IEMPORDÀ | 28 DE FEBRER DEL 2012

Diàlegs d’Educació!

El centre de la ciutat de Figue-res lluirà divendres, dia 2 de març,amb l’alegria del circ. Un total de1.476 alumnes d’infantil, primà-ria i secundària de 22 escoles i ins-tituts de la comarca es vestiran depersonatges circenses i desfilaranpels carrers, alhora que oferirannúmeros de malabars i acrobà-cies. Aquest esdeveniment, ques’emmarca en el Festival de Circque de l’1 al 4 de març se celebraa Figueres, s’ha batejat com la Cir-cavila i ha estat organitzat per unequip de professors de centres alt -empordanesos. S’ha donat lliber-tat a les escoles i als instituts percrear, amb originalitat, les dis-fresses de presentadors, trapezis-tes, pallassos, malabaristes, mú-sics... però seguint uns criterisunificats.

“Hem elaborat un dossier enquè hi ha informació sobre com espoden fer instruments i elementsrelacionats amb el circ amb ma-terials reciclats. Hi ha pilotes,masses, pals del diable, aros. Do-nem instruccions per muntar lesdisfresses i els ritmes que es po-den fer servir. Es demana a totesles escoles que encapçalin el seu

grup amb un estendard que lesidentifiqui”, han explicat MiquelVilarassa, professor de l’institutde Castelló d’Empúries, i Josep

Maria Godoy, el regidor d’Ense-nyament de l’Ajuntament de Fi-gueres. Un cop acabi la Circavila,que parteix de la plaça de Catalu-

nya a les 10.00 del matí, tots elsalumnes participants estan con-vidats a assistir a un espectacle ala carpa del castell de Sant Ferran.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Un miler i mig d’estudiants, a la CircavilaAlumnes de 22 escoles i instituts fan una desfilada circense el 2 de març a FigueresLa repercussió en l’àmbit escolar del Festival del Circ, que es fa de l’1 al 4 de març a Figueres, serà sonada. A la vora de 1.500 alumnes de lacomarca, d’infantil i primària i de secundària, protagonitzen, divendres, una Circavila des de la plaça Catalunya fins al castell de Sant Ferran.

otxilles, la creu que elsnens han de portar.Llibres, carpetes, àl-bums, capses amb re-

toladors , bolígrafs, tovalloles, ne-cessers, xandalls, espardenyes,agendes, carmanyoles, bates... Elsnens entren i surten de l’escola

amb la creu al damunt! Esquenesjoves i flexibles i ja sobrecarrega-des per un pes excessiu que fa queels nens i les nenes hagin d’incli-nar-se endavant per poder su-portar la càrrega. Segons estudisefectuats per l’Associació Espa-nyola de Reeducació Postural

Global, el pes màxim d’una mot-xilla no ha de sobrepassar el 15%del pes del nen. Així, si un nen ouna nena pesa 36 quilos, el pesmàxim que hauria de portar se-ria de 5 quilos.

És evident que un pes excessiupot ocasionar problemes i peraixò considerem important se-leccionar el tipus de motxilla i elseu contingut. A l’hora de com-prar una motxilla, assegurem-nos que sigui forta, que el seu pesno passi dels 500 g, que sigui cur-ta i no massa ampla. És millorque les corretges estiguin cober-tes amb material amortidor per

disminuir la pressió sobre les ai-xelles i sobretot que disposi de fi-xació a la cintura per estabilitzarla càrrega. No són aconsellablesles que només carreguen sobreuna espatlla, ja que poden pro-vocar asimetries en el desenvolu-pament. Si no hi ha més remeique portar sobrecàrrega, reco-manem l’ús de motxilles amb ro-des. També pot resultar conve-nient compensar l’efecte de lapostura a la qual ens força la mot-xilla carregada a l’esquena. Unsistema fàcil consisteix a situar lamotxilla sobre el pit durant esto-nes, de forma que el total ocupi el

50 % del temps en què la carre-guem a sobre, així, les espatllescompensen el pes utilitzant mus-culatura antagonista i la colum-na s’estén per resituar el centre degravetat.

