RUTA INTERPRETATIVAUSOS SOCIALS de la RIERA de RAJADELL

EL XUP

EL SUANYA

RUTA INTERPRETATIVA

El barri del Xup des de la seva creació l’any 1965, ha tingut una relació molt estreta amb la Riera de Rajadell. Malgrat que la denominació oficial del barri és Pare Igna-si Puig, des del primer moment s’ha cone-gut el barri a partir del seu nom popular, el Xup, una denominació que tot indica que prové de la Masia Farrés, molt propera al barri i coneguda amb aquesta denomina-ció popular.

Tanmateix la tradició popular del barri atribueix l’origen d’aquesta denominació a dues llegendes amb una forta vinculació amb la pròpia riera, en aquest sentit, l’ori-gen del mot Xup podria derivar-se de:

• El xiuxiueig dels ocells que quan s’acostaven a beure a la riera feien uns cants similars a “xup-xup”.

• El soroll de les granotes de la riera que la gent les imitava fent “xup-xup, xup-xup”.

Tota la vida s’ha dit el Xup, no sé qui s’ho va inventar. Tot això era terreny agrícola, era bàsicament vinya,... Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

Barri del Xup al 1965 Fons AVV

A la llera de la riera enfront dels edificis i força a la vora del pont de la carretera que uneix Manresa i Salelles, es troba aquest històric pou que subministrava aigua a l’antiga central elèctrica coneguda com “La Catalana”, avui seu d’Endesa. L’edi-fici d’estil modernista de “La Catalana” fou inaugurat l’any 1920 i podem suposar que aquest pou també es va construir en aquesta època.

Aquest pou d’aigua era de “La Catalana”, hi havia una bomba per pujar aigua per una tuberia fins a la central elèctrica perquè allà dalt no hi tenien aigua. Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

Actualment, l’aigua que s’obté d’aquest pou s’utilitza per regar els horts munici-pals, situats darrera el camp de futbol i l’escola pública.

Per altra banda, avui en dia, en aquest pou encara es poden observar murals reivindi-catius realitzats els anys setanta per part del PSUC. Un vestigi de la significativa lluita obrera i sindical present al barri en aquell temps.

Barri del Xup al 1965 Fons AVV

1 EL XUP

2 EL POU RODÓ DE “LA CATALANA”

USOS SOCIALS DE LA RIERA

Antics horts del Xup vora el Pou de “La Catalana”

3 ELS HORTS DEL XUP

Des del inici del barri, la pràctica hortola-na ha estat molt present a partir d’aprofi-tar les terres fèrtils de la llera de la riera, espai on al llarg de més de 40 anys s’ubi-caren horts familiars i recreatius, fins a l’aiguat i gran crescuda de la riera del 10 de juny del 2000. Aquesta riuada s’endugué i arrasà tots aquests horts de la llera, així com petites construccions destinades a aviram, co-nills,... per guardar-hi eines o fins i tot com a cotxeres per guardar-hi els cotxes.

Los huertos estaban al lado de la riera des del puente hasta pasado el campo de fútbol, y también des del puente riera abajo, ocupa-ban como un kilómetro de largo. Emilio Pérez, veí del Xup

Després de la riuada, l’Ajuntament va decidir traslladar els horts al darrera el camp de futbol i l’escola pública, en un es-pai amb una cinquantena de parcel·les. El 12 de novembre del 2001 es va fer el pri-mer sorteig per adjudicar-los.

El pou ja hi era abans de construir el barri, era per agafar l’aigua per les cases de pagès i les centrals elèctriques. Emilio Pérez, veí del Xup

Fons AVVPou de “La Catalana”

Fons AVVPou de “La Catalana” a la riuada del 2000

RUTA INTERPRETATIVA

4 EL COL.LECTOR DEL XUP

Des d’un bon inici, la construcció del barri va presentar múltiples deficiències, en-tre elles la manca de connexió al sistema de sanejament de les aigües residuals do-mèstiques del barri, les quals eren aboca-des directament i sense cap mena de trac-tament a la riera.

