EL BUTLLETÍ de l’amic · els anunciants. Els esportius van millorar la seva publicitat al gener El diari ABC, per la seva banda, redueix en un 10% els seus ingressos publicitaris

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

14/03/2016

nú

me

ro 172

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: La publicitat en premsa cau un 7% al gener: tornen els núvolsD’AQUÍ I D’ALLÀ: Cap a la constitució d’un Consell de l’Espai de Comunicació en Català

COMUNICACIÓ DIGITALLes xarxes socials, la vida mateixa per als “millennials”

PUBLICITAT I MÀRQUETINGPrevisions d’inversió dels anunciants per Màrqueting i Publicitat

NOVES EINESQuatre trucs de Twitter que faran molt feliços als periodistes

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAEl 22% d’usuaris fa servir xarxes socials per al treball

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Quin futur espera en el món digital per als mitjans de comunicació?TRIBUNA: Els mitjans seguiran insistint en l’estratègia de demanar al lector que elimini els adblockersENTREVISTA: Butch Ward, gerent de l’Institut Poynter: “Editors, trobeu el vostre segment de mercat!”ANÀLISI: Creix el consum d’informació a través de les xarxes, segons l’estudi NavegantesDOSSIER: 8 errors de la transformació digital de la prensaOPINIÓ: La projecció dels municipis

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



La publicitat en premsa cau un 7% al gener: tornen els núvolsPer Fernando Cano / Prnoticias

La publicitat en premsa torna a desplomar-se en el comença-ment d’any. Les dades a les quals ha tingut accés prnoticias reflecteixen que els ingressos publicitaris de les edicions impre-ses han tornat a retrocedir després de tancar un bon any 2015 amb lleus alces anuals. A prnoticias ja us havíem advertit de

les males sensacions dels editors en el començament d’aquest 2016 que s’han confirmat amb unes pèssimes dades per a totes les capçaleres i un retrocés mitjà del 7,4%.

Les dades de finals de l’any passat donaven aspecte d’esperança a un sector fortament castigat per la crisi econòmi-ca i la caiguda de la publicitat. Infoadex publicava fa unes set-manes que els diaris havien tornat a créixer per primera vegada des de la crisi amb un 0,4% i un volum d’inversió publicitària de 658.900.000 representant el 13,1% del total de la facturació per publicitat el 2015. Amb aquestes dades molts van llançar les campanes al vol proclamant la fi de la crisi del paper, però, les dades de gener han tornat als editors a la trista realitat. D’aquesta manera, els informes interns dels diaris als quals ha tingut accés prnoticias indiquen que aquest primer mes de l’any la publicitat en edicions impreses ha caigut un 7,4% en termes generals, el que s’explica en gran part per la incertesa política

ACTUALITAT/ LA PRIMERA

AVÍS. Amb motiu de les vacances de Setmana Santa, el proper butlletí sortirà l’1 d’abril



de començaments d’any i la reticència de les empreses a in-vertir en diaris en un context d’inestabilitat política i econòmica generalitzada.

En aquestes caigudes destaca El Mundo que es desploma un 15% en relació a gener de l’any passat. El diari d’Unidad Edito-rial factura gairebé dos milions d’euros per publicitat en la seva edició impresa aquest mes. No obstant això, la caiguda més gran de publicitat dels diaris és per a El Periódico que perd un 17% i La Vanguardia amb un 16%. No és casualitat que els més grans descensos del mes es produeixin en les principals capça-leres catalanes, on ha passat factura el desgast del procés en els anunciants.

Els esportius van millorar la seva publicitat al generEl diari ABC, per la seva banda, redueix en un 10% els seus ingressos publicitaris de gener, mentre que El País perd un 5%. La Voz de Galícia perd un 10% i El Correo un 1%, mentre que La Razón és l’únic diari que millora els seus ingressos publicita-ris un 1% fins als 1,6 milions d’euros. Aquest particular rànquing el lidera El País, amb tres milions de facturació publicitària al gener; seguit de La Vanguardia, amb 2,7 milions. Tanquen la llista El Mundo, amb 1,9 milions i ABC. amb 1,8 milions al mes.

En aquest llista de facturació d’edicions impreses, els diaris es-portius han aconseguit revertir la tendència negativa del sector millorant en un 30% els seus ingressos publicitaris de fa un any. AS va créixer un 35% fins als 500.000 euros, mentre que Marca va millorar un 36% superant el milió d’euros. Mundo De-portivo va créixer un 21% i Superdeporte un 18,7%. Els diaris econòmics, mentrestant, es van desplomar fins al 19%. Cinco Días va perdre un 31%, El Economista un 0,8% i Expansión es va deixar un 19%. Recordem que totes aquestes dades estan referides només a edicions impreses.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



Descobreix una altra manera de viure el Bàsquet a ExperienceendesaUn programa de bàsquet, humor i entreteniment conduït per Juanma Iturriaga i Antoni Daimiel, i amb la col·laboració de Javier Coronas i Ana Albadalejo.

Nous capítols tots els dilluns a les 23.00h a www.experiencendesa.com

@colgadosdelaro ExperienceEndesa ExperienceEndesa

Butlletí_delaprensa_188x122_S&S_Endesa2016_CdelAro_P_AD_CAT.indd 1 22/02/16 12:17



Cap a la constitució d’un Consell de l’Espai de Comunicació en CatalàPer AEC

Una de les principals conclusions de la Jornada Espai de Co-municació en Català, realitzada a Palma de Mallorca va ser la proposta de constitució d’un Consell de l’Espai de Comunicació en Català, integrat per representants dels governs de cada un dels territoris.

Amb aquest Consell es vol contribuir a vehicular i difondre, amb normalitat, un repertori bàsic de referències socioculturals sus-ceptibles d’arribar a ser conegudes i compartides arreu del te-rritori on es parla la llengua catalana.

Els nous governs del País Valencià i de les Illes Balears cons-tituïts després de les eleccions de maig de 2015, així com el govern de la Generalitat de Catalunya, s’han mostrat favorables a la reciprocitat de les emissions de les ràdios i televisions pú-bliques que utilitzin la llengua catalana. D’altra banda, la gran transformació cultural i comunicativa derivada de l’era digital i de l’internet global, planteja nous reptes en un context altament competitiu en els fronts combinats de llengua, comunicació i cultura, cosa que exigeix més que mai mancomunar poders, imaginació i recursos.

Un cop analitzada, durant la Jornada a Palma, la situació de les ràdios, les televisions, la premsa escrita, la digital i les xar-xes socials, i havent escoltat els professionals de la comuni-cació i algun responsable polític sobre els aspectes tècnics, legals i polítics, perquè aquest espai sigui possible, el professor Josep Gifreu va fer una proposta general per a avançar en l’assoliment d’aquest objectiu.

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



En aquest sentit, caldria treballar políticament per a la insti-tucionalització de l’espai de comunicació en català creant un Consell que passés a ser la instància central de la institucio-nalització d’aquest espai i que fos capaç de donar resposta a les actuals exigències dels ecosistemes comunicatiu, cultural i lingüístic. Es proposa la creació d’un organisme estable amb competències delegades per part dels governs de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears, en una primera fase i dels Governs d’Aragó, d’Andorra i dels estats dels quals depenen L’Alguer i Catalunya Nord, en una segona fase, per a l’establiment de polítiques de comunicació compartides i la supervisió de línies d’actuació en àmbits estratègics i comuns relatius als mèdia i a la producció, disponibilitat i circulació de continguts, sobretot audiovisuals i multimèdia. El Consell hauria de vetllar per la construcció i potenciació d’un espai unitari i politípic, és a dir, compartit i alhora divers, de la comunicació en català tant per al territori com per al ciberespai. Els objectius generals podrien concretar-se en els següents:

• La presència hegemònica de la llengua en l’ecosistema de la comunicació disponible per a la catalanofonia.

• La inclusió de tots els actors i interlocutors de la catalanofonia, independentment del lloc d’origen o de residència o de la seva adscripció a una ideologia o a una particular comunitat política.

• L’exigència de qualitat en els béns i serveis de comunicació en català.

• L’adopció de mesures de foment per afavorir l’accés en les millors condicions a la creació i circulació dels mèdia i dels béns i serveis de comunicació en català.

• L’adopció de polítiques coordinades per fer sostenibles al ci-berespai la creació, la innovació, la producció i circulació de continguts audiovisuals i multimèdia en català en tots els gè-neres. Per posar en marxa aquesta proposta del professor Josep Gifreu i de la resta de membres participants a la Jornada i continuar treballant per l’Espai de Comunicació en Català, en col•laboració amb la Plataforma d’Enllaçats per la Llengua, s’ha decidit a cada part del territori, demanar hora per parlar amb els governs de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears.




Lleida acull la segona trobada territorial dels mitjans associats a l’AMIC

L’emblemàtica Seu Vella de Lleida va acollir la segona troba-da territorial d’editors de mitjans de premsa paper i digitals de la demarcació lleidatana que organitza l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació amb l’objectiu d’apropar l’Associació als mitjans d’arreu del país. El president de l’AMIC, Ramon Grau, va presidir la trobada i va explicar als associats assistents els objectius de la nova junta i cap a on està evolucionant l’Associació. “La qualitat, la utilitat i la representativitat són tres objectius estratègics de l’AMIC.

En aquest sentit, potenciar el control de les tirades i audièn-cies a través de PGD/OJD, facilitar l’accés a l’Agència Catalana de Notícies, millorar la formació dels associats i créixer en la captació de publicitat són accions que han de reforçar aquests objectius” va assenyalar el president. Posteriorment, els asso-ciats van plantejar les seves inquietuds, alguns dubtes i es van recollir suggeriments i necessitats de futur. L’AMIC és una associació de premsa i mitjans digitals que va començar fa dinou anys i esta formada per més de 250 mi-tjans associats, dels quals 25 són de la demarcació de Llei-da. La nova junta encapçalada per Ramon Grau, es va marcar l’objectiu d’impulsar l’Associació a través de comissions ober-tes als associats entre elles les territorials. En el marc d’aquesta comissió, la trobada d’ahir va estar organitzada pel delegat de l’AMIC a les terres de Lleida Josep Anton Pérez i la membre de la junta Esther Barta, tots dos de territoris.cat. A la jornada hi van ser presents: Pedro Pérez i Sisco Alarcón de Groc; Roser Torruella de Comarques de Ponent; Maria Fauria i Gerard Martínez de se7accents i 7accents.cat; Josep Ramon Ribé i Ignasi Calvo de La Mañana i lamanyana.cat; Juan Cal d’Auè i segre.com; Jaume Boquet i Carla Vilaseca de balaguer.