En els trajectes llargs (més de15 minuts), seria recomanableaturar-se un minut, descarregarla motxilla per descansar i apro-fitar per respirar de forma lenta iprofunda. Així, estirem i relaxemel diafragma, i per sinergia partde la musculatura de la cadenaposterior que està contravinguda(fatigada i contracturada), perl’acció mecànica de la càrrega.

M

MOTXILLES

EDITORIAL

SALVADOR PALANQUESFisioterapeuta del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

L’EQUIP ORGANITZADOR ! Teresa Bech (Escola de Palau-saverdera) ! Imma Darnés (Institut Alexandre Deulofeude Figueres). ! Marisé Ibáñez (Cor de Maria, de Figueres). ! Pep Invernó (Institut Narcís Monturiol, de Figueres) !Maria Àngels León, Tobías Stein i Mireia Peral (Escola de Cabanes) ! Dianna Robles (Escola Narcís Monturiol, de Roses)! Miquel Vilarrasa (Institut Castelló d’Empúries) ! Raül Cansado (Escola Jaume Vicens Vives, de Roses) ! Josep MariaGodoy (regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de Figueres) A la imatge, una de les últimes reunions de treball.

!

! ESCOLA DE PAU 40 ALUMNES ! ESCOLA DE LLERS33 ALUMNES ! ESCOLA EL LLAGUT, DE SANT PEREPESCADOR 60 ALUMNES ! CEE MARE DE DÉU DELMONT, DE VILAFANT 77 ALUMNES ! ESCOLA PUIGD’ESQUERS, DE COLERA 26 ALUMNES ! ESCOLA LESCLISQUES, DEL PORT DE LA SELVA 46 ALUMNES !ESCOLA DE CABANES 39 ALUMNES ! ESCOLA JAUMEVICENS VIVES, DE ROSES 50 ALUMNES ! ESCOLA ELLLAGUT, DE SANT PERE PESCADOR 60 ALUMNES

! PAULA MONTAL ESCOLÀPIES, DE FIGUERES 58 + 60

ALUMNES ! INSTITUT LA JONQUERA 43 ALUMNES !ESCOLA LES MÈLIES, DE VILAFANT 99 ALUMNES !ZERLES SALINES (AGULLANA, BIURE, BOADELLA, LAVAJOL I MAÇANET DE CABRENYS) 50 ALUMNES !ESCOLA JOSEP DE RIBOT I OLIVAS, DE VILAMALLA 17 ALUMNES ! ESCOLA JOANA D’EMPÚRIES, DECASTELLÓ 45 ALUMNES ! ESCOLA CARITATSERINYANA, DE CADAQUÉS 100 ALUMNES ! INSTITUTNARCÍS MONTURIOL, DE FIGUERES 90 ALUMNES !ESCOLA AMISTAT, DE FIGUERES 119 ALUMNES ! ZERTRAMUNTANA (CAMALLERA, VENTALLÓ, VILADAMATI VILAMACOLUM) 135 ALUMNES ! INSTITUT ILLA DERODES, DE ROSES 26 ALUMNES ! INSTITUT NARCÍSMONTURIOL, DE FIGUERES 90 ALUMNES ! COR DEMARIA, DE FIGUERES 45 ALUMNES ! INSTITUTALEXANDRE DEULOFEU, DE FIGUERES 55 ALUMNES !INSTITUT CASTELLÓ D’EMPÚRIES 18 ALUMNES

! DIVENDRES 2 DE MARÇ! LLOC DE CONCENTRACIÓ: plaça Catalunya." ENTRE LES 9.30 I LES 10.00 H.# RECORREGUT: Plaça Catalunya, Rambla,pujada del Castell, castell de Sant Ferran.$ A MÉS A MÉS: Abans d’iniciar-se la desfilada,estudiants de l’Institut Narcís Monturiol deFigueres presenten un espectacle de circ, atall d’introducció de la Circavila.

