EL BUTLLETÍ de l’amic · EL BUTLLETÍ de l’amic Premsa, comunicació, publicitat i màrqueting 22/07/2016 número 189 Subscriu-te aquí a El Butlletí Llegeix aquí els números

Construiumlm grans audiegravencies

EL BUTLLETIacute de lrsquoamicPremsa comunicacioacute publicitat i magraverqueting

22072016

nuacute

ro 189

Subscriu-te aquiacute aEl Butlletiacute

Llegeix aquiacute els nuacutemeros anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 934527371 - Fax 934527372 - infoamicmedia - wwwamicmedia

ACTUALITAT COMUNICACIOacute DIGITAL PUBLICITAT I MAgraveRQUETING NOVES EINES COMUNICACIOacute ESTRATEgraveGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETIacute de lrsquoamic

La propietat intelmiddotlectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletiacute soacuten dels seus autors Els continguts del butlletiacute soacuten de lliure reproduccioacute distribucioacute i transformacioacute sempre quegrave es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda drsquoaquests continguts Drsquoacord amb la legislacioacute vigent lrsquoincompliment drsquoaquestes condicions constituiria una infraccioacute sancionable

ACTUALITATLA PRIMERA El 35 dels joves viuria com un drama una apagada tecnologravegicaDrsquoAQUIacute I DrsquoALLAgrave Els espanyols consideren lrsquoesport com un dels principals temes de conversa

COMUNICACIOacute DIGITALCompte amb les xarxes Wi-Fi gratuiumltes quan viatges

PUBLICITAT I MAgraveRQUETINGEnguany la inversioacute publicitagraveria podria creacuteixer el 45 El primer semestre ha crescut el 38 segons lrsquoi2P

NOVES EINESZenith preveu 20 minuts al dia de consum de viacutedeo des del mogravebil

COMUNICACIOacute ESTRATEgraveGICAEl Centre drsquoEstudis en Egravetica Animal llanccedila unes recomanacions per a una cobertura periodiacutestica egravetica dels altres animals

EN PROFUNDITATLA CROgraveNICA Anuari Dircom 2016 Immediatesa perograve amb calmaTRIBUNA El periodisme no eacutes un crimENTREVISTA Entrevista a Rosa Romagrave degana del Colmiddotlegi de Publicitaris ldquoVolem ser el catalitzador del sectorrdquoANAgraveLISI El que els periodistes poden aprendre de Pokeacutemon GoDOSSIER EMRO 2016 una posada al dia sobre el sector de la investigacioacute drsquoaudiegravenciesOPINIOacute Anem per feina

El 35 dels joves viuria com un drama una apagada tecnologravegicaPer Tecnologia Puro Marketing

Els espanyols meacutes grans de 40 anys soacuten els que menys es plantegen canviar algun aspecte de la seva vida personal per triomfar a nivell laboral Aixiacute ho manifesta el 40 dels enques-tats drsquoaquesta franja drsquoedat en els resultats del Zitroacutemetro el primer dels estudis impulsats per la marca de refrescos Zitro de Granini sota el tiacutetol ldquoCanvi de prioritats entre generacionsrdquo que analitza com canvien els hagravebits i prioritats al llarg de la vida En canvi els joves espanyols siacute que estan disposats a fer al-

gun sacrifici en la seva vida per aconseguir un egravexit professional (meacutes del 90 aixiacute ho manifesta) Sobretot si la renuacutencia teacute a veure amb mudar-se a una altra ciutat o paiacutes (meacutes del 70)

Pel que fa a la moda hi ha tendegravencies que han marcat genera-cions senceres i a les que ara per res del moacuten tornariacuteem Eacutes aixiacute per a la majoria dels joves en relacioacute a la moda dels panta-lons de pota drsquoelefant I eacutes que per a gairebeacute un 38 drsquoells ha estat la tendegravencia meacutes horripilant que ha existit En canvi per meacutes de la meitat dels de 30 enquestats (53) i el 36 dels ma-jors de 40 anys les muscleres han estat la moda que meacutes els horroritza recordar Altres tendegravencies com els llaccedilos XXL els tu-pegraves el xandall o les xancletes de piscina a ratlla soacuten detestades per totes la generacions pragravecticament per igual

La muacutesica i la televisioacute marquen els canvis generacionalsDos aspectes que influeixen a fons en cada generacioacute soacuten els diferents estils i egravexits musicals i les segraveries o programes de tele-visioacute Mentre que els postadolescents drsquoavui reconeixen majo-ritagraveriament (47) preferir el ritme del reggaeton per ballar els de 30 anys enquestats (52) es van inclinar en la seva joven-tut per les Spice Girls Tot i que el major consens per franges drsquoedat a nivell de gustos musicals eacutes per als de 40 anys el 85

ACTUALITAT LA PRIMERA

confessa que les canccedilons dels Hombres G van ser les que meacutes van marcar la seva adolescegravencia

Drsquoaltra banda en el terreny televisiu es reflecteixen tambeacute gus-tos molt diferents per generacions tot i que les diferents repo-sicions de segraveries i programes aconsegueixen que es compar-teixin nostagravelgies en diferents degravecades Aixiacute per als vint i trenta anys el programa preferit de la seva infagravencia era ldquoOliver i Benjirdquo (328 i meacutes del 34 respectivament) mentre que ldquoEl cotxe fantagravesticrdquo eacutes la segraverie preferida per meacutes del 36 dels de 40

El 35 dels joves viuria com un drama una apagada tec-nologravegicJuntament amb la muacutesica i la televisioacute les noves tecnologies formen ja part pragravecticament inseparable de la nostra vida Se-gons reflecteix el Zitroacutemetro de Granini per als joves de 20 anys seria impossible viure sense elles Preguntats sobre quegrave passaria en la seva vida si succeiacutes una apagada tecnologravegic els de 20 afirmen literalment que embogirien (un 24 davant nomeacutes un 7 a partir dels 30 anys) Si a meacutes tenim en compte que meacutes de lrsquo11 dels de 20 buscaria solucions per recupe-rar la connexioacute sense importar-li el preu que hagueacutes de pagar srsquoobteacute que per a la tercera part drsquoells un blackout resultaria un

autegraventic drama Mentre que per meacutes del 80 a partir de 30 anys la hipotegravetica apagada no suposaria cap daltabaix i el 57 dels de 40 confessa que recuperaria literalment la tranquilmiddotlitat que no teacute actualment

Valors com el temps i la famiacutelia adquireixen pes amb lrsquoedatDavant lrsquooportunitat de tenir meacutes temps lliure totes les genera-cions coincideixen que lrsquoinvertirien principalment en viatjar (el 42 dels joves el 356 dels majors de 30 anys i el 323 dels de 40 anys ) i en segon lloc si pot practicar les seves aficions relacionades amb la cuina la lectura o la muacutesica La diferegravencia meacutes marcada entre generacions es troba en amb qui passarien aquest temps lliure mentre que els joves tenen clar que seria amb els amics (10) els enquestats de 30 i 40 anys ho dedica-rien sense dubtar-ho a la famiacutelia (19 i 20 respectivament) I eacutes que amb lrsquoedat el temps adquireix importagravencia

En lrsquoagravembit dels projectes o somnis per complir les diferegravencies entre vint anys trenta anys i majors de 40 es manifesten de for-ma rellevant Mentre que el 70 dels trenta i meacutes del 68 dels majors de 40 confessen voler donar la volta al moacuten abans que ldquosigui massa tardrdquo entre els joves destaca una agravemplia minoria que afirma voler practicar un trio (15) o fer-se un tatuatge

(12) entre els seus principals somnis per complir Aquest grup drsquoedat eacutes tambeacute el que reconeix mantenir uns hagravebits de vida menys saludables A la majoria dels enquestats drsquoaquest grup (60) els agradaria deixar de fumar menjar millor o fer meacutes esport per davant dels majors de 40 (prop del 40) i dels de trenta (356) que no ho veuen tan prioritari

TitularTextLadilloText

endesacom

Per quegrave evolucionemTot per viure i creacuteixer necessita obrir-se al moacuten que lrsquoenvolta Aquest desig innat de lrsquoeacutesser humagrave per progressar explica per quegrave una nova identitat Una transformacioacute que reflecteix el nostre nou model de negoci basat en la innovacioacute i en la sostenibilitat a portar al moacuten nous valors per als nostres clients els nostres inversors i en definitiva per a tots nosaltres Perquegrave quan obrim la nostra energia el progreacutes eacutes possible per a tots

AMIC_ButlletiPrensa_188x122_SampS_Endesa2016_OP_MP_AD_CATindd 1 15716 1159

Els espanyols consideren lrsquoesport com un dels principals temes de conversaResum drsquoAIMC

Un estudi elaborat per la Associacioacute per a la Investigacioacute de Mitjans de Comunicacioacute (AIMC Marques) revela que lrsquoesport eacutes un tema present en lrsquoactualitat diagraveria dels espanyols i del que poden donar una major quantitat drsquoinformacioacute

A les nostres converses diagraveries soacuten molts els que parlen sobre esports De fet lrsquoesport eacutes el tema del que els espanyols con-sideren que poden donar una gran quantitat drsquoinformacioacute amb

un 112 seguit per la muacutesica (102) i els programes i segraveries de televisioacute (93 )

Perograve drsquoacord amb lrsquoestudi per als espanyols una cosa eacutes saber parlar sobre esports i una altra molt diferent la nostra capacitat drsquoinfluegravencia sobre altres lrsquoesport eacutes el sisegrave assumpte en el qual els enquestats diuen tenir molta forccedila de conviccioacute sent els homes (amb el 222) els que consideren que tenen molta o bastant probabilitat de conviccioacute i els joves de 25 a 34 anys (202) els que mostren resultats meacutes alts

Si centrem el punt drsquoatencioacute en lrsquoesport lrsquoestudi revela que 6 de cada 10 espanyols reconeixen haver parlat a alguacute sobre aquest tema en els uacuteltims 12 mesos i fins i tot 7 de cada 10 consideren que saben alguna cosa sobre aquest assumpte Perograve nomeacutes un 112 reconeix saber molt i un 156 tenir una gran probabilitat de conviccioacute sobre aixograve

Per comunitats autogravenomes el 2015 Canagraveries (631) Castella i Lleoacute (563) i Madrid (55) van reunir el major percentatge de ciutadans que prefereix veure les retransmissions esportives a casa mentre que Cantagravebria (12 2) Galiacutecia (103) i Paiacutes Basc (102) soacuten els llocs en els quals un major percentatge

