IEMPORDÀ | 15 DE NOVEMBRE DEL 2011

Diàlegs d’Educació�

Els estudiants que apareixen enla fotografia que il·lustra aquestarticle han fet una aportació moltvaluosa a la Rosespèdia a travésdel projecte de recerca. Són alum-nes de 1r de Batxillerat de l’Insti-tut Illa de Rodes que el curs pas-sat feien 4t d’ESO. Aquest curs, elprojecte de recerca es farà durantels primers dos mesos del 2012,novament amb joves de 4t d’ESO.El professor d’orientació educati-va i cap d’estudis de l’institut, Jo-sep Lluís Tejeda, destaca que undels aspectes més importants quetreballen aquests alumnes és elgust per despertar l’interès pel seuentorn. “A més, fan un projecteque compta amb una eina de ser-vei, que és el Rosespèdia, on surtpublicada tota la seva investiga-ció”, diu Tejeda. El projecte de re-cerca es desenvolupa amb lacol·laboració de la professora dela Universitat de Girona Anna Fà-brega Orench, becària BRAE delDepartament de Didàctica Espe-cífica, a través d’un conveni ambl’Ajuntament de Roses. Anna Fà-brega és l’encarregada d’orientarels joves a l’entorn dels temes quecentren les seves recerques.

ROSES | MAIRENA RIVAS

Un projecte de recerca 2.0 a quart d’ESOL’Institut Illa de Rodes de Roses aproxima el seu entorn al portal web RosespèdiaDes del curs passat, l’Institut Illa de Rodes col·labora amb l’Ajuntament de Roses en la confecció de la Rosespèdia. En el marc de l’assignaturaProjecte de Recerca, els estudiants de 4t d’ESO fan una investigació sobre un tema triat per ells i inclouen la informació a la wiki rosinca.

A baix, DaniTardío, AnnaJòdar, NachoFernández, EmiEreñú. A dalt,Anna Fàbregas,Dani Moreno,SalihaBouhasfour,Josep LluísTejeda i NaemyGarcía. ROGER LLEIXÀ

uan anem al metgeacostumem a fer casde les indicacions queens dóna el facultatiu.

Quan anem a l’escola intentem fercas de les indicacions que ens dónael/la mestre/a en relació amb l’e-ducació del nostra fill/a, però en

aquest cas no sempre és així, ja quela realitat social de la que partimactualment és molt diversa. Peruna banda, l’arribada fa uns anysd’alumnes nouvinguts i les sevesfamílies a les escoles amb una cul-tura diferent a la nostra, i per al-tra, la situació de crisi també ha fet

canviar la realitat social a les esco-les, una realitat que sovint ens des-orienta, ja que ens és desconegu-da. La idea amb què nosaltres hemcrescut i hem estat educats en re-lació amb els aprenentatges, alshàbits (puntualitat, constància,higiene, alimentació...), la dinà-mica familiar (rols parentals, vin-cles familiars...), les relacions so-cials… és diferent de la que hanviscut algunes famílies nouvingu-des. La dificultat per adquirir elmaterial escolar necessari, la man-

ca d’espais adequats per a poderfer els deures i/o estudiar, la ines-tabilitat emocional... són elementsamb els que avui dia hem de tre-ballar des de l’escola per poderajudar els alumnes a adquirir elsaprenentatges amb una certa nor-malitat. Com diu la piràmide deles necessitats de Maslow: “Un és-ser humà tendeix a satisfer les se-ves necessitats primàries abans debuscar les de més alt nivell”. Si vo-lem motivar les persones que te-nim al nostre voltant, hem de bus-car quines necessitats tenim satis-fetes i intentar facilitar el pas a l’es-glaó immediatament superior. Per

tant, actualment, des de les esco-les s’ha de fer un esforç per poderentendre, d’una banda, quina és larealitat d’aquestes famílies, però,per l’altra, per ajudar a incloure-les en el nostre sistema educatiu.