" PROGRAMA

" CENTRES PARTICIPANTS

en compres al mes

GRATIS!

T’OMPLIM EL CARRO DE LA COMPRA

L’EMPORDÀ i SUPERMERCATSMONTSERRAT sortegem

PREM

I NO

BES

CAN

VIA

BLE

EN

MET

ÀL·L

IC

36738

Aquesta setmana l’últim cupó.Omple la butlleta i fes-la

arribar a les nostres oficines.Es farà el sorteig el proper 9 de març!

ROGER LLEIXÀ

Diàlegs d’Educació NÚMERO 22 | FEBRER DEL 2012

El projecte Descobrint les ONGha permès, als alumnes de 1r i 2nd’ESO de la SES (secció d’educa-ció secundària) d’Empuriabrava,conèixer el món de les entitatsque treballen per millorar lescondicions de vida de les perso-nes i que vetllen pel respecte delsdrets humans a diferents llocs delmón. “El projecte, que finalitzemara a finals de febrer, ha tingutcom a objectiu fer un treball devalors, a més de fer una aproxi-mació a les ONG i a les accionssolidàries que porten a terme”, haexplicat la professora Mercè Gi-rona, que, juntament amb CarmeGarcia, Anna Juanola i MiquelBartí, forma part de la comissióde projectes de la SES.

Representants de l’Associaciód’Amics de Guinea-Conakry deRoses van anar fa uns dies a l’ins-titut a fer una xerrada a l’entornde la feina que desenvolupen i, amés, amb motiu del Dia Interna-cional de la Pau i la No-Violència,el 30 de gener, els estudiants vanpoder aprofundir en la figura deGandhi, van fer un mural ambmissatges i fotografies del líder

pacifista i també van veure un do-cumental que parla sobre ell.

Els alumnes, en el marc d’a-quest projecte, han hagut d’ela-borar una pàgina web per des-criure el treball d’una ONG d’àm-

bit internacional i una altra ONGque actuï a escala local. Pel que faa aquestes últimes, molts d’ellsvan triar l’Associació d’Amics deGuinea-Conakry, si bé d’altrestambé van enfocar el seu interèsen l’entitat castellonina Associa-ció per a la Cooperació i el Des-envolupament Joan Alsina. Amés de la web, els estudiants hangravat un vídeo en què informen,a través d’un reportatge realitzatper ells mateixos sobre la recercaque han fet a l’entorn de les ONGelegides. Com a decorat de fons,han hagut de col·locar un muralfet per ells mateixos amb imatgesde l’ONG i de les accions que fa.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS

IIDIMARTS, 28 DE FEBRER DEL 2012 | EMPORDÀ

!Diàlegs d’Educació

Alumnes de 6è de Borrassà, a la plaça de la Geometria. ROGER LLEIXÀ

L’ESCOLA PARLA"

L’escola Sant Andreu de Bor-rassà és una escola rural de 57alumnes. Cada any, s’elabora unprojecte interdisciplinar en quèparticipen tots els alumnes, des deP3 fins a 6è. “Des de l’escola, cre-iem que en el poble hi ha moltescoses que es poden aprofitar i serel punt de partida dels nostresprojectes i aprenentatges. D’a-questa manera vam decidir tre-ballar el tema de la geometria apartir de l’entorn proper i, mésconcretament, de la plaça de laGeometria”, expliquen des del

claustre. El projecte s’inicia ambels noms de les aules triats pelsmateixos alumnes a partir de lapresentació del tema (Trianglets,Rodonics, Piràmides, Cubs i Frac-tals). Al llarg del curs, a través detallers i activitats internivells i/od’aula, els alumnes van experi-mentant i descobrint el món de lageometria. Com a cloenda delprojecte, es realitzarà una mati-nal geomètrica per tot el pobleamb la participació de les famíliesi amb l’objectiu d’aplicar tots elsconeixements apresos al llarg delcurs d’una manera lúdica.

