digital-text.comdigital-text.com/htdocs/programaciobiologiaigeologiacat... · Web viewSabran, coneixeran i descriuran cadascuna de les parts que formen l’atmosfera, basant-se en

PROJECTE TANGRAM

Biologia i geologia

1r d’ESO Catalunya

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

Programació didàctica Biologia i Geologia 1r d’ESO - Catalunya

METODOLOGIA.............................................................................................................................4

Unitats didàctiques...................................................................................................................6

Treball per projectes.................................................................................................................7

Taxonomia de Bloom................................................................................................................9

OBJECTIUS....................................................................................................................................9

COMPETÈNCIES..........................................................................................................................11

Tractament de les competències en Tangram........................................................................27

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT..........................................................................................................28

Itineraris per nivells................................................................................................................29

Tipologia d’activitats...............................................................................................................31

Intel·ligències múltiples..........................................................................................................33

PROGRAMACIONS D'UNITAT......................................................................................................35

Unitat - El cel i l'Univers.........................................................................................................35

Unitat - L'atmosfera...............................................................................................................44

Unitat - La hidrosfera.............................................................................................................51

Unitat - La geosfera................................................................................................................56

Unitat - La dinàmica de la Terra.............................................................................................65

Unitat - Els éssers vius............................................................................................................70

Unitat - Els animals.................................................................................................................78

Unitat - Els vegetals................................................................................................................81

Unitat - Les formes més senzilles...........................................................................................86

Projecte - Ciència ciutadana...................................................................................................91

Projecte - L’espai com mai l’havíem vist................................................................................92

Projecte - La Terra vigilada.....................................................................................................93

Projecte - Les roques del meu carrer.....................................................................................94

Projecte - Notícies vives.........................................................................................................95

Projecte - La diversitat del mercat.........................................................................................96

AVALUACIÓ.................................................................................................................................98

Criteris d'avaluació..................................................................................................................98

Indicadors competencials.....................................................................................................100

Criteris de qualificació...........................................................................................................100

Rúbriques d'avaluació...........................................................................................................100

UNITAT – El cel i l' Univers................................................................................................102

UNITAT – L'atmosfera.......................................................................................................105

UNITAT – La hidrosfera.....................................................................................................107

UNITAT – La geosfera.......................................................................................................109

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 2


UNITAT – La dinàmica de la Terra.....................................................................................111

UNITAT– Els éssers vius....................................................................................................112

UNITAT – Els animals........................................................................................................114

UNITAT – Els vegetals.......................................................................................................115

UNITAT– Les formes més senzilles....................................................................................116

Projecte - Ciència ciutadana - AVALUACIÓ.......................................................................117

Projecte - Ciència ciutadana - AUTOAVALUACIÓ..............................................................118

Projecte - Ciència ciutadana - COAVALUACIÓ...................................................................119

Projecte - L’espai com mai l’havíem vist - AVALUACIÓ.....................................................120

Projecte - L’espai com mai l’havíem vist - AUTOAVALUACIÓ............................................121

Projecte - L’espai com mai l’havíem vist - COAVALUACIÓ................................................122

Projecte - La Terra vigilada- AVALUACIÓ..........................................................................123

Projecte - La Terra vigilada - AUTOAVALUACIÓ................................................................124

Projecte - La Terra vigilada - COAVALUACIÓ.....................................................................125

Projecte - Les roques del meu carrer- AVALUACIÓ...........................................................127

Projecte - Les roques del meu carrer - AUTOAVALUACIÓ.................................................128

Projecte - Les roques del meu carrer - COAVALUACIÓ.....................................................129

Projecte - Notícies vives - AVALUACIÓ..............................................................................131

Projecte - Notícies vives - AUTOAVALUACIÓ....................................................................132

Projecte - Notícies vives - COAVALUACIÓ.........................................................................133

Projecte - La diversitat del mercat - AVALUACIÓ..............................................................135

Projecte - La diversitat del mercat - AUTOAVALUACIÓ.....................................................136

Projecte - La diversitat del mercat - COAVALUACIÓ.........................................................137



METODOLOGIA

La següent programació correspon a la matèria de Biologia i geologia del primer curs de l'Educació Secundària Obligatòria. S'ha realitzat prenent com a font principal el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya.

A l'àrea de Biologia i geologia en l'1er curs de l'ESO treballarem amb els materials del Projecte Tangram, de l'editorial Digital- Text. Es tracta d'un llibre digital d'última generació que permet una total adaptació als objectius, continguts i necessitats del centre, professors i alumnes. Les seves principals característiques són:

Un material personalitzable que s’adapta a cada alumne.

Itineraris curriculars dissenyats per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge.

Una varietat de perspectives educatives que permet treballar des de diferents metodologies i atendre les característiques de tots els alumnes.

Una estructura atomitzada dels continguts que permet reconstruir els llibres i crear noves versions amb finalitats específiques, com ara l’aprenentatge transversal.

Continguts redactats i revisats per professors en actiu.

Propostes de treball i activitats que atenen les competències i les intel·ligències múltiples.

Guies didàctiques, programacions d’aula i orientacions metodològiques creades per experts pedagogs de cada matèria.

Solucionari interactiu i consultable en pantalla de totes les activitats i propostes de treball.

Rúbriques i altres sistemes de seguiment de l’aprenentatge de l’alumnat.

Prestacions i eines específiques de marcatge per a la gestió del professor.

El Projecte Tangram aborda el tractament de continguts a partir de propostes innovadores sense desatendre les metodologies convencionals. És una proposta versàtil amb l’objectiu que cada docent pugui configurar i utilitzar els llibres a l’aula seguint la metodologia pedagògica i didàctica triada, per donar resposta a l’ampli espectre de posicions educatives dels docents i les organitzacions educatives.

Els principals enfocaments metodològics contemplats pel projecte i abordables des d’ell són:

Aprenentatge competencial, contextualitzat i transversal.

Taxonomia de Bloom i intel·ligències múltiples.

Èmfasi en l’assessment i en l’avaluació diagnòstica i formativa.

Atenció a la diversitat i educació personalitzada.



Classe invertida (Flipped classroom).

Aprenentatge basat en projectes (ABP), casos (ABC) i problemes (ABP).

Aplicació de la metodologia AICLE / CLIL per a llibres en llengua estrangera.

Els materials dels llibres Tangram estan plantejats de manera que es puguin emprar aplicant diverses metodologies i enfocaments didàctics. Això afavoreix que els alumnes desenvolupin habilitats i adquireixin coneixements per múltiples vies i sistemes segons el tipus d’activitat o enfocament.

Algunes de les metodologies d’aprenentatge que es poden dur a terme mitjançant els llibres Tangram són:

Competencial: es proposa l’aplicació pràctica, pel que fa als continguts i a partir d’activitats basades en la vida real i en l’experiència dels alumnes, d’un extens repertori d’habilitats cognitives, procedimentals i actitudinals.

Personalitzada: es fa una proposta d’accés als continguts i de treball individualitzada, adaptada a cada alumne i a cada situació, que pot ser reconfigurada pel docent en tot moment segons la seva evolució.

Col·laborativa: tots els itineraris contemplen activitats de tipus col·laboratiu, els objectius d’aprenentatge de la qual només es poden aconseguir mitjançant la interacció i la cooperació dels alumnes.

Inductiva: s’estimula els alumnes perquè desenvolupin hipòtesis a partir de dades i continguts que donen pautes per seguir el camí cap a la investigació, l’obtenció de dades, l’anàlisi i l’elaboració de conclusions que posteriorment hauran de confrontar amb les dels seus companys i amb el corpus de coneixement teòric proporcionat.

Constructivista: es proposa un accés actiu i interactiu a la informació, de manera que el coneixement no sigui assimilat passivament per l’alumnat, sinó construït col·lectivament a l’aula seguint les pautes marcades pel docent.

Inversa: es prepara el treball autònomament per portar-lo a terme a l’aula de manera aplicada i sincrònica.

Contextualitzadora: els continguts i els aprenentatges s’exposen emmarcats i contextualitzats en situacions i entorns reals.

Autònoma: se situa els alumnes al centre del seu propi procés d’aprenentatge, del qual són responsables, mentre que al docent li correspon el paper de guia expert i assessor.

Activa: es proposa un accés actiu i dinàmic als continguts, que han de ser descoberts, investigats, deduïts i abordats de forma activa i constructiva, i no assimilats passivament com una veritat donada.



Aplicada: les activitats comporten la posada en pràctica de coneixements i habilitats contextualitzades, anteposant sempre que es pugui l’exploració pràctica a l’extracció de conclusions.

Expositiva: afavoreix la transmissió de la informació mitjançant explicacions clares i estructurades.

Avaluativa: diversos sistemes de registre de l’activitat de l’alumnat permeten recollir l’evolució i el desenvolupament particulars de cada alumne, així com el seu estil d’aprenentatge.

Unitats didàctiques

Els llibres de Biologia i geologia del Projecte Tangram s’estructuren en les següents unitats:

BLOCS Unitats

L'Univers El cel i l'Univers

Els embolcalls de la Terra

L'atmosfera La hidrosfera

L’interior de la Terra La geosfera La dinàmica de la Terra

Les cèl·lules El éssers vius

La vida a la Terra Els animals Els vegetals Les formes més senzilles

Les unitats del Projecte Tangram proposen una ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ que serveix per contextualitzar la teoria, que s'exposa en un to eminentment didàctic. Es tracta d'una p roposta de treball dissenyada per realitzar-se de forma grupal, dinàmica i oberta a partir d'un recurs concret (imatge, vídeo, text, etc.), que tracta els continguts de la unitat de forma global i està pensada per explorar els coneixements previs dels alumnes i motivar-los abans de començar a treballar la unitat.

Cadascuna de les unitats del Projecte Tangram agrupen un conjunt d'OBJECTES D'APRENENTATGE (OA), que es defineixen com la unitat mínima de contingut sobre un tema determinat. Cada objecte d'aprenentatge és encapçalat per una activitat de coneixements previs destinada a motivar a l'alumnat, abans de la lectura de l'exposició teòrica dels continguts. Tanquen l'objecte d'aprenentatge una sèrie d'activitats finals per consolidar l'aprenentatge dels continguts teòrics. La proposta de treball del nivell avançat completa els continguts del OA mitjançant aprofundiment, ampliació o especialització.



Cada unitat del Projecte Tangram ofereix un MAPA DE CONCEPTES que resumeix en un gràfic el contingut principal de la unitat i les seves interrelacions. Enllaça amb el contingut de la unitat i amb recursos extres, i desplega informació complementària. Té la doble funcionalitat de servir com a guia per a les sessions expositives del professor en la classe i com a eina d'estudi per als alumnes.

Les activitats de CONSOLIDACIÓ treballen els diversos temes de la unitat de manera interrelacionada i competencial.

Finalment, cada unitat compta amb un apartat per a l'AUTOAVALUACIÓ de l'alumne sobre els continguts tractats en la unitat, a través de deu activitats autocorrectives. L'autoavaluació valora el domini dels continguts, i genera un informe que categoritza per OA i ofereix una qualificació global.

Treball per projectes

El projecte Tangram es planteja per desenvolupar projectes que parteixin d'una situació significativa per a l'alumne, sempre relacionada amb la matèria de l'àrea, que generi un repte que ha de resoldre i que comportarà la construcció activa de coneixement per part de l'alumne a partir del treball de recerca i creació.

Per dur a terme cada projecte, es requereix l'adquisició d'uns coneixements que es facilitaran en els continguts de la unitat, agrupats en OA. Aquests continguts estan vinculats de manera que puguin combinar-se en les sessions de l'àrea, tant teòriques com pràctiques.

Els projectes aglutinen continguts de diverses unitats, interrelacionant-les a partir de la proposta de treball plantejada. Els alumnes han de resoldre el repte plantejat a partir d'unes pautes, uns materials donats i una seqüenciació dels passos que cal seguir. El contingut es vincula directament als Objectes d'Aprenentatge de les unitats interrelacionades. Els projectes proposats per a aquesta assignatura i curs són:

BLOCS Projectes

Tot el curs

Ciència ciutadana

S'investigarà quins requisits ha de complir una activitat humana per ser considerada científica i com funciona realment la ciència mitjançant activitats de ciència ciutadana. Els resultats es presentaran com a entrades en un bloc explicant, amb una freqüència determinada, què s'ha investigat i descobert.

L'Univers L'espai com mai no l'havíem vist

La ciència i la tecnologia avancen juntes constantment. Per posar-ho de manifest es buscaran imatges de diferents cossos que es poden trobar a l'espai, trobant informació sobre ells i sobre com s'ha



obtingut la imatge. Els resultats es presentaran en una plataforma per compartir imatges.

Els embolcalls de la Terra

La Terra vigilada

Els satèl·lits artificials que envolten la Terra permeten obtenir informació sobre els cossos del sistema solar i també sobre nosaltres mateixos. S'analitzaran animacions derivades de les imatges o mesures preses pels satèl·lits artificials sobre diferents variables del nostre planeta. Es gravarà un vídeo com si fóssim homes o dones del temps amb l'animació mostrada al fons.

L’interior de la Terra

Les roques del meu carrer

Investigareu l’origen de les pedres de les façanes de les cases del propi carrer. Reflexionareu sobre com eren fan diferents milions d’anys. Estendreu aquesta anàlisi al sòl sobre el que s’aixequen les cases del vostre carrer.

Les cèl·lules

Notícies vives

Cercareu informacions d’última hora sobre conceptes biològics rellevants de la unitat. Analitzareu alguns dels articles i els presentareu a la resta de la classe.

La vida a la Terra

La diversitat del mercat

En aquest projecte s'investiguen els diferents productes que es poden trobar al mercat, botigues i supermercats seguint una guia de recerca per a cadascun d'ells. Els resultats es presenten en forma de wiki relacionant les entrades de tots els grups.

El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.

Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.



Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

Taxonomia de Bloom

La taxonomia de Bloom estableix una seqüència de sis habilitats, ordenades jeràrquicament, que indiquen que l’adquisició del coneixement només és possible quan s’aconsegueix l’últim nivell (que implica dominar els nivells inferiors). D’aquesta manera, els llibres Tangram categoritzen segons la complexitat de les activitats i el paper que requereixen de l’alumne per crear paràmetres de l’adquisició dels objectius d’aprenentatge establerts.

Les dimensions són les següents:

Recordar: reconèixer i recuperar informacions, idees, dades, etc. ja treballades o apreses amb anterioritat.

Comprendre: construir significat a partir dels continguts treballats, i ser capaç d’establir associacions amb altres continguts i d’identificar causes i conseqüències.

Aplicar: posar en pràctica un procediment après, tant en una situació coneguda com en una de nova.

Analitzar: descompondre el coneixement i detectar com les diferents parts que el formen es relacionen entre elles a escala global.

Avaluar: comprovar i sotmetre a judici amb esperit crític el resultat del treball realitzat i del nivell d’adquisició de continguts a partir tant de referències intrapersonals com externes.

Crear: ser capaç d’organitzar coneixements, capacitats i habilitats per establir noves relacions i planificar i generar nous elements, estructures, idees, etc. originals i coherents.

En les programacions d’OA cada objectiu es relaciona amb una d’aquestes dimensions. En les programacions d’unitat, en mostrar objectius generals, hi ha més d’una dimensió de coneixement que hi està associada.

OBJECTIUS

Els objectius generals establerts per a aquesta etapa pel DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya fan referència a les habilitats que l'alumne ha de desenvolupar en totes les àrees :



a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficaç per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

j) Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant instruments digitals i d’altres, per transformar la informació en coneixement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats.

k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

l) Gaudir i respectar la creació artística, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.

m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.



n) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.

o) Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual.

p) Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.

En les programacions del Projecte Tangram es mostren dos tipus d'objectius:

Específics per cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i activitats dels Específics per a cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i les activitats.

Generals d’unitat i de bloc. Estan redactats per resumir en un de sol els objectius de cada OA. A més, hi ha objectius transversals que fan referència a temes i qüestions presents en tots els OA de la unitat, i normalment tracten qüestions que tenen a veure amb l’autoaprenentatge dels alumnes, el desenvolupament i treball amb les TIC, etc..

Els objectius de les programacions de bloc es recopilen de les programacions de les unitats que el componen, i se seleccionen els que poden aplicar-se al contingut dels projectes.

COMPETÈNCIES

Per contribuir a la consecució de les competències clau, el currículum de l'educació secundària obligatòria establert en el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya inclou el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades en àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'aquesta etapa. Les competències bàsiques es converteixen en objectius d'aprenentatge de final d'etapa.

Per tant, les competències recollides es basen en el marc europeu de referència i es desenvolupen i adapten al currículum segons els àmbits següents:

Comunicació Lingüística-verbal

La competència en comunicació Lingüística-verbal és el resultat de l’acció comunicativa dins de determinades pràctiques socials, en les quals l’individu actua amb altres interlocutors i a través de textos en múltiples modalitats, formats i suports. Aquestes situacions i pràctiques poden implicar l’ús d’una o diverses llengües, en diversos àmbits i de manera individual o col·lectiva. Per a això, l’individu disposa del seu repertori plurilingüe, parcial, però ajustat a les experiències comunicatives que experimenta al llarg de la vida. Les llengües que utilitza poden haver tingut vies i temps d’adquisició diferents i constituir, per tant, experiències d’aprenentatge de llengua



materna o de llengües estrangeres o addicionals. Per a un desenvolupament adequat d’aquesta competència és necessari abordar, a causa de la seva complexitat, l’anàlisi i la consideració dels diferents aspectes que hi intervenen. Per tant, s’ha d’atendre els cinc components que la constitueixen i a les dimensions en què es concreten:

El component lingüístic inclou diferents dimensions: lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, ortogràfica i ortoèpica, entenent-se aquesta última com l’articulació correcta del so a partir de la representació gràfica de la llengua.

El component pragmàtic-discursiu contempla tres dimensions: sociolingüística (vinculada amb la producció i recepció adequades de missatges en diferents contextos socials); pragmàtica (que inclou microfuncions comunicatives i esquemes d’interacció); i discursiva (que inclou macrofuncions textuals i qüestions relacionades amb els gèneres discursius).

El component sociocultural inclou dues dimensions: la que es refereix al coneixement del món i la dimensió intercultural.

El component estratègic permet a l’individu superar les dificultats i resoldre els problemes que sorgeixen en l’acte comunicatiu. Inclou tant destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa, com habilitats vinculades amb el tractament de la informació, la lectura multimodal i la producció de textos electrònics en diferents formats; també formen part d’aquest component les estratègies generals de caràcter cognitiu, metacognitiu i socioafectiu que utilitza l’individu per comunicar-se eficaçment, totes elles fonamentals en l’aprenentatge de les llengües estrangeres.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia indueixen i enforteixen alguns aspectes essencials de la formació de les persones que resulten fonamentals per a la vida..

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Per a un desenvolupament adequat de la competència matemàtica és necessari abordar quatre àrees relatives a nombres, àlgebra, geometria i estadística, interrelacionades de diverses formes:

o La quantitat: incorpora la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, situacions i entitats del món, interpreta diferents representacions de totes elles i jutja interpretacions i arguments. Participar en la quantificació del món suposa comprendre mesures, càlculs, magnituds, unitats, indicadors, la mida relativa i les tendències i patrons numèrics.

o L'espai i la forma: inclouen una àmplia gama de fenòmens que es troben al nostre món visual i físic: patrons, propietats dels objectes, posicions, direccions i representacions; descodificació i codificació d’informació visual, navegació i interacció dinàmica amb formes reals o representacions. En aquest sentit, la competència matemàtica inclou una sèrie d’activitats com la comprensió de la



perspectiva, l’elaboració i lectura de mapes, la transformació de les formes amb i sense tecnologia, la interpretació de vistes d’escenes tridimensionals des de diferents perspectives i la construcció de representacions de formes..

o El canvi i les relacions: el món desplega una gran quantitat de relacions temporals i permanents entre els objectes i les circumstàncies, en les quals els canvis es produeixen dins de sistemes d’objectes interrelacionats. Tenir més coneixements sobre el canvi i les relacions suposa comprendre els tipus fonamentals de canvi i quan es produeix, amb la finalitat d’utilitzar models matemàtics adequats per descriure’l i predir-lo.

o La incertesa i les dades: són un fenomen central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés de resolució de problemes, en el qual resulta clau la presentació i la interpretació de dades. Aquesta categoria inclou el reconeixement del lloc de la variació en els processos, la possessió d’un sentit de quantificació d’aquesta variació, l’admissió d’incertesa i error en els mesuraments i els coneixements sobre l’atzar. Comprèn també l’elaboració, interpretació i valoració de les conclusions extretes en situacions en les quals la incertesa i les dades són fonamentals.

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic i a la interacció responsable des d’accions tant individuals com col·lectives, orientades a la conservació i millora del medi natural, decisives per a la protecció i el manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament del pensament científic, ja que inclouen l’aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques que condueixen a l’adquisició de coneixements, el contrast d’idees i l’aplicació dels descobriments en el benestar social. Els àmbits que han d’abordar-se per a l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia són:

o Sistemes físics: són sistemes associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic, és a dir, regits per lleis naturals descobertes a partir de l’experimentació científica orientada al coneixement de l’estructura última de la matèria, que repercuteix en els successos observats i descrits des d’àmbits específics i complementaris: mecànics, elèctrics, magnètics, lluminosos, acústics, calorífics, reactius, atòmics i nuclears. Tots aquests elements tenen valor en si mateixos i en relació amb els seus efectes en la vida quotidiana, en les seves aplicacions en la millora d’instruments i eines, en la conservació de la naturalesa i en la facilitació del progrés personal i social..

o Sistemes biològics: propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los i evitar-ne el deteriorament. Forma part essencial d’aquesta dimensió competencial el coneixement de tot el que afecta l’alimentació, la higiene i la salut individual i col·lectiva, així com l’habituació a conductes i l’adquisició de valors responsables pel bé comú immediat i del planeta en la seva globalitat.



o Sistemes de la Terra i de l'espai : s’analitzen des d’una perspectiva geològica i cosmogònica. El coneixement de la història de la Terra i dels processos que han desembocat en la seva configuració actual són necessaris per identificar-nos amb la nostra realitat: què som, d’on venim i cap a on podem i hem d’anar. Els sabers geològics, units als coneixements sobre la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial proporcionen, a més de formació científica i social, valoracions sobre les riqueses del nostre planeta que han de defensar-se i incrementar-se. El coneixement de l’espai exterior, de l’Univers del qual formem part, estimula un dels components essencials de l’activitat científica: la capacitat de sorpresa i l’admiració davant dels fets naturals.

o Sistemes tecnològics: derivats, bàsicament, de l’aplicació dels sabers científics als usos quotidians d’instruments, màquines i eines, i al desenvolupament de noves tecnologies associades a les revolucions industrials que han anat millorant el desenvolupament dels pobles. Components bàsics d’aquesta competència són el coneixement de la producció de nous materials, el disseny d’aparells industrials, domèstics i informàtics, i la seva influència en la vida familiar i laboral. Complementant els sistemes de referència enumerats i promovent-hi acciones transversals, l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia requereix, de manera essencial, la formació i la pràctica en aquests dominis::

Investigació científica: com a recurs i procediment per aconseguir els coneixements científics i tecnològics assolits al llarg de la història. L’acostament als mètodes propis de l’activitat científica proposició de preguntes, cerca de solucions, indagació de camins possibles per a la resolució de problemes, contrast de parers, disseny de proves i experiments, aprofitament de recursos immediats per a l’elaboració de material amb finalitats experimentals i la seva adequada utilització− no només permet l’aprenentatge de destreses en ciència i tecnologia, sinó que contribueix a l’adquisició d’actituds i valors per a la formació personal: atenció, disciplina, rigor, paciència, higiene, serenitat, atreviment, risc, responsabilitat, etc

o Comunicació de la ciència: per transmetre adequadament els coneixements, les troballes i els processos. L’ús correcte del llenguatge científic és una exigència crucial d’aquesta competència: expressió numèrica, maneig d’unitats, indicació d’operacions, recollida de dades, elaboració i interpretació de taules i gràfics, seqüenciació de la informació o deducció de lleis i la seva formalització matemàtica. En aquesta dimensió competencial també és bàsic unificar el llenguatge científic com a mitjà per procurar l’enteniment, així com el compromís d’aplicar-lo i respectar-lo en les comunicacions científiques.



Competència digital

La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb el treball, l’ocupabilitat, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat. Per a un desenvolupament adequat de la competència digital és necessari tenir clars alguns conceptes:

És important comprendre com es gestiona la informació i com es posa a la disposició dels usuaris, així com conèixer i utilitzar els diferents motors de cerca i bases de dades que responguin millor a les pròpies necessitats d’informació.

Igualment, cal saber analitzar i interpretar la informació que s’obté, confrontar i avaluar el contingut dels mitjans de comunicació en funció de la seva validesa, fiabilitat i adequació entre les fonts, tant en línia com fora de línia. I, finalment, la competència digital suposa saber transformar la informació en coneixement a través de la selecció de diferents opcions d’emmagatzematge.

La comunicació suposa prendre consciència dels diferents mitjans de comunicació digital que existeixen, de diversos paquets de programari de comunicació i del seu funcionament, així com dels seus beneficis i mancances en funció del context i dels destinataris. Al mateix temps, implica saber quins recursos poden compartir-se públicament i quin valor tenen, és a dir, saber com les tecnologies i els mitjans de comunicació poden permetre diferents formes de participació i col·laboració per crear continguts que produeixin un benefici comú. Això suposa el coneixement de qüestions ètiques com la identitat digital i les normes d’interacció digital.

La creació de continguts implica conèixer els diversos formats en què es poden fer (text, àudio, vídeo, imatges), i identificar els programes o aplicacions que millor s’adapten al tipus de contingut que es vol crear. Suposa també la contribució al coneixement de domini públic (wikis, fòrums públics, revistes), tenint en compte les normatives sobre els drets d’autor i les llicencies d’ús i publicació de la informació.

La seguretat implica ser conscient dels diferents riscos associats a l’ús de les tecnologies i de recursos en línia i les estratègies actuals per evitar-los, la qual cosa suposa identificar els comportaments adequats en l’àmbit digital per protegir la informació, pròpia i d’altres persones, així com saber els aspectes addictius de les tecnologies.

La resolució de problemes suposa estar al corrent de la composició dels dispositius digitals, els seus potencials i limitacions en relació amb la consecució de metes personals, així com saber on buscar ajuda per a la resolució de problemes teòrics i tècnics. Això també implica una combinació heterogènia i ben equilibrada de les tecnologies digitals i no digitals més importants en aquesta àrea de coneixement.

Aprendre a aprendre

La competència d’aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge permanent que es produeix al llarg de la vida i que es produeix en diferents contextos formals, no formals i



informals. Aquesta competència es caracteritza per l’habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge. Aprendre a aprendre inclou coneixements sobre els processos mentals implicats en l’aprenentatge , és a dir, com s’aprèn, i incorpora el coneixement que posseeix l’estudiant sobre el seu propi procés d’aprenentatge que es desenvolupa en tres dimensions: a) el coneixement que té sobre el que sap i desconeix, del que és capaç d’aprendre, del que li interessa, etcètera; b) el coneixement de la disciplina en la qual es localitza la tasca d’aprenentatge, a més del seu contingut concret i demandes; i c) el coneixement sobre les diferents estratègies possibles per afrontar aquesta tasca.Respecte a les actituds i els valors, la motivació i la confiança són crucials per a l’adquisició d’aquesta competència. Ambdues es potencien des del plantejament de metes realistes a curt, mitjà i llarg termini. I quan s’aconsegueixen, augmenta la percepció d’autoeficàcia i la confiança, i s’eleven els objectius d’aprenentatge de forma progressiva.Per a un desenvolupament adequat de la competència d’aprendre a aprendre es requereix una reflexió que afavoreixi un coneixement dels processos mentals als quals es lliuren les persones quan aprenen, un coneixement sobre els propis processos d’aprenentatge, així com el desenvolupament de la destresa de regular i controlar l’aprenentatge que es du a terme.

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; també per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes, així com per interactuar amb les altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclou accions en un terreny més proper i immediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.

o La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a elles com per a les seves famílies i per al seu entorn social proper, i saber com pot contribuir a aconseguir-ho un estil de vida saludable. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de certes destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre diferents punts de vista, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte per les diferències expressat de forma constructiva. Aquesta competència inclou també actituds i valors com una forma de col·laboració, seguretat en un mateix i integritat i honestedat.

o La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució Espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, a més de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i



internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, així com dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, a més de la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals al món globalitzat. Per a un desenvolupament adequat d’aquestes competències cal comprendre les experiències col·lectives; l’organització i el funcionament del passat i present de les societats; la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i motivacions; els elements comuns i diferents; els espais i territoris en què es desenvolupa la vida dels grups humans; els seus assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències també incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa que els permet relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s, afrontar els conflictes i proposar perspectives d’afrontament, així com prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu respecte a la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, creences, cultures i la història personal i col·lectiva dels altres.

