21
1 DISLÈXIA: DISLÈXIA: conceptes generals conceptes generals DSM-IV TR Criterios para el diagnóstico del F81.0 Trastorno de la lectura (315.00) A. El rendimiento en lectura, medido mediante pruebas de precisión o comprensión normalizadas y administradas individualmente, se sitúa sustancialmente por debajo de lo esperado dados la edad cronológica del sujeto, su coeficiente de inteligencia y la escolaridad propia de su edad. B. La alteración del Criterio A interfiere significativamente el rendimiento académico o las actividades de la vida cotidiana que exigen habilidades para la lectura. C. Si hay un déficit sensorial, las dificultades para la lectura exceden de las habitualmente asociadas a él. Nota de codificación. Si hay una enfermedad médica (p. ej., neurológica) o un déficit sensorial, se codificará en el Eje III. DSM IV-TR

DISLÈXIA: conceptes generals - blocs.xtec.cat · 3 Continuum 1992 S. Shaywitz y col “Evidence that dyslexia may represent the lower tail of a normal distribution or reading ability”

  • Upload
    letram

  • View
    220

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

1

DISLÈXIA: DISLÈXIA: conceptes generalsconceptes generals

DSM-IV TR Criterios para el diagnóstico del F81.0 Trastorno de la lectura (315.00)

� A. El rendimiento en lectura, medido mediante pruebas de precisión o comprensión normalizadas y administradas individualmente, se sitúa sustancialmente por debajo de lo esperado dados la edad cronológica del sujeto, su coeficiente de inteligencia y la escolaridad propia de su edad.

� B. La alteración del Criterio A interfiere significativamente el rendimiento académico o las actividades de la vida cotidiana que exigen habilidades para la lectura.

� C. Si hay un déficit sensorial, las dificultades para la lectura exceden de las habitualmente asociadas a él.

� Nota de codificación. Si hay una enfermedad médica (p. ej., neurológica) o un déficit sensorial, se codificará en el Eje III.

DSM IV-TR

2

Resposta a la intervenció

� Amb RTI, les escoles han d’identificar estudiants en risc de presentar resultats acadèmics baixos, supervisar el progrés de l’estudiant, realitzar intervencions basades en l’evidència i ajustar la intensitat i la naturalesa de les intervencions en funció de la capacitat de resposta d’un estudiant, i identificar als estudiants amb problemes d’aprenentatge o altres discapacitats. (NCRTI, 2010)

� RTI segueix els següents supòsits bàsics:� que el sistema educatiu pot ensenyar de forma eficaç a tots els nens� que la intervenció primerenca és fonamental per prevenir els problemes � que el sistema educatiu pot ensenyar de forma efectiva als nens� que un model de resolució de problemes ha de servir per prendre

decisions � Que s’han d’implementar les intervencions basades en l’evidència en la

mesura del possible� La monitorització dels progressos ha de servir per reconduir la instrucció� que les dades han de conduir la presa de decisions.

Dislèxia

Trastorn de base neurològica quecondiciona una dificultat “inesperada”per a l’aprenentatge de la lectura.

Inesperada:- escolarització normal- intel�ligència normal- no dèficits sensorials- no trastorns conductuals greus

3

Continuum

1992 S. Shaywitz y col “Evidence that dyslexia may represent the lower tail of a normal distribution or reading ability”.

DislèxiaDislèxia

0

2

4

6

8

10

12

14

investigac colegio

Niños

Niñas

� Es el trastorn específic de l’aprenentatge més freqüent i millor estudiat

� Prevalença 5 - 17 % nens en edat escolar als EEUU (Stanovich, 1986; Interagency Committee on Learning Disabilities. Learning Disabilities: a report to the US Congress. 1987)

� Afecta per igual a ambdós sexes

(Wadsworth 1992 ; S.Shaywitz 2003;

Siegel 2005; Siegel 2010)

Es un dèficit, no un retard del desenvolupament o maduratiu

S. Shaywitz 2003 Dyslexia Pediatrics in Review 24(5) 147

4

És un trastorn persistent encara que les manifestacions siguin diferents segons l’edat (no és un retard transitori del desenvolupament)

Apunt històric I

El llenguatge escrit és de recent adquisició (5.000 a. C.)

Apunt històric II

1895 Hynshelwood “The Lancet”1896 Morgan “congenital word blindness”1920s Orton (1937) “strephosymbolia”1940-1950s lesió cerebral no detectable1980 Johnson y Morasky “minimal brain dysfunction”

Llenguatge escrit és de recent adquisició (5.000 a. C.)

