EL BUTLLETÍ de l’amicEL BUTLLETÍ de l’amic a difusió, el diari de Prisa ha tancat el mes amb 180.253 exem-plars, una caiguda del 15,6% enfront de març de l’any passat. El

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

28/04/2017

nú

me

ro 220

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMICmailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIChttp://www.amic.media/noticies/default.php?id=19http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: El futur de les notícies locals dependrà de la col·laboració i la creació de confiançaD’AQUÍ I D’ALLÀ: OJD març: El País ja ven menys de 100.000 exemplars

COMUNICACIÓ DIGITALUna revista francesa fa les seves entrevistes via missatges de text

PUBLICITAT I MÀRQUETINGI2p: La inversió publicitària creix a menor ritme aquest començament de l’any

NOVES EINESL’aposta pel fact-checking: cal verificar el discurs públic i revelar notícies falses

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAMark Thompson i el periodisme del New York Times

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: La patronal dels diaris llança una campanya per realçar el valor de la premsa com a mitjà “total i fiable”TRIBUNA: Els mitjans ja no es fien tant de les intencions de “papa” FacebookENTREVISTA: Enríquez (Vocento): “Els lectors s’han començat a adonar-se que les xarxes socials no són mitjans de comunicació”ANÀLISI: El periodisme torna a l’origen: històries de qualitat i ull crític sobre el poderDOSSIER: El mesurament d’audiències, aquesta és la qüestióOPINIÓ: No tenim escapatòria? Publicitat intrusiva a prova de bloqueigs

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



El futur de les notícies locals dependrà de la col·laboració i la creació de confiançaPer Sam Berkhead / Red de Periodistas Internacionales

Per que les notícies locals sobrevisquin en l’era digital, la cons-trucció d’un ambient col·laboratiu i la recuperació de la con-fiança dels lectors serà essencial, segons el grup d’experts lo-cals que va participar en l’últim xat en viu de IJNet.

El debat va arribar poc després que The Storm Lake Times, un diari familiar d’Iowa amb un staff de 10 persones i una circulació de 3.000 exemplars, guanyés un Pulitzer per redacció editorial.

Va ser un dels triomfs més sorprenents d’aquest any, en el qual un petit diari de proximitat es va unir en els rànquings a les files de gegants de notícies dels Estats Units com el New York Times i el Washington Post.

“Va ser molt impressionant veure a un mitjà tan petit enfron-tar a poderosos interessos en nom de la comunitat i la trans-parència en un cas d’alt perfil”, va dir Amalie Nash, una de les editores de Gannett. L’Storm Lake Times és un cas rar entre tants mitjans locals que s’estan traient , i que estan deixant un buit d’informació fora dels grans centres urbans, però també un enorme exemple.

Amb això en ment, els participants del xat van examinar les possibles solucions per reconstruir i revitalitzar les notícies lo-cals. A continuació, el nostre resum.

Trobar històries locals que importinMassa sovint, la cobertura de notícies locals s’ocupa de temes prosaics, com les reunions d’una junta escolar. Ja sigui per manca de recursos o d’informació clau, el tipus de narració en profunditat que un veuria en una columna de Dan Barry és una raresa en els mitjans locals petits.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



En molts casos, res substitueix l’eficàcia de simplement sortir de la redacció i parlar amb persones de la comunitat cara a cara. Unir-se a grups de Facebook i seguir llistes de Twitter també pot ajudar a trobar històries valuoses d’una petita ciutat que no han estat cobertes.

El Bristol Cable, una cooperativa de Bristol, Regne Unit, acon-segueix idees per als seus articles buscant l’angle local de les grans notícies. “Crec que és bo seguir les notícies nacionals i internacionals, i després preguntar-se com es reflecteixen en el nostre propi jardí”, va dir Alon Aviram, cofundador del Cable. “Diverses de les nostres històries més importants han sorgit d’aquesta manera, per exemple, la nostra investigació sobre la vigilància policial va ser inspirada per una investigació a Suècia”.

Teresa Gorman, associada local del News Lab Local, va reco-manar diversos recursos perquè els periodistes de proximitat tinguin idees creatives, incloent el Listening Post, un projecte de mitjans de comunicació comunitaris que crea una conversa al voltant de les notícies locals a Nova Orleans. I Hearken, in-ventors del “model de periodisme público-accionat”, que ajuda als petits i mitjans editors de notícies de proximitat a que escol-

tin al públic per veure com una història es desenvolupa a partir de petits imputs a través dels mateixos lectors de la publicació o petites notícies del carrer.

Crear confiança amb la comunitatL’actual manca de confiança pública en els mitjans de comu-nicació ha afectat tant a mitjans locals com nacionals. Què es pot fer per reconstruir la confiança de les comunitats a les que servim?

Jesse Hardman, fundador del Listening Post, va dir que el pe-riodisme de carrer tradicional juga un paper integral en la rela-ció dels periodistes amb les seves comunitats. “Fer periodisme de proximitat és igual al periodisme total”.

“Cobrir successos comunitaris construeix la confiança de la co-munitat”, va dir també Hardman. “Demostra que estàs disposat a passar temps en aquest lloc. I d’aquesta cobertura regular sorgiran fonts que poden ajudar-te històries més profundes”.

Els participants del xat van estar d’acord en que sempre serà necessari trobar un equilibri entre els esdeveniments regulars de la comunitat i temes i investigacions més complexes.




“Per la meva feina utilitzo l’enfocament de les quatre olles”, va dir Kristen Hare, que cobreix innovacions locals per a Poynter. “Tinc una olla sobre cada fogó, dos davant i dos darrere, en tot moment. Les olles del davant són les notícies d’última hora o ràpides. Les olles de darrere són projectes de mitjà i llarg termi-ni. El truc és regirar les de darrere regularment perquè a) no es cremin o b) no s’evaporin”.

Per Gorman, els components imprescindibles per construir la confiança de la teva comunitat per a fer un bon periodisme de proximitat són la diversitat d’històries, l’staff i les fonts.

Fomentar la col·laboracióFinalment, la col·laboració entre els redactors –i amb les redac-cions d’altres mitjans del lloc- serà vital per als mitjans locals que no només vulguin sobreviure, sinó prosperar.

Això és així perquè la col·laboració permet que els periodistes es beneficiïn uns dels altres de les seves habilitats i especiali-tats, alhora que aconsegueixen una major audiència combinada i criden l’atenció dels publicistes i el comerç local que vol publi-citat, va explicar Hardman. El mes de maig hi haurà una con-ferència que s’ocuparà íntegrament del tema de la col·laboració

dins les redaccions d’aquests tipus de mitjans que tenen per davant un futur engrescador.

“An Unbelievable Story of Rap” (en català: “Un increïble cas de violació”), que va guanyar un Pulitzer aquest any en periodis-me explicatiu, va ser una col·laboració entre el Marshall Project i ProPublica”, va explicar Nash. “Com va passar: periodistes d’ambdós mitjans estaven investigant diferents aspectes del mateix tema. Van aprendre els uns dels altres. En el passat s’haurien barallat entre si. Però aquí es van unir. El resultat final va ser una de les millors peces de periodisme que he llegit”.




TitularTextLadilloText


endesa.com

Per què evolucionem?Tot, per viure i créixer, necessita obrir-se al món que l’envolta. Aquest desig innat de l’ésser humà per progressar explica per què una nova identitat. Una transformació que reflecteix el nostre nou model de negoci basat en la innovació i en la sostenibilitat, a portar al món nous valors per als nostres clients, els nostres inversors i, en definitiva, per a tots nosaltres. Perquè quan obrim la nostra energia, el progrés és possible per a tots.

AMIC_ButlletíPrensa_188x122_S&S_Endesa2016_OP_MP_AD_CAT.indd 1 15/7/16 11:59



OJD març: El País ja ven menys de 100.000 exemplars Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació i Prnoticias

La OJD de març ha tornat a portar molt males notícies per als diaris de paper d’àmbit estatal. Dels sis diaris amb més difusió,

oficialment ja cap ven més de 100.000 exemplars. L’últim a su-cumbir ha estat el diari El País, que aquest mes ha aconseguit el seu mínim històric amb 96.660 exemplars, després d’una llar-ga agonia que s’ha vingut accentuant en el transcurs d’aquest primer trimestre. A la resta de les capçaleres les coses no són millor ja que s’aprecien caigudes de vendes del 25% per a La Razón, del 20% en El País i ABC i del 16% en El Mundo.

Fa deu anys semblava impossible, però la caiguda que seguei-xen encadenant els diaris impresos espanyols els ha portat a les seves cotes més baixes de vendes i de difusió. En el cas de les vendes en quioscs, els quatre principals diaris editats a Madrid -El País, El Mundo, La Razón i ABC- només van ven-dre en conjunt 259.531 còpies durant el mes de març, 65.000 exemplars menys si es compara amb la dada de març de l’any passat, un 20,1% de retrocés. La dada de difusió d’OJD (venda en quiosc més subscripcions) és menys negatiu, però no per això menys preocupant: els quatre diaris de Madrid han regis-trat una difusió de 432.631 exemplars en conjunt, un 15,5% menys que fa un any.

En vendes, la caiguda de El País ha estat del 19,2% després de vendre 120.000 exemplars en març de l’any passat. Pel que fa

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



a difusió, el diari de Prisa ha tancat el mes amb 180.253 exem-plars, una caiguda del 15,6% enfront de març de l’any passat. El Mundo ha registrat 62.414 exemplars de venda al número en l’OJD, el que es tradueix en una caiguda del 16,9%, mentre que la seva difusió va arribar als 99.011 exemplars, un 11,5% menys que fa un any.