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

La competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes. Això significa prendre consciència de la situació que cal tractar o resoldre, i saber triar, planificar i gestionar les habilitats, les actituds i els coneixements necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu previst. Aquesta competència està present en els àmbits personal, social, escolar i laboral en els quals es mouen les persones, cosa que els permet desenvolupar les seves activitats i aprofitar noves oportunitats. A més, és el fonament d’altres capacitats i coneixements específics, i inclou la consciència dels valors ètics relacionats. Per desenvolupar adequadament aquesta competència és necessari abordar:

La capacitat creadora i d’innovació: creativitat i imaginació; autoconeixement i autoestima; autonomia i independència; interès i esforç; esperit emprenedor; iniciativa i innovació.

La capacitat proactiva per gestionar projectes: capacitat d’anàlisi; planificació, organització, gestió i presa de decisions; resolució de problemes; habilitat per treballar individualment i de manera col·laborativa en un equip; sentit de la responsabilitat; avaluació i autoavaluació.

La capacitat d’assumpció, gestió de riscos i maneig de la incertesa: comprensió i assumpció de riscos; capacitat per gestionar el risc i manejar la incertesa.

Les qualitats de lideratge i treball individual i en equip: capacitat de lideratge i delegació; capacitat per treballar individualment i en equip; capacitat de representació i de negociació.



Sentit crític i de la responsabilitat: sentit i pensament crític; sentit de la responsabilitat..

Competències socials i cíviques

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i les actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes; i per interactuar amb altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclouen accions en un terreny més proper i mediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a si mateixes com per a les seves famílies i el seu entorn social proper, i saber com un estil de vida saludable pot contribuir-hi. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de determinades destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre punts de vista diferents, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte a les diferències expressat de manera constructiva. A més, aquesta competència inclou actituds i valors com una forma de col·laboració, la seguretat en un mateix i la integritat i la honestedat.

La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, i de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, i la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals en el món globalitzat. Per desenvolupar adequadament aquestes competències és necessari comprendre i entendre les experiències col·lectives i l’organització i el funcionament del passat i el present de les societats, la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i les seves motivacions, els elements comuns i els que són diferents, els espais i territoris on es desenvolupa la vida dels grups humans, i els assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa per relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s i afrontar els conflictes i proposar activament estratègies



d’afrontament, i prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu en relació amb la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències implica ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres

Consciència i expressions culturals

La competència en consciència i expressió cultural implica conèixer, comprendre, apreciar i valorar −amb esperit crític i una actitud oberta i respectuosa− les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi personal i considerar-les part de la riquesa i el patrimoni dels pobles. Aquesta competència també incorpora un component expressiu referit a la capacitat estètica i creadora i al domini de les capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per utilitzar-les com a mitjà de comunicació i expressió personal. Implica també manifestar interès per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat com de les altres. Així, la competència per a la consciència i expressió cultural requereix coneixements que permetin accedir a les diferents manifestacions sobre l’herència cultural (patrimoni cultural, historicoartístic, literari, filosòfic, tecnològic, mediambiental, etc.) a escala local, nacional i europea i el seu lloc al món. Per tant, per a un desenvolupament adequat de la competència per a la consciència i expressió cultural, és necessari abordar:

El coneixement, estudi i comprensió tant dels diferents estils i gèneres artístics com de les principals obres i produccions del patrimoni cultural i artístic en diferents períodes històrics, les seves característiques i relacions amb la societat en la qual es creen, així com les característiques de les obres d’art produïdes, tot això mitjançant el contacte amb les obres. També es relaciona amb la creació de la identitat cultural com a ciutadà d’un país o membre d’un grup.

L’aprenentatge de les tècniques i recursos dels diferents llenguatges artístics i formes d’expressió cultural, així com la integració de diferents llenguatges.

El desenvolupament de la capacitat i la intenció d’expressar-se i comunicar idees, experiències i emocions pròpies, partint de la identificació del potencial artístic personal (aptitud o talent). Es refereix també a la capacitat de percebre, comprendre i enriquir-se amb les produccions del món de l’art i de la cultura.

La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació de cada individu perquè pugui expressar les seves idees i sentiments. És a dir, la capacitat d’imaginar i realitzar produccions que suposin recreació, innovació i transformació. Implica el foment d’habilitats que permetin reelaborar idees i sentiments propis i aliens, i exigeix desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima, així com la capacitat de resolució de problemes i l’assumpció de riscos.

L’interès, gaudi, respecte i valoració crítica de les obres artístiques i culturals que es produeixen en la societat, amb un esperit obert, positiu i solidari.



La promoció de la participació en la vida i l’activitat cultural de la societat al llarg de tota la vida. Això implica comportaments que afavoreixen la convivència social.

El desenvolupament de la capacitat d’esforç, constància i disciplina com a requisits necessaris per a la creació de qualsevol producció artística de qualitat, i d’habilitats de cooperació que permetin fer treballs col·lectius.

A més, en el currículum, les competències bàsiques s’organitzen segons els àmbits d’aprenentatge al qual pertanyen. Cadascun dels àmbits està estructurat en dimensions, en les quals es proposa una sèrie de competències que els alumnes hauran de desenvolupar.

Els àmbits i competències són els següents:

Àmbit lingüístic

La competència comunicativa i Lingüística-verbal, entesa de manera genèrica, és l’habilitat per expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions de forma oral i escrita (escoltar, parlar, llegir i escriure), i per interactuar verbalment d’una manera adequada i creativa en tots els contextos socials i culturals possibles, com l’educació i la formació, la vida privada i professional, i l’oci. Per poder comunicar-se mitjançant la llengua, una persona ha de tenir coneixements de les funcions del llenguatge, el lèxic i la gramàtica funcional. Això comporta ser conscient dels principals tipus d’interaccions verbals, de l’existència de textos literaris i no literaris, de les principals característiques dels diferents estils i registres de la llengua i de la diversitat del llenguatge, i de la comunicació en funció del context. Les persones han de tenir les capacitats necessàries per comunicar-se de forma oral i escrita en múltiples situacions comunicatives, i per controlar i adaptar la seva manera de comunicar-se a cada situació. Aquesta competència inclou, també, les habilitats que permeten distingir i utilitzar diferents gèneres textuals, buscar, recopilar i processar informació, utilitzar eines d’ajuda i formular i expressar les pròpies idees i coneixements, orals i escrits, d’una manera convincent i adequada al context. Una actitud positiva respecte a la comunicació en la pròpia llengua implica una bona disposició al diàleg crític i constructiu, l’apreciació de les qualitats estètiques i la voluntat de dominar-les, i l’interès per la interacció amb altres persones. Això comporta ser conscient de la repercussió que la llengua pot tenir en els altres i la necessitat de comprendre i utilitzar-la de manera positiva i socialment responsable. Les diferents competències que componen l’àmbit de llengua i literatura, respecte a les llengües oficials, s’agrupen en les dimensions següents: la dimensió de comprensió lectora, la dimensió d’expressió escrita, la dimensió de comunicació oral, la dimensió literària i la dimensió actitudinal i plurilingüe. Les tres primeres formen part del procés comunicatiu, ja que comporten comprendre textos escrits, expressar-se mitjançant textos escrits i comunicar-se de forma oral, tant individualment com en interaccions orals planificades o espontànies. La dimensió literària implica una educació fonamentada en la lectura, el coneixement, el raonament crític i la creativitat. La dimensió actitudinal i plurilingüe planteja tres competències, llistades a continuació, que afecten respectivament la lectura i l’escriptura, la interacció oral —aquestes dues des d’un vessant actitudinal— i el respecte a la diversitat Lingüística-verbal i cultural — aquesta des d’un vessant plurilingüe..

Competències de cada dimensió:



Dimensió de comprensió lectora

Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics per comprendre’ls.

Reconèixer el tipus de text, l’estructura i el format que té, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Dimensió d’expressió escrita

Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació i l’organització d’idees.

Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció Lingüística-verbal.

Revisar i corregir el text per millorar-lo i cuidar-ne la presentació formal.

Dimensió de comunicació oral

Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics, incloent els elements prosòdics i no verbals.

Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció Lingüística-verbal, i utilitzar els elements prosòdics i no verbals pertinents.

Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs, mantenir i acabar el discurs.

Dimensió literària

Llegir obres i conèixer-ne els autors i autores, a més dels períodes més significatius de la literatura catalana, castellana i universal.

Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, identificar-ne el gènere i interpretar i valorar els recursos literaris dels textos.

Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

Dimensió actitudinal i plurilingüe

Actitud. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; a més de valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud. Implicar-se activament i reflexivament en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

Actitud. Manifestar una actitud de respecte per la diversitat Lingüística-verbal de l’entorn pròxim i d’arreu.

Àmbit matemàtic

La competència matemàtica, tal com es defineix al currículum, inclou una gran varietat d’habilitats i coneixements, de manera que resulta més aclaridor parlar d’un gran camp competencial matemàtic dins del qual s’ha d’establir una sèrie de competències amb perfils més definits. El currículum ja dóna els criteris per dibuixar aquests perfils quan, més enllà dels



blocs de continguts tradicionals (numeració i càlcul; canvi i relacions; espai i forma; mesura; estadística i atzar), explicita quins són els processos que es desenvolupen al llarg de tot treball matemàtic. En l’elaboració de la proposta de competències matemàtiques de l’ESO s’ha optat per quatre dimensions que es corresponen amb els processos del currículum: resolució de problemes, raonament i prova, connexions i comunicació i representació. Aquestes dimensions tenen elements comuns i això es tradueix en relacions entre les competències. En la resolució de problemes hi ha components de comunicació i representació (comunicació del procés de resolució i de la solució, traducció de l’enunciat al llenguatge matemàtic), de connexions (entre matemàtiques i realitat, entre conceptes i algorismes) i de raonament i prova (en la comprovació de solucions i del procés de resolució). La dimensió de raonament i prova, a més de la resolució de problemes, té components de comunicació i representació (en la presentació d’argumentacions, en l’expressió clara i precisa de les idees matemàtiques, en la construcció de coneixement). També hi ha relacions entre connexió i comunicació i representació (identificació de les matemàtiques en situacions reals i l’ús d’eines tecnològiques). Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades en els continguts del currículum. Encara que tots els continguts estan relacionats amb totes les competències, s’ha fet una tria d’aquells que contribueixen més al desenvolupament de cada competència. Són els anomenats continguts clau.


Resolució de problemes

Traduir un problema al llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.

Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes. Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses. Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.

Raonament i prova

Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en Matemàtiques.

Emprar el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.

Connexions

Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les Matemàtiques per analitzar situacions i per raonar.

Identificar les Matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

Comunicació i representació

Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic.

Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres.



Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a partir d’idees matemàtiques.

Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.

Àmbit científic-tecnològic

Les competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes resoldre problemes a partir dels coneixements científics i tècnics, així com del domini dels processos de l’activitat científica. Ser competent en aquest àmbit permet actuar i respondre −aportant proves− algunes preguntes genuïnes que els alumnes es poden formular i que saben reconèixer com a científiques. És un saber que té sentit i motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa capaços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els alumnes l’assoleixen posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen les vivències de fer ciència.Aquest coneixement viscut en l’activitat cientificotecnològica a l’aula és el que genera les competències de pensament científic a les quals es refereix aquest document. Per assolir-lo, els alumnes han de conèixer els conceptes, tècniques i metodologies de les disciplines científiques i tecnològiques que s’especifiquen en els currículums de l’ESO, alhora que desenvolupen les capacitats, comportaments, noció dels drets i deures i dels reptes socials que són propis de la seva edat.Els alumnes aniran adquirint les competències en resoldre els problemes que els plantegen els fenòmens físics, químics, biològics, geològics i tecnològics del món, i duran a terme una activitat científica escolar que ha de ser conceptual i pràctica, i alhora ha de tenir finalitats humanes i socials. Per això, cal que els alumnes coneguin i sàpiguen aplicar els principals models i processos de les ciències, en diferents contextos i segons diferents demandes o finalitats. Ho aconseguiran mitjançant els intercanvis d’idees i de maneres de treballar a classe, la comunicació i l’ús dels llenguatges específics que aniran adquirint a mesura que els necessitin.

En aquesta proposta s’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de l’activitat científica. Aquestes dimensions s’han fet atenent criteris epistemològics, de funcionalitat didàctica i d’intencionalitat educativa. Una de les finalitats de l’educació científica i tecnològica en aquesta etapa és ser capaç de tenir una vida saludable i saber actuar en aquest sentit de manera coherent. Això requereix un medi natural que també ho sigui, i que cal conèixer per controlar-hi la intervenció humana. En la societat moderna aquesta intervenció és tecnològica i cal ser capaç de poder avaluar-ne l’impacte. Per comprendre-ho, s’ha de conèixer l’estructura i el funcionament dels aparells d’ús freqüent. Tots aquests coneixements es fonamenten en els models teòrics i experimentals de les ciències i en la seva capacitat per resoldre problemes. La primera dimensió respon, doncs, a qüestions com què són les ciències, quins són els seus models i els experiments que s’hi relacionen. La segona dimensió inclou les competències relacionades amb el que fan les ciències i com i amb



quins recursos tecnològics intervenen en el món. La tercera dimensió respon a qüestions com per a què necessitem les ciències, com es relacionen amb l’entorn i l’impacte que tenen en el medi. Finalment, la quarta dimensió respon a la pregunta de per a qui seran útils, de quina manera les ciències es relacionen amb un mateix i com afecten la nostra salut. S’ha volgut emfasitzar aquests àmbits atesa la rellevància que tenen per als estudiants d’aquesta edat.


Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana

Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament i manteniment per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar la idoneïtat del resultat.

Medi ambient

Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.

Salut

Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.

Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en el terreny individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i les malalties associades al consum de substàncies addictives.



Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement científic, i valorar les conseqüències de les conductes de risc

Àmbit social

Les competències bàsiques de la matèria de Ciències socials, geografia i història, es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partir de l’aplicació dels coneixements i les metodologies que proporciona la matèria. Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per esdevenir persones capaces d’intervenir de manera activa i crítica en la societat plural, diversa i en canvi. Suposa disposar d’uns coneixements que són útils en la mesura que permeten la construcció de conceptes i procediments, i la seva transferència per interpretar problemes a diferents escales espacials i temporals i, alhora, per situar-se en el món i desenvolupar una consciència ciutadana que els permeti intervenir en un futur en la vida laboral, social, cívica i política. En la comprensió dels fenòmens socials que requereix la societat del coneixement esdevenen determinants les destreses d’obtenció i tractament de la informació facilitades per les xarxes i els entorns digitals.Aquestes competències comporten plantejar-se quins coneixements han de tenir els estudiants d’ESO perquè, com a ciutadans, puguin utilitzar-los. Les competències avaluen la capacitat de recordar coneixements factuals, el grau d’assimilació de diferents tipus de continguts i la capacitat d’interrelacionar-los en situacions i contextos nous, amb fonament científic.S’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de les Ciències socials: dimensió històrica, dimensió geogràfica, dimensió cultural i artística i dimensió ciutadana.


Dimensió històrica

Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre la causalitat històrica.

Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts per interpretar el passat.

Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Dimensió geogràfica

Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.



Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Dimensió cultural i artística

Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i crear-ne de nou per a les generacions futures.

Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

Dimensió ciutadana

Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones

Àmbit digital

L’adquisició de les competències bàsiques de l’àmbit de la Tecnologia de la informació i la comunicació demana maneres específiques de treballar que en potenciïn el desenvolupament. Aspectes metodològics com ara la detecció i correcció d’errors com a font d’aprenentatge i les solucions a situacions problemàtiques com a reptes engrescadors són aspectes que cal considerar en totes les competències digitals.

Cal tenir en compte que, atès el caràcter instrumental de les competències digitals, s’han de vincular a totes les matèries del currículum i que, perquè s’assoleixin, és fonamental que els alumnes tinguin accés als dispositius i a les diverses aplicacions. Tot plegat ha de contribuir que l’alumne, d’una banda, millori els seus aprenentatges i, de l’altra, desenvolupi actituds responsables i adequades en relació amb la seva identitat digital i amb l’aprenentatge al llarg de la vida.

Hi ha quatre dimensions que categoritzen les competències digitals en els àmbits de classificació, coherents amb el currículum vigent: instruments i aplicacions; tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge; comunicació interpersonal i col·laboració; i ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital. Aquestes dimensions tenen elements comuns que es tradueixen en relacions constants entre les competències. Així, per exemple, la dimensió primera, referida als instruments i aplicacions, està relacionada amb totes les altres dimensions pel fet que per desenvolupar qualsevol de les altres dimensions es necessiten instruments i aplicacions; dit d’una altra manera: maquinari i programari. Així



mateix, la dimensió quarta, ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital, que planteja aspectes d’ètica, de legalitat i de seguretat, és una dimensió troncal a totes les altres dimensions.


Instruments i aplicacions

Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques que s’hagin de fer. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a la producció de documents digitals.

Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que s’hagi de fer, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Comunicació interpersonal i col·laboració

Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.

Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius.

Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual.

Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per prevenir riscos.

Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

També es proposa un desenvolupament competencial per a les matèries no presents en el projecte Tangram. Els àmbits són els següents:

Àmbit artísticÀmbit de l’educació física

Àmbit de cultura i valors

Tractament de les competències en Tangram

L’objecte últim de la disposició i la metodologia del llibre ha de permetre als alumnes d’assolir les competències bàsiques, tant les específiques de l’àrea de Biologia i geologia com les d’altres àrees de coneixement.



En l'assoliment de les competències bàsiques hi tenen un paper molt important els projectes, que permeten treballar el contingut de diversos objectes d'aprenentatge.

Els projectes es plantegen per treballar no solament les competències lingüístiques, sinó també altres competències i habilitats. L'enfocament didàctic dels projectes proposa una línia d'aprenentatge que potencia:

- Competència matemàtica: Està directament relacionada amb l'aprenentatge de la Biologia. En el treball científic que es planteja en certs projectes, es desenvolupen situacions amb problemes, la resolució dels quals exigeix l'ús adequat d'eines matemàtiques com ara el mesurament, el tractament de dades, la interpretació de símbols i gràfics, etc. Tot això implica una actitud favorable al raonament lògic i la informació que conté elements matemàtics.

- Competència en comunicació Lingüística-verbal: El coneixement i l'ús del llenguatge científic oral i escrit per descriure fets i fenòmens planejats en les activitats inicials motivadores permet desenvolupar la competència en comunicació Lingüística-verbal, on es posa de manifest l'habilitat per formular i expressar arguments propis, verbalitzar conceptes, redactar informes, relacionant fets, conceptes o idees, amb una actitud favorable a la de saber escoltar i contrastar opinions.

- Competència digital: El treball científic presenta formes específiques per a la recerca, recollida, selecció, procés i presentació de la informació. Tot això permet l'ús de mapes de conceptes, esquemes, tractament de dades, l'elaboració i presentació de memòries o presentacions en activitats o projectes tot desenvolupant la competència digital.

- Competència social i cívica: Comprendre millor l'evolució de la societat del coneixement, així com l'aprenentatge de la presa de decisions raonades proposades en determinades activitats motivadores, permeten construir el coneixement desenvolupant la competència social i cívica amb una actitud constructiva, solidària i responsable en vers al compliment dels deures i obligacions cíviques.

- Competència d'aprendre a aprendre: El desenvolupament científic i les seves aplicacions es basen sovint en l'observació, imaginació i creativitat, on s'expressen idees, conceptes i principis propis de la competència d'expressió i consciència cultural. La forma de construir i transmetre el coneixement científic permet desenvolupar la competència d'aprendre a aprendre, ja que el coneixement del nostre entorno i de nosaltres mateixos es produeix per la incorporació d'informacions que obtenim a través d'activitats experimentals o mitjançant les que es proposen en activitats concretes de treball en grup compartint el coneixement amb els altres.

- Competència del sentit d'iniciativa i esperit emprenedor es desenvolupen fomentant l'esperit crític propi del treball científic proposat en determinats projectes, amb una actitud positiva i constructiva en vers els canvis, valorant els errors i la necessitat d’assumir riscos com a font d'aprenentatge.



A l'apartat PROGRAMACIONS D'UNITAT es llisten les competències i indicadors competencials relacionats amb els objectius específics de la unitat.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Segons el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya, l'Educació Secundària Obligatòria s'organitza d'acord amb els principis d'educació comuna i d'atenció a la diversitat de l'alumnat. Les mesures d'atenció a la diversitat en aquesta etapa estaran orientades a respondre a les necessitats educatives concretes de l'alumnat i a l'assoliment dels objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i l'adquisició de les competències corresponents i no podran, en cap cas, suposar una discriminació que els impedeixi aconseguir aquests objectius i competències i la titulació corresponent.

Algunes mesures que pot adoptar el centre contemplen els agrupaments flexibles, el recolzo en grups ordinaris, els desdoblaments de grup, l'oferta de matèries optatives, les mesures de reforç, les adaptacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els programes de diversificació curricular i altres programes de tractament personalitzat per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

En el Projecte Tangram es proposen diferents recursos que permeten oferir una atenció més individualitzada als alumnes, atenent a les seves necessitats i ritmes d'aprenentatge.

Itineraris per nivells

El llibre de text digital del Projecte Tangram ofereix un recorregut pels continguts curriculars establerts per a cadascun dels cursos segons tres nivells de dificultat dels OA: bàsic, clau i avançat.

ClauEl nivell clau és l'estàndard, tracta els continguts curriculars i va una mica més enllà oferint recursos, contingut complementari, activitats extra, etc. perquè el professor pugui adequar-lo a cada situació..

BàsicEl nivell bàsic tracta els continguts mínims establerts pel currículum de forma més pautada, pensant en aquells alumnes que tenen un ritme d'aprenentatge més lent o irregular. Disposa d'una adaptació particular en cada tipus de contingut.

Basat en els mateixos recursos i propostes didàctiques que el clau, es distingeix d'aquest per presentar a la pàgina expositiva les característiques següents:



Un apartat inicial que llista els objectius d'aprenentatge amb el títol Aprendràs. Un apartat final que repassa els continguts apresos, amb el títol Has après. Unes curiositats dintre de l'exposició (com a motivació) amb el títol Ho saps? Uns apartats simplificats, amb recursos associats seleccionats, amb l'objectiu

de no saturar els alumnes amb massa informació. Una exposició simplificada (quant al contingut i el redactat), que utilitza més

elements visuals i amb més termes de glossari.

També les activitats formatives estan adaptades per a aquest itinerari en dues línies complementàries:

Activitats completament diferents de l'itinerari clau, amb plantejaments més senzills i més visuals.

Versions simplificades de les activitats de l'itinerari clau a través d'una redacció més senzilla, aportació d'elements visuals de suport, reducció dels apartats o enunciats més detallats i pautats.

Quan l'activitat inicial de l'OA és individual es basa en el mateix recurs, però pot tenir un plantejament específic per a cada nivell, que en el bàsic es completa amb apartats més pautats. Quan és grupal, coincideix per als dos nivells, tot i que en alguna ocasió es completa amb algun apartat per treballar de manera individual més pautada.

El nivell bàsic és visualment equiparable al clau per evitar discriminació o percepció negativa.

Avançat

L'avançat consta d'una proposta de treball per a aquells alumnes que han superat el contingut curricular de l'itinerari clau. Des d'aquest itinerari l'alumne pot accedir en tot moment al clau.

La proposta de treball no exposa nou contingut, sinó que es basa en el contingut de l'itinerari clau i convida a avançar a través d'un treball de recerca, exploració, etc. Són els mateixos alumnes els qui, de manera guiada, han de descobrir nous continguts o aspectes del tema tractat.

El mòdul del professor permet establir una avaluació de nivell prèvia a l'aprenentatge d'un contingut específic per avaluar el nivell de l'alumne respecte a aquest contingut. La finalitat d'aquesta avaluació és determinar quin dels tres nivells és més adequat per a cada alumne (o grups d'alumnes) a partir dels resultats d'aquesta avaluació.

És a dir, el llibre digital pot oferir un itineraris específic i adaptat a cada alumne en funció dels resultats de la seva avaluació de nivell en cada tema - o en algun d'ells – si així ho determina el professor.



El professor pot decidir no utilitzar aquesta avaluació de nivell, utilitzar-ho solament en determinats continguts o modificar l'itinerari proposat per a un alumne o diversos alumnes en concret si ho considera necessari.

Així mateix, el professor pot realitzar l'avaluació de nivell per comprovar el nivell d'un grup- o d'un alumne- sense que això signifiqui crear itineraris automàticament.

En cadascun dels nivells dels llibres, el professor disposa de propostes metodològiques que proposen formes alternatives o complementàries de treballar el llibre de l'alumne, o bé enfocaments nous o alternatius.

Tot i que en cada cas els orientacions s'adapten al contingut, solen coincidir en els següents aspectes:

Plantegen variacions sobre com abordar les activitats per oferir enfocaments alternatius o complementaris.

Donen indicacions o precisions sobre como procedir amb els projectes de bloc.

Especifiquen estratègies de treball per als recursos multimèdia.

Repassen el contingut que desenvolupa l'element en qüestió, situant-lo en el context de la matèria i proporcionant una visió més àmplia del contingut.

Concreten estratègies per abordar-lo (seqüència, metodologia, etc.).

Llisten vincles amb altres continguts, ja siguin de nivell inferior, superior o transversals.

Anticipen i resolen possibles problemes amb els quals es pot trobar en el seu desenvolupament i ofereixen solucions per superar-los.

Tipologia d’activitats

1. Formatives

Durant el desenvolupament i al final cadascun dels temes o objectes d'aprenentatge, l'alumne podrà realitzar les activitats plantejades i comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els diferents continguts de la matèria.

Activitats autocorrectives i de resposta lliure, de diferent dificultat, en cada tema o objecte d'aprenentatge.

Recursos i tasques complementaris en cada tema: tasques, mapes, esquemes, comentaris de text, etc.

Els activitats dels nivells clau i bàsic es diferencien segons característiques adaptades al nivell de complexitat.

3. D'aprofundiment i ampliació



Aquest tipus d'activitats servirà per ajustar les diferents necessitats educatives, ritmes d'aprenentatge i nivells dels diferents alumnes a l'aula. Amb les activitats d'ampliació s'estendran els coneixements adquirits.

4. Consolidació

Tant les activitats de secció com les activitats de l'apartat anomenat “Consolidació” en cada unitat del Projecte Tangram interrelacionen els principals aspectes dels OA que tracten mitjançant una proposta de treball aplicat i contextualitzat. Es basen en una seqüència de pantalles que plantegen un procés pautat.

5. D'avaluació sumativa

En finalitzar cada unitat l'alumne podrà realitzar una autoavaluació per comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els continguts d'aquesta unitat.

Aquest tipus d'activitats seran tingudes en compte en la mesura que determinin els criteris de qualificació establerts en l'apartat CRITERIS DE QUALIFICACIÓ d'aquesta programació. En tractar-se d'una avaluació de l'aprenentatge contínua i formativa, s'aplicaran altres eines i indicadors per a l'avaluació total per avaluar l'aprenentatge dels alumnes i el procés d'ensenyament dut a terme.

A més dels procediments, l'avaluació dels quals es realitzarà mitjançant observació del comportament de l'alumne, els seus treballs, la seva participació a l'aula i en les tasques assignades, els assoliments s'avaluaran a través de proves específiques sobre els objectius de cada capítol.

6. Projectes

Com hem vist, el llibre digital amb el qual treballarem proposa projectes grupals per treballar de forma integrada el contingut de diverses unitats.

El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.

Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).



Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.

Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

7. Complementàries

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DEFINIDES EN LA PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE]

Activitat - Tasca Localització Data Observacions

Intel·ligències múltiples

La diversitat a l'aula no té a veure únicament amb els diferents graus de coneixement previ d'un tema o amb dificultats específiques de comprensió o necessitats especials, sinó que també influeixen les diferents formes i capacitats individuals de cada alumne per a l'aprenentatge. Tal com establí Howard Gardner, la intel·ligència no s’ha de veure como un element únic i igual per a tothom, sinó que es compon de diferents tipus. Cada persona té més facilitat per unes que per altres, sense que per això es pugui dir que algú és més o menys intel·ligent. Partint d’aquesta premissa, les programacions Tangram incorporen aquest paràmetre per donar resposta a les característiques personals i d’aprenentatge de tots els alumnes.

Les intel·ligències múltiples s’organitzen a partir de les dimensions següents::

Lingüística-verbal: ús i estructuració eficient dels significats i les funcions del llenguatge, tant en l’aspecte cognitiu com en el comunicatiu.

Lògica-matemàtica: capacitat per construir solucions i resoldre problemes, estructurar elements per realitzar deduccions i fonamentar-les amb arguments sòlids.



Visual-espacial: visualització i representació gràfica d’idees visuals o espacials.

Musical: percepció de formes musicals amb la finalitat de discriminar-les, transformar-les i expressar-les.

Cinestèsica: utilització de tot el cos per expressar idees i sentiments.

Intrapersonal: autopercepció que una persona té de si mateixa i que li permet reflexionar sobre el seu aprenentatge.

Interpersonal: habilitats per percebre i establir distincions entre estats d’ànim, intencions, motivacions i sentiments d’altres persones.

Naturalista: identificació, classificació i ús adequat d’elements del medi natural (objectes, plantes, animals, etc.).