ACTUALITAT DrsquoAQUIacute I DrsquoALLAgrave

drsquoespanyols veu retransmissions esportives habitualment en bars cafeteries i o hotels amb meacutes frequumlegravencia Tots aquests valors han caigut 77 punts percentuals respecte a 2014 potser per ser un periacuteode en el qual no srsquoha celebrat cap esdeve-niment esportiu com les Olimpiacuteades o perquegrave gran part dels grans espectacles esportius srsquoemeten cada vegada amb meacutes frequumlegravencia en canals de televisioacute de pagament en detriment de la televisioacute en obert

Finalment lrsquoestudi tambeacute pregunta si a meacutes de parlar sobre aixograve i veure-ho els espanyols fan esport I la resposta a la vista dels resultats sembla que no massa El 2015 els enques-tats reconeixen haver practicat una mitjana de 16 minuts diaris drsquoexercici fet que suposa prop de dues hores a la setmana A meacutes un 15 dels ciutadans afirma haver fet algun esport en el dia drsquoahir Malgrat que sembla un valor poc elevat es tracta drsquouna tendegravencia ja que els valors registrats en 2015 soacuten gairebeacute el doble que els obtinguts el 2003

Els lectors drsquoEl Butlletiacute de lrsquoAMIC poden llegir lrsquoestudi de lrsquoAIMC ldquoCiutadans i Esport creix la pragravectica lrsquointeregraves i la inversioacuterdquo CLI-CANT AQUIacute

Cairo supera Bonomi en la pugna pel control de RCS (El Mundo)Per Corriere della Sella i AEC

Cairo Communication liderat per Urbano Cairo srsquoha imposat al consorci liderat per Investindustrial la firma de capital risc de la famiacutelia Bonomi i diversos accionistes de referegravencia de RCS MediaGroup a les ofertes llanccedilades per fer-se amb el con-trol del grup de comunicacioacute accionista de referegravencia drsquoUnidad Editorial companyia editora drsquoEl Mundo Expansioacuten i Marca Lrsquoempresari italiagrave amo de la cadena de televisioacute La 7 i del Tori-no FC ha aconseguit el suport del 488 del capital davant del 377 de Bonomi

Segons va comunicar dimarts la Borsa italiana lrsquooferta de Cairo ha obtingut un suport del 488 del capital davant del 377 aconseguit per la famiacutelia Bonomi i que incloiumla el 247 en mans del vehicle International Media Holding Aixiacute Cairo va aconse-guir lrsquoaval de 254700000 drsquoaccions mentre que Investindus-trial va aconseguir 67480000 de tiacutetols el 167 del capital al qual es dirigia lrsquooferta Prop del 135 del capital no srsquoha adherit a cap oferta

La proposta que Cairo accionista de RCS a tiacutetol personal amb el 46 va llanccedilar a lrsquoabril sobre el 100 del capital contem-plava un canvi drsquoaccions en quegrave es valorava cada tiacutetol del grup a 0527 euros que el consell de RCS va considerar ldquosignifica-tivament a la baixardquo La seva uacuteltima oferta ha consistit en 018 accions del seu grup Cairo Communication per cada tiacutetol de RCS meacutes 025 euros en efectiu

Lrsquooferta llanccedilada al maig per Investindustrial en alianccedila amb Diego Della Valle (propietari del 732 del capital drsquoRCS) Me-diobanca (625) Unipol (459) i Pirelli (443) consistia en el pagament en efectiu de 07 euros per cada accioacute de RCS La seva uacuteltima oferta ha estat drsquoun euro per tiacutetol En borsa RCS va tancar ahir a 094 euros

Despreacutes de conegraveixer el resultat Cairo va assegurar ldquoMrsquoalegro que molts inversors hagin cregut en el nostre projecte i estiguin convenccediluts del beacute que podem fer-ho en un negoci que teacute un potencial no massa manifestat i que ha de ser reforccedilat el meacutes ragravepid possiblerdquo

Andrea Bonomi va assenyalar ldquoDesafortunadament els resul-tats reflecteixen que ha guanyat lrsquooferta competidora de Cairo a qui felicito Ara eacutes el moment de pensar en el beacute de lrsquoempresa i estic segur que amb el suport de tots els seus accionistes sabragrave assolir bons resultatsrdquo

El diari italiagrave Corriere de la Sella eacutes el buc insiacutegnia del grup RCS que a Espanya teacute El Mundo Marca i Expansioacuten Al final ha guanyat lrsquooferta encapccedilalada per Urbano Cairo que en la informacioacute publicada pel Corriere informacioacute desmenteix que tingui lligams amb Berlusconi i a meacutes assegura que el Corriere no canviaragrave de liacutenia editorial

Ha perdut la pugna doncs el grup que encapccedilalava Andrea Bonomi drsquoInvestindustrial El germagrave drsquoAndrea Carlo Umberto viu a Barcelona i estagrave casat amb una catalana Els Bonomi soacuten milanesos perograve van venir a viure a la ciutat comtal quan el seu

pare va fer inversions en diverses empreses catalanes Els fills drsquoAndrea han continuat aquiacute i ara soacuten els amos de Port Aventu-ra Els Bonomi catalans tenen una fundacioacute anomenada Invest for children una fundacioacute internacional sense agravenim de lucre que treballa per aconseguir una vida millor per a les persones amb discapacitat intelmiddotlectual Cada any al mes de juny fan un sopar benegravefic al camp de lrsquoEspanyol a lrsquoaire lliure oni hi van autori-tats empresaris i gent important de Barcelona

Els diaris econogravemics perden un 680 de difusioacute als Paiumlsos Catalans

El 2015 els diaris econogravemics Expansioacuten El Economista i Cin-co Diacuteas van obtenir una difusioacute conjunta de 13138 exemplars de mitjana diagraveria a Catalunya Illes Balears i Paiacutes Valenciagrave el que representa un retroceacutes del 680 respecte els 14096 exemplars registrats durant el 2014 segons dades certificades drsquoOJD

La davallada varia segons el territori a Catalunya amb 9684 exemplars de mitjana diagraveria la difusioacute de les tres capccedilaleres va baixar un 331 respecte lrsquoexercici anterior al Paiacutes Valenciagrave

amb 3090 exemplars ho va fer un 1511 i a les Illes Balears amb 364 exemplars la caiguda va ser del 1727 (364)

En el conjunt dels tres territoris lrsquoany passat Expansioacuten va tor-nar a ser lrsquoeconogravemic amb meacutes difusioacute amb 7672 exemplars de mitjana diagraveria (un 448 menys que el 2014) seguit drsquoEl Economista amb 3627 exemplars (-229) i Cinco Diacuteas amb 1839 (-2181) (de Comunicacioacute 21)

La revista Lo m+s fa 10 anys carregat de novetats

Lo m+s la publicacioacute gratuiumlta associada a lrsquoAMIC celebra enguany any el seu desegrave ani-versari Durant aquests anys la revista srsquoha consolidat com un dels mitjans de referegravencia de la costa de Barcelona amb les seves tres edicions Baix Llobregat Garraf i Maresme

I busca continuar creixent per cobrir tota la costa catalana per

aquest motiu tenen previst crear ldquoLo m+s Girona Costa Bravardquo i ldquoLo m+s Tarragona Costa Dauradardquo

El magaziacuten de la costa de Barcelona teacute un format innovador amb continguts elaborats amb rigor periodiacutestic i dividits en tres grans seccions cultura life style i gastronomia Aquest any a meacutes a meacutes estrenaran una nova web on es podran veure con-tinguts exclusius promocions dels partners descarregar les re-vistes o poder llegir-les online a meacutes de poder rebre la revista en format digital o per correu ordinari (de Redaccioacute AMIC)

El grup La Ciutat presenta La Ciutat del Baix Penedegraves

En un acte celebrat a lrsquoHeretat Sabarteacutes lrsquoempresari i fundador de La Ciutat Heacutector Guasch va presentar La Ciutat del Baix Pe-nedegraves un nou mitjagrave que cobriragrave exclusivament lrsquoactualitat de la zona i que es podragrave obtenir men-sualment de manera gratuiumlta en paper i consultar online a tra-

veacutes del digital A la presentacioacute hi van assistir diputats regidors i el secretari general de lrsquoAMIC Josep Ritort Amb aquest nou mitjagrave el grup suma ja meacutes de cinc capccedilaleres entre elles La Ciutat de Reus de Tarragona i de Lleida que formen part de lrsquoAMIC (de Redaccioacute AMIC)

El Tot Granollers i Vallegraves Oriental tanca despregraves de 23 anys El Tot Granollers i Vallegraves Oriental va neacuteixer amb lrsquoesperit de convertir-se en un dels mitjans gratuiumlts de referegravencia a la seva zona va publicar el seu primer nuacutemero al marccedil de 1993 i des drsquoaleshores el setmanal srsquoha publicat durant 23 anys sense in-terrupcions El darrer nuacutemero de la publicacioacute ha estat el 1119 on lrsquoeditor fa un escrit agraint als seus lectors anunciants i colmiddotlaboradors la confianccedila deposita en el gratuiumlt al llarg dels seus anys de vida (de Redaccioacute AMIC)

Compte amb les xarxes Wi-Fi gratuiumltes quan viatgesPer Interactiva Digital

El 81 dels espanyols es connecta a xarxes molt poc segures drsquoacceacutes puacuteblic gratuiumlt a aeroports hotels cafeteries o restau-rants A meacutes meacutes de la meitat (52) no tenen en compte que els seus dispositius connectats estan plens drsquoinformacioacute molt personal i sensible

La necessitat de connectar el telegravefon intelmiddotligent quant aterra lrsquoavioacute i srsquoarriba a un paiacutes estranger eacutes comuacute i provoca que gran

quantitat de turistes es connectin a xarxes Wi-Fi no segures posant les seves dades personals en perill segons un estudi realitzat per Kaspersky Lab realitzat entre 11850 persones de tota Europa Ruacutessia Amegraverica Llatina Agravesia Paciacutefic i EUA

En sortir de lrsquoaeroport gairebeacute la meitat dels turistes (47) es-panyols ja estagrave connectat La major part (67) ho fa per expli-car a la famiacutelia i eacutessers estimats que han arribat beacute i gairebeacute quatre de cada deu (38) ho fan principalment per descarregar la informacioacute del seu viatge i activitats La pressioacute de treball (36) eacutes tambeacute un factor important aixiacute com el desig de posar-se al dia en les xarxes socials (37)

