PGM 1502 ObagaAgneta2 · És el cas dels terrenys compresos entre el traçat de la C-55, el límit de terme municipal i la riera de Rajadell on la qualificació com a Zona de reserva

M O D I F I C A C I Ó P U N T U A L P L A G E N E R A L D E M A N R E S AO B A G A D E L ’ A G N E T A

PGM 1502 A J U N T A M E N T D E M A N R E S A

A B R I L D E L 2 0 1 6

M O D I F I C A C I Ó P U N T U A L P L A G E N E R A L M A N R E S A O B A G A D E L ’ A G N E T A

2

En la redacció del present document hi han intervingut les persones següents: Ricard Torres i Montagut (arquitecte) Àngels Mas i Pintó (arquitecta) Jordi Orozco i Vall (delineant) Raquel Vilar i Baraut (delineant)


3

Í N D E X MEMÒRIA .................................................................................................................................................... 4

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 5 2. ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ......................................................................................................... 5 3. ANTECEDENTS ............................................................................................................................. 6 4. DETERMINACIONS DEL PLANEJAMENT APLICABLE ................................................................ 9

4.1. Pla general de Manresa ....................................................................................................... 9 4.2. Planejament territorial ........................................................................................................ 11

5. ANÀLISI ESTAT ACTUAL ............................................................................................................ 12 5.1. Situació i característiques físiques ..................................................................................... 12 5.2. Usos del sòl ....................................................................................................................... 13 5.3. Les edificacions existents................................................................................................... 16 5.4. Topografia.......................................................................................................................... 18 5.5. Usos del sòl i edificacions existents ................................................................................... 19 3.1.3 Síntesi dels aspectes ambientals analitzats ............................................................................. 22 5.6. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT .................................................................................. 23

6. OBJECTIUS I CRITERIS .............................................................................................................. 25 7. PROPOSTA D’ORDENACIÓ........................................................................................................ 25

7.1. Descripció de la proposta................................................................................................... 25 7.2. Regulació normativa de la Zona de reserva ecològica. Subzona 1 (clau 10.1) .................. 25 7.3. Identificació de l’estructura principal dels camins............................................................... 26

8. JUSTIFICACIÓ DE LA CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DE LA MODIFICACIÓ...................... 26 9. INFORME MEDIAMBIENTAL ....................................................................................................... 27 10. MESURES PER A L’ESTABLIMENT D’UNA MOBILITAT SOSTENIBLE........................... 28 11. MEMÒRIA SOCIAL............................................................................................................ 29 12. INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA ................................................................ 29

TAULES DE DADES .................................................................................................................................. 30 NORMATIVA .............................................................................................................................................. 32 AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA................................................................................................. 35 AGENDA .................................................................................................................................................... 37 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA ..................................................................................................................... 39

01. INFORMACIÓ. SITUACIÓ I ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ............................................ 1/10000 02. INFORMACIÓ. ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ I TOPOGRAFIA ........................................ 1/5000 03. INFORMACIÓ. ORTOFOTO ............................................................................................. 1/5000 04. INFORMACIÓ. PLANEJAMENT VIGENT ......................................................................... 1/5000 05. INFORMACIÓ. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT......................................................... 1/5000 06. INFORMACIÓ. USOS DEL SÒL I EDIFICACIONS ........................................................... 1/5000 07. PROPOSTA. ORDENACIÓ............................................................................................... 1/5000


M E M Ò R I A

1. INTRODUCCIÓ El Pla general vigent estableix, en el sòl no urbanitzable, la qualificació de zona de reserva ecològica (clau 10) que integra aquells espais d’interès natural on els usos i les edificacions hi són molt restringits. Tanmateix, aquesta qualificació aplega terrenys amb usos existents molt diversos, amb una extensió que, en determinats casos, resten notablement condicionats per la seva qualificació com a zona de reserva ecològica, limitant-ne en excés les seves possibilitats de desenvolupament com a espai productiu. És el cas dels terrenys compresos entre el traçat de la C-55, el límit de terme municipal i la riera de Rajadell on la qualificació com a Zona de reserva ecològica comprèn els terrenys de l’Obaga de l’Agneta i els de Can Pocoli, on existeixen àmplies àrees destinades al conreu de cereals. L’objecte de la modificació és el de definir en la Zona de reserva ecològica d’aquest àmbit una subzona que, tenint en compte l’ús actual dels terrenys, permeti ampliar-hi els usos residencials de caràcter rural i concretar-ne les característiques de les construccions auxiliars a l’ús agrícola. D’altra banda, en els treballs de redacció del Pla especial de camins del terme municipal s’han detectat unes determinacions errònies del planejament vigent en relació a la xarxa de camins, les quals han estat objecte d’una modificació puntual del Pla general actual. Tanmateix, també s’escau ajustar el traçat de la xarxa de camins al definit en l’àmbit de modificació pel Pla de camins en redacció. 2. ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ L’àmbit de la modificació comprèn els terrenys situats entre el terme municipal límit amb el terme de Castellgalí, el polígon industrial dels Comtals, el barri dels Comtals, la riera de Rajadell i el camí de l’Oller. La superfície de l’àmbit és de 1.346.526,65m2 –134,66hes-. En la seva totalitat són qualificats pel Pla general com a Zona de reserva ecològica. En aquest sentit, pels costats nord i est, l’àmbit coincideix amb el canvi de qualificació i pel sud i oest, amb el límit de terme fins a l’encontre amb el camí de l’Oller, que passa a ser-ne el referent per a la delimitació de l’àmbit.

Àmbit de la modificació


6

3. ANTECEDENTS El 23 d’abril del 2015, Roser Pinyot Coll sol·licita una modificació puntual del Pla general amb l’objectiu de possibilitar destinar a habitatge rural una edificació existent a la seva finca de l’Obaga de l’Agneta, de 42,15hes, dedicada a l’activitat forestal i agrícola d’oliveres. La sol·licitud s’acompanya d’un avanç de planejament i d’un document inicial estratègic, amb la finalitat de sol·licitar l’inici de l’avaluació ambiental estratègica ordinària, d’acord amb el que preveu l’article 18 de la Llei 21/2013. De les diverses alternatives de planejament que s’analitzen en el document urbanístic i ambiental, proposen el reconeixement de les superfícies agrícoles existents amb la clau 12 del pla general vigent –zona agrícola-, amb una subclau per recollir la subclau 10.2b del POUM de Manresa en tràmit, amb la finalitat que, un cop estigui aprovat definitivament el POUM, la nova regulació normativa quedi integrada sense necessitat de subzones particulars.

En data de 5 de maig del 2015, s’emet informe valoratiu de la proposta, en el qual, atenent als objectius pretesos, es planteja una nova alternativa que possibilita igualment destinar l’edifici existent a l’ús d’habitatge però que no es centra en l’anècdota de l’ús actual dels terrenys, molt condicionat per la topografia de l’emplaçament que només possibilita l’ús agrícola en determinades feixes i pel reconeixement d’aquestes zones agrícoles preexistents al Pla general del 1997, en les quals l’ús agrícola és admès, amb la qual cosa no seria necessari l’ajust de la delimitació per a garantir la seva continuïtat. Aquesta alternativa planteja, des d’una perspectiva de l’interés general, la preservació de la zona de reserva ecològica en els terrenys vinculats a la riera de Rajadell, i la qualificació com a zona agrícola dels terrenys més directament vinculats a la C-55 i barri dels Comtals, on aquest ús ja és predominant. El 28 de maig del 2015 es trasllada la proposta d’avanç de planejament, el document inicial estratègic i l’informe municipal abans esmentat a la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Comarques Centrals. El 21 de juliol del 2015 es requereix, des de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Comarques Centrals, que s’aporti un document inicial estratègic que s’ajusti i analitzi l’alternativa plantejada per l’informe municipal a fi i efecte d’iniciar el procediment d’avaluació ambiental i les pertinents consultes a les administracions i públic interessat. El 28 de juliol del 2015 es rep comunicació sobre els canvis en el procediment del tràmit ambiental de la modificació puntual del Pla general de Manresa Obaga de l’Agneta, relacionats


