Embed Size (px)
Citation preview
L'Ajuntament ha elaborat una anà-lisi sobre la mobilitat als barris dela Sagrera i el Rieral. D'aquestestudi se'n desprenen diversespropostes que es concreten en elcanvi de sentit de diversos carrersper millorar el trànsit de vehicles ila seguretat del vianants. Enalguns casos, les actuacions con-sistiran en augmentar l'ampladade vial i en altres eliminar un delsdos sentits de circulació. Tot i queno hi ha una data fixada per aaquests canvis, un dels més desta-cats es produirà a la carretera dela Sagrera, a l'alçada de ca
l'Espardenyer.Des de la cruï-lla amb lacarretera deCaldes noméses permetrà lacirculació, depujada, endirecció al ' E s g l é s i a .D'altra banda,
la carretera de Caldes, des delcarrer Mestre Joan Batlle, davantdel consultori municipal, tambédisposarà d'un sol sentit, enaquest cas, de baixada. Altresmodificacions també afectaranalguns carrers de la Sagrera,darrera l'Ajuntament, sobretot envistes a la Festa Major.Mentrestant, al Rieral les princi-pals novetats es centraran alsaccessos a l'Escola Ronçana. Elcarrer del Pi Gros serà de direccióúnica fins a Josep Maria deSagarra igual que el carrer delForn fins al centre de primària.
Més zones blaves
L'Ajuntament també augmentarànoves zones blaves, en aquest casa la Sagrera. Tal com es va fer alRieral, es limitarà l'estacionamentde vehicles a la carretera de laSagrera, entre l'Ajuntament i elcarrer Provença, i es prohibirà l'a-parcament de camions.
Millora LA MOBILITATLa Comissió de Vialitat ha començat a treballar per introduirmodificacions en el sentit de circulació en alguns carrers. Les
mesures s'implantaran a La Sagrera i El Rieral.
La nota
L’Ajuntament ha enviat en els darrers dies una carta a totes les cases on demanaque es faci un ús racional de l’aigua en la vida quotidiana. Des del consistoritambé es recorda la prohibició de fer foc. La sequera dels últims mesos ha fet, queen els dos casos, la prudència s’hagi d’extremar per evitar restriccions d’aigua iincendis forestals.
Teniu a les mans un nou Tornaveu per passarrevista a la feina feta en els darrers mesos.
Es tracta, com sempre, de la combinació del'activitat més a curt termini i del seguiment
o l'inici de projectes de major abast i quetambé tenen processos més llargs. D'altra
banda, també cal subratllar algunes actua-cions que han d'esdevenir fites significativesper al futur de Santa Eulàlia com ho han de
ser el Pla de Residus i el POUM (Plad'Ordenació Urbanística Municipal).
Els dos temes esmentats són un repte per alnostre poble, no només per la transcendènciaque tenen en si mateixos, sinó especialment
perquè el seu bon desenvolupament depènfonamentalment de la participació i la
col·laboració de tothom. El Pla de Residus,que ve pel compliment de la llei que obliga a
la recollida selectiva de la resta orgànica, técom a objectiu aconseguir que hi hagi la
màxima recuperació de cada part de les dei-xalles que generem, per poder-les reciclar ievitar, així, que hagin d'anar a un abocador,amb el corresponent impacte ambiental i decost, cada cop més elevat. A part d'encertar
en el millor sistema de recollida, el factordecisiu serà la cura en la selecció que es facia cada casa. I el resultat del POUM suposaràel futur a mig termini de la qualitat de vida i
del paisatge de Santa Eulàlia. Més enllà dela bona feina que facin els tècnics, a partirdels criteris expressats en els objectius queen el seu moment van ser aprovats per tots
els grups, seran els comentaris i les observa-cions que fins ara han manifestat els consellsi agents econòmics i socials que hi han parti-
cipat, i els que de forma personal es faranarribar en aquests propers mesos, els que
acabaran de perfilar el poble que volem. I totplegat només serà possible si el benefici
comú es posa per davant de l'interès particu-lar. Que hi reexim depèn de tothom.