122x188 CAT apaisado.indd 1 21/07/15 14:48



tv, mollerussa.tv i tarrega.tv; Laura Casbas i Hèctor Guasch de La Ciutat de Lleida; Robert Moncasi de totlleida.cat; Eduard Ba-ches d’holalleida.com; i Laura Biela de lleidaalminut.com. (de Redacció AMIC)

L’AMIC visita l’Agència Catalana de Notícies per impulsar un nou acord

El president de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comuni-cació, Ramon Grau, i el secretari general, Josep Ritort, es van reunir la setmana passada amb el director de l’ACN, Joan Ma-ria Claveguera, i la subdirectora, Anna Nogué, amb la voluntat d’impulsar l’accés a l’Agència Catalana de Notícies als mem-bres de l’AMIC. A la reunió es va analitzar detalladament l’acord actual de col·laboració per tal d’oferir unes millors condicions econòmi-ques i potenciar així l’interès per part dels mitjans de l’AMIC en accedir al servei de l’ACN, un objectiu comú d’ambdues orga-nitzacions. (de Redacció AMIC)

Neix H. Home Vanguardia

La publicació H. Home de Vanguar-dia neix aquest dissabte. dia 12. És la revista masculina de La Van-guardia. “Una revista única per a un home diferent”. Serà trimestral, com les estacions: primavera, estiu, tar-dor i hivern. Tindrà un mínim de 100

pàgines i un tiratge de 134.000 exemplars, que es distribuiran gratuïtament amb La Vanguardia en dissabte (el 4 de juny, l’1 d’octubre i el 3 de desembre) i es podrà adquirir després al preu de tres euros al quiosc. És una revista de luxe que abor-darà els temes des de l’excel·lència, la innovació, l’emoció, la complicitat, però també des del coneixement. Obre les pàgines la secció Galeria de retrats, on es donen la mà l’art i la moda. En el seu primer exemplar, Armand Roulin, un retrat pintat per Van Gogh el 1888, reneix a través del pinzell fotogràfic com una recreació de moda llista per emportar.

No faltarà motor. Motos i cotxes estaran presents en les se-ves pàgines. Brad Pitt ens presentarà dissabte que ve la seva




col·lecció de motos. Tampoc hi faltarà la moda, a través de l’ull dels millors fotògrafs. “És obvi que res és obvi” és el lema d’aquesta nova revista dirigida a ell. H. Home Vanguardia. (de La Vanguardia)

Les editores de La Stampa i Repubblica es fusionen

Itedi i L’Espresso, editores respectivament de La Stampa i Re-pubblica (dos dels principals diaris d’Itàlia), han arribat a un acord per fusionar-se i crear el grup de premsa més gran del país, el qual controlaria el 20% del mercat. Ambdues editores preveuen tancar l’acord definitiu abans del 30 de juny i execu-tar-lo durant el primer trimestre de 2017.

Tant els dos diaris com la resta de capçaleres i mitjans que con-trolen els dos grups mantindran la seva autonomia, asseguren en un comunicat. En conjunt, Itedi i L’Espresso van gestionar el 2015 uns ingressos d’uns 750 milions d’euros, amb 5,8 milions de lectors i més de 2,5 milions d’usuaris únics diaris.

En el grup resultant de la fusió, Fiat Chrysler Automobiles (ac-cionista de referència d’Itedi amb un 77%) tindrà prop del 16% de participacions, i el seu soci minoritari, Ital Press Holding, un 5%. Per la seva part, el grup CIR (principal accionista de L’Espresso) controlarà el 43% del nou grup.

L’impacte que pot generar l’operació en la resta de mitjans ja ha començat. Com a conseqüència de l’acord, Fiat ha anunciat que es desprendrà del 16,7% d’accions que té a RCS Media-grup, editora de Corriere della Sera i de l’espanyol El Mundo. (de Comunicació 21)

Racó Català, 17 anys fent camí

Ja fa 17 anys que Racó Català va emprendre el seu camí a la xarxa. El van impulsar tres amics universitaris, connectats per




IRC, amb ganes de crear un web de recursos en català. Poc a poc i amb molta participació van aconseguir crear un portal d’informació amb ressò al conjunt dels Països Catalans.

“Han estat 17 anys de fer xarxa –diu el portal- però també de trepitjar el carrer. I és que el projecte ha estat possible gràcies a tots aquells que hi han pres part seguint l’actualitat, comentar els fòrums o participant dels concerts, festes i diverses activi-tats programades al llarg de tots aquests anys.” Racó Català vol continuar sent un espai de debat i reflexió amb l’objectiu de donar veu a la vida política, social i cultural dels Països Cata-lans. (d’AEC)




Les xarxes socials, la vida mateixa per als “millennials”Per Ipmark i AEC

Facebook és la seva referència. Quelcom semblant a la me-mòria de la seva trajectòria vital. El 85% dels “millennials” són allà. L’últim és Instagram, i Twitter s’estanca progressivament. Així es relacionen els joves amb les plataformes socials segons la setena onada de l’“Observatori Xarxes Socials-Millennials” de The Coktail Analysis i Arena.

L’estudi analitza l’ús que els “millennials” fan de les xarxes so-cials, aprofundint en l’impacte que tenen en els seus compor-taments, les seves actituds i els seus hàbits, així com la relació que es produeix entre els joves i les marques en aquest con-text. Entre les conclusions de l’estudi destaquen les següents:

- Les xarxes socials són eines que contribueixen a la consolida-ció i el desenvolupament de la identitat dels millennials. Face-book és la vida mateixa.

- Són un marc òptim per a la vivència d’experiències constants: ofereixen moments d’alt valor caracteritzats per la seva impre-visibilitat i capacitat per sorprendre.

- S’han convertit en un espai fonamental en la relació amb els altres. Són llocs en els que l’usuari s’exposa davant de la co-munitat, a fi d’oferir continguts rellevants i en els quals s’espera obtenir feedback i el reforç de la mateixa.

- Les xarxes socials són eines que intervenen en la relació entre els millennials i el consum de continguts a través de les quals es comparteixen, distribueixen i descobreixen. En elles no apa-reix un discurs crític cap al consum o cap a les marques (el 77%

COMUNICACIÓ DIGITAL



dels millennials segueix marques en aquestes plataformes). La seva presència està naturalitzada i normalitzada.

- El millennial utilitza les xarxes socials com a eina per treure el màxim partit de les marques, descobrint, interactuant i apro-fitant les oportunitats que ofereixen. Accepten les experiències impulsades per les marques sempre que siguin noves, propor-cionades i no atabalin.

- “Imperfecció assumida” en l’elaboració dels continguts que es comparteixen a les xarxes socials.

- Els influencers (un 51% recorda accions de marques amb in-fluencers) exerceixen de mitjancers validats amb les marques. Gràcies als seus continguts “handmade” (en molts casos amb el suport del vídeo) resulten figures creïbles que aporten valor a la marca.

En aquest sentit, el vídeo és el suport predilecte per a la comu-nicació de les marques en xarxes socials per la seva accessibi-litat des de qualsevol dispositiu i perquè facilita la comprensió en detall del producte, mentre comunica els valors i beneficis del mateix amb més senzillesa que altres formats. En aquest

cas, per als “millennials” YouTube és la referència i el 59% d’ells l’utilitza diàriament. Els lectors d’El Butlletí poden accedir a aquest interessant es-tudi CLICANT AQUÍ

El Congrés de Periodisme Digital a Osca

El cap de la edició digital de The Washington Post, Emilio García-Ruiz (a la foto de EFE), ha valorat aquest dimecres la importàn-cia de xarxes socials com Facebook o Twitter per accedir als con-tinguts periodístics i possibilitar així una distribució més àmplia entre potencials lectors. García-Ruiz ha fet aquesta afirmació en una compareixença de premsa prèvia a la celebració del 17è Congrés de Periodisme Digital d’Osca, que reunirà el dijous, 11 de març, més de 250 periodistes per parlar de qüestions com les de vegades incòmodes relacions entre mitjans de comunicació i política o el model de negoci digital. El responsable de la divisió digital del Washington Post ha explicat que al llarg dels seus vint anys de presència a internet, el rotatiu ha “après” del que es va fer “malament” en el procés d’adaptació al món digital i ha acon-seguit un producte amb un funcionament prou bo.


http://www.amic.media/media/files/file_352_956.pptx



Per la seva banda, el director del Congrés de Periodisme Digi-tal, Fernando García Mongay, ha explicat que un dels eixos de l’edició d’enguany se centra en les relacions entre els mitjans de comunicació i la política, i la necessitat de la transparèn-cia en la informació. Respecte a l’evolució del Congrés, García Mongay ha assenyalat que després de 17 anys d’existència en què la cita ha estat reconeguda com una de les referències en el seu àmbit “no volem créixer més, perquè tenim una mida que podem controlar bé, sense necessitat de més”. El Butlletí de l’AMIC us oferirà un resum del congrés en la seu proper núme-ro. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

José Antich posa en marxa El Nacional

Diumenge a la nit, dia 5 de març, es va llançar formalment El Nacional, el nou di-gital impulsat per José Antich. Una posa-da en marxa amb una portada a l’alçada del moment, amb entrevista al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El nou mitjà, que fa sis mesos va treure el cap en format bloc mentre s’anava modelant, es presenta amb tres senyes d’identitat, segons explica el seu director i editor. La primera, “l’obsessió” per la informació. “Pretenem que el diari ocupi l’espai central del país amb molt bona informació. Es-tem en un moment que la informació se’ns està escapant de les mans als periodistes. A més mitjans, menys informació. És necessari trencar aquesta equació que tenalla greument la pro-fessió. I això només ho podrem fer en la mesura que els diaris siguin de la gent i per a la gent”, argumenta Antich. La segona senya d’identitat és la voluntat de ser un diari català i europeu, i la tercera, el seu disseny. “Volem ser els millors en anar al gra”, apunta el cap de projectes, Antoni Maria Piqué, en les instruc-cions d’ús d’El Nacional.




“Si els polítics, esportistes d’elit i artistes variats ja no necessiten els periodistes per sortir als mitjans perquè ells s’ho poden gestionar directament a través de Twitter, Facebook, Instagram o Snapchat, doncs potser els periodistes podrem tornar a fer el que havíem fet sempre: donar notícies. És el que intentarem fer aquí”, assenyala per la seva part el periodista Iu Forn. (de Comunicació 21)

El resultat abans d’impostos de Eldiario.es torna a ser positiu

En l’exercici 2015, Diari de Premsa Digital (editora de Eldiario.es) va tancar l’exercici amb un benefici abans d’impostos de 278.195 euros, segons la informació facilitada al diari digital pel seu director Ignacio Escolar. Aquesta xifra de beneficis és un 4,4% inferior als 291.060 euros que va generar l’editora l’any passat, però la plantilla a augmentat considerablement.Durant l’exercici la companyia va tenir uns ingressos de 2.419.916 euros, és a dir, un 33,1% més que els 1.818.209 euros de 2014. El creixement dels ingressos s’ha donat tant en l’augment de la publicitat, que va passar de 1.219.171 a 1.621.942 euros, és a dir, un 33,0% més, com en els proce-dents de les aportacions dels socis que es van incrementar un

37,5 %% en passar de 569.805 als 783.415 euros. El nombre de socis es va incrementar un 32% fins a 14.231. Pel que fa a les vendes de la seva revista de paper, els seus ingressos es van reduir pràcticament a la meitat, en passar de 29.233 a 14.559 euros entre tots dos exercicis.

