra l'absolutisme monrquic [Jaume I. Carles I. Guerra civil. Proclamaci de la Repblica amb Cromwell. Restauraci de la monarquia liberal amb Guillermo d'Orange. Revoluci Gloriosa]

    D'una monarquia absolutista es passa a una monarquia parlamentria i constitucional.

    Declaration of Rights. Les lleis estan per sobre de la voluntat del rei.

    4

  • 05/02/12

    3

    LEMPIRISME # Empirisme prov del grec emperia: experincia

    # Alguns precedents:

    # Com a corrent filosfica es desenvolupa durant els segles XVII i XVIII en les Illes Britniques.

    CARACTERSTIQUES

    Els lmits del coneixement es troben en lexperincia

    Tot el coneixement s adquirit. La nostra ment s com un white paper que l'experincia va omplint de coneixements

    Negaci o impossibilitat de la metafsica com a cincia El model de cincia sn les cincies experimentals.

    " Roger Bacon (Novum Organum. La inducci)

    " Aristtil " Epicureisme, estoicisme, escepticisme " Nominalisme

    Lexperincia s la font del coneixement

    Es nega l'existncia d'idees innates:

    La ra est supeditada i limitada a les dades sensorials, ms enll no es pot tenir un coneixement autntic.

    # Filsofs empiristes: J.Locke (1632-1704), G.Berkeley (1685-1753), D.Hume (1711-1776).

    5

    EL CONTRACTUALISME SOCIAL

    ! Teoria poltica moderna que proclama que l'Estat no es fonamenta en Du sin que s una creaci humana, fruit d'un pacte o contracte social.

    ! L'Estat i el poder sn fruit d'un pacte o contracte entre membres lliures i racionals que formen la societat.

    ! TH. HOBBES (1588-1679) defensa la idea que s la por als altres el que ens porta a establir un pacte o contracte social amb els altres

    El liberalisme poltic

    ! L'individu com a sser hum per naturalesa s lliure i igual als altres, posseeix drets naturals: subsistncia, propietat, salut, integritat ...

    ! JOHN LOCKE (1632-1704) defensa que l'estat liberal sorgeix d'un pacte. Aquest poder no s absolut sin representatiu. Els governants estan al servei dels individus

    Labsolutisme

    ! L'Estat sorgeix d'un pacte, que assumeix el poder absolut

    6

  • 05/02/12

    4

    PRINCIPALS OBRES DE D.HUME

    Tractat sobre la naturalesa humana (1739/40) Resum del Tractat (1740)

    Assaigs morals i poltics (1741-/1742)

    Investigaci sobre l'enteniment (coneixement) hum (1751)

    Investigaci sobre els principis morals (1751)

    Histria d'Anglaterra (1754-1756-1762)

    Dilegs sobre la religi natural (1752)

    Autobiografia (1775)

    7

    Objetius filosfics de Hume

    Proporcionar els mitjans per dur a terme un sistema complet de les cincies

    ! Totes les cincies tenen una profunda relaci amb l'sser hum,

    a partir de l'estudi de la naturalesa humana sorgiran la resta de les qestions: un sistema moral que ens digui qu hem de fer, una cincia poltica que ens orienti sobre el govern adequat, una fsica que ens mostri el funcionament del mn material, etc.

    ! La investigaci de la naturalesa humana, ha de constituir la cincia de les cincies.

    ! Per tant la construcci de qualsevol cincia requereix, com a condici prvia, dur a terme una adequada anlisi de la prpia naturalesa humana

    ! Com que totes les cincies han de fonamentar-se en la cincia de l'sser hum, aquesta no podr partir d'hiptesis, ni de principis "a priori", sin que haur de fonamentar-se en l'experincia i en l'observaci.

    ! Aquesta cincia sobre l'sser hum ha d'acabar amb les discussions absurdes de la metafsica tradicional, i determinar amb precisi l'abast i lmits de l'enteniment hum.

