Mallorca, Menorca, Eivissa ballen i somnien juntes.

DIARI DE BU A.JUNY - SETEMBRE 1983

BOLLETI INFORMATIU DE L'OBRA CULTURAL BALEAR PER ALS SOCISDELEGACIO DE BUGER: Carrer Major, 4, Ler

CAPÇALERA"COMUNITAT AUTONOMA"?

-UN SOMNI-Aixà era i no era... un poble mig

endormisscat i esmortaft, desganat i des-cregut. Un poble que jugava a veure quidels seus habitants viuria més tranquil icòmode..., a l'esquena de l'altre. On lafacilitat —no dic la felicitat-- era uncamí que tothom seguia per arribar a lapròpia tanca. On les coses comunes, lescoses de tots, eran menystingudes. Unpoble que no era poble. Era i no era,per desgràcia.

Un bon dia, el despertador de lahistèria el desvetlà: arriba l'hora, amics!Podem avençar, podem esser més nosal-tres, sense tantes traves des de fora. I ungrupet de lluitadors, ja d'antic, poguerensomniar una terra més nostra, un PuigMajor més nostre, només nostre, unesplatges blaves i netes nostres també, unallengua i cultura nostrades de rel fondade centúries... I en mig d'entrebancs detot tipus, posaren les pedres —les re-posa-ren— d 'un Govern, un Parlament, unConsell i una Justícia nostres; d'un ca-nostre..., perquè pogués esser ca-tothom.Un ca-nostre obert de pinte en ample.Un ca-nostre hospitalari i acollidord'amics i de forasters, de propis i d'es-tranys. I pensaren en la histèria de sangi d'or, feta de segles, de lluites i de ger-manors, teixida amb barres que no borra-ssin el pas; ans el contrari, fossin pont decomunicació. Dibuixaren sols i llunes,estels i nits clares... Cregueren i adorarenl'autonomia, és a dir, el poble que es fapoble de bon de veres i per sempre. Així era...

Passaren uns dies, molts pocs dies... I el somni es desfé empès per la gent del poble que nicreien en el poble, ni creien en la cultura, ni creien en l'home, ni creien en la histèria. I lesmallorquines canyes dels antics saquers i d'espolsar metles i garrofes, es tornaren canyelles. I elscirerers mallorquins, de fruita sana i ben dolça, es tornaven cirerols estranys, de sava envellida,eixorcs...

I la pedra, somniada per l'edifici de l'autonomia, 1a posaren un bon dia, un mal dia del 83, coma llosa pesada damunt aspiracions i lluites, esforços i dèries. Les lloses damunt la tomba poden durardies, setmanes, mesos, anys. Però mai per sempre. Es injust que la Comunitat Autònoma —així es diuara— sigui comandada pels qui no hi creuen, ni la senten, ni la volen. I és trist i penós a la vegada.Per això mateix esmicolarem la llosa i resorgirem com a poble, més conscient i més fort, si no ens hiadormim una vegada més, si dels somnis en feim eipes per a la tasca concreta i diària.

Això és ara, i , no era. Això haguéra pogut ser. Això, amics, serà. I podrem cantar un dia, icontar als nostres nets, això que ara no era..., va esser: un poble.

DIARI DE BUJA 1

'

• _1•1 ,

Sa Llotja, Seu provisional del Parlament Autònom.

VEU D'ALTRI

EL GOVERN DEL DESENCISper JOSEP MOLL MARQUES

Després d'un simulacre denegociació, el recent-nat partitd'En Jeroni Albertí ha imposatla seva llei i les seves condi-cions a "Alianza Popular", i lanostra autonomia ha començatel seu difícil camí pilotejadaper un govern minoritari dedretes, ultraconservador i inca-paç d'entendre i d'assumir l'au-tonomia. No és, per tant,estrany que la reacció davant laformació del primer governautònom de les Illes Balearshagi estat, de forma generalitza-da, una reacció de frustració idesencís.