Pel que fa a les despeses van ascendir a 2.141.721 euros en-front dels 1.522.226 euros de 2014, és a dir un 40,7% més. Finalment, el benefici net de Diario de Prensa Digital va ser de 215.601 euros (218.295, el 2014). Ara bé, durant l’any 2015 la plantilla de la redacció va passar de 37 a 54 periodistes. (d’AEC)

Nació Digital obre edicions a Tarragona, Sitges i la Cerdanya

El Grup Nació Digital ha posat en marxa una edició per a Tarragona sota la seva pròpia marca, i en els propers dies n’endegarà de noves a l’àrea del Camp de Tarragona. Fins ara, Nació Digital cobria aquest territori gràcies a l’aliança que man-tenia amb delCamp.cat, que ara s’ha vinculat a elMón. En el marc del seu procés d’implantació territorial, recentment el grup ja havia obert dues edicions més, NacióSitges i NacióCerdan-




ya. Actualment, amb Nació Digital com a pal de paller, el grup té 18 edicions de proximitat i sis de temàtiques.

La progressió dels últims anys “ha comportat la necessitat que Nació Digital estigui present amb la seva pròpia marca i iden-titat periodística en tot el territori nacional català”, assegura el grup. I és en aquest marc que ha posat en marxa les noves edicions, així com les que s’anunciaran properament. (de Co-municació 21)

TV3 millora l’accessibilitat als televisors HbbTV

El servei de TV3alacarta per a televisors amb tecnologia HbbTV ha incorporat la possibilitat de personalitzar els subtítols dels vídeos, triant la mida i la seva ubicació dins la pantalla, a més d’escoltar-ne l’audiodescripció. Aquesta novetat és un pas més l’accessibilitat del servei per a les persones amb visibilitat re-duïda i també amb problemes d’audició.

La CCMA destaca que està treballant per poder fer cada cop més accessibles tots els seus mitjans digitals. “L’accessibilitat en

l’entorn digital representa donar un accés el màxim d’universal als usuaris, independentment de les seves capacitats i dels dis-positius que utilitzen”, assegura en un comunicat.

El desenvolupament per poder oferir aquestes novetats d’accessibilitat a les televisions connectades s’ha fet en el con-text del projecte europeu de recerca HBB4ALL, el qual té com a objectiu donar resposta a les demandes d’accessibilitat dels col·lectius amb necessitats especials. HBB4ALL està cofinançat per la Comissió Europea i està coordinat per un equip multi-disciplinari de recerca del Centre d’Accessibilitat i Intel·ligència Ambiental de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barce-lona. (d’AEC)

Spainmedia Ràdio llança la seva pròpia aplicació per iOS i Android

Spainmedia Ràdio, projecte que va néixer l’any passat a in-ternet, com una emissora digital en què tenien espai diferents programes relacionats amb les diferents capçaleres que publi-ca aquesta editora, ha llançat la seva pròpia aplicació per a telèfons i tauletes, en versió per a iOS i Android. Així, l’emissora




(www.spainmedia.es/radio) comptarà amb podcast sobre ne-gocis, com Forbes People i Forbes Emprèn; cultura, com En això crec; moda, com Backstage; o gastronomia, amb Tapes a mitjanit.

El fil musical de la cadena és el jazz. En paraules d’Andrés Rodríguez, president i director editorial d’Spainmedia, el desen-volupament d’aquesta emissora suposa “obrir una nova finestra perquè els lectors puguin comptar amb una ràdio que sintonitzi amb els seus interessos i la seva forma de vida”, alhora que “permetrà aprofundir en els continguts de les revistes i sentir com sona la informació del lifestyle”, assenyala Rodríguez en un comunicat. (d’AEC)

Noves tecnologies mòbils, laboratori d’innovació de The Guardian

És gairebé impossible discutir el futur de les notícies sense esmentar la tecnologia mòbil. El 2020 hi haurà un estimat de 6.100 milions d’usuaris d’smartphones al món; gairebé el 70% del total projectat de la població global. A començaments del 2015, 39 dels principals 50 llocs digitals de notícies van rebre més trànsit de dispositius mòbils que d’ordinadors d’escriptori.

Per això, The Guardian U.S. ha posat en marxa el seu Labora-tori d’Innovació Mòbil, un espai d’experimentació dedicat a des-cobrir què funciona –i què no– en l’esfera de les notícies mòbils. El treball del laboratori explorarà cinc àrees clau: cobertura en viu, vídeo, contextualització, interacció i notificacions. Fins ara, els seus experiments han consistit a parlar amb els lectors via WhatsApp durant un dels debats entre presidenciables del Par-tit Republicà, o cobrir el Westminster Dog Show utilitzant Peris-cope i Facebook Live. N’hi haurà més en els pròxims mesos. (d’Ijnet.org)


http://www.spainmedia.es/radio



Les activitats digitals ja aporten més del 60% dels ingressos d’Axel Springer

l’exercici de 2015, el grup alemany Axel Springer va registrar uns ingressos de 3.295 milions d’euros, un 8,5% més que els 3.038 milions de l’exercici anterior, segons un comunicat dis-tribuït pel grup. Del total d’ingressos, el 62% (2.005 milions d’euros) van correspondre a les seves activitats digitals, dins de les que s’inclouen els negocis de classificats que van expe-rimentar un important creixement.

El benefici net d’Axel Springer va ser de 304,6 milions d’euros, davant dels 235,7 milions de 2014, és a dir, un 29,2% més.

Per a l’exercici en curs, el grup alemany preveu continuar ex-pandint les seves activitats digitals, centrant-se al portal econò-mic Business Insider, a la seva plataforma d’informació (amb Samsung) Upday, en els seus negocis de classificats i en les subscripcions digitals dels seus mitjans de comunicació. (De Digimedios)

Infolibre redueix les seves pèrdues a la tercera part

Ediciones Prensa Libre va tancar l’exercici del 2015 amb unes pèrdues d’explotació de 218.210 euros, una xifra que és menys de la tercera part del registrat un any abans, quan van assolir els 736.610 euros, segons una informació publicada al seu ma-teix web. Els ingressos del diari digital van ascendir a 845.182 euros, un 20,3% superiors als del 2014. D’ells, 427.824 euros van ser de publicitat; 347.263, aportacions dels socis, i 70.095 euros de les vendes d’exemplars de la revista TintaLibre.

Pel que es refereix a les despeses (1.063.392 euros), 756.142 euros es van destinar a personal; 110.199 euros a costos tec-nològics i industrials; 104.002 per a despeses generals; 38.877 euros en agències; 27.831 euros en amortitzacions, i 26.341 euros en despeses financeres. (de Digimedios)




Zurich tria Barcelona per instal·lar el seu centre mundial de “Big Data”

El conseller delegat de Zurich Espanya, Vicente Cancio, ha anunciat aquest dijous que l’asseguradora ha escollit a Barce-lona per instal·lar el seu centre mundial de “Big Data”. En un es-morzar informatiu, Cancio ha explicat que el centre s’instal·larà al centre tecnològic que Zurich té a Barcelona --on treballen unes 250 persones-- i es contractaran 200 empleats més en els propers dos anys.

Cancio ha destacat que la companyia ha escollit la capital ca-talana per la capacitat d’atraure talent gràcies a la seva qualitat de vida i amb un costos de vida “ajustats”. El centre agruparà l’agenda de “Big Data” de Zurich a tot el món i els llocs de treball que es crearan seran d’”alt valor afegit” amb perfils internacio-nals que vindran a Barcelona. (d’Europa Press)




Previsions d’inversió dels anunciants per Màrqueting i PublicitatPer Reason Why

Els anunciants són cauts quan es parla de inversió publicitària. Almenys això és el que reflecteix l’últim informe Trend Score, en el qual s’analitzen les previsions de l’últim semestre de 2015. Un període que va tancar amb una variació negativa tant a Màrque-ting (-0,4%) com en Publicitat (-0,1%). Dades que contrasten amb les presentades per Zenthinela (recollides en El Butlletí anterior).

Malgrat això, les expectatives per al 2016 són d’estabilitat, amb variacions positives per a tots dos casos: un 0,3% per Màrque-ting i un 0,4% per a Publicitat.

Segons el Trend Score, promo-gut per l’Associació Espanyola d’Anunciants i Scopen, Xarxes Socials, Pre-post Roll, SEM i Mòbil Display han estat les partides que han experimentat un major creixement. De fet, més del 75% dels anunciants han afirmat haver tingut una evolució positiva de la inversió en Xarxes Socials.

Cada vegada hi ha més penetració d’inversió en Branded ContentPerò no són les úniques partides a les que els anunciants pres-ten atenció a l’hora d’invertir. Cada vegada hi ha més penetra-ció d’inversió en models com Branded Content i XTB, catego-ries que han presentat xifres del 72% i el 57% respectivament.

De fet, el Branded Content és la disciplina en la qual un ma-jor nombre d’anunciants que encara no l’han provat pensen invertir-hi. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden consultar l’informe complet de Trend Score CLICANT AQUÍ

PUBLICITAT I MÀRQUETING

http://www.amic.media/media/files/file_352_957.pdf



Opera integra un adblock en el seu navegador i aconsegueix carregar pàgines gairebé a la meitat de temps

Recentment, el MIT anunciava un algoritme basat en Java que permetia retallar un 34% el temps de càrrega de qualsevol na-vegador web. Opera està ja provant la beta del seu nou nave-gador i carrega les pàgines un 90% més ràpid. Per això no li fa falta cap algorisme. Simplement porta el seu propi adblock integrat.

La idea porta cua perquè els anuncis són precisament el princi-pal model de negoci i font d’ingressos de Google. Amb només un 2% de quota de mercat en navegadors web, a Opera la publici-tat li és igual, i la idea d’un navegador que bloquegi els anuncis (sobretot els més pesats i invasius) és innegablement atractiva.

La versió 37.0.2162.0 d’Opera estarà disponible per a OSX i Win-dows pròximament, però els que vulguin ja poden descarregar-se la beta per a desenvolupadors. Ni tan sols cal registre. A Giz-modo en Espanyol ho hem fet i, sí, es nota molta diferència. El navegador no només carrega molt més ràpid les pàgines sense anuncis, sinó que també ens permet establir excepcions en les URL que considerem de confiança. Quan bloqueja algun anunci també s’especifica el que ens hem estalviat en temps de càrrega. Les diferències ronden entre el 60 i el 90%. (de Gizmodo)

M & CSaatchi crea la nova campanya de Mercedes-Benz

M & CSaatchi ha estat l’agència que ha creat la nova campan-ya de Mercedes-Benz Citen Tourer One. Es tracta d’una peça publicitària orientada a arribar a aquells públics que valoren el




caràcter versàtil d’una furgoneta, i que la necessiten tant per als seus desafiaments laborals, com per al gaudi del seu temps lliure. Per primera vegada, la campanya està desenvolupada 100% a Espanya i per al mercat espanyol.

