Edició de GironaDILLUNS · 1 d’abril del 2019. Any XLIV. Núm. 14955 - AVUI / Any XLI. Núm. 13825 - EL PUNT

1,20€

1719

90-1

2072

58Q

1181

83-1

2048

84L

PATRIMONI P22-23

La nova joia del museu parroquial deSant Esteve havia estat arraconada ioblidada durant més de cinquanta anys La làpida ■ JORDI CASAS

Una làpida datala presència juevaa Olot al segle XIII

SOCIETAT P24

El concursGirovidestaca dosvins de laTerra AltaHi van participar uns220 tastadors

ENTREVISTA Xavier Melero Advocat de Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet

TRIBUNAL · “Estic convençut queel que més preocupa al tribunal és elseu prestigi, i aquest judici és clau”

“El judici es decidiràals punts, no per KO”POLICIA · “Els responsablesdel dispositiu de l’1-O van enviarels policies a l’escorxador”

P6-8

El colombià va assegurar el triomf en l’última pujada a Montjuïc

L’ESPORTIU

López guanya la 99a VoltaMiguel Ángel López, entre Adam Yates (segon), a l’esquerra, i Egan Bernal (tercer) ■ EFE

Entrevista Mercè Rius P18-19Directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic

“Calen canvisd’hàbits iconscienciarla gent perfrenar lacontaminació”

Policies locals i Mossosd’Esquadra treballensota mínims i en precari

Els sindicats dels dos cossos denuncienque es deixa de banda la prevenció La no convocatòria de places i les

jubilacions han reduït les plantilles

3

Uber Eatsi Glovo creixen aGirona repartintmenjara domicili

Un estudi dela UdG alertade l’impactede la violènciamasclistaen els fills

INFANTS I ADOLESCENTS

MOSTREN ALTERACIONS A

L’ESCOLA I DESCONFIANÇA

AMB LA FAMÍLIA 4

4

■ Els missatgers de les popularsaplicacions ja porten menjard’una cinquantena de restaurantsa les cases de la ciutat, enmig de lapolèmica pel model laboral. 9

Cuevillas recomanaa Puigdemont queno torni si és escolliteurodiputat 11

Un mosso d’esquadrade 41 anys mor enuna cursa a en Bas 9

A més a DdG

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.689

Dilluns1 D’ABRIL DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

ELS PRIMERS VIATGERS DE LA NOVA TEMPORADA VAN ARRIBAR AHIR A VILOBÍ4 7

Arrenca l’estiu a l’aeroport

L’aeroport,ahir al matí.

MARC MARTÍ

CONJUNT DE TOVALLOLESTres tovalloles (bidet, mans i dutxa) de la marcaBurrito Blanco amb tres colors per escollir

CULTURA Un llibre mostra la «Gironadesapareguda» amb fotos de l’arxiu 37

El canvi detècnic tampocfa reaccionarel Girona a lafase d’ascens

LA CINQUENA DERROTA EN

SIS PARTITS COMPLICA MOLT

LES ASPIRACIONS DE PUJAR

A LA LLIGA LEB OR

4

33

Una vintena deduels directesdeterminaran eldescens a Segona

EL GIRONA EN JUGARÀ CINC

EN LES NOU JORNADES QUE

FALTEN DE PRIMERA

4

20-21

BÀSQUET GIRONA 69

JUARISTI 86

DILLUNS ESPORTIU

TERCERA DIVISIÓNarcís Bardalet ésreescollit presidentdel Figueres 29

Àlex Formento. MARC MARTÍ

jamargant - 01/04/2019 07:55 - 83.54.110.117

Oques Grasses, en la seva actuació, ahir a la tarda, al terrat de l’oficina de turisme de la Rambla ■ JOAN SABATER

CULTURA I ESPECTACLES P47

Oques Grasses va reunir 8.000 persones en el concert inaugural

El 7è Strenes aixeca el vol

Edició de GironaDIUMENGE · 31 de març del 2019. Any XLIV. Núm. 14954 - AVUI / Any XLI. Núm. 13824 - EL PUNT

2,50€

1111

13-1

2077

46Q

1823

26-1

2063

39L

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Avui, a partir de les 14.00 hAvui, a partirde les 14.00 h

LLENGUA · El PP promet que elcastellà serà llengua vehicular al’ensenyament, en contra del queha sentenciat el Constitucional

PP i Cs contradiuenla Constitució‘EFECTE VOX’ · El creixementde la formació d’ultradreta portael PP i Ciutadans a proposarmesures inconstitucionals

P6-7

Avui amb El Punt Avui

L’ESPORTIU

Amb dos gols en el tram finaldesembussa un partit ambun Espanyol molt defensiu

Futbol

Messi lidera eltriomf del Barçaen el derbi

Les comarques gironines,líders en població forana

Demografia P26-27

Hi ha un 19% d’immigrants, 5 puntsper sobre de la mitjana de Catalunya

L’ateneu Fort Pienc de Barcelona es vaomplir per donar suport a la consellera

Política P15

Els participants en l’acte de suport a Bassa ■ J. RAMOS

Emotiu homenatgea Dolors Bassa

Torra: “Les llistes de JxCatsón l’esperit de l’1-O”

Política P8

Els ajuntaments salvenla licitació d’obra públicaa Girona durant el 2018

La suma d’Estat i Generalitat no arribani a un terç de les corporacions locals Les inversions del Govern català a la

província cauen un 34,5% l’últim any

8

Ryanair passade transportar el 95% al 71% dels viatgers deVilobí en 10 anys

Més de 10.000pacientsgironins estana l’espera perfer una provadiagnòstica

LA LLISTA HA CRESCUT UN

22,25% EL 2018 I ELS PACIENTS

ESPERARAN ENTRE 39 I 124

DIES PERQUÈ ELS CRIDIN 3

4

■ La companyia irlandesa conti-nua essent majoritària a l’aeroportde Girona, però la irrupció d’altresempreses li ha fet baixar conside-rablement el percentatge. 12

La delegada a Castellódel PDeCAT deixa elpartit a dos mesos deles eleccions locals14

A més a DdG

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.688

Diumenge31 DE MARÇ DE 20192,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Dominical ◗

La recerca a Nova York

de Santiago SoléDomènech

◗ AVUI AMB EL DIARI

CONJUNT DE TOVALLOLESTres tovalloles (bidet, mans i dutxa) de la marcaBurrito Blanco amb tres colors per escollir

BANYOLES Pasqual Maragall reapareixen un acte de la seva fundació 11

L’Uni recuperasensacions amb untriomf a Fontajau

L’avantatge delGirona es redueixa 6 punts 32-33

ESPORTSDdG

Leo Messiimposa la sevallei per decidir el derbi 34-35

SPAR CITYLIFT 72

BEMBIBRE 51

FC BARCELONA 2

ESPANYOL 0

Messi celebra un gol. Q.GARCÍA/EFE

Les multes als amosde gossos es doblenen un any a Girona4

GIRONA Tanca una altra botigahistòrica: Magatzems La Palma 6

EL FESTIVAL HA VENUT EL 60% D’ENTRADES DE LA MAJORIA DE CONCERTS 4 42

Oques Grasses engega l’Strenes

El concertd’OquesGrasses.

ANIOL RESCLOSA

jamargant - 01/04/2019 07:58 - 83.54.110.117

Edició de GironaDISSABTE · 30 de març del 2019. Any XLIV. Núm. 14953 - AVUI / Any XLI. Núm. 13823 - EL PUNT

1,50€

1787

40-1

2027

90Q

CANVI D’HORAAquesta matinada, quan el

rellotge marqui les dues, caldrà avançar l’hora

fins a les tresca d à a a ça

fins a l

23

23

12 1

4Patrocinat per:

Carrer Nou, 27 • Sta. Eugènia, 16 • GIRONA

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Avui, a partir de les 11.00 hAvui, a partirde les 11.00 h

MEDI AMBIENT P33

La Generalitatno descartacomprar sòl perprotegir la costaCalvet diu que ho estudiaranquan tinguin el nou pla director

TURISME P26,27

Palamós i Rosesrebran aquestany un 17% mésde creueristesSeran 60.000 passatgers quegastaran 4,3 milions d’euros

1238

98-1

2072

00Q

L’Athletic remunta i el Girona fa nou partits que no guanya a casa

L’ESPORTIU

A Montilivi encara és hivernStuani, autor del gol del Girona, salta amb Íñigo Martínez. El 17è gol de l’uruguaià no va servir de res (1-2) ■ GIRONA FC

Suport de l’AssembleaOccitana als presos polítics

Nacional P24,25

Creix la incertesa sobreel futur del ‘Brexit’

Europa-Món P36,37

INÈDIT · Un nou informe del jutjatnúmero 13 li atribueix malversaciótot i admetre que actua legalment

RAÓ · La Guàrdia Civil defensaque es tracta dels passos previsper a la viabilitat de l’estat català

Setge policial a la hisendacatalana, tot i ser legal

ESPERPENT · El mateix textpolicial detalla que totes lesactuacions d’adeqüen a l’Estatut

P10

La Generalitat es plantejacomprar terrenys a laCosta Brava i protegir-los

La decisió es prendrà quan estigui apunt el pla director de sòls no sostenibles! Territori està revisant la documentació

de les obres de sa Guarda, a Cadaqués!

!3

Inhabiliten lajutgessa queinvestiga el casManga durantset mesos

Oriol Pujolliquida ambdos mesos imig de presóun suborn de443.660 euros

L’EXDIRIGENT DE CIU NOMÉS

HAURÀ D’ANAR A DORMIR A

BRIANS 2 DESPRÉS DEL PERMÍS

CONCEDIT PEL GOVERN

!26

■El Consell General del Poder Ju-dicial ha suspès durant set mesosles funcions de la jutgessa Pilar deLara per una falta «molt greu» pelsretards de les seves instruccionsjudicials.!15

Interposen una sanció al’hospital de Palamósper la mort d’unapacient a Urgències!19

Descobreixen 639plantes de marihuanaa Bescanó!14

A més a DdG

Cotarelo deixala llista deJxCat perquèel posen de suplent

L’ESCRIPTOR ES QUEIXA

QUE NINGÚ EL VA AVISAR I EL

PARTIT DIU QUE TREBALLA

PER ARREGLAR-HO

!10

TEL ( 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.687

Dissabte30 DE MARÇ DE 20191,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

AVUI, CANVI D’HORAA LES DUES DE LA MATINADA ELS RELLOTGES S’HAN D’AVANÇAR A LES TRES

JOIERIA RELLOTGERIACARRER NOU, 27 · 17001 · GIRONA · TEL.: 972 21 68 21

EsportsDdG!30 a 40

EL MARTIRI INACABABLEL’ATHLETIC REMUNTA EN CINC MINUTS EL GOL INICIAL D’UN GIRONA QUE ALLARGA EL MALEFICI A MONTILIVI

1GIRONA

2ATHLETIC

Borja García lamenta l’1-2 amb els jugadors de l’Athletic, al fons,celebrant-lo. ANIOL RESCLOSA

jamargant - 01/04/2019 10:54 - 83.54.110.117

24 | Comarques Gironines | GIRONÈS EL PUNT AVUIDILLUNS, 1 D’ABRIL DEL 2019

GM Food, companyia líderen la distribució alimentà-ria a l’Estat espanyol, haimpulsat la seva àrea devenda al detall amb l’ober-tura de 16 supermercatsfranquiciats amb les sevesensenyes Suma i Proximdurant el mes de març.

Aquestes oberturescorroboren el pla de crei-

xement de la companyia,que durant aquest 2019preveu una important ex-pansió en zones on finsara no tenia presència,com ara Astúries –on elmes de febrer passat vainaugurar el seu primersupermercat Proxim–, ireforçar el seu posiciona-ment en aquelles regionson ja disposa d’una xarxad’establiments franqui-ciats.

Dels 16 supermercatsnous, 10 són de l’ensenyaSuma (5 a les Balears, 2 alPaís Valencià, 2 a Madrid i1 a Catalunya) i els 6 res-tants són Proxim (3 a Ma-drid, 2 a les Balears i 1 aCatalunya). Aquestesobertures suposen uncreixement de 3.575 m²de superfície de sala devendes i la generació de 53nous llocs de treball.

GM Food Ibérica, ambseu a Vilamalla, té un vo-lum de negoci superior als1.100 milions d’euros. ■

U.C.GIRONA

a Es tractad’establiments Suma iPròxim, repartitsarreu de l’Estat

GM Food obre 16supermercatsfranquiciats

Façana d’un establimentSuma de GM Food ■ EL PUNT

AVUI

La doble jornada de marxanòrdica solidària celebradaaquest cap de setmana a Gi-rona ha reunit 640 partici-pants, provinents de Rússia,l’Estat francès, Polònia i Itàliaque han pres part en la prime-ra prova de la copa del mónde marxa nòrdica, organitza-da per Nordic Walking Gironai la Fundació Nordic WalkingOriginal (ONWF) coincidintamb l’esdeveniment solidari.L’objectiu dels organitzadorsera celebrar un cap de setma-na de marxa nòrdica, esport,natura, salut i solidaritat, jaque tots els beneficis es des-tinaran a la Fundació Oncolli-ga Girona, dedicada a l’ajudaals malalts de càncer. ■ J.T.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Més de 600participantsen la marxanòrdica

GIRONA

Dos vins del celler coope-ratiu Sant Miquel de Ba-tea, de la DO Terra Alta,van empatar com els mésben puntuats en la 24aedició del concurs de vins icaves de Catalunya Girovi,que es va fer dissabte alvespre a Girona. En con-cret, es tracta de Tipicitat(2015), que va ser un delsque va rebre la medallad’or en la categoria vi ne-gre criança, i NaturalisMerroure (2018), que enva rebre una en la de vi ne-gre mitja criança.

Uns 220 tastadors –en-tre experts, alumnes i ex-alumnes de l’escola d’hos-taleria de Girona, enòlegs,sommeliers, elaboradorsde vi i de vins escumosos,comerciants, restaura-dors i consumidors– vanformar part del jurat i vantastar a cegues les mos-tres participants en el con-curs per determinar elcentenar de vins guardo-nats amb medalles d’or,argent i bronze en les dife-rents categories del Girovi2019 i també la seixante-

na que es van premiar coma Fulles de Girona (en quènomés es tenen en compteels vins que es fan a les co-marques gironines).

Quaranta medalles d’orAquest any, es van pre-miar amb medalles d’or untotal de 40 vins, de què 21eren de les comarques gi-

ronines.En les categories de

vins blancs es va guardo-nar amb la medalla d’or:Eternium Barrica Char-donnay (2017) com ablanc fusta, PesseteroBlanc (2018) i Amat Sau-vingnon (2018) com ablanc especial i Llavors(2018), Cantinela Xarel·lo

(2018), TramuntanartBlanc (2018) i La Maca(2017) com a blancs joves.

Les medalles d’or per avins rosats van ser per aDuc de Foix Cabernet Sau-vignon Rosat (2018), Cu-riosa Rosat (2018), TerraTerrae Rosat (2017) iEternium Cabernet Sau-vignon (2017).

En vins negres, les me-dalles d’or van premiarTramuntanart Negre(2018), Dinarells Negre(2018), El Nen de Can Ma-set (2018) i Mar de Lluna(2018) en la categoria de vinegre jove; Negre de Geri-sena (2017), NaturalisMer Roure (2018) i Rove-llats Bru de Tardor (2014),

en la de vi negre mitjacriança; Puntiapart(2016), Antima (2016),Tipicitat (2015), Anheld’Empordà (2015), Boires(2016) i Primícia CriançaNegre (2016) en la de vi ne-gre criança, i PereladaFinca Malaveïna (2016) iPerelada Aires de Garbet(2016), en la de vi negrereserva.

Els vins Perelada Gar-natxa de l’Empordà 12anys i Torre de Capmanyes van endur les medallesd’or de vins dolços, i DosDéus Estrelles Batch(2019), la de vermut.

Quant als vins escumo-sos, les medalles d’or vanser per a Terra Terrae Brut(2017), Antonio Membri-ves Jiménez (2013), SortAbril (2016), Lacrima Bac-cus Heretat Brut (2016),Gramona Imperial GranReserva (2014), G de Geri-sena (2014), Farré-Garri-ga Brut Natural, Ses Ver-nes Brut Nature Reserva(2016), Trobat Gran Re-serva (2014), GrimauGran Reserva (2012) i LolaRose Pinot Noir (2016).

