DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS, … INTRODUCCIÓ 1. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. 2. ADEQÜACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS 1. Ciències Socials

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS,

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

INDEX

INTRODUCCIÓ

1. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES

BÀSIQUES.

2. ADEQÜACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS

1. Ciències Socials

2. Història i Cultura de les Religions

3. Educació per a la Ciutadania

3. SELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS




4. ENFOCAMENTS METODOLÒGICS

1. CRITERIS PER AL DISSENY DE LES ACTIVITATS AMB ATENCIÓ

ALS DIFERENTS NIVELLS D'APRENENTATGE

2. CRITERIS PER A L'ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DELS ESPAIS.

FORMES D'ORGANITZACIÓ DE L'AULA.

3. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS. ACTIVITATS

COMPLEMENTÀRIES.

5. AVALUACIÓ

1. ADEQÜACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CRITERIS D'AVALUACIÓ.




2. PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE

L'APRENENTATGE DE L'ALUMNAT.

3. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE.

6. MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER A ELABORAR

LES ADAPTACIONS PER A L'ALUMNAT AMB NESE. PLA DE TREBALL

DEL PROGRAMA DE REFORÇ.

1. MESURES DE REFORÇ I SUPORT.

2. CRITERIS PER A ELABORAR LES ADAPTACIONS PER A

L'ALUMNAT AMB NESE.

3. PLA DE TREBALL DEL PROGRAMA DE REFORÇ.

7. TRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I L'EDUCACIÓ EN

VALORS.

1. TRACTAMENT DE LA LECTURA.

2. LES TIC.

3. ELS VALORS.

INTRODUCCIÓ.

La introducció dels coneixements socials i culturals dins l’aula té una

llarga tradició dins la pedagogia i des de sempre ha esdevingut un instrument

de valor indiscutible a l’hora de proporcionar als futurs ciutadans eines per

poder entendre críticament l’entorn pròxim i el llunyà, per poder-s’hi inserir de

manera participativa, per desenvolupar les identitats personals i col·lectives en

un marc de respecte envers les altres cultures i societats i per així poder

desplegar les aptituds i potencialitats humanes, com ara el pensament

abstracte, la curiositat, la creativitat o la sensibilitat envers els fets culturals.

La socialització i la formació de la infància i l’adolescència és una de les

raons fonamentals de l’existència de l’escola. Per això ha d’estar oberta i ha de

participar en i de l’entorn social, tant el físicament més pròxim com els que ens

arriben quotidianament dels mitjans de comunicació. Per tant, la secundària

obligatòria ha de preparar els alumnes perquè esdevinguin ciutadans actius i

compromesos d’una societat que manifesta canvis accelerats, però també

importants elements de continuïtat.

L’increment dels moviments migratoris, a escala planetària, genera

societats cada cop més diverses i multiculturals i posa ben al davant la

necessitat de garantir alhora les identitats culturals i la cohesió social. A una

altra escala, el desenvolupament de nous marcs d’identitat –com ho pot ser

Europa– i de nous vincles de relació i de solidaritat, a escala mundial,

plantegen la necessitat de superar el marc dels estat-nació, com a nucli bàsic

de projecció d’identitat i de solidaritat.

Els canvis que implica el pas de la societat industrial a la societat del

coneixement tenen una repercussió molt important en tots els àmbits de la

cultura, de manera que també tenen un fort impacte en l’educació. Una funció

fonamental del sistema educatiu és ensenyar a gestionar la informació: obtenir-

la, seleccionar-la, organitzar-la i interpretar-la per construir nous coneixements i

al mateix temps per saber comunicar aquests nous coneixements i contrastar-

los amb altres.

Per tot això s’han de garantir uns referents bàsics perquè cada ciutadà pugui

desplegar les seves potencialitats i assumir el repte de viure plenament i

lliurement en societat.

En aquest marc general, les matèries vinculades a les ciències socials

(com la història, la geografia, la sociologia, l’ecologia, la història de l’art o

l’economia) han de contribuir a generar un marc ampli de sabers i curiositats

que facilitin el desenvolupament crític i participatiu en l’entorn social. La seva

funció es revela encara més necessària en un entorn caracteritzat per la

diversitat cultural i per la complexitat tecnològica creixent.

L’ensenyament de les ciències socials ha de garantir també l’assoliment

de les habilitats i capacitats pròpies de les seves matèries. En l’articulació d’un

currículum coherent de ciències socials , la geografia i la història, es perfilen

com dos eixos fonamentals entorn dels quals s’articulen totes les altres

matèries en un tractament interdisciplinari, tant per la seva perspectiva

generalista com per la seva dilatada tradició pedagògica. S’han de donar a

l’alumnat referents socials que li permetin entendre el present i el preparin per

viure en la societat del futur, i s’ha de fer sobre les coordenades d’espai i

temps. La geografia i la història ofereixen una visió global del món alhora que

impulsen el desenvolupament de valors que indueixen l’alumnat a adoptar una

actitud ètica i compromesa amb una societat cada vegada més global en l’espai

i més plural en interpretacions.

Les ciències socials, la geografia i la història han d’oferir als alumnes un

encadenament lògic de les qüestions que els ajudi a comprendre de quina

manera se succeeixen els esdeveniments històrics i com es distribueixen dins

l’espai. L’estudi de la història ha de proporcionar als alumnes de l’educació

secundària obligatòria un coneixement de l’evolució de les societats humanes

al llarg del temps, necessari per comprendre’n el procés de canvi i

transformació, la noció de permanència i les múltiples interrelacions dels factors

que els determinen. La geografia servirà per localitzar i interpretar els

esmentats processos en l’espai, entitat que estudiarà en totes les seves

dimensions. Finalment, el coneixement de les manifestacions artístiques és

necessari per significar l’esforç creatiu de l’ésser humà a través del temps i,

conseqüentment, per valorar la riquesa i varietat del patrimoni cultural, com a

reflex i interpretació que societats diverses, coexistents o anteriors a nosaltres,

han fet i fan de la seva realitat. (Reproduït de manera parcial de la introducció

general de la programació oficial de la nostra àrea)

1. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES

BÀSIQUES.

El caràcter integrador de la matèria de ciències socials, geografia i

història, fa que el seu aprenentatge contribueixi a l’adquisició de diverses

competències bàsiques:

C.B.

Dimensions de les

competències

Ciè

nc

ies

So

cia

ls 1

rES

O

Ciè

nc

ies

So

cia

ls 2

nE

SO

Ciè

nc

ies

So

cia

ls 3

rES

O

Ciè

nc

ies

So

cia

ls 4

tES

O

Ed

uc

ac

ió p

er

la C

iuta

dan

ia

Hª

i C

ult

ura

de l

es

Re

lig

ion

s

C1 Competència

en comunicació

lingüística

Competències

generals

Saber X X X

X

X

X

Saber fer X X X

X

X

X

Saber ser X X X

X

X

X

Saber aprendre X X X

X

X

X

Competències

lingüístiques

comunicatives

Discursives X X X

X

X

X

Funcionals X X X

X

X

X

Lingüístiques X X X

X

X

X

Soci-lingüístiques X X X

X

X

X

C2 Competència

matemàtica

Pensar, raonar i argumentar X X X

X

X

X

Utilitzar el llenguatge tècnic, formal i

simbòlic i els diferents sistemes de

representació

X X

Utilitzar i construir models matemàtics

Plantejar i resoldre problemes de la vida

quotidiana i del món laboral

X

Utilitzar els procediments matemàtics

bàsics i les eines i els instruments de

suport

X X X

X

C3 Competència

en el

coneixement i la

interacció amb

el món físic

Interactuar amb l’espai físic X X

Valorar i aplicar el pensament científic-

tècnic

X X

Posar en pràctica els processos propis de

la indagació científica

X X

Actuar per millorar i preservar les

condicions de vida pròpia, dels altres i de

tots els éssers vius

X X X

C4 Tractament

de la informació

i competència

digital

Conèixer i aplicar les eines TIC X X X

X

X

X

Disposar d’habilitats per cercar, obtenir,

processar i comunicar informació

X X X

X

X

X

Transformar la informació en

coneixement

X X X

X

X

X

C5 Competència

social i

ciutadana

Comprendre la realitat social X X X

X

X

X

Conèixer i comprendre els trets i els

valors del sistema democràtic

X X X

X

X

Exercir la ciutadania activa X X

X

Utilitzar el judici ètic per prendre

decisions

X X X X

X

X

C6 Competència

cultural i

artística

Apreciar i gaudir amb l’art i amb les

manifestacions artístiques

X X

X

Reflexionar i analitzar críticament l’entorn

artístic

X X X

Emprar recursos artístics per expressar-

se i per comunicar-se

C7 Competència

per aprendre a

aprendre

Reconèixer les pròpies capacitats,

intel·lectuals, emocionals i físiques

X X X

X

X

X

Disposar d’un sentiment de competència

general

X X X X X X

Adquirir autonomia en l’aprenentatge X X X

X

X

X

Organitzar i planificar els aprenentatges i

la pròpia feina

X X X

X

X

X

C8 Autonomia i

iniciativa

personal

Adquirir i aplicar valors i actituds

personals

X X X

X

X

X

Transformar les idees en accions X X X

X

X

Liderar projectes

2. ADEQÜACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS

La selecció d’objectius i continguts d’aquesta matèria té en consideració

la presència en l’etapa de les matèries d’educació per a la ciutadania i els drets

humans i l’educació eticocívica, que complementen el coneixement del fet

social. En els aspectes en què es relacionen s’ha buscat l’enfocament que és

específic d’aquesta matèria o bé que resulta complementari .

2.1. Objectius generals de les Ciències Socials i Competències Bàsiques

amb que es relacionen.

1. Comprendre el territori com a resultat de la interacció de les societats

sobre el medi en el qual es desenvolupen i organitzen.

Competències: C 3; C5

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics

que caracteritzen el medi físic, les interaccions que es donen entre aquests

i les que els grups humans estableixen en la utilització de l'espai i dels

seus recursos, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social,

polític i mediambiental.

Competències: C 3; C 5

3. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les

interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar aquest

coneixement per comprendre la pluralitat de causes que expliquen

l'evolució de les societats actuals, el paper que homes i dones hi

acompleixen i els seus problemes més rellevants.


4. Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la

diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques,

culturals i polítiques, així com els trets físics i humans del món, d'Europa,

de l’Estat espanyol i de les Illes Balears.


5. Identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i

esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d'Europa, de

l‟Estat espanyol i de les Illes Balears per adquirir una perspectiva global de

l'evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís que faciliti la

comprensió de la diversitat de comunitats socials a les quals es pertany.

Competències: C 5

6. Conèixer, assumir i valorar les característiques específiques del territori i

de la identitat històrica i cultural de la Unió Europea tenint en compte les

especificitats regionals que la configuren amb una atenció especial a les

regions de la Mediterrània.

Competències: C 3; C5; C 6

7. Conèixer i valorar les característiques específiques del territori i de la

identitat lingüística i cultural de les Illes Balears, com també de la seva

evolució històrica, tenint en compte les especificitats insulars i les seves

relacions amb els territoris de parla catalana i amb la resta de les

comunitats de l‟Estat espanyol.

Competències: C 1; C 3; C5

8. Valorar i respectar el patrimoni cultural, lingüístic, històric, artístic i

mediambiental, assumint les responsabilitats que implica la seva

conservació. Conscienciar-se de la significació especial que té aquest

patrimoni com a manifestació de la memòria col·lectiva i expressió de la

identitat pròpia de les Illes Balears.

Competències: C 1; C 3; C6; C7

9. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància

envers altres cultures i opinions que no coincideixen amb les pròpies,

sense renunciar per això a fer-ne un judici.

Competències: C5; C 6; C7; C 8

10. Adquirir i emprar el vocabulari específic que aporten les ciències

socials amb precisió i rigor perquè la seva incorporació al vocabulari

habitual augmenti la precisió en l'ús del llenguatge i millori la comunicació.

Competències: C 1; C 6; C7

11. Seleccionar informació amb els mètodes i les tècniques propis de la

geografia i de la història, per explicar les causes i conseqüències dels

problemes i per comprendre el passat històric i l’espai geogràfic.

Competències: C 3; C4; C5

12. Cercar i seleccionar, comprendre i relacionar, tractar i comunicar de

manera organitzada i intel·ligible informació verbal, escrita, gràfica,

icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses,

especialment la que proporciona l'entorn físic i social, els mitjans de

comunicació i les tecnologies de la informació.

Competències: C1; C 2; C 3; C 4; C 7

13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per identificar,

localitzar i explicar objectes i fets geogràfics, i la seva distribució a

diferents escales, amb especial atenció al territori espanyol i molt

concretament a les Illes Balears.

Competències: C 3; C4

14. Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzen les

manifestacions artístiques en la seva realitat social i cultural per valorar i

respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la

responsabilitat que suposa la seva conservació i apreciar-lo com a recurs

per a l’enriquiment individual i col·lectiu.

Competències: C 6; C7; C8

15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud

constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i

valorant el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes

humans i socials.

Competències: C1; C7; C8

16. Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciant els

seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit

irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i

situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles,

grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics

necessaris.

Competències: C1; C 5;C7; C 8

2.2 Objectius generals de la Història i Cultura de les Religions i la seva

relació amb les Competències Bàsiques.

1. Conèixer el fet religiós en les seves diferents manifestacions i identificar

els trets bàsics de les grans religions com a forma d’ajudar a identificar i

comprendre la pluralitat religiosa que hi ha a la societat actual. (C1,C4,C5)

2. Reconèixer el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió

manifestant actituds de respecte i tolerància cap a les creences o no creences

de les persones i de rebuig cap a les situacions d’injustícia i fanatisme, així com

qualsevol discriminació basada en les creences. (C5, C8)

3. Comprendre el naixement i desenvolupament de les religions en el

context polític, social i cultural en què van sorgir i es van desenvolupar i

relacionar-les amb l’evolució dels pobles a les diferents facetes de la seva

realitat històrica. (C5,C6)

4. Valorar les manifestacions culturals i artístiques i les tradicions religioses

com a part del patrimoni cultural dels pobles, assumint la responsabilitat que

suposa la seva conservació i apreciant-les com a recurs per a l’enriquiment

personal. (C6, C8)

5. Elaborar un judici raonat sobre les empremtes que el fet religiós ha

deixat a la societat i la cultura. (C1,C6)

6. Adquirir un pensament crític, desenvolupar un criteri propi i habilitats per

defensar les seves posicions, a través de l’argumentació documentada i

raonada, així com valorar les raons i els arguments dels altres. (C5, C8)

2.3. Educació per a la ciutadania

1. Reconèixer la condició humana en la seva dimensió individual i social,

acceptant la pròpia identitat, les característiques i experiències personals

respectant les diferències amb les altres persones i desenvolupant

l’autoestima.(C 5,7,8)

2. Desenvolupar i expressar els sentiments i les emocions, així com les

habilitats comunicatives i socials que permeten participar en activitats de grup

amb actitud solidària i tolerant, utilitzant el diàleg i la mediació per abordar els

conflictes.(C 5,7,8)

3. Desenvolupar la iniciativa personal mitjançant l’assumpció de responsabilitats

i practicar maneres de convivència i participació basades en el respecte, la

cooperació i el rebuig a la violència, als estereotips i als prejudicis. (C 5.7.8)

4. Conèixer, assumir i valorar positivament els drets i les obligacions que

deriven de la Declaració Universal dels Drets Humans i de la Constitució

espanyola, identificant els valors que els fonamenten, acceptant-los com a

criteris per valorar èticament les conductes personals i col·lectives i les realitats

socials. (C 5)

5. Conèixer, assumir i valorar l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en una

aproximació general i dedicant atenció especial al preàmbul i als valors

cívics fonamentals. (C 5)

6. Conèixer les institucions autonòmiques, insulars i municipals. (C 5)

7. Identificar la pluralitat de les societats actuals, reconèixer-ne la diversitat com

a enriquidora de la convivència i defensar la igualtat de drets i oportunitats

de totes les persones, rebutjant les situacions d’injustícia i les

discriminacions que hi ha per raó de sexe, origen, creences, diferències

socials, orientació afectivosexual o de qualsevol altre tipus, com una

vulneració de la dignitat humana i causa pertorbadora de la convivència. (C

5)

8.Analitzar la situació intercultural pròpia de l’àmbit socioeducatiu a les Illes

Balears i intentar comprendre els valors ètics d’altres tradicions culturals. (C

5)

9. Reconèixer els drets de les dones, valorar la diferència de sexes i la igualtat

de drets entre ells i rebutjar els estereotips i prejudicis que suposin

discriminació entre homes i dones. (C 5)

10.Conèixer i apreciar els principis que fonamenten els sistemes democràtics i

el funcionament de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, prenent

consciència del patrimoni comú i de la diversitat social i cultural. (C 5)

11.Conèixer els fonaments de la manera de vida democràtica i aprendre a obrar

d’acord amb aquests en els diferents àmbits de convivència. Assumir els

deures ciutadans en el manteniment dels béns comuns i el paper de l’Estat

com a garant dels serveis públics. (C 5)

12.Valorar la importància de la participació en la vida política o altres maneres

de participació ciutadana, com la cooperació, l’associacionisme i el

voluntariat. (C 5)

13.Conèixer les causes que provoquen la violació dels drets humans, la

pobresa i la desigualtat, així com la relació entre els conflictes armats i el

subdesenvolupament, valorar les accions encaminades a la consecució de

la pau i la seguretat i la participació activa com a mitjà per aconseguir un

món més just. (C 5)

14.Reconèixer-se membres d’una ciutadania global. Mostrar respecte crític pels

costums i les maneres de vida de poblacions diferents de la pròpia i

manifestar comportaments solidaris amb les persones i els col·lectius

desafavorits. (C 5)

15.Identificar i analitzar les principals teories ètiques, reconèixer els principals

conflictes socials i morals del món actual i desenvolupar una actitud crítica

davant els models que es transmeten a través dels mitjans de comunicació.

Aplicar les principals teories ètiques als problemes morals més importants

de la societat balear. (C 5)

16.Conèixer els valors ètics recollits en l'ordenament jurídic de les Illes Balears,

concretament en l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. (C 5)

17.Adquirir un pensament crític, desenvolupar un criteri i habilitats per defensar

les pròpies posicions en debats, a través de l’argumentació documentada i

raonada, així com valorar les raons i els arguments dels altres. (C 8)

3. SELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS I LA SEVA RELACIÓ AMB

ELS OBJECTIUS.

Pel que fa a la proposta de seqüenciació de continguts es fan les

següents consideracions:

A primer s’inclou l’estudi dels mitjans o dominis naturals, tant des de la

interacció dels seus elements com de les interrelacions amb els grups humans

en la configuració del territori, amb referència espacial a l’àmbit mundial i, en

més profunditat, a l’espai balear, espanyol i europeu. La valoració de la

biodiversitat i la necessitat de contribuir al seu manteniment.

L’estudi de les societats al llarg del temps s’organitza amb un criteri

cronològic. El primer curs se centra en l’evolució de les societats històriques

des dels orígens fins a l’edat antiga i de les seves manifestacions artístiques i

culturals, amb la finalitat que l’alumnat comprengui la configuració de les

primeres civilitzacions i les aportacions que, vistes des de la perspectiva

temporal, poden resultar més significatives en la configuració de les societats

actuals.

A segon s’inclou l’estudi de la població; els comportaments i les

tendències demogràfiques i les seves conseqüències; els trets democràtics de

les societats actuals, en especial l’espanyola i l’europea, fent clara referència i

contextualitzant la comunitat autònoma de les Illes Balears, com també la seva

estructura i diversitat, i el paper que desenvolupen les migracions en la

configuració de les societats. A més s’aborda la forma de vida a les ciutats i la

caracterització de l’espai urbà .

D’altra banda, es continua l’anàlisi de l’evolució històrica, des de les

societats medievals fins a la configuració de l’Estat modern: s’analitza l’edat

mitjana, posant especial atenció en l’origen de les grans civilitzacions cristiana i

musulmana, i la configuració plural del territori peninsular esmentant l’estudi del

Regne de Mallorca com a regne independent i els seus vincles dins la Corona

d’Aragó. Es tractarà l’evolució i consolidació de la monarquia hispànica en

aquells temps, la colonització d’Amèrica i la lluita per l’hegemonia a Europa. Es

farà referència a la cultura i a l’art de l’edat moderna.