Aquest és un fet que certa-ment no pot sorprendre si escontempla referit als sectorsprogressistes de la nostra comu-nitat, que veuen tancada mo-mentàniament tota possibilitatde què es practiqui a les nos-tres illes una política que obrials nostres ciutadans nouscamins cap a nivells més altsde benestar comunitari; o alssectors cultes, que veuen intro-nitzats en els càrrecs de màxi-ma responsabilitat de govern atípics representants de l'obscu-rantisme més abominable; o alssectors nacionalistes, que veuencom serà d'impossible, ambaquest govern, la urgent tascade conscienciació del nostrepoble respecte de quines sónles seves arrels, i per tant la

seva via de projecció cap al fu-tur.

Tot això, tanmateix, no téres de sorprenent. Un poble alqual no s'ha permès adquirirconsciència sobre aquests fetsha dictat un veredicte electoralque fa possible que governinels qui, de sempre, han volgutimpedir que l'adquirís, perquèsaben que el dia que això arri-bi perdran els seus injustos pri-vilegis. El fet és evidentmentlamentable pels qui pensen quefer poble, tasca fonamental delspolítics, esdevé ara, de mo-ment, impossible. Però no éssorprenent. Lo sorprenent és lamanca total d'entusiasme, nitan sols de satisfacció, amb quèel govern del flamant PresidentCariellas ha estat acollit pelsmateixos sectors més interessatsen tenir a les nostres illes ungovern conservador.

Llevat de la insignificant mi-noria d'incondicionals més omanco convençuts, que no sónconservadors com a resultatd'una anàlisi lúcida de quins sónels seus autèntics interessos ide la decisió de defensar-losegoistament, sinó com a resul-tat de la seva pròpia ignorànciaque els fa incapaços de reconèi-xer-los i per tant els fa lluitarper uns interessos que no sónels seus; llevat d'aquesta mino-ria, dic, cap dels sectors socials

que utilitza a "Alianza Popu-lar" per a la defensa dels seusinteressos no ha manifestat capcasta d'entusiasme, no ja públi-cament (la manca de manifesta-cions públiques de satisfacciópodria respondre a una tàcticade no destapar la llebre), sinóni tan sols privadament. Ben alcontrari: En privat, a caud'orella, gent significativa delmón empresarial conservador deles nostres illes (perquè tambétenim un món empresarial unamica més progressista, que estàaborronat) ha manifestat ja elsseus recels i el seu escepticismerespecte de la capacitat del nougovern autònom per defensareficaçment les canongies delssectors privilegiats de la nostrasocietat.

Pitjor encara: El primergovern autònom de les Illes Ba-lears ha nascut rodejat no solsd'escepticisme, sinó fins i totmarcat pel rebuig unànime detotes les forcs polítiques repre-sentades en el Parlament Autò-nom, que amb major o menorcontundència varen coincidir enqualificar de dolent el progra-ma de govern que havia expo-sat el candidat a President. Nitan sols sabem si aquest progra-ma compta amb el suport delgrup parlamentari aliancista,perquè el seu portaveu a lasessió d'investidura no va expli-citar (i no diguem ja argumen-tar) aquest suport a la sevaintervenció, que va esser dedi-cada més aviat a comentar ambfada frivolitat els argumentsaportats pels altres portaveus.Certament hi va haver tresgrups pol ítics que, desprésd'haver manifestat la seva dis-conformitat amb el programadel candidat, li varen donar elseu vot de confiança per dur-loa terme. Però això ja és unaaltra qüestió, que si bé és dig-na d'una anàlisi més reposada,no modifica en absolut el diag-nòstic fet al programa i l'equipdel President Cariellas: Estamen presència del govern deldesencís.

2 DIARI DE BUJA

ORDENANZAS MUNICIPALES DE BUGER - 1872Considerant de gran interés les Ordenances Municipals que foren aprovades a l'any 1872, les publicam aquí gràc'es

a la transcripció literal feta pel Mossèn Joan Ferrer Alemany.

(CONTINUACIÓ)Art.0 28. —Todo joven o muchacho que juegue por

la calle, plaza o paseo a la pelota, peonza, yotros que incomoden el libre transito seth mul-tado en 1 peseta.

Art.° 29.—E1 que darie monumentos, adornos, edificios, acequias, carierías, surtidores, arbolado delos paseos, caminos empedrados, asi públicoscomo particulares, incurrith en la multa de 10pesetas.