7

amb l’establert en el DOGC n. 6920 de 24 de juliol del 2015, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels Governs Locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, on la Disposició addicional vuitena estableix les Regles aplicables fins que la Llei 6/2009 s’adapti a la Llei de l’Estat 21/2013. En aquest sentit, es comunica que l’Ajuntament pot demanar desistir del procediment ja iniciat i acollir-se a les noves regles i sol·licitar el tràmit ambiental que s’escaigui, bo i resolent la coherència documental manifestada el 21 de juliol. El 18 de setembre del 2015, la CTUCC emet resolució de l’inadmissió sobre la modificació puntual del Pla general de Manresa Obaga de l’Agneta, atès que transcorregut el termini fixat per a la presentació de la documentació sol·licitada per la CTUCC, aquesta no havia estat lliurada. En data de 10 de novembre del 2015, Roser Pinyot Coll, fa entrada a l’Ajuntament del Document Ambiental Estratègic de la modificació puntual del pla general Obaga de l’Agneta per adjuntar-lo a l’avanç de planejament i trametre novament a l’òrgan ambiental pertinent, el document relatiu a la modificació del Pla general, amb la proposta d’ordenació que resta reflectida en el gràfic que segueix a continuació.

Alternativa d’ordenació En data de 16 de novembre del 2015, en virtut de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, que regula específicament l’avaluació ambiental dels plans, programes i projectes i de la Llei 16/2015 de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, i en concret, d’acord amb seva disposició addicional sisena “Regles aplicables fins que la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes s’adapti a la Llei de l’Estat 21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental”, es sol·licita l’inici del tràmit d’avaluació ambiental estratègica simplificada de la Modificació puntual del Pla general Obaga de l’Agneta, com a document de substitució del presentat l’11 de juny. El 17 de març del 2016 es publica la resolució TES/717/2016, de 17 de març, per la qual s’emet l’informe ambiental estratègic de la Modificació puntual del Pla general d’ordenació Obaga de l’Agneta en el sentit que la Modificació puntual del Pla general d'ordenació Obaga de l'Agneta no s'ha de sotmetre a avaluació ambiental estratègica ordinària, atès que no té efectes significatius sobre el medi ambient, amb la condició que la normativa de la MP contempli l'obligatorietat d'aplicar les mesures correctores dels impactes així com les mesures de seguiment ambiental proposades en el document ambiental estratègic, i les mesures específiques per a la prevenció d'incendis forestals entorn de l'habitatge que es vol ocupar, i considerant l'àmbit com E1 en relació amb la protecció de la contaminació lumínica.


8

Per altra banda, el 17 de març del 2016 es va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla general Regulació de Camins, que té com a objectiu principal limitar les determinacions del planejament general en relació a la xarxa de camins per aquelles regulacions estrictament necessàries per assegurar la possibilitat de la seva concreció a partir d’un pla especial específic. En aquest sentit, el document de Pla especial que es preveu aprovar identifica de forma diferent els camins i recorreguts de vianants que cal reconèixer en l’àmbit de l’Obaga de l’Agneta dins del planejament.

Proposta de xarxa de camins per vianants. Elements protegits. Àmbit modificació

Proposta de xarxa de camins per vianants. Elements protegits entorn Comtals-C55


9

En concret, dins de l’àmbit de la Obaga de l’Agneta, el Pla especial en redacció identifica el camí històric de Manresa-Castellgalí, que discorre pel límit oest del barri dels Comtals i continua en direcció nord fins a l’encontre amb l’antiga carretera de Barcelona, i en proposa la seva protecció. Per altra banda, identifica el traçat del camí de Montlleó, que té el seu inici al barri dels Comtals per ascendir vers el costat oest del turó de París i resseguir tota la carena de la serra de Montlleó fins a l’Oller del Mas. 4. DETERMINACIONS DEL PLANEJAMENT APLICABLE 4.1. Pla general de Manresa D’acord amb el Pla general de Manresa, aprovat definitivament el 23 de maig del 1997, l’àmbit objecte de la modificació està classificat de sòl no urbanitzable i qualificat com a zona de reserva ecològica (clau 10). Les determinacions del planejament general per a la zona de reserva ecològica són les que es descriuen a continuació

REGULACIÓ DE LA ZONA DE RESERVA ECOLÒGICA (CLAU 10) Art. 549. Definició Comprèn aquells terrenys classificats com a sòl no urbanitzable que integren els espais d'interès natural més remarcable del territori municipal, els quals han de ser preservats de qualsevol activitat que pugui malmetre els seus valors ecològics i paisatgístics, procurant els instruments que n'assegurin la seva conservació, regeneració i millora. Art. 550. Condicions d'ús 1. En aquesta zona s'admeten els usos següents

A. Ecològico-paisatgístic B. Agrícola C.Forestal. D.Lleure

2. Aquests sòls no poden ser destinats a utilitzacions que impliquin una transformació radical de les seves condicions naturals actuals. En qualsevol cas, son permeses les actuacions orientades a la seva conservació així com les construccions auxiliars a l’ús agrícola necessàries per al correcte desenvolupament dels usos existents.

3. L'ús agrícola només s'admet en aquelles superfícies destinades, en la data d'executivitat del Pla general, a aquest ús, sense que aquestes superfícies puguin ser augmentades en detriment de les masses arbòries existents. A aquests efectes es considerarà incorporada al Pla general la documentació gràfica que acredita la utilització dels sòls amb anterioritat a l’aprovació definitiva del Pla.

4. En aquesta zona es potenciarà la repoblació, la qual es portarà a terme amb espècies vegetals autòctones.

Art. 551. Ordenació mitjançant plans especials 1. Per a la correcta consecució dels fins que pretén aquest Pla general, es preveu

la redacció de plans especials, amb un àmbit que necessàriament coincidirà amb la delimitació de zona que figura en els plànols d'ordenació a escala 1/5000

2. Aquests plans especials establiran, com a mínim, les següents determinacions A. Definició de les intervencions necessàries per a la consecució dels objectius de la qualificació B. Programació i condicions de la repoblació forestal C. Establiment dels usos i condicions de les edificacions auxiliars a l’ús agrícola que s’hi permetin. D. Inventari de recursos i poblacions naturals i catalogació d'elements naturals destacables


10

Planejament vigent En relació al planejament municipal, el 19 de març del 2015 s’aprovà inicialment el Pla d’ordenació urbanística municipal. La proposta d’ordenació d’aquest document aprovat inicialment en l’àmbit de la modificació és la que es desprèn del gràfic que segueix a continuació.

POUM aprovació inicial Així, el POUM fixa per als terrenys de la modificació la seva qualificació com a zona de protecció de corredors ecològics (clau 10.1) i zona de mosaic agroforestal de protecció ecològica i paisatgística (clau 10.2). En la zona de protecció de corredors ecològics s’autoritzen les edificacions auxiliars a l’ús agrícola o ramader i en la zona de mosaic agroforestal de protecció ecològica i paisatgística s’hi autoritzen les edificacions d’ús agrícola o ramader, les destinades a granges i els habitatges unifamiliars rurals


11

4.2. Planejament territorial En relació al planejament territorial, l’àmbit de la modificació està subjecte a les determinacions del Pla Director Urbanístic del Pla de Bages (PDU del Pla de Bages) i al Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC). D’acord amb el PDU del Pla de Bages, els terrenys són inclosos en la Matriu agroforestal de costers de les Àrees de regulació homogènies (plànol T21). Pel que fa al PTPCC, els terrenys s’inclouen en sòl de protecció especial.