Estem tan acostumats a estar connectats que quan estem a lrsquoestranger gairebeacute ni pensem on o com ens connectem Vuit de cada deu usuaris espanyols (81) es connecta a xarxes puacutebliques gratuiumltes no segures en aeroports hotels cafeteries o restaurants A meacutes la meitat (52) no teacute en compte que els seus dispositius connectats estan plens drsquoinformacioacute molt personal i sensible

Lluny de casa i de les xarxes de confianccedila la manca de consi-deracioacute per la seguretat de la xarxa juga a favor dels ciberde-linquumlents Gairebeacute un de cada cinc (17) turistes espanyols

COMUNICACIOacute DIGITAL

ha estat viacutectima de la ciberdelinquumlegravencia mentre estava fora de casa Aixograve no eacutes sorprenent si tenim en compte que els nostres hagravebits digitals a penes canvien quan estem a lrsquoestranger tot i que estem meacutes exposats amb les xarxes puacutebliques no segures Al voltant de la meitat dels enquestats confirma haver-se con-nectat al seu banc (61) o botigues (55) online mitjanccedilant Wi-Fi a lrsquoestranger

El Paiacutes oferta un butlletiacute setmanal en liacutenia amb els seus continguts de la seccioacute drsquoopinioacuteEl Paiacutes va llanccedilar dissabte passat 16 de juliol un butlletiacute set-manal en liacutenia amb els millors continguts de la seccioacute drsquoOpinioacute que inclou editorials articles i vinyetes publicats Els lectors poden rebre per mitjagrave de correu electrogravenic aquest resum amb el meacutes destacat de la setmana Per a aixograve els usuaris han de subscriurersquos de manera gratuiumlta al butlletiacute accedint a traveacutes de la pagravegina web introduint el seu correu electrogravenic

En la nova etapa iniciada sota la direccioacute de Joseacute Ignacio Torre-blanca Opinioacute ha incorporat nous colmiddotlaboradors nous formats

de videoanagravelisi i espais com El Racoacute del lector Ja el passat mes de juny El Paiacutes va redissenyar i ampliar la seva oferta de newsletters de manera que els lectors si poden subscriure gra-tuiumltament accedint a la pagravegina web i seleccionant les propostes informatives que desitgin (drsquoAEC)

Els suplements Play i Criatures de lrsquoAra agafen vida progravepia

Play i Criatures van estrenar la setmana passada sengles nous portals amb els quals pretenen deixar de ser uns simples suple-ments de lrsquoAra per agafar vida progravepia i convertir-se en comuni-tats de lectors que un cop per setmana compten amb una edicioacute impresa encartada amb el diari (divendres el Play i dissabte el Criatures)

Aixiacute doncs els nous webs de Play i Criatures reuneixen tots els continguts que es publiquen als suplements impresos perograve tambeacute drsquoaltres de propis Els nous portals presenten un disseny responsive i una nova estructura amb lrsquoobjectiu de fer meacutes cograve-mode lrsquoacceacutes als continguts des de qualsevol dispositiu (de Comunicacioacute 21)

Enguany la inversioacute publicitagraveria podria creacuteixer el 45 El primer semestre ha crescut el 38 segons lrsquoi2PPer Agravembit drsquoEstrategravegia i Comunicacioacute

En els primers sis mesos de 2016 la inversioacute publicitagraveria a lrsquoEstat espanyol va creacuteixer el 38 fins a arribar als 21042 milions drsquoeuros segons les dades de lrsquoestudi i2p que realitza la consultora Media Hotline que dirigeix Enric Yarza amb dades de la companyia de control de la inversioacute publicitagraveria Arce Me-dia Per al conjunt de 2016 els responsables de lrsquoi2p calculen que la inversioacute publicitagraveria podria creacuteixer el 45 per situar-se en 42031 milions drsquoeuros

El creixement drsquoaquest primer semestre contrasta amb lrsquoexperimentat per la inversioacute publicitagraveria entre gener i juny de 2015 quan va augmentar el 75 impulsada pels increments de la televisioacute internet i la ragravedio

Aquest any i per mitjans els augments meacutes grans els han expe-rimentat novament la televisioacute (+74) i internet (+162) En-guany la ragravedio no sembla que pugui mantenir el creixement (en el primer semestre srsquoha estancat amb un -08) mentre que els mitjans impresos no aconsegueixen remuntar i cauen significati-vament La premsa i els dominicals tornaran a entrar en caigudes drsquoinversioacute publicitagraveria (-63) perdent un 16 de cuota

Els deu primers grups de comunicacioacute representen el 709 de la inversioacute total i creixen un 55 tot i que de manera molt des-igual entre grups Grup Cope eacutes el grup que meacutes creix seguit de Mediaset i Atresmedia Decreix la inversioacute publicitagraveria en cinc de els deu primers (Prisa Vocento Godoacute Zeta i Prensa Ibeacuterica)

PUBLICITAT I MAgraveRQUETING

Els lectors drsquoEl Butlletiacute de lrsquoAMIC i per gentilesa de Media Hot-line poden veure lrsquoi2p del1r semestre de lrsquoany CLICANT AQUIacute

Segons Infoadex la inversioacute publicitagraveria creix un 47Un cop conegut lrsquoinforme i2p Infoadex publicita el seu en el qual ens diu que la inversioacute publicitagraveria adreccedilada a mitjans con-vencionals ha crescut un 47 destacant lrsquoincrement en la in-versioacute del mitjagrave internet Televisioacute que segueix sent el primer mitjagrave pel seu volum drsquoinversioacute ha crescut un 84 arribant als 11149 milions drsquoeuros en el primer semestre de lrsquoany

Diaris segon mitjagrave pel seu valor absolut drsquoinversioacute publicitagraveria ha patit en el periacuteode gener-juny del 2016 una disminucioacute del -65 amb una inversioacute de 260500000 drsquoeuros Inter-net (formats gragravefics) que ocupa el tercer lloc per la seva xi-fra drsquoinversioacute se situa en 2230 milions presentant lrsquoincrement meacutes acusat drsquoentre tots els mitjans convencionals per a aquest primer semestre de lrsquoany amb un 152 de creixement sobre la xifra corresponent a lrsquoany anterior

Els lectors drsquoEl Butlletiacute de lrsquoAMIC poden accedir a un ampli re-sum drsquoaquest darrer estudi drsquoInfoadex CLICAR AQUIacute (drsquoAEC)

Omnicom els anunciants estan ldquotrepitjant el frerdquo en la inversioacute digital

John Wren CEO drsquoOmnicom (liacuteder mundial en comunicacions de magraverqueting) ha alertat que els anunciants estan mostrant una gran preocupacioacute pel nivell de visibilitat dels anuncis online i el frau en el seu mesurament el que estaria provocant que estiguin ldquotrepitjant el frerdquo en les seves inversions en digitalAquestes declaracions srsquohan produiumlt en el decurs de la reunioacute amb inversors despreacutes de presentar els seus resultats semes-

trals que assenyalen un augment en els seus ingressos de lrsquo15 despreacutes de facturar 7384000 de dogravelars Creixement que srsquoha produiumlt en gran mesura gragravecies a lrsquoaugment del 78 en la divisioacute de publicitat (drsquoAEC)

Creixement rotund del sector investigacioacute mercats el 2015

AEDEMO Associacioacute Espanyola drsquoEstudis de Mercat Magraverque-ting i Opinioacute ANEIMO Associacioacute drsquoEmpreses drsquoInvestigacioacute de Mercats i Opinioacute i ESOMAR Societat Europea drsquoOpinioacute i Investigacioacute de Mercats han fet puacuteblic lrsquoavanccedil de dades de 2015 de lrsquoEstudi sobre el Sector de la Investigacioacute de Mercats 2015Es tracta de lrsquoestudi elaborat per AEDEMO i ANEIMO per al mercat espanyol Srsquohi pot apreciar el creixement rotund del

sector a 2015 +72 i expectatives positives per al 2016 Un creixement del +72 despreacutes dels durs anys de la crisi regis-trant aixiacute el major creixement del sector des de 2007

Srsquoestima que la xifra neta de negoci per al total del sector a 2015 ha estat de 473 milions drsquoeuros recuperant aixiacute el perdut en els uacuteltims tres anys Les expectatives per al 2016 soacuten optimistes encara que una mica meacutes moderades despreacutes drsquoun any excep-cional Es preveu que el creixement per a aquest any rondi el 35-4 Gairebeacute la meitat de les empreses (498) aposten pel creixement en la facturacioacute

Quant a la resta drsquoinformacioacute analitzada en lrsquoEstudi en general es reafirmen les tendegravencies observades els darrers anys i destaquem el seguumlent Tot i que el panorama estagrave dominat per la investiga-cioacute quantitativa (825 de la facturacioacute total) la investigacioacute qua-litativa presa un important impuls amb un increment del + 147 Recupera per tant lrsquoespai perdut al llarg drsquoanys anteriors i pot ser degut en part a lrsquoimpacte de lrsquoaplicacioacute de noves metodologies com el neuromagraverqueting Creix tant el qualitatiu tradicional com lrsquoonline

Els lectors drsquoEl Butlletiacute de lrsquoAMIC poden consultar lrsquoestudi com-plert CLICANT AQUIacute (drsquoEFE Empresas)

IAB Spain llanccedila la seva nova imatge corporativa

IAB Spain lrsquoassociacioacute de la publicitat el magraverqueting i la comu-nicacioacute digital a Espanya anuncia el canvi de la seva imatge corporativa segons va aprovar lrsquoassemblea general drsquoassociats el passat 21 de juny El nou logotip va en liacutenia amb lrsquoutilitzat per IAB Estats Units i per la majoria dels 45 IABs que hi ha al moacuten El canvi de logo comportaragrave una personalitzacioacute completa de lrsquoAssociacioacute que srsquoaniragrave materialitzant en els progravexims mesos

IAB Spain tambeacute llanccedila la iniciativa del ldquoLogo personalitzat IABrdquo aprovada en lrsquoesmentada Assemblea de socis El projecte consisteix a aportar a cada empresa associada el nou logotip

incorporant el nom de la companyia Aixiacute aquells que ho desit-gin podran utilitzar el logotip personalitzat a les seves presen-tacions o altres documents davant clients i altres actors del mercat amb lrsquoobjectiu de transmetre exclusivitat i bones pragravec-tiques a traveacutes de la pertinenccedila a lrsquoorganisme que representa el sector del magraverqueting digital a Espanya Aquesta iniciativa ja estagrave activa a IAB Estats Units i ha estat molt ben rebuda per les seves empreses associades