És fàcil de dir però molt difícilde posar a la pràctica, ja que so-vint aquestes famílies mostrenuna certa reticència a l’apropa-ment a l’escola, la realitat els des-orienta, ja que els hi és descone-guda. Així doncs, trobem una si-tuació d’igualtat, la qual, si ningúno trenca el gel, mai no es podràgenerar canvis significatius en larelació família-escola.

Q

FAMÍLIA I ESCOLA, COM HO FEM?

EDITORIAL

MARTA DELCLÒS RIBERATreballadora Social (TS-EAP) del Servei educatiu de l'Alt Empordà

He fet l’entradaa la Rosespèdiade l’empresaRosersa. Heaprès moltescoses. Ara sécom funcionatota lainstal·lacióelèctrica.

DANITARDÍO

Podíem triar eltema i vaigelegir en XaviBosma, com aesportista imedallistaolímpic. Vamrecopilar moltainformaciósobre ell.

ANNAJÒDAR

Per motiusfamiliars, he fetuna recercasobre el pòsitde pescadors deRoses. Arasabem quin’han estat elspresidents i totala seva història

NACHOFERNÁNDEZ

Vam triar fer la recerca juntes i ensvam decidir per les escoles dePrimària que hi ha a Roses. Volíemexplicar tota la seva història, ensvam comunicar per e-mail ambtotes elles i hem aconseguitinformació per donar una visiógeneral de les escoles. A laRosespèdia, també adjuntemenllaços a totes.

EMI EREÑÚ

NAEMYGARCÍA

Vaig triar jelfuncionamentdels instituts.Sobre el CapNorfeu il’Acadèmia hiha moltainformació,però de l’Illa deRodes menys.

SALIHABOUHASFOUR

Jo vaig fer larecerca amb laPaula Tena.Vam centrar-laen un homegran, en JoanCapgistan, queva viure laguerra civil aquía Roses.

DANIMORENO

Rosespèdia és una font decontinguts relacionats amb el

patrimoni cultural, social i naturaldel muncipi de Roses, que es potconsultar al portal d’Internetwww.rosespedia.cat. És una iniciati-va vinculada a la recerca università-ria, que sorgeix a partir del projectede senyalització del patrimoni. Ro-sespèdia permet actualitzar contin-guts de forma dinàmica per mitjàde les aplicacions web 2.0 que faci-liten el fet de poder compartir infor-macions. ROSES | M. R.

�

Una iniciativa de l’àrea de Cultura

36621

Diàlegs d’Educació NÚMERO 19 | NOVEMBRE DEL 2011

La robòtica és una part de la tec-nologia molt atractiva per als jo-ves. Possiblement moguts més pelque han vist a les pel·lícules queper la realitat, els robots atrauenla seva atenció, explica el profes-sor de tecnologia de l’Institut ElPedró de l’Escala, Narcís Mas-martí, i hi afegeix: “És lògic que elseducadors vulguem aprofitaraquest interès natural per a millo-rar els aprenentatges dels alum-nes.” Amb els robots no es podentreballar només continguts del’àmbit tecnològic, sinó que es po-den potenciar habilitats relacio-nades amb totes les competènciesbàsiques que han d’assolir elsalumnes quan acabin l’educaciósecundària.

Al currículum d’ESO, la robò-tica apareix únicament com unapart dels continguts de la matèriaoptativa de 4t d’ESO i dins la tec-nologia industrial de Batxillerat,si bé, a l’institut, aquest any hantingut l’oportunitat de crear unamatèria optativa nova a 2n d’ESO,en la qual un grup de quinzealumnes podran començar a tre-ballar els continguts de la robòti-ca. “Vam considerar que el 2nd’ESO era el millor curs peraquesta matèria, ja que els alum-

