/fini LLOREnÇ DE/ CAROfl//AR

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * FEBRER DE 1986 * N° 11*

EN AQUEST NÙMERO;

* II Congrès Internacional de la Llengua Catalana (Pag. 3)* OTAN. Opinió dels partits llorencins (Pag. *)* 13 anys de campaments (Pag. 10)* Inundacions (Pag. 15)* Festes i Costums (Pag. 16)* El català a l'estranger (Pag. 18)* El mestre Artola (Pag. 24)

DONEM UNA OPORTUNITAT A LA PAU

Editorial FLOR DE CARD -2- (22)

EL REFERENDUM DE LA CONFUSIÓ

Si haguéssim de resumir en una paraulala impressió que causa el vinent referèndumsobre l'OTAN damunt el ciutadà de carrerno hi ha dubte que estaria molt aprop delsignificat que el diccionari dóna al mot"confusió". Són tantes les contradiccionsdels dos partits majoritaris al Parlamentque no és extrany que un gran nombre deciutadans no sàpiguen, a hores d'ara, perquina opció s'han de decidir.

D'una banda no sembla lògic que un par-tit que sempre -i encara ara- s'ha decantatper la integració total, com és AP, preferei-xi abstenir-se amb l'únic propòsit de no fercostat al PSOE. Es ver que ells demanenuna integració total i no aquesta solució par-cial que proposa el partit en el Govern,però també ho és que sembla que s'hauriende decidir per una resposta afirmativa perallò de que val més un poc que no-res. Laseva fòbia envers els socialistes arriba alpunt d'exposar-se a perdre una cosa que ellsconsideren positiva per tal de no donar unasatisfacció als adversaris. Això descomptantels perjudicis polítics que sufriria la imatgedel cap de l'oposició si per haver-se absteshaguéssim de sortir de l'OTAN.

D'altra banda el PSOE afirma que el corels demana el "no" i el cap els exigeix el"sí1'. El problema estriba en què ells -els dedalt de tot- tenen els documents que hanfet canviar tan radicalment la intenció delseu vot, però com que són absolutament se-crets, no ens els poden donar a conèixer. Vo-len que ens fiem d'ells i que votem encontra del que voldríem -tal com ho faranells-, però no ens poden explicar les raons,la qual cosa hem de reconèixer que és moltmala de pair.

I si les postures dels partits majoritarissón més aviat confuses, la pregunta que enshan formulat no es queda enrera. ¿Què potvotar una persona que desitja una integracióplena a l'Aliança Atlàntica? ¿Què ha de ferun que no vol ni OTAN ni bases america-nes? ÉS evident que a un referèndum no potdir cadascú la seva, però si la pregunta fesreferència únicament a l'OTAN i hagués es-

tat formulada sense les tres condicions quehi han avantposat, per ventura hagués gua-nyat en claredat. Posteriorment el Parla-ment hauria decidit -en el cas de que la res-posta fos afirmativa- les condicions mésadequades de permanència.

I davant tot això sorgeix la pregunta:¿Què hem de fer el dia 12? Per a nosaltresla resposta és clara: anar a votar. Estudiarconvenientment -dins les possibilitats de ca-dascú- les raons que ofereixen els qui argu-menten motius de defensa i solidaritat i lesdels qui es decanten per una política pacifis-ta i de neutralitat i actuar en conseqüència.L'abstenció significa no fer ús del dret quela Constitució ens atorga i deixa les manslliures als governants perquè facin el quetrobin, i això, sigui quin sigui el partit en elGovern, està en contradicció amb la matei-xa essència de la democràcia.

L'ASSOCIACIÓ DE JUBILATS

Pareix ésser que darrerament es respiraun aire massa tibant a l'Associació de Jubi-lats. Les contínues desqualificacions delsuns envers els altres fa que la imatge quedóna el col·lectiu estigui allunyada del con-cepte de "seny" que sembla que haurien detenir les persones que viven la tercera eta-pa de la vida. Si no s'obliden les diferènciespersonals i els afans de protagonisme d'al-guns dels seus membres, es corr el perill-no gens desitjable i dissortadament ja cone-gut al poble en el sí d'altres grups- de quees xapi l'Associació i cada fracció prenguipel seu vent, amb les imprevisibles conse-qüències que això comportaria.

Cal deixar-se anar de protagonismes -mésconcordants amb mentalitats menys madu-res- i ésser escrupolosament respectuososamb els resultats de les eleccions. Només ai-xí aconseguirem enfortir una Associació queva partir amb bon peu i que poc a poc vaperdent la unitat que necessita per podersubsistir dignament.

//CONGRES IISTERNACIONAbDE-L/SfLLENGWCATALAN*t MCMVlfll

FLOR DE CARD -3- (23)

Memorable, històric, solemne sónalguns dels qualificatius que han uti-•litzat els mitjans de comunicació enles seves informacions sobre l'actede presentació del II Congrés Interna-cional de la Llengua Catalana, queva tenir lloc al Teatre Municipal deManacor el dia 2 de febrer. Hi assis-

tiren, entre d'altres, el President de la Comunitat Autònoma, el Dr. Ba-dia i Margarit, President del Comitè Executiu Territorial del SegonCongrés, el President del Parlament de les Illes Balears, membres de laMesa del Parlament, el Batle de Manacor, els Presidents dels ConsellsInsulars, els Bisbes de Mallorca i de Menorca, el rector de la Universi-tat de les Illes Balears, diputats i consellers.

Abans, a la Torre de les Puntes, s'havia inaugurat una exposició enhomenatge a Mn. Antoni M. Alcover, del naixement del qual es com-plien, precisament aquell mateix dia, els cent vint-i-quatre anys. La se-va activitat es mostra en aquesta exposició i, segons el full de presen-tació, es pot parlar de Mn. Alcover polemista (fou de jove antiliberal;més endavant publicà manifests contra personalitats i entitats), folklo-rista i narrador (¿és suficient recordar l'Aplec de Rondaies Mallorqui-nes?), filòleg (endegà el Diccionari Català-Valencià-Balear), historiògrafi lui.lista (ocupà càtedres d'història el Seminari, etc.), artista (dissenyà,entre d'altres, l'església de Son Garrió), escriptor religiós (és autor itraductor de treballs diversos) i impulsor del catalanisme (fou catalanis-ta per la llengua).

L'acte del Teatre Municipal era pròpiament el de la constitució delConsell d'Entitats Promotores de les Illes Balears del II Congrés. El bat-le de Manacor donà la benvinguda a tothom i manifestà la seva satis-facció pel fet que aquest acte es fes a Manacor. Després, el Dr. 3oanMiralles i Montserrat parlà de la vida i de l'obra del que fou anomenatApòstol de la Llengua Catalana. Remarcà que fou, la de Mn. Alcover,una vida decicada a la llengua catalana i que mai no dubtà de la unitatde l'idioma que es parla al Principat de Catalunya, al territori de l'an -tic Regne de València, a les Illes Balears, a Andorra, part d'Aragó, sudde l'Estat Francès i la ciutat d'Alguer, de Sardenya.

Tot seguit parlaren Isidor Marí", Coordinador General de l'Area deLingüística Social, i Josep M. Llompart, membre de la Comissió d'Ho-nor. El primer va fer referència al Congrés de 1906, que és el de l'im-puls de la normativització, i els objectius del congrés d'enguany, uncongrés per al futur, per a la normalització.

La passió, en aquest acte, la posà Josep M. Llompart. Fou el qui vaprovocar els més forts aplaudiments, amb la seva defensa de l'actitudde viure en català oberts al món. Antoni Mir, del Secretariat Executiu,llegí l'acta de constitució del Consell d'Entitats Promotores. I final-ment, el Dr. Badia i Margarit va cloure l'acte llegint un escrit de Fran-cesc de B. Moll, absent, i dient que aquest Congrés combina ciència ipassió. Ciència pel rigor que s'ha d'atènyer en els treballs i passió perla defensa ferma de la nostra llengua.

Pere 3. Llull

UTILITZEM LA NOSTRA LLENGUA UTILITZEM LA NOSTRA LLENGUA UTILITZEM LA NOSTRA LLENGUA UTILITZEM LA NOSTRALLENGUA UTILITZEM LA NOSTRA LLENGUA UTILITZEM LA NOS-TRA LLENGUA UTILITZEM LA NOSTRA LLENGUA UTILITZEM LANOSTRA LLENGUA UTILITZEM LA NOSTRA LLENGUA UTILITZEM

II CONGRESINTERNACIONAL DE LA

LLENGUA CATALANAFULL D'INSCRIPCIÓ

• fthMMfktNmitiOPCiolull

U la PIANTEIAMENTS I PROCESSOS DC NORMALITZACIÓLINGUISTICA

! Ì It SOCIOLOGIA DC U LLENGUAG )a LINGÜISTICA SOCIALC 4a MITIANS D€ COMUNICACIÓ I NOVES TECNOLOGIESD Sa LLENGUA I METD 6a ENSENYAMENTC Ta HISTORIA DE LA LLENGUA

• Vol col·laborar en l'accio:ih affiorai m (OI Uf inckjueu-n* nomts una»

[ : «ESENCIA DEL CONGUÊS A LES ESCOLESG PROMOCIÓ DE NOUS CONGRESSISTESG CATALÀ A LA INDÚSTRIA I AL COMERÇ

• Vol acollir alp» eoxressitta a cas M»a.LIS GNo

• liiïitarà al|iD comrníisu ptl «ï co«»t«n s D NO

EKollii la M«ra «fci«:A. I H> limili

Pies500CG Congressista de Número

G Congressista de Número amb quotareduïda Iper a escolars universitarisiubilats casos especials!

G Congressista de Número EspecaiG Congressista Col·laboradorG Congressista Col laborado* EspecaiG Congressista de MeritG Congressisti de Merit Especial

i.Qumni»r»pmu

i ^ Einitai o Empresa Congressista de NùmeroG Entitat o Empresa Congressista de Numero

EspecialG Entitat o Empresa Congressista

Colaboradora[ I Entitat o Empresa Congressista

Col acoradora EspecialG Entitat o Empresa Confressisu de MentG Entrat o Empresa Congressista de Merit

Especai

: HAIh IX«:50000100000250 000500000

250000500000

000000

«••rad« tu • b <*mtrttmt pwdé «te HrrMjtm fBt IMMe otarti IL opcionallGlOOOptes O »OOOptesD 5.000 n loooooOtMBtìttl tatti • Mfar Idrets deconresssta.aportació per al pare històhccKufciral

p«s

hra>*|»*HMMG Taló nommât« a lavo del II Coures Internacional de b

Llengua Catalana AdhMeufc al U i incnpdó i eròi-te tot «m a la Secretaria General del Congres

G A ua^ de mito ni toic o Cana d Estates li compte•• Congres lt«emacic«»l de la Llengua Catalana. Enaquestcaserwi.elMdmsCTttìC.adlwtaw-hlelcMcatdern.gresretalaCaiuoB« olilotocccu

Cacti« del Congressista

Senaria General del CongresHambla Catatan. 15.1er ¡a..Tel il 7 M « - 01007 BARCELONA

FLOR DE CARD -4- (24)

OtJ^

BERNAT POLITPDF

LLIBERTAT DE VOT

-¿QuÁna ¿ó ¿a postula d'e¿> tin pan-t-it quant a ¿a permanència d'Espanya a¿'OTAN?