El Projecte Tangram permet donar propostes de treball per a diferents intel·ligències, a més de permetre el desenvolupament de competències i intel·ligències no pròpies de l'àmbit de la matèria. Per exemple, el Projecte Tangram de Biologia i geologia també ofereix propostes per desenvolupar competències pròpies dels àmbits científic, matemàtic, social, cultural i artístic.

Les programacions de cada unitat del Projecte Tangram proposen itineraris complementaris als definits en el llibre de l'alumne. Aquests itineraris es plantegen a través de les orientacions didàctiques del professor, en les quals s'ofereixen pautes alternatives per treballar els continguts i activitats aplicant intel·ligències múltiples i competències bàsiques alternatives a les habituals del llibre de l'alumne.



PROGRAMACIONS D'UNITAT

Unitat - El cel i l'Univers

En aquesta unitat els alumnes treballaran continguts relacionats amb l’Univers, els principals objectes que hi podem trobar, com ara les galàxies, estrelles, sistemes solars, planetes, cometes, satèl·lits i asteroides. A través de les activitats proposades, també podreu treballar amb els alumnes les teories més actuals que expliquen l’origen de l’Univers i la seva evolució fins a dia d’avui, així com també un repàs a les teories més destacades que han estat formulades al llarg de la historia de la humanitat. En aquest sentit, podeu aprofitar aquest contingut per relacionar-lo amb l’àrea d’Història i, més concretament, amb la història de la ciència.

També es presentaran de manera més concreta continguts relacionats amb el sistema solar, el Sol, l’astre central d’aquest sistema, els planetes i altres objectes que hi podem trobar i els moviments de rotació i translació que duen a terme. En aquest punt és un bon moment per exercitar la intel·ligència Visual-espacial a partir de la creació de maquetes, esquemes i, fins i tot, experiments que permetin demostrar de manera visual el funcionament d’aquests moviments i el seu efecte en el planeta Terra (seqüència dia-nit, cicle de les estacions i marees de mars i oceans a causa de la gravetat de la Lluna).

Finalment, també es presentarà als alumnes la importància de l’observació del cel utilitzant diversos tipus d’aparells (telescopis i sondes) i com aquesta observació no només serveix per avançar en la comprensió de l’Univers, si no que també podem fer servir la informació obtinguda per orientar-nos a la Terra.

Durant la unitat també es mostren als alumnes el concepte i funció dels paral·lels i meridians que permeten l’ús de coordenades per identificar i expressar localitzacions al planeta Terra. A través d’aquest contingut podeu treballar temes relacionats amb l’àrea de Matemàtiques, com ara practicar el càlcul de graus (minuts i segons).

En acabar la unitat, els alumnes han de tenir clars alguns conceptes importants, com ara que les teories que expliquen l’Univers estan en constant revisió i evolució i que, per aquest motiu, el mètode científic no s’ha de menystenir, sinó tot el contrari, es una garantia de que el coneixement més actual ha estat provat i contrastat.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ

El Cosmos.



OBJECTES D'APRENENTATGE

Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball

Quin és el viatge més llunyà que pots imaginar?

1. L'Univers i els seus components.

La paral·laxi.

Reconstruïm la història de l'Univers.

2. Origen i teories de l'Univers.

El Big Bang.

Observació del cel

Mirant el cel des de casa.3. L’observació del cel a ull

nu.Mirant el cel des de casa.

Un missatge cap a l'espai!4. L'observació del cel amb

aparells.Exploració de l'espai.

Hi ha vida a un altre planeta? 5. El sistema solar. El cas especial de Plutó.

Una estrella gegant... o no tant! 6. El Sol. El Sol i la Terra.

Moviments planetaris

Gira el món...7. Els moviments de rotació

dels planetes i la Terra.Els eixos de rotació.

Representem les estacions.

8. Els moviments de translació dels planetes i la Terra.

Les estacions en els hemisferis.

La nostra germana Lluna. 9. La Lluna.La Terra i la Lluna respecte al Sol.

Quan els astres juguen a amagar-se. 10. Els eclipsis. El fenomen dels eclipsis.

ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ

Rotació i translació. Noms per a un planeta. Mapa del sistema solar.

Competències

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.




Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat.

Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.

Objectius

Comprendre la magnitud de l'Univers i les unitats de mesura que s'utilitzen per expressar les distàncies Identificar els diferents tipus d'astres i objectes celestes que podem trobar a l'Univers conegut.

Descriure les teories actuals que expliquen l'origen de l'Univers i les fases conegudes de la seva evolució.

Conèixer les principals teories sobre l'origen de l'Univers que s'han formulat al llarg de la historia.

Cercar informació contrastada i rigorosa sobre l'origen i evolució de l'Univers. Conèixer els diversos mètodes que podem utilitzar per orientar-nos a la Terra

mitjançant l'observació del cel. Utilitzar observacions realitzades sobre algun objecte celeste i interpretar les

informacions obtingudes per orientar-se Expressar la rellevància de les aportacions a la ciència aconseguides gràcies a l’ús

d'aparells d'observació del cel. Classificar els diferents tipus de telescopis que existeixen a partir de l’anàlisi dels seus

components. Descriure la importància de les missions que duen i han dut a terme les sondes

espacials llançades per les diferents agencies espacials. Explicar les principals característiques del sistema solar, els planetes i els astres que el

composen. Categoritzar els planetes del sistema solar a partir de l’anàlisi de les seves

característiques. Expressar les principals característiques del Sol, el tipus d'estrella que es i el seu cicle de

vida esperat. Crear o confeccionar materials gràfics per il·lustrar les tasques i treballs que realitza

sobre el Sol. Compren el moviment de rotació com el gir que realitza la Terra, i altres objectes de

l'espai, al voltant del seu propi eix. Relacionar els fenòmens de la seqüencia dia-nit i la durada variable d'aquests durant

l'any amb el moviment de rotació de la Terra. Expressar localitzacions de la Terra utilitzant les coordenades de longitud i latitud que

obtenim gràcies al sistema de paral·lels i meridians.



Comprendre el moviment de translació com el gir que realitza la Terra, i altres objectes de l'espai, al voltant del Sol.

Relacionar el fenomen del cicle de les estacions amb el moviment de translació que realitza la Terra al voltant del Sol.

Explicar les principals característiques de la Lluna relacionades amb la seva forma, origen i fases lunars.

Relacionar el fenomen de les marees de mars i oceans amb el moviment de translació que realitza la Lluna al voltant de la Terra.

Comprendre els moviments de la Lluna, el Sol i la Terra implicats en el fenomen dels eclipsis, i identifica la seva tipologia.

Demostrar, a través de l'experimentació, les ubicacions necessàries de la Terra, el Sol i la Lluna per que es produeixi un eclipsi.

Criteris d'avaluació

Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per explicar el dia i la nit, les estacions, la durada del dia al llarg de l’any, fases lunars, eclipsis i la longitud de les ombres.

Plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen o ésser viu, a partir de l’observació sistemàtica i la identificació de variables.

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

Indicadors d'assoliment

Utilitza les unitats de mesura adequades per expressar distàncies en diferents contextos de l'Univers.

Reconeix els diversos tipus d'objectes que podem trobar a l'espai a partir de l’observació de les seves característiques.

Explica de manera clara i ordenada l'origen de l'Univers que planteja la teoria del Big Bang i les fases de la seva evolució fins a l'actualitat.

Expressa amb les seves pròpies paraules les bases de les principals teories sobre l'origen de l'Univers formulades al llarg de la historia de la humanitat.

En les seves tasques, utilitza informació recollida de fonts d’internet de forma contrastada i referenciada.

Tria el mètode adequat per conèixer la seva localització a la Terra segons els diferents moments del dia i la nit.

Aplica els passos necessaris durant la recol·lecció d’informació a través de l’observació del cel per la seva orientació.

Enumera en un llistat les principals aportacions al camp de l'astronomia aconseguides mitjançant l'observació del cel.

Etiqueta correctament en un planell tots els elements que formen un telescopi i n'indica la tipologia.

Confecciona un llistat amb els principals descobriments realitzats per les sondes enviades a l'espai per les diferents agencies espacials.



Expressa de forma clara i estructurada, les principals característiques del sistema solar i els objectes que el composen.

Reconeix clarament tots els planetes del sistema solar a partir de l'anàlisi de les seves característiques.

Redacta un text descriptiu on hi recull les principals característiques del Sol, la seva tipologia i el seu cicle de vida esperat.

Utilitza recursos gràfics, de pròpia creació o de tercers, per il•lustrar les seves tasques i treballs.

Demostra, de forma visual, el moviment de rotació com el moviment d'un objecte al voltant del seu propi eix.

Identifica el moviment de rotació de la Terra com el moviment implicat en la seqüència dia-nit.

Utilitza correctament les coordenades de longitud i latitud per expressar i identificar localitzacions de la Terra.

Identifica clarament el moviment de translació com el moviment que realitzen els astres en orbita al voltant d'un altre objecte.

Prediu l’estació de l’any en que es troba cada hemisferi de la Terra en un moment donat de la seva translació al voltant del Sol.

Expressa de manera clara i estructurada les principals característiques de la Lluna relacionades amb la seva forma, origen i fases.

Demostra en un esquema el moviment de les marees en mars i oceans segons la posició de la Lluna en la seva orbita el·líptica al voltant de la Terra.

Relaciona en una il·lustració les posicions relatives del Sol, la Terra i la Luna que produeixen el fenomen dels eclipsis.

Dissenya i realitza un experiment en el que es poden comprovar les condicions necessàries que provoquen el fenomen dels eclipsis.


Naturalista Lògica-matemàtica Lingüística-verbal Visual-espacial Cinestésica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat - El cel i l' UniversOBJECTES

D'APRENENTATGE L'Univers i els seus components

Origen i evolució de l'Univers

L’observació del cel a ull nu L'observació del cel amb aparells

El sistema solar El Sol

Objectius

Comprendre la magnitud de l'Univers i les unitats de mesura que s'utilitzen per expressar les distàncies Identificar els diferents tipus d'astres i objectes celestes que podem trobar a l'Univers conegut.

Descriure les teories actuals que expliquen l'origen de l'Univers i les fases conegudes de la seva evolució.Conèixer les principals teories sobre l'origen de l'Univers que s'han formulat al llarg de la historia.Cercar informació contrastada i rigorosa sobre l'origen i evolució de l'Univers.

Conèixer els diversos mètodes que podem utilitzar per orientar-nos a la Terra mitjançant l'observació del cel.Utilitzar observacions realitzades sobre algun objecte celeste i interpretar les informacions obtingudes per orientar-se.

Expressar la rellevància de les aportacions a la ciència aconseguides gràcies a l’ús d'aparells d'observació del cel.Classificar els diferents tipus de telescopis que existeixen a partir de l’anàlisi dels seus components.Descriure la importància de les missions que duen i han dut a terme les sondes espacials llançades per les diferents agencies espacials.

Explicar les principals característiques del sistema solar, els planetes i els astres que el composen.Categoritzar els planetes del sistema solar a partir de l’anàlisi de les seves característiques.

Expressar les principals característiques del Sol, el tipus d'estrella que es i el seu cicle de vida esperat.Crear o confeccionar materials gràfics per il·lustrar les tasques i treballs que realitza sobre el Sol.

Competències Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat.



Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.






Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la


Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat.Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment



realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

per a produccions de documents digitals.







Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.




Indicadors competencials




Expressa amb les seves pròpies paraules les bases de les principals teories sobre l'origen de l'Univers formulades al llarg de la historia de la humanitat.

En les seves tasques, utilitza informació recollida de fonts d’internet de forma contrastada i referenciada.


Aplica els passos necessaris durant la recol·lecció d’informació a través de l’observació del cel per la seva orientació.

Enumera en un llistat les principals aportacions al camp de l'astronomia aconseguides mitjançant l'observació del cel.

Etiqueta correctament en un planell tots els elements que formen un telescopi i n'indica la tipologia.


Expressa de forma clara i estructurada, les principals característiques del sistema solar i els objectes que el composen.


Redacta un text descriptiu on hi recull les principals característiques del Sol, la seva tipologia i el seu cicle de vida esperat.

Utilitza recursos gràfics, de pròpia creació o de tercers, per il•lustrar les seves tasques i treballs.

Intel·ligències Naturalista Naturalista Naturalista Lògica-matemàtica Naturalista Naturalista



múltiplesLògica-matemàticaVisual-espacial

Lògica-matemàtica Lingüística-verbalVisual-espacial

Cinestèsica NaturalistaLingüística-verbal

Visual-espacialCinestèsicaLingüística-verbal

Lògica-matemàticaVisual-espacial

Taxonomia de Bloom

Comprendre RecordarAplicar

RecordarAplicar

Comprendre ComprendreAnalitzar

AplicarAnalitzar

OBJECTES D'APRENENTATGE Els moviments de rotació dels planetes i la

TerraEls moviments de translació dels planetes i

la Terra La Lluna Els eclipsis

Objectius

Compren el moviment de rotació com el gir que realitza la Terra, i altres objectes de l'espai, al voltant del seu propi eix.Relacionar els fenòmens de la seqüencia dia-nit i la durada variable d'aquests durant l'any amb el moviment de rotació de la Terra.

Expressar localitzacions de la Terra utilitzant les coordenades de longitud i latitud que obtenim gràcies al sistema de paral·lels i meridians.

Comprendre el moviment de translació com el gir que realitza la Terra, i altres objectes de l'espai, al voltant del Sol.

Relacionar el fenomen del cicle de les estacions amb el moviment de translació que realitza la Terra al voltant del Sol.

Explicar les principals característiques de la Lluna relacionades amb la seva forma, origen i fases lunars.

Relacionar el fenomen de les marees de mars i oceans amb el moviment de translació que realitza la Lluna al voltant de la Terra.

Comprendre els moviments de la Lluna, el Sol i la Terra implicats en el fenomen dels eclipsis, i identifica la seva tipologia

Demostrar, a través de l'experimentació, les ubicacions necessàries de la Terra, el Sol i la Lluna per que es produeixi un eclipsi

Competències









Plantejar preguntes que possibilitin la


Plantejar preguntes que possibilitin la





descripció d’un fenomen o ésser viu, a partir de l’observació sistemàtica i la identificació de variables.

descripció d’un fenomen o ésser viu, a partir de l’observació sistemàtica i la identificació de variables.





Identifica clarament el moviment de translació com el moviment que realitzen els astres en orbita al voltant d'un altre objecte

Prediu l’estació de l’any en que es troba cada hemisferi de la Terra en un moment donat de la seva translació al voltant del Sol.



Relaciona en una il·lustració les posicions relatives del Sol, la Terra i la Luna que produeixen el fenomen dels eclipsis.

Dissenya i realitza un experiment en el que es poden comprovar les condicions necessàries que provoquen el fenomen dels eclipsis.


Visual-espacialNaturalistaLògica-matemàtica

Naturalista NaturalistaLingüística-verbal

NaturalistaLingüística-verbalVisual-espacial

Taxonomia de Bloom

ComprendreAplicar

Comprendre RecordarComprendre

ComprendreAplicar


Unitat - L'atmosfera

En aquesta unitat, els alumnes aprendran a definir, conèixer, assimilar i explicar en quins sistemes i subsistemes es divideix la Terra: l’atmosfera, la hidrosfera, la biosfera i la geosfera. Coneixeran la interrelació d’aquests subsistemes entre ells, perquè diem que la Terra s’autoregula (hipòtesis de Gaia) i quina és la seva composició.Sabran, coneixeran i descriuran cadascuna de les parts que formen l’atmosfera, basant-se en la variació de la temperatura que es produeix al passar d’una capa a l’altra. Aprendran també quina és al composició de l’atmosfera i distingir-ne les dues capes que la formen en funció de la proporció d’aire que hi trobem. Coneixeran quins són els principals components que la formen incidint en el nitrogen i l’oxigen molecular, així com en els seus components variables: vapor d’aigua, els núvols, l’ozó, i la capa que forma i per últim el diòxid de carboni.

Els alumnes treballaran quin ha estat l’origen de l’atmosfera i quins són els canvis que hi ha tingut lloc al llarg del temps. També aprendran quines són les principals funcions de l’atmosfera. Coneixeran quins són els principals contaminants de l’atmosfera i quins efectes tenen sobre el medi ambient i la salut: disminució de la capa d’ozó, efecte hivernacle i la pluja àcida. També que podem fer per disminuir-los i evitar-los.També coneixeran i aprendran que és la meteorologia, quins van ser els seus inicis i precursors. També aprendran a diferenciar entre el conceptes del clima i el temps meteorològic, utilitzant les explicacions teòriques i el vídeo que trobaran en l’apartat del temps meteorològic. Mitjançant la recollida de dades de manera sistemàtica podran realitzar-se els prediccions meteorològiques. Els alumnes, mitjançant la interpretació dels diferents mapes climàtics i del temps, aconseguiran predir el temps i extreure dades, informacions i conclusions. Sabran definir i explicar que és el temps atmosfèric i la temperatura. Distingir entre el concepte de temperatura i calor. Coneixeran i sabran explicar i definir el concepte d’insolació, com es produeix, com influeix en el terreny i com es mesura.Els alumnes aprendran a interpretar, descriure i extreure informació i dades de diferents mapes i gràfics, així com saber el significat que tenen. Aprendran a que la temperatura es pot mesurar utilitzant diferents unitats i a passar d’unes unitats a les altres.Els alumnes definiran, entendran i coneixeran el concepte de pressió. Coneixeran les diferents unitats que pot presentar i quins instruments utilitzem per a mesurar-la. També com la podem representar i com construir i interpretar els mapes isobàrics. Sabran identificar, definir i explicar, utilitzant els mapes isobàrics i les isòbares, els anticiclons i les borrasques. A partir d’un mapa isobàric, podran predir el temps.Definiran, entendran i coneixeran el concepte de la humitat. Coneixeran i diferenciaran els dos tipus d’humitat: relativa i absoluta, i els relacionaran amb la suor i la humitat en els climes tropicals (vídeo). També la relacionaran amb les plantes i amb la sensació de “xafogor”. Coneixeran quins instruments s’utilitzen per mesurar la humitat: psicròmetre i higròmetre. També explicaran quin és el cicle de l’aigua. Sabran que són les precipitacions i de quins tipus n’hi ha: pluja, aprofitant per explicar el fenomen de la pluja àcida, neu, i pedra. Coneixeran quins instruments s’utilitzen per mesurar les precipitacions: pluviòmetre, i quins gràfics s’elaboren partir d’elles: pluviògrafs. Coneixeran que són les tempestes, que són els núvols, quin és el procés de formació i quins tipus de núvols tindrem: classificació, tipus, formació i


conseqüències. Els podran reconèixer segons a l’alçada en la que apareixen i segons el seu aspecte, i per tant poder predir el temps. definiran, entendran, coneixeran i explicaran que és el vent, com es forma i de què depèn la seva intensitat. Sabran el funcionament i coneixeran quins són els instruments que s’utilitzen per mesurar el vent: anemòmetres i penells i quina escala s’utilitza per mesurar la intensitat: escala Beaufort. També sabran de quina manera es representa el vent, quina simbologia s’utilitza i quines unitats s’utilitzen per donar la seva intensitat, així com les equivalències de les unitats al sistema internacional.

Definiran, entendran, coneixeran i explicaran quins són els fenòmens atmosfèrics lluminosos: aurora boreal i l’arc de Sant Martí. Coneixeran com es forma i els altres significats que té l’arc de Sant Martí. Explicaran quins són els fenòmens atmosfèrics elèctrics, centrant-se en els llamps. Sabran com es formen i quines precaucions s’han de prendre tant si estem a casa com a l’exterior.

Mitjançant l’experimentació aprendran a construir una psicròmetre, el seu funcionament i a mesurar la humitat. Els alumnes comprovaran mitjançant tota una sèrie d’experiments com es forma el vent, quins són els seus moviments, veure com afecta la rotació de la Terra (força de Coriolis) i quina és la seva circulació en el planeta. Elaboraran hipòtesis i arribaran a conclusions mitjançant les dades obtingudes. També coneixeran el nom dels diferents vents i de quina direcció provenen i com estan representats a la rosa dels vents.Finalment, els alumnes definiran, entendran, coneixeran i explicaran quins són els riscos atmosfèrics i quines mesures de seguretat hem de prendre, relacionant-los i identificant-los amb diferents imatges. Es centraran en els riscos provocats per les precipitacions centrant-se en la sequera, i parlant de com fer un consum responsable de l’aigua i què poden fer per disminuir el consum, i les inundacions, sabent quines mesures de seguretat han de seguir tant en l’interior com a l’exterior de casa. També definiran, entendran, coneixeran i explicaran els riscos derivats de l’electricitat atmosfèrica, com es produeixen i es centraran sobretot en els llamps, i quines mesures de seguretat hauran de prendre tant en l’interior com a l’exterior de casa, centrant-se en el parallamps; així com els riscos derivats pel vent, que són i la seva formació: depressions front polar, tempestes tropicals i huracans (formació i per què se’ls hi posa aquest nom), tornados i rissagues. Com en el cas dels altres riscos també sabran quines mesures de seguretat han de seguir tant en l’interior com a l’exterior de casa.Aprendran a interpretar gràfics, extreure dades i informació i, a partir d’elles, respondre a diferents qüestions i a plantejar hipòtesis. Explicaran i interpretaran una imatge: que observen, quina és la seva funció...Llegint una notícia verídica a un diari aprendran a extreure la informació i arribar a conclusions. Els alumnes, mitjançant els diferents mapes del temps i la consulta a la pàgina web Meteocat, podran predir el temps que es trobaran en un punt i prendre decisions. Identificaran els anticiclons, borrasques, fronts freds, calents i les isòbares.Aprendran a treballar en grup, respectar les opinions de cada membre, escollir un representant i exposaran les conclusions a les que han arribat tots junts. Per un altre banda aprendran un nou vocabulari que hauran d’utilitzar en el transcurs de la unitat redactant, argumentant i justificant les diferents respostes i explicacions.



Continguts


L'essencial és invisible per als ulls.



Ens necessitem mútuament?1. La Terra i els seus

subsistemes.Gaia, la mare Terra

L'atmosfera ens protegeix. 2. Descripció de l'atmosfera. Per on volen els avions?

L'atmosfera, què fa? 3. Funció i origen de l’atmosfera Com em vaig formar?

De viatge!4. La meteorologia: temps

atmosfèric i climaI com s’ho feien en el passat per saber el temps?

Variables atmosfèriques

Ja arriba el fred! 5. Temperatura. Renoi, quines diferències!

Fins i tot l’aire pesa! 6. Pressió. Illa tèrmica?

Per què fa tanta humitat a les ciutats o pobles que tenen mar a la vora?

7. Humitat.La relació entre la temperatura i la humitat relativa.

Fenòmens atmosfèrics

Pluges, plugims, xàfecs... i altres noms.

8. Precipitacions. La finestra de l'Everest.

Llamps i trons!9. Els fenòmens atmosfèrics

lluminosos i elèctrics.Les tempestes.

Quin vent que fa avui! 10. El vent. L'home del temps menteix!

Què farem demà?11. Les prediccions

meteorològiques i els mapes del temps.

Jo també puc predir el temps!

Compte amb el que fas, que pot tenir conseqüències!

12. Mesures de seguretat i riscos atmosfèrics.

Anem de vacances.


El diòxid de carboni atmosfèric. Exposició de núvols. Un viatge en globus.



Competències


Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar

l’exposició als riscos naturals. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit

escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.

Objectius

Definir, conèixer, entendre i explicar que és l’atmosfera, per quines capes esta composta, quins són els components que al formen i quins fenòmens si produeixen: elèctrics i lluminosos.

Saber quines mesures de seguretat han de prendre tant a casa com a fora per evitar riscs.

Definir, conèixer, entendre i explicar els conceptes de pressió, humitat, precipitacions, tempestes i el vent.

Amb quines unitats es representen i quins instruments s’utilitzen per mesurar-la. Saber quines mesures de seguretat han de prendre tant a casa com a fora per evitar

riscs. Conèixer, interpretar i explicar que és el mapa isobàric. Identificar i representar els diferents conceptes i la simbologia que hi apareix, isòbares,

vent, borrasques, anticiclons i, d’aquesta manera predir el temps. Plantejament d’hipòtesis, resoldre experiments seguint un guió, extreure conclusions. Aprendran a interpretar gràfics, extreure dades i informació i, a partir d’elles, respondre

a diferents qüestions. Conèixer, aprendre i assolir un nou vocabulari científic. Saber buscar informació veraç, elaborar un document i presentar-la a la resta del grup. Treballar el nou vocabulari científic adquirit en un altre idioma: anglès. Extreure informació i conclusions a partir d’un text científic.


Reconèixer les característiques de l’atmosfera i les propietats de l’aire. Explicar amb idees científiques senzilles alguns fenòmens meteorològics a partir de

registres de dades meteorològiques. Plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen o ésser viu, a partir de

l’observació sistemàtica i la identificació de variables.



Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, i en relació amb la finalitat que persegueixen (narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius senzills), seguint models i aplicant les estratègies necessàries per planificar, contextualitzar, revisar i reescriure, tot integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l’escriptura.


Defineix, coneix, entén i explica que és l’atmosfera, per quines capes esta composta, quins són els components que al formen i quins fenòmens si produeixen: elèctrics i lluminosos.

Sap quines mesures de seguretat s’han de prendre tant a casa com a fora per evitar riscs.

Defineix, coneix, entén i explica els conceptes de pressió, humitat, precipitacions, tempestes i el vent. Amb quines unitats es representen i quins instruments s’utilitzen per mesurar-les.

Coneix, interpreta i explica que és el mapa isobàric. Identifica i representa els diferents conceptes i la simbologia que hi apareix, isòbares, vent, borrasques, anticiclons i, d’aquesta manera predir el temps.

Planteja hipòtesis, resol experiments seguint un guió, extreu conclusions. Aprèn a interpretar gràfics, extreu dades i informació i, a partir d’elles, respon a

diferents qüestions. Coneix, aprèn i assoleix un nou vocabulari científic. Sap buscar informació veraç,

elabora un document i el presenta a la resta del grup. Treballa el nou vocabulari científic adquirit en un altre idioma: anglès. Extreu informació i conclusions a partir d’un text científic.


Lògica-matemàtica Lingüística-verbal Naturalista

Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 2 - L'atmosfera.

OBJECTES D'APRENENTATGE Terra i subsistemes: atmosfera,

hidrosfera, geosfera, biosfera.Descripció de l'atmosfera

Funció i origen de l’atmosferaMesures de seguretat i riscos

atmosfèrics

TemperaturaPressióHumitat

PrecipitacionsEls fenòmens atmosfèrics

lluminosos i elèctricsEl vent

La meteorologia: temps atmosfèric i clima

Les prediccions meteorològiques i els mapes del temps

TOTS

Objectius

Definir, conèixer, entendre i explicar que és l’atmosfera, per quines capes esta composta, quins són els components que al formen i quins fenòmens si produeixen: elèctrics i lluminosos.


Definir, conèixer, entendre i explicar els conceptes de pressió, humitat, precipitacions, tempestes i el vent.

Amb quines unitats es representen i quins instruments s’utilitzen per mesurar-la.


Conèixer, interpretar i explicar que és el mapa isobàric.

Identificar i representar els diferents conceptes i la simbologia que hi apareix, isòbares, vent, borrasques, anticiclons i, d’aquesta manera predir el temps.

Plantejament d’hipòtesis, resoldre experiments seguint un guió, extreure conclusions.

Aprendran a interpretar gràfics, extreure dades i informació i, a partir d’elles, respondre a diferents qüestions.

Conèixer, aprendre i assolir un nou vocabulari científic.

Saber buscar informació veraç, elaborar un document i presentar-la a la resta del grup.

Treballar el nou vocabulari científic adquirit en un altre idioma: anglès. Extreure informació i conclusions a partir d’un text científic.

Competències












Criteris Reconèixer les característiques de Reconèixer les característiques de Explicar amb idees científiques Reconèixer les característiques de Explicar amb idees científiques



d'avaluació

l’atmosfera i les propietats de l’aire.

Explicar amb idees científiques senzilles alguns fenòmens meteorològics a partir de registres de dades meteorològiques.



senzilles alguns fenòmens meteorològics a partir de registres de dades meteorològiques.

Reconèixer les característiques de l’atmosfera i les propietats de l’aire.




senzilles alguns fenòmens meteorològics a partir de registres de dades meteorològiques.



Defineix, coneix, entén i explica que és l’atmosfera, per quines capes esta composta, quins són els components que al formen i quins fenòmens si produeixen: elèctrics i lluminosos. Sap quines mesures de seguretat s’han de prendre tant a casa com a fora per evitar riscs.

Defineix, coneix, entén i explica els conceptes de pressió, humitat, precipitacions, tempestes i el vent. Amb quines unitats es representen i quins instruments s’utilitzen per mesurar-les. Sap quines mesures de seguretat han de prendre tant a casa com a fora per evitar riscs.

Coneix, interpreta i explica que és el mapa isobàric. Identifica i representa els diferents conceptes i la simbologia que hi apareix, isòbares, vent, borrasques, anticiclons i, d’aquesta manera predir el temps.

Planteja hipòtesis, resol experiments seguint un guió, extreu conclusions. Aprèn a interpretar gràfics, extreu dades i informació i, a partir d’elles, respon a diferents qüestions.