PDU Pla de Bages T20. Estructura d’espais lliures

PDU Pla de Bages T21. Àrees de regulació homogènia

Pla territorial parcial de les Comarques centrals


12

5. ANÀLISI ESTAT ACTUAL 5.1. Situació i característiques físiques L’entorn de la Modificació Puntual objecte del present document es localitza al sud del nucli urbà de Manresa i es caracteritza per presentar un clima mediterrani subhumit de tendència continental. El relleu és abrupte, oscil·lant aproximadament entre les cotes de 200-362 metres sobre el nivell del mar, amb fortes pendents, especialment en sentit descendent sud-nord des de la serra de Montlleó (362 m) cap a la riera de Rajadell, i en sentit oest-est cap al riu Cardener. Els elements topogràfics importants a l’àmbit són el Cingle dels Esparvers a l’oest, un torrent innominat també a l’oest de l’àmbit que separa les obagues de Montlleó amb l’obaga de l’Agneta, la riera de Rajadell colindant al nord, el turó de París a l’est de l’àmbit i el cim de Montlleó al sud. Els materials geològics que hi afloren són d’origen sedimentari, concretament del període Eocè i els estatges Bartonià i Priabonià, dominant els gresos, les margues i els conglomerats en la zona més pròxima a la riera de Rajadell. L’Agència Catalana de l’Aigua, cataloga la riera de Rajadell, que discorre pel límit nord de l’àmbit, com a riu mediterrani de cabal variable (RMCV) per les característiques que presenta: aportació anual molt baixa (< 40 hm3), elevat índex d’estiatge, variabilitat del cabal > 0,8, temperatura ambiental moderadament elevada (> 13 °C) i pluviometria anual baixa (> 700 mm). La riera de Rajadell conflueix al riu Cardener, el qual discorre pròxim al límit est de l’àmbit. El riu Cardener és catalogat per l’Agència Catalana de l’Aigua com a Riu de muntanya mediterrània de cabal elevat (MMEC) amb les següents característiques: aportació anual moderadament elevada (200 - 400hm3), baix índex d’estiatge i variabilitat de cabal (< 0,3), temperatura ambiental moderadament elevada (11- 12ºC) i pluviometria anual moderadament alta (800 – 1000mm). D’altra banda, en la cartografia associada al document IMPRESS, elaborat en compliment de la Directiva Marc de l’Aigua, l’ACA identifica masses d’aigua subterrània, en forma d’aqüífers lliures amb litologia dominant al·luvial, associats al tram final de la riera de Rajadell. En la delimitació de zones inundables efectuada per a la redacció de l’INUNCAT, a Manresa es destaca 1 punt crític de perillositat alta (CCMZ01) en el qual s’estimen afeccions a les zones industrials al sud de Manresa en la desembocadura de la Riera de Rajadell al Cardener. En relació a la inundabilitat, segons la cartogràfica disponible (estudi d’inundabilitat de detall efectuat en el marc dels treballs de redacció del POUM de Manresa), la llera de la riera de Rajadell queda parcialment continguda en el límit nord de l’àmbit de la present modificació puntual i per tant, aquest es veu afectat per les crescudes a partir d’un període de retorn de 10 anys. D’altra banda, la inundabilitat del riu Cardener no afecta l’entorn de la Modificació Puntual ja que l’entramat d’infraestructures de comunicació existents entre l’entorn característic de l’Obaga de l’Agneta i el riu Cardener, C-55 i ferrocarril de Barcelona a Manresa i Lleida, contenen la làmina d’aigua de fins a un període de retorn de 500 anys.


13

Finalment, cal esmentar que segons el Mapa de Protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya (2007), l’àmbit de la Modificació Puntual es troba en Zona de protecció alta (E2), que és la que correspon a les zones reconegudes com a sòl no urbanitzable pel planejament urbanístic però que no pertanyen a Xarxa Natura 2000, Pla d'Espais d'Interès Natural, Espais Naturals de Protecció Especial i Consorci del Montsec.

5.2. Usos del sòl L’àmbit de la modificació puntual es caracteritza per ser un mosaic agroforestal amb dominància de la pineda de pi blanc (45,4% de l’àmbit), seguida de la cobertura amb bosc de regeneració de pi blanc (20,2%) i de matollars (19,6%). Segons el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (versió 4), els conreus ocupen quasi un 12% de la superfície de l’àmbit. Els usos agrícoles als quals es destinen les diferents parcel·les de la propietat són el cultiu d’olivera, el cultiu de cereal de secà i farratges i el cultiu d’ametllers i altres fruiters. La totalitat de la superfície declarada a la DUN (Declaració única Agrària) és de 14,67 ha: oliverar (2,59 ha – cultiu ecològic en reconversió), cereals (3,88 ha), farratgeres (8,56 ha) i guaret (0,13 ha). Pel que fa al bosc, aquest està acollit al PTGMF (Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal).


14

D’acord als usos del sòl reconeguts a la base cartogràfica del SIGPAC1 per a l’any 2015, quasi la meitat de la superfície inclosa a l’àmbit correspon a pastura arbustiva (45,83 %), seguida de superfície forestal amb un 18,49 %, la pastura arbrada ocupa un 12,68 % de l’àmbit, semblant a la superfície de terra arable amb un 12,37 %, els camps de fruiters representen un 2,07 %, mentre que el cultiu d’olivera un 1,04% de la totalitat de l’àmbit de la modificació puntual. La vegetació que ocupa l’espai de ribera de la riera de Rajadell està reconeguda amb els Hàbitats d’Interès Comunitari no prioritaris 3270 (Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.)) i 92A0 (Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera), ambdós limitant i interaccionant amb el límit nord de l’àmbit de la MP. D’altra banda, bona part dels boscos inclosos en l’àmbit estan reconeguts amb el codi 9540 (Pinedes mediterrànies), també Hàbitat d’Interès Comunitari no prioritari.

1 El SIGPAC és el sistema d’identificació de parcel·les agràries a efectes de la gestió i el control dels règims d’ajut establerts per Reglament comunitari (Reglament (CE) 73/2009, del Consell, de 19 de gener, i per tant és l'única base de referència per a la identificació de les parcel·les agrícoles en el marc de la política agrícola comuna.


15

D’altra banda, cal destacar que, dins l’àmbit objecte de la modificació, el Pla especial urbanístic de protecció d’arbres i arbredes d’interès municipal de Manresa, aprovat definitivament el 16 de maig del 2011, identifica els següents conjunts i elements botànics d’interès municipal.

CBIM-001. L’albereda de Can Poc Oli CBIM-011. La freixeneda de l’Obaga de l’Agneta CBIM-038. El bosc d’Aurons de l’Obaga de l’Agneta CBIM-039. Les serveres de l’Obaga de l’Agneta CBIM-040. Els pins pinyers del turó de París CBIM-041. La pineda de pi blanc i el pinyer del solell dels Comtals EBIM-090. La Noguerola de la carena de Serra de Montlleó


16

5.3. Les edificacions existents En el conjunt de l’àmbit les edificacions existents es localitzen principalment al quadrant nord-est, on dominen també els conreus i en continuïtat amb les infraestructures de comunicació (C-55), la zona residencial del Comtals i l’antiga discoteca Kronos. Quatre de les edificacions són de caràcter residencial, essent dues d’elles incloses en el catàleg de masies i cases rurals de Manresa, mentre que les altres dues son sense ús. També s’hi localitza una edificació de caràcter rural, un dipòsit d’aigua al servei del sector dels Comtals així com diverses barraques de vinya i un pou de glaç, a banda de diferents murs de pedra en sec disseminats per tot l’àmbit i concentrats principalment a les zones amb actual ús agrícola.