Jaume Dantí i Riu
editorial
BUTLLETÍ MUNICIPAL DE SANTA EULÀLIA DE RONÇANA
Número 13. Juliol de 2005
tornaveu
Serveis
• 2tornaveu
Al poble
Oficines Ajuntament 93 844 80 25Fax Ajuntament 93 844 93 80Jutjat de Pau 93 844 86 50Oficina Gestió Tributària (Recaptació municipal) 93 841 83 24Biblioteca municipal 93 844 81 88Policia Local 93 844 64 64Fax Policia Local 93 844 62 50Mossos d’Esquadra 088SOREA 93 844 96 06Avaries SOREA 904 10 00 00Deixalleria Comarcal 93 844 68 58La Fàbrica 93 844 86 59Casal d'Avis 93 844 63 44Parròquia de Santa Eulàlia / Casal Parroquial 93 844 81 05APINDEP 93 844 84 26
A l'ensenyament
Escola Bressol Municipal l’Alzina 93 844 83 16CEIP Ronçana 93 844 81 85IES Vall del Tenes 93 844 82 25
A l'esport i al lleure
Camp municipal d’esports 93 844 95 41Pavelló poliesportiu 93 844 92 01Gimnàs i instal·lacions Esportives Pinedes Castellet 93 844 86 33Punt Jove 93 844 91 66Grup d'Esplai Santa Eulàlia 93 844 82 85
A la sanitat
Consultori mèdic Santa Eulàlia 93 841 83 14ABS Vall del Tenes 93 841 52 50Farmàcia Salayet 93 844 89 80Consorci Ambulàncies 902 23 20 22Hospital de Granollers 93 842 50 00Clínica Veterinària La Cruïlla 93 841 62 58Clínica Veterinària Can Pilé 93 844 69 39Urgències mèdique 061Medicina de família i pediatria 902 111 444
Als serveis
CANAL SET, Santa Eulàlia Televisió 93 844 67 43Oficina Correus 93 844 97 24Taxi 609 376 736Funerària 93 861 82 30Autobusos Sagalés 93 865 04 00Estació de França Renfe 93 870 15 12Estació El Nord 93 870 07 92
A la Vall del Tenes
Ajuntament Bigues i Riells 93 865 62 25Ajuntament Lliçà d'Amunt 93 841 52 25Ajuntament Lliçà de Vall 93 843 90 00Sefed 93 841 43 31Servei d'Ocupació de la Vall del Tenes 93 841 58 12
A la comarca
Ambulatori - Seguretat Social 93 870 18 94Bombers de Granollers (Urgències) 93 849 60 80Bombers de Granollers (Informació) 93 849 00 16Comissaria de Policia Nacional 93 870 75 99Renovació DNI 93 861 48 50Guàrdia Civil 93 846 53 53Estabanell i Pahissa 93 860 91 00Fecsa-Enher (Gestions) 900 70 70 70Fecsa-Enher (Avaries) 900 77 00 77Telefónica (Avaries) 1002Telefónica (Informació) 11818Consell Comarcal del Vallès Oriental 93 860 07 00Generalitat de Catalunya 902 41 50 00Informació 012Emergències 112
Telèfons d’interès Regidories
Alcaldia, Cultura,Acció Social, Seguretat Ciutadana· Jaume Dantí · Dijous de 10 a 12 h i
de 16 a 17 h
Planejament i Territori, Obres, Economia i Joventut· Enric Barbany · Dimarts 17 a 18 h
· Dijous de 10 a 12 h
Serveis municipals i Medi Ambient· Dijous de 17 a 18 h
Educació, Informació, Participació ciutadana i Festes· Jordi Sala · Dimecres de 17 a 18 h
Esports· Martí Ferrés · Dimarts de 18 a 19 h
Barris· Armando Cañizares · Dimarts de 19 a 20 h
Edita: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana • Redacta: SET ComunicacióPlaça de L’Ajuntament • 08187 Santa Eulàlia de Ronçana • Tel: 93 844 80 25
Email: [email protected]
www.santaeulaliaron.diba.es•
Aquest butlletí és obert a la participació de tothom. El consell de redaccióestà format per representants de les forces polítiques de l’Ajuntament
•© tornaveu, 2005
Grups municipals
CiU· David Duran,Andreu Gual,
Joaquim Brustenga i Joan Iglesias · Dimarts i Dijous de 18 a 19 h
PP· Francesc Montes · Dijous de 16 a 17 h
Serveis
Horari of. atenció al públic ESTIU · De dilluns a divendres de 9:30 a 13:30 h i
Secretari (Cal concertar visita)
Cap Serveis Econòmics* · Dimarts de 17:30 a 19 h· Dijous de 12 a 13:30 h
SOREA · Dijous de 9 a 13 h
Oficina Gestió Tributària · De dilluns a divendresde 8:30 a 14 h
Registre Civil Jutjat de Pau · Dimarts i dijous de 18 a 20 h
Citacions Jutjat · Dilluns i dijous de 9 a 14 h
Arquitecte Superior* · Divendres de 12 a 13:30 h
Enginyer Superior* · Dijous de 12:30 a 13:30 h
Enginyer Tècnic* · Dijous de 10 a 11 h
Aparellador (Cal concertar visita)
Treballadora social * · Dilluns de 10 a 12 h
Insertora laboral* · Dimecres de 9 a 12 h
* (Cal demanar hora)
La casa de tots
La recollida orgànica, A PROP
En els darrers mesos,l'Ajuntament ha estat estu-diant diversos sistemes imodels de gestió de resi-dus urbans. En data recents'han enllestit els treballsde prova i ajust a la com-plexa estructura urbanísti-ca del municipi.
Un nou model
El nou model de gestiópretén no només ser moltmés eficient i respectuósamb el medi ambient sinó,també, més còmode per a
les persones. La nova reco-llida d'escombraries incor-porarà la recollida separa-da de la brossa orgànicaper complir amb la legisla-ció vigent i amb la nostraresponsabilitat cívica.D’altra banda, la milloradel sistema no implicaràun augment de la despesaeconòmica, donat que unsistema més eficient recu-perarà a bastament resi-dus fins ara rebutjats aabocador. Així, les despe-ses addicionals de recolli-da seran compensades
per la valorització de resi-dus recuperats.
Canvi de mentalitat
El principal motor delcanvi serà la pròpia ciuta-dania, amb un necessaricanvi d'hàbits i actituds.Les noves eines i mecanis-
mes que l'Ajuntamentposarà a l'abast dels veïnshaurien de facilitar aquestcanvi una vegada implan-tada la recollida orgànica.L'objectiu és que, amb l’a-jut i el compromís de tot-hom, es pugui fer unaSanta Eulàlia més neta imés sostenible.
Abans de finals d'any, la matèria orgànica s'afe-girà a la recollida selectiva que ja es fa de
paper, vidre i envasos. Aquest nou sistema, queencara s'ha d'acabar de perfilar, ha de permetrereduir el nombre de tones de deixalles que van a
abocador i vetllar per la sostenibilitat
Què és brossa orgànica?
És la part del que llencem a la bossa d’escombra-ries que té origen vegetal o animal.