Coneix, aprèn i assoleix un nou vocabulari científic. Sap buscar informació veraç, elabora un document i el presenta a la resta del grup. Treballa el nou vocabulari científic adquirit en un altre idioma: anglès. Extreu informació i conclusions a partir d’un text científic.


Lògica-matemàticaNaturalista




Lògica-matemàticaLingüística-verbalNaturalista

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendreAnalitzar


RecordarComprendreAplicarAnalitzar


RecordarComprendre


Unitat - La hidrosfera

En aquesta unitat els alumnes treballaran continguts clau relacionats amb la presencia i característiques de l’aigua al planeta terra. D’aquesta manera, hauran de ser capaços d’entendre el concepte d’hidrosfera i explicar fenòmens relacionats amb les propietats de l’aigua, els estats en que es pot trobar a la natura i quin es el seu paper requisit per a la vida en el nostre planeta.

A través de les diferents activitats proposades, podreu treballar amb els alumnes per que coneguin la quantitat d’aigua i la proporció en relació a altres elements del planeta, així com diferenciar i identificar les principals característiques de les masses d’aigua del nostre planeta segons siguin aigües continentals o oceàniques.

També podreu treballar continguts relacionats amb el cicle de l’aigua i els diferents estadis que conformen aquest cicle i els fenòmens físics i químics que hi estan involucrats. La principal finalitat es que els alumnes comprenguin i puguin explicar amb les seves paraules el motiu de per què el balanç hidrològic total de la terra es zero.

Continguts


Com és de gran l'oceà?



Planeta Terra o planeta...? 1. La hidrosfera.L'aigua en la regulació del clima

L'aigua en la meva vida2. La distribució de l'aigua a la

Terra.L'aigua en els aliments

L'aventura del cicle de l'aigua 3. El cicle hidrològic Sembrant núvols



El cicle de l'aigua. Quanta aigua hi ha? Safari de flocs de neu.

Competències



Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals .

Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

Objectius

Descriure l’origen de la hidrosfera i explicar-ne les característiques. Conèixer la fórmula per calcular el balanç hidrològic del planeta, les variables que hi

intervenen i els motius del seu resultat. Explicar la distribució i característiques de les masses d’aigua del planeta. Conèixer el cicle de l’aigua i explicar els diferents fenòmens físics que hi intervenen. Argumentar la importància de l’aigua per la vida en el planeta Terra i proposar

actuacions per minimitzar l’impacte de les nostres activitats i preservar la seva qualitat. Utilitzar les TIC per buscar informació i resoldre activitats sobre les característiques de

l’aigua.


Reconeix l’aigua en estat líquid, sòlid i gasos i n’explica les característiques que presenta en cada un d’ells.

Exposa de manera clara els processos per als quals l’aigua passa d’un estat a l’altre. Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca,

identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les. Plantejar hipòtesis justificades sobre el procés de formació d’un relleu determinat.

Llegir correctament la informació que ens aporta un mapa topogràfic. Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades sobre alguns

efectes de l’activitat humana en el medi: contaminació, desertificació, afebliment de la capa d’ozó i producció i gestió dels residus.




Explica amb les seves pròpies paraules els fenòmens que van contribuir a la creació de la hidrosfera de la Terra.

Identifica tots els elements i fenòmens que formen part de la dinàmica de la hidrosfera de la Terra.

Reconeix totes les variables que intervenen en la fórmula per calcular el balanç hidrològic del planeta Terra.

Exposa els arguments que indiquen que el resultat del càlcul del balanç hidrològic sigui igual a zero.

Enumera els principals components que podem trobar en mostres d’aigua dolça i salada i la seva proporció.

Explica el comportament dels corrents marins i quins efectes impliquen algun canvi en la temperatura i salinitat de l’aigua.

Identifica en un mapa els diversos tipus de masses d’aigua continentals i n’explica les seves característiques. Il·lustra en un esquema els diferents estadis del cicle de l’aigua del planeta Terra.

Enumera les principals característiques de l’aigua en cada un dels seus estats. Explica amb les seves pròpies paraules els fenòmens que intervenen en els canvis

d’estat de l’aigua. Enumera les formes en les que l’aigua influeix en el clima, el relleu i la vida en el planeta

Terra. Redacta en una llista accions concretes que podem dur a terme per reduir l’impacte

negatiu de les activitats humanes en les reserves d’aigua de la Terra. Utilitza les TIC per recollir informació contrastada per utilitzar en les activitats i exercicis

que realitza. Utilitza les TIC per reproduir, simular o visionar experiments relacionats amb l’aigua i les

seves característiques.


Naturalista Lògica-matemàtica Lingüística-verbal Visual-espacial Cinestèsica

Taxonomia de Bloom

Comprendre Aplicar Analitzar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARES - Unitat - La hidrosfera

OBJECTES D'APRENENTATGE La hidrosfera El cicle hidrològic Distribució de l'aigua a la

TerraTOTS

Objectius

Descriure l’origen de la hidrosfera i explicar-ne les característiques.

Conèixer la fórmula per calcular el balanç hidrològic del planeta, les variables que hi intervenen i els motius del seu resultat.

Explicar la distribució i característiques de les masses d’aigua del planeta.

Argumentar la importància de l’aigua per la vida en el planeta Terra i proposar actuacions per minimitzar l’impacte de les nostres activitats i preservar la seva qualitat.

Utilitzar les TIC per buscar informació i resoldre activitats sobre les característiques de l’aigua

Competències




Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitalsConstruir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.


Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.


Reconeix l’aigua en estat líquid, sòlid i gasos i n’explica les característiques que presenta en cada un d’ells.Exposa de manera clara els processos per als quals l’aigua passa d’un estat a l’altre.

Plantejar hipòtesis justificades sobre el procés de formació d’un relleu determinat. Llegir correctament la informació que ens aporta un mapa topogràfic. Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades sobre alguns efectes de l’activitat humana en el medi:




contaminació, desertificació, afebliment de la capa d’ozó i producció i gestió dels residus.


Explica amb les seves pròpies paraules els fenòmens que van contribuir a la creació de la hidrosfera de la Terra.






Identifica en un mapa els diversos tipus de masses d’aigua continentals i n’explica les seves característiques.

Enumera les formes en les que l’aigua influeix en el clima, el relleu i la vida en el planeta Terra.

Redacta en una llista accions concretes que podem dur a terme per reduir l’impacte negatiu de les activitats humanes en les reserves d’aigua de la Terra.

Utilitza les TIC per recollir informació contrastada per utilitzar en les activitats i exercicis que realitza.

Utilitza les TIC per reproduir, simular o visionar experiments relacionats amb l’aigua i les seves característiques.


NaturalistaLingüística-verbal



NaturalistaLògica-matemàticaLingüística-verbal

Taxonomia de Bloom

Comprendre Comprendre Comprendre Analitzar Aplicar


Unitat - La geosfera

En aquesta unitat els alumnes identificaran i coneixeran quina és l’estructura interna de la Terra i per quines capes està formada. Diferenciaran entre els diferents tipus d’escorça: oceànica i continental, i definiran i diferenciaran entre roques i minerals a partir de l’observació d’imatges.

Per tal de classificar i identificar els minerals, quina és al seva estructura cristal·lina i d’on s’extreuen, coneixeran cadascun dels principals grups de propietats que presenten: òptiques amb la transparència, color, ratlla i lluïssor; mecàniques amb la duresa, explicant l’escala Mohs, la tenacitat, exfoliació i fractura, i, per últim les altres propietats com el magnetisme, luminescència, propietats químiques i elèctriques.

Mitjançant l’experimentació i l’observació davant de diferents propietats, ratlla, color, tipus de fractura, podran saber la duresa d’un material, mitjançant l’escala Mohr, podran comparar-lo amb un altre i saber quin dels dos és més dur, tirant un material al Terra podran esbrinar el tipus de fractura que presenta... i identificar i classificar els diferents tipus de minerals, i saber quins minerals formen objectes quotidians. Per últim classificaran els minerals segons l’element majoritari que presenta la seva composició: elements nadius, sulfurs, halurs, òxids, carbonats, sulfats, fosfats i silicats.

Coneixeran, identificaran i explicaran que és, per quines etapes està format i com es produeix el cicle de les roques. Dividiran i classificaran les roques segons els seus orígens en dos grans grups: endògenes i exògenes.

Classificaran, coneixeran, explicaran i identificaran els diferents tipus de roques: sedimentàries, metamòrfiques i ígnies. També en quins grups es divideixen cadascuna d’elles, quines són les seves característiques, com es classifiquen Les sabran identificar en imatges i enumerar i explicar quins són els processos que estan involucrats en la seva formació. També coneixeran quins són els seus usos i a identificar-les en la vida quotidiana.

Realitzaran símils entre els processos que formen les roques i els que trobem a la natura, com per exemple el metamorfisme de les roques amb el dels insectes o la cocció d’un pastís amb les formació de les roques ígnies.

Coneixeran quins són els diferents tipus de mapes (topogràfics), treballar i realitzar diferents càlculs amb diferents escales. Sabran extreure informació i identificar un mapa topogràfic i els elements que trobem en ell escales, llegendes i les corbes de nivell. També coneixeran com es calcula la distància entre dues corbes de nivell i a extreure la informació per passar d’un mapa en 2D a un mapa en 3D.

Extrauran la informació més rellevant de vídeos per tal de poder respondre a diferents qüestions. Aprendran a realitzar una cerca d’informació, que sigui fiable, i, a partir d’ella, realitzar explicacions i respondre preguntes; a treballar en equip, a debatre les opinions, respectar-les, posar-se d’acord i arribar a conclusions comuns. Aprendran a seguir un guió experimental de treball, arribar a conclusions i realitzaran presentacions utilitzant diferents


programes informàtics i les exposaran davant del grup. Per un altre banda aprendran un nou vocabulari que hauran d’utilitzar en el transcurs de la unitat redactant, argumentant i justificant les diferents respostes i explicacions.

Continguts


Molt més que un planeta blau.



La Terra; una esfera. 1. La geosfera. I la Lluna?

El gran misteri dels minerals i les roques!

2. Els minerals i les roques.Un cap de setmana diferent.

Com es comporten els minerals que t’envolten?

3. Propietats i tipus de minerals.

El gran regal de tenir avis.

Tot és cíclic, fins i tot parlant de roques.

4. El cicle de les roques. Imagina't que ets una roca!

Tipus de roques

El metamorfisme de les roques. 5. Les roques metamòrfiques.

I... transformació!

Les roques sedimentàries.6. Les roques

sedimentàries.El cas de Wieliczka.

Fem un pastís! 7. Les roques ígnies.Els descobriments i les ganes de formar part de la història.

Què són els mapes topogràfics? 8. Els mapes topogràfics. Els mapes topogràfics.


Joies que ens fan brillar. El cicle de les roques amb xocolata. Els mapes topogràfics i la representació del relleu.

Competències


Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de

dades numèriques per a la producció de documents digitals. Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes.




Objectius

Identificar i conèixer quina és l’estructura interna de la Terra i per quines capes està formada.

Diferenciar entre els diferents tipus d’escorça: oceànica i continental, i definir i diferenciar entre roques i minerals a partir de l’observació d’imatges.

Classificar i identificar els minerals, quina és al seva estructura cristal·lina i d’on s’extreuen.

Conèixer cadascun dels principals grups de propietats que presenten: òptiques, mecàniques i les altres propietats com el magnetisme, luminescència, propietats químiques i elèctriques.

Experimentar i observar les diferents propietats: ratlla, color, tipus de fractura, etc. Podran saber la duresa d’un material, mitjançant l’escala Mohr, Comparar-lo amb un altre i saber quin dels dos és més dur.

Classificar els minerals segons l’element majoritari que presenta la seva composició. Classificar, conèixer, explicar i identificar els diferents tipus de roques: sedimentàries,

metamòrfiques i ígnies. També en quins grups es divideixen cadascuna d’elles, quines són les seves característiques, com es classifiquen. Identificar-les en imatges i enumerar i explicar quins són els processos que estan involucrats en la seva formació. També conèixer quins són els seus usos i identificar-les en la vida quotidiana.

Conèixer, identificar i explicar que és, per quines etapes està format i com es produeix el cicle de les roques.

Dividir i classificar les roques segons els seus orígens en dos grans grups: endògenes i exògenes.

Realitzar símils entre els processos que formen les roques i els que trobem a la natura, com per exemple el metamorfisme de les roques amb el dels insectes o la cocció d’un pastís amb les formació de les roques ígnies.

Realitzar una presentació sobre el treball d’investigació fet. Agrupar i ordenar la informació per poder assimilar-la més fàcilment.

Conèixer quins són els diferents tipus de mapes (topogràfics) i a treballar i realitzar diferents càlculs amb diferents escales.

Saber extreure informació i identificar un mapa topogràfic i els elements que trobem en ell escales, llegendes i les corbes de nivell. També conèixer com es calcula la distància entre dues corbes de nivell i a extreure la informació per passar d’un mapa en 2D a un mapa en 3D.

Utilitzar diferents recursos digitals: vídeos i imatges, per poder entendre i assimilar amb més facilitat els diferents conceptes. Buscar informació sobre els diferents conceptes.

Aprendre i utilitzar el nou vocabulari adquirit en la unitat. Expressar les respostes i les opinions de manera estructurada i ordenada.




Identificar els principals tipus de roques, en particular les de l’entorn proper, i proposar hipòtesis sobre el seu origen i els canvis soferts al llarg del temps.

Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit en deduir-les i argumentar-les.

Interpretar les característiques del relleu o de les roques a partir de la interacció entre els processos geodinàmics interns i externs.

Plantejar hipòtesis justificades sobre el procés de formació d’un relleu determinat. Llegir correctament la informació que ens aporta un mapa topogràfic. Resoldre problemes de la vida quotidiana, d’altres matèries i de les pròpies

matemàtiques utilitzant símbols i mètodes algebraics, i avaluar altres mètodes de resolució possibles com per exemple l’assaig error o bé el càlcul numèric amb mitjans tecnològics.

Identificar i seleccionar, de fonts d’informació fiables, els coneixements que s’obtinguin de les biblioteques o de qualsevol altra font d’informació impresa en paper o digital, integrant-los en un procés d’aprenentatge continu.

Comprendre, interpretar i valorar textos orals (narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris), captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.



Identifica i coneix quina és l’estructura interna de la Terra i per quines capes està formada.

Diferencia entre els diferents tipus d’escorça: oceànica i continental, i defineix i diferencia entre roques i minerals a partir de l’observació d’imatges.

Classifica i identifica els minerals, quina és al seva estructura cristal·lina i d’on s’extreuen.

Coneix cadascun dels principals grups de propietats que presenten: òptiques, mecàniques i les altres propietats com el magnetisme, luminescència, propietats químiques i elèctriques.

Experimenta i observa les diferents propietats: ratlla, color, tipus de fractura, podran saber la duresa d’un material, mitjançant l’escala Mohr. Comparar-lo amb un altre i saber quin dels dos és més dur.

Classifica els minerals segons l’element majoritari que presenta la seva composició. Coneix i explica els grans usos que poden tenir aquestes roques en la vida quotidiana.

Les identifica en la ciutat i en el seu propi habitatge. Crea una roca a partir d’una fitxa que hauran ideat.



Coneix, identifica i explica que és, per quines etapes està format i com es produeix el cicle de les roques.

Divideix i classifica les roques segons els seus orígens en dos grans grups: endògenes i exògenes.

Realitza una presentació sobre el treball d’investigació fet. Agrupa i ordena la informació per poder assimilar-la més fàcilment. Realitza símils entre els processos que formen les roques i els que trobem a la natura,

com per exemple el metamorfisme de les roques amb el dels insectes o la cocció d’un pastís amb les formació de les roques ígnies.

Coneix quins són els diferents tipus de mapes (topogràfics) i treballa i realitza diferents càlculs amb diferents escales.

Sap extreure informació i identificar un mapa topogràfic i els elements que trobem en ell escales, llegendes i les corbes de nivell. També coneix com es calcula la distància entre dues corbes de nivell i a extreure la informació per passar d’un mapa en 2D a un mapa en 3D.

Utilitza diferents recursos digitals: vídeos i imatges, per poder entendre i assimilar amb més facilitat els diferents conceptes. Busca informació sobre els diferents conceptes.

Aprèn i utilitza el nou vocabulari adquirit en la unitat. Expressa les respostes i les opinions de manera estructurada i ordenada.


Naturalista Lingüística-verbal Lògica-matemàtica Interpersonal

Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARES - Unitat 4 - La geosfera

OBJECTES D'APRENENTATGE La geosfera Els minerals i les roques Propietats i tipus de minerals

El cicle de les roquesLes roques metamòrfiquesLes roques sedimentàries

Objectius

Identificar i conèixer quina és l’estructura interna de la Terra i per quines capes està formada.

Diferenciar entre els diferents tipus d’escorça: oceànica i continental, i definir i diferenciar entre roques i minerals a partir de l’observació d’imatges.

Classificar i identificar els minerals, quina és al seva estructura cristal·lina i d’on s’extreuen.

Conèixer cadascun dels principals grups de propietats que presenten: òptiques, mecàniques i les altres propietats com el magnetisme, luminescència, propietats químiques i elèctriques.

Experimentar i observar les diferents propietats: ratlla, color, tipus de fractura, podran saber la duresa d’un material, mitjançant l’escala Mohr, Comparar-lo amb un altre i saber quin dels dos és més dur. identificar Classificar els minerals segons l’element majoritari que presenta la seva composició.

Classificar, conèixer, explicar i identificar els diferents tipus de roques: sedimentàries, metamòrfiques i ígnies. També en quins grups es divideixen cadascuna d’elles, quines són les seves característiques, com es classifiquen. Identificar-les en imatges i enumerar i explicar quins són els processos que estan involucrats en la seva formació. També conèixer quins són els seus usos i identificar-les en la vida quotidiana.

Conèixer, identificar i explicar que és, per quines etapes està format i com es produeix el cicle de les roques.

Dividir i classificar les roques segons els seus orígens en dos grans grups: endògenes i exògenes.

Competències













Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit en deduir-les i argumentar-les.





Plantejar hipòtesis justificades sobre el procés de formació d’un relleu determinat. Llegir correctament la informació que ens aporta un mapa topogràfic.


Identifica i coneix quina és l’estructura interna de la Terra i per quines capes està formada.

Diferencia entre els diferents tipus d’escorça: oceànica i continental, i defineix i diferencia entre roques i minerals a partir de l’observació d’imatges.

Classifica i identifica els minerals, quina és al seva estructura cristal·lina i d’on s’extreuen.

Coneix cadascun dels principals grups de propietats que presenten: òptiques, mecàniques i les altres propietats com el magnetisme, luminescència, propietats químiques i elèctriques.

Experimenta i observa les diferents propietats: ratlla, color, tipus de fractura, podran saber la duresa d’un material, mitjançant l’escala Mohr, Comparar-lo amb un altre i saber quin dels dos és més dur.

Classifica els minerals segons l’element majoritari que presenta la seva composició.

Coneix i explica els grans usos que poden tenir aquestes roques en la vida quotidiana. Les identifica en la ciutat i en el seu propi habitatge. Crea una roca a partir d’una fitxa que hauran ideat.

Coneix, identifica i explica que és, per quines etapes està format i com es produeix el cicle de les roques. Divideix i classifica les roques segons els seus orígens en dos grans grups: endògenes i exògenes.


NaturalistaLingüística-verbalLògica-matemàtica

NaturalistaLingüística-verbalLògica-matemàticaInterpersonal

NaturalistaLògica-matemàticaInterpersonal




Taxonomia de Bloom

RecordarComprendreAplicar




OBJECTES D'APRENENTATGE Les roques ígnies Els mapes topogràfics TOTS

Objectius

Realitzar símils entre els processos que formen les roques i els que trobem a la natura, com per exemple el metamorfisme de les roques amb el dels insectes o la cocció d’un pastís amb les formació de les roques ígnies.

Realitzar una presentació sobre el treball d’investigació fet. Agrupar i ordenar la informació per poder assimilar-la més fàcilment.

Conèixer quins són els diferents tipus de mapes (topogràfics) i a treballar i realitzar diferents càlculs amb diferents escales.

Saber extreure informació i identificar un mapa topogràfic i els elements que trobem en ell escales, llegendes i les corbes de nivell. També conèixer com es calcula la distància entre dues corbes de nivell i a extreure la informació per passar d’un mapa en 2D a un mapa en 3D.

Utilitzar diferents recursos digitals: vídeos i imatges, per poder entendre i assimilar amb més facilitat els diferents conceptes. Buscar informació sobre els diferents conceptes.

Aprendre i utilitzar el nou vocabulari adquirit en la unitat. Expressar les respostes i les opinions de manera estructurada i ordenada.

Competències




Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes.




Criteris d'avaluacióIdentificar els principals tipus de roques, en particular les de l’entorn proper, i proposar hipòtesis sobre el seu origen i els canvis soferts al llarg del temps.

Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de


Resoldre problemes de la vida quotidiana, d’altres matèries i de les pròpies

Identificar i seleccionar, de fonts d’informació fiables, els coneixements que s’obtinguin de les biblioteques o de qualsevol altra font d’informació impresa en paper o digital, integrant-los en un procés d’aprenentatge continu.

Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, i en relació amb la finalitat que persegueixen (narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius,



recerca, identificar els supòsits que s’han assumit en deduir-les i argumentar-les.



matemàtiques utilitzant símbols i mètodes algebraics, i avaluar altres mètodes de resolució possibles com per exemple l’assaig error o bé el càlcul numèric amb mitjans tecnològics.

Comprendre, interpretar i valorar textos orals (narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris), captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.

argumentatius senzills), seguint models i aplicant les estratègies necessàries per planificar, contextualitzar, revisar i reescriure, tot integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l’escriptura.


Realitza una presentació sobre el treball d’investigació fet. Agrupa i ordena la informació per poder assimilar-la més fàcilment.

Realitza símils entre els processos que formen les roques i els que trobem a la natura, com per exemple el metamorfisme de les roques amb el dels insectes o la cocció d’un pastís amb les formació de les roques ígnies.

Coneix quins són els diferents tipus de mapes (topogràfics) i treballa i realitza diferents càlculs amb diferents escales.

Sap extreure informació i identificar un mapa topogràfic i els elements que trobem en ell escales, llegendes i les corbes de nivell. També coneix com es calcula la distància entre dues corbes de nivell i a extreure la informació per passar d’un mapa en 2D a un mapa en 3D.

Utilitza diferents recursos digitals: vídeos i imatges, per poder entendre i assimilar amb més facilitat els diferents conceptes. Busca informació sobre els diferents conceptes.

Aprèn i utilitza el nou vocabulari adquirit en la unitat. Expressa les respostes i les opinions de manera estructurada i ordenada.


Lògica-matemàticaNaturalistaInterpersonalIntrapersonal



NaturalistaLingüística-verbalInterpersonal

Taxonomia de Bloom



ComprendreAplicarAnalitzar

RecordarComprendre


Unitat - La dinàmica de la Terra

La unitat que es presenta té com a objectiu principal presentar als alumnes el procés pel qual els paisatges es formen i canvien al llarg del temps.

L’estructura de la unitat parteix de la dinàmica terrestre, amb l’aprenentatge de la tectònica de plaques i els seus temes associats, com són les plaques litosfèriques i la interacció entre elles, amb els evidents efectes sobre del paisatge. Seguidament, es tracten les conseqüències catastròfiques d’aquesta dinàmica, en forma de terratrèmols i volcans, amb els seus riscos associats, però també amb el seu efecte sobre del paisatge i finalment, es tracten aquells agents responsables del modelat del paisatge de manera continuada.

Els contextos presentats s’ha intentat que fossin el més propers possibles, significatius i encarats a cridar l’atenció de l’alumnat per un tema que d’entrada, els hi podria resultar feixuc i difícil. Malgrat que el llenguatge no és tant complicat ni extens com en unitats anteriors, es recomana que els conceptes clau siguin un objectiu fonamental durant el procés d’aprenentatge, per diferenciar-los entre ells i facilitar l’aprenentatge dels alumnes.

Les dinàmiques d’aula proposades varien des del treball individual fins al treball cooperatiu, passant per altres tipus d’agrupacions. Tanmateix, s’ha intentat que totes les activitats tinguessin un component actiu a l’hora de produir un producte final, per millorar la motivació i implicació dels alumnes.

Per últim, aprofiteu l’espectacularitat d’alguns dels temes (sobretot els lligats a sismicitat i vulcanisme) per atraure l’atenció dels alumnes.

Continguts


Catàstrofes naturals.



Formació del relleu

Com es va formular la teoria de la tectònica de plaques?

1. Tectònica de plaques. Busquem les proves.

Què trobem al voltant de les plaques tectòniques.

2. Plaques litosfèriques. Què li passa a Islàndia?

La muntanya més alta. 3. Formació de serralades. Xoc entre plaques.


Processos geològics interns

La Terra tremola! 4. Sismicitat.La Terra tremola, i de quina manera!

On trobem els volcans? 5. Vulcanisme. Estat d'alerta.

Processos geològics externs

Agents geològics i meteorització. 6. Agents geològics externs. Un paisatge canviant.

Paisatges models. 7. Modelat del relleu. Són fades?


Catàstrofes naturals. El puzle de les plaques. Un supercontinent.

Competències

Interpretar la història de l'Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat.


Reconèixer i aplicar els processos implicats en l'elaboració i validació del coneixement científic.


Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l'exposició als riscos naturals.

Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l'àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d'investigacions experimentals.

Objectius

Reconèixer la dinàmica litosfèrica. Entendre el moviment de plaques i els tipus de límits entre plaques litosfèriques. Classificar els fenòmens de convergència de plaques segons els tipus de plaques

implicats. Comprendre la sismicitat a escala global, el seu origen i els seus efectes. Estudiar el vulcanisme, la seva distribució geogràfica i els seus efectes. Exemplificar els processos geològics externs implicats en la formació del relleu. Reconèixer l’efecte de diferents agents erosius en el modelat del paisatge i n’identifica

algunes de les estructures resultants.





Plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen o ésser viu a partir de l’observació sistemàtica i la identificació de variables.



Descriu les capes de la geosfera i la seva dinàmica. Diferencia i situa geogràficament les diferents plaques litosfèriques, així com els seus

límits, que sap descriure. Analitza els contactes de plaques convergents i les seves diferències. Defineix els conceptes relatius a la sismicitat i n’entén l’origen i els perills. Caracteritza el vulcanisme, els diferents tipus de volcans, la seva distribució i perills. Utilitza exemples i experiments per demostrar els processos de modelat del paisatge. Descriu l’efecte de diferents agents erosius sobre el paisatge.


Naturalista Intrapersonal Lògica-matemàtica Interpersonal Visual-espacial

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Analitzar Crear



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat - La dinàmica de la Terra

OBJECTES D'APRENENTATGE Tectònica de plaques Plaques litosfèriques Formació de serralades Sismicitat Vulcanisme Agents geològics

externs: vent, glaceres, aigua continental i

marina

Modelat del relleu

Objectius

Reconèixer la dinàmica litosfèrica.

Entendre el moviment de plaques i els tipus de límits entre plaques litosfèriques.

Classificar els fenòmens de convergència de plaques segons els tipus de plaques implicats.

Comprendre la sismicitat a escala global, el seu origen i els seus efectes.

Estudiar el vulcanisme, la seva distribució geogràfica i els seus efectes.

Exemplificar els processos geològics externs implicats en la formació del relleu.

Reconèixer l’efecte de diferents agents erosius en el modelat del paisatge i n’identifica algunes de les estructures resultants.

Competències Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat.



























Descriu les capes de la geosfera i la seva dinàmica.

Diferencia i situa geogràficament les diferents plaques litosfèriques, així com els seus límits, que sap descriure.

Analitza els contactes de plaques convergents i les seves diferències.

Defineix els conceptes relatius a la sismicitat i n’entén l’origen i els perills.

Caracteritza el vulcanisme, els diferents tipus de volcans, la seva distribució i perills.

Utilitza exemples i experiments per demostrar els processos de modelat del paisatge.

Descriu l’efecte de diferents agents erosius sobre el paisatge


Naturalista NaturalistaIntrapersonalLògica-matemàtica

NaturalistaInterpersonalLògica-matemàtica

Lògica-matemàticaNaturalistaVisual-espacial Interpersonal

NaturalistaVisual-espacial Interpersonal

NaturalistaInterpersonal

Naturalista

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendre

RecordarComprendreCrear

RecordarComprendre

ComprendreAnalitzarRecordarCrear

RecordarComprendre

ComprendreCrear

Recordar


Unitat - Els éssers vius

Aquesta unitat està centrada en l’estudi dels éssers vius des de la cèl·lula fins a la biosfera. Per tant, abasta des de conceptes de biologia cel·lular fins a conceptes biològics, com el d’espècie o ésser viu, fins a arribar a la biodiversitat i a la importància de la seva preservació.

La major part de la unitat té un caràcter més aviat teòric i per això s’ha optat per afegir-hi activitats complementaries de laboratori, però també per fomentar la reflexió i el pensament crític dels alumnes. Es recomanable prendre’s la unitat com un continu, com un camí o fins i tot, com un sol tema. De fet, la separació en diferents temes es deu, a banda del pragmatisme, a la voluntat d’ajudar als alumnes a construir-se un marc teòric que vagi incorporant coneixement sobre del que ja s’ha adquirit. És per això que els primers temes destaquen sobretot conceptes generals i que seguidament, es passa a temes que tracten conceptes i teories més concretes, fina a arribar a l’ecologia, com a ciència que engloba tot el tema.