Art.° 30.—Se prohiben absolutamente las encerradasy el disparar armas de fuego dentro la pobla-ción bajo la multa de 10 pesetas.

Art.° 31.—Se prohiben también los fuegos de pólvoray artificiales de todas clases sin permiso de laAutoridad, bajo la multa de 10 pesetas.

Art.° 32.—No se permiten a no ser mediante permi-so, hogueras por las calles de las que se acos-tumbran por San Antonio, San Pedro u otrosdías del ario, bajo multa de 4 pesetas.

Art.° 33.—Los propietarios de casas en las que nohaya sumideros o comunes, debethn construir-los inmediatamente, bajo multa de 5 pesetas.

Art.° 34.—No se permite limpiar letrinas en losmeses de Abril hasta Octubre, ambos inclusi-ves, sin el competente permiso de la Autoridaden cuyo caso no podth la obra surar mús quedesde las doce de la noche a las cuatro de lamadrugada. En los dernós meses del ario podthprincipiarse a las once y debeth acabarse a lascinco debiendo dejar siempre bien tapados losagujeros aun que haya de regirse la obra en lanoche siguiente. El contraventor incurrith en lamulta de 1 á 10 pesetas.

Art .o ,35.—E1 que quiera sacar al campo las inmundi-cias de las espresadas letrinas, debeth efectuarlodentro la primera hora después de haber salidoel so. Tanto el duerio de aquellas, como elcarretero que las conduzcan incurriran en lamulta de 5 pesetas si lo efectúan a distintahora.

Art.° 36.—Se prohibe amontonar estiércol en el re-cinto de la población por nth tiempo que elabsolutamente necesario para ser recogido porlas estercoleras. Igualmente se prohibe el depo-sitarlo a menor distancia de cien metros de laúltima casa del pueblo, todo bajo la multa de5 pesetas.

Art.° 37.—Los carros que conduzcan el estiércol de-beran ir acondicionados de modo que no pue-da caérseles parte de la carga durante el transi-to incurriendo en caso contrario los conducto-res en la multa de 2 pesetas.

Art.° 38.—Sin permiso de la Autoridad no se podrancriar cerdos dentro de la población, bajo la

multa de 2 pesetas.

Art.° 39.—No se permiten en los umbrales de lascasas corderos, gallinas, pavos u otros animales:ni por las calles el que transiten caballerías sinir acompariadas, bajo la multa a su duerio de 2pesetas.

Art.° 40.—Durante los meses que la Autóridad dis-ponga, ningún perro podrã salir a la calle sinbozal; pero en todo tiempo deberan usarlo losmastines, los de presa y otras castas semejan-tes. Estos últimos deberan llevarse sujetos concadenas o cuerdas, bajo multa a sus duerios de2 pesetas.

Art.° 41.—Se prohibe lavar ropa en los parages desti-nados a observar los ganados, como también elechar en los pozos y fuents públicas y particu-lares o en las acequias de las mismas cosa algu-na que pueda malear o enturbiar el agua, bajola multa de 10 pesetas.

Art.° 42.—Todo el que quiera establecer fonda, posa-da, café, mesón, taberna, botellería o cualquierotro puesto público, dath aviso previo a laAutoridad, bajo la multa de 5 pesetas.

Art.° 43.—Los que tengan fondas, mesones o posa-das, deberan llevar un registro de las personasque pasen a vivir en ellas y anotaran tambiénel día de su salida bajo la multa de 2 pesetas.

Art.° 44.—Los cafés se cerrathn a las once de la no-che desde primero de octubre hasta fin demarzo, y a las doce desde primero de abrilhasta último de setiemtre bajo la multa de 10pesetas.

Art.° 45.—Las tabernas y botellerías deberan cerrarsea las diez de la noche desde primero de octu-bre hasta fin de marzo, y a las once desdeprimero de abril hasta fin de setiembre, bajoigual multa del artículo anterior.

Art.° 46.—Solo se permiten en los cafés los juegoslícitos y honestos. En las tabernas y botelleríasquedan prohibidos todos, bajo multa de 7 pe-setas.

