52
REVISTA ESCOLAR n14 REVISTA ESCOLAR n14 REVISTA ESCOLAR n14 REVISTA ESCOLAR n14 Desembre 2010

Desembre - Revista ESTEPAR

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista del CEIP Estepar del mes de desembre.

Citation preview

Page 1: Desembre - Revista ESTEPAR

REVISTA ESCOLAR n14REVISTA ESCOLAR n14REVISTA ESCOLAR n14REVISTA ESCOLAR n14 Desembre 2010

Page 2: Desembre - Revista ESTEPAR

SSS

UUU

MMM

AAA

RRR

III

-PORTADA : Felicitacions nadalenques d’Infantil -SUMARI -EDITORIAL : L’autonomia pedagògica de l’Estepar -CASTELLÓ : “La Llotja del Cànem” -COL·LABORACIONS : -ESPAI PSICOPEDAGÒGIC -DES DE LA BIBLIOTECA -DES DEL LABORATORI -SAPS QUÈ? -ESPAI DE CUINA -ACTIVITATS MENJADOR -ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES -RELIGIÓ CATÒLICA -RACÓ CURRICULAR : -INFANTIL 3 ANYS -INFANTIL 4 ANYS -INFANTIL 5ANYS -1ER CICLE -2ON CICLE -3ER CICLE -ANGLÉS -EDUCACIÓ FÍSICA -MÚSICA -ACTIVITATS D’ESTUDI -ESPAI LITERARI. -NOTÍCIES DE L’ESCOLA. -PASSATEMPS. -ENTITATS COL·LABORADORES. -FELICITACIÓ DE NADAL. -CONTRAPORTADA : Alumnes d’infantil 3 anys

Page 3: Desembre - Revista ESTEPAR

EDITORIAL

L’AUTONOMIA PEDAGÒGICA DE L’ESTEPAR El nostre centre sempre ha estat capdavanter en diferents projectes de renovació pedagògica, que han estat enfocats per a beneficiar a la Comunitat Educativa. Al llarg dels anys hem confeccionat o desenvolupat diferents projectes com:

- Projecte de jornada Continua, acceptat per la majoria de la comunitat educativa, acceptat per unanimitat del consell i del claustre.

- Participació com a centre pilot en Ítaca, donant accés d’informació als pares i mares en el procés avaluatiu.

- Projectes de Coeducació, de formació d’hàbits, de tutoria, d’informàtica a l’escola, de noves tecnologies i centres intel·ligents, d’autoprotecció, de foment de la lectura, Programa d’activitats de menjador, projecte de biblioteca ..etc.

Podríem estar enunciant dotzenes de projectes que el claustre ha elaborat, i el consell ha ratificat, per a la seva aplicació, donant qualitat i prestigi al Centre, gràcies a la coordinació de la tasca de tothom ( alumnes, pares, mares, professors, equip directiu, administració educativa).

Els Centres educatius segons la LOE,( Llei 2/2006 del 3 de maig) poden organitzar plans de treball i organització dels seus recursos econòmics, materials i humans específics adoptant experimentacions, plans de treball, formes d'organització, ampliació de l'horari escolar ; no imposant aportacions a les famílies ni exigències per a les Administracions educatives (mateix article anterior); promovent compromisos amb les famílies i buscant activitats que puguen desenvolupar conjuntament els pares, professors i alumnes per a la millora del rendiment escolar …

El Consell Escolar és el que deu “fixar les directrius per a la col·laboració, amb fins educatius i culturals, amb les Administracions locals, amb altres centres, entitats i organismes. El Claustre ha de promocionar l'experimentació, la investigació pedagògica i la formació del professorat del Centre. I el director o directora, per la seua banda, deu “impulsar la col·laboració amb les famílies, amb institucions i amb organismes que faciliten la relació del centre amb l’entorn”. La participació de pares i mares és important, necessària, amb els vehicles i formes que preveu la norma, mitjançant els seus representants al consell, amb aportacions personals a l’equip directiu o l’ ampa del Centre,...etc.