Els contextos presentats intenten acostar els alumnes a la pràctica científica, però també a millorar les seves habilitats comunicatives i la seva implicació ambientalista, des de l’assoliment d’un marc teòric que els permeti d’esdevenir individus crítics i amb opinions formades i fonamentades en el coneixement científic.

Per tant, el llenguatge pren especial rellevància en el transcurs de la unitat i esdevé important per definir conceptes i continguts que d’altra banda ja resulten per si mateixos complicats.

La interacció entre alumnes és constant, des de propostes de treball cooperatiu passant per treballs per parelles, però sense oblidar les activitats que requereixen un treball individual. Així, s’aconsegueix un treball competencial important.

Per últim, aprofiteu el material addicional i els recursos complementaris per presentar situacions curioses, anècdotes i contextos propers als alumnes. No obvieu els continguts socials que incorpora la unitat, sobretot en referència al foment del respecte a la natura i la protecció de la biodiversitat.

Continguts


Saltant d’espècie en espècie.



Projecte MART4LIFE. 1. La biosfera.Buscant la temperatura ideal.

Hi ha vida a altres planetes? 2. Els éssers vius. El llevat és un ésser viu?


La nutrició

Com comença la nutrició en alguns animals d’Àfrica?

3. La nutrició. I el llevat també es nodreix?

Com s'alimenten les plantes? 4. Nutrició autòtrofa.Què necessiten les plantes per fer la fotosíntesi?

Tan diferents i tan iguals? 5. Nutrició heteròtrofa.Diferents formes d'alimentar-se.

Per què reaccionem? 6. La relació.I el llevat també es relaciona?

Com es reprodueixen les patates?

7. Reproducció.I el llevat també es reprodueix?

La cèl·lula

Del microscopi a la teoria cel·lular.

8. Teoria cel·lular.El mon microscòpic del mon microscòpic.

Cèl·lules variades: ceba, iogurt i mucosa bucal.

9. Tipus de cèl·lules. Ciutat Cèl·lula.

El nostre cos és com una ciutat.10. L’organització cel·lular

en els éssers vius.Cèl·lules variades en el nostre organisme!

Les espècies

La mula pot tenir descendència?11. Les espècies i la seva

classificació.Concepte d’espècie i nomenclatura

La diversitat dels éssers vius a la Terra.

12. La biodiversitat.L’extraordinari món microscòpic.

El comerç d’espècies en perill d’extinció.

13. Conservació de la biodiversitat.

Conveni per a espècies protegides.


I de postres, una cèl·lula. El collage de la biodiversitat. El jutge microscòpic.

Competències

Interpretar la història de l'Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat.







Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l'àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d'investigacions experimentals.


Objectius

Avaluar les condicions que han permès l’aparició de vida a la Terra. Caracteritzar els éssers vius. Descriure la funció de nutrició i els sistemes implicats, entenent-ne la diversitat en el

conjunt dels éssers vius. Comprendre la nutrició autòtrofa. Descriure el procés de nutrició heteròtrofa. Reconèixer la funció de relació en els éssers vius. Comparar la funció de reproducció sexual i asexual. Descriu la teoria cel·lular i la seva evolució històrica. Descriure els diferents tipus cel·lulars. Descriure l’organització cel·lular dels éssers vius. Entendre la taxonomia en els éssers vius. Interpretar el concepte de biodiversitat, el seu origen i importància. Descriure la importància de conservar la biodiversitat.


Justificar que quelcom és un ésser viu a partir d'observacions directes i indirectes de cadascuna de les característiques dels éssers vius (es nodreixen, es relacionen, es reprodueixen i estan formats per cèl·lules).

Reconèixer les característiques de l'atmosfera i les propietats de l'aire. Aportar evidències (experimentals o bé simulades) que provin que un organisme

determinat és autòtrof o heteròtrof. Plantejar preguntes que possibilitin la descripció d'un fenomen o ésser viu a partir de

l'observació sistemàtica i la identificació de variables. Ser capaç d'identificar el tipus de reproducció (sexual o asexual) d'un organisme a partir

de les característiques del seu cicle biològic. Identificar a partir de preparacions microscòpiques, fotografies i diagrames d'algunes

característiques de la cèl·lula, relacionant la diversitat de formes i mides amb les funcions que realitzen.

Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar-ne la importància en el conjunt d'éssers vius.

Identificar, a partir de l'observació directa o indirecta, organismes o el grup al qual pertanyen, utilitzant claus dicotòmiques senzilles.




Descriu les característiques de la Terra que permeten que hi aparegués la vida. Comprèn les funcions que caracteritzen els éssers vius. Entén la funció de nutrició, els sistemes que hi participen i la diversitat d’aquests en els

diferents grups d’éssers vius. Entén els tipus de nutrició autòtrofa i els seus funcionaments. Descriu el procés de nutrició heteròtrofa. Descriu la funció de relació en els éssers vius. Comprèn les diferències entre la reproducció sexual i asexual. Comprèn els fonaments de la teoria cel·lular. Descriu diferents tipus de cèl·lules. Distingeix l’organització cel·lular dels diferents tipus d’éssers vius. Reconèixer la importància de la taxonomia en la ciència. Comprèn el concepte de biodiversitat, el seu origen i la seva importància. Assumeix la importància de conservar la biodiversitat.


Naturalista Cinestèsica Interpersonal Lògica-matemàtica Lingüística-verbal

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Avaluar Crear



MAPA DE RELACIONS CURRICULARES - Unitat - Els éssers vius

OBJECTES D'APRENENTATGE La biosfera Els éssers vius La nutrició Nutrició autòtrofa Nutrició heteròtrofa La relació La reproducció

Objectius

Avaluar les condicions que han permès l’aparició de vida a la Terra.

Caracteritzar els éssers vius.

Descriure la funció de nutrició i els sistemes implicats, entenent-ne la diversitat en el conjunt dels éssers vius.

Comprendre la nutrició autòtrofa.

Descriure el procés de nutrició heteròtrofa.

Reconèixer la funció de relació en els éssers vius.

Comparar la funció de reproducció sexual i asexual.

Competències




















Justificar que quelcom és un ésser viu a partir d’observacions directes i indirectes de cadascuna de les característiques dels éssers vius (es nodreixen, es relacionen, es reprodueixen i estan formats per cèl·lules).

Reconèixer les característiques de l’atmosfera i les propietats de l’aire.

Aportar evidències (experimentals o bé simulades) que provin que un organisme determinat és autòtrof o heteròtrof.













Ser capaç d’identificar el tipus de reproducció (sexual o asexual) d’un organisme a partir de les característiques del seu cicle biològic.


Descriu les característiques de la Terra que permeten que hi aparegués la vida.

Comprèn les funcions que caracteritzen els éssers vius.

Entén la funció de nutrició, els sistemes que hi participen i la diversitat d’aquests en els diferents grups d’éssers vius

Entén els tipus de nutrició autòtrofa i els seus funcionaments.

Descriu el procés de nutrició heteròtrofa..

Descriu la funció de relació en els éssers vius

Comprèn les diferències entre la reproducció sexual i asexual.


NaturalistaIntrapersonal

NaturalistaLògica-matemàtica

NaturalistaInterpersonalLògica-matemàtica

NaturalistaLògica-matemàticaCinestèsica

NaturalistaCinestèsica

NaturalistaCinestèsicaInterpersonal

NaturalistaCinestèsicaInterpersonal

Taxonomia de Bloom RecordarAnalitzarAvaluar

ComprendreCrear


RecordarCrearAplicar

RecordarComprendre

RecordarComprendreAplicar

ComprendreCrear



Crear

OBJECTES D'APRENENTATGE Teoria cel·lular Tipus de cèl·lules Organització cel·lular en els

éssers viusClassificació de les

espèciesLa biodiversitat Conservació de la

biodiversitat

ObjectiusDescriu la teoria cel·lular i la seva evolució històrica.

Descriure els diferents tipus cel·lulars.

Descriure l’organització cel·lular dels éssers vius.

Entendre la taxonomia en els éssers vius.

Interpretar el concepte de biodiversitat, el seu origen i importància..

Descriure la importància de conservar la biodiversitat.

Competències

















Identificar a partir de preparacions microscòpiques, fotografies i diagrames


Identificar a partir de preparacions microscòpiques, fotografies i diagrames

Identificar a partir de preparacions microscòpiques, fotografies i diagrames d’algunes característiques de la cèl·lula, relacionant la diversitat de formes i mides amb les funcions que realitzen.

Justificar que quelcom és un

Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar-ne la importància en el conjunt d’éssers vius.

Identificar, a partir de l’observació directa o





d’algunes característiques de la cèl·lula, relacionant la diversitat de formes i mides amb les funcions que realitzen.


d’algunes característiques de la cèl·lula, relacionant la diversitat de formes i mides amb les funcions que realitzen.


ésser viu a partir d’observacions directes i indirectes de cadascuna de les característiques dels éssers vius (es nodreixen, es relacionen, es reprodueixen i estan formats per cèl·lules).

indirecta, organismes o el grup al qual pertanyen, utilitzant claus dicotòmiques senzilles.


Comprèn els fonaments de la teoria cel·lular..

Descriu diferents tipus de cèl·lules.

Distingeix l’organització cel·lular dels diferents tipus d’éssers vius.

Reconèixer la importància de la taxonomia en la ciència.

Comprèn el concepte de biodiversitat, el seu origen i la seva importància..

Assumeix la importància de conservar la biodiversitat.




NaturalistaInterpersonal



NaturalistaInterpersonalLògica-matemàticaLingüística-verbal

Taxonomia de Bloom



RecordarComprendre

RecordarComprendreAplicarCrear

ComprendreAplicar

RecordarAnalitzarAvaluarCrear


Unitat - Els animals

La unitat dedicada als animals abasta des de la descripció general dels animals, ampliant els continguts de la unitat d’Els Éssers Vius, i descrivint els dos grans grups d’animals: els vertebrats i els invertebrats. En tots dos casos, es descriuen les característiques generals, però també la seva taxonomia i els principals grups i les espècies més representatives.

La unitat té un caràcter continuista amb l’anterior, de manera que el que es fa és ampliar molts dels coneixements que ja s’han adquirit, particularitzant-los en els animals. Tanmateix, es tracta d’una unitat densa i amb força contingut teòric. Feu ús dels recursos que s’aporten i poseu especial atenció a la sistematització i esquematització dels coneixements, per facilitar-ne l’aprenentatge.

Les activitats presentades intenten fomentar la creativitat dels alumnes i les seves competències en oratòria i presentació de coneixements. D’altra banda, el llenguatge científic adquireix un rol important en el procés d’aprenentatge, ja que els noms dels grups taxonòmics és, a voltes, difícil de recordar. És per això que s’han proposat enfocaments variats, a partir de recursos multimèdia i activitats, per facilitar-ne l’adquisició.

El treball cooperatiu és l’eina principal de treball per abordar la diversitat a l’aula i alhora, facilitar l’aprenentatge. En alguns temes, els més desmanegats, es proposa que els alumnes es reparteixin els continguts de manera que, per una banda, es guanya temps i per l’altra, es permet que siguin els propis alumnes els qui processin la informació i la transmetin.

Aprofiteu per presentar als alumnes els animals de la vostra zona, especialment aquells que es troben en risc o perill d’extinció o que reben una protecció especial, per fomentar la consciència mediambiental entre els alumnes.

Continguts


Naixements inusuals.



Coses d’animals! 1. Els animals. Estratègies carnívores.

Origen dels vertebrats terrestres. 2. Els vertebrats.L'esquelet dels cosins primats.

Un món en miniatura. 3. Els invertebrats. Animals o flors?



Animals imprescindibles. Vertebrats. Invertebrats.

Competències



Objectius

Descriure les característiques generals i concretes dels animals i els seus principals grups.

Descriure les característiques generals dels vertebrats i la seva classificació. Descriure les característiques generals dels invertebrats i la seva classificació.




Identificar, a partir de l’observació directa o indirecta, organismes o el grup al qual pertanyen, utilitzant claus dicotòmiques senzilles.

Indicadors d'assoliment Pot caracteritzar els animals i els seus principals grups. Descriu les característiques generals dels vertebrats i els seus principals grups. Descriu les característiques generals dels invertebrats i els seus principals grups.


Naturalista Lògica-matemàtica

Taxonomia de Bloom

Recordar Analitzar Comprendre Crear



MAPA DE RELACIONS CURRICULARES - Unitat - Els animals

OBJECTES D'APRENENTATGEEls animals Els vertebrats Els invertebrats

Objectius Descriure les característiques generals i concretes dels animals i els seus principals grups.

Descriure les característiques generals dels vertebrats i la seva classificació.

Descriure les característiques generals dels invertebrats i la seva classificació.

Competències












Indicadors competencials Pot caracteritzar els animals i els seus principals grups.

Descriu les característiques generals dels vertebrats i els seus principals grups.

Descriu les característiques generals dels invertebrats i els seus principals grups.

Intel·ligències múltiples NaturalistaLògica-matemàtica



Taxonomia de BloomRecordarAnalitzarCrear




Unitat - Els vegetals

La unitat dedicada als vegetals tanca els continguts dedicats als animals i les plantes. Per tant, els alumnes ja han adquirit coneixements dels principals grups d’éssers vius macroscòpics. En aquesta unitat, s’hi tracten els principals grups de plantes, dividits entre vegetals superiors i inferiors, alhora que s’hi descriuen les característiques globals dels vegetals, per distingir-los d’altres éssers vius.

La principal dificultat amb que us podeu trobar és, sense cap mena de dubte, la gran quantitat de vocabulari, conceptes i teoria que conté. És per això que s’ha intentat presentar-ho d’una manera amena, clarificadora i acompanyada d’activitats i materials addicionals que no només complementin els coneixements sinó que ajudin a integrar-los. No us esteu d’anar repetint i clarificant tot allò que pugui presentar dificultats. Alhora, presteu especial atenció a l’ús dels esquemes que es proposen al final de cada tema, us poden servir per dotar d’un punt de vista holístic a tots els continguts presentats.

El llenguatge científic per tant, té un paper cabdal en aquesta unitat. Empreu el diccionari cooperatiu com a eina complementaria a l’aprenentatge.

El treball és més individual que en d’altres unitats, però també s’insisteix en l’ús de tècniques de treball cooperatiu sempre que s’hagi considerat que puguin ajudar al procés d’aprenentatge.

Feu especial atenció a l’assoliment dels coneixements per part de tots els alumnes al mateix temps, aquells que presentin més dificultats poden necessitar ajuda complementària, com per exemple a partir de tutors de nivell més avançat.

Aprofiteu l’herbari per introduir l’entorn natural als alumnes, amb l’objectiu de crear una relació de pertinença i per tant, de respecte cap al medi natural.

Continguts


L’illa que desapareixia.



Quines plantes has menjat avui? 1. Vegetals. Les plantes mengen animals?

Les primeres plantes. 2. Vegetals inferiors. La falguera que ressuscita.

La pinya i la pera. 3. Vegetals superiors. Animals pol·linitzadors.



Beneficis de tenir arbres a les ciutats. Encadenant paraules. L’herbari virtual.

Competències


Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement

científic.

Objectius

Descriure les característiques dels vegetals i la seva importància. Descriure les característiques dels vegetals inferiors, els seus cicles vitals i la seva

importància. Descriure les característiques dels vegetals superiors, els seus cicles i la seva

classificació.







Indicadors d'assoliment Detalla les característiques generals dels vegetals inferiors i en comprèn la importància

ecològica. Descriu els vegetals inferiors, n’entén el cicle vital i en coneix la importància biològica. Caracteritza els vegetals superiors, n’entén el cicle vital i els classifica.




Naturalista Lògica-matemàtica Cinestèsica

Taxonomia de Bloom

Comprendre Recordar Avaluar Analitzar Crear



MAPA DE RELACIONS CURRICULARES - Unitat - Els vegetals

OBJECTES D'APRENENTATGE Vegetals Vegetals inferiors Vegetals superiors

Objectius Descriure les característiques dels vegetals i la seva importància.

Descriure les característiques dels vegetals inferiors, els seus cicles vitals i la seva importància.

Descriure les característiques dels vegetals superiors, els seus cicles i la seva classificació.

Competències


















Detalla les característiques generals dels vegetals inferiors i en comprèn la importància ecològica.

Descriu els vegetals inferiors, n’entén el cicle vital i en coneix la importància biològica.

Caracteritza els vegetals superiors, n’entén el cicle vital i els classifica.

Intel·ligències múltiples NaturalistaLògica-matemàtica

NaturalistaCorporal-Cinestèsica

Naturalista



Taxonomia de Bloom


ComprendreRecordarAvaluarAnalitzarCrear

RecordarAnalitzarCrear


Unitat - Les formes més senzilles

La unitat descriu, com ja s’ha fet amb la resta d’éssers vius d’unitats anteriors, els últims grups que resten per tractar. Així, en aquesta unitat hi trobareu els grups que pertanyen a aquelles formes de vida que es consideren més senzilles a nivell de complexitat. D’aquesta manera, es tracten els fongs els protoctists, les moneres i finalment, els líquens i virus.

Per tant, un cop acabada la unitat, els alumnes comptaran amb un ampli ventall d’informació referent a la descripció de la biosfera del nostre planeta i també amb una àmplia descripció dels grans grups taxonòmics. Com en casos anteriors, malgrat que potser en un grau menor, el llenguatge i la gran quantitat d’informació són els potencials maldecaps amb què us podeu trobar. Amb intenció d’evitar aquest problema, s’han plantejat activitats, contextos i dinàmiques amb la intenció de motivar als alumnes, engrescar-los per aprendre i també per facilitar-los una àmplia varietat de fonts d’informació, passant del text al vídeo, animacions, interactius, recursos multimèdia, etc. Al mateix temps, s’han plantejat activitats que permetin dur a terme un aprenentatge significatiu i competencial.

Tanmateix, sempre que siguin possible presentar als alumnes un context més proper que el que es proposa, no dubteu a fer-ho. Alhora, si considereu que alguna de les orientacions conté un volum de recursos massa ampli, sempre podeu optar per facilitar-los als alumnes i no necessàriament treballar-los a l’aula.

Aprofiteu també aquelles activitats que presentin un contingut social o mèdic, com a eina de motivació i connexió de la matèria treballada amb la realitat.

Continguts


L’origen de la vida.



Si menjo bolets tindré més memòria?

1. Els fongs. Els sucs fermenten?

Com es mouen els protozous? 2. Els protoctists. Malària.

Quins éssers vius hi ha dins de la boca?

3. Les moneres. Hi ha bacteris, al lavabo?

Els líquens són una molsa? 4. Virus i líquens.Detectors de la contaminació.



La reproducció dels basidiomicets. Bacteris i virus. Quins éssers vius degraden els aliments?

Competències



Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l'exposició als riscos naturals.

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l'àmbit

escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d'investigacions experimentals.


Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i malalties associades al consum de substàncies additives.

Objectius

Descriure les característiques generals dels fongs, la seva taxonomia i la seva relació amb els altres éssers vius.

Descriure les característiques generals dels protoctist i la classificació, estructures i cicle vital dels seus principals grups.

Caracteritzar els bacteris, des del punt de vista de la diversitat, del cicle reproductiu, la nutrició i la relació amb els humans.

Descriure els virus, la seva estructura i la seva relació amb els altres éssers vius; comprendre l’estructura dels líquens i el seu ús com a bioindicadors.










Descriu es característiques dels fongs com a grup taxonòmic. Pot caracteritzar els protoctists com a grup, però també els grups que en formen part. Determina quines són les característiques que defineixen als bacteris. Determina quines són les característiques estructurals que defineixen als virus i els

líquens, així com els seus cicles i la seva relació amb altres éssers vius.


Naturalista Lògica-matemàtica Lingüística-verbal Cinestèsica

Taxonomia de Bloom

Recordar Aplicar Analitzar Crear Avaluar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARES - Unitat - Les formes més senzilles

OBJECTES D'APRENENTATGE Els fongs Els protoctists Les moneres Virus i líquens

Objectius

Descriure les característiques generals dels fongs, la seva taxonomia i la seva relació amb els altres éssers vius.

Descriure les característiques generals dels protoctist i la classificació, estructures i cicle vital dels seus principals grups.

Caracteritzar els bacteris, des del punt de vista de la diversitat, del cicle reproductiu, la nutrició i la relació amb els humans.

Descriure els virus, la seva estructura i la seva relació amb els altres éssers vius; comprendre l’estructura dels líquens i el seu ús com a bioindicadors.

Competències











Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i malalties associades al consum de substàncies additives.


Criteris d'avaluació Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar-ne la importància en el conjunt d’éssers vius.















Descriu es característiques dels fongs com a grup taxonòmic.

Pot caracteritzar els protoctists com a grup, però també els grups que en formen part.

Determina quines són les característiques que defineixen als bacteris.

Determina quines són les característiques estructurals que defineixen als virus i els líquens, així com els seus cicles i la seva relació amb altres éssers vius.


Naturalista

Lògica-matemàtica

Lingüística-verbal

Naturalista

Cinestèsica

Lògica-matemàtica

Naturalista

Cinestèsica

Interpersonal

Naturalista

Lògica-matemàtica

Taxonomia de Bloom

Recordar

Comprendre

Analitzar

Crear

Recordar

Crear

Recordar

Aplicar

Analitzar

Crear

Recordar

Aplicar

Analitzar

Crear

Avaluar



Projecte - Ciència ciutadana

OrganitzacióIndividual, per parelles i en grups d'experts

Durada10 hores

TascaEntrades en un bloc

Eines

Bloc del servidor de l'escola o bloc de nova creació (vegeu els recursos complementaris)Programa d'animació stop-motion.

Continguts

El mètode científic i les

característiques que comparteixen les accions científiques.

Informació sobre diferents projectes de ciència ciutadana.

Objectius

Analitzar críticament alguns dels mites que envolten la ciència. Identificar les característiques que defineixen què es pot considerar ciència. Identificar les característiques del treball científic. Resumir la informació d’una font fiable i la compartir amb els meus companys. Participar amb aportacions creatives a realitzar una biografia inventada d’un científic o

científiques Escoltar amb atenció els meus companys, prendre apunts i resumir les principals idees

que m’han aportat. Compartir el meu treball mitjançant un seguit d’entrades a un blog. Participar en el meu blog i en els dels meus companys mitjançant comentaris correctes,

constructius i respectuosos. Participar en una proposta de ciència ciutadana. Recullir i compartir el treball a través d’entrades regulars publicades en un blog. Comparar la imatge de la ciència i del científic o científica que tenia abans i després del

projecte. Comprendre que la ciència és una activitat social en la qual tothom pot participar.


Entrades del bloc ben redactades, amb la informació i els enllaços necessaris. Resums adequats i entenedors de les pàgines consultades. Recull de les principals idees de les explicacions de la resta del grup. Participació en un projecte de ciència ciutadana. Participació respectuosa en els comentaris del bloc.



Projecte - L’espai com mai l’havíem vist

OrganitzacióTreball individual durant la cerca i tria d’imatges. Treball en parelles com a suport a la cerca. Treball col·lectiu a l’hora de recollir les imatges en una mateixa plataforma.

Durada Assignar els temes i cercar les

imatges – 30’ Investigar la llicència d’ús de la

imatge - 30’ Investigar l'obtenció de la imatge- 45’ Cercar informació sobre el contingut

de la imatge- 45’ Resumir el que s'ha observat de la

imatge - 30’ Pujar i etiquetar les imatges -30 ‘

4 HORES

TascaGaleria d’imatges amb textos associats. Aquesta galeria s’allotjarà en una plataforma digital.

EinesOrdinador/tauleta. Plataforma web que ens permeti emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies o vídeos en línia, a través d'Internet.

Continguts

L’Univers i els seus components. Origen i evolució de l’Univers. Observació a ull nu. Observació de l’Univers amb

aparells. Descripció del Sistema Solar.

El Sol. Moviments de rotació dels

planetes. Moviments de translació dels

planetes.

Objectius

Realitzar una cerca que en proporcioni imatges adequades per al tema que se m’ha assignat.

Trobar la informació sobre la seva llicència d’ús. Trobar informació sobre el giny que va obtenir la imatge. Trobar informació sobre el cos que es veu a la imatge. Redactar bé el resum i fer que ocupi l’espai assignat. Afegir la font i l’enllaç d’on he obtingut la imatge. .


Tria adequada de la imatge. Cerca d’informació en fonts fiables. Selecció i resum de la informació.



Projecte - La Terra vigilada

OrganitzacióPer parelles.

Durada Assignació del tema - 30 ‘. Anàlisi i resum de la informació - 60 ‘. Preparació del guió - 90 ‘. Gravació i edició - 150 ‘. Presentació i classificació- 90 ‘.

TOTAL 7 HORES

TascaVídeo divulgatiu en què s’expliqui l’animació assignada.

EinesOrdinador/tauleta.Ús de programes informàtics de cerca d’informació, edició de vídeos i fotografia, i d’altres per fer presentacions o documents de text.

Continguts

Terra i subsistemes: atmosfera, hidrosfera,

geosfera, biosfera. Introducció Descripció de l'atmosfera. Funció i origen de l'atmosfera. La meteorologia: temps atmosfèric i clima. Temperatura. Humitat. Pressió. Precipitacions.

Els fenòmens atmosfèrics lluminosos i elèctrics.

El vent. Les prediccions meteorològiques i els

mapes del temps. Mesures de seguretat i riscos atmosfèrics. La hidrosfera. Distribució de l'aigua a la Terra. El cicle hidrològic.

Objectius Reconèixer l’enorme quantitat de dades que s’obtenen a partir dels satèl·lits que

orbiten la Terra. Analitzar l’animació; interpretar correctament la llegenda i el fenomen representat. Identificar els embolcalls implicats en l’animació. Fer una llista amb els embolcalls teòrics de la Terra en què tradicionalment es dividia el

sistema global. Reconèixer la Terra com un sistema global, sense fronteres i amb una interrelació

contínua entre els tradicionals embolcalls. Redactar un resum de l’animació sense errors de redacció. Col·laborar en la preparació del guió d’un vídeo divulgatiu en què s’expliqui què

s’observa a l’animació i quina rellevància pot tenir. Participar en la gravació, edició i crítica d’un projecte audiovisual. Fer aportacions constructives al treball de la resta de grups. .

Criteris d'avaluació Analitzo una animació o gràfic científic. Identifico els embolcalls teòrics que hi intervenen. Redacto un resum sobre la informació que obtinc de l’anàlisi. Preparo, gravo i edito un vídeo divulgatiu.



Projecte - Les roques del meu carrer

OrganitzacióPer parelles o grups de tres.

Durada El reportatge fotogràfic - 2

hores La identificació – 1 hora El mapa- 3 hores El sòl – 1 hora L’exposició – 2 hores

8 HORES

TascaInvestigar l’origen de les pedres de les façanes de les cases del propi carrer. Reflexionar sobre com eren fa diferents milions d’anys. Estendre aquesta anàlisi al sòl sobre el que s’aixequen les cases del vostre carrer.

Eines Ordinadors (o altres dispositius) amb connexió a internet.Dispositius que permetin fer fotografies digitals.

Continguts

La geosfera. Els minerals i les roques. Propietats i tipus de minerals. El cicle de les roques. Les roques metamòrfiques. Les roques sedimentàries. Les roques ígnies. Els mapes topogràfics.

La tectònica de plaques. Plaques litosfèriques. La formació de serralades. Sismicitat. Vulcanisme. Agents geològics externs. Modelat del relleu.

Objectius

Observar les roques de les façanes del meu entorn. Analitzar les roques del meu entorn i clasificar-les. Afegir la informació de les roques en un mapa interactiu. Cercar informació sobre la geologia del sòl del meu carrer. Relacionar la informació sobre la geologia del meu carrer amb els materials utilitzats en

la construcció de les façanes. Afegir la informació del sòl al mapa interactiu. Presentar el mapa en una exposició interactiva oberta a tothom. Presentar la informació d’una forma amena i entenedora. Respondre a les preguntes amb rigor.


Avaluar la qualitat i quantitat de fotografies aconseguides. Avaluar la classificació de les roques. Avaluar la gestió de la informació en el mapa interactiu. Avaluar la informació geològica trobada i les fonts consultades. Avaluar la presentació del mapa interactiu i la seva defensa.



Projecte - Notícies vives

OrganitzacióPer parelles.

Durada La cerca- 45 ‘. La tria- 45 ‘. L’anàlisi de l’article- 1 hora. Preparació i presentacions- 2 hores i

45 ‘.TOTAL 5 HORES

TascaCercar informacions d’última hora sobre conceptes biològics rellevants de la unitat. Alguns dels articles s’analitzaran i es presentaran a la resta de la classe.

EinesOrdinadors (o altres dispositius) amb connexió a Internet.

Continguts

La biosfera. Els éssers vius. La nutrició. La nutrició autòtrofa. La nutrició heteròtrofa. La relació. La reproducció.

La teoria cel·lular. Tipus de cèl·lules. Organització cel·lular en els éssers

vius. Les espècies i la seva classificació. La biodiversitat. Conservació de la biodiversitat.