Aquest afer fou una de les múltiples rei-vindicacions de l’Agrupació de Veïns del Xup ja que provocava greus molèsties als veïns (males olors, mosquits, etc.). La mo-bilització veïnal va aconseguir allunyar l’abocament dels habitatges però es va se-guir abocant directament a la riera.

Con la asociación de vecinos fuimos a Bar-celona a protestar porque las aguas residua-les desembocaban a la riera muy cerca de las casas y después lo cambiaron y lo pusieron más lejos. Carmen Ribas, veïna del Xup

D’aquesta manera, durant més de 40 anys, la part baixa de la riera a partir del Xup va esdevenir una autèntica claveguera a cel obert, afectant greument els ecosistemes de la zona.

Antes de la construcción del barrio, la riera sí que era riera. Manuel Rodríguez Fenoy, veí del Xup

Aquest problema no es va solucionar fins l’any 2009, quan l’Ajuntament va impulsar la construcció, per part de la Mancomu-nitat de Municipis del Bages per al Sane-jament, del col·lector que condueix les ai-gües residuals del Xup fins a la depuradora de Manresa. El resultat ha estat molt evi-dent i la natura de la riera s’ha recuperat de forma extraordinària.

Clavegueram del Xup anys 60`s Fons AVV

Portada de revista editada pel moviment veïnal català. La OSH era la Obra Sindical del Hogar, organisme enquadrat en el sindicat vertical franquista que entre altres, fou la promotora del grup d’habitatges del Xup.

Fons UAB

USOS SOCIALS DE LA RIERA

5LES MASIES

Al voltant de la riera de Rajadell, s’alcen multitud de masies i cases de pagès, algu-nes des de temps immemorials i d’altres de construcció més recent, en bona part gràcies a la gran expansió del conreu de la vinya del segle XIX.

Els veïns del Xup sempre hi han mantin-gut una estreta relació, sobretot amb les cases més properes com és el cas de Cal Vicenç o Ca l’Enricoi per exemple, on era habitual desplaçar-s’hi per anar a com-prar verdura, fruita, llet, carn, begudes, etc.

Con la casa de ca l’Enricoi, toda la gente del barrio ha tenido mucha relación porqué íba-mos mucho a comprar verduras, fruta,... de todo! Alicia Díez, veïna del Xup.

...jo feia patates i venien a comprar patates acabades de collir. De colliter a consumidor directament. Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

La casa del Suanya, nosotros la conocíamos como la casa de las bebidas, porqué íbamos allí a pescar i cuando teníamos sed, íbamos ahí y el matrimonio mayor nos vendía coca colas, cervezas, agua, patatas,... Manuel Carmona, veí del Xup

Ca l’Enricoi L’Arada

L’entorn natural de la Riera de Rajadell també ha estat un espai de creació artístic. Almenys, al llarg dels anys 30 i 40, molts pintors, sobretot de Manresa, realitzaren quadres a l’aire lliure aprofitant la bellesa d’aquest indret.

Llavors també va haver-hi una temporada, que venien tot de pintors de Manresa, com l’ Ignasi Sanz, el Vilajosana, el Lafont, el Ventosa de Barcelona, també dones,... venien aquí i feien quadres de paisatges de la riera. Venien a peu o tartana i jo els hi guardava el carret de pintar i els seus trastos aquí a casa. Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

De fet amb aquestes paraules va descriure aquest fet Joaquim Amat-Piniella, al diari “El Dia” el juliol del 1933:

“... un grup de pintors locals joves, sota el nom de “Penya Art”... aprofiten totes les ho-res que els deixen llurs ocupacions per pujar a l’estudi a treballar o per agafar una tarta-na o per llogar bicicletes, i bo i carregats amb la tela i les pintures, sortir a cercar paisatges o racons pintorescos. Una veritable vocació.”

Quadre de la riera i Ca l’Enricoi, obra d’Ignasi Sanz l’any 1942

6 ESPAI ARTÍSTIC

RUTA INTERPRETATIVA

7 ESPAI DE BANY

La riera de Rajadell ha estat un indret ha-bitual de bany pels veïns de Manresa i del Xup en particular, sobretot per les genera-cions de joves del barri.