-Es partit diu que lo seu és quedar-hi,però a jo me preocupa molt més es tor-rent que s'OTAN.

-1 d'u ie.6eAe.ndum ¿què me'n <ituó?-Que no s'havia d'haver convocat per-

què tanmateix ja hi érem i costarà massacar.

-¿1/0.6 agiada ¿a pie.Qu.nta?-Trobam que està un poc embullada.-¿Que. ie.comanau an e¿ vo&tio¿ ¿úmpa-

titzantA ?-No recomanam res. Que facin lo que

vulguin.-¿1/04 decan-íau, ¿db, di ¿e¿ <icA.ec-

&Û.LU> que. ka donat AP?-Consideram que han de fer lo que

trobin. Tanmateix ho faran..,

IGNASI HUMBERTPSOE

OTAN, SI

-Que. op¿ne¿ de. &a peAmane.nc¿ad'E¿panya a ¿ 'OTAN?

-¿M'ho demanes a nivell personal o departit?, que a vegades ses opinions no coin-cideixen...

-A ni.ve.tt de. partit.-Pens que quan es partit canvia d'opinió

respecte a s'OTAN és perquè té unesraons prou importants que ho justifiquen.Li hagués estat molt més fàcil deixar sescoses tal com estan i no convocar es refe-rèndum, però creu que és millor estar-hidedins i participar en ses seves decisionsque quedar fora i no poder fer valer sa se-va opinió. Amb ses bases americanes ve aesser lo mateix que estar dins s'OTAN. Jono hi veig massa diferència.

-Sa dienta com>¿deia que. no ma ne.-ce¿Aai<i e4 convoca*. e¿ ie.6eAe.ndum.¿Que. h¿ deÃA vo¿tio¿?

-Era una promesa electoral i s'havia decomplir, maldament fos previsible quepràcticament tots es partits hi estassin encontra.

-¿Cie.u& que. ¿a pie.gunta ú> ¿,'ade.qua-da ¿ que. uta piou cíaia com peAque.tothom ¿a pugui. e.nte.ndie.?

•rCrec que sí, i a més inclou ses condi-cions que es Govern considera necessàriesper seguir estant dins s'OTAN. Ha posatets interessos de s'Estat davant es d'espartit.

-¿QuÁna ¿6 ¿a voAtia postula?-És clarament partidària de seguir dins

s'OTAN amb ses tres condicions que posadavant sa pregunta.

TOMEU CARBÓCDS

OTAN, NO

¿Ve. qu¿na banda e¿ta e¿ te.u pait¿ten ¿o de. ¿>a peAmane.nc¿a cieno ¿ 'OTAN?

-En aquest sentit ses opinions estan unpoc dividides. Actualment estam dedins iés més difícil sortir-ne que haver-hi d'en-trar, ara bé, s'opinió d'ets afiliats lloren-cins és que políticament hem de votar encontra de s'Aliança Atlàntica.

-¿Eia ne.c.e¿¿ai¿ convocai eó ie.6eAe.n-dum?

-Es nostro partit en es seu dia va pres-sionar molt perquè se fes es referèndum,no obstant, jo personalment consider quees diputats tenen sa confiança d'es poble ique no hi emportava convocar-lo.

-¿Han e.nde.v¿nat amb ¿a pie.gunta?-Consider que no és s'adequada. És un

poc ambigua i no acaba de reflexar si hivolem estar o no.

-¿Que. ie.comanai¿e.u an e¿ voAtioA 4-cm-pat-it zanti> ?

-Jo no faré propaganda oberta ni a fa-vor ni en contra, però votaré que no.

FLOR DE CARD -5- (25)

O***ANTONI CUC

PSMOTAN, NO

¿Con¿¿deAa.u convencerá p&i Espanya. ¿apeAma.n~e.ncAa. cí¿ná & 'Avança A-t£àn£tca?

-Es partit, d'ençà que se va fundar -arafa deu anys-, ha tengut sempre una posturaben clara de neutralitat i pacifisme. Crecque es blocs militars divideixen Europa iconverteixen es seus paisos en satèlits d'etsEstats Units i Rússia. S'única manera d'aca-bar amb aquests blocs és duguent una políti-ca neutralista i pacifista.

-¿Què ttiobau d'e¿ /le^etèncíum?-Consider que és una primera victòria

d'es pacifistes i que el PSOE ha estat apunt de no convocar-lo. Si ho ha fet no haestat per complir una promesa electoral,sinó perquè sa major part d'es ciutadans liho exigien.

-¿T. de. ¿a p/iegunía?-Està molt embullada. Per començar han

llevat es terme "OTAN" i hi han posat"Aliança Atlàntica", que és més poc cone-gut; en es preàmbul es PSOE vol contentarmassa gent i corr es perill de no contentarningú: es primer, que no vol entrar dins s'es-tructura militar integrada és un absurd, per-què s'OTAN és una aliança militar i dir queno volem estar dins s'estructura militard'una aliança militar és una contradicció; re-ferent a sa nuclearització de s'estat,hauríem de ser bastant beneits si creiéssimque ets Estats Units ho consentirien; i en lode reduir ses bases no té massa importància,perquè si se'n van ets americans i llavonsestornen a través de s'OTAN no haurem acla-rit res.

-¿Qu4.no. ¿eA.0., ¿dò &a. vo&tfia. postula.?-Si es que abans deien no ara volen dir sí,

i es que deien sí se volen abstenir, que hofacin. Noltros volem ésser conseqüents amblo que hem defensat sempre i direm ben cla-rament que OTAN, NO.

MIQUEL FALERAAP

ABSTENCIÓ

¿Ttiobe¿ que. ke.m de. que.doA d¿n&¿ 'OTAN o mo& convé meó -óo-fXA-ne?

-3o consider que o hi hem d'estar o nohi hem d'estar i de fet hi estam, i malda-

ment en es referèndum surti no, crec queno sortirem.

-¿Wo ¿xtó paA&idaAÁ., ¿db, de. ^eA e¿tLe.6eAe.ndum?

-Crec que no s'havia d'haver convocat.En Roca ja va dir que es Parlament haviaacordat entrar-hi i si ara, per una d'aque-lles coses, sortia no ¿què és lo que pintaes Parlament? Jo hi estic completamentd'acord.

-¿I que. me.'n d¿u& de. ¿a. pie.gunta.?-Per a jo és bastant confusa. No acaba

d'estar clara.-¿Que. /lecomanau <ut> cf'eó paAt¿t?-Abstenció total.-I ¿¿ AP ¿A paAtidaAAjO. de. que.doA

dint, ¿ 'OTAN peAÒ ¿'abatin, ¿ U GovernpeAdLa. e¿ ie.6eA~e.ndum ¿no podfi¿a. e¿&eA.peAJud¿c¿ajL p'eó vo&frio paA¿¿£?

-Jo crec que no, perquè, com t'he ditabans, no sortirem de s'Aliança Atlànticasigui es que sigui es resultat d'es referèn-dum.

3USTO PÉREZUM

LLIBERTAT DE VOT

-¿Que. op/cna eó te.u p<vit¿t ¿obie. ¿apeAma.ne.ncMi d'Espanya. d¿n¿ ¿ 'OTAN?

-Sa majoria d'es membres d'es ComitèPolític creuen que és millor quedar dinss'Aliança Atlàntica, però no hi ha unanimi-tat.

-¿I de. ¿a. convoc-otòtuM. d'u ie.ueA~e.n-dum?

-Es referèndum és un assumpto que úni-cament atany al PSOE, per lo qual noltrosno mos manifestam en aquest sentit.

-¿Què. frío bau de. ¿a. pfiíguntaT-Que no és la més adequada.-¿QuA.no. po&íuna. aga^oAÕ., com a. paA-

t¿¿, Un¿ó MattonquÂncL?-Dóna llibertat de vot a tots es seus mi-

litants i no recomana res an es simpatit-zants. Que votin així com vulguin.

3osep Cortès

FLOR DE CARD -6- (26)

10 RAONS PER ESSER NEUTRALS

1.- Restar a l'OTAN incrementa el perillde guerra perquè reforça el domini creixenti la mútua agressivitat dels blocs militars enel món. La neutralitat contribueix a dismi-nuir el perill de guerra, afavoreix la pau iajuda els pobles que són víctimes d'agres-sions exteriors.

2.- Romandre en l'OTAN comportarà lainstal·lació d'armes nuclears, perquè el co-mandament de l'OTAN ens reserva com apolvorí' nuclear i convencional de reraguar-da. La neutralitat és la millor garantia dedesnuclearització, de no servir de platafor-ma agressiva per als uns, i de blanc nuclearper als altres.

3.- L'OTAN no és Europa sinó la divisiód'Europa. L'ingrés en l'Aliança Atlànticaeixampla la bretxa, la divisió oberta a Euro-pa per part de tots dos blocs. La neutralitatactiva, si s'amplia el nombre de paisos noalineats, afavoreix l'alliberament del conti-nent d'armes nuclears i de blocs militars.

4.- L'OTAN no és el món lliure, mésaviat fa cada dia menys lliure la part delmón que està sota els seus dictats. El siste-ma bipolar deixa molt poc marge per perme-tre que les poblacions dels paisos membresescullin llurs pròpies formes de vida i de go-vern, i per tant desnaturalitza o impedeix elveritable exercici de la democràcia. La neu-tralitat activa és garantia de llibertat i d'in-dependència en la presa de tota classe dedecisions des de la sobirania popular.

5,- Ni l'OTAN e's Europa ni la ComunitatEconòmica Europea ho és tampoc ni la CEEés l'Aliança Atlàntica. Hem de rebutjar elxantatge que pretén vincular una aliança mi-litar amb allò que es presenta com un trac-tat comercial. Exigim el dret de decidir lliu-rement i separada sobre la incorporació enambdues aliances. Ara menys que mai no po-dem acceptar que les relacions internacio-nals es fomentin en la prepotència i en lacoacció.

6.- Restar a l'OTAN crea enemics i limi-ta la multiplicitat de les relacions exteriors,i per això ens fa depenents en tots els sen-tits d'una superpotência. La neutralitat acti-va crea amics i no enemics, permet eliminardependències i tuteles i ens dóna llibertatper establir relacions diversificades i per es-collir solidàriament el nostre paper en elmón.

