11
Després del naufragi Tras el naufragio FERNANDO BRAVO

Després del naufragi Tras el naufragio · Museu de la Segona Guerra Mundial, 2016. Escenografia de l’espectacle Free Bach (La Fura dels Baus), 2016 (en cartell 2017/18). Kantoriana

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Després del naufragi Tras el naufragio · Museu de la Segona Guerra Mundial, 2016. Escenografia de l’espectacle Free Bach (La Fura dels Baus), 2016 (en cartell 2017/18). Kantoriana

1

Després del naufragiTras el naufragio

FERNANDO BRAVO

Page 2: Després del naufragi Tras el naufragio · Museu de la Segona Guerra Mundial, 2016. Escenografia de l’espectacle Free Bach (La Fura dels Baus), 2016 (en cartell 2017/18). Kantoriana

32

¡Ah, cómo he sufrido con los que he visto sufrir! ¡Una hermosa nave, que sin duda llevaba gente noble, hecha pedazos! ¡Ah, sus clamores me herían el corazón! Pobres almas, perecieron. Si yo hubiera sido algún dios poderoso, habría hundido el mar en la tierra antes que permitir que se tragase ese buen barco con su carga de almas.

W. SHAKESPEARE, La tempestad

Després del naufragiFERNANDO BRAVO

Després del naufragi recull les restes que arriben a la riba després d’una catàstrofe marítima, objectes que són l’últim testimoniatge d’unes persones que les dugueren i perderen pel camí. Parlar d’objectes personals és par-lar indirectament de persones: de les seues necessitats, dels seus gustos, edats, mancances, orígens i expectati-ves. Parlar del destí dels objectes és fer-ho del de les per-sones, però sense veure les seues cares, les seues mans o els seus cossos castigats. Després del naufragi és un treball que parla de persones, del buit que deixen, del record que evoquen; en definitiva: de la seua absència.

Després del naufragi és una instal·lació que tanca el cicle encetat amb El naufragi d’Europa, una perfor-mance que va tenir lloc el 2016 a Barcelona i Gdansk (Polònia), el maig i novembre respectivament. Tenia lloc justament al moment àlgid de les dramàtiques es-cenes de les rutes de fugida en vaixell des de Síria pel Mediterrani i suposava un intent d’explicar, des d’un

llenguatge artístic, el fenomen de què érem testimoni.

Però no es tractava de parlar, aleshores, de Síria en ex-clusiva sinó d’un fenomen de més llarg abast: el naufra-gi, literal i figurat, físic i moral, d’un model social, d’un projecte que, arribat al punt de les conveniències econò-miques, avantposava l’egoisme a la solidaritat.

Davant de la tragèdia no es poden tancar els ulls, però en aquesta ocasió he escollit una òptica menys freqüent de l‘habitual per apropar-me al tema. Davant la satura-ció d’imatges de persones, vives i mortes, siguen adults o nens, em sembla pertinent centrar la mirada en els ob-jectes, el que suposa una forma de distanciar-se i al ma-teix temps apropar-se a tot el que el naufragi deixa rere seu: fustes trencades, estripalls de roba, maletes buides on alguna vegada s’acumularen esperances i desitjos i els últims vestigis del lloc que s’abandonava per, aquesta vegada, no arribar a cap terra promesa.

Page 3: Després del naufragi Tras el naufragio · Museu de la Segona Guerra Mundial, 2016. Escenografia de l’espectacle Free Bach (La Fura dels Baus), 2016 (en cartell 2017/18). Kantoriana

54

Performance “El naufragi d’Europa”, Fabra i Coats, Barcelona, maig 2016. (Fotografia: Douglas Sielski)Performance “El naufragio de Europa” Fabra i Coats, Barcelona, mayo 2016. (Fotografía: Douglas Sielski)

Page 4: Després del naufragi Tras el naufragio · Museu de la Segona Guerra Mundial, 2016. Escenografia de l’espectacle Free Bach (La Fura dels Baus), 2016 (en cartell 2017/18). Kantoriana

76

Tras el naufragioFERNANDO BRAVO

Tras el naufragio recoge los restos que llegan a la orilla tras una catástrofe marítima, objetos que son el último testimonio de unas personas que los portaron y perdieron por el camino. Hablar de objetos personales es hablar indirectamente de personas: de sus necesidades, sus gustos, sus edades, sus carencias, sus orígenes y sus expectativas. Hablar del destino de los objetos es hacerlo del de las personas, pero sin ver sus caras, sus manos o sus cuerpos castigados. Tras el naufragio es un trabajo que habla de personas, del vacío que dejan, del recuerdo que evocan; en definitiva: de su ausencia.