Girovi, creat l’any 1995per Agustí Ensesa, funda-dor de l’Escola de Tasta-vins del Gironès, està orga-nitzat per Mestres Tas-tavins i Cellerers de Cata-lunya, amb la col·laboracióde la Diputació de Gironai el suport de l’Ajuntamentde Girona, l’Institut Catalàde la Vinya i el Vi (Incav),la Cambra de Comerç deGirona, l’Associació Cata-lana de Sommeliers i la Fe-deració d’Associacionsd’Hostaleria. ■

a Es tracta de Tipicitat 2015 i Naturalis Mer Roure 2018, tots dos del celler cooperatiu Sant Miquelde Batea a Uns 220 tastadors van decidir dissabte els més de 100 vins premiats en la 24a edició

L. Artigas / J. TrillasGIRONA

Dos vins de la Terra Alta, elsmillors puntuats a Girovi

El concurs es va fer dissabte al vespre a l’hotel Carlemany de Girona ■ JOAN SABATER

GARROTXA | Comarques Gironines | 31EL PUNT AVUIDILLUNS, 1 D’ABRIL DEL 2019

DESTACAT

AGENDA

Ple municipal extraordinari. #plegironaAvui, a les 15.45 h

Al Saló de Plens de l’Ajuntament de GironaRetransmissió en directe www.girona.cat/ple

Inauguració de l’exposició “Desemboscant” de Martí Boada4 abril, a les 19.30 h

Al Centre Cultural La MercèDel 4 d’abril al 31 de maig

CONVOCATÒRIES

Subvencions Amplia CulturaAjuts Girona KreasTermini: 5 d’abril

www.girona.cat/ampliaculturawww.girona.cat/kreas

Beca de la Fundació Joan BrugueraTermini: 17 d’abril

www.girona.cat/fundaciojoanbruguera

EDUCACIÓ

Anem A… Buscar el vigilant dels cinc sentits13 d’abril, a les 11 h

La Caseta. Serveis EducatiusCal inscripció prèvia: 972 221 866 / caseta@ajgirona.cat

Durada aproximada: 1:30 horesMés informació a www.girona.cat/caseta

ESPAI MARFÀ

Taller: Aprèn a mesclar les teves gravacions2 i 9 d’abril i dijous 4 d’abril, de 19 a 21 h

Cal inscripció prèvia Inscripcions a www.girona.cat/marfa

Convocatòria per participar al Viu21MúsicaDia de la Música a Girona

Del 2 al 26 d’abrilwww.girona.cat/viu21musica

Programa d’acompanyament artístic de l’Espai MarfàTermini: 12 d’abril

www.girona.cat/marfa

ESPORTS

Master Class. Dia Mundial de l’Activitat Física6 d’abril

Gent Gran (10.30 h), Aerotò (11.30 h), Pilates (12.30 h) i Zumba (13.30 h)

Al Pavelló Municipal Girona-FontajauActivitat gratuïta. Cal inscripció prèvia

Activitat aquàtica prepart i per a nadonsA partir del 5 i 6 d’abril, respectivament

A la Piscina de Santa Eugènia-Can Gibert del PlaInscripcions a activitatsesports@ajgironca.cat (972 237 306)

TEMPS DE FLORS

15è Concurs d’aparadorisme i decoració interior “Girona, Temps de Flors”

Presentació de sol·licituds fins al 9 d’abrilwww.gironatempsdeflors.cat

PRESSUPOSTOS PARTICIPATS

ASSEMBLEES ALS BARRISAquesta setmana

1 d’abril: Torres de Taialà (19 h), Can Gibert (19 h), Figuerola-Bonastruc(19.30 h), Mas Catofa (19.45 h), Germans Sàbat (20.15 h)

i Devesa-Güell (20.15 h)2 d’abril: Mercadal (19 h),Vall de Sant Daniel (19.15 h) i Barri Vell (20 h)

3 d’abril: Santa Eugènia (19 h), Domeny (19 h) i Fontajau (19.45 h)4 d’abril: Pedret (19 h), Torre Gironella (19 h) i Pujada de la Torrassa (20 h)5 d’abril: Pedreres-Fora Muralla (18.30 h), Carme-Vista Alegre (19.45 h)

Més informació: www.girona.cat/consultabarris

3330

20-1

2063

65L

Bassegoda Grup, Exo Surfi Òria Cosmètica Natural iArtesanal han estat guar-donats en la sisena ediciódels Premis 100% Empre-nedors que han tancat elGarrotxa Emprèn, que du-rant dues setmanes haofert una trentena d’acti-vitats a l’entorn de l’em-prenedoria. Aquests pre-mis els organitzen l’Ajun-tament d’Olot, el ConsellComarcal de la Garrotxa,els Joves Empresaris de laGarrotxa i el Cercle Eu-ram amb el suport del set-manari La Comarca, OlotTelevisió i Ràdio Olot iamb la col·laboració de la

Cambra de Comerç de Gi-rona i la Diputació deGirona. Els guardons te-nen com a objectiu dina-mitzar i promoure l’em-prenedoria i el reconeixe-ment de l’aportació que lesnoves iniciatives empresa-rials fan en la dinamitza-ció de l’activitat socioeco-nòmica i de creació de

llocs de treball.L’Associació de Joves

Empresaris de la Garrotxahan concedit el premi JoveEmpresari al comunica-dor Òscar Cabana que estàal capdavant de Bassego-da Grup, per tota la sevatrajectòria, i n’ha destacatla transformació i actualit-zació del setmanari La Co-

marca d’Olot i l’establi-ment de col·laboracions ixarxa de professionals peroferir serveis més inte-grals a les empreses.

Les empreses EXOSurf, dedicada al disseny ifabricació d’accessoris desurf 100% biodegradables,de Sílvia Rodríguez i JosepFont, i Òria Cosmètica Na-tural i Artesanal, dedicadaa l’elaboració de productesde cosmètica per tenir cu-ra de la pell, el cabell i el cosdes del cor de la Fageda,amb Òria Pendón al cap-davant, han estat recone-gudes, respectivament,amb el primer i el segonpremi 100% Emprene-dors. Hi ha hagut nou can-didatures. ■

Bassegoda Grup, Exo Surfi Òria Cosmètica, premis100% Emprenedors d’Olot

Jordi CasasOLOT

a Els organitzadors els reconeixen l’emprenedoria en el camp de lainformació, el material esportiu i la cosmètica a Clouen el Garrotxa Emprèn

6edicions s’han celebrat delspremis 100% Emprenedors,que clouen les dues setmanesdel Garrotxa Emprèn.

9iniciatives són les que hanaspirat als tres premis queconcedeixen les entitats orga-nitzadores.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

Els premiats amb els representants de les institucions i entitats organitzadores dels premis d’emprenedoria. ■ J.C.

El popular pastisser de la pla-ça de l’Àngel d’Olot, NarcísFerrer, ha aplegat en un CDles sardanes que al llarg delsanys li han dedicat a ell o a laseva família. Sota el títol Sar-danes a Can Ferrer i amb unalitografia de Miquel Plana a laportada, inclou 10 sardanes, 1revessa, la música del gegantClam i la dels nans, gegants icavallets d’Olot. ■ J.C.

OLOT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una vida desardanes, enun CD

Considerada l’embriód’una futura hisenda cata-lana, una de les principalsestructures d’estat d’unaeventual república, és evi-dent que l’Agència Tribu-tària de Catalunya (ATC)ha estat situada els últimsanys en la diana dels po-ders estatals. Investigar-laa fons per trobar qualsevolexcusa que n’aturés el des-plegament ha estat ja desdel 2015 una de les obses-sions del cap de la policiajudicial a Catalunya, el ti-nent coronel de la GuàrdiaCivil Daniel Baena, que enla seva declaració aquestasetmana al judici del Su-prem ha hagut d’admetretanmateix, a preguntes dela defensa, que avui l’ATCfunciona amb normalitat ino té cap recurs ni procésjudicial pendent. És a dir,que ell ha fallat en l’intent.

Això sí, aquesta mancade base acusatòria no haestat impediment perquè,el 20 de febrer passat, laGuàrdia Civil aportés aljutjat 13 de Barcelona, queen paral·lel segueix investi-gant el procés, un altre in-forme, basat en un docu-ment intern “nou” trobaten un pen intervingut el20-S del 2017 al llavors se-cretari d’Hisenda LluísSalvadó, amb què vol pro-var la suposada malversa-ció de fons que va suposarel desplegament de l’ATC il’aprovació del Codi Tribu-tari, la major part del qual,per cert, ni tan sols va serrecorregut al TC, tot i queen el seu dia era presentatcom una de les tres lleis dedesconnexió. L’informe,de fet, entra en un nou es-tadi de la capacitat inventi-va per generar relats difa-matoris contra el procés, jaque aquest s’acaba des-muntant ell solet quanconclou que tot el que de-nuncia que s’ha dut a lapràctica correspon a com-petències estatutàries. Ai-xí, quina acusació sosté?Doncs, literalment, que “sibé és cert que algunes deles mesures s’integren en

la via autonòmica, són unpas intermedi per anar im-plantant-ne moltes altresamb l’objectiu últim decrear l’estat català i garan-tir la seva viabilitat econò-mica”. I és que, és evident,per saltar-te un semàforabans hi has d’arribar, pe-rò segons aquesta innova-dora teoria, fer el recorre-gut fins a aturar-te a la líniaja mereix ser castigat.

El curiós text, en con-cret, vol sostenir la gensmenor acusació que s’hanmalversat 17 milions en lacreació de la hisenda cata-lana, xifra que prové –tam-bé atenció– de la suma deles quantitats que aparei-xen en un document d’in-tencions sostret a Salvadó,sense cap mena d’oficiali-tat i datat a juliol del 2016,on s’estimaven els costosorientatius del futur des-plegament de diverses fi-gures tributàries. A partird’aquí, i sense aportar mésproves, la Guàrdia Civil diuque té “indicis suficients”per acusar el govern d’ha-ver-se gastat ja els17 mi-lions, per bé que a la con-

clusió es cura en salut i ad-met que no ho pot “ratifi-car fefaentment”.

Els diners “malversats”I exactament en què diu laGuàrdia Civil que els hagastat? Anem a pams.200.000 euros serien perdesenvolupar el Codi Tri-butari, un text que s’apro-varia per llei al Parlamentel 27 de juliol del 2017, ique està del tot vigent, tretde cinc punts menors re-correguts i pendents desentència al TC. 7,8 mi-lions correspondrien al“desplegament” de la Jun-ta de Tributs, el ConsellFiscal i l’Institut de Recer-

ca Fiscal; tres figures inclo-ses en aquesta llei (de lesquals el TC només s’ha depronunciar sobre dos as-pectes menors de la Jun-ta), per bé que avui encaraestan en stand-by, i cap nos’ha començat a materia-litzar. 4,5 milions més pro-venen de la “implantacióterritorial” de l’adminis-tració tributària, una in-gent tasca que, en efecte,va ser culminada i presen-tada a bombo i plateret aprincipi de setembre del2017, i que va suposarl’obertura de 14 oficinespròpies i 13 més de com-partides al territori, ques’unien a les 141 de la Xar-

xa de Tributs de Catalu-nya, de finestreta única,operada d’acord amb les di-putacions. Una implanta-ció, per cert, que aniriaacompanyada del creixe-ment de l’ATC fins a mésde 700 treballadors per po-der assumir també liquida-cions dels registradors dela propietat i exercir la re-captació executiva (accióencara en fase de consoli-dació) d’ens públics com elServei Català de Trànsit,tot esgotant les competèn-cies estatutàries del go-vern en la gestió de tributspropis i cedits. Tant és així,de fet, que el llavors delegatestatal Enric Millo, en res-

posta a una piulada del vi-cepresident Oriol Junque-ras anunciant la presenta-ció del desplegament, vaarribar a saludar-la a Twit-ter així: “Ja era hora! Altrescomunitats autònomes fatemps que ho fan. Això no-més depèn de la Generali-tat. Enhorabona.”

Finalment, l’informe dela Guàrdia Civil diu que elgovern va malversar “al-menys 4.923.848 euros enl’activació de les primeresfases del sistema e-Spriu”.Efectivament, un sistemainformàtic més modern ieficient que l’antic G@udí,del 2001, que arribat el caspodia permetre, com diul’informe policial, gestio-nar grans impostos coml’IRPF, l’IVA, societats o elsespecials... però que bàsi-

cament ha servit fins araper gestionar l’impost a lesbegudes ensucrades i s’uti-litzarà per implantar elcomplex tribut sobre lesemissions de vehicles pri-vats emmarcat en la llei delcanvi climàtic.

Els plans mai executatsEmparant-se encara com aúnica font en el documentdel 2016, l’informe policialtambé denuncia les inten-cions del govern de disse-nyar una estratègia per re-captar les prestacions so-cials, ara reservades a l’Es-tat, i de desplegar altres fi-gures que sí que segura-ment desbordaven el marcconstitucional, com unaagència de duanes, una dela propietat immobiliària(com a cadastre) o una ofi-cina de fiscalitat interna-cional, si bé el document deSalvadó no atribuïa ni as-signació econòmica orien-tativa a cap. I per les qualsno s’arribaria a iniciar capacció efectiva; ni tan solsserien incloses en cap llei,com gairebé lamenta elmateix informe: “Es potafirmar que la llei 17/2017(del Codi Tributari) es vacenyir fonamentalment almarc autonòmic perquèno contenia els òrgans quesabia que podien ser decla-rats inconstitucionals”,clou. La Guàrdia Civil, cer-tament, no se’n surt ambl’ATC. ■

La Guàrdia Civil no se’n surtcontra l’Agència Tributàriaa Baena admet al Suprem que l’ATC és legal, tot i que un nou informe al jutjat 13 li atribueix ara unamalversació de 17 milions a El text es desautoritza sol en reconèixer que els fets s’adiuen a l’Estatut

Òscar PalauBARCELONA

El programa e-Spriu tambéhavia de permetre que totsels ens del sector públic de laGeneralitat centralitzessin através de l’ATC el pagamentdels seus impostos estatals,per raons d’eficiència i d’eco-nomies d’escala, per tal queaquesta els ingressés al seu

La Guàrdia Civil fa temps que té al punt de mira l’ATC. La imatge, de primera hora dels escorcolls del 20-S a Economia ■ J.L.

torn a l’agència espanyola enun sol paquet. És el que es vabatejar com a “tramitadora”,una operació del tot legal –defet molts particulars ho fanaixí, i és una pràctica estesaentre administracions– quetanmateix amb l’aplicació del155 no s’arribaria a aplicar

mai, i que el Consell de Minis-tres va anul·lar finalment eldesembre del 2017. El governrestaurat es va fixar com aprioritat des de l’inici la recu-peració del projecte, però en-cara hi treballa. Segons fontsinternes, la voluntat és poder-ho presentar abans de l’estiu.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La ‘tramitadora’ que el 155 es va carregar, a l’estiu

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

4,5milions assegura la GuàrdiaCivil que va malversar l’ATC enla implantació territorial.

EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE MARÇ DEL 201910 | Nacional |

Comarques

Diari de Girona DISSABTE, 30 DE MARÇ DE 2019 15

La temporada de creuers alsports de Palamós i Roses portaràper primera vegada a la històriamés de . passatgers i deixaràun impacte de , milions d’eurosal territori. Els dos ports mantin-dran el mateix nombre d’escalesde l’any passat (en total, n’hi haurà) però el que creixerà, i molt, se-ran els creueristes, ja que se n’es-peren fins a un més que el. La temporada començarà el d’abril i s’allargarà fins al d’oc-tubre. En el marc de la presenta-ció de la temporada que va tenirlloc ahir, el president de Ports iconseller de Territori, Damià Cal-vet, va reclamar a l’Estat que «esposi les piles» perquè Palamóspugui ser frontera Schengen, i as-segura que la Generalitat «no s’a-turarà» fins a aconseguir-ho.

Damià Calvet va subratllar ahirque aquest creixement de passat-gers va en la línia dels dos darrersanys (el va ser d’un i el d’un ), afegint que l’aug-ment de creueristes es troba «moltper sobre» de la mitjana de la dar-

rera dècada, en què el percentatgese situa a l’. La temporadas’engegarà d’aquí a dues setma-nes. Concretament el d’abril, Pa-lamós rebrà la primera de les escales, que portaran . cre-ueristes al port baix-empordanès(un més en relació al ). ARoses la temporada començaràmés tard, cap al de maig. Aquíhi haurà vuit escales, que portaran. passatgers (un més res-pecte a l’any passat).

Calvet va subratllar que el és «l’exemple» de la desestaciona-lització. «Això permet repartir mi-llor l’impacte econòmic, no con-centrar-lo tan sols al pic de l’estiu,i apostar per la qualitat», va afir-mar el mateix. De fet, per aquestordre, els mesos en què hi hauràmés afluència de creuers seranmaig, setembre i agost. Durantaquesta temporada, hi haurà lí-nies de creuers que visitaran elsports de la Costa Brava. D’aques-tes, un són de luxe, tenint encompte que la majoria de turistes,fins al , viatjaran en compa -nyies de categoria estàndard.

ACN PALAMÓS

Els ports de Palamósi Roses superaran els 60.000 creueristesper primera vegada

El conseller de Territori reclama a l’Estat que«es posi les piles» amb el punt Schengen i diu quela Generalitat «no s’aturarà» fins a aconseguir-ho

�

DdG/EFEGIRONA

■ La Comissió Disciplinària delConsell General del Poder Judi-cial (CGPJ) ha imposat sobre lajutgessa i titular del Jutjat d’Ins-trucció número de Lugo i prin-cipal investigadora del cas Mangai altres operacions de corrupció,Pilar de Lara, una sanció de setmesos i un dia de suspensió de lesseves funcions per una falta «moltgreu» en la desatenció en l’exercicide les seves competències judi-cials i també per generar retardssense justificació aparent en lescauses penals que instrueix. Enser una inhabilitació superior alssis mesos, De Lara perd la plaça alJutjat de Lugo i haurà de tornar aconcursar per poder exercird’aquí a uns mesos a un altre jut-jat.

Aquests fets es fan públics unasetmana després que la jutgessasignés un acte en el qual comuni-cava a uns polítics, empresarisi treballadors municipals quehauran de declarar com a impu-tats pel cas Manga. Segons detallael Tribunal Superior de Justícia deGalícia (TSXG), la suspensió de lajutgessa es farà efectiva quan aca-bi el mes de marge que la magis-

trada té per recórrer l’acusació da-vant el CGPJ. Si el Poder Judicialratifica la sanció, hi hauria la pos-sibilitat d’interposar un recurscontenciós-administratiu davantla Sala Tercera del Tribunal Su-prem.

En aquestes circumstàncies, encap moment es paralitzarien lesinvestigacions obertes sinó quequedarien en mans de la personasubstituta. L’advocat de De Lara,Agustín Azparren, ha negat lescauses que se li imputen a la sevaclienta, subratllant que «el ques’aconsegueix amb això és treure-

la del jutjat» i que recorreran a lasanció.

Recuperació del cas Manga Fa una setmana, Diari de Gironava avançar que la jutgessa Pilar deLara recuperava la investigació del’operació Manga, citant a decla-rar uns investigats per mitjà devideoconferència com a imputatsen el cas de corrupció política quees va començar a destapar fa sisanys.

A tall de recordatori, l’inici delcas se situa el passat de febrerde amb la intervenció delServei de Vigilància Duanera(SVD) a l’Ajuntament de Sant Hi-lari Sacalm, el Consell Comarcalde la Selva, a l’oficina de Xaloc -Diputació de Girona- i al Patronatde Turisme de la Costa Brava. Al-tres organismes on s’han investi-gat diversos càrrecs són els ajun-taments de Girona, Figueres, Bla-nes, Tordera, Sant Feliu de Guí-xols, Begur, Riudarenes i Castell-Platja d’Aro, Sabadell, Santa Colo-ma de Gramenet, Esparreguera,Calafell i Moià. La investigació su-posa la recerca de expedientsoberts, i fa referència a fins a ti-pus de delictes.

