LLENGUA LLENGUA CATALANACATALANA I LITERATURA I LITERATURA

Unitat 1

Tothom és el que vol ser

«Hi ha gent que ens mira com sol mirar-se els folls. Després s'ajupen a besar els peus d'aquells que els apallissen

Miquel Martí i Pol

alumne: Guim Pedrerocurs: 1erAprofessor: Xavier Ginestetdata lliurament: 17/11/09

ÍndexTIPOLOGIA TEXTUAL: El text narratiu (I)........................................................................3GRAMÀTICA: L’oració.......................................................................................................9ORTOGRAFIA: So i grafia. L’alfabet. El dígraf..................................................................15LÈXIC: El diccionari...........................................................................................................19ANNEXOS: Apunts..............................................................................................................21ANNEXOS: El dietari Núria ...............................................................................................22ANNEXOS: El dietari Núria corregit...................................................................................24ANNEXOS: Ciutat sense muralles Abans de llegir..............................................................25ANNEXOS: Ciutat sense muralles Abans de llegir (correcció)............................................26ANNEXOS: Ciutat sense muralles. Caps. 123.....................................................................27ANNEXOS: Dictat preparat.................................................................................................29

2

Quan expliquem a algú el que ens ha passat durant les vacances estem fent una narració. Narrar és un acte de comunicació que consisteix a explicar una història, real o fictícia, sobre uns personatges en un lloc i en un temps determinats.

Els textos narratius són l'expressió escrita d'aquesta manera d'explicar uns fets. Les novel·les, els contes, les notícies, els dietaris o els acudits són, per tant, narracions. El text narratiu acostuma a estructurar-se en tres parts: el plantejament de l'acció (es presenten els personatges, la situació i l'ambient), el nus (es presenta una situació que s'ha de resoldre) i el desenllaç (es resol la situació plantejada).

Els elements més representatius del text narratiu són els següents:

- El narrador, que explica la història. Pot fer-ho utilitzant la primera o la tercera persona verbal.

- L’argument de la història, és a dir, els esdeveniments viscuts pels personatges.

- Els personatges, que poden ser protagonistes o secundaris. - Lespai: els llocs i

els ambients on es desenvolupa l'acció.

- El temps en què se situa la història. El temps més habitual del text narratiu és el passat, ja que s'expliquen fets que ja han succeït.

Un dels textos narratius més utilitzats és el dietari. És un text en primera persona en què algú escriu els principals fets de cada dia o les sensacions i les impressions que té. Tot i que en principi un dietari no està destinat a ser llegit per ningú, els fragments que trobaràs en les pàgines següents han estat escrits perquè els pugui llegir algú a més del seu autor.

TIPOLOGIA TEXTUAL: El text narratiu (I)

EL PARTIT DE LA MEVA VIDA

El 27 de juny de 2001, tres dies després de guanyar el campionat a Madrid, se celebra la cerimònia del draft al teatre Madison Square Garden de Nova York, un recinte màgic amb capacitat per a nou mil espectadors. Cal viatjar fins allà. Herb Rudoy, el seu representant americà, era optimista, però després va reconèixer que el resultat final de l'acte d'aquella nit a Manhattan el va sorprendre. "Vaig a fer història”, comentava a l'aeroport del Prat, abans d'embarcar en un vol de la companyia Delta rumb a la Gran Poma. Era el seu primer viatge transoceànic. Tan bon punt va baixar de l'avió, va protagonitzar el que va dir després que era "la pel·lícula que havia somiat".

És normal impressionar-se en el primer viatge a Nova York. Quan en Pau arriba al pis 47 de l'hotel Sheraton Towers, en una cantonada de la Sisena Avinguda (la de les "Amèriques") amb el carrer 48, és una persona simplement al·lucinada, desbordada per les emocions.

Les obligacions del protocol de la NBA i l'inevitable jet lag el fan despertar-se d'hora. Els seus pares, que l'acompanyen, no tenen cap compromís i es poden dedicar a fer turisme perTimes Square, però ell ha d'atendre els periodistes. En Pau ha de saber com serà el programa d'actes de la cerimònia i ha d'assistir també a un xou televisiu de la NBA.comTv al pis subterrani de la botiga oficial de la NBA, on serà entrevistat juntament amb dos companys de promoció, Eddie Griffin i Shane Battier, aquest darrer actualment el seu millor amic als Estats Units, perquè després coincidiran als Grizzlies.

Una limusina va a recollir la família i els representants, que estan una mica cansats. La nit anterior no han parat de negociar amb els clubs, esgarrapant potser una posició, però sense esperar de cap de les maneres que el seu client arribés tan amunt en el draft. Tots dos estarien satisfets si el destí final de Gasol fos Boston, encara que hi ha opcions que el Chicago o el Golden State contractin els seus serveis.

Quan comença la cerimònia, 19.30 hora local, en Pau està assegut en una de les taules rodones al costat de l'escenari, juntament amb els seus pares i els seus agents. Això vol dir, per començar, una bona posició en aquesta loteria. David Stern, comissionat de la NBA, va anunciant les eleccions. 'Amb el número u, per Washington Wizards, Kwane Brown." Cinc minuts després, arriba el torn a Tyson Chandler, seleccionat per Chicago Bulls. Després, es produeix una circumstància històrica. Per primera vegada un europeu no format als Estats Units arriba tan amunt, a la posició número tres, on ni tan sols alguns mites del bàsquet continental, com Drazen Petrovic o Arvydas Sabonis, havien arribat.

