De la vila, oficis i costums

  • View
    290

  • Download
    10

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Llibre Rebombori 1999

Text of De la vila, oficis i costums

  • CASTELL 1999

    DE LA VILA,OFICIS I COSTUMS

    DE LA VILA,OFICIS I COSTUMS

  • El present llibre sha presentat a la convocatria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoci de ls del valenci.

    Edita:Associaci Cultural Colla Rebombori

    Imprimeix:Castell dImpressi, S.L.

    Dipsit Legal:CS 44-1999

    ISBN:84-699-0015-3

    Portada:V. Castell Alonso

    Dibuixos:Manolo Alegre

    Textos Rebomboriet:Josep Miquel Carceller

    Dibuixos Rebomboriet:Manolo Alegre

    Consell de Redacci:M. Alegre - F. Aparisi - E. ArtolaJ.M. Carceller - M. Gmez - X. Llombart

    Assessor lingstic:Avell Flors i Bonet

    Manolo Alegre

  • 3OFICI DE VIUREMANEL GARCIA I GRAU ............................................................................ 4

    LHOSTALFRANCESC MEZQUITA I BROCH................................................................... 6

    RECULL DE TEXTOSJOSEP MIQUEL CARCELLER I DOLS ............................................................... 7

    CASTELL DE LA PLANA (1750-1900)OTILIA MART I ARNNDIZ ........................................................................ 11

    COM VIVIEN I DE QU MORIEN ELS NOSTRES AVANTPASSATSPILAR PONS I ROIG .................................................................................. 21

    CASES I COSES. ELS RAVALS I LA VILA ALS SEGLES XVIII I XIXMIQUEL GMEZ I GARCS......................................................................... 31

    DOFICIS I TELFONS A CASTELLJOSEP MIQUEL CARCELLER I DOLS ............................................................... 41

    OFICIS RELACIONATS AMB LESPARDENYAEMLIA NEBOT I AGUILELLA ........................................................................ 51

    ARRIMAT A BON ARBRE I TINDRS BONA FUSTAFERRAN APARISI I MONFORT ...................................................................... 57

    LOBRER AL LLARG DEL TEMPSPACO BONET I BAUS............................................................................... 69

    VAL MS UNA DENT QUE UN DIAMANTFERNANDO AMORS - BERTA BALDAYO - M. NGELS PONS....................... 75

    LOFICI DE TONELLER - BOTERXAVIER LLOMBART I BOU........................................................................... 79

    REMEMBRANCESJOSEP MIQUEL CARCELLER I DOLS ............................................................... 87

    INDUMENTRIA DE FEINAELISEU R. ARTOLA I DEL CAMPO ................................................................. 95

    AL VOLTANT DE LA FESTASALVADOR ESTEVE I RODRGUEZ - TERESA CLIMENT I ESCRIG ........................... 101

    EL SECRET DEL Conus gloriamarisANTONI ALBALAT I SALANOVA.................................................................... 107

    PROFESSIONS I OFICIS DE LA DONA (1932)FRANCESC MEZQUITA I BROCH................................................................... 113

    EL PASSEJANTFRANCESC MEZQUITA I BROCH................................................................... 118

    SUMARI

    SUMARI

  • 4 De la vila, oficis i costums

    De nit aquest home, que passa, sent lempedrat que han fet altres homes de mans endurides,

    com sn les seues.CESARE PAVESE

    Hi ha oficis que sn bonsperqu sn de bon viure, digu el poeta.Pels carrers i les places passenhomes i dones amb les mans endurides pel tremp i lagulla dels dies i les eines.Tots bastint la persistent entranya de la terra,tots enarborant la vida com un combat farcit de ferros i fustes i cnems i cordes i filams, estris amb qu sha fundat una ptria en cada mirada, en cada colp, en cada passa, en cada filadura,en cada pira dreada enmig del canems profund del poble.Hi ha oficis perqu hi ha empremtes.I un irrevocable desig de forment en cada petjada,un estimat missatge de realitats en la nit oberta del mn.Un irrenunciable ofici que no s sindir-li a la vida qu i qui som enmig del trngoli la desesperana. I dir-nos fusters de la paraula, ebanistes de lesguard,boters del desig, corders de lnima, filadors de lesperana, arquitectes del somni,forjadors de lesperit, pescadors del goig, escriventsde la matria, llauradors de lesperit,pintors de laigua, botiguers de la joia.I ser, alhora, forja i boixet, pedra i fusta,filam i tela, usatge i aigua, terra i paper,ferro i espart,

    treballs i dies fets signe antic i ms fonda convicci.Car hi ha oficis bons perqu ens permeten viure:aquest combat construt amb les mans i bastit,

    dia rere dia,al bell mig de lnima i la histria i la perseverana.

    Manel Garcia Grau

    Ofici de viure

  • 5Dames i cavallers, senyores i senyors, ciutadanes i ciutadans de la vila i ravalsde Castell i daquells indrets propers o llunyans on, al mat, la gent t el costumde saludar-se dient bon dia, permeteu-me que em presente: sc Bomboriet, fill deCollet i de Mealleta , descendents dun follet msic , cridaner, buf i joglar ano-menat Bomborrom, sbdit del bon Rei en Jaume I, dit el Conqueridor, al qui vaacompanyar en les seues gestes i batalles, i que finalment va installar-se a la ca-pital de la nostra Plana, a les darreries del segle XIII.

