E-GUIONSprêt-à-�lmer

Escrit en silenciJaume Bayarri Dolz

Edita IVACInstitut Valencià de l’Audiovisual

i de la Cinematografia “Ricardo Muñoz Suay“Edifici Rialto· Plaça de l’Ajuntament, 17E–46002 València· Tel. (+34) 963 539 300

ivac .gva .es

aGRaÏMENtS EDAVEscriptors de l’Audiovisual Valencià

© dEl GuiÓ Jaume Bayarri Dolz

tERMES i CONdiCiONS L’Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografia

Ricardo Muñoz Suay (IVAC) advertix que els guions ací exposats estan protegits per la vigent Llei de Propietat Intel·lectual.

Queden prohibits qualsevol ús comercial o no, a qualsevol idioma i/o distribució, comunicació pública, posada a disposició al

públic, transformació de qualsevol tipus, adaptació, utilització i/o reproducció total o parcial d’estos guions, per qualsevol mitjà o

procediment, inclús citant la font o l’autor dels guions, perquè per a això s’haurà de comptar amb l’autorització prèvia, expressa

i per escrit de l’autor.

Escrit en silenciJaume Bayarri Dolz

GÈNERE Drama / Musical

taGliNE València anys 60, cabarets, revista,

fira… misèria i mort.

SiNOPSi L’assassinat d ’una exvedet en els anys 60 és el detonant d ’una investigació que du a terme el periodista Enric Millars, a risc de la seua pròpia seguretat, on es posen de manifest les

línies invisibles que unixen l’aristocràcia i el poder polític amb els baixos fons i el món de

la nit en la ciutat de València.

MERCat OBJECtiu Tots els públics.

CONtaCtE dE l’autOR jaume .bayarri@gmail .com

www .jaumebayarri .com/proyectos .php?id=27

Ho deixe escrit humilment en silenci

Perquè potser ho llegiràs un dia

Reconeixent una pena un amor.

(Vicent Andrés Estellés, Per a tota la mort)

‘Escrit en silenci’ és un guió que mira al passat, però ho fa sense nostàlgies. No

pretén ser un retrat en sèpia o en colors empal·lidits pel temps. El seu color és un

rabiós i contrastat blanc i negre, que mostra tant les llums com les ombres d’una

època, però sense pretensions de reconstruccions historicistes. La història és

universal, pot passar també ara i ací, i tracta de l’eterna lluita per fer valer la veritat

quan aquesta no interessa als que manen.

El que pretenem és fer una reflexió sobre els diversos aspectes de la veritat

mitjançant el seguiment d’un cas periodístic amb totes les implicacions públiques i

personals, i de les seues repercussions en una societat tancada, on s’imposa la

doble moral. Això es fa especialment evident en la societat espanyola dels seixanta,

governada per una dictadura que imposa una moral pública que els seus dirigents

vulneren en privat. Una societat que s’obri pas a la modernització malgrat les sòlides

estructures polítiques que pretenen controlar-la.

Enric Millars, el nostre protagonista, es un home que creu en la veritat, i per haver

cregut en ella en un moment on la veritat era incòmoda ha sigut relegat del seu lloc

de treball com a Redactor en Cap, alhora que dimitia el seua antic director Domènec

Martínez, en el autoexili interior.

Treballar al diari suposa per a Enric intentar enganyar el menys possible als seus

lectors. És una època on la premsa acompleix un paper oficiós, transmet una idea

del que el poder desitja el que siga la societat, i no conta el que realment passa al

carrer. Per això la gent llig els diaris en entre línies.

El personatge de Asunción/Lina, amb la seua trajectòria meteòrica i corresponent

caiguda, materialitza els anhels de triomf al camp artístic de molta gent humil de

l’època,. És la promoció social, la sortida de la misèria al preu que siga. Però la

societat no és massa permeable a aquestos canvis, i com un organisme a la

defensiva rebutja al nouvingut que pretén introduir-se massa ràpidament.

7

El personatge d’Enric també està desenvolupat en la seua vessant privada, és un

antiheroi que ha de treballar dur i amb humilitat per guanyar-se el pa d’ell i dels seus,

du una vida senzilla però no renuncia als espais de llibertat i a la seua obra que

conreu a la nit mentre la ciutat dorm. Enric viu amb lucidesa tot el que passa al seu

entorn, però és conscient de quin sons els seus límits, sap que una heroïcitat serà

un sacrifici inútil i per això cerca filtrar la veritat, la seua veritat en tot cas, per les

escletxes que la societat li deixa, que no en son moltes.

El teló de fons de la història és la societat valenciana d’aleshores, on amb contades

excepcions prima la mediocritat dels vencedors d’una guerra sobre la resta de la

societat. Son dos móns a banda, les capes socials dominants vivint al cim d’una

societat que ignora la veritat, i la resta cercant els seus propis espais de llibertat,

col·lectiva o individual.

Enric passa d’una a l’altra amb la facilitat que li dona el seu treball de periodista. És

un observador que no perd detall i que després ho traspassa al seu quadern, on

retrata en silenci i de manera crua a tots els qui l’envolten.

No és una casualitat elegir un poema de Vicent Andrés Estellés per encapçalar

aquest text. La doble vessant d’escriptor i periodista, d’activitat pública i privada, han

inspirat sense dubte al personatge principal d’aquest projecte de guió. A més també

d’altres aspectes de la biografia de la persona que hem incorporat al personatge.

Però en absolut aquest projecte de guió pretén ser una biografia de l’insigne

escriptor. La vida i l’obra de V. Andrés Estellés són mereixedores d’un altre

tractament que no és el que pretenem ara i ací. Si fem referència a la seua figura és

per retre-li l’homenatge degut a la seua persona com a font d’inspiració d’aquest

treball.

‘Escrit en silenci’ no es puix una postal acolorida a mà. Es un retrat d’una part de la

societat, en una època que ara sembla ser part de la història, però que molts dels qui

la van viure encara la recorden molt bé.

Jaume Bayarri

8

1. CASA DE ASUNCIÓN MORENO, CORREDOR, INTERIOR/NIT

Un corredor no massa ample, llarg i fons de sostre alt, en complet desordre on es mesclen algun moble fora de lloc amb a una banda té com una nínxol a la paret d’un metre i mig on es pot veure una Verge dels Dolors, amb el seu cor travessat per punyals. Davant seu un munt de ciris mig consumits amb els xorretons de cera caent. S’escolta la copla ‘Dime que me quieres’ en un picú. Per una porta apareix Asunción Moreno en estat d’embriaguesa. Va nua i solament es cobreix el cos amb un mantó de manila. Va despentinada i la cara sembla una caricatura pel maquillatge aplicat de qualsevol manera.

Avança vacilant amb un ciri a la mà, quan s’escolta com s’obri la porta del carrer i Asunción a penes mira.

ASUNCION Ah! Eres tú. Aunque no te lo creas, te esperaba. (amb ràbia) No sabes cuantas ganas tenía de verte...

La persona que ha entrat va coberta amb una gabardina i barret. Avança però sols la veiem d’esquenes. Asunción sembla fixar la vista i la li cara cambia i reflexa sorpresa i por.

ASUNCION Pero... ¿que quieres? Tú no... Vete, vete ya...

La persona es trau una pistola de la butxaca i apunta a Asunción amb mà tremolosa. Pega dos trets però van a parar als ciris i la Verge. Asunción no para de cridar aterroritzada mentre cau a terra embolicada amb el mantó.

ASUNCION (gemegant)

¡Ladrones! Si me lo habeis quitado todo... ¿que quereis mas? Hijos de puta...

Finalment la persona s’apropa i molt nerviosa apunta a prop d’ella i li dona dos trets i Asunción es va caent mentre gemeca de dolor i impotència. La música de la copla continua sonant, mentre la càmera s’allunya deixant a Asunción estesa al terra en un bassal de sang.

9

2. SEQÜÈNCIA DE MUNTATGE/TÍTOLS DE CRÈDIT

Les galerades (proves d'impremta) dels diaris de l’època serveixen per il·lustrar els títols de crèdit. Entre altres coses fan al·lusió a la visita de Franco a València, al contuberni de Munic, la boda del príncep d’Espanya a Atenes, l’ascens dels súper ministres Manuel Fraga i López Rodó, el proper rodatge a Espanya de ‘55 días en Pekín’ amb Charlton Heston i Ava Gardner i altres. Però constantment es veuen subratllades o taxades amb llapis roig paraules, frases, articles, fotografies, anuncis, etc.

3. REDACCIÓ DEL DIARI LA PRENSA, INTERIOR/DIA

Un gran ventilador a l’estil dels anys cinquanta, va llançant l’aire a la gran habitació que fa de redacció del diari La PRENSA, quan la seua trajectòria coincideix amb determinades taules fa volar els papers que n’hi ha al damunt. De tant en tant es veuen velles màquines d’escriure. Un xic jove, quasi un xiquet entra portant diversos paquets i sobres que va distribuint per les taules.

BOTONES ¡El correu! ¡Ha arribat el correu! Senyor Castro. Senyor Vidagany. Senyor Sempere...

Damunt de la taula d’Enric Millars, situada en un extrem de la sala, com apartada, deixa uns tubs cilíndrics que este destapa traient uns cartells de bous de la Fira de Juliol.

BOTONES El senyor Olivares m’ha dit que li ho donara a vostè senyor Millars.

El Botones fa un gest amb els muscles donant a entendre que no sap per què, Enric mira a Olivares, el Cap de Redacció, un tipus relliscós, vestit amb l’uniforme falangista i amb el bigoti franquista.

BOTONES No tire els tubs de cartró.

Olivares mira de reüll des de la seua taula a Enric i li parla alçant la veu i sense mirar-lo directament.

OLIVARES ¡Millars! Vaja amb compte i no la cague, això és per a la propera edició, ¡Sense falta!

10

Enric li torna la mirada i comença a mirar els cartells prenent alguna nota.

ENRIC (excusant-se)

Però si jo de bous...

Sona el telèfon i Olivares el pren.

OLIVARES Bona vesprada,… senyor Secretari… Ah! D’acord, d’acord, no és preocupe… per a servir-lo.

El Botones deixa uns sobres grans de color canya a la taula del Cap de Redacció Olivares,

BOTONES De censura.

Sona el telèfon a la taula de Olivares que contesta.

OLIVARES (dirigint-se a Castro)

¡Castro! De la comissaria.

Castro, el redactor que s’encarrega dels successos és un policia en actiu que exerceix el periodisme per les vesprades i sempre porta pistola, és un home corpulent, una mica gros i amb ademans poc refinats. S’alça de la seua taula, on hi ha de manera ostentosa una ampolla de conyac i es dirigeix a la d’Olivares prenent el telèfon. Naturalment parla en castellà.

CASTRO Dime Encarnita.... sí... un aviso a la criminal... espera que tomo nota... una muerta de varios disparos de pistola ¿Quién lo lleva?... Ah! Morales... Hmmm!

(mira a Olivares que espantat nega amb el cap i amb la mà)

Bueno Encarnita, tú entérate de lo que puedas y si me interesa ya te aviso.

(penja el telèfon)

OLIVARES Castro, no hace falta que le diga que se contenga, ya sabe que la consigna es no dar delitos de sangre...

(obrint el sobre del que comença

11

a traure les galerades)

CASTRO Coño Olivares, es que soy la sección de sucesos, sin sucesos.

OLIVARES Pués llame a Tráfico a ver si ha habido algún accidente, no se...

Tèrcia en la conversa Vidagany, un home major amb ulleres de cul de got, menut, prim, quasi sec, que vesteix d’una manera antiga amb la roba molt arrugada. Amb la veu està trencada, és un vell periodista que de vegades compara algunes situacions amb altres semblants del passat i ha de fer guions de ‘tebeo’ per poder arribar a finals de mes. Té un arxiu fet amb fitxes dels temes que ha publicat.

VIDAGANY Olivares, si vol jo li escric una coseta sobre dones assassinades a la ciutat...

OLIVARES Vidagany no em toque les pilotes...

VIDAGANY Abans de la guerra ¡Naturalment!

OLIVARES Deixe’s de collonades. Castro, necessite dos columnes.

Castro, renegant, al moment es posa a redactar a màquina molt lentament. El seu ritme contrasta amb el de Millars que tecleja molt ràpidament. Entra a la redacció Bonanova, d’uns quaranta anys i una mica gros, molt atrafegat, amb la jaqueta al braç mentre va eixugant-se la suor. Li fa un salut amb el cap a Olivares com disculpant-se.

OLIVARES Bonanova, un dia d’estos ens envia un recado i ja sabem a que atenir-se...

BONANOVA (sumís)

Olivares, disculpe la tardança però m’he hagut de quedar a llegir el ‘parte’,

12

l’altre locutor estava malalt, i després he passat per casa a dinar i se’m ha fet quina hora.

OLIVARES (a la redacció i amb sorna)

Este estarà fent-se d’or…

BONANOVA Només per arribar a finals de mes…

VIDAGANY Ai! Si jo tinguera la teua veu… no em tocaria escriure les aventures del Justiciero Solitario.

BONANOVA Per cert, s’han assabentat de la dona morta de sis trets? A la ràdio es comenta que era la 'querida’ d’algun alt càrrec.

Sampere, un periodista de mitjana edat que escriu amb ploma i tinter, molt pàl·lid de cara, quasi del color de la cera, que sempre parla en veu baixa, sembla ofès.

SAMPERE Per l’amor de Déu, deixeu els morts en pau, el nostre senyor és el qui l’ha de jutjar.

OLIVARES (a tota la redacció)

¡Compte amb això! D’este tema ni parlar-ne. ‘En boca cerrada no entran moscas’.

Enric acaba el seu article, l’arranca del rodet i el diposita a la taula d’Olivares, mentre pren la seua jaqueta.

OLIVARES Per anar-se’n a casa si que s’afanya... A vore que m’ha posat ací...

(Xiuxiueja mentre repassa el text)

Enric es posa la jaqueta lentament mentre s’esmuny per la porta, fent-li un gest de complicitat amb les celles a Vidagany.

13

4. CARRER DE LA CIUTAT, EXTERIOR/DIA

Enric ix de l’edifici de la redacció i es dirigeix cap a la parada del tramvia. La gent fa esforços per combatre la calor sufocant. A les terrasses de les cafeteries i orxateries es veu la gent asseguda. Passa algun automòbil, un sis-cents, o una moto vespa. El tramvia para i Enric puja entre empentes.

5. TRAMVIA, EXTERIOR/DIA

A l’interior del tramvia el personal no va tan ben abillat com a les cafeteries del centre. En general es tracta de gent treballadora que tornen a casa després d’un dia feiner, amb el cansament agreujat per la calor. Això fa que l’ambient a l’interior del tramvia siga irrespirable. Alguns homes suen amb abundància vestits amb les jaquetes, com és preceptiu. Les dones, amb robes més lleugeres, es donen aire amb ventalls o revistes. Tothom parla alçant la veu. Ací i allà s’escolten converses, algunes de les quals fan referència als actes de la Fira de Juliol: corregudes de bous, batalla de flors, pavellons, Jocs Florals...

6. CARRER ON VIU ENRIC, EXTERIOR/VESPRADA

Al passar prop del seu carrer, Enric bota en marxa del tramvia i es dirigeix cap a la seua casa. El carrer es troba en un dels barris populars de la ciutat, on viu la gent de classe mitjana, botiguers, comerciants, artesans, i on es respira un ambient de familiaritat. A la vorera uns xiquets juguen al ‘Xurro va’, mentre el Sabater, un home de cabells blancs assegut a una cadira de potes curtes i envoltat de calçat, li fa un salut ritual a l’Enric.

SABATER Millars! Salut i força...

(mira de reüll a la gent que passa i diu amb sorna, fent un gest amb la mà)

...en el canut!

ENRIC (amb un to burleta)

Sabater! Que has perdut el martell, i no pots clavar... la tatxa!

Al passar per davant de la botiga d’ultramarins la

14

botiguera, abillada amb un davantal pulcre i amb puntetes ix a la porta i li dona a l’Enric l’encàrrec que li ha fet la seua dona, embolicat en paper de diari.

BOTIGUERA ¡Senyor Millars! Prenga, la comanda de la seua senyora, que entre tots em de cuidar-la... Què? Com van els versets?

ENRIC Bé! Bé! No patisca. La seua neta tindrà la millor poesia per a l’exaltació...

BOTIGUER (en off amb veu greu i caçallera)

La llibreteta!... molta poesia però de forment ni un gra...

BOTIGUERA (una mica sufocada)

No li faça cas... És que tenim tant de fiat, que el meu marit de vegades es passa de llarg!

ENRIC La setmana que ve ja cobrem...

BOTIGUERA ¡No es preocupe! Vostè a lo seu, als versos. I recordes de la meua neteta...

Enric entra al seu edifici. Es tracta d’una casa de quatre pisos amb balcons al carrer, de principis del segle XX, amb una escala estreta. L’escala té les parets pintades de color ocre brut i té escrits noms i declaracions amoroses amb cors i fletxes, alguna de ben obscena.

7. CASA D’ENRIC, INTERIOR/DIA

Enric entra a casa. La cuina està just al costat de la porta i l’Enric entra en silenci. De fons s’escolta el so de la ràdio: anuncis, un serial, música... Dolors la seua dona és menuda, de cabells tirant a rossos, de faccions suaus. L’embaràs li augmenta el seu aspecte de fragilitat. Està preparant el sopar per endur-se. L’Enric l’assetja per darrere però ella no s’immuta.

15

RÀDIO (off, de fons)

¡Nóvios! Si pronto os quereis casar, Muebles Peris muy bonitos y a plazos los puede dar. Muebles Peris, Roteros catorce, Valencia.

Lejia Gerrero, lava la señora, lava el caballero.

Y a continuación una petición musical procedente de la Puebla de Farnals…

DOLORS Ja t’han deixat escapar?

ENRIC He hagut de convèncer a l’Olivares.

(deixa el paquet al taulell i la besa suaument al coll)

DOLORS Esta-te quiet, que no escoltaré la novel·la.

ENRIC (li passa les mans per la panxa)

I com està el nostre futur hereu?

DOLORS (sense convicció)

Ja voràs com em tacaré per la teua culpa... com sempre.

ENRIC (mentre li desfà el nus del davantal)

Va dona... no tingues por... que ara ja no podem...

(segueix palpant-li la panxa)

...donar-li un germanet...

DOLORS (queixant-se suaument i agafant-se la panxa)

Ai! Quina puntellada! Deixa-ho estar, que no em ve de gust... de veritat.

16

ENRIC (segueix abraçat a ella i mira el paquet que li ha donat la Botiguera)

Em pense que acabaré els versets per a la neta de la Botiguera.

DOLORS Ah! Per cert...

ENRIC (tallant-la)

Si, Ja! Ja! No patisques, esta setmana crec que ens paguen.

8. CASA D’ENRIC, DESPATX, INTERIOR/DIA (CAPVESPRE)

Enric entra a una menuda habitació amb un escriptori tipus buró i a la llum d’un flexo, llegeix i escriu alguns versos en quaderns escolars amb una estilogràfica. Per una petita finestra s’observa el declinar de la llum del sol.

ENRIC (en off mentre ell escriu)

Escric només perquè és el que sé fer. També sé fer l’amor i beure vi, però l’amor i el vi em donen ois. No sé perquè ni per a qui escric. ¿Sabrà escoltar algú, entre aquests mots, els passos greus, cantelluts, de la mort?

Dolors el crida per anar al cinema.

DOLORS (off)

Enric! Que ja són les nou i mitja! Ves acabant!

Enric sembla tornar a la realitat i deixa el treball per continuar-lo després.

9. CINEMA D’ESTIU, EXTERIOR/NIT

A la pantalla, que ocupa la totalitat de plànol, es veu la capçalera del NODO, any MCMLXII. Primer comença amb unes imatges de Franco pescant en un riu. La càmera va obrint a un gran plànol general picat on s’observa tot el pati de butaques. La gent pren seient en incòmodes

17

cadires de fusta, mentre van carregats amb bosses amb el sopar (entrepans, fiambreres amb conill i pollastre amb tomàquet, ampolles de gasosa i vi...). Enric i Dolors estan asseguts i ella comença a traure el sopar de la cistella. De sobte fa un rictus de dolor i es prem la panxa.

DOLORS ¡Esta si m’ha fet mal!

Enric li passa la mà pels cabells i intenta tranquil·litzar-la.

ENRIC Este va a ser un Kubala que ens traurà de pobres.

DOLORS ¡Ai! Xuta amb ganes.

Un espectador posa el cap entre els dos i els demana silenci amb el dit sobre els llavis.

ENRIC Però home, si es el NO-DO.

LOCUTOR NO-DO ...su Excelencia da los últimos toques a su yate Azor, antes de partir a las embravecidas aguas cantábricas.