De les edificacions residencials destaca la Masia de Cal Pocoli Vell, inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Manresa. Es tracta d’un edifici destinat a habitatge de més de cent anys d’antiguitat. El conjunt catalogat està configurat per un volum de tres plantes amb estructura de parets de càrrega de pedra, coberta de teula a dues aigües i façana de pedra natural i una disposició de cossos auxiliars que configura un conjunt a l'entorn de l'era delimitada també per parets de pedra.

antiga discoteca Kronos

magatzem agrícola

dipòsit d’aigua

edificació residencial

edificació residencial

els comtals

cal vilaseca


17

Conjunt edificat de Can Poc Oli Vell Al costat nord-est, resseguint l’antic camí de Castellgalí vers el barri dels Comtals, s’hi localitza la casa de Cal Vilaseca, corresponent a una edificació anterior al 1950 i inclosa també al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Manresa, amb la fitxa de referència c189.

Cal Vilaseca D’altra banda, l’edificació més pròxima al turó de París és una edificació del 1985 de planta rectangular i planta baixa amb murs de pedra i coberta a dues vessants de teula àrab. Les característiques físiques d’aquesta edificació són les que resten reflectides en les imatges que segueixen a continuació.


18

Edifici existent sota el tossal de París D’igual manera, dins l’àmbit també s’hi localitzen les restes d’una edificació de caràcter residencial d’uns 134 m2 i d’un cobert d’uns 100 m2, edificats a l’entorn del 1988 i no emparats per llicència que, fruit d’un incendi fortuït el 2008, quedà amb la coberta malmesa.

Finalment, dins l’àmbit també s’hi localitza un dipòsit d’aigües, executat per Aigües de Manresa i emmarcat dins de les obres d’urbanització del pla parcial dels Comtals, i altres elements de patrimoni arquitectònic destacables que es concreten en més de 10 barraques de vinya, una tina, un pou de glaç, diverses obres hídriques i quilòmetres de parets de pedra seca, algunes de l’edat mitjana.

5.4. Topografia L’àmbit abasta uns terrenys conformats a partir de les conques fluvials del riu Cardener a l’est, la riera de Rajadell al nord i la riera de Guardiola al sud, i com a final de la serra de Gallcanta,


19

direcció Castellfollit del Boix.. En aquest sentit, des del costat est, coincident amb el límit físic de la C-55, a cota altimètrica 189, el terreny ascendeix en direcció oest fins al cim del turó de París –cota 276,7- i després, en la mateixa direcció oest però amb menor pendent, fins a la cota aproximada de 324. Destaca en el conjunt de l’àmbit, els forts pendents de la conca de la Riera de Rajadell, formant les obagues de l’Agneta i Montlleó i els cingles dels Esparvers, que salven un desnivell de 120 m fins a les cotes altes del sistema. Són els terrenys més propers al sistema viari, barri dels Comtals i zona industrial dels Comtals, els que tenen un relleu que a permet el seu aprofitament com a zones de conreu.

Topografia

. 5.5. Usos del sòl i edificacions existents De l’activitat agrícola i forestal que es desenvolupa en l’àmbit, cal destacar-ne la gestió agrícola i forestal que es realitza a una gran part de les parcel·les incloses per part de l’empresa Obaga de l’Agneta SCP, dedicada a la producció i elaboració d’olis, olives i derivats, vi, farratges i cereals i que abasta les finques que es mostren a la imatge següent.


20

Pel que fa a l’activitat agrícola a la zona, hi ha constància documentada del cultiu d’olivera, vinya i cereal a les zones pròximes als Comtals, a camps ara desapareguts de la carena de la Serra de Monlleó i al llarg de la pràctica totalitat de la finca de l’Obaga de l’Agneta si es té en compte la gran quantitat de parets de vinya i barraques disseminades arreu. La majoria de feixes compartien els tres tipus de cultiu: - al centre de les feixes es plantava vinya (les varietats habituals eren el Sumoll, el Mandó i

el Trepat pels negres i el Picapoll i el Macabeu pels blans), - els marges i les vores estaven reservats per les oliveres (Verdal Manresa i Corbella

majoritàriament) - i en els camps més grans i de terra més fonda es sembrava el cereal. Els farratges es

conreaven entre les passades de vinya o al voltant de les oliveres. La producció tant de la vinya com de l’olivera es transformava directament al celler i molí de la finca i es venia directament a majoristes. No obstant, l’arribada de la fil·loxera a Catalunya en els primers anys del segle XX, va canviar la fisonomia de l’Obaga al desaparèixer la vinya sota la pressió de la malaltia. Aleshores les oliveres Verdals i Corbelles van prendre el seu lloc i la venda d’oli va formar part de la identitat de la finca. Posteriorment, les glaçades de l’hivern de l’any 1956 van matar la majoria d’oliveres de la propietat, davant d’aquest fet, es van tallar les oliveres per vendre la fusta i assegurar uns mínims ingressos, mentre es mantingué, i inclús es multiplicà, el cultiu de cereal per mantenir actius els camps de cultiu. Actualment, la totalitat de les oliveres de dimensions considerables que es troben a la finca creixen a partir dels rebrots d’aquelles antigues oliveres, sent varietats principals de Verdal Manresa i Corbella, varietats autòctones i predominants de la zona en aquell moment, barrejades amb alguns peus de Blanqueta, Vera o Arbequina merament testimonials i fruit de l’intercanvi amb altres veïns de la finca.


21

A partir de l’any 2008, es torna a recuperar la gestió de les finques de l’obaga de l’Agneta, amb la qual cosa es dona un nou impuls d’acord amb nous objectius i procediments per tal de: - gestionar sosteniblement el bosc, - recuperar el cultiu, especialment l’olivera i la vinya a través del cultiu ecològic i les varietats

locals, - mantenir el patrimoni d’arquitectura popular (pedra seca) Actualment, de les parcel·les cadastrals propietat de l’empresa Obaga de l’Agneta SCP, bona part de la superfície estan declarades anualment a la DUN (Declaració Única Agrària), principalment amb els usos d’oliverar (cultiu ecològic en reconversió), cereals, farratges i guaret. D’altra banda, la finca també compta amb un PTGMF (Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal), que programa durant 10 anys les actuacions per a una bona gestió de la massa forestal. Cal esmentar també que la finca està adherida al PEFC (Programme for the Endorsement of Forest Certification – Programa de Reconeixement de sistemes de Certificació Forestal), certificat que garanteix que la gestió forestal es desenvolupa seguint els següents compromisos i principis: manteniment i millora adient dels recursos forestals i la seva contribució al cicle global del carboni, manteniment i millora de la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals, de la diversitat biològica, de la funció protectora, especialment sòl i aigua dels boscos, entre d’altres. Paral·lelament, l’Obaga de l’Agneta forma part del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) i del Forest Stewardship Council (FSC) o Sistema de Certificació Forestal. La seu de l’Obaga de l’Agneta SCP es troba a Casa Cobert de Can Felip s/n de Fals, una entitat de població del municipi de Fonollosa (Bages). A Can Felip hi ha la maquinària agrícola, el molí per a la mòlta i tots els elements agrícoles per a la gestió de la finca de l’Obaga de l’Agneta, de manera que el recorregut diari amb tractor o maquinària agrícola per a la gestió de les parcel·les de l’Obaga de l’Agneta és d’aproximadament 21,3 km (el que implica un temps de viatge de 1 hora i quart aproximadament i un consum de 8-10 litres combustible/viatge). Pel costat est de l’obaga, a la proximitat del barri dels Comtals i C-55, aprofitant el pendent més planer del terreny, s’hi localitzen el gruix de les zones de conreu de l’àmbit, totes elles de secà. Aquests diferents camps agrícoles, es desenvolupen a banda i banda de l’antic camí de Castellgalí, d’on pengen els accessos principals. En algunes de les feixes i límits agrícoles s’hi localitzen oliveres i ametllers.