    Des daleshores algunes generacions de follets, no moltes perqu nosaltres vi-vim molt ms que els humans, hem viscut en aquesta ciutat, sempre prop del

    seu cor en els dos sentits dafecte i proximitat al centre i des de fa segles alcarrer de la Mealla (on fa deu anys t la seu la Colla Rebombori), un carrer pe-tit, senzill, tranquil, de pocs vens.

    El soroll, lexcitaci i lavalot propis del vocable que dna nom al collectiu quemha demanat els presente aquest llibre, el tercer que publiquen quan arriben lesfestes magdaleneres, recorden una poca en qu alguns dels oficis menestrals queshi tracten en De la vila, oficis i costums tenien en aquest barri , obradors im-portants i fora activitat; una poca, en la qual, diuen els erudits, en aquest carreres feien les transaccions ms simples i senzilles i es feia servir una moneda nfi-ma, de valor de mig diner: la malla o mealla.

    Recuperar la memria dalguns dels oficis tradicionals que el progrs ha fet de-saparixer i els costums propis de la vila, s la missi daquesta publicaci, patroci-nada per la Fundaci Dvalos-Fletcher, on hi ha poemes, articles i illustracions so-bre el perode que abraa la vida del Castell que va des de les darreres dcades delsegle XVIII fins les primeres del present segle XX, que finir quan ho faa lany 2000.Paletes, fusters, tonellers,... i la vida, la mort, leconomia, la societat, lalimentaci,la msica, la indumentria, lurbanisme,... en poc ms de cent pgines escrites gr-cies a la illusi, lesfor i el treball dels membres de lAssociaci Cultural CollaRebombori i lajut dartistes i intellectuals de la nostra ciutat.

  • 6 De la vila, oficis i costums

    Al meu avi, hostaler

    De matinadasoa trafegar entre quadresun soroll de guarniments

    de cops sords i en desordre, de veus escanyades

    remugantesforos matiners

    i rutinaris.Amb brins de palla

    enganxats a la camisael meu avi preparava

    herba seca.El carreter

    es disposava a sortirencara en hora fosca.

    Breus paraules. La m ossudaagafava el ramal

    de la partida. A lhostalseguia el movimentde veus cridadisses,

    de muls que ja marxaven.Una ferum destable

    i daiguardent, de menjarque baixava de la cuina

    sembolicava lentcom un nvol peress

    en rompre el dia

    F. Mezquita Broch

    LHostal

  • Recull de textosRecull de textosPer la poma maleda,

    la feina ja est amanidaMiquel Peris Segarra

    Lofici s la mesura exacta de la capacitatde lhome per ser home. La capacitat de fereines i dusar-les, la possibilitat dun apre-nentatge intelligent i ladquisici duna ha-bilitat amb ls reiterat duns gestos dirigitsa un fi, separa lhome dels altres ssers ani-mats. Noms lhome fa eines, noms lho-me decideix, en prendre conscincia delmn, que vol modificar-lo.

    M Aurlia Capmany

    LOFICIVenies duna llarga famlia de fornersi a tu tagradaria ser forner, com els teus,i entrar feixos de llenya, de pinassa , en el forn,i a fer el rent, en caure el dia, com el feien,i a mitjanit anar al forn per a pastar...creuar amb una rpida ganiveta la pasta,i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,ficar el cap al forn, aquell infern de flamesque olia intensament als matins del Garb,pujar a lalcavor, aquell calor humit.I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,i alegre, a les paneres, i tripular el forn,fer-li crixer el foc, o fer-li minvar.

    ( ... )Vicent Andrs i Estells

    7

    Josep Miquel Carceller Dols

    Josep Miquel Carceller ha es-pigolat per diccionaris, enciclopdies,poemaris, contalles, novelles i heus

    ac un mostrari del queha trobat.

  • ELS PALETESSou alts i forts i teniu les mans duresaparentment mancades de tendresa;

    ( ... )Tota la setmana heu treballata ple sol,a ple vent,i teniu la pell foscai les mans enduridesde tant amuntegar les pedres;

    ( ... )els braos foscos i endurits pel sol i pel vent,els braos que serven tendramentles gavetesi les pedres blavoses,les bigues i els taulonsi fins les casesi tot el mn si convingus.( ... )

    Miquel Mart i Pol

    GRANERER !

    Retornar al temps dahir

    Dies de pluja i sol. Dies de vent,de ponent o de llevant ( i els anys com passen)si pogus agranar la pols del temps !

    Palmes i canyes i el cordell despart; les mansdel granerer sn totes moviment

    Carmelina Snchez-Cutillas

    Aprs del Duc anaven tots los rdens, cascab un ciri encs en la m. Aprs venien totslos menestrals, cascun ofici ab sa llurea quefeta havien; e fon molt gran divs entre los ofi-cis, que jo pens que los uns ab los altres sematarien.

    -Sobre quina causa fon aqueixa divisi ? dixlermit

    Senyor dix Tirant-, jo us ho dir. Entre los fe-rrers e los teixidors fon lo divs, car los teixi-dors de lli deien que devien preceir als fer-rers, e los ferrers deien lo contrari, que ellsdevien