Segons Antonio Traugott director general drsquoIAB Spain ldquoLa nova imatge corporativa va en liacutenia amb la majoria drsquoIABs pel que doacutena forccedila i unioacute a la marca Drsquoaltra banda ens agrada la ini-ciativa dels logos personalitzats perquegrave ajudaragrave els associats a transmetre al mercat majors garanties en pertagravenyer a un orga-nisme com IABrdquo(drsquoAEC)

Dentsu Aegis i les agegravencies independents lideren lrsquoinforme NB Score

Scopen ha publicat lrsquoinforme NB SCORE que analitza lrsquoactivitat de nou negoci desenvolupada pels anunciants tant a lrsquoAgraverea Creativa com en la de Mitjans

Lrsquoinforme reflecteix el desglossament per Grups Internacionals i Agegravencies Independents i el detall de les diferents assignacions produiumldes en el periacuteode gener-desembre 2015 Lrsquoestudi afir-ma que el 2015 srsquoha mogut un volum total estimat de 1001 milions drsquoeuros en nou negoci a les agegravencies de mitjans que suposa un ascens de gairebeacute un 35 respecte a 2014 quant a les agegravencies creatives la inversioacute global estimada ha estat de 622500000 drsquoeuros aquesta quantitat suposa un descens

de gairebeacute un 12 respecte al 2014 Dentsu AEGIS ocupa la primera posicioacute en el cogravemput total anual de nou negoci amb un 41 el grup Havas ocupa la segona posicioacute amb un 203 del nou negoci generat tanca el podi el grup WPP amb un 139

Drsquoaltra banda la suma del nou negoci assignat a les agegravencies Independents ha suposat un 341 del nou negoci generat en aquest periacuteode el que les situa en la primera posicioacute mentre que els grups internacionals es reparteixen el 659 restant on WPP eacutes el que ha aconseguit major volum de nou negoci en aquest semestre amb el 293 La tercera posicioacute lrsquoocupa el Grup Omnicom amb un 215 del nou negoci Podeu llegir lrsquoinforme CLICANT AQUIacute (de Perioacutedico Publicidad)

Manifesto crea la nova campanya publicitagraveria del Servei Catalagrave de TragravensitEl Servei Catalagrave de Tragravensit (SCT) pertanyent al Departament drsquoInterior de la Generalitat de Catalunya ha confiat a Manifesto la seva campanya publicitagraveria drsquoestiu despreacutes drsquoun concurs realitzat el passat mes drsquoabril en quegrave van participar altres nou

agegravencies catalanes Lrsquoobjectiu de lrsquoSCT eacutes crear una campanya de conscienciacioacute per reduir el nombre drsquoaccidents de tragravensit i el nombre de viacutectimes a la carretera durant lrsquoestacioacute estival I al mateix temps incidir en que en la majoria dels casos els accidents es poden evitar i no soacuten fortuiumlts

La campanya estaragrave a lrsquoaire fins al proper mes de setembre A meacutes dels dos espots de televisioacute de 35 segons i un de 20 tambeacute srsquoinclouen dues falques de ragravedio campanya gragravefica en premsa escrita i una forta presegravencia en lrsquoentorn online No eacutes la primera vegada que Manifesto treballa per lrsquoSCT el 2014 va guanyar el concurs de la campanya viral en xarxes socials que es va impulsar per al Dia Internacional de les Viacutectimes dels Ac-cidents de Tragravensit (drsquoIpmark)

Y Media guanya el compte de Gedesco

Gedesco eacutes una companyia drsquoorigen valenciagrave especialitzada en el financcedilament de circulant drsquoempreses a traveacutes de diferents productes com factoring descompte de pagareacutes i preacutestecs en-tre drsquoaltres dirigits a pimes i autogravenoms Y MediaI ha guanyat el

concurs convocat per Gedesco per a la gestioacute de la seva inver-sioacute publicitagraveria Gedesco invertiragrave en mitjans de gran audiegravencia com Televisioacute Ragravedio i Premsa i dedicaragrave part de la seva comu-nicacioacute a formats digitals orientats a la conversioacute

Com explica Rafael Urbano director general drsquoY Media ldquola nos-tra agegravencia compta amb una gran experiegravencia en clients de res-posta directa i una forta especialitzacioacute en analiacutetica atribucioacute i mesurament del ROI Gedesco representa un nou pas en el nostre portafolis de clients B2B i el complex target de Pimes i Autogravenoms suposa tambeacute un repte apassionantrdquo Gedesco que teacute meacutes de 23 delegacions progravepies i una extensa xarxa drsquoagegravencies ofereix un aval internacional a lrsquoestar integrada al grup JZI una filial internacional de The Jordan Company LP (de CTRL)

Ferratum Bank llanccedila campanya publicitagraveria en ragravedio i gratuiumlts

Ferratum Bank llanccedila una nova campanya publicitagraveria per anunciar un producte financer sense comissions Ferratum proveiumldor internacional de cregravedits al consum a traveacutes del mograve-bil ha llanccedilat aquesta setmana una campanya publicitagraveria per

anunciar un producte financer nou un preacutestec de fins a 300 euro sense interessos ni comissions per a nous clients La campan-ya destinada a la ragravedio i a la premsa escrita principalment la gratuiumlta estaragrave activa fins al 29 de juliol

Les diferents peces publicitagraveries intenten transmetre els princi-pals atributs de Ferratum Bank i el seu producte financer en par-ticular rapidesa facilitat i gratuiumltat Per primera vegada a Es-panya la muacutesica corporativa global de la companyia srsquoincorpora a lrsquoanunci que srsquoemetragrave a la ragravedio (drsquoIpmark)

UIC Barcelona ldquoMeacutes a prop per arribar meacutes llunyrdquo La Universitat Internacional de Catalunya llanccedila la seva nova campanya de la magrave de Compact FMRG agegravencia amb la qual colmiddotlabora des de fa dos anys quan va comenccedilar el desenvo-lupament de la nova identitat visual i estrategravegia de marca de la institucioacute Com a consequumlegravencia drsquoaquesta nova identitat gragravefica la UIC va passar a denominar-UIC Barcelona i el 2016 llanccedila la seva nova campanya sota el claim ldquoMeacutes a prop per arribar meacutes llunyrdquo Centrant-se en el valor de lrsquo proximitat una formacioacute

propera basada en el assessorament personalitzat i un servei de coaching per part de lrsquoequip docent aconsegueixen marcar la diferegravencia en la formacioacute acadegravemica que imparteixen perme-tent als estudiants potenciar les seves habilitats i competegravencies tant professionals com personals

La campanya que abasta lrsquooferta de Graus dobles Graus Postgraus i Magravesters es compon de peces gragravefiques en prem-sa i exterior (opis i autobusos) materials digitals (banners vi-deobanners i accions especials) i falques de ragravedio (de Control Publicidad)

Zenith preveu 20 minuts al dia de consum de viacutedeo des del mogravebilPer blogginzenith

Els dispositius mogravebils superaran aquest any als ldquofixosrdquo conver-tint-se aixiacute en la plataforma principal de consum de viacutedeos en liacutenia Soacuten estimacions que ens arriben de la Previsioacute del Viacutedeo Online 2016 de Zenith Aixiacute es preveu que els consumidors de tot el moacuten inverteixin una mitjana de 197 minuts al dia consu-mint viacutedeos en liacutenia en els seus dispositius mogravebils (smartpho-nes i tauletes) i 16 minuts en els seus dispositius fixos (ordina-dors i Smart TVrsquos)

Eacutes un creixement del 39 en comparacioacute de les xifres de lrsquoany pas-sat quan srsquoinvertien 142 minuts en dispositius mogravebils Aquest any el consum de viacutedeo en dispositius fixos no creixeragrave un major consum en Smart TVrsquos compensaragrave la pegraverdua de visionat en ordinadors

Per a lrsquoany 2017 el consum de viacutedeo en dispositius mogravebils crei-xeragrave un 33 i un 27 el 2018 arribant als 334 minuts al dia Els dispositius mogravebils representaran el 64 de tot el consum de viacutedeo en liacutenia en 2018

El consum de viacutedeo en dispositius fixos creixeragrave un 13 el 2017 i un 3 el 2018 arribant als 187 minuts coincidint amb lrsquouacutes meacutes estegraves de les Smart TVrsquos

El 2015 els anunciants van invertir 17500 milions de dogravelars en publicitat en viacutedeo en liacutenia La inversioacute publicitagraveria en aquesta disciplina creixeragrave a una taxa mitjana del 198 a lrsquoany arribant als 30100 milions 2018 Perograve encara que la majoria del consum de viacutedeo eacutes mogravebil la major part de la inversioacute en publicitat en viacute-deo en liacutenia va a dispositius fixos i continuaragrave sent aixiacute fins 2017 La publicitat en viacutedeo a dispositius fixos representaragrave un 68 de tota la inversioacute en viacutedeo en liacutenia aquest any No seragrave fins a 2018 quan la publicitat mogravebil iguali a la dels dispositius fixos

NOVES EINES

En molts mercats eacutes cada vegada meacutes comuacute tractar el viacutedeo en liacutenia com un complement de la televisioacute tradicional meacutes que com un competidor El viacutedeo en liacutenia pot afegir abast incremen-tal a les campanyes en televisioacute sobretot entre els meacutes joves i els consumidors acomodats que tendeixen a ser els majors usuaris del viacutedeo en liacutenia

En els mercats meacutes petits els anunciants sovint reutilitzen sim-plement els seus anuncis a la televisioacute perograve no eacutes la manera meacutes efectiva drsquoutilitzar el viacutedeo en liacutenia la publicitat en viacutedeo en liacutenia normalment funciona millor quan es tracta de peces meacutes curtes que els tradicionals anuncis de 30 segons

Smartclip llanccedila Infeed formats 100 mobile que srsquointegren en lrsquoestructura nativa dels sites Smartclip Media Group ha llanccedilat al mercat el seu format Infeed com a resposta a lrsquoaugment de lrsquoaudiegravencia mobile en el consum drsquointernet per part dels usuaris que es caracteritza per ser 100 per cent mobile i integrar-se en lrsquoestructura nativa drsquoaquells por-tals en els quals es trobin ubicats