Els fins que es pretenen i es defineixen no es poden trencar. Les opinions personals o minoritàries hauran de comptar sempre amb el consens dels òrgans col·legiats que representen al Centre, per a no tindre un tall pedagògic, que és difícil de cicatritzar. Haurem d’escoltar sempre les diferents opinions, però mai capgirar de cop, allò que hem debatut i aprovat per la immensa majoria en els cercles educatius que pertoca. La nostra llibertat i autonomia educativa no té preu, i haurem de defensar-la per no trencar la pau democràtica que tant d’esforç hem aconseguit. Vull recordar les paraules del meu compatr iota SÉNECA, Anneo Lucio : “ El que decidix un cas sense sentir a l'altra part, encara que decidisca justament no pot ser considerat just”.

Page 4: Desembre - Revista ESTEPAR

LL AA LL LL OO TT JJ AA

La llotja del Cànem està catalogada BÉ D’INTERÈS CULTURAL , i figura inscrita en el patrimoni Nacional i Cultural de la Generalitat Valenciana.

Al carrer Cavallers nº1, es començà a construir per Francisco Galiana en 1606 i finalitzà en 1617 la llotja del Cànem. És un edifici rectangular d’una planta d’alçada i amb dues façanes obertes mitjançant arcs que descansen sobre columnes

d’estil toscà. En 1792 l’edifici estava molt deteriorat i l’Ajuntament decideix vendre’l, de tal manera que la planta baixa va passar a ser propietat municipal i d’ús públic i la planta superior a ser una vivenda familiar privada. La reconstrucció de l’edifici mostra unes façanes barroques realitzades pel morellà Joaquim Oliet. En 1906 el municipi va vendre la llotja i va passar a ser propietat particular que, amb el temps va ser un comerç i vivenda burgesa. La remodelació pictòrica la va dur a terme Vicent Castell, conservant les al·legories pictòriques de les façanes i incorporant decoració d’estil pompeià

CASTELLÓ

Page 5: Desembre - Revista ESTEPAR

En 1984 es declarà monument historicoartístic. La Universitat Jaume I va adquirir l’immoble en novembre de 1999 amb la finalitat de recuperar-lo per a la ciutat com centre de desenvolupament cultural i educatiu.

Distribució actual Planta 2 06 Societat d’ Amics i Antics Alumnes de la Universitat Jaume I (SAUJI)

Planta 1

05 Sala d’ exposicions "J. Oliet"

Entre Planta 04 Despatx Institucional

Planta 0

03 Punt d’ informació 02 Zona d’ accés lliure a internet 01 Sala de conferències

Page 6: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 7: Desembre - Revista ESTEPAR

Les xifres d’excés de pes i obesitat en els xiquets espanyols són de les més

elevades d´Europa. En quinze anys els percentatges s´han triplicat, L´excés de pes i l’obesitat es deuen majoritariament a una dieta

inadequada i a la manca d´exercici físic. La fisioterapeuta N. Suriol explica: “El xiquet vol moure´s i disfruta movent-

se. La natura convida els éssers vius a moure´s però l´espai de que disposem es cada vegada més complexe i amb nous límits físics, generant que el cos cada vegada estiga més controlat i limitat”. La societat del benestar, confort i seguritat convida a no eixir al carrer a jugar, a quedar-se quiet davant d´una pantalla, però com els adults sabem que els xiquets han d´estar en moviment, els portem a espais limitats i controlats on es puguen moure sense molestar.

C. Mallebrera (pedagoga) explica que “els pares tenen un paper important

en el procés d´adquisició d´hàbits saludables”. “Les seues conductes i actituds són bàsiques perquè es converteixen en models i és responsabilitat seua organitzar i facilitar gran quantitat d´hàbits relacionats amb l´activitat física. És fonamental fer divertides les activitats que proposen”.

Existeix la tendència a igualar activitat física amb esport. Però quan parlem

de desenvolupament i motivació no és el mateix. L´esport és una activitat física amb unes regles i tècniques i amb molts valors positius, com la disciplina i la constància. Però limitar tota la activitat física a l´esport pot fer que el cos i la personalitat del xiquet no s´expressen lliurement. Hi ha moltes activitats físiques que no són esportives i que també generen grans beneficis per a la salud, com el teatre, el ball, tècniques de circ, excursionisme, anar en bicicleta, patinar, … activitats que tenen un component lúdic, de gaudir de l´activitat mateixa.”