Art.° 47.—Seth detenido hasta por veinte horas ymultado, en 5 pesetas todo borracho que seencuentre por las calles, en cafés, tabernas ocasaz donde se vendan licores, y en 5 pesetasel duerio del establecimiento donde su hubiereembriagado.

Art.° 48.—En ninguna casa se permitiran juegos deinvite, suerte, azar, ni otro alguno de los pro-hibidos por las leyes. La infracción seth casti-gada con 15 pesetas de multa a los duerios óencargados de las casas, y con 10 pesetas acada uno de los jugadores, cuyos nombres sepublicaran aderris en el Boletín Oficial.

DIARI DE BUJA 3

L'AMO EN TOMEU SAP QUÈ VOL

Ja riu el sol!L'amo En Tomeu, pagès d'arrel,bé sap què vol:salut i pau i un tros de cel!

Voldria, pels quatre fills,la seva dona i la llar,un món obert, sens perills,i vida per estimar.

Un sementer profitósper a granar-hi bon blat;i un horitzó lluminósd'esperança i veritat.

Voldria que el pes dels anys,recordant la joventut,maduràs tots els afanysen fruit sà de plenitud.

Que mai a la nostra taulano hi manqui ni el pa ni el vi,ni la veu ni la parauladel gran poble mallorquí.

Colossal voldria un arcdes del Tomir a Formentor...—Tomeu, ¿què no faràs llarg?—L'arc de reterna claror.

L'arc que encengui la victòriadins el riu del pensament,l'arc generós de la història,l'arc de l'ànima potent.

L'amo En Tomeu, conrador,voldria un dòcil cavall,per fer la feina millori trescar tota la vall.

I voldria el cirerersempre curull de robins;i amb el cor ben falaguer,recórrer tots els camins.

Que la generositatfos espai, mar, continent,seny, amor i llibertati llum de l'enteniment.

Voldria esser lluitadoramb la força dels molins;i més goig i germanorper a tots els mallorquins.

Voldria aturar la guerrai sembrar per tot la pau.—Tomeu, posa els peus en terra.—En terra, amic, quan tot cau?

Voldria arrencar d'arreltot l•odi i tota mentida,perquè l'home fos fidela la terra i a la vida.

Somriu el sol!Ja va enrunat l'amo En Tomeu.Mes, sap què vol:salut i pau i el cel, que és seu!

MIQUEL BOTA TOTXO

Pollença, Pau.

Sa Festa des Jai una vegadamés va constituir un èxit, tantd'organització com de públic i vamerèixer els comentaris més elo-giosos de part dels assistents defora i del poble en general.

D'entre tots els actes hem dedestacar el concert-homenatge queva tenir lloc a l'església parroquialde Sant Pere dedicat als compo-nents de la banda de música quees va mantenir des de l'any 1909al 1936. La major part dels mú-sics ja són morts, però encara hipogueren assistir alguns dels com-ponents, naturalment ja d'edatavençada, els quals agraïren emo-cionadament aquest acte d'home-natge.

L'acte va començar després dela missa coneelebrada que va esserpresidida pel nostre amic i col.la-borador Mossén Joan Pons Paye-ras, el qual a més a més, era nétd'un dels components de la ban-da, ja mort.

Les parts cantades de la missavan anar a càrrec del Cor Parro-quial que va actuar amb granencert sota la batuta del seu pres-tigiós director Joan Siquier To-rrens.

Després de la missa la Banda

FESTES POPULARSde Música d'Inca ens va oferir unmagnífic concert dedicat als seuscol.legues bugerrons.

Acte seguit, el President del'Obra Cultural Balear, Sr. JosepM. Llompart de la Peña, amb unemotiu parlament va fer una micala història de la nostra banda i vadestacar el valor cultural d'empre-ses com la que dugueren a termeels creadors de la banda. La llavorque sembraren aquests homes hadonat els seus fruits i n'és unabona prova l'afició musical que hiha en el nostre poble i laquantitat de paisans nostres queactuen en formacions musicalsfins i tot provincials. Citarementre ells els germans Siquier, elsObrador, els Amengual (Tomeu,Bernadí i Rafel).