Anteriorment, es tractava d’una pràctica molt estesa, donat la inexistència de pisci-nes públiques i l’escàs o nul costum d’anar a la platja.

Molts eren els indrets de bany al llarg de la riera, un d’ells, abans de la construcció del barri del Xup era la zona de la riera davant els actuals habitatges, vora el pont i el Pou de la Catalana.

Todo esto eran campos de uva, veníamos andando des de Manresa hasta aquí cerca del puente, para pasar el día. El agua estaba muy limpia (antes de la cloaca), era muy cla-ra y abundante porque antes también llovía más. Cogíamos agua para beber y cocinar. Antonio Soto Mata, veí del Xup

Tanmateix un cop es va construir el barri a partir d’aquest punt la riera patia l’aboca-ment de les aigües residuals i conseqüent-ment els espais de bany es van traslladar riera amunt.

Alguns d’aquests punts de bany eren força a la vora del barri, com la bassa de Ca l’En-ricoi o l’aiguabarreig de la riera amb el to-rrent de la Torre del Lluvià vora la Masia Blanca, etc.

En cualquier poza te podías bañar, estaba todo muy limpio y saneado, pero bueno los tiempos han pasado. Manuel Carmona, veí del Xup

Íbamos a la balsa de l’Enricoi, íbamos por la mañana, había una balsa grandiosa, i que limpio! Yo con 24 años, i allí es donde apren-dí a nadar. Concha Bravo, veïna del Xup

Tran riera vora el barri

Davant del Pou, l’any 1958 Magdalena Ruiz Duran

Tran riera vora el barri Fons AVV

Fons AVV

USOS SOCIALS DE LA RIERA

Tanmateix cal destacar de forma especial dos llocs emblemàtics de bany a la riera de Rajadell com son la bassa del Suanya o el Gorg Blau.

Quan érem canalla anàvem a banyar-nos a la riera en general, però allò on hi havia mol-ta afició era a la bassa del Suanya i al Gorg Blau. Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

Los domingos íbamos al Suanya, bajaba mu-cha agua y era muy limpia, como no había neveras metíamos la fruta en el agua. Ahí, debajo del puente del Suanya, era el baño de Manresa y más lejos. Manuel Rodríguez Fenoy, veí del Xup

En el Suanya, cerca del puente, antes la gente aprendía a nadar porque había mucha agua. Francisco Pérez Cascales, veí del Xup

D’altra banda també cal destacar pel seu important ús social, el Gorg de Biarritz, que malgrat és situat a la riera de Cornet, a prop de Salelles, sí que ha estat un indret molt popular pels veïns del Xup, com de la ciutat de Manresa en general.

...a Biarritz ens hi anàvem a banyar-nos amb bicicleta... i ja hi havia desnudisme en aquell temps!. Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

Íbamos al Biarritz de noche, salíamos a las 6 de la mañana para coger sitio, llevábamos la comida y ahí pasábamos el día. Magdalena Ruiz Duran, veïna del Xup

L’AradaPont del Suanya

ITINERARI DE LA RUTA

Barri del Xup

LLEGENDA

Camí curt del Suanya

Resclosa Ca l’Enricoi

Col.lector

Bosc del Suanya

Font de l’Arrel

Escoles

Pou de la Catalana

Masies

Horts

Itinerari

Espais de bany històrics

RUTA INTERPRETATIVA

8 ESPAI D’ESBARJO

amb ombra i on la canalla pot jugar. Abans els dies de festa estava ple. Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

Els pares ens deien que anéssim a la riera a jugar i hi anàvem sols. Igual tenia jo deu o onze anys o mes petita. Portàvem el bere-nar i berenàvem quan arribàvem al Suanya. Passàvem la tarda i a l’estiu passàvem l’estiu a la riera, tot de canalla. Manoli, veïna del Xup

Amb una corda, d’un pi a un altre fèiem un columpli d’aquells i les nenes es balanceja-ven. Emilio Pérez, veí el Xup

Veníamos mucho al Suanya, los sábados y domingos, a veces hacíamos allí la comida. Conxa Bravo, veïna del Xup

Pícnic al bosc del Suanya Maria Sánchez Sánchez

Íbamos al Suanya con los niños, llevábamos mesas y merendábamos allí. Carmen Ribas, veïna del Xup

8.1. Bosc del Suanya

Espai de lleure emblemàtic on històrica-ment s’han realitzat trobades familiars, àpats, etc. Així mateix, es tracta d’un lloc tradicional d’arribada o de pas per les ca-minades dels veïns del Xup i de Manresa en general.