El Poder Judicial apartaset mesos la jutgessa delcas Manga i li treu la plaça�A la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 i investigadora de diversosafers de corrupció, se li atribueix una falta «molt greu» per retards

Si es ratifica lasanció, en capmoment esparalitzarien lesinvestigacionsobertes

L’envelliment de la població, la cronicitat de les

malalties i la constant evolució dels avenços tec­

nològics i científics suposa un repte per a la soste­

nibilitat dels sistemes de salut moderns. En aquest

escenari, el sector sanitari privat és un aliat

"imprescindible i complementari" de la sani­

tat pública per assegurar el bon funcionament del

sistema nacional de salut.

Així s’ha afirmat en la presentació de l’informe

"Sanitat privada, aportant valor: Anàlisi de si-

tuació 2019", elaborat per l’Institut per al Desen­

volupament i Integració de la Sanitat (Fundació

IDIS), que engloba la gran majoria de companyies

del  sector. D’acord amb  les dades  recollides en

l’estudi, el 2018 la sanitat privada a Espanya va su­

perar els 10,3 milions d’usuaris,entre assegurats

i mutualistes,  fet que  suposa un  increment del

4,3% respecte a l’any anterior. A més, cal destacar

que aquest creixement d’assegurats d’assistència sa­

nitària es registra "a totes les provínciesdel país,

sense excepció", subratlla Manuel Vilches, director

general de la fundació.

En  termes econòmics,  la despesa sanitària

privada representa el 28,8% de la despesa sanità­

ria total. Si se suma la despesa de concerts amb la

despesa sanitària privada s’assoleixen els 36.308 mi­

lions d’euros, el que representa el 3,3% del PIB. A

més, els 8,5 milions d’assegurats (sense comptar els

1,8 milions d’usuaris del sistema privat en el mo­

del de mutualisme administratiu) "contribueixen a

la descàrrega i l’estalvi del sistema públic". Les es­

timacions indiquen que l’estalvi per pacient ge­

nerat per l’assegurança privada oscil·la entre 546 i

1.224 euros a l’any,en funció de si l’ús és mixt pu­

blicoprivat, o exclusivament privat.

Les comunitats que més gasten en sanitat

privadaen termes proporcionals són Catalunya,

amb un 49,7% del total de la despesa sanitària en

el seu territori; Madrid,amb un 42,9%; Balears,

amb un 40,7%; i Canàries, amb un 34,5%. Les

mateixes quatre comunitats són al capdavant en

despesa pública en concerts amb centres privats:

Catalunya hi dedica el 24,9% de la seva despesa pú­

blica en sanitat; Madrid, el 10,7%; Balears, el

10,4%; i Canàries, el 9,3%.

Segons les últimes dades, del 2016, aquest sec­

tor disposa del 58% del total dels hospitals i el

32% dels llits del nostre país, i es van dur a terme

el 30,9% de les intervencions quirúrgiques a

Espanya, el 23,7 % de les altes i el 24,1% de les

urgències de tot el territori nacional. Pel que fa a

activitat i en termes de diagnòstic, als centres privats

es van realitzar el 39% del total de ressonàncies

magnètiques, el 17% dels TAC i el 21% dels PET.

"Encara hi ha capacitat en el sector privat", va des­

tacar el doctor Vilches, que va  insistir en  la ne­

cessària cooperació publicoprivada i va xifrar en

"més de dos milions" el nombre de persones a

la llista d’espera per operar-sesi no existís la sa­

nitat privada . "Volem que la sanitat arribi a tothom

i de manera eficient", ha insistit el president de la

fundació, Luis Mayero.

La sanitat privada segueixcreixent i ja supera els 10 milions d’usuaris

D’esquerra a dreta: Luis Iglesias, vicepresident de la Fundació IDIS; Adolfo Fernández-Valmayor, secretari general; Luis Mayero, president; Manuel Vilches, director general; i Pablo González Jerez, vicepresident

La Fundació IDIS ha presentat la seva "Anàlisi de situació2019", en la qual destaca la col·laboració publicoprivada per a la sostenibilitat financera i assistencial del sistemanacional de salut

ESPECIAL

jamargant - 01/04/2019 10:54 - 83.54.110.117

Comarques

Diari de Girona DIUMENGE, 31 DE MARÇ DE 2019 13

DISSABTECANDIDATURA INVISIBLE

Presentació als Jardins de la in-fància de la candidatura invisibled'ERC a les eleccions municipals

de Girona. Aquest partit porta anys dedi-cant-se a dilapidar, a la ciutat, el gran mo-ment electoral que travessa a Catalunya,a base d'anar decapitant candidats, ju-gant a una versió menuda de Joc de Trons.Hi ha un cert anhel masoquista a l'ERC deGirona. Sembla que trobin plaer en el fetde perdre. O això o és que els que mouenels fils del partit a la ciutat són uns autèn-tics lirons.

Quan tenien Maria Mercè Rocacone-guda i reconeguda, se la carreguen i, depassada, permeten que un dels seus re-gidors amb més projecció, Martí Terés,acabi al filat de Madrenas, mentre ellsposen John Doeencapçalant una llista deNo Names.

DIUMENGECURSA DE PELFA

Banyoles ha recuperat la marxadels quilòmetres. Un esdeve-niment del qual els més joves di-

fícilment en recordaran latranscendèn-cia durant els anys i , quan aquestpaís els diumenges bàsicament es men-

java i es bevia molt i l'esport com a sinò-nim de salut era una «marcianada». Enl'edició de hi vam participar quasi mil persones. Avui no és cap rècord,però en aquell moment va ser de primeraplana.L'havia fet un parell de vegades amb, comtothom, aquells vells xandalls de pelfa ibambes de tennis. Quasi ningú corria,sinó que es feien simulacres. Però era undels grans i divertits esdeveniments del'any a les comarques de Girona.

DILLUNSFRANÇA I CATALUNYA

Estupefacció pel manifest de senadors francesos «Pel respectede les llibertats i els drets fona-

mentals a Catalunya», en què demanenque es posi fi a «un veritable atac als dretsi llibertats democràtiques», i es reclamaa França i els països de la UE que inter-vinguin «per restablir les condicions deldiàleg a fi de trobar solucions polítiquesa un problema polític».

Darrere del manifest hi ha una tacad'oli que comença al Rosselló, des d'on famesos es promouen campanyes per ex-plicar la situació del conflicte català en undels països on més s'havien comprat lestesis que va propulsar el govern del PP. Un

dels impulsors de l'escrit és l'exalcalded'El Soler, un poble de la riba del Ter, albisbat d'Elne, que actualment és senadori que prèviament va ser diputat de l'As-semblea. François Calvet va ser membrede la comissió de l'Assemblea NacionalFrancesa que va abordar el conflicte delTibet.

És un home versat en matèria d'injus-tícies. També és probable que el fet queManuel Valls -un dels tipus més execratsa França- estigui radicalment en contrade la secessió de Catalunya hagi fet can-viar d'opinió a molts francesos i que cadavegada n'hi hagi més que simpatitzenamb la causa independentista.

DIMARTSEN XIRAU I LES TINTORERES

De petit em feia por anar a nedaral rec d’en Xirau de Portbou per-què sempre m’havien dit que hi

havia tintoreres, un peix gran i afilat delgrup dels taurons però amb cara de boigpels seus ulls tan separats. Suposo quem’ho deien perquè no anés a nedar aaquell rec llunyà i rocallós.

anys després, ja no existeix el recd’en Xirau perquè hi van construir un portesportiu i quasi ja no hi ha ni tintoreres.Diu un estudi de la Universitat de Gironaque s’estan extingint perquè la seva pescas’ha multiplicat per . El a Catalunyase’n van capturar tones i no accidental-ment, com en el passat, sinó per vendre’lcom si fos un peix espasa sense espasa.Però, a diferència de la d’aquest últim, laseva pesca no està regulada.

DIMECRESESTIUS LLARGS

Els estius s’han allargat cinc set-manes a Girona respecte els anys del segle passat. Els estius es

fan més grans a raó de dies per dècada,quan la mitjana espanyola de dilatació es-tival és de dies. Són dades del projecteOpen Data Climàtic de l’Agència Estatalde Meteorologia.

Què fa falta per reaccionar contra elcanvi climàtic i la destrucció dels paisat-ges? La maleïda supèrbia humana ensporta a demolir allò que ens han llegat perrobar-ho als que venen darrere.

Quina arrogància! Quanta inconscièn-cia!

DIJOUSJUDICIALITZAR LA VIDA

Un jutge de Figueres ha arxivatla causa contra dos veïns dePortbou a qui un anònim veí va

denunciar per penjar fotografies delsmagistrats que van jutjar, per dir-ho d’al-guna manera, el cas de «La Manada».

Diu el jutge que falten indicis que de-mostrin el delicte. Seria increïble que ha-guessin condemnat els que pengen car-tells i no una organització de violadors.Des d’un bon principi estava clar que lademanda no arribaria enlloc, però l’estatd’excepció moral i legal que pateix el paísfeia dubtar els amics dels acusats.

La judicialització de la política, perpart dels partits tant de dretes que hi haa Espanya, ha portat també a judicialitzarla vida. Costa d’entendre que un veí et de-nunciï per expressar-te democràtica-ment. On està escrit que els jutges no po-den ser criticats?

DIVENDRESLA DONA DE LA TROLLEY

Alguns divendres, a l’estació del’AVE de Girona, descendint perles llargues escales mecàniques

cap al gèlid forat de les vies, em trobo unadona amb una trolley negre. Les estacionsde tren tenen una penetrant càrrega me-lancòlica i literària. Fins i tot la de l’alta ve-locitat, on tot és molt ràpid i menys ro-màntic que a les velles estacions ferrovià-ries.

Encara que no hagués d’agafar captren, de petit m’agradava pujar a l’estaciódel meu poble per observar els rostresdels desconeguts i fer conjectures sobrequi eren (per molt que en el cas de la donade la trolley ho sé perfectament). Sobretotm’agradava fantasiejar sobre quin era elseu destí. El misteri sobre on anaven (enel cas de la dona ho sé) m’estimulava laimaginació fins convertir el meu petit po-ble fronterer en el centre del món. Per lesandanes passejaven espies, actors, cien-tífics i criminals. Tots ells anaven a llocsdesconeguts, que a mi m’agradava ima-ginar com a destins literaris i de pel·lícula.Sempre acabaven desapareixent en lafoscor dels vells túnels i mai més sabia resd’ells.

La dona de la trolley negre és diferent.Sé qui és i sé que durant anys agafarà eltren els divendres. Durant aquests ins-tants que hi coincideixo mai l’he vist som-riure. Té un rictus greu i transcendent.Potser perquè en el fons se sent observa-da. Si desconegués la gran càrrega queporta a sobre, i no precisament dins de latrolley, l’aturaria per explicar-li un acudit.Per molt que no tinc cap gràcia. Però dejove, en aquella vella estació, vaig decidirque observar i imaginar és infinitamentmés fascinant.

23

24

25

26

27

28

29

Ramon IglesiasPERIODISTA

EL DIETARI

La darrera edició de la mítica Marxa dels 40 de Banyoles. ANIOL RESCLOSA

L’hotel Carlemany va acollir unasessió del Seminari d'ActualitzacióJurídica i Dret Local, que organitza elXALOC (Xarxa Local de Municipis dela Diputació de Girona) amb la col·la-boració de l'Escola d'AdministracióPública de Catalunya. Les jornadesestan adreçades a secretaris, inter-ventors i tècnics municipals i tenencom a objectiu formar treballadorsde l'administració pública local sobreles actualitzacions jurídiques.

Xaloc organitza unasessió de formaciósobre dret local

DdG

jamargant - 01/04/2019 07:58 - 83.54.110.117

Publicitat

El nou centre conserva els seus elements decoratius. DdG

DdG GIRONA

■ Òptica & Audiologia Universi-tària, empresa especialitzada endistribució i comercialització deproductes i serveis de visió i audi-ció des de , obre un nou es-tabliment a Figueres, situat al ca-rrer Girona , el primer de la

companyia a la ciutat. El nou cen-tre, que ha suposat una inversióde . euros, és el tercer de lacompanyia a la província, desprésdel de Girona capital i el del Cen-tre Comercial Gran Jonquera.Emplea treballadors i disposad’una superfície comercial de

m. «El nou centre de Figueres re-força el nostre lideratge a Cata-lunya, i suposa un pas més enllàen la nostra estratègia basada enoferir un tracte personalitzat enels nostres serveis i una política depreus competitius», explica el di-rector comercial, Hèctor Ibar.

Òptica&Audiologia Universitàriaobre nou local al centre de Figueres

JESÚS BADENES GIRONA

■ Només els ajuntaments van sal-var l'any pel que fa a la licita-ció d'obra pública. L'Estat va re-duir les inversions un , per centrespecte de , mentre que laGeneralitat va caure un , percent. La suma de totes dues admi-nistracions, encara no milions,no arriba a ser ni un terç del quevan licitar tots els consistoris giro-nins conjuntament. Des de és la primera vegada que les cor-poracions locals superen els milions d'euros d'inversió en obrapública.

Des de l'inici de la crisi, que vacoincidir en gairebé el final de lalicitació de la línia d'Alta Velocitata Girona, les xifres d'inversió esta-tals només han fet que baixar, ambalgun repunt momentani. Els, milions de l'any passat su-pera el rècord negatiu assolit l'anyanterior, en què ja s'havia arribatals , milions d'euros, segonses desprèn de les dades de l'Asso-ciació d'Empreses Constructoresi Concessionàries d'Obra Pública(Seopan).

La caiguda de l', per cent javenia precedida de la gran caigu-da l'any anterior, donat que els, milions d'euros eren unpressupost un , per cent infe-rior que el de .

Més inversió públicaLes dades de la Generalitat cauende manera més significativa enquedar-se només en milionsd'euros. I suposa una altra baixadadesprés de , un any política-ment complicat pel «procés» in-dependentista, en què les inver-sions per valor de , milionsd'euros són un , per cent me-nor que el de (, milions).Per això, la Generalitat ha deixatde ser l'administració que més in-versió en obra pública aporta a laprovíncia, lloc que ara ocupen elsens locals.

Només va créixer l'activitat lici-tadora dels ajuntaments i la restad'administracions locals, que vansotmetre a competència públicaprojectes que, sumats, represen-taven una inversió de , mi-lions d'euros, xifra més elevadaque la de l'exercici (, mi-lions).

Un llarg estancament des de 2011Tot plegat fa que la tendència fospositiva a la província: les licita-cions van créixer un , per centi l'import global de l'oferta públicade les tres administracions va que-dar-se en , milions d'euros,uns milions d’euros més que el, segons les dades de Seopan.

Pel tipus d'obra, el principalsector que ha tirat del carro ésl'obra civil, que suma , mi-lions dels més de milions lici-tats durant tot l'any. Els equipa-ments de caràcter social van rebreuns milions d'euros d'inversió.L'habitatge públic és el sector

d’obra amb menys pressupost ales comarques gironines, amb no-més . euros.

La sèrie històrica mostra que enanys més durs de la crisi les cor-poracions locals han estat les quehan efectuat un esforç inversormés elevat en aquest àmbit: vanliderar les licitacions els anys (prop de milions) i ().

Els dos exercicis següents l'ac-tivitat constructora promogudapels ajuntaments es va desplomar( milions el i poc més de el ); però el –l'any en quèla taxa d'atur va assolir nivells his-tòrics a Espanya, per sobre del per cent; les persones inscrites ales llistes de l'atur superaven els milions– van invertir la tendènciai es van mantenir com les admi-nistracions més actives, amb propde milions licitats aquell any;per sobre dels el i per so-bre dels el , el pitjor de l'úl-tima dècada en licitació d'obrapública.

La suma de l’Administració General i la Generalitat no arriba a ser ni un terç del que assumeixen les corporacions localsEls 14,48 milions d’euros posats a concurrència pública per l’Estat l'any passat supera el record negatiu assolit el 2017

Només la licitació d’obra pública delsajuntaments se salva durant el 2018

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016* 2017 2018

900.000

850.000

800.000

750.000

700.000

650.000

600.000

550.000

500.000

450.000

400.000

350.000

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

EVOLUCIÓ DE LES LICITACIONS A GIRONA ANYS 2006-2018 PER TIPUS D’ADMINISTRACIÓ (EN MILIONS D’EUROS)

ESTAT ADM. LOCAL GENERALITAT

2006

376,00316,52138,39 2007

823,57209,45195,56

2008

320,53295,87183,71

2009

246,72211,4474,46

2010

243,02102,7059.,38 2011

133,2366,974,24

FONT: SEOPAN

AJ. DE BLANES

Obres a Ca la Guidó de Blanes.