A continuació va tenir llocl'entrega dels diplomes commemo-ratius als homenatjats o als seusfamiliars. El parlament d•oferi-ment de rhomenatge va anar acàrrec de l'organitzador de l'acte,el nostre amic Miquel Pericàs, queva fer vessar llàgrimes d'emoció ala majoria dels assistents, va esseragraït amb un llarg aplaudiment.

Els diplomes varen esser entre-gats pel Rvd. Sr. Guillem Ramis,

pel Sr. Batle, Sr. Miquel Amen-gual, pel President de l'Obra Cul-tural Balear Sr. Josep M. Llom-part, pel Secretari de l'Obra Cul-tural Balear de Búger Sr. A. Llull,pel Rvd. Sr. Joan Pons Payeras,pel Tresorer Sr. Antoni Matías,pel Secretari Tècnic de l'obra Cul-tural Balear Sr. Pau Llabrés i pelpropi organitzador Sr. Miquel Pe-ricàs.

***Un altre acte digne d'esser des-

tacat dins la mateixa festa vaesser la Diada Ciclista, organitzadapel nostre paisà Joan Soler Barre-ra amb la generosa i extraordinà-ria col.laboració del Club "2 Pere-llons". Va tenir lloc dia 1 demaig i va constituir un èxit senseprecedents.

***El dinar de germanor, que va

reunir més de 400 comensals il'actuació del grup folklòric"Aires de Montision" de Porreresjuntament amb el grup de ball debot de Búger i l'arribada des Jai,personificat en l'amo En Pep Bo-lletí, varen posar punt final alprograma de les festes, que una ve-gada més ens ha ofert l'Obra Cul-tural Balear de Búger.

DIARI DE BUJA4

Amb molta animació es celebraren les "Festes d'Es Jai"Diversos aspectes de les passades i animades "Festes des Jai", de 1983

DIARI DE BUJA

LA SENYERA DE L'ESTAT, FILLA DE LES QUATRE BARRES

Fins al regnat de Felip V(1700-1746) no hi havia una ver-tadera bandera "d'Espanya", puixla multiplicitat de regnes i senyo-rius, així com el sistema de llevarels regiments, en què cada generalpagava i mantenia els seus homes

per tant, els armava, vestia iabanderava com millor li sembla-va, feia impossible la total unifor-mitat.

Com dèiem amb Felip V s'uni-fiquen els colors i, en certa forma, podia considerar-se com asenyera de l'Estat, la Marina il'Exèrcit (que no són el mateix)la blanca amb l'escut del monarcaal centre, si bé la Marina s'estimàmés continuar emprant 1 escutquarterat de castellans i lleons i il'Exèrcit la creu de Sant Andreu,també anomenada "pals de Bor-gonya", que s'emprava des delstemps de Carles V.

Però les Espanyes, França, Nà-pols, Sicília, Parma i Toscanaestaven governades pels reis de laCasa de Borbó i totes elles teniensenyeres molt semblants que, almateix temps, també eren similarsa la de la Marina britànica, i aixòfeia que en cas de guerra se pro-duïssen moltes confusions a lamar.

Per tot això Carles III a 1785proposà emprar, única i exclusiva-ment per a l'Armada de guerraespanyola, una bandera diferent,triada mitjançant concurs.

D'entre tots els models presen-tats el ministre de Marina, N'An-toni Valdés, en trià dotze, queara són a la vitrina XVIII del Mu-seu Naval, Madrid, les quals forenpresentades al Rei perquè escollís.

Es decidí per R. D. de 28 demaig triar la vermella i groga entres franjes horizontals, essent lad'enmig, la groga, el doble d'am-pla de les altres dues.

S'encarregà la confecció de laprimera partida al mallorquí JoanNicolau, que guanyà l'encàrrecper concurs.

L'any 1793 s'estengué el seu úsa les places i castells marítims,drassanes, arsenals i quarters.

Durant la guerra d'Independèn-cia les tropes de terra començarena emprar-la de manera informal,tal vegada perquè era més bonade fer que la seva pròpia i mésdiferenciable de la francesa.