nes tindran encara uns quantsanys per endavant per anar apro-fundint en els continguts apre-sos”, ha comentat Masmartí, itambé ha dit: “A El Pedró ja te-níem experiència en l’ensenya-ment de la robòtica en l’àmbit delBatxillerat, dins el Treball de re-cerca i a la matèria d’Electrotèc-nia, però fins ara no havíem fet elpas d’introduir-la dins el currícu-lum d’ESO.”Aquests són algunsdels objectius generals de la ma-tèria: potenciar el raonament lò-gic i la resolució de problemes;adquirir l’hàbit de treballar col·la-borativament amb altres perso-nes; fomentar la creativitat i l’en-giny; aprendre dels propis errorsi intentar sempre anar millorant;

utilització de les matemàtiquescom a eina per resoldre proble-mes reals; expressar oralment deforma correcta els raonaments iles tasques desenvolupades, i uti-litzar eines informàtiques per apublicar el resultat del treball per-sonal.

La robòtica dóna l’opció alscentres de participar en competi-cions, com explica el professor detecnologia: “El material de LEGOés un material molt utilitzat enl’àmbit educatiu i ens permet par-ticipar en competicions de robò-tica que s’organitzen tant en l’àm-bit local, el Robolot, com en l’àm-bit nacional o internacional, comla First LEGO League. El curs vi-nent volem participar-hi.”

L’ESCALA | MAIRENA RIVAS

IIDIMARTS, 15 DE NOVEMBRE DEL 2011 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

En una classe vertical, es barregen nens de diferents edats. ESCOLA DE GARRIGÀS

L’ESCOLA PARLA�

L’Escola de Garrigàs, un delsquatre centres de la ZER Empor-dà, compta amb set alumnes dePrimària. Són vora les deu delmatí i a la classe de Llengua sor-geix un dubte: un alumne dema-na si jugaràs porta accent. Lamestra trasllada la pregunta a laresta de companys i companyes.Algú ho sap? Davant l’estupefac-ció de tots plegats, la que primeraixeca el dit per respondre és lanena que acaba de començar 1r.Silenci i alguns somriures. “Tu hosaps?” “Sí, l’accent va cap allàper-

què jo m’he fixat que les a sempreporten l’accent cap allà, com Gar-rigàs, i l’any passat ho havíeu dit.”

Aquesta anècdota il·lustra undels fenòmens que es donen enuna classe vertical, on es barregenalumnes de diferents edats. Encap moment, l’any passat, es vantreballar les normes d’accentua-ció amb aquesta nena, que llavorsfeia P5, però ho va anar sentint aclasse, va anar veient models, vaescriure textos conjuntamentamb alumnes més grans, i senseque la mestra li ho ensenyés, ellaho havia après.

GARRIGÀS | REDACCIÓ

El professor de tecnologia Narcís Masmartí, a la classe de robòtica. ROGER LLEIXÀ

stem en un món ple decontradiccions: unsgrans avenços cientí-fics i tecnològics en to-

tes les àrees de la vida conviuenamb unes grans desigualtats so-cials que fan que moltes persones

no es puguin desenvolupar digna-ment. En aquest context, quina ésla finalitat del sistema educatiu?L’informe de la UNESCO L’edu-cació amaga un gran tresor del1996 ja apuntava les quatre fun-cions que hauria de tenir l’educa-ció del segle XXI: aprendre a co-nèixer, aprendre a fer, aprendre aser i aprendre a conviure.

L’Aprenentatge Servei és unaproposta educativa que agrupaaquestes quatre funcions, ja quecombina processos d’aprenentat-ge i de servei a la comunitat en unsol projecte ben articulat. Un pro-jecte en el qual els participants esformen treballant sobre necessi-tats reals del seu entorn amb l’ob-

jectiu de millorar-lo. Si, tal comdiu María Nieves Tapia de Basíli-co, fundadora i directora del Cen-tre Llatinoamericà d’Aprenentat-ge i Servei, el que s’aprèn a l’aulano sabem com aplicar-ho al serveide la pròpia comunitat, aquestaprenentatge només ens serviràper tenir un diploma, però no perser ciutadans. L’APS treballa a fa-vor de la comunitat i alhora es for-men en una doble direcció: apre-nen coneixements i competènciescurriculars relacionats amb l’acti-vitat de servei i aprenen virtuts ivalors cívics que es posen en jocdurant el procés que segueix l’ac-tivitat. Així, podem destacar elscinc components de l’APS: 1) Es