El personal sembla absent al que passa a la pantalla. Una parella d’enamorats, es donen un tímid bes als llavis, però una senyora que està darrere, amb una rècua de fills amb entrepans, els crida l’atenció. Uns xiquets corren entre les cadires jugant a indis i vaquers, esperant que les mares facen el repartiment de les viandes.

LOCUTOR NO-DO Y en Valencia siguen los preparativos de la tradicional Feria de Julio, que congrega un sinfín de atracciones diversas que hacen las delícias de los propios y foráneos que se acercan a la capital del Turia, como esta pareja de turistas franceses.

El personal sembla que està més atent al que passa. Algú demana silenci.

18

UN ESPECTADOR Xe calleu!

LOCUTOR NO-DO O la célebre actriz americana Ava Gardner apasionada por la fiesta de los toros. Aquí la vemos en los tendidos de la plaza valenciana, luciendo una españolísima mantilla...

DOLORS Mira, la que a tu t’agrada.

(li passa un tros d’entrepà)

ENRIC Dona, eixa agrada a quasi tots.

L’espectador que demanava silenci torna a posar el cap entre els dos, però esta vegada per a parlar ell mateix.

ESPECTADOR Perdonen que em fique on no em criden, i millorant el present, esta senyora és una real hembra.

Enric i Dolors es riuen pel sorprenent comentari mentre l’espectador mira embobat a la pantalla. Darrere, l’acomodador amb una llanterna amonesta a la parella d’enamorats.

10. CAFÈ ORIENTE, INTERIOR/DIA

Es tracta d’un vell cafè de decoració barroca i recarregada, on els cambrers de jaqueta blanca semblen ser una peça més del mobiliari. Allí es desenvolupa diàriament una tertúlia amb membres de la burgesia intel·lectual de la ciutat, professors, advocats, algun metge, un notari, etc. Com a convidat de pedra un senyor una mica calb, amb bigoti, ben vestit, que sembla llegir el diari però que està a l’aguait de tot el que es diu, tots pensen que és el policia ‘secreta’.

TERTULIÀ 1 Els periòdics, ja se sap, diuen ben poc de l’assumpte. Sembla ser que la trobà una veïna que anà a demanar-li sucre...

19

TERTULIÀ 2 Eixe sucre li ha eixit amarg a la veïna.

TERTULIÀ 3 M’han dit que al pis sovintejaven diversos homes, entre ells alguns càrrecs...

El Tertulià 1 li fa senyes i mira de reüll al ‘secreta’, este passa pàgina del diari i mira pel damunt.

TERTULIÀ 3 (una mica atabalat)

...alguns càrrecs del València club de futbol.

TERTULIÀ 1 (eixint al pas)

O del Llevant, no se sap massa bé.

El millor amic d’Enric és JAUME FERRER, notari d’un poble de La Ribera, fadrí i consagrat a l’estudi dels racionalistes francesos, que sovinteja la tertúlia i que el posa al dia de tots els rumors que escolta al cabaret Marimba a les nits que passa a la ciutat.

JAUME FERRER En tot cas no era una qualsevol. Això està clar!

Entra Enric Millars i li fa una senya el cambrer que mou el cap afirmativament.

JAUME Cavallers ací tenim a l’amic Millars, que ens posarà al corrent de les últimes novetats.

ENRIC Novetats? On hi ha novetats?

JAUME ¡Això té gràcia! Xe, periodista, no t’has assabentat de la dona que ha apareguda morta de sis trets?

20

ENRIC (pren una mica del seu vermut)

Alguna cosa vaig escoltar a la redacció. Però ja saps que la consigna és no traure successos de sang.

(Jaume li fa senyes fent-li notar la presència del secreta)

JAUME Potser esta nit jo m’assabente d’alguna cosa al Marimba…

(amb els braços imita el moviment de les maraques amb un somriure còmplice)

I què, com està la futura ‘mamà’?

ENRIC De moment tot va be.

JAUME I el teu poemari?

ENRIC Parat. Estic amb diversos encàrrecs, per a falles i jocs florals.

JAUME Quina llàstima! Jo que t’he buscat un mecenes. Un empresari que ha fet molts diners i amb remordiments de consciència que vol invertir en cultura...

ENRIC Home, si hi ha diners pel mig. Be, me’n he d’anar, ja ens veiem.

Enric li fa una senya al cambrer amb els dits per que li apunte la consumició al seu compte.

11. REDACCIÓ DE LA PRENSA, INTERIOR/DIA

Enric escriu a la seua màquina Royal. La resta de redactors discuteixen sobre els esdeveniments del dia. El botones avisa a Enric.

21

BOTONES Millars, el Director el vol vore al seu despatx immediatament.

ENRIC Ja vaig.

Enric s’alça de la cadira i pren un quadern de notes i un llapis, i es dirigeix cap al despatx del director.

12. DESPATX DEL DIRECTOR, INTERIOR/DIA

El despatx del director del diari, el Sr. MAELLA, un intel·lectual de dretes, addicte al Règim i escriptor d’hiperbòlics versos, seguidor de Garcilaso i que menyspreu a l’Enric, contrasta amb la resta de la redacció, ja podia ser perfectament el despatx d’un notari o un advocat, amb les parets folrades de fusta, amb quadres i objectes que denoten un gust per allò clàssic, especialment per la temàtica religiosa o folklòrica d’algunes pintures. Un gran crucifix es fa notar a una de les parets. També reproduccions dels monuments de la ciutat de València.

MAELLA (acabant un escrit i sense mirar Enric)

Prenga seient senyor Millars.

(carraspeja duent-se el puny a la boca)

Enric mira al voltant mentre espera.

MAELLA Vostè coneixerà segurament o haurà oït parlar de la família Vilanova, una de les més nobles de la ciutat, bons amics meus...

ENRIC Em sona que tenen un palau al carrer de Cavallers.

MAELLA És correcte. Un dels xicons, Santiago, que ha fet la carrera militar a l'Acadèmia molt brillantment, ara està destinat a Capitania, comprèn... Li conte açò per que

22

veja la importància d'allò que li vull encarregar, després vostè és lliure d’acceptar o no, segons li convinga.

Maella es trau les ulleres, les mira a contrallum i després de manera minuciosa i acurada les neteja amb un mocador ben blanc.

MAELLA Santiago, al que jo per la seua trajectòria veig molt ben situat en el futur, ha acceptat ser el mantenidor dels Jocs Florals de la Fira de Juliol, comprèn, i m’ha demanat, com a persona introduïda als cercles literaris de la ciutat, que li recomane a alguna persona que li ajude en l’elaboració del discurs, comprèn... I jo he pensat en vostè, donat que de tant en tant fa escrits per a falles i festes de pobles, si no estic equivocat...

ENRIC Si, de tant en tant. Però ara mateix tinc alguns encàrrecs que...

MAELLA (sembla contrariat)

Escolte Millars, no sé si se’n adona de la importància d'allò què li estic dient. I del risc que de nou jo assumisc donant la cara per vostè. Li recorde que si no fos per la meua intermediació ara mateix estaria al carrer, com li va passar al meu antecessor, el senyor Domènec Martínez. Esta és una bona oportunitat per netejar el seu nom.

ENRIC Senyor Maella, jo no he volgut dir que no anava a fer-ho, solament que ara mateix estic una mica afaenat.

MAELLA (expeditiu)

Vostè sabrà el que fa. El senyor Vilanova espera que el visite al seu despatx de

23

Capitania. Ah! I per l’amor de Déu li demane que no se’n isca de mare... Ja se’n pot anar.

ENRIC Molt agraït senyor director.

MAELLA (torna al seus escrits, sense mirar-lo)

Vaja, vaja…

13. REDACCIÓ DE LA PRENSA, INTERIOR/DIA

Enric ix del despatx i tots el miren amb curiositat. Quan passa pel costat de la taula d’Olivares tots estan a l’aguait de què diu.

ENRIC Olivares, Me’n he d’anar a un encàrrec de part de Maella.

OLIVARES Be, be, i recorde que hui ha de tancar edició. Ah! Millars, vostè sap anglès?

MILLARS Francès una mica i malament.

OLIVARES Tant se val. Després de l’encàrrec prenga un taxi i vaja-se’n de seguida al Restaurant La Pepica i parle amb este cambrer. A la secció d’Espectacles he deixat un espai per a una entrevista que ha de fer-li a l’Ava Gardner.

(Olivares li allarga una nota)

ENRIC Hòstia. Eixa dona és una deessa.

SEMPERE Millars no diga blasfèmies.

VIDAGANY És un monument que camina. Llàstima no ser torero...

24

OLIVARES Als tallers ja tenen la foto, no s’encante o no arribem a distribució, que els de censura no estan tota la vesprada esperant-nos.

BONANOVA Vaja amb compte Millars. Als homes se’ls menja crus.

Enric ignora els comentaris i se’n va.

14. QUARTER DE CAPITANIA, ENTRADA, EXTERIOR/DIA

El quarter és un antic convent que ara té funcions militars. A la porta, una garita amb un soldat amb mosquetó que el fa parar.

SOLDAT ¿Donde va usted?

ENRIC Tengo una cita con el senyor Santiago Vilanova.

SOLDAT Querrá usted decir con el Teniente Coronel.

ENRIC Eso mismo.

SOLDAT Espere ahí que aviso al cabo. ¡Mi cabooo!

15. QUARTER DE CAPITANIA, CLAUSTRE, EXTERIOR/DIA

Enric és acompanyat per un soldat que saluda militarment a cada cop que es creua amb un comandament, que li contesten de manera desganada. Algú mira a l’Enric com a un bitxo.

16. DESPATX DEL TTE.CORONEL VILANOVA, INTERIOR/DIA

El Tte. Coronel Santiago de Vilanova no arriba a la quarantena d’anys, és alt i ben paregut, pentinat amb fixador i amb un bigoti molt ben retallat. Vist l’uniforme de diari que sembla molt ben confeccionat, a

25

mida. Fa passar a l’Enric. Sobre la taula una foto de família amb una dona jove i quatre xiquets.

SANTIAGO VILANOVA (dirigint-se al soldat)

Soldado puede retirarse. Pase, pase señor Millars.

ENRIC Enrique Millars, periodista de La PRENSA, mucho gusto... (allargant la mà)

SANTIAGO (li encaixa la mà enèrgicament)

El gust és meu. Parlem en la nostra llengua, ací no tinc massa oportunitats i amb tots els anys d’acadèmia la tinc tan oblidada.

ENRIC Com desitge...

SANTIAGO Mire Millars, li seré franc, jo soc home d’acció, i quan vaig acceptar lo dels Jocs Florals, no m’imaginava que em donaria tants maldecaps. Ara ja és massa tard per fer-se arrere i sincerament, no és el meu estil.

ENRIC Si alguna cosa està a la meua mà...

SANTIAGO L’he cridat a vostè perquè la meua dona, que ha llegit un dels seus llibres, el va recomanar amb molt d’entusiasme...

ENRIC El meu llibre, només he publica’t un i per que fou premiat.

SANTIAGO El cas és que a ella li va agradar, i vam pensar que vostè podria vestir de manera literària el que jo desitge expressar.

26

ENRIC No tinc inconvenient. Però a les dates que estem, haurem de donar-nos una mica de presa.

SANTIAGO El millor serà que tracte vostè directament amb la meua muller els matisos del discurs, com ja li he dit, ella s’estima molt la poesia... Naturalment, estic disposat a compensar-lo econòmicament...

ENRIC No, no, jo mai no he pensat en...

SANTIAGO Ah! Maella no li havia dit res? Açò és faena i la faena es paga! I ara que ja hem arribat a un acord, li fa una copeta?

17. QUARTER DE CAPITANIA, CLAUSTRE, EXTERIOR/DIA

Santiago Vilanova i Enric passen pel claustre i entren per una porta on s’escolten veus animades.

SANTIAGO Ha vist quin edifici? Suberbi! M’agrada moltíssim l’arquitectura clàssica... Sòlida, feta per a durar...

ENRIC No com la d’ara, que sembla de cartró pedra.

SANTIAGO Precisament volia que el tema principal del meu discurs fos l’Art i la Milícia. Com la guerra ha servit d’incentiu a l’arquitectura i les arts, no sé que li semblarà a vostè...

ENRIC Un punt de vista molt original.

27

SANTIAGO Podem citar a Leonardo da Vinci i els seus invents militars, al Renaixement... vostè sabrà.

18. CANTINA D’OFICIALS, CAPITANIA, INTERIOR/DIA

Es un ampli saló amb vitralls de colors i profusió de motius militars que es fa servir com a bar d’oficials. La decoració és entre neogòtica i de decorat de pel·lícula. L'ambient es molt relaxat, i algú du una copa de més.

SANTIAGO Entra vostè al nostre Sancta Sanctorum.

Alguns oficials esbossen un salut amb el cap. Els dos s’apropen a un grup que està a la barra.

SANTIAGO Caballeros, les presento a Enrique Millars, poeta.

ENRIC (una mica avergonyit)

Bueno, en realidad, periodista, que es lo que me da de comer.

OFICIAL 1 No se averguenze hombre. Que sería de nosotros los soldados si nadie cantara nuestras gestas. El Cid, por ejemplo, no pasaría de vulgar mercenario...

OFICIAL 2 (una mica axispat)

O com cierto generalito, que com el Cid, también es muy amigo de los moros...

SANTIAGO Tenga cuidado con las insinuaciones...

OFICIAL 2 In vino veritas, amigo Santiago. No se lo tome así hombre...

28

SANTIAGO (irritat, es beu la copa d’un cop)

Yo creo que la hombría se demuestra sabiendo callar y sabiendo beber.

OFICIAL 2 (resentit)

Usted, Vilanova, siempre ha sido muy hombre ¿verdad?... para todo.

SANTIAGO ¿Que insinua? ¿Me está acusando de algo?

OFICIAL 1 (conciliador)

Señores, los asuntos privados mejor los resuelven en privado, aunque sea en atención a nuestro visitante.

SANTIAGO Será mejor. Bueno Millars, le acompaño a la puerta.

ENRIC (dirigint-se al grup)

Ha sido un placer.

SANTIAGO (allunyant-se del grup i sortint)

Perdone l’incident. Però és la vergonya del quarter, un borratxo malfaener, fill d’un heroi de la División Azul. Ací, com a cada casa, també tenim les nostres ovelles negres.

19. QUARTER DE CAPITANIA, ENTRADA, EXTERIOR/DIA

Enric ix de Capitania i para un taxi que passa.

ENRIC A la platja de Llevant. A La Pepica.

TAXISTA Una mica tard per menjar-se la paella, no li sembla?

29

20. PLATJA DE LES ARENES, RESTAURANT, EXTERIOR/DIA

Un taxi para a la porta d’un dels restaurants més afamats en paelles, d’ell baixa Enric Millars i parla una mica amb el conductor i es dirigeix a la porta.

21. PLATJA DE LES ARENES, RESTAURANT, EXTERIOR/DIA

El restaurant bull de gent, i de cambrers que porten paelles de totes les mides. Enric va travessant l’entrada, un estret corredor que dona a les cuines on s’escolta un gran soroll. Un cambrer creu reconèixer a Millars, i previ suborn, li diu per senyes que la persona que busca està a una reservat, que el segueixca. El cambrer agafa una ampolla de vi. Enric i el cambrer pugen una estreta escala sortejant altres cambrers que van i venen, i aconsegueixen entrar on Ava Gardner i altres visitants il·lustres estrangers es mengen una paella bevent litres i litres de ‘sangria’. Tots riuen estrepitosament mentre un home molt gros i barbut, en mànegues de camisa i una gran tovallola a les mans imita un torero. Tots el van animant amb ‘olés’ entusiastes. El cambrer fa esperar a l’Enric a la porta i travessa l’habitació, però no li resulta gaire fàcil ja que l’home de la tovallola li fa uns quants passes com si d’un bou es tractés, el que fa que tothom es riga encara més.

HOME Una chicuelina... una media verònica y ¡Hellas!

Finalment el cambrer arriba on està l’actriu i li xiuxiueja a l'oït assenyalant a l’Enric i donant-li l’ampolla de vi. L’actriu li fa un salut llunyà mentre se serveix una generosa copa de vi i se la beu d’un cop. Quan intenta posar-se dempeus, trontolla, es torna a seure i el cap li cau damunt els braços que reposen a la taula. El cambrer mira a l’Enric amb cara de resignació alçant els muscles. L’home que imita el torero, amb una forquilla a la mà, fa com que entra a matar utilitzant a la Gardner com a bou. Tots aplaudeixen amb entusiasme.

22. PLATJA DE LES ARENES, EXTERIOR/VESPRADA

Enric ix per la porta que dona a la platja, mira el seu rellotge mentre pel seu costat passen algunes famílies amb cistelles que venen de passar el dia a la platja. Enric es trau les sabates i els mitjons, i caminant per l'arena es dirigeix a vora mar, on deixa que les ones

30

mullen els seus peus amb els camals arremangats. Al seu costat hi ha una parella jove, un xic i una xica de cabells rossos, prenent el sol, ella du un biquini. Passa una parella de policies a cavall i per senyes els adverteix que ella s’ha de cobrir la part del cos que du a l’aire, però els turistes no ho entenen. El so d’una botzina el torna a la realitat. És el taxi que l’espera per dur-lo de tornada a la redacció.

23. REDACCIÓ DE LA PRENSA, INTERIOR/VESPRADA

Enric entra a la redacció, algunes taules com la d’Olivares estan buides, assegut damunt d’ella amb total desimboltura, està Castro parlant per telèfon.

CASTRO Si... vaya... Gracias por la notícia pero eso es impublicable... ¡ya me dirás!

Entra un home amb granota blava i la cara i mans brutes de greix i de tinta, és el Muntador que es dirigeix a l’Enric.

MUNTADOR Millars, l’Olivares m’ha dit que hui vostè tanca l’edició, l’espere a ‘pletina’, no tarde que anem molt malament de temps.

ENRIC Vaig de seguida.

CASTRO Bueno Encarnita, te estoy eternamente agradecido y cuenta con las entradas para los toros... no mujer no padezcas... otra vez será...

(penja el telèfon violentament)

¡Hay que joderse!

( dirigint-se a la redacció)

Asunción Moreno es el nombre de la muerta, ¿os suena?

VIDAGANY ¿Moreno, Asunción?

31

(busca al seu arxiu particular)

A vore... Moreno, Mario,… No… no m’apareix res amb eixe nom.

CASTRO Prueba con Lamor, Lina.

VIDAGANY ¡Hòstia! No em digues que la súper escultural vedette Lina Lamor és la morta... ¡Això és una bomba!

(busca al seu arxiu i trau una fitxa amb prou anotacions)

ENRIC (amb incredulitat)

Lina Lamor? No pot ser... però si jo la vaig entrevistar no fa res!

VIDAGANY (mirant la fitxa)

A vore... ja fa uns cinc anys Millars.

CASTRO ¡Lástima de noticia!

VIDAGANY (amb les mans dibuixa un cos imaginari)

I llàstima de dona.

24. DIARI LA PRENSA, LAVABOS, INTERIOR/NIT

Enric es passa aigua per la cara i la nuca. Sembla afectat, pal·lid, descompost. Es mira a l’espill i no pot evitar un rictus de dolor. Fundeix a...

25. CAMERI DEL TEATRE

Un Enric molt jove i visiblement atemorit mira amb atenció tots el objectes dispersos pel camerí. Darrere d’un biombo s’escolta la la veu d’Asunción mentre algunes peces de roba cauen al terra.

32

ASUNCIÓN Me tienes que hacer una interviú muy bonita... aunque tu eres muy jovencito para ser periodista.

¿A que aún no has hecho ni la mili?... con lo que me gusta ver a mi a los jóvencitos vestidos de uniforme. Seguro que estás muy guapo con esa carita que tienes.

ENRIC He pedido prórrogas... por lo de los estudios.

Asunción apareix lligant-se un bata estampada amb motius xinesos i s’apropa a l’Enric acaronant-li el clatell primer i després la galta.

ASUNCIÓN Tanto estudiar te va a secar el seso... y hay cosas que un joven como tú no tiene que prorrogar más.

Asunción s’apropa molt a l’Enric i li pren una mà que es posa sobre un pit dintre de la bata.

ASUNCIÓN Pero no te preocupes, que no hace falta ir a la guerra para convertirse en un hombre.

Enric molt nerviós besa de manera torpe a Asunción que li pren el cap suaument i el calma.

ASUNCIÓN Tranquilo y déjame hacer a mi, que de esto se más que todos los sabios juntos.

Asunción apropa els seus llavis als de l’Enric i enceta un bes molr apassionat mentre la bata cau al terra i deixa vore tot el seu cos nu.