A 1843, és a dir, quan solsfeia deu anys que s'havia suprimitel Regne de Mallorca, durant lesguerres carlines, com aquests da-rrers adoptassin per senyera latradicional, és a dir, la de Sant

Andreu, Isabel II ordenà que labandera de la Marina creada perCarles III esdevingués també del'Exèrcit i de l'Estat.

Si bé ja existia des de 1868,fins el 14 d'abril de 1931 noonejà oficialment la de trescolors, anomenada "republicana",a mb les tres franges d'igualamplada i sustituint la vermellainferior per una altra de morada.

L'any 1938 es restablí de noula que des de 1843 fou senyerade l'Estat —és a dir, que actual-ment no té més que 140 anys,mentre que la de les quatre ba-rres en té unss nou-cents.

***Fins aquí la història.El problema comença quan

volem trobar significat als colors.Es evident que una senyera per

a la Marina havia d'esser visible agrans distancies, per tant nopodia emprar-se el blau, el verd,ni el blanc, que era, justament, elcolor que se desitjava suprimir.

Ara bé, diuen alguns que quanCarles III es decidí per ella notingué en compte les quatrebarres catalanes, de tantes tradiciómarinera i que tantas victòriesassolí —encara l'emprà Carles Va l'empresa nord-africana i EnJoan d'Austria a Lepanto—.

Per a altres, pel contrari,aquest Rei, que abans d'esser-hode les Espanyes ho havia estat deNàpols, antiga possessió de laCorona d'Aragó, lloc on onejavendes de l'Edat Mitja les barres,tengué aquestes molt en compte,com sembla demostrar-ho la se-nyera de la marina mercant espa-nyola i la de l'antic Regne deLucca, també a Itàlia, així com lade Sicília, altra antiga possessiócatalana.

Per als primers els colors i ladisposició de les franjes derivendels escuts de Castella (vermell igroc), Lleó (púrpura i blanc),Navarra (vermell, groc i verd)com no, la Corona d'Aragó, i dela senyera particular dels galionsd'Espanya.

Nogensmenys, una de les mésimportants obres científiques delmón, si bé o especialitzada envexil-lologia, l'Enciclipèdia Univer-sal Ilustrada Europea Americanade Espasa Calpe (96 toms) diu enel seu article "bandera" (tom 7,p. 522) que, efectivament, la se-nyera de l'Estat s'origina en lesbarres catalanes.

Així ho asseguren també elsregionalistes de l'Associació per laCultura de Mallorca, autors de

l'Almanac de les Lletres per a1926, p. 30, i Daniel MartínezFerrando a la seva "Guia Senti-mental de Mallorca" p. 29.

Per això, qui ofén les barresofén de forma indirecta la d'Espa-nya, filla seva, i viceversa.

Finalment, sols diré que el can-vi de senyera de 1931 se justificàdient que se feia, justament, per-què representàs tota Espanya: elvermell i groc de les barres i Na-varra i el morat de les dues Cas-telles i Lleó.

A més de les obres citades s'haconsultat: diversos gravats de ban-deres mundials dels segles XVIII iXIX; d'Antonio Canovas del Cas-tillo: "De la escarapela roja y lasbanderas y divisas usadas en Espa-ña; "La Alhambra", revista quin-cenal de artes y letras, any IXn.0 201 (30 de juliol de 1906),p. 315; Juliún Suárez Inclún:"Banderas y estandartes de losCuerpos Militares (1907); i de F.Fernández Bethencourt: "HistoriaGenealógica y Herúldica de la Mo-narquía Espariola".

JOSEP SEGURA I SALADO

de l'Institut Argentí de Ciències Genealògiques,de l'Honorable Col.legi Heràldicde la Ciutat de Buenos Aires, i del'Honorable Col.legi Heràldic de la Provinciade Buenos Aires.

Aquest article és dedicat a lapersona que de forma incívica vaprotagonitzar l'ofensa a labandera quadribarrada pròpia dequatre comunitats autònomes comson Aragó, Catalunya, València iBalears.

Aquesta persona, pel càrrec queocupa, té el deure ineludible desaber que les banderes i símbolsde les comunitats autònomes hand'esser respectades tal com manala Constitució.