A tercer correspon l’anàlisi del territori en les seves diferents facetes i

àmbits espacials. Partint de l’estudi de les activitats econòmiques i la

configuració d’espais i paisatges que generen, s’analitza l’organització política i

l’espai geogràfic dels grans àmbits geopolítics i econòmics del món, de la Unió

Europea i de l’Estat espanyol, així com les transformacions i els problemes d’un

món interdependent, amb especial referència a les desigualtats en el

desenvolupament humà. S’acaba amb l’anàlisi de l’espai geogràfic europeu i

espanyol, amb especial referència a la diversitat geogràfica de l’Estat espanyol,

realitat diversa en la qual es perfila, distingeix i caracteritza la comunitat

autònoma de les Illes Balears.

Finalment, quart és el curs en què se sintetitzen les bases històriques de

la societat actual i les transformacions econòmiques, polítiques i socials

produïdes des del segle XVIII fins a l’actualitat. A més, es fa èmfasi en la

història contemporània espanyola, singularment en la configuració de l’estat

democràtic a l’Estat espanyol i en la seva pertinença a la Unió Europea. També

es destaca quin és el paper de la comunitat autònoma de les Illes Balears i com

es veu afectada en la seva configuració actual per la multiplicitat dels canvis

esdevinguts.

3.1. Continguts de les Ciències Socials

3.1.1. 1r ESO

Continguts comuns.

1) Anàlisi i interpretació dels diferents paisatges geogràfics i històrics i dels

elements que els configuren. Objectius (1, 4, 5, 6)

2) Percepció de la realitat geogràfica mitjançant l’observació directa o

indirecta. Interpretació i elaboració de gràfics. Lectura, anàlisi i interpretació

d’imatges i mapes de diferents escales i característiques. Objectius (2, 12, 13)

3) Adquisició i aplicació del vocabulari geogràfic, històric i artístic bàsic en

la realització d’exposicions orals i escrites d’informes i opinions de contingut

social. Objectius (10, 12, 15)

4) Coneixement dels medis naturals de la Terra i del seu funcionament com

a camí per valorar-los com a riquesa que s’ha de respectar i conservar.

Objectius (4, 8)

5) Obtenció d’informació mitjançant fonts diverses (iconogràfiques,

arqueològiques, d’obres d’art, escrites , TIC, etc.). Classificació del tipus

d’informació que proporcionen i elaboració escrita de la informació obtinguda.

Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’estudi de la

història, tant en la recerca d’informació com en la comunicació de resultats.

Objectius (11, 12)

6) Localització en el temps i en l’espai dels períodes, les cultures i les

civilitzacions i els esdeveniments històrics. Coneixement del concepte de

periodització en la història. Nocions elementals de temps històric. Ús de la

cronologia i periodització. Representació gràfica de seqüències temporals.

Objectius (2,5,13)

7) Identificació de causes i conseqüències dels fets històrics i dels

processos d’evolució i canvi relacionant-los amb els factors que els van

originar. Objectius (3,11)

8) Coneixement i interpretació dels elements bàsics que caracteritzen les

manifestacions artístiques més rellevants en el seu context històric. Objectius

(8,14)

9) Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que

s’ha de preservar i col·laborar en la seva conservació. Objectius (6,7,8,14)

Bloc 1. La Terra i els medis naturals

10) La representació de la Terra. Aplicació de tècniques d’orientació i

localització geogràfica. Objectius (12,13)

11) Localització en el mapa i caracterització de continents, oceans, mars,

unitats del relleu i rius en el món, a Europa, a l’Estat espanyol i a les Illes

Balears. Objectius (2, 4)

12) Caracterització dels principals medis naturals, identificació dels

components bàsics del relleu, els climes, les aigües i la vegetació i comprensió

de les interaccions que mantenen. Objectius (2,4)

13) El clima: elements, factors, característiques i distribució. Aigües i

formacions vegetals. Objectius (2,4)

14) Els grans medis naturals del món. Regions polars i subpolars, serralades

alpines, espais tropicals, zona temperada, amb especial referència als medis

temperats d’Europa i de la península Ibèrica. Objectius (2,4)

Bloc 2. Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i edat

antiga

15) La mesura i la representació gràfica del temps històric. La periodificació

històrica: la prehistòria i la història, els conceptes. Objectius (5)

16) El procés d’hominització. Caçadors i recol·lectors. Canvis produïts per la

revolució neolítica. Aspectes significatius de la prehistòria en el territori

espanyol. L’art prehistòric. El megalitisme a les Illes Balears: la cultura

talaiòtica. Objectius (5,14)

17) Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotàmia. Art i cultura.

Objectius (5,14)

18) El món clàssic (I). Grècia: fonaments de la cultura europea. La polis. La

democràcia atenesa. L’hel·lenisme. Art i cultura: anàlisi de manifestacions

artístiques significatives. Objectius (5,6,14)

19) El món clàssic (II). Roma: la civilització romana i la unitat del món

mediterrani. Les formes d’organització econòmica, administrativa i política

romanes. Art i cultura. Objectius (5,6,14)

20) La Hispània romana. Conquesta i romanització. La ciutat i la forma de

vida urbana. La integració de les Illes Balears al món romà. Objectius (5,6,14)

3.1.2. 2n ESO

Continguts comuns

1) Lectura i interpretació de dades i gràfics demogràfics. Transformació de

la informació estadística en informació gràfica. Objectius (11,12)

2) Localització en el temps i en l’espai de períodes i esdeveniments

històrics. Identificació de nocions de simultaneïtat i evolució. Representació

gràfica de seqüències temporals. Objectius (5,6,11)

3) Estudi de causes i conseqüències en els fets i processos històrics

distingint-ne la naturalesa. Identificació de la multiplicitat causal en els fets

socials. Anàlisi del paper social dels homes i de les dones en la història.

Objectius (5,11)

4) Adquisició i aplicació del vocabulari bàsic sobre població, societat i

economia en la realització d’exposicions orals i escrites. Objectius (10)

5) Recerca, obtenció i selecció d’informació de l’entorn, de fonts escrites,

iconogràfiques, gràfiques, audiovisuals i proporcionades per les tecnologies de

la informació. Objectius (12)

6) Reconeixement d’elements bàsics que caracteritzen els estils artístics i

lectura i/o interpretació d’obres significatives considerant-ne el context.

Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que s’ha de

preservar i col·laborar en la seva conservació. Objectius (14)

7) Recerca i anàlisi de la relació entre aspectes de l’època medieval o

moderna i el temps actual. Objectius (5)

Bloc 1. Les societats preindustrials

1. Edat mitjana

8) Les invasions i la fi del món antic: Bizanci. L’Islam i la seva expansió.

L’Imperi carolingi. Objectius (5)

9) La societat, l’economia i el poder a l’Europa feudal: senyors, clergues i

pagesos. El ressorgir de la ciutat i de l’intercanvi comercial. Burgesia i

organització gremial. La cultura i l’art medieval : romànic i gòtic. El paper de

l’Església. Objectius (5,14)

10) La península Ibèrica a l’edat mitjana. Al-Andalus i els regnes cristians.

Organització dels territoris musulmans, trets més importants i evolució. Cultura i

art. La configuració dels regnes cristians peninsulars: panoràmica general i

evolució territorial. La forma de vida a les ciutats cristianes i musulmanes.

Cultura i art a la península Ibèrica. Convivència de les tres cultures: cristians,

musulmans i jueus. Objectius (5,14)

11) L’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó. El Regne de Mallorca:

conquesta i repoblació. Les institucions i l’economia. El Regne privatiu de

Mallorca. Els estaments. Art gòtic mallorquí. Arquitectura religiosa i civil.

Objectius (5,6,14)

2. Edat moderna

1) La crisi del món medieval i els orígens del món modern. Configuració de

l’estat modern a Europa. L’enfortiment del poder reial. Humanisme i

Renaixement. Renovació ideològica , crisi religiosa i Reforma. Cultura i art del

Renaixement. Objectius (5,6,14)

2) Evolució política i econòmica a la Península Ibèrica a l’época moderna.

La monarquia autoritària dels Reis Catòlics. El descobriment i colonització

d’Amèrica i el seu impacte econòmic. La monarquia hispànica dels segles XVI i

XVII. Objectius (5,6)

3) La Mediterrània de l’època. Les Illes Balears a l’època moderna.

Conflictes interns i tensió social: les Germanies. Objectius (5,6)

4) La lluita per l’hegemonia i el relleu del poder polític: L’Europa del Barroc.

Transformacions polítiques i econòmiques. Art i cultura. Objectius (5,6,14)

3.1.3. 3r ESO

Continguts comuns.

1) Obtenció i processament d’informació, explícita i implícita, a partir de la

percepció dels paisatges geogràfics de l’entorn o d’imatges, de fonts orals i de

documents visuals, cartogràfics i estadístics, inclosos els proporcionats per les

tecnologies de la informació i la comunicació. Comunicació oral o escrita de la

informació obtinguda. Objectius (2,12)

2) Realització de debats, anàlisi de casos o resolució de problemes sobre

alguna qüestió d’actualitat fent servir, entre altres, les fonts d’informació que

proporcionen els mitjans de comunicació, valorar críticament informacions

diferents sobre un mateix fet, fonamentar les opinions, argumentar les

propostes, respectar les dels altres i utilitzar el vocabulari geogràfic adequat.

Objectius (15)

3) Elaboració de treballs de síntesi o d’indagació utilitzant informació de

fonts variades i presentació correcta d’aquests combinant diverses formes

d’expressió, aprofitant de manera especial les possibilitats que proporcionen les

tecnologies de la informació i la comunicació. Objectius (12,15)

Bloc 1. Activitat econòmica i espai geogràfic

4) L’aprofitament econòmic del medi físic: relacions entre naturalesa,

desenvolupament i societat. Objectius (1,3)

5) L’activitat econòmica. Necessitats humanes i béns econòmics.

Conceptes i institucions bàsiques per comprendre el funcionament de l’activitat

econòmica en una economia de mercat i la seva repercussió en el

desenvolupament econòmic i a les unitats familiars. Canvis al món del treball.