BORRASSÀ | M. R.

El mural que els alumnes van fer sobre la figura de Gandhi. ROGER LLEIXÀ

ls serveis educatius(SEE) són equips mul-tiprofessionals que as-sessoren els centres

educatius públics i privats con-certats. N’hi ha que actuen en una

determinada zona: CRP, EAP iELIC i d’altres específics que do-nen suport a un conjunt més am-pli de població escolar: CREDA,CREDV, CdA. La LEC, art. 86,parla dels serveis educatius peròla normativa d’aquests serveisdata de 1994, modificada el 2005per a la creació dels ELIC. Aquestprocés en la definició normativadels SEE que, al meu parer, s’haallargat excessivament en eltemps, ha comptat amb l’esforçdels professionals que en tot mo-ment han estat disposats a reci-clar-se per tal d’oferir un millorservei als centres docents i al pro-fessorat des d’una mirada més glo-bal, integradora i de treball en xar-

xa. Així, d’uns cursos ençà, els as-sessoraments que ofereixen elsserveis educatius es dirigeixen afer efectius els objectius que elscentres proposen en el seu projec-te educatiu. Aquesta nova fita noresulta fàcil perquè vol dir, tanttreball d’anàlisi i reflexió de la prò-pia tasca en el si dels SEE com re-valorització de la feina que fan elsSEE per part dels centres docents.Només amb esforç i comprensió,per part d’ambdós col·lectius, espodrà arribar a treballar amb efi-ciència. Avui dia el paper dels SEEés ser els motors del canvi, els fa-cilitadors de processos que ajudinals centres docents en la implan-tació de les innovacions pedagò-

giques i en la consolidació i difu-sió de les bones pràctiques que s’o-rientin a la reducció de l’índex defracàs escolar. Una de les tasquesque millor reflecteix aquesta fun-ció dels SEE la tenim en la dina-mització de seminaris, seminarisde coordinació i els grups de tre-ball de professorat, on, a més del’intercanvi d’experiències entreels professionals, sorgeixen ini-ciatives que fan que el treball delscentres es projecti a l’entorn, emrefereixo als Fòrums de treball derecerca de l’alumnat de batxillerat,plans lectors de població, a la Set-mana de la Ciència, al Tramuntec,a Fòrums de teatre, etc.

Penso que no avaluem prou la

importància de comptar amb unassessor extern que ens ajudi a mi-rar amb expectatives positives elsrecursos de què disposa un cen-tre docent que ben organitzats fa-cilitin els processos de millora i elsprovoquin un valor afegit molt su-perior al que els donem. En col·la-boració amb la Inspecció educati-va, cal ajudar els centres a desen-volupar una cultura de treball par-ticipativa i reflexiva sobre el seupropi projecte de centre, on esdoni un cop de mà en la deteccióprecoç de les dificultats d’apre-nentatge de l’alumnat, en les es-tratègies per adquirir una bonacomprensió lectora, millora degestió d’aula, etc.

E

A FONS

UNA MIRADAINTEGRADORA

Cap de la Secció de Serveis Educatius iFormació Permanent de la DelegacióTerritorial de Girona