26. DIARI LA PRENSA, SALA DE PLETINA, INTERIOR/NIT

Es una sala que la quasi totalitat està ocupada per una taula llarga i coberta per una planxa de zinc. Damunt la taula estan les ‘rames’, uns marcs metàl·lics de la mida d’una pàgina del diari. El Muntador està repartint els texts en plom lligats amb un cordill. Millars s’asseu en una cadira alta i va prenent els texts i ordenant-li al Muntador on els ha de col·locar, de vegades no encaixen i

33

han de moure l’ordre dels texts.

ENRIC Este ací dalt, i este altre baix.

MUNTADOR No pot ser Millars, que se’n ix.

ENRIC Puix treu eixe, i posa este altre.

Així unes quantes rames fins arribar a la d’espectacles.

MUNTADOR Es pose com es pose Millars, ací falta alguna cosa.

(mira uns papers bruts)

L’Olivares ha deixat en previsió una entrevista i foto amb Ava Gardner, això no apareix per cap lloc.

ENRIC No apareix perquè no existeix. ¡La tia duia un bufa de cavall!

MUNTADOR Vostè vorà Millars, però jo no tinc res més a mà per posar ahí i el temps corre…

ENRIC Done’m mitja hora.

Es queda pensant una mica mentre mira el buit.

MUNTADOR (molt nerviós)

Millars, mitja hora... Jo vaig fent les galerades per a censura o no arribarem a temps.

27. REDACCIÓ DE LA PRENSA, INTERIOR/NIT

Vidagany està traient-ne alguns dels volums on estan enquadernats els exemplars del periòdic.

34

VIDAGANY Veges! Ací diu que començà de ben menuda ballant descalça al carrer...

ENRIC De qui parla?

VIDAGANY De la Lina Lamor, que en pau descanse.

ENRIC Faça el favor, telefone a l’Olivares a casa seua.

Enric sembla nerviós i va d’ací cap enllà i Vidagany va a la taula de l’Olivares pren el telèfon i parla amb l’encarregada de la centraleta.

VIDAGANY Posa’m amb la casa de l’Olivares... ¿Està el senyor Olivares?... ¿y cuando volverá?... Ah! perdone... Buenas noches y gracias.

ENRIC I estes fotografies?

Enric obri el sobre i en trau unes quantes fotografies d’estudi de bon tamany de Lina Lamor. Les instantànies donen compte de la seua escultural bellesa. Les fotos de primera joventut la mostren abillada amb vestits del gènere andalús i amb companyia d’altres artistes, i les posteriors amb vestits típics de la revista d’espectacles.

(FON A…)

28. VENTA DE PACHECO, INTERIOR/DIA (FLASH BACK)

S’escolta el so d’una guitarra espanyola i el soroll dels tacons de ballarina sobre el ‘tablao’. El local està buit, les cadires invertides damunt les taules, només els artistes assagen mentre una dona agenollada fa la neteja. Asseguda a una cadira una nena mal vestida i una mica bruta, una Asunción Moreno de no més de set anys, observa amb profunds ulls negres el cadafal.

35

PROFESSORA DE BALL ¡Así no! Com cogiendo manzanas del arbol... Vamos, otra vez... me cojo una manzana, me la com y la tiro...

La xiqueta Asunción repeteix les indicacions de la Professora de ball, la mare la mira en un descans de la faena i es trau la suor i les grenyes de la cara.

(TALLA A…)

29. CIUTAT ANDALUSA, CARRER, EXTERIOR/DIA (FLASH BACK)

Amb molt de desimboltura, la xiqueta Asunción Moreno balla descalça prop d’un cantó i amb un mocador al terra amb unes poques monedes, davant la indiferència de la gent que passa. Unes monedes de gran valor cauen damunt el mocador i un home jove, molt ben abillat i amb guants, s’ajut per observar Asunción de prop. Asunción amb un vestit deslluït pren la vora i sense parar de ballar se’l va alçant amb picardia davant el deliri de l’home. De sobte una sonora bufetada s’estampa en el rostre d’Asunción. És la seua mare que l'estava buscant, la que la pren del canell per endur-se-la a rastres, mentre ella plorant té temps per agafar les monedes i el mocador.

(FON A…)

30. REDACCIÓ DE LA PRENSA, INTERIOR/NIT

Enric pren una fotografia on el bust de l’artista és especialment abundant i es mostra generosament.

ENRIC Estava retirada, no? El seu nom no s’escoltava molt últimament.

Vidagany assenteix amb el cap mentre consulta un llibre. Enric mira el rellotge i de sobte el seu rostre sembla il·luminar-se i es posa a la màquina d’escriure.

ENRIC Vidagany passem el que tinga a mà.

VIDAGANY Espere que sàpigues el que fas.

Vidagany, li passa dos volums oberts.

36

VIDAGANY Açò és una biografia una mica antiquada, i esta altra una entrevista més recent... a vore si ens serveix.

ENRIC ¡Telefona a l’excelentíssimo!

Vidagany posa mala cara però prem el commutador.

VIDAGANY Mira, crida a casa de Maella… sí, ja sé que té dit que no el destorbem, però Olivares no està a sa casa… i és molt urgent. (s’espera una mica)

Con el señor MAELLA por favor… ah! No está… ¿un recado?...

(mira a l’Enric que li nega amb el cap)

No, no le de ningún recado gracias.

Penja el telèfon i va al costat de l’Enric que sembla estar acabant el seu article.

ENRIC Conste que açò és un article d’urgència.

VIDAGANY Trau ací, a vore que has escrit.

(llig l’article i tatxa algun paràgraf)

No està malament.

ENRIC Me l’enduc a tallers. Ah! La foto.

Pren la foto i ix disparat.

31. DIARI LA PRENSA, SALA DE LINOTIPIES, INTERIOR/NIT

Enric li dona l’escrit al linotipista que l’escriu al seu teclat, mentre les línies de plom van caient.

32. DIARI LA PRENSA, SALA DE PLETINA, INTERIOR/NIT

En un cordill pengen fulls amb els originals de les pàgines, les ‘galerades’. El Muntador rep el text de l’article en plom, seguint les instruccions de l’Enric el col·loca a la ‘rama’ junt amb la foto, movent-lo fins que

37

encaixa. Amb un rodet entintat el passa per sobre i posa un full de la grandària adequada, passa un rodet de cautxú i trau la ‘galerada’. Els dos ho miren un instant.

ENRIC Ja ho tenim. ¡A censura!

33. REDACCIÓ DE LA PRENSA, EXTERIOR/NIT

El Botones, carregat amb una carpeta de la mida de les planes del diari, pren una bicicleta.

34. EDIFICI DE LA DELEGACIÓ DEL MINISTERI D’INFORMACIÓ I TURISME, INTERIOR/NIT

Un centre oficial situat en un edifici noble de la ciutat, el Botones arriba amb la bicicleta, descarrega la carpeta i travessant un pati puja unes escales a tota pressa.

35. M.I.T., OFICINA DE CENSURA, INTERIOR/NIT

Tres o quatre taules ja buides, només en una un funcionari llegeix el diari de la vesprada mentre mira nerviós el rellotge i es trau la suor amb un mocador arrugat. Entra el Botones.

BOTONES (atrafegat)

Bona nit...

CENSOR Açò no són hores... Que conste que estic ací per què em dona la gana, si fos pel Secretari, vostès demà no ixen al carrer. Entesos? Trau ací eixes galerades.

El Censor es posa unes ulleres grosses i repassa les galerades i va suprimint amb llapis roig allò que considera inconvenient.

CENSOR Que és açò sobre Lina Lamor? La resta no deien cap cosa al respecte.

BOTONES Nosaltres no som com la resta, sempre estem per davant de la notícia.

38

El censor va llegint negant amb el cap, però al arribar a la foto, nega amb el cap i ratlla el bust de l’artista de manera basta.

CENSOR Este escot me’l tapen, a més de resultar immoral és una falta de respecte a una difunta. Ala! Ja te’n pots anar, i recorda a l’Olivares que està pendent l’article sobre la potència naval espanyola.

El Botones pren la carpeta i surt a tota velocitat.

36. SALA DE ROTATIVES, INTERIOR/NIT

El diari s’imprimeix a les rotatives del taller d’impressió.

37. CARRERS DE LA CIUTAT, EXTERIOR/NIT

El diari es distribuït amb un motocarro per tots els quioscs de la ciutat. També el recullen els venedors ambulants de premsa. Enric passa prop d’on els venedors es reparteixen els exemplars.

ENRIC (off)

La nit és el meu regne. Tinc un desig enorme d’escriure per la nit, de llegir per la nit, de pensar per la nit, de plorar per la nit, de jaure, de deixar d’ésser a poc a poc enfonsant-me, així, en un habitual naufragi.

38. BAR NOCTURN, INTERIOR/NIT

Ja és passada la mitjanit. És un establiment que no tanca en tota la nit i la seua parròquia és variopinta, a la banda de darrere hi ha unes taules de billar i uns homes juguen. S’escolta el soroll de la màquina de cafè i de les boles de marfil xocant. A un extrem dos fematers parlen amb un sereno. Prop, dos parelles vestides elegantment que semblen venir de festa, les xiques són prou més joves que els homes.

XICA 1 A mi em ve de gust un ‘pepito de ternera’ i un cafè amb llet.

39

HOME 1 Demana el que vulgues xata.

XICA 2 A mi m’abelleix més un combinat.

HOME 2 ¡Molt be! Cambrer, dos combinats.

Darrere el taulell, un cambrer, amb cara d'haver vist de tots els colors, atén les comandes amb diligència. A una tauleta està Jaume Ferrer llegint l’article sobre Lina Lamor, a la taula un got de whisky amb gel. Entra Enric amb aspecte cansat.

ENRIC Hola Jaume, sabia que et trobaria ací.

JAUME Saps que soc home de costums i he de fer-me l’últim whisky abans d’anar a dormir.

Jaume s’apropa per fer una confidència.

JAUME Un camioner del meu poble m’ha tramès carta de Palacios des de França...

A l’interior de la jaqueta s’entreveu la punta d’un sobre.

JAUME …amb açò del ‘contuberni’ sembla que haurà de quedar-se per allà un bon temps, ací és persona ‘non grata’.

ENRIC I això que sempre ha estat d’ordre, gens sospitós, si fins i tot va a missa.

JAUME Ai amic! En estos temps que corren, ni Déu és una amistat recomanable. Estava llegint la necrològica de la Lamor... com s’ha atrevit el teu director a publicar-ho?

ENRIC No, no s’ha atrevit. Ha sigut iniciativa meua, hui he tancat edició.

40

El cambrer li posa una copa de conyac.

JAUME Amic, t’has posat en un bon embolic. Al Marimba m’han contat que s’havia retirat per que havia enxampat un peix gros.

ENRIC Home, la consigna és evitar el successos violents i jo l’únic que dic és que s’ha mort, però no com.

Enric es beu la copa d’un glop.

JAUME Certs rumors apunten el peix gros com autor del crim, sembla que este l’havia deixat i que ella estava com boja.

ENRIC Ja estava retirada, quasi ningú se’n recorda d’ella i no crec que tinga tanta transcendència.

39. DELEGACIÓ MIT, DESPATX DEL DELEGAT, INTERIOR, DIA

Sobre una taula clàssica i massissa la Secretària diposita el diaris i un tasseta de cafè.

SECRETARIA (off)

La prensa y su café, señor Delegado.

Les acurades mans d’un home d’edat, el Delegat, obrin La PRENSA, passen pàgina i es detenen en la necrològica de Lina Lamor. Un cop de puny fa què el cafè es vessament per damunt del diari. Pren el telèfon.

DELEGAT (off i cridant)

¡LLame al diario La Prensa! ¡Inmediatamente!

40. CASA D’ENRIC, MENJADOR, INTERIOR/DIA

Enric està assegut a taula amb mànigues de camisa llegint el diari, Dolors, vestida amb una bata que li augmenta el volum de la panxa li posa un plat fumejant al davant.

41

ENRIC Vaja, sopes d’all.

DOLORS Em fa vergonya baixar a la botiga. I la cosa no dona per a més.

ENRIC Saps que m’agraden. Diumenge hauríem d’anar a visitar els meus pares, no?

DOLORS (sense massa entusiasme)

Per mi be. Si a tu et ve de gust.

ENRIC Fa tant de temps que no els veig. I tu no dines? Has de cuidar-te.

Dolors fa una ganyota de dolor i s’agafa el ventre.

DOLORS No tinc gana, a més tinc una xicoteta molèstia, em pense que em tombaré al llit.

Dolors se’n va i l’Enric va menjant-se les sopes d’all a poc a poc. Al carrer s’escolten les veus dels venedors ambulants, l’afilador, el granerer, etc.

41. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA

Enric se sorprèn al entrar a la redacció de l'excessiu silenci que hi ha. A més tothom el mira de reüll, i fins i tot li fa un gest amb els ulls assenyalant al despatx de Maella, on estan este i Olivares.

42. DESPATX DEL DIRECTOR DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA

Parla per telèfon i Olivares està dempeus amb cara de pocs amics i amb el diari a la mà.

MAELLA ...por supuesto... com no... de acuerdo... ahora mismo... de inmediato, precisamente... Adiós, Adiós!

Maella penja el telèfon.

MAELLA Ara vorem la que ens cau, el Delegat està

42

que trina. ¡Este Millars! Olivares, què creu que podem fer ara?

OLIVARES Home, el millor seria traure una nota a gust de la Delegació, dient tot això de la prostitució, ‘tracta de blanques’, ‘crim passional’, ‘es prengué la justícia per la seua mà’... Li ho encarregue a Castro, que és de confiança.

Enric entra com el corder que va a l’escorxador.

ENRIC Bona vesprada. Venia a explicar-los el canvi en l’edició d’ahir...

OLIVARES (amb sorna i mirant a Maella)

Ah! Però té una explicació.

ENRIC L’entrevista amb la no va poder ser, estava amb una bufa

OLIVARES Clar i vostè pensà, ¡ara és la meua!

ENRIC Va ser una qüestió d’urgència, els de tallers ho poden confirmar. A més, a Censura no van posar cap pega.

MAELLA A vore si se’n adona d’una vegada que la direcció del diari s’exerceix des d’este despatx. ¡I el que jo dic va a missa! Entesos?

ENRIC Per descomptat senyor.

MAELLA Vostè és un irresponsable al que no se li pot fer confiança. Això és el que va aprendre a Madrid? A partir d’ara, farà només el que jo li ordene, i per començar...

43

Sona el telèfon amb estridència.

MAELLA ¡Si! Ah, senyor Secretari... estem desolats i... ¿com?... por suposat. Adeu i bon dia.

(dirigint-se a l’Enric)

Vostè Millars presentes immediatament al despatx del Delegat, estan esperant-lo.

Enric pàl·lid traga saliva. Olivares i Maella quasi esbossen un somriure, mentre Enric se’n va.

43. DELEGACIÓ MIR, DESPATX DEL DELEGAT, INTERIOR, DIA

El delegat és un home corpulent d’uns cinquanta anys, amb un cap massís sobre un bescoll ample, ben pentinat i amb bigoti, el seu rostre recorda al d’un boxejador. El despatx que ocupa és molt gran i luxós, en contrast amb la resta de les instal·lacions. A l’ampla taula hi ha una bandera espanyola que oneja pel vent que mou un ventilador de sobretaula i darrere a la paret dos quadres, dos retrats de Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera que li fan guàrdia a un crucifix. S’obri la porta del despatx i una secretaria introdueix a l’Enric.

SECRETARIA Señor Delegado, el periodista de La Prensa.

El Delegat està absort llegint uns papers a una carpeta i fuma un pur havà, a la solapa du la insígnia del “jou i les fletxes”; amb la mà fa senyes que passe. Enric avança amb gest compungit i es para davant la taula, al costat d’una cadira. El Delegat li fa senyes amb la mà per que prenga seient. Enric no s’atreveix ni a respirar i mira l’entorn del despatx intentant contrarestar el silenci només trencat pel soroll del ventilador de què no li arriba l’aire. El Delegat té una veu greu, tronant, i respira sorollosament.

DELEGAT (parla com per a ell)

…su padre, carnicero de profesión, luchó en el bando rojo, aunque no se le conocen delitos de sangre…

44

ENRIC Lo movilizaron.

DELEGAT Otros supieron elegir el bando correcto. …su abuelo fué concejal de su pueblo por el partido blasquista durante el período rojo…

ENRIC Pero en la guerra salvó a unos frailes.

DELEGAT Hmmm!… estudió periodismo en la Escuela de Madrid…

(per primera vegada alça la vista i el mira al ulls)

Me imagino que haría usted el juramento a los principios fundamentales del movimiento…

ENRIC Sí señor, como era preceptivo.

DELEGAT Como era preceptivo, claro. ¿Se acuerda usted de ese juramento?

ENRIC (dubta)

Pués, ahora mismo…

DELEGAT Claro, como era preceptivo, verdad.

(el to de la veu es torna més agressiu)

Los hombres de verdad no juran en vano, señor mío…

(mira al seu darrere)

y menos cuando se jura ante lo más sagrado: Dios y el Caudillo.

ENRIC Sí señor.

45

DELEGAT Yo le hago memoria…

(s’alça de la cadira I dona la volta a la taula apropant-se a ell mentre parla)

Usted juró servir a la Unidad, la Grandeza y la Libertad de la Patria, sin permitir jamás que la falsedad, la insidia o la ambición tuerzan su pluma en la labor diaria. ¿Se da usted cuenta? La insidia o la ambición. ¿Comprende?

ENRIC Totalmente señor Delegado.

DELEGAT (pren un dels fulls de la carpeta)

Claro, no me extraña. (llegeix)…al margen de su desempeño profesional es reconocido como autor de librillos para fallas, discursos festivos, poesias y piezas de teatro cómico, todo ello en lengua vernácula, siendo incluso premiado por uno de sus libros de poesía de contenido un tanto obsceno… que empeño tienen ustedes con la lengua vernácula.

ENRIC Es que es mi lengua materna.

DELEGAT (tira el full despectivament damunt la taula)

¡Memeces! Tal vez usted escogió esta profesión atraído por los oropeles de la fama, pero déjeme que le recuerde que el periodista debe sacrificarlo todo al deber profesional…para …

(dubta)

ENRIC …el beneficio colectivo.

DELEGAT ¡Eso es!, y para la popularización y exacta comprensión de la buena doctrina,

46

la difusión de la belleza, la justícia y el amor de la Falange.

ENRIC Sí señor Delegado, yo siempre he…

DELEGAT ¡Usted puñetas! Cuando estuvo estudiando en Madrid visitó en su domicilio nada menos que a Pío Baroja.

ENRIC Es que lo admiraba mucho desde niño.

DELEGAT ¡Ahí quería llegar! ¿Se da usted cuenta? Cuando usted mismo era un infante indefenso sucumbió a las perniciosas lecturas de, entre otros, este juntaletras cuyo objetivo es poner de manifiesto los aspectos más negativos de la sociedad.

El Delegat torna al seu lloc però sense seure, com buscant l’emparament dels retrats de la paret.

DELEGAT Por fortuna el Caudillo se alzó a tiempo de parar tantos desmanes. ¿Usted comprende cual es la misión que el Movimiento reserva a su profesión?

ENRIC Por supuesto señor Delegado.

DELEGAT (totalment exaltat)

Señor mío, usted debe ser un apóstol al servicio del Estado, para servir a una de las más trascendentales tareas patrióticas: la educación nacional. ¡Para eso se le paga! Y no para divulgar, como si de una vida ejemplar se tratara, las andanzas de una puta. Y digo puta, por que la mujer que yace con hombres a cambio de recibir regalos es una vulgar prostituta.

47

ENRIC (suant abundantment)

Pero yo solo mencionaba su trayectoria artística.

DELEGAT ¡Una meretriz! por muy artista que fuera. Eso aparte de las circustancias de su muerte. Un fin lógico al fin y al cabo teniendo en cuenta su trayectoria.

El Delegat canvia el to, com fent confidència, i s’apropa a l’Enric a qui passa una mà per damunt del muscle. Enric està tens.

DELEGAT ¿Su mujer está encinta, no?

ENRIC Sí, señor.

DELEGAT (com si fos un metge)

A ver, abra la boca… sin miedo.

Tímidament Enric obre la boca.

DELEGAT Eso es. Ahora saque la lengua. Vamos hombre.

Enric trau la llengua i cluca els ulls.

DELEGAT Ahora piense en su esposa y en su futuro hijo. Piense en su porvenir.

(Enric assentix amb un moviment de cap)

Muy bien, pués ahora cierre la boca… sin metrer la lengua hombre… Apriete…

(A Enric se li mesclen les llàgrimes amb la suor, el seu rostre està congestionat)

A que duele. Pués señor mío, cada vez que tenga veleidades de apartarse del camino correcto, realize este ejercicio, ya verá lo bién que le va. ¿Entendido?

Enric assenteix, el seu rostre està totalment

48

desencaixat.

DELEGAT Ahora váyase, y no perdamos más tiempo en memeces, hay una tarea superior que nos aguarda y si como dijo el fundador, ha de lograrse en algún caso por la violencia, no nos detengamos ante la violencia.