ABC perd un 19,9% de les seves vendes fins als 56.697 exemplars i un 16,5% en difusió fins als 81.795 exemplars. La Razón experi-menta una caiguda del 25,7% en vendes fins als 43.760 exemplars, mentre que la seva difusió es redueix en un 19,3% fins als 71.572 números. Això vol dir també, que augmenta lleument la diferència entre el diari de Planeta i ABC, la principal capçalera de Vocento.

La Vanguardia i El Periódico cauen menys que els diaris de Madrid En el cas dels diaris editats a Barcelona, la tendència dels seus homòlegs de Madrid es manté encara que no de manera tan acu-sada. En vendes, El Periódico ha arribat als 38.642 exemplars en OJD, un 12,9% menys, mentre que en difusió ha retrocedit un 9% fins als 75.552 exemplars. El seu principal competidor, La Vanguardia, va arribar als 26.234 exemplars de venda en quiosc, el que es tradueix en una caiguda del 16,2%; en el cas de la

difusió, la dada arriba als 109.536 exemplars, un retrocés del 9,9%. Així, doncs, la caiguda dels diaris catalans d’àmbit estatal ha estat lleument per sota que els seus competidors de Madrid.

Tanmateix, i en termes generals, les dades no són bones per a cap d’aquestes sis grans capçaleres. Cal considerar que març ha estat un mes molt rellevant pel que fa a fets noticiosos i amb gran en-renou mediàtic que no ha impactat de cap manera en la venda de diaris ni en la seva difusió registrada per l’OJD . Això demostra que les exclusives dels diaris o la qualitat de les seves informacions no són un element que incentivi els lectors a comprar un diari.

Pel maig, l’AEDE obre la porta a l’entrada de la premsa digital i gratuïtaPer Dircomfidencial

Fi de la espera que manté la reforma dels estatuts de l’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE) en un punt mort des de fa mesos. La patronal de la premsa escrita encaminarà en les pròximes setmanes -el més probable és que cap a primers de maig- la qüestió del seu refundació, que suposarà finalment la inclusió dels mitjans digitals i els diaris gratuïts.




La decisió, motiu d’un llarg debat que durant molt de temps ha mantingut enfrontades posicions fixes dins de la mateixa AEDE (Associació d’Editors de Diaris d’Espanya), admet dues inter-pretacions: bé que es tracta d’una obertura de mà per part de l’organització davant d’una qüestió que fins fa relativament poc resultava implantejable, o bé -sense descartar aquesta pri-mera- que aquest canvi afavorirà l’abast de futurs consensos. Assumida la preponderància del digital enfront del paper, en l’horitzó més immediat s’erigeixen reptes com la postura davant la ‘taxa Google’ o l’ús indiscriminat de adblockers.

Des de finals de l’any passat la junta directiva de la patronal ha estat debatent-se entre “renovar-se o morir”, recorrent a la saviesa popular. Finalment ha prosperat la primera. La segona

alternativa pot semblar una mica exagerada, però són les con-dicions que va plantejar Javier Moll, president de Prensa Ibèri-ca, per acceptar el mandat de la patronal del diaris a Espanya.

El nom de Moll va ser el que més possibilitats reunia per succeir José Luis Sáinz, conseller delegat de Prisa, des del principi. Però abans d’acceptar el repte va imposar una sèrie d’exigències, entre elles la innegociable d’obrir l’organització a la premsa digital i gratuïta.Així doncs, després d’aconseguir que els estatuts prevegin la reunió de tot el sector sota una mateixa associació, se cele-brarà una assemblea general per aprovar designació de Moll durant els primers dies de maig , com a molt tard, segons donen per fet les fonts consultades.

Es baralla la possibilitat de canviar de nom l’associació i treure la paraula “Diaris”Tots aquests canvis no són en absolut menyspreables, ja que mar-quen el camí que tard o d’hora acabaria prenent un sector on els ingressos digitals representen ja al voltant del 30% de la factura-ció total en el cas dels grans editors. Però la refundació també afectarà a l’estructura interna, ja que s’ha posat sobre la taula la creació de quatre vicepresidències, una de les quals passaria a




Hi ha una fórmula per ser

el Banc de l’Any a EspanyaC

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K



estar ocupada pel nom sortint -en aquest cas Sáinz-. I també s’ha proposat allargar la durada de la presidència fins als tres anys.

Però una cosa són les resolucions adoptades per AEDE i una al-tra les respostes del sector. En aquest sentit, les mateixes fonts admeten que de moment no s’ha rebut la sol·licitud d’entrada de cap diari digital ni gratuït. De la mateixa manera, en no ha-ver-se modificat encara els estatuts, tampoc hi ha hagut temps per valorar un acostament de posicions amb l’Associació Es-panyola d’Editorials de Publicacions Periòdics (AEPP).

Finalment, l’entrada de mitjans digitals i gratuïts ha portat a re-plantejar el nom de l’associació, que perdrà la paraula “Diari” d’aquest. En el seu lloc, la junta està valorant dues combina-cions possibles que incloguin el terme “Mitjà”.

Imputen els periodistes que van informar del “football leaks”El titular del Jutjat d’Instrucció número 2 dels de Madrid, Arturo Zamarriego, ha citat a declarar com a investigats els periodistes d’El Mundo Javier Sánchez, Paula Guisado i Quico Alsedo; el

director del diari, Pedro G. Cuartango, i el president d’Unidad Editorial, Antonio Fernández Galiano, per publicar les informa-cions conegudes amb el nom de football leaks sobre els supo-sats delictes fiscals en el món de futbol. El jutge els imputa els delictes de desobediència i revelació de secrets. Al desembre, Zamarriego va prohibir cautelarment a El Mundo i els altres 11 mitjans que van participar conjuntament en la investigació difondre’n els resultats, ordre que no va ser atesa.

La Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació fa públic un comunicat on diu que la imputació dels periodistes d’El Mundo, el seu director i l’editor per publicar dades veraces i d’interès públic és una “barbaritat” que vulnera el dret a la informació. Per a la PDLI, aquesta imputació torna a posar de manifest la “necessitat de protegir les filtracions, tant als informants com als mitjans que les difonen, com una part inseparable del dret a la informació”.En aquest sentit, la Plataforma recorda que el Congrés dels Diputats està tramitant una proposició de llei impulsada per Ciu-dadanos que “contempla una visió molt estreta del que es con-sidera denunciant, restringint la protecció a casos molt limitats”. Entre d’altres, la PDLI reclama que es garanteixi l’anonimat de l’informant; que pugui tenir estatus de denunciant qualsevol persona i no només les vinculades a l’Administració pública;




que les irregularitats de les quals s’alerten també puguin ser d’àmbit privat, i que la obtenció de la informació protegida inclo-gui amb les cauteles necessàries l’accés a sistemes o disposi-tius. (de Comunicació 21)

RSF: La llibertat de premsa al món està més amenaçada que mai

La llibertat de premsa al món està més amenaçada que mai a causa de les informacions falses i la retòrica antimitjans de líders com Donald Trump, segons l’informe anual de Reporters sense Fronteres, el qual deplora la greu situació a Mèxic.

A l’acusar-los de publicar informacions falses, Trump “no només compromet una llarga tradició nord-americana de lluita per la llibertat d’expressió sinó que contribueix a desinhibir els atacs contra la premsa al món”. En l’era de la postveritat “res sem-bla frenar el retrocés en les democràcies” i països considerats abans com “virtuosos” retrocedeixen en la classificació de RSF, com els Estats Units (situat en el lloc 43, dos avall que el 2016.

La caiguda més gran d’aquesta llista integrada per 180 països, la va registrar Nicaragua, (del 17 al 92). La reelecció del president Daniel Ortega es va caracteritzar per “múltiples casos de censu-ra, intimidació, assetjament i detencions arbitràries”. A Colòmbia, assenyala RSF, els acords de pau ajuden a frenar “la font de cen-sura i de violència contra la premsa”. En 2016, per primera ve-gada en set anys, no hi ha haver cap assassinat de periodistes.

En aquesta llista que obre Noruega i tanca Corea del Nord, 72 països es troben en una situació “difícil” o “molt greu”, com la




Xina (176) i Cuba (173), on la mort de Fidel Castro, “un dels pitjors depredadors de la llibertat de premsa al món”, no va alte-rar el “monopoli de l’Estat sobre la informació”, assenyala RSF. En aquest grup, també destaquen Rússia (148) Mèxic (147), Hondures (140), Veneçuela (137), Colòmbia, Guatemala(118) i Paraguai (110).

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a l’informe com-plet de Reporters Sense Fronteres CLICANT AQUÍ (d’Ambit d’Estratègia i Comunicació)

Els quiosquers contra El País pel seu acord amb Amazon

L’acord entre Prisa i Amazon Prime segons el qual els diaris El País, As i Cinco Días es vendran a través de la plataforma en línia, no ha caigut molt bé als quiosquers. Les dues parts s’han reunit per acostar posicions sense èxit. Segons recull El Confidencial, representants d’aquest gremi s’han reunit amb el grup Prisa pel malestar que ha generat l’acord i amb l’objectiu d’apropar posicions.