Diari de GironaDIUMENGE, 31 DE MARÇ DE 20198

COMARQUES comarques.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

El principal sectorque ha tirat delcarro és l'obracivil, que suma96,96 milionsdels més de 153milions licitatsdurant tot l'any

jamargant - 01/04/2019 07:58 - 83.54.110.117

ANY 2018

ANY 2017

ANY 2016

ANY 2015

ANY 2014

ANY 2013

ANY 2012

ANY 2011

ANY 2010

ANY 2009

1.442.281 (71,41%)

EVOLUCIÓ DE L’AEROPORT DE

GIRONAPRINCIPALS COMPANYIES EN

TRANSPORT DE VIATGERS

RYANAIR

TOTALAEROPORT

2.019.708

TOTALAEROPORT

1.946.637

TOTALAEROPORT

1.664.969

TOTALAEROPORT

1.774.828

TOTALAEROPORT

2.149.165

TOTALAEROPORT

2.734.427

TOTALAEROPORT

2.837.837

TOTALAEROPORT

3.003.633

TOTALAEROPORT

4.859.813

TOTALAEROPORT

5.283.691

162.038 (8,02%) Jet2

157.697 (9,1%) Jet2

1.443.897 (74,17%)

1.335.008 (80,19%)

1.566.290 (88,25%)

106.110 (6,37%) Transavia

101.715 (5,73%) Transavia

108.757 (5,03%) Transavia

102.641 (3,75%) Transavia

94.020 (3,31%) Transavia

101.749 (3,38%) Transavia

84.862 (1,74%) Transavia

70.869 (1,34%) Transavia

44.467 (0,84%) Thomson Airways Ltd

18.078 (0,34%) Línies aèries poloneses

41.559 (0,85%) Tui Airways14.430 (0,29%) Tui Fly

28.354 (1,27%) Tui Airways17.987 (0,56%) Small Planet Airways

37.145 (1,3%) Wizz Air

36.796 (1,29%) Tui Airways

40.543 (1,48%) Wizz Air

39.434 (1,44%) Tui Airways

40.432 (1,87%) Tui Airways31.911 (1,47%) Wizz Air

44.576 (2,5%) Tui Airways11.795 (0,66%) Tui Fly

36.120 (2,16%) Jet2

20.545 (1,23%) Pobeda

127.597 (6,55%) Transavia

45.213 (2,32%) Pobeda

122.880 (6,08%) Transavia

87.449 (4,32%) Pobeda

2.474.201 (90,48%)

2.594.297 (91,42%)

2.734.815 (91,05%)

4.615.164 (94,96%)

5.045.480 (95,39%)

1.905.685 (88,26%)

LAURA FANALS GIRONA

■ Des del seu aterratge a l’aero-port de Girona-Costa Brava, el de-sembre de , Ryanair continuaessent, sense cap mena de dubte,la companyia estrella de l’aerò-drom gironí; no en va transportaset de cada deu dels viatgers quetrepitgen les instal·lacions. Tot iaixò, en els darrers anys ha perdutpes específic dins del global decompanyies que operen a l’aero-port, i el percentatge de viatgersque transporta s’ha reduït signifi-cativament durant l’última dèca-da. Així, mentre que l’any

Ryanair transportava un ,de tots els passatgers que passa-ven per Vilobí d’Onyar, l’any pas-sat va transportar el ,. Men-trestant, companyies com la bri-tànica Jet o Pobeda Airlines, queconnecta la Costa Brava amb Rús-sia, han anat guanyant cada vega-da més pes percentual.

En els darrers anys, l’esdevenirde l’aeroport de Girona ha anatmolt lligat al de la companyia ir-landesa. El fet que Ryanair l’esco-llís com a base va donar un impulsfins llavors desconegut a l’aero-port, que va arribar a superar els

, milions de passatgers l’any. Tanmateix, quan Ryanair vaaconseguir desembarcar a l’aero-port del Prat, a Barcelona, va co-mençar a reduir les seves opera-cions i vols des de Girona, de ma-nera que la xifra de passatgers vaanar decaient paulatinament totarribant a , milions el . Da-vant d’aquesta situació, la direccióde l’aeroport fa temps que té unacosa clara: cal diversificar l’ofertai no fiar-ho tot a una sola compan-yia. Inicialment va ser complicat,ja que les companyies «fugien» del’agressiva competitivitat de Rya-nair, però després de molts esfor-ços, la diversificació s’està acon-seguint: les xifres de companyiescom Pobeda o Jet encara nos’acosten ni de lluny a les de Rya-nair, però tot i això van consoli-dant la seva presència a l’aeroport.

La britànica Jet va començar aoperar a l’aeroport gironí l’any, majoritàriament transpor-tant turistes anglesos a la CostaBrava durant els mesos d’estiu.L’aposta va donar bons resultats, iha aconseguit convertir-se en lasegona companyia de l’aeroport:l’any va transportar .persones (un , del total depassatgers), xifra que va ascendira les . persones el (un,) i . l’any passat (un,).

Èxit de la connexió amb RússiaUna altra companyia que ha ex-perimentat un augment especta-cular a l’aeroport ha estat PobedaAirlines, que connecta lesinstal·lacions de Vilobí d’Onyaramb Rússia. Malgrat que per aaquest estiu ha decidit eliminar laruta de Sant Petersburg, conti-nuarà la connexió amb Moscou,que tants bons resultats li ha do-nat. I és que l’any Pobeda vamoure . persones (un ,dels passatgers que van passar perl’aeroport gironí), mentre que el la xifra ja es va situar en. (un ,).

Per la seva banda, Transavia,que connecta Girona amb les ciu-tats holandeses d’Amsterdam iRotterdam, també ha anat conso-lidant la seva presència a l’aero-port de Girona. L’any trans-portava un , del volum depassatgers, cosa que significava. persones, mentre quel’any passat va transportar .viatgers, xifra que suposa un, del total.

Ryanair passade transportar el 95% al 71%dels viatgersde l’aeroportLa companyia irlandesa continua essentimprescindible per a l’aeroport gironí, però cadacop tenen més presència companyies com la britànica Jet2 o Pobeda Airlines

Passatgers baixant d’un avió de Pobeda Airlines. ANIOL RESCLOSA

Comarques

Diari de GironaDIUMENGE, 31 DE MARÇ DE 201912

jamargant - 01/04/2019 07:58 - 83.54.110.117

VI BLANC FUSTA

ETERNIUM BARRICA CHARDONNAY(2017) GENERAL MARKETS FOOD IBERICAPENEDÈS

FLOR D’ALBERA (2016) CELLER MARTÍ FABRAEMPORDÀ

BLANC DELS ASPRES (2017)VINYES DELS ASPRESEMPORDÀ

VI BLANC ESPECIAL

PESSETERO BLANC (2018) COOPERATIVA GARRIGUELLAEMPORDÀ

AMAT SAUVIGNON (2018) BODEGAS TROBATEMPORDÀ

PUNTILS BLANC (2018) COOPERATIVA GARRIGUELLAEMPORDÀ

PHLOX (2018) VINS DE TALLERCATALUNYA

ÀURIA (2018) MAS LLUNESEMPORDÀ

JONCÀRIA (2017) PERE GUARDIOLA S.LEMPORDÀ

VI BLANC JOVE

LLAVORS (2018)CELLER LA VINYETA S.LEMPORDÀ

CANTINELA XAREL·LO (2018)GENERAL MARKETS FOOD IBERICAPENEDÈS

TRAMUNTANART BLANC (2018) CELLER GERISENAEMPORDÀ

LA MACA (2017)GRAMONAPENEDÈS

L’ORNI (2017) VINS DE PEDRACONCA DE BARBERÀ

BOCA PETITA (2018) GIRÓ RIBOTPENEDÈS

SOLSTICI (2018) ALREGI S.AEMPORDÀ

DINARELLS BLANC (2018) COOPERATIVA GARRIGUELLAEMPORDÀ

MAR ENDINS (2018) VINS I LICORS GRAUEMPORDÀ

PRIMÍCIA CHARDONNAY (2018)CELER COOPERATIU SANT MIQUEL DE BATEA,SCCLTERRA ALTA

PERELADA COLLECTION BLANC (2018) PERELADAEMPORDÀ

XOT BLANC (2018) VINYES DELS ASPRESEMPORDÀ

MAR & CEL (2018)LACRIMA BACCUSPENEDÈS

OR

AG

BR

OR

OR

AG

AG

BR

BR

OR

OR

OR

OR

AG

AG

AG

AG

AG

AG

BR

BR

BR

MARAGDA BLANC (2018) MAS LLUNESEMPORDÀ

MAGENC (2018)CELLERS D’EN GUILLAEMPORDÀ

VI ROSAT

DUC DE FOIX CABERNET SAUVIGNONROSAT (2018) COVIDESPENEDÈS

CURIOSA ROSAT (2018) ALBET I NOYAPENEDÈS

TERRA TERRAE ROSAT (2017) COVIDESPENEDÈS

ETERNIUM CABERNET SAUVIGNON (2017)GENERAL MARKETS FOOD IBERICAPENEDÈS

A21 ROSAT (2018)MASETPLANAEMPORDÀ

MARAGDA ROSAT (2018) MAS LLUNESEMPORDÀ

ROSAT PARATÓ PINOT NOIR (2018) PARATÓPENEDÈS

MALLOLET (2018) ROIG PARALSEMPORDÀ

ROSAT DE GERISENA (2018) CELLER GERISENAEMPORDÀ

TRAMUNTANART ROSAT (2018) CELLER GERISENAEMPORDÀ

DINARELLS ROSAT (2018) COOPERATIVA GARRIGUELLAEMPORDÀ

ROSÉ & CLEAR (2018) LACRIMA BACCUSPENEDÈS

PUNTILS ROSAT (2018) COOPERATIVA GARRIGUELLAEMPORDÀ

OLIVER CONTI INDISPENSABLE (2017) OLIVER CONTIEMPORDÀ

ROSAT (2018) BRUGAROLEMPORDÀ

GARBUIX ORIGEN (2018) CELLER DEL MONTSECCOSTERS DEL SEGRE

AÏDA DE VIVES AMBRÒS VI ROSAT (2018)VIVES AMBRÒSTARRAGONA

VI NEGRE JOVE

TRAMUNTANART NEGRE (2018) CELLER GERISENAEMPORDÀ

DINARELLS NEGRE (2018) COOPERATIVA GARRIGUELLAEMPORDÀ

EL NEN DE CAN MASET (2018) MASETPLANAEMPORDÀ

MAR DE LLUNA (2018) CELLER MARIÀ PAGÈSEMPORDÀ

PESSETERO NEGRE (2018) COOPERATIVA GARRIGUELLAEMPORDÀ

OLIVER CONTI INDISPENSABLE NEGRE(2017) OLIVER CONTIEMPORDÀ

LO NOI DEL SAXO (2018) BIELSA RUANO VINSTERRA ALTA

NEGRE JOVE (2018) BRUGAROLEMPORDÀ

MAS OLLER BLAU NIT (2018) MAS OLLEREMPORDÀ

BABALÀ - VI NEGRE EIXERIT (2018) CELLER COOPERATIU ESPOLLAEMPORDÀ

TERRA TERRAE NEGRE (2017)

BR

OR

OR

OR

OR

AG

AG

AG

AG

AG

AG

BR

BR

BR

BR

BR

BR

BR

OR

OR

OR

OR

AG

AG

AG

AG

BR

BR

BR

BR

DdG GIRONA

■L’Hotel Carlemany de Girona vaacollir dissabte a la nit el XXIVConcurs de Vins i Caves de Cata-lunya Girovi. En l’edició d’en-guany, els vins i caves de les co-marques gironines van tornar aemportar-se gran part del reco-neixement, aconseguint meda-lles. En concret, els vins de DOEmpordà van ser uns dels méstriomfadors, ja que van aconse-guir un total de medalles, deles quals van ser d’or. La DO Pene-dès va ser la segona en rebre mésmedalles, en aquest cas en to-tal. Pel que fa als vins més benpuntuats del certamen, van ser elvi negre de criança Tipicitat i el vi negre mitja criança NaturalisMer Roure , que van obtenirla mateixa puntuació i amb lacoincidència que són del mateixceller, el Celler Cooperatiu SantMiquel de Batea (DO Terra Alta).

A més de les medalles per alsmillors vins del territori català, elGirovi també premia els vins fetsa les comarques gironines ambl’entrega de les «Fulles de Girona»,que es van entregar majoritària-ment a vins empordanesos.

Enguany el Concurs va comp-tar amb l’assistència de testa-dors experts i més de vins detotes les DO de Catalunya, supe-rant així amb un la participa-ció de l’edició anterior.

La taula de testadors, encarre-gats de fer les valoracions, estavacomposta en un per diversosprofessionals del sector com enò-legs, sommel·liers, el·laboradorsde vi, comerciants o restauradors,mentre que l’altre eren con-sumidors, ja que, com va explicarel creador del certamen, AgustíEnsesa, «es valora molt l’opiniódel consumidor, que al cap i a la fiés qui comprarà el producte».

Els vins del’Empordàtriomfen al Girovi

El XXIV Concurs de Vins i Caves de Catalunya vapremiar amb 55 medalles els cellers de la provínciaEls dos vins amb millor puntació són del CellerCooperatiu Sant Miquel de Batea (DO Terra Alta)

COVIDESPENEDÈS

VI NEGRE DE MÀXIM 6 MESOS, CRIANÇA

NEGRE DE GERISENA (2017) CELLER GERISENAEMPORDÀ

NATURALIS MER ROURE (2018)CELLER COOPERATIU SANT MIQUEL DE BATEA,SCCLTERRA ALTA

ROVELLATS BRU DE TARDOR (2014)ROVELLATS, S.APENEDÈS

MISTERIÓS NEGRE (2017) BLANCA OZCARIZSENSE D.O

DELAMINA (2017) PRIORAT B&D LAB, S.LPRIORAT

AMB UN PARELL (2017) VINYES DE LA DOTEMPORDÀ

SYMER 365 (2016) CELLER DEL MONTSECCOSTERS DEL SEGRE

VI NEGRE CRIANÇA

PUNTIAPART (2016)CELLER LA VINYETA S.LEMPORDÀ

ANTIMA (2016)EMPORDÀLIAEMPORDÀ

TIPICITAT (2015)CELLER COOPERATIU SANT MIQUEL DE BATEA,SCCLTERRA ALTA

ANHEL D’EMPORDÀ (2015)PERE GUARDIOLA S.LEMPORDÀ

BOIRES (2016)CELLERS ALSINA S.LPENEDÈS

PRIMÍCIA CRIANÇA NEGRE (2016)CELLER COOPERATIU SANT MIQUEL DE BATEA,SCCLTERRA ALTA

ROMIGUERA (2016)CELLER ANALEC, S.LCOSTERS DEL SEGRE

SELECCIÓ DE GERISENA (2016)CELLER GERISENAEMPORDÀ

NEGRE PARATÓ SAMSÓ (2016)CELLER GERISENAEMPORDÀ

CAMÍ DE CORMES (2015)PARATÓPENEDÈS

FINCA BARQUERES (2016)TOMÀS CUSINÉCOSTERS DEL SEGRE

CAMÍ DE CORMES (2015)ROIG PARALSEMPORDÀ

SIURÀ (2015)VINS DE TALLERCATALUNYA

CIUTAT VELLA (2017)GENERAL MARKETS FOOD IBERICAPRIORAT

VI TORREBLANCA CABERNET SAUVIGNON(2017)VIÑA TORREBLANCA S.LPENEDÈS

IANUS (2016)PRIORAT B&D LAB, SLPRIORAT

VI NEGRE RESERVA

PERELADA FINCA MALAVEÏNA (2016)PERELADAEMPORDÀ

PERELADA AIRES DE GARBET (2016)PERELADAEMPORDÀ

PERELADA 5 FINQUES (2015)PERELADA EMPORDÀ

PERELADA FINCA ESPOLLA (2015) PERE-LADAEMPORDÀ

COMA FREDOSA (2013)

OR

OR

OR

AG

AG

BR

BR

OR

OR

OR

OR

OR

OR

AG

AG

AG

AG

AG

AG

BR

BR

BR

BR

OR

OR

AG

AG

AG

Tots els vinspremiatsEL CONCURS VARECONÈIXERTRES CATEGORIES

OR

AG

BR

OR

PLATA

BRONZE

7

Comarques

DILLUNS, 1 D’ABRIL DE 20196

El concurs celebrat dissabte a la nit a Girona. ANIOL RESCLOSA

jamargant - 01/04/2019 07:55 - 83.54.110.117

CELLER HUGAS DE BATLLE S.AEMPORDÀ

CLOS DE LES DÒMINES RESERVA (2015)CELLER COOPERATIU ESPOLLAEMPORDÀ

RESERVA MARTÍ (2011)ALBET I NOYAPENEDÈS

VINS DOLÇOS

PERELADA GARNATXA DE L’EMPORDÀ 12ANYSPERELADAEMPORDÀ

TORRE DE CAPMANYPERE GUARDIOLA S.LEMPORDÀ

GARNATXA AMBRE D’EMPORDÀ (2015)COOPERATIVA GARRIGUELLAEMPORDÀ

ESSÈNCIA DE GERISENA (2018)CELLER GERISENAEMPORDÀ

SOLERA 1931 - ESPOLLACELLER COOPERATIU D’ESPOLLAEMPORDÀ

CAVA/VI ESCUMÓS BRUT

CAVA TERRA TERRAE BRUT (2017) COVIDESCAVA

CAVA/VI ESCUMÓS EXTRA BRUT RESERVA

ANTONIO MEMBRIVES JIMENEZ (2013)CAVA LAVIRETCAVA

CAVA/VI ESCUMÓS BRUT RESERVA

SOTA ABRIL (2016)CELLER ANALEC, S.LCOSTERS DEL SEGRE

LACRIMA BACCUS HERETAT BRUT (2016)LACRIMA BACCUSCAVA

ANTONIO MEMBRIVES JIMENEZ (2016)CAVA LAVIRETCAVA

BRUT21 (2016)ALBET I NOYAPENEDÈS

VIVES AMBRÒS BRUT RESERVA (2015)VIVES AMBRÒSCAVA

CAVA/VI ESCUMÓS BRUT GRAN RESERVA

GRAMONA IMPERIAL GRAN RESERVA(2014)CELLER GERISENAEMPORDÀ

CAVA/VI ESCUMÓS BRUT NATURE

G DE GERISENA (2014)CELLER GERISENAEMPORDÀ

AG

BR

OR

OR

AG

AG

BR

OR

OR

OR

OR

AG

AG

BR

OR

OR

FARRÉ-GARRIGA BRUT NATURAL FARRÉ-GARRIGACAVA

DUC DE FOIX BRUT NATURE (2018)COVIDESCAVA

CAVA/VI ESCUMÓS BRUT NATURE RESERVA

SES VERNES BRUT NATURE RESERVA(2016)SES VERNESCAVA

LITUS BRUT NATURAL RESERVAFARRÉ-GARRIGACAVA

NINNA CLÀUDIA RESERVA BRUT NATUREPRIORAT B&D LAB, S.LCAVA

CAVA/VI ESCUMÓS BRUT NATURE GRAN RESERVA

TROBAT GRAN RESERVA (2014)BODEGAS TROBATCAVA

CAVA GRIMAU GRAN RESERVA (2012)VIÑA TORREBLANCA S.LCAVA

MISTERIÓS (2008)BLANCA OZCARIZ

VIVES AMBRÒS TRADICIÓ GRAN RESERVA(2011)VIVES AMBRÒSCAVA

VESTIGIS GRAN CUVEÉ (2014)CELLERS ALSINA S.LCAVA

ROVELLATS GRAN RESERVA BRUT NA-TUER (2013)ROVELLATS, S.A.CAVA

CAVA/VI ESCUMÓS BRUT ROSAT

ESTEL D’ARGENT RESERVA BRUT NATUREROSE (2016)ESTEL D’ARGENTCAVA

JUVE MASANA ROSAT (2017)GENERAL MARKETS FOOD IBERICACAVA

CAVA/VI ESCUMÓS BRUT ROSAT RESERVA

LOLA ROSE PINOT NOIR (2016)CANALS I MUNNECAVA

VERMOUTH

DOS DÉUS ESTRELLES BATCH (2019)PRIORAT B&D LAB, S.L

DOS DÉUS RVA ÚNICA (2016)PRIORAT B&D LAB, S.LCAVA

VERMOUTH PADRO & CO. RESERVA ESPE-CIALPRIORAT B&D LAB, S.L

AG

OR

AG

BR

OR

OR

AG

AG

BR

BR

AG

BR

OR

OR

AG

BR

OR

Diari de Girona

L’aeroport de Girona-Costa Bra-va va iniciar ahir, amb discreció, latemporada d’estiu, en la quals’han programat rutes, una me-nys que l’any passat. Avui hi haprogramats més vols i s’espera queen aquest segon dia l’activitat siguimolt major. En total, des de les ins-tal·lacions de Vilobí d’Onyar espot volar a deu països diferents.