Objectius (4)

6) Les activitats agràries i les transformacions al món rural. L’activitat

pesquera i la utilització de la mar. La producció energètica (fonts renovables i

no renovables ) i la importància de les energies renovables. L’activitat industrial

i els espais industrials. Diversitat i importància creixent dels serveis en

l’economia actual. Observació i identificació dels paisatges geogràfics

resultants. Presa de consciència del caràcter limitat dels recursos, de la

necessitat de racionalitzar-ne el consum i de l’impacte de l’activitat econòmica a

l’espai. El canvi climàtic: factors i conseqüències. Objectius (1,2)

7) Localització i caracterització de les principals zones i focus d’activitat

econòmica, amb especial referència al territori espanyol i europeu. Objectius

(2,6)

8) Contextualització de l’economia balear dins el marc espanyol, europeu i

mundial. La terciarització de les Illes Balears: evolució i situació dels sectors

primari i secundari. El turisme: evolució i característiques del turisme tradicional

i del turisme alternatiu. Repercussions demogràfiques, socials, culturals,

econòmiques i mediambientals del turisme. Els sistemes de transport i les

xarxes de comunicació de les Illes Balears. Objectius (4,6)

Bloc 2. Organització política i espai geogràfic

9) L’organització política de les societats. L’estat com a entitat política i

geogràfica. Tipologia dels estats segons el seu règim, el seu sistema i la

distribució territorial del poder. Identificació dels principis i de les institucions

dels règims democràtics. Objectius (3,16)

10) Organitzacions supraestatals. El paper de l’Organització de les Nacions

Unides. El mapa polític del món. Objectius (3,4,16)

11) L’organització política i administrativa de l’Estat espanyol i de la Unió

Europea. Funcionament de les institucions espanyoles i europees. El model

autonòmic espanyol. El mapa polític de l’Estat espanyol i de la Unió Europea.

Objectius (3,4,6)

12) L’organització territorial de les Illes Balears: illa, comarca, mancomunitat i

municipi. L’organització política de les Illes Balears i de les seves institucions.

L’Estatut d’autonomia: Parlament, Presidència i Govern. Els consells insulars.

El municipi. Objectius (3,4)

Bloc 3. Transformacions i desequilibris al món actual

13) El món contemporani: interdependència i globalització.

Desenvolupament i subdesenvolupament. Objectius (3,4)

14) Desenvolupament desigual: Les desigualtats socioeconòmiques i

ambientals. Relacions entre nord i sud. Polítiques de cooperació i solidaritat.

Les grans àrees geopolítiques, geoeconòmiques i culturals del món. La situació

de l’Estat espanyol al món. Objectius (3,4)

15) Les migracions contemporànies. Tendències i conseqüències dels

desplaçaments de població al món actual. Objectius (2,4)

16) Riscs i problemes mediambientals. Mesures correctores i polítiques de

sostenibilitat. Disposició favorable a contribuir, individualment i col·lectivament,

a la racionalització en el consum i al desenvolupament humà de manera

equitativa i sostenible. Objectius (2)

17) L’espai geogràfic europeu. La Unió Europea al món actual: tendències

demogràfiques, econòmiques i estratègies de desenvolupament. Objectius

(4,6)

18) La diversitat geogràfica de l’Estat espanyol. Les activitats agràries i

pesqueres a l’Estat espanyol. L’espai rural. La indústria i els espais industrials

espanyols. La producció energètica i minera. La terciarització de l’economia

espanyola: el comerç i el turisme. El desenvolupament de les noves

tecnologies. L’articulació del territori: infraestructures de transport i

telecomunicacions. Els impactes de l’activitat humana en el medi físic. El

problema de l’aigua. Els desequilibris regionals. La comunitat autònoma de les

Illes Balears dins el context social, polític i econòmic de l’Estat espanyol.

Objectius (4)

3.1.4. 4rt ESO

Continguts comuns.

1) Localització en el temps i en l’espai dels esdeveniments i els processos

històrics més rellevants. Identificació dels factors que intervenen en els

processos de canvi històric, diferenciació de causes i conseqüències i valoració

del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectivament, com a

subjectes de la història. Objectius (5)

2) Identificació dels components econòmics, socials, polítics, culturals que

intervenen en els processos històrics i comprensió de les interrelacions que es

donen entre aquests. Objectius (5)

3) Recerca, selecció i obtenció d’informació de fonts documentals,

obtinguda segons criteris d’objectivitat i pertinència i diferenciar els fets de les

opinions i les fonts primàries de les secundàries. Contrast d’informacions

contradictòries i/o complementàries a propòsit d’un mateix fet o situació. Anàlisi

i treball amb textos històrics d’especial rellevància. Objectius (12)

4) Anàlisi de fets o situacions rellevants de l’actualitat amb indagació dels

antecedents històrics i de les circumstàncies que els condicionen. Objectius

(11)

5) Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol forma d’injustícia,

discriminació, domini o genocidi. Objectius (9)

6) Assumpció d’una visió crítica cap a les situacions injustes i valoració del

diàleg i la recerca de la pau en la resolució dels conflictes. Objectius (9)

7) Reconeixement dels elements bàsics que configuren els principals estils

o artistes rellevants de l’època contemporània i contextualitzar-los a la seva

època, i interpretació d’obres artístiques significatives. Aplicació d’aquest

coneixement a l’anàlisi d’algunes obres rellevants. Objectius (14)

Bloc 1. Bases històriques de la societat actual

8) Transformacions polítiques i econòmiques a l’Europa de l’antic règim.

L’absolutisme i la seva crisi. Il·lustració i despotisme il·lustrat i parlamentarisme

anglès. L’absolutisme i la Nova Planta. Reformisme borbònic a Espanya.

Objectius (5)

9) Transformacions polítiques i socioeconòmiques al segle XIX. Revolució

industrial. Revolucions polítiques i canvis socials : les revolucions liberals.

Objectius (5)

10) El moviment obrer. Formes de vida a la ciutat industrial. Les

internacionals socialistes. La Comuna de París. Objectius (5)

11) Crisis de l’antic règim i construcció de l’estat liberal a l’Espanya del segle

XIX. Objectius (5)

12) Grans canvis i conflictes a la primera meitat del XX. Imperialisme i

Primera Guerra Mundial. La revolució russa. El període entre guerres: el crac

del 29 i l’ascens dels totalitarismes: feixisme, estalinisme i dictadures

conservadores. La Segona Guerra Mundial. Objectius (5)

13) Transformacions a l’Espanya del segle XX: crisis de l’estat liberal. La

crisi de la restauració. La II República. La Guerra Civil. El franquisme. Les Illes

Balears del maurisme a la repressió franquista. Objectius (5)

Bloc 2. El món actual

14) L’ordre polític i econòmic mundial a la segona meitat del segle XX: blocs

de poder i models socioeconòmics. La guerra freda i la política de blocs. El

paper dels organismes internacionals. Els processos descolonitzadors. La

revolució xinesa. La construcció de l’estat del benestar. Objectius (5)

15) Transició política i configuració de l’Estat democràtic a Espanya. La

constitució de 1978 i la formació de l’estat de les autonomies. (5,6)

16) Procés de construcció de la Unió Europea. L’Estat espanyol i la Unió

Europea avui. Objectius (5)

3.2. Continguts de la Història i Cultura de les Religions i la seva relació

amb els objectius.

De primer a tercer curs

1. La diversitat de creences: les religions en el món actual. Objectius

(1,3,4)

2. Les primeres manifestacions religioses. El pensament animista i la seva

pervivència. Els mites com a explicació de la realitat. Politeisme. Vida després

de la mort. Cultes funeraris i significació dels enterraments. Cultes funeraris i

cultura pretalaiòtica i talaiòtica a les Illes Balears. Mites i déus a Grècia.

Objectius (4)

3. Les religions monoteistes. Objectius (1,3,4,5)

4. Judaisme. El poble d’Israel i la religió jueva. La Bíblia i altres llibres

sagrats. Els rituals en la vida de les persones jueves. El calendari i les festes.

Espais i símbols religiosos. El judaisme a les Balears: història del culte jueu a

les Illes. La situació actual del judaisme.

5. Cristianisme. La figura de Jesús. Dogmes i creences. L’antic i el nou

Testament. Organització de l’església cristiana. Els rituals en la vida de les

persones cristianes. Espais sagrats i símbols religiosos. El calendari i les

festes. Evolució en el temps: ortodoxos, catòlics i protestants. El cristianisme a

les Balears: història del culte cristià a les Illes. El cristianisme en l’actualitat.

6. Islam. La figura de Mahoma. Els cinc pilars de l’islam. L’Alcorà i la llei

islàmica. El calendari i les festes. Espais sagrats. Expansió i evolució de l’islam.

L’islam a les Balears: història del culte islàmic a les Illes. L’islam al món actual.

7. Les religions orientals: hinduisme i budisme.

8. Influència de la religió en les manifestacions artístiques i en la vida

quotidiana, amb atenció específica a la realitat cultural de les Illes Balears.

Objectius (4)

9. La diversitat de respostes davant el fet religiós: persones religioses,

persones atees, persones agnòstiques. Objectius (2)

Quart curs

1. Les religions i la societat: influència en l’organització social, en els

costums i en els ritus socials. Objectius (1, 2, 3, 5)

2. Les religions i el poder polític. Estats teocràtics i laics. Tensions i

conflictes d’arrel religiosa. Objectius (2, 5)

3. Les religions i el pensament científic i filosòfic. Interrelacions entre tots

dos àmbits. Coincidències i diferències en la interpretació del món. Objectius

(2, 5)

4. La diversitat religiosa, factor de pluralitat en les societats actuals:

religions, nous moviments religiosos i creences para religioses. Convivència

plural, tolerància i judici crític. Objectius (1, 2)

5. La religió i els drets humans. Les creences religioses en el marc de la

Constitució espanyola. Objectius (1, 2, 3)

3.3. Educació per a la ciutadania.

Bloc 1. Continguts comuns

1. Exposició d’opinions i judicis propis amb arguments raonats i capacitat

per acceptar les opinions de les altres persones. Objectius (2,3,4,17)

2. Pràctica del diàleg com a estratègia per abordar els conflictes de manera

no violenta. Objectius (1,7,9,11)

3. Exposició d’opinions i judicis propis amb arguments raonats. Preparació i

realització de debats sobre aspectes rellevants de la realitat, amb una actitud

de compromís per millorar-la. Objectius (1,7,9,11)

4. Anàlisi comparativa i avaluació crítica d’informacions proporcionades

pels mitjans de comunicació sobre un mateix fet o qüestió d’actualitat. Objectius

(15)

Bloc 2. Relacions interpersonals i participació

1. Autonomia personal i relacions interpersonals. Afectes i emocions.

Objectius (2,3,4,17)

2. Les relacions humanes: relacions entre homes i dones i relacions

intergeneracionals. La família en el marc de la Constitució espanyola. El

desenvolupament d’actituds no violentes en la convivència diària. Objectius

(5,10,12,13,16)