Però la trobada entre Prisa i els quiosquers no s’ha tancat amb cap conclusió productiva: Prisa defensa que l’acord amb Ama-zon no perjudicarà als quioscos i demana “no posar portes al camp”; mentre que els quiosquers recorden la delicada situació que viu a Espanya la premsa en paper i creuen que tot això afectarà les vendes. A més, segons fonts properes que cita també El Confidencial, alguns quioscs han començat a no ex-posar El País en els seus punts de venda com a protesta. Una mesura que, en funció de com evolucionin les converses en-tre les dues parts, podria estendre’s a les pròximes setmanes. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

El Diari La Veu rep el premi Joan Fuster del Bloc de Progrés de l’AlcúdiaEl Bloc de Progrés de l’Alcúdia ha donat a conèixer els guardo-nats amb els Premis Jaume I d’aquest any. Entre els diferents premis que lliura l’associació es troba el que rebrà el diari valen-cià el proper 6 d’octubre: el Premi Joan Fuster.


http://www.informeanualrsf.es/informe-anual-2016/



El col·lectiu dedicat a la defensa i promoció de la llengua i la cultura valenciana concedeix de manera anual aquestes dis-tincions amb què pretén reconèixer públicament persones, en-titats i empreses valencianes “distingides per la seua reivindi-cació activa de l’ús del valencià com a llengua identitària del nostre poble”, expliquen en un comunicat. Els Premis Jaume I estan representats per uns pergamins, obra de l’artista Manuel Boix, que “acrediten la contribució dels guardonats a la dignifi-cació social de la nostra llengua i cultura”, apunten.

Un any després que Diari La Veu comencés a publicar-se –la primera edició és de l’1 de gener de 2013– l’Institut Interuni-versitari de Filologia Valenciana (IIFV) va reconèixer la tasca que aleshores iniciava aquesta publicació valenciana. Poste-riorment, Òmnium Cultural, a Granollers (Vallés Oriental), dins

dels Premis de les Lletres Catalanes, va destacar amb el premi Ramon Casanovas La Veu el novembre de 2015. (d’AEC)

El Col·legi de Periodistes aprova la incorporació del “precol·legiat”

Els col·legiats i col·legiades han ratificat la proposta a través de l’Assemblea General Extraordinària celebrada dimecres a la seu de Barcelona del CPC. Els estudiants de periodisme podran incorpo-rar-se al col·lectiu i beneficiar-se d’alguns dels serveis del Col·legi.

Els objectius d’aquesta iniciativa són facilitar el contacte amb la professió i l’accés al món laboral a les persones que estiguin matriculades a qualsevol dels cursos del Grau en Ciències de la Informació o del Grau en Periodisme, de qualsevol universitat. A més a més, els estudiants podran obtenir una sèrie de benefi-cis com ara participar de la formació continuada, fer pràctiques periodístiques al setmanari Report.Cat i utilitzar els serveis del Centre de Documentació. A canvi, els estudiants que s’acullin a aquesta nova figura del “pre-col·legiat” tenen els mateixos deures que els col·legiats, que estan recollits en els Estatuts, i poden perdre la seva condició si els vulneren.(d’AEC)




Un fons d’inversió compra el 3% de Vocento

La societat Barnibla, de Francisco García Paramés, que con-trola el grup de fons d’inversió Cobas, ha adquirit el 3,048% del capital de Vocento. La seva entrada al grup de comunicació es produeix després de la recent sortida de Casgo (de Jaime Cas-tellanos), que controlava un 3,99% de l’accionariat. Barnibla se situa com a accionista destacat de Vocento just per darrere del Banc Santander, que compta amb un 3,977%. (d’El Confiden-cial)




Una revista francesa fa les seves entrevistes via missatges de textPer Clothilde Goujard / IJNET

Els periodistes solen tenir els seus telèfons mòbils sempre a prop per mantenir-se en contacte amb les seves fonts. Però, què passa quan fan servir missatges de text per entrevistar?

La revista francesa Néon està provant amb el nou format d’”entrevista via text”. Va començar fa aproximadament un any a les pàgines de la revista impresa, i aviat es va transformar en vídeos perquè l’audiència pogués veure l’entrevista desplegada a mesura que s’intercanvien els textos.

En un dels seus vídeos més vistos, Armelle Camelin, una de les seves periodistes, acabava de presentar-se davant el seu entrevistat quan compartia un selfie del seu cabell despentinat el diumenge al matí.

“Hola, Julien,” es llegeix en el missatge enviat a un famós can-tant francès. “Sóc Armelle, periodista de Néon, i aquest és el meu cap quan m’he acabat de llevar”.

Amb el to de l’entrevista establert, el cantant fa una observació divertida sobre el seu propi cabell. Durant diversos dies, els dos van intercanviant textos i fotos sobre aspectes de la seva vida quotidiana, des de programes de televisió fins a la seva nevera buida, però també sobre el seu treball, la seva relació amb els seus fans i el seu nou àlbum.

“Volíem fer una cosa poc convencional”, diu el director, Julien Cha-vanes. Néon ja havia experimentat amb entrevistes via Instagram, en què els entrevistats responien amb fotografies. En una reunió de sumari, van decidir anar més enllà i provar amb l’entrevista via text.

La idea era difícil d’implementar en un principi. Mai s’havia fet abans a França, i les personalitats famoses i els seus agents

COMUNICACIÓ DIGITAL

http://www.neonmag.fr/



de premsa es mostraven cautelosos i no acabaven d’entendre el concepte.

“Hi va haver qui volia que féssim l’entrevista via text amb el telèfon de l’agent de premsa, perquè no volien donar-nos el número de telèfon del famós”, explica.

Fins ara, Néon s’ha centrat en cantants, actors i personalitats d’Internet. Però amb la campanya presidencial francesa, els pe-riodistes de Néon van començar a posar-se en contacte amb polítics, especialment aquells que tenen una forta presència online. No obstant això, cap va respondre.

“Crec que és massa poc convencional per a ells i que tenen pro-blemes per comprendre [el concepte], encara que quan veus les campanyes digitals de Melenchon [candidat d’extrema es-querra] o Macron [candidat de centre-esquerra] costa entendre per què”, diu Chavanes. “És un format híper-adaptable, fins i tot per tenir una conversa sobre política”.

La redacció de Néon és jove, amb una majoria de periodistes d’entre 20 i 30 anys. La seva audiència té edats similars.

Les entrevistes a través de textos que utilitzen emojis, selfies i expressions com “LOL” formen part d’un nou llenguatge adoptat per una generació més jove. Si bé Néon edita els diàlegs i arre-gla els errors tipogràfics, deixa la puntuació i emojis com estan.

Les entrevistes fetes per escrit (a través de correu electrònic, per exemple) tendeixen a ser molt controlades i formals, amb poc o cap sentit de les emocions de l’entrevistat. Les entrevis-tes via text, en aquest sentit, són diferents.

“Es tracta d’un intercanvi que pot semblar mínim, però que en realitat és molt íntim”, diu Chavanes.

“Vam intercanviar textos quan la celebritat és a casa, sopant amb amics, amb la família o abans que se’n vagin al llit. No necessàriament es comparteixen coses massa íntimes, però el moment de l’intercanvi genera intimitat”.

Per a alguns entrevistats aquestes entrevistes són una mica intrusives, però Chavanes diu que també està sota control el que diuen i de quan respondre, el que pot resultar complicat per als periodistes. Alguns entrevistats es prenen molt de temps per contestar el primer text i els periodistes de Néon han d’estar




preparats per participar, fins i tot si estan bevent amb amics o a casa, a punt d’adormir-se.

Tot i que aquest estil d’entrevistes genera un contingut inusual i original, suposa diversos reptes, incloent possibles malentesos a causa del format. “El texting és un llenguatge particular i és complicat afegir subtext”, diu Chavanes. “La connivència s’ha de crear a través de paraules, sense llenguatge corporal, mira-des o gestos, i no és tan senzill crear l’idioma amb l’entrevistat quan no el coneixes o mai l’has vist abans”.

Per generar confiança, els periodistes de Néon també han d’estar oberts a parlar de les seves vides personals o del seu cabell despentinat en un diumenge al matí, com va fer Camelin.“La idea és donar una mica de nosaltres mateixos també, per-què si es tracta d’una comunicació en un sol sentit, es torna una entrevista típica i, sobretot, no genera el nivell d’intimitat que estem buscant”, diu Chavanes.

Néon no és l’únic mitjà que està aprofitant les noves oportu-nitats per al periodisme que brinden els canviants formats de comunicació i l’ús generalitzat de l’SMS, WhatsApp o Facebook xat. Les innovacions en el periodisme, des de chatbots fins a ví-

deos verticals, estan intentant acostar-se als públics més joves que han crescut envoltats de diferents tecnologies.

Le Monde treballa amb una secció Discover de snapchat

Jean-Guillaume Santi de Le Monde, està a càrrec de crear con-tinguts per a la secció Discover d’snapchat, un espai on els ado-lescents també poden consumir continguts. Le Monde ha creat més de 200 edicions per a Discover. Cada edició es compon de 10 ‘Top Snaps’ (10 vídeos), alguns dels quals s’expandeixen en històries més completes. El cap de setmana el contingut per oferir més llistes.




En la seva última exposició, durant el Festival Internacional de Periodisme a Perugia, Santi va dir que el seu equip de sis per-sones està conformat per un editor, dos subeditors, dos editors de vídeo i un dissenyador de gràfics en moviment. Les edicions són creades a mida per a la plataforma. A vegades fins i tot publiquen en snapchat primer, i es refà el contingut per a altres plataformes.