Consta de quatre espots: dos de 20 “que s’emeten a TV des d’ahir i durant 3 setmanes, i dues peces de 30”, la difusió va començar el dia 7 de març en els canals propis de RRSS de Mercedes-Benz Furgonetes. També s’emetran des dels mateixos perfils on line, una versió llarga que unifica els quatre espots i un making of. La campanya, que va arrencar dimarts a TV i ho va fer un dia abans a RRSS, estarà present també a Internet, amb versions de diferent durada. El repte de M & CSaatchi és arribar a totes aquelles perso-nes que busquen o fan un ús dual del seu vehicle: per al seu treball i per al seu temps lliure. (de Programa Publicidad)

DDB Espanya crea la campanya de llançament del nou AUDI Q2

DDB Espanya crea la campanya del nou Audi Q , #untagga-ble. Es tracta d’un espot de televisió que mostra com “ El millor és impossible d’etiquetar”. Un treball que parteix d’un manifest

que, a ritme de la cançó Bangarang, de Skrillex, evidencia el curtes que es queden moltes vegades les etiquetes: o és que Marilyn és només una #rubia? I Garfield un simple #gato? I un grafit, és només #vandalismo?

Això mateix succeeix amb el nou model d’Audi, el Q2. Pujar la foto de les vacances i posar-li etiquetes. Pujar un vídeo del concert d’ahir nit, més etiquetes. En definitiva, un cotxe al qual se li poden posar tantes etiquetes que només una d’elles serveix per a definir-ho: #untaggable. Ara vindrà publicitat gràfica. (d’El Publicista)

El consorci per la Normalització Lingüística s’anuncia a mitjans de l’AMIC Catorze mitjans de l’AMIC han portat durant els mesos de des-embre i fins al febrer la campanya “Connecta’t al Català” que promou el Consorci per la Normalització Lingüística. Vuit ca-pçaleres gratuïtes han fet difusió de la campanya amb un total de 10 insercions que sumen una tirada de 179.820 exemplars. Pel que fa a la campanya digital la van portar en format baner 6 mitjans. (de Redacció AMIC)




Quatre trucs de Twitter que faran molt feliços als periodistesPer Kopy Barcelona

Com estan canviant els mitjans! Els periodistes digitals ja po-den estar en diversos llocs alhora gràcies a Twitter, com aca-bem de llegir més amunt. L’ocellet sobrevola el món sencer i pot oferir informació, gairebé instantània, del que està succeint en tots els racons del planeta.

Evidentment, aquest és un gran avanç per als mitjans de comu-nicació que veuen com poden estar informats, sense necessitat d’aixecar-se de la cadira. Sí, ho sé. Molts criticareu aquesta afirmació perquè va totalment en contra de l’essència del perio-

dista i el seu “explicar la notícia des del terreny”, però la veritat és que les redaccions viuen immerses en una tremenda crisi econòmica. D’aquesta manera, Twitter els avisaria d’on està succeint la notícia i els permetria optimitzar el temps.

Recordeu l’ocellet que l’hi “xivaba” tot als vostres pares? Doncs Twitter seria una cosa semblant. A First Draft News hem trobat un article que parla sobre com trobar breaking new a Twitter o el que és el mateix exclusives o notícies d’última hora.

Com detectar aquestes notícies? Doncs monitoritzant paraules clau. Des de termes generals a vocables més específics. Hi ha eines com Tweetdeck o, fins i tot, Hootsuite que et donen aquesta opció de segmentar i treure el soroll innecessari:

- Paraules clau: Podries buscar: “Xoc”, “OMG”, “en viu”, “acci-dent”, “explosió”...

- Operador de Twitter: La xarxa permet buscar diferents pa-raules utilitzant els operadors OR And, propis de la programa-ció. “Terratrèmol OR Sisme OR Desastre”.

- Sigles: Per exemple, quan mor algú “RIP”, “DEP”

NOVES EINES

http://firstdraftnews.com/how-to-find-breaking-news-on-twitter-social-media-journalism/



- Positive news: No tot han de ser males notícies. Per això cal monitoritzar també paraules clau que encaixin amb la felicitat i l’èxit i, a més, crear llistes per seguir usuaris que puguin servir d’altaveu en aquests casos.

Certament, creiem que són uns bons trucs!

Puput és l’app que permet connectar-nos a internet quan no tenim dadesPer Natxo Andreu / Tu My Wigo

Puput és una prometedora tecnologia que permet gaudir d’alguns serveis d’internet sense connexió de dades. El seu funcionament és senzill, segons expliquen els responsables de

la startup catalana, que recentment van presentar l’aplicació al Mobile World Congress de Barcelona.

El funcionament és senzill. Quan rebis un enviament que has marcat, Puput t’enviarà una trucada perduda. En tornar la tru-cada, gratuïtament et llegirà el correu en qüestió. La informa-ció s’envia i es genera durant el to de trucada. No s’arriba a despenjar. Per respondre els correus electrònics el sistema és similar al que s’utilitza amb els àudios de WhatsApp, es dicta directament el missatge i el sistema l’envia al remitent del mail.

El sistema d’Puput pot ser molt útil durant viatges de treball, a l’estranger o en llocs on la connectivitat de dades pugui ser molt limitada. És interessant també, en el món corporatiu, perquè les companyies puguin assegurar-se que els missatges realment urgents arriben als seus empleats. Molt útil per a les redaccions i els seus periodistes.

També expliquen des de la companyia que aquesta tecnologia també té altres usos, com ajudar a controlar l’absentisme esco-lar. En aquest cas, si un alumne no està a classe quan es passa llista, el professor podrà introduir el seu nom en una aplicació que automàticament n’avisarà als pares per comprovar si es

NOVES EINES



tracta d’una campana de les de tota la vida o una absència justificada.

De moment, han fet diferents proves amb altres funcionalitats, aconseguint tenir un sistema capaç també per exemple de lle-gir i enviar tuits sense tenir connexió. L’objectiu final és que aquesta tecnologia sigui compatible amb un gran nombre de plataformes que solem utilitzar des dels nostres mòbils.

Google permetrà pagar amb la veu

L’evolució dels sistemes de pagament en els darrers anys ha estat incessable: de l’efectiu a les targetes de crèdit –passant pels pagaments online en un clic–, seguit del pagament con-tact-less en telèfons i polseres. Ara, Google pretén anar un pas més enllà amb el seu nou sistema Hands Free, que ens conver-tirà a tots en autèntics moneders amb cames.

La idea és que en arribar a la caixa d’un establiment, n’hi hagi prou amb dir la frase “I’d like to pay with Google” –vull pagar amb Google–, per tal que l’aplicació Android Pay reaccioni i, de manera automàtica, realitzi el càrrec a la targeta de crèdit que

tingui registrada. Esperem, això si, que la frase sigui traduïda ben aviat a diversos idiomes, entre ells el català. Segons ha anunciat Google, McDonald’s i Papa John’s -una cadena de pizzeries nord-americana–, seran els primers establiments en provar aquest nou sistema de pagament. (de Via Empresa)

WhatsApp prepara un servei per localitzar els teus contactes

WhatsApp és un pou sense fons de notícies i novetats. L’última que hem conegut és que tenen planejat activar un sistema de localització que permeti conèixer la ubicació de tots els nostres contactes. Així s’ha filtrat en els fòrums de la pròpia aplicació de missatgeria que en els últims dies treuen fum.

NOVES EINES



Ara bé, la polèmica està servida ja que dins de l’opció de pri-vacitat i seguint la política de Facebook, WhatsApp guardarà per defecte totes les nostres ubicacions. D’aquesta manera, els nostres contactes sabran on som o on hem estat, amb els pro-blemes de privacitat que això pot suposar. Facebook ja compta amb una utilitat semblant per poder localitzar els amics més propers. Una aplicació dins de la xarxa social que es va activar recentment i que no ha tingut gaire acceptació a casa nostra. Ara bé, sempre tindrem la possibilitat de desactivar aquesta po-lèmica opció. (de Tu My Wigo)

Facebook compra Masquerade per competir amb snapchat

La capacitat de MSQRD per retocar selfies en directe ha cridat l’atenció de Facebook. De fet, la xarxa social Masquerade, la companyia responsable de l’app, amb la intenció de convertir-la en la seva nova arma per competir amb snapchat i els seus filtres per a fotografies i vídeos.

Els serveis de missatgeria de Facebook, com Messenger o WhatsApp, podrien integrar-la per augmentar el seu atractiu.

Encara que de moment tot apunta a que l’aplicació, que es pot descarregar gratuïtament a Google Play, seguirà sent indepen-dent.

Veurem si amb aquesta adquisició els de Menlo Park aconse-gueixen deixar enrere a snapchat, una eina que es va convertir en la tercera app més usada entre joves de 13 a 17 anys a l’abril de 2015. I va seguir guanyant adeptes gràcies a les se-ves aliances amb mitjans de comunicació, lligues esportives i altres distribuïdors d’esdeveniments en directe. De moment ni Facebook ni Masquerade han revelat els termes econòmics de l’acord. (de Poynter)

Google permetrà a les marques publicar continguts en els resultats de cerca

Google està provant entre un grup de petits anunciants una eina que permetrà a les marques publicar continguts directament en els resultats de cerca. Aquesta iniciativa és la continuació d’una funcionalitat que el gegant d’internet va posar en marxa a finals del passat mes de gener amb la qual els candidats presiden-cials dels Estats Units van poder començar a publicar contin-

NOVES EINES



guts directament a la pàgina de resultats del cercador.Google està provant ara aquesta eina entre un grup de petits anunciants entre els quals es troba, per exemple, una joieria de la localitat nord-americana de Buffalo. De moment, els anun-ciants participants en aquest període de prova estan gaudint de la funcionalitat de manera gratuïta, però això canviarà en el futur i les marques que utilitzen aquest format hauran de pagar pel seu ús. Aquesta eina no està relacionada amb Google+, la xarxa social propietat de la companyia. (de Business Insider)

Apple presentarà el seu iPhone de 4 polzades el 21 de març

Apple ha convocat un esdeveniment per al proper 21 de març on podria presentar la versió més petita del seu iPhone. Un dis-positiu de quatre polzades (10 cm) amb el qual els de Cupertino rememoraran els temps anteriors a les pantalles de l’iPhone 6 i el 6 Plus, llançats en 2014, i que podria rebre el nom de SE.

Les accions d’Apple han augmentat en les dues últimes setma-nes. I és que Wall Street aposta per un nou model d’iPhone a un

menor preu. Amb aquest llançament es podrien augmentar les vendes en els països en desenvolupament com la Xina i supe-rar la ralentització que estan patint a escala global. (de Mobile)

NOVES EINES



El 22% d’usuaris fa servir xarxes socials per al treball

Un informe de Global Web Index revela que el 22% d’usuaris fa servir xarxes socials per a la seva xarxa de negocis. Una en-questa sobre les raons més importants per utilitzar aquests es-pais va determinar que, a nivell mundial, l’interès és major per al treball. Aquest gràfic precisa detalls demogràfics. Per exem-ple, el 24% de dones utilitza plataformes socials per treballar, i el 19% d’homes fa el mateix.

