EMPRESAS FUNDAMENTOS DE GESTIÓN DE · Profesor/a (es/as) Natàlia Daries Ramon Josep M. Barrufet Olivart Blanca Escardibul Ferra Información complementaria de la asignatura a) Con

GUÍA DOCENTE

FUNDAMENTOS DE GESTIÓN DEEMPRESASAño académico 2013-14

Información general de la asignatura

Denominación Fundamentos de Gestión de Empresas

Código 101300

Semestre de impartición 1r Q Evaluación Continuada

Carácter Troncal

Número de créditosECTS

6

Créditos teóricos 0

Créditos prácticos 0

Departamento/s Administración de Empresas y Gestión Económica de los Recursos Naturales

Idioma/es deimpartición

Castellano/Catalán

Distribución de créditos Natàlia Daries Ramon 9.6 Josep M. Barrufet Olivart 3.6 Blanca Escardibul Ferra 4.2

Profesor/a (es/as)Natàlia Daries Ramon Josep M. Barrufet Olivart Blanca Escardibul Ferra

Información complementaria de la asignatura

a) Con independencia del horario de tutoría establecido, siempre podéis enviar un correo Electrónico para quedar undía a una hora determinada. b) Una buena forma de enfocar el estudio de esta asignatura es la siguiente: 1. Seguir lasexplicaciones realizadas por el profesor e ir configurando vuestros apuntes. Se recomienda que os leáis cada semanavuestros apuntes y os vais haciendo resúmenes para poner énfasis en los conceptos fundamentales que se tienen quecomprender y retener. A continuación, se tiene que proceder a hacer una lectura comprensiva de las publicaciones queos haremos llegar. 2. Al finalizar el estudio de los temas, se recomienda hacer los correspondientes ejerciciospropuestos. Algunos ejercicios serán resueltos por el profesor y otros los trabajaréis y resolveréis vosotros con el fin deasimilar los conceptos explicados en clase. 3. Relacionar los contenidos teóricos que se han aprendido con el mundo.Por eso es recomendable realizar las actividades propuestas. En cualquier caso, es aconsejable que realicéis consultasbibliográficas con el objetivo de acostumbraros a hacer frente a la resolución de problemas de forma individual, asícomo que realicéis varias búsquedas a través de la navegación en Internet, a pesar de que siempre tendréis a vuestradisposición el profesor para cualquier duda, consulta o aclaración. En resumen: 1.Clases teóricas y prácticas.2.Ejercicios resueltos y propuestos para su resolución por parte del alumno. 3.Actividades realizadas por los alumnos enel aula sobre el tema que se esta tratando en cada momento. c) La mayoría de las actividades y las pruebas escritas serealizarán y entregarán en clase. Por lo tanto, es importante la asistencia a clase. d) Debéis de entrar semanalmente alespacio, de esta asignatura, del campus virtual. En este espacio encontraréis los enunciados de los ejercicios, lassoluciones, avisos que os hará el profesor, notas, etc.

Asignatura/materia en el conjunto del plan de estudios (máx. 4000 caracteres)

Enfoque de la asignatura Esta asignatura se encuentra ubicada en el primer curso del grado en Administración yDirección de Empresas es por lo tanto, una asignatura introductoria que pretende dar al estudiantado una visión globalde la empresa tanto desde su vertiente interna o de la empresa como externa o del entorno. Durante esta asignatura nosolo se imparten conocimientos teóricos sino también prácticos puesto que la formación en gestión empresarial requiereque el alumno tenga habilidades y conocimientos para poder actuar en el ámbito de la empresa. Esto implica que es tanimportante la asimilación de los conocimientos teóricos como su aplicación en la resolución de los problemasempresariales. En este sentido, las clases prácticas son un elemento básico en el aprendizaje de estas habilidades yconocimientos puesto que son el puente necesario entre la teoría y la práctica. Relación con otras asignaturas del plande estudios Esta asignatura sirve de base otras asignaturas del grado, especialmente Organización y Administración deEmpresas y Dirección Estratégica. Fundamentos de Gestión de Empresas de primer curso es correquisito deOrganización y Administración de Empresas de segundo curso. Para superar Organización y Administración deEmpresas de segundo curso, hay que haber superado Fundamentos de Gestión de Empresas de primer curso.Proyección en campos profesionales Las materias que se estudian en este grado tienen como objetivo la gestión yadministración de organizaciones y empresas. Las salidas profesionales son muy dispares puesto que la carga lectivase compone de asignaturas tanto de ciencias, como por ejemplo: matemáticas, estadística e informática cómo dematerias sociales, por ejemplo: derecho, economía, etc. y de asignaturas específicas de la empresa como contabilidad,marketing y finanzas. Esto nos lleva a que las salidas profesionales pueden estar enfocadas a: a) la empresa b) laadministración estatal o local c) la docencia d) Profesiones liberales.

Objetivos académicos de la asignatura

Ver apartado de competencias.

Competencias significativas

Competencias estratégicas de la Universidad de Lleida

Dominio de las Tecnologías de la Información y la Comunicación.

Objetivos

Objetivo 5. Tema 10: - Utiliza los recursos de las TIC’S para acceder y trabajar los ejercicios de aplicaciónde criterios de decisión propuestos por la profesora.

Corrección en la expresión oral y escrita

Objetivos

Objetivo 3. Tema 7: - Resume este tema y entrégalo a la profesora en el plazo establecido.

Competencias específicas de la titulación

Aplicar técnicas instrumentales en el análisis y solución de problemas empresariales y en la toma de decisiones.

Objetivos

Objetivo 5. Tema 10: - Utiliza los recursos de las TIC’S para acceder y trabajar los ejercicios propuestospor la profesora.

Competencias transversales de la titulación

Ser capaz de trabajar y de aprender de forma autónoma y simultáneamente interactuar adecuadamente con losdemás, cooperando y colaborando.

Objetivos

Objetivo 10. Tema 10: -Define el sistema de dirección y explica su estructura. -Concreta que entiendespor misión, objetivos e hitos de la empresa. -Describe el proceso de dirección de la empresa. -Diferenciaentre eficiencia directiva y dirección por objetivos. -Aplica los criterios de decisión a la toma de decisiones.

Capacidad de crítica y autocrítica.

Objetivos

Objetivo 5. Tema 10: - Utiliza los recursos de las TIC’S para acceder y trabajar los ejercicios propuestospor la profesora. Tema 10: - Aplica los criterios de decisión a la toma de decisiones.

Trabajo en equipo y liderazgo.

Objetivos

Objetivo 1. Temas 4, 5, 6, 9 y 10: - Utiliza los recursos de las TIC’S para acceder y trabajar los ejerciciospropuestos por la profesora tanto de manera individual como en equipo.

Capacidad de análisis y de síntesis.

Objetivos

Objetivo 10. Tema 10: -Define el sistema de dirección y explica su estructura. -Concreta que entiendespor misión, objetivos e hitos de la empresa. -Describe el proceso de dirección de la empresa. -Diferenciaentre eficiencia directiva y dirección por objetivos. -Aplica los criterios de decisión a la toma de decisiones.

Contenidos fundamentales de la asignatura

Contenidos de la materia

El programa de esta asignatura se articula en tres partes. Cada parte está ligada con la siguiente configurando,al final del programa, un todo.

En la primera parte (fundamentos de Economía de la Empresa) encontraréis los conceptos básicos de estaasignatura, como por ejemplo: empresa, empresario, y haremos un análisis de la función directiva.

En la segunda parte (la empresa y su entorno económico) veréis cómo la empresa estudiada en la primera parte noestá aislada sino que depende del entorno. Por lo tanto, tendréis que analizar todo aquello que es ajeno a la empresa yque le afecta, es decir, detectaréis las amenazas y las oportunidades que se derivan de este entorno así como lasfortalezas y debilidades de la empresa. Por lo tanto, la empresa no es algo aislado sino que forma parte de un entorno.También aplicaremos técnicas para estudiar este entorno y para medir el grado de competitividad de la empresa.Acabaremos esta segunda parte analizando las estrategias que utilizan las empresas para conseguir sus objetivos demanera que puedan hacer frente a las amenazas y estén en condiciones de potenciar las oportunidades.

En la tercera y última parte (la estructura y el sistema de dirección de la empresa) abordaremos la estructuraorganizativa y de propiedad de la empresa. Esto le permitirá a la empresa escoger su dimensión óptima y decidir siquiere/puede crecer y en qué medida. Acabaremos esta tercera parte aplicando criterios que nos ayuden en la toma dedecisiones.

PRIMERA PARTE (BLOQUE 1): FUNDAMENTOS DE LA ECONOMÍA DE LA EMPRESA

1. LA EMPRESA COMO REALIDAD SOCIOECONÓMICA

1.1. LA EMPRESA COMO REALIDAD: INTRODUCCIÓN CONCEPTUAL

1.2. LA EMPRESA CAPITALISTA COMO ÓRGANO DEL SISTEMA ECONÓMICO

1.3. LA FUNCIÓN DE LA EMPRESA COMO AGENTE ECONÓMICO

1.4. LOS ELEMENTOS DE LA EMPRESA

1.5. LA EMPRESA ACTUAL: UN SISTEMA COMPLEJO

2. CONCEPTO DE EMPRESA

2.1. DIMENSIONES CONCEPTUALES DE LA EMPRESA

2.2. LA EMPRESA COMO SISTEMA: ANÀLISIS DE SISTEMAS EMPRESARIALES

2.3. CONCEPTO DE EMPRESA COMO ORGANIZACIÓN: PRINCIPIOS BÁSICOS

Actividad a realizar por parte del alumno:

Tenéis que resumir individualmente estos temas. No lo tenéis que entregar a la profesora. Este tema se puedepreguntar el día del examen, y por lo tanto lo tenéis que estudiar.

3. EL EMPRESARIO: ANÁLISIS DE LA FUNCIÓN DIRECTIVA

3.1. EVOLUCIÓN DEL CONCEPTO DE EMPRESARIO: CONCEPCIÓN CLÁSICA Y EL PAPELDEL EMPRESARIO EN LA ECONOMÍA ACTUAL

3.2. ANÁLISIS DE LA FUNCIÓN DIRECTIVA: INNOVACIÓN, LIDERAZGO Y ACTITUDESTRATÉGICA

SEGUNDA PARTE (BLOQUE 2): LA EMPRESA Y SU ENTORNO ECONÓMICO

4. LA EMPRESA Y EL ENTORNO

4.1. CONCEPTO Y NATURALEZA DEL ENTORNO

4.2. FACTORES DE ENTORNO Y SU INFLUENCIA EN LA EMPRESA

4.3. LA RESPUESTA DE LA EMPRESA: LA DIRECCIÓN ESTRATÉGICA

4.4. RESPONSABILIDAD SOCIAL DE LA EMPRESA

Cuaderno de ejercicios del tema 4:

Ejercicios para aplicar DAFO’S.

5. LA COMPETITIVIDAD DE LA EMPRESA

5.1. CONCEPTO DE COMPETITIVITAT

5.2. ANÀLISIS DE LA COMPETITIVIDAD DE LA EMPRESA

5.3. MEDIDA DE LA COMPETITIVIDAD DE LA EMPRESA


Ejercicios sobre medidas de la eficiencia.

6. CONCEPTO DE ESTRATEGIA Y EL PROCESO DE FORMULACIÓN DE LA ESTRATEGIA

6.1. EL CONCEPTO Y LOS ELEMENTOS DE LA ESTRATEGIA EMPRESARIAL

6.2. LOS NIVELES DE ESTRATEGIA

6.3. TIPOS DE ESTRATEGIA

TERCERA PARTE (BLOQUE 3): LA ESTRUCTURA Y EL SISTEMA DE DIRECCIÓN DE LA EMPRESA

7. LA ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

7.1. CONCEPTO Y ELEMENTOS DE LA ESTRUCTURA ORGANIZATIVA

7.2. LOS PRINCIPIOS QUE ESTRUCTURAN LA ORGANIZACIÓN DE LA EMPRESA

7.3. INTRODUCCIÓN A LAS FORMAS ORGANIZATIVAS

Actividad a realizar por parte del alumno:

Tenéis que resumir individualmente este tema. Tenéis que entregarlo a la profesora en el plazo establecido. No seaceptarán resúmenes entregados fuera de plazo. Este tema se puede preguntar el día del examen, por lo tanto, lotenéis que estudiar.

8. ESTRUCTURA DE PROPIEDAD DE LA EMPRESA

8.1. SEPARACIÓN DE PROPIEDAD Y CONTROL

8.2. CONCEPTO DE ESTRUCTURA DE PROPIEDAD: GRUPOS DE PROPIEDAD

8.3. CLASES PRINCIPALES DE CONTROL DE LA EMPRESA

9. DIMENSIÓN, CONCENTRACIÓN Y CRECIMIENTO DE LA EMPRESA

9.1. LA IMPORTANCIA DE LA DIMENSIÓN DE LA EMPRESA: FACTORES EXPLICATIVOS

9.2. LA MEDICIÓN DEL TAMAÑO DE LA EMPRESA Y SU DIMENSIÓN ÓPTIMA

9.3. CONCEPTO Y MEDIDA DE LA CONCENTRACIÓN EMPRESARIAL

9.4. CONCEPTO, FORMAS Y MODALIDADES DE CRECIMIENTO DE LA EMPRESA.


Ejercicios de punto muerto.

10. EL SISTEMA DE DIRECCIÓN DE LA EMPRESA

10.1. CONCEPTO Y ESTRUCTURA DEL SISTEMA DE DIRECCIÓN

10.2. MISIÓN, OBJETIVOS E HITOS DE LA EMPRESA

10.3. EL PROCESO DE DIRECCIÓN DE LA EMPRESA

10.4. EFICIENCIA DIRECTIVA Y DIRECCIÓN POR OBJETIVOS

10.5. INTRODUCCIÓN A LAS DECISIONES EMPRESARIALES: CRITERIOS BÁSICOS DEDECISIÓN EN SITUACIONES DE INCERTIDUMBRE Y COMPETENCIA.