Restes de fruita i verduraRestes de carn i peixOssosMarro de cafèRestes d’infusionsSerraduresClosques de fruita seca i d’ousRestes de plantes i del jardíTaps de suroPaper de cuina brutLluminsExcrements d’animals domèstics
El resultat: el compostatge
El compostatge és un procès natural de descompo-sició de la matèria orgànica fet pels bacteris, fongs,cucs i altres organismes. Aquests éssers vius neces-siten aire i una humitat i una temperatura adequa-des. El resultat és el compost, un adob orgànic queposteriorment s’aplica al sòl.
Amb el compostatge es tanca el cicle de la matèriaorgànica. De fet, s’imita el funcionament de la natu-ra on les fulles seques, els excrements, etc, són des-composats pels bacteris i fongs i són reincorporatsal sòl. D’aquesta manera la terra manté la seva fer-tilitat.
El residus orgànics són d’origen animal o vegetal, com el menjar.
3 • tornaveu
La casa de tots
L’Ajuntament ha impulsatun pla de dinamització delcomerç local. El projecte,amb un cost de 9.500euros té, com a objectiu,fer un pas endavant en elcomerç del poble, facilitaraquesta activitat i que laciutadania tingui una ofer-ta comercial més comple-ta. El treball ha consistit enuna recollida d'informacióque ha analitzat la realitatcomercial de Santa Eulàliai en la posterior elabora-ció d'una diagnosi, fruitde la qual n’ha sortit unpla d'acció. El treball s'haadreçat als 50 establi-ments comercials que aramateix hi ha al poble,sense comptar bars, res-
taurants i entitats bancà-ries. Un 50% dels comer-ciants han contestat elsqüestionaris que la consul-tora Barcelona Economiaha utilitzat per elaborarl’estudi. El treball s'hacompletat amb una
enquesta a 100 llars delpoble. Al març també esva fer una taula rodonaamb comerciants perconèixer les seves deman-des. Dos mesos després,els resultats de l’estudi esvan presentar als boti-
guers en una trobada al’Ajuntament.
Associació de botiguers
Una de les conclusions delpla de dinamització delcomerç local és la creaciód’una associació de boti-guers i, des de fa unsmesos, un grup de comer-ciants ja hi està treballantamb l’objectiu de constituiruna entitat d’aquestescaracterístiques. Ho faamb el suport del’Ajuntament, que haposat a disposició d’a-questa comissió gestorauna persona alliberadaque els ofereix ajuda tèc-nica.
Dinamització DEL COMERÇ
Després d'un any de tre-ball intens, l'Ajuntamentva aprovar, a finals demaig, el Pla Local deJoventut. El document enu-mera una cinquantena depropostes en matèria depolítica juvenil que s'hande posar en marxa durantel trienni 2005-2007. Defet, es tracta d'un platransversal que no nomésafecta l'àrea de Joventut.Les actuacions involucrenla majoria de regidories iàrees municipals. Ambaquest document es pretènassolir un major coneixe-ment de la relitat juvenil de
Santa Eulàlia. Precisa-ment, el Pla s'ha fonamen-tat en una diagnosi, en ladetecció d'unes necessitatsi mancances i amb unaproposta d'actuacions per
adequar les polítiques dejoventut al context i neces-sitats dels joves de SantaEulàlia. Al maig es va dis-cutir el pla amb el col·lec-tiu jove.
Actuacions diverses
El Pla Local de Joventut volproporcionar activitats,recursos i possibilitats alsjoves que es recullen al Plad'Acció. Una de les prime-res actuacions ha estatintroduir descomptes en eltransport urbà municipalper als joves menors de25 anys. Altres actuacionses centraran en el PuntJove, el Sefed, els esports,la borsa de treball, la pro-moció d'habitatge social,la festa major o el casal il'assemblea jove.
Els eixos del Pla de dinamització de comerç
El pla de dinamització de comerç local destacaquatre actuacions:
- Crear una associació de botiguers- Millorar els carrers i aparcaments- Elaborar una guia comercial- Realitzar campanyes, promocions i actes
Els joves han tingut un paper actiu en l’elaboració del pla
• 4tornaveu
Les obres d'enllaç a laxarxa Aigües Ter-Llobregat(ATLL) per als municipis deSentmenat, Caldes deMontbui, Santa Eulàlia iBigues i Riells s'acabaranentre finals de novembre iprincipis de desembre.L'arribada d'aigua a tra-vés d'ATLL, des de Caldes,havia de començar pocsdies abans de l'estiu, amig juny, però el subminis-trament s'ha hagut de pos-posar, com a mínim, sismesos. El motiu principalha estat l'endarrerimentque pateixen les obres. Aprincipis de gener, l'em-presa Ferrovial-Agroman,adjudicatària del projecte,es va comprometre que laconnexió estaria acaba-da durant la tardor. Aramateix, una de les princi-pals concrecions més visi-bles del projecte és eldipòsit del turó de Rosàs,equipament que es prote-girà amb una mota perreduir-ne l'impacte visual.Una altra novetat és queels mecanismes d'aquestainfraestructura funcionaranamb energia solar. El pro-jecte també preveu quedavant l'augment de po-
blació de Bigues i Riells iSanta Eulàlia, en un futur,es pugui construir un altredipòsit al costat de l'ac-tual.
Des dels Lledoners
Tot i que aquest nou dipò-sit amb capacitat per a 5milions de litres d'aigua ésen terrenys de SantaEulàlia, quan la connexiódefinitiva entri en funcio-nament, l'aigua que arribial poble no provindrà d'a-quí sinó que serà del dipò-sit, ja existent, delsLledoners, amb capacitatper a 2.000 metrescúbics. Des d'aquí, unequip de bombamenttambé enviarà aigua finsal dipòsit de Rosàs quesubministrarà aigua aBigues i Riells. Amb tot,aquest dipòsit esta prepa-rat perquè, en un futur idesprés de fer les obresnecessàries, també puguiproporcionar, si cal, aiguaa la xarxa municipal deSanta Eulàlia. Ara mateix,un 80% dels habitatgesdel poble reben aigua através de la xarxa munici-pal.