Venint del Xup cal destacar l’importantús social del corriol anomenat popular-ment com el camino corto del Suaña, el qual ressegueix la riera fins al Suanya, tal i com indica el mapa anterior.

Al Suanya hi ha aquell tros que és pla, allà sempre ha sigut un lloc que hi han anat fa-mílies amb canalla, abans a peu o amb carro i ara també amb cotxe, perquè és un lloc pla,

USOS SOCIALS DE LA RIERA

Jo hi havia anat molt a la font de l’Arrel, a l’estiu, agafàvem el carro, hi anàvem amb tartrana. Era el dia que feies festa, anàvem a la font a passar el dia, menjàvem tomàquets amanits i força tiberi. Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

...a la Font de l’Arrel hi anàvem d’excursió amb bicicleta, hi anàvem a berenar, ban-yar-nos... Anàvem amb bici i els cotxes puja-ven a dalt que hi ha un estanc d’aigua que es tot roca i pugen i prenen el sol. Manuel Fernández, veí de Xup

Pícnic al bosc del Suanya anys 60 Pícnic al bosc del Suanya l’any 1968

Font de l’Arrel

Magdalena Ruiz DuranMagdalena Ruiz Duran

Anella Verda

8.2 Font de l’Arrel

Situada en una obaga de la vall del torrent de l’infern, prop d’on aquest conflueix amb la riera de Rajadell. Té una llarga tradició excursionista, sent un lloc d’arribada o pas per caminades pel veïns de les masies del voltant, del barri del Xup i de Manresa en general.

Al voltant de la font podem trobar grans arbres (un roure, una pinassa, un auró ne-gre i tres plàtans) que han estat respectats per generacions de propietaris.

RUTA INTERPRETATIVA

Les vores dels rius i rieres de Manresa han estat històricament espais concorre-guts de pesca, tant com una forma d’acon-seguir menjar fresc, així com a mode d’ac-tivitat lúdica i d’oci.

La riera de Rajadell no ha estat pas cap excepció, i tant els veïns de les masies, del Xup o de Manresa en general hi feien cap per pescar bagres, barbs, carpes o angui-les.

Hi havia molta gent que venia a pescar barbs i bagres, sobretot a la primavera quan baixa-va tanta aigua. Jo fins hi tot havia tingut un beltrol de vímet, que el ficaves a la riera i els peixos no podien sortir. Venien aquí mateix a la resclosa de casa, però sobretot allà al pont del Suanya. Venien a peu o amb bici-cleta. Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

Resclosa de Ca l’Enricoi L’Arada

Pescadors manresans, l’any 1926 Gal.la Garcia i Cassarramona. L’Abans. Recull gràfic

9 ESPAI DE PESCA

USOS SOCIALS DE LA RIERA

Yo he ido des de aquí al Xup hasta al Gorg Blau caminando por la riera descalzo co-giendo cangrejos del país. Manuel Carmona, veí del Xup

Antes cogíamos cangrejos españoles a cubos por toda la riera, con una caña y un anzuelo. Y también de noche íbamos andando por la riera y los cogíamos con las manos. Francisco Pérez Cascales, veí del Xup

A banda de pesca però també cal tenir present altres activitats recol·lectores a l’entorn de la riera, tant de plantes aromà-tiques i/o medicinals, pinyes, espàrrecs, bolets o també cargols.

