Propostes didàctiquescdatarragona.net/.../uploads/activitats-cartell12.docx · Web viewEn aquesta ocasió hem escollit, un cop més, com a tema els mateixos jocs romans que coneixeran

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona. Departament d’Ensenyament

XIV Jornades d’Aprenentatge Actiu. Juguem com jugaven les nenes i els nens romans de Tàrraco

Propostes didàctiques

1

PROPOSTES DIDÀCTIQUESPROPOSTES DIDÀCTIQUESCartell 2012Cartell 2012




2

Autors: Núria Montardit BofarullMarta Segura PontJordi Tortosa GiménezM. Joana Virgili Gasol

Dibuixos: Hugo PradesISBN:




3

1.1. INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

Un any més presentem el cartell de la Jornada, que us ofereix una doble oportunitat:

Com a joc per al concurs, que es desenvoluparà el mateix dia 17 de maig.

Com a material didàctic, mitjançant la proposta següent.

En aquesta ocasió hem escollit, un cop més, com a tema els mateixos jocs romans que coneixeran més de prop i directament amb la Jornada.Aquest quadern conté la programació, una informació sobre els jocs romans, més la proposta d’activitats, el solucionari i les orientacions didàctiques amb la descripció dels mateixos.

2.2. CONTINGUTSCONTINGUTS

1. La vida quotidiana romana.2. El joc i les joguines romanes.3. Els tipus de jocs.4. La tradició del joc: canvis i continuïtats.

3.3. OBJECTIUSOBJECTIUS

1. Mostrar a l’alumnat l’època romana, de manera lúdica i viva.2. Conèixer alguns aspectes de la vida quotidiana.3. Reconèixer les semblances i les diferències entre el passat i el

present.4. Entendre la importància de les fonts primàries com a base del

coneixement històric.5. Analitzar i extreure conclusions bàsiques.




4

6. Relacionar els jocs romans amb els actuals, mostrant-ne els canvis i les pervivències.

7. Respectar i valorar el patrimoni historicoartístic.8. Mantenir l’atenció i l’interès durant l’activitat.

4.4. MATERIALS NECESSARISMATERIALS NECESSARIS

El cartell (lliurat als alumnes). La proposta d’activitats (penjades a la nostra pàgina web

http://cdatarragona.net/, a l’apartat de Tarraco Viva’12). Un PPT (http://cdatarragona.net/, a l’apartat de Tarraco

Viva’12 trobareu l’enllaç al final de la pàgina: Power Point cartell 2012).

Les activitats on-line (http://cdatarragona.net/).

5.5. VOCABULARI CLAUVOCABULARI CLAU

Puzle d’ArquímedesXanquesMolinetCèrcolTúnicaPalla

TogaColumnaCapitellFustPedestalMosaicEstel

http://cdatarragona.net/






5

AtzarCol·lectiu

6.6. INFORMACIÓ SOBRE ELS JOCSINFORMACIÓ SOBRE ELS JOCS ROMANSROMANS

El joc ha esdevingut des de sempre una forma d’aprenentatge, de socialització i d’apropament als costums i maneres de fer dels adults. Observant a través del temps, veiem que canvien els material i les tecnologies, però que en perduren les formes i els conceptes.

Els jocs que fan referència als més petits, de caire musical ( sonalls, picarols o xiulets) pels sons que emetien en agitar-los, captaven l’atenció de l’infant. Eren usats també com a protecció, amb un clar sentit màgic (amulet).

Fins als set anys, el nen i la nena disposaven de molt temps per jugar, sols o en companyia, tant a casa com al carrer. Lògicament, la criatura no era aliena a la condició social i econòmica familiar. Els nens humils havien d’espavilar-se des d’una edat molt primerenca. Els seus jocs i joguines devien ser improvisacions, petits objectes reaprofitats o elements de la natura, amb aquest destí, que compartien amb els companys del vicus. La simplicitat i la imaginació suplien qualsevol mancança, per exemple feien construccions a la sorra, arrossegaven qualsevol objecte amb un cordill, inventaven instruments musicals, jugaven amb uns ossets, amb pedretes, corrien, es perseguien, feien rebotar les pedres al riu o feien navegar un tros de fusta, construïen rais amb canyes o bastons, dibuixaven taulers al terra i substituïen les boniques fitxes per simples pedres, etc.