Quant als grups d’edats que prefereix aquests espais socials per als seus negocis privats, els usuaris entre 25 i 34 anys des-taquen del total d’enquestats. El 23% d’usuaris entre 16 i 24

anys utilitza espais socials per al treball. Aquesta xifra es re-dueix lleument a 22% en el cas d’usuaris de 35 a 44 anys. I la xifra cau a 18% entre els usuaris de 45 i 54 anys.

Global WebIndex és l’estudi més gran del món sobre el con-sumidor digital. El treball defineix els destinataris granulars i explora els seus estils de vida digitals en detall. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir al resum original d’aquest estudi CLICANT AQUÍ

Presidència anuncia els ajuts a entitats del sector de la ComunicacióPer AEC

Després de les subvencions directes als mitjans, que oportuna-ment es van recollir en aquest butlletí de l’AMIC, ara el DOGC recull les bases per a la concessió d’ajuts a entitats del sector de la comunicació.

Concretament, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) del divendres, dia 11 de març, publica les bases re-

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA




guladores del procediment de concessió de “subvencions a entitats sense ànim de lucre i organitzacions professionals del sector de la comunicació per al desenvolupament d’iniciatives que contribueixin al foment del periodisme i a l’enfortiment de l’espai català de comunicació”.

Aquestes subvencions es realitzen amb l’objectiu de defensar l’espai comunicatiu català, com va ser també el cas de l’anunci de convocatòria de subvencions directes als mitjans en català i aranès d’ara fa un mes. Aquests ajuts anunciats el dia 11 se centren en activitats formatives, informatives, de difusió, de re-cerca, de modernització i de millora tecnològica, en la promoció de noves àrees o departaments “que millorin la gestió interna dels beneficiaris i en iniciatives adreçades a ampliar el mapa informatiu i comunicatiu del sector”.

Els receptors de la subvenció seran fundacions o associacions “relacionades amb el foment dels mitjans de comunicació”, “or-ganitzacions representatives dels empresaris o dels treballadors”, “col·legis professionals” i “agrupacions de persones físiques o jurí-diques, comunitats de béns o qualsevol altre tipus d’unitat econò-mica o patrimoni separat, tot i que no tinguin personalitat jurídica”.

Presidència justifica aquestes subvencions al·legant “una situa-ció de desavantatge competitiu respecte a d’altres mitjans fets en altres idiomes amb moltes més expectatives de mercat” i in-dicant que la sostenibilitat del sector que preveu subvencionar, en “règim de concurrència competitiva”, depèn del suport del “teixit d’entitats representatives, organitzacions professionals i ens sense ànim de lucre que hi està vinculat”.

Nova campanya de micromecenatge per finançar l’Anuari dels Silencis Mediàtics 2015Per Grup de Periodistes Ramon Barnils

El Grup de Periodistes Ramon Barnils aposta de nou pel mi-cromecenatge per fer possible la 6a edició de l’Anuari dels Si-lencis Mediàtics, el projecte que treu a la llum els temes que els mitjans de comunicació convencionals han ignorat, infrare-presentat o censurat durant l’últim any en format de reportatge d’investigació. Durant els propers 40 dies tothom qui ho vulgui pot col·laborar a fer possible el projecte des de la plataforma




Verkami a vkm.is/mediacat2015. Els mecenes que hi participin rebran diverses recompenses, com exemplars de l’Anuari, en-trades per un acte exclusiu de presentació del projecte i la par-ticipació en un taller sobre com trobar temes silenciats, a càrrec de l’equip que impulsa el projecte.

La nova edició de l’Anuari repassarà cronològicament l’any 2015 per explicar els temes silenciats durant l’any i analitzar de manera crítica el tractament mediàtic. Ho farà a través de 12 reportatges inèdits i en profunditat sobre temes que no han obert cap portada, un calendari del periodisme crític que reco-llirà qüestions silenciades o tractades de manera esbiaixada, incompleta o polèmica i també a partir d’infografies i llistes que recuperaran aquells temes que han de deixat de ser al focus mediàtic de l’actualitat. L’Anuari 2016, editat per Pol·len Edi-

cions, es presentarà públicament els primers dies de juny i els reportatges es podran llegir al web a partir de llavors.

Sis anys traient a la llum silencis mediàticsAquesta serà la sisena edició de l’Anuari, un projecte que va començar el 2010 i que des d’aleshores ja ha publicat 69 repor-tatges d’investigació. “En aquest temps l’Anuari ha contribuït a situar diversos temes a l’agenda mediàtica, com els desnona-ments o la participació d’Urdangarín en el cas Nóos, però cal seguir treballant perquè hi continua havent temes silenciats”, ha explicat la coordinadora del projecte, la periodista Elisenda Rovira. La periodista encapçala per segon any consecutiu el projecte, que també compta amb el suport en l’edició dels re-portatges de la cooperativa de periodistes Crític.

Des de la segona edició, l’Anuari aposta pel micromecenatge com a font principal de finançament, una garantia d’independència del projecte. L’Anuari compta, a més, amb la col·laboració de la Fundació Catalunya Fons i el suport del Col·legi de Periodistes i de sis facultats de periodisme del país: Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de València, la Universitat de Vic, la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Lleida. Sis estudiants d’aquestes facultats seran


http://www.verkami.com/projects/14296-anuari-mediacat-els-silencis-mediatics-de-2015



els responsables de sis dels reportatges del nou Anuari, mentre que els altre sis seran escrits per periodistes en actiu.

L’Anuari reivindica el #PeriodismeValentEl micromecenatge anirà acompanyat d’una campanya de comu-nicació a les xarxes socials que vol reivindicar el #PeriodismeVa-lent. L’objectiu és posar sobre la taula els elements que afecten negativament el periodisme i contraposar-los amb aquells ele-ments que poden garantir una informació de qualitat. Al llarg dels 40 dies, el Grup Barnils i l’Observatori Mèdia.cat publicaran a les xarxes socials diverses postals animades amb aquests conceptes.

Cinc escoles de la Catalunya Central debaten sobre l’ofici de periodista

L’Institut Guillem de Berguedà (Berga), l’Institut Guillem Catà (Manresa), l’Escola Anoia (Igualada), l’Institut Lacetània (Man-resa) i l’Institut Escola Sant Jordi (Navàs) són les escoles de l’àrea de la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Pe-riodistes que participen en el programa “Premsa a les escoles”. Un total de 70 centres d’ensenyament de tot Catalunya prenen part enguany en aquesta iniciativa.

El periodista col·legiat Abel Gallardo és l’encarregat de dirigir les sessions, d’obrir debat entre els joves i de convidar-los a reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat i el consum crític de les notícies. Les tres xerrades ce-lebrades fins ara han permès comprovar l’interès que tenen els joves per l’actualitat. Els alumnes s’han interessat sobre quins processos segueixen els mitjans de comunicació a l’hora de je-rarquitzar la informació i triar quines notícies són d’interès ciu-tadà. (de CPC)

L’Optimot entra de ple als dispositius mòbils

El cercador de dubtes lingüístics Optimot ja és responsiu i s’adapta a qualsevol dispositiu, mòbil o fix (ordinador perso-nal, tauleta o telèfon intel·ligent). L’Optimot és un servei de la Direcció General de Política Lingüística destinat a afavorir la comunicació de qualitat en català. Els usuaris hi poden resoldre consultes lingüístiques de manera autònoma. Del 2011 al 2015, les consultes al cercador han assolit els 50 milions i superen els 12 milions de cerques anuals.




Al cercador es poden consultar diccionaris, models de docu-ments, dubtes ortogràfics, noms de lloc... Si el cercador no resol un dubte, disposa del servei d’atenció personalitzada (SAP), amb 10.068 usuaris inscrits, que l’any 2015 ha rebut 4.888 consultes. D’aquest usuaris, el 38% són particulars, el 34% són empreses i professionals autònoms, el 24% pertanyen a l’Administració i el 4% són usuaris no registrats. El grau de sa-tisfacció que els usuaris del SAP demostren a les enquestes és molt elevat: un 4,8 sobre 5. Podeu conèixer l’Optimot CLICANT AQUÍ (d’Ambit d’Estratègia i Comunicació)

Tornen els Premis Data Journalism 2016 amb el suport de Google

Reconèixer la tasca periodística que barreja la visualització i l’anàlisi de dades per explicar històries innovadores. Aquest és

l’objectiu dels Premis Data Journalism que el 2016 compten de nou amb el suport de Google. Es tracta dels únics guar-dons d’aquest àmbit que existeixen a nivell global. Per a tots els redactors espanyols que estiguin interessats a participar el termini el finalitza la mitjanit del proper 10 d’abril. (Es poden consultar els detalls CLICANT AQUÍ)

Fins a un total de 12 categories formaran part dels Premis Data Journalism: Millor treball de visualització de dades; Millor inves-tigació; Millor app de dades aplicada al periodisme; Millor web de periodisme de dades; Millor portfoli individual; Millor ús de dades en una notícia d’última hora; Premi a dades obertes o Premi d’excel·lència (del jurat i del públic). Cada un dels guar-dons compta amb una dotació de 1.000 euros i entre els guan-yadors d’anteriors edicions es troben mitjans com The New York Times, ProPublica, The Guardian o La Nació (d’Argentina).

Els premis # DJA2016 estan orientats a redaccions i periodistes d’organitzacions i grups editorials de qualsevol mida. El concurs està organitzat per Global Editors Network, una plataforma que compta amb el suport de Google i Knight Foundation i que aglu-tina caps de redacció i innovadors en mitjans de comunicació compromesos amb el periodisme d’alta qualitat. (d’AEC)


http://http://gencat.cat/optimot

http://http://gencat.cat/optimot

http://googleespana.blogspot.com.es/2016/03/premiando-el-mejor-periodismo-de-datos.html



Quin futur espera en el món digital per als mitjans de comunicació?Por David Cox / CNN Español

Una revolució digital en el periodisme recentment acaba de co-mençar. El futur que s’acosta significa no només ser ostatge i actor de la informació, sinó estar envoltat de pantalles per tot arreu. Així ho assegura Ramón Salaverría, el coordinador del primer llibre que tracta d’entendre l’evolució del ciberperiodis-me dels últims 20 anys en vint-i-dos països: tots els d’Amèrica Llatina a més d’Espanya i Portugal.

Segons Salaverría, autor i coordinador del llibre Ciberperiodis-mo a Iberoamèrica i director del Center for Internet Studies and

Digital Life de la Universitat de Navarra, els canvis seran pro-funds i la reconfiguració inclourà el mercat periodístic amb nous actors nadius digitals.

“Tindrem pantalles en qualsevol lloc. No solament a l’estil antic on la pantalla era el televisor de casa nostra i després l’ordinador, sinó que tindrem pantalles a les parets, les vitrines de les botigues es convertiran en pantalles, quan estiguem en un transport públic ens envoltaran de pantalles, quan estiguem en el nostre vehicle tindrem pantalles. tindrem pantalles en tot moment i en tot lloc”, explica Salaverría.