MIQUELA OBRADOR MAYOL

La geometria a l’entorn més proper

Aquest mes de febrer, els petits han après la cultura mexicana. ROGER LLEIXÀ

A la llar d’infants Arrels, de Gar-riguella, hi ha trenta nens i nenesi la varietat de nacionalitats demolts d’ells dóna peu a treballarles cultures. El febrer ha estat de-dicat a Mèxic i aquest març toca laXina. Hi ha representats païsosafricans, asiàtics, llatinoameri-cans i també de l’Europa de l’Esti, com explica la directora, ValleRuiz, “és molt maco veure com elspares s’integren i col·laboren entotes les iniciatives”. Els petits,amb l’ajut de les educadores, han

construït instruments musicals tí-pics i vestimentes tradicionals, totamb materials reciclats. Les famí-lies poden portar a la llar d’infantscoses relacionades amb els seusrespectius països i, fins i tot, platstípics de cada lloc. “La setmanapassada vam fer un cactus ambrotlles de paper de vàter”, diu la di-rectora. A final de curs, es farà, alpavelló poliesportiu, una festa de-dicada a les cultures i els pares, amés de portar plats típics, lluiranles indumentàries que es portenals seus respectius països.

GARRIGUELLA | M. R.

La diversitat cultural, a Garriguella

Una representació dels alumnes que han fet el projecte, amb la professora Mercè Girona. ROGER LLEIXÀ

Els estudiants de 1r i 2n d’ESO han elaborat una pàgina web i un reportatge en vídeo!

Un projecte de la SES Empuriabravadescobreix les ONG a l’alumnat

El projecte ha tingut com aobjectiu fer un treball de valorsi fer una aproximació a lesaccions solidàries de les ONG

Representants de l’Associaciód’Amics de Guinea-Conakry deRoses van fer una xerrada al’institut sobre la feina que fan

PRÀCTICA REFERENT

Des del Servei d’Immersió iAcolliment Lingüístics del De-partament d’Educació, ens varenproposar realitzar un projecte in-terdisciplinari amb centres edu-catius de la Catalunya Nord. Uncop reunits i havent sospesat laviabilitat del projecte, es va ac-ceptar dur-ho a la pràctica ambel nom Albera sense frontera.Aquest és un projecte pedagògictransfronterer que abasta els cen-tres educatius, de primària i se-cundària, dels dos vessants delmassís de l’Albera. Els objectiusprincipals són elaborar conjun-tament materials didàctics basatsen l’Albera i posar-ho a l’abast

dels centres educatius. Es va em-prar el marc de l’Escola d’Estiude Perpinyà (primera setmana dejuliol, 2011) per constituir el grupde treball, format per professorati professionals del nord i del sud,i es va començar a treballar en elprojecte. Per optimitzar temps irecursos, es va proposar partirdels materials i les rutes fetes pelscentres participants, per comen-çar a desenvolupar petits projec-tes que agruparien escoles de lesdues bandes de l’Albera. D’a-questa manera el projecte L’Albe-ra sense frontera constaria de pe-tites rutes de descoberta de l’en-torn natural i social creades icompartides per escoles dels dosvessants. Els aspectes que es trac-ten en aquests microprojectes

són: medi natural (biologia, geo-grafia...), medi social, literatura,art, cultura, potenciació de lallengua catalana i francesa. Pertreballar de manera col·laborati-va entre els participants del pro-jecte, s’ha creat un entorn virtualmoodle, on hi ha l’inventari pe-dagògic dels recursos existents,tant a la Catalunya Nord com a laCatalunya Sud i l’espai de treballde les diferents agrupacions de

centres educatius. S’han fet lessegüents agrupacions : CatalunyaSud: escola i institut de la Jon-quera; ZER Requesens ( Sant Cli-ment Sescebes, Capmany, Espo-lla i Darnius); ZER Cap de Creus(Colera i el Port de la Selva); es-cola de Portbou, i escola i institutde Llançà. Catalunya Nord: elPertús i Argelers; Sant Andreu deSureda i Sureda; Portvendres;Cervera de la Marenda, i Cabes-

tany.El professorat implicat en

aquest projecte ho està portant ala pràctica amb entusiasme i de-dicació. Actualment s’estan tro-bant alumnes i professors delsdos vessants per validar les pro-postes pedagògiques dissenya-des. Durant el tercer trimestred’aquest curs escolar, ens torna-rem a reunir i valorarem la feinafeta fins ara.

