ECONOMIA DEL TURISME: ECONOMIA DEL TURISME: els tour operadors

UOM

Maria Sard Bauzà

Divendres 18 de Novembre 2011

TOUR OPERADORS

TURISTES HOTELS

DIFERENTS ESTRUCTURES DE MERCAT

� El monopoli: una única empresa. Ex.: producció d’electricitat transport públic urbà…

� L’empresa dominant: una de les empreses posseeix una quota de mercat que supera el 50% i un gran nombre de petites empreses que se reparteixen la resta del mercat. Ex.: Microsoft en el software,...en el software,...

� L’ oligopoli: varies empreses amb cert poder de mercat. Ex. : Companyies aéreas, telefòniques, banca,…

� La competència monopolística: moltes empreses que venen un producte no homogeni. Ex.: cosmètica, restaurants,…

� La competència perfecta: moltes empresas que venen un producte homogeni. Ex.: Mercat del blat, mercat cambiari,…

DIFERENTS ESTRUCTURES DE MERCAT

concentració concentració

Monopoli Competència perfecta

Competènciamonopolística

Empresa dominant

Oligopoli

Regles de l’experiment

• Bertrand producte homogeni

• 2 tour operadors

• Decisió simultània de preus

• Objectiu: max. Bº• Objectiu: max. Bº

CONCLUSIONS DE L’EXPERIMENT

• Producte homogeni

• P1= P2= CMg

• Bº=0• Bº=0

• Bertrand producte homogeni

¿QUÈ FARIEU?¿QUÈ FARIEU?

• COL·LUSIÓ DE PREUS

• DISCRIMINACIÓ DE PREUS

• DIFERENCIACIÓ DE PRODUCTE• DIFERENCIACIÓ DE PRODUCTE

• BARRERES D’ENTRADA

• DISPERSIÓ DE PREUS

COL·LUSIÓ DE PREUS

Al tipus d’acord entre empreses que pacten com elegir les seves variables estratègiques se les denomina acords col·lusius.

Se pot pactar qualsevol variable estratègica amb la competència: p, q, I+D, publicitat, etc...

Hi ha que diferenciar:

�COL·LUSIÓ: Acords entre empreses

�CARTEL: Forma institucional de col·lusió. Ex.: OPEP

Poden ser acords legals o il·legals. Per exemple: pactar preus està prohibit a la Comunitat Europea.

Sostenibilitat dels acords.

DISCRIMINACIÓ DE PREUS

• Una empresa discrimina preus quan dues o més unitats d’un mateix bé se venen a preus diferents en funció de:– el consumidor. Ex.: tarifa joves, descomptes a la

tercera edat, descomptes a residents, etc...tercera edat, descomptes a residents, etc...

– la quantitat adquirida. Ex.: ofertes de supermercat de 2X1, descomptes per compres al por major, entrada en un parc d’atraccions,...

• sense que hi hagi una justificació derivada per diferencia en els costs de producció.

DISCRIMINACIÓ DE PREUSTipus

• Discriminació de preus de primer grau o Perfecta:

– informació perfecta.

– pot fixar preus diferents als diferents consumidors.

– fixa el preu màxim que cada consumidor està disposat a pagar.

• Discriminació de preus de segon grau o per auto selecció de consumidores. • Discriminació de preus de segon grau o per auto selecció de consumidores.

– coneix la distribució de característiques de la població i dissenya tarifes per a que els consumidors s’auto seleccionen.

– no es capaç de distingir el tipus de consumidor.

• Discriminació de preus de tercer grau o entre mercats.

– diferencia als consumidors a través d’una via de separació clara com, per exemple, l’ edat, l’horari, etc. (característiques objectives fàcilment identificables).

– distingeix al tipus de consumidor.

DIFERENCIACIÓ DE PRODUCTE

Diferències reials

� Característiques físiques: color, forma, qualitat

� Usos i aplicacions

Diferències percebudes

� Paper de la publicitat i informació

� Costs de caviar

DIFERENCIACIÓ DE PRODUCTE

CONSEQÜÈNCIES

Amb diferenciació de producte:

� A favor: augmenta el nombre de varietats i als � A favor: augmenta el nombre de varietats i als consumidors lis agrada tenir on elegir

� En contra: les empreses retenen poder de mercat, fent que la competència en preus amb altres productes sigui menys efectiva. Se pot emprar com a arma de competència estratègica

BARRERES D’ENTRADA

Les barreres a l’entrada se donen en la mesura que les empreses instal·lades poden fixar preus superiors als seus costs marginals i no entren noves empreses al mercat. Bº>0

� Legals: El nombre d’empreses se fixa administrativament. Ex. � Legals: El nombre d’empreses se fixa administrativament. Ex. Llicencies de taxis, farmàcies , ...

� Tècniques: Associades a característiques estructurals del mercat. Ex. Avantatges en costs (↑CF), rendiments a escala (demanda relativament petita),...

� Estratègiques: Depenen de la resposta explícita de les empreses ja establertes en el mercat que prenen decisions expressament dirigides a aquelles empreses que se plantegen entrar en el mercat. Ex. Patent a una innovació, guerra de preus,...

DISPERSIÓ DE PREUS• El concepte de dispersió de preus fa referència a

l’existència d’una distribució no degenerada dels preus dels venedors d’un producte o servei amb característiques similars.

Justificació teòrica a la dispersió de preus

• Informació limitada (Stigler, 61)• Heterogeneïtat (Diamond, 71)

1. Dif. en els costs de producció dels venedors (Reinganum, 79)2. Dif. en els costs de recerca (Rob, 85 entre altres)3. Dif. en costs de producció y recerca(Carlson i Pescatrice, 80;

Carlson i McAfee, 83)4. Dif. expectatives en la distribució de preus (Rothschild, 74)

DISPERSIÓ DE PREUS

5. Dif. en la disposició a pagar (Diamond, 87)6. Dif. en la repetició de la compra y lleialtat del client

(McMillan i Morgan, 88)7. Dif. en la propensió de recerca (Wilde i Schwartz, 79;

Sadanand i Wilde, 82)8. Dif. en la inf. ex ante que reben els compradors de la8. Dif. en la inf. ex ante que reben els compradors de la

publicitat (Butters, 77)9. Heterogeneïtat ex post (Burdett y Judd, 83)

Dispersió entre empreses

• Dispersió en el temps (Varian, 80)– Excepció Stiglitz (89). Empreses turístiques

• Restriccions de capacitat (Kreps i Sheinkman, 83;Davidson i Deneckere, 86)

MOLTESMOLTES GRÀCIESGRÀCIESMOLTESMOLTES GRÀCIESGRÀCIES