Page 8: Desembre - Revista ESTEPAR

DDDEEESSS DDDEEE LLLAAA BBBIIIBBBLLLIIIOOOTTTEEECCCAAA

Aquest curs escolar hem iniciat al nostre col·legi un nou projecte en la biblioteca escolar. Com quasi sempre que s’enceta un nou repte, ho hem fet plens d’il·lusió i a la vegada i dubtes. Passat el primer trimestre, podem dir que la il·lusió es manté, o tal vegada ha augmentat i els dubtes van desapareixent davant el treball realitzat i la bona acceptació i col·laboració per part del professorat i l’alumnat.

El desenvolupament de les biblioteques escolars en els centres educatius passa

irrenunciablement per el que venim anomenant dinamització. Però... a què ens referim exactament quan utilitzem aquest terme en referència a la biblioteca escolar?

Pretenem fer de la biblioteca escolar un centre de recursos i un entorn d’aprenentatge útil per a la realització d’intervencions didàctiques concretes relacionades amb totes les àrees curriculars i no únicament amb l’àrea de llengua i amb la promoció de la lectura literària si no també en tot aquells aspectes de la cultura i les arts com ara música, teatre …

Només així conceptualitzada podrà ser eficaç i resultar significava per a la consecució d’objectius educatius clars i definits en el currículum escolar especialment en referència al desenvolupament de pràctiques lectores i habilitats intel·lectuals en el nostre alumnat. Aquesta és l’essència educativa de la biblioteca.

Seguint aquest plantejament, aquest trimestre hem treballat les biblioteques d’aula, el dibuix en els contes, i per aquesta activitat ens va visitar a l’escola Tica Godoy, pintora i dibuixant de diversos llibres; amb ella tot l’alumnat del Centre realitzà diferents activitats i aprengué de les recomanacions i vivències que ens contà. Al mateix temps gaudirem d’una exposició feta en el rebedor de l’escola d’algunes de les seues obres.

També des de la biblioteca s’ha organitzat un cicle literari al voltant de la figura de Miguel Hernández, donant que aquest any és el centenari del seu naixement. Així dons, hem pogut relacionar geografia, literatura, història, plàstica, música al voltant d’aquest poeta. Però tal vegada el més positiu ha estat la interrelació que tots els alumnes han tingut en el rebedor de l’escola per comunicar-se d’uns a altres allò que sobre l’autor han treballat,Es per tal motiu, que en el rebedor de l’escola hem instal·lat un “punt de trobada” de les diferents activitats, jornades culturals, informacions diverses… ja que al ser un lloc de pas de tot el personal de l’escola, alumnes, pares, mestres, persones que ens visiten …es converteix en un marc d’actuació que permet visualitzar un pla general del que es promou des de la biblioteca i així, destacar les relacions existents de totes les accions que anem realitzant en el seu conjunt ,organitzatives i dinamitzadores, en pro de la consecució d’unes fites marcades.

Acabem aquest trimestre, informant que esperem poder posar en pràctica un nou sistema de préstecs dels llibres de que disposem. Tanmateix tenim plantejades unes noves activitats en les que ens agradaria que poguera participar tota la comunitat educativa.

La Comissió de la biblioteca, junt amb tot el professorat del Centre, recomana que regalar llibres sempre és una bona inversió!

Page 9: Desembre - Revista ESTEPAR

Enguany a l’escola hem posat en marxa un nou projecte de laboratori escolar: durant el curs els alumnes de segon i tercer cicle visitaran periòdicament el laboratori per a realitzar algunes pràctiques relacionades amb allò que estan treballant en Coneixement del Medi. En aquest trimestre ja han realitzat algunes pràctiques de ciències naturals:

• Els alumnes de segon cicle han vist quines són les parts de la flor i com es reprodueixen les plantes que tenen flors. També, utilitzant el microscopi, han vist les parts més menudes de les flors com els òvuls i el pol·len.

• Els alumnes de tercer cicle han investigat sobre les cèl·lules que formen el teixits dels éssers vius i han pogut veure al microscopi les cèl·lules que formen les fulles i les de la pell de la ceba.