En canvi, els més afavorits econòmicament posseïen una àmplia varietat i riquesa de joguines, circumscrites en la seva pràctica a l’àmbit domèstic. Podem parlar d’arrossegadors, nines, miniatures diverses, construccions, marionetes, palanques, carretes, gronxadors, cèrcols, bales, etc. Tenint en compte la baixa taxa de natalitat de les classes altes romanes, el fet de no disposar de gaires o cap germà per compartir el joc, els pares suplien aquesta circumstància amb la compra d’esclaus de la mateixa edat que l’infant, amb l’objectiu d’entretenir-lo, com a companys de lleure. Sabem que també eren habituals els animals de companyia, més o menys exòtics, amb idèntica finalitat. Per exemple, la família podia tenir gossets, conills,




6

tortugues, aus cantores o parlants, alhora que grills o escarabats, amb les seves respectives gàbies.

A partir dels set anys, però, l’horari dels petits es restringia i havia de trobar alguns moments fora de les tasques escolars. Ja s’inclinaven més pels jocs amb regles fixades i de participació, és a dir, d’una major complexitat conceptual i de psicomotricitat. Començava a practicar els jocs de pilota, de tocar i parar, els io-ios, les baldufes, les endevinalles, les monedes, els patinets, els salts amb la corda, les nous, els jocs de rol o de simulació, 3 en ratlla, etc.

En entrar en la joventut optaven per jocs més propers a l’esport, aquells que els ajudaven en el seu desenvolupament físic, en la disciplina i que els preparaven millor per a la vida adulta. Així doncs, practicaven la natació, l’esgrima, el llançament de disc i de javelina, les curses, les lluites, l’equitació, la caça i la pesca. Sovint, aquestes activitats formaven part de la pròpia educació de l’adolescent, al qual se l’inculcava un esperit competitiu que, de vegades, es barrejava amb una forta càrrega de violència, per tal de preparar-los per a la vida militar

Els adults, en el seu temps lliure, seguien interessats per alguns dels jocs de les etapes anteriors. Ara bé, els específicament d’adults o ja d’ancians es caracteritzaven per un major grau de dificultat intel·lectual, pel repòs i per la pràctica de les apostes.

Els diferents rols socials i les condicions físiques configuraven la diversificació dels jocs i de les joguines per sexes. Per tant, l’adscripció de les funcions tradicionalment destinades a cada gènere s’aprenien des del món del joc i de la transmissió oral i vivencial familiar.

Els nens i les nenes practicaven amb les joguines allò que s’esperava d’ells en fer-se grans. Les nenes aprenien les bases de la maternitat, a través de les seves nines i se’ls inculcava el fet de prendre cura de les tasques domèstiques, amb els jocs de les casetes i de les cuinetes i amb tot l’aixovar que els pertocava. En definitiva, els jocs servien per afirmar-ne la feminitat i la dependència clara al món dels homes, en una posició de segon pla.

Els nens, en canvi, assolien la seva masculinitat a partir d’uns jocs més durs, que servien per practicar la força, la disciplina, el caràcter, el domini, per encaminar-los, segons la classe social, a tasques d’exercici físic o intel·lectual, a realitzar un ofici manual, dedicar-se a la política o a lluitar.




7

Així mateix, els jocs practicats es poden classificar en:

a.Jocs d’imitació dels adults:Els nens i les nenes reprodueixen aspectes de la vida dels adults per preparar-se per a les tasques del futur, pel que fa referència a la vida domèstica i professional (en la construcció de cases, granges, nines, comprar i vendre), a l’aspecte (els vestits, el maquillatge, el pentinat i les joies), els transports (carros, vaixells, cavalls...) i els jocs de rol (simular lluites de gladiadors o de soldats, fer d’emperador o de jutge...).

b.Jocs d’estimulació:Amb l’objectiu de desenvolupar el moviment, descobrir l’entorn, el cos i els sentits: Els jocs motrius es realitzen amb cordes, palanques, xanques,

cèrcols, disc, arc, catapultes, pilotes, salts, carreres, boxa, etc., per tal d’afavorir l’equilibri, la força, la punteria i la resistència.

Els que treballen l’habilitat manual i desenvolupen la precisió, la rapidesa i la coordinació, mitjançant diferents objectes com les nous, les bales, els ossets, els bastonets, les monedes, les baldufes, el io-io o els estels.