1 Per ésser la marina de Castella ide Lleó la que va descobrir Amèrica ino "Espanya", que no existia.

A més, fins a 1923 no fou obligatorique a l'escut de l'Estat hi figuràssen elssímbols de les nacions que formaren els"Estats Units d'Espanya": els palsd'Aragó, Catalunya, València i Balears,les cadenes de Navarra i Euzkadi,la magrana del Regne de Granada, des-preciant així i donant de banda a tanextenses regions, com si no formassinpart del conjunt, i imposant-los, percontra, uns símbols que no eren elsseus.

6 DIARI DE BUJA

2

1.—Els pals de Borgonya. Els colors, tant els de lacreu com el del fons, variaven (aix( l'Artilleriaemprava el blanc, els sapadors, el púrpura...) Des de1704 s'uniformitzà en vermell per a la creu i blanc,color dels Borbons, pel fons.

2.—Bandera de la Reial Armada abans de 1785. Ladel Rei era igual sens més que afagir l'escusó deBorbó i el Toisó.

11 vermell

f

I 1 I!!...... . .

111l l 1 1 111F

•

3.—Senyera del Regne de Sicilia (1756). negre 4.—Bandera dels galions d'Espanya (1756).

{F

roc

6

HI!,rr'

5.—Bandera de la marina mercant espanyola i delRegne de Lucca.

6.—Senyera per a la marina de guerra aprovada perCarles III.

DIARI DE BUJA 7

3

NECROLÒGIQUESA l'edat de 77 anys, ens ha deixat l'amo En Pep Capó

Payeras, més conegut per "En Pep Fumeta", amic nostrede tota la vida. Gràcies a ell vàrem poder recobrar la tradi-cional Festa des Jai, ja que com tots sabem, aquesta festase celebra a una de les seves finques. Fa uns quants anys,en començar les gestions per restablir la festa, un dels pri-mers que vàrem entrevistar els organitzadors va esser l'amoEn Pep, per sebre si podíem comptar amb la seva col.labo-ració i , sense pensar-s'ho gens ni una mica, es va posar a lanostra completa disposició. El seu record entre nosaltresserà perenne i esperam poder-ho demostrar ben aviat.

A tots els seus familiars, especialment al seu nebotGabriel, el nostre més sentit condol.

Pere Capó Torrens ha mort als 83 anys d'edat. Eramés conegut per l'amo En Pere de Can Prom. Va esser ungran artesà de la construcció, que, juntament amb elstambé ja desapareguts l'amo En Serrano, En Jordi Pericàs,En Joan Alzina, En Jaume Gamundf, En Sebastià Siquier ialguns altres formaven una gran famflia dins el ram de laconstrucció, homes d'una gran professionalitat, com ja noen queden per desgràcia. Ell ha estat el darrer de la famíliaa què ens hem referit.

Ja retirat de la feina feia anys, en els seus momentsd'oci se dedicava a la construcció de cossiols i jardineresfetes a base de copinyes de mar i caragolins, vertaderesobres d'art, que regalava a les seves amistats.

Rebin el nostre viu condol els seus familiars, especial-ment la seva viuda Joana-Aina i els seus fills Bàrbara iGabriel, i el seu nét, amic i col.laborador nostre Bartomeu.

Francisco Sfulchez Casas. Encara que no era bugerró denaixement, feia molts d'anys que vivia entre nosaltres i perl'afabilitat del seu tracte s'havia fet apreciar per tothom.Enviam el nostre condol a la seva viuda Angela Montero ials seus fills Francesc, Josep, Amparo i Josefa.

Mateu Bibiloni Juan, Mestre Nacional jubilat, que vamorir a Palma als 79 anys. Si el recordam damunt el nos-tre periòdic, és perquè durant 16 anys va exercir el seucàrrec de mestre en el nostre poble. Són molts, per tantels homes de Búger que el recordaran amb agraïment perla formació i ensenyances que d'ell varen rebre. Desd'aquestes pàgines enviam el nostre condol a la seva viuda,als seus fills i a tots els altres familiars seus.