tracta d’un mètode d’ensenya-ment que permet als estudiantsaprendre i desenvolupar-se mit-jançant la participació activa en elservei que es porta a terme i satis-fà les necessitats d’una comunitat.2) Hi ha una gran coordinació en-tre el centre educatiu i les diferentsentitats de la seva zona. 3) Ajudaa fomentar la responsabilitat cívi-ca. 4) S’integra i millora el pla d’es-tudis. 5) Proporciona temps es-tructurat perquè els estudiants re-flexionin sobre el servei i l’apre-nentatge. L’alumnat aplica el queha après a l’aula al servei de la co-munitat, i així transforma la reali-tat, i aprèn coses que no es podentrobar als llibres. Els joves surten

del lloc de destinataris per con-vertir-se en protagonistes, quandeixen de ser mirats com l’espe-rança del demàper ser reconegutscom a actius i creatius construc-tors d’aquest demà. Moltes són lesexperiències sobre APS que s’es-tan realitzant a Catalunya, en elsdiferents àmbits i les podeu con-sultar a www.aprenentatgeser-vei.org

Plantar un arbre on es necessi-ta és un gest solidari. Fer la germi-nació és una activitat d’aprenen-tatge. Investigar sobre l’ecosiste-ma local i dissenyar una campanyade repoblament en col·laboracióamb les autoritats i organitzacionsés APRENENTATGE-SERVEI.

E

A FONS

APRENENTATGESERVEI

Tècnic del Servei de Suport a laComunitat Educativa

MARTÍ BONETA I CARRERA

La verticalitat a l’Escola de Garrigàs

La llar d’infants Lilaina s’ha posat en funcionament aquest curs. ROGER LLEIXÀ

El projecte educatiu de la llard’infants Lilaina, de Figueres, técom a element important l’ús dematerial de rebuig i l’ús de mate-rial natural en les activitats ambels infants. Com diu la directora,Íngrid Morera, el valor pedagògicque aporta aquest tipus de mate-rial en infants de 0 a 3 anys és so-bretot el de fomentar la creativi-tat, l’experimentació, la percepcióa partir de diferents sentits, el jocsimbòlic, el llenguatge matemà-tic, verbal i musical, entre d’altres.

Un altre motiu que els porta a ofe-rir als infants material d’aquest ti-pus és donar un ús a uns objectesque llencem quan han acabat laseva utilitat i d’aquesta maneracontribuir al medi ambient. Ésimportant educar en l’hàbit de lareutilització. Sovint estem acostu-mats a donar als infants només jo-guines de plàstic, amb molts co-lors, que fan música... D’aquestamanera, tenen poques oportuni-tats d’experimentar amb altrestextures, consistències, formes,sons, sabors”, ha dit Morera.

FIGUERES | M. R.

Experimentar amb material de rebuig

A l’aula, els alumnes han d’anar construint diversos tipus de robots. ROGER LLEIXÀ

Un grup de quinze alumnes poden començar a treballar els continguts de la robòtica�

L’Ins El Pedró introdueix la robòticacom a matèria optativa a 2n d’ESO

PRÀCTICA PREFERENT

Quaranta estudiants de 1r a 4td’ESO de l’Institut Ramon Mun-taner de Figueres participen alClub de Lectura que dinamitzenels professors Gurutze Irusta,Joan Manuel Soldevilla, IreneCordero i Mercè Martí. Les tro-bades per comentar les obres lle-gides se celebren el primer dijousde cada mes en horari extraesco-lar. “En aquestes trobades, bere-nem, parlem de la novel·la, del’autor, de les opinions que en técadascú, del que més ha agradat,del que no hem entès... i sobretotels alumnes aprenen a expressar-se oralment, a respectar les opi-nions entre ells i a captar les dife-rents percepcions i interpreta-cions que genera cada obra se-gons el lector”, ha comentat laprofessora Mercè Martí.