Tras el naufragio es una instalación que encierra el ciclo iniciado con El naufragio de Europa, una performance que tuvo lugar en 2016 en Barcelona y Gdansk (Polonia), en mayo y noviembre respectivamente. Ocurría justo en el punto álgido de las dramáticas escenas de las rutas de huida en barco desde Siria por el Mediterráneo y suponía un intento de explicar, desde un lenguaje artístico, el fenómeno del que éramos testigos.

Pero no se trataba de hablar, entonces, de Siria en exclusiva sino de un fenómeno de mayor alcance: el naufragio, literal y figurado, físico y moral, de un modelo social, de un proyecto que, llegado al punto de las conveniencias económicas, anteponía el egoísmo a la solidaridad.

Ante la tragedia no cabe cerrar los ojos, pero en esta ocasión he escogido una óptica menos frecuente de la habitual para aproximarme al tema. Ante la saturación de imágenes de personas, vivas o muertas, sean adultos o niños, me parece pertinente centrar la mirada en los objetos, lo que supone una forma de distanciarse y al mismo tiempo poder aproximarse y tocar lo que el naufragio deja tras de sí: maderas rotas, jirones de ropa, maletas vacías donde una vez se acumularon esperanzas y deseos y los últimos vestigios de un lugar que se abandona para, esta vez, no llegar a ninguna tierra prometida.

Page 5: Després del naufragi Tras el naufragio · Museu de la Segona Guerra Mundial, 2016. Escenografia de l’espectacle Free Bach (La Fura dels Baus), 2016 (en cartell 2017/18). Kantoriana

98

Tècnica mixtatécnica mixta161x206 cm.

Tècnica mixtatécnica mixta120x236 cm.

Page 6: Després del naufragi Tras el naufragio · Museu de la Segona Guerra Mundial, 2016. Escenografia de l’espectacle Free Bach (La Fura dels Baus), 2016 (en cartell 2017/18). Kantoriana

1110

Tècnica mixtatécnica mixta330x217 cm.

Page 7: Després del naufragi Tras el naufragio · Museu de la Segona Guerra Mundial, 2016. Escenografia de l’espectacle Free Bach (La Fura dels Baus), 2016 (en cartell 2017/18). Kantoriana

1312

Tècnica mixtatécnica mixta80x222 cm.

Page 8: Després del naufragi Tras el naufragio · Museu de la Segona Guerra Mundial, 2016. Escenografia de l’espectacle Free Bach (La Fura dels Baus), 2016 (en cartell 2017/18). Kantoriana

1514

Tècnica mixtatécnica mixta92x204 cm.

Page 9: Després del naufragi Tras el naufragio · Museu de la Segona Guerra Mundial, 2016. Escenografia de l’espectacle Free Bach (La Fura dels Baus), 2016 (en cartell 2017/18). Kantoriana

1716

Fernando Bravo García(Sabadell, 1974)

[email protected]

Escultor i filòleg, ha alternat durant anys la docència, recerca i traducció amb la pràctica escultòrica. Entre 1995 i 2007 viu a Rússia, Anglaterra i Polònia, on estudia, treballa i es forma com a escultor. El seu primer taller d’escultura el té a Cracòvia.

El 2007 torna a Espanya i acaba la seua formació a l’Escola Llotja de Barcelona (Fosa artística en bronze) i al taller de talla en fusta del mestre Juan María Medina.

Els seus treballs més destacats són altament narratius: instal·lacions, obra pública o escenografies beuen d’aquesta influència literària. Alhora, subordina el material o la tècnica al concepte, passant de la fusta, ferro o plàstics als objectes trobats per a la construcció de les seues peces; prioritza el gest, molt present a les performances i, de forma molt destacable, al treball que es presenta ara al MUCBE.

Actualment viu i treballa a Benicarló.

Projectes i obra pública (selecció):

El naufragi d’Europa. Performance. Barcelona, Fabra i Coats, 2016https://www.youtube.com/watch?v=B0Vp2hKTYR8.Gdansk (Polònia). Museu de la Segona Guerra Mundial, 2016.Escenografia de l’espectacle Free Bach (La Fura dels Baus), 2016 (en cartell 2017/18).Kantoriana. Abocar-se a la memòria. Exposició / Instal·lació.Vic, Església de la Pietat - L’Albergueria / Consolat de Polònia a Barcelona. 2015.Oporto (Portugal), Museu de la Misericòrdia / ESAP, 2017. Abocar-se a la memòria. Conjunt escultòric / Obra pública (3 escultures). Vic (Plaça de la Catedral, Plaça de la Pietat, Plaça del Bisbe Oliba), 2015. El pont de les maletes. Conjunt escultòric / Obra pública Barcelona (Plaça del Centre Cívic de Baró de Viver) Ajuntament de Barcelona, 2015. Solitud acompanyada. Instal·lació.