5

Apunt històric III

1985 Galaburda (4 casos , 14-32 anys)1986 Rumsey no troba asimetria temporal1992 S. Shaywitz y col “dyslexia normal distribution of

reading ability”.1993 Coltheart “Models of reading aloud: dual route…”1993 Castles y Coltheart “Varieties of developmental

dyslexia”

Llenguaje escrit és de recent adquisició (5.000 a. C.)

1895 Hynshelwood 1896 Morgan “congenital word blindness”1920s Orton (1937) strephosymbolia, desarrollo 1940-1950s lesió cerebral no detectable1980 Johnson y Morasky “minimal brain dysfunction”

Apunt històric IV

2000 G. Simos y col. Primer estudi que demostra diferents perfils d’activació en individus dislèxics

2000 R. Pugh y col “The angular gyrus in developmental dyslexia”

2000 L. Cohen y col “The visual word form area”2002 B. Shaywitz “Disruption of the Posterior Brain Systems

for Reading in Children with Developmental Dyslexia”2002 Papanicolaou “Contributions of Magnetic Source

Imaging to the Understanding of Dyslexia”

5.000 a. C .Llenguatge escrit és de recent adquisició

1895 Hynshelwood 1896 Morgan “congenital word blindness”1920s Orton (1937) strephosymbolia, desarrollo 1940-1950s lesió cerebral no detectable1980 Johnson y Morasky “minimal brain dysfunction”

1985 Galaburda (4 casos , 14-32 anys)1986 Rumsey no troba asimetria temporal1992 S. Shaywitz y col “Evidence that dyslexia may represent the lower tail of a normal distribution or reading ability”.1993 Coltheart “Models of reading aloud: dual route…”1993 Castles y Coltheart “Varieties of developmental dyslexia” (56 disléxicos- 56 controles; ruta léxica y subléxica).

Papanicolau 2002

6

� Lesió cerebral?� Malformació cerebral?� Visual?� Emocional/psicològica?� Retard maduratiu?

Causa?Causa?

Disfunció cerebral

Model integrador Uta Frith 1999

Nivell biològicDiferent activació cerebral

Estudis genètics

Nivell cognitiuTª de la consciència fonològica

Nivell comportamentallectura forçada, amb errors, alentida, errors ortogràfics

Model integrador Uta Frith 1999

Nivell biològicDiferent activació cerebral

Estudis genètics

Nivell cognitiuTª de la consciència fonològica

Nivell comportamentallectura forçada, amb errors, alentida, errors ortogràfics

7

Nivell comportamental

� En nens petits:� Retard important en l’adquisició de la lecto-escriptura

� Lectura amb errors: rotacions, inversions, … � Escriptura: nombroses errades ortogràfiques (natural i arbitrària), dificultats per escriure una frase correcta …

� En adolescents:� Lectura alentida� Errors ortografia arbitrària � Redactat pobre

Preescolar

� Possibles errors fonològics en el llenguatge expressiu� Pobra consciència fonològica� Dificultats en:

� denominar: colors, formes…� aprendre’s seqüències: dies de la setmana� aprendre’s les lletres

� � Denominació ràpida (detectada amb proves)

� Antecedents de dislèxia a la família

Scand J Psychol. 2009 Feb;50(1):79-91. Epub 2008 Sep 22.Brain activation on pre-reading tasks reveals at-risk status for dyslexia in 6-year-old children.Specht K, Hugdahl K, Ofte S, Nygård M, Bjørnerud A, Plante E, Helland T.

Primària

Dificultats en:� L’adquisició de la lectura:

� Mecànica lectora amb errors� Comprensió lectora preservada

� Escriptura:� Errades ortogràfiques: naturals i arbitràries� Estructura redactat� Signes de puntuació

� Dificultats en evocació paraules� Seqüències verbals no automatitzades

8

Secundària

� Alentiment lector amb bona precisió lectora� Ortografia arbitrària� Dificultats en evocació paraules� Seqüències verbals no automatitzades� Ús pobre dels signes de puntuació - pobre consciència morfosintàctica

� Possible repercussió en la comprensió lectora (depenent de la longitud del text)

Adults

� No solen ser lectors� Fan moltes errades ortogràfiques

� Simptomatologia afectiva

Evolució

� Ortografia natural

� Lectura mecànica

� Comprensió

� Velocitat

� Ortografia arbitrària

Eix cronològic

9

Model integrador Uta Frith 1999

Nivell biològicDiferent activació cerebral

Estudis genètics

Nivell cognitiuTª de la consciència fonològica

Nivell comportamentallectura forçada, amb errors, alentida, errors ortogràfics

Dislèxia

� Es una disfunció específica de llenguatge que afecta al processament fonològic

Llenguatge Lectura

Fonologia

Semàntica

Sintaxi

Pragmàtica

Decodificació

Comprensió

“Consciència fonològica”

Procés lector normal

� Consciència fonològica: capacitat de manipular els fonemes

� Via fonològica: correspondència grafema - fonema- Correspon a la via que s’utilitza durant la 1ª etapa

d’adquisició de la lectura.- En bons lectors s’utilitzarà posteriorment per a llegir

paraules no familiars, pseudoparaules i paraules estrangeres.