44. DELEGACIÓ MIR, EXTERIOR/DIA

Un Enric pàl·lid ix pel portal de la Delegació del Ministeri d’Informació i Turisme. Sembla que la roba no li toca el cos i amb un gran mocador es torce la suor. El vianants passen indiferents davant d’Enric que sembla que es troba pegat al terra. Finalment decideix posar-se en marxa i es fon entre la multitud indiferent que va i ve. A certa distància un gran automòbil de color obscur i lluent i de formes arrodonides, amb dos o tres homes que somrients semblen mirar-lo.

ENRIC (off)

Hòmens d’ordre vigilen de reüll el que escrius, els hòmens que s’han fet grossos en la postguerra. Hem pecat per això, perquè no se’ns deixava existir plenament, amar-nos plenament amb aquell impudor que la vida demana, aquell amor capaç de fondre tots els ploms, rebentar les perilles, deixar el món a fosques.

45. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA

Enric entra a la redacció i es dirigeix a la seua taula, Olivares el contempla i esbossa un somriure sardònic. Mentre la resta fan cadascú la seua. Maella, que està posant-se la jaqueta, el veu entrar des del seu despatx, ix i es dirigeix a la taula d’Enric.

MAELLA Millars, no cal que li recorde que si el mantenim entre nosaltres és atenent a la seua situació familiar. No som tan desarmats i ens mou la caritat cristiana.

49

ENRIC (ajupint el cap)

Gràcies senyor director.

MAELLA Ara recorde que a la seua secció hi ha d’exaltar la sana alegria que caracteritza els valencians i que el Cabdill tant be coneix i estima. Ah! Se’m oblidava, gràcies a les meues gestions he aconseguit una altra oportunitat per part d’Ava Gardner per a l’entrevista que li vaig encarregar. Olivares li donarà els detalls. ¡Adéu cavallers!

Maella se’n va i tots miren de reüll a l’Enric. Sona el telèfon i Olivares el pren. Castro aprofita per agafar l’ampolla de conyac i va a la taula de l’Enric.

CASTRO Millars, toma.

ENRIC No grácias.

CASTRO Mira Millars, esto ayuda a pasar el trago.

Enric, dubta però pren l’ampolla i s’ un bon glop. Olivares el crida mentre manté el telèfon despenjat.

OLIVARES Millars, vinga immediatament.

(Enric va a la taula, Olivares tapa l’auricular amb la mà)

Es de la senyora de Vilanova, que vol parlar amb vostè.

ENRIC Si diga’m. Si, ...esta vesprada, no se si puc.

(Olivares que no perd detall de la conversa, afirma amb el cap)

...d’acord, a sa casa d’ací una hora, donem l’adreça.

Enric anota l’adreça en un tros de paper que li dona

50

Olivares, i on està escrita l’adreça de l’hotel d’Avi assenyalant-ho amb el llapis.

46. CASA D’ENRIC, INTERIOR/DIA

Dolors està asseguda fent punt de ganxo quan truquen a la porta, amb dificultats s’alça i va a obrir.

DOLORS Qui va?

Com que ningú no contesta, obri la porta una mica i soma el cap, l’exterior està una mica obscur, una dona vella i menuda, vestida de negre i amb un vel al cap, apareix de sobte i Dolors s’esglaia.

DONA DE DOL (amb fort accent andalús)

¿Vive aquí el señor Enrique Millás?

DOLORS ¿Quién es usted? ¿Que quiere?

DONA DE DOL Quiero hablar con este señor que le he mencionado.

DOLORS No está.

DONA DE DOL ¿Cuando volverá?

DOLORS No lo sé. Váyase por favor.

Dolors tanca la porta i es recolza d’esquenes. El seu rostre està una mica sufocat. Un dolor sobtat a la panxa fa que s’agafe nerviosament. Amb dificultats va on estava asseguda.

47. CARRER DE CAVALLERS, EXTERIOR/VESPRADA

Enric va mirant el nombres dels palaus contigus, fins que troba el domicili de la família Vilanova, una gran porta que dona a un pati d’estil gòtic renaixentista. La portera trau el cap per una finestreta.

51

ENRIC El domicili dels Vilanova?

La portera el mira de cap a peus i assenyala una escala de pedra i fusta per on ha de pujar.

48. PALAU VILANOVA, REBEDOR, INTERIOR/VESPRADA

Una criada amb uniforme li obre la porta. El rebedor té un cert regust rococó.

ENRIC La senyora de Vilanova?

CRIADA ¿Me hace el favor de esperar aquí? Ahora aviso a la señora.

Enric s’entreté mirant un gran quadre que presideix l’habitació, i que representa a Santiago de Vilanova amb uniforme militar i al seu costat una dona jove, d’una elegant bellesa clàssica, amb un vestit de gala amb molt de tul. En un moble auxiliar amb portes de cristall es mostra una col·lecció de soldats de plom de la guerra de Secessió. La criada torna a aparèixer.

CRIADA Sígame por favor. La señora le está esperando.

49. PALAU DE VILANOVA, SALÓ, INTERIOR/DIA

En un impressionant saló que mostra el poder econòmic i social de la família. Tot resplendeix amb un fulgor daurat, tot sembla estar al seu lloc exacte. Asseguda a un sofà de ras està Margarita , vist de manera senzilla un vestit de vol ample, però res en la seua persona ni entorn és fruit de la casualitat.

ENRIC Enric Millars, molt de gust!

MARGARITA Margarita de Vilanova, el gust és meu. Prenga seient. Li apeteix un te?

ENRIC El que vostè vulga, per mi no es moleste.

52

Margarita va servint el te d’un joc de plata que hi ha a la tauleta.

MARGARITA No és cap molèstia, per a mi és una gran satisfacció conèixer-lo en persona. Soc una gran admiradora dels seus versos. No té previst publicar cap altre llibre? Els seus lectors estem ansiosos.

ENRIC Li puc assegurar que no és per falta de ganes, però és ben bé difícil, i especialment en la nostra llengua.

MARGARITA A mi m’agrada molt la poesia. Vaig tenir la sort que al col·legi de monges, sor Virtudes ens obligués a llegir poesia i de tant en tant coses d’Ausias March, sor Isabel de Villena, Roiç de Corella...

ENRIC Això és un privilegi. Jo ho he conegut tard.

MARGARITA Però ha sabut traure-li profit.

ENRIC Si, un profit més be espiritual. La literatura no dona per a moltes alegries.

MARGARITA Està l’alegria de la creació. Els poetes són com déus, construeixen el seu propi món, i donen l’existència a les coses al nomenar-les.

ENRIC Vaja, vist així. Però després la crua realitat s’imposa i cal arribar a fi de .

MARGARITA El poeta, per molt que s’amague sempre està ahi, i la poesia li surt de manera natural, com les llàgrimes o la suor. Hui

53

per exemple, he llegit el que ha publicat el seu diari, i no he tingut cap dubte que ho havia escrit vostè.

ENRIC Que es refereix?

MARGARITA La necrològica sobre l’artista que han trobat morta, la vedette Lina Lamor. Jo la vaig conèixer circumstancialment i va semblar-me una mala persona, amargada, ressentida... Vostè la va conèixer?

ENRIC No, no, només d’oïdes.

MARGARITA No obstant, el que vostè va escriure la feia aparèixer més humana, és curiós, quasi em feia lamentar la seua pèrdua.

ENRIC Les necrològiques són un gènere que du molt de temps inventat, jo només vaig repetir l’esquema.

MARGARITA Eixe article estava escrit amb passió, i això es transmet. Estic segura de no haver-me equivocat al elegir-lo per escriure el discurs del meu marit.

ENRIC I jo espere no defraudar les seues expectatives.

(Margarita li dona un full escrit amb lletra cursiva i elegant)

MARGARITA Ací li pose algunes idees, però són merament orientatives, i també algunes referències poètiques. Espere que no s’ho prenga com una imposició.

S’escolta un renou infantil i Margarita mira a la porta per què s’aboca una xiqueta d’uns huit anys, morena de

54

pell i cabells, amb uns grans ulls negres i que sembla feliç, el seu rostre recorda vagament Asunción Moreno.

MARGARITA (a la xiqueta)

Torna amb els teus germans, ara va la mamà.

La xiqueta se’n va i Margarita torna a la conversa.

ENRIC Be, em pense que me’n he d’anar, tinc una entrevista pendent i no vull molestar-la més. Ha estat un plaer.

MARGARITA No, el plaer ha sigut meu. L’acompanye.

50. PALAU VILANOVA, REBEDOR, INTERIOR/VESPRADA

Margarita que camina amb elegància, acomiada a l’Enric agafant-li la mà, el que a Enric el fa sentir una mica incòmode.

MARGARITA No dubte a telefonar-me si té algun dubte.

ENRIC Així ho faré. No passe pena. Adéu!

51. CARRER DE CAVALLERS, EXTERIOR/VESPRADA

Enric ix del Palau dels Vilanova i creuant una plaça es dirigeix fins a l’entrada del Gran Hotel, un edifici de principis de segle, una mica decadent, però de molt prestigi.

52. RECEPCIÓ DEL GRAN HOTEL, INTERIOR/DIA

Enric entra a la recepció i li crida l’atenció uns cambrers amb ampolles d’aigua mineral que pugen l’escala. Enric es dirigeix al taulell d’entrada on es troba un sufocat Recepcionista que es torca la suor amb un mocador.

ENRIC Si em fa el favor, l’habitació de l’actriu Ava Gardner? Soc de La Premsa.

55

RECEPCIONISTA Només ha de seguir estos cambrers, precisament ells també es dirigeixen allí.

Enric una mica estranyat segueix els cambrers.

53. HABITACIÓ D’AVA GARDNER, INTERIOR/DIA

Al entrar a l’habitació darrere els cambrers carregats d’ampolles d’aigua, Enric escolta una veu de dona greu i profunda però molt sensual, que crida en una mescla d’anglès, francès, italià i espanyol.

AVA (off, cridant)

Oh shit! Fucking city. Please, please, more aqua. I need to have a bath, quickly! Uno baño, rápidamente! ¿Comprende?

Enric dona uns colpets a la porta.

ENRIC Miss Gardner, si’l vous plait.

Ava Gardner apareix despentinada, vestida amb un barnús mal lligat que deixa a la vista la sínia del bust i unes esplèndides cames. A la boca du una cigarreta.

AVA You don’t look the plumber, señor. I need a fucking plumber

ENRIC Je m’excusse. Enric Millars, journaliste de La Prensa.

AVA Do you speak in English?

ENRIC No english. Français?

AVA Italian?. Si parla italiano?

ENRIC Français o español.

56

AVA Bullshit! ¿Sabe usted agua no funcionar? Mucho calor, quiero un baño, e non e posibile.

ENRIC A veces, cortes de agua. Grifos no van.

AVA You’r nuts! What’s the problem?

Els cambrers van sortint amb les ampolles buides, i altres empleats de l’hotel entren amb noves ampolles d’aigua mineral, però amb gas.

AVA Stop! This is sparkling water! Oh my god! I’m sorry Míster Miller, is better more later, Grasias!

ENRIC Si’l vous plait! Por favor! Necesito hacer la entrevista.

AVA Is time to bath! Good Evening! Camon everybody go out. Fuera ahora todos!

Ava Gardner li dona l’esquena a Enric i després de tirar a tot el món, es trau el barnús que tira al terra i es posa a la banyera.

AVA (off)

Míster Miller, please! Shut the door!

Enric es queda mirant el barnús i se’n ix tancant la porta.

54. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/VESPRADA

A la redacció fa una calor insuportable. Sempere sua com un porc i s’aventa amb uns fulls. Castro té uns cercles de suor a la camisa. Olivares s’està arromangant les mànigues. que sembla al marge de la calor, li passa uns fulls a Enric.

57

VIDAGANY A vore que et sembla. És la propera aventura del Justicier .

ENRIC (llegint per damunt)

Estes al·lusions al Tirà, no despertaran les sospites de la censura?

VIDAGANY Home! Açò està ambientat en l’Edat Mitjana, no crec que filen tan prim.

OLIVARES Millars, com du l’entrevista?

ENRIC Si, si... ara mateix vaig a passar-la a net.

(a Vidagany)

No hi ha hagut manera d’aclarir-me amb l’Ava Gardner, i ara a vore que faig...

VIDAGANY Ai Millars, molta dona per a tu. Xé! Inventa-te-la! Jo ho he fet molt sovint.

ENRIC El que em mancava. , que em busques la ruïna!

VIDAGANY Tu posa que està encantada d’estar ací i que tot li sembla una meravella i ja voràs, sense pegues.

Enric no sembla massa convençut, li fa mal el cap i fa massa calor, però es posa davant la màquina i va teclejant a poc a poc. S’escolta el timbre del telèfon.

OLIVARES (cridant)

¡Millars, a l’aparell!

Enric va a la taula d’Olivares i pren el telèfon.

58

ENRIC Diga’m! Ah, senyor Vilanova si, ja he parlat amb la seua esposa i... Prendre un cafè, ara? Si, ens veiem a l’Oriente. Fins ara.

Enric penja el telèfon una mica estranyat.

ENRIC Olivares, torne de seguida, he de parlar amb el tinent coronel Vilanova.

OLIVARES Està be, però vull eixa entrevista damunt la meua taula. No s’oblide. No se la jugue.

55. CAFÈ ORIENTE, INTERIOR/VESPRADA

La parròquia del cafè a la vesprada és diferent a el del matí, ara predominen les senyores berenant. Santiago Vilanova, està parlant amb el ‘secreta’ però quan entra Enric ho deixa i va al seu encontre.

SANTIAGO Millor seiem a una tauleta. Segur que li ha estranyat la meua cridada. Però m’urgia parlar amb vostè. M’ha arribat una informació sobre la seua visita a la Delegació d’Informació.

ENRIC Si, he tingut una conversa amb el senyor Delegat, si.

SANTIAGO Segons m’he assabentat eixa informació que va publicar ha causat un gran malestar entre determinades autoritats que demanaven un càstig exemplar. Jo he transmès la meua opinió, i crec que no m’equivoque, que la seua intenció no va ser en cap moment provocar cap enrenou, no es així?

ENRIC A mi només em mou el desig d’informar sobre el que passa.

59

SANTIAGO Si, però sap que la premsa no pot informar sense preveure les conseqüències d’eixes informacions, seria una irresponsabilitat. I eixa informació amic meu, estava carregada de metralla... Com amic, m’agradaria saber quines eren les seues intencions.

ENRIC Les intencions les ha de posar cadascú. Li assegure que no comprenc eixe enrenou

SANTIAGO No es faça el beneit, home. Haurà sentit dir que Lina Lamor era una puta de luxe.

ENRIC Si, però pel que sembla això només són rumors.

SANTIAGO M’alegre que pense així. Però vaja amb compte amb este assumpte. Jo he donat la cara per vostè. Ara vostè l’ha de donar per mi.

ENRIC Li estic molt agraït, però no comprenc

SANTIAGO Deixe-ho en pau. No remoga més este assumpte. El que ha passat ha passat i ara no té remei. Me’n he d’anar, passeu be.

Santiago se’n va i Enric es queda pensant una estona amb eixa estranya conversa.

56. CASA D’ENRIC, INTERIOR/VESPRADA

Enric torna a la seua casa i s’estranya al trobar la porta sense tancar.

ENRIC ¡Dolors! ¡Dolors! Estàs a casa?

Per la porta de l’habitació apareix la Botiguera amb una tassa de poliol.

60

BOTIGUERA Bona vesprada senyor Millars, no tinga temor, que no passa res greu. La seua dona que no es troba massa be.

Enric sorprès es dirigeix cap a l’habitació.

57. CASA D’ENRIC, HABITACIÓ, INTERIOR/VESPRADA

Al llit, mig recolzada al capçal està Dolors una mica pàl·lida, però sembla més tranquil·la.

ENRIC Dolors... Que et passa? Que tens?

DOLORS No res, no et preocupes. Un poc de mareig, una mica d’angúnia.

S’apropa la Botiguera maternal amb la tassa.

BOTIGUERA Amb una tassa de poliol tot s’arregla, este és molt bo. Me’l duen del Garbí.

ENRIC No se com agrair-li el que ha fet.

BOTIGUERA Ja m’ho agrairà, no es preocupe, ara tinga cura d’ella. Jo he de tornar, que el meu marit està sols.

La Botiguera se’n va mentre l’Enric li dona el poliol a poc a poc, però Dolors es posa a plorar de sobte, com si s’ho hagués estat aguantant durant molt de temps.

ENRIC Dolors... va... va... què et passa? No passes pena dona...

DOLORS Vestia de negre, tota de negre, i ha estat ací...

ENRIC A qui et refereixes? Qui ha estat ací?

61

DOLORS La dona. En mirava fixament als ulls i he sentit una fredor que m’ha corregut per tot el cos...

ENRIC A qui et refereixes? De quina dona parles?

DOLORS No sé qui era. Preguntava per tu... amb eixa veu que semblava tan llunyana...

ENRIC I no ha dit qui era o que volia?

DOLORS Després s’ha quedat dempeus davant de casa, jo mirava per la finestra i la veia tota vestida de negre...

ENRIC Estàs segura que no ho has somniat?

DOLORS Em feia tanta por...

Enric dubta però s’apropa a la finestra i mira al carrer. Al principi no hi veu res, però després, junt al cantó, com sorgint d’entre les ombres apareix la Dona de Dol mirant a la finestra.

ENRIC És veritat, ahi està... ara mateix vaig a demanar-li una explicació.

Enric se’n va, mentre Dolors torna a inquietar-se.

DOLORS No em deixes sola...

58. CARRER ON VIU ENRIC, EXTERIOR/VESPRADA

Algun comerç ja està tancant les seus portes. La poca gent que queda es retira per a sopar. Passa un home en bicicleta. Només els xiquets semblen esgotar les hores jugant a les xapes quasi sense llum. Una mare crida el seu fill.

62

UNA MARE (off)

Vicentiiiin… a sopaaar…

Enric creua el carrer i es dirigeix al cantó on està la Dona de Dol que impassible sembla esperar-lo.

DONA DE DOL ¿Usted es el señor Enrique Millàs?

ENRIC Millars, si. ¿Quién es usted, que busca en mi casa?

DONA DE DOL Mire usted, yo vengo de muy lejos para enterrar a mi hija. He llegado esta mañana y aquí no conozco a nadie. Las autoridades me han informado lo justo, pero yo no me quedo tranquila. Dicen que mi hija... ejercía la prostitución, pero yo eso no me lo creo, ella era artista, aquí lo pone…

(trau un retall de diari vell)

Yo a mi hija hace casi veinte años que no la veo. Se marchó de casa muy jovencita… la verdad es que la echó su padre y ya nunca más quiso saber nada de ella, como si no tuviera hija… aunque por medio de una vecina de cuando en cuando me enviaba alguna carta, algún periódico, alguna fotografía…

(del bolso trau un feix de cartes lligades amb una cinta)

En la pensión un joven me ha leído lo que ha salido en los papeles… a mi hija no la tratan como se merecía, ella podía tener sus cosas, pero era muy buena. Si lo sabré yo que la he parido. Tome usted… yo no se leer.

ENRIC ¿Por que me da a mi todo esto?

DONA DE DOL Por que lo que usted escribió me hizo saltar las lágrimas… era mi chiquilla. Se

63

nota que usted es hombre de bién. Usted sabrá que hacer.

ENRIC ¿A que se refiere?

DONA DE DOL Usted es el único que puede limpiar su nombre… borrar todas esas insinuaciones, esas medias verdades… Ella no se merecía esto.

ENRIC Lo siento mucho, pero eso no es cosa mía. Yo no puedo hacer nada más…

DONA DE DOL Cuando un hijo se muere se te queda un vacío muy grande que no hay nada que pueda llenar… Si no me comprende ya lo hará. He visto que su señora está esperando…

ENRIC A mi mujer déjela tranquila, en cuanto a lo otro yo le aseguro que no está en mi mano. Lamento profundamente lo de su hija, pero yo no decido los contenidos del periodico. Tome sus cartas y vuelva a su pueblo.

DONA DE DOL No me puedo marchar hasta que no me devuelvan su cuerpo y pueda enterrarla en paz. Es mi deber como madre. Las cartas, quédeselas de momento, hágame ese favor, que cuando me tenga que marchar ya enviaré a por ellas.

Enric no sap com reaccionar i la Dona de Dol se’n torna a les ombres i desapareix carrer avall.

59. CASA D’ENRIC, HABITACIÓ, INTERIOR/NIT

Dolors s’ha alçat del llit i mira per la finestra com el seu home torna a casa.

64

60. CASA D’ENRIC, MENJADOR, INTERIOR/NIT

Enric entra a sa casa amb el feix de cartes a la mà. Dolors sembla més calmada.