Ejercicios de aplicación de criterios de decisión

Bibliografía y recursos de información

AGUIRRE DE MENA, J.M.; ANDRÉS REINA, M. P.; RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, J. Y TOUS ZAMORA, D.(2000): Dirección y gestión de personal . Ed. Pirámide.

BUENO CAMPOS, E. (2004): Curso básico de economía de la empresa: un enfoque de organización.Madrid. EdicionesPirámide. Cuarta edición.

CASTILLO CLAVERO, A. M., [DIR] (2003). Introduccióna la economía y administración de empresas . Editorial Pirámide,Madrid.

CLAVER CORTES, E.; LLOPIS TAVERNER, J.; LLORET LLINARES, M.; MOLINA MANCHÓN, H. (1998)4ªedición: Manual de administración de empresas. Madrid.Editorial Civitas.

GINER DE LA FUENTE, FERNANDO; GILESTALLO, Mª DE LOS ÁNGELES (2007) 7ªedición. Cómo Crear y hacerFuncionar Una Empresa. (ESIC Editorial).

PÉREZ GOROSTEGUI, E. (2002). Introducción a la economía de la empresa. Editorial Centro de Estudios RamónAreces, Madrid.

GUÍA DOCENTE

FUNDAMENTOS DE CONTABILIDADAño académico 2013-14


Denominación Fundamentos de Contabilidad

Código 101301


Carácter Troncal


6





Catalán

Distribución de créditos Begoña Arias Terés 7,8 Yolanda Montegut Salla 3 Jordi Moreno Gené 8.4

Profesor/a (es/as)Begoña Arias Terés Yolanda Montegut Salla Jordi Moreno Gené


La asignatura de Fundamentos de Contabilidad se imparte en el primer curso del Grado en ADE. Se trata de introducir al alumno en laContabilidad General que aplican las empresas para que, en cursos posteriores, pueda profundizar sobre normas y criterios devaloración contables. Esta asignatura es importante en el sentido de que el alumno tiene que tener, una vez haya acabado el Grado,unos conocimientos básicos de contabilidad para poder trabajar en una empresa realizando tareas contables y de gestión. Unaprovechamiento adecuado de la asignatura es imprescindible para entender otras asignaturas que están directamente relacionadascon el Grado, y que se imparten en cursos posteriores. Fundamentos de Contabilidad de primer curso es prerrequisito de ContabilidadFinanciera de segundo curso. Para matricular Contabilidad Financiera de segundo curso, hay que haber superado Fundamentos deContabilidad de primer curso.


Sin traducción

Saber comptabilitzar les operacions bàsiques d'una empresa: compres, vendes, nòmines, ingressos i despesesgenerals, i d'altres operacions que faci l'empresa.Saber elaborar els comptes anuals de l'empresa amb la informació introduïda: balanç i compte de resultats.Ser capaç d'elaborar un cicle comptable complet.Ser capaç d'elaborar un cicle comptable complet.Saber elaborar els comptes anuals de l'empresa amb la informació introduïda: balanç i compte de resultats.Saber buscar i utilitzar documents de caràcter comptable que les empreses poden necessitar per dur a terme el dia a diade la comptabilitat: Pla General de Comptabilitat, Pla de Comptabilitat per a Pimes, adaptacions sectorials.Saber comptabilitzar les operacions bàsiques d'una empresa: compres, vendes, nòmines, ingressos i despesesgenerals, i d'altres operacions que faci l'empresa.Saber buscar i utilitzar documents de caràcter comptable que les empreses poden necessitar per dur a terme el dia a diade la comptabilitat: Pla General de Comptabilitat, Pla de Comptabilitat per a Pimes, adaptacions sectorials.Treball en equip i lideratge.Saber comptabilitzar les operacions bàsiques d'una empresa: compres, vendes, nòmines, ingressos i despesesgenerals, i d'altres operacions que faci l'empresa.Saber buscar i utilitzar documents de caràcter comptable que les empreses poden necessitar per dur a terme el dia a diade la comptabilitat: Pla General de Comptabilitat, Pla de Comptabilitat per a Pimes, adaptacions sectorials.Ser capaç de treballar i d’aprendre de forma autònoma i simultàniament interactuar adequadament amb els altres,cooperant i col•laborantSaber buscar i utilitzar documents de caràcter comptable que les empreses poden necessitar per dur a terme el dia a diade la comptabilitat: Pla General de Comptabilitat, Pla de Comptabilitat per a Pimes, adaptacions sectorials.Ser capaç d'elaborar un cicle comptable complet.




Objetivos

Saber contabilizar las operaciones básicas de una empresa: compras, ventas, nóminas, ingresos y gastos generales yotras operaciones que realiza la empresa



Objetivos

Saber elaborar las cuentas anuales de la empresa con la información introducida: balance y cuenta de resultadosSer capaz de elaborar un ciclo contable completo

Elaborar, interpretar y auditar la información económico-financiera de entidades y particulares, y prestar asesoramiento sobrelos mismos.

Objetivos

Ser capaz de elaborar un ciclo contable completoSaber elaborar las cuentas anuales de la empresa con la información introducida: balance y cuenta de resultados


Actuar en base al rigor, al compromiso personal y con orientación a la calidad.

Objetivos

Saber contabilizar las operaciones básicas de una empresa: compras, ventas, nóminas, ingresos y gastos generales yotras operaciones que realiza la empresa

Capacidad de organizar y planificar.

Objetivos

Saber buscar y utilizar documentos contables que las empresas puedan necesitar per llevar a cabo el dia a dia de lacontabilidad: Plan General de Contabilidad, Plan de Contabilidad para Pymes, adaptaciones sectorialesSer capaz de trabajar y de aprender de forma autónoma y simultáneamente interactuar adecuadamente con los otros,cooperando y colaborando

Ser capaz de trabajar y de aprender de forma autónoma y simultáneamente interactuar adecuadamente con los demás,cooperando y colaborando.

Objetivos

Saber buscar y utilizar documentos contables que las empresas puedan necesitar per llevar a cabo el dia a dia de lacontabilidad: Plan General de Contabilidad, Plan de Contabilidad para Pymes, adaptaciones sectorialesSaber contabilizar las operaciones básicas de una empresa: compras, ventas, nóminas, ingresos y gastos generales yotras operaciones que realiza la empresa


Objetivos

Saber buscar y utilizar documentos contables que las empresas puedan necesitar per llevar a cabo el dia a dia de lacontabilidad: Plan General de Contabilidad, Plan de Contabilidad para Pymes, adaptaciones sectoriales

Trabajo en equipo y liderazgo.Capacidad de análisis y de síntesis.

Objetivos

Saber buscar y utilizar documentos contables que las empresas puedan necesitar per llevar a cabo el dia a dia de lacontabilidad: Plan General de Contabilidad, Plan de Contabilidad para Pymes, adaptaciones sectorialesSer capaz de elaborar un ciclo contable completo


TEMA 1: LA CONTABILIDAD COMOSISTEMA DE INFORMACIÓN

- Definición de contabilidad- Usuarios de la información contable- División de la contabilidad

TEMA 2: EL BALANCE

- Elpatrimonio de la empresa- Estructura económica o activo- Estructura financiera o pasivo- El neto patrimonial- Equilibrio del balance- Tipos de balance

TEMA 3: EL MÉTODO CONTABLE

- Conceptocontable de cuenta- Representación gráfica y terminología de la cuenta- Clases de cuentas- Teoría sobre el cargo y el abono de cuentas- El asiento

TEMA4: REGULACIÓN LEGAL Y NORMALIZACIÓN CONTABLE. EL PLAN GENERAL DE CONTABILIDAD

- Librosde contabilidad- Obligaciones contables y registrales de los empresarios- La normalización contable- El Plan General de Contabilidad

TEMA5: EL CICLO CONTABLE

- Etapasdel ciclo contable- Balance inicial- Asiento de apertura- Libro mayor- Operaciones corrientes- Determinación del resultado- Elaboración del balance final

TEMA 6: EXISTENCIAS

-Principales cuentas del grupo 3- Compras y ventas- Valoración de las existencias- Variación de existencias al final del ejercicio- Operaciones con envases y embalajes- Deterioro de valor

TEMA 7: ACREEDORES Y DEUDORESPOR OPERACIONES COMERCIALES

- Deudas de funcionamiento: proveedores yacreedores

- Créditos de funcionamiento: clientes y deudores

- Los efectos comerciales

- Deudas y créditos con el personal

- Deterioro de valor

Ejes metodológicos de la asignatura

Sin traducción-

En el grup gran de l'assignatura es duran a terme classes teòriques per tenir un coneixement dels continguts i aquests escomplementaran amb sessions pràctiques relacionades amb el temari.

Els grups mitjans seran essencialment pràctics per a que l'alumne pugui posar en pràctica els coneixements adquirits en el grup gran.

Plan de desarrollo de la asignatura

Sin traducción-

PROGRAMACIÓ DE L'ASSIGNATURA:

Dates(Setmanes)

Descripció:Activitat

PresencialActivitat treball autònom

1Presentació assignaturaTema 1Tema 2

Pautes a seguirLliçó magistralLliçó magistral

Teoria

2Tema 2Tema 3

Lliçó magistral i problemes Exercicis i problemes

3 Tema 3 Problemes Exercicis i problemes

4 Tema 4 Lliçó magistral i problemes Exercicis i problemes

5Prova teòrico-pràctica 1Tema 5

ProvaLliçó magistral i problemes

Resolució provaExercicis i problemes




9 Prova pràctica 1 Prova Resolució prova







14 Resolució exercicis Exercicis Resolució exercici

15 Tema 7Lliçó magistral i problemes

Exercicis i problemes





20

Sistema de evaluación

Sin traducción-

La nota final es la suma de les qualificacions obtingudes en les proves següents:

Exercicis que l’alumne resoldrà a classe i que si es fan correctament en total valdran un 15% de la nota

Tres proves d’avaluació fetes al llarg de la matèria:

La primera que constarà de dues parts, una teòrica i una pràctica que valdrà en total un 15%La segona tipus test de contingut teorico-pràctic que valdrà un 10%Un exercici pràctic acumulatiu que val un 60% de la nota i que es farà al final del crèdit.

Donada la naturalesa acumulativa de la materia, en aquest últim examen la nota mínima que s’ha treure és de 5 per que es tinguin encompte la resta de proves de l’avaluació continuada. En cas contrari l’assignatura queda suspesa.

Entenent que les proves són acumulatives i per tant poder sortir qüestions de proves anteriors

A les proves tipus test s’ha de tenir en compte que les respostes incorrectes resten un 25% de la nota correcta.


CONTABILIDAD GENERAL 11ª Edición actualizada; Jesús Omeñaca García ; Editorial Deusto

SUPUESTOS PRACTICOS DE CONTABILIDAD FINANCIERA Y DE SOCIEDADES; Jesús Omeñaca García ; Editorial Deusto

PLAN GENERAL DE CONTABILIDAD; Editorial Mc Graw Hill

GUÍA DOCENTE

PLANIFICACIÓN CONTABLEAño académico 2013-14


Denominación Planificación Contable

Código 101305

Semestre de impartición 2n Q Evaluación Continuada

Carácter Troncal


6





Catalán

Distribución de créditos Begoña Arias Teres 3,6 Yolanda Montegut Salla 8,4 Jordi Moreno Gené 9,6 Laura Sánchez Pulido 3,6

Profesor/a (es/as)Begoña Arias Teres Yolanda Montegut Salla Jordi Moreno Gené Laura Sánchez Pulido


La asignatura de Planificación Contable se imparte en primer curso del Grado en ADE. Se trata de ampliar losconceptos adquiridos en la asignatura de Fundamentos de Contabilidad para que, en cursos posteriores, puedaprofundizar sobre normas y criterios de valoración contables. Esta asignatura es importante en el sentido de que elalumno tiene que tener, una vez haya acabado el Grado, unos conocimientos básicos de contabilidad para podertrabajar en una empresa realizando tareas contables y de gestión. Un aprovechamiento adecuado de la asignatura esimprescindible para entender otras asignaturas que están directamente relacionadas con el Grado, y que se impartenen cursos posteriores. Planificación contable de primer curso es prerrequisito de Análisis de los Estados Económico-financieros de tercer curso. Para matricular la asignatura de Análisis de los Estados Económico-financieros de tercercurso hay que haber superado la asignatura Planificación Contable de primer curso.


Sin traducción-

Ser capaç d'interpretar informació comptable: analitzar la informació que genera l'empresa.Saber elaborar els comptes anuals de l'empresa amb la informació introduïda: balanç, compte de resultats,memòria, estat de canvis en el patrimoni net i estat de fluxos d'efectiu.Saber elaborar un cicle comptable complet.Saber elaborar els comptes anuals de l'empresa amb la informació introduïda: balanç, compte de resultats,memòria, estat de canvis en el patrimoni net i estat de fluxos d'efectiu.Saber elaborar un cicle comptable complet.Saber buscar i utilitzar documents de caràcter comptable que les empreses poden necessitar per dur a terme eldia a dia de la comptabilitat: Pla General de Comptabilitat, Pla de Comptabilitat per a Pimes, adaptacionssectorials.Saber comptabilitzar operacions més complexes d'una empresa: provisions, periodificacions, inversions,ingressos i despeses, i d'altres operacions que faci l'empresa.Saber buscar i utilitzar documents de caràcter comptable que les empreses poden necessitar per dur a terme eldia a dia de la comptabilitat: Pla General de Comptabilitat, Pla de Comptabilitat per a Pimes, adaptacionssectorials.Saber elaborar els comptes anuals de l'empresa amb la informació introduïda: balanç, compte de resultats,memòria, estat de canvis en el patrimoni net i estat de fluxos d'efectiu.Saber elaborar un cicle comptable complet.Saber buscar i utilitzar documents de caràcter comptable que les empreses poden necessitar per dur a terme eldia a dia de la comptabilitat: Pla General de Comptabilitat, Pla de Comptabilitat per a Pimes, adaptacionssectorials.Saber buscar i utilitzar documents de caràcter comptable que les empreses poden necessitar per dur a terme eldia a dia de la comptabilitat: Pla General de Comptabilitat, Pla de Comptabilitat per a Pimes, adaptacionssectorials.Saber comptabilitzar operacions més complexes d'una empresa: provisions, periodificacions, inversions,ingressos i despeses, i d'altres operacions que faci l'empresa.Saber buscar i utilitzar documents de caràcter comptable que les empreses poden necessitar per dur a terme eldia a dia de la comptabilitat: Pla General de Comptabilitat, Pla de Comptabilitat per a Pimes, adaptacionssectorials.Saber buscar i utilitzar documents de caràcter comptable que les empreses poden necessitar per dur a terme eldia a dia de la comptabilitat: Pla General de Comptabilitat, Pla de Comptabilitat per a Pimes, adaptacionssectorials.