S’estimulen els sentits a través de la veu i el tacte, ocultant la visió, o de jocs artístics, plàstics i musicals.

c. Jocs intel·lectuals:Que faciliten el pensament, gràcies als jocs de taula, la resolució de puzles i les bromes.

d.Jocs d’atzar:Centrats en la sort, especialment amb els daus, les monedes, les ballarugues o les tabes, i l’endevinació.

7.7. PROPOSTA D’ACTIVITATSPROPOSTA D’ACTIVITATS




8

Busquem els jocsBusquem els jocs

Marca al dibuix els següents jocs i joguines:1. Les nines, 2. Estirar la corda, 3. La baldufa, 4. Passar-se la pilota, 5. Lluita de legionaris, 6. Malabars, 7. Puzle d’Arquímedes, 8. Castell de nous, 9. Encertar les nous dins la gerra, 10. Les xanques, 11. Joc del cavaller, 12. 3 en línia, 13. El cèrcol, 14. El molinet, 15. L’estel, 16. Agafar la poma amb la boca, 17. Mantenir un bastó sobre el dit, 18. Cavalcar sobre una canya, 19. Fer bromes, 20. El sonall, 21. Tenir una mascota, 22. Pujar a un arbre, 23. Fet i amagar, 24. Fer d’emperador.




9

Com són els jocs que veiem?Com són els jocs que veiem?

Classifica els jocs anteriors segons siguin:

Que imitin les coses que fan els adults:

Jocs amb moviment:

Jocs de pensar: Jocs d’atzar:




10

Cada dibuix amb el seu textCada dibuix amb el seu text

Uneix cada dibuix amb el joc que representa:

EL MOLINET

Joc de taula, consistent en alinear 4 fitxes.

CAVALCAR SOBRE UNA CANYA

Simular una cursa sobre la canya.

ESTIRAR LA CORDA

Tenir més força que l’equip contrari, fent-los traspassar una marca feta a terra.

TRIANGLE DE NOUS

Llençar una nou damunt un triangle de nous, sense que es moguin.




11

Com s’hi juga?Com s’hi juga?

Posa el nom de la joguina que tens a continuació i explica com creus que hi jugarien els infants romans:

Nom: Nom: Nom:

Nom: Nom: Nom:




12

Com ho sabem?Com ho sabem?

Observa aquestes escultures romanes i explica que s’hi representava:




13

Busca, busca...Busca, busca...

Busca al cartell i anota al costat:

2 jocs individuals

2 jocs col·lectius

2 jocs intel·lectuals

2 jocs de moviment

2 jocs d’imitació dels adults

2 jocs que usin materials de la natura

1 joc de punteria

1 joc d’equilibri

1 joc de força

1 joc de precisió

Què necessitem?Què necessitem?




14

Anota quins objectes o elements són necessaris per a jugar a:

Lluita de legionaris:

El molinet

Fer rodar el cèrcol

Encertar la gerra

Jugar a nines

De quins materials eren?De quins materials eren?




15

Marca la o les respostes correctes:

Gerra

Ceràmica

Cèrcol

Metall

Vidre Fusta

Fusta Cuir

Taulell

Fusta

Fitxes

Vidre

Pedra Ceràmica

Ceràmica Metall

Baldufa

Fusta

Pilota

Cuir

Ceràmica Roba

Cuir Fusta

Com vestien?Com vestien?




16

Observa el vestuari dels personatges i marca en el cartell els que identifiquis dels següents:

Túnica masculina Toga Sandàlia

Túnica femenina Palla Cinturó

Quins d’aquests colors usaven en els vestits?

Blanc, negre, blau, verd, groc, ocre, marró, rosa, lila, taronja, vermell, gris.

Quins són, però, els més habituals?




17

Quin és el correcte?Quin és el correcte?

Observa l’arquitectura que emmarca l’escena dels jocs. Marca la imatge que creguis que és la correcta.

Aquestes columnes tenen el capitell , ,

i el fust llis o estriat .L’escultura està sobre un pedestal quadrangular o cilíndric

El terra està pavimentat amb plaques de marbres

o amb mosaics .

Les teulades estaven formades per peces planes ,

(tegula), corbes , (imbrex), tapades per les

antefixae , que es fixen al davant i impedeixen que s’hi amaguin els animals.




18

On sóc? On sóc?

Busca aquests fragments al dibuix del cartell:




19

Les 8 diferències Les 8 diferències

Busca les diferències entre les dues imatges:




20

Quina paraula s’amaga?Quina paraula s’amaga?