Pau Gasol, El partit de la meva vida. Editorial Edebé.

PLANTAJAMENT

NUS

DSENLLAÇ

4

COMPRENSIÓ DEL TEXT

1. Busca en el diccionari el significat d'aquests mots de la lectura i copia'I en el teu dossier:

optimista:1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’optimisme o als optimistes. 1 2 adj. i m. i f. [LC] Seguidor de l’optimisme. 2 adj. i m. i f. [LC] Inclinat a veure i a jutjar les coses sota l’aspecte més favorable.

transoceànic -a 1 adj. [LC] Situat a l’altra banda de l’oceà. Els països transoceànics. 2 adj. [LC] Que travessa l’oceà. Vaixell transoceànic.

limusina f. [LC] [TRG] Cotxe llarg i luxós.

recinte m. [LC] Espai tancat. El recinte on hi ha l’exposició d’automòbils.

Esgarrapat 1 v. tr. [LC] Esquinçar lleugerament la pell (d’una part del cos) amb les ungles, les urpes. Em va esgarrapar tota la cara. En la baralla el van ben esgarrapar. Els gats esgarrapen. 1 2 v. tr. [LC] per ext. Esgarrapar la terra els conills, les gallines, etc. Aquest tremp espuntat esgarrapa el paper. 2 tr. [LC] Treure profit d’una cosa, especialment per mitjans il·lícits o poc delicats. Veuré si li puc esgarrapar uns quants diners. 2. Contesta les preguntes següents sobre la lectura:

a. El narrador explica els fets en primera persona o en tercera? R/ Text mixta tercera i primera

b. Quin és el fet més important que s'hi narra? R/ La cerimònia del Draft.

c. Com es diu el personatge principal? R/ Pau Gasol

d. Com es diuen els personatges secundaris? R/ Herb Rudoy, pares Pau Gasol i representants.

e. En quina ciutat passen els fets? R/ A Nova York

f. En quins Ilocs d'aquesta ciutat transcorren els fets? R/Al teatre Madison Square Garden

g. Els fets estan narrats en passat o en present? R/ Alterna passat i present.

3. Busca la paraula del text que correspon a cada una de les definicions següents:

● Conjunt de regles que cal observar pel que fa a l'etiqueta, les presidències... protocol

● Conjunt de proves esportives organitzades d'acord amb una reglamentació. campionat

● Que està sota terra. subterrani

● Encegada, captivada. al.lucinada

● Que veu les coses de manera favorable. Optimista

● Rifa, cosa en què la sort té un gran paper. loteria

● Representar el paper de protagonista. protagonitzar

● Persona que en representa una altra. representant

● Espectacle, generalment còmic o d'entreteniment. Xou

4. Pau Gasol és un cèlebre jugador de bàsquet. Indica quins dels noms o de les expressions següents fan referència al món del bàsquet:

porteria - cistella - pilota - tap - xut - llançament Iliure penal - careta - falta tècnica - targeta groga - expulsió esmaixada - patins - piolet - triple - temps mort - centrada

5. Assenyala en la lectura les tres parts en què es divideix el text narratiu (plantejament, nus i desenllaç). Explica molt breument, amb les teves paraules, què s'explica en cada una de les tres parts del text que has indicat.

PLANTAJAMENT27/6/09 se celebra la cerimonia del draft.

NUSPau es desperta d'hora pel jet lag, Pau Gasol ha d'atendre els periodistes, aprendres el programa d'actes de la cerimonia, i fer un programa de televisió. Els representants de Pau no s'esperen que arribi tan amunt en el draft.

DESENLLAÇA Pau li assignen una posició molt alta.

6

7. Indica si les afirmacions següents sobre la lectura són certes o falses:

● La Pandora prefereix estudiar una carrera abans que casar-se. Cert

● Hi ha dues noies que estan enamorades de I’Adrian Mole. Cert

● Les paraules de I’Adrian Mole són més dures que les de Pandora. Fals

● Les dues entrades del dietari estan datades el mateix dia. Fals

● La V. L. T, passa una nota a l'E. S. B. a la classe de ciències. Fals

8. Indica quines d'aquestes afirmacions poden aplicar-se als fragments de dietari que acabes de Ilegir:

● Els textos són escrits en primera persona.

● Una persona hi explica els fets que li han passat.

● Tots dos fragments porten dates a I'inici de cada entrada.

● Estan destinats a ser Ilegits per tothom.

● No són textos narratius.

9. Explica el significat de les paraules o de les expressions subratllades d'aquestes frases de la lectura:

● Amb la Pandora hem tingut una xerrada sincera. Han parlat sobre algun tema.

● Hi ha hagut paraules dures entre nosaltres. Que s'han discutit.

● Pregunta a I’Adrian Mole si vol sortir amb mi. Si vol ser el meu novio.

● M'ha passat el missatge. Escrit amb paraules i lletres.

● He contestat negativament a V. L. T.Contrari de positivament (no).