Objetivos

Ser capaz de interpretar información contable: analizar la información que genera la empresa



Objetivos

Saber elaborar las cuentas anuales de la empresa con la información introducida: balance, cuenta deresultados, memoria, estado de cambios en el patrimonio neto, estado de flujos de efectivoSaber elaborar un ciclo contable completo

Elaborar, interpretar y auditar la información económico-financiera de entidades y particulares, y prestarasesoramiento sobre los mismos.

Objetivos

Saber elaborar las cuentas anuales de la empresa con la información introducida: balance, cuenta deresultados, memoria, estado de cambios en el patrimonio neto, estado de flujos de efectivoSaber elaborar un ciclo contable completo


Actuar en base al rigor, al compromiso personal y con orientación a la calidad.

Objetivos

Saber buscar y utilizar documentos de caracter contable que las empresas puedan necesitar para llevar acabo el dia a dia de la contabilidad: Plan General de Contabilidad, Plan de Contabilidad para Pymes,adaptaciones sectorialesSaber contabilizar las operaciones más complejas de una empresa: provisiones, periodificaciones,inversiones, ingresos y gastos y otras operaciones que realiza la empresa

Capacidad de organizar y planificar.

Objetivos

Saber buscar y utilizar documentos de caracter contable que las empresas puedan necesitar para llevar acabo el dia a dia de la contabilidad: Plan General de Contabilidad, Plan de Contabilidad para Pymes,adaptaciones sectoriales

Ser capaz de trabajar y de aprender de forma autónoma y simultáneamente interactuar adecuadamente con losdemás, cooperando y colaborando.

Objetivos

Saber buscar y utilizar documentos de caracter contable que las empresas puedan necesitar para llevar acabo el dia a dia de la contabilidad: Plan General de Contabilidad, Plan de Contabilidad para Pymes,adaptaciones sectorialesSaber contabilizar las operaciones más complejas de una empresa: provisiones, periodificaciones,inversiones, ingresos y gastos y otras operaciones que realiza la empresa


Objetivos


Trabajo en equipo y liderazgo.

Objetivos

Saber elaborar las cuentas anuales de la empresa con la información introducida: balance, cuenta deresultados, memoria, estado de cambios en el patrimonio neto, estado de flujos de efectivoSaber elaborar un ciclo contable completoSaber buscar y utilizar documentos de caracter contable que las empresas puedan necesitar para llevar acabo el dia a dia de la contabilidad: Plan General de Contabilidad, Plan de Contabilidad para Pymes,adaptaciones sectoriales

Capacidad de análisis y de síntesis.

Objetivos



TEMA 1: ACTIVO NO CORRIENTE

- Inmovilizado intangible

- Inmovilizado material

- Inversión inmobiliaria

- Amortización del inmovilizado

- El leasing

- Deterioro de valor

TEMA 2: EL PATRIMONIO NETO

- Las aportaciones de capital

- Las reservas

- Distribución del resultado

TEMA 3: PROVISIÓN YPERIODIFICACIÓN

- Diferencias entre provisión y deterioro de valor

- Las provisiones del grupo 1

- Ajustes por periodificación

TEMA 4: LAS CUENTAS ANUALES

- Normas para la elaboración del balance y de lacuenta de pérdidas y ganancias

- Balance y cuenta de resultados normal y abreviado

- La memoria

- El estado de cambios en el patrimonio neto

- El estado de flujos de efectivo


Sin traducción

En el grup gran de l'assignatura es duran a terme classes teòriques per tenir un coneixement dels continguts i aquestses complementaran amb sessions pràctiques relacionades amb el temari.

Els grups mitjans seran essencialment pràctics per a que l'alumne pugui posar en pràctica els coneixements adquiritsen el grup gran.


Sin traducción-

PROGRAMACIÓ DE L'ASSIGNATURA:

Dates

(Setmanes)Descripció:

Activitat

PresencialActivitat treball autònom

1Presentació assignaturaExercici repàs

Pautes a seguirExercici

Exercicis




4Tema 1Tema 2

Lliçó magistral i problemes Exercicis i problemes



ProvaLliçó magistral


















20


sin traducción

La nota final es la suma de les qualificacions obtingudes en les proves següents:

Exercicis que l’alumne resoldrà a classe i que si es fan correctament en total valdran un 15% de la nota

Tres proves d’avaluació fetes al llarg de la matèria:

La primera que constarà de dues parts, una teòrica i una pràctica que valdrà en total un 15%La segona tipus test de contingut teorico-pràctic que valdrà un 10%Un exercici pràctic acumulatiu que val un 60% de la nota i que es farà al final del crèdit.

Donada la naturalesa acumulativa de la materia, en aquest últim examen la nota mínima que s’ha treure és de 5 per quees tinguin en compte la resta de proves de l’avaluació continuada. En cas contrari l’assignatura queda suspesa.

Entenent que les proves són acumulatives i per tant poder sortir qüestions de proves anteriors

A les proves tipus test s’ha de tenir en compte que les respostes incorrectes resten un 25% de la nota correcta.


CONTABILIDAD GENERAL 11a Edició actualitzada; Jesús Omeñaca García ; Editorial Deusto

SUPUESTOS PRACTICOS DE CONTABILIDAD FINANCIERA Y DE SOCIEDADES; Jesús Omeñaca García ;Editorial Deusto

PLAN GENERAL DE CONTABILIDAD; Editorial Mc Graw Hill

GUÍA DOCENTE

ECONOMÍA IAño académico 2013-14


Denominación ECONOMÍA I

Código 101307

Semestre de impartición 2n Q Evaluación Continuada

Carácter Troncal


6

Grupos 2GG por la mañana y 1 GG tarde; 4 GM por la mañana y 3 GM por la tarde



Departamento/s Economia Aplicada

Distribución cargadocente entre la clasepresencial y el trabajoautónomo delestudiante

40% presencial; 60 horas presenciales 60% no presencial; 90 horas de trabajo autónomo


Catalán

Distribución de créditos Mariona Farre Perdiguer 16.2

Profesor/a (es/as)Mariona Farré Perdiguer Pere Mir Artigues


La asignatura de Economía I pretende introducir al estudiante en el conocimiento de los principales conceptoseconómicos, así como los instrumentos y modelos que se utilizan para entender cómo los individuos y las empresastoman sus decisiones. Las decisiones de los individuos en relación a qué y a qué cantidad comprar. La teoría delconsumidor nos mostrará cómo se obtiene la función de demanda de un individuo a partir de sus preferencias y larestricción presupuestaria a la que se enfrenta. Las decisiones de las empresas en relación a qué cantidad producir ycómo producir. La teoría de la producción nos explicará cómo se obtiene la oferta que hace una empresa. La asignaturapretende comprender cómo funciona una economía de mercado moderna y cómo se interrelacionan las empresas y losconsumidores en los mercados.


sin traducir

1.- Correcta expressió oral i escrita

Expressa correctament i sense faltes les activitats, exercicis i proves que realitza

Estructura correctament i coherentment les activitats i proves que realitza

Exposa de forma correcta i entenedora la resposta a una pregunta a tot el grup

2.- Domini de les TIC

Utilitza de forma correcta l’entorn SAKAI

Elabora els treballs i exercicis en format doc i pdf

Treballa correctament amb el full de càlcul la resolució d’exercicis

Busca i troba informació estadística i econòmica en les bases de dades (INE, IDESCAT, etc.)

3.- Capacitat d’anàlisi i síntesi

Identifica correctament les dades d’un problema

Justifica i raona les respostes que dona

Conclou de forma sintètica

4.- Capacitat de crítica i autocrítica

Expressa la seva opinió a partir de la lectura d’un article

5.- Ser capaç de treballar i d’aprendre de forma autònoma i simultàniament interactuar adequadament amb elsdemés, cooperant i col·laborant.

Busca informació en les bases de dades estadístiques i econòmiques

Representa la informació econòmica que ha trobat prèviament

Interpreta la informació econòmica que ha trobat prèviament

Contrasta la informació que busca en la xarxa, articles, llibres, etc.

Coopera amb la resta de companys del grup

Accepta les opinions i propostes de la resta del grup

6.- Actuar en base al rigor, al compromís personal i amb orientació a la qualitat

Presenta de forma acurada i clara les activitats i els exercicis que es demanen.

Mostra coherència amb les opinions que expressa

7.- Identificar i interpretar els factors econòmics, ambientals, polítics, sociològics i tecnològics en els àmbitslocal, nacional i internacional i la seva repercussió sobre les organitzacions.

Descriu que és l’economia

Descriu que és un sistema econòmic

Descriu què és una economia de mercat

Identifica els factors productius

Diferència entre els conceptes de microeconomia i macroeconomia.

Explica què s’entén per error del mercat.

Identifica els principis econòmics de l’elecció individual.

Distingeix els principis en els que es fonamenta la interacció entre les eleccions individuals.

Dibuixa gràficament la frontera de possibilitats de producció (FPP)

Interpreta els diferents punts de la FPP

Interpreta el concepte de cost d’oportunitat a partir a de la FPP

Relaciona el model de la FPP i el creixement econòmic

Descriu el flux circular de la renda

Interpreta un gràfic amb dues variables econòmiques

Interpreta la pendent d’una corba

Calcula la pendent d’una corba a partir del mètode de l’arc

Interpreta gra`fics que contenen informació numèrica (diagrames de series temporals, diagrames de pastís i diagramesde barres)

Descriu un mercat competitiu a partir d’un model d’oferta i demanda.

Explica que és una corba de demanda.

Representa gràficament una corba de demanda

Analitza els factors que donen lloc a desplaçaments en la corba de demanda.

Dibuixa gràficament els desplaçaments de la corba de demanda

Reconeix la diferència de moviments al llarg de la corba de demanda i desplaçaments de la corba de demanda

Explica que és una corba d’oferta

Representa gràficament una corba d’oferta

Analitza els factors que donen lloc a desplaçaments en la corba d’oferta.

Dibuixa gràficament els desplaçaments de la corba d’oferta

Reconeix la diferència de moviments al llarg de la corba d’oferta i desplaçaments de la corba d’oferta

Explica com les corbes d’oferta i demanda determinen un preu d’equilibri i una quantitat d’equilibri.

Calcula el preu i la quantitat d’equilibri en un mercat competitiu

Descriu que succeeix en el mercat en situacions d’excés o escassetat de demanda o oferta

Analitza gràficament els efectes dels desplaçaments de les corbes sobre l’equilibri del mercat.

Defineix l’elasticitat preu de la demanda.

Calcula l’elasticitat preu de la demanda.

Interpreta l’elasticitat preu de la demanda.

Identifica els factors que determinen l’elasticitat preu de la demanda.

Defineix l’elasticitat preu de l’oferta.

Calcula l’elasticitat preu de l’oferta.

Interpreta l’elasticitat preu de l’oferta.

Identifica els factors que determinen l’elasticitat preu de l’oferta.

Defineix l’elasticitat creuada de la demanda.

Calcula l’elasticitat creuada de la demanda.

Interpreta l’elasticitat creuada de la demanda.

Defineix l’elasticitat renda.

Calcula l’elasticitat renda.

Interpreta l’elasticitat renda.

Classifica un bé a partir del concepte d’elasticitat (bé normal, inferior, de luxe, substitut, complementari)

Defineix el concepte d’utilitat total i utilitat marginal

Diferencia els conceptes d’utilitat cardinal i ordinal

Representa gràficament la funció d’utilitat total i la funció d’utilitat marginal

Coneix el significat del concepte d’excedent del consumidor

Calcula el valor de l’excedent del consumidor

Representa gràficament l’excedent del consumidor

Relaciona el concepte d’excedent del consumidor amb la corba de demanda

Defineix la corba d’indiferència

Representa gràficament un mapa de corbes d’indiferència

Explicà les propietats de les corbes d’indiferència

Interpreta el concepte de relació marginal de substitució

Defineix la recta de balanç

Representa gràficament les rectes de balanç

Analitza conjuntament la restricció pressupostària amb les corbes d’indiferència

Calcula l’equilibri del consumidor

Dibuixa gràficament l’equilibri del consumidor

Determina la corba de demanda a partir de l’anàlisi de l’equilibri del consumidor

Analitza gràficament els efectes de canvis en els preus sobre les decisions de consum dels individus

Diferencia l’efecte renda i l’efecte substitució

Analitza gràficament l’efecte renda i l’efecte substitució

Defineix la funció de producció

Identifica els factors productius

Dibuixa gràficament la funció de producció

Diferencia la funció de producció a curt i llarg termini

Defineix el producte total

Defineix el producte marginal

Defineix el producte mitjà

Dibuixa gràficament la funció de producte total, marginal i mitjà

Relaciona els conceptes de producte total, marginal i mitjà

Coneix a llei de rendiments decreixents

Defineix el concepte de rendiments d’escala

Distingeix entre rendiments d’escala creixents, decreixents i constants

Defineix els costos totals

Defineix els costos marginals

Defineix els costos mitjans

Dibuixa gràficament les funcions de costos (cost total, cost mitjà i cost marginal)

Calcula els costos de producció

Coneix el significat de competència perfecta

Descriu les característiques de la competència perfecta

Dibuixa gràficament el costos, ingressos i els d’una empresa en competència perfecta

Dibuixa gràficament el nivell de producció d’equilibri d’una empresa en competència perfecta

Diferencia el comportament de les empreses en competència perfecta a curt i llarg termini

Coneix el funcionament pràctic dels mercats agrícoles

Determina la corba d’oferta de la indústria

Dibuixa gràficament la corba d’oferta de la industria

Identifica les característiques d’un mercat monopolista

Determina gràficament el nivell de producció i el preu que maximitza el benefici del monopolista

Calcula el nivell de producció i el preu que maximitza el benefici del monopolista

Analitza gràficament les diferències entre el monopoli i competència perfecta

Determina els efectes de les diferències entre el monopoli i la competència perfecta sobre el benestar dels individus

Identifica les característiques d’un oligopoli

Explica les estratègies dels mercats oligopolístics per maximitzar els beneficis

Aplica la teoria de jocs, a través del dilema del presoner, per comprendre el funcionament dels mercats oligopolístics

Representa gràficament la funció de demanda trencada de la indústria oligopolística

Identifica empreses que operen en mercats oligopolístics

Identifica les característiques de la competència monopolística

Explica el paper que juga la diferenciació del producte en els mercats de competència monopolística

Analitza gràficament la determinació de preus i beneficis en els mercats de competència monopolística

Explica la importància de la publicitat i les marques comercials en els mercats de competència monopolística

Identifica empreses que operen en mercats de competència monopolística

Interpreta les situacions de falles en el mercat.