...agafàvem espàrrecs, bolets, bolets d’arbre, les bones son de xoco. I plantes medicinals si que n’agafavem, el timó, romaní, hinojo, n’hi havien varies. Emilio Pérez, veí del Xup

Amb el meu pare moltes vegades havíem anat a buscar caragols però a la nit, quan feia un bon xàfec hi anàvem i jo deia que por-taria la galleda perquè em feia por posar la mà, i portava la galleda i anava mirant que no s’escapessin, i llavors la meva mare els feia molt bons. Maria Carme Vidal, veïna del Xup.

Per altra banda també ha estat habitual la pesca de granotes, per consumir-ne les an-ques, així com del cranc de riu, sobretot el cranc americà o roig, espècie invasora que darrerament havia estat molt abundant a la riera.

El meu pare ja en caçava de granotes i les feia a la brasa i eren boníssimes! També venia gent a pescar crancs. Va haver un moment en que n’hi havien molts. Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

...recordo els meus germans que agafaven granotes i les destripaven i feien foc i es men-javen les anques, també anàvem a buscar pinyes, i també fèiem foc, les obríem i aga-fàvem els pinyons i ens posàvem les mans negres. I agafar figues. Maria Carme Vidal, veïna del Xup

Cranc de riu americà

Bagra

Romaní L’Arada

Viquipèdia

Krishna Sivillà

RUTA INTERPRETATIVA

10 L’ESCOLA DE LES FARRERES

L’any 1932, coincidint amb el 1r aniversa-ri de la proclamació de la II República es va inaugurar aquesta escola pública mix-ta al Raval de les Farreres, on hi anaren a estudiar els nens i nenes de les masies de la zona.

Jo havia anat a l’escola de la Generalitat on només m’havien ensenyat el català. L’escola era aquí al raval de les Ferreres. Hi anàvem a peu i creuàvem la riera per una palanca de fusta que teníem aquí sota la casa, que quan baixava una riuada se l’enduia i havíem de tornar a posar-la. Joan Ribalta Fargas, veí de Ca l’Enricoi

Quan es va construir el Xup, el barri no disposava d’escola i i malgrat que també es varen realitzar classes de forma semi-clandestina en alguns locals del barri, al-guns nens i nenes del barri anaren a escola al Raval de les Farreres, un cop creuada la riera.

El meu fill hi havia anat, era una casa de pa-gès, la mestra era una senyora de Vacarisses i per anar-hi hi havia un pas de fustes sobre la riera. Carme Gaixa, veïna del Xup

Casa “Les Escoles” on antigament s’ubicà l’escola de les Farreres L’Arada

USOS SOCIALS DE LA RIERA

L’Escola de les Farreres va tenir activitat escolar fins al 1975. De fet, coincideix en el moment en que es crea l’escola del ba-rri del Xup, l’actual l’Escola Muntanya del Drac, la qual va iniciar la seva activitat el curs 1974/1975.

En aquell moment els nens i nenes del Raval de les Farreres hagueren de des-plaçar-se a l’escola del Xup, creuant també la riera.

Quan era petita ens reuníem tots a casa d’un veí, érem una vintena de nens i ens re-uníem per marxar tots junts, passàvem per un caminet i travessàvem el riu per anar a l’escola del Xup i hi havia una passarel·la de fusta que eren dos troncs amb fustes clava-des al mig i passàvem pel mig, i a vegades venia una riuada i se l’emportava. Anàvem al cole nevés o plogués... jo vaig començar a anar al cole amb 7 anys i fins que vaig acabar 8è d’EGB, i tots aquests anys anant a peu al cole. Celia, veïna de Cal Capell

11L’ESCOLA DEL XUP

Construcció de l’escola del Xup, l’any 1973 Fons AVV

Fons AVV

Fons AVV

L’escola als anys 70-80’s

L’escola a l’actualitat

Fotos portada Pícnic al Bosc del Suanya de Maria Sánchez Sánchez

PODEU ACCEDIR AL CONTINGUT D’AQUESTA RUTA, AIXÍ COM D’ALTRES

RUTES I ITINERARIS QUE TRANSCORREN TAMBÉ A L’ENTORN DE LA

RIERA DE RAJADELL, A TRAVÉS DE LA PÀGINA WEB DEL PROJECTE:

www.xuprieraviva.cat