Ordena les lletres que et donaran el nom correcte de l’objecte o del joc i escriu-lo a sota:

RECLOC LEZUP D’IMAREQUESD LESTE

RODAC LUDFABA ANUSXQE




21

Cert o fals?Cert o fals?

Marca les frases següents, segons siguin certes (C) o falses (F):

El malabarista té quatre pilotes a l’aire FC

Al joc d’estirar la corda hi participen sis jugadors, tres per equip

FC

L’estàtua porta sandàlies FC

A la imatge es veuen vint-i-dues columnes FC

Els arbres que s’hi representen són xiprers i roures FC

Totes les nenes porten el cabell recollit FC

El mestre porta una llibreta de cera a la mà FC

Al dibuix hi ha quatre nines FC




22

On estic amagada?On estic amagada?

Cerca les següents paraules a la sopa de lletres:

Malabars, cèrcol, baldufa, canya, xanques, pilota, nou, nina, estel, fitxa, gerra, poma, tauler, bastó, corda, espasa.

A R Q U I T E C T U R F

C O L U X B M N A T A I

B A S E A R R E G L S T

O L E S N V I S I P T X

C A T P Q I T E N I N A

A O G O U T P L E L N S

T A U L E R M E N O U T

G E S I S A B L E T S E

R E I C N C A N Y A A S

F A R E M A L C E U T P

I C S R E A D R O C N A

S A L C U T U D E L A S

T A M O P I F R O C A A

E M A L A B A R S E T A




23

8.8. SOLUCIONARISOLUCIONARI




24

Busquem els jocsBusquem els jocs

Marca al dibuix els següents jocs i joguines:1. Les nines, 2. Estirar la corda, 3. La baldufa, 4. Passar-se la pilota, 5. Lluita de legionaris, 6. Malabars, 7. Puzle d’Arquímedes, 8. Castell de nous, 9. Encertar les nous dins la gerra, 10. Les xanques, 11. Joc del cavaller, 12. 3 en línia, 13. El cèrcol, 14. El molinet, 15. L’estel, 16. Agafar la poma amb la boca, 17. Mantenir un bastó sobre el dit, 18. Cavalcar sobre una canya, 19. Fer bromes, 20. El sonall, 21. Tenir una mascota, 22. Pujar a un arbre, 23. Fet i amagar, 24. Fer d’emperador.

15

4

11

5

26

1617

12

15

2413

10

7

19

14

18 21

39

18

22

20

23




25

Com són els jocs que veiem?Com són els jocs que veiem?

Classifica els jocs anteriors segons siguin:

Que imitin les coses que fan els adults:

La batalla, cavalcar sobre una canya, fer d’emperador, les nines, el joc del cavaller.

Jocs amb moviment:

Passar-se la pilota, el cèrcol, les xanques, la baldufa, estirar la corda, pujar a l’arbre, encertar a la gerra, el castell de nous, els malabars, l’estel, agafar la poma amb la boca, fet i amagar, mantenir un bastó sobre el dit.

Jocs de pensar:

Puzle d’Arquímedes, 3 en línia, el molinet, fer bromes, el sonall, tenir una mascota.

Jocs d’atzar




26

Cada dibuix amb el seu textCada dibuix amb el seu text

Uneix cada dibuix amb el joc que representa:

EL MOLINET

Joc de taula, consistent en alinear 4 fitxes.

CAVALCAR SOBRE UNA CANYA

Simular una cursa sobre la canya.

ESTIRAR LA CORDA

Tenir més força que l’equip contrari, fent-los traspassar una marca feta a terra.

TRIANGLE DE NOUS

Llençar una nou damunt un triangle de nous, sense que es moguin.




27

Com s’hi juga?Com s’hi juga?

Posa el nom de la joguina que tens a continuació i explica com creus que hi jugarien els infants romans:

Nom: Nina Nom: Baldufa Nom: PilotaVestint-les i representant

diferents històries, podien tenir

mobiliari i estris domèstics.

Fer-la rodar sobre una superfície plana.

Amb jocs col·lectius, passant-se la pilota, sense que caigués a

terra.

Nom: Puzle d’Arquímedes Nom: Estel Nom: Cèrcol

Usar totes les peces formant figures.

Fer-la volar al cel i mantenir-la ben alta.

Fer-lo rodar per terra el màxim d’estona possible.




28

Com ho sabem?Com ho sabem?