10. Escriu el text del dietari del 13 de novembre com si fosis la Pandora.

Divendres 13 de novembre

Aquesta nit, amb l'Adrian hem tingut una xerrada sincera sobre la relació que mantenim. Es vol casar amb mi ara!Jo, m'estimo més estudiar una carrera.Com es de suposar aquesta confesió la deixa fet pols. M'ha dit que no li faria res que després de casar-no fes alguna feineta, com despatxar en una pastisseria o alguna cosa per l'estil, però el que jo vull és anar a la universitat i li e dit que a les pastisseries només hi posaria els peus per comprar pastisos.

Hi ha agut paraules dures entre nosaltres (les meves més que les seves).

8

L'oració és un conjunt de paraules amb un significat complet i lògic. En una oració, hi distingim dues parts:

- El subjecte, que ens diu de què o de qui parlem i té com a nucli un substantiu o un pronom:

En Pol beu aigua. nucli

Subjecte

El subjecte no sempre és present en I'oració; de vegades se sobreentén:

Tenen molta gana.

Predicat

- El predicat, que diu alguna cosa sobre el subjecte i té com a nucli un verb en forma personal* :

Els esportistes s’eixuguen la suor del front nucli

Predicat

* Un verb en forma personal és aquell que admet un subjecte. Per exemple: canto (jo), dormim (nosaltres), perden (ells).

Són formes no personals del verb: I'infinitiu (cantar), el participi (cantat) i el gerundi (cantant).

Perquè una oració sigui ben formada i hi hagi un lligam entre les dues parts, el subjecte i el predicat han de concordar en nombre i en persona: Els avis aniran de vacances a la costa. En canvi, en una oració del tipus *L'alumne corren pel pati no hi ha concordança.

Tot i que les oracions tenen subjecte i predicat, de vegades es pot eliminar el subjecte d'una frase perquè s'entén igualment. Per exemple, en I'oració Arribaré tard a classe, se sobreentén que el subjecte és jo. En I'oració Aniran a buscar bolets, entenem que elles o ells són els que faran l'acció.

GRAMÀTICA: L’oració

S'anomena el•lipsi la supressió d'un element d'un text. De totes maneres, hi ha un element del qual mai no podem prescindir, el verb, perquè sense verb no hi ha oració.

Així, les alumnes altes és un sintagma nominal, però no és una oració perquè no té verb.

Les oracions que tenen un sol verb en forma personal s'anomenen oracions simples:Avui tothom ha fet els deures. Aquestes oracions, però, poden unir-se entre si per formar-ne de més llargues; aleshores són oracions compostes. Per tant, les oracions compostes tenen dos o més verbs en forma personal: La professora ha explicat la l l içó i els alumnes han fet els deures.

1. Assenyala el subjecte i el predicat de cada una de les oracions següents:a. El noi els va ensenyar el rellotge.

b. Allò que has dit no m'ha agradat gaire.

c. I per què dueu el rellotge?

d. Un cotxe és com una mena de carro.

e. Primer faré els deures i després escoltaré música.

f. No el tira cap animal.

Resol les qüestions següents:a. Quants verbs té cada oració?

R/ a1 b2 c1 d1 e2 f1b. Digues en cada cas si es tracta d'una oració simple o d'oracions compostes.Les que tenen 2 verbs son compostes i les que en tenen 1 son simples.

2. Relaciona cada subjecte amb el seu predicat per formar títols de cançons del grup Els Pets:

Tarragona és bonica (però complicada)Jo m’esborronaLa vida vull ser reiJo sóc el teu amic

3. Pensa i escriu títols de cançons, pel·lícules i llibres que tinguin subjecte i predicat:Cançons pel·lícules llibresPosa'm un suc Els mons de Caroline La gran invasió de Ratalona

Gaudeix del silenci Els homes que no estimaven a les dones.

La noia que somoiava amb un llumí i un bidó de gasolina.

Cap cim es prou alt La montanya embruixada Viatge al regne de la Fantasia

Ja surt el sol Buscant a Amanta

Alguna cosa pasa a les Vegas

10

4. Escriu un subjecte per a cada un dels predicats següents:

- La meva mare que es la filla del meu avi em fa riure.

- La xocolata calenta amb nata per sobre mai no m’ha agradat.

- Les escales de casa meva del segon pis costen de pujar.

- Al partit de l'altre de Barça-Madrid Messi estava a punt de tirar un penal.

- El meu cosí de part de mare de 11 anys no és gaire alt.

5. Escriu un predicat per a cada un dels subjectes següents:

El meu veí és un manta ja que casi mai pot anar a l'escola puntual perquè dorm.

La colla se'n va anar a pescar a la platja de Palamós on hi han molts peixos.

Una fiblada a la pell és molt dolorosa si es de abella

En Pau es el fill de la mare d'en Tom, el germà del Joan, que es amic de la meva germana.

El soroll es molest quan intentes fer deures de català on s'ha d'escriure el predicat de unes frases que et donen.

6. Llegeix la cançó que tens a continuació:

LA VIDA ÉS BONICA (PERÒ COMPLICADA)

Som dilluns de Pasqua i com cada any jo porto la mona per al fill gran. No és igual que altres vegades, algú avui no serà a taula, però tothom hi pensa de tant en tant.