3. La convivència a l'escola. Objectius (7,8)

4. La convivència intercultural a l’escola a les Illes Balears. Objectius

(10,12,13,16)

5. Cura de les persones dependents. Ajuda a companys o persones i

col·lectius en situació desafavorida. Objectius (1,2,3,17)

6. Valoració crítica de la divisió social i sexual del treball i dels prejudicis

socials racistes, xenòfobs, antisemites, sexistes i homòfobs. Objectius (1,8,9)

7. La participació en el centre educatiu i en activitats socials que

contribueixin a possibilitar una societat justa i solidària. Objectius (8)

Bloc 3. Deures i drets ciutadans

1. Declaració universal dels drets humans, pactes i convenis internacionals.

Condemna de les violacions dels drets humans i actuació judicial ordinària i

dels tribunals internacionals. Valoració dels drets i deures humans com a

conquistes històriques inacabades i de les constitucions com a font de

reconeixement de drets. Objectius (1,3,4)

2. Igualtat de drets i diversitat. Respecte i valoració crítica de les opcions

personals dels ciutadans. Objectius (4,7,9)

3. La conquista dels drets de les dones (participació política, educació,

treball remunerat, igualtat de tracte i oportunitats), i la seva situació en el món

actual. Objectius (9)

Bloc 4. Les societats democràtiques del segle XXI

1. L’Estat de dret: el seu funcionament. El model polític espanyol: la

Constitució espanyola i l’Estat de les autonomies. La política com a servei a la

ciutadania: la responsabilitat pública. Objectius (5,6,10,11,16)

2. Diversitat social i cultural. Convivència de cultures diferents en una

societat plural. Rebuig de les discriminacions provocades per les desigualtats

personals, econòmiques o socials. Objectius (9,15)

3. Identificació, apreciació i cura dels béns comuns i serveis públics. Els

impostos i la contribució dels ciutadans. Compensació de desigualtats.

Distribució de la renda. Objectius (9,14)

4. Consum racional i responsable. Pràctica del comerç just entre la

ciutadania. Reconeixement dels drets i deures dels consumidors. La influència

del missatge publicitari en els models i els hàbits socials. Objectius (14)

5. Estructura i funcions de la protecció civil. Prevenció i gestió dels

desastres naturals i provocats. Objectius (4,11)

6. La circulació viària i la responsabilitat ciutadana. Accidents de circulació:

causes i conseqüències. Objectius (10,11)

Bloc 5. Ciutadania en un món global

1. Un món desigual: riquesa i pobresa. La feminització de la pobresa. La

falta d’accés a l’educació com a font de pobresa. La lluita contra la pobresa i

l’ajuda al desenvolupament. Objectius (7,9,)

2. Els conflictes en el món actual: les seves causes i el paper dels

organismes internacionals i de les forces armades d’Espanya en missions

internacionals de pau. Dret internacional humanitari. Accions individuals i

col·lectives a favor de la pau. Objectius (11,13,14)

3. Globalització i interdependència: noves maneres de comunicació,

informació i mobilitat. Relacions entre els ciutadans, el poder econòmic i el

poder polític. Objectius (14,15)

4. ENFOCAMENTS METODOLOGICS

Els principis metodològics per a l’ensenyament/aprenentatge de les ciències

socials han d’orientar-se cap a la consecució de les competències bàsiques.

Per això s’han de vincular els continguts de la matèria amb les estratègies i els

processos metodològics perquè l’aprenentatge sigui funcional i significatiu.

Només des d’un plantejament globalitzador es pot garantir la consecució de les

competències bàsiques i els objectius de la matèria.

Per confeccionar la programació d’aula s’han de considerar distints aspectes:

• La diversitat individual i del grup respecte de les capacitats cognitives,

les motivacions i els interessos envers el coneixement. Aquesta diversitat

planteja la necessitat de diversificar les estratègies metodològiques i també

l’organització de l’aula, les activitats d’ensenyament/aprenentatge, les diferents

formes d’agrupació de l’alumnat que permetin treballar individualment o en grup

i, finalment, la selecció dels materials didàctics més adients.

• El principi de diversitat. Aquest ha d’orientar el professorat per crear les

condicions que permetin la consecució, per part de tot l’alumnat, de totes i cada

una de les competències.

• Les aportacions de la psicologia cognitiva. El constructivisme permet

orientar la recerca d’estratègies metodològiques i les tècniques didàctiques per

afavorir l’aprenentatge significatiu i funcional en contextos diferents. Per tal que

les metodologies emprades facilitin l’aprenentatge significatiu, han d’afavorir la

construcció dels nous coneixements a partir dels coneixements previs de

l’alumnat, creant conflictes cognitius en l’àmbit individual i proporcionant

estímuls positius i motivadors. S’ha d’assegurar també que l’alumnat sigui

conscient del seu propi procés d’aprenentatge, mitjançant la reflexió en grup en

relació amb la transformació dels coneixements i s’ha d’avaluar constantment la

construcció que fa l’alumnat dels nous aprenentatges que permetran re-

elaborar i construir nous coneixements.

• L’organització de l’aula i la utilització dels recursos didàctics. Des de la

didàctica s’han d’iniciar noves dinàmiques d’aula que donin sentit al procés

d’ensenyament/aprenentatge. Aquests aspectes es concreten en: estratègies a

desenvolupar per a l’organització i utilització dels recursos didàctics; tipus

d’agrupaments de l’alumnat en relació amb les tasques a desenvolupar dins

l’aula i l’entorn, i aspectes organitzatius de les activitats d’aprenentatge.

• La utilització de fonts i recursos didàctics variats de forma seqüenciada i

progressiva per obtenir informació, per interpretar-la i comunicar-la de manera

eficaç i comprensible. Aquest ús ha de preveure el seu grau de dificultat, la

seva especificitat i els seus codis lingüístics propis. Cal potenciar també

l’observació directa i indirecta, la lectura de diferents documents i fonts orals, i

especialment cal ensenyar-los a treballar amb les TIC i els mitjans de

comunicació audiovisuals.

• Recursos relacionats amb l’àrea a Internet (mapes virtuals, bases de

dades, estadístiques) i als mitjans de comunicació (documentals, debats,

notícies, pel·lícules), al costat dels materials tradicionals (llibre de text, la

pissarra, mapes, textos per comentar, diapositives artístiques, transparències).

Però s’ha de tenir present que requereixen uns coneixements i destreses

específiques per utilitzar-los de forma competent i crítica.

• Facilitació de la creació de situacions educatives que els permetin

construir el seu propi coneixement social, geogràfic i històric i valorar

críticament la seva informació prèvia.

• La cosmovisió de l’alumnat. Ja que aquesta prové en gran part dels

mitjans de comunicació i respon a estereotips i informacions parcials i

subjectives, convé presentar situacions que ajudin a qüestionar-se i replantejar-

se les idees prejutjades i contribuir a canviar-les. En aquest sentit, correspon al

professorat valorar el tipus d’agrupament d’alumnes més adient per a cada

activitat: treball individual, per parelles o en grup.

4.1. Criteris per al disseny de les activitats amb atenció als diversos

nivells d’aprenentatge.

Objectius en

metodologia

Com els podem aconseguir

Mostrar la vinculació dels

continguts de l’àrea amb

la realitat

o Donar a conèixer el patrimoni cultural en

el sentit ample del terme (museus, arxius i

biblioteques: jaciments arqueològics; itineraris

urbans; camí de cavalls.

o Aprofitar aquests recursos per treballar

les U.D.

o Aprofitar l’entorn immediat de l’alumne

per aprofundir en l’estudi i coneixement de la

seva realitat més pròxima.

Integrar els aprenentatges

de les diverses àrees

o Realitzar reunions periòdiques amb els

departaments afins per planificar la distribució i

tractament de continguts

Dissenyar situacions

d’aprenentatge de tipus

complex o integrador

(tasques)

o Aportar temes susceptibles de generar

tasques des de les matèries que integren l’àrea

de les Ciències Socials

Fomentar el treball en

equip de l’alumnat

o Treballar des de l’àrea de les Ciències

Socials els aspectes bàsics del treball

cooperatiu

o Organitzar des de la nostra àrea treballs

en grup

Utilitzar recursos diversos o Cartografia, dvd, TIC, llibres de text,

biblioteca del centre, el patrimoni històric del

centre

o Utilització dels recursos d’altres

departaments afins

Fer activitats diverses al

llarg del curs

o Adequar les activitats a les necessitats

específiques de l’alumnat des del criteri de la

diversitat.

Afavorir la progressiva

autonomia de l’alumnat

o Proposar activitats dinàmiques en el qual

l’alumne s’hagi de comprometre de manera

directa

o Programar les activitats potenciant de

manera progressiva (des de primer fins a quart)

l’autonomia de l’alumnat atenent a la seva

diversitat.

o Propiciar els mecanismes d’autoavaluació

i coavaluació.

Procurar el

desenvolupaments de

totes les capacitats

cognitives dels alumnes:

(atenció, percepció,

memòria, imaginació,

creativitat, pensament

divergent, pensament per

analogies...)

o Tenir en compte aquest criteri a l’hora de

dissenyar tasques.

Treballar tècniques

d’estudi

o Tenir en compte les directrius del

departament d’Orientació.

Fomentar el treball en

equip del professorat

o Posar damunt l’horari les reunions

necessàries per a la coordinació del professorat

4.2. Criteris per a la organització del temps i dels espais. Formes

d’organització de l’aula.

o Distribuir el temps de manera que permeti desenvolupar diferents tipus

d’activitats per fer les classes dinàmiques.

o Adequar la distribució dels alumnes dins l’aula al tipus d’activitat que es

desenvolupi tenint en compte la seva diversitat.

o Formes d’organització: treball individual: en fileres, en petit grup:

agrupació de 4/5 alumnes, en gran grup: tota la classe, en disposició en “U”, en

rotllana, segons els requeriments de l'activitat a desenvolupar.

o Tipus d'aula: de referència o específica.

4.3. Materials i recursos didàctics. Activitats complementàries.

o Materials i recursos:

o Web Quest

o Hot Potatoes

o Portfolio

o Internet

o Aules interactives

o Llibres interactius

o Llibres, cartografia i altres materials en suport paper

o Biblioteca del centre

o Activitats complementàries

o Sortides

o Conferències

o Exposicions

o Visites a arxius, biblioteques i museus

5. AVALUACIÓ

L’avaluació ha de ser individual i contínua. Individual, perquè s’avalua el

progrés de cada un dels alumnes tenint presents les seves pròpies capacitats.