1955-56 1984

2004 Vigent


22

3.1.3 Síntesi dels aspectes ambientals analitzats

ASPECTES AMBIENTALS ANALITZATS PARTICULARITATS DEL MUNICIPI DE MANRESA CLIMATOLOGIA Clima mediterrani continental subhumit. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA

Materials de l’eocè. Gresos, margues i conglomerats. Bartonià iPriabonià. No hi ha cap geozona ni cap geòtop de l’Inventari d’Espais d’InterèsGeològic de Catalunya.

MEDI FÍSIC

HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA Conca de la Riera de Rajadell.

VEGETACIÓ Els hàbitats predominants són: els boscos de pi blanc (amb coberturaigual o superior al 20% i bosc de regeneració), seguits dels matollars.

AIFF Zona associada a la part sud del terme municipal, principalment perl’àrea de campeig de l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata).

HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI

Existència d’Hàbitats d’Interès Comunitari no prioritaris: 3270. Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfilsdel Chenopodion rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.) 92A0. Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 9540. Pinedes mediterrànies

AVIFAUNA Àmbit inclòs dins Àrees prioritàries de reproducció, alimentació,dispersió i concentració local de les espècies d’aus amenaçades. Àmbit en zona de protecció per a l’avifauna amb la finalitat de reduir elsriscos d’electrocució.

ESPAIS SINGULARS DE PROTECCIÓ

Anella Verda. Àmbit en els espais de l’Anella Verda de la riera deRajadell i la Serra de Montlleó. Arbres i arbredes catalogats al Pla especial urbanístic de protecciód’arbres i arbredes d’interès municipal.

ÀREES DE GESTIÓ CINEGÈTICA

Àmbit inclòs dins una figura de gestió cinegètica (Llei 1/1970, de 4 d'abril, de caça) concretament dins Zona de seguretat.

FORESTS PÚBLIQUES No hi ha forests de gestió pública en l’àmbit ni entorns propers. PEIN /XARXA NATURA 2000 L’àmbit no està inclòs en cap espai PEIN ni Espai Natura 2000.

ENTORN NATURAL

ENPE No hi ha cap Espai Natural de Protecció Especial en l’àmbit o a lesproximitats.

CAMINS I SENDERS Xarxa de camins de l’Anella Verda a les proximitats. Itinerari 6 - PR-130 Recorregut del terme de Manresa Itinerari 7 – Riera de Rajadell

MEDI HUMÀ

PATRIMONI HISTÒRIC I Elements de pedra seca de la finca: més de 10 barraques de vinya,


23

ARQUITECTÒNIC una tina, un pou de glaç, diverses obres hídriques i quilòmetres deparets de pedra seca, algunes de l’edat mitjana.

ACTIVITATS AGRÍCOLES

Cultiu ecològic d’olivera, vinya, cereals, farratges i guaret. DUN - Declaració Única Agrària CCPAE - Consell Català de la Producció Agrària Ecològica

GESTIÓ FORESTAL PTGMF - Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal PEFC - Programme for the Endorsement of Forest Certification FSC - Forest Stewardship Council

MEDI HUMÀ

ACTIVITATS EXTRACTIVES No s’identifiquen activitats extractives en l’àmbit de la MP.

RISC D’INUNDABILITAT Inundabilitat associada a la riera de Rajadell. ÀREES DE RISC RISC D’INCENDI Àmbit inclòs en el perímetre de protecció prioritària per a la prevenció

d’incendis forestals de Montserrat. 5.6. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT L’estructura de la propietat de l’àmbit de la modificació és la següent: NOMPROP AREA 08112A0 1509022 AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA 55.657,92 08112A0 1609012 174,50 08112A0 1609030 742,66 08112A0 1609023 925,08 08112A0 1609027 770,51 08112A0 1609026 682,19 08112A0 1609024 711,87 08112A0 1609025 477,05 08112A0 1609028 795,25 08112A0 1609029 284,02 08112A0 1609046 180,73 08112A0 1609039 319,50 08112A0 1609042 247,78 08112A0 1609043 311,95 08112A0 1509023 AJUNTAMENT DE MANRESA 3.636,82 08112A0 1509023 459,85 08112A0 1509023 1.249,69 08112A0 1609070 2.453,72 08112A0 1509023 1.698,71 08112A0 1600127 12.605,85 08112A0 1500274 1.199,88 08112A0 1500313 479,03 08112A0 1600128 4.810,41 08112A0 1609069 583,56 08112A0 1500289 ARNAU VILASECA JOSEFA 228,84 08112A0 1600119 AUBERCH FARRE JUAN 4.036,10 08112A0 1600232 BELLES SALLENT JOSE 453,45 24420 00DG01G BELLES SALLENT TOMAS 5.251,23 08112A0 1600231 773,13 08112A0 1600200 BOSCH FIGUERAS MONTSERRAT 14.876,70 08112A0 1600193 61.117,90 08112A0 1500287 2.353,14 08112A0 1600194 9.049,02 08112A0 1600086 CANALS SABANES JUAN 3.458,46 08112A0 1600199 CASALS FARRAS RAMONA 13.045,78 08112A0 1600197 10.735,11 08112A0 1600195 174,71 08112A0 1600195 81.565,67 08112A0 1600195 3.828,41 08112A0 1600201 11.091,85 08112A0 1600195 8.402,01 08112A0 1600202 5.530,60 08112A0 1600203 27.081,65 08112A0 1600114 COLL PONSA MARIA ANGELA 131.459,94 08112A0 1600126 70.541,17 08112A0 1600115 51.313,27 08112A0 1600117 13.308,79 08112A0 1600116 21.845,38 08112A0 1600123 25.351,31


24

08112A0 1600118 65.667,84 08112A0 1600143 10.243,41 24421 00DG01G COMUNITAT DE PROPIETARIS 8.638,24 08112A0 1600129 COMUNITAT DE PROPIETARIS 1.648,48 24421 00DG01G COMUNITAT DE PROPIETARIS 106,27 08112A0 1600142 ESTRAGUES VIDAL JOAN 33.346,42 08112A0 1600091 FARGAS DAURA JOSEP 15.293,67 08112A0 1600085 FUSTAGUERAS COLELL PALMIRA 310,08 08112A0 1600085 3.043,55 08112A0 1600198 GARCIA MARTINEZ JOSE 15.051,12 08112A0 1509006 GENERALITAT DE CATALUNYA 100,16 08112A0 1609066 392,14 08112A0 1500271 245,69 08112A0 1500272 2.392,71 08112A0 1600140 GISPETS MASANA MONTSERRAT 17.890,24 08112A0 1600087 GRAU JOAN MARIA 5.400,72 08112A0 1600154 INMOBILIARIA ELS CONDALS, SL 72.597,58 08112A0 1600191 86.859,99 08112A0 1600153 11.722,81 08112A0 1600151 7.058,95 08112A0 1600172 9.893,89 08112A0 1600080 MARBORI SA 380,49 08112A0 1600080 8.450,38 08112A0 1600196 MARCH VILAS FRANCISCA 12.401,83 08112A0 1600121 OLIVERAS PINTO ANDREU 3.152,31 08112A0 1600192 PERRAMON CALVET ATANASI 23.654,74 08112A0 1600208 PINYOT COLL ROSER 22.547,15 08112A0 1600099 PLAYA PALAU MARIA 767,52 08112A0 1600174 PLAYA PUIG PERE 12.226,09 08112A0 1600092 PRADAS VIDAL JERONIMO 4.667,76 08112A0 1600088 PROPIETARI DESCONEGUT 4.713,81 08112A0 1600102 1.697,08 08112A0 1600105 2.799,47 08112A0 1600108 7.903,15 08112A0 1600110 9.351,19 08112A0 1600111 9.248,67 08112A0 1609000 201,05 08112A0 1600125 2.521,65 08112A0 1600230 3.491,62 08112A0 1600176 5.939,95 08112A0 1600124 3.301,32 08112A0 1600122 2.756,98 08112A0 1600120 3.315,57 08112A0 1609000 649,27 08112A0 1600204 6.460,81 08112A0 1609000 355,97 08112A0 1600177 3.991,25 08112A0 1609000 211,90 08112A0 1609000 171,93 24418 00DG01G PUIGGROS ROVIRA SIMEON 122,75 08112A0 1600100 PUIGPIQUE ROCA JUAN 106,78 08112A0 1600175 SANTASUSANA CORRONS MANUELA 7.256,01 08112A0 1600178 SOLE BOIX MARIA MILAGRO 2.826,09 08112A0 1600179 2.997,87 08112A0 1600190 18.400,70 08112A0 1600180 SUADES TORRENTS JOSE 2.609,37 08112A0 1600141 SUBIRANA LLIMOS CONCEPCIO 15.339,21 08112A0 1600144 18.454,04 08112A0 1600109 VIÑAS VILA ALBERTO 18.793,54 08112A0 1600107 9.281,97 08112A0 1600103 VILA SELLARES NEUS 896,69 08112A0 1600103 471,44 08112A0 1600106 953,66 08112A0 1500294 VINYASUD 07 SL 20.804,34 08112A0 1500296 8.798,65 08112A0 1500295 5.043,60 08112A0 1600112 2.465,73 08112A0 1600113 6.290,45 08112A0 1500282 164,80