La casa de tots
Aigua a la TARDORSi el calendari es compleix, a finals d'any, es
podrà disposar de la connexió definitiva a AigüesTer-Llobregat. Mentrestant, l'Ajuntament i SOREA,la concessionària de la xarxa municipal d'aigua,vigilen diàriament els pous i dipòsits municipals
davant de la sequera dels últims mesos.
Més aigua a través dels Turons delVallès
La impossibilitat de fer arribar el subministramentd'aigua suplementari a través del projecte d'AigüesTer-Llobregat (ATLL) va fer que l’empresa es com-prometès a aportar un cabal suficient, momentània-ment, a través del dipòsit de Turons del Vallès, situata l'Ametlla però que dóna servei a Santa Eulàlia.Aquesta connexió ha permès que els dipòsits muni-cipals hagin pogut rebre aigua, en un estiu on lasequera i l'escassetat de pluges haurien pogut i, defet, encara poden provocar problemes de subminis-trament no només a Santa Eulàlia sinó a un 90% depobles de tot Catalunya.
L'aigua arribarà a Santa Eulàlia des de Caldes de Montbui
Les obres al dipòsit de Rosàs
5 • tornaveu
Santa Eulàlia presenta i discuteixl’avanç del nou planejament
Prop de 150 persones vanassistir el 18 de juny a lapresentació de l'avanç delPla d'Ordenació Urbanís-tica Municipal (POUM).Va ser l'acte que va tancarun procès que, des delgener, ha inclós tres actua-cions: l'anàlisi del territorique ha fet l'equip redac-tor, el treball de la Comis-sió de Seguiment amb totsels partits polítics munici-pals i les sessions de parti-cipació col·lectiva, tant lesque ha organitzat l'Ajunta-ment com les que s'han fet
amb el Consell Municipalpel Desenvolupament Sos-tenible i amb el Consell deBarris. De les conclusionsd'aquestes trobades i dela documentació que haelaborat l'equip redactorn'ha sorgit l'avanç de pla-nejament. L'objectiu ésdonar resposta als reptesde Santa Eulàlia. L'avançdel POUM és una propos-ta oberta a la participacióciutadana i que, a més,s'haurà de presentar i dis-cutir amb altres organis-mes com els departaments
L'Ajuntament i l'equip redactor van donara conèixer l'avanç del POUM el 18 de juny.
La participació col·lectiva, la dels grups políticsi l'anàlisi del territori han estat la base de
la documentació. L'esborrany es va treballaren el taller de participació del 2 de juliol
A fons
Unes 450 persones van assistir al taller de participació
Què han dit els col·lectius?
L’equip redactor de l’avanç de planejament, l’em-presa Interlands, ha considerat els criteris que s’hanexposat a les reunions de participació ciutadanaamb els col·lectius de Santa Eulàlia que ha organit-zat l'Ajuntament entre el març i el maig. En resum,les conclusions de les trobades, que s’han incorpo-rat a l’esborrany del Pla d’Ordenació UrbanísticaMuniciapal (POUM) són aquests:
- Mantenir el paisatge propi i divers de Santa Eulàlia- Regular el ritme de creixement- Disposar de sòl adequat per als equipaments- El trànsit de vehicles de pas i camions no hauria depassar pel mig del poble
- El sòl per a activitats econòmiques ha de ser al ser-vei de Santa Eulàlia
- Vivendes assequibles per a joves, gent gran i famí-lies amb pocs recursos
- La carretera s’hauria de convertir més en un carrer
Any 2005 2018PoblacióNombre total veïns 6.000 12.000Parc habitatgeNombre total 3.000 4.500Habitatge principal 2.100 (70%) 4.050(90%)Habitatge secundari 750 (25%) 225 (5%)Habitatge desocupat 150 (5%) 225 (5%)TerritoriSuperfície total 1.399,78 hectàrees (HA)Sòl urbà 311,64 HA 310,59 HASòl urbanitzable 20,76 HA 52,77 HASòl no urbanitzable 1.067,38 HA 1.036,42
• 6tornaveu
de Política Territorial iObres Públiques i de MediAmbient de la Generalitat.
Els tallers participatius
La presentació del POUMva seguir, dues setmanesdesprés, amb un taller par-ticipactiu en el que vanprendre part més de 400persones. L'acte es va divi-dir en sis apartats: millorarla seguretat a les zonesurbanes, sòls no urbanit-zables, mobilitat, nousdesenvolupaments i indus-trials, nous desenvolupa-ments residencials i de ser-veis i, finalment, un tornobert.
Canvis a l’avanç
de planejament
Arrel del taller, l’Ajunta-ment ha retirat del docu-ment de l’avanç del Plad’Ordenació UrbanísticaMunicipal (POUM) tot elque es referia a les possi-bles actuacions sobre lazona urbana del riu Tenesper cercar conjuntament(Veïns, Ajuntament, Equipredactor, Agència Catala-na de l’Aigua [ACA],Consorci per la Defensade la Conca del Riu Besósi Urbanisme de la Gene-ralitat) les solucions quemillorin la seguretat d’a-questes zones urbanes.
A fons
Població i habitatge
- Situar la previsió de població per l'any 2018 entorn els 12.000 habitants, mitjançant laconstrucció d'entre 1.200 i 1.500 vivendes noves, 300 de les quals -com a mínim- de pro-moció pública.