Contínua, perquè s’han de valorar totes les tasques, actituds i aprenentatges

de cada alumne des del principi fins al final del curs.

L’avaluació agafa com a referent directe els objectius de la matèria, que es

concreten amb els criteris d’avaluació propis de cada curs. L’avaluació ha de

permetre al professorat contrastar els aprenentatges assolits amb les

competències que es pretenen desenvolupar, gràcies a l’anàlisi del procés

d’ensenyament/aprenentatge, on intervenen les decisions metodològiques.

S’organitza en tres moments: avaluació inicial (valoració dels coneixements

previs de l’alumnat a principi de curs i de cada unitat didàctica), avaluació

formativa (observació i valoració de totes les produccions, els progressos i les

actituds de l’alumnat al llarg de tot el període avaluatiu) i avaluació sumativa

(valoració dels progressos de l’alumnat al final del període avaluatiu).

L’avaluació formativa ha d’implicar tant el professorat com l’alumnat, atès que

ha de permetre al professorat identificar l’adequació de les estratègies

d’ensenyament i a l’alumnat les dificultats del seu aprenentatge i la construcció

d’estratègies constructives per a l’aprenentatge, així com assumir la seva

responsabilitat com a principal agent del seu propi procés de formació.

És a dir, un procés d’avaluació complet i correcte ha de servir perquè el

professorat valori si ha posat a l’abast de l’alumnat totes les eines necessàries

per al seu procés d’aprenentatge, incloses les adequades per a l’atenció a la

diversitat, però també ha de fer entendre a l’alumnat que, ateses aquestes

condicions prèvies que el professorat ha d’assegurar, la darrera responsabilitat

recau sobre ell mateix, perquè així es converteixi en l’autèntic protagonista de

la seva educació.

Tots aquests aspectes articulats, vinculats i interrelacionats han d’orientar les

decisions organitzatives i metodològiques del professorat per tal que pugui

garantir el desplegament dels continguts de la matèria de ciències socials,

geografia i història, decisions encaminades a la consecució dels objectius

propis de la matèria i en conseqüència de les competències bàsiques.

Relació dels criteris d'avaluació per cursos i matèries amb les CB

AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES

BÀSIQUES PER CURSOS I MATÈRIES

Ciè

nc

ies

So

cia

ls 1

rES

O

Ciè

nc

ies

So

cia

ls 2

nE

SO

Ciè

nc

ies

So

cia

ls 3

rES

O

Ciè

nc

ies

So

cia

ls 4

tES

O

Ed

uc

ac

ió p

er

la C

iuta

dan

ia

Hª

i C

ult

ura

de l

es

Re

lig

ion

s

Competències

C1 Competència en comunicació

lingüística

X X X X X X

C2 Competència matemàtica

C3 Competència en el coneixement i la

interacció amb el món físic

X X

C4 Tractament de la informació i

competència digital

X X X X X X

C5 Competència social i ciutadana X X X X X X

C6 Competència cultural i artística X X X

C7 Competència per aprendre a aprendre X X X X X X

C8 Autonomia i iniciativa personal X X X X X X

5.1 Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació i la seva relació amb

els continguts i amb les CB.

5.1.1 Ciències Socials

1r ESO

1. Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coordenades

geogràfiques i obtenir informació sobre l’espai representat a partir de la

llegenda i la simbologia i comunicar les conclusions de forma oral o escrita.

Cont: 2,10. CB: 3,4,7

2. Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic

mundial, d’Europa, de l’Estat espanyol i de les Illes Balears (oceans i mars,

continents, unitats de relleu i rius) i caracteritzar els trets que predominen

en un espai concret. Cont: 2,11, 14. CB: 3,4

3. Comparar els trets físics més destacats (relleu, clima, aigües i elements

biogeogràfics) que formen els grans medis naturals del planeta, amb

especial referència a l’Estat espanyol i a les Illes Balears, localitzar-los en

l’espai representat i relacionar-los amb les possibilitats que ofereixen als

grups humans. Cont: 1,4, 12,14. CB: 3,4,5

4. Identificar i explicar alguns exemples dels impactes que l’acció humana té

sobre el medi natural, analitzar-ne les causes i els efectes i reflexionar

sobre les mesures i conductes que serien necessàries per limitar-los. Cont:

4,18. CB: 1,3,5,7,8

5. Utilitzar les convencions i unitats cronològiques i les nocions d’evolució i

canvi aplicant-les als fets i processos referits a la prehistòria i història antiga

del món, de la península Ibèrica i de les Illes Balears en l’àmbit mediterrani.

Cont: 5,6,19. CB:3,5

6. Identificar les principals diferències entre caçadors i recol·lectors. Exposar

els canvis que va suposar la revolució neolítica en l’evolució de la

humanitat i valorar la seva importància i les conseqüències en comparar-los

amb els elements que van constituir les societats depredadores. Cont: 20.

CB: 1,5,6,

7. Caracteritzar i valorar la cultura talaiòtica com a manifestació específica del

megalitisme a les Illes Balears. Cont: 9,20. CB: 6,7

8. Identificar els trets més rellevants que caracteritzen les primeres

civilitzacions urbanes i les seves aportacions a l’evolució de la humanitat.

Cont: 7,8,21. CB: 5,6

9. Caracteritzar els trets essencials de la civilització grega, identificant els

elements originals d’aquesta i valorant el seu paper i la seva gran aportació

a la civilització occidental. Reconèixer els elements culturals i artístics

bàsics. Cont: 7,8,9,22. CB: 5,6,7

10. Caracteritzar els trets més significatius de la civilització romana, valorar la

transcendència de la romanització per a la pervivència del seu llegat en la

cultura occidental, especialment a Hispània i esmentar el seu llegat a les

Illes Balears. Cont: 7,8,9,23,24. CB: 1,5,6,7

11. Fer una lectura comprensiva de fonts d’informació escrita de contingut

geogràfic o històric i comunicar la informació obtinguda de manera correcta

per escrit. Cont: 3,5. CB:1,4,7

Segon ESO

1. Descriure els factors que condicionen els comportaments demogràfics,

utilitzant els conceptes bàsics de demografia. Identificar les variables i les

tendències predominants al món. Conèixer la distribució de la població mundial.

Interpretar mapes temàtics sobre població i elaborar gràfics senzills. Aplicar

aquests coneixements a l’anàlisi de la població de les Illes Balears dins el

context del règim demogràfic espanyol: desequilibris i conseqüències. Cont:

1,4. CB: 1,3,4

2. Identificar els trets característics de la societat espanyola actual i distingir

la varietat de grups socials que la formen, l’augment de la diversitat que genera

la immigració, reconèixer la pertinença al món occidental i exposar alguna

situació que reflecteixi desigualtat social. Cont: 1. CB: 5

3. Saber com s’articula l’espai urbà. Analitzar el creixement de les àrees

urbanes, la diferenciació funcional dels espais urbans i els problemes que s’hi

plantegen, aplicant aquest coneixement a exemples representatius de ciutats

espanyoles i a la caracterització de l’espai de les Illes Balears. Valorar els

avantatges i els inconvenients de la vida urbana, fent referència a exemples

propers a l’alumnat. Cont: 10,12,14. CB:5

4. Destacar la transcendència de la ruptura de la unitat del món mediterrani

i la configuració de tres models diferents de civilització: Bizanci, Islam i la

cristiandat occidental. Cont: 3,15. CB: 5,6

5. Identificar i descriure els aspectes socials, econòmics, polítics ,

ideològics i culturals que caracteritzen l’Europa feudal. Conèixer les funcions

desenvolupades pels diferents estaments socials i reconèixer la seva evolució

fins a l’aparició de l’Estat modern. Cont: 6,7,16,17. CB: 1,5,6

6. Situar en el temps i en l’espai les diverses unitats polítiques que es van

succeir i/o van coexistir a la península Ibèrica durant l’edat mitjana, molt

especialment l’antic Regne de Mallorca, analitzant-ne els aspectes comuns i les

peculiaritats. Comprendre la transcendència cultural de l’edat mitjana,

reconèixer els estils artístics (art islàmic, romànic i gòtic) i la seva contribució a

la riquesa del patrimoni històric i artístic. Valorar el patrimoni de l’Estat espanyol

i en particular el de les Illes Balears. Reconèixer exemples de la pervivència del

seu llegat cultural i artístic. Cont: 6,18. CB: 5,6

7. Reconèixer els canvis de mentalitat que caracteritzen la modernitat i , en

concret, identificar els trets bàsics del pensament humanista i de les societats

del Renaixement. Entendre la crisi de l’Església i l’aparició de la Reforma dins

aquest context. Cont: 7,19. CB: 5,6

8. Distingir els principals moments de la formació i evolució de l’estat

modern i destacar les característiques més rellevants de la monarquia

hispànica i de l’imperi colonial espanyol. Valorar la importància de l’ampliació

del món conegut. Cont: 2,3,20. CB: 1,5,6

9. Identificar les característiques bàsiques dels principals estils artístics de

l’edat moderna (Renaixement i Barroc) i contextualitzar-los. Conèixer les

principals manifestacions artístiques i culturals per valorar-ne la significació

com a patrimoni històric de l’Estat espanyol i en particular de les Illes Balears.

Aplicar aquest coneixement a l’anàlisi d’algunes obres d’art rellevants i

representatives d’aquests estils. Cont: 6,21,22. CB: 5,6

10. Realitzar de manera individual i en grup, amb l’ajuda del professor o

professora, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema en

què utilitzin fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.),

seleccionin la informació pertinent, la integrin en un esquema o guió i

comuniquin els resultats de l’estudi amb correcció i amb el vocabulari adequat.

Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, croquis, gràfics i taules

estadístiques utilitzant-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

Cont: 4,5. CB: 1,4,7,8

Tercer ESO

1. Identificar els principals agents i institucions econòmiques així com les

funcions que exerceixen en el marc d’una economia cada vegada més

interdependent i aplicar aquest coneixement a l’anàlisi i valoració d’algunes

realitats econòmiques actuals. Cont: 4,5. CB: 3,5

2. Conèixer, identificar i valorar els aspectes geogràfics de l’entorn com a

resultat de les interaccions entre el medi natural i l’activitat humana. Distingir

els principals tipus de recursos naturals i la seva distribució al món. Valorar-ne

la importància social i comprendre la necessitat d’explotar-los racionalment.