7.- Restar a l'OTAN ja està suposant unaugment vertiginós de les despeses militars,

COORDINADORA ESTATALD'ORGANITZACIONS PACIFISTES

mentre es veuen retallades les pensions, lesdespeses de sanitat o d'ensenyament públic ija hi ha tres milions d'aturats. La neutrali-tat activa permetrà adoptar una política dedefensa distinta, basada en uns altres princi-pis, que renuncii' al costós armament agres-siu i que permeti una més gran seguretat ialhora una substancial reducció de les despe-ses militars.

8.- Restar a l'OTAN està suposant també,per primer cop, la potenciació d'una indús-tria armamentista que militaritza l'econo-mia. Les mateixes inversions aplicades en elsector civil generen molts més llocs de tre-ball.

9.- Restar a l'OTAN augmentarà la mili-tarització actual del territori, amb la proli-feració de noves bases, la realització de ma-niobres conjuntes i la utilització de soldatsen operacions exteriors.

|0.- Són els governants -en aquest cas elgovern de Felipe González- els qui han decomplir la voluntat del poble i no el pobleque conformi la seva a la dels seus gover-nants.

Mentre ens reafirmam en el nostre rebuigmajoritari de l'OTAN, mostrem a qui gover-na -aquí i a qualsevol altre país sotmès a unbloc militar- la nostra voluntat de decidir elnostre futur.

L'esperança per la pau descansa en el fetde que els pobles, pertot arreu, deicideixinNEUTRALITAT.

6««a*H.,ï"

Poesia FLOR DE CARD -7- (27)

1 LOVE YOU, TITl

Voldria ferun poema romàntic i absurd,un estúpid poema d'amorper a recitar-te'l.

Vestit, ben vestit.Americana biavacreuada,botons d'àncora, daurats.Oferir-te una flori amb la miradapecar amb tu de pensament,paraula i obra;i amb la miradaatravessar el temps,'la mar i la distància,i besar-teaquests Uavis de caramel.lo,Nastascha Kinsky,caramel.lo de fraula,i oferir-te una florrecitant un poemaridícul i absurd,un estúpid poema d'amor.

Però... Ai!Per a fer aixòjo hauria d'ésserun estúpid playboyianqui o anglès,

i això no, nineta...!Això mai!Tranquilitza't i comprèn-me,el nostre amorés impossible.

Biel BassaTardor de 1985

RIMA BIZANTINA

La gent camina,la gent afina,la gent patina,la gent mesquina.

Mesquina gentque no s'anima,que ja no estima.

Ai quina gent!

Genteta finaque s'acoquina,corr sa cortina,no vol saber!

Ja no coordina,no entén la rima.Ja no té fe.

Història, vine!Demostra els fets,demostra els drets,fes de padrinaclosca argentina

Que escoltin béel que han de fer!

Prest, il·lumina!que gent mesquinaque ja no estimamés que els diners,tan sols caminadins la boirina,ja no hi veu res,ni t'é sortidade la latrinaper cap indret. .

Biel BassaTardor de 1985

Varis

Del 3 al 15 de març la pintora llorencina Antònia Tous Perelló exposarà una mos-tra dels seus olis a la galeria ciutadana Art Fama, al centre comercial Los Geranios.

La mostra, integrada bàsicament per paisatges onírics, estarà oberta al públic dedilluns a divendres els matins i els capvespres.

És una bona ocasió per a veure cap a on es decanta actualment n'Antònia de SonSoler.

EsDÍDellades FLOR DE CARO -8- (28)

VOLEM

cofcRA^.'.'/

Per una enrabiada d'aquelles que fan arreveixinar es pèls de s'esque-na, es batle, emprenyat perquè li havien baixat es jornal, s'havia ne-gat sistemàticament a signar es xecs per pagar es sous d'es regidorscorresponents a l'any passat.Però ara, com que ha estat fotut i ets il·lustres dirigents de la vila lihan fet amenaces de que o cobraven o no agafaven ses riendes de laSala, no li ha quedat més remei que allargar es coll i donar-los lo queels tocava.Així que si en coneixeu qualcun ja li podeu dir que vos convidi a beure.

¿Pot assegurar el PSOE que si AP guanya ses eleccions complirà estres requisits que posa davant sa pregunta?Ets estats que actualment estan a s'OTAN ¿consentiran tenir armesnuclears dins ca-seva i que noltros no en tenguem?En cas de guerra entre Amèrica i Rússia ¿mos aniria millor ficar—mos-hi o quedar al marge d'es dos bandos?Tres preguntes amb una resposta clara: OTAN, NO!

Com tots sabeu, sa paraula "fantasma" té dos significats diferents:d'una banda s'utilitza per identificar ses bubotes que se passegen ambun llençol per ses cases abandonades, i de s'altra serveix per anomenaraquelles persones que pressumeixen de prometre coses que mai per maifan comptes realitzar.I com que diven que s'Ajuntament està completament abandonat ¿notrobau ben natural que estigui ple de fantasmes?

Volem aprofitar aquestes retxes per donar s'enhorabona a l'amo An-dreu Mesquida, Director General de Consum, per haver rebut diversessubvencions d'es Govern Autònom destinades a millorar ses instal·la-cions d'es seu bestiar.En Taverneta, client habitual de ses carnisseries i peixeteries lloren-cines -i si no ho creis les ho podeu demanar- s'ha destacat semprep'es seu altruisme i sa manca d'interessos personals en totes ses àre-es que abarca sa direcció general, per sa qual cosa podem consideraraquestes subvencions com totalment justificades.Accions com aquesta demostren s'ait grau d'imparcialitat que amaratotes ses iniciatives d'es Govern Balear i que ja va ésser àmpliamentcomentat en lo d'es farratges i ses oliveres.

Continuant amb s'iniciativa que tenguérem l'any passat per aquests dies, feim pú-blics es "Premis Flor de Card" an es xerramentaris llorencins més destacats:An en Miquel Falera i an en Tomeu Carbó, premi "la història interminable", perquèno hi ha forma humana de que se posin d'acord.An en Miquel Coll, premi "Sant Valent?', perquè estima en Busco més que ahir pe-rò manco que demà.A n'Ignasi, premi "La Voz de su Amo", perquè en so referèndum de s'OTAN predi-ca lo que no creu per fer content es seu partit.An en Torneu Busco, premi "Angela Charning", de sa sèrie "Falcon Crest", perquèho vol manejar tot i tanmateix no aclareix res.A n'Antoni Cuc, premi "El Llanero Solitario", perquè de deu pics nou és s'únic quevota en contra.An en Mauri, premi "N'Estel d'Or", perquè és ell que fa sa feina i ses seves germa-nastres se'n volen dur es mèrit.

Com que dins aquest bocinet no hi cap cap espipellada sobre es rebumbori que va alçares comentari entre AP i PDP, ni sobre ses divergències entre dos regidors del CDS,passarem un parenostre perquè l'any 2000 tenguem ses aigos canalitzades, que si sesAltures no mos peguen una sempenteta...

3osep Cortès

Història FLOR DE CARD -9- (29)

ELS PESCADORS DE CORALS

De la documentació que he anat veient a-quests darrers anys es desprèn que a Mallor-ca, des de molt enrera, hi havia pescadorsde coral. Els pescadors solien vendre la sevamercaderia a un mercader i signaven una ac-ta davant un notari.

L'any 1425, Gabriel Garbí" pescador ciuta-dà, va vendre a Pere Net, mercader, el co-ral que pescaria des de la festa de l'Àngel aun any, a raó de 17 sous la lliura. Semblantcontracte signaren amb el mateix mercaderels següents pescadors: Jaume Servia, Jau-me Roig, Antoni Xanxolo i Lluc Segura,Cristòfol Joan, tots ciutadans, i també a-quests alcudiencs: Bernat Gil i Arnau Ponç.(ARM prot. Antoni Contestí C-78 f. 131,136, 137v, 152v, 181v, 182).

Aquests contractes es van succeint elsanys següents: el mes de desembre de 1426,Pere Vallés, pescador i patró de barca, vavendre a Pere Net i Bernat Desclapers, mer-caders, tot el coral que pescaria dins un anycomptant a partir de la festa de l'Àngel, araó de 17 sous la lliura. El mes d'abril de1427, va vendre als mateixos mercaders i almateix preu tot el coral que pescaria dins a-quell any (Id. C-80 f. 143v i 235).

Però sembla que no tot eren facilitats.Dia 21 d'abril de l'any 1491, els pescadorsde corals, amb motiu d'una ordinació queconsideraren perjudicial, presentaren als ju-rats de Ciutat una suplicació que començaaixí: "Wo i.gnone.n ¿U gn.anA magni.6i.ce.nci.eAde, vo¿attn.eA magni. i-C-hA ¿e.nyonA jun.at¿>com aqueAto¿ pn.oppaAòaÂA diu éA ¿tadapn.eAe.ntada una ¿>upLicaci.ó peA patá d'e.nJacme. Ctime.nt, Ui.que.t ConA, Phe2i.p Jac-me., Ga.bfU.eA. Ni.cotau e. motte aWieA peA-cadonA de. ta pn.ue.nt Ci,utat to& quatApeA ta. gn.an muttÁtud no &ón OAÒ-Í anome.-naAA..." on supliquen i demanen vulguin in-tercedir davant el lloctinent general delRegne vulgui revocar una crida feta d'ordede l 'Infant lloctinent general del senyor Rei,la qual consideren" gn.andÍA¿Íjname.nt peA.iudici.at OLÍA diÂApeAcadonA peA quant e.n ta, (¿ote. csu.de. ¿Apn.ove.ki¿ que. no'¿ pulque, peccasi conattpeA aA.Qu.ne. peAAone. que. no &i.e. vazat ditRe.y no¿tn.o ¿>e.nyon., to que, no ú e. aWie.co&a ¿¿nò totatt dÌAtn.ucci.0 deÂA ditApeAcadonA to& quatA peA ta. ma. j oi poAtpenquen ta¿ ditA conalA peA meAcadeAAoAtnangeAA e. ^ona. ta. na.cÀ.0 y domini, de.te. Ke,Q¿a. Maae^tcut com de.t¿ vej>&a.ti> de. a.-quztta. com no ¿gnotie.n VO&&LOA magni-fa-