Observa aquestes escultures romanes i explica que s’hi representava:

El joc del cavaller, una nena fent de cavall i una altra, de cavaller a dalt. Hi ha diverses versions: descavalcant l’equip contrari, arribant abans a la meta...

Un joc de pilota en equip.

El castell de nous. El llançador s’està preparant per tirar la nou.

Fan rodar el cèrcol.




29

Busca, busca...Busca, busca...

Busca al cartell i anota al costat:

2 jocs individuals Els malabars, l’estel, pujar dalt de l’arbre.

2 jocs col·lectius Estirar la corda, la lluita, el joc del cavaller, encertar dins les gerres, passar-se la pilota.

2 jocs intel·lectuals El puzle d’Arquímedes, 3 en línia, el molinet, fer bromes, el sonall.

2 jocs de moviment Passar-se la pilota, el cèrcol, les xanques, la baldufa, estirar la corda, pujar a l’arbre, encertar a la gerra, el castell de nous, els malabars, l’estel, agafar la poma amb la boca, fet i amagar, mantenir un bastó sobre el dit.

2 jocs d’imitació dels adults

La batalla, cavalcar sobre una canya, fer d’emperador, les nines, el joc del cavaller.

2 jocs que usin materials de la natura

Castells de nous, encertar les nous a la gerra, sostenir un bastó sobre el dit, cavalcar sobre una canya, agafar una poma amb la boca

1 joc de punteria Encertar dins les gerres, passar-se la pilota.

1 joc d’equilibri Les xanques, el cèrcol, els malabars, mantenir un bastó sobre el dit.

1 joc de força Estirar la corda, pujar a l’arbre, la lluita.

1 joc de precisió La baldufa, l’estel, el cèrcol

Què necessitem?Què necessitem?




30

Anota quins objectes o elements són necessaris per a jugar a:

Lluita de legionaris:

Escut, espasa, casc.

El molinet

Tauler, fitxes.

Fer rodar el cèrcol

Cèrcol, pal.

Encertar la gerra

Gerres, nous.

Jugar a nines

Nina, vestidets.




31

De quins materials eren?De quins materials eren?

Marca la o les respostes correctes:

Gerra

X Ceràmica

Cèrcol

X Metall

Vidre X Fusta

Fusta Cuir

Taulell

X Fusta

Fitxes

X Vidre

X Pedra X Ceràmica

X Ceràmica X Metall

Baldufa

X Fusta

Pilota

X Cuir

X Ceràmica X Roba

Cuir Fusta

Com vestien?Com vestien?




32

Observa el vestuari dels personatges i marca en el cartell els que identifiquis dels següents:

Túnica masculina Toga Sandàlia

Túnica femenina

Palla Cinturó

Quins d’aquests colors usaven en els vestits?

Blanc, negre, blau, verd, groc, ocre, marró, rosa, lila, taronja, vermell, gris.

Quins són, però, els més habituals?

Els colors naturals.




33

Quin és el correcte?Quin és el correcte?

Observa l’arquitectura que emmarca l’escena dels jocs. Marca la imatge que creguis que és la correcta.

Aquestes columnes tenen el capitell , ,

i el fust llis o estriat .L’escultura està sobre un pedestal quadrangular o cilíndric

El terra està pavimentat amb plaques de marbres

o amb mosaics .

Les teulades estaven formades per peces planes ,

(tegula), corbes , (imbrex), tapades per les

antefixae , que es fixen al davant i impedeixen que s’hi amaguin els animals.




34

On sóc? On sóc?

Busca aquests fragments al dibuix del cartell:




35

Les 8 diferències Les 8 diferències

Busca les diferències entre les dues imatges:




36

Quina paraula s’amaga?Quina paraula s’amaga?

Ordena les lletres que et donaran el nom correcte de l’objecte o del joc i escriu-lo a sota:

RECLOC LEZZUP D’IMAREQUESD LESTE

CÈRCOL PUZLE D’ARQUÍMEDES ESTEL

RODAC LUDFABA ANUSXQECORDA BALDUFA XANQUES




37

Cert o fals?Cert o fals?

Marca les frases següents, segons siguin certes (C) o falses (F):

El malabarista té quatre pilotes a l’aire (tres) FC

Al joc d’estirar la corda hi participen sis jugadors, tres per equip

FC

L’estàtua porta sandàlies FC

A la imatge es veuen vint-i-dues columnes (28) FC

Els arbres que s’hi representen són xiprers i roures (pins)

FC

Totes les nenes porten el cabell recollit FC

El mestre porta una llibreta de cera a la mà FC

Al dibuix hi ha quatre nines (dues) FC




38

On estic amagada?On estic amagada?

