Descobrir relacions entre el món del que parla aquesta foto, l'obra de Jujol i l'arquitectura contemporània Una irrefrenable simpatia per el que es representa a la fotografia (1) de Català Roca es troba a  l’origen d’aquestes   reflexions que  tracten de descobrir relacions entre el mon del que parla  aquesta   foto,  l’obra de Jujol  i    l’arquitectura contemporània. Un  , més que fugaç    intent per revitalitzar  la nostra  feina    amb una  arquitectura que  es  va quedar  al marge quan  s’estava gestant  el  Moviment  Modern,  que  encara  tractava  amb  temes  com  la  figurativisme,  la celebració,  la  narració  de  històries  o  la  construcció  com  a  fusió  indivisible,  reacció  química entre edifici i lloc. 

 

Que  ve d’una percepció  intuïtiva  ,la de que  l’obra de  Jujol no està arxivada o  situada en  la historia, si no que es plenament contemporània, potser amb més capacitat de ser sentida ara mateix que  la d’altres Mestres del Moviment Modern de  la mateixa generació que Jujol, com Mies o Le Corbusier. 

I que parteix d’un convenciment previ, el de que en arquitectura com en l’art o en la literatura, la  capacitat  de  commocionar    no  està  relacionada  amb  la  novetat  o  amb  els  últims descobriments,  com  succeeix amb  la  ciència  i amb  la  tecnologia,  si no que està vinculada a coincidències  de  sensibilitats  ,  potser  radicalment  heterogènies,    que  per  raons  que  no importen s’han pogut reunir. 

 

Que tracten per exemple de recuperar la percepció de la quotidianitat, del temps que passa i no es pot aturar , que es  la base de  la vida  i   de  l’existència  i de  la seva  iconografia, com una experiència que pot arribar a  fer‐se present als edificis. Com a  recuperació d’una  realitat  (la meva pàtria es la realitat, deia Albert Camus) ara mateix, ofegada en una arquitectura que es mou entre el minimalisme pedant  i la tecnologia com expressió del poder que espanta i deixa amb la boca oberta. 

 

Si s’està d’acord que comença ser necessari un moviment pendular per passar  de l’abstracció  obtusa  i  embadalida  de  Zumthor  a  la  carrera  de  gallines  a  la  platja  de  Català  Roca,  potser també es podria dir que ha arribat el moment  (també com a arquitectes  ) de qüestionar  les categories de temps de treball o temps de descans, d’autoria o anonimat o en un terreny més incòmode, gairebé com el de jugar en camp contrari, reiniciar un viatge des de la intel∙ligibilitat  com a desideràtum de qualitat professional cap a la celebració com a obligació, responsabilitat envers allò que es col∙lectiu 

Les  tres  polaritats,  abstracció  –  figurativisme  ,  temps  de  treball  ‐  temps  de  descans, intel∙ligibilitat ‐celebració es tracten en les línies següents. 

 

 

 

 

mps que pass

a de continusta extraord

mps incontinició substancetible i identbé  irrepetibleetible). M’atllocs dels que

uit per interv

nvi  d’estat tència, obligl’aigua per i

venir d’aque

a i desapare

uïtat, de teminària fotogr

nent es puntcial d’irrepettifica vida ame    d’estats treveixo a die pensem, co

venir 

incessant,  cga  als que hinterrompre 

esta manera 

eix 

mps que passrafia del any 

ua amb l’acctible. La fotomb l’agitació(les  gallinesr que  la  imaom una icon

com  el movii participem,el seu movim

en aquest pr

sa i desapare1955. 

ció de l’artisto que provocó i el movimes  han  sigut atge podria sa de la quot

iment  de  l’a, tots, a interment ,de tan

rocés es fer a

eix, del aban

ta i amb aixòca  involuntàent de la carsorpreses  eser entesa pidianitat.  

aigua  en  unrvenir puntunt en tant. 

arquitectura

s i el despré

ò es posa deriament un rera; amb elen  l’aire  en er molta me

  riu,  condicalment com

 per Jujol. 