ce.ncA.eA ¿¿e. hun £e.n Qfian me.ncame.nt que.e.nv¿deA cute.n deJL d¿t e.xeAc¿c¿ O.KÁ. comcuA.e.n poch. de.t& aJLtueA. E ma.joime.nt come.n to¿> c£¿ei pa¿¿atA ca.u¿a.nt ta ¿nopÂjo.deJU ditA pencado* e. tot> pock* gua.ny¿que. e.n to peccai de.t pe.¿x y a.WiZA co-t><¿¿> ¿>e. ia. ¿>4.e.n ¿>ta¿¿> ¿>occowie.guti> y ¿ub-ve.ngut¿ peA toi, dJULi> AtiangeAA mottude. pe.cún¿eÁ de. eJLt& pieÂtadotu y texa.-du> peA düLe¿ ne.ceAA¿¿outt> a.b pacten yobt¿ga.c¿on¿ de. pe¿caA peA eA¿ at tejnpíto¿> (iótó conato ta. quat co ¿a no kan tio-bada ni. tioban ab to¿> meAcadeAA vab-¿ott de. ta pnz^ata ne.ya.tt Mage¿tatd'on ¿e. ¿egue-tx que. no pode.nt oía que.ú to tempi ¿atÍA^eA ab to& colata at&d¿ti> ¿tnangeAA cove.ndx.à a aque.t£¿ peAquant no te.ne.n Rotuna de, v¿uAe., de. deAe.-tÁ.nqu4A y de¿ejnpeAaJi te. teAAa y tnan¿-pofutoA-Ae. e.n at&ie. poAt e.n no poch dany pfie.jud¿c¿ tun y de. ta co&e. publique.".Continúen dient que aquesta ordinació escontra les franqueses del Regne de Mallor-ca, i continua: "¿ó dÁApo&at te¿ moA& U>-&QA LibeAeA e. eA&eA SLJicJJ: at¿ hab^úta-dofu> de.t pn.eAe.nt Re.gne. pencan, e. nave.gan.e. UAOA de. te¿ man* e. peAqueA t¿beAa-me.nt".', i més avall fan constar: "Ho que. nß.-dunde. e.n no pock pn.e.judA.c¿ deÂA dùtt> ¿>u-pt¿cant¿ to¿ quoti, peA. ceAt¿^¿cac¿ó de.vo¿>tn.eA magni.6-ice.nc4.eA &ón e.n nombre.¿>uA de. tn.e.ce.ntoA peAAoneA qui. vi.ve.n de£dit e-ieAci-ti.".

Aquesta súplica fou acceptada pels juratsels quals la presentaren al lloctinent generaldel-Regne i afegiren que "ditA peAcadonAtoò quatA &ón e.n gn.an nombn.e. to& quatAe.nAeinp¿> ab tuAA coAeA e. f,am¿t¿a vi.ue.ndeJL ax.eAcÍAi. de. peAcan. con.atA e. ¿>e.gon¿í>e. di.u &ón e.n nombie. de. mWL peA&oneA e.boAÁja, gn.andiA¿¿mo dan de.t pn.eAe.nt Re.gne.¿>i. toé ditA peAcadonA peA no haveApo¿¿i.b¿titat de. \)i.un.a e. no pode.nt tA.be,-n.ame.nt e.x.eAcÍA tun. ont o O&Í.CÁ. ¿e. kaun¿-e.n de. mudan, a tn.anA^eAÍA e.n attn.eA teA-n.eA e. tochA peA podeA vi.un.e.". (ARM Su-plicacions 41 f. 142v-144v).

Ramon Rosselló

Coralera: ormeigper a pescar elscorals.

13 anys de campamentsUNA EXPERIÊNCIA EDUCATIVA

FLOR DE CARD -10- (30)

Guillem Pont

1972. L'AVENTURA

Tal vegada per ésser el primer o tambépel caràcter d'aventura que amarà tot elcampament, els records compareixen ra-bents i clars. Un munt d'anècdotes que, ple-gades, configuren un tot clarificador.

Al no haver-hi precedents no es disposà"d'ambientació", "pre-disposicions" dels pa-res, ni res semblant; conseqüentment la pri-mera cosa que s'havia de cercar, que s'ha-via de trobar, eren els nins. Uns pares quesense conèixer-nos gaire ens volguessin dei-xar, per dotze dies, els seus fills.

Trobar un lloc adequat no fou gaire difí-cil, car comptàvem a l'ajuda d'en PereFons, llavors capellà de Son Macià, qui ensféu la bona amb el senyor de s'Hospitalet.Escollírem un rodolet conegut per "Ses ma-tes clares" -no lluny de Cala Virgili- que anosaltres ens semblarien espessíssimes, per-què... clar els "estudiantetxos" que componí-em tot el monitoriatge del campament sola-ment érem tres -en Tomàs, que estudiavaCOU, n'Antoni d'es Taller", que acabavamedicina i un servidor- i amb alguna ajudaexterna ho havíem de fer tot. Per exemple,preparar el terreny: aixades, sanalies, alguncàvec... Ben de mati' ens aixecàvem -no hiha com aixecar-se de mati' per fer un bonjornal!- però a les deu, amb els cossos ba-nyats per la suor i les mans plenes de bòfe-gues, ja havi'em acabat els menuts. Un pocmés tard vengué a veure'ns en Pere Fons ija us podeu imaginar les cares -de poema!-que fotérem quan, tot referint-se al clotque havíem de fer servir com a excusat, ensenflocà: "I això pareix un clot de tomatigue-ra!".

Però la il·lusió era grossa i, poc a poc,anàrem superant barreres i entrebancs, comés ara la paperassa, perquè podeu pensar icreure que a l'any 72 això de fer un campa-ment sense haver de temer per una sùbitapresència de la Guàrdia Civil, duia la sevaorenga. Uns dos mesos abans d'iniciar elscampaments ens posàrem a complimentarimpresos... però aconseguírem tenir els pa-pers estirats i, a més, ens deixaren unesquantes tendes de la O3E.

Hem de confessar i reconèixer que lesinstal·lacions campamentals resultaren d'unaprecarietat gairebé inhumana. Tothom dor-mia a terra damunt un petit jaç d'estepa!L'esgotament físic era l'únic camí per arri-bar a la son. La taula era una post a dos

palms de terra i el seient uns taulons de pi-capedrer sobre unes pedres. De cuina, niparlar-ne: uns fogons -que haguérem de res-guardar del vent- i una botella de butà.

Ah!, això sí, teníem cuiner! Un homonetvell que -per la cara d'en Pere Fons- anà-vem a cercar cada matí de Cales de Mallor-ca perquè ens fes el dinar, cosa que duia aterme amb deliciós encert, si tenia a mà unbarrelet de vi.

Els berenars i els sopars els fèiem nosal-tres mateixos. Invariablement sopàvem desopa de sobre i alguna cosa més, exceptuantalguns dies, entre els quals hi hem de situarels famosos macarrons que semblaven allòque avui diríem una "pizza" i que, òbvia-ment, menjaren els cans de l'amo de la fin-ca.

Teníem l'aigua potable a varis minuts delcamí. Diàriament, idò, l'havíem de traginaral campament i havíem de portar els nins al'aljub per dutxar-se amb dues regadores...Així, mentre un monitor era a la compra,un altre podia treure l'aigua i el que resta-va l'abocava sobre els nins que sempre latrobaven desesperadament fresca.

I de la feina didàctica, què?Bona voluntat i no gaire cosa més. ÉS a

dir, no ens plantejàrem conscientment captipus d'objectius. L'objectiu latent eratreure, per primera vegada, un grapat denins de sota les faldes de ses mares.

D'altra banda tant n'Antoni com jo ha-víem anat repetides vegades als campa-ments de la OJE -d'alguna manera havíemde convalidar els exàmens de la "Formación

FLOR DE CARD -11- (31)

del Espíritu Nacional"-, l'únic model que-co-neixíem. És fàcil, per tant, treure'n conclu-sions: fou un campament relativament auto-ritari on les activitats bàsiques eren ¡es dedesenvolupament físic -taules de gimnasia,caminades, banys...- i les xarles pseudo-esco-lars -una el matí i l'altra l'horabaixa-, des-comptant, és clar!, l'aspecte potser méstrascendental i educatiu: les vivències comu-nitàries dels nins.

Personalment en alguns moments l'he con-siderat un mal campament: desconeixíemtot un munt de tècniques elementals per re-alitzar campaments, i el desconeixement ge-neralitzat normalment porta a un cert auto-ritarisme autodefensiu, però vis ara mateix,en perspectiva, consider que resultà benvàlid en una doble perspectiva:

a) De cara als infants.* S'inicià una certa tradició de campaments

a Sant Llorenç que ha deixat, com aniremveient, la seva petjada.

* Òbviament s'aconseguí aquell objectiu la-tent del que hem parlat.

* Es possibilità a tots els nins de Sant Llo-renç allò que fins aleshores era patrimoniexclussiu dels estudiants -i també, mal-grat mantengui ara certes reserves- s'in-tentà treballar envers el respecte a la na-tura.b) A nivell de monitors.

* Resultà un repte a les nostres forces físi-ques i intel·lectuals al servei d'unes ideesque aleshores ens semblaven -eren- pro-gressistes i existencialment humanes.

* Tots els monitors -i també els ajudants ex-terns- treballàrem amb molta il·lusió i res-pecte entre-personal, el que possibilità-àdhuc en els moments difícils- un entornrelativament distendit i reflexiu.

* D'altra banda agafàrem conscientmentuna responsabilitat aiximateix important-que potser supravaloràrem- el que ens vafer sentir per primera vegada una mica"Hoques", car en alguns moments -sobretotels vespres- havíem de suplir la tendresade les mares.

* Amb la vivència d'aquest campament s'es-tabliren uns lligams personals d'allò quealgú anomenaria "profunda amistat" que eltemps encara no ha estat capaç de borrar.A mi personalment m'impactà amb força,

fins i tot m'espanta una mica la claretat derecords, uns matisos que poden parèixer su-perflus, però que som incapaç de trobar enaltres campaments, potser didàcticamentmés importants o transcendents.

Flor de Card

Bolletí-revista del Card, Centre Culturalde Sant Llorenç des Cardassar.Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Febrer de 1986Número 114Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Direcció: Felip Forteza

Guillem PontGuillem QuinaGuillem SolerMiquel Sureda

COL·LABOREN

Pere J. LlullJosep Cortès

Pau PortadaCongrés de la llengua 3Entrevistes OTAN 4Espipellades 8Crònica Informal 14

Pacifistes 10 raons 6Biel Bassa Poesia 7Ramon Rosselló Pescadors de corals 9GuiUem Pont Campaments 10

Festes i Costums 16El mestre Artola 24

Maria Calmés Batec 12Si lleu... 22Comptabilitat

Antònia Servera Batec 12Xesc Umbert El temps 13Andreu Femenias Ineficàcia 15Josep Massot El català a l'estranger 18Jaume Galmés Poesia 19

Esports 23Guillem Femenias Poesia 19Llorenç Artigues El Còmic 20

Febrer 21

NOTA

Els articles apareguts en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels seus pro-pis autors.

Batec FLOR DE CARD -12- (32)

DARRER DIA

Per acomiadar amb bulla el darrer dia, els al·lots del parvulari i els dels ciclesinicial i mig de l'escola anaren disfressats a la plaça de l 'Ajuntament i passarenel capvespre ballant. A la fotografia els infants de la guarderia convenientmentagafats a una corda perquè no se'n perdés cap.