DIALOGUEM AMB...

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 28 DE FEBRER DEL 2012

Diàlegs d’Educació!

Norbert Monfort ha impartit a Fi-gueres una jornada de formació delseminari de caps d'estudi, a la qualhan assistit pràcticament tots elscaps d’estudi de primària i secun-dària dels centres de la comarca.

Quin és el seu missatge per alscaps d'estudi?

He intentat conscienciar de laimportància del rol de cap d’estu-dis. Un dels handicaps que això téés que molts d’ells, amb tota la co-herència i raó del món, són col·le-gues, i liderar o portar col·leguesa vegades se’ls fa farragós. Unamica la idea és: “Assumeix el pesde la placa de cap.”

Quines són les particularitats d’a-quest col·lectiu?

Cada col·lectiu té les seves ca-racterístiques, però el que estemtocant aquí és un tema que calabordar a totes les empreses.Malauradament, a totes les em-preses públiques i privades, l’as-sumpció del rol de cap costa fer-la. La majoria de la gent ve de labase de l’empresa, sap fer molt béel que es fa a baix, el que ha estu-diat i ha mamat tota la vida, i licosta fer de cap.

I això passa en el professorat?Crec que en el col·lectiu del pro-

fessorat s’agreuja. Tota la gent quefa de professor gaudeix i té la sevaessència estant a l’aula impartintclasse. I el fet d’haver de fer quealtres imparteixin una molt bonapart de les hores del cap d’estudis,

encara que ells també n’impartei-xin, és complicat. Sobretot el quemés amoïna aquest col·lectiu ésque en ser un càrrec rotatiu du-rant un període de temps s’és capd’estudi, però després es torna aser professor. Un dels principalsproblemes és: “Com gestiono queno sóc col·lega, malgrat que ho sócen essència, però sóc el teu cap?”.

Hi ha un perfil de cap d’estudis?Jo diria que és gent apassiona-

da de la seva professió i que té un

tarannà d’assumir reptes. Se’lsplanteja el repte de ser cap d’es-tudis i ho accepten. Probable-ment moltes vegades no saben enel marró en què es fiquen i ho fanmeravellosament bé, amb moltaactitud, però potser amb poc mè-tode a l’hora de portar gent.

Hi ha un mètode?Sí. Portar gent té un mètode,

igual que ho té preparar una aula,una sala o una conferència.

En aquesta jornada, de quina ma-

nera posa a prova els caps d’estudi?D’entrada, provocant-los molt.

Jo crec que una formació d’aquesttipus serveix per treure la gent dela seva zona de confort. Fan moltbé el que fan, però la meva sensa-ció és que poden millorar molt al’hora de fer de caps. Però, per mi-llorar, ens ha de fer mal algunacosa. Els provoco i sé que intenta-ran esgarrapar-me, però formapart de la meva funció. I despréstambé treballem una eina queconsisteix a identificar cada per-sona amb un determinat color.

Parli dels colors.Hi ha quatre tipologies de co-

lors. Els que són de color blau sóngent orientada a assolir fites i ob-jectius. Els verds són molt proce-dimentals, amants de les regles iles pautes. Els vermells són els delbon ambient i la germanor. I elsque són grocs són innovadors,creatius i busquen riscos contí-nuament. Tenir gent dels dife-rents colors és una complemen-tarietat, però també és una certe-sa que et provoca conflictes. Elsdel mateix color s’entenen, peròtreballar amb algú de diferent co-lor al teu és més complicat.

