13

JAUME CARNÉ

Arquitecte

PERIFÈRIES ENVELLIDES

PAPERS. REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONAnúm. 33, març 2001, pàgs. 13-18

14

SUMARI

1. Introducció

2. Esbotzar

3. Monumentalitzar

4. Regenerar

5. Esponjar

Els problemes urbanístics dels barris perifèrics i els dels centres històrics tenen en molts casos característiques comunes,sobretot relacionades amb la densitat de la urbanització i la pobresa dels teixits urbanístic i social, i en aquest sentit, lesactuacions dutes a terme als centres històrics per a la seva recuperació urbanística poden ser útils com a resposta a lasituació dels barris fronterers. En síntesi, en aquests centres històrics s’han produït tres grans formes d’actuació: en primerlloc, l’esbotzament, una tècnica de la qual tenim clars exemples a Barcelona (carrer Princesa-Ferran, Via Laietana), i queconsisteix en obrir grans vies de comunicació per tal de sanejar els cascos antics i a la vegada facilitar les connexionsviàries entre les diferents parts de la ciutat, i que a les perifèries urbanes es reflecteix en la creació de la xarxa viària met-ropolitana de gran capacitat; en segon lloc, la monumentalització, que es pot abordar amb la recuperació d’edificis de granvalor amb nous usos o amb la construcció de nous espais públics monumentals de nova planta al mig dels teixits antics;finalment, trobem les tècniques de regeneració del teixit residencial, molt diverses, i que poden anar des de la substituciócompleta fins a formes menys extremes, com la rehabilitació o la restauració. En darrer lloc, i d’alguna manera com a sín-tesi de les tres anteriors i com a forma d’intervenció més complexa, cal esmentar l’esponjament.

Los problemas urbanísticos de los barrios periféricos y los de los centros históricos tienen en muchos casos característi-cas comunes, sobretodo relacionadas con la densidad de la urbanización y la pobreza de los tejidos urbanístico y social, yen este sentido, las actuaciones llevadas a cabo en centros históricos para su recuperación urbanística pueden ser útilescomo respuesta a la situación de los barrios fronterizos. En síntesis, en estos centros históricos se han producido tresgrandes formas de actuación: en primer lugar, la abertura de grandes vías, una técnica de la cual tenemos ejemplos clarosen Barcelona (carrer Princesa-Ferran, Via Laietana), y que consiste en la construcción de grandes vias de comunicación conel objeto de sanear los centros históricos facilitando a la vez las conexiones viarias entre las diferentes partes de la ciudad,y que en las periferias urbanas se refleja en la creación de la red viaria metropolitna de gran capacidad; en segundo lugar,la monumentalización, que se puede abordar con la recuperación de edificios de gran valor con nuevos usos o con la con-strucción de nuevos espacios públicos monumentales de nueva planta en el interior de los tejidos antiguos; finalmente ten-emos las técnicas de regeneración del tejido residencial, muy diversas, que pueden variar desde la sustitución completahasta formas menos extremas, como la rehabilitación o la restauración. En último lugar, y de alguna forma como síntesisde las tres anteriores y como forma de intervención más compleja, debe ser mencionado el esponjamiento.

Planning problems of the peripheral locations of the cities and the historic centres have, in many cases, common features,mainly related to the density of urbanization and the poverty of social and urban fabric. In this sense, the actions carried outin the historic centres for their urban recovery may be useful as a response to the situation of the “border areas”. In sum-mary, these historic centres have been the subject for three types of actions: first, the openening of wide roads, an origi-nally French technique of which we have good examples in Barcelona (carrer Princesa-Ferran, Via Laietana), and that con-sists of the opening of wide communication ways to mend the downtowns and, at the same time, facilitate the road linksamong the different parts of the city, and that, in the peripheral areas, is reflected on the creation of the high-capacity roadnetwork; second, the monumentalisation, that may adopt differents forms, from the reconversion of high-value buildings tonew uses, to the creation of new public monumental spaces within the old urban fabric, which has been the case ofGuggenheim Museum in Bilbao; finally, there are the techniques of residential fabric regeneration, very diverse, which maygo from the complete substitution to much lesser agressive forms, as rehabilitation or restoration. In the last place, andsomehow as a synthesis of the three above and as a more complex action, it is to be mentioned the softening of the urbanfabric.

Les problèmes urbanistiques des quartiers périphériques et ceux des centres historiques ont, très souvent, des carac-téristiques communes, surtout relatives avec la densité de l’urbanisation et la pauvreté du tissu urbanistique et du tissusocial, et dans ce sens, les diligences portées à termes dans les centres historiques pour leur récupération urbanistiquepeuvent êtres utiles en tant que réponse à la situation des quartiers frontaliers. En résumé, dans ces centres historiquesil s’est produit de grandes interventions : premièrement, l’enfonsement, technique de laquelle nous avons des exemplesclairs à Barcelona (rue Princesa-Ferrant, Via Laietana), et qui se concrète par l’ouverture de d’importantes voies de com-munication afin d’assainir les vieux quartiers tout en facilitant les connexions de la voirie entre les différents secteurs dela ville, et qui, au périphérique se reflète dans la création du réseau métropolitain de grand capacité, deuxièmement, lamonumentalisation qui peut être abordée avec la récupération des bâtiments de grande valeur avec de nouveaux usagesou avec la construction de nouveaux espaces publiques monumentaux de nouvelle plante au milieu des anciens tissus ;finalement, nous trouvons les techniques de régénération des tissus résidentiels, très diverses, et qui peuvent aller de lasubstitution complète aux formes les plus extrêmes, comme la réhabilitation ou la restauration. En dernière instance, eten quelque sorte comme résumé des trois antérieures, et comme forme d’intervention plus complexe, il faut parler del’épongement.