FESTES DE SANT PERELamentant-ho molt, no podem

dir de les nostres festes patronals,lo mateix que hem dit de SaFesta des Jai. Bastaria dir quehan passat amb més pena queglòria i que durant molt de tempses recordaran nel cúmul de desen-certs i per una total desorganitza-ció.

Si alguna cosa podem destacar,ha d'esser la novetat de la Bandade Cornetes i Tambors, el concursde judo dels nins de l'escolad'EGB, que va esser un èxit, il'actuació del grup Cucorba i , amés a més, la inauguració de laPista Poliesportiva amb l'assistèn-cia del President del Consell Insu-lar de Mallorca Excm. Sr. JeroniAlbertí, i encara hi podem afegirel castell de focs artificials queenguany va esser molt millor queen els anys anteriors.

De la resta val més no parlar-ne, encara que qualcú vulguisuposar lo contrari.

A pesar de tot, és molt d'agrairla col.laboració d'unes persones

que són les que s'han carregatamb el pes de la feina. Ens refe-rim al Tinent d'Alcalde J. Clade-ra, al Regidor pel PSOE J. Her-nández, a l'Oficial Major del'Ajuntament M. Perelló i al Guàr-dia Municipal Gabriel Capó. I,abans d'acabar no ens queda sinódemanar un vot de censura per alRegidor J. Morro d'AP, el qualessent el President de la Comissióde Festes, no va aparèixer en capmoment a cap acte de les festes.Reconeixem, però, que no tota laculpa és seva, sinó més aviat delqui el va nomenar per presidir laComissió.

Un altre any ja seran millors.Així ho esperam i ho desitjam.

No podem acabar aquesta res-senya sense fer una referència aun acte incívic que va tenir llocen el transcurs d'un dels actes,que va consistir en una ofensagreu a la bandera quadribarrada,símbol de quatre comunitatsautònomes, com són Aragó, Cata-lunya, País Valencià i Balears.

U. C. D., U. M.Partit Reformista?

Abans de comandar un partitregionalista va ser President de di-verses entitats empresarials i cívi-ques i, en canvi, les eleccions,han atorgat funcions de bidell.Les urnes han posat a les sevesmans les claus de l'esperança i dela decepció i ha filat prim abansde decidir-se a emprar-ne una ol'altra per obrir la porta del Parla-ment. Al cap i a la fi ha deciditfer rodar la clau al pany de laporta blava. Per decidir això, nocalia que aquest home es buidàsel cap.

Sens dubte, tot decidint-se perl'opció AP, l'ex-President Albertí,s'ha equivocat en rodó. Si UMs'amarava de nacionalisme acollinten el seu si, homes que presumei-xen de llur actitud nacionalistacom són Santiago Coll, Pere J.Morey i el propi Jeroni Albertí,per tal d'aixecar un pont que per-metés a la dreta més reaccionàriai centralista d'Espanya comandarel primer Parlament de les Illes,més els hagués convengut quedar--se a ca seva. Tant ells com nosal-tres —els electors— n'hauríem sor-tit guanyant.

I ho dic amb fermesa, perquèno hi ha cap excusa capaç de fer-nos engolir el mal tràngol —queaixò és i no altra cosa— de veurela nostra terra en mans d'unespersones que històricament —ambuna o altra camisa sobre la pell—l'han oprimida.

Amb un poc d'imaginacióJeroni Albertí ha demostrat altresvegades posseir-ne amb excreix-era possible que quallàs un pactede progrés entorn a les siglesUM-PSOE-PSM. L'estructuracióindustrial, la creació de nous llocsde treball, l'actualització de l'agri-cultura, la normalització lingüís-tica i la defensa del patrimonicultural i ecològic, són anhels quepoden assumir tant l'esquerra comaquelles opcions que s'han deno-minat dreta civilitzada.

No obstant ffixe), UM ha optatper donar suport electoral a unpartit, AP, que no pretén altracosa més que seguir fent políticacontinuista. I quan dic continuis-ta, pens en uns anys de deixadesaque han estat a punt d'ensorrarde manera irremeiable, la nostraconsciència de poble.

LLORENÇ CAPELLA

8 Imp. Politécnica. Troncoso, 3, Ciutat

Dipósit Legal: P. M. 250-1978