Defineix els conceptes de cost i ingrés externs.

Explica que són les externalitats.

Identifica les situacions amb externalitats positives i les negatives.

Identifica les mesures dissenyades per a reduir els efectes de les externalitats negatives.

Identifica les mesures dissenyades per a incentivar la producció de béns i serveis que generen externalitats positives.

Defineix el concepte de bé excloent.

Defineix el concepte de bé rival en consum.

Distingeix entre un bé privat i un bé públic.

Utilitza l’anàlisi cost-benefici per la provisió de béns públics.


sin traducir

Competències generals o bàsiques (CB)

1. Capacitat d’anàlisi i síntesi.2. Capacitat de crítica i autocrítica.3. Ser capaç de treballar i d’aprendre de forma autònoma i, simultàniament, interactuar adequadament amb la resta

a través de la cooperació i col·laboració.

4. Actuar en atenció al rigor, al compromís personal i amb orientació a la qualitat.

Competències específiques (CES)

1. Identificar i interpretar els factors econòmics, ambientals, polítics, sociològics i tecnològics en els àmbits local,nacional i internacional, i la seva repercussió sobre les organitzacions.

Competències estratègiques universitat (CEU)

1. Correcta expressió oral i escrita.2. Domini de les TIC.


Tema1.- Principios básicos de la economía

1.1.- Conceptos básicos

1.2.- La elección individual

1.3.- La frontera deposibilidades de producción

1.4.- El flujo circular de larenta

1.5.- Representacionesgráficas en economía

Tema 2.-Oferta y demanda: un modelo de competencia perfecta

2.1.- La curva de demanda

2.2.- La curva de oferta

2.3.- El precio de equilibrio

2.4.- La elasticidad

Tema 3.- Lademanda y el comportamiento del consumidor

3.1.- El consumidor y lautilidad

3.2.- El excedente delconsumidor

3.3.- El enfoque ordinal

Tema 4.-Las decisiones de las empresas: producción, costes y beneficios

4.1.- Las empresas y la tomade decisiones

4.2.- La función de producción

4.3.- Los costes de producción

Tema 5.- Laempresa en los mercados de competencia perfecta

5.1.- Introducción

5.2.- Producción y beneficios:el análisis a corto plazo

5.3.- Producción y beneficios:el análisis a largo plazo

Tema 6.-Estructuras de mercado: más allá de la competencia perfecta

6.1.- El monopolio

6.2.- El oligopolio

6.3.- La competenciamonopolística

Tema 7.-Errores de mercado y el papel del estado

7.1.- Las externalidades

7.2.- Los bienes públicos


sin traducir

Dates

(Setmanes)Descripció

Activitat

Presencial

HTP (2)

(Hores )

Activitat treballautònom

HTNP (3)

(Hores)

1Presentació del’assignaturaExposició Tema 1

Exposició 2.5

Lectura pràcticavoluntària cercainformacióeconòmica

1.5

1Pràctica GrupsMitjans

Cerca d’informacióeconòmica en basesde dades

1.5

2 Exposició Tema 1 Exposició 2.5

Realització de lapràctica voluntàriacerca d’informacióeconòmica

1.5


Cerca d’informacióeconòmica en basesde dades

1.5

3 Exposició Tema 2 Exposició 2.5Realitzar pràctiquescerca informació

2

3Prova avaluable(PAC1) GrupsMitjans (10%)

Buscar lainformacióeconòmica en lesbases de dades del’IDESCAT i INE

1.5

4 Exposició Tema 2 Exposició 2.5Realitzar pràctiquesdossier Tema 1Estudi Tema 1

2 2

4Prova avaluable(PAC1) GrupsMitjans (10%)

Buscar lainformacióeconòmica en lesbases de dades del’IDESCAT i INE

1.5


Realitzar pràctiquesdossier Tema 1Estudi Tema 1

1.5 3


Resolució exercicisdossier Tema 1

1.5

6 Exposició Tema 3 Exposició 2.5Realitzar pràctiquesdossier Tema 2Estudi Tema 2

2 4


Resolució exercicisdossier Tema 1/Tema2

1.5

7 Exposició Tema 3 Exposició 2.5Realitzar pràctiquesdossier Tema 2Preparar PAC 2

2 5



1.5

8Exposició Tema 4

Exposició 2.5



1.5Realitzar pràctiquesdossier Tema 3Estudi Tema 3

2 4

9Prova avaluable(PAC2) (20%)

Prova dels temes 1 i2

2

10 Exposició Tema 5 Exposició 2.5Realitzar pràctiquesdossier Tema 3Estudi Tema 3 i 4

2 3


Resolució exercicisdossier Tema 3 iTema 4

1.5

11 Exposició Tema 5 Exposició 2.5Realitzar pràctiquesdossier Tema 4Estudi PAC3

28



1.5


Prova teòrica ipràctica (Temes 1 al4)

2Realitzar pràctiquesdossier Tema 5Estudi Tema 5

2 3



1.5

13 Exposició Tema 6 Exposició 2.5 Estudi Tema 52



1.5


Realitzar pràctiquesdossier Tema 5 i 6Estudi Tema 6

3

4.5



1.5


Realitzar pràctiquesdossier Tema 5 i 6Estudi Tema 6Preparar PAC 4

2 38



1.5


Prova dels temes 4,5 i 6.

2 Estudi PAC 5 15

17, 18 o19Prova avaluable(PAC5) (25%)

Prova final de total’assignatura

2


sin traducir

INFORMACIÓ PER ALS GRUPS DEL MATÍ:

L’avaluació de l’assignatura d’Economia I és fa a través de la realització de les diverses proves d’avaluació continuada.En concret es realitzaran 5 proves d’avaluació al llarg del semestre:

Prova Tipus d’activitat Percentatge sobre la nota final

Prova 1 Prova Cerca informació a la Xarxa 10%

Prova 2 Prova Tema 1,2 15%

Prova 3 Prova Tema 1,2,3 i 4 25%

Prova 4 Prova Tema 4,5 i 6 25%

Prova 5 Examen Final 25%

Les proves d'avalaució continauda seran de diferents tipus:

Les proves tipus test seran preguntes amb 4 possibles respostes on només una és vàlida. Cada resposta incorrectarestarà un 0,25.

Les proves escrites són activitats d'avaluació continuada que poden incloure exercicis pràctics, la interpretació dedades econòmiques, l’ús actiu de la xarxa per tal de cercar informació relacionada amb la matèria treballada, l’anàlisi odebat d'algun aspecte de l’economia que haguem treballat en l’assignatura, la lectura d’articles i/o l’elaboració d’untreball.

L’examen final constarà de tres parts; una part tipus test, una part on caldrà desenvolupar preguntes teòriques i laresolució d’exercicis pràctics.

Totes les activitats són individuals i obligatòries per obtenir la qualificació final. La no presentació a alguna de lesactivitats d’avaluació obtindrà una qualificació de zero.

Cada activitat té una nota de 0 a 10.

Aquelles estudiants que no es presentin a cap de les activitats avaluables la nota final serà NO PRESENTAT.

Abans de realitzar la 4a. prova d’avaluació els estudiants podran decidir abandonar l’assignatura i per tant aquestadecisió comportarà que la seva nota final sigui NO PRESENTAT. La decisió no cal comunicar-la al professor.S’entendrà que la decisió està presa si l’estudiant no realitza la 4a prova d’avaluació continuada.


Gimeno, J.A y Guirola, J.M. (1997). Introducción a la economía . Editorial Mc. Graw-Hill

Krugman, P.; Wells, R. y Olney, M. L . (2008). Fundamentos de Economía. Editorial Reverté

Krugman, P. y Wells, R.(2007). : Microeconomía: Introducción a la Economía. EditorialReverté

Lipsey, R.G y Harbury C. (1998). Principis d’ economia. Editorial Vicens Vives

Mochón, F. (2006). Economía: teoría y política. Mc. Graw-Hill

Samulson, P.A y Nordhaus, W.D. (2010). Economía. Editorial Mc. Graw-Hill

Torres López, J. (2005). Economía Política. Editorial Pirámide

GUÍA DOCENTE

PROGRAMACIÓN ICoordinación: Assignatura que s'imparteix durant el primer

semestre del primer curs de la titulació.Correspon a la Matèria "Informàtica" dins delMòdul de "Formació Bàsica".

Año académico 2013-14


Denominación PROGRAMACIÓN I

Código 102000

Semestre de impartición 1r semestre Avaluación Continuada

Carácter Troncal


6

Grupos 1 Grupo Grande en el GEI, 3 Grupos reducidos en el GEI, 1 grupo de Docencia repetidaen el GEI. 1 Grupo en el GEIADE



Coordinación Assignatura que s'imparteix durant el primer semestre del primer curs de la titulació. Correspon a la Matèria "Informàtica" dins del Mòdul de "Formació Bàsica".

Departamento/s Informàtica i Enginyeria Industrial


Cada setmana l'estudiant assiteix a 2 hores presencials amb Grup Gran i 2 horespresencials amb Grup Reduït. Les sessions amb Grup Reduït s'imparteixen al laboratori.

A les sessions amb Grup Gran presentem els conceptes i les estructures algorísmiquesutilitzades en l'assignatura. Per a cada estructura algorísmica es proposa una col.lecciód'exercicis de programació.

El treball autònom de l'estudiant consisteix en el disseny i implementació de les solucionsa la llista d'exercicis proposats.

A les corresponent sessions de Grup Reduït s'analitzen les solucions dissenyades i esresolen els problemes trobats.

Finalment, a les sessions de Grup Reduït es dona suport a les pràctiques obligatories queha de desenvolupar l'estudiant al llarg de l'assignatura de forma autònoma.


Catalán

Profesor/a (es/as)Josep Argelich Romà Maria Teresa Alsinet Bernadó


Recomendaciones

Resolver los problemas y ejercicios de programación que se propongan diariamente permite alcanzar los objectivosestablecidos.

Asignatura/materia en el conjunto del plan de estudios

El objectivo central de la asignatura es que el el estudiante diseñe algorítmos para, posteriormente, implementarlos enun lenguaje de programación compilable. Concretamente, el lenguaje imperativo escogido es C y los problemas aresolver son principalmente de tratamiento de secuencias. Bajo este marco, los contenidos del curso se estructuran encuatro grandes bloques. El primero presenta las instrucciones básicas del lenguaje algorítmico utilitzado a lo largo delcurso y del lenguaje de programación C. El segundo muestra como diseñar algoritmos "sencillos'' mediante laidentificación del problema a resolver y la aplicación de esquemas de acceso secencial y directo, además, se presentanlos tipos de datos no elementales que les dan apoyo. El tercero muestra la técnica de diseño descendiente dealgorítmos la que permite abordar problemas más "complejos'' a partir de problemas más "sencillos''. Finalmente, elcuarto bloque del curso se centra en la gestión de la memória dinámica en C y su integración en los esquemasalgorítmicos estudiados a lo largo del curs.


Ver apartado competencias




Conocimientos básicos sobre el uso y programación de los ordenadores, sistemas operativos, bases de datos yprogramas informáticos con aplicación en ingeniería.

Diseñar e implementar estructuras algorítmicas adecuadas para resolver las diferentes tipologías deproblemas.Diseñar e implementar algoritmos iterativos.Identificar la tipología del problema y aplicar la estrategia algorítmica adecuada.Diseñar e implementar soluciones algorítmicas básicas utilizando la técnica de disño descendente.Utilizar las funcionalidades própias de los lenguajes de programación para la gestión de memóriadinámica.Utilizar un entorno de desarrollo de programas basado en un lenguaje de programación de alto nivel.

Conocimiento, diseño y utilización de forma eficiente los tipos y estructuras de datos más adecuados a laresolución de un problema.

Diseñar e implementar algoritmos para resolver problemas complejos de forma estructurada y eficiente.Diseñar e implementar las operaciones asociadas con las estructuras identificadas.Integrar el diseño de datos en el diseño de aplicaciones.

Diseñar e implementar estructuras de datos adecuadas para representar la información propia de cadaproblema.


Tener motivación por la calidad y la mejora continua.

Sin Traducir - Aprendre a dissenyar i implementar les estructures de dades adecuades per representar lainformació pròpia de cada problema.Sin Traducir - Aprendre a dissenyar algorismes eficients per, posteriorment, implementar-los en unllenguatge de programació compilable.