Page 10: Desembre - Revista ESTEPAR

COM VA APAREIXER L`AIGUA DE LA TERRA?

Per a explicar l’aparició de l’aigua de la terra hi ha dues teories: la extraterrestre i la volcànica. La extraterrestre. Van caure meteorits i cometes que portaven aigua gelada. La volcànica. Els àtoms d’hidrogen i d’oxigen es van ajuntar en l`interior dels volcans i l’aigua va eixir en forma de vapor per mig de les erupcions i després eixe vapor es va condensar en aigua líquida. Així es van formar els oceans i llacs. Tot això va passar aproximadament fa 3.800 milions d’anys.

CIENTÍFICS IMPORTANTS

GALILEO GALILEI

Galileo va nàixer a Pisa (Itàlia) el 15 de Febrer de 1564. Des de menut es va interessar molt per les matemàtiques i va ser professor a la Universitat de Padua. En 1609 Galileo, a partir d’un invent holandès, es va construir el primer telescopi i amb ell va veure per primera vegada els cràters de la Lluna, els satèl·lits de Júpiter i les taques taques del Sol. Galileo va demostrar que el Sol no girava al voltant de la Terra, sinó que era la Terra la que girava al voltant de Sol. La teoria de Galileo li va costar la condemna a mort de l’església catòlica ja que la consideraven perillosa per a la fe. Galileo per a que no el mataren va renunciar a la seua teoria i li van canviar la condemna per cadena perpètua. Ell abans d’eixir de la sala va dir: ”E pur si muove” (I malgrat tot es mou) referint-se al moviment de la Terra. Va morir el 8 de gener de 1642. Alumnes de 5é A

Page 11: Desembre - Revista ESTEPAR

CUINA DE GOURMET

 “CHUPA CHUPS” DE FORMATGE  Ingredients: 1 paquet  de formatge d’untar 100 g de formatge camembert, brie o roquefort (el que més vos agrade) 1 pòlsim de sal 1 cebeta picada molt  fina (opcional) panses picades, ametlles moltes, llavors  de sèsam per guarnir furgadents o broquetes per punxar les pilotetes  Elaboració: 1. Posar el formatge d’untar, el segon tipus de formatge, la sal i la cebeta picada en un bol i barrejar amb l’ajuda de la batedora fins que quede una pasta homogènia i totalment unida.  2.Formar pilotetes amb la pasta de formatge i cobrir amb una capa fina dels ingredients per guarnir, cada piloteta podeu cobrirla amb un dels ingredients: sèsam, panses, ... podeu recobrir‐les d’aquestes coses o unes altres que vos agraden com herbes aromàtiques, fruits secs, etc. 3.Punxeu cada piloteta amb una borqueta i deixeu al frigorífic fins el moment de dur-les a taula.

Bon profit LBG

Page 12: Desembre - Revista ESTEPAR

LES NOSTRES MANUALITATS

Page 13: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 14: Desembre - Revista ESTEPAR

El passat dia 14 de Desembre va tindre lloc per tercerany consecutiu el Betlem Vivent amb la presencia de Mons Casimiro López Llorente bisbe de la nostra Diòcesi així com una representació de tots els estaments de la societat. La representació va tindre lloc a la plaça Bisbe Pont i Gol on primerament els assistents van viatjar a la ciutat de Betlem i conèixer 6 moments de la vida de Jesús a continuació els xiquets van passar a saludar al nen Jesús i per finalitzar varen participar d'una xocolatada.. Des de l'aula de religió cal dir que la convocatòria va ser tot un èxit i us esperem a tots per a propers esdeveniments. La mestra de Religió.

Page 15: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 16: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 17: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 18: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 19: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 20: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 21: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 22: Desembre - Revista ESTEPAR

Aquest trimestre els alumnes de 2nB hem treballat molt! Aquest trimestre els alumnes de 2nB hem treballat molt! Aquest trimestre els alumnes de 2nB hem treballat molt! Aquest trimestre els alumnes de 2nB hem treballat molt!

Un dels temes que hem estudiat ha sigut el de les plantes. Un dels temes que hem estudiat ha sigut el de les plantes. Un dels temes que hem estudiat ha sigut el de les plantes. Un dels temes que hem estudiat ha sigut el de les plantes.