“El consum de continguts digitals està evolucionant dels com-putadors cap a dispositius mòbils de tot tipus, no només te-lèfons i tauletes, sinó fins i tot els wearables i els dispositius com ulleres, rellotges i un munt de recursos que es convertiran en llocs no només de recepció informativa sinó també d’emissió informativa”, sosté Salaverría.

El model de negocis per a mitjans digitals segueix sent un gran desafiament“Aquest ha estat el principal cavall de batalla. Si aquest factor, el factor del negoci associat amb els mitjans periodístics digi-

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



tals, hagués discorregut per un altre camí en aquests darrers 20 anys, amb tota seguretat la història dels mitjans digitals a la regió hauria estat ben diferent. la història ha estat complica-da, limitada per les empreses periodístiques que veien un risc excessiu a l’hora de llançar-se per internet i preferien, com sol dir-se, estar “més pendents de la roba que de nedar”. la roba analògica, la roba dels seus diaris, de les seves televisions, els seus canals de ràdio perquè tot el que els sonava a internet els sonava a una incògnita perquè el desenvolupament finan-cer estava encara per consolidar”, assegura Salaverría. Segons l’autor, 20 anys després aquestes incògnites persisteixen.

Salaverría va parlar també de canvis que el ciberperiodisme ha portat com la diversificació en els perfils dels periodistes. “Ja no són els periodistes orquestres, o homes orquestra dels anys 90 que havien de fer pràcticament tot tipus de funcions dins d’una redacció; front a això, ara s’està aconseguint una molta major especificació”, explica.

Però què passarà amb els diaris de paper i els mitjans tradicio-nals com ràdio i televisió? Quins trets caracteritzen les publica-cions digitals andines enfront de les caribenyes o les ibèriques?

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Els mitjans seguiran insistint en l’estratègia de demanar al lector que elimini els adblockersPer Cristina Domínguez, periodista multimèdia / Puro Marketing

El bloqueig d’anuncis és un dels grans desafiaments de la publicitat en línia, i si els anunciants entren en pànic cada vegada que veuen xi-fres sobre la progressiva popularització dels bloquejadors d’anuncis, molt més els mitjans. Al cap i a la fi, viuen de la publicitat, i la majoria dels sites serien totalment inviables sense aquests ingressos.

Per això l’Interactive Advertising Bureau anima els mitjans de comunicació a prendre mesures contra l’ús de programari per

bloquejar la publicitat per part dels seus lectors. I ho fa com-partint un manual on es descriuen les principals tàctiques per combatre la tendència del bloqueig.

A més, recomana establir una aproximació en quatre passos per gestionar la situació i trobar l’estratègia més adequada per combatre el ad-blocking segons les característiques de cada mitjà. Així, el primer pas seria detectar l’ús de bloquejadors, perquè si no es fa servir cap mètode de detecció per saber quan entra un usuari que està utilitzant aquest tipus de programari, és impossible combatre-ho.

Una vegada que es detecta l’ús de ad-blocking, els passos se-güents serien explicar el valor de l’intercanvi en què participa la publicitat (és a dir, publicitat a canvi de continguts gratuïts), demanar al consumidor un canvi de comportament per mante-nir aquest intercanvi de manera justa, i incloure limitacions o restringir l’accés si el consumidor tria no fer cas.

En definitiva, sembla que estan recomanant a les websites que demanin explícitament als usuaris desconnectar el seu adbloc-ker o pagar algun tipus de subscripció o micropagament per accedir als continguts. Encara que, de fet, presenten diverses

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



accions possibles, deixant molt clar que l’elecció d’una o altra depèn de la seva audiència, de la relació que tenen amb el medi i l’ús que fan d’ell, de manera que el que pot ser una tàctica adequada per a una web, pot no ser-ho per a una altra.

Entre aquestes tàctiques, destaquen enviar un missatge en el qual s’explica perquè la publicitat és necessària a aquells que entren amb adblockers, proposar una mena de pla de subscrip-ció (de manera que els usuaris de adblockers puguin tenir un accés limitat al mitjà, com x articles al mes), cobrar pels contin-guts (directament o a través de subscripcions), premiar el lec-tor per interactuar amb els anuncis (encara que això pot resul-tar una mica perillós) o pagar als bloquejadors (alguns donen l’opció de crear una “llista blanca” a canvi d’un pagament, cosa que des de IAB consideren, això sí, immoral, i que contribueix al desenvolupament del programari del bloqueig d’anuncis).

I per descomptat, també hi ha l’opció de bloquejar completa-ment l’accés al site d’aquells usuaris que fan servir aquest pro-gramari, però no és un mètode que tingui molts amics, per por a frustrar el lector amb un moviment tan dràstic, i perdre-ho per sempre .

La majoria dels mitjans encara no ha pres cartes en l’assumpteLes recomanacions de IAB són especialment oportunes si te-nim en compte que la popularització dels adblockers ha estat molt més ràpida que la reacció per part dels mitjans. Molts en-cara estan començant ara a valorar les opcions que tenen.

The New Yorker, per exemple, acaba d’implementar una de les estratègies que gaudeixen de més acceptació: empra un pop-up on convida els usuaris a posar-los a la llista blanca, per po-der veure els anuncis, o a donar suport econòmicament d’una altra manera.

És una cosa semblant al que fan altres mitjans amb grans au-diències com The Guardian, Forbes o Wired. En tot cas, són encara minoria: segons dades de Pressboard, dels 250 editors més importants d’Amèrica del Nord, només 8 (és a dir, el 3,2%) han implementat alguna mesura per combatre el ad-blocking.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Butch Ward, gerent de l’Institut Poynter: “Editors, trobeu el vostre segment de mercat!”Per blog Wan-Ifra En un món sobrecarregat d’informació i recursos, quin és el futur del periodisme i com s’han d’adaptar els editors? Respon Butch Ward, de l’Institut Poynter. Ward, té una rica història com a periodista i en la comunicació corporativa. Durant 27 anys va ser director al Philadelphia Inquirer i al Baltimore News Ameri-can. Ara és gerent de l’Institut Poynter.

Tenint en compte l’explosió de continguts i com tothom pot ser un editor, què significa això per al periodisme?El periodisme és producte d’una disciplina que fa front als ru-

mors, les dades en brut, i tota classe d’informació no verificada que és útil per a la nostra comprensió del món en què vivim. Qualsevol organització pot aspirar al periodisme; no hi ha res que li impedeixi fer-ho. És una qüestió de voluntat i disciplina. El periodisme és únic quan verifica. Fins i tot en la seva forma més bàsica, el periodisme és un procés que fa que la informació sigui processable i utilitzable. Crec que els signes preocupants que envolten al periodisme és que una gran quantitat de perio-disme d’avui en dia no és tan fiable com ho era abans

Amb la disminució dels recursos, com podem assegurar la supervivència del periodisme?Hem de centrar-nos en el que ens diferencia, aquí rau la nostra credibilitat. Els qui ho facin, tenen una probabilitat més gran de sobreviure. Els que vulguin tractar tota mena de temes tenen molts números de desaparèixer. Cal convertir-se en l’expert de la salut, en l’expert en política, en l’expert en la investigació del càncer... Per a què seràs conegut, tu?

Per exemple, el portal Vox vol ser conegut per un lloc en el qual s’explica les notícies amb profunditat, ells no cobreixen tot el que està en la bombolla de l’actualitat. Quan tenen una història, mostren una profunda comprensió pel tema. Això els fa

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



molt creïbles vers al lector. Però per fer això s’han de prendre algunes decisions difícils.

I per què no ho fan tots els editors?Si tu convoques un grup de directors i editors i els hi dius que tens menys lectors que l’any passat, tots et parlaran de fer re-tallades. I això és exactament el contrari del que dic que hem de fer! Cal jugar-se-la. Preguntar què deixarem de fer és la ma-nera equivocada de pensar-hi. En el seu lloc, hem de dir: “què li importa més a la meva comunitat? Què necessiten els lectors de mi?”

Per exemple, TCPalm, un diari local a Stuart, Florida, va decidir que serien experts en el recursos d’aigua de la seva comunitat. És la font de turisme i de modus de vida de gran part de la co-munitat local. Volien ser l’última paraula sobre qualsevol cosa que tingui a veure amb aquest tema i són coneguts per la seva cobertura. Tenen un canal dedicat específicament a l’aigua.

En la meva feina el que faig és: insto als directors i redactors a esbrinar el què necessita la seva comunitat i després a prendre decisions intel·ligents sobre com dur-ho a terme. Al Milwaukee Journal Sentinel tenien en l’horitzó acomiadaments però es van

centrar en el periodisme d’investigació enganxant al consumi-dor a les seves noticies. Ara han guanyat el premi Pulitzer per la seva feina. Han fet un bon treball en centrar la seva energia en allò que necessitava la comunitat. Sona lògic i fàcil, però es necessita la presa de decisions proactives.

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



Creix el consum d’informació a través de les xarxes, segons l’estudi NavegantesPer Asociación para la Investigación de Medios de Comunica-ción i AEC

En els últims anys, el consum d’informació a través de les xar-xes socials per part dels internautes més avesats ha anat aug-mentant de manera sostinguda, segons es desprèn de les da-des de l’estudi Navegants a la Xarxa, que realitza l’Associació per a la Investigació dels Mitjans de Comunicació (AIMC). Aquest estudi es basa en una enquesta autoadministrada que aquest any ha proporcionat una mostra de 17.982 persones i

que, en termes generals, reflecteix el comportament a la xarxa d’un tipus d’usuari una mica més avesat i intensiu que l’usuari mig i que sol anticipar algunes característiques i tendències que més tard es traslladen al conjunt dels internautes.

En concret, el 53,4% dels enquestats va declarar utilitzar les xarxes per estar informat de l’actualitat, quan el 2013 (primer any en què es va preguntar per aquest extrem) el va manifestar el 45,8%. En aquell temps ha augmentat tant el percentatge dels qui segueixen un mitjà concret (el 61,0% el 2015) com dels qui ho fan a periodistes determinats (37,4%).

Aquests increments es produeixen en paral·lel a un ús creixent de les xarxes socials, ja que en l’últim lustre el percentatge d’internautes que va declarar haver accedit a una xarxa el dia anterior va passar del 68,4 al 77,2%.

Encara que la xarxa de més penetració entre aquests internau-tes intensius és, amb diferència, Facebook, en els últims cinc anys el seu nivell d’accés ha descendit una mica (del 89,8 al 87,4%), al contrari del succeït amb Twitter, que en aquest lapse ha passat del 36,9 al 45,9%.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



De les dades de l’últim estudi de “Navegantes en la red” es de-dueix també la vitalitat que experimenta el consum d’informació a través dels telèfons mòbils i el declivi de les tauletes. Així, el percentatge entre els que accedeixen a internet per mòbil dels qui van llegir notícies d’actualitat el dia anterior va augmentar del 52,3 al 69,1% en els últims anys. Mentre, el percentatge entre qui va utilitzar la tauleta per accedir a internet dels que van llegir notícies en aquest terminal va descendir del 71,6 al 57,1%.