En la temporada que es va ini-

ciar ahir hi ha previstes .operacions comercials de passat-gers i destaquen especialment lesdues noves rutes de Ryanair aBrussel·les i Knock (Irlanda). ElRegne Unit es manté com la des-tinació amb més vols des de la ter-minal de Vilobí d’Onyar, peròtambé creix l’oferta a Bèlgica, amb. places disponibles (un, més). Una altra de les nove-tats és la nova ruta a Moscou per

part de Norwind Airlines, una des-tinació que actualment ja l’operaPobeda Airlines. Per altra banda,una de les pèrdues d’aquesta tem-porada d’estiu és la connexió ambSant Petersburg, que fins ara ofe-ria la mateixa línia. El país queperdrà pes és Itàlia, ja que el nom-bre d’operacions amb Pisa cau un,. Alemanya, Rússia i Françatambé tenen menys vols i menysseients que la temporada estivalanterior. De fet, part de la caigudade moviments amb el mercat ale-many es deu a la desaparició delvol amb Berlín de Laudamotion.

El Regne Unit continua sent elpaís amb més places disponiblesamb Girona i, per tant, es preveuque es mantingui com la naciona-litat predominant a l’aeroport gi-roní. Fins al d’octubre s’oferei-xen , milions de seients dels di-ferents vols que connecten la Cos-ta Brava amb diversos punts d’Eu-ropa. Aquesta xifra, però, repre-senta un , menys de placesque l’any passat. Aquesta lleugeradavallada en el nombre de seientsdisponibles està relacionada ambla disminució del , en el nom-bre de moviments programats.

DdG VILOBÍ D’ONYAR

Arrenca la novatemporada d’estiua l’aeroport deGirona-Costa Brava

Viatgers a l’aeroport, ahir almatí. FOTO: MARC MARTÍ

La campanya, amb una lleugera davalladade les xifres, es va iniciar ahir discretament is’espera que avui sigui el primer dia fort

Hi ha previstes unes 10.000 operacionsamb les noves rutes a Brussel·les i Knock

jamargant - 01/04/2019 07:55 - 83.54.110.117

Els ports de Palamós i Ro-ses continuaran creixentpel que fa a volum de pas-satgers de creuers que hifan escala en la nova tem-porada, que enceten ambl’arribada de la primavera ique s’allargarà fins al 28d’octubre. La previsió, se-gons va anunciar ahir elconseller de Territori, Da-mià Calvet, és superar perprimer cop el sostre dels60.000 creueristes, ambcreixements d’un 18% aPalamós –n’esperen54.000, contra els 46.000del 2018– i un 14% a Roses–6.000, uns 800 més quel’any passat.

Calvet va destacar quel’activitat se sostindrà du-rant gairebé sis mesos i in-cidint força en la tempora-da intermèdia de tardor iprimavera. Al maig, perexemple, hi haurà una de-sena d’escales amb uns11.000 passatgers, men-tre que el segon mes mésfort es preveu que serà elsetembre. El conseller vaxifrar l’impacte econòmicdirecte en uns 4,3 milionsd’euros –per primer cop espassarà de quatre mi-lions–, i el calculen respec-te a una despesa mitjanade 62 euros per passatger i23 per tripulant, comptantque només desembarquinla meitat del total. A més,hi sumen els 6 euros de ta-xa que reporta cada pas-satger.

El salt de PalamósDesprés d’anys aspirant a

assolir els 40.000 passat-gers als quals finalment vaarribar el 2018, el port dePalamós trigarà nomésdotze mesos més a saltarfins als 54.000, el tercerrècord consecutiu en eldarrer trienni.

En la projecció positivapesa la implicació de l’ope-rador Marella, amb 26 deles 26 escales previstes,dues de les quals inaugu-rals –de les tres embarca-cions que atracaran al re-cinte portuari per primer

cop–. La companyia brità-nica copa el 56% de les es-cales, seguida per les nord-americanes Seabourn(vuit creuers) i SeadreamYacht Club (quatre).

Millora també a RosesMés discrets seran els nú-meros al port de Roses, onaconsegueixen mantenirescales (vuit) però incre-mentaran passatge perquès’hi aturaran embarca-cions una mica més grans.L’oferta rosinca se centramajoritàriament en esca-les de creuers de luxe (75%del total), però aquest cophan aconseguit diversifi-car el nombre de compa-nyies fins a les quatre: lesnord-americanes Crystal,Seadream i Windstar, itambé la britànica Marella.

A banda de l’impacteeconòmic en els dos muni-

cipis, els actors vinculats ala marca Costa Brava Crui-se Ports defensen que elsbeneficis s’estenen per laresta de la demarcació.D’una banda, amb les ex-cursions que contractenels creueristes, en què esmanté la tendència que lesmés sol·licitades siguin,per aquest ordre, als po-bles medievals (Pals i Pera-tallada), a Tossa de Mar i aGirona. El president de laCambra de Girona, Domè-nec Espadalé, va recordarque són importants per do-nar a conèixer el conjuntde la destinació i afavorirque els passatgers, o fami-liars i coneguts, hi torninen el futur. ■

FITA · Els dos ports de la Costa Bravarebran 54 escales de creuers entrel’abril i finals d’octubre IMPACTE · Elpassatge deixarà uns 4,3 milions, ivolen diversificar més els seus orígens

Emili AgullóPALAMÓS

Palamós i Roses fan el cim de60.000 creueristes enguany

Tot i els números positius, elsresponsables de Costa BravaCruise Ports volen continuartreballant per diversificarl’origen del passatge, marcatara decisivament pel mercatbritànic (77% dels creueris-tes, per nacionalitat). Pel dar-rere, a molta distància, que-den els creueristes nord-americans (11%) i alemanys(3%), i tota la resta de nacio-nalitats sumen només el 9%.

“No podem posar tots elsous al mateix cistell”, senten-ciava de manera gràfica el ge-rent de Ports de la Generali-tat, Joan Pere Gómez i Co-

mes. En aquest sentit, Calvetva assumir que segueixen deprop les negociacions pelBrexit, que podria entorpir lesfacilitats amb què els brità-nics desembarquen ara a Pa-lamós o Roses. El conseller vadir que la comissió del governde la Generalitat que analitzales conseqüències de la sorti-da del Regne Unit de la UE tésobre la taula el possible im-pacte i la manera de minimit-zar els efectes sobre l’arriba-da de creueristes.

En aquest context, la rei-vindicació que el port pala-mosí sigui declarat oficial-

ment frontera Schengen re-cobra especial importància,ja no només per a l’entrada isortida de turistes de fora del’espai comunitari de la UE, si-nó també per a la certificacióde mercaderies importades oexportades . Calvet va insistirque s’han fet obres i tenenconsignades partides peradaptar-se a les darreres exi-gències estatals, però quel’informe és al teulat del mi-nisteri i no reben resposta.“Hem de lamentar que l’Estatno es posi les piles”, va dir,abans de demanar “que no esgoverni contra Catalunya”.

El conseller Calvet,flanquejat pels alcaldes,presidents de cambres iresponsables de Ports i elDepartament de Territori,ahir, a Palamós ■ E.A.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Diversificar i el punt Schengen, els dos grans objectius

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El port de Palamóssumarà, amb 46escales, 54.000passatgers

Turisme Previsió de rècord en l’arribada de creueristes aquest 2019 a Palamós i Roses

EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE MARÇ DEL 201926 |

Comarques Gironines

Dins del pla d’inver-sions de Ports de la Ge-neralitat, el gerent,Joan Pere Gómez, vadestacar les obres pre-vistes per al reforç deldic principal de recer.

Seran 3,5 milions d’euros per instal·lar mésblocs de formigó a l’exterior de l’escullera i enfor-tir l’estructura per contenir la possibilitat d’ul-trapassaments de l’onatge en episodis de tempo-ral. És una possibilitat que, amb l’allargament dela temporada de creuers, pot incrementar elsriscos per al passatge, i que també millorarà lescondicions per a l’activitat mercant dels estiba-dors al moll.

Les obres seran complexes, per la llargada demés de metres del dic, començaran passat l’estiui duraran tretze mesos i mig, segons el plec declàusules del concurs.

Una altra de les novetats de lanova temporada és el fet quePorts hagi aconseguit ascendirl’activitat creuerista conjunta aPalamós i Roses a la categoria deport gran (big port) que atorgal’Associació de Ports amb Cre-uers de la Mediterrània (Med-Cruise), de la qual són membres.El pas de ser considerades ins-tal·lacions petites a grans potobrir portes. “No és només esta-dística, sinó que ens projecta iens dona més potencial de crei-xement”, va argumentar el con-seller, a l’hora d’atraure novescompanyies i un major volumd’escales. En aquest sentit, el ge-rent de Ports, Joan Pere Gómez,

19per cent d’increment s’asso-lirà a Palamós, respecte al rè-cord absolut de 46.000 cre-ueristes arribats l’any passat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

L’alcaldessa de Roses,Montse Mindan, vaaprofitar l’acte per rei-vindicar, “de nou, queels vaixells puguin atra-car i no només fondejara la badia”, en aigües ex-

teriors del port pel calat massa just de la infraes-tructura.

Des de Ports, el gerent va assumir que el fon-deig té contres, com ara haver de transbordar elpassatge fins a la costa, en expedicions petites isotmeses, a vegades, a l’agitació de l’onatge de lamar, però que també és atractiu per una singula-ritat ben valorada: “atrau empreses de luxe”, iels creueristes valoren el paisatge del conjunt dela badia de Roses amb més perspectiva des de lallunyania. A banda, s’enduen l’experiència denavegar en una embarcació més petita fins a lacosta.

60.000passatgers de creuers su-maran Palamós i Roses si escompleix la previsió de 54 es-cales aquest 2019.

va repassar la projecció de Pala-mós, des de la llunyana primeraescala del creuer Canberra, ambun miler de passatgers el 5 de ju-liol del 1965, fins a l’aposta perobrir mercat en la dècada delsnoranta, i la consolidació delsdarrers anys amb la nova marcai la gestió amb èxit d’una escalade més de 2.000 passatgers si-multanis l’any 2015.

Per promoure les instal·la-cions, els responsables de CostaBrava Cruise Ports es desplaça-ran la setmana vinent, entre el 5i el 8 d’abril, un altre cop a la firamés important que anualmentreuneix el gros d’operadors delsector, la Seatrade Cruise Glo-

bal, que se celebrarà a Miami(Estats Units).

En l’horitzó de la promoció,Calvet va anunciar també ques’han ofert perquè a la CostaBrava es faci l’any vinent una deles assemblees periòdiques deMedCruise. La cita aplegarà res-ponsables de la resta de ports,operadors i institucions, i potservir com a aparador per millo-rar el coneixement dels dosports sobre el terreny. Altres lí-nies d’acció són la integració enel circuit de Boutique Ports,amb serveis i una oferta vincula-da al segment del luxe, peratraure passatge d’alt nivell ad-quisitiu.

Els vaixellsfondegen aRoses fora dela badia

Mindan demana el dragatge

Palamós és el 36è port de MedCruise i la condició els obre portes

Assoleixen la categoria de “port gran”

Obres previstes a PalamósEl reforç deldic de recercomençarà ala tardor

EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE MARÇ DEL 2019 | Comarques Gironines | 27

Guàrdia Civil a dojoper al punt Schengen

L’APUNT cala extracomunitària. Però, amb voluntat, es podriatrobar una solució imaginativa, recorrent a la GuàrdiaCivil, que ja va actuar en la vaga de controladors de se-guretat al Prat, al 2017. Ahir, un grapat d’agents de laBenemérita amb metralladores van garantir la segure-tat de la roda de premsa de la campanya de creuers.Estaven ben preparats davant la visita del conseller.Emili Agulló

Més enllà de vestidors segregats i línies separades pera fluxos de passatgers, un argument històric de l’Estatper posar traves al punt de control fronterer d’accés al’espai Schengen al port de Palamós era d’efectius:agents de la Policía Nacional que haurien d’anar amunti avall des de l’aeroport o la frontera de la Jonquera perrevisar passaports de creueristes quan arribés una es-

3330

20-1

2067

70Q

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE MARÇ DEL 2019

3330

20-1

2069

44Q

L’exèrcit tindrà finalmentestand al saló Expojove deGirona. I si vol, podrà en-viar-hi soldats unifor-mats. Fira de Girona s’avéa acatar la sentència judi-cial, que deixava senseefecte la sanció que va im-posar a les forces armades(impedint que anessin alsaló de formació, ocupaciói emprenedoria per a jovesdurant un període de tresanys). La sentència, amés, anul·lava explícita-ment la redacció del codiètic que feia referència als“elements bèl·lics”.

Segons avança ACN,tot i que Fira de Girona hapresentat recurs contra lasentència, admeten quementre l’Audiència no el

resolgui el que “preval” és,precisament, la resoluciódel jutjat de primera ins-tància. I en conseqüència,la situació retrocedeix a laque hi havia l’any 2017.

Aquell any, Fira de Gi-

rona havia creat un codiètic que prohibia l’exhibi-ció d’elements bèl·lics a lafira de formació per a jo-ves. A més, es va conside-rar que l’uniforme és en simateix un element bèl·lic.

Però un cop començadala fira, l’exèrcit va portar-hi soldats uniformats tot ique en un primer moments’havia compromès a en-viar-hi personal vestit decivil. Arran d’aquest fet,

Fira de Girona va sancio-nar el cos armat prohi-bint-li participar en el salóExpojove durant el se-güents tres anys.

Setanta-vuit estandsLes forces armades ja hansol·licitat formalment po-der tenir presència al salóaquest 2019. Un saló quese celebrarà entre el 3 i el 6d’abril. Estarà format persetanta-vuit estands i ja hiha confirmada l’assistèn-cia de 6.688 estudiants devuitanta-nou centres edu-catius de les comarques gi-ronines. El certamen, quese celebra des de fa cator-ze anys, vol orientar els jo-ves sobre les sortides for-matives i professionalsque tenen després d’aca-bar la formació obligatòria(ESO).

RedaccióGIRONA

Fira de Girona acata i permetràl’exèrcit uniformat a Expojovea L’ens firal va prohibir la participació del cos armat al saló per incompliment del codi ètic, però el jutjatho va tombar a Tot i que hi ha presentat recurs, l’Ajuntament admet que aquest 2019 hi podrà ser

Els militars uniformats que van estar a l’estand de l’exèrcit el 2017 ■ J. NADAL

Ahir va començar el perío-de de preinscripció delsensenyaments obligatoris–segon cicle d’educació in-fantil, educació primària ieducació secundària obli-gatòria– per al curs2019/20 i s’acabarà el 9d’abril. El curs escolar co-mençarà el 12 de setem-bre i oferirà 40.357 grupsd’educació infantil, primà-ria i ESO. Hi haurà a més7.863 grups d’ensenya-ments postobligatoris, lapreinscripció als qualss’estendrà en diferents pe-ríodes entre el 14 de maig iel 5 de juny segons els es-tudis. Enguany, com a no-vetat, s’elimina la puntua-ció per malaltia crònica di-gestiva, endocrina o meta-bòlica i per familiars ex-alumnes del centres. Perprimer cop es podrà fer lapreinscripció telemàticaals cicles de grau mitjà i albatxillerat. ■

Comença elperíode de lapreinscripcióescolar

R.M.B.BARCELONA

JAUME REIXACH@JaumeReixach

«Vox és i serà unpartit residual a

Catalunya. El mésintel·ligent i méspràctic és fer-li el

buit. Els antifeixistesque busquen el cosa cos, ingenus, s'hanconvertit en el seu

principalinstrument depropaganda

electoral»

PERE MARINÉ JOVÉ@PereMarinJov

«@Esquerra_ERC …heu fet un fitxatge

força galdós amb elNuet, no sols canviade política com de

camisa, tampocdona la cara, ahir vapassar d'assistir alConsell Nacionald’@EUiA_cat , la

seva organitzaciófins ahir»

XAVIER RIUS@xriusenoticies

«L’independentismecatalà s’ha ficat enun carreró sense

sortida»

PEP PRIETO@PepPrieto

«Aquesta gent queet diu “crac” cada

dues frases no acabade girar rodó, oi?»

AL TWITTER

LA FOTO DEL DIA

LA FINESTRA

La Dos

Diari de GironaDILLUNS, 1 D’ABRIL DE 20192

ACTIVISME«GIRONA ANIMAL SAVE» DU A TERMEUNA ACCIÓ D’ACTIVISME VEGÀ

L’últim dissabte del mes de març

es va celebrar la jornada mundial

per la fi de la pesca. El grup activista an-

tiespecista Girona Animal Save va apro-

fitar per dur a terme una acció d'activis-

me vegà al Mercat del Lleó. L’objectiu

d’aquest grup activista és que les perso-

nes analitzin i qüestionin el consum

d'aquests productes i la mentalitat es-

pecista que hi ha darrere. Per fer-ho, el

moviment va voler mostrar al públic les

conseqüències de la indústria pesquera,

tant pel que fa a l’explotació i patiment

animal com a l’àmbit mediambiental.

