D E S E N A L E C T U R AD E L L E N G U A

C A T A L A N A

ELS TRES CAMPEROLS EMPRENEDORS

L’Oriol, la Maria i en Youssef n’estaven farts, de la misèria! Nascuts de pares camperols,

aquesta singular condició els havia convertit també a ells en treballadors del feu del senyor Roger, un

despietat noble que no es movia de la torre de l’homenatge mai, ni en cas d’atac, ni d’incendi, ni de mal

de ventre urgent...

Els tres pagesos només disposaven de les estones en què el son els envaïa per tal de somniar un

futur millor. Tapats amb teles esparracades, gitats sobre la palla, a l’hora de dormir compartien somiant

la il·lusió d’arribar a ser trobadors i poder així accedir a la cort reial, o bé d’aconseguir alguna gesta

important que els permetés de guanyar el favor del noble, o fins i tot de poder esdevenir cavallers

dedicats a escapçar en cos i ànima els infidels que atacaven les terres del senyor. Els somnis només

eren somnis, però. Amb l’arribada de la claror, el seu deliciós somni sempre s’esvania i tornaven a

veure reflectida, mentre es rentaven la cara amb l’aigua pudenta del cubell, la imatge que els recordava

qui eren, en realitat: treballadors del camp de sol a sol que de tant en tant havien de fer de captaires i

pidolar alguna almoina per tal de seguir tirant endavant; serfs, vassalls d’un noble que mai s’havia

dignat a mirar-los.

- Nois, hem d’espavilar! –deia en Youssef sovint mentre seien a taula i assaborien la mitja ració de

bròquil que els tocava per cap -. N’estic fart de viure amb el sarró buit! Mireu-vos! Ens estem podrint en

aquest tros de terra que ni tan sols ens pertany, amb el sarró buit, pagant impostos i més impostos!

- Tens tota la raó, Youssef –afegia la Maria-. Ara mateix som poc més que tifes que ningú vol

aixafar. Hem de fer quelcom diferent, sorprenent, innovador.

L’Oriol se’ls mirava amb un lleu somriure a la boca. Feia dies (i nits) que hi pensava, en la seva

trista condició. N’estava fins als nassos d’haver de corbar el llom i cavar metres i més metres de terra

per tal de plantar el cereal i les cols que després els pijos de la torre de l’homenatge es cruspirien

còmodament asseguts a taula. Només els senyors, cavallers i els membres de la cort tenien dret a fer

xerinola. A ells, als camperols, els tocava la part més difícil: treballar, pagar i callar.

- No desespereu, amics meus –digué l’Oriol-. Amb quatre fustes, dos trossos de metall i una

barreja secreta de minerals que he anat preparant durant mesos he creat aquest aparell. És un invent

revolucionari! Aquest giny és alhora missatger, vigilant i xafarder. L’anomenaré Whatsnob i farà les

delícies a palau i a la torre de l’homenatge.

Els tres amics van demanar audiència amb el senyor Roger, el noble de palau. El senyor tenia

moltes despeses derivades dels serveis del bufó, dels missatgers que havien de fer llargs recorreguts a

cavall per tal d’anunciar als regnes veïns que a palau s’hi feia alguna festa o bé d’organitzar tota la

cavalleria quan calia enfrontar-se al camp de batalla amb alguna paparra enemiga. Com que n’eren

conscients, van arribar a palau amb una sensació a cavall entre el nerviosisme i el convenciment que

l’aparell de l’Oriol entusiasmaria la noblesa, atès que permetria el senyor d’estalviar-se unes quantes

monedes d’or.

- Senyor meu –inicià el seu discurs l’Oriol-. Sabeu que us som fidels fins a la mort. Us hem pagat

puntualment tots i cadascun dels impostos que ens heu imposat. Treballem per a vostè de sol a sol i

vetllem perquè no us faltin ni els cereals ni les hortalisses. Avui, però, ens hem permès de venir a

presentar-vos i a oferir-vos un aparell que ningú mai ha vist. Aquest giny us permetrà de fer totes les

gestions de palau sense necessitat de gastar ni una sola moneda d’or. És un sistema de comunicació

que agafa el wifi del pinacle de ferro de la torre de l’homenatge. No us caldrà instal·lar router a les

dependències reials i, a més, porta de sèrie un tallafocs Shit’s Ultra Protection que us evitarà maldecaps

amb els espietes. Us hi instal·larem el Whatsnob, una aplicació que permet controlar els nobles de la

cort, els cavallers que gandulegen i, fins i tot, crear un grup de senyors com vostè.

El noble, encuriosit, bocabadat i totalment perdut –no sabia pas de què parlaven, aquells serfs

desconeguts- escoltà pacientment les explicacions dels vassalls. La Maria s’encarregà de presentar

l’apartat multimèdia, amb aplicacions com Instacarota (un programa per a pujar fotografies a la xarxa) o

Feispuc (una xarxa social en què els nobles podien crear un perfil). En Youssef parlà de l’administració

dels contactes (des de la B de bufó, passant per la C de cavaller i arribant a la P de princeseta).

Finalment, l’Oriol tractà les qüestions de caire econòmic, com les tarifes disponibles, amb possibilitat de

contractar el servei “3C”.

- “3C”? –preguntà el noble-. Què coi és, això?

- Senyor meu, el servei 3C és un servei a domicili que l’ajuda a utilitzar correctament el dispositiu.

En realitat, els 3C (tres camperols) som nosaltres. L’única condició perquè pugui gaudir d’aquest nou

dispositiu mòbil és que ens accepti com a membres de la cort a palau, que puguem viure a prop seu.

D’aquesta manera, tindrà sempre el software actualitzat, li baixarem les aplicacions més actuals

puntualment i, de regal, li instal·larem un widget del temps perquè vostè pugui decidir quan és més

favorable envair el país veí.

- Noia, nois –digué el noble Roger, entusiasmat-, esteu contractats! Des d’ara formeu part de la

plantilla de palau. Us nomenaré com a assessors de noves andròmines!

- Noves tecnologies, senyor meu... Es diuen noves tecnologies.