Ací teniu les parts d’un arbre i d’una flor.Ací teniu les parts d’un arbre i d’una flor.Ací teniu les parts d’un arbre i d’una flor.Ací teniu les parts d’un arbre i d’una flor.

Page 23: Desembre - Revista ESTEPAR

En segon A una activitat que ens ha agradat molt

aquest trimestre ha estat conèixer al linx i la seva

problemàtica. Com ja saps el linx és un mamífer que

viu en els boscos. S’alimenta de conills, llebres

rosegadors i aus. Caça quasi sempre de nit. Cada

vegada queden menys linxs a Espanya.

Entre les causes de la seua desaparició, hi destaquen

la disminució dels boscos a causa de les tales d’arbres

i l’excessiva caça a la qual ha estat sotmés aquest

animal.

No és just el que està succeint i per això la classe de

segon A, hem dissenyat un medalló per a tota la

classe.

Page 24: Desembre - Revista ESTEPAR

Els alumnes de primer de primària hem estudiat ELS ALIMENTS i hem fet

murals per a saber :

- D’on venen els aliments.

- Els grups dels aliments.

Hem arribat a una conclusió: “PER ESTAR SANS I FORTS HEM DE

MENJAR DE TOT”

Page 25: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 26: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 27: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 28: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 29: Desembre - Revista ESTEPAR

Els alumnes de 5º B i 5º A hem anat d´excursió al Penyagolosa. Vam sortir de

Castelló a les 9:10 amb autobús, el viatge va ser llarg però vam arribar contents. Quan vam arribar, vam esmorzar i els professors Fernando, Paco i Marian van

fer dos grups variats i unes guies van ensenyar-nos el camí del barranc de la Pegunta a la base del pic. Una vegada allí, un grup d’alumnes vam pujar fins el refugi i no vam poder arribar al pic perquè va caure aiguaneu.

Després vam baixar cap als porxos de Sant Joan de Penyagolosa i vam dinar allí. Quan estavem dinant va començar a ploure però encara així vam poder jugar a l´amagatall. Vam tornar a Castelló cap a les 4.30. Vam fer moltes fotos i ens ho vam passar molt bé.

Ana Pita 5é B

ATLETISMEATLETISMEATLETISMEATLETISME Fa unes setmanes vam anar a les pistes d’atletisme. Vam eixir a les 9:00, anàvem a peu. Allí vam fer dos grups de deu persones. Vam donar dues voltes a la pista, i després cada grup, anava fent una prova. Hi havia quatre grups, estàvem un ratet en cada un i canviaven. Vam descansar un ratet per a esmorzar, i sobre les 12:30 vam tornar al col· legi. Ha sigut la segona vegada que anem i ens ha agradat molt!

Kevin i Manuel

Page 30: Desembre - Revista ESTEPAR

ANEM AL LABORATORI. LA CÈL.LULA La primera setmana d’octubre vam anar al laboratori de l’escola a veure pel microscopi les cèl·lules d’una ceba (una cèl·lula es la unitat més xicoteta de matèria viva que pot viure aïllada ). Paco ens va donar a cadascú una fulla de paper que explicava el que s’havia de fer: amb unes pinces i unes tisores, agarravem un tros de ceba molt finet; després la ficavem en un porta objectes (una plaqueta) i la ficarem baix del microscopi; al final feiem torns per a veure les cèl·lules. Després vam vore les cèl·lules d’unes fulles de la planta que hi ha al costat del despatx del director. Eren molt diferents a les de la ceba, perquè les de la ceba eren allargades i les de les fulles eren redones. Quan vam arribar a classe les vam dibuixar i les enganxarem a la llibreta. Unes setmanes després, una xiqueta, va portar un aparell que es conectava a la tele i augmentava 300 vegades, però la pantalla estava en blanc i negre i no es va veure molt bé. Cèl.lules ceba Marian i Mryiam 5é A Cèl.lules fulla

Page 31: Desembre - Revista ESTEPAR

HEM ESTAT A LES COVES D’ART RUPESTRE

LA VALLTORTA-TIRIG

Page 32: Desembre - Revista ESTEPAR

Hello again, we’re back, with a lot of jobs, enjoy them. Hola otra vez, estamos de vuelta, con muchos trabajos, disfrutalos.