Objectius

Cercar notícies d’actualitat sobre diferents conceptes relacionats amb els éssers vius. Utilitzar les eines i estratègies de cerca proporcionades. Llegir i analitzar les notícies aportant marques i anotacions. Fer servir una eina digital per analitzar l’article assignat. Explicar la notícia de manera entenedora a la resta de la classe. Respondre a les preguntes amb rigor.


Valorar la quantitat i qualitat dels resultats de la recerca per a cada concepte. Valorar la profunditat de la lectura de l’article (o articles) assignats. Valorar l’exposició de la notícia davant la resta de la classe.



Projecte - La diversitat del mercat

Organització

Per parelles o en grups de tres. El wiki es farà de manera col·laborativa amb tot el grup classe.

Durada Formació dels grups i

assignació d’éssers vius -15 ‘.

Cerca d'informació d'animals vertebrats - 1 hora.

Cerca d'informació d'animals invertebrats- 1 hora.

Cerca d'informació de vegetals - 1 hora.

Cerca d'informació d'altres éssers vius - 1 hora.

Disseny d'un wiki, muntatge i anàlisi- 2 hores i 30 ‘.

TOTAL 7 HORES

TascaCercar informació de fonts de cerca d’informació i contrastar-la.Classificar aquesta informació i presentar-la mitjançant la creació d’un wiki.Saber com fer un wiki i els programes que podem utilitzar per fer-lo.

Eines Ordinador/tauleta. Programes de cerca d'informació Programes de creació d'un wiki.

Continguts

Els animals. Els vertebrats. Els invertebrats. Els vegetals.

Vegetals inferiors. Vegetals superiors. Els fongs.

Objectius Trobar la informació que se’m demanava sobre diferents éssers vius. Contrastar la fiabilitat de les fonts que consultava. Resumir la informació seguint les directrius establertes pel grup classe. Emprar imatges adequades per a l’explicació. Comprendre la diversitat dels productes de mercat. Mostrar-se respectuós davant de la diversitat cultural. Reconèixer la diversitat de la vida, tant entre espècies diferents com de la mateixa. Establir relacions de semblança entre els éssers analitzats. Reconèixer els canvis produïts per la domesticació d’algunes espècies. Analitzar espècies que em són properes (animals de companyia, de granja) per veure-hi

els canvis causats per la domesticació.



Conèixer les recomanacions de consum d’alguns aliments. Omplir bé les pàgines del wiki que em corresponen i establir relacions amb les pàgines

adequades..

Criteris d'avaluació Faig una cerca d’informació en fonts fiables i contrastades. Trio i resumeixo adequadament la informació, adaptant-me a uns requeriments

concrets. Contribueixo a l’elaboració d’un wiki omplint pàgines, analitzant les dels meus

companys i establint-hi relacions.



AVALUACIÓ

L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de l'Educació Secundària Obligatòria serà contínua, establint mesurades de reforç educatiu quan sigui necessari, tan aviat com es detectin les dificultats. Aquestes mesures estaran dirigides a garantir l'adquisició de les competències imprescindibles per continuar el procés educatiu

L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes i alumnes tindrà un caràcter formatiu i serà un instrument per a la millora tant dels processos d'ensenyament com dels processos d'aprenentatge.

L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat serà integradora, havent de tenir-se en compte des de totes i cadascuna de les assignatures la consecució dels objectius establerts per a l'etapa i del desenvolupament de les competències corresponent. A més d'això es realitzarà de manera diferenciada una avaluació de l'àrea de Biologia i geologia tenint en compte els criteris d'avaluació, que es relacionen a continuació.


Els criteris d'avaluació establerts per 1r d’ESO pel DECRET 187/2015, de 25 d'agost, per a la matèria de Biologia i geologia són els següents:

Criteris comuns de l’etapa (història)

1. Distingir els períodes convencionals de la història i representar-los gràficament (comú als cursos de 1r i 2n).

2. Identificar i interpretar diverses fonts d’informació escrites, materials i iconogràfiques i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia (comú als cursos 1r i 2n).

3. Usar correctament el vocabulari històric específic.

Criteris comuns de l’etapa (geografia)

1. Distingir les diverses temàtiques i escales i tipus de mapes cartogràfics amb què se solen representar els espais de la superfície de la Terra (comú als cursos de 1r i 3r).

2. Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia (comú als cursos de 1r i 3r).

Projecte Tangram © 2015 Digital-Text 98


3. Usar correctament el vocabulari geogràfic específic.

Criteris d’avaluació de 1r d’ESO

1. Comparar i analitzar els principals paisatges, distingir-los en funció dels elements naturals i humanitzats que hi interaccionen i caracteritzar les formes de vida valorades en la seva diversitat, així com els obstacles i les oportunitats que possibiliten d’acord amb els recursos que proporcionen.

2. Descodificar la informació simbòlica de plànols de diferents característiques i a escales diverses. Reconèixer elements del territori sota representacions espacials i gràfiques diverses, aplicant tècniques d’orientació.

3. Diferenciar els recursos renovables i els no renovables, i els riscos naturals i antròpics. Identificar l’impacte de l’activitat humana sobre el territori.

4. Identificar actuacions encaminades a prevenir riscos a partir d’una situació determinada i valorar les accions humanes que afavoreixen un desenvolupament sostenible a nivell local i mundial.

5. Identificar i analitzar els trets bàsics de la prehistòria, i descriure les característiques del paleolític.

6. Analitzar la transcendència de la revolució neolítica i la seva difusió.

7. Descriure i analitzar els trets bàsics de l’organització social, econòmica i política de les primeres societats urbanes i les seves aportacions culturals i artístiques.

8. Descriure i analitzar l’organització de les polis gregues i la seva expansió per la Mediterrània.

9. Exposar críticament les diferències fonamentals entre l’organització d’Atenes i el període hel·lenístic.

10. Identificar i analitzar les principals institucions de govern de Roma.

11. Identificar i analitzar les divinitats principals del panteó grecoromà.

12. Valorar l’impacte que va suposar per a les poblacions indígenes de la península Ibèrica la recepció de la cultura i formes d’organització política, econòmica i social d’altres pobles de la Mediterrània.

13. Descriure i explicar què va significar la romanització a la Hispània romana i reconèixer algunes de les manifestacions artístiques més rellevants que es conserven.

14. Identificar i analitzar els aspectes fonamentals del cristianisme, reconèixer la seva organització fonamental i la seva relació amb el judaisme, i descriure la seva expansió.



15. Identificar i analitzar algunes obres d’art significatives del període clàssic.

Les criteris d'avaluació del Projecte Tangram s'han extret del currículum educatiu, i pautan quins aspectes han de valorar-se de l'aprenentatge dels alumnes, en relació amb els continguts proposats per 1r d’ESO. En el Projecte Tangram també s'usen com a eina per avaluar el grau d'assoliment de l'objectiu amb el qual estan relacionats.

Tant a les programacions de OA com en les de les unitats pot haver-hi més d'un criteri d'avaluació relacionat amb cada objectiu. Això permet que els professors puguin avaluar amb més precisió l'aprenentatge dels alumnes i la consecució dels objectius proposats.


Serveixen per contextualitzar l’aplicació dels objectius proposats i determinen quina funció i utilitat té l’aprenentatge segons l’objectiu al qual fan referència. D’aquesta manera el professor pot precisar si els alumnes han sabut aplicar allò que han après.

En el Projecte Tangram per cada objectiu hi ha com a mínim un indicador i s’utilitzen per avaluar el progrés dels alumnes a través de les rúbriques d’avaluació..

Criteris de qualificació

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ ELS CRITERIS I PONDERACIÓ DE CADASCUN D'ELLS EN LA QUALIFICACIÓ DE L'ALUMNE] Per exemple:

Criteri Eina Puntuació % totalAvaluació formativa Activitats formatives 1 10%Avaluació sumativa Autoavaluació 2 20%Avaluació competencial Rúbrica d'avaluació 3 30%Participació Registre de classe 1 10%Puntualitat en lliuraments Registre de classe 1 10%Motivació i interès Observació 1 10%Autoavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5% Coavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5%

10 100%

Rúbriques d'avaluació

La rúbrica configura el sistema d'avaluació qualitatiu que complementa les puntuacions obtingudes en les activitats. Consisteix en una matriu que explicita, d'una banda, els criteris de realització relacionats amb l'avaluació dels objectius, a través dels indicadors competencials, i, per l'altre, els resultats corresponents als diferents nivells d'assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d'avaluació. Els indicadors es classifiquen segons quatre nivells d'aprenentatge, sent el primer el que indica que l'alumne té moltes dificultats per desenvolupar la proposta, i l'últim el que demostra que l'alumne no només ha aconseguit els objectius proposats, sinó que ha anat més enllà en el seu aprenentatge i



desenvolupament de competències, relacionant coneixements i posant en pràctica diferents estratègies d'aprenentatge.

La rúbrica del projecte de bloc consta de tres versions: les de l'alumne (que s'autoavalua numèricament i avalua el treball d'un altre grup) i la del professor (que avalua segons els indicadors redactats tenint en compte el nivell d'adquisició dels continguts). Es recomana que l'alumne, en primer lloc, empleni la rúbrica perquè, d'aquesta manera, el professor pot comprovar si és conscient de l'avanç del seu procés d'aprenentatge. La rúbrica té, així, un caràcter autoavaluatiu i coavaluatiu del treball en el seu procés.

A continuació presentem les rúbriques d'avaluació de cada unitat i de cada projecte.



UNITAT – El cel i l' Univers

ALUMNE/A __________________________________________________________________.

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS


Li costa utilitzar les unitats de mesura adequades per expressar distàncies en el context de l’Univers.

Coneix les unitats de mesura emprades per expressar distàncies a l’espai, però confon el context d’utilització.

Fa servir correctament les unitats adequades per expressar distàncies dins del sistema solar i entre les estrelles.

Domina l’ús de les unitats de mesura emprades per expressar distàncies a l’espai i coneix la conversió a unitats convencionals.


Confon les característiques dels principals astres i objectes estel·lars.

Identifica alguns dels astres i objectes estel·lars mitjançant les seves característiques.

Reconeix els principals tipus d’astres i objectes estel·lars mitjançant les seves principals característiques.

Reconeix i explica les principals característiques de tots els astres i objectes estel·lars que coneixem de l’Univers.


Desconeix l’explicació de l’origen de l’Univers que proposa la teoria del Big Bang i les fases de la seva evolució.

Explica de manera parcial l’origen de l’Univers que proposa la teoria del Big Bang i esmenta alguna de les fases de la seva evolució.

Expressa correctament l’explicació sobre l’origen de l’Univers tal com està formulada en la teoria del Big Bang, així com també les fases de la seva evolució.

Explica amb les seves pròpies paraules la teoria del Big Bang sobre l‘origen de l’Univers i les característiques de l’Univers durant les fases de la seva evolució.

Expressa amb les seves pròpies paraules les bases de les principals teories sobre l'origen de l'Univers formulades al llarg de la història de la humanitat.

Confon la majoria de les teories formulades al llarg de la història per explicar l’origen i la forma de l’Univers.

Explica parcialment les principals teories formulades al llarg de la història per explicar l’origen de l’Univers.

Expressa correctament i amb les seves paraules les diferents teories formulades per explicar l’origen de l'Univers al llarg de la història.

Explica les diverses teories formulades per explicar l’origen de l’Univers al llarg de la història i les relaciona amb el seu context històric.

En les seves tasques, utilitza informació recollida de fonts d’Internet de forma contrastada i referenciada.

No utilitza informacions recollides a Internet per complementar les seves tasques i treballs.

Algunes vegades utilitza informacions recollides d’Internet, però sense contrastar ni referenciar.

Utilitza informacions recollides i correctament referenciades i contrastades en les seves tasques i treballs.

Domina la recollida d’informació d’Internet, contrasta les fonts i les referencia en les seves tasques i treballs.


Confon els diversos mètodes possibles per conèixer la seva localització a la Terra.

Coneix alguns dels mètodes que pot emprar per orientar-se segons el moment del dia.

Tria el mètode adequat per orientar-se, dels diversos que coneix, segons el moment del dia i de la nit en el que es trobi.

Identifica el mètode més adequat per orientar-se, tant de dia com de nit, i segons la visibilitat dels objectes del cel.

Aplica els passos necessaris durant la recol·lecció d’informació a través de l’observació del cel per a la seva orientació.

No segueix els passos adients per recollir la informació necessària per orientar-se.

Coneix els passos necessaris per obtenir informació rellevant per orientar-se, però confon els mètodes utilitzats.

Aplica correctament els passos necessaris per recollir informació del cel en un procés d’orientació.

Domina les tècniques de recollida d’informació a través de l’observació del cel per a orientar-se.

Expressa de forma clara i estructurada les principals característiques del sistema solar i els objectes que el componen.

Desconeix les característiques més rellevants del sistema solar i els objectes que el componen.

Enumera algunes de les principals característiques del sistema solar i els objectes que en formen part.

Descriu de forma clara i estructurada les principals característiques del sistema solar i els objectes que el componen.

Explica amb les seves pròpies paraules les principals característiques del sistema solar i els objectes que el componen.


Confon les característiques bàsiques que identifiquen els planetes del sistema solar.

Identifica alguns dels planetes del sistema solar a partir de l’anàlisi de les seves característiques i ajudat per una imatge.

Reconeix els diferents planetes del sistema solar a partir de l’anàlisi de les seves característiques i ajudat per una imatge.

Identifica amb precisió els planetes del sistema solar a partir de l'anàlisi de les seves característiques.

Redacta un text descriptiu on hi recull

Desconeix les característiques del Sol, el

Escriu un text descriptiu on enumera

Confecciona un text descriptiu on enumera

Redacta un text descriptiu on es detallen



les principals característiques del Sol, la seva tipologia i el seu cicle de vida esperat.

tipus i el cicle vital d’aquest astre.

algunes de les característiques del Sol, el tipus i el cicle vital d’aquest astre.

les principals característiques del Sol, la seva tipologia i el seu cicle de vida esperat.

les característiques del sol, argumenta la seva tipologia i desenvolupa el cicle de vida esperat.

Utilitza recursos gràfics, de pròpia creació o de tercers, per il·lustrar les seves tasques i treballs.

Prescindeix dels recursos gràfics per il·lustrar les seves tasques i treballs.

Utilitza recursos gràfics creats per tercers per il·lustrar les seves tasques i treballs.

Il·lustra sempre les seves tasques i treballs amb recursos gràfics, de pròpia creació o de tercers.

Domina la creació i recerca de recursos gràfics que serveixen per il·lustrar les seves tasques i treballs.


No demostra visualment el moviment de rotació mitjançant la rotació d’una esfera al voltant del seu propi eix.

Participa en la demostració visual del moviment de rotació mitjançant la rotació d’una esfera al voltant del seu propi eix.

Demostra de manera visual el moviment de rotació mitjançant el moviment d’una esfera al voltant del seu propi eix.

Lidera el disseny, la planificació i l’execució d’una demostració del moviment de rotació dels astres i objectes de l’espai.


No relaciona la seqüencia dia-nit amb el moviment de rotació de la Terra.

Repeteix l’explicació del moviment de rotació com el factor que permet la seqüència dia-nit a la Terra.

Explica el moviment de rotació de la Terra com el factor causant de la seqüencia dia-nit a la Terra.

Argumenta els motius pels quals la rotació de la Terra es el motiu principal que permet la seqüencia dia-nit a la Terra.


Desconeix l’ús de les coordenades de latitud i longitud com a expressió d’una localització de la Terra.

Reconeix les coordenades com a l’expressió d’una localització de la Terra, però desconeix el seu ús.


Domina els càlculs implicats en l’expressió de localitzacions de la Terra mitjançant coordenades de longitud i latitud.

Identifica clarament el moviment de translació com el moviment que realitzen els astres en òrbita al voltant d'un altre objecte.

No relaciona el moviment de translació amb els moviments orbitals dels astres i objectes celestes.

Coneix la definició de moviment de translació com el moviment d’un objecte en òrbita al voltant d’un altre.

Relaciona clarament el moviment de translació d’un objecte amb el moviment orbital al voltant d’un altre objecte.

Descriu amb les seves pròpies paraules el moviment de translació com el moviment que realitzen els astres en òrbita al voltant d'un altre objecte.

Prediu l’estació de l’any en què es troba cada hemisferi de la Terra en un moment donat de la seva translació al voltant del Sol.

Desconeix la relació entre el moviment de translació de la Terra i el cicle de les estacions.

Relaciona el moviment de translació de la Terra amb el cicle de les estacions, però no prediu les estacions segons la posició de la Terra en els diferents moments de la seva òrbita.

Identifica en una imatge de la Terra en òrbita al sol, l’estació de l’any en què es troba cada un dels dos hemisferis.

Prediu correctament l’estació de l’any en què es troba cada hemisferi de la Terra en un moment donat de la seva translació al voltant del Sol.


No es capaç d’explicar les característiques de la Lluna relacionades amb la seva forma, origen i fases.

Expressa de forma parcial algunes de les principals característiques de la Lluna relacionades amb la seva forma, origen i fases.

Descriu correctament les principals característiques de la Lluna relacionades amb la seva forma, origen i fases.

Explica amb les seves pròpies paraules les principals característiques de la Lluna relacionades amb la seva forma, origen i fases.


Desconeix la relació entre la translació de la Lluna al voltant de la Terra i el fenomen de les marees.

Reconeix la relació entre la translació de la Lluna i les marees de la Terra, però no ho identifica mitjançant un esquema visual.

Indica, utilitzant un esquema visual, la relació entre el moviment de translació de la Lluna al voltant de la Terra i el fenomen de les marees.

Confecciona un esquema visual de com afecten els moviments de la Lluna i la seva gravetat a les marees de mars i oceans de la Terra.

Relaciona en una il·lustració les posicions relatives del Sol, la Terra i la Lluna que produeixen el fenomen dels eclipsis.

Desconeix les condicions que s’han de donar entre les posicions relatives del Sol, la Terra i la Lluna que produeixen el fenomen dels eclipsis.

Coneix les condicions necessàries que s’han de donar entre les posicions dels astres per produir un eclipsi, però no sap expressar-ho de forma visual.

Identifica correctament, utilitzant una il·lustració, les posicions relatives del Sol, la Terra i la Lluna que produeixen el fenomen dels eclipsis.

Confecciona una il·lustració en la que es demostren les posicions relatives del Sol, la Terra i la Lluna que produeixen el fenomen dels eclipsis.

Dissenya i realitza un experiment en el qual es poden comprovar les condicions necessàries que provoquen el fenomen dels eclipsis.

No participa en un experiment per comprovar les condicions necessàries que provoquen el fenomen dels eclipsis.

Participa en un experiment per demostrar quines han de ser les condicions necessàries que provoquen el fenomen dels eclipsis.

Dissenya i planifica un experiment per demostrar quines han de ser les condicions necessàries d’ubicació dels astres per aconseguir un eclipsi.

Lidera el disseny i la planificació d’un experiment per demostrar les posicions dels astres necessàries per aconseguir un eclipsi.

Enumera en un llistat les principals aportacions al camp de

Desconeix les principals aportacions al camp de l'astronomia aconseguides mitjançant l'observació del

Enumera algunes aportacions al camp de l'astronomia aconseguides

Confecciona un llistat amb les principals aportacions al camp de l'astronomia

Enumera i situa en el temps les principals aportacions al camp de l'astronomia



l'astronomia aconseguides mitjançant l'observació del cel.

cel. mitjançant l'observació de l’espai.

aconseguides mitjançant l'observació de l’espai.

aconseguides mitjançant l'observació de l’espai.

Etiqueta correctament en un esquema tots els elements que formen un telescopi i n'indica la tipologia.

Desconeix els principals elements que formen part d’un telescopi i les diferents tipologies de telescopis que existeixen.

Coneix els principals elements d’un telescopi, però no els sap situar en una il·lustració.

Etiqueta correctament en un esquema tots els elements que formen un telescopi i n'indica la tipologia.

Dibuixa el plànol de telescopis de diferents tipus i n’etiqueta correctament tots els elements.


No coneix quins han estat els principals descobriments realitzats per les sondes enviades a l'espai per les diferents agencies espacials.

Enumera algunes de les aportacions realitzades per les sondes espacials, però desconeix quina sonda l’ha realitzat i en quin any.


Relaciona i ordena cronològicament principals descobriments realitzats per les sondes enviades a l'espai per les diferents agències espacials.



UNITAT – L'atmosfera

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Explica, amb paraules pròpies els fenòmens que van contribuir a la creació de l’atmosfera de la Terra quines són les seves funcions, quins són els principals contaminants que l’afecten i quines són les conseqüències sobre la salut i el medi ambient.

No coneix els fenòmens ni utilitza el propi vocabulari ni sap explicar quines són les seves funcions, quins són els principals contaminants que l’afecten o quines són les conseqüències sobre la salut i el medi ambient.

Coneix els fenòmens, però no explica de manera correcta com es crea l’atmosfera, així com tampoc sap explicar ni coneix quines són les seves funcions, quins són els principals contaminants que l’afecten i quines són les conseqüències sobre la salut i el medi ambient.

Explica els diferents fenòmens que van contribuir a la creació de l’atmosfera però no sap explicar ni coneix quines són les seves funcions, quins són els principals contaminants que l’afecten i quines són les conseqüències sobre la salut i el medi ambient.

Explica correctament, amb paraules pròpies els fenòmens que van contribuir a la creació de l’atmosfera de la Terra, així com explicar quines són les seves funcions, quins són els principals contaminants que l’afecten i quines són les conseqüències sobre la salut i el medi ambient.

Reconeix, situa, aprèn i explica per quines capes està formada l’atmosfera, coneix quins són els principals components que la formen i la relació amb els éssers vius.

No sap reconèixer les capes que formen l’atmosfera ni quins són els principals components que la formen ni la relació amb els éssers vius.

Reconeix les capes però no les sap situar ni explica ni coneix quins són els principals components que la formen ni la relació amb els éssers vius.

Reconeix, situa i explica bastant bé per quines capes està formada l’atmosfera, però no coneix quins són els principals components que la formen ni la relació amb els éssers vius.

Reconeix, situa, aprèn, i explica perfectament per quines capes està formada l’atmosfera, coneix quins són els principals components que la formen i la relació amb els éssers vius.

Defineix i coneix els diferents sistemes i subsistemes que formen la Terra i coneix la interrelació d’aquests subsistemes entre ells, perquè diem que la Terra s’autoregula i quina és la seva composició.

No defineix ni coneix els diferents sistemes i subsistemes que formen la Terra, però no coneix al interrelació d’aquests subsistemes entre ells, perquè diem que la Terra s’autoregula i quina és la seva composició.

Defineix i coneix els diferents sistemes i subsistemes que formen la Terra, però no coneix al interrelació d’aquests subsistemes entre ells, perquè diem que la Terra s’autoregula i quina és la seva composició.

Defineix i coneix però no completament els diferents sistemes i subsistemes que formen la Terra i coneix al interrelació d’aquests subsistemes entre ells, perquè diem que la Terra s’autoregula i quina és la seva composició.

Defineix i coneix els diferents sistemes i subsistemes que formen la Terra i coneix la interrelació d’aquests subsistemes entre ells, perquè diem que la Terra s’autoregula i quina és la seva composició.

Coneix que és la meteorologia, quins són els seus orígens, com es recullen les dades i com s’interpreten per tal de poder realitzar prediccions.

No coneix que es la meteorologia, ni els seus orígens ni com s’interpreten les dades per realitzar prediccions.

Coneix que és la meteorologia, però no quins són els seus orígens; coneix com es recullen les dades però no com s’interpreten.

Coneix que és la meteorologia, i quins són els seus orígens; coneix com es recullen les dades però no com s’interpreten.

Coneix que és la meteorologia, i quins són els seus orígens i com es recullen les dades i com s’interpreten per a realitzar les prediccions.

Explica i diferencia entre el clima i el temps meteorològic.

No sap explicar ni diferenciar entre el clima i el temps meteorològic.

Mostra dificultats per explicar i diferenciar entre el clima i el temps meteorològic.

Sap explicar el clima i el temps meteorològic, però té dificultats per diferenciar els dos conceptes.

Sap explicar i diferenciar entre el clima i el temps meteorològic.

Coneix quins fenòmens es produeixen en l’atmosfera: elèctrics i lluminosos.

No coneix quins fenòmens si produeixen: elèctrics i lluminosos.

Coneix però no explica els fenòmens que si produeixen: elèctrics i lluminosos.

Defineix, coneix i explica quins fenòmens si produeixen però només els elèctrics.

Defineix, coneix i explica quins fenòmens si produeixen: elèctrics i lluminosos

Defineix, identifica i descriu el concepte de pressió, les unitats i els instruments que s’utilitzen per mesurar-la.

No sap definir, ni identificar que és la pressió ni les seves unitats ni coneix quins són els instruments utilitzats per mesurar-la.

Defineix però no identifica ni descriu que és la pressió, però coneix les unitats però no els instruments.

Defineix, identifica i descriu el concepte de pressió i les unitats però no els instruments utilitzats.

Defineix, identifica i descriu el concepte de pressió i les unitats, així com coneix, també, els instruments utilitzats.

Coneix, diferencia i explica quins són els riscos atmosfèrics associats i sap quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

No coneix quins són els riscos atmosfèrics associats ni quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

Coneix alguns riscos atmosfèrics associats però no sap quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

Coneix, diferencia i explica quins són els riscos atmosfèrics associats i té nocions d’algunes mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

Coneix, diferencia i explica quins són els riscos atmosfèrics associats i sap quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.



Defineix, identifica i descriu el concepte d’humitat, les unitats i els instruments que s’utilitzen per mesurar-la, quins són els riscos atmosfèrics associats i sap quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

No sap definir, ni identificar que és la humitat ni les seves unitats ni, tampoc coneix, quins són els instruments utilitzats per mesurar-la ni quins són els riscos atmosfèrics associats ni quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

Defineix però no identifica ni descriu que és la humitat, així com sí que coneix les unitats però no els instruments ni quins són els riscos atmosfèrics associats ni sap quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

Defineix, identifica i descriu el concepte d’humitat i les unitats però no els instruments utilitzats, així com sí que coneix, diferencia i explica quins són els riscos atmosfèrics associats i sap quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

Defineix, identifica i descriu el concepte d’humitat i les unitats, així com coneix, també els instruments utilitzats i diferencia i explica quins són els riscos atmosfèrics associats i sap quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

Defineix, identifica i descriu el concepte de vent, les unitats i els instruments que s’utilitzen per mesurar-lo, quins són els riscos atmosfèrics associats i sap quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

No sap definir, ni identificar que és el vent ni les seves unitats ni tampoc coneix quins són els instruments utilitzats per mesurar-la ni quins són els riscos atmosfèrics associats ni quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

Defineix però no identifica ni descriu que és el vent, en canvi sí que coneix les unitats però no els instruments ni quins són els riscos atmosfèrics associats ni sap quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

Defineix, identifica i descriu el concepte de vent i les unitats però no els instruments utilitzats, en canvi sí que coneix, diferencia i explica quins són els riscos atmosfèrics associats i sap quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

Defineix, identifica i descriu el concepte de vent i les unitats, en canvi, sí que coneix, els instruments utilitzats i diferencia i explica quins són els riscos atmosfèrics associats i sap quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

Defineix, coneix i explica el concepte de temps atmosfèric.

No defineix, ni coneix ni explica el concepte de temps atmosfèric.

Coneix la definició de temps atmosfèric, però no sap explicar-ne el concepte.

Defineix, coneix el concepte de temps atmosfèric, però mostra dificultats per explicar-ho amb les seves paraules.

Defineix, coneix i explica el concepte de temps atmosfèric.

Diferencia entre els conceptes de calor i temperatura, quines són les unitats amb les que s’expressa i quins instruments s’utilitza.

No sap diferenciar entre els conceptes de calor i temperatura ni les unitats ni els instruments.

No sap diferenciar entre els conceptes de calor i temperatura, tot i que coneix alguns instruments que s’utilitzen i les unitats de la temperatura.

Diferencia entre els conceptes de calor i temperatura, i coneix alguns instruments que s’utilitzen i les unitats de la temperatura.

Diferencia entre els conceptes de calor i temperatura i coneix els instruments que s’utilitzen i les unitats de la temperatura.

Coneix, diferencia i explica que són les precipitacions, els tipus, així com les tempestes i els núvols: com es formen i els tipus que hi ha.

No coneix que són les precipitacions, ni les tempestes ni els núvols.

Coneix, diferencia i explica que són les precipitacions i les tempestes, però no coneix la formació dels núvols ni els tipus que hi ha.

Coneix, diferencia i explica que són les precipitacions i les tempestes, la formació dels núvols però no els tipus que hi ha.

Coneix, diferencia i explica que són les precipitacions i les tempestes, la formació dels núvols i els tipus.

Coneix, diferencia i explica quins són els riscos atmosfèrics i quines són les mesures de protecció que s’han de prendre tant a l’interior com a l’exterior de casa.

No coneix els riscos ni les mesures de seguretat que s’han de prendre.

Coneix els riscs però no les mesures de seguretat.