és està prese

e manifest  lasomriure(Sol canvi incessun  segon  tes gent  i en 

ció  permanem qui  introdu

ent en 

a seva ota) es sant  i també molts 

ent  de ueix la 

En aquesta també extraordinària foto de Cartier Bresson de  l’any 1932,que apareix aquí   per tenir  relacions  evidents  amb  la  foto  de  Català  Roca(les  dos  fotos  es  basen  en  prémer  el disparador en un moment en que era possible  lo excepcional:  el micro  ‐ esdeveniment   de tenir  les  quatre  potes  o  les  dues  cames  en  l’aire  apareix  també  en  el  cap  de  l’espectador, penso, una cert neguit per la intervenció, tal i com la comentava unes línies abans, per evitar el desenllaç  catastròfic que anuncia la foto. 

 

(3) 

 Intervenció 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El neguit per evitar el desastre em fa venir al cap una  imatge del Teatre Metropol, un toll,  la seva representació amb ciment i colorants, situat al inici de l’escala que des de la galeria baixa a la planta platea, una planta inundada,  submergida sota el nivell del mar, segons la voluntat  de Jujol que identifica el edifici del Teatre com “un vaixell que salva” i el nivell de l’aigua o del mar com el del carrer . 

Es evidentment una “intervenció” en el camí de  l’espectador que vol baixar a  la platea que  li obliga a decidir entre trepitjar el toll o fer una finta i es també  un avis de que la platea a la que condueix l’escala està sota l’aigua .De que hi ha aigua a baix. 

(4) 

Resultat 

 

 

 

 

 

 

 

l que ha de nada al fracàincloure  un entava i ,interoduir  la mà

ua amb un pe

estes  interveua el temps 

cena ‐ existè

essional ‐ af

eix ara un alo fins  i tot ed’un reporta

ra que al maerch  va  dembtablement, es en tant qu d’aquesta pal  mig  com

sentit en la c

salvar el proàs, però la reepisodi  de

ervenir i fixa en el curs d

eix agafat. 

encions  que incontinent 

ència 

icionat 

tre foto de Cels mateixos atge que J.A.C

arge del premanar  al  topla precisa  t

ue part substpetició al  tom  si  fos  unaadira buida d

otagonista deelació amb ele  la  quotidiar el testimondel riu està   

puntuen  leo el soroll ca

Català Roca,dies en queCoderch va e

esent discurspògraf  que opografia enancial del llopògraf  i situa  persona  pde la terrass

 

e la foto es l toll Jujol  s’anitat  ,  inteni del que haen el cas de

es  construccaòtic. 

 realitzada ae es va realitencarregar a

s  s’ha de  fe“li  portés n un  terrenyoc. La foto deua  la casa, caposant  per a . 

clarament inhi mostra puerrompre  ela passat sobel Metropol,

ions,  son  eq

aproximadamtzar    la foto l fotògraf so

r notar  la  seel  terreny  ay molt accidee Català Rocaasi  invisible un  retrat.  L

nsalvable i l’auntualment c  curs  de  l’re la construrealitzada:  l

quivalents  a

ment al 1955de  les gallinbre la Casa U

eva  singularial  despatx” entat  i  la  sita sembla tenal darrera dL’habitant,  a

acció que excom l’arquite’aigua  que ucció. La metla mà es ret

a  la música, 

5, potser el mnes. La foto fUgalde. 

itat: es  sabuel  que  sig

tuació exactnir el coneixed’un arbre, qabsent  enca

xecuta ectura abans tàfora ira de 

quan 

mateix forma 

ut que nifica, a dels ement que es ra,  es 

Dues observacions: 

1. 

La foto, es  la foto d’un escenari que  l’arquitecte ha deixat preparat amb tota  la seva saviesa, per a que el temps, el tic tac del rellotge, es posi en marxa  quan la casa comenci a ser viscuda. Vida i existència, ritmada pel pas del temps, de la que podria donar testimoni representacions del  temps com  les que es  troben al dret de  la  foto de  la Casa Ugalde queden  separades de l’elaboració de  l’escena, el treball de l’arquitecte. 