DOLORS Qui és? Que t’ha dit?

ENRIC Era la mare de la dona morta.

DOLORS A mi em fa molta por... no vull tornar a vore-la.

ENRIC Estigues tranquil·la, quan soterre la filla se’n tornarà al poble. Serà millor que sopem. Mentrestant vaig al despatx una mica.

61. CASA D’ENRIC, DESPATX, INTERIOR/NIT

Enric deixa el feix de cartes damunt el buró i es queda pensant. Després desfà el llaç i pren una carta i comença a llegir-la.

ENRIC ...querida madre, por fin se acabó lo de dar tantas vueltas por los pueblos, basta de miserias. Ahora parece que iremos a Valencia a trabajar en un teatro.

(FON A)

62. TEATRE DE VARIETAT, INTERIOR/NIT (FLASH BACK)

Sobre l’escenari Asunción Moreno i Joselito de Jerez executen el seu número. Ella, vestida de sevillana fa uns passos de ball flamenc posant-li seriositat. Ell, vestit amb una brusa de colors cridaners i molt de vol i amb barret cordovès, li paròdia els moviments fent riure al públic a carcallades. Al acabar l’actuació es retiren entre bastidors, però els aplaudiments del públic fan que surten a escena a saludar, primer Asunción que es rebuda tímidament i després Joselito, rebut amb una gran ovació. De nou entre bastidors Asunción es retira molt enfadada mentre és felicitada pels altres artistes i empleats.

65

ASUNCIÓN MORENO (off)

Yo bailo con Joselito de Jerez, que por cierto ni se llama Joselito ni es de Jerez. Formamos una pareja de baile flamenco y nuestro número tiene mucho éxito, por que es muy gracioso. Joselito tiene mucho arte, él hace la parte graciosa, y yo la seria...

(TALLA A)

63. CARTELLERA DE TEATRE, EXTERIOR/DIA (FLASH BACK)

Un cartell del programa de varietats ‘Fantasies Andaluses’ en el que figuren en un lloc modest ‘la parella de ball Los ’ és tapat per un altre en què destaca en un dels primers llocs i amb lletres grans ‘Joselito de Jerez, la Gracia del ball flamenc’.

ASUNCIÓN (off)

Madre, he decidido dejar el flamenco, esto se me queda chico y aquí en Valencia hay muchos teatros de variedades, siempre llenos a rebosar, y ahora que me he introducido en este mundo del espectáculo, sé que puedo llegar más alto haciendo un género más moderno…

(FON A)

64. CAFÈ ORIENTE, INTERIOR/DIA

L'habitual parròquia de tertulians comenta els esdeveniments dels dies. Jaume Ferrer i Enric fan un apart.

JAUME Si, la recorde molt bé. Era d’una bellesa escultural, amb molta picardia, sempre suggerint i mostrant la seua anatomia fins al límit de què la censura permetia. Ara, no ens enganyem, de cantar i ballar ben poc... però a ningú no li importava .

ENRIC A les cartes que li enviava la seua mare

66

es feia passar per una gran artista.

JAUME Va tenir el seu moment, jo la vaig vore al teatre, però on millor la recorde és al cabaret Marimba...

(FON A...)

65. CABARET MARIMBA, INTERIOR/NIT (FLASH BACK)

Només la barra i l’escenari estan il·luminats suficientment, les taules tenen una xicoteta llum que a penes deixa vore el rostre de la gent que està asseguda, però distingim a Maella, al Delegat, i a altres persones que traspuen bona posició econòmica i social, a una taula també es pot vore Jaume Ferrer i Higini Moles amb altra gent. El públic és en la seua major part masculí i de mitjana edat, i vesteixen i es pentinen amb elegància. Les xiques van vestides amb vestits llargs, escotats i amb l’esquena a l’aire. A l’escenari El Trianero, fa un ball flamenc, però el personal va i ve, com absent. Junt a la barra una dona madura amb vestit de dues peces, Doña Susa, sembla controlar el tràfec de clients i de xiques; crida un cambrer que passa i li parla a l’oït. El cambrer s’avança a una taula on estan asseguts Lina Lamor, amb evidents signes de decadència i un jove Santiago de Vilanova, i li transmet a Lina el missatge de la dona. Lina somriu a Santiago, s’alça de la cadira i balancejant-se una mica es dirigeix cap a la barra, immediatament una altra xicona seu junt a Santiago.

LINA (imita un salut militar)

¡A sus órdenes mi generala!

DOÑA SUSA Veo que todo se pega. Estás toda la noche con ese teniente y solo consumes tú. Te estás reblandeciendo.

LINA ¡Déjeme en Paz! Yo me siento con quién me da la gana.

DOÑA SUSA ¡Vaya humos! ¿Ya te ha dicho que te va a retirar?

67

(es riu)

No te creia tan ingenua. Ese es de buena família y a tí te quiere por lo que te quiere.

LINA ¡Víbora!

L’actuació d’El Trianero acaba i alguna gent aplaudeix. L’orquestra toca un ‘mambo calent’, algunes parelles ixen a ballar a la pista.

DOÑA SUSA Mira niña, las cosas claras. Éste es mi negocio y a ese gañán solo lo exprimo yo. Por lo menos aquí en mi casa.

(assenyalant amb el cap a l’escenari)

¡Ahora vete! Tu hombre te espera. Si no fuera por él, aquí ni pisarías el escenario.

LINA ¡Vieja! Me das asco.

Lina se’n va trontollant i al fons es veu a Santiago amb la xica en una animada conversa i a un cambrer que porta un ampolla de xampany a la seua taula.

66. CABARET MARIMBA, CAMERINO, INTERIOR/NIT (FLASH BACK)

Al menut camerino, El Trianero està canviant-se de roba amb l’ajuda de Patrocinio, una dona de mitjana edat, poc agraïda físicament i que vist amb una bata de quadres menuts i calça espardenyes de pany i du ulleres de vidre gros. Lina entra passant-se la mà pels cabells.

TRIANERO ¿Que pasa? ¿Ya te has cansado de jugar a los soldaditos?

LINA ¡Vámonos! No me encuentro bién.

TRIANERO No te tienes en pie. Lo que te pasa es que estás borracha.

68

LINA (li fa un gest amb la mà a Patrocinio)

¡Patro! Déjanos solos.

Patrocinio se’n ix del camerino i Lina s’apropa al Trianero amb els ulls lluents.

LINA Sabes que no siento nada por ese. Es él, que se ha encoñado conmigo y no me deja en paz. Solo te quiero a tí.

TRIANERO ¡A mi! Desde que te conocí nada parece haberme salido conforme.

LINA (mig gemecant)

No digas eso Esteban. Ya verás como todo cambia.

TRIANERO ¡A peor! Ya estoy harto de esta vida, de los celos, ya no puedo más...

LINA (plorant)

Esteban, por Diós, no me dejes ahora... te necesito.

TRIANERO Tú no necesitas a nadie Lina y menos a mí.

67. CABARET MARIMBA, PORTA CAMERINO, INTERIOR/NIT (FLASH BACK)

Patrocinio està amb l’oït pegat a la porta escoltant la conversa.

LINA (off i histèrica)

Esteban... no te vayas, no me dejes...

TRIANERO (off)

Lina, Lina... ¿que te pasa?... ¡Patro! ¡Patro! ¡Ven en seguida!

69

Patrocinio sembla estar esperant eixe moment i entra al camerino.

TRIANERO (off)

Lina... Patro, llama a un médico, pronto.

(FON A...)

68. CAFÈ ORIENTE, INTERIOR/DIA

Enric i Jaume estan conversant i quasi han amoïnat les seues begudes. El suposat ‘secreta’ llegeix el diari.

JAUME ¡Ja no era la Lina d’abans! I que penses fer amb eixe encàrrec, digam-ne... ‘post mortem’?

ENRIC No puc fer res. Tinc les mans lligades.

JAUME Llàstima de país... ningú no dona un xavo per la veritat, i així ens va.

El ‘secreta’ llegeix com de costum La Premsa, on es pot vore l’entrevista amb foto a Ava Gardner i un titular que diu ‘Ava Gardner : València es una de las ciudades más bellas del mundo’, després passa pàgina sorollosament i estossega, sona el telèfon i li passen, contestant amb monosíl·labs.

JAUME (canviant de tema)

Ara que me’n recorde, l’altre dia va estar a la notaria Domènec Martínez, i em va encomanar que et saludara.

ENRIC El trobe molt a faltar. El diari s’ha convertit en una vulgar fulla parroquial.

JAUME Li vaig prometre que aniríem a fer-li una visita. I que tu li duries el teu llibre de poemes.

70

ENRIC Això serà si el puc acabar.

JAUME L’has d’acabar! L’has d’acabar! Salut!

Els dos es beuen la copa d’un glop.

69. CASA DELS PARES D’ENRIC, CORRAL, EXTERIOR/DIA

És un corral ampli d’una casa de poble, però ací i allà es veuen estris per a la fabricació dels embotits, unes calderes acosteu arribades la paret, un carret de mà, i diversos objectes, entre els que destaca una carnera amb un paquet dins. Vicenta, la mare d’Enric, té uns seixanta anys, els ulls menuts i la mirada intensa i sempre vist amb un davantal a quadrats. Està fent la paella en una llar feta d’obra i rajoles de Manises. Eusebi, el pare d’Enric està assegut a una cadira de voga prop d’un tauleta llitera. Vist una camiseta ‘imperi’ de tirants i està netejant una escopeta de caça, mentre es fuma un pret del terreny, al seu voltant una gosa caçadora a què de tant en tant li diu coses. Eusebi té damunt la taula un porró de vi de què pega un glop i un plat amb cacaus torrats. Dolors està asseguda a una i es dona aire amb un ventall. Enric està prop de la seua mare i observa com fa la paella. La ràdio sona de fons mentre retransmeten una missa festiva.

VICENTA L’altre dia, fent neteja vaig trobar uns quaderns teus, de quan eres menut.

(a Dolors)

Hauries de vore la lletra que feia de ben menut, tan pulcra, tan polida... Fins i tot El senyor Evarist, el mestre, em va dir: ‘Senyora, en tots els meus anys de professió, mai he vist a cap pàrvul que

escriga tan be’... ¡Sempre li posaven la banda!

ENRIC Va mare, això ja ho has contat massa vegades.

VICENTA Si, però Dolors no sé si ho sap.

71

EUSEBI Amb eixa lletra, hagués pogut entrar a un banc o a l’ajuntament, però... volgué estudiar això del periodisme.

VICENTA Ara afegim l’aigua i a bullir. Enric acompanya’m que m’has d’ajudar a tirar alguns trastos.

Vicenta i Enric entren per la porta que té una persiana, i Eusebi mira de reüll i mou el cap.

EUSEBI ¡I com que la sang li fa angoixa! No sé que faré amb el negoci de la carnisseria quan em jubile...

70. CASA DELS PARES D’ENRIC, , INTERIOR/DIA

És una cuina típica de les cases valencianes, amb una llar amb xemeneia i una alhacena que Vicenta obre per agafar un pot metàl·lic, del que trau uns bitllets que li dona a l’Enric.

VICENTA Pren! Abans que se’m oblide...

ENRIC Que fa mare? Deixe’s estar!

VICENTA Va! No sigues beneit, que amb això de la criatura els vas a necessitar, i a nosaltres ja no ens calen. El teu pare amb l’escopeta i la gossa ja en té prou.

ENRIC Mare, que jo guanye suficient!

Vicenta, li pren la mà a l’Enric i li posa els bitllets i li la tanca.

VICENTA Prou? Que un fill costa molt de criar, m’ho vas a dir a mi?

72

ENRIC Està be, però només és un préstec, quan puga li ho tornaré. Ho promet.

Vicenta pren de la tauleta uns quaderns escolars una mica engroguits i els mira amb deler mentre sembla acaronar-los.

71. CASA DELS PARES D’ENRIC, CORRAL, EXTERIOR/DIA

Eusebi està parlant amb Dolors mentre té l’escopeta muntada i se la posa al muscle, com si la provara.

EUSEBI I açò de la cacera no li ha agradat mai. De menut me’l vaig endur un dia a la guatla, allà als secans... vam caminar i caminar, i jo el veia a ell, que sempre anava darrere, mirant ací i allà, i ja em vaig adonar que açò no era lo seu... Ell amb els llibres i els versats era feliç! En això a mi no s’assembla ! A penes si sé llegir i escriure.

DOLORS A cadascú li agrada una cosa. Hi ha d’haver de tot.

Eusebi li dona una calada al puret i segueix comprovant l’escopeta muntada.

EUSEBI Tornàrem a casa en el trenet, anàvem asseguts o de cara a l’altre, i jo duia penjant un parell de peces que havia caçat. Ell les mirava d’una manera que mai no he oblidat, quasi vaig lamentar haver-les mort... Jo, que em passe el dia tallant carn a la botiga... fins i tot la gossa, esta no, una altra que teníem, es va passar unes setmanes que no volia eixir al camp, com si hagués perdut el gust per caçar, i això que era de raça...

Entren Enric i Vicenta, ella tota animosa li dona els quaderns a Dolors.

VICENTA Pren! Així li ho ensenyaràs al teu fill.

73

(li parla al seu marit)

Eusebi, ves retirant que anem a parar taula... I recorda que el paquet de la carnera se l’ha d’endur el xicon.

Eusebi va replegant els estris de caçar amb resignació; mentre la dona trau gots i coberts, i Dolors observa divertida els quaderns.

72. CARRER ON VIU ENRIC, EXTERIOR/VESPRADA

Dolors i Enric tornen a casa. Dolors sembla que camina amb certa dificultat i una veïna els saluda i pregunta com va la cosa.

VEÏNA Que tindrem, hereu o pubilla?

DOLORS Ho sabrem quan arribe el moment.

VEÏNA L’important és que vinga be. Adéu!

Passen a prop del cantó on la Dona de Dol estava i Dolors se sobresalta i s’agafa al braç d’Enric.

DOLORS Gràcies i Adéu!

(a Enric)

Sé que no et sembla be, però vaig a cridar ma mare. Em sent massa sola.

ENRIC (resignat)

Si ho creus precís, em pense que hauré de buidar el meu despatx. No tenim altre lloc per posar-li el llit.

Arriben a la porta de casa i Enric l’ajuda a pujar l’escala a poc a poc.

73. CASA D’ENRIC, INTERIOR/DIA

Dos homes estan entrant un somier i un matalàs de a un cos, davant la severa mirada de Teresa, la mare de Dolors. Teresa és menuda i prima, però el seu rostre i la seua manera de vestir no fan concessions a la frivolitat,

74

sempre vist d’obscur i es pentina amb monyo. Teresa es viuda i es guanya la vida com a modista, però a més és molt religiosa, espartana, i poc afectuosa. Minvada de salut, de tant en tant es reprimeix la tos com si desitgés que ningú se’n adone.

TERESA A vore si encara ratlleu la paret, aneu en compte... Allà, a l’habitació del fons.

Els homes ho porten on diu Teresa.

74. CASA D’ENRIC, DESPATX, INTERIOR/DIA

Enric està acabant de recollir els seus papers amb parsimònia. Els dos homes entren i van apropant el buró a una paret, mirant per que càpiga el llit. Finalment ho posen de manera que el buró queda inaccessible. Un dels homes entra un maniquí de costurera.

HOME 1 Millor no pot quedar... l’habitació és molt menuda.

TERESA Ja va be! S’apanyarem com siga.

(d’un moneder trau unes monedes)

Per a un cafè!

Enric veu el que fa la sogra i es tira mà a la butxaca.

ENRIC Deixe-ho dona, jo em faré càrrec.

TERESA No cal, no vull ser cap molèstia.

(als homes que se’n van)

Adéu i gràcies.

ENRIC Teresa, vostè no és cap molèstia.

TERESA Jo vaig tenir la meua sogra quinze anys a casa i sé el que em dic. Si estic ací és per que la meua filla em necessita.

Teresa tus una mica amb una tos seca i breu i trau d’una

75

borsa uns quadres menuts amb estampes de sants i les col·loca al buró, traient els llibres i quaderns d’Enric.

ENRIC Jo no sé com agrair-li...

TERESA A mi no m’has d’agrair res. Jo he passat per això i sé la poca ajuda que rebem dels marits... A més, a la meua filla jo no la vaig educar per a viure així. Mentre les seues amigues aprenien costura a les monges, ella rebia classes de piano. De les coses de casa en sap més be poc.

ENRIC A mi, el que fa, ja em va be.

TERESA Clar, tu i els teus versos... sembla que no visques en este món. I a ella, pobra, no sé com la vares enlluernar amb les teues paraules amb els versos... però ara el que toca és portar menjar a casa i deixar-se de mandangues.

ENRIC Jo em guanye la vida escrivint.

TERESA Si és l’únic que saps fer, ara has d’escriure fins que els dits et xorren sang. A la meua filla no ha de faltar-li de res.

Teresa li dona a Enric el munt que ha fet amb les seues pertinences.

75. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA

A la redacció cadascú va a la seua. Olivares es grata el cap mentre mira els fulls dels articles que s’hi van a publicar. El seu rostre reflexa la insatisfacció pel conjunt.

OLIVARES Cavallers, no sé si estaran assabentats que la ciutat es troba en Fira... i el

76

conjunt dels seus articles no reflecteixen eixa alegria que dona la festa.

SEMPERE Si vol, li puc escriure alguna cosa sobre els tradicionals tocs de campanes.

OLIVARES No, però moltes gràcies Sempere.

VIDAGANY I sobre la tradicional arribada de carteristes a la ciutat, amb motiu dels balls de l’Albereda?

OLIVARES Escolte, no es passe d’espavilat.

Enric s’ho pensa i finalment es decideix.

ENRIC Olivares, que li sembla una entrevista amb Joselito de Jerez?

OLIVARES Amb eixe marica? Té vostè cada cosa Millars!

ENRIC És una de les màximes atraccions d’enguany i a més estrena nou espectacle.

OLIVARES (s’ho pensa)

Castro, sap on s’ajunten els invertits de la ciutat?

CASTRO Nosaltres, quan volem fer una batuda sempre anem al Cafè dels Artistes, al carrer dels teatres.

OLIVARES Millars, vaja amb compte i no me la jugue. Això ho vull ben escrit i damunt la meua taula abans de res.

77

76. CAFÈ DELS ARTISTES, INTERIOR/DIA

És una cafeteria que donada la seua proximitat a la zona dels teatres de varietats té les parets folrades de cartells d’artistes i fotos dedicades. En un racó un grup d’homes vestits i pentinats de manera cridanera juguen al parxís i altres miren. Entre ells està Joselito que vist elegantment però de manera ostentosa, en un dels seus dits destaca un gros anell i al coll una cadena d’or. A un racó hi ha una màquina de discs on sona una cançó moderna de l’època.

HOME 1 (tirant el dau)

El sis! Tire dos vegades. A vore si desfaig el pont i me’l menge.

JOSELITO (amb accent andalús)

Crudo te iba a comer yo... con esos ojazos que tienes.

HOME 1 Conte vint i entre a casa.

JOSELITO ¡Xiquet! Tu nasqueres con una flor en el cul.

HOME 1 Es se lo diràs a todas.

(mirant Enric que entra per la porta i tossint)

senyors, tenim roba estesa.

ENRIC (dirigint-se a Joselito)

Soc Enric Millars, de La Premsa.

JOSELITO Tranquils que este es del sindicat de la ploma. Ah! Que sufocació xiquet, créiem que eres de la ‘social’. Encara que molta pinta de policia no tens tu.

ENRIC Si no li importa, ¿podem parlar a part?

78

JOSELITO (als companys)

No me hagais trampas, que os conozco. Tinc assumptes que tractar con este... senyor.

S’asseuen a una taula i Joselito fa senyes a un cambrer per que porte de beure.

JOSELITO I que se debe este honor tan repentino de La Prensa. Yo suelo estar silenciada en los papeles.

ENRIC En realitat vull que me conte coses de Lina Lamor. Vosté la conegué molt .

Ya me extrañaba ¡Pobre xiqueda! ¡Que mal fario!

(se senya)

Que mal fin. La verdad es que hacia tiempo que no nos veiamos. La última vez, ya hace tiempo, ella andaba mal de fondos y me pidió un préstamo... a fondo perdido, claro.

ENRIC ¿Que hi ha de aqueixos rumors que se dedicava a la prostitució?

JOSELITO ¡No me creo na! Ella tenia mas clase… Era ambiciosa, pero no hasta ese extremo... Quería triunfar como artista, dejar la miseria, pero las cosas le fueron de mal en peor...

(la veu és més fluixa, i té els ulls lluents)

Casi se me saltan las lágrimas cuando me acuerdo como nos vinimos los dos de Andalucía en la caja de un camión... sin un duro en los bolsillos, con más hambre que unos perros, pero con una ilusión...