Barcelona. Setmana de l’Artesania Catalana, programa Futur Excel·lent 2013. Sala La Cuina, La Seu d’Urgell, 2015. Home i natura. Escultura / Obra pública. Gdansk (Polònia) – Parc públic Jana Pawla II, 2015. Esperant. Escultura 1er accèsit de escultura, Concurs Cercle de les Lletres – Crèdit Andorrà, 2015. Llibertat vs responsabilitat. Escultura / Obra pública. Gdynia (Polònia) – Dpt. Forestal del Jardí botànic, 2014 Exposició individual. Escultura. Artedó (Picurt – Festival de cinema de muntanya dels Pirineus), 2014.

Exposicions col·lectives (escultura):

Bosc. Galeria Pilar Ribeyragua, Andorra, 2017. El color de la matèria. Barcelona, Museu del Disseny. Setmana de l’Artesania Catalana, 2013.Tres artistes espanyols, Varsòvia, Institut Cervantes de Varsòvia– Klub Stodola, 2005.

Page 10: Després del naufragi Tras el naufragio · Museu de la Segona Guerra Mundial, 2016. Escenografia de l’espectacle Free Bach (La Fura dels Baus), 2016 (en cartell 2017/18). Kantoriana

1918

Fernando Bravo García(Sabadell, 1974)

[email protected]

Escultor y filólogo, ha alternado durante años la docencia, investigación y traducción con la práctica escultórica. Entre 1995 y 2007 vive en Rusia, Inglaterra y Polonia, donde estudia, trabaja y se forma como escultor. Su primer taller de escultura lo tiene en Cracovia.

El 2007 vuelve a España y acaba su formación en la Escuela Llotja de Barcelona (Fundición artística en bronce) y en el taller de talla en madera del maestro Juan María Medina.

Sus trabajos más destacados son altamente narrativos: instalaciones, obra pública o escenografías beben de esta influencia literaria. Al mismo tiempo, subordina el material o la técnica al concepto, pasando de la madera, hierro o plásticos a los objetos encontrados para la construcción de sus piezas; prioriza el gesto, muy presente en las performances y, de forma muy destacable, en el trabajo que se presenta ahora en el MUCBE.

Actualmente vive y trabaja en Benicarló.

Proyectos y obra pública (selección):

El Naufragio de Europa. Performance. Barcelona, Fabra i Coats, 2016https://www.youtube.com/watch?v=B0Vp2hKTYR8.Gdansk (Polonia). Museo de la Segunda Guerra Mundial, 2016. Escenografía del espectáculo Free Bach (la Fura dels Baus), 2016 (en cartel 2017/18). Kantoriana. Asomarse a la memoria. Exposición / Instalación.Vic, Iglesia de la Pietat - L’Albergueria / Consulado de Polonia en Barcelona. 2015. Oporto (Portugal), Museo de la Misericordia / ESAP, 2017. Asomarse a la memoria. Conjunto escultórico / Obra pública (3 esculturas) Vic (Plaza de la Catedral, Plaza de la Pietat, Plaza del Bisbe Oliba), 2015.El puente de les maletas. Conjunto escultórico / Obra pública.Barcelona (Plaza del Centro Cívico de Baró de Viver) Ayuntamiento de Barcelona, 2015.

Soledad acompañada. Instalación.Barcelona. Semana de la Artesanía Catalana, programa Futuro Excelente 2013 Sala La Cuina, La Seu d’Urgell, 2015. Hombre y naturaleza. Escultura / Obra pública. Gdansk (Polonia) – Parque público Jana Pawla II, 2015. Esperando. Escultura. 1er accésit de escultura, Concurso Cercle de les Lletres – Crèdit Andorrà, 2015. Libertad vs responsabilidad. Escultura / Obra pública. Gdynia (Polonia) – Dpt. Forestal del Jardín botànico, 2014 Exposición individual. Escultura. Artedó (Picurt – Festival de cine de montaña de los Pirineos), 2014

Exposiciones colectivas (escultura):

Bosc. Galería Pilar Ribeyragua, Andorra, 2017. El color de la materia. Barcelona, Museo del Diseño. Semana de la Artesania Catalana, 2013. Tres artistas españoles, Varsovia, Instituto Cervantes de Varsovia– Klub Stodola, 2005.

Page 11: Després del naufragi Tras el naufragio · Museu de la Segona Guerra Mundial, 2016. Escenografia de l’espectacle Free Bach (La Fura dels Baus), 2016 (en cartell 2017/18). Kantoriana

20

MUCBECarrer de la Pau, 2

12580 BenicarlóTel./Fax 964 460 448

correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.orgwww.ajuntamentdebenicarlo.org

9 de novembre de 201813 de gener de 2019

HorariDimarts a divendresde 9 a 14 i de 17 a 20 hDissabte de 10 a 13 ide 17 a 20 hDiumenge de 10.30 a 13.30 hDilluns tancat

Text: Fernando BravoFotografies: Jesús Maestro i Douglas Sielski