Els InFeed AD soacuten formats publicitaris totalment assentats en un gran nombre de mercats internacionals (especialment a Agravesia i Amegraverica del Nord) i es caracteritzen per integrar-se al contin-gut natural dels sites evocant als tradicionals drivers editorials perograve unint majors capacitats publicitagraveries com per exemple el control de frequumlegravencies la segmentacioacute geogragravefica generacioacute de data qualificat o lrsquooptimitzacioacute del mateix

Per Aacutengel Fernaacutendez Nebot Country Manager de Smartclip ldquoen els uacuteltims anys les audiegravencies i la forma de consumir continguts han canviat radicalment lrsquousuari cada vegada opta per con-tinguts meacutes avanccedilats i funcionals A Smartclip som conscients drsquoaixograve i tractem de plasmar-ho en les nostres peces El format InFeed estagrave dissenyat per poder adaptar-se fagravecilment a les ne-cessitats de lrsquoanunciant i satisfer les seves KPIrsquoS de campanyardquo

NOVES EINES

Els InFeed podran enllaccedilar tant a una landing externa (click out) com a un contingut dins del propi site (click in) Les peces clic out soacuten un complement a les campanyes de display i estaran orientades a resultats (descagraverregues views interaccions visi-tes o clics) mentre que les peces clic in estan pensades per a la distribucioacute massiva de continguts en els suports de major afinitat del network (de Programa Publicidad)

Facebook anuncia formes perquegrave els anunciants trobin als clients que aporten meacutes valor Facebook anuncia noves for-mes perquegrave els anunciants tro-bin als clients que poden apor-tar-los meacutes valor mentre que ajuden a les persones a trobar les aplicacions mogravebils meacutes uacutetils i amb les que meacutes puguin gaudir Gairebeacute el 90 del temps que dediquem al nostre mogravebil ho pas-sem en aplicacions i el 58 de les compres realitzades a traveacutes del mogravebil als EUA es fan a traveacutes drsquoaquestes

Per ajudar a les empreses a arribar a aquest puacuteblic Facebook presenta lrsquooptimitzacioacute per a esdeveniments de lrsquoaplicacioacute un nou producte publicitari que va meacutes enllagrave de la descagraverre-ga de lrsquoaplicacioacute buscant un uacutes meacutes prolongat Tambeacute anun-cia lrsquoextensioacute dels anuncis dinagravemics i Canvas als anunciants lrsquoobjectiu eacutes obtenir meacutes descagraverregues de les seves aplicacions i augmentar la interaccioacute amb elles

ldquoAquestes solucions permetran als anunciants drsquoaplicacions mogravebils trobar a les persones que duguin a terme accions de valor ajudant-los a aconseguir els seus objectius de negoci i atreure a les persones adequades a la seva aplicacioacuterdquo segons Jehan Damji product manager a Facebook (de Newsroom)

Snapchat presenta patent per fer publicitat sobre els geofiltres

La publicitat podria prendre un altre rumb amb snapchat la xar-xa social hauria presentat una nova patent en la qual detalla un nou sistema de publicitat que faragrave servir el reconeixement drsquoelements per a superposar productes patrocinats que estiguin relacionats amb la imatge Aquesta tecnologia que ha estat pre-

NOVES EINES

sentada per snapchat per solmiddotlicitar patent seria lrsquoequivalent a la publicitat que es mostra en les cerques de Google en com-prar paraules claus colmiddotlocant en primer lloc els productes drsquouna firma o marca al moment de buscar per exemple ldquojaqueta negrardquo o ldquomillor mogravebilrdquo

La solmiddotlicitud de patent de snapchat per al seu nou sistema de publicitat va ser presentat davant lrsquooficina de patents dels Es-tats Units a principis drsquoaquest any i va ser publicada a principis de juliol Tot i que en essegravencia la descripcioacute del sistema de pu-blicitat eacutes el descrit el defineixen com un sistema general de filtres de foto per al reconeixement drsquoobjectes complement per als geofiltres ja actuals de snapchat (de The Verge)

NOVES EINES

El Centre drsquoEstudis en Egravetica Animal llanccedila unes recomanacions per a una cobertura periodiacutestica egravetica dels altres animalsPer UPF-notiacutecies

La discriminacioacute per raoacute drsquoespegravecie -considerar a les demeacutes espegravecies com a inferiors i negar-los consideracioacute moral- ha justificat al llarg de la histograveria lrsquoexplotacioacute que lrsquoeacutesser humagrave ha fet de les altres espegravecies amb les que comparteix el planeta Les consequumlegravencies egravetiques drsquoaquesta visioacute especista del moacuten constitueixen una problemagravetica que els mitjans de comunica-cioacute han de traslladar a la societat A la seva vegada la qualitat

drsquoaquesta cobertura eacutes clau per a que les societats democragraveti-ques puguin progressar moralment en lrsquoeradicacioacute de totes les formes de violegravencia social

El UPF-Centre drsquoEstudis en Egravetica Animal (CAE Center for Animal Ethics) ha llanccedilat les Recomanacions per a una cobertura perio-diacutestica egravetica dels altres animals ldquoper ajudar els periodistes a incor-porar una visioacute dels altres animals no especista meacutes objectiva i meacutes justa que contribueixi a reduir la violegravencia global a la societatrdquo

Les recomanacions se centren principalment en quatre aspec-tes la necessitat drsquouna cobertura positiva i regular dels indivi-dus de les altres espegravecies evitar perspectives antropocegraventri-ques donar veu a les organitzacions de defensa dels animals i emprar un llenguatge neutre i objectiu

Les recomanacions han estat confeccionades per lrsquoequip de lrsquoUPF-CAE amb la colmiddotlaboracioacute drsquoinvestigadores de les univer-sitats de Georgia i drsquoOregon als Estats Units i estan disponi-bles lliurement a la pagravegina web del centre drsquoestudis

Una recerca de lrsquoUPF sobre els efectes de la discriminacioacute per raoacute drsquoespegravecie en la cobertura que els mitjans de comunicacioacute

COMUNICACIOacute ESTRATEgraveGICA

fan dels animals que explotem per a lrsquoalimentacioacute humana con-clou reflectint la manca de debat egravetic profund que hi ha actual-ment en mitjans de gran influegravencia i difusioacute

El UPF-CAE es defineix com a think tank acadegravemic creat al desembre de 2015 de coneixement multidisciplinari i treball interdisciplinari (filosofia dret comunicacioacute literatura poliacuteti-ca educacioacute sociologia etologia biologia evolutiva etc) en egravetica animal el primer a Catalunya i a lrsquoestat espanyol que srsquoequipara aixiacute amb centres pioners en egravetica animal al moacuten lrsquoOxford Centre for Animal Ethics el Centre for Human and Ani-mal Studies (Edge-Hill University) ambdoacutes al Regne Unit aixiacute com tambeacute el New Zealand Center for Human and Animal Stu-dies (University of Canterbury Nova Zelanda) o lrsquoAnimals and Society Institute (EUA)

UPF-CAE lrsquointegren investigadores de tres universitats cata-lanes amb el suport drsquoexperts estatals nacionals i internacio-nals com ara Peter Singer Mark Bekoff Jeff McMahan Carol Adams o Alicia Puleo entre molts drsquoaltres Els lectors drsquoEl But-lletiacute de lrsquoAMIC poden accedir a les Recomanacions del Centre drsquoEstudis en Egravetica Animal de lrsquoUPF nomeacutes CLICANT AQUIacute

El corrector en liacutenia de Softcatalagrave fa meacutes de dos milions i mig de correccions al mes

El corrector ortogragravefic i gramatical es consolida com un dels ser-veis meacutes utilitzats de Softcatalagrave Lrsquoactual servei de correccioacute ba-sat en el programa de codi obert LanguageTool va comenccedilar a funcionar el juliol del 2013 Durant aquell any es van fer al voltant drsquoun milioacute de correccions al mes Enguany (2016) se nrsquoestan fent meacutes de dos milions i mig al mes Els pics drsquouacutes es produeixen en el mes de maig i les valls en el mes drsquoagost de cada any

El corrector srsquoactualitza trimestralment amb les noves versions oficials de LanguageTool La darrera eacutes la versioacute 34 de juliol del 2016 Tambeacute srsquoamplia i es millora el diccionari intern gragravecies sobretot als suggeriments dels usuaris del corrector en liacutenia Hi apareixen subratllats errors ortogragravefics errors gramaticals o tipogragravefics i recomanacions drsquoestil Fent clic en les paraules as-senyalades obtindreu suggeriments de correccioacute si nrsquohi ha Els resultats soacuten orientatius i en cap cas poden substituir una revi-sioacute experta Podeu triar entre formes generals valencianes i ba-lears Aquestes opcions afecten principalment la flexioacute verbal

Per a obtenir meacutes informacioacute sobre les maneres drsquousar el co-rrector recomanem una entrada del blog Retrucs de la Univer-sitat de Barcelona que explica les diferents maneres drsquousar el corrector CLIQUEU AQUIacute (de Lliure i Millor)

Lrsquoaudiegravencia de la TV en catalagrave cau un 333 en deu anys

En lrsquoentorn analograve-gic del 2005 (any en quegrave el Govern espanyol va apro-var el pla tegravecnic lrsquooferta televisiva a Catalunya era de sis canals de cobertura estatal en castellagrave (La 1 La 2 Antena 3 Telecinco Canal+Cuatro i encara sense emissioacute laSexta) i dos canals de cobertura nacional en catalagrave (TV3 i K3-33) a banda de les televisions locals (principalment BTV i Citytv) A finals del 2015 hi havia 32 canals de cobertura estatal en cas-tellagrave i vuit de cobertura nacional en catalagrave a meacutes de les descon-nexions de TVE Catalunya i les televisions locals

El desequilibri entre lrsquooferta televisiva en ambdues llenguumles queda palesat en un informe sobre la situacioacute de lrsquoaudiovisual presentat pel Consell Audiovisual de Catalunya El treball mos-tra com en deu anys (des de que el Govern espanyol va aprovar el pla tegravecnic de la TDT) lrsquooferta disponible a Catalunya ha ldquobas-culat claramentrdquo a favor dels canals en castellagrave