El públic al qual estan arribant és gairebé completament nou, la qual cosa suposa un repte en el to de la informació que es comparteix. Santi va assenyalar que el punt de referència és “Un nen de 14 anys d’edat, podria entendre això?” Santi no va revelar detalls financers de la relació de Le Monde amb snap-chat. Només va dir que està content amb el rendiment. (de Cla-ses de Periodismo)

ComScore mesurarà la visibilitat dels anuncis digitals a partir del segon semestreLa visibilitat real dels anuncis digitals (viewability) és un dels grans reptes que afronta el sector en aquests moments. No en

va, a Espanya només es veu el 50% de la publicitat en línia, segons un estudi recent de comScore. La resta mai arriba a impactar a un usuari real. És més, només el 3% de l’inventari publicitari total a Europa tenia una visibilitat superior al 80%.

Així doncs, el perjudici econòmic per als anunciants no és me-nor. Per això, a Espanya diverses associacions del sector s’han posat d’acord per crear fa unes setmanes l’anomenada Comis-sió d’Indústria Publicitària, que, entre altres assumptes, abor-darà aquest tipus de problemes.ComScore, que és el que llança cada mes les estadístiques oficials de trànsit dels mitjans digitals, comptarà amb una solu-ció gratuïta de mesurament de visibilitat a nivell internacional. Viewability de comScore estarà disponible aquest estiu a nivell internacional en mode d’autoservei, amb informes bàsics que es lliuraran a través d’un nou interfície .

Amb ella, el mercat publicitari podrà mesurar els índexs de viewability en inventaris de display i vídeo, tant en desktop com en dispositius mòbils. Aquesta iniciativa està encaminada a “incrementar la transparència en la publicitat digital, millorar la comparativa entre mitjans i generar confiança en el sector”, segons expliquen des de comScore. (d’AEC)




Clarín també posa un mur de pagamentEl diari argentí Clarín segueix la tendència d’altres grans capça-leres i ha posat un mur de pagament de tipus porós a la seva edició digital, limitant el nombre de peces que els usuaris poden llegir al mes en obert. Així, Clarín ha llançat una subscripció di-gital que permet un accés il·limitat als continguts del portal. Els usuaris que no siguin subscriptors podran llegir deu notícies per mes, que seran 40 per als lectors registrats.

“La transformació en la manera d’accedir als continguts dels mi-tjans periodístics més prestigiosos no s’atura. I el desenvolupa-ment tecnològic obliga a seguir de prop els canvis en la indús-tria”, explica el diari argentí, que posa com a exemple els casos del New York Times i Folha de São Paulo. (de Comunicació 21)

El Diari de l’Educació posa en marxa un nou projecte: Educa.Barcelona

L’acció conjunta d’El Diari de l’Educació i l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) han fet possible Educa.Barce-

lona, un portal digital de comunicació que neix amb l’objectiu de donar visibilitat a les experiències educatives que es realitzen a la ciutat comtal. Mitjançant reportatges, entrevistes i articles d’anàlisi, Educa.Barcelona vol donar a conèixer iniciatives, tant dins com a fora de les aules, per tal de situar l’educació en el centre del debat social.

Concretament, el nou portal comunicatiu busca donar més re-llevància a aquelles iniciatives que lluitin contra la desigualtat i promoguin valors com la diversitat i la inclusió social. Així ma-teix, Educa.Barcelona també posa especial atenció a la innova-ció pedagògica i l’ampliació de les oportunitats educatives per a tothom.




Per la seva banda, El Diari de l’Educació, associat a l’AMIC, és un espai digital de periodisme compromès amb l’educació, i fruit de la Fundació Periodisme Plural. Aquest mitjà de comunicació defensa l’educació universal i catalana en tots els seus àmbits i convida a la reflexió i l’anàlisi, així com a ser un punt de trobada on tota la comunitat educativa de parla catalana on es puguin intercanviar opinions. Actualment, compta amb gairebé 50.000 navegadors únics i més de 100.000 pàgines vistes. (de Redacció AMIC)

Wikipedia llança un web contra les notícies falses

Jimmy Wales, cofundador de Wikipedia, ha anunciat el llança-ment d’una web de notícies que combinarà el treball de perio-distes professionals amb el de voluntaris que ajudin a lluitar la difusió de notícies falses.

Mitjançant articles que seran “reals i neutrals”, el web, que s’ha batejat com Wikitribune, serà d’accés gratuït i no tindrà publici-tat. Els autors estaran obligats a citar les fonts de cada fet del que parlin i el lector tindrà la possibilitat d’editar els articles per mantenir la seva precisió.

En una entrevista amb la BBC, Wales argumentava que l’actual model publicitari ha forçat a la majoria de mitjans a “perseguir clics”, el que ha tingut conseqüències en els estàndards de qualitat del periodisme. Wikitribune basarà el seu model de ne-goci en subscriptors mensuals que finançaran el treball dels 10 - 20 periodistes que treballaran en aquest web. (de Wikitribune)




I2p: La inversió publicitària creix a menor ritme aquest començament de l’anyPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

En el primer trimestre de 2017 la inversió publicitària en mitjans ascendir a 976.100.000 d’euros, aquesta xifra representa un creixement del 2,2% respecte al mateix període de 2016, se-gons les dades de l’estudi i2p, que realitza la consultora Media Hotline, a partir de les investigacions de la companyia de con-trol publicitari Arce Media.

Segons l’estudi i2p, per primera vegada Internet ha superat a la premsa tradicional en inversió publicitària. En el primer dels casos, va créixer un 7,2% en arribar als 121.400.000 d’euros, mentre que els diaris en paper es van deixar un 7,4% fins al març (111.300.000). Entre tots dos mitjans se’n porten gairebé el 24% de tot el pressupost publicitari.

No obstant això, cal assenyalar que aquest sorpasso ja es va produir el 2012, segons Infoadex, que també emet periòdica-ment xifres d’inversió publicitària a Espanya.

La ràdio es consolida com quart mitjà per inversió (9,3% de quota) , amb un creixement del 5,8% ; amb el que amenaça la posició de la premsa , de la qual només el separen una mica més de 20 milions d’euros.

Les previsions indiquen que la publicitat creixerà aquest any tot just un 2,2%, el que confirma la frenada a la millora del sector

PUBLICITAT I MÀRQUETING



Exterior també ha notat una lleugera baixada en el primer tri-mestre (-1,2%) i es queda en els 81 milions d’euros.

Pitjor és la situació de les revistes i els dominicals, que es dei-xen un 5,7% i un 10,4%, respectivament . Entre els dos amb prou feines reben 49 milions d’euros.

Tanca el cinema, que millora un 7% , tot i que no passa dels 6,1 milions d’euros d’inversió publicitària rebuda .

En general, la despesa publicitària només va pujar un 2,2% en aquest inici d’any, que és, precisament, el percentatge que i2p

estima per a final d’any, de manera que la frenada del creixe-ment collit en els últims tres anys és severa.

Al tancament del president exercici, ascendiran amb més força Internet (+ 7,4%) i televisió (+ 4,2%) , mentre que seguirà amb la seva viacrucis la premsa (-7,5%).

InfoAdex: La inversió publicitària creix el 2,2% en els tres primers mesos de 2017Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Poques hores després de la presentació de l’informe d’I2p, treia el seu InfoAdex. Com ara ja és costum. Segons aquest darrer,




Televisió, Internet i Ràdio presenten evolucions positives du-rant el primer trimestre de l’any. En els tres primers mesos de l’any, la inversió publicitària adreçada a mitjans convencionals ha crescut el 2,2% sobre el període equivalent de l’any ante-rior, mostrant una xifra de 947.500.000 d’euros, enfront dels 927.300.000 de 2016 .

Televisió, que segueix sent el primer mitjà pel seu volum d’inversió, ha crescut un 4,3%, arribant als 520.100.000 d’euros en els primers tres mesos de l’any. Diaris, segon mitjà pel seu valor absolut d’inversió publicitària, ha patit en el període ge-ner-març de 2017 una disminució del -7,5%, quedant-se en una inversió de 109.700.000 d’euros. Internet (aquells suports controlats per InfoAdex), que ocupa el tercer lloc per la seva inversió, se situa en 101.100.000, presentant un creixement del 8,9% sobre la xifra corresponent a l’any anterior.

El quart mitjà per volum d’inversió és ràdio, que amb una inver-sió trimestral de 87.200.000 aconsegueix un increment del 4,7%. Exterior , amb una caiguda del -2,1%, se situa en uns ingressos publicitaris de 66,3 milions d’euros. Quan a Revistes, la inversió en el primer trimestre de l’any és de 51,6 Milions, i presenta un decrement del -4,5% respecte al mateix període de l’any anterior.

Suplements i dominicals mostren una baixada en la seva inversió del -10,8% sobre el període corresponent a l’any anterior, cosa que els situa en 5,8 milions d’euros. Cinema obté la mateixa xifra d’inversió que dominicals al període gener-març del 2017, 5,8 milions d’euros, que es tradueix en un descens del -2,4%.

Al seu torn, la inversió publicitària en el grup de les televisions autonòmiques es va situar en els tres primers mesos de l’any en una xifra de 25,9 milions d’euros, amb un descens del -9,8% sobre els 28,7 milions que es van registrar en el mateix període de 2016. Aquesta evolució situa la quota de mercat d’aquest grup de televisions en el 5,0%. Els canals de pagament mostren en el període analitzat un creixement del 23,0%, aconseguint una facturació de 22,1 milions sobre els 18,0 milions que tenien al primer trimestre de l’any anterior, aconseguint una quota del 4,3% de l’ mercat.