Els membres del Club partici-pen també en un fòrum virtual através del qual poden anar inter-canviant opinions a mesura queavancen la lectura, a més de pre-parar el col·loqui posterior. Entreles lectures que s’han treballat finsara, hi ha l’obra Silenci al cor, deJaume Cela. “El rerefons bèl·lic dela novel·la va generar molt d’inte-rès pel tema de la guerra civil a Ca-

talunya. Va ser un èxit”, explicaMercè Martí, alhora que tambéanota que ara estan llegint Relats,d’Edgar Allan Poe. “Aquest coptoca en castellà, anem variant”,diu. Les properes lectures són:M.A.X., d’Àngel Burgas; Un sacode canicas, de Joseph Joffo, iAbans del Silenci, d’Agustí Vehí.

El Club de Lectura també és unespai d’activitats. De fet, ja s’ha fet

un taller de poesia a càrrec de l’es-criptora M. Àngels Gardella, s’haproposat la visualització i el debatposterior de la versió cinemato-gràfica d’Un saco de canicas, i hiha la possibilitat que visitin elClub de Lectura altres autors.

A més, a través d’aquesta ini-ciativa de l’institut, es generen al-tres tasques paral·leles entre elsalumnes del Club, com ara que es-

criuen cròniques, articles d’opinióo entrevistes als escriptors convi-dats que es publiquen a la revistadel mateix institut. I com a nove-tat d’aquest curs s’ha creat unequip de fotografia i gravació, queenregistra i projecta les imatges ientrevistes fetes al fòrum virtualde Club de Lectura de l’institut.

L’AMPA dóna suport a aques-ta activitat.

FIGUERES | M. R.

Quaranta estudiants de 1r,2n, 3r i 4t d’ESO formen partd’aquesta iniciativa que es faen horari extraescolar

DIALOGUEM AMB...

Els alumnes comenten l’obra i berenen al Club. GERARD FAGEDA (ALUMNE DE 3R B) L’escriptora M. Àngels Gardella ha participat al Club de Lectura. INS RAMON MUNTANER

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 15 DE NOVEMBRE DEL 2011

Diàlegs d’Educació�

El Club de Lectura de l’Institut Ramon Muntaner

Albert Portas té 39 anys i és profes-sor de català a l’Institut NarcísMonturiol de Figueres. Va estudiarfilologia catalana i va decidir intro-duir-se en el món de la docència elmateix any que feia el doctorat.Van sortir oposicions a secundària,es va presentar i va aprovar. Admetque va començar sense gaire voca-ció de professor, però que desprésde catorze anys ja l’ha adquirit.Combina la tasca docent amb lamúsica. És integrant dels grups LaMata de Jonc i Trip Trap Trup.

Què és Trip Trap Trup?És un projectre que forma part

d’un hobby semiprofessional,que és la polifonia. Canto en ungrup de vuit homes, que es diu LaMata de Jonc des de fa uns cincanys. En aquest grup hi havia unapersona, que era mestre precisa-ment, en Robert Pellicer, que vamorir l’agost del 2010, i que vacrear el projecte Trip Trap Trup.Ell va ser qui ens va engrescar ami i a en David de la Higuera, quetambé és mestre, a fer polifoniavinculada a cançons infantils.

Com arrenca el projecte?La idea va ser de Robert Pelli-

cer, que era mestre de música aPeralada. Quedàvem a casa d’undels tres, fèiem veus i ell fins i totho va enregistrar. La idea era ferun grup d’animació infantil unamica diferent a l’animació infan-

til tradicional, vinculant-ho ambel cant tradicional a veus, que s’haperdut una mica.

Veurà la llum aquest material en-registrat?

Sí, tot aquest material el tenimi volem realitzar el projecte queRobert Pellicer volia fer. Muntar

un grup i fer espectacles per lesescoles. En David de la Higuerai jo vam decidir que calia donar aconèixer tot això, perquè la gent,sobretot mestres i professors, hopoguessin tenir.