Coneix diferencia però no sap explicar els riscos atmosfèrics, així com coneix les mesures de seguretat.

Coneix diferencia i explicar els riscos atmosfèrics, les mesures de seguretat.

Coneix, identifica i interpreta els mapes meteorològics i identifica les isòbares, la simbologia que mostra la intensitat del vent, els anticiclons i les borrasques, així com prediu el temps a partir d’ells.

No coneix què són els mapes meteorològics.

Coneix, identifica i interpreta que són els mapes meteorològics, però no les isòbares ni la simbologia del vent ni reconeix els anticiclons ni les borrasques i no sap predir el temps.

Coneix, identifica i interpreta que són els mapes meteorològics, les isòbares i la simbologia del vent però no reconeix els anticiclons ni les borrasques i no sap predir el temps.

Coneix, identifica i interpreta que són els mapes meteorològics, les isòbares i la simbologia del vent, anticiclons i les borrasques i sap predir el temps.

Planteja hipòtesis, realitza experiments seguint un guió i arriba i extreu conclusions, així com aprèn a treballar en grup a identificar, descriure i extreure informació i dades de diferents gràfics, imatges, vídeos i texts científics.

No sap plantejar hipòtesis, ni seguiment d’un guió, ni sap extreure conclusions ni treballar en equip ni sap descriure ni gràfics, ni imatges ni vídeos.

No sap plantejar hipòtesis ni extreure conclusions però sí seguir el guió i treballar en equip.

Sap plantejar hipòtesis treballar en equip, segueix el guió, identifica i descriu dades de gràfics, imatges i vídeos però no extreu conclusions ni els sap descriure.

Sap plantejar hipòtesis seguir un guió i extreure conclusions, treballar en equip, identifica i descriu dades de gràfics, imatges i vídeos i els sap descriure correctament.

Aprèn un nou vocabulari científic, argumenta i justifica les

No aprèn el vocabulari ni elaborar un document ni el presenta

Aprèn el vocabulari, buscar informació però no sap argumentar ni

Aprèn el vocabulari sap argumentar, buscar informació, elaborar un

Aprèn el vocabulari sap argumentar, buscar informació, elaborar un



respostes busca informació, elabora un document i el presenta a la resta del grup, extreu informació i conclusions a partir d’un text científic

a la resta del grup ni extreu informació i conclusions a partir d’un text científic, però si que sap buscar informació.

justificar ni elabora un document i el presenta a la resta del grup, ni extreu informació i conclusions a partir d’un text científic.

document i el presenta a la resta del grup però no justificar, però no extreu informació i conclusions a partir d’un text científic.

document i el presenta a la resta del grup així com extreure informació i conclusions a partir d’un text científic.



UNITAT – La hidrosfera

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Explica amb les seves pròpies paraules els fenòmens que van contribuir a la creació de la hidrosfera de la Terra

Desconeix els fenòmens que van permetre la creació de la hidrosfera de la Terra tal i com la coneixem avui en dia.

Explica parcialment els fenòmens que van permetre la creació de la hidrosfera de la Terra tal i com la coneixem avui en dia.

Explica amb les seves paraules els fenòmens que van permetre desenvolupar la hidrosfera de la Terra tal i com la coneixem avui en dia.

Explica totes les fases per les que va passar la hidrosfera de la Terra des de la seva creació fins a l’actualitat.


Té dificultats per identificar els elements i fenòmens que intervenen en la dinàmica de la hidrosfera de la Terra.

Reconeix alguns dels elements i fenòmens que formen part de la dinàmica de la hidrosfera de la Terra.

Identifica tots els elements i fenòmens que intervenen en la dinàmica de la hidrosfera de la Terra.

Identifica tots els elements i fenòmens implicats en la hidrosfera i les relacions que s’estableixen entre ells.


No reconeix les variables que intervenen en la fórmula per calcular el balanç hidrològic de la Terra.

Reconeix algunes de les variables que intervenen en la fórmula per calcular el balanç hidrològic de la Terra.

Reconeix totes les variables que intervenen en la fórmula per calcular el balanç hidrològic de la Terra.

Reconeix totes les variables que intervenen en el càlcul del balanç hidrològic i les relacions que s’hi estableixen.


No compren els arguments que indiquen el resultat del càlcul del balanç hidrològic de la Terra.

Repeteix els arguments que indiquen el resultat del càlcul del balanç hidrològic de la Terra.

Exposa els arguments que indiquen el resultat del càlcul del balanç hidrològic de la Terra.

Raona els arguments que indiquen el resultat del càlcul del balanç hidrològic de la Terra.


No coneix els principals components que podem tronar en mostres d’aigua dolça i salada ni la seva proporció.

Enumera alguns dels components que podem trobar en les mostres d’aigua dolça i salada.

Enumera els principals components que podem trobar en mostres d’aigua dolça i salada i coneix la seva proporció habitual.

Identifica mostres d’aigua dolça i salada a partir de la seva composició i de la proporció dels components que hi apareixen.


Desconeix el comportament dels corrents marins ni la influencia que hi tenen la temperatura i la salinitat de l’aigua.

Explica parcialment el comportament dels corrents marins i la influencia de la temperatura i la salinitat.

Explica el comportament dels corrents marins i els efectes que comporten algun canvi en la temperatura o salinitat de l’aigua.

Raona el comportament dels corrents marins i prediu els canvis que impliquen les variacions de salinitat i temperatura.

Identifica en un mapa els diversos tipus de masses d’aigua continentals i n’explica les seves característiques.

No reconeix els diferents tipus de masses d’aigua continentals ni les seves característiques.

Identifica alguns dels principals tipus de masses d’aigua continentals, així com les seves característiques.

Identifica en un mapa els diversos tipus de masses d’aigua continentals i explica les seves característiques.

Identifica ràpidament les masses d’aigua continentals en un mapa i explica amb les seves paraules les característiques.

Il·lustra en un esquema els diferents estadis del cicle de l’aigua del planeta Terra.

Té problemes per il·lustrar en un esquema els estadis del cicle de l’aigua en el planeta Terra.

Il·lustra en un esquema alguns dels estadis del cicle de l’aigua a la Terra.

Il·lustra en un esquema tots els estadis del cicle de l’aigua al planeta Terra.

Il·lustra en un esquema tots els estadis del cicle de l’aigua i els fenòmens que hi intervenen.

Enumera les principals característiques de l’aigua en cada un dels seus

No enumera les principals

Enumera algunes de les característiques que

Enumera totes les característiques de

Explica amb les seves pròpies paraules quines



estats.característiques de l’aigua en els seus diferents estats.

presenta l’aigua en cada un dels seus estats.

l’aigua en cada un dels seus estats.

son les característiques de l’aigua en cada un dels seus estats.

Explica amb les seves pròpies paraules els fenòmens que intervenen en els canvis d’estat de l’aigua.

Desconeix els fenòmens que intervenen en els canvis d’estat de l’aigua

Exposa alguns dels fenòmens que intervenen en els canvis d’estat de l’aigua

Explica amb les seves pròpies paraules els fenòmens que intervenen en els canvis d’estat de l’aigua.

Explica i argumenta els fenòmens que intervenen en els canvis d’estat de l’aigua.

Enumera les formes en les que l’aigua influeix en el clima, el relleu i la vida en el planeta Terra.

Té dificultats per enumerar la influència de l’aigua en el clima, relleu i la vida de la Terra.

Enumera algunes de les formes d’influència de l’aigua en el clima, el relleu i la vida de la Terra

Enumera totes les formes d’influència de l’aigua en el clima, el relleu i la vida de la Terra.

Raona l’impacte de l’aigua en el clima, el relleu i la vida de la Terra.

Redacta en una llista accions concretes que podem dur a terme per reduir l’impacte negatiu de les activitats humanes en les reserves d’aigua de la Terra.

No proposa cap acció concreta que permeti reduir l’impacte de les activitats humanes en les reserves d’aigua de la Terra.

Redacta una llista amb poques accions concretes per tal de reduir l’impacte negatiu de les activitats humanes en les reserves d’aigua de la Terra.

Redacta una llista amb accions concretes que podem dur a terme per reduir l’impacte de les activitats humanes en les reserves d’aigua de la Terra.

Redacta una llista amb accions concretes, argumentant els seus beneficis, per tal de reduir l’impacte de les activitats humanes en les reserves d’aigua de la Terra.

Utilitza les TIC per recollir informació contrastada per utilitzar en les activitats i exercicis que realitza.

Té dificultats per utilitzar les TIC a l’hora de recollir informacions útils per a les seves activitats i exercicis.

Recopila informacions poc contrastades a través de les TIC per la realització de les seves activitats i exercicis.

Utilitza les TIC per recollir i contrastar informacions útils per a les seves activitats i exercicis.

Domina l’ús de les TIC a l’hora de recollir i contrastar informacions útils per a les seves activitats i exercicis.

Utilitza les TIC per reproduir, simular o visionar experiments relacionats amb l’aigua i les seves característiques.

No utilitza les TIC per reproduir, simular o visionar experiments relacionats amb l’aigua i les seves característiques.

Utilitza poc les TIC per tal de simular o visionar experiments relacionats amb l’aigua i les seves característiques.

Utilitza sovint les TIC per reproduir, simular o visionar experiments relacionats amb l’aigua i les seves característiques.

Domina l’ús de les TIC per tal de reproduir, simular o visionar experiments relacionats amb l’aigua i les seves característiques.



UNITAT – La geosfera

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Explica, descriu i coneix l’estructura interna de la Terra i les diferents capes en què es divideix. Les identifica en imatges i esquemes.

No sap explica, descriure i conèixer l’estructura interna de la Terra i les capes que la formen. No les sap identificar en diferents esquemes i imatges.

Coneix, però no explica ni descriu l’estructura interna de la Terra i les capes que la formen. Les sap identificar en diferents esquemes i imatges.

Descriu i coneix, però no explica, l’estructura interna de la Terra i les capes que la formen. Les sap identificar en diferents esquemes i imatges.

Explica, descriu i coneix perfectament l’estructura interna de la Terra i les capes que la formen. Les sap identificar en diferents esquemes i imatges.

Distingeix i defineix les roques i els minerals. Posa exemples i els identifica mitjançant imatges.

No sap diferenciar ni definir els mineres i les roques. Tampoc posa exemples ni les identifica en imatges.

Sap diferenciar, però no definir els minerals i les roques. Sap posar exemples, però no identificar-les en imatges.

Sap diferenciar i definir els minerals i les roques. Sap posar exemples, però no identificar-les en imatges.

Distingeix i defineix les roques i els minerals. Posa exemples i els identifica mitjançant imatges.

Reconeix i classifica les diferents estructures cristal·lines que poden presentar els minerals i la seva extracció.

No reconeix ni classifica les diferents estructures cristal·lines que poden presentar els minerals i tampoc sap com s’extreuen.

Reconeix, però no classifica les diferents estructures cristal·lines que poden presentar els minerals i tampoc sap com s’extreuen.

Reconeix i classifica les diferents estructures cristal·lines que poden presentar els minerals, però no coneix com es produeix la seva extracció.

Reconeix i classifica les diferents estructures cristal·lines que poden presentar els minerals i la seva extracció.

Reconeix, explica, identifica i classifica les diferents propietats que poden presentar els minerals: òptiques, mecàniques, electromagnètiques, propietats elèctriques i químiques.

No reconeix, ni explica, ni identifica ni classifica les diferents propietats que poden presentar els minerals: òptiques, mecàniques, electromagnètiques, propietats elèctriques i químiques.

Reconeix, però no explica, ni identifica ni classifica les diferents propietats que poden presentar els minerals: òptiques, mecàniques, electromagnètiques, propietats elèctriques i químiques.

Reconeix, explica, identifica, però no classifica les diferents propietats que poden presentar els minerals: òptiques, mecàniques, electromagnètiques, propietats elèctriques i químiques.

Reconeix, explica, identifica i classifica les diferents propietats que poden presentar els minerals: òptiques, mecàniques, electromagnètiques, propietats elèctriques i químiques.

Experimenta i utilitza les diferents propietats dels minerals per tal de classificar-los. Realitza treballs de camp.

No sap experimentar ni utilitzar les diferents propietats dels minerals per tal de classificar-los. Tampoc sap realitzar treballs de camp.

Experimenta, però no utilitzar les diferents propietats dels minerals per tal de classificar-los. No sap realitzar treballs de camp.

Experimenta, però no utilitzar les diferents propietats dels minerals per tal de classificar-los. Realitza treballs de camp.

Experimenta i utilitza les diferents propietats dels minerals per tal de classificar-los. Realitza treballs de camp.

Classifica els minerals en funció del compost o element majoritari que el forma.

No sap classificar els minerals en funció del compost o element majoritari que el forma.

Classifica els minerals, però no en funció del compost o element majoritari que el forma.

Classifica els minerals en funció del compost o element majoritari que el forma, però no sap nombrar-los.

Classifica els minerals en funció del compost o element majoritari que el forma i els nombra i posa exemples.


No coneix, ni identifica, ni explica que és, per quines etapes està format i com es produeix el cicle de les roques. No sap dividir ni classificar les roques segons els seus orígens en dos grans grups: endògenes i exògenes.

Coneix, identifica, però no explicar que és, per quines etapes està format i com es produeix el cicle de les roques. No sap dividir ni classificar les roques segons els seus orígens en dos grans grups: endògenes i exògenes.

Coneix, identifica i explica que és, per quines etapes està format i com es produeix el cicle de les roques. No sap dividir ni classificar les roques segons els seus orígens en dos grans grups: endògenes i exògenes.


Coneix, identifica, classifica i explica les roques ígnies: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

No coneix, ni identifica, ni classifica ni explica les roques ígnies: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

Coneix, identifica, però no classifica ni explica les roques ígnies: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

Coneix, identifica, classifica, però no explica les roques ígnies: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

Coneix, identifica, classifica i explica les roques ígnies: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

Coneix, identifica, classifica i explica les No coneix, ni identifica, Coneix, identifica, però Coneix, identifica, Coneix, identifica,



roques metamòrfiques: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

ni classifica ni explica les roques metamòrfiques: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

no classifica ni explica les roques metamòrfiques: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

classifica, però no explica les roques metamòrfiques: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

classifica i explica les roques metamòrfiques: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

Coneix, identifica, classifica i explica les roques sedimentàries: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

No coneix, ni identifica, ni classifica ni explica les roques sedimentàries: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

Coneix, identifica, però no classifica ni explica les roques sedimentàries: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

Coneix, identifica, classifica, però no explica les roques sedimentàries: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

Coneix, identifica, classifica i explica les roques sedimentàries: formació, processos, classificació, caracterització i usos.

Realitza símils entre els processos que formen les roques i els que trobem a la natura, com per exemple el metamorfisme de les roques amb el dels insectes o la cocció d’un pastís amb les formació de les roques ígnies i extreu conclusions.

No sap realitzar símils entre els processos que formen les roques i els que trobem a la natura, com per exemple el metamorfisme de les roques amb el dels insectes o la cocció d’un pastís amb les formació de les roques ígnies. No sap extreure conclusions

Realitza símils entre els processos que formen les roques i els que trobem a la natura, com per exemple el metamorfisme de les roques amb el dels insectes o la cocció d’un pastís amb les formació de les roques ígnies. No sap extreure conclusions

Realitza símils entre els processos que formen les roques i els que trobem a la natura, com per exemple el metamorfisme de les roques amb el dels insectes o la cocció d’un pastís amb les formació de les roques ígnies. Extreu conclusions, però no les expressa de manera ordenada.

Realitza símils entre els processos que formen les roques i els que trobem a la natura, com per exemple el metamorfisme de les roques amb el dels insectes o la cocció d’un pastís amb les formació de les roques ígnies. Extreu conclusions de manera ordenada.

Coneix quins són els diferents tipus de mapes (físics, topogràfics...) i treballa i realitza diferents càlculs amb diferents escales.

No coneix quins són els diferents tipus de mapes (físics, topogràfics...), però no sap treballar ni realitzar diferents càlculs amb diferents escales.

Coneix quins són els diferents tipus de mapes (físics, topogràfics...), però no sap treballar ni realitzar diferents càlculs amb diferents escales.

Coneix quins són els diferents tipus de mapes (físics, topogràfics...) i treballa, però no realitza diferents càlculs amb diferents escales.

Coneix quins són els diferents tipus de mapes (físics, topogràfics...) i treballa i realitza diferents càlculs amb diferents escales.

Sap extreure informació i identifica un mapa topogràfic i els elements que trobem en ell: escales, llegendes i les corbes de nivell. També conèixer com es calcula la distància entre dues corbes de nivell i a extreure la informació d’elles per passar d’un mapa en 2D a un mapa en 3D.

No sap extreure informació ni identifica un mapa topogràfic ni els elements que trobem en ell: escales, llegendes i les corbes de nivell. Tampoc coneix com es calcula la distància entre dues corbes de nivell i a extreure la informació d’elles per passar d’un mapa en 2D a un mapa en 3D.

Sap extreure informació i identifica un mapa topogràfic, però no els elements que trobem en ell: escales, llegendes i les corbes de nivell. No coneix com es calcula la distància entre dues corbes de nivell ni sap extreure la informació d’elles per passar d’un mapa en 2D a un mapa en 3D.

Sap extreure informació i identifica un mapa topogràfic i els elements que trobem en ell: escales, llegendes i les corbes de nivell. No coneix com es calcula la distància entre dues corbes de nivell i a extreure la informació d’elles per passar d’un mapa en 2D a un mapa en 3D.

Sap extreure informació i identifica un mapa topogràfic i els elements que trobem en ell: escales, llegendes i les corbes de nivell. També conèixer com es calcula la distància entre dues corbes de nivell i a extreure la informació d’elles per passar d’un mapa en 2D a un mapa en 3D.

Utilitza les TIC per recollir informació contrastada per utilitzar-la en les activitats i exercicis que realitza.

No sap utilitzar les TIC per recollir informació contrastada ni per a utilitzar-la en les activitats i exercicis que realitza.

No sap utilitzar les TIC per recollir informació contrastada per utilitzar-la en les activitats i exercicis que realitza.

Utilitza les TIC per recollir informació contrastada per utilitzar-la en les activitats i exercicis que realitza, però no de manera ordenada.

Utilitza les TIC per recollir informació contrastada per utilitzar-la en les activitats i exercicis que realitza.

Utilitza les TIC per reproduir, simular o visionar experiments relacionats amb la Terra, les roques, els minerals i les seves característiques.

No sap utilitzar les TIC per reproduir, simular o visionar experiments relacionats amb la Terra, les roques, els minerals i les seves característiques.

Utilitza les TIC per reproduir, però no per simular o visionar experiments relacionats amb la Terra, les roques, els minerals i les seves característiques.

Utilitza les TIC per reproduir i simular, però no per visionar experiments relacionats amb la Terra, les roques, els minerals i les seves característiques.

Utilitza les TIC per reproduir, simular o visionar experiments relacionats amb la Terra, les roques, els minerals i les seves característiques.

Aprèn a treballar en equip, a debatre les opinions, respectar-les, posar-se d’acord i arribar a conclusions comuns.

No sap treballar en equip, ni debatre les opinions, tampoc les respecta, ni es posa d’acord i tampoc arriba a conclusions comuns.

No sap treballar en equip, ni debatre les opinions, però si respectar-les, posar-se d’acord i arribar a conclusions comuns.

No sap treballar en equip, però sí a debatre les opinions, respectar-les, posar-se d’acord i arribar a conclusions comuns.

Aprèn a treballar en equip, a debatre les opinions, respectar-les, posar-se d’acord i arribar a conclusions comuns.

Aprèn a seguir un guió experimental de treball, arriba a conclusions i realitza presentacions utilitzant diferents programes informàtics i les exposaran davant del

No sap seguir un guió experimental de treball, ni arribar a conclusions ni realitzar presentacions utilitzant diferents programes informàtics i tampoc les sap exposar davant del

No sap seguir un guió experimental de treball, ni arribar a conclusions ni realitzar presentacions utilitzant diferents programes informàtics i les exposaran davant del

No sap seguir un guió experimental de treball, arriba a conclusions i realitza presentacions utilitzant diferents programes informàtics i les exposaran davant del grup.

Aprèn a seguir un guió experimental de treball, arriba a conclusions i realitza presentacions utilitzant diferents programes informàtics i les exposaran davant del grup.



grup grup. grup.

Aprèn un nou vocabulari que haurà d’utilitzar en el transcurs de la unitat redactant, argumentant i justificant les diferents respostes i explicacions.

No aprèn un nou vocabulari ni l’utilitza en el transcurs de la unitat redactant, argumentant i justificant les diferents respostes i explicacions.

Aprèn un nou vocabulari, però no l’utilitza en el transcurs de la unitat redactant, argumentant i justificant les diferents respostes i explicacions.

Aprèn un nou vocabulari que haurà d’utilitzar en el transcurs de la unitat redactant, argumentant i justificant les diferents respostes i explicacions, però no fa de manera constant.

Aprèn un nou vocabulari que haurà d’utilitzar en el transcurs de la unitat redactant, argumentant i justificant les diferents respostes i explicacions.

UNITAT – La dinàmica de la Terra

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Descriu les capes de la geosfera i la seva dinàmica

No és capaç de distingir entre les capes de la geosfera ni entendre’n la dinàmica

Comprèn que la geosfera és dinàmica i té moviment

Observa que l’astenosfera és dinàmica i responsable del moviment de les plaques litosfèriques

No només comprèn el moviment de plaques generat per la dinàmica litosfèrica sinó que ho fa des d’un punt de vista holístic, entenent que la creació de placa implica la destrucció de placa

Diferencia i situa geogràficament les diferents plaques litosfèriques, així com els seus límits, que sap descriure

Té serioses dificultats per entendre els conceptes clau i no és capaç de relacionar-los amb les situacions plantejades

Mostra una certa comprensió dels conceptes clau

És capaç de descriure els conceptes treballats i sintetitzar-los en el format sol·licitat

Mostra una comprensió de les plaques litosfèriques, dels seus límits i és capaç d’exemplificar-ho

Analitza els contactes de plaques convergents i les seves diferències

No assoleix els mínims coneixements dels contactes convergents de plaques, en confon la distribució geogràfica, les característiques o l’efecte sobre el relleu

Reconeix els principals tipus de contactes convergents, però no assoleix els coneixements necessaris per descriure’ls

Sap anomenar i descriure perfectament els contacte convergents i els associa a la formació de serralades

Descriu perfectament els contactes convergents i, a més, utilitza casos concrets per exemplificar-los

Defineix els conceptes relatius a la sismicitat i n’entén l’origen i els perills

No comprèn ni l’origen, ni les conseqüències ni la distribució dels terratrèmols

Entén que hi ha una relació entre els terratrèmols i la tectònica de plaques, però no aconsegueix lligar-ho del tot ni entendre l’origen dels terratrèmols

Destaca la connexió entre la tectònica de plaques i la sismicitat, alhora que comprèn la distribució dels terratrèmols a diferents escales i n’observa les conseqüències

Assoleix els coneixements sobre l’origen, distribució i perillositat dels terratrèmols i, a més, ho fa des de l’empatia i l’anàlisi crític

Caracteritza el vulcanisme, els diferents tipus de volcans, la seva distribució i perills

No entén l’estructura volcànica ni la pot associar a la dinàmica de la tectònica de plaques

Interioritza els tipus de volcans, però no ho associa a la tectònica de plaques

Pot establir una relació entre els límits de plaques i el vulcanisme, a banda de descriure’ls amb precisió

Entén que hi ha una relació entre la tectònica de plaques i el vulcanisme, descriu els volcans, la seva distribució geogràfica i els seus perills pels humans i el medi, des de l’empatia i l’esperit crític

Utilitza exemples i experiments per demostrar els processos de modelat del paisatge

No associa els processos presentats amb els agents que els causen

Entén els processos i els agents geològics externs, però no els associa entre si

Veu una relació entre els processos presentats i els agents que els causen

No només és capaç de descriure i associar els processos geològics externs als agents que els causen sinó que s’implica en l’elaboració i



execució dels experiments proposats

Descriu l’efecte de diferents agents erosius sobre el paisatge

No assoleix els mínims coneixements dels agents geològics estudiats

Reconeix alguns dels efectes sobre el paisatge presentats

Sap anomenar i descriure perfectament els efectes sobre el paisatge dels agents geològics estudiats

Descriu perfectament el paper dels agents geològics externs presentats i, a més, participa activament en les presentacions assignades.

Participa en el treball de grup

No presenta habilitats socials ni predisposició per adquirir-les

Intenta integrar-se al grup, però a vegades no compleix amb les seves tasques ni respecta el treball dels companys

Forma part activa del grup, però li manca iniciativa per dur a terme accions que millorin el correcte funcionament del grup

S’integra perfectament al grup, ajuda a aquells companys amb més dificultats que puguin assolir els objectius proposats i sempre compleix amb les tasques acordades



UNITAT– Els éssers vius

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Descriu les característiques de la Terra que permeten que hi aparegués la vida.

Presenta problemes per entendre els conceptes principals del tema.

Sap distingir els conceptes treballats, però no n’entén la història evolutiva.

Interioritza la idea de biosfera i explica les condicions que han permès la vida a la Terra

Pot considerar-se que ha après el concepte de biosfera i pot determinar quins factors han permès l’aparició de vida a la Terra, entesos com elements que evolucionen, alhora que comprèn la importància de preservar la biosfera

Comprèn les funcions que caracteritzen els éssers vius.

No assoleix els mínims coneixements de les funcions que caracteritzen els éssers vius.

Reconeix les principals característiques dels éssers vius, però només de forma superficial

Sap anomenar i descriure perfectament les funcions que descriuen els éssers vius i comprèn els fonaments de la teoria cel·lular

Caracteritza perfectament un ésser viu, assumeix la cèl·lula com a unitat fonamental de la vida i participa en l’elaboració, execució i avaluació d’un disseny experimental

Entén la funció de nutrició, els sistemes que hi participen i la diversitat d’aquests en els diferents grups d’éssers vius.

No diferencia els diferents sistemes implicats en la nutrició.

Diferencia els sistemes implicats en la nutrició, però no n’entén la diversitat en el conjunt del éssers vius.

Pot descriure els sistemes que formen la funció de nutrició i comprèn que existeix una diversitat en el conjunt dels éssers vius

Sap distingir els sistemes que formen la funció de nutrició i observa que actuen de manera holística, entén que existeix una diversitat d’aquests sistemes en el conjunt dels éssers vius i, a més, participa en l’elaboració, execució i avaluació d’un disseny experimental

Entén els tipus de nutrició autòtrofa i els seus funcionaments.

No entén els conceptes exposats ni mostra predisposició a dur a terme els experiments proposats.

Reconeix els dos processos presentats, però no col·labora en els experiments.

És capaç de descriure els conceptes treballats, analitzar exemples concrets i relacionar-los amb els resultats experimentals

Sap distingir la quimiosíntesi i la fotosíntesi, detecta les relacions entre el que s’ha explicat i el que observa, entén la rellevància dels processos presentats i la importància de preservar-los i, a més, participa en l’elaboració, execució i avaluació d’un disseny experimental

Descriu el procés de nutrició heteròtrofa No comprèn els

conceptes exposats ni els pots traslladar al format demanat, ni tampoc distingir-los de la nutrició autòtrofa

Col·labora amb els companys per dur a terme la representació teatral o assoleix alguns dels coneixements, però no ambdós.

Entén els conceptes treballats i els trasllada al format sol·licitat, però el seu comportament al laboratori no és l’adequat.

No només es mostra capacitat per descriure la nutrició heteròtrofa, sinó que participa en la representació teatral de manera entusiasta i, a més, té un bon comportament al laboratori

Descriu la funció de relació en els éssers vius. No assoleix els mínims

coneixements de la Comprèn, d’una manera bàsica, els diferents

Identifica perfectament els estímuls i les

Mostra una comprensió total dels elements



funció de relació, en confon els particularitats dels animals, plantes i organismes unicel·lulars.

tipus d’estímuls i respostes dels organismes presentats.

respostes presentades, però no pot relacionar-ho amb els exemples presentats o no sap traslladar-los a un experiment

teòrics treballats, és capaç de relacionar-los amb els exemples i a més, pot pensar o cercar experiments o exemples que ajudin als companys a entendre’ls

Comprèn les diferències entre la reproducció sexual i asexual.

Té serioses dificultats per distingir entre la reproducció asexual i la sexual.

Mostra una comprensió de la diferència entre la reproducció asexual i la sexual, però no en distingeix els tipus.

És capaç de descriure els diferents tipus de reproducció presentats i els seus tipus.

Mostra una comprensió total dels conceptes estudiats i els sap traslladar als llenguatges sol·licitats, alhora que participa en els experiments proposats.

Comprèn els fonaments de la teoria cel·lular. Presenta moltes

dificultats per reconèixer els conceptes treballats i situar-los temporalment.

Comprèn alguns dels conceptes bàsics, però és incapaç de situar-los en un eix històric.

És capaç de descriure els conceptes treballats i n’entén l’origen històric.

Identifica i descriu perfectament els conceptes treballats, els situa històricament i participa en l’elaboració del documental.

Descriu diferents tipus de cèl·lules. No pot distingir els tipus

cel·lulars presentats.Entén que existeixen diferents tipus cel·lulars, però no els acaba de distingir o bé no participa en l’elaboració de les maquetes.