Tema 1. Estructuras algorítmicas básicas

1.1 Constantes, variables, tipos elementales, y expresionrs válides

1.2 La asignación, la composición secuencial, la composición alternativa y la composición iterativa

1.3 Entorno de programación.

Tema 2. Diseño de programas iterativos

2.1 Acceso secuencial

2.1.1 Esquemas algorítmicos de tratamiento de secuencias

2.1.2 Esquemas algorítmicos de búsqueda en secuencias

2.2 Acceso directeo. Las tablas

2.2.1 Tratamiento secuencial de tablas

2.2.2 Tracamiento directo de tablas

2.2.3 Algorítmos de ordenación clásicos

Tema 3. Tratamiento de datos no elementales

3.1.Diseño descendente de algorítmos

3.2 Acciones y funciones

3.3 Tuplas

Tema 4. Gestión de meméria en C

4.1 Gestión de direcciones de memória

4.2 Asignación y liberación de bloques de memória


Els continguts del curs s'estructuren en quatre grans blocs. El primer presenta les instruccions bàsiques del llenguatgellenguatge de programació ANSI C/C++. El segon mostra com dissenyar algorismes per al tractament de seqüènciesmitjançant la identificació del problema a resoldre i l'aplicació d'esquemes d'accés seqüencial i directe, a més, espresenten els tipus de dades no elementals que els donen suport. El tercer mostra la tècnica de disseny descendentd'algorismes la qual permet abordar problemes generals a partir de la seva descomposició en problemes més concrets.Finalment, el quart bloc del curs es centra en la gestió de la memòria dinàmica en ANSI C/C++ i la seva integració enels esquemes algorísmics estudiats al llarg del curs.

Per a cada bloc es proposa un col.lecció de problemes que l'estudiant haurà d'abordar de forma autònoma isupervisada a les sessions de laboratori.


DescripciónPresentació de l'assignatura. Introducció a la matèria de l'assignatura: Algorismes i programes Tema 1. Estructuresalgorísmiques bàsiques 1.1 Constants, variables, tipus elementals, i expressions vàlides 1.2 L'assignació, la composicióseqúencial, la composició alternativa i la composició iterativa 1.3 Entorn de programació.Total hores presencials: 10 h (3 sessions GG i 2 sessions GP)Total hores no presencials: 15 h

Descripción: Descripció i organització de la primera pràctica obligatòria.Total hores presencials: 2h (1 sessió GP)Total hores no presencials: 3 h

DescripciónTema 2. Disseny de programes iteratius 2.1 Accés seqúencial 2.1.1 Esquemes algorísmics de tractament deseqúències 2.1.2Esquemes algorísmics de cerca en seqúències 2.2 Accés directe. Les taules 2.2.1 Tractamentseqúencial de taules 2.2.2 Tractament directe de taules. Algorismes d'ordenació clàssics. Preparació de la prova escrita1. Autoavaluació.Total hores presencials: 18 h (5 sessions GG i 4 sessions GP)Total hores no presencials: 27 h

DescripciónActivitats d'avaluació: - Prova escrita 1 (25%) -Lliurament de la primera pràctica obligatòria (15%)Total hores presencials: 2hTotal hores no presencials: 3 h

DescripciónTema 3. Tractament de dades no elementals 3.1.Disseny descendent d'algorismes 3.2 Accions i funcions 3.3 Tuples.Total hores presencials: 18 h (5 sessions GG i 4 sessions GP)Total hores no presencials: 27 h

DescripciónDescripció i organització de la 2a pràctica obligatòria. Resolució d'aspectes concrets de la pràctica.Total hores presencials: 2h (1 sessió GP)Total hores no presencials: 3 h

DescripciónTema 4. Gestió de memòria en C 4.1 Gestió d'adreces de memòria 4.2 Assignació i alliberació de blocs de memòria.Total hores presencials: 4 h (1 sessió GG i 1 sessió GP)Total hores no presencials: 6 h

DescripciónActivitats d'avaluació: - Prova escrita 2 (35%) -Lliurament de la segona pràctica obligatòria (25%)Total hores presencials: 2hTotal hores no presencials: 3 h

DescripciónRecuperació/millora de la nota obtinguda a les proves escrites 1 i 2.Total hores presencials: 2hTotal hores no presencials: 3 h


Prova Escrita 1:

Objectivos:

Diseñar e implementar estructuras algorítmicas adecuadas para resolver las diferentes tipologías de problemas.Diseñar e implementar algoritmos iterativos.Identificar la tipología del problema y aplicar la estrategia algorítmica adecuada.Diseñar e implementar estructuras de datos adecuadas para representar la información propia de cadaproblema.

Criterios: La prova escrita s'avaluarà sobre 10 punts. Per aprovar l'assignatura la nota obtinguda en aquesta provaescrita ha de ser >=3. La ponderació d'aquesta prova en la nota final és del 25%.

Prova Escrita 2:

Objectivos:

Aprendre a dissenyar i implementar les estructures de dades adecuades per representar la informació proòpia de cadaproblema.Dissenyar i implementar estructures algorísmiques adequades per resoldre les diferents tipologies deproblemes.Dissenyar i implementar algorismes iteratius.Identificar la tipologia del problema i aplicar l'estratègia algorísmica adequada. Dissenyar i implementar solucionsalgorísmiques bàsiques utilitzant la tècnica de disseny descendent.Utilitzar les funcionalitats pròpies dels llenguatges de programació per la gestió de memòria dinàmica.Dissenyar i implementar algorismes per resoldre problemes complexes de forma estructurada i eficient.Dissenyar i implementar les operacions associades amb les estructures identificades. Dissenyar i implementarestructures de dades adequades per representar la informació pròpia de cada problema.

Criteris: La prova escrita s'avaluarà sobre 10 punts. Per aprovar l'assignatura la nota obtinguda en aquesta provaescrita ha de ser >=3. Aquesta prova escrita representarà un 35% de la nota final.

Observacions: Si la nota obtinguda en aquesta prova escrita és >=5, aleshores la nota obtinguda podrà actuar com arecuperació/millora de la primera prova escrita, el pes de la qual és del 25%.

Pràctica Obligatòria 1:

Objectius:

Aprendre a dissenyar algorismes eficients per, posteriorment, implementar-los en un llenguatge de programaciócompilable.Dissenyar i implementar estructures algorísmiques adequades per resoldre les diferents tipologies deproblemes.Dissenyar i implementar algorismes iteratius.Identificar la tipologia del problema i aplicar l'estratègia algorísmica adequada. Utilitzar un entorn de desenvolupamentde programes basat en un llenguatge de programació d'alt nivell.Dissenyar i implementar algorismes per resoldre problemes complexes de forma estructurada i eficient.Dissenyar i implementar les operacions associades amb les estructures identificades. Integrar el disseny de dades en eldisseny d'aplicacions.Dissenyar i implementar estructures de dades adequades per representar la informació pròpia de cada problema.

Criteris: Per aprovar l'assignatura la nota obtinguda haurà de ser >=3. La pràctica s'avaluarà sobre 10 punts. La nota dela pràctica suposarà un 15% de la nota final. La pràctica té una única data de lliurament. En cas que la pràctica no essuperi, la nota obtinguda podrà ser recuperada al periode de recuperació (setmana número 20).

Observacions: Col.lecció d'exercicis de programació. Realització en grups de màxim 2 persones. Presentacióobligatòria.

Pràctica Obligatòria 2:

Objectius :

Aprendre a dissenyar i implementar les estructures de dades adecuades per representar la informació pròpia de cadaproblema.Aprendre a dissenyar algorismes eficients per, posteriorment, implementar-los en un llenguatge de programaciócompilable.

Dissenyar i implementar estructures algorísmiques adequades per resoldre les diferents tipologies de problemes.Dissenyar i implementar algorismes iteratius.Identificar la tipologia del problema i aplicar l'estratègia algorísmica adequada. Dissenyar i implementar solucionsalgorísmiques bàsiques utilitzant la tècnica de disseny descendent.

Utilitzar les funcionalitats pròpies dels llenguatges de programació per la gestió de memòria dinàmica.Utilitzar un entorn de desenvolupament de programes basat en un llenguatge de programació d'alt nivell.

Dissenyar i implementar algorismes per resoldre problemes complexes de forma estructurada i eficient.Dissenyar i implementar les operacions associades amb les estructures identificades. Integrar el disseny de dades en eldisseny d'aplicacions.

Dissenyar i implementar estructures de dades adequades per representar la informació pròpia de cada problema.

Criteris: Per aprovar l'assignatura la nota obtinguda haurà de ser >=3. La pràctica s'avaluarà sobre 10 punts. La nota dela pràctica suposarà un 25% de la nota final. La pràctica té una única data de lliurament. En cas que la pràctica no essuperi, la nota obtinguda podrà ser recuperada al periode de recuperació (setmana número 20).

Observacions: Col.lecció d'exercicis de programació. Realització en grups de màxim 2 persones. Presentacióobligatòria.

Recuperació de les proves escrites : Si la nota final obtinguda en l'assignatura és <5, aleshores l'estudiant pot optar amillorar/recuperar el 60% que representen les proves escrites.Una única prova escrita que serà avaluada sobre 10punts. La nota obtinguda substituirà la nota de les dues proves escrites del curs. La nota de la prova representarà el60% de la nota final.


Algorísmia

J. Castro, F. Cucker, X. Messeguer, A. Rubio, L. Solano and B.Valles. Curs de Programació. McGraw-Hill, 1992.J.L. Balcázar. Programación Metódica. McGraw-Hill, 1993.G. Brassard and P. Bratley. Fundamentosde Algoritmia. Prentice Hall, 1997.L. Joyanes. Fundamentos de Programación. Algoritmos, Estructuras de Datos y Objetos. McGraw-Hill, 2003.

El lenguaje ANSI C i C++

H.M. Deitel and P.J. Deitel. ComoProgramar en C/C++. Prentice-Hall, segunda edición, 2002.B.W. Kernighan and D.M. Ritchie. Ellenguaje de programación C. Prentice-Hall, segundaedición, 1991.B.W. Kernighan and R. Pike. ThePractice of Programming. Addison-Wesley, 1999.B. Stroustrup. Programming -- Principles and Practice Using C++.Addison Wesley, 2008.B. Stroustrup. El lenguaje deprogramación C++ . Edición especial. Addison Wesley, 2002.F.Xhafa; P. Vázquez, J. Marco, X. Molinero and A. Martín. Programación en C++ paraingenieros. Paraninfo,2006.L. Joyanes. Programación en C++. McGraw-Hill, 2006.

Bibliografia complementária

E.W.Dijkstra and W.H.J. Feijen. A method of Programming .Addison-Wesley, 1988.J.Esakov and T. Weiss. Data Structures. An AdvancedApproach Using C. Prentice-Hall, 1989.A. Kaldewaij. Programming: The Derivation ofAlgorithms. Prentice-Hall, 1990.

GUÍA DOCENTE

PROGRAMACIÓN IICoordinación: Juan Manuel Gimeno Illa



Denominación PROGRAMACIÓN II

Código 102001

Semestre de impartición 2n Q Avaluació Continuada

Carácter Troncal


6



Coordinación Juan Manuel Gimeno Illa



40% Presencial; 60% Treball autònom


Catalán 40.0 Inglés 40.0 Español 20.0

Distribución de créditos Francisco Jurado Monroy 3.2 Juan Manuel Gimeno Illa 7.6

Profesor/a (es/as)Francisco Jurado Monroy Juan Manuel Gimeno Illa


Recomendaciones

Se asumen los conocimientos de programación básica presentados en la asigntura Programación I.


Asignatura que se imparte durante el 2º semestre del 1r curso de la titulación. Corresponde a la Matéria "Informática"dentro del Módulo de "Formación Básica". Amplia los conocimientos ya introducidos en Programación 1 y las basespara el resto de asignaturas de programación de la titulación, introduciendo conceptos nuevos como son la recursividady la orientación a objetos.


Introduir el paradigma d'orientació a objectes.Introducció d'estructures de dades bàsiques (contenidors).Tractament bàsic de fitxers.Introduir el concepte de disseny recursiu.Raonament sobre la correctesa d'una solució.Ús d'algunes APIs estàndard de la plataforma Java.Ús de la documentació estàndar de la plataforma Java.Ús d'un entorn integrat de desenvolupament.Ús d'algunes APIs estàndard de la plataforma Java.Ús de la documentació estàndar de la plataforma Java.




Objetivos

Uso de un entorno integrado de desarrollo.

Dominio de una lengua extranjera

Objetivos

Uso de algunas APIs estándar de JavaUso de la documentación estándar de la plataforma Java.


Conocimientos básicos sobre el uso y programación de los ordenadores, sistemas operativos, bases de datos yprogramas informáticos con aplicación en ingeniería.

Objetivos

Introducir el paradigma de orientación a objetos.Introducción de estructuras de datos básicas (contenedores).Tratamiento básico de ficheros.

Capacidad para comprender y dominar los conceptos básicos de matemática discreta, lógica, algorítmica ycomplejidad computacional, y su aplicación para la resolución de problemas propios de la ingeniería.

Objetivos

Introducir el concepto de diseño recursivo.


Capacidad para la abstracción y el razonamiento crítico, lógico y matemático.

Objetivos

Razonar sobre la corrección de una solución.

Capacidad de resolución de problemas y elaboración y defensa de argumentos dentro de su área de estudios.

Objetivos

Introducir el concepto de diseño recursivo.Introducir el paradigma de orientación a objetos.


1. Introducción

De C a JavaLa biblioteca de la ACM Java Task ForceEl programa principalUso de funciones auxiliaresTratamiento de vectores (arrays)Tratamiento de cadenas de caracteres

2.Diseño recursivo

Funcionamiento de las llamadas a funcionesPensar recursivamenteRecursividad usando índicesBúsqueda binariaRecursividad múltiple

3.Programación Orientada a Objetos

Objetos y referenciasIntroducción a las clases gráficas de las bibliotecas de la ACMLa clase StringDefinición de clases en Java

4.Tratamiento de ficheros

Clases de ficherosFicheros secuenciales de textoFicheros binarios de acceso directoAlgoritmo de ordenación MergeSort


S'intenta que les classes, tant de teoria com de problemes/laboratori siguine el més perticipatives possible i quel'alumne aprofiti al màxim el temps de professor que té. Per això, cada setmana s'anuncien les seccions dels apuntsque es presentaran a la sessió de grup gran, així com els problemes que es treballaran a les sessions de grup mitjà.D'aquesta manera, els alumnes que hagin treballat prèviament el material de teoria, poden reaoldre a les classes elsdubtes sobre els nous conceptes presentatas. A les sessions de problemes, els alumnes poden exposar i comentaraquelles dificultats que hagin trobat en intentar aplicar els conceptes a la resolució de problemes concrets.

Per tal d'abordar problemes de mida més gran que els treballats a classe, els alumnes han de resoldre dues pràctiquesal llarg del curs.