Tres canalles costen de pujar, ningú no perdona i menys el banc. Després de la feina a casa fas neteja a aquella escala del bloc on treballa el teu advocat.

I avui torna a ser dissabte,t'obriran la porta ("hola, com va?"), et faràs la forta ("t'has aprimat"), el menut pregunta per què encara no hi ha el pare.

Quan surts i tornes a casael gust dels seus llavis ("fins aviat"),fa que no t'amaguis ("t'estimo tant"). La vida és bonica però a vegades complicada,tant se val.

EI teu home és un tros de pa,però com sempre es va deixar enredar.Quan va sentir la condemna li va caure el rnón a terra,que llargs es faran aqueixos quatre anys.

Lents passen els dies, ja és Nadal;els petits esperen el regal.Pels carrers la gent et mira

i et saluden amb somriures.D'on treus tantes forces per no plorar?

I avui torna a ser dissabte ...

Quan surts i tornes a casa...

Sol, Els Pets.

12

6. Resol les qüestions següents:a. Busca i escriu tots els verbs que hi ha en la cançó; la majoria de versos en tenen un,

però hi ha algun vers que no en té.R) som, porto, serà, és, costen, pensa, pujar, perdona, fas, treballa, torna, obriran, va, faràs, has aprimat, pregunta, hi ha, surts, tornes, fa, amaguis, estimo, és, és, va deixar, enredar, va, sentir, va, caure, faran, passen, és, esperen, mira, saluden, treus, plorar, torns, ser, surts, tornes.

b. Indica quin és el subjecte de cada un dels versos següents:

R) subjecte

Jo porto la mona per al fill gran.

Algú avui no serà a taula.

Tothom hi pensa de tant en tant.

La vida és bonica.

Lents passen els dies.

7. Subratlla els verbs en forma personal d'aquestes oracions i indica, en cada cas, si es tracta d'una oració simple o composta:Per això es posà a explicar per tercera vegada la seva aventura.

Se senten les campanes, mires el sol.

Si es fa fosc te'n vas a jóc.

Es va adonar que se li feia difícil explicar les coses més evidents del mon.

Un cotxe és una mena de carro, però que no va tirat per cavalls.

Compostes Simples

8. Digues quin podria ser el subjecte elidit de cada una de les oracions següents:

El fill més petit, de l'avi d'en Tomàs, que es el amic de l'ànima, d'en Carles, sovint s'oblida l'entrepà a casa.

Els germans de la Gemma que es la filla de la mare de l'Oriol i en Xavier arribaran 10 minuts tard.

Les patates de l'altre dia amb salmó i salsa de iogurt amb especies i maionesa eren una mica salades.

Els parents de la família Tulluroles que viuen a Barcelona al carrer Marià Cubí torren les castanyes al carrer.

Les amanides amb vinagreta advocat molt d'oli i fulla de roure fan molt bona olor.

9. Esbrina si cada un dels grups de paraules següents són oracions o no. Indica'n el subjecte i el predicat.

No són oracions perquè:Les paraules no estan ben

ordenadesHi falta el verb No hi ha concordança

Poder no mai parlar et vaig. Una estona de cel Algú, avui, no seran a taula.Potser vam ser afortunada.Ells no dirà res.

10. Soluciona els problemes de concordança que hi ha en les oracions següents:

La gossa ha tingut dos cadells.

Els arbres son plens de fruita..

Noi, no oblidis d'agafar els llibres.

Les motos corren massa.

Jo havia encarregat un pastís.

14

Quan parlem emetem sons, que són el resultat de les vibracions que es produeixen quan funciona l'aparell de fonació (els pulmons, la tràquea, la laringe, les cordes vocals...). Les grafies, en canvi, són els signes que fem servir per representar els sons. Pel que fa als sons i les grafies, cal remarcar els aspectes següents:

No sempre a una mateixa grafia li correspon un mateix so:

hi ha la g de gat i la g de gerro; o la x de taxi i la x de examen.

Tampoc a un mateix so no li correspon sempre la mateixa grafia:

hi ha la c de cigró i la s de sabata; o la c de casa i la q de Quimet.

També hi ha lletres mudes, que no representen cap so:

la h de home; la r de segur, o la p de camp.

L’alfabet catala consta de vint-i-sis Iletres:

a (a) g (ge) I(ela) q(cu) v(ve baixa)

b lbe) h(hac) m(ema) r (erra) w (v doble)c (ce) i(i) n (ena) s (essa) x (ics o xeix)d(de) j (jota) o(o) t(te) y(i grega)e (e) k Ica) p(pe) u(u) z (zeta) f (efa)

D'aquestes vint-i-sis Iletres, n'hi ha cinc que són vocals -a, e, i, o, u- i n'hi ha vint-i-una que són consonants -b, c, d, f, g, h, j, k, I, m, n, p, q, r, s, t, v, w, x, y, z.

Un dígraf és un grup de dues Iletres que representen un únic so. Hi ha dígrafs que se separen a final de ratlla i dígrafs que no.