Cerca les següents paraules a la sopa de lletres:

Malabars, cèrcol, baldufa, canya, xanques, pilota, nou, nina, estel, fitxa, gerra, poma, tauler, bastó, corda, espasa.

A R Q U

I

T E C T U R F

C O L U X B M N A T A I

B

A S E

A

R R E G L S T

O L E S N V I S I P T X

C A T P Q I T E N I N A

A O G O U T P L E L N S




39

T

A U L E R

M E

N O U

T

G E S I S A B L E T S E

R E I

C

N

C

A N Y A A S

F A R E M A L C E U T P

I C S R E A D R O C N A

S A L C U T U D E L A S

TA M O P I F R O C A A

E M A L A B A R S E T A




40

9. ORIENTACIONS9. ORIENTACIONS

Podem usar el cartell com a un element motivador i d’anàlisi de diferents aspectes sobre el món romà, en general, i del joc, en concret. Aconsellem aprofitar l’ocasió per treballar temes diversos sobre l’antiguitat. Podem aprofundir-hi, per mitjà de l’activitat proposada des del CdA: 3. Tàrraco, la ciutat romana, la qual ens dóna tot un seguit de recursos sobre Roma, amb fulls monogràfics, i ens apropa a la vida quotidiana i als monuments de la ciutat. Així mateix, comptem amb un nombrós material dirigit als alumnes de CS, com per exemple:

2. Juguem com jugaven les nenes i els nens romans de Tàrraco. 5. L’amfiteatre. 6. Les muralles. 8. El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. 11. L’aqüeducte romà de Tàrraco. 13. El circ. 14. El Pretori. 15. La necròpolis. 21. De l’ou a la poma. 24. La maqueta de Tàrraco. 47. Roma en miniatura. 48. Roma a la moda. 49. Roma a l’escola. 54. Joc de la Tarragona romana. 63. Tàrraco arriba a l’escola o a l’institut.

Podeu consultar el material a la nostra pàgina web (www.cat/cda-tarragona/, en l’apartat de Publicacions), on es troben moltes de les nostres publicacions en format PDF, per tal d’imprimir-les, així com els solucionaris per al professorat.Aquest té la potestat de triar aquells aspectes que consideri més adequats, segons el perfil, els interessos i la motivació dels seus alumnes. En qualsevol cas, els nois/es gaudiran d’uns materials que els serviran per apropar-se el màxim possible a la seva ciutat i al seu passat. Si es du a terme la proposta del CdA, entenem que seria millor desenvolupar-la abans del dia 17 de maig, dia de la Jornada d’enguany.

http://www.cat/cda-tarragona/

http://www.cat/cda-tarragona/




41

A continuació, hem elaborat 15 exercicis en total, 14 per treballar en petit grup de 2 o 3 alumnes, i el darrer, els mots encreuats, per treballar-lo de manera individual, el qual pot ser emprat com a síntesi conclusiva de la seqüència didàctica. A fi de resoldre les activitats grupals podem optar:

Per que cada grup en realitzi un i en acabar-lo es faci una posada en comú.

Per dividir la classe en quatre grups i que cadascú en realitzi tres o quatre (el grup 1: 1, 2, 3 i 4; el grup 2: 5, 6, 7 i 8; el grup 3: 9, 10 i 11 i el grup 4: 12, 13 i 14, per exemple) i posteriorment es faria la posada en comú.

També podem decidir-nos per una altra solució, segons el temps que disposem.Hem inclòs el solucionari de cada exercici, per facilitar la feina dels docents. Així mateix, poden ser lliurats als alumnes a fi que cada grup realitzi l’autocorrecció de les activitats realitzades.Com a alternativa, hem preparat un PPT incomplet. Els alumnes, per tant, poden fer les activitats tant en paper com informàticament. Aquest darrer sistema permet la correcció conjunta de forma més visual i comprensiva per a la resta de la classe.Anotem, a continuació, les instruccions bàsiques d’aquests jocs romans, per si en volem practicar algun a la classe o els nens/es els volen ensenyar als seus amics o amigues o familiars:

Jugar a nines / Pupas ludereAdoptar diferents papers amb les nines, provar els vestits i els estris disponibles.