La mobilitat
- Inscriure el POUM en el sistema de mobilitat supramunicipal que estructuren l'autovia orbi-tal de Barcelona i l'autovia del Tenes
- Connectar directament la carretera BV-1435 amb l'autovia de l'Ametlla (C-17) per darre-ra el bosc de can Gafa
- Desdoblar, amb una segona calçada, la carretera BV-1435 a fi de promoure el transportpúblic eficient, la mobilitat amb bicicleta i la seguretat dels vianants.
- Afavorir la concentració de nous desenvolupaments a fi de disminuir els moviments obligats.
Els espais lliures i els equipaments públics
- Reconèixer, amb generositat, el paper de les masies, les cases i els nuclis rurals en la fixa-ció de la població en el camp, en la formació del paisatge i en la policia del sòl no urba-nitzable. Apostant, decididament, per la potenciació i posada al dia del seu ús i per laprotecció dels seus entorns.
- Potenciar la xarxa formada per masies, nuclis i camins rurals- Localitzar els parcs en els perímetres urbans i en els llocs més vulnerables des del punt de
vista ambiental.- Concentrar les reserves per a equipaments públics en tres zones: dues situades sobre el
camí de Caldes i la tercera sobre el camí del Serrat.
Les polaritats i fronts urbans
- Potenciar les centralitats de la Sagrera i el Rieral reservant llocs exclusius per l'aparca-ment, transport públic, les bicicletes i els vianants. Potenciar l'ús comercial de les plantesbaixes i els carrers de vianants. Orientar els sòls urbanitzables cap a l'activitat comercialde serveis i residencials, en habitatge mitjà i petit.
- Confirmar els nombrosos fronts urbanitzats aprofitant els nous sòls urbanitzables: el camíde la Serra, el Rieral Sud, el Rieral Nord, Sant Cristòfol i can Naps-Salve Regina.
L'activitat econòmica
- Ampliar el poligon industrial can Magre per emplaçar-hi petits tallers i magatzems,adreçats prioritàriament a la demanda de la indústria i el comerç local. Reservar el sòladequat per a l'aparcament de camions.
- Incorporar als nous barris residencials una reserva mínima per al comerç, els serveis i lesactivitats econòmiques del 5 al 15% del sostre total de cada àmbit urbanitzable.
- Delimitar àmbits per la possible regularització urbanística i ampliació de les activitats jalegalitzades existents en sòl no urbanitzable.
El riu Tenes
- Garantir la seguretat de les persones i béns que es troben al costat de la llera del Tenes,trobant la millor solució possible.
L’avanç de planejament
7 • tornaveu
La casa de tots
L'Ajuntament rehabilitaràles piscines municipals deles Pinedes del Castellet. Aprincipis de juliol, elsServeis Tècnics del consis-tori han introduït les darre-res modificacions al pro-jecte que s’aprovarà enles pròxims dies. Ara, elproper pas serà el concursi l'adjudicació de lesobres. L'objectiu de l'Ajun-tament és que la reformade les piscines es facientre finals d'aquest any iprincipis del 2006, ambun termini d'execució d'a-proximadament quatremesos. Tot i que s'han duta terme reparacions en els
últims anys, la rehabilita-ció de les piscines ha deser integral. Es faran elsdos vasos nous. El petit, de40 metres quadrats, ambun profunditat màxima de
40 a 50 cm i el gran, sepa-rat de l'altre, de més de300 metres quadrats ambun profunditat màxima de1,65 metres. Les obres hand'estar acabades al juny
que ve a l'inici de la tem-porada de bany.
Fora de normativa
Les instal·lacions, ques'han d'adequar a la nor-mativa de la Generalitat,preveuen entre d'altresactuacions, les dues depu-radores autònomes o dis-posar de vasos desbor-dants i platges laterals. Lesobres estan pressuposta-des en 220.715 euros.L'Ajuntament ha demanatuna subvenció a Diputa-ció de Barcelona perfinançar part del projecte.
Remodelació A LA PISCINA
La temporada de bany comença al juny després de Sant Joan
Els accessos a l'EscolaRonçana seran més segursi còmodes al setembre, al'inici del curs escolar.L'Ajuntament ha iniciatuna actuació, que es trobaen el programa d'inver-sions d'aquest any, permillorar i condicionar elscarrers i les voreres quecondueixen al centre deprimària del Rieral. Els ser-veis tècnics municipalshan redactat un projecteque preveu actuacions alscarrers d'aquesta zona.Els aspectes més destacatsde les obres, que es farandurant l’estiu, seran l'am-
pliació de les voreres perafegir seguretat a qui hiaccedeixi a peu, l’adequa-
ció de passos de vianantsi l’eliminació les barreresarquitectòniques.
Els carrers
Les actuacions es faran alscarrers del Forn i SantFrancesc de Paula. Al late-ral del bosc de l'Escola , elprojecte preveu deixar-hiuna franja ampla quepermeti el trànsit a peu iconstruir-hi una tanca perprotegir l’espai del boscdel carrer. El pressupostd'aquestes obres és de59.994,86 euros. L’em-presa Faus s’encarregaràde execució de les milloresen un dels sectors méstransitats per vianants ivehicles del poble.
La seguretat dels vianants en aquests sectors augmentarà
• 8tornaveu
La casa de tots
A partir del 26 de juliol,les hores de visita mèdicade medicina general ipediatria al consultori deSanta Eulàlia, a la Sagre-ra, s'hauran de concertara través del telèfon 902111 444. L'Institut Catalàde la Salut (ICS) vol millo-rar d'aquesta manera l'ac-cessibilitat telefònica delsciutadans del Vallès Orien-tal a través del servei deprogramació de visites“Sanitat Respon”. Aquestcentre d'atenció telefònicafunciona en horari perma-nent i, a més d'atendre laprogramació de visites,també resol qualsevol dub-te relacionat amb la salut iels serveis sanitaris. La po-sada en marxa d'aquestservei s'emmarca en delPla de Millora d'Atenció alCiutadà de l'Institut Catalàde la Salut (ICS)
Sessió informativa,a l'octubre
L'Ajuntament farà la sessióinformativa per explicarels últims mesos de gestiómunicipal a l'octubre. Lajornada s'ha posposat finsdesprés de les vacancesd'estiu, a l'inici del noucurs polític després delstallers i presentacions quehi ha hagut per tractarl'avanç del Pla d'Ordena-ció Urbanística Municipal(POUM).