També referit a aquests terminals, es detecta un cert estanca-ment en la utilització d’aplicacions específiques d’informació (de periòdics, però també d’un altre tipus com les de meteoro-logia) i que afecta tant els mòbils com a les tauletes. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a aquest estudi de l’AIMC només CLICANT AQUÍ

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI




8 errors de la transformació digital de la premsaPor Gemma Alcalà / Periodismo y Redes

La transformació digital de El País és imminent. Així ho anunciava Antonio Caño, director del mitjà de comunicació, dijous, 3 de març a una carta oberta dirigida a la seva plantilla . Aquest fet, probable-ment desencadeni un efecte dòmino en la resta de la grans capça-leres que encara resisteixen amb el format paper. I si no, al temps.

La transformació digital porta instal·lada en els mitjans de co-municació des de fa diversos anys. Des del 2010, els periodis-

tes i els mitjans estan experimentant un procés de transforma-ció radical provocat per la digitalització i la irrupció de les noves tecnologies en la professió periodística. Internet s’ha convertit en un element disruptiu per a aquest sector, ho ha canviat tot en la comunicació i la informació, creant un nou ecosistema que muta constantment.

L’inici del procés de digitalització dels mitjans va coincidir amb el pitjor moment socioeconòmic a Espanya. Al 2008 es comen-cen a sentir els primers efectes de la crisi econòmica, desesta-bilitzant a tota la indústria de la Comunicació. De seguida vin-drien retallades substancials en la inversió publicitària, que per a molts mitjans, és l’única font d’ingressos. Eren mals temps econòmics, la poca inversió publicitària es desviava als canals digitals. molt més barats que els convencionals. La digitalització també va portar l’anomenada democratització de la informació, qualsevol persona podia ser generadora de continguts. El boom dels blocs, el desig de participació dels usuaris en els contin-guts, la irrupció de les xarxes socials van alterar el nínxol de confort en el qual vivien els mitjans. Els lectors migraven del paper als mitjans digitals a dojo.

Què ha passat? Per què es va arribar fins a aquest punt?

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



Error # 1 Actitud reactiva als canvisLa falta d’una reacció a temps per part dels mitjans de comunica-ció convencionals ha provocat conseqüències nefastes com tan-caments de mitjans i acomiadaments massius de periodistes. En la transformació digital ha faltat proactivitat, no avançar-se als fets ha portat fatals conseqüències. Els últims anys s’han caracterit-zat per l’actitud reactiva dels mitjans de comunicació a la trans-formació digital. Durant molt temps, la premsa escrita ha mirat als mitjans de comunicació en línia de reüll, sense cap consideració.

Els mitjans en línia no són una nova plataforma o canal, sinó un nou mitjà de comunicació. Fins i tot en algunes redaccions - de reconegudes capçaleres que es van veure obligades a implan-tar la versió online-, els periodistes convencionals convivien amb els “periodistes digitals”’ com en un apartheid: era la gran manifestació de la bretxa digital entre professionals que impe-rava a les redaccions. “Adaptar-se o morir!” Ara estem en una altra era, en l’era digital. En la transformació digital ni el model de negoci periodístic (el tradicional) és vàlid, ni les maneres i les formes de tractar la informació. Aquests factors, sumats a la crisi econòmica (com a factor extern aliè al sector), són els que han provocat, aquests efectes devastadors en els mitjans de comunicació i en els periodistes .

Error # 2 No tenir en compte a l’usuariDes que esclatés la crisi econòmica als nostres dies la premsa escrita no ha deixat de perdre lectors. Les xifres presentades en el Llibre Blanc de la Premsa Diària de 2015 elaborat per la patronal AEDE (Associació d’Editors de Diaris Espanyols) així ho testifica. Durant el període 2008-2015 la fugida de lectors d’informació cap als mitjans digitals era per onades. Segons aquest estudi, durant aquests anys el sector va perdre 5,4 mi-lions de lectors. Per què? Per no adaptar-se.

Ara al nou lector se l’anomena usuari, una forma d’incidir en aquest paper actiu del consumidor d’informació. L’usuari s’ha empoderat; ara és un generador de continguts. En la transfor-mació digital, és urgent que els mitjans apliquin l’”escolta activa”, que s’adaptin als seus lectors, personalitzant la seva oferta en funció dels seus gustos, hàbits i necessitats. Els mitjans no po-den seguir considerant als lectors digitals de la mateixa manera que als de paper. En els últims vint anys no s’ha fet la diferen-ciació dels lectors ni existeixen productes informatius dissenyats per a cada un d’ells. Aquest és el camí. Ara amb la digitalització és possible saber molt, moltíssim sobre el lector del mitjà.

El periodisme i el periodista viuen a la mateixa societat que els




lectors, han de ser on són ells, conèixer com consumeixen i comparteixen la informació i adequar els continguts tenint en compte aquestes preferències.

A més, l’usuari vol accedir a la informació en línia de manera gratuïta, sense interrupcions i per si això no fos poc des de diversos dispositius. El mòbil és ara el suport estrella. Molts reptes. Els nous mitjans i els seus continguts han d’adaptar-se com un guant a aquests nous requisits si es vol captivar i seduir de nou als lectors. Com ha canviat el conte, veritat?

Error # 3 Traslladar el model de negoci convencional a l’onlineEl model de negoci convencional que depenia gairebé exclu-sivament de la publicitat s’ha volgut traslladar al model digital. La publicitat suposava per a la majoria dels mitjans, l’única font d’ingressos i per a altres rondava el 50%. Abans de la irrup-ció dels mitjans digitals, a la indústria de la comunicació mai li va resultar un problema aconseguir resultats financers. Però el suport digital no aguanta a aquest ‘intrús’, almenys a aquests formats publicitaris tan injuriats com els banners. Els usuaris consideren que la publicitat en l’entorn digital és molt intrusi-va i molesta, i això provoca que se’n vagin a altres llocs o in-

vestiguin mètodes per eludir-la. Però, els mitjans no s’adonen d’això?. Tot i que encara no s’ha trobat la tecla, el nou model de negoci dels mitjans de comunicació s’encamina cap a un canvi de tendència en aquesta font de recursos.

Error # 4 Informació Gratis vs PagamentAquest és el gran debat i el desafiament que suposa per a molts mitjans digitals, fugir o minorar la gran dependència de la publi-citat com a font d’ingressos. Internet és un ecosistema on pre-domina ‘el gratis’, ia Espanya especialment. Els usuaris sem-pre han accedit a la informació de manera gratuïta, qualsevol alteració en aquest sentit ha de ser molt analitzat i justificat. Tot passa per oferir alguna cosa diferenciador i on, per descomptat, la qualitat prevalgui. En el llibre Nous reptes del Periodisme edi-tat per l’Associació d’Entitats Periodístiques d’Argentina ( ADE-




PA ), Juan Varela - en el capítol “Un mitjà és un club: el valor de la reputació” - planteja un canvi de visió sobre la proposta de valor dels mitjans que convida a la reflexió. (Joan-Varela-Nous-desafiaments-del-periodisme - Ariel – Adepa)

Hi ha iniciatives empresarials que han resultat ser reeixides per uns mitjans però que serien inviables per a altres.

Error # 5 No apostar per un model de negoci propiNo hi ha cap model de negoci únic que sigui viable per a tots els nous mitjans de comunicació digitals. El canvi significatiu que ha portat la digitalització dels mitjans és la diversitat de models de ne-goci condicionada per les diferents fonts d’ingressos. I és que ara aquest ‘petit detall’ ja no ho pot decidir només l’empresari. L’usuari és el que té l’última paraula. Un bon anàlisi del perfil de l’audiència i del producte de determinar el tipus d’estratègia a emprar. No hi ha una fórmula d’èxit global. En aquesta transformació digital al-guns mitjans van prendre la decisió d’adoptar models de negoci importats de casos d’èxit d’altres mitjans estrangers. Aquest fet obre moltes incògnites per a la indústria i planteja molts reptes. El sector està en contínua experimentació; encara s’està en aques-ta fase on tots s’observen, els uns als altres. Prova, error; prova, error.Pagament-per-notícies-digitals-en-2015

Fins ara, els models de negoci emprats en els mitjans digitals com a estratègia de finançament són els següents:

Publicitat digital també anomenada advertiser-supported. És el model més estès a Espanya. És l’opció aplicada per les grans edicions digitals de les capçaleres de referència en aquest país que depenen de la publicitat per obtenir ingressos. Suposa que l’usuari tingui accés free a tots els continguts del mitjà. Exemples de mitjans són Huffington Post i 20 minuts .

Pagament total o mur de pagament també conegut com pa-ywall. El mitjà de comunicació blinda part o tot el contingut del web. Mitjançant el mètode de subscripció dels usuaris accedei-xen als continguts pagant una quota al medi. En funció del grau de contingut que el mitjà doni en obert, hi hauria dues moda-litats: el paywall dur i el paywall tou , és a dir, més restrictiu o menys. Aquesta modalitat sorgeix a finals dels noranta en plena bombolla tecnològica i parteix de la idea que els lectors han de pagar per accedir a continguts exclusius i de qualitat. El primer a implantar-va ser The Wall Street Journal en 1997 i els mitjans britànics The Financial Times (en 2002) i The Times (el 2010). Davant seu èxit, altres capçaleres van arriscar adherint-se a aquesta modalitat com l’alemany Bild i The Washington Post . A




Espanya, alguns diaris digitals com El País també es va sumar a aquest corrent però va haver d’abandonar davant la gran fu-gida de lectors. Recentment, el diari britànic The Sun també va anunciar la seva retirada de l’estratègia de mur de pagament o paywall, implantada el 2013.

Pagament per consum de notícies també conegut com me-tered model. Succedani del paywall i l’accés lliure d’informació. Es permet a l’usuari accés a la informació en obert fins a un consum limitat de notícies al mes però el mitjà manté després del mur de pagament la informació que considera p remium o contingut exclusiu. El pioner va ser The New York Times que va implantar el paywall el 2011 per respondre a la caiguda d’ingressos per publicitat. El seu criteri va ser que els usuaris puguin accedir de manera gratuïta fins a un límit de deu no-tícies al mes. Amb el model metered model, els usuaris han de registrar-se com abonats després d’haver llegit un nombre determinat d’articles de manera gratuïta.

La clau d’aquest model és el tan conegut freemium i el gran ob-jectiu és aconseguir el major nombre de subscriptors (leads): si et subscrius (donar dades) et dono accés al meu producte, però si vols més, has de pagar. A aquest corrent es van sumar, The

Daily Telegraph , i l’alemany Die Welt , entre d’altres. A Espan-ya, El Mundo va posar en marxa el 2010 el primer quiosc virtual a través de la plataforma Orbyt . Aquesta iniciativa a més va resultar interessant perquè va ser una de les primeres aliances estratègiques entre diversos mitjans de comunicació. Sota el model de pagament per contingut de valor afegit també han su-cumbit, i amb èxit, els digitals nadius espanyols com eldiario.es i Infolibre, aquest últim influenciat pel diari francès Mediapart .