CONFERENCIES

El dia 13 el Dr. Ramis va fer una confe-rència a l'Escola per xerrar de les revi-sions mèdiques escolars i de la parasitosi:pois i cucs.

El dia 20 se'n va fer una al-tra a l'Escola de Son Garrió so-bre la higiene dental. Anava acàrrec d'un equip de sanitat delC.I.M.

Dia 29 de gener en VenturaRubi', president d'una associacióempressarial d'agricultors, vafer una xerrada a sa Rectoriasobre les repercussions que elI.V.A. tendra damunt els pro-ductes del camp.

Maria CalmésAntònia Servera

BLAVET

Com cadaany peraquesttemps, elDijousJarderels al·lotss'inflarend'emblavarles nines,o al revés,que avuien dial'orde deles cosess'hacapgirat.Sigui comsigui. hiva haverfesta, queés el queimporta.

SOPARPer a celebrar el l'f è. aniver-

sari de "Sa Revista" el dia 22es va fer un sopar al restaurantSalvador, del Port de Manacor,on hi assistiren uns quants col-laboradors. Esperem que l'anyque ve poguem celebrar el 15èamb el mateix humor.

RUA

Dia 9 decapvespre es va celebrar la Rua amb bastanta parti-cipació infantil. Els disfressats es donaren cita a l'Escola Na-cional i baixaren cap a la plaça de l'Ajuntament on es va ferun poc de ball amenitzat per la Banda de Música. Per tal d'ani-mar la festa es repartiren confetti i diverses sorpreses.

FLOR DE CARD -13- (33)

OTAN

Dia 2<4 es va fer a la sala parroquial unaxerrada organitzada pel PSOE, on es vatractar del pròxim referèndum sobre la per-manencia o no a l'Aliança Atlàntica (pa-reix esser que als socialistes els agradamés aquesta denominació). Es varen trac-tar els temes de: neutralitat, bases ameri-canes, promeses electorals, incoherènciad'Aliança Popular, importància del referèn-dum, etc. La gent va poder demanar tot elque va voler.

El conferenciant principal va ésser l'eu-rodiputat Felipe Sánchez Cuenca, acompa-nyat per n'Ignai Humbert i un altre mili-tant del partit.

No es va demanar el Sf al referèndumperquè oficialment encara no estàvem dinsla campanya electoral.

NAIXAMENTS

Dia 14 neix a Son Garrió en Marc Gal-més Artigues. Els seus pares són en Miqueli n'Antònia. Salut!

NOCES

Eduardo Vallejo Lliteras i Jerònia Geno-vart Femenias feren l'esclafit dia 22 aSant Llorenç. Enhorabona!

DEFUNCIONS

N'Aina Grimait Vives va morir el dia 26de gener a l'edat de 80 anys, a Sant Llo-renç. Al Cel la vegem.

Àngela Busquets Tous, que era viuda,mor a Sant Llorenç dia 4 de febrer al'edat de 89 anys. Descansi en pau.

Catalina Sureda Pomar deixa aquestmón el dia 15. Era llorencina, casada i te-nia 82 anys. Al Cel sia.

NOU SECRETARI

El dia 24 de febrer va començar a ferfeina el nou secretari de l'Ajuntament, enMiquel Ballester Oliver, natural d'Algaida.

Esperem que aguanti més temps que elsseus antecessors i que sigui tan eficientcom na Pilar.

EL 1 t M" J ESTACIÓ DE CA'N XESC

Dia

123i»567Ü

9101112131*151617IS19202122232125262728293031

litres

2.-Ò

4 ' í >

o'2.

0'6U'i

o'2/

1O'i

0'96'32>'7g'l

12. '5

^'5

fenomenatmosfèric

••

•

•

•

•

AA

ventdominant

V^EOO

M

NO

Oort

Mo&Ê0

soso

Mes GENER \986

Temperatures màximesDies

10

graus

17

Temperatures mfnimesDies

\8

graus

<-{

Velocitats màximes del ventDies

3>02^

Qmts/hora

65 SO6O 0

Fenomen atmosfèric

PlujaNeu

Calabruix

Tempestat

•

•*A

RBoira =

Rosada ^Gelada t l

Petita nevada [g

el GSisell Insularen Turisme, Industria i Comerç

El pilar més important de la nodríeconomia, rep suport del Consell Insularde Mallorca a través d'estudis I enques-tes d'aquest mercat.

El Consell Insular de Mallorca ajudaen general totes les activitats promoció-nais tant a nivell nacional com "Un hiverna Mallorca", com a nivell Internacional—"Congresos anuals d'Agents de Viat-ges de diverses nacionalitats" "CongrésMundial de la Tercera Edat (FIAPA)"—.

Edita guies, mapes, cartells I altrespublicacions destinades a (acuitar el co-neixement de l'Illa.

Tambó mereix destacar-se la cam-panya de neteja de platges I altres llocsd'interès turístic.

Manté oberta una oficina d'Informa-ció turística a Alemanya I hi ha previ-sions d'obrir-ne una altra al Regne Unit.

Col·labora també amb les ollclnesde turisme que hi ha en els municipis tu-rístics.

Anualment distribueix el cànond'energia entre els ajuntaments afectatsper la producció I la transformació ener-gètica.

Promou It celebració d« conferèn-cies, (1res I cursets que activin la Indús-tria I el comerç.

Subvenciona I Impulsa l'ú* d'ener-gies alternatives.

'tf&HMÍl $ní*Uab

de >Afa¿¿o\cacl. Ptlau Heul 1

Crònica informal FLOR DE CARD -14- (34)

Ara no sé per on he de començar! Peruna banda podria iniciar la meva crònicafent una semblança entre un plat de burba-lles i el saló d'actes de la Sala, tal era l'em-bull de fils que cobrien el trespol de l'esce-nari per tal de donar corrent al nou i fla-mant equip de gravació que hi han entafer-rat; tampoc no seria desencertat el fer refe-rència a l'amabilíssim ambient que s'hi res-pirava i que feia pensar que ens trobàvemdavant una colla de jovençans en plena llunade mel; aixf com també és digne de mencio-nar la deferència que tengueren envers elpúblic -es Brütet i jo- quan ens oferiren lesencoixinades cadires d'en Mauri i n'AntoniOrdinas -absents juntament amb el batle-per tal de presservar les nostres anques delsrostidíssims bancs del públic...

-¿I vos hi vàreu seure?-No. Cadascú ha de sebre estar en el seu

lloc.Començaren l'orde del dia amb una gas-

tera rabiosa. La Comissió Territorial del IICongrés Internacional de la Llengua Catala-na els va demanar una col·laboració econò-mica de 150.000 ptes. per ajudar a les nom-broses despeses que comportarà la seva cele-bració, però n'Antoni Cuc, fent honor a l'es-perit nacionalista que amara el seu partit,va considerar que a l'Ajuntament de SantLlorenç li tocava quedar molt més bé i vaproposar que l'aportació llorencina fos de250.000 ptes. N'Ignasi, portaveu del PSOE,va estar d'acord amb n'Antoni i, a més, vafer vots perquè la Corporació no solamentfes aquesta aportació econòmica, sinó quedugués una poli'tica lingüística més conso-nant amb el programa que feia anys s'haviaaprovat. Els demés regidors recolzaren viva-ment aquesta postura i el punt quedà apro-vat per unanimitat.

-En Falera també!?-En Falera també.-Alabat sia Déu! S'ha convertit a la fe

lingüística!Dins el mateix punt la revista "Editur",

dedicada íntegrament a la promoció turísti-ca, es va oferir per insertar dues pàgines depublicitat de la zona costera llorencina per250.000 ptes., oferiment que fou acceptatper la nostra Corporació amb l'única absten-ció de n'Antoni Cuc, que no va consideraroportií aprofitar la xeripa.

Per acabar d'arrodonir les peticions d'aju-da econòmica acordaren continuar amb les19.600 ptes. mensuals que paguen a la logo-peda que ajuda a superar els defectes depronunciació d'alguns al.lots de l'escola.

-¿I a Flor de Card no li donaren res?-No, fiet, a Flor de Card no li donaren

res.A un altre punt tractaren l'assumpte de

l'equip de gravació. Resulta que el batle,per tal d'evitar possibles discussions a l'horade resoldre si un havia o no havia dit allò oallò altre, va fer instai.lar un magnetofón itres micros, valorats en 600.000 ptes, dins elsaló d'actes sense donar-ne part al Consisto-ri. Els regidors estaren d'acord amb la ins-tal·lació però no amb la manera com s'haviaduit a terme. Trobaren que totes les casescomercials havien de tenir dret a fer ofer-tes i acordaren que n'hi hagués tres quefessin pressupost i llavors ells decidirienamb quina es quedaven.

-¿I tanta falta fa gravar els plens si finsara no havien tengut cap problema?

-Si els manacorins en tenen no veig per-què no n'hem de poder tenir noltros!

-Però els manacorins sempre han estat unpoc bufes...

-No t'afiquis amb els manacorins que arave lo de Son Ribot.

-¿O hi arriben a fer l'abocador?-Sí, lo que un poc més endins. Asfaltaran

el camí de So n'Avinent per no haver depassar per dins el poble i miraran si ho volpagar la Mancomunitat o el Consell de Ma-llorca. N'Antoni Sansó va votar en contrade l'acord perquè considerava que s'haviad'haver fet un concurs per comprar uns ter-renys, en lloc d'adjudicar-ho directament aSon Ribot. En Pere de Son Vives no hodevia veure gaire clar, ja que a l'hora deles votacions va optar per l'abstenció.

-N'hi ha hagut d'embulls amb aquest abo-cador...

-I espera, que encara no l'han començat!-Si no hi duen els GEOS a posar orde...-A la Policia Especial val més que no l'hi

duguin, que ja els basta bé amb el brou quehi ha per allà abaix...

-¿Que hi ha res de nou?-Pareix ésser- que els encarregats de Son

Servera i Sant Llorenç no s'acaben d'enten-

Íl I £H BU5CO NO H'l £RA]' PeApUè HA DEMANAT I J tA5ÌÌL POLÍTIC nn £T^^~^^^\tf ¿TdTS UNITS ? J~~~~^££is^~

MO HOMO! /vo VA\COMPARÈIXER. P£K0Ü£ \CITAVA FDTÜT.

jQpinìò FLOR DE CARD -15- (35)

dre i a cada instant tenen emperons sobre siara comandes tu o ara jo, i si també hand'anar a Son Servera si hi fan falta o si no-més s'han de limitar a la zona costerà... Lasituació ha arribat a estar tan estirada quel'altre dia feren una reunió per tal d'acor-dar una mica de reglament. Sembla que du-rant dos mesos se'n cuidará en Perlito jovei després ja en tornaran parlar.