Com ho han plantejat?Remeno una mica la informà-

tica i les webs i vaig pensar que es-taria bé muntar la plataformawww.triptraptrup.net i penjar-ho a la xarxa perquè tothom quivulgui s’ho pugui descarregar.Vaig donar a conèixer el projectea tots els centres de Catalunya i laveritat és que en un parell de me-sos hem tingut unes 2.000 visites.

Quin objectiu voleu assolir?Volem difondre el cant polifò-

nic a les escoles. Trip Trap Trup té continuïtat?No. El projecte, sense en Ro-

bert Pellicer, no té sentit. Tant enDavid com jo teníem molt clarque no tiraríem endavant TripTrap Trup sense en Trap, que eraell. Era un projecte molt d’en Ro-bert i era clar que s’havia d’aca-bar amb la seva mort, però que-dava tot aquest material i vamcreure que era important quemolts mestres poguessin ense-nyar als seus nens totes aquestescançons. Però el projecte no ani-rà més enllà que això. Ambaquesta feina, volem fer un ho-menatge a Robert Pellicer, per-què perduri la seva tasca.

R

P

P

R

R

P

R

P

R

P

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

«Volem difondre el cantpolifònic a les escoles»

ENTREVISTA

Albert PortasPSICOPEDAGOG

Albert Portas és un apassionat de la música polifònica. ROGER LLEIXÀ

El jove figuerenc Jordi Vila,que el curs passat va cursar 2n deBatxillerat a l’Institut AlexandreDeulofeu de Figueres, ha obtin-gut el Premi Extraordinari debatxillerat. Hi ha hagut nou pre-miats a tot Catalunya i ell és l’ú-

nic alumne de la demarcació deGirona. A aquest premi, noméss’hi poden inscriure els alumnesque han obtingut millor nota delbatxillerat. Fan un examen igualper a tothom, que consta de qua-tre proves. Amb aquest resultatara haurà d’anar a la fase final

dels millors alumnes de tot Es-panya. És important destacarque aquest reconeixement és ex-tern: hi ha una prova objectiva itots els alumnes passen per lamateixa mesura.

El director de l’Institut Ale-xandre Deulofeu de Figueres,Pere Gifre, ha volgut felicitar d’a-quest èxit l’estudiant Jordi Vila:“Sé de positiu que hi ha pocsalumnes de centres públics entreaquests nou alumnes i això és unmèrit seu. És el reconeixement ala seva feina.”

FIGUERES | M. R.

El figuerenc Jordi Vila, un delsnou catalans en rebre el PremiExtraordinari de Batxillerat

RECERCA I INNOVACIÓ TECNOLÒGICAGuardó per a tres estudiants

Tres estudiants de tres institutsde Figueres han estat guardo-

nats amb els premis del Consell In-terdepartamental de Recerca i Inno-vació Tecnològica CIRIT per fomentarl’esperit científic del jovent. Són JordiVila, de l’Alexandre Deulofeu; PauBallart, del Narcís Monturiol, i Ariad-na Montero, de l’Olivar Gran.

�

PREMIS CIRIT

ROGER LLEIXÀ

LLETRES EN JOC

IVDIMARTS, 15 DE NOVEMBRE DEL 2011 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU

PER FRATO

La frase:

“Educar en laigualtat i elrespecte éseducar contra laviolència.”

(Benjamí Franklin)

Sabeu què és un palíndrom? Després de llegir amb atenció aquestes frases, si no ho sabíeu, ho endevinareu.

Francesco Tonucci (2007) FRATO. «40 años con ojos de niño» Pàg 236. Ed. Graó

WEB RECOMANADA

El Projecte que es presenta en aquesta pàgi-na pretén oferir unes visites ben preparades,amb una clara intencionalitat educativa i amb lacomplicitat entre les empreses participants i elCRECIM (Centre de Recerca per a l'Educació Cien-tífica i Matemàtica), com a instància educativapromotora de la iniciativa. Es pretén que les vi-sites es desenvolupin en el marc de l'assignatu-ra de Tecnologies de manera que l'alumnat pu-gui aprofundir en l'estudi d'un mecanisme, apa-rell o procés industrial tot observant el treballdels professionals.