Gas Natural Fenosa i Contrapunto BBDO creen Llenguatge Energètic

Gas Natural Fenosa ha llançat una nova campanya de publici-tat d’àmbit corporatiu sota el claim “Parlem la teva llengua”. Es




tracta d’una campanya de llenguatge senzill, que pretén donar la raó als usuaris de serveis energètics que cada vegada més demanen simplicitat i claredat en les comunicacions i gestions que tenen a veure amb l’energia.

Davant paraules com a tram de potència, PVPC, CUPS, ki-lowatts / hora en les seves factures energètiques la gent no entén el que signifiquen. Són gairebé com paraules d’un idioma estranger. El 50% dels espanyols, segons l’informe Panell de Llars (maig 2016) de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) diu no entendre el vocabulari de les companyies energètiques. Aquest és l’insight que CONTRAPUNT BBDO Barcelona ha fet servir per crear la campanya, que pretén can-viar aquesta percepció i que busca apropar la companyia a la gent parlant el seu idioma.

La campanya constarà de publicitat televisiva, gràfica (5 pàgi-nes per premsa amb un missatge diferent cadascuna d’elles (gestió de reclamacions - potència contractada pimes - potència contractada particulars - servei al client - vulnerabilitat). Ràdio i online (formats Standard, que donen suport els 5 missatges independents, i 2 reduccions diferents de l’espot a 20” per als formats de vídeo en línia). (de Programa Publicidad)

Nova campanya publicitària d’Aegon La nova campanya de l’agència Kitchen per Aegon se centra en el concepte #TocarMadera per reflexionar sobre una qüestió que habitualment les persones no s’atreveixen o no saben com verbalitzar: la necessitat de comptar amb una assegurança de vida. La nova campanya, basada en un Call To Action, remarca la tranquil·litat que aporta comptar amb una assegurança de vida a un preu molt competitiu, a través d’un llenguatge que ens apropa al consumidor final. Amb aquests espots s’ha buscat re-presentar situacions quotidianes amb les que l’espectador pot identificar-se fàcilment.

A més dels espots per televisió convencional i plataformes ví-deo on demand, la campanya serà present a premsa i ràdio. La planificació està a càrrec de Maxus, agència de mitjans d’Aegon. (de Controlpublicidad)




L’aposta pel fact-checking: cal verificar el discurs públic i revelar notícies falsesPer Alessandra Monnerat / Knight Center, Universitat de Texas

Les FARC rebran ajuda governamental per 1,8 milions de pe-sos colombians durant cinc anys. Els combatents no aniran a la presó Timochenko, el líder del grup armat, podria convertir-se en president de Colòmbia. Aquestes van ser només algunes de les falses o exagerades declaracions fetes per l’expresident

Álvaro Uribe abans del plebiscit que va rebutjar l’acord de pau entre el Govern colombià i les guerrilles, d’acord amb el lloc web de fact-checking Colòmbia Check.

El debat que va precedir al vot del poble colombià va ser ple de mentides, rumors i post-veritats, d’acord amb Fabio Posada, editor de Colòmbia Check. Per a ell, la gent s’interessa cada vegada menys en conèixer la veritat i les raons darrere del com-portament dels seus líders.

“[La gent] està més propensa a seguir un ideal que interpreti el seu descontentament o les seves pors, fins i tot si el líder que els representa té un discurs ple d’inconsistències”, va dir Posa-da al Centre Knight. “Ja no estem en un món en el qual es faci servir la raó. Estem en un món que prefereix el bullying. Aquest és el desafiament que periodistes i fact-checkers hem desxifrar en aquesta època en què vivim”.

En aquest escenari de “post-veritat”, les iniciatives de fact-checking han experimentat un boom global, i cada vegada més periodistes estan involucrats en iniciatives de revisió del discurs públic o de verificació de les notícies i rumors que proliferen a les xarxes socials.

NOVES EINES



Actualment, en fer una cerca a Google és fàcil identificar si els resultats que es mostren són o no “fake-news”. Des de febrer, un segell de Google Notícies indica a l’usuari la informació que ha estat verificada per organitzacions independents.

La verificació d’informació no és una cosa nova en el perio-disme. A les redaccions tradicionals, els textos són revisats en múltiples ocasions abans de la seva publicació per assegurar la veracitat dels fets i la precisió amb la qual estan escrits. Però des de la dècada dels 2000, va començar a sorgir un tipus dife-rent de verificació de fets posterior a la seva publicació, aquest cop enfocada en declaracions fetes per figures públiques. La “veritat” també va començar a ser mesura objectivament, ja si-gui en “Pinotxos”, com en el Fact Checker de The Washington Post, o amb etiquetes de diversos nivells, com en el Truth-O-Ficar de Politifact.

“La verificació sempre ha estat part del periodisme. El que can-via és que una de les etapes de la producció d’informació es va tornar la part més important de la notícia”, va dir al Centre Knight Fabio Vasconcelos, coordinador del bloc de fact-chec-king É Isso mesmo?, Del diari tradicional brasiler O Globo.

D’acord amb el Poynter Institute, el fact-checking com el co-neixem avui va sorgir en 2003, amb el llançament del lloc Fact-check.org als Estats Units. Va ser també en aquest país on el gènere va ser reconegut com una forma de periodisme de gran valor, quan PolitiFact va guanyar el Premi Pulitzer en 2009. Si bé va durar només 24 hores, el Dia Internacional del Fact-Checking ha estat el punt de partida d’un esforç en què Poynter invertirà un any amb l’objectiu de promoure la verificació de fets i l’alfabetització de notícies.

“Es tracta només d’una iniciativa en un projecte d’un any de durada”, es diu des de l’Institut. “Seguirem promovent i cons-truint sobre això, i seguirem mantenint-lo en els propers anys si obtenim finançament per a això”.

La pràctica ha crescut, i avui els verificadors del món tenen una xarxa de col·laboració internacional (la International Fact-Chec-king Network - IFCN, del Poynter Institute), un codi de principis, un cim global anual i inclusivament un dia internacional del fact-checking, que se celebra el 2 d’abril, un dia després de l’April Fool ‘s Day.

NOVES EINES



Instagram es consolida a Espanya amb 9,5 milions d’usuaris

Després de dos anys analitzant l’activitat a Facebook i Twitter de la població de les cinquanta ciutats més poblades d’Espanya (que representen més del 25% del total) The Social Media Fa-mily ha decidit ampliar la seva tradicional mostra cap a Insta-gram, una xarxa que creix a ritme vertiginós entre la societat espanyola, on ja compta amb 9,5 milions d’adeptes.

L’Estudi ressalta l’evolució de l’usuari espanyol de xarxes so-cials durant l’últim trienni: cada vegada és més gran, especial-ment en plataformes com Facebook, tal com demostra el fet que hagi augmentat significativament el nombre de perfils de més de 40 anys. Per gènere, Facebook manté una major presència de dones, de la mateixa manera que ocorre en Instagram, men-tre que l’usuari de Twitter és predominantment home.

Pel que fa a les ciutats amb major taxa de penetració de les xar-xes socials entre la població, destacar que Barcelona i Granada encapçalen la llista de les ciutats amb major nombre d’usuaris de Facebook respecte a la seva població total, mentre que Burgos i Alacant tanquen el rànquing. Quan a Twitter, el primer lloc és per a Granada, seguida molt de prop per una altra capi-tal andalusa, Sevilla. La Corunya i Vitòria-Gasteiz són la creu d’aquest rànquing. Finalment, destacar que Barcelona i Gra-nada tornen a repetir a Instagram, mentre que Vitòria-Gasteiz i Burgos fan el mateix pel vagó de cua.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir gratuïtament al III Estudi sobre els usuaris de Facebook, Twitter i Instagram a Espanya, elaborat per The Social Media Family, i que recull estadístiques d’ús de les tres xarxes socials esmentades en les

NOVES EINES



cinquanta ciutats més poblades d’Espanya durant 2017. Només cal CLICAR AQUÍ (de The Social Media Family)

Travis The Translator: El traductor automàtic arriba al juny entenent 80 idiomes

Dificultats amb algun idioma quan el periodista fa una entrevis-ta? Travis The Translator podria ser la solució per a les redac-cions. Es tracta d’un traductor universal que treballa en temps real i que promet trencar la barrera de l’idioma. Va ser presentat en l’últim congrés MWC 2017 a Barcelona, és capaç d’entendre més de 80 idiomes i cap perfectament a la butxaca dels panta-lons o a la bossa de mà.

Travis The Translator sembla un aparell tret d’una pel·lícula de ciència ficció, com Star Trek, però és una realitat gràcies a una start-up formada per un grup d’holandesos i xinesos innova-dors. Promet acabar amb la frustració que molts periodistes que no poden comunicar-se be en desconèixer l’idioma del per-sonatge amb el qual volen parlar.

El traductor funciona amb intel·ligència artificial i posseeix un processador potent per a una traducció d’àudio sense retards. Només n’hi ha prou amb pressionar un botó i parlar el que desit-ges amb l’altra persona en una llengua diferent. Oficialment, Travis sortirà al mercat al juny de 2017 i es podrà comprar per un preu inicial de uns 180 euros.