Page 33: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 34: Desembre - Revista ESTEPAR

En aquest primer trimestre des de l’àrea d’Educació Física volem

ensenyar-vos les eixides d’atletisme portades a terme a les

instal·lacions esportives de Gaetà Huguet amb els cursos de 4rt, 5é i

6é, així com l’activitat de natació amb els alumnes de 3r.

Page 35: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 36: Desembre - Revista ESTEPAR

ESPORTS Juguem a bàsquet

Alguns xiquets del CEIP Estepar estem apuntats a bàsquet enguany. Hem començat amb Ximo , és molt divertit el que estem fent. Som 18 però només 8 volen fer partits. Està molt emocionant!

NOTÍCIES DE LA CLASSE • Fa uns dies han vingut dos xiquets nous ,

es diuen Thomas i Lina, han vingut a la nostra classe per que s’havien saltat un curs. Som molt amics, ens cauen molt bé.

• Hem treballat sobre Miguel Hernández: Ara estem preparant una exposició per als menuts.

• El dia 28 de octubre vam anar a les pistes d’atletisme amb el professor d’Educació Física(Fernando) i els tutors.

DE CINQUÉ A

HEM ANAT AL PENYAGOLOSA El dia 9 de novembre els alumnes de 5é vam anar a Penyagolosa . Vam pujar a l’autobús i vam tardar una hora i mitja fins arribar a Sant Joan de Penyagolosa. Quan vam arribar vam esmorzar i després vam fer els grups amb dos monitores que es deien Sol i María José. Vam anar al barranc de la Pegunta i vam anar fins a la Banyadera , alguns se’n van anar amb Paco i Marián fins un refugi perquè va nevar i els altres van baixar amb Fernando a veure una exposició i un vídeo. Després ens vam juntar els dos grups i vam baixar a Sant Joan de Penyagolosa a dinar. Quan vam acabar de dinar ens vam posar a jugar a l’amagatall. Va ser molt divertit!

ACUDIT -Papà, papà! He tret un deu en les notes! El pare mira les notes i veu: Llengua 5, Anglès 2, Història 3.

El sabio no dice lo que sabe; el necio no sabe lo que dice.

Page 37: Desembre - Revista ESTEPAR

LAS ABARCAS VACÍAS

Había una vez un niño muy pobre que se llamaba Miguel. Nunca le traían regalos, ni en Navidad ni en Papa Noel ni en los Reyes Magos. El niño, cada 5 de enero ponía sus zapatos en la ventana, para ver si los Reyes Magos se acordaban de él. Pero nunca le traían nada y al día siguiente cuando miraba la ventana se ponía muy triste porque no había nada en sus zapatos. El niño para ayudar a sus padres trabajaba con las cabras que tenía y cuando iba al colegio los niños se reían porque era pobre, porque se duchaba en el río y porque nunca tuvo regalos en Navidad. Así le pasaba todos los años. Él quería que fuera el mundo entero una juguetería, para que todos los niños que les pasaba lo mismo que a él, tuvieran juguetes y fueran felices. Pero nunca fue así. (Cuento inspirado en un poema de Miguel Hernández titulado “Las abarcas desiertas”) Irene y Alex 5ºA.

Page 38: Desembre - Revista ESTEPAR

La característica principal de las descripciones es la utilización de

adjetivos. Zahara era alta y delgada, tenía el pelo negro, los ojos marrones, una

mirada dulce y una voz sencilla. Le gustaban las joyas, sobre todo los pendientes con rubíes rojos brillantes. Vestía con trajes largos de colores azules. Lo que más le gustaba de Medina Azahara era Sierra Morena, la gran sierra que se levantaba nevada y en punta ante el palacio.

ANA 5ºB Era una mujer con ojos negros y pelo blanco. Vestía una túnica negra y

harapienta. Vivía en una cueva con sus queridos amigos los ratones y sus compañeras las arañas. Y también tenia a su ayudante el gato negro. Ella hacía pociones mágicas y se transformaba en una mujer guapísima pero era para engañar a Abderramán III

Sus planes eran que después de haber construido la ciudad en su honor, mataría al califa y se convertiría en la reina.