HTTP://WWW.PRATDELARIBA.CAT/

Solució: És una paraula, expressió o frase que es pot llegir de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta

L’atur brutalI ara calla, carai

Tira’m anís a la sina, marit

LLEURE, VOLUNTARIAT I COMPROMÍS: ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE

Joves Barrakers són una asso-ciació juvenil sense ànim de lucrefundada el 2006 que va sorgir d’u-na colla d’amics que volia organit-zar unes barraques a l’Escala i di-namitzar el jovent escalenc. Aquíes troba, doncs, l’origen del nomde l’entitat. A partir d’aquestaidea, Joves Barrakers es va invo-lucrar en aspectes més culturalsdel municipi, com l’exposició defotografia i art per a joves esca-lencs i va començar a col·laboraren actes d’altres associacions, comla Festa de la Sal, el Triumvirat oelPortalBlau.

Actualment l’associació està

composta per cinc membres dejunta (president, tresorer i tres vo-cals) i una trentena de voluntaris,xifra que va creixent de mica enmica. L’entitat està oberta a novesincorporacions i els interessats aformar-ne part poden enviar unmissatge al Facebook de JovesBarrakers o un correu-e a joves-barrakers@hotmail.com. L’enti-tat està pendent de posar en mar-xa una pàgina web.

La principal activitat de l’asso-ciació és l’Skalareggae, el concertde la nit de Sant Joan a la platjad’Empúries, del qual s’han cele-brat cinc edicions. A part d’aques-ta activitat, Joves Barrakers tam-bé organitza la Nit Jove de diven-dres de Carnaval i participa a la

rua amb una comparsa i carrossa. A causa de la separació geogrà-

fica dels membres de l’entitat, lesreunions es fan via correu-e ambalguna de presencial cada un cert

temps. De moment, no disposend’una seu, així que les trobades esfan a casa d’algun dels membres.“Voldríem aclarir que les Barrakesde l’Escala són organitzades per

més associacions que en conjuntformen l’Associació de Barrakes,tenint en compte que això a vega-des pot portar a confusions”, handit els membres de l’entitat.

Joves Barrakers, voluntaris perdinamitzar el jovent de l’Escala

Mairena Rivas

Els integrants de l’associació escalenca Joves Barrakers, en l’última reunió que han celebrat. JOVES BARRAQUERS

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

RECURSOS EDUCATIUS

El llibre ¿Cómo selo decimos a losniños? Respuestassencillas acuestiones difícilesofereix respostes ales preguntes quefan els nens deforma sincera ipràctica, totelaborant una

filosofia i un estil de vida que pot ajudar elsadults en les seves responsabilitats com apares i educadors.

�

¿CÓMO SE LO DECIMOS A LOS NIÑOS?BENNER OLSHAKER

EDITORIAL MEDICI

� LLIBRE

Mètode innovadorper ensenyar ortografiaa l’alumnat de Primàriai ESO i reduir les faltesortogràfiques entre un50 i un 80% en poctemps, gràcies a laprogramacióneurolingüística,branca aplicada de lapsicologia. Aquest

quadern no ensenya normes ortogràfiques,sinó l’estratègia que segueixen lespersones amb bona ortografia.

�

BONA ORTOGRAFIA SENSE ESFORÇ Quaderns de Primària i ESO

DANIEL GABARRÓ BERBEGAL EDITORIAL BOIRA

� QUADERNS

Poesia a l’escola.Com fer granslectors i recitadorsés un recull depoemesengrescadorsacompanyats depropostes detreball creatiu. Elllibre inclou, a mésde poemes, unaobra de teatre i

contes inèdits de l'autor, Ricard Bonmatí iGuidonet.

�

POESIA A L’ESCOLACom fer grans lectors i recitadors

RICARD BONMATÍ I GUIDONET EDITORIAL ROSA SENSAT

� LLIBRE