Donacions o també sistema Crowdfunding. El crowdfunding és l’última corrent. Ofereix un nou enfocament al finançament de mitjans de comunicació digitals mitjançant l’aportació di-nerària col·lectiva. El periodisme que es realitza sota aquest sistema ha aconseguit un gran èxit per part dels lectors. Encara que hi ha diferents maneres d’enfocar l’aplicació d’aquest siste-ma, mereixen esment les iniciatives de ProPublica ia Espanya L’Español i Context .

Error # 6 No apostar per la diferenciació periodisme-tradi-cional-davant-periodisme-digital-transformació-digitalNo apostar per una major diferenciació de productes, dirigits a targets diferents. Es pot dir que en els últims anys gairebé no ha existit en la premsa espanyola una diferenciació clara ni




d’audiències ni de productes. Els nous diaris han d’aportar “mar-ca”. Només les marques prestigioses seran objecte d’atenció per part dels lectors. Torno a portar una reflexió de Juan Varela del seu article Un mitjà és un club: pagar per reputació on re-laciona l’èxit d’un mitjà digital en la diferenciació. L’usuari paga per reputació . Elements com l’exclusivitat, la identificació amb una comunitat i reputació són bàsics i pels quals els usuaris estan disposats a pagar. Varela també incideix en la idea Club. “ Un mitjà és un club . Una marca i un espai compartit amb un alt valor per als seus socis, tant per satisfacció moral com material. El negoci està a la base de dades i la rendibilització d’un públic fidel i compromès “.

Els “affinity clubs” o clubs de lectors, una tendència que no cal perdre de vista. Els “ affinity clubs “ o clubs de lectors consisteixen en què l’usuari o subscriptor del medi percebi que per pertànyer a aquest Club va a rebre alguna cosa a canvi, un benefici. A Espanya es tendeix a implantar el programa de Club de Lectors a través de les denominades botigues virtuals. Per exemple, el 2014, el grup espanyol Unitat Editorial va posar en marxa www.elclub.es on es reclutaven als subscriptors de les principals capçaleres del grup perquè formessin part d’un exclusiu programa de beneficis (amb descomptes en oci, com-

pres, restaurants , hotels, bellesa, salut o motor). El diari La Razón també va incorporar al quiosc digital Orbyt la seva bo-tiga virtual “ Comprix La Razón “, una mena de club exclusiu, on cada setmana es posa a disposició dels lectors en línia una selecció de productes i plans d’oci acompanyats d’interessants descomptes.

Error # 7 Periodisme tradicional vs Periodista digitalAlguns s’entesten a diferenciar i marcar barreres entre la forma de fer periodisme, abans i després d’internet. El vídeo que vas a veure a continuació és una bona mostra d’això, es parla de la transformació digital incidint en les diferències entre Periodisme Tradicional i Periodisme Digital. En algunes redaccions encara hi ha la bretxa digital entre els professionals de tota la vida i les noves generacions de perio-distes. Durant molts anys, els mitjans convencionals veien en els mitjans digitals una amenaça. Hi ha dues maneres de veure la transformació digital: com un handicap o una oportunitat, les dues cares de la moneda.

Periodista de tota la vida enfront de periodista digital. Aquests dos termes evidencien la transformació que està expe-rimentant l’exercici del periodisme i el gran esforç d’adaptació




que això suposa per al periodista. El pas de periodista a pe-riodista digital és brutal. Per començar implica un canvi de mentalitat i un gran esforç de formació per adquirir nous conei-xements i desenvolupar noves habilitats: SEO, ús i gestió de xarxes socials, vídeo, podcast, fotografia, infografia, analítica web, llenguatge html...

Error # 8 Erosionar la credibilitat del periodisme digitalTornar al periodisme de qualitat . La transformació digital impli-ca grans canvis. Un canvi de mentalitat per desposseir el perio-disme digital d’aquest halo injust d’un treball de poca qualitat, poca credibilitat i poc seriós. Res més lluny de la realitat. La credibilitat i la qualitat no estan relacionades amb el suport sinó amb el producte final. L’experiència dels redactors veterans en les noves redaccions mai ha estat tan necessària com ara. Una bona informació ho ha estat sempre. Un periodista amb ‘olfacte’ sempre es forja amb l’experiència. A més, un gran periodista ha de tenir passió pel que fa i requereix de talent i perspicàcia.

De fet la pobra imatge que pateix la professió periodística dins de la societat subjau d’altres motius molt arrelats en la professió des de fa molts anys. La pèrdua de confiança dels ciutadans en la informació que reben rau en el grau d’independència dels pe-

riodistes i dels mitjans moltes vegades alterats pels interessos polítics i econòmics.

Transformació digital dels mitjans de comunicació i de la premsa (Font: Informe Anual de la Professió Periodística, 2015. APM Enquesta professional 2015, Enquesta d’impacte del Periodisme, 2015)A l’Informe de la Professió Periodística de 2015 s’observa que:

Els espanyols donen un aprovat raspat d’un 5,5 -en una valo-ració de 0-10- a la confiança que tenen de la informació que reben dels mitjans. En qüestió de independència, els periodis-tes segueixen suspenent amb un 4,2 en una valoració de 0-10.

“El present i el futur del periodisme és digital”, diu Miquel Àngel Bastenier. La transformació digital dels mitjans de comunicació implica un esforç important per part d’aquests i dels periodistes. Sobretot un canvi de mentalitat, que implica estar en continua investigació de les tendències del mercat tecnològic, buscar el lector allà on sigui, analitzar constantment tots els paràmetres que aportin valor al negoci i adoptar noves mesures si els resul-tats no són els òptims.




Les mètriques i les decisions. Les mètriques manen. Ara tots els mitjans estan centrats en el present, dissenyant estratègies de continguts especialment per mòbil, per ser el suport preferit pels usuaris per consumir informació. També en el vídeo com el format estrella per transmetre continguts. En Facebook per ser la xarxa social que més engagement i abast ofereix. Però això no ha de quedar-se aquí, cal veure aquestes dades com una cosa temporal que pot canviar en qualsevol moment.

I, el futur?. Innovació + Periodisme és la fórmula magistral per a una transformació digital d’èxit. Només un grapat de mitjans innoven, i els altres van darrere. Això és el que ha de canviar. Pensar en el futur és clau. Cal projectar i innovar, per oferir alguna cosa diferent al que hi ha al mercat. Avui, les noves tec-nologies ofereixen possibilitats que abans eren inimaginables en la professió periodística.




La projecció dels municipisPer Francesc Domínguez (*)/ Cinco Días

Qualsevol país, regió o comarca compta amb municipis amb potencial per atreure el tipus de visitants o turistes que volen tenir, així com inversió empresarial o industrial sostenible. No obstant això, a l’hora de la veritat, només uns pocs municipis són preferits pels turistes o els inversors.

Per què passa això? Encara que existeixen diferents motius, n’hi ha un essencial: la inexistència de gestió de les marques dels municipis, les comarques o llocs amb encant especial, el que els porta a la pèrdua d’oportunitats de manera sistemàtica. Uns pateixen per ser sol lloc de pas: veuen passar cada dia centenars o milers de turistes potencials pel seu terme munici-

pal, però no saben com fer-consumir al municipi, donar sentit a aquell conegut lema: parada i fonda. Altres tenen un turisme massa estacional. En el cas d’algunes ciutats, estan al costat de ciutats de referència i no saben treure partit a la seva ubica-ció: no tenen estratègia de marca i van a remolc del que facin les ciutats de referència; les ciutats de les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid són un exemple referent a això. En altres casos es tracta de grans ciutats que no aconsegueixen posar-se al mapa com haguessin: tenen un problema o, dit d’una manera positiva, repte de posicionament. Altres municipis pa-teixen una despoblació i envelliment de la població endèmics. No saben com canviar aquestes dinàmiques que és possible modificar i superar si hi ha força de voluntat per fer-ho.

Tot municipi o comarca té uns actius o valors diferencials (tei-xit comercial de proximitat existent però sovint mancat de re-activació, paisatge, patrimoni, història, tradicions i llegendes, productes de la terra, gastronomia, cultura, clima, ubicació, espais cures, el caràcter de la seva gent ...) com a base per a la seva diferenciació positiva, si dóna a conèixer, amb mètode, allò que el fa diferent o únic. Això no obstant, els ajuntaments i, per extensió, altres corporacions locals solen impulsar plans de desenvolupament turístic o de promoció econòmica enfo-

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



cats en el curt termini. Tots competeixen pel mateix: creació de rutes turístiques per a caminants, bicicletes, etc., rutes de castells, escalades, espeleologia, museus, contemplació de cels estrellats, etc. En canvi, pocs opten també per un enfoca-ment estratègic: guanyar-se un significat altament valorat allà on es decideixen les visites dels turistes o les inversions dels empresaris, en la seva ment. Comparant-ho amb el món em-presarial, la majoria dels municipis venen ofertes turístiques i de promoció econòmica, però pocs, com passa en el camp em-presarial, aposten i són capaços de crear-se una marca potent, font d’atracció del tipus de turistes i inversors que es vol tenir. Domina el curt termini ia fer el que la resta fa. Sovint domina el fàcil davant el més adequat.

La majoria de municipis compta amb visitants potencials amb ne-cessitats objectives de conèixer el municipi però per alguna raó aquests no ho fan. Per què? Perquè són pocs els municipis que saben estimular el desig dels visitants per conèixer-los, fer esta-des i consumir en ells. La comunicació és una qüestió sobretot qualitativa. Sense missatge no pot haver posicionament i, per tant, diferenciació i competitivitat. Sense desig del client potencial no hi ha preferència per conèixer el municipi o la comarca, tot i que el visitant potencial tingui necessitat objectiva de conèixer-lo.

Els ajuntaments saben sovint què fer en qüestió de promoció turística però no saben com aconseguir l’objectiu. La prova és que molts municipis compten amb plans de projecció, però són una minoria els que arriben resultats satisfactoris. Quina és la raó? Perquè aquest tipus de plans solen ser massa teòrics, poc pràctics. Poden superar una prova acadèmica però no la prova de la realitat: contribuir al progrés del territori. Una estratègia de màrqueting de municipi sobretot ha de vendre. En definitiva, el com fer-ho és més important que què fer. No només es tracta de vendre cap a fora, sinó també dins, perquè el primer mercat d’una estratègia de projecció de municipi són les persones, em-preses i associacions que resideixen o treballen en la localitat.

Sense la implicació i participació activa dels autòctons no hi ha cap estratègia de projecció que funcioni. Cal escoltar els ciutadans, fomentar el seu orgull de pertinença i ajudar-los a saber vendre més, no solament els productes o serveis propis, sinó la seva ciutat o poble. La clau és que tothom contribueixi a aconseguir que els visitants vinguin i se sentin al municipi com enlloc. (*) Francesc Domínguez és director de Vilamarca.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

Documents

EL BUTLLETÍ de l’amic · els anunciants. Els esportius van millorar la seva publicitat al gener El diari ABC, per la seva banda, redueix en un 10% els seus ingressos publicitaris