Dígrafs que se separen Dígrafs que no se separen

ss pas-sa rr car-ro gu guer-raix cai-xa tx flet-xa qu per-quètg fet-ge tj plat-ja ny ca-nyadj ad-jec-tiu tz dot-ze ll pa-llaI•I no-vel-la sc pis-ci-na ig ba-teig

ORTOGRAFIA: So i grafia. L’alfabet. El dígraf

1. Ordena alfabèticament els mots següents:

amistat – boig – diccionari – homenet – ignorant – maquillatge – massa – ordinador – paret – salar – taula – volar –

2. Fes el mateix que en I'exercici anterior:

Ebullició – eclipsi – eina – eixugar – electrònic – emmalaltir – encebar – encendre – enciclopèdia – encomanar – enfangar – enredaire –

3. Subratlla la Iletra muda de les paraules següents:fuster hivern balladorhabitació mocador confitercamp tomb alcoholdesodorant encertar h oritzó

4. Canvia cada vegada una sola grafia, a partir del mot que et donem, fins a obtenir el màxim de paraules diferents:

pesa – pera – pere – però – peso – peto – peta – peca – peça – puça – puma –

poma – pota – posa – poda – coda – cada – casa – cara – cata – capa – caça –

cava – cavo – calo – celo – cela – ceba – cera – serà – seca – teca – texà – taxa –

taxi –

5. Llegeix atentament el text que hi ha a continuació. Després, busca-hi exemples de cada un dels fenòmens següents:

Un mateix so representat per grafies diferents. = boca-covaUna mateixa grafia que representi sons diferents. =ninxols-fixatUna grafia que no representi cap so. = havia

La tornada a la boca de la cova I'hem fet en silenci. Teníem tots dos la desagradable sensació que alguna cosa ens seguia al darrere. Ja sé que no podia ser, però quan pensàvem en I'eco que havia despertat el meu udol, imaginàvem que la cova no s'acabava en aquella saleta dels nínxols, sinó que hi havia obertures que no havíem vist. I no les havíem vist perquè no ens hi havíem fixat ni era aquell el nostre objectiu.

Olga Xirinacs, Triangles mortals o la sala dels difunts. Editorial Barcanova.

16

6. Assenyala els dígrafs de les paraules següents:

Passa Catalunya ascensorporra mareig pissarrapuny volgueres goril-lasivella vaques metgereixa carruatge ratxamosquit descobreixo expressió

No se separenSe separen7. Completa les paraules següents amb el dígraf que hi falta:

gany otes maqu illatge dotz e

requereixen Marcel·lí cass ola

ll ança mosqu it castany er

equ ip orell a ll ibre

all isar bany ador rebuig

esmuny í til·l a piny a

8. Separa en síl·labes els mots següents. Vés amb compte amb els dígrafs:

quin-ze ma-reig ba-ta-lla

sor-ra bu-llir ma-teix

a-le-many In-tel-li-gèn-ci-a mas-sat-gis-tes

cin-què per-què car-re-gui

ra-que-ta en-se-nyi ne-ces-sa-ri

Ili-ga-ment di-buix es-ca-betx

9. Busca en aquesta sopa de Iletres almenys deu mots que tenen un dígraf i copia'ls als costats:

carromiratgepassadísmetgesorraarrósllentiespallacroquetatonyinabossatomàquetpassamaquetallà

18

M I R A T G E A I XE S P A S S A D I ST A B B E V Y C R LG C R O Q U E T A LE T R S O P C B N EP X C S H R M L U NA G G A F D D F G TL T O M A Q U E T IL A N I Y N O T G EA R H J C A R R O S

Els diccionaris recullen les paraules d'una llengua ordenades alfabèticament, acompanyades de la seva definició i d'altres informacions útils per comprendre-la.

Del conjunt de tota la informació que es refereix a cada paraula que es consulta en el diccionari se'n diu entrada. Així, per exemple, si es busca la paraula Ilampec es troba la informació següent:

Ilampec 1 m ELECT / METEOR 1 Resplendor viva i molt breu originada en produir-se un Ilamp. 2 llampec de calor Llampó. 2 m p anal Llum viva que només dura un instant, llampada. 3 fig 1 m Cosa que només dura un instant, manifestació sobtada i passatgera. Un llampec de lucidesa. 2 adj inv Una manifestació llampec. 3 com un Ilampec D'una manera sobtada i ràpida. Ha fugit com un llampec.

En les primeres pàgines dels diccionaris hi ha l'explicació de totes les informacions que pot proporcionar una entrada i també la Ilista de les abreviatures que s'hi utilitzen. És important que abans de fer servir un diccionari per primera vegada consultis aquestes pàgines. Per exemple, en I'entrada I lampec hi ha abreviatures diferents, que indiquen la categoria gramatical, la matèria a la qual es refereix un significat, etc.:

m masculíELECT / METEOR electricitat i meteorologiap anal per analogia

fig figuratadj inv adjectiu invariable

L’entrada d'una paraula en el diccionari proporciona molta informació, que apareix ordenada i estructurada i que és representada amb diferents tipus de lletra (negreta, rodona, cursiva). A més de la definició del mot, s'hi troba la categoria gramatical (m-substantiu masculí-, f-substantiu femení-, adj-adjectiu-, etc.), exemples (representats en Iletra cursiva), abreviatures referents a I'ús de les paraules, etc.