Percebre i descriure els efectes mediambientals de les activitats humanes,

particularment a l’Estat espanyol i a les Illes Balears. Conèixer plantejaments i

mesures de defensa del medi ambient i manifestar interès i respecte pel medi.

Cont: 4,16. CB: 1,3,5

3. Caracteritzar els principals sistemes d’explotació agrícola i ramadera

existents en el món, localitzar-ne alguns exemples representatius, i utilitzar

aquesta caracterització per analitzar la problemàtica del sector agrari a l’Estat

espanyol i a les Illes Balears. Cont: 6. CB: 3,5

4. Descriure les transformacions que, en els camps de les tecnologies,

l’organització empresarial i la localització, s’estan produint en les activitats, els

espais i paisatges industrials; localitzar i caracteritzar els principals centres de

producció en el món i a l’Estat espanyol, i analitzar les relacions d’intercanvi

que s’estableixen entre països i zones. Cont: 6,7. CB: 1,3,5

5. Identificar el desenvolupament i la transformació recent de les activitats

terciàries per entendre els canvis que es produeixen tant en les relacions

econòmiques com socials. Conèixer els principals eixos de transport i

comunicacions i els fluxos d’intercanvi comercial, amb especial referència a

Europa, a l’Estat espanyol i a les Illes Balears. Cont: 8. CB: 3,5

6. Identificar i localitzar en el mapa de l’Estat espanyol les comunitats

autònomes i les seves capitals, els estats d’Europa i els principals països i

àrees geoeconòmiques i culturals del món, reconèixer l’organització territorial,

els trets bàsics de l’estructura i organització política i administrativa de l’Estat

espanyol i la seva pertinença a la Unió Europea. Cont: 9,10,11,12,17. CB: 3,5

7. Descriure els trets geogràfics comuns i diversos que caracteritzen l’espai

geogràfic espanyol i explicar el paper que juguen els principals centres

d’activitat econòmica i els grans eixos de comunicació com a organitzadors de

l’espai i com la seva localització es relaciona amb els contrastos regionals.

Cont: 7,18. CB: 1,3,5

8. Analitzar indicadors socioeconòmics de diferents països i utilitzar aquest

coneixement per reconèixer els desequilibris territorials en la distribució dels

recursos. Explicar els factors que originen les desigualtats al món i les seves

conseqüències i mostrar sensibilitat davant les desigualtats. Cont: 14. CB:

1,2,3,5,7

9. Analitzar la situació espanyola i balear com a exemple representatiu de

les tendències migratòries en l’actualitat, identificar-ne les causes, relacionar-ho

amb el procés de globalització i d’integració econòmica que s’està produint, així

com identificar les conseqüències tant per al territori receptor com per als

països emissors, manifestant actituds de solidaritat en la valoració d’aquest

fenomen. Cont: 13,15 CB: 3,5,7

10. Identificar les característiques del fet geogràfic de la insularitat i

analitzar-ne, en relació amb el context territorial de les Illes Balears, les

implicacions en la consideració i percepció de l’espai físic i en els diferents

àmbits de l’activitat humana, valorant les diferències insulars de caire geogràfic,

cultural, socioeconòmic, etc. Conèixer, interpretar i valorar el procés de

terciarització que s’ha donat a les Illes Balears al llarg de la segona meitat del

segle XX. Cont: 8, 18. CB: 3,5

11. Descriure algun cas que demostri les conseqüències mediambientals de

les activitats econòmiques i els comportaments individuals, discriminar les

formes de desenvolupament sostenible que són nocives per al medi ambient i

aportar algun exemple dels acords i les polítiques internacionals per frenar-ne

el deteriorament. Cont: 16. CB: 1,3,5

12. Utilitzar fonts diverses (gràfics, croquis, mapes temàtics, bases de

dades, imatges, fonts escrites) per obtenir, relacionar i processar informació

sobre fets socials i comunicar les conclusions de manera organitzada i

intel·ligible utilitzant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la

informació i la comunicació. Cont: 1,3. CB: 1,2,3,4,5,7

13. Utilitzar amb rigor la informació obtinguda de fonts diverses i exposar

opinions raonades en participar en debats sobre qüestions d’actualitat pròximes

a la vida de l’alumne i manifestar actituds de solidaritat. Cont: 2. CB: 1,5,7,8

Quart ESO

1. Situar en el temps i en l’espai els períodes i els fets transcendents i

processos històrics rellevants que s’estudien en aquest curs i identificar el

temps històric en el món, a Europa i a Espanya, aplicant les convencions i els

conceptes habituals a l’estudi de la història. Cont: 1, 3. CB: 5

2. Identificar les causes i les conseqüències dels fets i els processos

històrics significatius, establir-ne connexions i reconèixer la causalitat múltiple

que comporten els fets socials. Cont: 1, 2, 4. CB: 5

3. Esmentar les transformacions que es produeixen a l’Europa al segle

XVIII, prenent com a referència les característiques socials, econòmiques i

polítiques de l’antic règim i explicar els trets propis de l’absolutisme i del

reformisme borbònic a Espanya. Cont: 8. CB: 1,5

4. Identificar els trets fonamentals dels processos d’industrialització i

modernització econòmica i de les revolucions liberals burgeses, i valorar els

canvis econòmics, socials i polítics que van suposar i identificar les peculiaritats

d’aquests processos a Espanya. Cont: 9. CB: 5

5. Caracteritzar el naixement i evolució del moviment obrer i identificar els

trets fonamentals de les ideologies no burgeses. Cont: 10. CB: 1,5

6. Explicar les raons del poder polític i econòmic dels països europeus a la

segona meitat del segle XIX, identificar els conflictes i els problemes que

caracteritzen aquests anys, tant en l’àmbit internacional com a l’interior dels

estats, especialment els relacionats amb l’expansió colonial i amb les tensions

socials i polítiques. Cont: 12, 14. CB: 1,5

7. Caracteritzar i situar en el temps i en l’espai les grans transformacions i

conflictes mundials que han tingut lloc al segle XX i aplicar aquest coneixement

a la comprensió d’alguns dels problemes internacionals més destacats de

l’actualitat. Cont: 12, 15, 4, 14. CB: 1,5

8. Identificar, analitzar i comparar les solucions totalitàries del segle XX

amb les propostes dels estats democràtics. Cont: 12, 5. CB: 5,7

9. Caracteritzar i contextualitzar en l’espai i el temps la gènesi,

desenvolupament i crisi de l’Estat del benestar. Cont: 15. CB: 1,5

10. Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l’evolució política i

econòmica d’Espanya durant el segle XX i els avenços i retrocessos fins

aconseguir la modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic

i la pertinença a la Unió Europea. Cont: 13,14,16,17. CB: 1,5

11. Reconèixer en la Constitució espanyola i en l’Estatut d’autonomia de les

Illes Balears les institucions polítiques bàsiques actuals, especialment els

organismes de representació democràtica, i valorar la significació històrica que

representa la recuperació de les institucions d’autogovern. Reconèixer i valorar

els principals trets culturals de les Illes Balears i identificar les referències

patrimonials més importants de la seva història. Cont: 16, 7, 14. CB: 1,5,7

12. Dur a terme treballs individuals i en grup sobre algun focus de tensió

política o social al món actual, indagar-ne els antecedents històrics, analitzar-ne

les causes i plantejar possibles desenllaços utilitzant fonts d’informació

pertinents incloses algunes que ofereixin interpretacions diferents o

complementàries d’un mateix fet. Cont: 5, 6. CB: 1,4,5,7,8

5.2. Història i Cultura de les Religions

De primer a tercer curs

1. Explicar la pluralitat religiosa al món i a les Illes Balears identificant els

trets fonamentals de la distribució de les grans religions en l’actualitat. CB 1,5

2. Descriure alguns mites significatius de diferents religions, establir-ne

comparacions i identificar la possible influència en la nostra tradició cultural. CB

1, 5.

3. Explicar les relacions existents entre el judaisme, el cristianisme i l’islam

posant de manifest la seva tradició comuna i els seus trets característics

diferenciadors. CB 1, 5

4. Reconèixer en alguns ritus de diferents religions la concepció subjacent

sobre aspectes significatius relacionats amb la vida de les persones, com ara el

naixement, el matrimoni o la mort i la pervivència d’aquestes creences en la

tradició cultural dels pobles, especialment les vigents a la nostra societat. CB 1,

5

5. Caracteritzar els edificis sagrats identificadors de les diferents religions,

la seva funció i els elements rellevants, reconeixent-los com a manifestacions

del patrimoni artístic. CB 5, 6

6. Posar exemples de manifestacions escrites, plàstiques o musicals de

diferents èpoques, vinculades a creences, celebracions, ritus o altres

expressions religioses, apreciant els seus valors estètics i valorant-ne la

contribució al patrimoni cultural. CB 1, 6

Quart curs.

1. Identificar, a partir de l’anàlisi de fets històrics o actuals, situacions

d’intolerància o discriminació cap a les persones per les seves creences o no

creences religioses mostrant actituds de rebuig davant d’aquestes. CB 5

2. Identificar la influència de la religió en algun aspecte concret de

l’organització social al llarg del temps. CB 5

3. Caracteritzar els tipus d’estat en funció de la seva relació amb la religió,

posant alguns exemples de l’esmentada tipologia i explicant la situació de

l’Estat espanyol en el marc de la Constitució. CB 1, 5

4. Descriure alguna situació, actual o històrica, en què davant un mateix fet

es manifesti divergència entre el plantejament o la posició religiosa i la científica

fent explícits arguments que en fonamenten una o l’altra. CB 1, 5, 7

5. Realitzar un treball, individual o en grup sobre alguna situació de

conflicte, actual o del passat, en què es manifesti tensió de tipus religiós,

indagant-ne les causes i plantejant els possibles desenllaços mitjançant l’ús de

fonts d’informació adequades. CB 1, 4, 5, 7, 8

5.3. Educació per la Ciutadania

1. Identificar i rebutjar, a partir de l’anàlisi de fets reals o figurats, les

situacions de discriminació cap a persones de diferent origen, gènere,

ideologia, religió, orientació afectivosexual i altres, respectant les

diferències personals i demostrant autonomia de criteri. síntesi.