Obres al Rieral
L'Ajuntament ha iniciat tresprojectes pràcticament ala mateix sector del barride El Rieral. Un dels mésdestacats és la urbanitza-ció dels dos trams delcamí del Gual entre lacarretera i el centre cívic icultural La Fàbrica. El pri-mer tram va de la carrete-ra que travessa el poblefins al límit amb les obresdel Pla Parcial de El Rieral.Precisament, la mateixaempresa que està cons-truint els habitatges d'a-questa zona residencials'encarregarà dels treballsd'urbanització, pressupos-tats en 110.000 euros.D'altra banda, l'Ajunta-ment ha tret a concurs lesobres del segon tram quefalta per urbanitzar, queva des del límit amb el Pla
Parcial del Rieral fins a laFàbrica. A pocs metres delcentre cívic, l'Ajuntamenttambé pavimentarà l'anticcamí de can Burguès, desdel pont Nou fins a laintersecció amb el camídel Gual. Aquesta pavi-mentació permetrà millo-rar la seguretat del trànsita la zona i evitar la polsque es formava en aquestpunt els darrers mesos.
Can Feu i Torre del Gos
El ple municipal del 21 dejuliol va aprovar l’adjudi-cació de les obres d’urba-nització dels barris deCan Feu i Torre del Gos.Aquests barris que es tro-ben a prop de l'Esglésiaparroquial, a pocs metresde la Sagrera. L’empresaadjudicatària és Obres iServeis Roig per un import
de 796.990,63 euros. Elstreballs s’iniciaran desprésde l’estiu.
La segona escola
L'Ajuntament ha aturat l'o-cupació directa delsterrenys del segon centrede primària que s'ha deconstruir a la Sagrera, alcostat de la l'EscolaBressol Municipal l'Alzina.El ple de l'Ajuntament vaaprovar, per unanimitat,una al·legació dels propie-taris dels terrenys. Si bés'ha aturat aquest procésper disposar dels solars, laGeneralitat de Catalunyaha ratificat, a través deldepartament d'Educació,que tot plegat no és capinconvenient que retardigens el projecte de l'esco-la, que segueix endavant.
Els Gegants volen sortir
El Gerd i la Maduixa, elsgegants de Santa Eulàlia ila gegantona Móra neces-siten noves persones quees vulguin involucrar en lacolla de Gegants. Fa me-sos que els gegants no sur-ten perquè hi ha hagut unadavallada en el nombre deportadors dels gegants.Per això, es fa una crida atothom perquè s’animin acol·laborar en una de lesentitats amb més històriade Santa Eulàlia.
Un telèfon: 902 111 444
Les visites mèdiques s’hauran de concertar a través del telèfon
9 • tornaveu
Canal SET I LA TDT
La casa de tots
La televisió es troba en unmoment de canvi. Si no hiha endarreriments ni modi-ficacions, d'aquí a cincanys, al 2010, totes lesemissores hauran d'haverabandonat el sistemaanalògic actual per passara emetre únicament endigital. A més, a partir del'any vinent, les primerescadenes en adaptar-se ala nova tecnologia haurande ser les locals. El modelde la televisió digitalterrestre (TDT) posa enperill l'existència d'algu-nes emissores municipals.com és el cas de Canal
SET. Ara mateix, laGeneralitat estudia ator-gar quatre canals al VallèsOriental (dos de públics idos de privats) i potenciarla televisió de caràctercomarcal. Segons elgovern català, les emisso-res públiques existents quevulguin emetre hauran deposar-se d'acord per utilit-zar un dels dos canalspúblics.
S'ha de seguir
El posicionament del'Ajuntament de SantaEulàlia és clar: 15 anys de
funcionament de CanalSET no poden quedarsuprimits per una llei queté una solució tècnica tansenzilla com donar la
mateixa freqüència quetingui una altra televisió enqualsevol comarca catala-na que no sigui el VallèsOriental.
Canal SET està a punt de complir 15 anys d’emissions regulars
Com cada any, l'Ajunta-ment ha concedit les aju-des a entitats del municipi.L'aportació a col·lectius iactivitats culturals hanpermès subvencionar 11entitats que ho haviendemanat, a partir de ladocumentació presentada,amb 15.137 euros d'untotal previst de 16.000.Pel que fa a associacions iactivitats esportives s'hanatorgat els 5.000 eurospressupostats i entre les en-titats juvenils se n'han ad-judicat 3.000. Finalment,hi ha les ajudes del Fonsde Solidaritat, que s'hanincrementat un 27% res-pecte l'any passat: el 2004
es van atorgar 25.250euros, aquest 2005 hanaugmentat fins els 32.160.La distribució, que s'ha fetentre 8 projectes, s'ha rea-litzat en funció del progra-ma que han aportat lesentitats. Un dels factorsimportants ha estat queestiguessin relacionadesamb Santa Eulàlia perquèpermet fer un seguimentde les iniciatives subven-cionades. S'ha de desta-car l’aportació al poblenicaragüenc de Somotillo:8.000 euros per fer arri-bar l'energia elèctrica almunicipi i 2.000 per aca-bar d'implantar la xarxad'aigua potable.