L'activitat va consistir a mostrar imat-

ges d'aquesta indústria amb portàtils i

tauletes i parlar amb la gent que s'atu-

rava i es mostrava interessada en el que

ensenyaven.

CULTURAPILAR FRANCÈS HOMENATJA AMB ELSEU NOU TREBALL L’EXILI REPUBLICÀA TRAVÉS DE LA BIOGRAFIA FAMILIAR

«Quan calmin els mals vents, tor-

naré» és el títol del treball que

l'escriptora Pilar Francès ha dedicat a la

història familiar centrada en l'exili del

seu avi Josep Francès Novella (Onil,

1906 - Sant Feliu de Guíxols, 1989). Fruit

d'una investigació de la mateixa autora,

el llibre recupera i homenatja la memò-

ria de l'exili republicà a través de la seva

pròpia experiència i biografia familiar.

La família Francès va fer una donació, el

mateix dia de la presentació del llibre,

d'un fons documental i testimonial rela-

tiu a l'exili de Josep Francès, que va ser

exposat parcialment al Hall del MUME.

La presentació es va fer a càrrec del pro-

fessor d’Història de l’Educació Salomón

Marqués.

DDG FALGUÉS FOTOGRAFIA

La sisena edició del MOT estarà protagonitzada pel mar Mediterrani, concebut com un pont que comunica llengües, reli-gions, coneixements i persones. El festival, comissariat pel poeta i traductor Manuel Forcano, vol propiciar el desembarca-ment literari d’autors de les quatre ribes de la Mediterrània. El MOT va començar a Olot el 28 de març i acabarà a Girona el 6d’abril, tot oferint dues setmanes consecutives de converses i activitats literàries en què participaran una quarantena d’autorsque «han escrit les seves històries amb el mateix mar a la mirada», en paraules del comissari.

Una quarantena d’autors desembarquen al Festival MOT 2019

FESTIVAL MOTSETMANANEGRA DE

BORRELL

Albert Cano

LLETRES

i observem la setmanapassada podríem conclou-re que al ministre d’AfersEstrangers, Josep Borrell,

l’ha mirat un borni, com apunta el gra-ciós. Arrencava el període amb unacarta signada per senadors france-sos en què denunciaven el tracte de laJustícia espanyola als polítics indepen-dentistes catalans que estan sent jut-jats al Tribunal Suprem. Borrell va ha-ver de moure’s immediatament peraconseguir el suport del seu homòleggal, Jean-Yves Le Drian, qui demana-va a Twitter «plena confiança en la de-mocràcia i les autoritats espanyoles».

Alhora de la sacsejada francesa, elpresident de Mèxic, Andrés ManuelLópez Obrador, filtrava una carta alrei Felip VI en la qual exigia disculpesd’Espanya per la conquesta del paíscentreamericà, quan es compleixen anys de l’arribada a Mèxic d’Her-nán Cortés. La resposta de Borrell vaser que era absurd rebre ara aquestapetició de disculpes per esdeveni-ments succeïts fa cinc segles. En qual-sevol cas, suposava una esquerda enles relacions diplomàtiques de dospaïsos amb forts llaços polítics i co-mercials.

Per tancar la setmana negra, es vafer viral en xarxes socials l’irat aban-donament del ministre d’Exteriorsd’un plató de la televisió alemanya,davant preguntes de l’entrevistadorsobre la qüestió catalana que no li vanagradar. En una evident pèrdua de bo-nes formes, va arribar a dir al periodis-ta Tim Sebastian que «faci les pre-guntes correctes i deixi que jo parli o,si no, paro».

I és que torna a emergir el que ja esva dir de Borrell en els anys : queera un polític molt preparat, amb lamandíbula de vidre. Potser per aixòPedro Sánchez (un cop retornat el fa-vor del seu suport davant de SusanaDíaz, en nomenar-lo ministre d’Exte-riors) se’l treu de sobre i l’envia a Eu-ropa.

S

jamargant - 01/04/2019 07:55 - 83.54.110.117

■ El proper d'abril tots els païsosde l'Organització Mundial de la Sa-lut (OMS) commemoraran el DiaMundial de la Salut i no faltaran lespreguntes de per a què serveixen elsdies mundials. En aquest sentit, tot-hom trobarà diferents respostes,però al Baix Empordà trobaran tam-bé un compendi d'activitats orga-nitzades al llarg de dies sobre latemàtica amb motiu de la jornada.

Així, la campanya A l'abril, cui-da't amb salut! se celebra per quartany consecutiu al Baix Empordà perpromoure estils de vida saludablesi està organitzada pels Serveis de Sa-lut Integrats Baix Empordà (SSIBE)

que gestiona, entre altres, l'hospitalde Palamós i altres centres de salutde la comarca. Tot i així, la jornadamundial es remunta al , quanels països participants a la PrimeraAssemblea Mundial de la Salut vanproposar fixar la commemoració aldia d'abril, coincidint amb la fun-dació de l’OMS. Des d'aquell mo-ment, es va oficialitzar el Dia Mun-dial de la Salut, que se celebra desdel .

Per altra banda, l'abril és tambéel mes del Dia Mundial de l'ActivitatFísica -el d'abril- i el del Dia Mun-dial de la Seguretat i Salut en el Tre-ball -el d'abril. Un seguit de coin-cidències que han determinat l'or-ganització d'activitats obertes a laciutadania i als professionals per

mantenir una vida activa i saludableamb l'objectiu de prevenir proble-mes de salut a la comarca.

En aquest sentit, els esdeveni-ments es fan a diferents municipis,són gratuïts i es poden consultar alweb del SSIBE. El dissabte d'abrila les del matí, per exemple, es faràuna sortida amb bicicleta de qui-lòmetres per camins i pistes ambsortida i arribada al CAP de Torroe-lla. Una altra activitat destacada seràla del diumenge d’abril al matí aPalamós, on es farà una marxa tera-pèutica per a persones amb mobi-litat reduïda i una marxa llarga,ambdues pel passeig. Aquesta da-rrera estarà organitzada amb lacol·laboració de l’organització pa-lamosina RunWomanRun.

«Com més gent faci esport, mi-llor», explica la presidenta de Run-WomanRun,Judit Hidalgo, «estemmolt contents que el SSIBE hagiconfiat en nosaltres perquè creiemque és molt interessant promoure

la salut en persones que normal-ment no fan esport. Centrada en lapoblació menys esportista, la jorna-da està organitzada conjuntamentamb l'hospital de Palamós i hi po-den participar pacients i la gent delpoble. La primera activitat consisti-rà en una marxa per dins l'aiguaamb els peus i la segona, més llarga,incorporarà estiraments i exercicisper fer servir el mobiliari d'esporturbà. «Estem molt contents de lesmarxes terapèutiques que s’inicienper primer cop aquest any i mante-nir la resta d’activitats», assegura lapresidenta de la Comissió de Pre-venció de Salut del SSIBE, Esther Vi-lert.

«Promocionar la salut» Altres activitats seran: el dijous d'abril, a les de la tarda, una pujadanocturna als Àngels a la Bisbald'Empordà; el d'abril a la tarda,una xerrada sobre dieta sana, al·lèr-gies i intoleràncies a la Casa Pastorsde Torroella de Montgrí, i el d’abril a dos quarts de sis de la tarda,una excursió al castell del Montgrí.Les dues darreres activitats estaranorganitzades en el marc de la firal'Empordà, Cuina i Salut. Per fina-litzar el mes, el d'abril a les de latarda es farà una caminada saluda-ble amb sortida i arribada al CAP dePalamós. Les activitats no tenen capcost, només cal inscripció i a l'avi-tuallament s'oferirà fruita i beguda.Al mateix temps, durant l'abril elSSIBE també organitzarà esdeveni-ments relacionats amb la temàticaper als professionals dels centres,entre els quals destaquen les ses-sions del Servei de Prevenció de Ris-cos Laborals, les classes de ioga ouna visita a la Cooperativa de La Fa-geda de Santa Pau.

L’hospital de Palamós organitza per quart anyla campanya «A l’abril, cuida’t amb salut!» Lesactivitats són gratuïtes i obertes als ciutadans

Pau Llosa LA BISBAL D’EMPORDÀ

Una activitat de la campanya«A l’abril, cuida’t amb salut!»a l’edició del 2018. SSIBE

DdG SANTA CRISTINA D’ARO

■L’Ajuntament de Santa Cristinad’Aro ha tancat els comptes gene-rals de l’exercici amb un su-peràvit de , milions d’euros, se-gons va informar en el darrer plemunicipal dimecres.

En aquest sentit, el romanentlíquid de tresoreria per despesesgenerals acumulat és de ..euros, i ha ajudat a reduir el dèficit

municipal, que és del per centen tancar l’exercici. «És un roma-nent positiu considerable», va va-lorar l’alcalde, Xavier Sala, en elplenari, i va ressaltar el fet «d’apli-car un pla d’inversions amb mésde milions anuals amb una con-tenció de la pressió fiscal sobre elsciutadans». Per altra banda, elpressupost ordinari per al puja a , milions d’euros.

Sala va destacar també les po-lítiques de contenció de la pressiófiscal i va recordar que fa dos anysja es va abaixar l’impost de bénsimmobles (IBI) d’urbana, en un per cent.

A més, el plenari cristinenc vaaprovar per unanimitat una sego-na pròrroga, fins a l’ d’octubre de, del contracte per a la gestióde residus sòlids.

Santa Cristina d’Aro tanca el 2018amb un superàvit de 3,6 milions

El darrer ple municipal de Santa Cristina d’Aro. AJ. DE SANTA CRISTINA

Les personespodran participaren marxesterapèutiques,excursions ambbicicleta oxerrades de salut

Els Serveis de Salut IntegratsBaix Empordà (SSIBE) organit-

zen la quarta campanya «Al’abril, cuida’t amb salut!» du-rant el mes d’abril per promo-

cionar estils de vida saludables.

ESPORTActivitats tot l’abril per

promocionar la salut

Els 30 dies «més saludables»del Baix Empordà

Diari de Girona DIUMENGE, 31 DE MARÇ DE 2019 19

EL BAIX EMPORDÀbaixemporda@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 01/04/2019 07:58 - 83.54.110.117

Girona vol implicar deumunicipis de la seva àreaurbana en l’elaboració con-junta del proper pla de mo-bilitat per tal d’establir unmarc general comú.Aquesta aposta per la re-dacció d’un pla que no siguinomés de ciutat sinó de to-ta l’àrea urbana va sorgir al’última reunió de la Taulade Mobilitat de la capital gi-ronina, a petició del regi-dor de Mobilitat, Joan Al-calà, i ja s’ha traslladat al’Autoritat del TransportMetropolità (ATM) de Gi-rona, que ho tractarà en elseu comitè executiu ordi-nari de dimarts que ve.Després d’aquesta reunióes preveu convocar-ne unaaltra amb tots els alcaldesimplicats. Ara per ara,l’ATM els ha avisat a travésd’una carta que hi haaquesta proposta i que jase’ls informarà dels passossegüents. En concret, lacarta s’ha enviat als alcal-des dels deu municipis quees vol que hi participin: Ai-guaviva, Bescanó, Fornellsde la Selva, Llambilles,Quart, Salt, Sant Gregori,Sant Julià de Ramis, Sar-rià de Ter i Vilablareix. Al-calà afirma que ell ja haparlat amb responsablesde poblacions com ara

Salt, Sarrià i Sant Julià ique “ho veuen bé”.

El regidor recorda queells van fer el primer pla demobilitat de la ciutat l’any2014 i explica que “ara to-ca renovar-lo”, ja que solentenir una vida de 5 o 6anys, i creuen que “seriainteressant” fer-lo comp-tant amb tota l’àrea urba-na. “No té massa sentitque, depèn de quines cosestoquem, no tinguem encompte l’àrea urbana. Ne-cessàriament s’hi ha deveure implicada”, argu-menta. De fet, Alcalà consi-dera que també estaria béque els deu ajuntamentsentressin a formar part dela Taula de Mobilitat de Gi-rona, on ja n’hi ha alguns,com ara els de Salt i Sarrià,que són els que hi són mésactius. “Podrien aprofitar-se dels mitjans que tenim inosaltres podríem aprofi-tar-nos de les seves idees”,assenyala.

En principi només Giro-na té l’obligació –per vo-lum de població i pel fet detenir transport públic– detenir un pla de mobilitat,mentre que per a la restade poblacions és “recoma-nable” però no obligatori.Alcalà considera queaquesta seria la maneraperquè “els municipis delvoltant tinguin un pla demobilitat, que després ca-dascú pot adaptar segonsel seu cas”.

Redefinir les línies de busAlcalà destaca que “és im-portant la implicació del’ATM” perquè “ells con-trolen tots els busos, tantels urbans com els interur-bans”. En el cas dels ur-bans, a més, recorda ques’ha posat en marxa ungrup de treball reduït perredefinir les línies actuals“concebudes fa 30 anys”,ja que cal adaptar el mapadel bus a les transforma-cions que hi ha hagut a laciutat. “Abans, per exem-ple, no hi havia el pont deFontajau ni el nou pont so-bre el Ter”, remarca, i espregunta “si cal que totesles línies passin pel cen-tre”. El treball d’aquestgrup es traslladarà des-prés a la Taula de Mobili-tat, que és qui farà el docu-ment final i aprovarà elscanvis. ■

aEl comitè executiu de l’ATM tractarà dimarts d’aquestaproposta sorgida a la Taula de Mobilitat de la capitalgironina aJa se n’ha informat els ajuntaments implicats

Lurdes ArtigasGIRONA

Girona proposa adeu pobles fer unpla de mobilitatde l’àrea urbana

“Toca renovar el plade mobilitat i seriainteressant fer-hojunts perquè hi hatemes que impliquentota l’àrea urbana”Joan AlcalàREGIDOR DE MOBILITAT DE GIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Una ciutadana esperant a Girona un autobús que arriba de Salt ■ JOAN SABATER

A banda de les línies d’auto-bús, el regidor de Mobilitat deGirona, Joan Alcalà, assenya-la que entre els temes que noté sentit que s’abordin solscom a ciutat hi ha, per exem-ple, els aparcaments dissua-sius. “Es podrien fer en unmunicipi de l’àrea urbana iposar busos llançadora perentrar a la ciutat”, assenyala.

També té clar que la futuraordenança dels anomenats“vehicles de mobilitat perso-nal” (bàsicament, patinetselèctrics) s’ha de tractar ambels municipis veïns, com es vafer amb la del taxi.

Un tema que fa temps queja s’estudia amb els poblesdel voltant són els carrils bici.Alcalà assenyala que s’han

pactat traçats amb Vilabla-reix i Sant Gregori perquè co-incideixin en el canvi de ter-me municipal i els carrils bicitinguin continuïtat. En el casde Sant Gregori, el regidor ex-plica que s’acaba d’adjudicarel tram pendent, a la zona dela Nestlé, que unirà el carrilbici actual de Domeny amb elde Sant Gregori.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Aparcaments, carrils bici i regulació dels patinets

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 31 DE MARÇ DEL 201928 | Comarques Gironines | GIRONÈS

1727

36-1

2077

51Q

RÀDIO GIRONA

Un tram de carretera de la Diputació, entre Cassà i Caldes / Diputació de Girona

Les carreteres secundàries, al punt de mira dels ecologistes

Els ecologistes denuncien que les carreteres secundàries s'estan ampliant sense completar-ho

DAVID PARREÑO MONT Girona 01/04/2019 - 10:54 h. CEST

CATALUNYA

Comentarios

La Diputació de Girona està estudiant reduir la velocitat de 90 a 70 quilòmetres per hora en

alguns trams de la carretera GIV-6102, a Palau-saverdera, que està a tocar dels Aiguamolls

de l'Empordà.

Els ecologistes han denunciat que per culpa de l'ampliació d'aquesta via, han tallat un arbre

centenari i també hi han trobat una llúdriga morta. Però no només les crítiques es limiten a

aquesta carretera. El biòleg Pablo Garcia posa el pocus en l'ampliació de la carretera de

Sant Jaume de Llierca i a Garrigàs.

També diu que en projectes -com la carretera de Garrigàs que travessa el Fluvià- es

canviarà el passallís per un pont per evitar qualsevol risc en cas de riudades. Un extrem que

fa que el projecte, segons els ecologistes, sigui inviable tant econòmicament com pel

respecte pel medi ambient.

Pablo Garcia, biòleg00:29

10

regió7.cat » Cerdanya/Alt Urgell » Notícies de Puigcerdà

Puigcerdà aprova l'obra de reforma dels murs exteriors de Sant DomènecBisbat i administracions completaran la rehabilitació de l'interior amb la consolidació

de les façanes laterals

Miquel Spa 31.03.2019 | 23:45

Després de la reforma integral de l'interior de

l'església, pendent tan sols de la restauració de les

últimes pintures del cor, l'Ajuntament de Puigcerdà

ara ha activat la fase de renovació de l'exterior de

l'església de Sant Domènec. Aquesta nova fase

inclourà principalment la façana sud del temple i

culminarà la nova obertura amb vidre de la façana

nord, que l'ha de comunicar visualment amb l'antic

claustre del convent dels dominics que ocupa

l'actual biblioteca.

El consistori s'ha presentat al pla d'ajudes de la Diputació de Girona per continuar invertint en la reforma

de l'església amb una nova subvenció d'uns 20.000 euros. Fins ara l'actuació ha comportat, en diferents

fases aplicades en els últims cinc anys, una inversió d'uns 600.000 euros, que principalment ha aportat

el bisbat d'Urgell a través de la parròquia de Santa Maria de Puigcerdà. També hi han aportat ajudes la

Diputació, l'Ajuntament i la Generalitat. A la remodelació integral de l'interior del temple ara s'hi

sumaran les obres a la part exterior que donen a la plaça del Claustre i al carrer Alfons I. Aquestes

obres s'han d'iniciar aquest mateix any i consistiran en una rehabilitació que solucioni el deteriorament

del mur, que no té elements nobles. Pel que fa a la façana nord, el projecte d'obres preveu acabar de fer

i col·locar el vidre que tancarà la zona del baptisteri, que quedarà visible des de la plaça del Claustre per

integrar els dos espais. Paral·lelament a les obres, l'Ajuntament ha declarat l'església com a bé cultural

d'interès local.