Les dues primeres sessions de grup gran estan dedicades a mostrar les principals diferències entre Java i elllenguatge de programació C/C++ que ja coneixen de l'assignatura prèvia de programació. També, ja a lessessions de grup mitjà, s'introdueix l'entorn integrat de desenvolupament Netbeans, que és el que utilitzaran aaquesta i d'altres assignatures de programació.Les següents quatre/cinc setmanes presenten el paradigme d'orientació a objectes. Per tal de fer-lo més intuitiu ide permetre la realització de programes més engrescadors, es presenta una biblioteca de classe per amanipular elements gràfics.Les següents quatre setmanes introdueixen el concepte de fitxer i de la seva manipulació en Java. També espresenta el concepte de disseny descendent, que permet descomposar un problema en subproblemes méspetit, permetent abordar així problemes de mides cada vegada més grans.Per finalitzar, es presenta el disseny recursiu com a una nova manera de resoldre problemes.


Part teòrica:25% primer parcial25% segon parcialPer a superar un parcial la seva nota ha de ser, com a mínim, de 4 (si no, cal recuperar-lo)

Part pràctica:25% primera pràctica25% segona pràcticaLes pràctiques són individuals, es realitzen durant un mes (aproximadament) i s'espera que els alumnesutilitzin tots els mitjans al seu abast (bibliografia, fòrums del campus virtual, tutories) per a resioldre totesles dificultats que es vagin trobant. Les pràctiques són no recuperables.


Bàsica:Apunts de l'assignatura (en castellà). Eric S. Roberts, The Art & Science of Java: An Introduction to Computer Science, PearsonEducation,2008. (hi ha una versió preliminar disponible en pdf)Documentació de la biblioteca ACM Java Task Force http://jtf.acm.org/

Complementària:Kathy Sierra y Bert Bates, Head First Java,O'Reilly, 2003.Jorge A. Villalobos y Rubby Casallas, Fundamentos de Programación. Aprendizaje Activo Basado enCasos. Pearson Pentice-Hall, 2006

http://jtf.acm.org/

GUÍA DOCENTE

ESTRUCTURA DECOMPUTADORES IAño académico 2013-14


Denominación ESTRUCTURA DE COMPUTADORES I

Código 102002

Semestre de impartición 1r Q Evaluación continua

Carácter Troncal


6





Catalán

Distribución de créditos Josep M. Solà 4.8 Concepció Roig Mateu 6

Profesor/a (es/as)Josep M. Solà Concepció Roig Mateu



Asignatura que se imparte durante el primer semestre del 1r curso de la titulación. Corresponde a la materia "Estructurade Computadores" dentro el módulo de "Formación Básica".


Ver competencias




Capacidad de conocer, comprender y evaluar la estructura y arquitectura de los computadores, así como loscomponentes básicos que los conforman.

Objetivos

Estudiar el funcionamiento de los bloques básicos combinacionales y secuenciales y su función dentro deun computador.

Conocimiento de la estructura, organización, funcionamiento e interconexión de los sistemas informáticos, losfundamentos de su programación, y su aplicación para la resolución de problemas propios de la ingeniería.

Objetivos

Aprender los formatos de representación de la información en un sistema computador y las reglas detratamiento de esta información.


Capacidad de trabajo en equipo, tanto unidisciplinar como multidisciplinar.

Objetivos

Resolución de circuitos de forma colaborativa con capacidad de analizar diferentes propuestas.


Objetivos

Desarrollar los procesos de análisis y diseño de circuitos lógicos combinacionales y secuenciales.


1.Representación digital de la información

1.1. Codificación de la información

1.2. Sistemas de numeración

1.3. Aritmética binaria

1.4. Representación de números con signo

1.5. Codificación alfanumérica

2. Funciones lógicas

2.1. Álgebra de conmutación

2.2. Operadores i puertas lógicas

2.3. Funciones lógicas

2.4. Simplificación de funciones lógicas

2.5. Funciones incompletamente especificadas

3. Circuitos combinacionales

3.1. Estructuras de puertas de dos niveles

3.2. Abálisis y síntesis de circuitos combinacionales

3.3. Bloques combinacionales básicos

3.3.1. Descodificador

3.3.2. Codificador

3.3.3. Multiplexor

3.3.4. Demultiplexor

3.3.5. Comparador

4. Circuitos secuenciales

4.1. Elemento básico de memoria

4.2. Flip-flops

4.3. Entradas directas a un flip-flop

4.4. Análisis de circuitos secuenciales

4.5. Diseño de circuitos secuenciales

4.6. Módulos secuenciales básicos

4.6.1. Registros

4.6.2 .Contadores


N_P1: nota examen primer parcial.

N_P2: nota examen segundo parcial.

N_Pr: nota de prácticas

La nota de la asignatura se calcula aplicando los siguientes porcentajes:

NOTA_FINAL = 30% N_P1 + 50% N_P2 + 20% N_Pr

Para tener superada la asignatura es necesario que NOTA_FINAL sea mayor o igual que 5.

En caso de no haver superado la asignatura, se puede ir a examen de recuperación. En este caso la nota se calcularàde la siguiente manera:

N_rec: nota de l'examen de recuperació.

NOTA_FINAL = 80% N_rec + 20% N_Pr


· Lloris A., Prieto A., Parrilla L. Sistemas digitales. McGraW-Hill.

· Floyd T. Fundamentos de sistemas digitales. Prentice-Hall.

· Hammacher C., Vranesic Z., Zaky S. Organización de computadores (5ªedición). McGraw-Hill.

· Ercegovac M.D., Lang T. Digital Systems and Hardware/Firmware Algorithms . Jhon Wiley and Sons.

· Gascón M., Leal A., Peinado B. Problemas pràcticos de diseño lògico. Paraninfo.

GUÍA DOCENTE

ESTRUCTURA DECOMPUTADORES IICoordinación: Francesc Giné



Denominación ESTRUCTURA DE COMPUTADORES II

Código 102003


Carácter Troncal


6



Coordinación Francesc Giné



Catalan

Distribución de créditos Fernando Guirado 7.2 Francesc Giné de Sola 6

Profesor/a (es/as)Fernando Guirado Francesc Giné de Sola



Asignatura que se imparte durante el 2º semestre del 1r curso de la titulación. Correspondiente a la Matéria"Informática" dentro del Módulo de "Formación Básica"

S'ha de haver cursat l'assignatura d'Estructura de Computadors I.Assignatura que s'imparteix durant el 2on semestre del 1er curs de la titulació.Corresponent a la Matèria "Informàtica" dins del Mòdul de "Formació Bàsica"


Ver competencias


ompetencias específicas de la titulación

Capacidad de conocer, comprender y evaluar la estructura y arquitectura de los computadores, así como loscomponentes básicos que los conforman.

Objetivos

Sin Traducir - Know and understand the programmed and Interrupt-driven I/O.Entender que es un repertorio de instrucciones de un computador.Conocer las fases de ejecución de una instrucción.Saber identificar, diferenciar y entender su funcionamiento, los componentes de un computador, ademásde la estructura básica de Von-Neumann.Conocer y entender los campos que componen una instrucción. Como se accede a los datos y como secodifica toda esta información dentro de una instrucción.Ser capaz de proponer una estructura básica para un repertorio de instrucciones.Identificar los componentes de la unidad de control y su interacción.Entender y diferenciar la implementación cableada y microprogramada de una unidad de control.Ser capaz de definir el comportamiento de la unitad de control.Conocer la jerarquía de memoria y entender como y dónde actua la memoria principal de un computador.Ser capaz de proponer una estructura básica para la memoria principal de un computador.Identificar y entender el sistema de entrada y salida dentro de la estructura de un computador.Sin Traducir - Diferenciar els comportaments dels dispositius d'entrada i sortida, així com la sevainteracció amb la CPU en funció de si és aquesta és programada o fan servir interrupcions.

Conocimiento de la estructura, organización, funcionamiento e interconexión de los sistemas informáticos, losfundamentos de su programación, y su aplicación para la resolución de problemas propios de la ingeniería.

Objetivos

Sin Traducir - Implementar programes senzill escrits en llenguatge ensamblador.Sin Traducir - Coneixer l'estructura d'un programa senzill en ensamblador.Saber identificar, diferenciar y entender su funcionamiento, los componentes de un computador, ademásde la estructura básica de Von-Neumann.Ser capaz de proponer una estructura básica para un repertorio de instrucciones.Identificar los componentes de la unidad de control y su interacción.Conocer la jerarquía de memoria y entender como y dónde actua la memoria principal de un computador.

Identificar y entender el sistema de entrada y salida dentro de la estructura de un computador.


Capacidad de trabajo en equipo, tanto unidisciplinar como multidisciplinar.

Objetivos

Sin Traducir - Grau de contribució als objectius comuns del projecte d’acord a les pròpies capacitatsespecífiquesSin Traducir - Ajuda rebuda/proporcionada a/d’altres membres en cas de necessitat


Objetivos

Sin Traducir - Justificar d'una manera raonada la solució adoptadaSin Traducir - Cercar la solució més adequada en un temps determinatSin Traducir - Identificar els coneixements implicats en la base de la resolució del problema


1. Introducció (4h F + 4h TA )

1.1. Arquitectura de Von Neumann

1.2. Estructuras de Interconexión

1.3. Ejecución de Programa

2. Repertori dínstruccions (16 F+16h TA)

2.1. Introducció.

2.2. Repertori d'Instruccions

2.3. Format de les instruccions.

2.4. Modes de d'adreçament.

2.5. Tipus dínstruccions.

2.6. Anàlisi del repertori específic del Simulador KIT.

3. Unitat de Control (12h F+12h TA)

3.1. Introducció i funcions.

3.2. Senyals de Control.

3.2. Unitat de Control Cablejada

4. Unitat de Memòria (12h F+10h TA)

4.1 Conceptes Generals

4.2 Jerarquia de memòria

4.3 Memòria interna

5. Unitat d’Entrada/Sortida (12 h F+12 h TA)

5.1. Visió global del subsistema déntrada/sortida.

5.2. Direccionament de l'E/S.

5.3. Control/sincronització de l'E/S: Consulta d'estat i interrupcions

5.4. Transferència de l'E/S: E/S controlada per programa i Accés directe a memòria.

F: Formatives TA:Treball Autònom


Cada setmana l'estudiant rebrà:

Dos hores de classe en grup gran, on s'explicaran els continguts teòrics de l'assignatura, acompanyatsd'exemples ilustratius. Com a material de suport de la classe se seguiran les transparències de l'assignatura.Dos hores de classe en grups petit, on s'alternaran la resolució de la col·lecció de problemes associats a lesexplicacions teoriques de l'assignatura, juntament amb la realització de pràctiques dirigides.

L'avaluació serà continuada i està integrada per quatre diferents proves:

2 proves escrites.2 proves pràctiques.


Setmana 1: Presentació Assignatura + Tema 1 Introducció.Setmana 2-5: Tema 2 Repertori d'InstruccionsSetmana 5-8: Tema 3 Unitat de ControlSetmana 8: Primera Pràctica avaluableSetmana 9: Primer examen parcialSetmana 10-12: Tema 4 MemòriaSetmana 12-15: Tema 5 E/SSetmana 15: Segona pràctica avaluableSetmana 16-17: Segon examen parcialSetmana 19: Examen Recuperació.


L'avaluació serà continuada i està integrada per les següents quatre proves amb els corresponents percentatgesrespecte la nota final de l'assignatura:

Primera pràctica avaluable: 15%Primer examen parcial: 30%Segona pràctica avaluable: 15%Segon examen parcial: 40%

Per tant, la nota final de l'assignatura serà:

NOTA Final= 15% Primera pràctica avaluable+ 15% Segona pràctica avaluable+30% Primer examen parcial+40%Segon examen parcial.

Les pràctiques del curs anterior es podran reconeixer conservant la mateixa nota obtinguda en el curs anterior.

L'estudiant que no superi l'avaluació continuada amb una nota igual o superior a 5 tindrà dret a l'examen derecuperació, que tindrà un pes del 70% de la nota final. En aquest cas la nota final serà:

NOTA Final= 15% Primera pràctica avaluable+ 15% Segona pràctica avaluable+70% Examen recuperació.


BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Organización y Arquitecturade Computadores. (7ª edición)

Stallings W., EditorialPrentice Hall, 2006.

Apunts de l'Assignatura.

Francesc Giné. Apartat de Recursos de Sakai

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

Estructura y Diseño de Computadores. La interfaz hardware/Software. (4a edición)

Patterson D.A., Hennesy J.L, Edit. Reverte, 2011.

The Principles of Computer Hardware

Clements, A. Editorial OxfordUniversity Press.

Organización de computadores(5ª edición)

Hammacher C., Vranesic Z.,Zaky S., McGraw-Hill.

GUÍA DOCENTE

LÓGICA COMPUTACIONALCoordinación: Assignatura que s'imparteix durant el primer

semestre del primer curs de la titulació.Correspon a la Matèria "Informàtica" dins delMòdul de "Formació Bàsica".



Denominación LÓGICA COMPUTACIONAL

Código 102004

Semestre de impartición 1r semestre Avaluació Continuada

Carácter Troncal


6

Grupos 1 Grup Gran en el GEI i en el GEIADE. 3 Grups reduïts en el GEI i 1 Grup reduït en elGEIADE.



Coordinación Assignatura que s'imparteix durant el primer semestre del primer curs de la titulació. Correspon a la Matèria "Informàtica" dins del Mòdul de "Formació Bàsica".



A les sessions amb Grup Gran presentem els sistemes lògics clàssics: la lògicaproposicional i la lògica de primer order.

Per a cada sistema lògic es proposa una col.lecció d'exercicis teòrico-pràctics els qualspermeten assolir els objectius d'aprenentatge.

El treball autònom de l'estudiant consisteix en la resolució dels exercicis proposats.

A les corresponent sessions de Grup Gran orientades a problemes i de Grup Reduïts'analitzen les solucions proposades i es resolen els problemes trobats.

Finalment, a les sessions de Grup Reduït es dona suport a les pràctiques obligatories queha de desenvolupar l'estudiant al llarg de l'assignatura de forma autònoma.