25

08112A0 1500283 601,76 08112A0 1500290 5.987,32 08112A0 1500284 780,14 08112A0 1500285 108,79

6. OBJECTIUS I CRITERIS L’objecte de la modificació se centra en permetre l’ampliació del usos de caràcter rural en part de l’àmbit, considerant els usos existents en els terrenys i tenint en compte els valors naturals que hi concorren. Com a criteris generals, s’han tingut presents els següents: 1. reconeixement dels terrenys d’ús agrícola dins de l’àmbit de reserva ecològica actual. 2. limitar l’ajust normatiu a aquells aspectes que tingui incidència directa en facilitar el treball i

gestió dels terrenys agrícoles existents, en benefici del conjunt de l’àmbit 3. preveure les mesures ambientals pertinents per garantir la coherència de les

determinacions urbanístiques vers el territori on s’insereix l’àmbit 4. ajustar el traçat dels camins que identifica el planejament vigent a aquells que formen part

de l’estructura de la xarxa de camins en SNU d’acord la proposta que es preveu en el Pla especial urbanístic dels camins de Manresa.

7. PROPOSTA D’ORDENACIÓ 7.1. Descripció de la proposta La proposta de modificació puntual parteix de la premissa de definir una nova subzona amb caràcter unitari en els terrenys destinats a usos agrícoles compresos entre els terrenys de l’antiga discoteca i el barri dels Comtals, amb una superfície total de 121.686,27m2, que suposa el 9,04% del total de l’àmbit de la modificació. En aquests terrenys és on se situen usos agrícoles amb caràcter majoritari, amb la qual cosa la qualificació urbanística permetria reflectir els usos existents. D’altra banda, aquesta proposta d’ordenació permet preservar en la seva integritat els espais de més valor natural que corresponen als vinculats a la riera de Rajadell i els situats en la zona obaga del turó. Finalment , la proposta de modificació planteja l’ajust de la xarxa de camins de l’àmbit de modificació, amb la finalitat d’adaptar-la a la proposta concreta que ha desenvolupat el Pla de camins en fase de redacció.

7.2. Regulació normativa de la Zona de reserva ecològica. Subzona 1 (clau 10.1) En la nova subzona que es proposa es fixa l’ampliació dels usos previstos pel planejament vigent a la Zona de reserva ecològica, fixant com a ús admès l’habitatge rural, restringit als següents supòsits:


26

1. Quan es desenvolupi en edificacions existents. 2. Amb una ampliació màxima d’un 30% del volum existent, amb un màxim de 50 m2 i

sense superar el nombre de plantes de PB+1PP 3. Quan dins de la mateixa propietat hi hagi 4’5 ha de sòl destinat efectivament a conreu

agrícola declarat a la DUN i/o 25 ha de sòl forestal amb pla de gestió forestal aprovat.

Pel que fa a les construccions auxiliars a l’ús agrícola, previstes per l’article 563 de la normativa del Pla general –magatzems d’eines, màquines i productes agrícoles— es preveu fixar les condicions d’edificació corresponents a la zona agrícola (clau 12). Tanmateix, d’acord amb el que s’estableix en l’article 541 sobre l’admissibilitat de l’ús comercial quan es limiti a la venda directa dels productes agraris o ramaders produïts per unitats de caràcter familiar, també es preveu la possibilitat de desenvolupar les instal·lacions necessàries per la comercialització dels productes produïts, amb espai destinats al tast d’oli i de vi, així com d’interpretació dels productes de la finca i el seu patrimoni de pedra seca. Per altra banda, d’acord les condicions incloses en l’informe emès per l’Oficina territorial Ambiental (OTA) en relació a l’avanç de planejament i el document ambiental estratègic, s’incorpora a la normativa l’obligatorietat d’aplicar les mesures correctores dels impactes així com les mesures de seguiment ambiental proposades en el document ambiental estratègic i les mesures específiques per la prevenció d’incendis forestals a l’entorn de l’habitatge que es vol ocupar i s’estableix com a zona E1 vers la contaminació llumínica. 7.3. Identificació de l’estructura principal dels camins La proposta de modificació planteja l’ajust de la xarxa de camins fixada pel pla general vigent, amb l’objectiu de reconèixer aquells camins que, d’acord amb el pla especial de camins, formen part de l’estructura bàsica de la xarxa de camins del municipi. En concret, dins l’àmbit de la modificació es corregeix la traça del camí de Montlleó per fer-lo arribar al barri dels Comtals, i s’inclou el camí vell de Castellgalí i el camí de l’Obaga de l’Agneta. 8. JUSTIFICACIÓ DE LA CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DE LA MODIFICACIÓ Com ja s’ha esmentat en apartats precedents, l’objecte de la modificació se centra en permetre l’ampliació del usos de caràcter rural en part de l’àmbit, considerant els usos existents en els terrenys i tenint en compte els valors naturals que hi concorren i en ajustar la xarxa de camins de l’àmbit de la modificació a la concreció determinada pel Pla de camins en fase de redacció. En relació a les determinacions del planejament territorial, els terrenys objecte de la proposta de modificació són qualificats pel Pla parcial territorial de les Comarques centrals com a sòls de protecció especial . En aquest tipus de sòl, el PTPCC estableix determinades limitacions per a les noves construccions i indica que no s’autoritzaran noves edificacions si existeixen alternatives de reutilització d’edificacions existents en desús. Per tant, la determinació d’una subzona en part dels terrenys que en reflecteixi els usos agrícoles que s’hi duen a terme no és incompatible amb la regulació dels Sòls de protecció especial per part del PTPCC. D’altra banda, també cal concloure l’adequació de la proposta de modificació al que disposa el Pla director urbanístic del Pla de Bages, atès que el desenvolupament dels usos agrícoles s’adequa a les determinacions que aquest planejament fixa per a l’Àrea agroforestal de costers, ja que l’article 9.16 del PDU determina com a usos principals en aquesta àrea l’agroforestal i ramader. En relació al planejament municipal, la proposta de modificació, que planteja la delimitació d’una nova subzona de la zona de reserva ecològica (clau 10), es justifica per una millor adequació de les determinacions del planejament als objectius de protecció i desenvolupament del sòl no urbanitzable que l’inspiren, atès que la nova subzona es restringeix a aquells terrenys amb usos agrícoles existents. D’altra banda, la proposta d’ordenació del POUM aprovat inicialment preveu la diferenciació dels terrenys inclosos en l’àmbit de la modificació en dues zones amb restricció d’edificacions també diferenciades, en consideració als usos existents en els terrenys. En relació als camins, es considera convenient de reconèixer les determinacions urbanístiques que altres documents de planejament ja preveuen, a fi de garantir una coherència dels diferents instruments de planejament que afecten a l’ordenació del territori.