D’un costat l’escena , l’espai disposada per desplegar l’existència animada per l’acció, de l’altre això mateix  que  està  succeint  al pati  de butaques,  el  temps    imprevisible  e  irrepetible  que flueix  i desapareix com  l’aigua mai repetida del riu. En el cas de  la Casa Ugalde  l’escena està contaminada per la presència d’un ser viu, l’arbre i d’una cadira que suggereix l’existència d’un altre  ser viu absent,  fet que no deixa de  ser una mostra dels dubtes  i de  la honestedat   de  l’arquitecte, que no pot dividir el treball professional absentat en el coneixement, del fluir de la vida dels usuaris ,un caos absentat en la individualitat i en la casualitat. 

2. 

Si en la primera de les fotos de Català Roca algú podria afirmar que es tracta de   la foto d’un aficionat que ha tingut la sort de tenir la càmera a les mans  en el moment en que es produeix la  carrera de  gallines, en  la  segona  foto només es pot parlar d’un professional  responsable capaç  d’estar  hores  i  hores  en  l’escena  de  la  toma  prevista  a  l’espera  de  la  llum  o  de  la insolació adequada. 

La dualitat professional  ‐ aficionat en  l’obra de Català Roca  també està a  l’obra de  Jujol  i a l’obra de Coderch si s’admet, com deia unes  línies abans, que  la presència de  l’arbre  i de  la cadira son signes del temps o del pati de butaques mol mes que de l’espai o de l’escena. 

En un llibre de petit format que he publicat sobre la Casa Mañach parlo, sobre un alçat a escala 1:20, dels dibuixos professionals  realitzats  a  escaire  i  cartabó  per  l’arquitecte  i  superposats sobre  ells  els  dibuixos  realitzats  a  mà  alçada  d’ell  mateix,  algú  que  recorda  amb  dolor esdeveniments  tràgics  viscuts  a  Barcelona,  poc  temps  abans  i  que  tracta  d’exorcitzar  amb interpretacions que corregeixen els fets. Aquets dibuixos personals, sentits, son al final els que determinen l’arquitectura de la botiga. 

Grans  professionals  barregen,  ”intervenen”  les  seves  obres  amb  gallines,  arbres,  cadires  o flames (en el cas de la Casa Mañach). Intervencions extemporànies, que introdueixen un altre mirada  no  professional:  la  que  es  produeix  quan  alces  la  vista  de  la  taula  de  dibuix  o  de l’ordenador i mires absort, per la finestra, cap a fora. 

Aquesta mirada erràtica, civil, si l’arquitectura fos un ordre militar, es impossible o està absent als grans despatxos de  firmes d’èxit, pervertides per  la permanent necessitat de tenir treball productiu,  per  la  supervivència  de  la mateixa  empresa.    Son  les  que  provoquen  somriures involuntaris,  solidaritats o  converses  entre  edificis  i  carrers.  Potser  edificis  equivocats però, com deia Coderch, dels que no et pots riure perquè es nota que hi ha algú al darrera. 

 

 

 

rovisació 

n  la  Casa  Ugques, arbresuitecte, pràcctives, es trasi  dels  esgratre Jujol estaentari de “aqna acció imp

uitectura s’aació de cuesst sentit,  l’eesentat sobre

                     

eixo que  la nífics pantaloidianitat  i harés roba humps i, en conse

galde  l’arquis o cadires qcticament,   ecta d’una obafiats  de  faava de visitaquets no s’esprovisada pe

arremanga i s caps  i alesscala de  la Ce les parets d

                      

foto de  la  cons que es cabitabilitat: mida i neta, eqüència a la

itectura  ‐  esue  inviten aestà  realitzadbra de reformçana,  una  e d’obra quecaparan”, esr deixar cons

baixa al carr, als comporCasa Negre,de l’escala q

    

casa  té  al daonstitueixenroba  estesa després robaa roba estesa

scena  està a ser utilitzadda des del pma i per lo taestampida  d  l’arquitectes de nou unastància del t

rer per sumartaments coes exemplarue porta als 

avant de  la n en la foto c  es primer  ra neta. I tot a i a  l’obra Ju

contaminadades, en  la Capati de butaant l’escena ’un  ramat  de va reinterpa interrupció emps de la q

ar‐se  a l’ anil∙lectius quer: el resultatdormitoris, a

finestra  i decom un símbroba  seca  i el que està ujol, es provi

a    per  convasa Serra Xaques. En graestà acabadad’ànecs  al  dpretar sobre del curs nat

quotidianitat

mació de la e celebren  l’et d’una  intenal retir. 