Lrsquoincrement de lrsquooferta televisiva en castellagrave que srsquoha multiplicat per cinc en la darrera degravecada ha repercutit en el consum en catalagrave Aixiacute el 2005 el conjunt de canals en catalagrave tenien una audiegravencia mitjana del 297 de quota de pantalla la qual srsquoha reduiumlt fins al 198 de lrsquoany passat Eacutes a dir una davallada del 333 en deu anys En el cas de TV3 que ha estat liacuteder ininterrompudament en els uacuteltims sis exercicis ha passat drsquoun share del 196 el 2005 al 123 el 2015 el que representa una caiguda del 372

Lrsquoinforme del CAC conclou que el principal repte que teacute el sector eacutes garantir la presegravencia de la llengua catalana ldquotot i la manca drsquoigualtat competitivardquo dels prestadors del paiacutes respecte dels prestadors estatals i globals a meacutes de ldquoreforccedilar i enfortirrdquo els mitjans propis davant el nou panorama multiplataforma i mul-tipantalla El Consell de lrsquoAudiovisual de Catalunya tambeacute su-

bratlla la necessitat drsquouna actualitzacioacute legislativa i reguladora per adequar-se per fer front als canvis que han experimentat els darrers anys la tecnologia i el mercat Els lectors drsquoEl But-lletiacute de lrsquoAMIC poden accedir a lrsquoestudi complet del Consell drsquoAudiovisual de Catalunya CLICANT AQUIacute (de CAC)

LrsquoAssociacioacute de Dones Periodistes de Catalunya prepara el premi Margarita Riviegravere

LrsquoAssociacioacute de Dones Periodistes de Catalunya editores de donesdigitalcat mitjagrave associat a lrsquoAMIC organitza per segon any el Premi Margarita Riviegravere que teacute com objectiu reconegraveixer la feia drsquoexcelmiddotlegravencia periodiacutestica drsquouna periodista que desta-

qui pel seu rigor independegravencia i visioacute de gegravenere En aquesta edicioacute repeteix el mateix jurat format per Neus Bonet degana del Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya els periodistes Jo-sep Cuniacute Teresa Rubio Lluiacutes Bassets Maria Eugenia Ibantildeez i Clara de Cominges filla de Margarita Riviegravere Milagros Peacuterez Oliva periodista i guanyadora de la primera edicioacute i Mavi Ca-rrasco presidenta de lrsquoADPC

Amb aquest guardoacute es reconeix la feina de Margarita Riviegravere com a exemple per a tots els professionals de la informacioacute que fan la seva feina amb dedicacioacute rigor i capacitat de treball El lliurament del premi es realitzaragrave el proper 18 de novembre a CaixaForum de Barcelona en el marc dels Premis de Comuni-cacioacute no Sexista (de Redaccioacute AMIC)

Convocat el premi de lrsquoaigua

Aiguumles Ter Llobregat (ATLL) ha posat en marxa la tercera edicioacute del Premi Periodiacutestic de lrsquoAigua per a treballs de mitjans cata-lans impresos digitals o audiovisuals El guardoacute teacute per objectiu promoure i reconegraveixer la tasca dels professionals distingint els treballs sobre temagravetica de lrsquoaigua com a recurs escagraves i indis-

pensable la seva importagravencia en el desenvolupament humagrave i industrial aixiacute com la de la seva preservacioacute i el seu bon uacutes

Els treballs srsquohan drsquohaver publicat o emegraves entre lrsquooctubre de 2015 i setembre de 2016 i el termini per presentar-los finalitza el 30 de setembre ATLL atorgaragrave un primer premi de 3000 eu-ros i tres accegravessits de 1500 euros cadascun Els guardons es lliuraran al novembre en un acte al Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya (drsquoAEC)

Anuari Dircom 2016 Immediatesa perograve amb calma Per Cristina Aced blog

Vivim en un moacuten ple de contradiccions Fixem-nos en Internet a la Xarxa tot eacutes immediat perograve eacutes necessagraveria una mica de calma per poder analitzar el que estagrave passant La realitat drsquoun diari eacutes molt ilmiddotlustrativa en aquest sentit la versioacute digital eacutes ragravepida immediata i agravegil com una agegravencia de notiacutecies la versioacute en paper teacute meacutes temps per a lrsquoanagravelisi com explicava Jordi Juan director de lrsquoedicioacute digital de La Vanguardia en la presentacioacute de lrsquoAnuari Dircom 2016 celebrada a Barcelona

Llavors rapidesa o pausa Una mica de totes dues i un molt de capacitat drsquoadaptacioacute Aquesta podriacuteem dir que eacutes la foacutermula de lrsquoegravexit Fins The New York Times es replanteja el seu present i el seu futur constantment i una mica podrem aprendre drsquoaquest diari local que ha acabat convertint-se en un gran imperi me-diagravetic

Dades dades dades I meacutes dades Mentre teclejo aquest post srsquoestan recopilant meacutes i meacutes dades sobre mi sobre la meva activitat sobre tots nosaltres Fins aquiacute estem drsquoacord Perograve per a quegrave serveixen aquestes dades es preguntava Jordi Gar-cia Tabernero director general de Comunicacioacute de Gas Natural Fenosa Sense un bon anagravelisi les dades no soacuten meacutes que nuacute-meros sense sentit Per aixograve Montserrat Domiacutenguez directora del Huffington Post i moderadora de la sessioacute va assegurar que si pogueacutes contractar al millor professional del moacuten sens dubte contractaria al millor analista de dades

Big data needs big brains Les oportunitats que ofereixen les dades massives soacuten moltes (si es disposa de les eines i les ments per analitzar aquestes dades) perograve tampoc ens deixem enlluernar ni estan a lrsquoabast de tots ni soacuten fagravecils drsquointerpretar Nomeacutes hem de veure com van fallar les prediccions en les uacutel-

EN PROFUNDITAT LA CROgraveNICA

times eleccions generals (tambeacute la demoscogravepia com comen-tava amb Paul Capriotti despreacutes de la trobada de Dircom) a Eurovisioacute 2016 o als Oscars 2015 per posar tres exemples ben diferents Vaja que el big data no eacutes la panacea ni la solucioacute a tots els nostres problemes

No hi ha dubte que ldquoha de canviar la manera drsquoorganitzar-nosrdquo com va apuntar Albert Sagraveez director adjunt drsquoEl Perioacutedico de Catalunya ldquoEstem obligats a autoformar-nosrdquo contiacutenuament ha assenyalat Domiacutenguez Doncs siacute formacioacute contiacutenua i sense descans i hem de ser autodidactes tenir curiositat i capacitat de fer-nos preguntes i buscar respostes perquegrave tot avanccedila tan de pressa que si volem trobar un curs que ens expliqui el pre-sent i mirin al futur el tenim complicat

Dues realitats que es van confirmar (un cop meacutes) en aquesta sessioacute

-Els gurus en comunicacioacute digital serveixen de ben poc com va assenyalar Domiacutenguez

-El branded content ha existit sempre encara que lrsquoanomeneacutessim drsquouna altra manera

Dos exemples de branded content que es van esmentar Voda-fone Yu i Cinergia de Gas Natural

I dues tendegravencies a tenir en compte que va apuntar Fuencisla Clemares Sales director amp Mobile lead de Google Spain

-Cada vegada hi hauragrave meacutes pantalles connectades si ara la mi-tjana eacutes de 3 pantalles connectades per usuari en breu seran 8 (moltes drsquoelles seran wereables) El mogravebil es convertiragrave en el centre de control de totes elles Passarem lrsquoInternet of Things a lrsquoInternet of Mi

-El viacutedeo seguiragrave pegant fort i viurem una segona explosioacute drsquoaquest format No pensem nomeacutes en viacutedeo tradicional sinoacute tambeacute a la televisioacute connectada i en viacutedeo sota demanda

Les tres paraules meacutes repetides durant la sessioacute immediatesa megravetriques i dades Res de nou perograve tant per aprendre i millorar encara en comunicacioacute digital Seguirem buscant com deien les xapes de refrescs i els pals de gelat no premiats de la meva infagravencia Aquests siacute que eren un bon vaticini del que estava per venir (Foto Dircom Catalunya)

El periodisme no eacutes un crimPer Ben Gazeteciyim (tarafından yayınlandı) The Global Edi-tors Network

Sabies que ldquoEl periodisme no eacutes un crimrdquo eacutes una nova campan-ya llanccedilada pels periodistes a Turquia per augmentar la cons-ciegravencia sobre els molts periodistes i treballadors de premsa en-cara empresonats al paiacutes

Soacutec un periodista El periodisme no eacutes un crim A Turquia lrsquoopressioacute de la premsa estagrave empitjorant dia a dia Aquells que estan lluitant per protegir la llibertat de premsa i fer la seva feina es veuen obligats a pagar un alt preu

Els periodistes que informen des de zones de conflicte soacuten objecte drsquoamenaces i fustigacioacute constants posant en perill la seva vida

Els reporters editors i escriptors sovint srsquoenfronten a investi-gacions criminals i processats per cagraverrecs de difamacioacute Molts drsquoells estan reclosos en espera de judici i estan presos a causa dels seus informes o compartir-los a les xarxes socials

Els periodistes estan etiquetats fagravecilment com a enemics de lrsquoestat i traiumldors i processats a traveacutes drsquoacusacions com ara lrsquoespionatge o ldquodifondre propaganda de les organitzacions terroristesrdquo

Els periodistes estrangers que viuen i informen de Turquia no han estat immunes a aquestes almiddotlegacions i targetings El pe-riodisme ha estat objecte drsquoatacs en diferents periacuteodes de la histograveria de Turquia perograve els membres de la premsa internacio-nal mai han estat objecte drsquoaquesta magnitud

Els periodistes dels mitjans de comunicacioacute es veuen obligats a treballar en condicions tals que no poden fer la seva feina correctament i a meacutes poden ser acomiadats fagravecilment si quumles-tionen la liacutenia oficial del govern Passar la censura eacutes la norma i les veus criacutetiques soacuten estigmatitzades constantment

EN PROFUNDITAT TRIBUNA

Els fets estan restringits per les apagades frequumlents de mitjans de comunicacioacute Els mitjans de comunicacioacute que desafien les apaga-des solen ser etiquetats com a traiumldors o fins i tot com a terroristes i presentats com a criminals Diversos mitjans de comunicacioacute in-dependents estan sota amenaccedila permanent de ser tancats

Les persones de diferents sectors de la societat que mostren solidaritat amb els periodistes per defensar la llibertat de prem-sa aixiacute com el dret a la informacioacute tambeacute es converteixen en objectius de recerca i processament