Catalán 50% (Teresa Alsinet) Español 50% (Carlos Ansótegui)

Distribución de créditos Cada setmana l'estudiant assiteix a 2 hores presencials amb Grup Gran i 2 horespresencials amb Grup Redui?t.

Les sessions amb Grup Reduït s'imparteixen al laboratori.

Profesor/a (es/as)Maria Teresa Alsinet Bernadó (responsable de l'assignatura) Carlos Ansótegui Gil


Recomendaciones

Para cualquier consulta enviar un correo electrónico a la profesora.


Asignatura que se imparte durante el primer semestre del primer curso de la titulación. Pertenece al módulo de"Formación básica" concretamente a la asignatura de informática.


Al finalitzar l'assignatura, l'alumne serà capaç de:

− Modelitzar enunciats en el llenguatge formal de la lògica proposicional.

− Raonar sobre la validessa de les fòrmules en lògica proposicional.

− Aplicar sistemes de demostració automàtica per a les fòrmules de la lògica proposicional.

− Modelitzar enunciats en el llenguatge formal de la lògica de primer ordre.

− Raonar sobre la validessa de les fòrmules de la lògica de primer ordre.

− Aplicar sistemes de demostració automàtica per a la lògica de primer ordre.

− Aplicar els fonaments de la programació declarativa.

− Aplicar sistemes lògics de raonament automàtic de la lògica proposicional i de primer ordre per a la resolucióde problemes de la enginyeria informàtica i les matemàtiques




Objetivos

Sin Traducir - Utilitzar un SAT solver. Utilitzar un entorn de desenvolupament de programes lògics basaten un intèrpret de prolog.



Objetivos

Modelizar enunciados en el lenguaje formal de la lógica proposicional.Raonar sobre la validez de las fórmulas en lógica proposicional.Aplicar sistemas de demostración automática para las fórmulas de la lógica proposicional.Modelizar enunciados en el lenguaje formal de la lógica de primer orden.Raonar sobre la validez de las fórmulas de la lógica de primer orden.Aplicar sistemas de demostración automàtica para la lógica de primer orden.Aplicar los fundamentos de la programación declarativa.

Aplicar los sistemas lógicos de razonamiento automático de la lógica proposicional y de primer ordenpara la resolución de problemas de la ingeniería informática y las matemáticas.



Objetivos

Sin Traducir - Modelitzar enunciats mitjançant llenguatges formals. Raonar sobre la validessa de lesfòrmules lògiques. Raonar sobre els procediments de prova. Aplicar sistemes de demostració automàticabasats en els procediments de prova.


Objetivos

Sin Traducir - Modelitzar enunciats en els llenguatges formals de la lògica matemàtica. Identificar el millorformalisme lògic en funció de la caracterització de l'enunciat. Raonar sobre la validesa de les fòrmuleslògiques. Automatització dels sistemes de prova.


l programa de la asignatura se estructura en los temas siguientes:

Tema 1: Introducción a los Sistemas Lógicas y Razonamiento Automático

Tema 2: Lógica Proposicional

Tema 3: Lógica de Primer Orden

Tema 4: Programación Lógica

Tema 2: Lógica Proposicional:

Sintaxi, Semántica y Tablas de la verdadClassificaciód de enunciados (satisfactible, insatisfactible y tautologia)Equivalencia lógica, Equisatisfactibilitat i Consecuencia légica Modelización de enunciadosTransformación a Formas Normales: Forma ClausalPrincipio de ResoluciónDemostración automática de la validez de enunciados

Tema 3: Lógica de Primer Orden:

Sintaxi y SemánticaClassificación de enunciados (satisfactible, insatisfactible i tautologia)Equivalencia lógicaModelización de enunciadosSubstitución, Composición de substituciones i Aplicación de substituciones a expresionesUnificador de expresiones y unificador más generalTransformación a Formas Normales: Forma ClausalPrincipio de ResoluciónDemostración automática de la validez de enunciados

Tema 4: Programación Lógica

Programas Lógicos

Resolución SLDIntroducción a Prolog


Els continguts del curs s'estructuren en dos blocs. El primer presenta el sistema lògic de la lògica proposicional. Elsegon presenta el sistema lògic de la lògica predicats. Per a cada sistema lògic estudiem la sintaxi del llenguatge, lasemàntica del llenguatge i el procediment de prova per refutació basat en resolució. A més, per a cada sistemas'aborda la modelització de problemes i la seva resolució amb eines que implementen els corresponents procedimentsde prova. En aquest sentit cal dir que per a la lògica proposicional utilitzem un SAT solver i per a la lògica de predicatsProlog.

Per a cada bloc es proposa un col.lecció de problemes que l'estudiant haurà d'abordar de forma autònoma isupervisada a les de problemes realitzades en Grup Gran i en les sessions de laboratori en Grup Petit.


Descripció:Presentació de l'assignatura. Introducció a la matèria de l'assignatura: Llenguatges formals i sistemes lògics. Sintaxi,semàntica i procediments de prova. Tema 1: Introducció als Sistemes Lògics i Raonament AutomàticTotal hores presencials: 2 h (1 sessió en GG)Total hores no presencials: 3 h

DescripcióTema 2: Lògica Propos:icional: • Sintaxi, Semàntica i Taules de veritat • Classificació d'enunciats (satisfactible,insatisfactible i tautologia) • Equivalència lògica, Equisatisfactibilitat i Conseqüència lògica • Modelització d'enunciats •Transformació a Formes Normals: Forma Clausal • Principi de Resolució • Demostració automàtica de la validessad'enunciatsTotal hores presencials: 22 h (6 sessions GG i 5 sessions GP)Total hores no presencials: 33 h

DescripcióPresentació de l'entorn d'usuari i dels intèrprets, simuladors i resolvedors a emprar al llarg del curs.Total hores presencials: 2h (1 sessió en GP)Total hores no presencials: 3h

DescripcióDescripció i organització de la primera pràctica obligatoria de curs (15% de la nota final). Setmana 6.Total hores presencials: 2hTotal hores no presencials: 3h

DescripcióActivitats d'avaluació: - Prova escrita 1 (35%) -Lliurament de la primera pràctica obligatòria (15%)Total hores presencials: 2 hTotal hores no presencials: 3 h

Descripció:Tema 3: Lògica de Primer Ordre: • Sintaxi i Semàntica • Classificació d'enunciats (satisfactible, insatisfactible itautologia) • Equivalència lògica • Modelització d'enunciats • Substitució, Composició de substitucions i Aplicació desubstitucions a expressions • Unificador d'expressions i unificador més general • Transformació a Formes Normals:Forma Clausal • Principi de Resolució • Demostració automàtica de la validessa d'enunciatsTotal hores presencials: 18 h 0 m (5 sessions GG)Total hores no presencials: 27 h 0 m

DescripcióDescripció i organització de la 2a pràctica obligatòria (15%). Setmana 13.Total hores presencials: 2 h (1 sessió GP)

Total hores no presencials: 3 h

DescripcióTema 4: Programació Lògica • Programes Lògics • Resolució SLD • Introducció a PrologTotal hores presencials: 6 h (2 sessions GG i 1 sessió GP)Total hores no presencials: 9 h

DescripcióActivitats d'avaluació: - Prova escrita 2 (35%) -Lliurament de la segona pràctica obligatòria (15%). Setmana 17/18

DescripcióActivitats d'avaluació: Millora de la qualificació obtinguda a la prova escrita 1 (35%) i 2 (35%). Caràcter opcional.Setmana 20.


Prova escrita 1: Lògica proposicional

Objectius

Modelitzar enunciats en el llenguatge formal de la lògica proposicional. Raonar sobre la validesa de les formules enlògica proposicional. Aplicar sistemes de demostració automàtica per a les formules de la lògica proposicional.

Criteris

La prova escrita s'avaluara? sobre 10 punts. Per aprovar l'assignatura la nota obtinguda en aquesta prova escrita ha deser >=3. La ponderació d'aquesta prova en la nota final és del 35%.

Pràctica obligatòria 1: Lògica proposicional

Objectius

Utilitzar un SAT solver. Modelitzar enunciats en els llenguatges formals de la lògica matemàtica. Identificar el millorformalisme lògic en funció de la caracterització de l'enunciat. Raonar sobre la validesa de les fòrmules lògiques.Automatització dels sistemes de prova. Modelitzar enunciats mitjançant llenguatges formals. Raonar sobre la validessade les fòrmules lo?giques. Raonar sobre els procediments de prova. Aplicar sistemes de demostració automàticabasats en els procediments de prova. Modelitzar enunciats en el llenguatge formal de la lògica de primer ordre. Raonarsobre la validesa de les formules de la lògica de primer ordre. Aplicar sistemes de demostració automàtica per a lalògica de primer ordre. Aplicar els fonaments de la programació declarativa. Aplicar els sistemes lògics de raonamentautomàtic de la lògica proposicional i de primer ordre per a la resolució de problemes de l'enginyeria informàtica i lesmatemàtiques.

Criteris

Per aprovar l'assignatura la nota obtinguda haurà de ser >=3. La pràctica s'avaluarà sobre 10 punts. La nota de lapràctica suposarà un 15% de la nota final.

Observacions

La praàctica té una única data de lliurament. La nota obtinguda no es pot recuperar.

Prova escrita 2: Lògica de predicats

Objectius

Modelitzar enunciats en el llenguatge formal de la lògica de primer ordre. Raonar sobre la validesa de les formules de lalògica de primer ordre. Aplicar sistemes de demostració automàtica per a la lògica de primer ordre.

Criteris

La prova escrita s'avaluarà sobre 10 punts. Per aprovar l'assignatura la nota obtinguda en aquesta prova escrita ha deser >=3. La ponderació d'aquesta prova en la nota final és del 35%.

Pràctica obligatòria 2: Lògica de predicats

Objectius

Utilitzar un entorn de desenvolupament de programes lògics basat en un intèrpret de prolog. Modelitzar enunciats enels llenguatges formals de la lògica matemàtica. Identificar el millor formalisme lògic en funció de la caracterització del'enunciat. Raonar sobre la validesa de les fòrmules lògiques. Automatització dels sistemes de prova. Modelitzarenunciats mitjançant llenguatges formals. Raonar sobre la validessa de les fòrmules lo?giques. Raonar sobre elsprocediments de prova. Aplicar sistemes de demostració automàtica basats en els procediments de prova. Modelitzarenunciats en el llenguatge formal de la lògica de primer ordre. Raonar sobre la validesa de les formules de la lògica deprimer ordre. Aplicar sistemes de demostració automàtica per a la lògica de primer ordre. Aplicar els fonaments de laprogramació declarativa. Aplicar els sistemes lògics de raonament automàtic de la lògica proposicional i de primer ordreper a la resolució de problemes de l'enginyeria informàtica i les matemàtiques.

Criteris

Per aprovar l'assignatura la nota obtinguda haurà de ser >=3. La pràctica s'avaluarà sobre 10 punts. La nota de lapràctica suposarà un 15% de la nota final.

Observacions

La pràctica té una única data de lliurament. La nota obtinguda no es pot recuperar.

Recuperació de les proves escrites 1 i 2 :

Objectius

Modelitzar enunciats en el llenguatge formal de la lògica proposicional. Raonar sobre la validesa de les formules enlògica proposicional. Aplicar sistemes de demostració automàtica per a les formules de la lògica proposicional.

Criteris

Si la nota final obtinguda en l'assignatura és <5, aleshores l'estudiant pot optar a millorar/recuperar el 70% querepresenten les proves escrites (l'estudiant podrà triar quina part vol recuperar, o triar totes dues parts). Per optar a larecuperació l'estudiant té que haver realitzat satisfactòriament (nota >= 3) les dues pràctiques obligatòries i té que haverrealitzat les dues proves escrites. La prova escrita s'avaluarà sobre 10 punts. Per aprovar l'assignatura la notaobtinguda en aquesta prova escrita ha de ser >=3. La ponderació d'aquesta prova en la nota final és del 70%.


Básica

Teresa Hortalá, Narciso Martí, Miguel Palomino, Mario Rodríguez, Rafael del Vado. Lógica matemática parinformáticos. Pearson, Prentice Hall, 2008.Paniagua E., Sánchez J.L. y Martín F.: Lógica Computacional. Thomson-Paraninfo, 2003.J. Leach and M. Rodríguez-Artalejo. Lógica Matemática. Notas del Curso. Facultad deMatemáticas. UniversidadComplutense, Madrid, 1992.C.L. Changand and R.C.T. Lee. Symbolic Logic and Mechanical Theorem Proving. Academic Press, Inc., 1973.J.W. Lloyd. Foundations of Logic Programming. Springer-Verlag, second edition, 1987.F. Manyà. Notes de Lògica DIEI - Universitat de Lleida, 2004.U. Schöning. Logic forComputer Scientists. Birkhäuser, Boston, 1989.

Programación Lógica y Prolog

Pascual Julián Iranzo and María Alpuente Frasnedo. Programación Lógica: Teoría y Práctica PearsonPrenticeHall, 2007.

W. Clocksin and C. Mellish.Programming in Prolog. Springer-Verlag, 1981.I. Bratko. Prolog Programming for Artificial Intelligence (2nd. ed.). Addison-Wesley, 1990.Sterling y Shapiro: The Art of Prolog. MIT Press, 1994.

Bibliografia complementària

Chang-Lee: Symbolic Logic and Mechanical Theorem Proving. Academic Press, 1973.Gallier, J.: Logic for Computer Science: Foundations of AutomaticTheorem Proving, 2003.(http://www.cis.upenn.edu/~jean/gbooks/logic.html)Genessereth: Logical Foundations of Artificial Intelligence. Genessereth and Nilsson, Morgan KaufmannPublishers, 1987.Cuena, J.: Lógica Informática TOMO II: Lógica Computacional. Publicaciones FIM, 1999.Tymoczko T. and Henle J.: Razón, dulce razón. Una Guía de Campo de la Lógica Moderna. Ariel, 2002.