27

9. INFORME MEDIAMBIENTAL La present modificació es proposa principalment per a la determinació d’una nova subzona en uns terrenys qualificats com a zona de reserva ecològica. Es tracta, doncs, d’una modificació que altera la qualificació del sòl no urbanitzable i, per tant, resta subjecta al que disposa la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes i la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. D’acord amb el que s’estableix a la disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, que detalla les regles aplicables fins que la Llei 6/2009 s’adapti a la Llei 21/2013, el procediment és objecte d’avaluació ambiental, el tràmit del qual se sol·licità el 16 de novembre del 2015. El 18 de març del 2016 els Serveis Territorials de la Catalunya central han emès la resolució de no sotmetre a avaluació ambiental estratègica ordinària la modificació puntual del Pla general de Manresa Obaga de l’Agneta, atès que no té efectes significatius sobre el medi ambient, amb la condició que la normativa de la modificació contempli l'obligatorietat d'aplicar les següents mesures

a. l’obligatorietat d’aplicar les mesures correctores dels impactes així com les mesures de seguiment ambiental proposades en el document ambiental estratègic, i les mesures específiques per la prevenció d’incendis forestals a l’entorn de l’habitatge que es vol ocupar

b. que es considerarà l’àmbit com a E1 en relació a la protecció de la contaminació llumínica.

Tanmateix, la modificació objecte del present document s’emmarca en les línies estratègiques generals de la sostenibilitat, que han d’inspirar el planejament urbanístic i que s’adrecen a configurar un model d’ocupació de sòl globalment eficient que eviti la dispersió sobre el territori, afavoreixi la cohesió social i la rehabilitació i la renovació en el sòl urbà, un objectiu que es concreta en: a. La utilització racional del territori i del medi ambient, evitant la dispersió dels assentaments

urbans, optimitzant els teixits urbans existents, adoptant intensitats adequades a una ciutat compacta, evitant l’excessiva especialització de les seves parts i regulant la rehabilitació i la renovació en el sòl urbà.

b. La preservació dels recursos naturals (recursos hídrics, sòl agrícola, biodiversitat i patrimoni natural...), propiciant un menor consum del sòl i dels recursos naturals. La protecció dels espais vitals per a la recàrrega d’aqüífers i la integració de la planificació hidrològica amb la d’usos del sòl.

c. La preservació dels valors paisatgístics, ecològics, arqueològics, històrics i culturals: permeabilització i desfragmentació del territori, conservació de la biodiversitat i patrimoni natural.

d. L’afavoriment de la cohesió social (prevenir la marginalitat, accés als serveis, participació representativa de tots els sectors, evitar la segregació social, afavorir la integració i les relacions i activitats col·lectives...).

e. La comptabilització del planejament amb el cicle natural de l’aigua i la racionalització de l’ús d’aquest recurs, fomentant l’estalvi i la reutilització d’aigua tot protegint els recursos hídrics i minimitzant el consum d’aigua derivat de l’execució planejament.

f. La promoció de la millora de l’eficiència energètica de les edificacions i reducció de la seva contribució al canvi climàtic.

D’altra banda, els objectius ambientals que actualment guien l’avaluació del planejament dins el terme municipal de Manresa, reconeixent els requeriments ambientals del municipi i seguint indicacions de l’organisme ambiental corresponent, es sintetitzen a continuació: a. Racionalitzar i minimitzar el consum de sòl per a usos urbans i infraestructures b. Resoldre la mobilitat del municipi i planificar-la de forma sostenible c. Ordenar adequadament el sòl periurbà i el sòl no urbanitzat preservant espais i valors del

territori d. Dotar d’una protecció específica els sòls ocupats per ecosistemes d’interès i hàbitats

d’espècies amenaçades e. Protegir i promoure l’ús sostenible del sòl no urbanitzable per tal de garantir la connectivitat

biològica amb espais territorials exteriors i amb espais lliures urbans f. Minimitzar els efectes del planejament sobre el canvi climàtic g. Conservar i/o millorar la identitat i la qualitat del paisatge h. Protegir els recursos hídrics i fomentar-ne l’ús sostenible i. Prevenir i evitar els riscs geològics i d’inundabilitat j. Prevenir i corregir la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica


28

k. Fomentar un disseny urbà adient per a la recollida selectiva de residus i minimitzar l’impacte generat pel cicle de vida dels materials

Tenint en compte que la modificació puntual es planteja en un entorn de sòl no urbanitzable dins el terme municipal de Manresa, els objectius plantejats per l’avaluació ambiental de la Modificació Puntual integren els que inspiren el planejament general del municipi, adaptant-los a les particularitats i singularitats ambientals específiques reconegudes en l’àmbit de la Modificació Puntual. Fruit del procés d’anàlisi de les línies estratègiques fixades en l’àmbit europeu, estatal i català, de la integració dels objectius ambientals fixats a nivell de planejament local, i del reconeixement i protecció de les vulnerabilitats i condicionants ambientals específics de l’àmbit d’anàlisi, es defineixen els objectius ambientals que han de regir el procés d’avaluació ambiental de la Modificació Puntual. T1. Objectius ambientals ordenats jeràrquicament

ASPECTE AMBIENTAL OBJECTIUS AMBIENTALS ORDRE JERÀRQUIC

Assignar els usos del sòl tenint en compte els valors del sòl i sense sobrepassar la capacitat d’acollida del territori.

1

Ordenar adequadament els espais periurbans i fomentar la compactació dels espais urbanitzats. 2

OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL

Preservar espais i valors rellevants del territori. 3 Protegir i promoure l’ús sostenible del sòl per tal de garantir la biodiversitat. 4 BIODIVERSITAT,

CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

Protegir els sòls ocupats per ecosistemes d’interès i hàbitats d’espècies amenaçades. 5

CANVI CLIMÀTIC Minimitzar els efectes negatius sobre el canvi climàtic. 6 Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals.

7 QUALITAT DEL PAISATGE

Protegir, millorar i recuperar els elements paisatgístics d’interès. 8

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA, ACÚSTICA I LUMÍNICA

Prevenir i corregir la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica. 9

Protegir els recursos hídrics i fomentar-ne l’ús sostenible. 10 CICLE DE L’AIGUA Prevenir i evitar el risc d’inundabilitat. 11

GESTIÓ DE RESIDUS I MATERIALS

Garantir una correcta recollida i gestió selectiva dels residus i minimitzar els impactes associats al cicle de vida dels materials.

12

En aquest sentit, la present modificació té en consideració els diferents objectius ambientals, considerant que la proposta plantejada assoleix els objectius pretesos vers la preservació, valorització i desenvolupament sostenible del sòl no urbanitzable i de l’àmbit en concret objecte de modificació puntual del planejament. En aquest sentit, les regulacions incloses per a la clau 10 actual faciliten l’explotació agrària dels terrenys per aquells que ja tenen aquest ús, en benefici del manteniment del paisatge i dels valors ambientals de l’àmbit, reconeixent alhora, el valor del projecte de l’Obaga de l’Agneta per a la valorarització del producte agrària autòcton i el seu arrelament al territori. Així, cal considerar que la gestió agrícola i forestal permet el manteniment en condicions ambientals òptimes del territori, en permet una gestió més eficaç i preventiva vers els incendis forestals, i incentiva la recuperació del patrimoni rural existent. 10. MESURES PER A L’ESTABLIMENT D’UNA MOBILITAT SOSTENIBLE L’abast de la modificació de Pla no té cap nova incidència en els aspectes de mobilitat, atès que només planteja la definició d’una nova subzona per la Zona de reserva ecològica en sòl no urbanitzable que té per objectiu regular les condicions de les edificacions residencials rurals.. Així, en relació amb el decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, es considera que no li és d’aplicació atès que el present