LÈXIC: El diccionari

1. Busca el significat de les abreviatures que es fan servir en aquestes dues entrades de diccionari:

Llampars=segle ll=llatí gr=grec id=ida (igual) v=verb intr=intrasitiutr=transitiu

Llampóm=masculí elect/meteor electricitat/meteorologia

2. Consulta les pàgines inicials del diccionari de la llengua i indica quines d'aquestes informacions hi has trobat:

alfabet mapes

conjugació dels verbs pronoms personals

3. Indica en cada cas quin mot has de buscar en el diccionari per saber què signifiquen les paraules següents:

cavallaries: cavallaria Llampeguessin: llampegar

tornava: tornar analítiques: analitica

balcons: balcó ratolinet: ratolí

4. Relaciona cada una d'aquestes definicions del mot peu amb el seu significat en les frases que hi ha a continuació:

a. Part terminal de la cama que comprèn el tars, el metatars i els dits.b. La part oposada a la capçalera.c. Base; cosa que serveix de suport a una altra.d. Mida corresponent a la llargària normal del peu humà, de valor variable.e. Grup de síl.labes que es pren com a unitat mètrica del vers.

1. Aquesta copa es trencarà fàcilment; té el peu molt alt. 2. En Quim s'ha torçat el peu baixant per les escales.3. Com el seu nom indica, I'hexàmetre Ilatí es compon de sis peus. 4. Mentre li va durar la malaltia, el seu gos sempre jeia als peus del Ilit.5. La post fa tres peus de llargada.

a. 1.b. 2.c. 3.d. 4.e. 5.

20

• El text narratiu: El text narratiu és un text que ens explica alguna cosa real o fictícia com per exemple els acudits, les novel·les o els dietaris... Estan compostos per: Narrador, personatges, argument, espai i temps.

• L'oració: l'oració normalment es divideix en 2 parts, el subjecte (et diu de qui o de que estem parlant) i el predicat (que ens diu coses sobre el predicat).

• Precaucions en la identificació del subjecte:1. No sempre hi ha subjecte [verbs meteorològics] *ex: Avui ha plogut molt.2. El subjecte no es sempre present en l'oració.3. El subjecte no sempre va al davant del predicat.*ex: M'agraden les vacances d'hivern. Em

disgusta la teva actitud.4. Els subjecte no sempre és animat (persones, animals, plantes...) *ex: El paper està brut.5. El subjecte concorda amb el verb, quan és un SN. *ex. Venen els avions barats.

• El dígraf: el dígraf és un so representat per dues lletres.

Dígrafs que se separen Dígrafs que no se separenss rrix txtg tjdj tzl·l sc

• El diccionari: el diccionari consta de: entrades o articles (on et donen la informació de la paraula que estàs buscant), les abreviatures (que et donen informació sobre la categoria gramatical, del ús de mot i sobre el camp semàntic; accepcions (que son els diferents significat que tenen les paraules), subaccepcions (diferents maneres d'utilitzar un mot dins d'una accepció).

ANNEXOS: Apunts

Guim Pedrero 4/10/09

Dietari de nuria

30/9/09

Aquest matí em emprès un viatge cap a la vall de Núria. A les 8.15 aproximadament ens ha vingut a buscar un autocar en destí al cremallera de Núria, la veritat és que el viatge se'm va fer una mica llarg ja que l'Ivan i el Gerard em van deixar plantats ja que es van sentar junts i jo vaig haver d'anar amb el Joan. Després en agafar el cremallera ens varem assentar els tres junts junt amb un nen que acabàvem de conèixer... Encara no sabíem lo malament que ens podia fer anar als tres... Arribats a la vall varem fer un passeig per ella, era preciosa. Després varem pujar al telecabina que ens va pujar fins al refugi. Varem estar jugant i fent fotografies fins que ens van cridar per anar a les habitacions; des del moment en que hi varem pujar el nostre nou company va començar a tirar pipes per tota l'habitació (no va ser un molt bon començament per ell ja que tots li varem retreure que les tires a la brossa).Després ens varem posar a dinar fora de l'alberg el menjar que ens havien preparat les nostres famílies; Tot seguit, varem emprendre un llarg viatge al pic de l'àliga (va ser molt cansat) en arribar a dalt de tot tothom va treure alguna cosa que duia per menjar i varem endrapar com lleons afamats fins a no deixar ni una engruna de menjar comestible. La baixada no es va fer tan pesada ja que tothom esperava un bon sopar a taula.