-¿I què deia aquest reglament?-Jesús, que havien de tenir independència

dels polítics, que el qui no complís les tas-ques burocràtiques i de persecució de la de-linqüència seria destituii, que havien d'ésserpolicies d'élite...

-Com en Rambo?-Per l'estil. Per cert, que n'Antoni Cuc

ho va trobar un sentidet exagerat això dedir policies d'élite als "Perlito Boys".• -^,1 no seria millor que cada poble se'ncuidas dels seus i s'haurien acabat les dis-cussions?

-Jo trob que sí. Amb els anys que fa quesom veihats hi ha hagut poques vegades queels "granots" s'hagin entès amb els "burre-gos" quan han emprès un assumpte amitges.

Josep Cortès

ER »« PONT

Carrer Nou, 35 T.569310 SANT LLORENÇ

tJSff fejfc^ ^ POLLASTRES

** XJÍ^X ^ ROSTITS

$><u <***TQ Sureda, 1

Telèfon 570624

ftndreu Femenias

INEFICÀCIA 1 IRRESPONSABILITAT

Sembla que aquestes paraules són vàlidesi suficients per definir la majoria dels nos-tres regidors i, sobretot, el nostre batle. Emreferesc a irresponsabilitat i ineficàcia al'hora de solucionar els problemes del poble.

Com tots podem recordar, ara fa quatremesos ens trobàrem amb unes inundacions.La Corporació en aquells moments va deixarpassar el problema fins que, al cap de deudies i davant les pressions populars, es va-ren reunir per parlar-ne.

He de confessar que per una part vaigquedar content de les solucions preses pelsregidors en aquell ple, però per altra bandaem feia mala espina, ja que a l'any 1982s'havia dit exactament el mateix i els pro-blemes encara continuaven. Els regidors, perunanimitat, es comprometeren a que si pas-sats tres mesos no estaven fetes les accionsacordades per part dels organismes compe-tents, l'Ajuntament iniciaria les obres a càr-rec del pressupost municipal.

Ha passat ja el temps i són molt poquesles coses que s'han fet així com les ques'havien acordat i encara no s'han comen-çat, entre les quals podem anomenar:

* La presa. S'havia de mirar el lloc mésindicat per emplaçar-la i s'havien de posaren contacte amb els propietaris afectats.

* El pont de la carretera d'Artà. Acorda-ren que farien gestions per alçar-lo i encarano hi han fet res.

* El pas de davall la gasolinera. Noméshan arreglat l'entrada deixant la sortida talcom. estava, la qual cosa podria donar lloc aun embús de conseqüències imprevissibles.

* Canvi de lloc de la gasolinera. Haviende dur al ple la proposta de cercar un solarper si de cas es podia traslladar-la de lloc.

* Tractar el tema de les aigües brutes inetes.

Després de veure el què passa, podem dirsense por d'insultar ni ofendre ningú que lamajor part dels nostres regidors són uns in-competents, uns irresponsables i, sobretot,uns ineficaços.

la és ben hora que tots junts pressionemaquestes persones que circumstancialment iaccidental regeixen el nostre poble, esperemque per poc temps, ja que més malament ésdifícil fer-ho, i els obliguem a complir elsseus propis acords.

És hora de que els nostres regidors -i so-bretot el batle- obrin els ulls i s'enfrontinamb el problema més important que té elnostre poble: les aigües.

FESTES I COSTUMS FLOR DE CARD -16- (36)

AQUEST ARTICLE ESTA PATROCINAT PER LA CONSELLERIAP'EPUCACIO I CULTURA PEL GOI/ERN BALEAR, I HA ESTATGESTIONAT A TRAI/ES PE L'ASSOCIACIÓ PE LA PREMSA FO-RANA PE MALLORCA.

I - DIAGRAMA DE CONTINGUTSGuillem Pont

Home

| RELIGIÓ)

ÍProducció-alimentacióirFatigajl Vida familiar] | Descans) | Ritus d'aparellament) | Ritus religiosos |

COSTUMS CULINARIS) ! FESTES I COSTUMS FESTES I COSTUMS I•••K^B^^^^^H^^B^MH^HMBIBI^H^^^^BM^-^^J

Cançó popular tradicionalDansesJocsLlegendes, rondalles, endevinalles,

paramiologia, acuditsVestitGastronomia

II - OBJECTIUS GENERALS

a) descriure el treball, sexe i religió com aelements determinants de festes i costums.

b) Diferenciar els elements integrants de ca-dascuna de les festes.

c) Comentar el sentit de participació.

Cada objectiu general enquadra les tres à-rees -cognoscitiva, afectiva i psicomotriu-descrites en els estudis de Bloom.

III - ELEMENTS REALS ACTUALS

* 8 de setembre, Nativitat de la Mare deDéu.

Festa coneguda també pel nom de "la Ma-re de Déu dels missatges" al ésser la datadel canvi de lloc de treball de la gent que treballava a les possessions. És inici i acabatalldel cicle de les festes pre-cristianes del blati, en definitiva, de tot el cicle agrícola. Saimportància és ben palpable al ésser festa pa-tronal o "patrona" de vuit pobles de Mallorca(a Santa Margalida es fa la festa de la Bea-ta). Festa, idò, ben generalitzada i solamentsuperada -a nivell de calendari laboral i dei-xant de banda les "Festes Nacionals"- perSant Antoni i les "segones" o "mitjanes" fes-tes de Nadal i Pasqua.

* 29 de setembre, Sant Miquel.Comença el nou cicle anyal; inici caracte-

ritzat pel sementer -la sembra- i la verema.

Les nits comencen a allargar-se i... bontemps per anar de rondalles.

* Octubre, festes del most.Després de la verema (i amb relleu espe-

cial a Binissalem).Cançons de picat, jotes i mateixes i... els

fideus amb cabra salvatge, sopar dels "tais".

* Octubre, cercades d'esclatasangs i altresbolets.

* Octubre, fires.Sobretot a la part meridional del Pla

(Campos, Llucmajor, Porreres, Santanyí).

* 21 d'octubre, Festa de les Verges.Caracteritzada pels bunyols i les cançons.

* 1 i 2 de novembre, Tots Sants i els MortsTemps de pau en el camp, eixarmar vore-

res, exsecallar... bon temps per recordar elsavantpassats. Ahir repic de campanes tota lanit i misses a balquena.

* Novembre, festa de l'Oliva (en acabar lacollita)

* Desembre, ses Matances.Cal fer provisions de carn per a tot l'any

mentre els blats van creixent. La gent vadescansada i... s'hi escau un ball d'aquellstan vitencs!

* 25 de desembre, Nadal.Festa solsticial i religiosa. Matines, torró,

coca de Nadal, el dinar familiar, neules, can-

FLOR DE CARD -17- (37).

cons, el betlem...* 1er. de gener, Cap d'any.S'inclou1 dins les festes nadalenques.

* 5 de gener, els Reis.Significa l'acabatall de les festes nadalen-

ques. Obsequis -ahir calcetins, avui juguetes-als infants.

* 17 de gener, sant Antoni Abat.Patró dels animals. Festa amb relleu espe-

cial a Sa Pobla, Artà, Manacor... i queaquests darrers anys ha sofert una clara pui-xança (onze pobles fan festa "oficial"; moltsd'altres fan "mitja festa" i alguns l'han tras-passada al diumenge següent). Va precedidadels foguerons.

* 20 de gener, Sant Sebastià.Patró de Ciutat. Festa desapareguda gaire-

bé a tots els pobles. Abans se solia fer, moti-vada per la pesta.

* 3 de febrer, Sant Blai.Festa de caire religiós en la qual, a més

d'untar el coll d'oli, es beneeixen els fruits("senyorets" de diverses formes, galetes, frui-tes...)

* Febrer, darrers dies.Dies de bulla que precedeixen la quarema.

"Sa Rua" a Ciutat, fresses i ximbombadespertot arreu; greixoneres dolces i de porc, en-sai'mades amb sobrassada... Dies forts, el Di-jous Jarder i el Darrer Dia.

* Febrer-març, la Quarema.Entra amb el Dimecres de Cendra. Temps

d'abstinència i de sermons. Ahir abstinènciaradical, carn, joc...

* Març-abril, Pasqua.Després de la llarga abstinència quares-

mal, l'esclat de la festa ramadera (pasqua/pas_turar, pas). Cançons de "sales", visita a les"cases santes", processons -l'"enquentro" ambels botets o capades característiques-, l'a-nyell, panades, cocarrois, freixura, flaons, ru-biols... centurions i el salpàs.

* Abril, romeries.Després de Pasqua hi havia les processons

rogacionals a les ermites de Mallorca (inclo-ses dins les festes de la florida del blat),avui convertides en "barenes" o excursions.Festa que, per imperatius de treball -no agra-ri- ha decaigut molt. Sobresurten la romeriade la Verge del Coco i la del Puig de SantMiquel.

* Maig, mes de Maria.Antigament es feia gairebé a totes les ca-

ses. Avui solament es fa a les esglésies. (A-

bans alguns fins i tot l'adelantaven en quinzedies per no entorpir la sega de les faves).

* Maig, la tosa.Operació consistent en tondre les ovelles.

El pagès ho sol agafar com a una mitja festaque acaba amb un bon dinar.

* Maig, Moros i Cristians.Fèsta guerrera, solament conservada a Só-

ller i Pollença.

* Juny, "Pel juny la falç al puny", diul'acudit. Ja han començat les messes, el llargtreball de recollida dels cereals que no acaba-rà fins a l'amagatzematge de la palla. Tambése sol fer formatge i es recull la mel. Co-

'mença l'esclat de festes patronals.Juny, el Corpus.Festa dels domassos i de les flors. Tradi-

cions gegantines. A Pollença surten "les Àgui-les" (dansa religiosa).

* 24 de juny, Sant Joan.Se solien sembrar clavellers. És la festa

en què solia sortir "Sant Joan Pelos" (dançareligiosa) a Felanitx, Son Garrió, Sant Llo-renç...

* Juliol-agost.En haver acabades "ses messes" la gent

del camp solia anar a "rentar-se" a la mar.Era una diada de ple i guanyat descans.

* Agost, festes patronals (també n'hi ha almaig, juny, juliol...).

Coincidint amb la feina acabada del camp(solament falta la recolecció dels fruits delsarbres: figues, ametles, garroves...) gran nom-bre de pobles (setze) fan les festes patronals:xeremies, correguda del pollastre, missa ma-jor, un dinar que no es queda al darrera i unabona revetla. També se solen ballar les dan-ces religioses: "cavallets" a Pollença, Artà iFelanitx; "moratons" a Manacor i "cossiers" aMontui'ri i Algaida (també solien ballar el diade la "Mare de Déu Morta" -15 d'agost-)

ALTRES

3 de maig. Antigament festa de la SantaCreu. Es feia la bendició dels fruits.