Principals característiques de Travis: Suporta auriculars amb connexió via Bluetooth; integra un processador Quad Core que permet resultats sense retard; una bateria que suporta apro-ximadament 12 hores de treball; utilitza un processador Quad Core d’alt rendiment; processament digital de senyals (DSP) de veu; DSP de veu amb micròfon i altaveu potents; té un micròfon de bona gamma; connectivitat WiFi i 4G i treballa online i offline. (de Quempo i AEC)

NOVES EINES

http://mail.google.com/mail/u/0/?ui=2&ik=8d1fdbbbad&view=att&th=15bafced30c795bc&attid=0.1&disp=inline&safe=1&zw



Mark Zuckerberg prediu la desaparició del telèfon intel·ligent i la TV

En el 2026 les comunicacions seran molt diferents. Així ho creu Mark Zuckerberg, el CEO de Facebook, que sosté que d’acord a l’avanç de la realitat virtual i la realitat augmentada, que es perfeccionen amb sistemes com Oculus o les Google Glass, la tendència serà abandonar els teclats i veure desaparèixer el telèfon intel·ligent i la TV de les nostres vides.

Tot el que fa servir pantalla com televisors i smartphones s’extingiran com a conseqüència del desenvolupament de la realitat virtual i intel·ligència artificial. “No necessitem una te-levisió física, podem comprar una aplicació de TV de 1 dòlar, posar-la a la paret i veure-la” , ha dit Zuckerberg abans del seu discurs en una conferència per a desenvolupadors. I ha afegit: “En realitat és bastant sorprenent quan es pensa en la quanti-tat de coses físiques que no necessiten ser físiques”. (de USA Today)

Google inclourà una opció per eliminar anuncis i vídeos de reproducció automàtica

Google està treballant en una extensió que permeti bloquejar els anuncis que apareixen en navegar per Internet amb Chro-me. A priori resulta contradictori, ja que Google és el principal creador d’anuncis a la xarxa, però potser la popularització dels adblockers porta al gegant a fer passos en aquest sentit. L’eina podria evitar que Google allotgés extensions de tercers que blo-quegen actualment anuncis.

L’extensió bloquejarà elements emergents (les finestres emer-gents que apareixen en obrir una nova pàgina), els anuncis que tapen la major part d’una pàgina i també evitarà que s’activin els vídeos amb reproducció automàtica i que tants ensurts do-nen a l’usuari -sobretot a la oficina- abans de descobrir d’on ve el so per apagar-lo. Segons publica The Wall Street Journal, el llançament de la nova eina podria produir-se en un parell de setmanes. (de Trecebits)

NOVES EINES



Mark Thompson i el periodisme del New York TimesPer Miquel Pellicer / bloc de l’autor

El president de The New York Times, Mark Thompson, mig col·lapsa la professió a Twitter amb un titular: “La gent pagarà per les notícies”. Aplaudiments, ampolles de cava obrint-se a la AEDE i crits de joia generals. Però si ens quedem al titular segu-rament morirem i ens quedarem en una falsa imatge. Potser la qüestió no sigui si els usuaris han de pagar o no pels continguts

sinó per quins continguts han de pagar. Han de tornar els murs de pagament? L’entrevista de Thompson a El Mundo és tota una declaració d’intencions i d’estratègia global. No hi ha fórmules secretes, ni Trump que salvi els diaris per molt que es repeteixi.

Interpretar constitucionalment el que fa el New York Times com a solució global seria un error. I ja ha estat un error en el passat. Fórmules diferents per models diferents. Això és el que funcio-na. Això sí, parlem massa de models de negoci i de poc perio-disme. Aquí alguns consideracions de Thompson més enllà si la gent ha de pagar o no. Atenció a navegants, paraula clau: periodisme de qualitat:

“El telèfon intel·ligent és la plataforma més important, amb di-ferència. Tauleta i PC, madures, ja estan en caiguda”

“Hi ha pressió sobre les comunicacions públiques a tot Europa amb un fort lobby contra cadenes com la BBC”

“En un moment en què les grans plataformes es queden amb un tros tan gran del pastís publicitari, el risc de basar l’estratègia en el nombre d’usuaris únics és gran... Repartir diaris gratuïts no és bon negoci. Els pamflets mai van finançar bon periodisme”

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



“Em preocupa molt més que líders polítics, com el president dels EUA, ratifiquin asseveracions suposadament periodísti-ques presentades sense proves o directament falses”

“La manera més saludable de finançar el periodisme és buscar consumidors que ho paguin. Nosaltres pensem que produïm una mica de qualitat pel que caldria pagar”

“El que ens distingeix d’altres diaris és que hem adoptat una posició de produir alguna cosa de valor de manera que la gent estigui disposada a pagar. Per això cal tenir molta cura amb la reducció de costos, per no soscavar el valor del producte. La nostra sala de redacció té gairebé el mateix nombre de perso-nes que fa 10 o 20 anys, si bé molts estan destinats a tasques diferents. Comptem amb 1.400 persones”

“Quan passa una cosa important, traiem el pagament: el nos-tre és molt diferent del de The Wall Street Journal o Financial Times, més estrictes i hermètics. Acostumem a la gent al bon periodisme, el que contribueix al model de pagament”

III Simposi sobre Llibertat de Premsa, 4-5 maig a Lleida

El Col·legi de Periodistes de Catalunya-Demarcació de Lleida i el Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Uni-versitat de Lleida desenvoluparan la tercera edició del Simposi sobre Llibertat de Premsa, els propers 4 i 5 maig al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del Campus de Cappont. En aquesta edició “La llibertat de premsa i la societat civil” serà el tema central que es tractarà en dues taules el dia 5 de maig. Prèviament, el dia 4, sis universitats catalanes i del País Valèn-cia obriran el Simposi amb tallers sobre la temàtica escollida.




El periodista turc Dogan Tiliç, Premi Llibertat de Premsa de la Càtedra UNESCO de Comunicació de la Universitat de Màla-ga, clourà el Simposi. Tiliç explicarà en primera persona les pressions sobre els periodistes a Turquia. Es pot obtenir més informació sobre el simposi i com inscriure’s CLICANT AQUÍ (d’AEC)

“Educació Global en Periodisme”, un nou llibre digital

El Centre Knight anun-cia la publicació del llibre “Educació global en periodisme al S. XXI: reptes i innova-cions”, editat per les professores Robyn S. Goodman i Elai-

ne Steyn, durant el 18è Simposi Internacional de Periodisme Online (ISOJ).Les editores descriuen el llibre com “una cosa acadèmica, però també pràctica de referència per a professors, instructors, periodistes, activistes dels mitjans de comunicació,

polítics, fundacions, organitzacions no governamentals, estu-diants i altres amb un interès en el periodisme de qualitat”.

Segons els editors, “Educació global en periodisme al S. XXI: rep-tes i innovacions” és una forta i única contribució al món del perio-disme sobre un tema important que mereix més atenció, especial-ment en aquests temps de globalització i revolució digital”. Des del principi, el llibre va ser modelat amb perspectives internacionals i aportacions d’acadèmiques de tot el món. Un comitè directiu per al treball estava format per membres dels cinc continents.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir gratuïtament al contingut d’aquest nou llibre digital titulat “Educació Global en Periodisme”, només cal CLICAR AQUÍ (dÀmbit d’Estratègia i Comunicació)

Sitges Next anuncia el seu jurat amb professionals de prestigi

Nou professionals de reconeguda trajectòria, provinents de l’àmbit de la publicitat i el món digital, seran els encarregats d’elaborar la llista Next to Watch 2017, que reconeixerà les


https://www.periodistes.cat/sites/default/files/public/continguts/actualitat/2017/04/documents/programa-iii-simposi-sobre-llibertat-de-premsa-2017_0.pdfhttps://knightcenter.utexas.edu/books/GlobalJournalism.pdf



campanyes més innovadores presentades a concurs en la ter-cera edició de Sitges Next. Els noms que conformen el jurat d’ Sitges Next 2017 contribueixen a fer del festival un punt de trobada indispensable del sector:

Josep Maria Roca de Vinyals, director general creatiu de DDB Espanya; Edu Pou, director creatiu executiu de Here Be Dra-gons -que també oferirà una ponència-; Belén Coca, directora creativa digital freelance; Augustin Robinne, director de màr-queting de Pernod Ricard Espanya; Diego González, director creatiu executiu d’OgilvyOne; Marta Caseny, directora creativa de VCCP; Joost van Nispen, fundador i president de ICEMD (The Institute of the Digital Economy of ESIC Business & Mar-keting School de Barcelona); Jordi Pi, productor executiu de mitjans digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovi-suals; Enric Nel·lo, director general creatiu de Grey Espanya.

La llista Next to Watch serà la selecció que efectuarà el jurat i aspira a convertir-se en una plataforma de presentació i expo-sició dels treballs més innovadors en l’àmbit de la comunicació. A més dels projectes a concurs, el festival ha programat deu ponències i dues workshops amb experts en diverses matèries que dibuixen la nova comunicació entre les marques i el públic. Les inscripcions de peces estan obertes al web del festival fins al 27 d’abril.

Sitges Next es farà els dies 5 i 6 de maig, està organitzat per l’Ajuntament de Sitges i compta amb un consell assessor inte-grat per la Generalitat de Catalunya, el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques, el Mobile World Capital, la Facultat Blan-querna de la Universitat Ramon Llull i el Clúster Audiovisual de Catalunya. (d’AEC)

Postgrau en Periodisme de dades

La universitat de Vic anuncia un postgrau en periodisme de da-des. L’objectiu del programa és promoure entre els professio-nals de la comunicació i d’altres ciències socials la capacitat d’utilitzar grans quantitats de dades (big data) per a l’elaboració




d’informació. El Periodisme de dades és una disciplina emer-gent amb àmplies sortides professionals.