29

document és una modificació del planejament urbanístic general i no comporta una nova classificació de sòl urbà ni urbanitzable. 11. MEMÒRIA SOCIAL La present modificació –centrada en la definició d’una nova subzona per la Zona de reserva ecològica en sòl no urbanitzable que té per objectiu regular les condicions de les edificacions residencials rurals-- no suposa cap incidència en les determinacions del Pla general en relació amb les previsions d’habitatge públic, de manera que el seu desenvolupament no té repercussions sobre les polítiques d’habitatge assequible del municipi. 12. INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA L’article 15.4 de la Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo i l’art. 59.d del DL 1/2010 de 3 d’agost, estableix la obligació d’incloure en el present document un informe o memòria de sostenibilitat econòmica en el que es justificarà la suficiència i adequació del sòl destinat a usos productius i es ponderarà en particular l’impacte de l’actuació sobre les finances públiques afectades per la implantació i el manteniment de les infraestructures necessàries o la posada en marxa i la prestació dels serveis resultants. D’acord amb els objectius plantejats en la present modificació puntual, en relació amb la situació actual es pot afirmar que no hi ha cap repercussió sobre les hisendes públiques diferents de les que suposen les determinacions actuals. Manresa, abril del 2016 Per l’equip redactor Ricard Torres i Montagut arquitecte


T A U L E S D E D A D E S


31

Taula comparativa de planejament PLA GENERAL PROPOSTA Zona de reserva ecològica 1.346.526,65 m2 100,00% 1.114.215,17 m2 82,75% Zona de reserva ecològica. Subzona 1 0 m2 0,00% 232.311,48 m2 17,25% total 1.346.526,65 1.346.526,65

Manresa, abril del 2016 Per l’equip redactor Ricard Torres i Montagut arquitecte Cap de secció de Planejament i gestió del sòl


N O R M A T I V A


33

Atesos els objectius i característiques de la modificació puntual s’escau la incorporació d’un nou article –l’article 550bis-- amb la finalitat de regular les condicions d’ús i edificació de la nova subzona 1 de la Zona de reserva ecològica (clau 10.1)

REGULACIÓ DE LA ZONA DE RESERVA ECOLÒGICA (CLAU 10) Art. 549. Definició Comprèn aquells terrenys classificats com a sòl no urbanitzable que integren els espais d'interès natural més remarcable del territori municipal, els quals han de ser preservats de qualsevol activitat que pugui malmetre els seus valors ecològics i paisatgístics, procurant els instruments que n'assegurin la seva conservació, regeneració i millora. Art. 550. Condicions d'ús 1. En aquesta zona s'admeten els usos següents

A. Ecològico-paisatgístic B. Agrícola C. Forestal. D. Lleure

2. Aquests sòls no poden ser destinats a utilitzacions que impliquin una transformació radical de les seves condicions naturals actuals. En qualsevol cas, son permeses les actuacions orientades a la seva conservació així com les construccions auxiliars a l’ús agrícola necessàries per al correcte desenvolupament dels usos existents.

3. L'ús agrícola només s'admet en aquelles superfícies destinades, en la data d'executivitat del Pla general, a aquest ús, sense que aquestes superfícies puguin ser augmentades en detriment de les masses arbòries existents. A aquests efectes es considerarà incorporada al Pla general la documentació gràfica que acredita la utilització dels sòls amb anterioritat a l’aprovació definitiva del Pla.

4. En aquesta zona es potenciarà la repoblació, la qual es portarà a terme amb espècies vegetals autòctones.

Art. 550bis. Regulació de la subzona 1 (clau 10.1) 1. Usos: a més de les condicions d’ús determinades en l’article 550, es fixen com a usos admesos els següents

A. Habitatge rural, restringit als següents supòsits ⎯ Quan es desenvolupi en edificacions existents ⎯ Amb una ampliació màxima d’un 30% del volum existent, amb un màxim de 50m2 i sense superar el nombre de plantes de PB+1PP ⎯ Quan dins de la mateixa propietat hi hagi 4’5ha de sòl destinat efectivament a conreu agrícola declarat a la DUN i/o 25ha de sòl forestal amb pla de gestió forestal aprovat B. Comercial, limitat a la venda directa dels productes agraris o ramaders produïts per unitats de caràcter familiar

2. Construccions: s’admeten les construccions auxiliars a l’ús agrícola, previstes per l’article 550 de la normativa del Pla general –magatzems d’eines, màquines i productes agrícoles— i les instal·lacions necessàries per la comercialització dels productes produïts, amb espai destinats al tast d’oli i de vi, així com d’interpretació dels productes de la finca i el seu patrimoni de pedra seca, amb les condicions d’edificació corresponents a la zona agrícola (clau 12). 3. Mesures de sostenibilitat ambiental: en la gestió de l’activitat agrícola, la gestió forestal i per a qualsevol intervenció que pugui tenir incidència sobre el paisatge i/o el medi, caldrà aplicar les mesures correctores dels impactes així com les mesures de seguiment ambiental proposades en l’informe ambiental, les mesures específiques per la prevenció d’incendis forestals a l’entorn dels habitatges d’acord el què preveu la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals i les mesures correctores necessàries per garantir una zona tipus E1 de contaminació llumínica.

Art. 551. Ordenació mitjançant plans especials 1. Per a la correcta consecució dels fins que pretén aquest Pla general, es preveu la

redacció de plans especials, amb un àmbit que necessàriament coincidirà amb la delimitació de zona que figura en els plànols d'ordenació a escala 1/5000


34

2. Aquests plans especials establiran, com a mínim, les següents determinacions A. Definició de les intervencions necessàries per a la consecució dels objectius de la qualificació B. Programació i condicions de la repoblació forestal C. Establiment dels usos i condicions de les edificacions auxiliars a l’ús agrícola que s’hi permetin. D. Inventari de recursos i poblacions naturals i catalogació d'elements naturals destacables

Manresa, abril del 2016 Per l’equip redactor Ricard Torres i Montagut arquitecte Cap de secció de Planejament i gestió del sòl


A V A L U A C I Ó E C O N Ò M I C A I F I N A N C E R A


36

L’avaluació econòmica i financera ha de contenir l’estimació del cost econòmic de les actuacions previstes, la determinació del caràcter públic o privat de les inversions necessàries per a l’execució del pla, les previsions de finançament públic i l’anàlisi de la viabilitat financera de les actuacions derivades de l’execució del pla. D’acord amb el que s’ha expressat en els apartats de la memòria del present document, l’objecte de la modificació se centra en determinar una nova subzona per a la Zona de reserva ecològica (clau 10) amb l’objectiu de regular-hi les condicions d’edificació i ús específiques i en ajustar la xarxa de camins que l’afecta. Atès que la modificació es limita a la regulació de les condicions d’ús i edificació d’uns terrenys de sòl no urbanitzable sense determinació de càrregues urbanístiques, no s’escau la formulació d’una avaluació econòmica i financera. Manresa, abril del 2016 Per l’equip redactor Ricard Torres i Montagut arquitecte Cap de secció de Planejament i gestió del sòl


A G E N D A


38

Com ja s’ha exposat en apartats precedents, l’objecte de la modificació puntual és el de definir una nova subzona de la Zona de reserva ecològica (clau 10) determinant-hi les seves condicions d’ús i edificació i ajustar la xarxa de camins que afecta l’àmbit de la modificació. Per tant, no s’escau determinar les previsions temporals del desenvolupament de les determinacions de la modificació puntual del Pla general. . Manresa, abril del 2016 Per l’equip redactor Ricard Torres i Montagut arquitecte Cap de secció de Planejament i gestió del sòl

Documents

PGM 1502 ObagaAgneta2 · És el cas dels terrenys compresos entre el traçat de la C-55, el límit de terme municipal i la riera de Rajadell on la qualificació com a Zona de reserva