    8

  • 05/02/12

    5

    TEORIA DEL CONEIXEMENT

    COM ES PRODUEIX EL CONEIXEMENT?

    PERCEPCIONS

    ! La nostra ment s com un "paper en blanc (tabula rasa) en la qual s'inscriuen totes les nostres experincies a travs dels nostres sentits

    ! El coneixement no s innat (Plat, Descartes), s adquirit. ! El coneixement sn els continguts de la nostra ment, LES

    PERCEPCIONS: impressions i idees.

    IMPRESSIONS Sn percepcions immediates. Precedeixen a les idees.

    Tenen lloc per

    La sensaci: - Ens arriben a travs dels sentits externs de forma directa i intensa. -El subjecte les "sent" o "pateix" directament Ex: "Un mal de queixal"

    La reflexi: - A travs dels sentits interns. -El subjecte les "sent" o "pateix" de forma indirecta Ex: Sentir que alg ens estima. Patir per l'absncia d'un sser estimat. 9

    IDEES

    ! Sn percepcions ms febles.

    ! Sn cpies o representacions debilitades de les impressions per la llunyania del temps i per tant amb trets poc especfics i concrets.

    ! Les idees no es pateixen, es conceben en la ment. Sn adquirides.

    ! Hume dna primacia a les impressions enfront de les idees.

    ! No hi ha cap idea que en si mateixa sigui universal. Totes sn particulars (nominalisme).

    Ej. : El record del mal de queixal.

    EL CONEIXEMENT Una idea buida sense la seva impressi corresponent manca de

    significaci.

    ! Les idees no senten, es conceben, es pensen amb la ment.

    10

  • 05/02/12

    6

    CLASSIFICACI DE LES PERCEPCIONS

    Segons el grau de vivacitat:

    Impressions (percepcions forts).

    Idees (percepcions dbils).

    Segons el grau de complexitat:

    Simples

    Complexes Ex.: Idea de color, dolor, de sabor, etc.

    Ex: Associaci d'idees: una poma.

    Ex.: Record d'un mal de queixal.

    Ex.: Tenir un mal de queixal.

    EL CONEIXEMENT

    CLASSIFICACI DE LES IDEES

    11

    12

  • 05/02/12

    7

    LLEIS D'ASSOCIACI DE LES IDEES

    LLEI DE CONTIGITAT EN EL TIEMPS I EN LESPAI Una idea mindueix altres idees.

    LLEI DE SEMBLANA Les idees semblants s'uneixen a idees semblants.

    Ex: Les nadales i els anuncis de cava ens recorden el Nadal.

    Ex: La catedral gtica de Burgos em recorda una altra catedral gtica com la de Lle.

    LLEI DE CAUSA I EFECTE Es basa en el principi que tot efecte t una causa. Ex: Si veig fum crec que hi ha d'haver foc.

    EL CONEIXEMENT

    13

    IDEES COMPLEXES

    # SUBSTNCIES

    "Paquets complexos d'idees a les quals es dna un nom nic i es prediquen sempre juntes d'un subjecte que suposem que s una unitat substancial que les sost".

    Ex: Relacionem l'olor, gust, tacte, forma i color determinats i li donem el nom de poma.

    Ex.: Les caracterstiques d'un malalt d'asma

    "sn agrupacions d'idees menys slides, sn referides a situacions, conceptes, etc. i constitueixen col!leccions de caracterstiques o smptomes".

    # IDEES DE MODE

    EL CONEIXEMENT

    14

  • 05/02/12

    8

    LEYES DE ASOCIACIN DE LAS IDEAS Las ideas por naturaleza "se atraen entre ellas mediante una fuerza suave que normalmente prevalece" (Como en la gravitacin de Newton). Esta cualidad asociativa de las ideas obedece a unas leyes:

    LES VERITATS

    El nostre enteniment tamb analitza i compara les idees. La qual cosa dna lloc:

    a) VERITATS DE RA Compara el significat de les idees. Sn invariables i el seu contrari no s possi