Fet Divers Manresa Bages Berguedà Cerdanya/Alt Urgell Solsonès Anoia/Baix Llobregat Moianès

Serveis Identifica't o Registra't01 de abril de 2019

Manresa

20 / 4º

Berga

18 / 5º

Igualada

19 / 6º

Local Més Notícies Esports Economia Opinió Cultures Oci Vida i Estil Comunitat Multimèdia

Noticias de Puigcerdà

El mur exterior de l´església de Sant Domènec, que serà objecte

d´un projecte de rehabilitació miquel spa

SUBSCRIU-TE

MUNICIPIS

Dilluns, 1 abril 2019

Webs del Grup Tradueix-nos

Cercar

" Identifica't Subscriu-te

SECCIONS EDICIÓ IMPRESA EL PUNT AVUI TV MÉS

PORTADA LOCAL SOCIETAT SUCCESSOS POLÍTICA ECONOMIA CULTURA EUROPA-MÓN COMUNICACIÓ OPINIÓ IN ENGLISH ESPORTS

NOTÍCIES LA BORSA

ECONOMIA GIRONA - 1 abril 2019 2.00 h

Dos vins de la Terra Alta, els millors puntuats a Girovi

Es tracta de Tipicitat 2015 i Naturalis Mer Roure 2018, tots dos del celler cooperatiu Sant

Miquel de Batea

Uns 220 tastadors van decidir dissabte els més de 100 vins premiats en la 24a edició

L. ARTIGAS / J. TRILLAS - GIRONA

Dos vins del celler cooperatiu Sant Miquel de Batea, de la DO Terra Alta, van

empatar com els més ben puntuats en la 24a edició del concurs de vins i ca-

ves de Catalunya Girovi, que es va fer dissabte al vespre a Girona. En con-

cret, es tracta de Tipicitat (2015), que va ser un dels que va rebre la medalla

d’or en la categoria vi negre criança, i Naturalis Merroure (2018), que en va

rebre una en la de vi negre mitja criança.

Uns 220 tastadors –entre experts, alumnes i exalumnes de l’escola d’hosta-

leria de Girona, enòlegs, sommeliers, elaboradors de vi i de vins escumosos,

comerciants, restauradors i consumidors– van formar part del jurat i van

tastar a cegues les mostres participants en el concurs per determinar el cen-

tenar de vins guardonats amb medalles d’or, argent i bronze en les diferents

categories del Girovi 2019 i també la seixantena que es van premiar com a

Fulles de Girona (en què només es tenen en compte els vins que es fan a les

comarques gironines).

Quaranta medalles d’or

Aquest any, es van premiar amb medalles d’or un total de 40 vins, de què 21

eren de les comarques gironines.

El concurs es va fer dissabte al vespre a l’hotel Carlemany de Girona JOAN

SABATER.

En les categories de vins blancs es va guardonar amb la medalla d’or: Eterni-

um Barrica Chardonnay (2017) com a blanc fusta, Pessetero Blanc (2018) i

Amat Sauvingnon (2018) com a blanc especial i Llavors (2018), Cantinela

Xarel·lo (2018), Tramuntanart Blanc (2018) i La Maca (2017) com a blancs

joves.

Les medalles d’or per a vins rosats van ser per a Duc de Foix Cabernet Sau-

vignon Rosat (2018), Curiosa Rosat (2018), Terra Terrae Rosat (2017) i Eter-

nium Cabernet Sauvignon (2017).

En vins negres, les medalles d’or van premiar Tramuntanart Negre (2018),

Dinarells Negre (2018), El Nen de Can Maset (2018) i Mar de Lluna (2018)

en la categoria de vi negre jove; Negre de Gerisena (2017), Naturalis Mer

Roure (2018) i Rovellats Bru de Tardor (2014), en la de vi negre mitja crian-

ça; Puntiapart (2016), Antima (2016), Tipicitat (2015), Anhel d’Empordà

(2015), Boires (2016) i Primícia Criança Negre (2016) en la de vi negre cri-

ança, i Perelada Finca Malaveïna (2016) i Perelada Aires de Garbet (2016),

en la de vi negre reserva.

Els vins Perelada Garnatxa de l’Empordà 12 anys i Torre de Capmany es van

endur les medalles d’or de vins dolços, i Dos Déus Estrelles Batch (2019), la

de vermut.

Quant als vins escumosos, les medalles d’or van ser per a Terra Terrae Brut

(2017), Antonio Membrives Jiménez (2013), Sort Abril (2016), Lacrima Bac-

cus Heretat Brut (2016), Gramona Imperial Gran Reserva (2014), G de Geri-

sena (2014), Farré-Garriga Brut Natural, Ses Vernes Brut Nature Reserva

(2016), Trobat Gran Reserva (2014), Grimau Gran Reserva (2012) i Lola

Rose Pinot Noir (2016).

Girovi, creat l’any 1995 per Agustí Ensesa, fundador de l’Escola de Tastavins

del Gironès, està organitzat per Mestres Tastavins i Cellerers de Catalunya,

amb la col·laboració de la Diputació de Girona i el suport de l’Ajuntament de

Girona, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incav), la Cambra de Comerç de

Girona, l’Associació Catalana de Sommeliers i la Federació d’Associacions

d’Hostaleria.

EL PUNT AVUIDILLUNS, 1 D’ABRIL DEL 201950 | Apunts |

Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

BallsFORTIÀ� 17.30. Centre Agrícola i Social.Berenar i ball amb l’actuació delduet Sol de Nit.

GIRONA� 20.00. Centre cívic Sant Narcís.Punt de trobada i tallers oberts deball folk i tradicional.

ConcertsLA BISBAL D’EMPORDÀ� 21.00. Plaça de l’Ajuntament.Trobada musicopoètica. Músicaen directe i actuació de poetesamateurs.

DansaLLORET DE MAR� 19.00. Teatre de Lloret. Taller-espectacle de dansa contemporà-ni, amb el Colectivo Lamajara.

InfantilsGIRONA� 18.00. Biblioteca Carles Rahola.Taller El meu mariner, a càrrec deLaura Vilar. Dins la programaciódel MOT.

TeatreGIRONA� 18.30. Els Químics Espai Jove.Taller de teatre. Tastet del món deles arts escèniques.

ConferènciesBANYOLES� 20.45. Locals parroquials deSanta Maria dels Turers. Confe-rència-col·loqui La tecnologia enssalva? Espiritualitat a les xarxessocials, a càrrec de Míriam DíezBosch, periodista especialitzadaen religió.

BLANES� 19.00. Sala Roberto Bolaño de labiblioteca comarcal. XerradaConstelaciones familiares. La in-fluencia del árbol genealógico ennuestra vida cotidiana, amb Rosa-rio Tronfi, de l’Associació SanatKumara, associació de terapeutesde Blanes.

GIRONA� 18.00. El Güell Espai Jove. Xerra-da d’orientació formativa.

OLOT� 19.00. Can Trincheria. Conferèn-cia Tirant lo blanc, entre la utopia ila ironia, a càrrec de l’escriptorLluís Busquets i Grabulosa.

GastronomiaPALAMÓS� Jornada gastronòmica De nit +que plats. Restaurants partici-pants: La Gamba, Hotel Trias, Masdels Arcs, Celler de la Planassa,Hotel Ancora, Can Blau, Petit Bar,Ca l'Amadeu, L'Arcada, VostraLlar, Sant Grillat, Can Quel. Fins al22 d'abril.

PLATJA D’ARO� Campanya gastronòmica La Cu-llera i el Bacallà. Restaurants par-ticipants: Adagio by Markus, Ar-ròs i Peix, Bon Dia, Can Pijaume,DGust, El Dorado Tapa, El Racó del’Epi, La Proa, La Riera; La Terras-sa de S’Agaró, La Tisana, Llevant,M&B, Mesón Asador, Paparazzi,Tacos y Tequila S’Agaró, TheGrillBB i Toppie. Fins al 7 d ’abril.

ROSES� IV Ruta de les Tapes de Roses idel vi DO Empordà. Fins al dia 7.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Cuina de Quaresma Bacallà &Peixopalo. Barcarola Hotel-LesDunes, Can Nadeu, Can Pope, Ca-sa Teva Gastronòmic, Cau delPescador, El Ginjoler, El Tinglado,La Gaviota Bar Taverna, La Pansa,La Proa, La Vermuteria Restau-rant 17220, Marabú, Nit i Dia i Ta-verna del Mercat. Fins al dia 18.

PresentacionsFIGUERES� 19.30. Biblioteca Fages de Cli-ment. Presentació del llibre La co-llita tardana, obra poètica d’AntoniRovira i Virgili, a càrrec d’Elena dela Cruz Vergari, curadora del llibre,i Josep Batalla, editor.

GIRONA� 19.00. Llibreria 22. Presentaciódel llibre Ajuntaments pel canvi,de Ricard Vilaregut. IntervindranLluc Salellas, regidor de l’Ajunta-ment de Girona, i l’autor.� 19.30. Sala Miquel Diumé del’Ajuntament. Presentació del lli-bre Girona desapareguda.

DiversosCAMPLLONG� 16.45. Dinamització del parc ur-bà de salut.

CASTELL D’ARO� 15.00. Parc Pau Casals (Can Ni-tus). Dinamització del parc urbàde salut.

CORNELLÀ DEL TERRI� 20.00. Centre cultural. Club delectura, amb el llibre De fora envingueren, de Matthew Tree.

GIRONA� 09.30. Centre cívic Santa Eugè-nia. Castellà per a nouvinguts.Dins el Banc del Temps.

� 18.00. Centre cívic Barri Vell-Mercadal. Taller Farmaciola bàsicaper a la família (cures quotidianespels ulls - mètode Bates), a càrrecde Bet Miralta.� 18.00. L'Estació Espai Jove. Con-versa en anglès (nivell alt).� 20.00. Centre cívic de Santa Eu-gènia. Cuina del Banc del Temps.� 20.00. Centre cívic Sant Narcís.Trobada de l’escola de filosofia ElPou, obertes a tothom. Debat defilosofia amb Josep Maria Carbó.� 20.00. Centre cívic Sant Narcís.Trobada mensual de l’escola de fi-losofia El Pou, oberta a tothom.� 20.30. Biblioteca Ernest Lluch.Club de lectura amb el llibre Free-dom, amb Mary Jane Pratt.

PALAMÓS� 13.00. Parc urbà de salut de laplaça Vincke. Dinamització delsitineraris saludables. Sessió demarxa nòrdica amb bastons.� 17.30. Biblioteca Lluís Barceló iBou. Club de lectura infantil Avuino llegim!, amb el llibre Agu Trot,de Roald Dalh, conduït per OlgaCercós.� 19.00. Biblioteca Lluís Barceló iBou. Tertúlia literària al voltant delllibre Les vuit muntanyes, de PaoloCognetti.

ROMANYÀ DE LA SELVA� Art i Gavarres, Setmana de lacreació. Els artistes Ariane Pa-tout, René Mueller, Pedro Marzo-rati i Carole Pierlovisi crearan arta l’Era de Can Güitó i entorn de laCova d’en Daina.

Cap de setmanaPORQUERES� 7a Esperxada - Gran Fons BTT,per diumenge. Se sortirà a les08.30, de la zona esportiva deMiànigues. Recorreguts de 65 i 35km. Més informació i inscripcions,a www.sendicatdelpedal.cat iwww.esportsporqueres.com.

ExposicionsBANYOLES� Museu Arqueològic. Ossos. Unviatge a l’època medieval de la màde l’antropologia física. Fins al 12de maig.� Museu Darder. El somni del ta-xidermista, de Javier Garcés. Finsal 22 d’abril.

BLANES� Vestíbul de la Biblioteca. Àl-bums il·lustrats. Fins al 23 d’abril.

CAMPRODON� Cal Marquès. Vencedors i ven-çuts fons Memorial Democràtic.La Retirada: l’èxode d’un poblefons Lluís Bassaganya i fons An-dré Alis. Fins al 28 d’abril.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Ecomuseu-Farinera. Menús deguerra. Cuina d’avantguarda i su-pervivència. Fins al 28 d’abril.� Museu d’Història Medieval dela Cúria-Presó, s. XIV. Carles Fa-ges de Climent, l’arcàdia empor-danesa. Fins al 31 de desembre.

FIGUERES� Centre cívic Creu de la Mà.Acompanyant lactàncies, retratdels grups de suport a l’alleta-ment amb Dóna Dona Alt Empor-dà, a càrrec de Mònica Quintana.Fins al 2 d’abril.� Museu del Joguet. Nines delmón. Fins al 2 de juny.

GIRONA� Bòlit_Centre d’Art Contempo-rani. Les imatges eco, d’Isaki La-cuesta. Fins al 28 d’abril.� CaixaForum. Faraó. Rei d’Egip-te, del Fons del British Museum.Restarà oberta fins al dia 25d’agost.� Casa Masó. Treballem per l’art:la Impremta Masó de Girona(1889-1992). Fins al 29 de setem-bre.� Casa Solterra. Bona mar, malamar. Fins al 7 d’abril.� Centre cívic Santa Eugènia.Moviment, fotografies de PaulaFernàndez Moreno. Fins al 30d’abril.

� Centre cívic Ter. Mirades de fu-tur, fotografies de Martí Artalejo itextos del Programa Integrant Ac-cions de Girona Est. Fins al 13d’abril.� Centre Cultural La Mercè. Lamirada crítica, dels il·lustradors ininotaires Joan Antoni Poch, JordiJuncosa, Paco Santero i Jordi Ma-grià. Fins al 25 d’abril.� Claustre de la Mercè. The awa-kenning of the consciousness, es-cultura d’Eudald de Juana. Fins al4 de maig.� Col·legi d’Arquitectes. Obrespresentades als Premis d’Arqui-tectura de les Comarques Gironi-nes 2019. Fins al 20 d’abril.� El Taller del Barri. Dibuixantper tot Girona, col·lectiva dels Gi-ronaUrbanSketchers. Fins al 2d’abril.� El Taller del Barri. Indrets, il-lustracions de Meri Gil. Fins al 2d’abril.� Espai dels Amics del md’A. 6èFestival Mirades de fotografia.Fins al 29 d’abril.� Espai Santa Caterina. Patufeton ets? Aureli Capmany (1868-1954). Fins al 27 d’abril.� Fundació Fita. Xicu Barraca -Jordi Cabanyes. Convivències.Diàlegs III. Fins al 17 d’abril.� Fundació Valvi. Manu Vb Tinto-ré. Petite nature, una aproximacióal detallisme de Joaquim Vayreda.Fins al 4 de maig.� Fundació Valvi. Petite nature,una aproximació al detallisme deJoaquim Vayreda, pintura de Ma-nu Tintoré. Fins al 4 de maig.� Galeria Dual. Mars desèrtics,d’Elena Camacho i Marcos Zrihen.Fins al 3 de novembre.� L’Estació Espai Jove. Anxiety,fotografies d’Arianne Marin. Finsal 3 de maig.� Museu d’Art. De París a Girona.Mela Muter i els artistes polone-sos a Catalunya. Fins al 23 d’abril.� Museu d’Art. Juan Batlle Pla-nas: el gabinet surrealista. Fins al26 de maig.� Museu del Cinema. Cromos,pel·lícules i estrelles, col·lecció decromos de cinema d’Albert Ros-sich. Prorrogada fins al 22 d’abril.� Sala La Cova del Col·legi d’Ar-quitectes. Exposició de les obrespresentades als 22 Premis d’Ar-quitectura de les Comarques Gi-ronines. Fins al 20 de maig.� La Volta. +Signatura rerum, deMarc Padrosa. Fins al 9 de maig.

HOSTALRIC� Sala Benet Frigola de l’Ajunta-ment. Dibuixant llibres, il·lustra-cions d’Eulàlia Isabel RodríguezPitarque. Fins al 28 d’abril.

L’ESCALA� Llibreria Vitel·la. Mirades d’ahiri d’avui, pintures de Guillem Terri-bas. Fins al 10 de maig.

L’ESTARTIT� Entitat municipal Descentra-litza. 6è Festival Mirades de foto-grafia. Fins al 28 d’abril..

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Castell Palau. 6è Festival Mira-des de fotografia. Fins al 22d’abril.� Castell Palau. Mostra de fustesde Catalunya i Occitània, d’AlbertMallol. Fins al 22 d’abril.� Terracotta Museu, espai LaPeixera. 14Disset, de l’artista Car-lets. Fins al 7 d’abril.� Terracotta Museu. Can Salamói els colors de la terrissa bisbalen-ca. Fins al 24 de juny.� Terracotta Museu. De terrissa iterrisseries, un tast a la col·leccióde Sergio Sabini Celio. Fins al 30de juny.

LA JONQUERA� MUME. A Nation in Retreat. Lesagències fotogràfiques internacio-nals i la retirada. Fins a l’1 de se-tembre.

LLANÇÀ� Casa de Cultura. Gent del món,de Carme Lamaitre. Fins al 14d’abril.

LLORET DE MAR� Arxiu municipal. El treball deles dones a Lloret. Fins al 30d’abril.

OLOT� Àmbit Sant Lluc. Juanola, pin-tures de Lluís Juanola. Fins al 14d’abril.� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Pintades al carrer (Olot, 1936-2018). Es podrà visitar fins al 21de juny.� Finestrals de la Biblioteca Ma-rià Vayreda Mites, herois i llegen-des. Fins al 12 d’abril.� Sala Oberta 2. Dolors Puigde-mont. Cossos. Rodant i penjantd’un fil entre el Puigsacalm i elPuig Rodó. Fins al 19 de maig.� Sala Oberta del Museu de laGarrotxa. "La càrrega" o la violèn-cia de l’Estat contra el poble. Finsal 18 d’agost.

PALAFRUGELL� Fundació Josep Pla. Professorsde solitud. J. Esquirol, fotògraf - J.Pla, escriptor, dins la XI Biennalde fotografia Xavier Miserachs.Fins al 5 de maig� Museu Can Mario. La identitatperduda. El rostre, de la FundacióVila Casas. Col·lecció olorVISUAL.Fins al 19 de maig.� Museu del Suro. Les matemàti-ques i la vida. El dia a dia més en-llà de les fórmules. Fins al 28d’abril.� Museu del Suro. Cicatrius.Lespetjades del meu avi Ernest CanéPlana (1913-1986) al front del’Ebre, de Jordi Cané. Fins al 5 demaig.� Museu del Suro. Aglomerantsuro: possibilitats infinites. Fins al15 de maig.� Sala Empordà. Fes punta al lla-pis, de Carles Bros. Fins al 19 demaig.