Estirar la corda/ Funem tenereEs formen dos equips equilibrats. Es marca una ratlla a terra com a límit que no es pot traspassar. Tots estiren cap al seu costat, fins que algú xafa la ratlla, l’equip del qual perd.

La baldufa / TurboLlençar la baldufa a terra i que giri com més estona millor.

Passar-se la pilota / Datatim pila ludereEls jugadors/es es passen la pilota, sense deixar que toqui a terra, ja




42

que, si li cau, queda eliminat.

Lluita de legionaris / PugnaLa batalla representa l’enfrontament de l’equip de romans contra els cartaginesos, amb l’espasa a la dreta i l’escut a l’esquerra. S’ha de lluitar dins un espai determinat, sense donar cops forts. L’objectiu és fer caure l’espasa del contrincant, el qual perd.

Malabars / PilariiJoc d’habilitat, consistent en llençar diferents pilotes a l’aire sense que caiguin a terra.

Puzle d’Arquímedes / Loculus ArchimediusAmb la combinació de 14 peces s’han de dissenyar les figures.

Castells de nous / Nuces relinquereFormarem triangles amb tres nous al terra. El participant en deixarà caure una quarta que s’ha de situar al seu damunt, sense que les desplaci.

Les gerres / SeriaeEls jugadors/es, situats a uns dos metres de les gerres, llencen una nou cada cop, amb la finalitat que entri al seu interior. Guanya qui ha aconseguit introduir-ne més.

Les xanques / Grallis gradiEls concursants han d’aguantar el màxim d’estona sobre les xanques o bé arribar abans a la meta marcada.

Joc del cavaller / HippasUn jugador/a fa de cavall i l’altre de cavaller al seu damunt. Procuraran arribar el més aviat possible a la meta. Una variant consisteix en fer caure el cavaller d’un altre equip.

3 en línia / Tabula lusoriaCada participant compta amb 3 fitxes que haurà d’alinear.

El cèrcol / OrbisSi es marca un recorregut, guanyaria aquell que el fes en menys temps. Una altra opció seria la de realitzar cercles.




43

El molinet / Duplum molendinumCal que cada jugador/a col·loqui les seves 4 fitxes seguides al tauler.

L’estel / CometaCada participant agafa el seu estel i l’estira suaument, fins fer-lo enlairar aprofitant l’aire. Guanya el que aconsegueix fer-lo volar abans, o més alt, o amb trajectòries més complexes.

Agafar la poma / Malum traicereEl jugador/a agafa una poma amb la boca, que haurà de passar al següent sense que caigui.

El bastó / KontopaiktesSostenir el màxim temps possible el bastó sobre la punta del dit.

Cavalcar sobre una canya / Equitare in arundineDamunt una canya es corre com si s’estigués muntant un cavall. Guanya el primer que arriba a la meta.

Fer bromesSegons la imaginació dels infants es poden fer activitats diverses: donar ensurts, enganxar una moneda a terra, fer ganyotes...

El sonall/ CrepitaculaFer melodies i ritmes amb la música del sonall.

Tenir una mascotaEls animals resulten uns excel·lents companys de jocs i un amic amb el què compartir el temps de lleure i l’alegria.

Pujar a un arbreL’instint aventurer dels nens sovint els porta a realitzar activitats de diversió perilloses, com en aquest cas d’enfilar-se pel tronc d’un pi.

Fet i amagar/ Recessum facereUn dels jugadors/es para i, amb els ulls tancats, compta fins a 100, mentre els altres s’han d’amagar. El que para ha de buscar-los. Quan en veu un, ha de córrer cap al mur on parava, tocar-lo amb la mà i dir el nom del localitzat. Si un dels amagats aconsegueix arribar




44

abans que el qui para, diu tocant la paret: Un, dos, tres, salvat!

Fer d’emperadorEls nens romans imitaven els adults més poderosos i nobles, en aquest cas el mateix emperador. Han d’adoptar la majestuositat i el posat del personatge i actuar com ell: Manar, fer discursos, condemnar els dolents...

Com a conclusió, podem tancar l’activitat amb la pregunta de si els nens i les nenes han practicat amb anterioritat alguns d’aquests jocs. Els que sí si hagin practicat, comentaran les diferències amb els actuals.

Documents

Propostes didàctiquescdatarragona.net/.../uploads/activitats-cartell12.docx · Web viewEn aquesta ocasió hem escollit, un cop més, com a tema els mateixos jocs romans que coneixeran