Fa aportacions en la construcció de les maquetes i assoleix els continguts, però no pot distingir els tipus cel·lulars.

No només assoleix els continguts i pot distingir entre els tres tipus cel·lulars estudiats, sinó que en coneix els orgànuls i participa activament en l’elaboració de les maquetes.

Distingeix l’organització cel·lular dels diferents tipus d’éssers vius.

No concep la idea d’organització cel·lular.

Comprèn que hi ha diferències d’organització cel·lular entre organisme unicel·lulars i pluricel·lulars, però no arriba a entendre l’organització en organismes pluricel·lulars.

Sap com s’organitzen els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars.

No només descriu l’organització cel·lular en tots els organismes descrits, sinó que participa activament en l’elaboració d’un material digital que permet traslladar els continguts en un altre context.

Reconèixer la importància de la taxonomia en la ciència

No entén que caracteritza una espècie o com aquestes es classifiquen

Entén que significa una espècie, però no comprèn el concepte de taxonomia ni la seva aplicació.

Comprèn que significa el concepte d’espècie i és capaç d’entendre la taxonomia, històrica i actual, però no participa en les activitats pràctiques proposades.

Presenta una comprensió àmplia dels conceptes d’espècie, de taxonomia i el seu context històric i, a més, participa en les activitats d’exemplificació proposades.

Comprèn el concepte de biodiversitat, el seu origen i la seva importància.

No comprèn el concepte de biodiversitat. Sap què vol dir

biodiversitat, però no ho pot relacionar amb l’evolució ni interpretar-ne la importància.

Descriu el concepte de biodiversitat i el seu origen, relacionant-lo amb l’evolució.

A banda de descriure la biodiversitat i el seu origen, n’entén la importància i en promou la preservació.

Assumeix la importància de conservar la biodiversitat.

No mostra interès en la preservació de la biodiversitat.

No acaba de comprendre els motius per preservar la biodiversitat.

Es conscient que cal preservar la biodiversitat i descriu la zona d’interès biològic assignat.

Es compromet en la preservació de la biodiversitat, des de la comprensió de la seva importància i els valors que representa.

Respecta les normes del laboratori.

No té un comportament adequat al laboratori.

Té cura dels treballs que realitza, però no fa cas de les normes de seguretat del laboratori.

Respecta les normes del laboratori.

No només fa cas de les indicacions de seguretat del laboratori sinó que les fomenta entre els seus companys.

Participa en el treball de grup.

No presenta habilitats socials ni predisposició per adquirir-les.

Intenta integrar-se al grup, però a vegades no compleix amb les seves tasques ni respecta el treball dels companys.

Forma part activa del grup, però li manca iniciativa per dur a terme accions que millorin el correcte funcionament del grup.

S’integra perfectament al grup, ajuda a aquells companys amb més dificultats que puguin assolir els objectius proposats i sempre



compleix amb les tasques acordades.



UNITAT – Els animals

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Pot caracteritzar els animals i els seus principals grups.

Té serioses dificultats per entendre els conceptes clau i no és capaç de relacionar-los amb les situacions plantejades.

Reconeix les característiques dels animals, però no dels principals grups.

Entén els conceptes treballats i els trasllada al format sol·licitat

No només es mostra capacitat per descriure els animals i distingir-los d’altres éssers vius, sinó que en caracteritza els principals grups i ho fa en un context pràctic.

Descriu les característiques generals dels vertebrats.

No assoleix els mínims coneixements dels vertebrats ni de la seva classificació.

Mostra una certa comprensió dels conceptes clau, però no hi aprofundeix.

És capaç de descriure els conceptes treballats i comprèn la classificació dels vertebrats.

Sap anomenar i descriure perfectament els conceptes treballats, els exemplifica i participa tan en l’elaboració del taulell pel concurs com en el concurs mateix.

Descriu les característiques generals dels invertebrats i els seus principals grups.

No assoleix els mínims coneixements dels invertebrats ni de la seva classificació.


És capaç de descriure els conceptes treballats i comprèn la classificació dels invertebrats.

Sap anomenar i descriure perfectament els conceptes treballats, comprèn els motius de l’èxit evolutiu dels invertebrats i participa en l’elaboració i presentació d’un Prezi.





S’integra perfectament al grup, ajuda a aquells companys amb més dificultats que puguin assolir els objectius proposats i sempre compleix amb les tasques acordades.



UNITAT – Els vegetals

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Detalla les característiques generals dels vegetals i en comprèn la importància ecològica.

No participa en els treballs proposats o no arriba als coneixements mínims.

Pot distingir les plantes d’altres éssers vius, però no en pot descriure les característiques particulars.

Distingeix les plantes d’altres éssers vius i, a més, entén les seves característiques especials.

A banda de mostrar una comprensió de les característiques de les plantes i de les seves funcions de reproducció i nutrició, entén els criteris de classificació de les plantes.

Descriu els vegetals inferiors, n’entén el cicle vital i en coneix la importància biològica.

No assoleix els mínims coneixements dels vegetals inferiors ni dels seus cicles vitals.

Reconeix les característiques dels vegetals inferiors, però no dels seus cicles vitals.

És capaç de descriure els conceptes treballats i comprèn els cicles vitals dels vegetals inferiors.

Sap anomenar i descriure perfectament els conceptes treballats, comprèn els cicles vitals i utilitza les pràctiques al laboratori per comparar-los.

Caracteritza els vegetals superiors, n’entén el cicle vital i els classifica.



Distingeix els diferents cicles presentats i caracteritza els grups estudiats.

Pot destriar els vegetals superiors segons les seves característiques, en comprèn els cicles i, a més, participa en les activitats plantejades amb esperit curiós





S’integra perfectament al grup, ajuda a aquells companys amb més dificultats que puguin assolir els objectius proposats i sempre compleix amb les tasques acordades



UNITAT– Les formes més senzilles

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Descriu es característiques dels fongs com a grup taxonòmic.


Mostra una certa comprensió dels conceptes clau, però no entén la taxonomia dels fongs.

Sap classificar els principals fongs, els descriu i n’avalua les característiques.

No només pot considerar-se que ha integrat els coneixements relatius als fongs, sinó que n’avalua la relació amb els altres éssers vius.

Pot caracteritzar els protoctists com a grup, però també els grups que en formen part.

No arriba als mínims de coneixement desitjables.

Té problemes per distingir els protozous de les algues i els mixomicets, però n’entén alguns conceptes.

Entén els conceptes exposats i és capaç de distingir els diferents grups taxonòmics que s’estudien.

Pot descriure els grups presentats, n’entén els cicles i particularitats i, a més, col·labora activament en l’elaboració dels materials audiovisuals proposats.

Determina quines són les característiques que defineixen als bacteris.

No comprèn els conceptes presentats.

Distingeix algunes de les funcions que es presenten i les pot descriure, però no col·labora amb les activitats en grup.

Mostra una bona comprensió de les funcions de nutrició i reproducció, alhora que identifica les formes més comunes de bacteris.

Sap com es dona la funció de nutrició i reproducció en bacteris, els sap identificar per la seva forma i, a més, participa activament en l’elaboració d’una representació amb titelles.

Determina quines són les característiques estructurals que defineixen als virus i els líquens, així com els seus cicles i la seva relació amb altres éssers vius.

No arriba a distingir ni els virus ni els líquens d’altres éssers vius.

Entén mínimament les característiques biològiques de virus i líquens, però no en desenvolupa la relació amb els altres éssers vius.

Comprèn la relació simbiòtica dels líquens i la seva estructura i també l’estructura dels virus i la seva importància mèdica.

No només interioritza l’estructura, cicle i importància dels virus i líquens, sinó que participa en les tasques de grups encarregades.





S’integra perfectament al grup, ajuda a aquells companys amb més dificultats que puguin assolir els objectius proposats i sempre compleix amb les tasques acordades.



Projecte - Ciència ciutadana - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Trenca alguns dels mites que envolten la ciència.

Té prejudicis o s’expressa fent servir tòpics sobre la ciència.

La seva opinió ha anat canviant o ha trencat algun tòpic, tot i que encara ha d’aprofundir una mica.

Té una visió positiva de la ciència i dels professionals que s’hi dediquen.

Mostra una opinió pròpia sobre el món de la ciència, basada en dades i trencant tòpics o estigmes.

Identifica les característiques que defineixen què es pot considerar ciència.

No sap caracteritzar el procés científic.

Sap reconèixer que la ciència té una sèrie de peculiaritats, però li costa definir aquest procés.

Les entrades al bloc de l’alumne demostren que identifica el procés científic.

Defineix el concepte de ciència i el relaciona amb el món que l’envolta.

Identifica les característiques del treball científic.

No s’adona de les peculiaritats del treball científic.

Parla de característiques del treball científic, però simplificant-les.

Descriu les característiques del treball científic.

Identifica les característiques del treball científic i les relaciona, i busca connexions amb el món que l’envolta.

Participa en una proposta de ciència ciutadana.

No ha participat en una proposta científica, o ha començat a fer-ho, però no el temps suficient.

Ha contactat amb propostes de ciència ciutadana, però podria haver aprofundit o treure'n més informació.

Contacta i participa en una proposta durant el temps recomanat.

L’alumne es posa en contacte amb una proposta científica, s’hi involucra i participa amb interès, fins i tot més temps de l’estricament recomanat.

Recull i comparteix el treball a través d’entrades regulars publicades en un bloc.

No ha publicat entrades al bloc.

Ha fet aportacions al bloc, però no de manera regular.

Ha enregistrat tota la feina amb entrades al bloc.

Publica entrades regulars amb informació ben redactada, contrastada i didàctica per la resta de la classe.



Projecte - Ciència ciutadana - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que has obtingut.

1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent

OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS

1. Analitzo críticament alguns dels mites que envolten la ciència.

2. Identifico les característiques que defineixen què es pot considerar ciència.

3. Identifico les característiques del treball científic.

4. Resumeixo la informació d’una font fiable i la comparteixo amb els meus companys.

5. Participo amb aportacions creatives a realitzar una biografia inventada d’un científic o científiques

6. Escolto amb atenció els meus companys, prenc apunts i resumeixo les principals idees que m’han aportat.

7. Comparteixo el meu treball mitjançant un seguit d’entrades a un bloc.

8. Participo en el meu bloc i en els dels meus companys mitjançant comentaris correctes, constructius i respectuosos.

9. Participo en una proposta de ciència ciutadana.

10. Recullo i comparteixo el treball a través d’entrades regulars publicades en un bloc.

11. Comparo la imatge de la ciència i del científic o científica que tenia abans i després del projecte.

12. Comprenc que la ciència és una activitat social en la qual tothom pot participar.

TOTAL ____



Projecte - Ciència ciutadana - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que ha obtingut el teu grup de treball.



TASCA

Dins del grup de treball

Som respectuosos.

Som participatius.

Ajudem a fer avançar la feina.

Cerca d’informació i elaboració del bloc

Fem dibuixos que recullin la nostra idea de científic o científica.

Col·laborem en la cerca d’informació del punt assignat.

Seleccionem fonts d’informació rigoroses i contrastades.

Les entrades al bloc tenen la informació adequada i contenen enllaços a les fonts o programes consultats.

Projecte de ciència ciutadana

Investiguem en què consisteix un projecte de ciència ciutadana.

Participem en un projecte de ciència ciutadana de manera autònoma.

Expliquem els resultats de la seva investigació de manera adequada i entenedora.

Resumim els principis de la ciència ciutadana.

Participem en els blocs mitjançant comentaris correctes, constructius i respectuosos.

Incorporem els coneixements de ciència ciutadana en el nostre concepte de científic o científica.

TOTAL ____



Projecte - L’espai com mai l’havíem vist - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Cerca imatges en els cercadors d’imatges de les grans agències espacials.

No ha fet la cerca d’imatges.

Presenta dificultats utilitzant els cercadors proposats.

Cerca imatges als cercadors proposats.

Troba imatges als cercadors proposats i proposa d’altres.

Cerca informació sobre la llicència d’ús de la imatge triada.

No obté la informació sobre la llicència.

Té dificultats per realitzat las cerca de la llicència, però mostra interès per aconseguir-ho.

Obté informació correcta sobre la llicència de la imatge.

Aconsegueix informació correcta sobre la llicència de la imatge de manera autònoma, demostra interès i ajuda els companys quan ho necessiten.

Cerca informació sobre com s’ha obtingut la imatge triada.

No aconsegueix la informació sobre com s’ha obtingut la imatge i no mostra interès per aconseguir-la.

Té dificultats per obtenir aquesta informació, però mostra interès per aconseguir-la.

Realitza la cerca i troba la informació.

Busca informació amb interès aplicant recursos creatius.

Cerca informació sobre el que s’observa a la imatge.

No aconsegueix informació ni presenta interès per aconseguir-la.

Té dificultats per obtenir aquesta informació, però mostra interès per aconseguir-la.

La imatge li porta a obtenir informació i adquireix coneixement sobre el tema.

Busca informació interesant que inspira i motiva al grup.

Redacta un resum de la informació trobada.

El resum no es presenta o està incomplet i no apareixen els elements clau de la imatge.

Redacta un resum massa extens o es podria millorar la seva forma o contingut.

Escriu un resum correcte.

Presenta un resum amb elements clau de la imatge i els relaciona amb el tema de la unitat.

Comparteix la imatge en una plataforma digital.

La imatge no es comparteix a la plataforma.

Comparteix la imatge amb dificultats.

Comparteix la imatge correctament.

La imatge es troba a la plataforma de manera molt accessible.



Projecte - L’espai com mai l’havíem vist - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. He realitzat una cerca que m’ha proporcionat imatges adequades per al tema que se m’havia assignat.

2. He trobat la informació sobre la seva llicència d’ús.

3. He trobat informació sobre el giny que va obtenir la imatge

4. He trobat informació sobre el cos que es veu a la imatge

5. El resum està ben redactat i ocupa l’espai assignat.

6. Afegeixo la font i l’enllaç d’on he obtingut la imatge.

TOTAL ____



Projecte - L’espai com mai l’havíem vist - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________





Som respectuosos.

Som participatius.


Cerca d’imatges

La imatge que hem triat encaixa amb el tema que se’ns havia assignat.


Utilitzem correctament els cercadors de que disposem.

La imatge que escollim és espectacular.

Estudi de la imatge

Investiguem quin giny s’ha fet servir per obtenir la imatge.

Caracteritzem el giny amb el qual s’ha realitzat la imatge.

S’entén quin objecte hi ha a la fotografia, com és i on es troba.

Compartim informació amb els companys i col·laborem amb ells.

Presentació de la imatge

Presentem la informació recollida de forma creativa.

La redacció i l’exposició és clara i entenedora i no conté faltes d’ortografia.

Quan la pugem, afegim la font i l’enllaç d’on hem obtingut la fotografia.

El títol de la imatge és adequat.

TOTAL ____



Projecte - La Terra vigilada- AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Reconeix l’enorme quantitat de dades que s’obtenen a partir dels satèl·lits que orbiten la Terra.

Menysprea la quantitat de dades que s’obtenen a partir dels satèl·lits que orbiten la Terra.

Observa que hi ha molts satèl·lits al voltant de la terra, però no n’aprecia la magnitud.

S’adona que hi ha molts satèl·lits al voltant de la Terra i que constantment obtenen dades de la Terra.

No només s’adona que hi ha molts satèl·lits al voltant de la Terra i que constantment obtenen dades de la Terra, sinó que a més n’analitza els avantatges i inconvenients.

Analitza una animació científica.

No participa en l’anàlisi de l’animació científica.

Participa en l’anàlisi de l’animació científica, però ho fa molt pobrament, amb necessitat d’assistència permanent.

Analitza l’animació científica en profunditat.

Analitza l’animació científica en profunditat i, a més, ajuda als companys amb més dificultats .

Determina en quin o quins embolcalls de la Terra té lloc el fenomen observat.

No pot diferenciar els diferents embolcalls de la Terra.

Diferencia els embolcalls de la Terra, però falla quan se li demana que hi classifiqui els exemples estudiats.

Discerneix entre els diferents embolcalls de la Terra i hi classifica els exemples.

Separa perfectament els diferents embolcalls de la Terra, hi classifica els fenòmens observats i ho fa en més d’un embolcall si és necessari.

Fa una llista amb els embolcalls teòrics de la Terra en què tradicionalment es dividia el sistema global.

No participa en l’elaboració de la llista.

Fa una llista incompleta dels embolcalls de la Terra.

Fa una llista dels embolcalls de la Terra, però els confon o no els incorpora tots.

Fa una llista completa dels embolcalls teòrics de la Terra i els diferencia perfectament, detectant-ne les incoherències.

Reconeix la Terra com un sistema global, sense fronteres i amb una interrelació contínua entre els tradicionals embolcalls.

Segueix enrocat en la classificació tradicional dels embolcalls de la Terra.

Es mostra escèptic davant de la consideració holística dels embolcalls de la Terra.

Reconeix la Terra com un sistema global, però no aconsegueix abandonar del tot les idees prèvies.

Accepta que la Terra és un sistema global, interconnectat i sense fronteres quan se la considera com a sistema.

Prepara un vídeo divulgatiu en què s’expliqui l’animació.

Impedeix als companys de realitzar les seves tasques.

Participa passivament en l’elaboració del vídeo divulgatiu.

Participa en l’elaboració del vídeo divulgatiu d’una manera activa.

Lidera la preparació del vídeo divulgatiu i hi incorpora idees creatives.



Projecte - La Terra vigilada - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Reconec l’enorme quantitat de dades que s’obtenen a partir dels satèl·lits que orbiten la Terra.

2. Analitzo l’animació; interpreto correctament la llegenda i el fenomen representat.

3. Identifico els embolcalls implicats en l’animació.

4. Faig una llista amb els embolcalls teòrics de la Terra en què tradicionalment es dividia el sistema global.

5. Reconec la Terra com un sistema global, sense fronteres i amb una interrelació contínua entre els tradicionals embolcalls.

6. Redacto un resum de l’animació sense errors de redacció.

7. Col·laboro en la preparació del guió d’un vídeo divulgatiu en què s’explica què s’observa a l’animació i quina rellevància pot tenir.

8. Participo en la gravació, edició i crítica d’un projecte audiovisual

9. Faig aportacions constructives al treball de la resta de grups.

TOTAL ____



Projecte - La Terra vigilada - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




TASCA


Som respectuosos.

Som participatius.


Anàlisi de l’animació

Analitzem l’animació per contestar a les preguntes proposades.



Elaborem un resum amb la informació recollida.

Redacció del guió

Cooperem per escriure un guió a on s’hi expliqui l’animació escollida.

Incorporem indicacions escèniques en la preparació del guió.

Incorporem l’animació a l’escena preparada.

Gravació del vídeo

Presentem la informació recollida en un vídeo.

Exposem la informació de manera acurada.

Incorporem l’animació a la presentació.

Fem servir recursos teatrals per fer més creïble la gravació.

Incorporem material addicional, com imatges, música, efectes de so, etc.



Editem el vídeo de manera original.

Acceptem els comentaris constructius dels nostres companys.

Fem comentaris constructius i en positiu als nostres companys.

TOTAL ____



Projecte - Les roques del meu carrer- AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Observa les roques de les façanes del meu entorn.

No detecta diferències entre els diferents tipus de roca o té una actitud passiva.

Observa diferents tipus de roca, però no aconsegueix distingir-los.

S’adona que hi ha diferents tipus de roca a les façanes i els observa.

No només observa les roques de les façanes sinó que també observa els elements decoratius o estructurals.

Analitza les roques del seu entorn i les classifica.

No participa en l’anàlisi de les roques.

Participa en l’anàlisi de les roques, però falla en la classificació.

Analitza les roques i les classifica correctament.

Analitza les roques i les classifica i, a més, ajuda als companys amb més dificultats.

Afegeix la informació de les roques en un mapa interactiu.

No aconsegueix afegir la informació en un mapa interactiu.

Incorpora informació en un mapa interactiu, però és errònia o hi ha errors de localització.

Complementa la situació geogràfica de les façanes amb la informació requerida.

Descriu correctament les roques de les façanes que ha geolocalitzat correctament i hi afegeix informació rellevant.

Cerca informació sobre la geologia del sòl del seu carrer.

No participa en la cerca d’informació.

Troba informació de la geologia del sòl del carrer, però és incorrecta o incomplerta.

Aporta informació interessant de la geologia del sòl del seu carrer.

La informació que facilita sobre la geologia del carrer no es limita a l’actualitat, sinó que n’investiga el passat geològic.

Afegeix la informació del sòl en un mapa interactiu.

No aconsegueix afegir la informació en un mapa interactiu.

Incorpora informació en un mapa interactiu, però és errònia o hi ha errors de localització.

Complementa la situació geogràfica de les façanes amb la informació sobre el sòl de la zona.

Descriu correctament la geologia del sòl de l’àrea correctament i el relaciona amb els materials emprats en la construcció dels edificis estudiats.

Presenta el mapa en una exposició interactiva oberta a tothom.

No comunica correctament la informació o ho fa de manera irrespectuosa.

Presenta el mapa interactiu amb bones intencions, però falla a l’hora de comunicar la informació.

Comunica bé la informació recollida al mapa interactiu, però no respon correctament a les preguntes.

Exposa el mapa interactiu al públic assistent de manera dinàmica i agradable, i respon a les preguntes dels assistents.



Projecte - Les roques del meu carrer - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Observo les roques de les façanes del meu entorn.

2. Analitzo les roques del meu entorn i les classifico.

3. Afegeixo la informació de les roques en un mapa interactiu.

4. Cerco informació sobre la geologia del sòl del meu carrer.

5. Relaciono la informació sobre la geologia del meu carrer amb els materials utilitzats en la construcció de les façanes

6. Afegeixo la informació del sòl al mapa interactiu.

7. Presento el mapa en una exposició interactiva oberta a tothom.

8. Presento la informació d’una forma amena i entenedora

9. Responc a les preguntes amb rigor.

TOTAL ____



Projecte - Les roques del meu carrer - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




TASCA


Som respectuosos.

Som participatius.


Fotografies

Aportem fotografies de qualitat.

Les fotografies estan correctament localitzades.

Classificació

Seleccionem fonts d’informació interessants, rigoroses i contrastades.


Elaborem un resum amb la informació recollida.

Participem en la identificació de les roques.

Fem aportacions valuoses a la feina dels altres.

Cerca d’informació geològica


Ajudem en la interpretació dels mapes.

Estudiem el passat geològic i no únicament el present.

Elaboració del mapa interactiu

Participem en l’elecció de l’eina a emprar.

Participem en la decisió sobre com presentar la informació.



Participem en la introducció de les fotografies i les dades.

Incorporem el màxim d’informació complementària possible.

La nostra tasca és correcta (no inclou errors, ni faltes, etc.).

Presentació de mapa interactiu

Participem en el muntatge de l’exposició.

Participem en les explicacions que s’ofereixen als visitants.

Utilitzem recursos teatrals per millorar la presentació (bon ús de la veu, projecció de la veu, llenguatge no-verbal, etc).

Ajudem als altres grups.

Ajudem a l’hora de recollir l’exposició.

TOTAL ____



Projecte - Notícies vives - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Cerca notícies d’actualitat sobre diferents conceptes relacionats amb els éssers vius.


Troba alguns articles, però no es guia per les directrius de cerca acordades.

Aporta articles interessants, malgrat que alguns no tenen relació amb la ciència directament.

Els articles aportats són adequats, abundants i interessants.

Llegeix i analitza les notícies aportant marques i anotacions.

No participa en l’anàlisi dels articles.

Participa en l’anàlisi dels articles, però no cerca informació dels conceptes que no entén

Analitza els articles correctament i busca alguns enllaços.

Analitza l’article en profunditat, aporta enllaços interessants i entenedors i exemplifica aquells conceptes que no entenia.

Explica la notícia de manera entenedora a la resta de la classe.

No comunica correctament la informació o ho fa de manera irrespectuosa.

Presenta l’anàlisi de l’article amb bones intencions, però falla a l’hora de comunicar la informació.

Comunica bé la informació recollida, però no respon correctament a possibles preguntes les preguntes.

Exposa la feina feta als companys de manera dinàmica i agradable, i respon a les preguntes correctament.



Projecte - Notícies vives - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Cerco notícies d’actualitat sobre diferents conceptes relacionats amb els éssers vius

2. Utilitzo les eines i estratègies de cerca proporcionades.

3. Llegeixo i analitzo les notícies aportant marques i anotacions.

4. Faig servir una eina digital per analitzar l’article assignat.

5. Explico la notícia de manera entenedora a la resta de la classe.

6. Responc a les preguntes amb rigor.

TOTAL ____



Projecte - Notícies vives - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




TASCA


Som respectuosos.

Som participatius.


Cerca d’articles

Aportem enllaços interessants.



Trobem informació que podrem utilitzar.


Identifiquem les parts més rellevants de l’article.


Anàlisi de l’article



Per mitjà del Diigo, aportem informació que clarifica els conceptes que ens resultaven complicat.


Presentació El punt rellevant de l’article queda clar i

l’exposem de manera entenedora.

El concepte inicial de la cerca apareix a



l’article i l’expliquem de manera profunda i entenedora.

Aportem punts de vista interessants.

La nostra tasca és correcta (no inclou errors, ni faltes, etc.).

TOTAL ____



Projecte - La diversitat del mercat - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Investiga diferents éssers vius.


Troba alguns articles, però no es guia per les directrius de cerca acordades.

Aporta informació interessant, malgrat que alguns elements no tenen relació amb l’espècie estudiada.

Els articles aportats són adequats, abundants i interessants i es limiten a l’espècie estudiada.

Reconeix la diversitat de la vida, tant entre espècies diferents com de la mateixa.

No interpreta correctament conceptes com biodiversitat o proximitat d’espècies.

No acaba de limitar el concepte d’espècie, però si que diferencia grups d’espècies.

Diferencia l’espècie estudiada de les que li són pròximes.

No només diferencia l’espècie de les proposes, sinó que en descriu les races.

Estableix relacions de semblança entre els éssers analitzats.

No detecta semblances entre els éssers estudiats.

Pot veure que hi ha certes diferències entre els éssers analitzats.

Estableix similituds entre les espècies estudiades.

No només estableix similituds entre les espècies estudiades, sinó que ho relaciona amb teories evolutives.

Reconeix els canvis produïts per la domesticació d’algunes espècies.

No comprèn els efectes de la domesticació.

Entén que hi ha un efecte de la domesticació, però no pot exemplificar-ho.

Analitza els canvis que la domesticació ha causat a certes espècies.

Detecta els canvis que la domesticació ha causat a certes espècies i crea analogies amb altres espècies, comparant-les amb la salvatge.

Coneix les recomanacions de consum d’alguns aliments.

Tracta irrespectuosament els hàbits culturals d’altres gastronomies i es mostra tancat.

No s’entusiasma amb noves experiències gastronòmiques, però les respecta.

Es mostra disposat a incorporar alguns aliments que desconeixia a la seva dieta.

Adopta una actitud curiosa davant nous plats i n’anota les virtuts per la salut humana.

Fa un wiki col·laboratiu amb la resta de la classe.

No incorpora correctament la informació o ho fa de manera irrespectuosa.

Participa en l’anàlisi dels éssers vius, però no cerca informació dels conceptes que no entén o no els incorpora al wiki.

Analitza els éssers vius correctament i busca alguns enllaços, incorporant-los al wiki.

Puja la informació al wiki escrita de manera dinàmica i agradable, i respon a les preguntes o comentaris dels companys correctament.



Projecte - La diversitat del mercat - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. He trobat la informació que se’m demanava sobre diferents éssers vius.

2. He contrastat la fiabilitat de les fonts que consultava.

3. He resumit la informació seguint les directrius establertes pel grup classe.

4. He emprat imatges adequades per a l’explicació.

5. Comprenc la diversitat dels productes de mercat.

6. Em mostro respectuós davant de la diversitat cultural.

7. Reconec la diversitat de la vida, tant entre espècies diferents com de la mateixa.

8. Estableixo relacions de semblança entre els éssers analitzats.

9. Reconec els canvis produïts per la domesticació d’algunes espècies.

10. Analitzo espècies que em són properes (animals de companyia, de granja) per veure-hi els canvis causats per la domesticació.

11. Conec les recomanacions de consum d’alguns aliments.

12. He omplert bé les pàgines del wiki que em corresponien i he establert relacions amb les pàgines adequades.

TOTAL ____



Projecte - La diversitat del mercat - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




TASCA:


Som respectuosos.

Som participatius.


Cerca d’informació




Fem servir imatges adequades i de bona qualitat.



Elaboració del wiki

Responem a les preguntes plantejades.




Incorporem el màxim d’informació complementària possible, especialment elements que milloren la comprensió (imatges, enllaços, vídeos...).

La informació està ben presentada, segueix les directrius establertes pel grup classe i no conté faltes d’ortografia.



Establim bé les relacions entre les diferents pàgines.

Incorporem les millores suggerides pels companys.

Fem comentaris constructius als wikis dels companys.

TOTAL ____


Documents

digital-text.comdigital-text.com/htdocs/programaciobiologiaigeologiacat... · Web viewSabran, coneixeran i descriuran cadascuna de les parts que formen l’atmosfera, basant-se en