PALAMÓS� Capella del Carme. Navegantsd’aiguamolls. 2.000 anys de se-crets enfonsats. Fins al 15 de se-tembre.

PALOL DE REVARDIT� Castell. Memòries, de Rosavic-tòria. Dissabtes i diumenges, finsal 7 d’abril.

PALS� Ca la Pruna. 6è Festival Miradesde fotografia. Fins al 27 d’abril.

PERALADA� Biblioteca del Castell de Pera-lada. El llegat de les arts, de Car-me Mateu. Fins al 31 de maig.

PLATJA D’ARO� Parc dels Estanys. 30 anysd’escultura, peces de gran formatde José Luis Pascual. Fins al 28de juliol.

PUIGCERDÀ� Museu Cerdà. Exposició perma-nent La Casa Cerdana.

QUART� Museu de la Terrissa. Mostrade ceràmica ...?, d’Alberto Bustosi Roser Oter. Fins al 14 d’abril.

RIPOLL� Biblioteca Lambert Mata. Olis iacrílics d’Elisabeth Ortega. Fins al30 d’abril.

ROSES� Ca l’Anita. Pell, de Pilar Farrés.Fins al 7 d’abril.

L’agenda

Un viatge al passat en imatges

La portada del llibre ■ WWW.EFADOS.CAT

GIRONA 19.30 PRESENTACIÓEl llibre de fotografia Girona desapareguda (Efa-dós) es presenta a la sala Miquel Diumé de l’Ajunta-ment, amb Joaquim Nadal, autor del pròleg, i JoanBoadas i David Iglésias, autors dels textos. ■ X.C.

Visites a El Punt Avui

Alumnes de 6è de l’escola Massana de Salt ■ CONSOL MADRENAS

Diari de GironaDILLUNS, 1 D’ABRIL DE 201942

Blanes, Cadaqués, Olot, Santa

Coloma de Farners, Torroella de

Montgrí.

CASSÀ DE LA SELVA

Club de lectura A 2/4 de 8 del

vespre a la biblioteca club de

lectura d’adults amb el comen-

tari de l’obra «El nom de la

rosa».

GIRONA

Contes A les 6 de la tarda a la

biblioteca Carles Rahola l’hora

del conte amb «El meu mari-

ner».

Converses A les 6 de la tarda

a l’Estació Espai Jove grup de

conversa en anglès de nivell alt.

Presentació A les 7 de la tar-

da a l’Espai 22 de la Llibreria 22

presentació del llibre «Ajunta-

ments pel canvi» de Ricard Vila-

regut amb les intervencions de

Lluc Salellas i el mateix autor.

Club de lectura A 2/4 de 9 de

la nit a la biblioteca Ernest Lluch

club de lectura «Freedom».

PALAMÓS

Club de lectura A 2/4 de 6 de

la tarda, a la biblioteca Lluís

Barceló i Bou, sessió del club de

lectura Avui no Llegim! amb

l’obra «Agu Trot» de Roald Dalh,

conduïda per Olga Cercós.

Tertúlia literària A les 7 de la

tarda, a la biblioteca Lluís Bar-

celó i Bou, tertúlia literària amb

«Les vuit muntanyes» de Paolo

Cognetti.

BLANES

Divulgació A les 7 de la tarda

a la sala Roberto Bolaño de la

biblioteca comarcal conferència

«Constelaciones familiares. La

influencia del árbol genealógico

en nuestra vida cotidiana»”,

amb Rosario Tronfi, de l’Associa-

ció Sanat Kumara Terapeutes de

Blanes.

CALONGE-SANT ANTONI

Alimentació A les 6 de la

tardda al Palau Firal de Sant An-

toni xerrada «Els colors dels ali-

ments» a càrrec de Nuri Puig,

naturòpata.

OLOT

Literatura A les 7 de la tarda

a Can Trincheria conferència «Ti-

rant lo Blanc, entre la utopia i la

ironia» amb l’escriptor olotí,

Lluís Busquets i Grabulosa.

FORTIÀ

Ball A 2/4 de 6 de la tarda, al

Centre agrícola i social, berenar

i ball amb el grup Sol de Nit.

GIRONA

Folk A les 8 del vespre al cen-

tre cívic de Sant Narcís sessió de

balls folk i balls tradicionals.

GIRONA

Salut A les 6 de la tarda al

centre cívic Barri Vell-Mercadal

taller de farmaciola bàsica per a

la família per fer cures.

Estudi A les 6 de la tarda al

Güell Espai Jove taller de suport

a l’estudi postobligatori.

Teatre A 2/4 de 7 de la tarda

als Químics Espai Jove taller de

teatre.

PALAMÓS

Marxa A la 1 del migdia, al

parc urbà de salut de la plaça

Vincke, sessió de marxa nòrdica.

PLATJA D’ARO

La Cullera i el Bacallà Fins el

7 d’abril campanya gastronòmi-

ca La Cullera i el Bacallà amb la

participació dels restaurants:

Adagio by Markus, Arròs i Peix,

Bon Dia, Can Pijaume, DGust, El

Dorado Tapa, El Racó de l’Epi, La

Proa, La Riera, La Terrassa de

S’Agaró, La Tisana, Llevant,

M&B, Mesón Asador, Paparazzi,

Tacos y Tequila S’Agaró, TheGrill

BB i Toppie.

GIRONA

Literatura L'Assocació de

Veïns i Veïnes del Barri Vell or-

ganitza la primera edició del

Premi Literari Barri Vell. La te-

màtica escollida en aquesta pri-

mera edició és «Cuidem el Barri

Vell, fem-lo més sostenible». Hi

ha categoria infantil, juvenil i

adults, i en total es repartiran

més de 300 € en premis, que es

podran bescanviar a qualsevol

llibreria del barri. La data màxi-ma per presentar els treballsés el pròxim 10 d’abril i s’han

d’enviar a l’adreça premisbarri-

vell@gmail.com

PLATJA D’ARO

Cartes d’amor La biblioteca

municipal Mercè Rodoreda de

Castell-Platja d’Aro convoca la

novena edició del Concurs litera-

ri «Cartes d’Amor... o No!». El

tema de les obres, en català o

castellà, són els sentiments

d’amor o de desamor dels ena-

morats. Es proposen tres cate-

gories: de 12 a 14 anys, de 15 a

17 anys, i a partir de 18 anys;

amb una dotació global de 900

euros en premis (dos guardons

per a cada categoria: 140 i 80

euros per a les modalitats infan-

til i juvenil, i 300 i 160 euros per

als adults). La participació ha de

ser individual, amb un màxim de

dues obres per autor que cal

lliurar a la biblioteca fins el 6d’abril, espai on s’hi farà l’acte

d’entrega de premis, dimarts 23

d’abril, en el marc dels actes cul-

turals de la diada de sant Jordi, i

a on també s’hi exposaran les

obres fins a finals de maig.

Miniremakes Novè Concurs

de Miniremakes de Platja d’Aro,

convocat per l’Associació Aroci-

nema amb la col·laboració de

l’Ajuntament de Castell-Platja

d’Aro i la Llibreria 22 de Girona.

La participació és oberta a tot-

hom, i proposa reproduir en

qualsevol tècnica una escena de

30 segons a tres minuts i mig,

d’una pel·lícula, sèrie de televi-

sió o videoclip musical fàcilment

identificable pel gran públic. Eltermini de presentació es tan-ca el 14 d’abril. El jurat el confi-

guren tres persones vinculades

amb el món de la cultura i el ci-

nema. Més informació al webwww.arocinema.com

GIRONA

Senderisme El Consell Co-

marcal del Gironès i el Centre de

Visitants organitzen durant tot

l’any rutes de senderisme guia-

des per membres de l’Associació

de Guies de Natura Gironès.

L’oferta de rutes és diversa i

amb diversos nivells. Cal fer re-

serva prèvia al telèfon 636 96

67 05 (de l’associació) o al Cen-

tre de Visitants: 972 011 669. El

preu de cada sortida és de 3 €

per persona (gratuït per als me-

nors de 12 anys). Les sortides

són a les 10 del matí i cada ruta

té una durada aproximada de

3,5 hores. Per consultar el pro-

grama de rutes podeu visitar el

web: www.turismegirones.cat.

PALAMÓS

Cuina Cada dissabte, a les 8

del vespre, a l’Espai Peix del Mu-

seu de la Pesca, Espai del Peix

amb un show cooking de cuina

marinera amb peix de la confra-

ria de pescadors i degustació

dels plats acompanyat de vi de

la DO Empordà. Preu: 20 €. Ins-

cripció prèvia al Museu de la

Pesca: 972 600 424.

GIRONA

Banc del Temps Des del Banc

del Temps s’organitzen mensual-

ment un gran nombre d’activi-

tats com cursos d’idiomes, con-

versa, cuina o manualitats. Per a

més informació sobre aquestes

activitats visiteu el web de l’as-

sociació (www.bdtpontdeldimo-ni.com) o envieu un correu a

bdtpontdeldimoni@gmail.com.

Curs de monitor/a L’Escola

d’Educadors Galligants ofereix,

del 13 al 22 d’abril (setmana san-

ta), un curs de monitor/a d’acti-

vitats d’educació en el lleure in-

fantil i juvenil. Per a més infor-

mació, podeu trucar al telèfon

972233981 o visitar el web

www.galligants.org

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de formapermanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d’una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:www.ecomuseu-farinera.org.

FIGUERES

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà, a Figue-

res, acull, de forma perma-nent, una exposició de peces

que formen part del fons del

mateix museu, i és una de les

millors col·leccions dedicades a

les màquines que simbolitzen el

temps de la Revolució Industrial.

Horari: De dimecres a dissabte

de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diu-

menges de 10.30 a 13 h. Dimarts

de 16 a 19 h.

Museu Dalí El Teatre-Museu

Dalí, l’objecte surrealista més

gran del món, ocupa l’edifici de

l’antic Teatre Municipal, cons-

trucció del segle XIX, parcial-

ment destruït a la fi de la Guerra

Civil. Sobre aquestes ruïnes, Dalí

va decidir crear el seu museu.

L’equipament acull, de formapermanent, una exposició dedi-

cada al geni del surrealisme. Per

a més informació i horaris visi-

teu www.salvador-dali.org.

GIRONA

Exposició Fins el 26 de maig,

el Museu d’Art de Girona acull

una mostra de l’artista Juan Bat-

lle Planas (1911-1966), nascut a

Torroella de Montgrí, que de ben

jove es traslladà a Buenos Aires i

allí esdevingué una figura clau

de l’avantguarda argentina dels

anys trenta, però desconeguda

al nostre país. Una exposició

centrada als anys trenta i qua-

ranta i en una tipologia d’obres:

collages i guaixos de petit for-

mat d’iconografia inicialment

surrealista que evoluciona cap a

una pintura metafísica.

Exposició Fins al 28 d’abriles podrà visitar al Bòlit l’exposi-

ció «Les imatges Eco» d’Isaki La-

cuesta. El passat 2018, el Centre

Pompidou de Paris va acollir

una retrospectiva del cineasta

gironí on es van presentar «Les

imatges eco» i «Els films do-

bles», dues noves videoinstal·la-

cions, coproduïdes entre el Bòlit,

el Centre Pompidou i el Departa-

ment de Cultura de la Generali-

tat i l’Institut Ramon Llull, que

recreen imatges sorgides tant

de creacions anteriors com de

noves filmacions en diversos in-

drets del món. Les dues obres

estrenades a París es presenten

ara al Bòlit formant part de l'ex-

posició, la qual incorpora dues

peces més, la videoinstal·lació

«La tercera cara de la Lluna».

Exposició El Caixa Forum Gi-

rona acull, fins el 25 d’agost,

l’exposició «Faraó, rei d’Egipte».

Els Faraons, els Senyors de les

Dues Terres, eren els encarre-

gats de protegir Egipte dels seus

enemics i de garantir la maat,

l’ordre de l’univers. A través

d’una col·lecció d’objectes pro-

cedents del British Museum,

aquesta exposició explora els

ideals, el simbolisme i la ideolo-

gia d’aquests faraons, com tam-

bé les realitats de la vida a la

vall del Nil. Entrada lliure.

Exposició Fins al 23 d’abrilel Museu d’Art acull l’exposició

«De París a Girona. Mela Muter i

artistes polonesos a Catalunya».

La pintora Mela Muter (Varsò-

via, 1876 - París, 1967) va fer es-

tada a Girona, la primavera de

1914. L’expectativa fou immen-

sa; venia de París i arribava pre-

cedida de dos èxits expositius a

les galeries Dalmau de Barcelo-

na. Mela Muter torna ara a la

ciutat. L’exposició permet endin-

sar-se en els paisatges d’una

dona viatgera, en l’ànima dels

seus retrats, en la seva escriptu-

ra i en el compromís social d’una

artista que no es cansà mai de

reivindicar les llibertats perdu-

des i el seu país.

Exposició La seu de Girona

del Museu d’Arqueologia de Ca-

talunya explica, en la seva expo-sició permanent, l’activitat hu-

mana des de l’aparició de l’ho-

me fins a l’època tardoromana,

a través de materials arqueolò-

gics trobats a les excavacions de

jaciments de les comarques gi-

ronines. Per realitzar la visita al

Museu de manera cronològica,

cal començar pel sobreclaustre.

LA JONQUERA

Exposició El Museu Memorial

de l’Exili acull fins el setembre,

l’exposició «A nation in retreat.

La Retirada vista per les agèn-

cies fotogràfiques internacio-

nals». És una mostra que, a par-

tir del fotoperiodisme de l’èpo-

ca, documenta dia a dia, des del

26 de gener fins al 10 de febrer

de 1939, els diversos escenaris

de la retirada republicana de

camí cap a França. L’exposició

consta de 80 fotografies i coinci-

deix amb els actes de comme-

moració dels 80 anys de l’exili.

L’ESCALA

Exposició El Museu de l’An-

xova i de la Sal de l’Escala acull

de forma permanent una expo-

sició que mostra un recorregut

temàtic sobre la història de la

pesca i la salaó al municipi de

l’Escala, des dels seus inicis, així

com la procedència i la textura

dels diferents tipus de sal, en co-

merç marítim, la importància

dels alfolins i dels usos de la sal

en l’alimentació i en l’imaginari

popular, a més d’altres aspectes

de la tradició. Horari de visites

al Museu: de dilluns a dissabte

de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diu-

menges de 10 a 13 h.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Exposició A l’espai La Peixera

del Terracota Museu es pot visi-

tar «14Disset» de Carlets. Finsel pròxim 7 d’abril.

OLOT

Exposició L’espai Can Trin-cheria acull, fins el pròxim 14d’abril, l’exposició «Paisatgesliteraris de la Mediterrània». Elsulls avesats a mirar paisatges iels ulls avesats a crear bonesfotografies s’ajunten un anymés per produir una exposiciófotogràfica de gran format apartir de textos dels autors delfestival de literatura MOT.

Exposició A la galeria Àmbit

Sant Lluc, mostra de quadres de

Lluís Juanola. Fins al 14 d’abril.

PALAFRUGELL

Exposició Al Museu del Suro,

exposició «Aglomerant suro:

possibilitat infinites». Fins alpròxim 15 de maig.

Exposició El Museu del Suro

de Palafrugell acull de formapermanent l’exposició divulga-

tiva «Cork in progress».

Exposició La Fundació Josep

Pla exposa de forma perma-nent «Josep Pla (1897-1981). En

aquesta exhibició s’hi pot veure

un audiovisual de presentació

de l’escriptor i seguidament visi-

tar la casa natal de Josep Pla

(carrer Nou, 49) on hi ha

instal·lada l’exposició perma-

nent que explica les trajectòries

vital, literària i periodística de

l’autor, emmarcades en l’evolu-

ció històrica del s. XX.

TORROELLA DE MONTGRÍ

Exposició El Museu de la Me-

diterrània acull de forma per-manent una exposició que pro-

posa la descoberta de la Medite-

rrània amb els cinc sentits, amb

el fil conductor dels sons i les

músiques. Els sons en tant que

poden mostrar-nos el medi na-

tural mediterrani i les músiques

que són el testimoni del paper

de l’Home a l’espai. Paral·lela-

ment, al visitant se li planteja

una visió crítica i reflexiva. No es

tracta només de cantar les

lloances d’una mediterrània

imaginària sinó la d’un espai

que pateix moltes fissures: gue-

rres que no s’acaben, problemes

d’entesa, un medi maltractat...

Mercats

Lletres

Gastronomia

Tallers

Balls

Conferències

Salut

Convocatòries

Oci

Formació

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Girona

La il·lustradora Meri Gil mostra«Indrets» al Taller del Barri El Taller del Barri acull, fins al 2 d’abril, l’exposició «Indrets».Meri Gil és historiadora de l'art i gestora cultural de formació, faanys que es dedica a la il·lustració i al disseny. En aquesta exposiciópresenta 4 il·lustracions que mostren 4 indrets de Girona o rodaliesa mig camí entre la reconstrucció arqueològica i la ficció dels contes.

Olot

Exposició de l’artista DolorsPuigdemont a la Sala Oberta 2 Dolors Puigdemont mostra, fins al 19 de maig, la seva obra a laSala Oberta 2 del Museu de la Garrotxa, en una exposició gratuïta.L’artista ha creat cinc volums de grans dimensions que pengen delsostre de la sala sota un delicat joc de llums. Els cossos estan fets demalla metàl·lica galvanitzada i giren a través d’un motor.

Figueres

Exposició de la col·lecció «Ninesdel món» al Museu del Joguet El Museu del Joguet de Catalunya presenta l’exposició «Nines delmón. Col·lecció Ada Manresa i Civil», una selecció de l'extensacol·lecció de nines recollida pel fotoperiodista Kim Manresa en elsseus viatges per a la seva filla Ada Manresa i Civil, que ara també ésuna activa col·leccionista. Restarà oberta fins al 2 de juny.

jamargant - 01/04/2019 07:55 - 83.54.110.117