No obstant aixograve a aquestes pressions desenes de periodistes no han deixat de viatjar a Diyarbakir des de les ciutats occidentals drsquoIstanbul Ankara i Esmirna durant aquest any per mostrar la seva solidaritat amb els seus colmiddotlegues que treballen sota una enorme pressioacute en les zones de conflicte Ells srsquouneixen paciacuteficament da-vant les faccedilanes de de les presons els tribunals i en les redaccions

La proteccioacute de la llibertat de premsa tambeacute significa defensar el dret del puacuteblic drsquoaccedir a la informacioacute

En una societat on el dret a la informacioacute estagrave restringit no es pot parlar de democragravecia

Per tant com a periodistes farem tot el que estigui al nostre abast per ser la veu drsquoaquells que han estat marginats empre-sonats i silenciats per fer la seva feina i defensar la llibertat de premsa i la llibertat drsquoacceacutes a la informacioacute per a tots nosaltres

Com a periodistes de Turquia clamem un cop meacutes El periodis-me no eacutes un crim

Entrevista a Rosa Romagrave degana del Colmiddotlegi de Publicitaris ldquoVolem ser el catalitzador del sectorrdquoPer Reyes Ferrer Revista El Publicista

Formada a ESADE Rosa Romagrave va iniciar la seva activitat pro-fessional en agegravencies com Ogilvy i DDB En lrsquoactualitat a meacutes de degana del Colmiddotlegi de Publicitaris i Re-lacions Puacutebliques de

Catalunya de fa poc eacutes directora de Comunicacioacute i Magraverqueting de lrsquoHospital i Campus universitari Vall drsquoHebron Anteriorment va exercir les mateixes tasques a lrsquoAjuntament de Barcelona on tambeacute ha estat responsable de la marca Barcelona

Com eacutes la degana del Colmiddotlegi de Publicitaris i Relacions Puacutebliques de CatalunyaUna dona inquieta mare de tres fills compromesa amb el pla-

neta i el poble Si hi ha alguna cosa en el que genero consens eacutes en la meva capacitat de motivar i fer equip Una cosa que vull traslladar a la meva tasca com a degana

Quegrave pot fer una institucioacute com la que encapccedilales pel colmiddotlectiuSer catalitzador del sector Escoltant el talent que hi ha a les agegravencies i els anunciants podrem anar un pas meacutes enllagrave com a sector perquegrave ens permetragrave defensar les bones praxis profes-sionals i traslladar les necessitats del sector a les universitats i institucions puacutebliques Hem de ser capaccedilos de posar en valor la nostra aportacioacute a la societat

Hi ha una marca Barcelona Catalunya tambeacute en el sectorSiacute Hi ha una manera diferent de viure la creativitat de manera de ser Ni millor ni pitjor Preservar aquesta identitat eacutes la millor aportacioacute a un moacuten global que srsquoenriqueix amb la diversitat

Quins reptes teacute aquesta marcaBarcelona i Catalunya han de recuperar part de la notorietat i lideratge que vam tenir I aixograve srsquoaconsegueix retenint talent propi El Colmiddotlegi teacute el deure drsquoaportar a les institucions la seva visioacute per aconseguir les condicions que permetin que Barcelona sigui un imant de talent

EN PROFUNDITAT ENTREVISTA

Per quegrave colmiddotlegiar-seAra meacutes que mai que el sector estagrave atomitzat necessitem es-pais de trobada per compartir coneixement debatre i colmiddotlaborar Treballareacute perquegrave lrsquoagravegora de la publicitat a Catalunya sigui al Colmiddotlegi de Publicitaris I per descomptat la defensa del pres-tigi de la professioacute perquegrave el nostre treball tingui el reconeixe-ment oportunitats i la remuneracioacute merescuda

Ens venem beacute les publicitagraveries i RRPPNo Siacute hem sabut vendre beacute grans marques personals com Lluiacutes Bassat Toni Segarra o Joaquiacuten Lorente Fins i tot mar-ques drsquoagegravencies Hem de mostrar que darrere de les genialitats hi ha tot un sector professional que fa impossible construir mar-ques i fer publicitat de primera i que ha drsquoaspirar a ser recone-guda mundialment

El que els periodistes poden aprendre de Pokeacutemon GoPer Melody Kramer Poynter

No soacutec el que es podria anomenar un entusiasta dels videojocs Crec que lrsquouacuteltim partit que realment havia arribat a dominar era Tetris i els uacutenics records nebulosos que tinc dels jocs de Po-keacutemon originals soacuten els meus germans cridant-se coses lrsquoun a lrsquoaltre durant la reproduccioacute de GameBoy durant els viatges en cotxe per veure la nostra agravevia

El comunicat de la setmana passada sobre Pokeacutemon Go i el seu brutal egravexit perograve em va fer reconsiderar la meva falta

drsquoentusiasme -en part perquegrave veig que la interfiacutecie de realitat augmentada de Pokeacutemon eacutes com una eina potencialment uacutetil per a les sales de redaccioacute

La interfiacutecie del joc es veu com un mapa Una vegada que un Po-keacutemon eacutes descobert els jugadors poden veure (i fer una foto drsquoell) usant les seves cagravemeres de telegravefons intelmiddotligents Tambeacute poden pas-sejar i capturar objectes uacutetils en altres parades al voltant de la ciutat

Eacutes una activitat divertida i escapista Perograve Pokeacutemon Go eacutes nomeacutes la punta de lrsquoiceberg quan es tracta drsquoaquest tipus de tecnologia Hi hauragrave altres jocs i experiegravencies que es basen en aquest tipus de realitat augmentada i produeixin experiegravencies del moacuten real drsquoimmersioacute per als participants

Un cop vaig analitzar el tema he descobert algunes claus refe-rides al periodisme que podem compartir

Els periodistes ens hem de preguntar Com podem augmentar lrsquoexperiegravencia dins o a prop dels jocs de realitat augmentada Si srsquoallibera lrsquoAPI del joc es poden crear apps progravepies per a per exemple recomanar alguns llocs que soacuten Pokeparades (per comprar algun element del joc )

EN PROFUNDITAT ANAgraveLISI

Srsquoha drsquoinformar de les implicacions del joc Ja hi ha diversos mitjans que estan indicant quin tipus de dades estan demanant A meacutes hi ha moltes quumlestions egravetiques i de privacitat que els periodistes han de tenir en compte en pensar en els problemes potencials que han sortit a la llum per la xarxa

Quins tipus drsquoexperiegravencies de narracioacute pot augmentar la realitat augmentada A Pokeacutemon Go li falta narracioacute per exemple podriacuteem pensar a crear histograveries Si Pokeacutemon Go llanceacutes una app que per-met als programadors crear experiegravencies en lrsquoaplicacioacute seria pos-sible mostrar ressenyes de restaurants informes drsquoinfraestructura sobre diversos edificis o fotos de notiacutecies drsquoaquest lloc

Des del punt de vista drsquoinformes Hi ha manera drsquoinformar sobre els llocs amb meacutes tragravensit Hi ha maneres de portar a les perso-nes que juguen el joc cap a la seva progravexima accioacute Aquest sem-bla ser un lloc perfecte per a la publicitat perograve tambeacute eacutes un lloc on lrsquointercanvi drsquoinformacioacute potencialment pot florir Es pot fer que els jugadors que visiten un lloc puguin veure despreacutes les notiacutecies drsquoarxius relacionats amb aquest lloc o aprendre meacutes sobre un lloc i despreacutes poder-li demanar que prengui una accioacute O potser els jugadors capten alguna cosa en aquest lloc que eacutes digne drsquouna notiacutecia en si mateixa

Com podrien les redaccions posar-se a disposicioacute de les moltes persones que estan participant en espais de realitat augmen-tada que ara soacuten part drsquouna xarxa molt meacutes gran Simplement parlant amb altres dins de la plataforma Externs a ella I si eacutes aixiacute hi ha alguna manera de capturar aquesta informacioacute que indiqui el que als jugadors els agradaria aprendre meacutes)

Certament com podrien els periodistes facilitar aquest proceacutes o reunir informacioacute drsquoaquest proceacutes a que ens aboca Pokeacutemon Go A meacutes el repte de la realitat augmentada estagrave vigent Com podriacuteem atraure els lectors de mitjans tradicionals Els perio-distes tenim molts reptes gragravecies a aquesta app

EMRO 2016 una posada al dia sobre el sector de la investigacioacute drsquoaudiegravenciesPer Carlos Lozano president executiu de lrsquoAIMC

Fa unes setmanes AIMC va participar en una nova edicioacute del congreacutes anual de lrsquoEuropean Media Research Organisation (EMRO) Aquest eacutes un bon fograverum per calibrar les tendegravencies preocupacions i reptes del moacuten de la investigacioacute de mitjans i audiegravencies sobretot per ser una reunioacute tancada en la qual participen JICrsquos (associacions controlades per la totalitat del mercat) MOCrsquos (associacions controlades per una part del mercat generalment un mitjagrave) i instituts drsquoinvestigacioacute no eacutes un congreacutes comercial i la posada en comuacute eacutes oberta explicant les seves experiegravencies tant positives com negatives

Aquest any hem participat 70 delegats de 46 organitzacions di-ferents drsquoun total de 22 paiumlsos que durant quatre dies hem po-sat en comuacute tant els principals avenccedilos com els reptes i amena-ces del sector EMRO al llarg de les seves diferents edicions ha posat sobre la taula els principals togravepics en cada moment

Per resumir en forma de titulars (en anglegraves) dels existents en els uacutel-tims set anys soacuten single source big data hybrid granularity Com-bining sources smart data i enguany apareix el terme garantia Eacutes de ressaltar que aquest nou terme estagrave vinculat a la transparegravencia i problemes de frau en sistemes de compra automatitzat (progra-magravetica) sent aquest un important element de preocupacioacute sectorial

AIMC el 2008 va obrir camiacute amb la ponegravencia que vam donar en aquest fograverum sobre la fusioacute abordada en el nou EGM els puristes van posar el crit al cel sobre un procediment que al final ha estat drsquouna manera o altra abordat per tots Al mar-ge drsquoaquesta preocupacioacute per mesurar els consums transver-sals de mitjans i suports totes les ponegravencies al llarg dels uacutel-tims anys han donat resposta a les dues grans preocupacions genegraveriques La necessagraveria adaptacioacute a la crisi econogravemica i la investigacioacute dels consums en forma i volum que internet gene-ra en associacioacute amb noves pautes de consum propiciades pel desenvolupament de dispositius mogravebils i connectables