GUÍA DOCENTE

ÁLGEBRACoordinación: Josep M. Miret



Denominación ÁLGEBRA

Código 102005


Carácter Troncal


6

Grupos GGA, GGB, GEIADE



Coordinación Josep M. Miret

Departamento/s Matemática


1,5 de trabajo autónomo por cada hora de trabajo presencial


Catalán, preferentemente

Distribución de créditos Josep M. Miret Biosca GEI 6 créditos Maria Magdalena Valls Marsal GEI 6 créditos, GEIADE 6 créditos

Profesor/a (es/as)Josep M. Miret Biosca Maria Magdalena Valls Marsal



Asignatura que se imparte durante el 1r semestre del 1r curso de la titulación. Corresponde a la materia "Matemática"dentro del Módulo de "Formación Básica"


Ver competencias



Capacidad para la resolución de los problemas matemáticos que puedan plantearse en la ingeniería. Aptitudpara aplicar los conocimientos sobre: álgebra lineal; cálculo diferencial e integral; métodos numéricos;algorítmica numérica; estadística y optimización.

Objetivos

Distinguir aplicaciones inyectivas, exhaustivas y biyectivas.Manipular la composición de aplicaciones y aplicaciones inversas.Manipular adecuadamente elementos de aritmética modular.Resolver problemas de ecuaciones diofánticas y congruéncias lineales.Utilizar adecuadamente los teoremas de Euler y pequeño de Fermat.Cifrar i descifrar con el criptosistema RSA.


Objetivos

Utilizar adecuadamente las operaciones entre conjuntos, tanto para simplificar expresiones como parademostrar relaciones.Reconocer las relaciones de equivalencia y orden (total y parcial).Calcular el conjunto cociente y las clases de equivalencia en un conjunto donde hay definida una relaciónde equivalencia.Determinar los elementos característicos de un conjunto ordenado.Aplicar el método de inducción para demostrar diferentes enunciados matemáticos.Determinar las propiedades de una estructura algebraica dada.Reconocer las estructuras algebraicas de grupo, anillo y cuerpo.Manipular adecuadamente elementos de aritmética modular.Resolver problemas de ecuaciones diofánticas y congruencias lineales.



Objetivos

Reconocer las relaciones de equivalencia y orden (total y parcial).Calcular el conjunto cocientr y las clases de equivalencia en un conjunto donde hay definida una relaciónde equivalencia.

Determinar los elementos característicos de un conjunto ordenado.Aplicar el método de inducción para demostrar diferentes enunciados matemáticos.Determinar las propiedades de una estructura algebraica dada.Reconocer las estructuras algebraicas de grupo, anillo y cuerpo.


Objetivos

Resolver problemas de ecuaciones diofánticas y congruencias lineales.Cifrar i descifrar con el criptosistema RSA.Aplicar el método de inducción para demostrar diferentes enunciados matemáticos.


I. TEORIA DE CONJUNTOS

1.Conjuntos.

•Conjuntos y elementos. Subconjuntos.

•Operaciones con conjuntos.

•Álgebra de las partes de un conjunto.

•Particiones de un conjunto.

•Producto cartesiano.

2.Relaciones.

•Relaciones definidas en un conjunto: definiciones y ejemplos.

•Relaciones de equivalencia. Clases de equivalencia y conjunto cociente.

•Relaciones de orden. Elementos característicos.

•Representación de un conjunto ordenado y finido mediante un diagrama de Hasse.

3.Aplicaciones.

•Aplicaciones:definiciones y ejemplos.

•Aplicaciones inyectivas, exhaustivas y biyectivas.

•Composición de aplicaciones.

•Aplicación inversa.

4.Inducción y numerabilidad

•Principio de inducción.

•Conjuntos infinitos y conjuntos numerables.

II. ESTRUCTURAS ALGEBRAICAS Y ARITMÉTICA

5.Leyes de composición. Estructuras algebraicas

•Ley de composición interna. Propiedades.

•Estructura de grupo: definición, propiedades y ejemplos.

•Estructuras de anillo y cuerpo: definición, propiedades y ejemplos.

6.Enteros.

•División entera. Divisor y múltiplo.

•Máximo común divisor.Algoritmo de Euclides. Identitad de Bezout.

•Equaciones diofánticas lineales.

•Números primos. Teorema fonamental de la aritmética.

•Congruencias: definición y ejemplos. Clases de congruencas.Congruencias lineales.

•Teorema chino de las restas.

•Teorema pequeño de Fermat. Teorema de Euler.

•Introducción a la criptografía.


Se alternan clases de teoría con las clases de problemas. Las clases de teoría aportan los conceptos básicos de laasignatura, e incorporan ejemplos ilustrativos que facilitan su compresión. En las clases de problemas se combinan laresolución conjunta de problemas en pizarra, con la resolución individual de problemas por parte del estudiantes, y laresolución de problemas en grupo en el aula.


Indicamos las horas estimadas de teoría y problemas para cada tema

Tema Teoría Aula Problemas aula Estudio personal

1 5 3 12

2 4 4 12

3 3 3 9

4 2 2 6

5 5 6 15

6 6 6 18


Las pruebas escritas planificadas son:

C1 - Control 1:Tema 1.Entre la semana 3 y 5.Puntuación: 1 punto

P1 - Parcial 1:Temas 1, 2, 3Semana 9Puntuación: 4 puntos

C2 - Control 2:Tema 4.Entre la semana 12 y 14Puntuación: 1punto

P2 - Parcial 2:Temas 4, 5 i 6Semanas 16 y 17Puntuación 4 puntos.

Para calcular la nota final, se necessitan obtener las notas mínimas siguientes: P1 >= 1 punto i P2 >= 1 punto.

Se puede obtener 1 punto adicional AD a la nota por los conceptos:

Participación en el aula: 0.5 puntosActividades adicionales: 0.5 puntos

NotaFinal = C1 + P1 + C2 + P2 + AD

Un estudiante con nota final inferior a 5 i/o no haya obtenido las notas mínimas requeridas, podrá presentarse a larecuperación de P1, P2 o ambos.


Libros de problemas

ALSINA, M; BUSQUÉ, C; VENTURA, E. Problemes d’ Àlgebra. Servei de Publicacions de l’U.A.B., 1990.

BIJEDIC, N; GIMBERT, J; MIRET,J.M; VALLS, M. Elements of Discrete Mathematical Structures for ComputerScience.Univerzittska knjiga Mostar, 2007.

ESPADA, E. Problemas resueltos de Álgebra (Vol I,II). EDUNSA, 1989.

GIMBERT, J; HERNÁNDEZ, X; LÓPEZ, N; MIRET, J.M; MORENO, R; VALLS, M. CursPràctic d’Àlgebra per aInformàtics, Col.lecció Eines. Edicions de la Universitat de Lleida,2004.

Libros de teoria

ANTON, H. Introducción al Álgebra Lineal. Ed. Limusa, 3a. edició, 1990.

CASTELLET, M; LLERENA, I. Àlgebra Lineal i Geometria. Manuals de la Universitat Autònomade Barcelona, 1979.

CHILDS, L. A Concrete Introduction to HigherAlgebra. Springer, 1a. edició, 1979.

STANAT, D.F.; McALLISTER, D.F. DiscreteMathematics in Computer Science, Prentice-Hall, 1a. Edició.

Lectura recomanada

SINGH, S. Los códigos secretos. Ed. Debate, 2000.

GUÍA DOCENTE

ESTADÍSTICA Y OPTIMITZACIÓNAño académico 2013-14


Denominación ESTADÍSTICA Y OPTIMITZACIÓN

Código 102006


Carácter Troncal


9



Departamento/s Matemática


Catalan

Distribución de créditos Nacho Lopez Lorenzo 4.5 Josep M. Miret Biosca 4.5 Jordi Pujolàs Boix 4.5 Francisco Sebé Feixas 4.5

Profesor/a (es/as)Nacho Lopez Lorenzo Josep M. Miret Biosca Jordi Pujolàs Boix Francisco Sebé Feixas


Asignatura que se imparte dunte el 2º semestre del 1r curso de la titulación. Corresponde a la Materia "Matemática"dentro del Módulo "Formación Bàsica".


Ver competencias



Capacidad para la resolución de los problemas matemáticos que puedan plantearse en la ingeniería. Aptitudpara aplicar los conocimientos sobre: álgebra lineal; cálculo diferencial e integral; métodos numéricos;algorítmica numérica; estadística y optimización.

Objetivos

Calcular las derivadas de una función de una variable y las derivadas parciales de una función de más deuna variable.Determinar y caracterizar los extremos de una función.Utilizar adecuadamente los métodos de integración por cambio de variable y por partes.Distinguir el tipo de característica que representa un conjunto de datos.Calcular los valores más representativos de un conjunto de datos.Aplicar el modelo de regresión lineal para relacionar datos de características numéricas.Manipular adecuadamente las operaciones entre eventos.Aplicar el teorema de la probabilidad total y de Baies.Distinguir entre variables aleatorias discretas y continuasCalcular esperanzas y variancias de variables aleatoriasDeterminar probabilidades a partir de las funciones de densidad y distribuciónAplicar criterios para determinar la convergencia de una serie numérica.Utilizar métodos numéricos para la integración y resolución de sistemas de ecuaciones.


Objetivos



Objetivos

Capacidad de resolución de problemas y elaboración y defensa de argumentos dentro de su área deestudios.


Parte I. Optimización.

Tema1. Derivación y optimización.

-Derivada de una función en un punto.

-Interpretación geométrica.

-Propiedades de la derivada.

-Derivadas de funciones elementales.

-Optimización en una variable.

-Derivadas parciales.

-Optimización en más de una variable.

Tema2. Series numéricas e integración.

-Sucesiones. Límites y convergencia.

-Operaciones con sucesiones. Indeterminadas.

-Series numéricas. Convergencia.

-Series geométricas.

-Integración y cálculo de primitivas.

-Fórmulas de cambio de variable.

-Integración por partes.

-Integral definidas. Interpretación geométrica.

Tema 3. Métodos numéricos.

-Integración numérica.

-Métodos iterativos de resolución de sistemas lineales.

Parte II. Estadística.

Tema4. Descripción de un conjunto de datos

-Características cualitativas y numéricas.

-Valores representativos.

-Representación gráfica.

Tema5. Probabilidad.

-Operaciones con conjuntos.

-Experimento aleatorio. Acontecimiento.

-Concepto de probabilidad.

-Probabilidad condicionada.

-Teoremas de la probabilidad total y de Baies.

Tema6. Variables aleatorias unidimensionales

-Variables aleatorias discretas. Esperanza y variancia. Distribución uniforme discreta. Distribución de Bernouilli yBinomial. Distribución de Poisson. Distribución geométrica o de Pascal.

-Variables continuas. Función de densidad. Momentos:esperanza y variancia. Distribución uniforme. Distribuciónexponencial. Distribución normal.

Tema7. Descripción bidimensional y enlace entre características.

-Relación entre dos características numéricas.

-Coeficiente de correlación lineal. Modelo lineal de regresión.

-Enlace entre dos características ordinales.

-Coeficientde correlación de los rangos de Spearman.


S'alternen classes de teoria amb classes de problemes. Les classes de teoria aporten els conceptes bàsics del'assignatura, tot incorporant exemples il.lustratius que en faciliten la comprensió. En les classes de problemes escombinen la resolució conjunta a la pissarra, amb la resolució individual i en grup dels estudiants en la mateixa aula.


L'avaluació es basarà en els següents ítems:

* prova escrita dels temes 1,2,5,6 (4 punts)

* prova escrita dels temes 3,4,7,8 (4 punts)

* activitat de control (1 punt)

* prova pràctica (1 punt)

En cadascuna de les proves de 4 punts cal treure com a mínim 1 punt.

Es pot obtenir 0.5 punts addicionals per la participació a classe.


Básica

•Aguiló, F., Boadas, J. y otros. Temes Clau de Càlcul. Edicions de la UPC,Barcelona, 1991.

•Ardanuy, R y Martín, Q. Estadística para ingenieros. Hespérides,1993.

•Casas, J., García, C., Rivera, L. y Zamora, A. Problemas deEstadística descriptiva, probabilidad y inferencia. Pirámide,1998.

•Colomer, M.A. y Latorre, R. Curs d'estadtica. Problemes. Edicionsde la Universitatde Lleida, 1999.

•Demidovich, B.P. 5000 Problemas de análisis matemático. Madrid:Paraninfo, 1989.

•Garcia, F. y Gutierez, A. Cálculo infinitesimal-II. Tomos 1 y 2.Pirámide, 1985.

•Granero, F. Ejercicios y problemas de Cálculo, 2 vols. Ed. TébarFlores, Madrid, 1991.

•Cardona, M.,Grau, M., Hernández, X., Miret, J., Moreno, R. iPujolàs,J. Quadern de Càlcul (resums i problemes).Quaderns EPS-80.

•Gimbert, J., Hernández, X., López, N., Miret, J., Moreno, R,,Valls, M. Curs Pràctic d’Àlgebra per a Informàtics,Col.lecció Eines. Edicionsde la Universitatde Lleida,2004.

•Mendenhall, W. y Sinich, T. Probabilidad y estadística paraingeniería y ciencias. Prentice Hall, 1997.

•Peña, D. Fundamentos de estadística. Alianza editorial, 2001.

•Spiegel, M. R. & Stephens, L. J. Estadística. McGrawHill. 4ªedición. 2008.

•Spiegel M.R. Schiller, J. & Srinivasan R.A. Probabilidad yestadística. McGrawHill. 3ª edición. 2009.

•Tébar, E. Problemas de cálculo infinitesimal, 2 vols. Madrid: TébarFlores, 1987.

Complementaria

•Balbas, A. y Hos Gil, A. Programación Matemática. AC, 1987.

•Gentle, J. Random number generation and Monte Carlo methods.Springer, 1998.

•Gnedenko, B Teoria de las probabilidades. Ed. Rubiños, 1995.

•Ortega, J.M. Introducció a l’anàlisi matemàtica. Bellaterra:Universitat Autònoma de Barcelona, 1990.

• Soivak, M. Calculus.Reverté. Barcelona, 1989.

Documents

EMPRESAS FUNDAMENTOS DE GESTIÓN DE · Profesor/a (es/as) Natàlia Daries Ramon Josep M. Barrufet Olivart Blanca Escardibul Ferra Información complementaria de la asignatura a) Con