ENRIC Pero luego ella abandonó la pareja y el

79

género, se dedicó a la revista.

JOSELITO Eso fué cosa de Penedés, el empresario, que se encoñó con ella y lo típico: te voy a hacer una gran artista, que si este o lo otro, total para llevársela a la cama...

ENRIC Al parecer como vedette no le fué mal.

JOSELITO No se engañe. El seu èxit consistia en ensenyar cada vegada més... ahora un poquito de aquí, ahora un poquito de allá... se corrió la voz y el teatro se llenaba para ver a hasta donde sería capaz de llegar... Era como un juego con la censura, hasta que le cortó las alas. El público cada vez quería ver más y se cansó pronto de ver siempre lo mismo,... si por ella hubiese sido...

(FON A...)

77. TEATRE DE VARIETATS, INTERIOR/NIT (FLASH BACK)

Lina Lamor (Asunción Moreno) va vestida amb una malla de color carn que li cobreix tot el cos, excepte unes fulles de parra que li tapen pits i entrecuix. Es mou amb molta sensualitat per l’escenari, parlant a banda i banda amb el públic, masculí en la seua totalitat no para de piropejra-la i de tant en tant dir-li alguna brofegada. Ella somriu i parla amb una innocent picardia.

LINA LAMOR ¿Sabes que le decía Eva a Adan, cuando éste le dió... la manzana del pecado? A ver tú, si hombre tú, no te pongas colorao. ¿Tu lo sabes? ¿No lo sabes? Con la pinta de estudiante que tienes... ¿Que pasa, que eso de hincar los codos no te va?

(fa un gest equívoc amb els braços i la gent brama de rialla)

A ver este señor con pinta de registrador de la propiedad. ¡Regístreme a mí caballero!

80

(la gent riu i augmenta el to de les procacitats que s’escolten)

Entre bastidors, Robert Penedés, l’empresari, li dona explicacions a un funcionari de la censura que sembla totalment fora de si. Lina mira de reüll l’escena totalment complaguda i avançant per la passarel·la.

LINA ¿No lo saben? Mestre, al ataque. Ai, les coses que em toca ensenyar...

L’orquestra ataca els compassos de la cançó ‘Ponce menta’.

LINA (mentre es va traient a poc a poc les fulles del cos i amb el deliri del públic Lina canta)

Lo que Eva le dijo a Adan fue: Ponle menta, mucha menta i un poquito de

pimienta...

El públic sembla que va a botar dels palcs per agafar-la. (FON A)

78. CAFÈ DELS ARTISTES, INTERIOR/DIA

Joselito i Enric segueixen asseguts a taula. Els gots estan buits, i el grup que juga al parxís sembla haver acabat la partida i ho celebra sorollosament.

JOSELITO Així era ella... provocadora fins el límit de lo permès.

(es dona la volta i mira al grup)

Me pareix que faig falta. Eso amigo no me lo pierdo, es lo único que podemos hacer juntos en público sin que nos pongan presos.

ENRIC També volia sobre el seu nou espectacle, para el ...

81

JOSELITO (alçant-se de la cadira)

¡Altra vegada serà! Sinó vaya a hablar con Penedés, él se lo dará, tiene la oficina a la vuelta de la esquina. ¡No sin mí, traidores!

Joselito se’n va, acomiadant-se amb la mà de manera molt afectada.

79. CARRER DELS TEATRES, EXTERIOR/DIA

Enric ix al carrer i al passar per davant d’un teatre s’escolta la música de l’orquestra i s’escolten les sorolloses reaccions del públic. Enric gira el cantó i es troba amb una escala oberta on s’escolta la música d’un piano tocant una tonada. Un cartell informa que es tracta d’Espectacles Penedés i de la Acadèmia de Artistes Penedés. Enric puja.

80. ACADÈMIA PENEDÉS, INTERIOR/DIA

En un gran saló amb una paret amb espills, Robert Penedés (una mica més calb, canós i gros que a la seqüència del teatre) està tocant el piano mentre una xiqueta d’uns deu anys intenta seguir la cançó, mirant de reüll a la seua mare, que sembla entusiasmada.

XIQUETA Mi .. cuando corta y corre al viento, camini... to de Jerez.

Robert deixa de tocar i nega amb el cap.

ROBERT No, no, i no! Si no estudia no hi ha res a fer. Que s’ho repasse i tornen la propera setmana.

MARE Però si la xiqueta no ha parat d’assajar. Fins i tot el veïns s’han queixat. I ella: mi jacaaaa a tot hora!

ROBERT Jo la veig molt verda. No se, potser no té condicions...

82

MARE Que sabrà vostè si té condicions o no. Em sembla que la duré a una altra acadèmia... Anem filla, ací no saben apreciar el teu art.

La mare pren la filla del braç i se l’en du.

ROBERT Sempre igual....

(a Enric)

I vostè que volia?

ENRIC Busque el senyor Penedés. Soc del diari La Premsa.

ROBERT Jo mateix. Vostè dirà.

ENRIC Tenim interès en publicar un article sobre l’espectacle que presenta a la Fira amb Joselito.

ROBERT Molt bé, passe al despatx.

81. ACADÈMIA PENEDÉS, DESPATX, INTERIOR/DIA

El despatx és completament caòtic. Ple de cartells d’artistes, alguna cistella que sembla contenir roba, i una taula que fa d’escriptori plena de tota classe d’atifells. A la paret prop de la taula hi ha un cartell de grandària natural de Lina Lamor amb un bust abundant i molt escotada. Robert Penedés busca entre uns munts de papers fins que troba un programa.

ROBERT Este és el programa de l’espectacle, si necessita algun aclariment, ací té el telèfon.

ENRIC (assenyalant el cartell)

Vostè va ser el representant de Lina Lamor, veritat?

83

ROBERT Si, jo la vaig descobrir per a la revista. Quan la vaig conèixer anava amb una mà al darrere i una altra al davant, va arribar amb una companyia de morts de fam, fent parella amb Joselito... pràcticament la vaig acollir i li vaig ensenyar tot el que calia per al món de l’espectacle.

(FON A)

82. ACADÈMIA PENEDÉS, INTERIOR/DIA (FLASH BACK)

Robert Penedés està al piano (més jove que en la seqüència anterior) i al costat Asunción Moreno/Lina Lamor, vist de carrer. Asunción està intentant agafar el to que li marca ell amb una tecla, però és impossible.

ROBERT Mi, Mi, Mi,… Però que passa? Que no tens oït o que? Em pense que no és tan difícil.

LINA (a punt de plorar)

No puedo!... no puedo!... déjame estar! Soy una inútil, eso es lo que pasa.

ROBERT Anem dona, no te poses així. Con paciència, tens que intentar-ho. Prova de nou.

LINA No vale la pena, no tengo condiciones... Ea!

Robert s’alça del tamboret i li passa la mà pels cabells, la pren del braç i la posa davant l’espill.

ROBERT Però què dius? Mira, veus el que jo veig? Això és lo que jo entenc per talent natural. Això són condicions...

Asunción es mira a l’espill i a poc a poc va semblant més segura i orgullosa.

ROBERT Ara només cal pulir-ho, a poc a poc... amb

84

paciència, ja voràs!

La imatge de l’espill va transformant-se a poc a poc fins aparèixer vestida de vedette espectacular, com en el cartell del despatx.

(FON A...)

83. ACADÈMIA PENEDÉS, DESPATX, INTERIOR/DIA

La imatge d’abans es va fonent amb la del cartell de la paret.

ROBERT Este és el famós cartell que va dur a la censura de cap. Ens obligaren a tapar-li l’escot i posàrem una banda que Deia: ‘ÈXIT’.

Robert es riu amb anyorança.

ENRIC Si, ho recorde, va ser molt sonat. Qui pensa que podria haver-la mort?

ROBERT Jo que sé! Posar-se en embolics era la seua especialitat, sempre canviant d’home com qui es canvia de camisa. Era fora de sèrie, tots anaven embogits darrere d’ella i tractava els homes com a cotilles. Però també tenia el seu punt flac.

ENRIC Què vol dir?

Robert trau unes fotografies de bon tamany d’un ballarí de flamenc. És bru de cabells, vist de negre i porta botes de canya alta i un mocador oscar al coll. Els gests i les poses són molt masculins.

ROBERT El Trianero, un ballarí d’espanyol. La duia embogida. En realitat era del barri de Russafa, però es movia com un gitano andalús del Sacromonte, quin estil! Va ser per ell que em va deixar com a parella i com a representant... als dos els vaig perdre. Van formar companyia pròpia. Ella va voler tornar a l’estil andalús, a la

85

cobla, però el públic el que volia era una altra cosa ja m’entén, més xixa. Van haver-hi d’acomiadar a la primera vedette i ella tornà a les plomes i les lluentors. L’espectacle els va costar molts duros però la cosa no els va anar massa be i finalment van haver-hi d’actuar als cabarets i a les places dels pobles. Acabaren malament.

ENRIC I del Trianero que ha sigut? Em sona la cara, però no sé de que

ROBERT Ell va deixar el món de l’espectacle, es va retirar i la carrera de Lina va anar de mal en pitjor, va passar dels teatres als tuguris i de tant en tant, al cabaret Marimba, Doña Susa la contractava per a una gala o dos, per fer-li un favor. Allí, és clar, hi havia d’alternar amb la clientela, però si es gitava o no, això jo no ho sé.

ENRIC Ja m’ho imagine. Gràcies per la informació, si tinc algun dubte sobre el programa ja li telefone.

Enric se’n va i Robert es queda mirant les fotografies amb nostàlgia.

84. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/VESPRADA

Enric torna a la redacció. Olivares està ala seua taula corregint-li un article a Sempere que sembla rebre molt malament els comentaris del Redactor en Cap.

OLIVARES Sempere, no siga cabut, que jo sé el que em dic.

SEMPERE Amb tots els respectes, no estic gens d’acord amb eixos canvis... Traure lo de les processons del Cristo...

86

OLIVARES Home, ja ha arribat Millars de la seua excursió. Que, torna vostè sencer?

SEMPERE Per l’amor de Déu Olivares... no diga eixes coses de tan mal gust.

Olivares es riu i busca la complicitat de la resta que li eviten la mirada. Enric posa un full a la màquina i va teclejant i mirant el programa que li ha donat Robert Penedés.

85. CARRER ON VIU ENRIC, EXTERIOR/NIT

Enric camina cap a sa casa i passa davant de la tenda del Sabater que està tancada, a la vorera de davant veu l’automòbil obscur i lluent aparcat. Escolta un soroll. S’apropa i per la finestra veu el Sabater escoltant una ràdio de galena.

ENRIC Eh! Sabater, qui hi ha de nou?

SABATER Millars, quin esglai, creia que eres la policia social! A ràdio Moscú diuen que els falangistes estan arraconats, que ara els que manen són els de l’Opus Dei... al règim li queden quatre dies!

ENRIC O quatre setmanes. No et refies!

Enric puja la seua escala.

86. CASA D’ENRIC, MENJADOR, INTERIOR/NIT

Enric entra i la taula està parada, el seu plat està cobert per una altre per resguardar-hi la calor. Enric es trau la jaqueta i seu. Per la finestra s’escolta el so llunyà d’una orquestra de ball que toca un mambo, i especialment el sol de trompeta.

ENRIC Dolors... on estàs?

87

DOLORS (off)

Estic ací, al dormitori

Apareix Teresa, tan seriosa com de costum.

TERESA El teu sopar està a taula. Dolors està endreçant-ne una robeta que li he cosit. Jo me’n vaig al llit, demà m’he d’alçar ben matí per anar a missa primera. Bona nit.

ENRIC Bona nit, i que descanse.

Teresa es retira mentre tus de manera seca i constant. Enric trau el plat que fa de coberta i es veu un humil bullit al plat.

ENRIC Vaja bullit una altra vegada.

(l’adoba i pren un bocí)

I a més està fred.

Apareix Dolors amb una cistella amb roba, i el seu aspecte no és massa bo.

ENRIC Que fas? Netejant a estes hores?

DOLORS Ordenant l’habitació, després no sé si em donarà temps.

Els dos escolten la música que entra per la finestra.

ENRIC Demà me’n vaig amb Jaume Ferrer a visitar a Domènec a la seua finca, sembla que no es troba massa be.

DOLORS (amb els ulls lluents)

Jo tampoc no em trobe massa be.

ENRIC Ara tens ací la teua mare...

88

S’escolten les músiques llunyanes i el renou de la fira.

ENRIC Sempre que escolte esta música em venen al cap els balls de les falles. Te’n recordes? Les parelles es fregaven les unes contra les altres, i tothom suava a cànters. Després bevíem llimonades fresques per l’ardor...

DOLORS Només recorde l’olor agra a humanitat... i als que temptaven tirar-te mà a l’entrecuix aprofitant la gentada.

Enric es posa dempeus i abraça a Dolors per l’esquena

ENRIC Després ens anàvem a la fira. Estava la caseta del tir al blanc, aquelles músiques...

DOLORS O de vegades passejàvem per les vores del riu... Ara ja no passegem.

ENRIC Vols que eixim per donar una volta?

Dolors es desfà de l’abraç d’Enric i el besa a la galta.

DOLORS Em trobe una mica cansada. Millor un altre dia, crec que em tombaré al llit.

Dolors se’n va a l’habitació i Enric seu a la taula, aparta les restes del sopar i pren els seus quaderns per escriure un poema. Per la finestra es veuen els llums llunyans de la fira i les músiques confuses.

ENRIC (off)

Sonaven les trompetes per damunt de la vida, sonaven les trompetes per sobre la misèria, sonaven les trompetes entre totes les fonts, les trompetes lascives, les trompetes vibrants, les trompetes que allarguen els rius vora la pena.

89

87. TREN DE RODARIES, INTERIOR/DIA

El tren creua els camps de tarongers i altres terres de conreu, mentre Enric intenta escriure alguna cosa al seua quadern, però els moviments del tren i el comboi de la gent li ho impedeix i decideix mirar el paisatge.

88. ESTACIÓ DE TREN, EXTERIOR/DIA

El tren el deixa a la petita estació de poble on Jaume Ferrer l’espera junt a una tartana per portar-lo a la casa pairal de Domènec travessant camps de tarongers.

89. CASA DE DOMÈNEC, EXTERIOR/DIA

La casa es troba al bell mig d’un hort una mica abandonat, i és un edifici sòlid però amb algunes escletxes als murs. Domènec Martínez els espera a la porta. És un home que voreja els seixanta anys i el seu aspecte denota un cert abandó. Al baixar Enric de la tartana l’abraça amb una emoció continguda i els convida a passar dins.

90. CASA DE DOMÈNEC, INTERIOR/DIA

L’interior està revestit de taulells de ceràmica que formen barroques imatges. Tot dona una sensació de atrotinat. Domènec vist amb un cert abandó i coixeja una mica. La casa està atesa per una criada ja molt vella però amb molta bona mà per als arrossos.

DOMÈNEC ¡Que alegria! ¡Que alegria més gran! Sincerament, creia que no se’n recordaríeu d’este vell...

ENRIC Domènec, que diu? Cada dia que passa la seua absència és més notòria. La mediocritat ja ens arriba pel coll.

DOMÈNEC Ací, Jaume, ja m’ha posat al corrent. Ves amb compte Enric. Amb molt de compte. Ja veus el que em vàren fer a mi. Mort en vida... Ara només em queda que mirar al passat, estudiar als clàssics. Per sort la mueua biblioteca està quasi completa.

90

JAUME Puix he de demanar-li un parell de volums que em manquen.

DOMÈNEC El que desitges, home. Estàs a casa teua. Que vos sembla si fem un passeig mentre es prepara l’arròs?

91. HORT DE LA CASA DE DOMÈNEC, EXTERIOR/DIA

Domènec du un barret i un bastó i junt amb Jaume i Enric es passeja pels voltants de la casa pairal. Són uns horts de tarongers i altres arbres que creixen enmig de la indolència.

DOMÈNEC Eixe Maella és un bitxo. Sempre l’he notat darrere de mi com una ombra. Sempre esperant per donar el salt i ocupar la meua cadira. Ara ho ha aconseguit.

JAUME És un pèssim escriptor. Un llepaculs. El que no pot aconseguir per mèrits propis ho fa per mitjà de la intriga i la delació.

DOMÈNEC No se com s’ho va fer per convèncer els propietaris que era l’home adequat per dirigir La Premsa.

ENRIC Amb l’ajuda de l’Olivares, segur. Un altre que tal. De censor a Cap de Redacció.

DOMÈNEC Quina bona parella feiem tu i jo, eh? Com enyore la vida a la ciutat... Però tornar com un vençut, no... No suporte les al muscle. Enric, ves amb compte o et poden fer molt de mal.

JAUME (amb ironia)

Ara està molt ben relacionat. Té la porta franca al palau dels Vilanova. És el negre

91

del tinent coronel Santiago. I pren el te amb la seua esposa Margarita.

ENRIC No hi ha per a tant. Només he parlat amb ella una vegada.

DOMÈNEC Ah si, una jove bellíssima. La recorde molt be. I ell un puter, que sovintejava el Marimba. S’han unit dos bons patrimonis familiars. Espere que ella ho porte be. La seua mare també era molt fina, i tan blanca com la porcellana. Enric, m’has dut els versos?

ENRIC (es trau un quadern de la butxaca)

No ho tinc del tot acabat.

DOMÈNEC Ho aniré llegint mentre tornem a casa. El dinar deu ser a punt.

Els tres tornen passejant lentament, mentre Domènec llegeix el quadern d’Enric.

92. ESTACIÓ DE TREN, EXTERIOR/VESPRADA

Enric baixa de la tartana a la porta de l’estació.

JAUME Ja veus que el teu treball val la pena i no t’ho diu per compliment.

ENRIC Si però l’he trobat tan envellit.

JAUME Ell desitjava molt esta visita. La soledat no li senta be.

ENRIC Haurem de venir més sovint. Gràcies per tot Jaume. Ja ens vorem.

92

JAUME Salut! Jo també he de fer el meu camí. Ens vorem a la ciutat.

Enric s’acomiada de Jaume que se’n va muntat a la tartana. S’escolta llunyà el xiulit del tren.

93. CARRER ON VIU ENRIC, EXTERIOR/NIT

Es de nit quan arriba a la ciutat. Al avançar pel carrer una dona asseguda a la porta de casa el mira amb molta curiositat. L’excessiva il·luminació de les finestres de la seua casa no són un bona presagi i corre per les escales.

94. CASA D’ENRIC, INTERIOR/NIT

Al seu pis es troba el metge que el rep amb un rictus al rostre que no anuncia res de bo mentre escriu uns papers. A un cantó el maniquí de modista de Teresa.

ENRIC (sufocat)

Dolors…

METGE Tranquil·litzes Millars. La seua dona es troba be, almenys de salut. La seua sogra ha tingut un atac. Ho sent, la cosa ja no té remei.

95. CASA D’ENRIC, DESPATX, INTERIOR/NIT

Enric entra a la petita habitació. Dolors està al peu del llit plorant a sa mare que jau erta amb les mans creuades al pit. També hi ha dos dones amb vel que repassen un rosari. Enric resta una estona però s’escolta el timbre i ix de la sufocant estada.

96. CASA D’ENRIC, INTERIOR/VESPRADA

Enric obre la porta i entren dues dones, una d’elles la Botiguera. Vestides de dol i amb vel.

BOTIGUERA Senyor Millars, l’acompanye en el sentiment.

93

ENRIC Gràcies, moltes gràcies. Passen.

Les dones passen en direcció a l’habitació i el Metge acaba d’arreplegar els seus estris.

METGE Si vol, jo mateix avise al taüter, com he de trametem els certificats.

ENRIC Si em fa el favor. Li estaré molt agraït.

El metge se’n va i Enric es trau el quadern de la butxaca i seu a la taula per escriure un altre dels seus poemes mentre mira el maniquí. Sones unes campanes tocant morts.

97. CEMENTIRI GENERAL, EXTERIOR/DIA

Al cementiri acudeix una discreta representació familiar. Junt al nínxol Enric rep els condols, ja que Dolors s’ha hagut de quedar a casa. Enric es dirigeix a la assortida quan es troba a la porta del cementiri a la mare de l’Asunción, la Dona de Dol.

DONA DE DOL Usted por aquí... ¿Viene al entierro de mi hija?

ENRIC Mi suegra. Murió de repente.

DONA DE DOL Todo lo malo siempre llega así, como una bofetada, de repente. Al menos yo ahora podré estar en paz… luego me marcharé al pueblo.

ENRIC Será lo mejor. ¿Que hago con sus cartas?

DONA DE DOL A usted le harán más provecho. Yo no las puedo leer.

D’un cotxe baixen tres homes amb vestit que parlen , o d’ells du una cartera.

94

HOME DE LA CARTERA ¿Los parientes de Asunción Moreno Quiles?

DONA DE DOL Soy su madre.