22 de maig, Santa Rita, advocada dels im-possibles. Tradició agustiniana. Se solia donaruna rosa.

29 de juny, Sant Pere. Dia 30, Sant Marçal(el sant del romàtic).

50 dies després de Pasqua, Cinquagema oPasqua Granada. Festa del Regne d'Aragó,avui perduda. També era doble. Segueix a Ca-talunya i Menorca.

Plomes Amigues FLOR DE CARD -18- (38)

ELS ESTUDISSOBRE LA NOSTRA LLENGUAA L'ESTRANGER

per Josep Massot i Muntaner

Cada vegada són més els mallorquinsconscients del fet que la nostra llengua téuna història que no podem oblidar i ha estati és vehicle d'una literatura important, jades de l'edat mitjana. I llevat dels ignorantsi dels obstinats, tothom sap que es tractad'una llengua romànica -derivada, per tant,del llatí- que en diverses varietat dialectalses parla no solament a les nostres illes Bale-ars i Pitiüses, sinó també al Principat de Ca-talunya, al departament francès anomenatdels "Pirineus orientals" -a l'antic regne deMallorca-, al País Valencià, a una extensafranja d'Aragó i a la ciutat italiana de l'Al-guer, a Sardenya.

Probablement no són tants, però, els quisaben que el català -en la seva forma literà-ria i en les seves variants dialectals- és ob-jecte d'estudi a moltes universitats d'arreudel món. Ja des de molt antic, hi ha hagutuna tradició considerable d'estudis lul.lístics.Ramon Llull, una de les figures més sugges-tives que ha donat Mallorca en totes les èpo-ques, va viure a França i hi va deixar unabona colla d'amics, i les seves obres i el seupensament foren vindicats o atacats a totEuropa, no solament a França, a Itàlia o aAlemanya, sinó fins i tot a Rússia, on esconserven manuscrits que mereixen que qual-cú s'hi dediqui a fons, segons l'opinió d'Ele-na Wolff , de l'Acadèmia de les Ciències deMoscou, bona coneixedora de les llengües ro-màniques, que parla i escriu amb una relati-va correcció el català. El lul.lisme modern,d'altra banda, ha tengut grans representantsestrangers, alguns molt relacionats amb Ma-llorca, com R. Pring-Mill, autor d'El micro-cosmos lul.lià (publicat per l'Editorial Moll),que visqué de petit a la nostra illa, o Antho-ny Bonner, que hi viu habitualment i és co-negut sobretot per la seva dedicació alGOB, el qual col·labora sovint a la revista"Estudiós Lulianos" -òrgan de l'Escola Lul·lís-tica Mallorquina, molts "mestres" de la qualsón estrangers- i que acaba de publicar alsEstats Units dos enormes volums que tra-dueixen a l'anglès una àmplia selecció de lesobres de Ramon Llull.

La Gran Bretanya i Irlanda han tengutdes de fa molts anys a les seves universitats

la llengua i la literatura catalanes com unaassignatura d'un cert relleu. Conseqüent-ment, són molts els anglesos que saben lle-gir i parlar la nostra llengua, que han assis-tit -juntament amb estudiants de molts al-tres paisos- als cursos per a estrangers queorganitza des de fa molts anys l'Institutd'Estudis Catalans a Barcelona, i que es de-diquen d'una manera o altra a l'estudi de lallengua, la literatura o la cultura dels PaisosCatalans. N'és una bona mostra l'existènciade l'Anglo-Catalan Society, associació quecada any celebra unes quantes sessions i queha publicat o ha estimulat llibres i articlesde revista ben interessants.

A França, s'ha mantengut sempre el caliudels estudis catalans, en part duits a termeper intel·lectuals procedents del Rosselló,com Josep-Sebastià Pons o 3oan Amade. Fouprecisament el fill de 3oan Amade que, coma prefecte de París, permeté l'obertura d'unCentre d'Estudis Catalans a la Sorbona i par-là en català als sorpresos barcelonins quel'anaven a veure juntament amb autoritatsacadèmiques franceses. De fa temps, hi hael projecte que els francesos que treballensobre temes catalans s'agrupin en una asso-ciació semblant a la britànica.

Aquestes associacions són ja un fet als pa-isos germànics (Alemanya, Suïssa i Àustria),on fa uns quants anys va ésser fundada l'ano-menada Deutsch-katalanische Gesellschaft-impulsada per Til Stegmann, entusiasta di-vulgador de la nostra cultura a Alemanya-, ia Itàlia, on existeix des d'abans una Associa-zione Italiana di Studi Catalani. Aquestesassociacions agrupen historiadors, lingüistesi historiadors de la literatura, que en moltscasos han fet i fan contribucions molt nota-bles en el seu camp i formen, a les universi-tats respectives, noves generacions d'estu-diants. Vull subratllar el nom de la universi-tat de Basilea, a Suissa, on Germà Colon hacreat una autèntica escola, d'on han sortittreballs dignes d'ésser destacats sobre Ra-mon Llull i sobre el Llibre del Consolat delMar, entre molts altres.

També als Estats Units i al Canadà abun-den els estudiosos de la nostra llengua, cata-lans "trasplantáis" o americans o canadencs,els quals s'han agrupat igualment en laNorth American Catalan Society. Aquestaassociació celebra col·loquis multitudinariscada dos anys, les actes dels quals han estatpublicades amb regularitat (n'acaba de sortirel quart volum, a les Publicacions de l'Aba-

Poesìa FLOR DE CARD -19- (39)

dia de Montserrat6.Molts d'aquests i molts d'altres "catalanò-

fils" estan en contacte a través de l'Associa-ció Internacional de Llengua i LiteraturaCatalanes, amb seu teòrica a Amsterdam,de la qual parlarem un altre dia.

Tot plegat és un panorama engrescador idigne d'ésser més conegut. ¿No és sorpre-nent que molts estudis sobre el català haginestat duits a terme a l'estranger mentre lanostra llengua era prohibida a les nostresuniversitats?

\\\\

NO,no vull mirar el rellotge:no m'interessenen aquests momentsles coordenades espai-temps.Ara,només vull gaudir d'aquest instanton tu estàs amb mií jo estic amb tu.I no t'amoihis p'en Kronos,malgrat no poguem vèncer-lono estaria gens malamentviure'l com sirealmentfos

etern.

Jaume Galmés

ELECTRICITAT DE L'AUTOMÒBILTelèfon 569505 * SANT LLORENÇ

II

Al racó de la portaentrant a mà dretaes deixaven veure ridículment amagatsuns quants cervells aparcats.

Però això no era tot!Al racó de l'esquerra també n'hi haviai als dos racons d'abaixi davall les taulesi vora les màquines pertot arreu!amb el gest fred, trist, de qui no trobani pot fer camí.

Mentrestant, eixams de cossos atlètics,estèticament perfectes!daurats com el llautó,coberts de sedes plastificades,es deixaven dur per l'harmoniade la moda en "stereo".

Era el "Pub" de modao la mort de l'home?

Guillem Femenias

És en aquests moments,quan estic soli veig evidentque no tinc consol,quan em sobrevé el gran dubte:Estic caminant damunt les meves petjadeso, per contra,estic avançant per un cam f fora fi?TRIVIALITAT?

Data desconeguda

Jaume Galmés

BINGOSALAIMPERIAL

* Dies feiners, a partir de les 6* Dissabtes i festius, a partir de les 5

MANACOR

o•=íIocoiQc¿<COOL

O

BJ£

'O

Febrer FLOR DE CARD -21- (41)

És el temps de sembrar el cànem. Fins atemps recents havia estat costum estès quecada pagesia plantés una extensió de lli o decànem per tal d'obtenir la fibra tèxtil neces-sària per a les conveniències de la família.Havia estat molt general que totes les fei-nes inherents a les tasques del teixit i delvestir fossin de patrimoni exclussiu de lesdones, des del fangar i preparar la terra,sembrar el lli, collir-lo i laborar-lo fins adeixar-lo apte per a poder ésser teixit, tei-xir-lo i tallar i cosir els vestits.

Per distingir les robes de factura casola-na de les industrials, i encara més les de co-tó o d'altres fibres foranes de les de lli o decànem, hom qualificava les familiars de"drap" de casa, apel·latiu que comportava lamàxima garantia de qualitat i durada.

S'inicia ara la temporada dels vents, comens diu molt bé el refrany:

Per Sant Vicençparen els gelsi vénen els vents,

per la qual cosa és un temps molt adequatper a fer volar estels.

Dia 2. la Mare de Déu del Candeler .-Diula veu popular que, en passar la processóque conduia la imatge de la Mare de Déu,tots els malalts es van aixecar i van sortirpels balcons i finestres a fi de veure-la, ique tants com la van veure restaren guaritsal moment. Com a signe de màxima devo-ció, els fidels van posar una candela encesaen mans de la imatge, candela que va durartot ei curs de la processó. És per això queva rebre el nom de Mare de Déu del Cande-ler.

Dia 3. sant Blai.- Advocat contra el malde coll. Antigament havia estat costum quela gent portés a beneir una panereta de frui-tes, senyorets i llevat.

El tenien per patró els cantaires i d'al-tres gents que per raó de llur ofici hagues-sin de cridar o de parlar molt.

Dia 9, santa Apolònia.- Segons la llegen-da, santa Apolònia estava casada amb un ho-me molt geniüt i furiós que sovint li pegavadurament. Avorrida, la pobre muller va fugirde la llar conjugal, però 3esús, en una apari-ció li va fer veure que tothom havia d'a-guantar la seva pròpia creu. Quan va tornara casa, el seu martit, sense dir-li paraula liventà un parell de bufetades tan fortes queli féu saltar tots els queixals i totes lesdents de la boca. És per això que santa Apo-lònia és advocada pel mal de queixal i tam-bé per donar paciència, resignació i confor-mació a les dones que tenen els marits geni-üts i intractables.

BANC ESPANYOL DE CREDIT

BANESTOLa major empresa bancària d'Espanyaal seu servei.

AUTOESCOLACARDASSAR

major, 22

CA'S SERVERI TALLERMECÀNIC

REPARACIONSEN GENERAL

Cardashar , 25 * SANT L L O R E N Ç

SO

LU

CIO

NS

</} j < U o > UJ Q < U D ü.

<u u •)-> (0 D ^0

«3

*0 £ t

00 O

u13

«JC

C ^

«M

'C '

C

«U £

u

*>

£

2v

+-1 ío

Ja

td c ^

cC 3

C

3

D .