1/9/09

Aquesta nit no he dormit molt bé ja que quan tothom estava disposat a fer un esforç per adormir-se, el nostre estimat amiguet Gerard Garcia s'ha posat a llegir un còmic de l'Inuyasha mentre que el nostre nou company anava cantant (desentonant) cançons cutres...Aquest matí els hem deixat les coses clares a aquest parell de pardalets...Després ens han dit que ens despertéssim i que ens preparéssim la bossa per pujar al Puigmal, Quina emoció per una banda i quina desil·lusió per l'altre per que no plovia...Hem baixat amb el telecabina fins a la vall on hem passat a buscar el nostre guia, (en Carles) que ens ha acompanyat en tota l'excursió, quan hem arribat tots a dalt hem començat a fer fotos de tot per que quedés constància de que

22

ANNEXOS: El dietari Núria

havíem pujat al Puigmal, després hem dinat I hem baixat.De sobte quan hem arribat a la vall ens hem adonat de que no hi havia el telecabina en funcionament per tant hem agut de pujar a peu.Aquesta nit estic segur que dormirem ben planets!2/9/09

Aquest dematí ens hem llevat tots a l'hora; quan el Xavier ha entrat i ens ha dit que obríssim les persianes ho hem fet, i el nou company s'ha començat a queixar de que ell volia dormir més i que li era igual el que diguessin els professors... Després varem anar a esmorzar on ens van explicar els plans d'aquell dia.Després d'esmorzar en varem quedar a baix a la vall de Núria per si algú volia comprar algun regal.Tot seguit varem pujar a l'alberg i varem dinar, aleshores varem agafar les motxilles i varem emprendre el camí de tornada que va ser interromput per una parada a Queralbs.Quan hem re empres el camí ha passat molt més ràpid que el primer dia, ja que havana amb l'Ivan, jejeje...

30/9/09

Aquest matí hem emprès un viatge cap a la vall de Núria. A les 8.15 aproximadament ens ha vingut a buscar un autocar amb destí al cremallera de Núria, la veritat és que el viatge se'm va fer una mica llarg ja que l'Ivan i el Gerard em van deixar plantats: es van asseure junts i jo vaig haver d'anar amb el Joan. Després en agafar el cremallera ens vàrem assentar els tres junts junt amb un nen que acabàvem de conèixer... Encara no sabíem com de malament] ens podia fer anar als tres... Arribats a la vall vàrem fer un passeig per ella, era preciosa. Després vàrem pujar al telecabina que ens va deixar al refugi. Vàrem estar jugant i fent fotografies fins que ens van cridar per anar a les habitacions; des del moment en què hi vàrem pujar, el nostre nou company va començar a tirar pipes per tota l'habitació (no va ser un molt bon començament per ell ja que tots li vàrem retreure demanar que les tirés a la brossa).

Després ens vàrem posar a dinar fora de l'alberg el menjar que ens havien preparat les nostres famílies; Tot seguit, varem emprendre un llarg viatge al pic de l'àliga (va ser molt cansat) en arribar a dalt de tot tothom va treure alguna cosa que duia per menjar i varem endrapar com lleons afamats fins a no deixar ni una engruna de menjar comestible. La baixada no es va fer tan pesada ja que tothom esperava un bon sopar a taula.

1/9/09

Aquesta nit no he dormit molt bé ja que quan tothom estava disposat a fer un esforç per adormir-se, el nostre estimat amiguet Gerard Garcia s'ha posat a llegir un còmic de l'Inuyasha mentre que el nostre nou company anava cantant (desentonant) cançons cutres...Aquest matí els hem deixat les coses clares a aquest parell de pardalets...

Després ens han dit que ens despertéssim i que ens preparéssim la bossa per pujar al Puigmal, Quina emoció per una banda i quina desil·lusió per l'altra perquè no plovia...

Hem baixat amb el telecabina fins a la vall on hem passat a buscar el nostre guia, (en Carles) que ens ha acompanyat en tota l'excursió, quan hem arribat tots a dalt hem començat a fer fotos de tot perquè quedés constància de què havíem pujat al Puigmal, després hem dinat I hem baixat.

De sobte quan hem arribat a la vall ens hem adonat de que no hi havia el telecabina en funcionament per tant hem hagut de pujar a peu.

Aquesta nit estic segur que dormirem ben planets!

2/9/09

Aquest dematí ens hem llevat tots a l'hora; quan el Xavier ha entrat i ens ha dit que obríssim les persianes ho hem fet, i el nou company s'ha començat a queixar que ell volia dormir més i que li era igual el que diguessin els professors...

Després varem anar a esmorzar, durant l'esmorzar ens van explicar els plans d'aquell dia.

Després d'esmorzar ens varem quedar a baix a la vall de Núria per si algú volia comprar algun regal.

Tot seguit varem pujar a l'alberg i varem dinar, aleshores varem agafar les motxilles i varem emprendre el camí de tornada que va ser interromput per una parada a Queralbs.

Quan hem re-emprès el camí ha passat molt més ràpid que el primer dia, ja que hanava amb l'Ivan, jejeje...