El postgrau, impartit en espanyol, és el primer programa reglat d’Espanya dedicat íntegrament a la gestió del big data. A través de tallers i classes pràctiques, el postgrau capacita els estu-diants en l’administració d’aplicacions de recol·lecció, trans-formació, anàlisi, interpretació i presentació de la informació. La modalitat del postgrau –de 60 crèdits- és semipresencial i s’impartirà a la seu de la UVIC a Barcelona, començant el 2 d’octubre. Es pot obtenir més informació CLICANT AQUÍ


http://www.uvic.cat/formacio-continua/ca/postgraus/postgrau-en-periodisme-de-dades



La patronal dels diaris llança una campanya per realçar el valor de la premsa com a mitjà “total i fiable “Per Europa Press

L’Associació d’Editors de Diaris d’Espanya (Aede) ha llançat una campanya per sensi-bilitzar l’opinió pública sobre el paper de la premsa com a “mitjà total” i font d’informació “seriosa i rigorosa”.

La campanya ha començat aquest diumenge, 24 d’abril, i es podrà veure en les properes setmanes a les capçaleres asso-ciades d’Aede i en xarxes socials, segons han informat Servi-media de fonts de l’associació que agrupa pràcticament tots els principals diaris a Espanya.

La campanya té com a lema el ‘hashtag’ ‘#elpapeldelaprensa’ i difondrà missatges com aquest: “La majoria de les notícies que t’arriben per les xarxes socials procedeixen de la premsa. La res-ta no sempre són fiables”. O aquest altre: “Que en 7 anys hàgim passat de 12 a 17 milions de lectors diaris és una bona notícia”.

En els anuncis, la campanya subratlla la capil·laritat de la difu-sió dels diaris: “Som capaços d’arribar a qualsevol lloc en qual-sevol moment, 24 hores al dia, 365 dies a l’any”.

Des Aede expliquen que la campanya busca “posar en valor” a la premsa en els seus diferents suports, perquè “és una cosa que molta gent consumeix i no ho sap”. “És habitual escoltar el comentari de ”ho he llegit al Facebook’ quan és una notícia d’un periòdic”.

“Cal donar-li valor a un negoci que necessita una gran inversió en personal i tecnologia que costa molt monetitzar, perquè es consumeix més informació que mai però també es paga per ella menys que mai”, expliquen les fonts de la patronal.

A més, la Aede vol ressaltar la virtut de la premsa en l’actualitat com a mitjà “seriós i rigorós” i, a més, “total”, ja que al format

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



de text que històricament ha ofert al lector, ara afegeix àudio o vídeo en les seves edicions digitals, i és capaç de combinar la reflexió que ofereix un editorial o un article amb la notícia d’última hora que proporcionen els webs dels diaris.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Els mitjans ja no es fien tant de les intencions de “papa” FacebookPer Juan Carlos Blanco / El post blanco

Els mitjans de comunicació han acceptat la realitat: no es pot viure d’esquena a Facebook i a la resta de les xarxes socials. Es pot actuar com si no existissin, però surt car. La major part assumeixen ja sense més discussions que no tenen cap altra opció que no sigui la de distribuir els seus continguts a través de les xarxes socials per arribar cada vegada més a les seves audiències i reconeixen també que a la plataforma a la qual cal donar més afecte és a Facebook, que per això és qui congrega major nombre d’usuaris: 1.860 milions actius al mes a tot el món.

El que ja no està tan clar és que aquest afecte sigui recíproc i que la plataforma creada a Harvard per Mark Zuckerberg s’estigui comportant com una parella lleial i compromesa amb els mitjans. En principi, es tracta d’una relació on tots guanyen com a punt de partida.

Facebook aconsegueix continguts que permeten que els seus usuaris es quedin més temps dins dels seus murs i els mitjans de comunicació amplifiquen les seves audiències i amplien el seu atractiu i interès per als anunciants. I a més, per completar el cercle màgic en favor d’aquests mateixos mitjans, la xarxa de Zuckerberg ofereix programes per a les marques periodísti-ques, com els Instant Articles, que els permeten guanyar diners amb aquells continguts que publiquin dins de la xarxa.

Negoci rodó per a tots, no?Doncs no tant. La teoria s’esquerda al primer contacte amb la realitat per tres raons diferents però relacionades.

En primer lloc, els Instant Articles no estan donant diners als mitjans (alguns com el New York Times i Forbes han deixat de publicar-los), o almenys no en la quantitat suficient com per de-dicar-hi tant de temps, energia i recursos a publicar continguts

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



en aquesta xarxa social... que podrien dedicar-se a enfortir la comunitat de lectors que va al teu web.

En segon lloc, i lligat a l’anterior causa, el que s’està compro-vant amb el pas del temps és que un bon nombre de lectors co-mença a no saber d’on procedeixen les notícies que llegeix en el seu mur de Facebook, el que no fa més que fagocitar i dete-riorar el valor de les marques periodístiques i obligar els editors a preguntar-se si val la pena ser-hi, pendents dels algoritmes i els capricis dels capitostos de Facebook. Si la gent no sap qui és el que els proporciona les notícies, per a què dimonis serveix aquesta audiència més enllà d’engreixar les xifres del trànsit.

I, finalment, si a això hi afegim que Facebook és territori abonat per a la propagació de notícies falses, intoxicacions i rumors que impedeixen saber què és veritat i què és fals, ens trobem amb la següent conclusió: Facebook diu que vol ser amic dels mitjans de comunicació, però, a l’hora de la veritat, es comporta gairebé com un enemic.

Amb això no dic ni recomano que els mitjans deixin d’enllaçar els seus continguts en les xarxes socials (seria el més sem-blant a un suïcidi: les xarxes han vingut per quedar-se i cal

aprofitar l’oportunitat que representen), però sí que hauran de recompondre la seva estratègia en dos vessants: en primer lloc, treballant amb Facebook i altres xarxes per aconseguir que aquestes siguin un territori amigable de veritat per als mi-tjans de comunicació. I en segon lloc, assumint que les xarxes socials són canals extraordinaris per a la difusió dels seus con-tinguts, però que potser no són tan aconsellables a l’hora de buscar la sostenibilitat en el nou entorn on gairebé tot és digital.

Facebook ens ajuda a tots a distribuir les notícies i a ampliar les nostres audiències, però no és una ONG que es dedica a ajudar els mitjans de comunicació ni falta que li fa. En la mesura que els interessa per al seu negoci, la xarxa de Palo Alto intenta atraure els mitjans de comunicació, però ningú ha dit que sigui obligatori ser-hi i tampoc està escrit que Facebook estigui obli-gat a arreglar els problemes que puguin tenir els mitjans amb les notícies falses (bastant té amb el seu), amb el valor de les seves marques o amb la seva capacitat per fer negoci amb les seves notícies.

Són els mitjans els que han d’arreglar aquests problemes. I potser, només potser, ho han de fer edificant els seus models de negoci sense fer-los dependre de “papa” Facebook. Alguns




ja ho estan fent via subscripcions, socis o models de negoci centrats en els continguts patrocinats. I pot ser que aviat siguin molts més.




Enríquez (Vocento): “Els lectors s’han començat a adonar-se que les xarxes socials no són mitjans de comunicació”Per Dircomfidencial

En l’extensa relació de problemes que planteja la posició de domini de Facebook i Google, n’hi ha dos que preocupen espe-cialment als mitjans: un és el acaparament del 80% del pastís publicitari d’Internet a Espanya i l’altre és la tendència, cada vegada més estesa, de considerar-los una font d’informació. Les dues qüestions conflueixen en un punt comú: la pèrdua

de control dels mitjans sobre els seus propis continguts, la qual cosa, de vegades, pot portar a que es vegin barrejats amb infor-macions infundades. És a dir, les notícies intoxicades.

Sobre aquestes circumstàncies s’ha anat configurant l’esquema de l’activitat informativa digital dels últims anys, sense que els mitjans hagin sabut molt bé com reaccionar davant l’avanç de les xarxes socials. El que sí que han fet, i aquí han comptat amb el suport d’anunciants i agències, és donar la veu d’alarma sobre els perills que comporta confondre-les amb un mitjà con-trastat .

El punt d’inflexió es va produir després de la victòria de Donald Trump i el paper determinant que va jugar la difusió descon-trolada de notícies falses a Facebook. Com ja se sap, Mark Zuckerberg va eludir d’una banda qualsevol responsabilitat en aquesta qüestió, mentre per l’altre valorava possibles mesures per aturar-la.

Luis Enríquez, conseller delegat de Vocento, ve reconeixent la seva preocupació per aquest problema des de fa temps. Ho va dir a Dircomfidencial, “la informació és veraç a partir de l’enviament de les marques, són les que ho garanteixen, no

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



Facebook”, i ho ha tornat destacar en el seu discurs de la Junta General d’Accionistes del grup, celebrada aquest dimecres.

En aquesta ocasió ha tornat a reivindicar el valor i la importàn-cia de les marques, però la forma i el fons del discurs traslluïa un to més esperançador. En la seva opinió, “el gir dels esdeve-niments s’ha produït a partir que Facebook hagi optat per utilit-zar una publicitat en diaris francesos i alemanys per combatre la difusió de les fake news. La decisió, a més de paradoxal, ha suposat que sigui la mateixa companyia la que es qüestioni el seu paper com a distribuïdor d’informació.”