HOME DE LA CARTERA Sígame por favor. Vamos a proceder, el féretro ya hi ha sido trasladado desde el depósito.

DONA DE DOL (a Enric)

A su esposa que la acompaño en el sentimiento. Y espero que todo vaya muy bien.

ENRIC Se lo diré.

Amb la seua menuda figura de negre la Dona de Dol cobra una estranya dignitat quan se’n va envoltada de l'homes entramats.

98. CASA D’ENRIC, INTERIOR/DIA

S’escolta a Dolors que no para de plorar amb un gemec quasi monòton. Enric l’abraça però ella sembla no reaccionar. De la cuina s’escolta la veu de la Botiguera.

BOTIGUERA (off)

Senyor Millars, ací li deixe el dinar a l’escalfor.

Entra la Botiguera amb una tassa de til·la a la mà.

BOTIGUERA I ací li he preparat una til·la a la seua dona. Que se la prenga i descanse. I vostè no es preocupe que jo estaré a l’aguait. Vaja se’n a la faena tranquil que si hi ha alguna cosa ja li telefone.

ENRIC Em sap greu que es moleste tant

95

BOTIGUERA Però home, per que estem els veïns, em d’ajudar-nos els uns als altres. No passe pena home!

La Botiguera deixa la tassa fumejant i se’n va.

99. CASA D’ENRIC, HABITACIÓ, INTERIOR/DIA

Enric entra a l’habitació amb la tassa de til·la. Dolors està al llit de costat i s’amaga el cap amb el braç.

DOLORS (gemegant)

Ho sabia. Sabia que havia de passar alguna cosa dolenta.

ENRIC Però que dius? Va, tranquil·litzat i pren la tassa de til·la.

DOLORS Era eixa dona de dol. Vaig sentir la fredor de la mort quan van vindre. Perquè va vindre ací? Perquè?

ENRIC Ara ja se’n ha anat. No tingues por.

DOLORS Eixa dona ens va dur la mort. Ella la va dur.

Dolors gemega i Enric deix la tassa i es tomba el seu costat, quasi en posició fetal.

100. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA

Enric amb una banda negra a la màniga està ordenant les seues coses per començar la tasca i li passa una nota escrita mà.

VIDAGANY T’han telefonat. De la casa .

ENRIC Vilanova.

96

VIDAGANY Si tu ho dius. Ací està apuntat el número de telèfon, has de cridar de seguida.

Enric va a la taula d’Olivares per poder telefonar.

ENRIC Olivares, ¿puc telefonar?

OLIVARES ¡Si és del treball! Assumptes personals ja sap que no pot ser.

ENRIC Home, és a casa dels senyors de Vilanova... com són amics de Maella.

OLIVARES Haver-ho dit abans home. Als Vilanova, això és un altre cantar. Prenga.

Enric telefona davant l'atenta mirada d’Olivares.

ENRIC Si, la senyora de Vilanova per favor... de part d’Enric Millars, de La Premsa... sí, gràcies. Senyora Vilanova, bona vesprada... ah! Be! Margarita, si, tinc un avís de vostè que... ¿un te literari? ¿com diu?... no sé si vaig a poder...

Olivares el mira seriosament i li fa un gest amb la mà com donant-li permís.

ENRIC No sé si ho podré arreglar... a les sis a sa casa. Molt be, faré el que puga. Gràcies.

OLIVARES Vaja amb compte Millars, a vore si tant de te li destecla la panxa.

Olivares es riu de manera contundent davant la indiferència de la resta dels redactors i a la seua boca oberta lluen dos queixals d’or.

97

101. PALAU DE VILANOVA, SALÓ, INTERIOR/DIA

A la reunió assisteixen alguns literats i de la societat literària valenciana de l’època. Quasi tots són professors o advocats, amb més ínfules que obra publicada, algú que altre vist a la moda anglesa i amb corbata de llaç, alguna dona de mitjana edat esposa dels assistents. També es troba Maella que sembla ser el centre d’atracció d’un petit cercle que li riu les gràcies. Hi assisteix alguna dona de les poques que han estudiat una carrera universitària, que vist una mica més moderna. No pot faltar un rector amb la seua sotana de rigor, prim, sec, ascètic. La criada, amb guants blancs va passant una safata amb canapès que amb més o menys dissimul ningú no rebutja. A un racó i asseguts de manera una mica més informal, fins i tot algú està al terra, un grup de joves universitaris, les robes i pentinats dels quals denoten la seua major informalitat, u d’ells té una guitarra a les mans. Margarita llueix un vestit de còctel, senzill però elegant, de setí i ella mateix és l’encarregada de rebre als convidats a la porta del saló. Enric es troba una mica torbat quan entra.

MARGARITA Senyor Millars... ha vingut vostè, no sap quan li ho he d’agrair... Passe i acomodes.

ENRIC Gràcies, però no podré esta molt de temps.

Enric entra i mira al seu voltant i decididament pensa que este no és en absolut el seu lloc. La criada li passa la safata, però ell rebutja, després li allarga un tassa de te que fumeja excessivament. Maella el veu des del fons del saló i la seua mirada es totalment recriminadora. Per dissimular Enric es porta la tassa al llavis però es crema i està a punt de vessar el te i tacar-se. Una parella discuteix sobre els distints canapès amb deliri. Margarita s’apropa a Enric.

MARGARITA Millars, li he de dir que vostè és el motiu d’esta reunió... informal.

ENRIC Què vol dir?

98

MARGARITA Ara ho sabrà. És la meua petita sorpresa.

Margarita s’apropa al grup d’universitaris i el de la guitarra comença a fer sonar uns acordes. La resta de convidats callen i presten atenció. El xic de la guitarra comença aleshores a tocar d’una manera més enèrgica i comença a cantar una cançó la lletra de la qual és un dels poemes d’Enric.

XIC DE LA GUITARRA (cantant)

Ací em pariren i ací estic.

I com que em passen certes coses,

Ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.

Ací treballe i done besos.

Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.

Deu veritats i quatre mites.

Ací em pariren ací estic,

Pobre de béns i ric de dies,

Pobre de versos, d’afanys ric.

Cante l’amor i les parelles

Que viuen, beuen i se’n van.

Cante un amor de contraban.

Cante l’amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,

Tornen un dia, altre se’n van,

L’esperança de contraban.

Quan acaba, la reacció entre els convidats és diversa. La gent més gran i d’ordre, no dissimula el disgust que li provoca l’actuació. El grup de més joves aplaudeix entusiastament. Margarita satisfeta pren Enric que sembla fóra de lloc pel braç i l’apropa al xic cantant.

99

MARGARITA Vinga Millars, vull presentar-li a uns grans admiradors de la seua obra.

ENRIC Jo... no sabia res d’açò... estic sorprès...

MARGARITA Tinc el plaer de presentar-vos al nostre convidat d’honor, el poeta Enric Millars.

XIC DE LA GUITARRA No se si la meua música haurà estat a l’altura del seu poema... Tant de gust.

ENRIC Li estic molt agraït, mai no hagués pensat que eixe poema podia sonar així... és com si un altre l’hagués escrit.

XIC DE LA GUITARRA Vaja, m’ho prendre com un elogi. Des que vaig conèixer la seua obra a través de la meua cosina Margarita, he desitjat musicar-li un poema. I este semblava demanar-m’ho...

El rector s’apropa al grup i interromp.

RECTOR ¡Excel·lent cançó, jove! Vaja Margarita, i ací tenim eixe poeta de què tant m’has parlat. Molt de gust en conèixer-lo i si em permet voldria intercanviar unes paraules amb vostè sobre els seus versos...

MARGARITA Don Salvador, no siga massa dur...

El rector se’n du a Enric a un apart.

RECTOR He llegit atentament el llibre de versos que em va passar Margarita. Com a director espiritual seu, em crec en l’obligació d’aconsellar-li sobre estes coses, no

100

creu? Per descomptat que ella és suficientment responsable com per a llegir el que li vinga en gana. Però l’apassionament amb què em va parlar...

ENRIC I que li va semblar?

RECTOR Veig que vostè domina la rima amb molt bon gust. La riquesa del vocabulari és molt notable, sap traure-li punta a les paraules.

ENRIC Té una opinió molt positiva pel que veig...

RECTOR Si, en quant a la forma. El contingut m’ha semblat... vulgar, i no s’ofenga per la paraula. Vostè pinta un món sense esperança, on viure se sembla més a un càstig que a un privilegi que ens dona Déu.

ENRIC Jo només volia reflectir el quotidianeidat de les vides anònimes, l’esforç per viure, el significat de les petites coses...

RECTOR El seu, amic meu, es un món material, no un món espiritual. Un món sense Déu, sense ideals de superació. La seua és una poesia amb un bonic embolcall però buida de sentiment. O millor dit, amb un sentiment de regust amarg.

ENRIC Només escric el que sent.

RECTOR D’això ja en parlarem en un altra ocasió.

De sobte apareix per darrere i li posa una mà al muscle a Enric.

101

MAELLA Don Salvador, a vore si té vostè més èxit que jo i aconsegueix que vaja pel bon camí.

RECTOR Ah! Maella. Té vostè un col·laborador amb molt de talent. Però ja li he dit que li manca l’ideal de l’espiritualitat. No li sembla?

MAELLA El senyor Salvador, vivim en un món de descreguts, on la falta de fe es passeja com un estendard.

La conversa es veu interrompuda de sobte per un twist que sona en un tocadiscs portàtil. Tots miren d’on ve la música, on el grup d’universitaris balla tímidament.

MAELLA Ja veu. La joventut es deixa seduir per tot el que ve de fora.

RECTOR Almenys ballen separats. Nihil obstat.

ENRIC Si em perdonen. He de tornar a la redacció.

MAELLA Vaja, senyor Millars. Ja em parlem vostè i jo demà.

Enric s’apropa a Margarita per acomiadar-se.

MARGARITA Senyor Millars, espere que Don Salvador no haja sigut massa sever.

ENRIC Realment no. Ha fet un diagnòstic molt encertat. I ara jo me’n he d’anar, tinc treball a la redacció. Acomiade’s en el meu nom.

102

MARGARITA Del discurs no hem parlat. Espere que vaja a bon ritme.

ENRIC Tinc un esborrany quasi enllestit, li telefone quan el tinga acabat. Li sembla?

MARGARITA Tornar a parlar amb vostè sempre és un plaer. L’acompanye.

ENRIC No es moleste. Conec el camí i vostè hi ha als convidats. Ens veurem.

Enric ix del saló.

102. PALAU DELS VILANOVA, REBEDOR, INTERIOR/VESPRADA

Enric ix al rebedor i adverteix una porta sense tancar que li havia passat inadvertida de la que ix un soroll estrany. Guaita i veu una petita habitació amb un aparell de televisió i uns quants xiquets mirant-la embobats. Només la xiqueta més morena se’n adona de la seua presència i el mira amb uns ulls carregats de tristesa.

103. CASA D’ENRIC, HABITACIÓ, INTERIOR/NIT

Dolors està dormint i a la seua tauleta hi ha una tassa buida de til·la. Enric està tombat en el llit fumant en la penombra mentre recorda la mirada de la xiqueta.

104. CAFÈ ORIENTE, INTERIOR/DIA

Higini Moles, l’exportador que vol invertir en cultura assisteix a la tertúlia i parla amb Enric. Asp seu costat dos homes prenen cafè i parlen animosament. Sona el telèfon i el cambrer li’l passa al ‘secreta’ que assenteix amb el cap i paga i se’n va.

HIGINI MOLES Millars, jo no entenc de literatura. Lo meu és l’exportació, el comerç. Però si Ferrer, el notari, em diu que la seua obra val la pena, jo endavant.

103

ENRIC Ja li he dit a Jaume que encara no tinc el poemari complet, i no sé el que tardaré en acabar.

HIGINI Millars no soc qui per a donar-li preses, però ha de saber que un grup de Barcelona té interès en col·laborar en esta iniciativa. Este és un tren que quan passa ja no torna enrere...

Els dos homes que prenen cafè paguen i passen per davant d’Enric i este creu reconèixer de manera fugaç al . Quan la parella ha eixit, Enric reacciona i decideix seguir-los.

ENRIC Perdone’m senyor Moles... Torne de seguida.

HIGINI Però home... on va així de sobte?

105. CAFÈ ORIENTE, EXTERIOR/DIA

A la porta del Cafè Enric veu com els dos homes s’acomiaden a la porta d’una botiga de roba, i el entra dins. Enric va cap a la tenda.

106. BOTIGA DE ROBA, INTERIOR/DIA

Enric entra a la botiga i una depenent, Patrocinio, atén una clienta.

ENRIC Si em fa el favor. Acaba d’entrar un senyor amb què voldria parlar.

PATROCINIO De part de qui?

ENRIC Enric Millars, de La Premsa.

PATROCINIO Espere un moment, ara l’avise.

Patrocinio obre una cortina que dona a la rebotiga i

104

parla cap a l’interior. Després es dirigeix a Enric obrint una porta del taulell.

PATROCINIO Passe per favor.

Enric travessa el taulell i Patrocinio torna a atendre la clienta.

107. REBOTIGA, INTERIOR/DIA

La rebotiga és un magatzem de teixits on en un cantó s’ha improvisat un despatx. A la taula està assegut Esteve Marquès, El , una mica més major, canós, sense eixe fulgor en la mirada de la seua joventut. Està envoltat d’albarans i factures.

TRIANERO Supose que ve a preguntar-me per Lina Lamor, no és així?

ENRIC Si, l’he reconegut al cafè i m’he pres l’atreviment de seguir-lo.

TRIANERO Mire. Ara només soc Esteve Marquès, comerciant de tèxtil i pare de família. El Trianero va morir ara fa set o huit anys i jo desitje que continue enterrat.

ENRIC Ho comprenc. Però vaig conèixer a la mare de Lina i la versió oficial sobre les activitats de la seua filla no l’acabava de creure.

TRIANERO És comprensible tractant-se de la seua filla. Però ho lamente però jo no li puc aclarir massa. Des que vaig heretar este negoci dels meus pares, vaig decidir abandonar l’espectacle i canviar de vida, però Lina tenia uns altres plans. Ella volia triomfar com fora....

105

(FON A...)

108. PENSIÓ, RECEPCIÓ, INTERIOR/DIA

El Trianero està telefonant amb un aparell penjat a la paret. Va sense afaitar i despentinat. L’encarregat el mira amb enutjat. A l’escala que hi ha al costat la clientela puja i baixa amb maletes i farcells i xoca amb ell.

TRIANERO ¿Com que cancel·lat? Però si ens havies promès una setmana... No ens pots fer això. Si ho havíem acordat... Que et jugues la programació de tot l’any? Ah! Ja comprenc, Penedés t’ha amenaçat. Saps el que et dic? Que et poses el teu miserable teatre per on et càpiga.

(prem el commutador i li parla a l’encarregat)

¡Donam una altra fitxa! He de telefonar a Oriola.

ENCARREGAT Tu per qui em prens? Pel Banc d’Espanya? Jo no et fie més, que els artistes ja es sap I deixem el telèfon lliure.

TRIANERO No em fotes! Que he de tancar uns bolos.

ENCARREGAT Quan em pagueu el que deveu!

El Trianero penja el telèfon amb violència i puja per l’escala i es creua amb un dels artistes de la seua companyia, un home vell que va amb pantalons de pijama i camiseta de tirants.

ARTISTA Quan se’n anem? No em funciona l’aixeta del lavabo i no puc afaitar-me.

TRIANERO I jo que sé? Deixe’s la barba!

106

109. PENSIÓ, HABITACIÓ, INTERIOR/DIA

El Trianero entra a l’habitació on està Lina asseguda amb les mans molt obertes eixugant-se la laca de les ungles, mentre Patrocinio li posa els al cap. Hi ha un cert desordre de maletes i vestits de teatre.

LINA ¿Cuando nos vamos? Ya estoy harta de este pueblo, huele a cebolla por todas partes.

TRIANERO Ens han cancel·lat l’actuació. Tot per culpa de Penedés. Eixe fill de puta.

LINA ¿Y que vamos a hacer? He de pagar los vestuarios...

TRIANERO Fins que no ens enfonse no pararà.

El Trianero està fora de si i rabiós li dona un cop de puny a l’armari. Com que el cop ha sigut molt fort la mà li fa molt de mal i se la frega amb l’altra.

TRIANERO No hi hauria d’haver-te fet cas! No sé com em vaig deixar embolicar per tu...

Lina li fa un gest a Patrocinio per que se’n vaja i li pren la mà a , acaronant-la amb suavitat.

LINA Vamos hombre. No lo veas todo tan negro, seguro que se arreglará.

Lina va besant-li la mà.

110. PENSIÓ, CORREDOR, INTERIOR/DIA

Patrocinio està amb l’oït pegat a la porta de l’habitació. Uns clients la miren estranyats, i ella dissimula. A través de la porta s’escolten els gemecs de Lina i El Trianero.

(FON A...)

111. REBOTIGA, INTERIOR/DIA

El Trianero segueix contant-li la seua història a Enric.

107

TRIANERO És veritat que ens estimàvem... però ja se sap, quan els diners no entren per la porta, l’amor se’n ix per la finestra. I a ella li agradava el luxe, fer-se vestits, anar a la perruqueria... L’espectacle no donava per a tant. Allò no tenia futur.

( mira una fotografia de la dona i els xiquets que té a la taula)

Els meus pares em van traspassar este negoci, em vaig retrobar amb una núvia del barri, vaig formar una família Allò va estar be, de tant en tant, encara somnie amb aquells temps, però la faràndula envelleix molt malament i jo ja no tinc res a veure amb el món de l’espectacle. I ara, si em perdona, tinc faena. Només li pregue que açò no ho faça públic.

112. BOTIGA, INTERIOR/DIA

Patrocinio està pegada a la porta que dona a la rebotiga escoltant tot el que diuen. Quan escolta Enric acomiadar-se, torna al taulell i es posa d’una manera poc natural, encarcarada.

ENRIC (off)

No es preocupe. De tota manera no m’ho deixarien publicar. Moltes gràcies.

Enric ix de la rebotiga i després d’acomiadar-se de Patrocinio que sols li fa una senya amb el cap, ix al carrer.

113. CARRER DEL CENTRE, EXTERIOR/DIA

Enric avança pel carrer i a una certa distància Patrocinio el segueix. Quan Enric es para per que passe un tramvia, Patrocinio l’aborda.

ENRIC (reconeixent-la)

M’he deixat alguna cosa a la botiga?

Patrocinio li fa senyes per que vagen a un racó recollit del pas de la gent.

108

ENRIC Que és el que vol, dona?

PATROCINIO No li ha dit tota la veritat.

ENRIC Qui? El seu patró? Vostè com ho sap?

PATROCINIO Jo era l’ajudant de Lina. La sastressa. La perruquera. Sense mi no sabia ni posar-se les calces. Era molt desmanotada. Però ha sigut l’única que em va tractar be. A la resta només els importava la meua feina. A ella no. Sempre em deia: ‘Patro... açò o l’altre’. A mi em feia totes les confidències, m’ho contava tot, fins i tot allò més íntim.

(FON A)

114. CAMERINO, INTERIOR/NIT (FLASH BACK)

Patrocinio està replegant els vestits de vedette de l’actuació de Lina mentre canta una cobla. Darrere un biombo Lina es despulla.

PATROCINIO (cantant)

Me embrujaste, me embrujaste, y un río de coplas cantó por mis venas mi amor para tí...

LINA (off)

Esto no hay faja que lo disimule...

PATROCINIO Li posat goma a la cinturilla del vestit per a done de si.

LINA (off)

¡Mira que eres apañà! Tendré que decírselo a Esteban, así no puedo subir al escenario.

109

PATROCINIO Quant més tarde pitjor. Conec al meu cosí.

Apareix Lina vestida amb un batí de seda a flors que li fa una mica de bulb al ventre.

LINA Con ese genio, a ver como se lo digo.

Toquen a la porta del camerino.

LINA Abre, Patró.

PATROCINIO No Lina, per favor...

LINA ¡Date prisa! ¡Imbècil!

Patrocinio resignada obre la porta i entra Santiago Vilanova, vestit de tinent i amb una ampolla de xampany i dues copes a la mà.

SANTIAGO (somrient)

Vinc a celebrar la formidable actuació d'esta nit. ¡T'has superat! Has estat fantàstica.

LINA Venga Santiago. Me halagas con tus elogios. Ha sido una actuación más.

Patrocinio ix del camerino com una ombra mentre Santiago li trau el suro a l’ampolla.

115. PORTA DEL CAMERINO, EXTERIOR/NIT (FLASH BACK)

Patrocinio tanca la porta mentre murmura la cobla que estava cantant abans.

PATROCINIO (cantant en veu baixa)

No me alejes de tu vera, que sin tí no ha p’a mí remisión...

Apareix el Trianero parlant amb uns músics i es dirigeix a la porta del camerino, però s’estranya al vore a Patrocinio a la porta.