Les entitats que han rebut subvenció
Culturals: Esplai Santa Eulàlia, Bastoners “Trinxai-res”, Casal Parroquial - Grup de Teatre, Fundació ArtsMusicals de la Vall del Tenes, Casal d’Avis, Co-ralSanta Eulàlia, Dones del Tenes, Revista Ronçana, ElGanxo, Santa Eulàlia Camina, AV Can Font.
Esportives: Societat de Caçadors Santa Eulàlia, ClubEscacs Ronçana, Club Patí Santa Eulàlia, Club Escolade Bàsquet Ronçana, Club Ciclista Vall del Tenes.
Juvenils: Col·lectiu Olla a Pressió (COP) Associa-ció de Pares per a la Integració de Nens Discapaci-tats a l’Escola Pública (APINDEP)
Fons de Solidaritat: Miquel Ricart - Somotillo (2),Rokpa, ONG Amautas, Vallès Obert, Mosaic,Fundació Pau i Solidaritat, Associació Catalanad’Amics del Poble Sahrauí
• 10tornaveu
Festa Major 2005ELS ACTES
DIMARTS, 26 DE JULIOLA les 20 h - La FàbricaXerrada a càrrec d'ÀngelCastinyeira, professor Titular delDep. de Ciències Socials deESADE. Org: el Ganxo
DIMECRES, 27 DE JULIOL
Xè Joc Colors: Prova culturalA les 22 h - Des de Canal SET
IV Sopar de jovesA les 22 h - Al pavelló
Monòleg amb Àlex BertranA les 23 h - Pavelló poliesportiu
DIJOUS, 28 DE JULIOL
Xè Joc Colors: La millaA les 20 h - Des de la deixalleria
Pregó amb la colla dels VermellsA les 20:30h - Plaça l’Ajuntament
Correfoc: diables de CardedeuA les 21:30 h - Plaça Ajuntament
Sardinada popular (Preu: 3 e.)A les 21:30 h - Plaça Ajuntament
“No es pot viure” amb Quico, elCèlio, el Noi i el Mut de FerreriesA les 22:30 h - Plaça Ajuntament
DIVENDRES, 29 DE JULIOL
Diada avisMissa - A les 13 h - ParròquiaHomenatge als avis de 90 anysActuació de la Coral Santa EulàliaDinar en honor als avisBall amb el duet Flor de LlunaA partir de les 14 h - La Fàbrica
Festival infantil amb PapiraA les 18 h - Plaça Ajuntament
Xè Joc Colors: APINDEPA les 19 h - Plaça Ajuntament
Màgia amb Mag Lari iMàgiacadabraA les 20 h - Plaça Ajuntament
Xè Joc Colors: La cançóA les 22 h - Plaça Ajuntament
Teatre: Diner Negre amb TNTA les 23:30 h - Plaça AjuntamentGimcana nocturaA les 23:30 h - Pavelló
Concerts joves: Sen, Turray i Soul Taja i DJA les 24 h - Pavelló poliesportiu
DISSABTE, 30 DE JULIOL
Melé de petancaA les 9 h - Pinedes Castellet
Xè Joc Colors: Jocs d’aiguaA les 10 h - Pinedes Castellet
Missa en sufragi fidels difuntsA les 11 h - Església parroquial
Xè Joc Colors: Tornem-hiA les 17 h - Plaça Ajuntament
Xè Joc Colors: Estirada de cordaA les 20 h - Camp futbol
Correbars i pa amb tomàquetA les 20 h - Porta el teu instrument
Espectacle de focA les 22:30 h - Plaça Ajuntament
Espectacle amb el Màgic AndreuA les 23 h - Plaça AjuntamentDesprés discoteca
Concerts joves9 millas, Trikitown, La Carrau i DJ’sA les 24 h - Pavelló poliesportiu
DIUMENGE, 31 JULIOL
Simultània escacs amb V.MoskalenkoA les 10 h - La Fàbrica
Xè Joc Colors: Prova infantilA les 11 h - La Fàbrica
Missa solemne de Festa MajorA les 12:30 h - Església
Xè Joc Colors: Concurs aperitiusA les 13 h - La Fàbrica
Campionat de botifarraA les 16 h - A can MestretXè Joc Colors: Prova estrellaA les 17:30 h - Plaça AjuntamentI engalanament de la plaçaMaragall
Sardanes amb la Principal de laBisbalA les 18:30 h - Plaça Ajuntament
Ballada gegantera ambel Gerd, la Maduixa i la MóraA les 19:30 h - Plaça Ajuntament
Ball de bastons amb els Trinxairesi amb les colles de Pallejà iSabadellA les 19:45 h - Plaça Ajuntament
Concert amb La Principal de laBisbalA les 20:15 h - Plaça Ajuntament
Sopar dels ColorsA les 21:30 h - Plaça MaragallAl final, veredicte del jurat
Ball de fi de festa ambLa Principal de la BisbalA les 23:30 h - Plaça Ajuntament
Concerts jovesIl putto musicante, Rauxa i DJA les 24 h - Pavelló poliesportiu
EXPOSICIONS
Grup d’Oposició al 4t CinturóFotografies de la prova de Colors
CAMPIONATS
2n Torneig de TennisFins el 31 de juliol - PinedesCastellet
12 hores de frontó-tennisA les 9 matí - Can Juli - 30 juliol
NOTA
Els actes de festa major són gra-tuïts
CANAL SET
La televisió local emetrà un resumespecial diari el 29, 30 i 31 dejuliol a partir de les 21:30 h
11 • tornaveu
A debatQUIN HA DE SER EL FINANÇAMENT DELS AJUNTAMENTS?