EN PROFUNDITAT DOSSIER

Pressioacute conjuntaEn aquest escenari global soacuten els mitjans impresos (avui dia seria meacutes apropiat denominar-los mitjans escrits) els que en major mesu-ra han sentit la pressioacute conjunta de la crisi i del consum via internet En pragravecticament tots els paiumlsos srsquohan produiumlt retallades econogravemi-ques en els estudis dedicats al mesurament drsquoaudiegravencia retallades que han passat (estan passant per dues liacutenies drsquoactuacioacute)

1 Menys recursos destinats a ldquotreball de camprdquo agraverea de costos meacutes rellevant que ha portat en nombrosos casos a reduccions mostrals

2 Derivacioacute progressiva de la metodologia tradicional basada en enquestes personals io telefograveniques a tegravecniques de recolli-da de dades en liacutenia

Dins drsquoaquest segon aspecte es podria emmarcar el camiacute iniciat fa anys a AIMC Marques o meacutes recentment lrsquoexperiegravencia que srsquoestagrave pi-lotant per introduir gradualment entrevistes en liacutenia (CAWI) en lrsquoEGM

Una altra liacutenia drsquoactuacioacute ara ja gairebeacute generalitzada teacute a veure amb els desenvolupaments per a la integracioacute de dades procedents de diferents fonts Es comencen a multiplicar les ex-periegravencies que com deia abans va iniciar Espanya El consum

multidispositiu ha provocat un progressiu descens de lrsquoaudiegravencia de tots els mitjans i principalment els que tenen en el paper el seu sistema de distribucioacute de continguts tradicional Amb in-ternet srsquoincrementa exponencialment la granularitat impossible drsquoanalitzar amb metodologies basades en mostres Perograve alhora internet deixa empremta digital no drsquoindividu perograve siacute de magravequi-na Els registres censals de caragravecter digital generen bosses im-menses de dades (big data) Srsquoimposa la via de sistemes que treballin amb aquesta base dual (tragravensit i mostres) arribant a pro-cessos de fusioacute i altres tegravecniques drsquointegracioacute Srsquoentra aixiacute en una zona menys estandarditzada i transparent amb en alguns casos dificultats per substituir les monedes existents

Mesurament total (Total brand)

El mesurament drsquoaudiegravencia drsquointernet per aquests productes denominats hiacutebrids o unificats no soluciona en tot cas el mesu-

rament total (Total Brand) eacutes a dir integrar en una uacutenica megravetri-ca dels consums que un mitjagrave teacute combinant la seva distribucioacute tradicional i digital Aquesta eacutes una necessitat fonamental i en aquest congreacutes de EMRO srsquoha vist que les principals iniciatives srsquoestan donant en els mitjans escrits (abans anomenats impre-sos) per les raons anteriorment enumerades (crisi i translacioacute de consums a internet) El mesurament del Total Brand eacutes ja una necessitat indefugible per als diferents agents del mercat per diferents raons

- Perquegrave els mitjans puguin valorar degudament la seva audiegraven-cia tant en termes de cobertura com a perfil

- Perquegrave les agegravencies de mitjans puguin implementar drsquouna ma-nera meacutes integrada les seves estrategravegies de planificacioacute

- Perquegrave els anunciants tinguin una millor forma de valorar la distribucioacute meacutes idogravenia de la seva inversioacute entre les diferents plataformes

I enfront de totes aquestes necessitats de nou apareixen les tegravecniques de fusioacute com lrsquoalternativa meacutes factible drsquointegracioacute sempre que es tinguin les variables suficients per a la trans-

feregravencia de dades del donant al receptor Un exemple clagravessic eacutes el projecte en quegrave AIMC porta treballant des de fa tres anys per a la fusioacute de dades de Premsa i Revistes de lrsquoEGM amb les equivalents de ComScore Lrsquoexemple meacutes trencador eacutes el que el JIC belga (CIMM) va presentar despreacutes de tretze mesos de debat intern canviant el paradigma de la investigacioacute en mi-tjans impresos amb implicacions en lrsquoagravembit comercial

Bagravesicament aquest canvi assumit pels belgues aprofundeix en tegravecniques de modelitzacioacute per oferir dades drsquoaudiegravencia diagraveria per a la premsa i audiegravencies al nuacutemero per a revistes Veurem si aquest canvi en el terreny de la investigacioacute teacute implicacions en la participacioacute que tots dos mitjans tenen en el pastiacutes publicitari

Com apunt general cal dir que de moment no srsquohan modificat les monedes respecte al mesurament drsquoaudiegravencies Eacutes per aixograve que totes les tegravecniques drsquointegracioacute de dades srsquoestan utilitzant per aspectes meacutes pragravectics en lrsquoagraverea de la planificacioacute multipla-taformamultidipositiu Un altre iacutetem en quegrave srsquoestan concentrant els esforccedilos i molt relacionat amb els factors de complexitat de lrsquoentorn eacutes en el desenvolupament drsquoeines drsquoexplotacioacute amiga-bles amb enriquiment drsquoaltres dades

Anem per feinaPer Arnau Nadeu director editorial de la xarxa de periogravedics de proximitat Liacutenia

Els periodistes som un gremi que tendeix a lrsquoautodestruccioacute Ens agrada ens apassiona posar dates de caducitat al que fem als suports que utilitzem al que representem Des que vaig trepitjar per primer cop la facultat que no he parat de sentir profecies apocaliacuteptiques Tota una nova generacioacute de profes-sionals els meacutes preparats fins ara ndasho aixograve diuenndash hi hem hagut de conviure des del primer dia Que si el paper estagrave mort que si

no ets capaccedil de redactar un article en 5 minuts no serviragraves per treballar en el nou paradigma de lrsquoabsoluta ndashi absurdandash imme-diatesa que allograve de lrsquoofici ha passat a millor vida I ves per on aquiacute estic treballant en la primera xarxa de periogravedics de proxi-mitat del paiacutes Liacutenia la qual ha sabut trobar en el format paper i en fugir de lrsquoallau digital la seva raoacute de ser I no soacutec lrsquouacutenic Meacutes drsquoun company ha fet el mateix camiacute

Per quegrave no ens deixem de profecies Per quegrave no deixem que la caducitat del que fem la posi la societat en funcioacute de si li som uacutetils o no en lloc drsquoobsessionar-nos-hi nosaltres Per quegrave no apliquem sentit comuacute a aquest monstre de la immediatesa que ens devora Per quegrave no tornem meacutes que mai a defensar els valors tradicionals del periodisme La feina ben feta Potser ens endurem una sorpresa

Alguns de fet ja ens lrsquoenduem cada dia quan veiem que a diferegravencia del que predica la teoria som valorats si fem les co-ses amb reflexioacute amb rigor amb pluralitat En paper i tambeacute en digital perograve sobretot en paper I als barris Amb els veiumlns i els comerciants Parlant del que els toca de prop sigui nou o no Cridaner o no Aportant-los valor Allograve de les comunitats de lectors perograve de debograve El dia a dia La trucada del veiacute queixant-

EN PROFUNDITAT OPINIOacute

se drsquouna informacioacute que no li fa el pes El feedback meacutes enllagrave del comentari web Drsquoaquiacute a uns anys seragrave aixiacute Veacutes a saber Perograve avui ho eacutes

Sempre he pensat que mentre siguem uacutetils tindrem futur No seacute si en paper o en digital No seacute si de la magrave de Facebook o de Twitter O dels dos o de cap No seacute si frenant la immediatesa o acabant-hi rendits Si suant per explicar histograveries de pes o pu-blicant titulars buits de contingut orientats al clic fagravecil Aixograve no ho sap ninguacute Perograve mentre ens perdem en aquest debat deixem de banda el que realment eacutes important teacute sentit el que fem

Eacutes clar que oblidant lrsquoessegravencia i la raoacute de ser siacute que no hi ha fu-tur possible Fariacuteem beacute de tenir-ho meacutes present i de deixar que ens jutgin els altres Allograve que els periodistes fem cada dia jutjar perograve que sembla que no vulguem que ens facin a nosaltres Ja ens ho diran els lectors quan no ens trobin uacutetils De moment anem per feina i posem-los-hi difiacutecil

Portada

La propietat intelmiddotlectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletiacute soacuten dels seus autors Els continguts del butlletiacute soacuten de lliure reproduccioacute distribucioacute i transformacioacute sempre quegrave es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda drsquoaquests continguts Drsquoacord amb la legislacioacute vigent lrsquoincompliment drsquoaquestes condicions constituiria una infraccioacute sancionable

ACTUALITATLA PRIMERA El 35 dels joves viuria com un drama una apagada tecnologravegicaDrsquoAQUIacute I DrsquoALLAgrave Els espanyols consideren lrsquoesport com un dels principals temes de conversa

COMUNICACIOacute DIGITALCompte amb les xarxes Wi-Fi gratuiumltes quan viatges

PUBLICITAT I MAgraveRQUETINGEnguany la inversioacute publicitagraveria podria creacuteixer el 45 El primer semestre ha crescut el 38 segons lrsquoi2P

NOVES EINESZenith preveu 20 minuts al dia de consum de viacutedeo des del mogravebil

COMUNICACIOacute ESTRATEgraveGICAEl Centre drsquoEstudis en Egravetica Animal llanccedila unes recomanacions per a una cobertura periodiacutestica egravetica dels altres animals

EN PROFUNDITATLA CROgraveNICA Anuari Dircom 2016 Immediatesa perograve amb calmaTRIBUNA El periodisme no eacutes un crimENTREVISTA Entrevista a Rosa Romagrave degana del Colmiddotlegi de Publicitaris ldquoVolem ser el catalitzador del sectorrdquoANAgraveLISI El que els periodistes poden aprendre de Pokeacutemon GoDOSSIER EMRO 2016 una posada al dia sobre el sector de la investigacioacute drsquoaudiegravenciesOPINIOacute Anem per feina

endesacom

NOVES EINES

Portada

endesacom

NOVES EINES

Portada

endesacom

NOVES EINES

Portada

endesacom

NOVES EINES

Portada

endesacom

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

Documents

EL BUTLLETÍ de l’amic · EL BUTLLETÍ de l’amic Premsa, comunicació, publicitat i màrqueting 22/07/2016 número 189 Subscriu-te aquí a El Butlletí Llegeix aquí els números