110

TRIANERO ¿Que fas ahi ? ¿I Lina?

PATROCINIO Ara no pots entrar Esteban. Està canviant-se.

TRIANERO Però què dius? Aparta!

El Trianero li fa una empenta i la tira a un costat i forceja violentament fins obrir la porta.

TRIANERO ¡Lina, obri! ¿Amb qui estàs?

LINA (off)

Esteve, no pienses mal, solo ha venido a darme la enhorabuena.

TRIANERO (off)

¡Eres una puta! ¡Una desgracià! Ho sabia, sabia que m’estaves enganyant amb este.

SANTIAGO (off)

Escolte, no la insulte.

TRIANERO (off)

¡Tu calla fill de puta!

S’escolten forcejaments crits i cops.

PATROCINIO (cantant mentre li cauen les llàgrimes)

¿No estás viendo que al llamarte como loca des del alma hasta la boca se me sube el corazón?

116. CARRER DEL CENTRE, EXTERIOR/DIA

Patrocinio segueix contant a Enric la seua història davant la indiferència dels vianants.

111

PATROCINIO Esteban es retirà de l’espectacle i la va deixar... No volgué saber res del seu embaràs. I al tinent el van destinar ben lluny i mai no sapiguerem res d’ell... Lina es queda sola. Be, sola no, jo vaig quedar-me al seu costat.

ENRIC I que va fer Lina? Va tenir el fill?

PATROCINIO Primer va pensar a avortar, però un metge que sovintejava el Marimba li va dir que tenia molt de perill, que l’embaràs ja estava molt avançat, que el millor era tenir-lo. Les dos vam llogar un pis menut i jo cosia per vore de traure alguns diners, ella no podia guanyar-se la vida en el seu estat...

ENRIC I el fill? Que ha sigut d’ell?

PATROCINIO Era, o és una xiqueta. La comare que va atendre el part ens va dir que unes monges es feien càrrec dels xiquets com ella...

(FON A...)

117. PIS DE LINA I PATROCINIO, INTERIOR/NIT (FLASH BACK)

Al salonet il·luminat per una trista perilla, Patrocinio està amb el nadó als braços. D’una habitació propera s’escolten els plors de Lina i la veu d’una de les monges, molt aguda i suau.

MONJA 1 (off)

Dona, no te lo tomes así que va a ser lo mejor para ella. Con nosotras va a estar muy bien atendida. La vamos a cuidar mucho.

Apareixen les monges, una més major que du la veu cantant i amb uns papers a la mà i l’altra més jove.

112

MONJA 1 (autoritària)

A ver jove, denos la criatura que se nos hace tarde.

PATROCINIO ¡No vull que se l’en duguen! ¡És nostra!

MONJA 1 Oiga jove no ponga las cosas más difíciles que la madre ya ha firmado el consentimiento. Dénos a la criatura.

PATROCINIO ¡No, no! ¡És nostra, nostra!

MONJA 1 ¡Sor! ¡Quítesela antes de que sea peor!

La Monja 2 el pren la criatura a Patrocinio forcejant i literalment l’arranca de les seues mans. Les monges se’n van ràpidament.

MONJA 1 ¡Que Dios se lo pague!

Patrocinio es queda plorant contingudament. (FON A)

118. CARRER DEL CENTRE, EXTERIOR/DIA

Patrocinio plora igual que a l’anterior seqüència, però s’eixuga les llàgrimes amb un mocador arrugat.

ENRIC I no ha sabut res més de la criatura?

Patrocinio nega amb el cap.

PATROCINIO Després d’allò ella va canviar. Ja no era la mateixa, es va tornar mesquina i amargada Com que les coses no ens anàvem massa be i ens mancaven els diners, jo vaig demanar-li faena al meu cosí Esteve. Em col·locà a la botiga, però amb la condició de no tornar a vore més a Lina. I d’ella no en sé més tampoc ella va fer res per saber de mi. He de tornar a la

113

botiga... si li he contat açò és per que no m’agradat això que han dit d’ella als diaris.

ENRIC Faré el que puga, però ho tinc ben difícil, primer hi hauria d’esbrinar el que passà.

Patrocinio s’acaba d’eixugar amb el mocador, dona mitja volta i se’n va.

119. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA

Enric seu al seu lloc i trau el paquet amb les cartes de la mare de Lina, fullejant-les de tant en tant.

ENRIC (xiuxiuejant)

...he conocido a un hombre de muy buena família, se ha empeñado en retirarme del espectáculo, pués no le conviene debido a su posición el que yo actúe en los teatros. Ahora espero formar una gran família, una família numerosa, muchos niños correteando por el jardín de nuestra casa...

Enric fa un munt amb les cartes i les posa en un sobre més gran de color canya, i escriu l’adreça de la mare d’Asunción que pren d’un dels sobres, després ho guarda al calaix. Vidagany s’apropa.

VIDAGANY Que Millars? L’entrevista amb l’Ava Gardner sense pegues, no?

ENRIC Ningú no m’ha dit res.

VIDAGANY No t’ho dia jo! Fes cas a l’experiència

120. CASA D’ENRIC, INTERIOR/NIT

Enric es menja un ou fregit mentre Dolors està a la cuina acabant de rentar els plats.

114

DOLORS Ara ja pots ocupar de nou el teu despatx...

ENRIC I que has fet amb les deixalles de ta mare?

DOLORS Ha passat el drapaire i li ho he donat... a canvi d’estos plats, clar.

Enric s’acaba l'últim bocí i va a la cuina dient el plat brut.

ENRIC Aleshores vaig a aprofitar-me fins que haja de desallotjar de nou... segur que este (assenyala el ventre de Dolors), vol una habitació pròpia. Vaig a vore si acabe el discurset per als Jocs Florals.

La besa suaument i se’n va a l’habitació.

121. PALAU DELS VILANOVA-ARLANDIS, SALÓ, INTERIOR/DIA

Enric i Margarita esta asseguts al sofà. Ella està llegint els papers del discurs que ell li ha tramès. S’escolta un renou de xiquets a l’habitació del costat.

MARGARITA Em sembla excel·lent, un treball magnífic.

Entra la criada vestida amb una bata de carrer, un mocador al cap i una bossa ampla a la mà.

CRIADA Perdone señora, pero es que los chiquillos se están poniendo nerviosos, si le parece bien nos marchamos ya a la playa.

MARGARITA No importa Rosita, que pasen.

Entren els tres xiquets, la major té tots els trets d'Asunción Moreno, els altres dos són més rossos i blancs de pell. Els tres s’aboquen sobre la mare abraçant-la. Enric no pot evitar fixar-se en la major.

115

MARGARITA Besos per a tots. Porteu-vos bé i feu tot el que Rosita vos diga. ¿Entesos?

XIQUETS Sí, mami...

MARGARITA Rosita ponles crema i no vayais a la zona honda.

CRIADA Descuide señora... niños, que el coche espera.

Els xiquets i la criada eixen, el rostre d’Enric està confús.

MARGARITA Millars, sembla que haja vist un fantasma. Li apeteix un licor?

Margarita s’alça i va a un moble bar i serveix una copa de conyac.

ENRIC La seua filla major... em recorda tant a algú que...

MARGARITA (donant-li la copa)

A Asunción Moreno. Veritat?

ENRIC Si, eixa mirada, no sé...

MARGARITA Patricia és adoptada. Era la filla d’Asunción Moreno, ja li vaig dir que la vaig conèixer... En la seua època d’estudiant Santiago va conèixer a moltes artistes, coses de joves...

(es posa seriosa)

Jo no sé si el meu marit és el pare o no, ni m’importa, podia ser-ho i amb això ja en tinc prou. Va ser una bogeria de

116

joventut, i ell està penedit. Si a Deu li val a mi també.

Enric s’empassa el conyac d’un glop.

MARGARITA No podia consentir que algú que pogués dur la mateixa sang que els meus fills no dugués també els seus cognoms...

ENRIC Perdone’m però no era la meua intenció...

MARGARITA La xiqueta estava a la inclusa i per mitjà de Don Salvador, vaig fer tot el possible per reconèixer-la i adoptar-la com a una filla més. I no crega que va ser fàcil.

De sobte apareix el rector per la porta i Enric sembla sobresaltar-se.

RECTOR Margarita, me’n vaig... home, si tenim ací el nostre excels poeta.

ENRIC Si, he vingut per lliurar el que serà el discurs per als jocs florals. Espere que em done vostè el seu Nihil obstat.

RECTOR Haurem de llegir-lo primer. Si a Margarita no li importa. M’acompanya senyor Millars? Em pense que duem el mateix camí.

ENRIC (a Margarita)

Estic a l’espera de la seua opinió.

MARGARITA Ja li telefone, gràcies.

Enric i el rector se’n van.

122. CARRERS DE LA CIUTAT, EXTERIOR/DIA

Enric i el rector caminen plegats, al ritme més lent d’este últim, més endarrere està aparcat un automòbil

117

obscur i lluent.

RECTOR No ho va ser en absolut fàcil! No. Perdonen però ja me’n anava i els he escoltat parlar d’este assumpte... La tal Asunción va tenir coneixement de les meues gestions amb les monges i es va posar en contacte amb mi per vore si treia algun benefici i quan es va assabentar qui era la família adoptant és va tornar com a boja... va amenaçar de proclamar als quatre vents el passat de Santiago i la seua presumpta paternitat.

ENRIC Vol dir que l’amenaçà amb fer-li xantatge? No crec que Asunción...

RECTOR Ja li ho Deia jo l’altre dia, se’n recorda? Era una persona sense fe, només contava per a ell lo material... Jo li vaig fer vore que la xiqueta estaria en les millors condicions, però ella es posà directament en contacte amb Margarita que estava disposada a compensar-la d’alguna manera, però no es varen avenir... No, no va ser fàcil de convèncer...

ENRIC Margarita i Asunción van estar en contacte?

RECTOR Perdone, però no puc donar-li més detalls, algunes informacions són secret de confessió. Ara el que cal és deixar que les aigües es calmen, i que tot torne al seu lloc, on hi ha d’estar. No li sembla?

Caminant han arribat davant del Cafè Oriente.

ENRIC Al remat, així és. Si no li fa, jo em quede ací. Bon dia.

118

123. CAFÈ ORIENTE, INTERIOR/VESPRADA

Els habituals de la tertúlia, amb Jaume Ferrer, estan jugant al punyet. El ‘secreta’ com de costum observa i llig.

JAUME Enric, em tenies preocupat... Moles m’ha dit que estava ací parlant amb tu i de sobte te’n vares anar...

ENRIC (fent un apart)

Jaume, açò és molt important. Sospite qui ha mort a l’Asunción Moreno...

De sobte s’escolta un enrenou de gent. És el grup d’estrangers que junt amb Ava Gardner estaven al restaurant La Pepica. Tothom es gira. Al passar per davant d’Enric, Ava Gardner el reconeix.

AVA You, you, bastard!. Tu has escrito todo mentiras. ¡Questo paparazzo, e un scazzo!

ENRIC Je m’excusse... de verdad, me urgía entregar la entrevista y...

AVA ¡Este no es nada professional!. Aquí todo funciona mal... no more interviews . No mas. Never.

Enric està avergonyit. Sona el telèfon i el passen al ‘secreta’, que com de costum contesta amb monosíl·labs i se’n va.

JAUME (al cambrer amb veu baixa)

¿Què? ¿de la comissaria?

CAMBRER Quina comissaria? Que diu? Este home és el podòleg que té la consulta ací al cantó. Que, un altre vermut?

124. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA

Enric entra a la redacció i veu que tots estan agrupats

119

mirant unes fotografies, tambè està un xic més jove que du uns aparells fotogràfics. S’apropa per vore que hi passa.

CASTRO ...es evidente que la víctima conocía al asesino. La cerradura no estaba forzada, ella le abrió por que le tenía confianza.

Li passen unes fotografies on es veu a Lina Lamor estesa al terra sobre un rotgle de sang que li impressionen.

CASTRO Parece ser que un conocido proxeneta le proporcionaba contactos con gente de postín... ya sabes, luego presumes que has estado en la cama con Lina Lamor. Pero el tipo ha desaparecido y tiene todos los números para ser el principal sospechoso.

OLIVARES Be! Ja n’hi ha prou. Açò no és assumpte nostre... a la feina, que hem de traure un diari al carrer.

(al fotògraf)

Bones fotos, però ho sent, una altra vegada serà.

De mala gana tots van tornat al seu lloc. Entra el Botones i fa repartiment de correu.

BOTONES Senyor Millars! Vaja sobre elegant.

A Enric li deixa un sobre blanc de paper Manila, escrit amb lletra molt elegant, la lletra de Margarita Vilanova. Obri el calaix i li dona un sobre gros al botones.

ENRIC Xiquet, quan vajes a correus ho certifiques. Val?

Enric obri el sobre elegant i trau un xec, l’observa detingudament i se’l guarda a la butxaca.

ENRIC (off)

Avui he estat ben vil. He viscut la vilesa

120

plenament, totalment, fins esgotar-la, del tot: me l’he beguda a doll. He estat vil: no cabia més vilesa en un home.

125. CASA D’ENRIC, INTERIOR/NIT

Enric i Dolors estan asseguts a la taula davant les restes del sopar, en un silenci incòmode. Fa molta calor, i per la finestra s’escolten les músiques dels balls populars.

ENRIC Au, va! Anem a passejar. Com abans! A la fira. Al ball.

DOLORS Tinc les cames una mica inflades i em fan mal els turmells.

ENRIC Passejar et sentirà be. Anirem pels marges del riu. Vinga.

Dolors s’alça i pareix vèncer la seua tristessa. Enric es posa la jaqueta.

DOLORS Sempre em combois amb les teues paraules! Deixa’m que m’arregle una mica.

126. MARGES DEL RIU TÚRIA, EXTERIOR/NIT

És una calorosa nit d’estiu i de fons s’escolta la música de les orquestres i el soroll de la fira. També s’hi veuen les llums allà al fons. Alguns grups de persones passen amb evidents signes d’alegria, ells amb americanes blanques i elles amb vestits de faldes amples i de colors. Tothom sembla gaudir de la festa. Enric i Dolors semblen contagiar-se d’eixa alegria.

127. CARRER D’UN BARRI POPULAR, EXTERIOR/NIT

El so d’un acordió atrau a Enric i a Dolors a un barri humil, on algunes persones sopen a la fresca del carrer mentre escolten el músic, un veí que toca amb el seu instrument. Tothom sembla passar-s’ho d’allò més bé. De sobte el soroll d’uns dispars talla l'ambient festiu i tothom s’apropa per saber el que ha passat.

121

UN VEÍ Algú està tirant petards.

UN ALTRE VEÍ Això semblen dispars.

128. VIVENDA DEL PROXENETA, EXTERIOR/DIA

En un edifici uns policies fan guàrdia a la porta, mentre va arribant gent. I s’escolta el so d’una ambulància llunyana. Entre l’allau de gent Enric reconeix Castro, que el posa al corrent del succés.

ENRIC ¡Castro, Castro! Que ha passat?

CASTRO Hombre Millars, ¿que haces aquí? Señora. Al macarra de la Lina Lamor, lo hemos localitzado en un piso, ha opuesto resistencia y nos hemos visto obligados a disparar. Una ambulancia viene para aquí.

ENRIC Esteu segurs que l’ha mort ell?

Mentre parlen arriba l’ambulància i els infermers pugen al pis.

CASTRO Si ha huido es por que se siente culpable, no? No le busques tres piés al gato. Es así de sencillo.

Els infermers baixen amb la llitera buida.

CASTRO Asunto resuelto. Mejor será avisar al juez y al cura cura. Lina Lamor, o Asunción Moreno, ya puede descansar en paz. No me pises la exclusiva.

Castro se’n va amb la resta de policies i puja al pis, Dolors se sent marejada per la gent.

DOLORS Ja n’he tingut prou. Tornem a casa.

Enric i Dolors tornen a casa deixant darrere l'aldarull

122

que ha provocat l’operació policial.

129. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/VESPRADA

La primera plana del diari reflexa la mort del proxeneta a l’operació policial per a la seua detenció com autor de la mort de Lina Lamor. S’acompanya amb una foto del difunt. El diari el sosté amb orgull Castro i l’ensenya com si fos un xiquet acabat de nàixer. Al seu voltant es forma una pinya amb la resta de la redacció que el feliciten pel seu èxit amb al muscle.

CASTRO Traed vasos que invito a un trago... Por fin hemos conseguido que un delito de sangre llegue a les primeres páginas del periódico... a pesar de la censura. ¿Que le parece?

MAELLA L’obligació d’un periòdic és informar i quan ho han permès, per algun motiu serà.

BONANOVA Serà que el Règim obri la mà.

VIDAGANY O que fluixeja.

SEMPERE A mi, estos assumptes no em semblen molt edificants...

CASTRO ¿I Millars, que opina?

ENRIC Jo crec, que no es poden aturar els vents...

OLIVARES ¡Bajanades! Vinga, cadascú a la seua que demà cal traure un nou exemplar al carrer.

Tots van tornant als seus llocs comentant el cas. Castro crida Enric a la seua taula.

123

CASTRO Sabes Millars, esto te lo digo por que no lo leerás en mi articulo, es secreto de investigación. Los proyectiles de bala encontrados en el cuerpo de Lina Lamor no coinciden con el calibre de la pistola en poder del proxeneta.

ENRIC ¿Ah, no? ¿I a qui li importa això? El cas ja està resolt, no?

CASTRO El macarra tenía una pistola pequeña, un 38. Las balas del cuerpo de Lina eren de 9 mm. Como las que usa el ejército. Curioso ¿no te parece?

ENRIC Be, qualsevol pot tenir un...

Sona estrident el telèfon de la taula de Olivares que el despenja i avisa a Enric d’un crit.

OLIVARES ¡Millars! Avisen de la botiga de baix de sa casa, que la seua dona ha trencat aigües. Ràpid, agafe un taxi. ¡De pressa!

130. REDACCIÓ DEL DIARI LA PREMSA, EXTERIOR/VESPRADA

Enric pren un taxi per que el porte a la seua casa el més prompte que puga. Està molt nerviós però el trànsit va una mica lent degut hi ha que és el dia de la Batalla de Flors i el taxista s’ho pren amb filosofia. La gent passa pel carrer indiferent al que li passa a Enric.

ENRIC ¡Va home, va! Done-li gas, vinga. Que la meua dona està de part.

TAXISTA Prenga-ho amb calma. No s’accelere. No veu la gent que va i ve. És la Batalla de Flors.

124

131. CARRER ON VIU ENRIC, EXTERIOR/VESPRADA

El taxi finalment arriba al carrer d’Enric, i a la porta de casa ja es veu un enrenou de gent que s’aparten per fer-li pas. El sabater el felicita entra la gentada.

SABATER ¡Millars! Tu si que l’has clavada be.

132. CASA D’ENRIC, INTERIOR/VESPRADA

Una vegada allí el metge ja està ja ha acabat el seu treball i està rentant-se les mans.

METGE No es preocupe Millars, tot ha anat sense novetats.

A la casa hi ha algunes veïnes que ajuden o destorben, entre les que destaca la Botiguera.

BOTIGUERA (a punt de plorar)

¡Ai senyor Millars, quina emoció! Esta si és una bona poesia

133. CASA D’ENRIC, HABITACIÓ, INTERIOR/VESPRADA

Enric entra a l'habitació. La mare està molt fatigada però no ha tingut més inconvenients que els normals en eixa situació i està mig inconscient, Enric la besa però ella sembla estar en un altre món. La xiqueta ha nascut be, la comare l’ha acabat de rentar i l’embolica en una frasada. La comare li la dona i Enric la mira amb uns lluents.

134. CASA D’ENRIC, INTERIOR/CAPVESPRE

Enric té la seua filla que no para de plorar en braços i la passeja per la casa la i finalment la trau al balcó de la casa. Al fons es veuen les llums de la Fira, s’escolten les músiques i l’enrenou. Un castell de focs artificials es dispara en la llunyania. Una lleugera brisa remou les cortines i es cola en el despatx.

135. DESPATX A CASA D’ENRIC, INTERIOR/VESPRADA

La brisa remou les cortines de la finestra i els papers que l’Enric té al seu escriptori, desordenant-los. Un

125

d’ells té el títol del poemari: ESCRIT EN SILENCI.

ENRIC (off)

No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble. Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules, sinó l’home assumint la pena del seu poble, i és un silenci

FI

126

E-GUIONSprêt-à-�lmer

E-GUIONS és un projecte de l’àrea de Foment i Promoció de l’IVAC per a la difusió dels guions que han rebut l’ajuda a desenrotllament de guió de l’Institut

des de 2004. Els guions publicats han passat ja per diversos filtres de lectors professionals que han considerat que estes idees mereixen

ser portades a la gran pantalla.