� Via lèxica: utilitza la representació ortogràfica de la paraula que ens permet arribar al significat.Madura cap als 8 anys en nens amb un bon aprenentatge lector.

10

Procés lector normalVia fonològica:.

Teglo ul atidro de una orvenradla itnlsia, no ibmot ra el adsen en el que las ateirs epsen ermiats, al uizna lsoa ipormtnate es que la corirea y la etliba ateir esge n espritos en la pisoclon corcreta. El roste paudin estor teat olmntia mal y nua posdar lorele sin boprelams. Esto es puqu er no lemoes cada ateir por si masim prao la lalapra es u n doto.

Procés lector normalVia fonològica:.

Teglo ul atidro de una orvenradla itnlsia, no ibmotra el adsen en el que las ateirs epsen ermiats, al uizna lsoa ipormtnate es que la corirea y la etliba ateir esgen espritos en la pisoclon corcreta. El roste paudin estor teatolmntia mal y nua posdar lorele sin boprelams. Esto es puquer no lemoes cada ateir por si masim prao la lalapra es un doto.

Via lèxica:Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren en el que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera esten ecsritas en la psiocion cocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmntee mal y aun pordas lerelo sin pobrleams. Esto es pquore no lemeos cada ltera por si msima preo la paalbra es un tdoo.

Diferents terminologies

DISFUNCIÓ EN RUTA FONOLÒGICA:

� Dx fonològica� Dx sublèxica� Dx disfonètica� Dx tipo L (lingüística)

DISFUNCIÓ EN RUTA LÈXICA:

� Dx superficial� Dx lèxica� Dx diseidètica� Dx tipo P (perceptiva)

� Difícilment trobem patrons purs� Prevalença: mixtes, amb major afectació de la via fonològica

11

Llengües

Ortografia transparent

Ortografia opaca

AnglèsFinlandès

Grec

Espanyol

Francès

Portuguès

Model integrador Uta Frith 1999

Nivell biològicDiferent activació cerebral

Estudis genètics

Nivell cognitiuTª de la consciència fonològica

Nivell comportamentallectura forçada, amb errors, alentida, errors ortogràfics

Estudis genètics

� Dislèxia: Trastorn familiar i hereditari� 25-65% nens dislèxics → progenitor dislèxic� 40% dels germans dx presenten en major o

menor grau el mateix trastornPennington & Gilberg (1996)

� Model multifactorial: múltiples gens + f ambientals protectors i de risc� Probable localització dels gens: � DYX1C1 (15)� DCDC2 (6)� KIAA0319 (6)� 2???

Poelmans G et al. (2008) Am J Med Genet Schumacher et al (2008) Psy GenetScerri TS et al (2011) Biol Psychiatry

12

Estudis de neuroimatge estructural/ funcional

Shaywitz K, Shaywitz S (2003)

NEUROIMATGE FUNCIONAL

Activación cerebral durante la lectura

Correlats anatòmics(fMRI)

� Price (1996): xarxes neuronals per a cada ruta…� Correspondència grafema-fonema

� Girus angular/ supramarginal� Requereix atenció � Procés lent (300 mseg)

� Anàlisis global paraula� Girus fusiforme (VWFA)� no requereix atenció � Procés ràpid(150-200 mseg)

13

Què ens aporta la lectura global?

�Rapidesa o fluïdesa lectora

�Correcció ortogràfica

Gir angular

Àrea primària visual

significat

Àrea frontal

Fascicle arquejat

Gir fusiforme

Model integrador Uta Frith 1999

Nivell biològicDiferent activació cerebral

Estudis genètics

Nivell cognitiuTª de la consciència fonològica

Nivell comportamentallectura forçada, amb errors, alentida, errors ortogràfics

14

cálcul

grafisme

Seq. verb. aut.

lectura

“Llenguatge global”