Segons el Ministeri d'Hisenda, l'any 2001, de tots elsimpostos que paguem, el 13,1% són administrats pelsajuntaments, que recapten un 9% directament i un 4,1%transferit per la resta d'administracions. Els ajuntamentsrecapten i gestionen pocs recursos del total. I més a mésla llei els obliga a la prestació d'una amplia sèrie de ser-veis, des de la recollida d'escombraries al mantenimentde carrers i enllumenats. I no oblidem que són l'adminis-tració més propera al ciutadà i que en nombroses oca-sions han de suplir mancances en els serveis proveïts peraltres administracions. Situació que provoca dèficit ideute a la majoria de municipis.
El nostre model passa perquè la Generalitat gestioni totesles transferències i tingui plena i única competènciaeconòmica i legislativa sobre les hisendes locals. Creiemque s'hauria d'augmentar la participació directa delsmunicipis en els tributs estatals, modificar la contribucióurbana -eliminant entre altres l'exempció del 95% a lesautopistes-, cedir el 10% de l'impost d'hidrocarburs,reduir del 16 al 7% el pagament de l'IVA en les inversionsde l'ajuntament, i augmentar l'autonomia municipal endesgravacions i exempcions dels tributs municipals. En fi,que el finançament local ha de ser equitatiu i equilibratals serveis obligats a prestar i en relació al nombre d'ha-bitants del municipi. Ha de respondre a criteris d'autono-mia financera i equitat entre tots els ciutadans.
L'Ajuntament és l'administració més propera al ciutadà ila que sovint ha de resoldre els problemes més imme-diats de la població. En canvi, els recursos de que dis-posa son insuficients a la majoria de municipis. Llunyestà aquell projecte de que els impostos recaptats perl'Estat havien de repartir-se en un 50% pel propi Estat, un25% per les comunitats autònomes i l'altre 25% pelsajuntaments.
Actualment els ajuntaments només reben de les arquesestatals aproximadament un 12%, i en moltes ocasionsha de prestar serveis d'unes competències que no licorresponen, i de les que, evidentment, no hi ha pressu-post. L'ideal seria poder arribar a disposar del 25% quees preveia, i a més, que s'establís una dotació pressu-postària per cobrir els costos de tots aquells serveis quepresta l'administració local sense tenir-hi la competència. No es tracta de dotar-se d'un sistema centralista com aFrança, on els ens locals reben de Paris tot el que neces-siten. Això crearia una subordinació econòmica versl'Estat que tampoc és bona. Es tracta, simplement, d'a-plicar el sentit comú (que no és pas el menys comú delssentits), i permetre que aquelles administracions queestan tan a prop de la gent, que viuen dia a dia els seusproblemes més elementals, puguin actuar al lloc i en elmoment oportú, amb els mitjans necessaris, pel benestargeneral.
El finançament, un dels principals problemes que envoltala nostra societat actual basada en el consum és també undels grans reptes dels Ajuntaments. La financiació per con-cepte dels impostos com són l'IBI, vehicles, escombrariesetc, es un sistema habitual i molts Ajuntaments es limiten apujar-los en mida que necessiten diners sense prendre’s lamolèstia de pensar com incrementar la recaptació senseperjudicar als veïns. Però existeixen algunes vies de finan-ciació com és l'impost per construcció, que no afecten alveí i que com a contrapartida en el temps repercuteixenreduint indirectament la pressió fiscal. Els impostos quepaguen les empreses per construir suposa un incrementmolt substanciós per les arques municipals, i si es planifi-ca un creixement ordenat del municipi, a llarg terminiredueix el cost de manteniment de les infrastructures. Comexemple podem posar que un quilòmetre de canonadad'aigua a Sta. Eulàlia en algunes zones subministra entre15 o 20 habitatges sense tenir en compte la llargada quees necessita per arribar a la zona urbana, i pel contrari,en municipis mes concentrats i ordenats pot arribar a sub-ministrar 200 o 300. Per altra banda les indústries sónuna font d'ingressos important, i tot i que alguns manifes-ten no estar conformes amb la compensació que l'Estat hafet per la supressió de l'IAE no podem oblidar que aques-ta supressió no afecta a les indústries que facturen més delmil.lió d'euros anual, i els municipis amb nuclis industrialsacostumen a tenir una economia molt més sanejada queels municipis sense indústries, la qual cosa mostra un argu-ment més per la seva necessitat
Els Ajuntaments pateixen una insuficiència financera crò-nica agreujada per la pressió de les noves demandesciutadanes i per les polítiques neoliberals desenvolupa-des durant 8 anys pel govern del PP a Espanya i per 23anys del govern de CiU a Catalunya, d'esquena alsajuntaments de tot l'estat. Els socialistes hem reclamat, enel passat, una redistribució de la despesa pública entreels diferents nivells d'administració de 40% (Estat), 30%(Generalitat) i 30% (Ajuntaments).
Durant les darreres dues dècades el percentatge de laparticipació dels Ajuntaments en el conjunt de la despe-sa pública s'ha mantingut pràcticament congelada, en el13%. Aquesta xifra ens dona idea del camí que encaras'ha de recórrer per tal de millorar el finançament i laprestació de serveis a nivell local. Pensem que un incre-ment decidit i sostingut d'aquest percentatge situarà alsajuntaments en condicions d'afrontar els reptes de futur.
Els ajuntaments han de disposar de recursos per finançarla despesa dels serveis que no els atribueixin les lleis ique responguin a necessitats socials consolidades i noateses per altres administracions, així com tenir la garan-tia de que qualsevol nova atribució de competènciesestarà sempre acompanyada de l'assignació de recursosnecessaris per fer front a les despeses.
convergència i unió
Convergènciai Unió
Santa Eulàliade Ronçana
Partit delSocialistes
PartitPopular