24

ANNEXOS: El dietari Núria corregit

• El títol de l'obra és La ciutat sense muralles. Què penses

que significa aquest títol?Doncs que Barcelona enderroca les seves muralles perengrandir-se i formar part de la revolució industrial.• Les xemeneies que hi ha a la coberta et donen alguna pistasobre el contingut de l'obra?Si, perquè aquestes xemeneies son simbòliques de larevolució industrial de Barcelona. I per això et dona lainformació que els fets que narra la novel·la es produïxena Barcelona, a la època de la revolució industrial.• Quina relació té el dibuix de la pàgina 81 amb el títol?Doncs la relació que tenen entre ells dos és: Al dibuix Primera edicióestan enderrocant les muralles de Barcelona perquè pugui

expandir-se. I el títol fa referència a una ciutat (Barcelona) on s'enderroquen les sevesmuralles , això és el que tenen en comú.• Fixa’t en els dibuixos que hi ha dins el llibre. Podries dir el nom de

l'autor o autora?El nom del il·lustrador és Pilarín Bayés.• Quants capítols té i com s’indica cada capítol?Aquest llibre té deu capítols on cada un d'ells comença amb un títolmés gran que les altres lletres.• Quin és l'any de la primera edició de la novel·la? Quantes edicions sen’han fet? Quin premi va obtenir? A quina editorial s'ha publicat?La primera edició d'aquest llibre va ser situada l'any 1978. Se n'han fet dinou edicions. Vaobtenir el premi: Josep M. Folch i Torres 1977. S'ha publicat a l'editorial Galera.• Com es diu l’autor? A qui està dedicat el llibre?L'autor d'aquest llibre és diu Oriol Vergés. Aquest llibreesta dedicat als nois i noies que han nascut i viuen a la Barcelona vella.• Quantes xemeneies hi ha al dibuix de la coberta? I a la contracoberta? De quin materialsemblen construïdes?Tan a la coberta com en la contracoberta hi ha tres xemeneies, que semblen construïdes demaons entre llaçats entre si amb cimen i soldadures de ferro cada 28 files de maons.• Aquesta obra va tenir el premi Josep M. Folch i Torres. Com se'ns informa d’aquest premi?Se'ns informa per una esfera amb text a la portada del llibre.• Quin és el nom de l’autor del llibre? On està situada la fotografia del seu autor?L'autor d'aquesta novel·la és Oriol Vergés. La foto de l'autor esta situada en lacontraportada de la novel·la.• Quin és el logo o l'anagrama de l'editorial que ha publicat el llibre?El logo o l'anagrama de l'editorial és un Vaixell• Explica un dels dibuixos que acompanyen el text.En el primer dibuix del llibre (pàg.11) és veu un senyor tirat per un carro de cavalls saludana un senyor en direcció contraria; dirigint-se cap a una costa exquisida on un vaixell hinavega plàcidament.

ANNEXOS: Ciutat sense muralles Abans de llegir

• Les xemeneies que hi ha a la coberta et donen alguna pista sobre el contingut de l'obra?

Si, perquè aquestes xemeneies son simbòliques de la revolució industrial de Barcelona. I per això et dóna la informació que els fets que narra la novel·la es produeixen a Barcelona, a a l'època de la revolució industrial.

• Quina relació té el dibuix de la pàgina 81 amb el títol?

Doncs la relació que tenen entre ells dos és que al dibuix estan enderrocant les muralles de Barcelona perquè pugui expandir-se, i el el títol fa referència a una ciutat (Barcelona) on s'enderroquen les seves muralles , això és el que tenen en comú.

• Fixa’t en els dibuixos que hi ha dins el llibre. Podries dir el nom de l'autor o autora?

El nom de l'il·lustrador és Pilarín Bayés.

• Quants capítols té i com s’indica cada capítol?

Aquest llibre té deu capítols i cada un d'ells comença amb un títol més gran que les altres lletres.

• Quin és l'any de la primera edició de la novel·la? Quantes edicions se n’han fet? Quin premi va obtenir? A quina editorial s'ha publicat?

La primera edició d'aquest llibre és de l'any 1978. Se n'han fet dinou edicions. Va obtenir el premi: Josep M. Folch i Torres 1977. S'ha publicat a l'editorial Galera.

• Quin és el nom de l’autor del llibre? On està situada la fotografia del seu autor?

L'autor d'aquesta novel·la és Oriol Vergés. La foto de l'autor està situada en la contraportada de la novel·la.

• Explica un dels dibuixos que acompanyen el text.

En el primer dibuix del llibre (pàg.11) és veu un senyor tirat per un carro de cavalls saludan a un senyor en direcció contrària; dirigint-se cap a una costa exquisida on un vaixell hi navega plàcidament.

26

ANNEXOS: Ciutat sense muralles Abans de llegir (correcció)

1.a. sempreb. enredatsc. de sobresd. pilots de cosese. plenaf. de memoriag. sorollh. grescai. pedresj. sortidors

2.● carícies● diners● per totes bandes● melindrós● satisfeta● lluent● en va● sac de palla● baldat● transportista

3.

1.

2.

3.

ANNEXOS: Ciutat sense muralles. Caps. 123

9,6

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

4.

A:3 B:6 C:1 D:5 E:2 F:7 G:4

28

● El pare de l'Amed va pujar a bord acompanyat per un home de la seva mateixa edat que havia controlat totes les feines. L' Amed havia comptat cinquanta soldats, que majoritàriament havien embarcat a la segona nau, mentre que uns dotze ho havien fet en la mateixa que ell. En Mose i aquell home es van acostar a l'Amed i La Tiye. Mentre ho feien, l'Amed va veure una cicatriu enorme en un dels braços de la persona que parlava amb el seu pare. Tenia un rostre que li donava un especte dur i els mísculs dels seus braços demostraven que es tractava de un ésser físicament poderós.

Molt bé, hem benassolit el codi ortogràfic!

ANNEXOS: Dictat preparat

10