R

P

R

P

P

R

R

P

R

P

R

P

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

«Com gestiono que sóccol·lega i sóc el teu cap»

ENTREVISTA

Norbert Monfort COL·LABORADOR ACADÈMIC DELDEPARTAMENT DE DIRECCIÓ DE RECURSOS HUMANS D’ESADE

Norbert Monfort va fer el seminari de formació el 23 de febrer. ROGER LLEIXÀ

Els nens i les nenes de P-5 van visitar la redacció del setmanari EMPORDÀ, l’espai on es confegeixen totes les notícies que es publiquen. EMPORDÀ

«Albera sense frontera» consta de petites rutes de descoberta de l’entorn natural i social. SEAE

Els alumnes dels dos grups de P-5de l’Escola Joaquim Cusí i Fortunet deFigueres han visitat la seu delSETMANARI DE L’ALT EMPODÀ i han pogutveure com funciona un mitjà decomunicació escrit. El director de lapublicació, Santi Coll, va explicar-losd’una manera amena i dinàmica comfem el setmanari.

!

Visita escolar Els petitsde P-5 del col·legi Cusí,a l’EMPORDÀ

Centre de Recursos Pedagògics (CRP)Servei Educatiu de l’Alt Empordà

Treball pedagògic transfronterer que abasta elscentres educatius dels dos vessants del massís!

El projecte «Alberasense frontera»

LLETRES EN JOC

IVDIMARTS, 28 DE FEBRER DEL 2012 | EMPORDÀ

!Diàlegs d’Educació

A la xarxa,llegim i escrivimigual? Entenem elscontinguts de lamateixa manera?Aquest llibrerespon aquestes imoltes altrespreguntes i ho faadreçant-se a totsels docents, de

primària fins a la universitat, d’aula o deplataforma digital, però també alsinteressats en la cultura i l’educació.

! Contes per serfeliç. Històries perajudar els méspetits a viure millorrecull 20 contescreats perquè gransi petits llegiu junts iparleu de temesque us preocupen.La por, la tristesa,l’autoestima... són

algunes de les emocions que es podentreballar amb les guies que hi ha al finalde cada conte.

! Fora de classe.Guia de criteris dequalitat per a lesactivitatsd’educacióambiental estableixtrenta criteris perdissenyar,desenvolupar iavaluar amb

qualitat les activitats d'educacióambiental. La guia és consultable idescarregable al web de la SocietatCatalana d’Educació Ambiental.

!

DANIEL CASSANYEN LÍNIA. LLEGIR I ESCRIURE A LA XARXAGRAÓ

GASPAR HERNÁNDEZ I JORDI LLAVINACONTES PER SER FELIÇ. Històries per ajudar...Estrella Polar

SOCIETAT CATALANA D'EDUCACIÓ AMBIENTAL (SCEA) FORA DE CLASSE. Guia de criteris de qualitat...SCEA

LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU

PER FRATO

La frase:

“L'educació ajuda a lapersona a aprendre a ser elque és capaç de ser.”

(Hesíode)

Francesco Tonucci (2007) FRATO. 40años con ojos de niño P. 73. Ed. Graó

WEB RECOMANADA

Iniciativa po-sada en marxaper l’Oficinade Seguretatde l’Internautaamb el fermobjectiu de fo-mentar la cul-tura de la se-guretat a Internet entre els més petits. Es do-nen consells, segons les edats, de com utilit-zar eines i dispositius informàtics que estan al’abast de tothom: missatgeria, web, correu,xarxes socials, mòbils... Descriu amb vídeosmolt il·lustratius situacions reals. Anima aparticipar en un joc per a aprendre de formadivertida i finalment ofereix un formulari perdemanar ajuda. També hi ha un apartat per apares i mares i un altre per a educadors.