Cont:1,2,3,4,5,6 . CB: 1,3,5,8

2. Participar en la vida del centre i de l’entorn i practicar el diàleg per

superar els conflictes en les relacions escolars i familiars.

Cont:1,2,3,4,5,7,8 CB:1,5,8

3.Utilitzar diferents fonts d’informació i considerar les diverses posicions i

alternatives que hi ha en els debats que es plantegin sobre problemes i

situacions de caràcter local o global.

Cont:1,2,3,4,5,21,22 . CB: 1,3,4,8

4.Identificar els principis bàsics de la Declaració Universal dels Drets

Humans i la seva evolució, distingir situacions de violació d’aquests principis

i reconèixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que

afecten les dones.

Cont: 1,2,3,4,10,11,12,13,14 . CB: 1,5,7,8

5.Reconèixer els principis democràtics i les institucions fonamentals que

estableixen la Constitució espanyola i els estatuts d’autonomia i descriure

l’organització, les funcions i la manera d’elecció d’alguns òrgans de govern

municipals, autonòmics i estatals.

Cont: 1,2,3,4,6,15,16,. CB: 1,3,4,5,8

6.Identificar els principals serveis públics que han de garantir les

administracions, reconèixer la contribució dels ciutadans i ciutadanes en el

manteniment d’aquests i mostrar, davant situacions de la vida quotidiana,

actituds cíviques relatives a la cura de l’entorn, la seguretat viària, la

protecció civil i el consum responsable.

Cont: 1,2,3,4,17,18,19,20 . CB: 1,2,3,4,5,8

7.Identificar alguns dels trets de les societats actuals (desigualtat, pluralitat

cultural, convivència urbana complexa, etc.) i desenvolupar actituds

responsables que contribueixin a millorar-les.

Cont: 1,2,3,4,13,16,21 . CB: 1,3,4,5,6,8

8.Identificar les característiques de la globalització i el paper que hi juguen

els mitjans de comunicació, reconèixer les relacions entre la societat en

què viu i la vida de les persones d’altres parts del món.

Cont: 1,2,3,4,21,23 . CB: 1,3,4,5,8

9.Reconèixer l’existència de conflictes, analitzar-ne les causes i el paper

que hi desenvolupen les organitzacions internacionals i les forces de

pacificació. Valorar la importància de les lleis i la participació humanitària

per pal·liar les conseqüències dels conflictes.

Cont: 1,2,3,4,22,23 . CB: 5,8

Graella resum: relació de les competències bàsiques amb els objectius i

els criteris d’avaluació de les Ciències Socials per nivells.

5.2 Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge de

l’alumnat.

5.2.1. Els instruments d’avaluació i la seva relació amb les Competències

Bàsiques.

Tot i que en principi pugui semblar que des de les Ciències Socials,

enteses en el sentit més ampli del terme, estem capacitats per avaluar gairebé

totes les competències, la intensitat en què ho podem fer no és ni de bon tros la

mateixa en tots els casos.

Considerem que estem capacitats per avaluar amb garanties la C1; C5 i

C6.

La C7 i C8 donat el seu caràcter bàsicament actitudinal també poden ser

avaluades des d’aquesta perspectiva.

La C3 la podem avaluar de manera parcial.

C.

B.

OBJECTIUS CRITERIS

1r ESO

CRITERIS

2n ESO

CRITERIS

3r ESO

CRITERIS

4t ESO

1 7,8,10,12,15,1

6

4,6,10,11 1,5,8,10 2,4,7,8,11,12

,13

3,5,6,7,9,10,

11,12

2 12 1,12

3 1,2,4,6,7,8,11,

12,13

1,2,3,4,5 1,2,3 1,2,3,4,5,6,7

,8,9,10,11,12

4 4,11,12,13 1,2,3,11 1,10 12 12

5 1,2,3,4,5,6,7,1

1,16

3,4,5,6,8,9,

10

2,3,4,5,6,7,

8,9

1,2,3,4,5,6,7

,8,910,11,12,

13

1,2,3,4,5,6,7,

8,9,10,11,12

6 5,6,8,9,10,11,

14

6,7,8,9,10 4,5,6,7,8,9

7 3,8,9,10,12,14

,15,16

1,4,7,9,1011 10 8,9,12,13 8,11,12

8 9,14,15,16 4 10 13 12

Consideram que les aportacions que podem fer respecte de la C2 no són

significatives pel seu caràcter puntual.

Els instruments utilitzats són els proposats en la Concreció Curricular del

centre, independentment de que es puguin concretar en relació a les matèries.

Relació dels instruments d'avaluació amb les Competències Bàsiques

Instruments C1 C2 C3 C4 C5 C6 C7 C8

Exercicis i activitats X X X

Diàlegs i debats X X X X

Deures X X

Quadern de l’alumne X X X

Proves objectives X X X

Treballs individuals X X X

Treballs en grup X X X X

Resums i esquemes X X

Exposicions X X X X

Full de control X X

Registre d’observació X X

Assemblees X

Entrevistes X X

Resolució de problemes X

Per tal d’unificar el procediment d’avaluació i de qualificació es preveu

establir una rúbrica per avaluar cada competència.

5.2.2. Criteris generals de qualificació

1r Cicle

Proves objectives 60%

Exercicis, quadern de l’alumne, treballs, deures 20%

Aspectes actitudinals (full de control, registre d’observació) 20%

2n Cicle

Proves objectives 70%

Exercicis, quadern de l’alumne, treballs, deures. 20%

Aspectes actitudinals (full de control, registre d’observació) 10%

5.2.3. Avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge

Es realitza a tres nivells:

1. A nivell de Departament, posant en comú per nivells els resultats

obtinguts i l’assoliment dels objectius marcats pel departament d’acord amb la

mateixa programació.

2. A nivell individual, emplenant el document de seguiment de la

programació dos cops per avaluació.

3. A nivell dels alumnes:

a. comentant els resultats dels instruments avaluats.

b. Incloent activitats d'autoavaluació

c. Propiciant la coavaluació (treballs en grup)

4. A nivell de famílies: manteniment d’un contacte continuat per a informar

de l’evolució del procés d’aprenentage, comentari de notes, pautes per a

l’estudi...

Objectius a assolir (% d’aprovats per avaluació, nivell i matèria)

6. MESURES DE SUPORT I REFORÇ. CRITERIS PER ELABORAR LES

ADAPTACIONS PER A L'ALUMNAT AMB NESE. PLA DE TREBALL DEL

PROGRAMA DE REFORÇ.

6.1. Mesures de suport i reforç.

Les mesures de suport i reforç passen necessàriament per l'adaptació

curricular en coordinació amb el departament d'Orientació:

Adaptació dels objectius, continguts i criteris d’avaluació

“ del material didàctic: dossiers, proves escrites, treballs

“ “ llibre de text

Coordinació amb el Departament d’Orientació

6.2. Criteris per elaborar les adaptacions per a l’alumnat amb NESE.

Els criteris per elaborar les adaptacions per a l'alumnat NESE han de

tenir en compte el següent:

Valoració individual tenint en compte l’expedient acadèmic i el diagnòstic

psicopedagògic previ.

Coordinació amb el Departament d’Orientació (PT, AL, PALIC i

orientador/a) per elaborar els criteris d’avaluació i la selecció dels continguts de

l’adaptació curricular.

Especial atenció a l’entorn familiar de l’alumne.

6.3. Pla de treball del programa de reforç.

El Pla de treball del programa de reforç establert a principis de curs, ha

de tenir en compte el següent:

AVALUACIÓ CS 1 ESO

CS 2 ESO

CS 3 ESO

CS 4 ESO

EC 2 ESO

HCR

1ª 60 50 45 50 75 95

2ª 70 60 55 60 85 95

FINAL 80 70 70 70 90 95

Basat en el seguiment individualitzat del procés d’ensenyament-

aprenentatge de l’alumne i els seus resultats, atenent a les seves necessitats

específiques.

Integrat en el programa general del grup per evitar sentiments de

discriminació

Coordinat amb el Departament d’Orientació i amb una especial

implicació de les famílies.

7. Tractament de la lectura, les TIC i l’educació en valors.

7.1. Tractament de la lectura.

El tractament de la lectura s'ha d'abordar en col·laboració amb els

departaments de llengües i amb la coordinació de la biblioteca del centre. Des

del departament de Ciències Socials s'aporta el següent:

Comentari de textos relacionats amb les Ciències Socials per ampliar els

continguts de les UD

Lectura comprensiva per reconèixer les idees bàsiques del text

(subratllat, síntesi)

Fomentar l’interès per les notícies d’actualitat a través de la lectura de la

premsa diària

Fomentar la lectura a través de la realització de treballs de recerca que

impliqui la selecció, adequació, anàlisi, síntesi de textos adients

Fomentar l’ús de la biblioteca del centre

7.2. Les TIC

Les TIC són avui en dia una eina fonamental en l’ensenyament de

qualsevol àrea, però potser és en l’àmbit de les Ciències Socials degut a la

seva heterogeneïtat (Geografia, Història, Art) on més demostren la seva utilitat.

Aquestes són algunes de les aplicacions de les TIC a utilitzar des del nostre

Departament:

L’ús dels ordinadors per a la recerca de tot tipus d’informació gràfica,

escrita...

Confecció de treballs, gràfics, presentacions...

Ús de les pissarres digitals

L’aplicació del programa xarxipèlag 2.0 (ordinadors individuals per als

alumnes, llibres digitals)

Ús de l’entorn Moodle.

7.3. Els valors

Els valors es tracten de manera transversal a través de totes les àrees,

de manera especial a través de les competències bàsiques 7 i 8, si bé amb

intensitats diferents. L’aportació que es fa des de les Ciències Socials és

fonamental, en especial pel que fa referència a la formació de ciutadans

responsables i amb criteri propi, capaços de moure’s de manera autònoma en

el marc de la societat del s. XXI.

El coneixement i respecte dels Drets Humans és també motiu d’estudi

per part de la nostra àrea, tant des d’una perspectiva històrica com actual. El

coneixement de l’existència i funcionament de les institucions també és

competència de les Ciències Socials.

No és de bades que la competència més treballada des de les Ciències

Socials és precisament la Competència social i Ciutadana.

Cal recordar també que Educació per a la Ciutadania és una matèria que

tracta de manera específica la competència social i ciutadana amb un

contingut actitudinal molt elevat.

Documents

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS, … INTRODUCCIÓ 1. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. 2. ADEQÜACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS 1. Ciències Socials