En la formació d’aquest diagnòstic han pesat, d’una banda, els errors comesos per aquestes marques i, d’altra, el canvi de postura dels anunciants: “Els editors comencen a necessi-tar segells d’identitat i qualitat com els mitjans”, ha assegurat Enríquez. Un canvi de tendència que ve motivat, d’una banda, perquè els anunciants, “en la seva pretensió legítima de saber sobre quines persones estan impactant seus missatges”, de-manen tenir dades més detallades sobre els usuaris. En aquest sentit, el conseller delegat de Vocento precisa que “estem in-vertint en la millor capacitat tecnològica del mercat per tenir les nostres pròpies dades de clients”.

Aquesta seria la mateixa raó per la qual fa un mes Havas Media Group va posar en revisió tota la publicitat dels seus clients britànics a YouTube. Els arguments que va exposar l’agència van ser les escasses garanties i filtres que oferien aquestes companyies per presentar els anuncis en el context adequat.

Per Enríquez, la principal conseqüència d’aquest desacord en-tre el grup britànic i els dos gegants d’Internet és que “els lec-tors han començat a adonar-se que les xarxes socials no són mitjans de comunicació, sinó mers vehicles de la informació. Per tant, comencen a necessitar marques de qualitat”.

A la formació de aquest diagnòstic han pesat els errors comesos per aquestes marques, tant al permetre’ls com no actuant en temps i manera quan se li ha requerit, i el replantejament dels anunciants, els responsables últim de la inversió publicitària.

Referent a això, Enríquez ha volgut reforçar aquesta idea in-cloent en la seva intervenció part del discurs que va pronun-ciar Martin Sorrell fa un temps. En ell feia referència al fet que l’engagement que aconsegueixen les campanyes en diaris són un 330% més efectives que les realitzades en xarxes socials. “Els anunciants es beneficien de mitjans de comunicació salu-




dables, igual que la societat es beneficia d’ells. La premsa és un component essencial de la societat “, destaca en un moment donat el CEO de WPP.

“Que responsables d’agències mundials estiguin plantejant aquesta via ens fa entendre que el mercat torna a reconèixer la feina que hem anat fent tots aquests anys”, ens va dir Enrí-quez en la entrevista. D’aquí l’obstinació del grup en augmentar el pes del negoci digital, que segons els seus últims comptes reporta ja el 31% dels seus ingressos totals, tot i que sense descuidar el negoci tradicional.

De fet, Enríquez va ressaltar davant la junta que la companyia va guanyar el 2016 15 milions d’euros més que el 2011 grà-cies a la venda d’exemplars de paper, tot i la caiguda registra-da en aquest temps en difusió i en vendes al número. Aquest marge ve correspost per mesures com l’augment en el preu d’exemplars o la reducció de costos. “L’objectiu és preservar la rendibilitat”, ens assegura Enríquez.




El periodisme torna a l’origen: històries de qualitat i ull crític sobre el poderPer Redacció La Nación

Mai hi va haver una millor època per a ser periodista i, alhora, amb més grans obstacles. És una de les principals lliçons que va oferir el ISOJ (per les seves sigles en anglès), un dels sim-posis de periodisme més prestigiosos del món que es realitza

tots els anys a la ciutat nord-americana d’Austin, organitzat des de fa 18 anys pel Knight Center for Journalism in the Americas a la Universitat de Texas.

El pare espiritual -i material- de la conferència és el periodista i docent brasiler Rosental Calmon Alves, guanyador del premi Maria Moors Cabot de la Universitat de Columbia, conseller de diferents organitzacions de mitjans i pioner del periodisme di-gital a la regió.

En l’activitat, professionals de premsa de tot el món van coin-cidir en la necessitat d’apostar sense pausa pel periodisme de qualitat com a motor per a vincular-se amb les necessitats de les audiències. “El contingut clickbait (els continguts esquer que atreuen les visites però són enemics de la freqüència i la recu-rrència) i les pàgines vistes van passar de moda”, va llançar el periodista català Ismael Nafría, autor del llibre “ La reinvenció de The New York Times”, de recent publicació i que fou comen-tat en aquest butlletí de l’AMIC.

En aquesta edició, van passar per l’escenari principal del Blan-ton Museum -seu habitual de la conferència- grans referents del periodisme digital de totes les èpoques com el periodista,

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



professor i blocaire nord-americà Jeff Jarvis, l’ex Washington Post Jim Brady, l’ex The Guardian i The New York Times Aron Pilhofer, la fundadora i publisher de Vox Media, Melissa Bell, Lydia Polgreen -directora del Huffington Post-, i Jim VandeHei, CEO i cofundador d’Axios.

“El meu desig per al proper any és que les redaccions surtin a fora ara perquè estem intentant conèixer a les audiències amb més profunditat”, ha afirmat Jarvis, qui a més va demanar una forta autocrítica als mitjans nord-americans pels resultats elec-torals al seu país i l’arribada de Trump a la presidència. I va completar: “Hi ha hagut un enorme progrés de transformació interna i ara és el moment de connectar amb aquestes necessi-tats exteriors. Hi ha fam de progrés i innovació”.

Per la seva banda, Bell també va demanar una autocrítica, però més precisament perquè els productes periodístics no satisfan les necessitats actuals: “Fa sis mesos que estic enutjada per-què no li trobem la volta, és culpa nostra, fem productes que la gent no fa servir”. Per a la periodista aquest enuig ha de ser el veritable motor del canvi: “entendre a la perfecció a l’audiència, pensar models perquè siguin atractius i deixar de ser posseï-dors de la veritat per convertir-se en cercadors de la veritat”.

El programa incloïa un panell sobre verificació de dades i con-trol del discurs públic, al qual van participar periodistes de Po-litiFact, Poynter, BuzzFeed i La Nacion. “La resposta a aquest context complex no està en pensar en mitjans tradicionals vs. notícies falses (fake news) originades per populistes, mercena-ris o graciosos, sinó rescatar un nou contracte de lectura amb la ciutadania, molt més obert, transparent i precís”, es va resumir.

Entre les principals conclusions del simposi, cal assenyalar:- La importància de conèixer molt bé a les audiències per esta-blir una relació sincera i profunda basada en el periodisme de qualitat.

- Aquest vincle renovat requereix que els mitjans ofereixin his-tòries interessants de manera adequada, original, atractiva i adaptada als gustos i interessos dels usuaris.

- Buscar noves formes d’explicar a través de plataformes i for-mats que sorprenguin. Els podcasts (micro programes de ràdio digitals) ja són una gran aposta d’alguns grans mitjans com el NYT, Vox, Politico, The New Yorker i NPR, entre d’altres. Els bots són una nova manera de conversar punt a punt amb els usuaris. I la realitat augmentada i virtual juntament amb els ví-




deos 360 ofereixen opcions immersives al contingut amb un públic molt més preparat per consumir-lo a través dels seus dispositius mòbils i les seves connexions 4G.

- El mòbil ja és la via més habitual de consum, de manera que cal construir productes digitals que satisfacin aquesta experiència.

-La creació de productes editorials reeixits requereix d’un tre-ball en conjunt amb les àrees de negocis i tecnologia.

- Hi ha una nova onada de transformació digital en els mitjans molt més vinculat a l’obertura de les redaccions cap a altres perfils professionals i una reaplicació dels equips existents a les noves necessitats.

El PERIODISME (amb majúscula) ha tornat amb força. Mitjans de diferent envergadura estan obligats a recordar (i recuperar) el paper clau de comunicador d’històries rellevants per a la ciu-tadania i obligar els poders de torn a donar compte dels seus actes.

El simposi es va tancar el cap de setmana amb el desè Col·loqui Iberoamericà de Periodisme Digital, una trobada que reuneix

els principals directors i editors de mitjans digitals de parla his-pana i portuguesa, que enguany va comptar amb la presència i el testimoni de Miguel Otero, president editor de El Nacional de Veneçuela, un dels diaris més perseguits i atacats per la presi-dència de Nicolás Maduro.




El mesurament d’audiències, aquesta és la qüestióPer Poli Sánchez / Ipmark

El mesurament d’audiències dels mitjans de comunicació s’enfronta al desafiament que suposa la digitalització i els nous hàbits de consum a través de diferents dispositius, com la taule-ta, el mòbil o la televisió connectada. Totes les parts implicades -empreses especialistes, agències, anunciants i associacions- coincideixen que el mesurament s’ha d’adaptar al nou paradig-ma. Però quina és la situació actual i quant falta per arribar al mesurament integral o crossmedia que reclama el sector?

El panorama ha canviat radicalment, però els sistemes i models de mesura que s’usen actualment són molt semblants als de fa anys, segons afirma Eduardo Madinaveitia, director general tècnic de l’agència de mitjans Zenith, que advoca per un acord entre totes les parts interessades com el que es va arribar en els anys 60. Va ser aleshores quan va néixer l’OJD (Oficina de Justificació de la Difusió) i l’EGM (Estudi General de mitjans), perquè una sèrie de professionals, tant d’agències com de mi-tjans, van veure la necessitat i van decidir actuar conjuntament.

Per Gustavo Núñez, director general de Nielsen per a Espanya i Portugal, la indústria dels mitjans de comunicació viu canvis transcendentals, en comptar els consumidors amb infinites op-cions per veure els continguts favorits, fet que suposa “un gir de 180 graus en el negoci de la televisió, la publicitat i el me-surament”.

En aquest context, manifesta aquest directiu, els propietaris de mitjans reiteren la necessitat de tenir xifres que mostrin com

Documents

EL BUTLLETÍ de l’amicEL BUTLLETÍ de l’amic a difusió, el diari de Prisa ha tancat el mes amb 180.253 exem-plars, una caiguda del 15,6% enfront de març de l’any passat. El