_ D

._

HO

oi

<£ 5

«£

UM

**

•» •&

^<

i

„,

<

cu <

Q <

t r-1 < D UJ

0¿ u 1/) H o s

<

H

U4 <

/i U

</>

O C

U

UJ

Q2

UJ

H <

UJJ

Q <

S <

<

Z <

Q <

U<

U<

ZU

JQ

Í<u <

H < j

<C

u <

O

a <

Oi D

1/) 01 c¿ H UJ J J UJ

Q CL o 1/1

0</

i O u

- oí

O

C¿

OU

JO

2U

J.-

JX

H

O u

. Q

< ~

Z

—

«Z

H

O U

JQ

cu

~ Z

u)U

<

Oi

< Z

OS

Dá U

UJ

t/i

— H

<

.«

^ •

•^

J5-

?f'

•

¿: ^

^

: -

.^'

«.S

S-Ï

' *

S-

'."> >

v*>

• í?

tl-

'»•h

ü

a a.

•

a.

* .

i*

-*

N>

«3 fi»

* —

** ï

*-•

*. .-

A.

«. •-

•ït"

•*••

**.

•&•*

•

J>O

ft •

-t«

^

$•

j, A

a»

* *

«é

<j\«

ï«

**.

"3

•»

V^

«i

'**•

^

01«,'

5

*^ -ï

-H w •-*I

*s ••0

•.s*

».

a°•s

*-«*•

.

'210

S

•*

" K

* -°

s- V

fft*

**•*

•*.

tt-rt 'Q

T

I(0

_J

ta

_ .

Q. ^ 2

d

2 s

.S i

2.

rt S

n

r™ ^

(T)

M

J2

o «

í3

cr-* i

ft

C"

n>S

o 3 -

v.

c cr

_ c

Z•ü

(T

)C

<•

—

' —

|- Q

. r

3 D

R- 1

vi 3 (

i H fel 9 K :

•'>

'*Ã

Mi-n

IM^

L v RM ICwx^

ËF3

K*iJ

ü fcjj^

^r •asm

_ T

7"

o

p Pi

ï j J

|

. 31

'ï.«

Ri-A

T-^

*

ffli^

J R •f,'i i

s.

^ M« 2 P) H 5>'

0 tu 3 fT>» v>

T3 O

X

)

O>

rn

-n 5

0 z

0 O

m1

rn o

H- Z

-

Z H

X

r CP

O•n

N « x

D C

D O

"n

H "

on m

> O

<-•

/oZ -

r

CP-Í

T3

Z —

>X

D 7

^ O

r jo z

m>

rn ?o

-nn

x> 2

üO

</>

H -

Q o

o >

n /

OXD

n >

co D

-rn -

g-n

O-

- 7

0 n

O o

o D

TI >

rn

^3

c

1 1 CD 1 H 1 -n i /o 73 1 •

1 Z T31

Z 1 H O 0 1 1 H 73

1 1 Z H 1 50 's 1

1 Z 1 H"

1 70 \ fi

00 O TI

> D m r r m H 73 rn in O > O m O n > r 00

Q.

n

(yi

0>

STR

l·lw

"sre

.0"!

*<

Q

. t*'

™

fs£

<B

v3;

S 8 , 3

öS

SG.

Q

o

o»

HO

, 5

3 W

Q

. 0)

3

g- ï.

r-f

0)

fï

•(A

(D

i

l/l

I •—

^-O

QfS

0)

c«

t

0 so Ió 3> ;o o 1^ Irvi

*» r\>

Esports FLOR DE CARD -23- (43)

Des que va guanyar al Pollença, el Cardassar només ha acon-seguit un punt. Amb aquest pobre balanç no resulta massa difí-cil comprendre perquè es troba amb cinc negatius i col·locat ala l<»ena. posició. El perquè de tot això pens que s'ha de'veureen funció d'una irregularitat en els seus darrers partits i, perquè no?, d'una sort que, ara per ara, no es porta massa bé ambel Cardassar.

Passem, si voleu, a veure o, millor dit, a recordar un poc elsesdeveniments dels darrers cinc partits.

CULTURAL 1, CARDASSAR 0.Encara que no ho sembli, l'equip del Port de Pollença ha es-

tat un dels rivals més fluixos amb qui s'ha topat el Cardassar.Si abans parlava de la sort, de la mala sort, aquest partit n'ésun bon exemple: els llorencins, d'entre les seves múltiples oca-sions per marcar, varen enviar dues pilotes a la fusta del marccontrari. I això no va ésser tot: cal dir que l'únic gol d'aquestpartit vengué propiciat per una errada defensiva.

CARDASSAR O, LLOSETENSE 1.Molta expectació al "Moleter" per veure el partit disputat

pels llorencins amb el primer classificat de la Preferent. La ve-ritat, no es pot dir que el nivell del partit ^respongués a l'expec-tació que ara us deia. Si dic això és perquè la història d'aquestpartit es pot resumir amb poques paraules: un gol primerencaconseguit pels de Lloseta a la primera part; a la segona, unCardassar que va tenir tancat el seu rival dins la seva area, laqual cosa vol dir que els llorencins lluitaren de valent per.aconseguir un resultat més positiu, però topà amb la inexpugna-ble defensiva visitant.

ESPORLES t, CARDASSAR 2.Extrany partit el disputat dia 2 de febrer a la vila d'Espor-

les. El Cardassar passà de dur un avantatge de dos gols en eldescans per llavors anar-se'n a Sant Llorenç amb quatre gols ales seves xarxes. No sé com explicar-ho: un equip que, fora deca-seva, aconsegueix marcar dos gols i mantenir la seva porte-ria buida a la primera part, passa a descompondre's al segontemps i encaixa quatre gols, un rera l'altre. A destacar d'a-quest partit el bon partit que feren els dos juvenils (Amer i Su-reda) que, a més, foren els autors dels gols que salvaren l'ho-nor del Cardassar.

JOIERIA FEMENIflS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

LU - MIETO - lACOsn - FULLICUUm ^ ^ BOUTIQUE

CONFECCIÓN

1 js*$SB~3"T^^^Tfc5d1' SEÑORAY

CABALLERO

yf ¿y.- Aploï S« Man«B«. b«/oi, <~,-&^ ,.-..¿.*<r/ -5Ö5807 CALA M/UOR

CARDASSAR 1, SES SALINES 1.Es notaren, malgrat el punt d'honor que hi posaren els onze

llorencins que van saltar al terreny de joc, les baixes de Rosse-lló i Cànoves. El partit començà amb un parell d'ocasions degol per part d'ambdós equips. El primer en marcar seria l'equiplocal: Soler aprofita perfectament una pilota centrada per ladreta per introduir-la a les xarxes del porter visitant. A partird'aquí el Cardassar passa a controlar el partit en aquesta pri-mera part. En els segons quaranta-cinc minuts, el panoramacanvià radicalment: el dominat es convertí en dominador. Unsbons fums passaren els de Sant Llorenç per mantenir buida laseva porteria: l'equip saliner va empènyer més fort que maicap a la porteria d 'un Parera (que no havia jugat els dos ante-riors partits) que no tengué ahir, precisament, el seu dia. Quanja hi havia gent que havia abandonat el camp, va venir el golde l'empat en un clar fora de joc. 'S» ens atenem a les ocasionstengudes per part d'un i altre equip, es podria dir que el resul-tat fou just; però el que no es mereixia el Cardassar era empa-tar, després d'haver aguantat tant de temps les empeses de ladavantera visitant, mercès a un error arbitra).

A destacar l'expulsió de Miquelet per agressió i la reaparicióde Nadal.

CAMPOS 1, CARDASSAR 0.Partit jugat per part del Cardassar a la manera que acostu-

ma a fer-ho en els seus desplaçaments, és a dir, es planteja uncentre del camp amb homes que guarden la seva zona i quantenen ocasió pugen per ajudar els davanters. Més oportunitatsde gol a la primera part que a la reanudació.

I ja tornam esser en el tema de sempre: es lluita molt acamp contrari per a que llavors et marquin un gol en una j uga-da desgraciada. En aquest cas l'error fou del porter visitant.

Les classificacions del equips inferiors no han variat gaireen relació a la informació donada a l'anterior número d'aquestamateixa revista. Si bé cal advertir que els infantils varen acon-seguir posar-se en primer lloc, que després perdrien en la sevaderrota contra el Campos dins ca-seva: partit que, per altrabanda, acabà amb incidents quan uns espectadors intentarenagredir l'àrbitre d'aquest partit. Sortosament aconseguí sortirsencer.

CLÍNICAVETERINÀRIA

Burgués, s.n.FELANITXT. 581579

* MATERIAL FOTOGRÀFIC* ARTICLES DE LABORATORI* FOTOGRAFIES DE

MARGALIDA MOREY

^

Baix d'es Cós, 11-E

Tel 554078 MANACOR

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -24- (44)

ES MESTRE ARTOLAAixò em digueren, que aquest senyor tan

ben plantat voltat de llorencinets era "Esmestre Artola", un senyor català que teniafama de bon mestre, que feia escola allà onavui és Ca'n Mateu "Moll" i que, entre al-tres coses, explicava als nins d'aquí el cos-tum nadalenc del Principat relatiu al "tió deNadal" -versió catalana, amb petites vari-ants, del Papà Noël-.

La fotografia és de 1902, el que, si treimcomptes, ens adonarem que els "nins" tenen-tenien- ara de 90 a 100 anys. La majoriasón ja a l'altre món i ningú -dels pocs quehan vist la fotografia- m'ha sabut donar cla-ricies de noms i llinatges.

Aquest mateix any, 1902, fou declaratmajor d>edat als setze anys el rei Alfons•XIII, la fotografia del qual aguanta gojós elmestre. Espanya viu la crisi monàrquica ca-racteritzada pel bipartidisme -lliberals-con-servadors, vots comprats favors impagats...-que possibilità una alternancia en el poder:1901 govern lliberal presidit per Sagasta,1903 govern conservador presidit per Silve-la, 1905 liberal presidit per Montero Ri'os,1907 conservador presidit per Maura... i així

fins arribar a la Dictadura del general Pri-mo de Rivera, l'any 1923.

Aqui', a Sant Llorenç, s'anaven succeintels baties -Gabriel Calmés, Joan A. Feme-nias, Miquel Femenias, Guillem Bauçà...- itambé els mestres, encara que de maneramés espaiada,... i la vida.

És de suposar que degué resultar tot unaconteix ment social -això de fer-se la foto-grafia- car és obvi que els llorencins no ves-tien normalment així, portant sempre saba-tes i la roba del diumenge. També ho podendemostrar les banderes i el quadre que des-penjà el mestre per a tal aconteixement.

Un altre aspecte curiós són les cares delsnins i també la del mestre; em fa l'efecteque el Sr. Regine García -autor de la foto-grafia- que segurament havia arribat a SantLlorenç després d 'un llarg i penós trajecteamb diligència, havia de menester méstemps del que els nins havien pensat per ferel retrat.

1902, un Sant Llorenç ahir que segons da-des estadístiques comptava amb més d'un77% d'analfabetisme.

Guillem Pont