ADELIN 5ºB

La esposa del califa era bella y frágil, con una voz cálida y un pelo rubio

brillante y con ondas. Morena, con ojos azules y de piel suave. Era simpática, humilde, buena y muy feliz.

VIRGINIA 5ºB

Page 39: Desembre - Revista ESTEPAR

Els alumnes de primer hem conegut la vida de Miguel

Hernández narrada en vers. Hem descobert que la seua vida va ser molt dura i trista però VA SER UN GRAN POETA I EL TENIM TOTS EN EL COR.

Aci teniu una mostra del dossier que hem realitzat.

Page 40: Desembre - Revista ESTEPAR

També els alumnes de primer hem analitzat, aprés i representat un poema molt bonic: “EN CUCLILLAS ORDEÑO”

A més hem fet cal·ligrames amb altres poemes.

Page 41: Desembre - Revista ESTEPAR

Els alumnes de 2n B hem treballat a

Miguel Hernández, un poeta d’Oriola. Un dels seus poemes era el titulat “La

Els alumnes de 2n A també hem treballat a Miguel Hernández. Un dels seus poemes “ El silbo del dale” l’hem treballat amb cal.ligrames com aquest:

Un altre poema treballat i que vam representar va ser “Agua que ríe, esperanza que se enciende”.

Page 42: Desembre - Revista ESTEPAR

Els alumnes de 2n B hem treballat a Miguel hernandez, un poeta d’Oriola.

Un del seus poemes era el titulat “ Palmera levantina ” .Ací teniu uns

cal·ligrames que hem elaborat amb molta il·lusió.

LA PALMERA LEVANTINA La palmera levantina, l a columna que camina. La palmera… la palmera… La palmera levantina, l a que otea la marina, la mediterránea era. La que atrapa la primavera r áfaga de primavera la primera golondrina.

Page 43: Desembre - Revista ESTEPAR

Els alumnes de 3rA i 3rB comuniquem als nostres companys/es de 5é una poesia de M.HERNÁNDEZ: “Lagarto, mosca, grillo,…” amb una onomatopeia que ens recordava al so dels insectes al volar; així mateix, contem la mitologia al voltant de la deesa Iris. Per altra banda, els xiquets/es de 5é ens sorprenen gratament posant-li música a la poesía:” Las abarcas desiertas”.

“Aquesta activitat ens va agradar tant que voldríem

tornar-la a repetir…!”

LES CLASSES DE 3r TREBALLEM LES POESIES DE MIGUEL HERNÁNDEZ: Ací teniu una mostra d’algunes de les nostres produccions. US AGRADA…?

Page 44: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 45: Desembre - Revista ESTEPAR

“PUNT

DE TROBADA” EXPOSICIONS INTERCICLES ACTIVITATS ESDEVENIMENT

TRIMESTRAL

MIGUEL

HERNANDEZ

Page 46: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 47: Desembre - Revista ESTEPAR

ENS VA ENSENYAR TÈCNIQUES DE PINTURA I NOSALTRES LI VAM LLEGIR UN CONTE ELABORAT ENTRE ELS ALUMNES DE 3r I 4t. EL PROTAGONISTA D’AQUEST CONTE ÉS UN PERSONATGE QUE PERTANY A UNA L·LUSTRACIÓ SEUA EXPOSADA A LA NOSTRA ESCOLA

15 alumnes de 6é A i B hem participat en “Escoles Viatgeres” . Activitat realitzada per l’aprovació d’un projecte que es realitzà el curs passat. Visitarem la Comunitat de Madrid.

Page 48: Desembre - Revista ESTEPAR

Busca 6 assignatures:

Page 49: Desembre - Revista ESTEPAR

SOPA DE LLETRES Busca el nom de 6 assignatures

ENDEVINALLES No soc cap paraula ni cap prosa, ni cap vers, però sense mi no hi hauria res escrit, ni res imprès. Té llom i no camina, explica el que sap i no parla, Té fulles i no és cap planta; què és aquesta cosa estranya? Qui és aquella que no està contenta fins que la maten? Què és allò que com més n'hi ha menys es veu?

Page 50: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 51: Desembre - Revista ESTEPAR
Page 52: Desembre - Revista ESTEPAR