e  les persianbol que sumabruta, desprlligat a l’exissional.  

vidats  del  paaus, tota  l’oban part per a, però la mdavant  de  lala façana, atural de l’aigt. 

fugida d’ ànesdevenimensa nit de re

nes de  llibrea provisionarés  roba mustència , al p

ati  de bra de raons ateixa a  casa mb el ua del 

necs, a  nt. En evetlla 

t, uns litat o ullada, as del 

(7) 

Descans 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta aproximació de  l’arquitectura al temps contingent (  i el conseqüent allunyament   de l’arquitectura com a escena), es tradueix en  intervencions puntuals en el transcurs del temps que queden marcades als edificis com arquitectura, implica accions imprevistes molt més que reflexions  i projecte.  I sembla  lògic que aquestes accions siguin participades per arquitectes  i industrials. En el sostre del cor de l’església de Vistabella, pintor i arquitecte es van passant la brotxa  de  mà  en  mà;  la  brotxa,  la  formació  professional,  els  coneixements  específics, l’educació  i  la manera de viure,   en un diàleg que  res  te a veure amb els  ritmes productius,  amb  els horaris de  treball,  amb  el  treball  en  cadena.  L‘evocació de  colors  i  geometries   no massa preocupades per  l’exactitud geomètrica, per aconseguir  la  repetició exacta del motiu figuratiu que resulta sembla mes propi del temps de descans o de distracció i en aquest sentit s’alinea amb el temps en que la mirada, s’escapa per la finestra cap a l’exterior. 

Una mica més  enllà,  allò  que mostra  el  sostre  d’aquest  habitatge  del  Yemen  (potser  ara desapareguda darrera els terribles conflictes que viu la regió) es l’acció de qui actua en temps de descans, aquell  en el que troba Tessenow l’origen de l’ornament, en el que es relaxen les regles, s’utilitza allò que es troba mes a prop de  la mà, apareix  la plàstica  i  la professionalitat deixa lloc al joc. 

 

 

 

 

 

 

bració 

oto està  recoule del Miraca abundànciaes que recores vinculade

uitectura departit, festiu allem ara, encomunicació 

ujol  i en gratant de l’exis

ntervencionsua en el riu)dCasa Negre aixades i visitel∙ligibilitat e parada a mació a celebr

ollida del  llibcle de Riner a. El mateix rden els remes a l’abundà

els  retaules bi excepciona

n gran part gu(abstracció )

an mesura, stència com a

s en el  transde que parlavo les gallinetes del mon es  irrellevanig camí entrear el mon ma

bre de Perejque, el poblPerejaume aolins  que esncia i a l’exc

barrocs  i el al. Uns instruuiada per la )figurativa. 

a  causa de a regal inapr

scurs del  temva fins ara (es de Català Rcelestial en t  i una  cobee terra i cel,aterial dirigid

jaume,”Marele encarregaal parlar d’aqs formen al pcés  com a ce

seus dauratuments que voluntat de 

la  seva  religreciable o de

mps(la mà qel toll del MeRoca) son tamla materialiterta,  la  cobeamb  vasos,da als habita

eparlers  i ovava ocasionaquets retauleplat al batre oelebració de f

s  lluminososno trobaremintel∙ligibilit

giositat,  la arel món ,com 

que  interrometropol, els àmbé l’ocasiótat de la conerta del mira fragment deants del celes

valadors…”  i lment per cees anònims i ous. Es pot pfortunes atza

s celebren um en l’arquiteat de parts i 

rquitectura ea obra de De

mp per uns  snecs de S. Jo d’introduir nstrucció. En ador de  la Ce plats i un pstial. 

 es   de partelebrar collitpopulars pa

parlar, per taaroses. 

un  sentir colectura amb lmoviments 

es una  celebeu. 

segons el  cuoan Despí, l’eimatges sag aquesta tesCasa Bofarullporró, en tan

t d’un tes de arla de nt, de 

∙lectiu la que , i per 

bració 

urs de escala rades, ssitura l es  la nt que