Recuperació paraules

ortografia

Neuropsicologia

Ponts neurociències i educació

Diagnòstic de la dislèxia

� El diagnòstic és clínic

� No existeix cap prova ni test específic

� No hi ha cap prova complementària que sigui necessària fer

� Història clínica: gran valor diagnòstic

� Valoració funcions cognitives

15

Diagnòstic de la dislèxia

� El diagnòstic és clínic

� No existeix cap prova ni test específic

� No hi ha cap prova complementària que sigui necessària fer

� Història clínica: gran valor diagnòstic

� Valoració funcions cognitives

Història clínica

� Motiu de consulta:� En nens petits: dificultats adquisició l-e� En adolescents: baix rendiment escolar

� Antecedents familiars� Antecedents de lleu retard del llenguatge� Presència de dificultats en l’evocació de paraules (“en la punta de la llengua”)

Diagnòstic de la dislèxia

� El diagnòstic és clínic

� No existeix cap prova ni test específic

� No hi ha cap prova complementària que sigui necessària fer

� Historia clínica: gran valor diagnòstic

� Valoració funcions cognitives

16

HABILITATS ACADÈMIQUES

CONDUCTA

FUNCIONS EXECUTIVES/

ATENCIÓ

FUNCIONSVISOPERCEPTIVES,

VISOESPAIALS,VISOCONSTRUCTIVES

FUNCIONSLINGÜÍSTIQUES

MEMÒRIA

RENDIMENTCOGNITIUGLOBAL

EXPLORACIÓNEUROPSICOLÒGICA

Funcions cognitives dins de la normalitat:

� Intel�ligència� Memòria� Llenguatge� Atenció� Visoconstrucció� Funcions executives

� fonològica

� Seqüències verbals automàtiques� Fluència verbal� Denominació ràpida

Dificultats en habilitats acadèmiques:

� Adquisició de la lectura:� Mecànica lectora amb errors o alentida� Comprensió lectora preservada

� Escriptura:� Errades d’ortografia� Estructura redactat� Signes de puntuació

17

TALE/C: lectura i escriptura . (1er a 4ºrt de primària)

Lectura:

• lletres

• síl�labes

• paraules

• text

Comprensió lectora: encerts i temps

Ortografia: natural i arbitrària; velocitat

Grafisme

Proves específiques

precisió

tipus d’errors

velocitat

Lectura de lletres, síl�labes i paraules

Dictat de Text Nivell IV

TALE/C (Test de Anàlisi de la lectura i escriptura en català)

Lectura de Nivell IV i Nivell I

Comprensió Lectora Nivell II

18

▪ PROLEC-R: identificació de lletres, reconeixement de paraules , processos sintàctics i semàntics (educació primària)

▪ PROLEC-SE: (10 a 16 anys)

▪ PROESC:

- de 3er a 4rt ESO

- conversió grafema-fonema, ortografia i planificació de textos narratius i expositius

Proves específiques

globo peine pueblo ciervo

ermita fuego gigante cuerpo

girasol especie treinta granizo

ombligo trono blanco alfombra

pulga trompeta prensa viento

huelga muerto lienzo cristal

estrella mueble princesa astuto

bosque sombrero

tierra cloro

peldaño gente triunfal plato

tintero liebre pregunta tractor

19

Proves útils per al diagnòstic

▪ Denominació ràpida: RAN/RAS

▪ Fluència verbal amb consigna fonètica

▪ Consciència fonològica: lletreig mental, manipulació mental dels fonemes…….

▪ Seqüències verbals: dies setmana, mesos, taules de X…..

Diagnòstic diferencial

20

Dislèxia

� Dificultats per aprendre a llegir� Lectura lenta i poc àgil. No

automatitzada� Faltes d’ortografia

Prevalença: 5-15%

TDA/H- Simptomatologia:

distracció/desatenció, impulsivitat, inquietud motriu/hiperactivitat

- Li costa concentrar-se, organitzar-se, planificar …

- Alteració en funcions cognitives

Prevalença: 3-8%

Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge

� adquisició del llenguatge parlat

� llenguatge en totes les seves dimensions (oral i escrit)

Prevalença: 2-4%

21

Diagnòstic diferencial

� TDAHLectura mecànica

Lecturacomprensiva

Ortografia

Dislèxia

TEL

TDAH

Etiquetes

Dislèxic

Tontos

No ha llegit prou a casa

Ganduls

Podria fer mésBloqueig

emocional

Torpes

Immadurs

No s’esforcen

Conclusions

� La dislèxia s’associa a una disfunció cerebral del quadrant posterior esquerre

� El trastorn és persistent, encara que va canviant al llarg de la vida

� Clínicament s’ajusta a un perfil neuropsicològic específic

� És important la detecció per al correcte desenvolupament del nen (personal, escolar, social)

� El diagnòstic precoç és fonamental per iniciar quan abans la intervenció