HTTP://MENORES.OSI.ES/

LLEURE, VOLUNTARIAT I COMPROMÍS: ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE

GRAFIC (Grup d’Animació deFestes i Correfocs) és una entitatde la Jonquera que va néixer el1988 amb la creació dels Diablesde l’Albera. A partir d’aquí, es vavoler fer una entitat mare que fo-mentés la tradició i la cultura ca-talana des de la Jonquera, i es vabatejar amb el nom de GRAFIC. Així va ser que es van crear collesamb gent motivada que veia ambbons ulls aquest projecte. “Vamtenir clar, des d’un primer mo-ment, que totes les colles que s’a-

nirien creant portarien el nomde l’Albera per poder abarcartambé tots els pobles veïns de laJonquera. I així va ser! Vàremcrear els Diables de l’Albera, se-guidament els Trabucaires del’Albera (primera colla de les co-marques gironines) i, a partir d’a-quí, es varen crear els Grallers del’Albera, els Castellers de l’Albera–ara ja desapareguts- (precursorsjuntament amb la colla de Salt deles comarques gironines), Tam-bors de l’Albera, Gegants de l’Al-bera (en Julià i la Llúcia), Xan-quers de l’Albera i els Banyetes de

l’Albera (colla infantil dels Dia-bles)”, explica Esther Budó, re-presentant de l’entitat.

GRAFIC està format per per-sones de totes les edats, des delsmés petits –que comencen ambels xanquers, tambors i banyetes–fins als més grans de tots que sónla colla de trabucaires. Hi ha gententre els 7 anys fins als gai rebé80. “Les colles van sortint duranttot l’any allà on se les lloga, nor-malment les sortides es fan perles nostres comarques i la Cata-lunya Nord”, diu Esther Budó.

L’entitat compta amb un local

municipal cedit, per celebrar lesreunions i per guardar materials.Ara mateix, els mebres de GRA-FIC, entre totes les colles, sumenentre 70 i 100 components.

“Per formar part de qualsevolde les nostres colles només cal te-nir-ne ganes i posar-se en con-tacte amb qualsevol dels inte-grants. Ens podreu trobar al fa-cebook”, ha anotat Esther Budó,que afegeix: “L’entitat mareGRAFIC, sota el mateix NIF, en-globa totes les seves seccions i esreuneix un cop a l’any amb toteselles per fer una valoració de latemporada. Cada colla per la sevapart fa les seves reunions inde-pendents durant l’any.”

GRAFIC fomenta la tradició i la cultura catalanesMairena Rivas

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs d’Educacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

RECURSOS EDUCATIUS

" LLIBRE " LLIBRE " LLIBRE

Solució:

FALGUÉS FOTOGRAFIA

HORITZONTALS: 1. Els aprovaven en una segona oportunitat. L’habitacle dels que no entenen. 2. Conec una qüestió. Sobresurts entre els altres. Una nota musical. 3. Feies unapasta. Arran. Troncs que caguen regals per Nadal. 4. Saludable. Faries totes lescombinacions possibles. 5. Baralles verbals. Per aquí surt el sol. Un astre que surt per l’Est.6. Les bigues l’aguanten. N’hi ha un de negre i un altre de roig. Ets com una font quanestàs refredat de nas. 7. Enviarem una mercaderia amb factura inclosa. Tirar la pilota desde fora del camp cap a un jugador de dins. 8. Obra molt mal feta. Torno a mirar.

VERTICALS: 1. Res en moltes contrades. Corredors que enllacen cambres distants. Fer-neun de dolent no és gens convenient. 2. Una moneda força coneguda, ara obsoleta. 3. Benpodrit. Un gos mallorquí. Aquests senyors són més que barons i menys que comtes. Lamarededéu més famosa d’Olot. 4. Les fa el botiguer a qui compra més d’una cosa. Uncamí que significa “dos”. Camí que fa volta, just al contrari que la drecera. 5. Manera deser d’una persona. Braç de la barca. 6. Vaixells que tenen braços. Corrent d’aigua de cabalmolt variable. Nota. 7. Diuen que és el déu del Sol dels antics egipcis. Les germanes i lesdones dels meus oncles. Una flor molt olorosa. 8. Vehicles destinats al transport dematèries pesants. 9. Abandonat de tothom. Un altre vehicle de transport però més anticque els anteriors.

Encreuat sil·làbic