ABSTRACTS

15

guetos que van arribar a ser els cascs anticsabans de començar-hi a intervenir fa una vintenad’anys. Ens trobem davant d’un problema nou per al queno disposem de tècniques urbanístiques pròpiesd’intervenció. El paral·lelisme evident, amb algunsdels problemes dels cascs antics radica en algu-nes característiques comunes. La compacitat delconjunt construït produeix situacions de densitatmolt elevada, que juntament amb la pobresa delteixit (tant urbanístic com social), els aboca a unadegradació accelerada. Atès que als cascs anticssí que hi ha hagut respostes urbanístiques al llargdel temps, es farà un repàs a les tècniques empra-des per veure la possibilitat d’aplicar-les a lesperifèries compactes.

Fonamentalment s’han produït tres tipologiesd’intervencions: L’esbotzament, amb el qual mit-jançant l’obertura de carrers de nova planta sobre elteixit existent s’aconsegueix sanejar-lo a la vegadaque se l’incorpora a l’estructura viària de la resta dela ciutat. Les construccions monumentals (edificisi/o espais públics), que introdueixen en el teixit ele-ments d’identitat col·lectiva, tant per al barri comper a la resta de la ciutat. I la regeneració del tei-xit residencial, que normalment acostuma a ser elmés nombrós, tant en superfície com en volumconstruït. Es tracta de saber encertar quines són lestècniques que cal utilitzar per a transformar les àreesresidencials que han quedat absoletes.

2. Esbotzar

L’esbotzament1 va ser una tècnica molt utilitzadaper al tractament dels centres urbans en el moment(segona meitat del segle XIX i la primera del XX) quevan convertir-se en ciutats capitals. En el seu origen,els esbotzaments es reduïen a obrir carrers, gene-ralment rectilinis, sense massa contemplacionsamb l’existent, pel bell mig del teixit. El pretext era

JAUME CARNÉ

PERIFÈRIES ENVELLIDES

1. Introducció

De vegades es comenta que la joventut i la vellesade les persones no tenen a veure exactament ambl’edat, sinó que més aviat es tracta d’una qüestióde caràcter, i alguna cosa semblant succeeix ambles diferents parts que integren les ciutats. Enefecte, la major part dels nostres cascs anticspoden arribar a tenir segles de vida, mentre queles perifèries no arriben ni a la cinquantena d’anysd’existència. En canvi, i pel que es refereix a laseva situació urbanística, als cascs antics, tot i laseva prolongada vida, l’atenció continuada duta aterme els darrers anys els ha produït un efecterejovenidor. Exposem dos exemples: el Call deGirona, excepcional per la seva posició topogràfi-ca i el seu contingut monumental, on només hacalgut ressaltar allò que ja existia. I el Raval deBarcelona, on un teixit urbà més convencional haestat renovat més a fons. Per contra, les àreescompactes de les perifèries de les ciutats catala-nes han rebut menys atencions i han quedat pràc-ticament desateses des que es van construir. Iaquí rau la paradoxa: es pot afirmar que enaquests moments estan més envellides des d’unpunt de vista urbanístic, que els mateixos cascsantics.

Ha estat ben estudiat el procés de formació de lestrames perifèriques compactes fetes de qualsevolmanera per allotjar les onades d’immigració de lesdècades de 1960 i 1970. Es tracta d’un aiguaba-rreig d’eixamples sense dimensió ni identitat, decreixements suburbans incapaços d’estructurarmés enllà del seu carrer principal, de barris de for-mació marginal d’estructura laberíntica, etc. Lespoques intervencions urbanístiques que s’han duta terme els darrers anys en aquests barris hanestat destinades a millorar les connexions amb laciutat central mitjançant la construcció d’infraes-tructures (autopistes, ferrocarrils, etc.). Deixantde banda la urbanització d’alguns dels seus pocsespais públics, poca cosa més s’hi ha fet, a partd’anar constatant la seva progressiva colmatació.Pràcticament, ningú fins ara ha pensat en lanecessitat d’abordar la seva reforma. Aquestsbarris han quedat abandonats a la seva sort icorren el perill de convertir-se en els mateixos

1 S’utilitza la paraula esbotzament en la seva accepció lite-ral donada pel diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans:«Fer que (alguna cosa) s’obri o es rompi cedint a una pres-sió exterior». Cal afegir que s’ha utilitzat aquesta paraulaperquè es considera més precisa que esventrar tot i queaquesta correspondria a la traducció literal del terme uti-litzat habitualment per la urbanística italiana.

monumentals de nova planta al bell mig dels teixitsque no els tenien. L’èxit indiscutible del MuseuGuggenheim a Bilbao (plantejat com a renovaciód’un teixit industrial obsolet), obra de l’arquitecteFrank O. Gehry, en pot ser l’exemple més para-digmàtic.

Les operacions monumentals han tingut una micamés d’acollida a les perifèries que els esbotza-ments. Bona part de les inversions realitzades allí, jasigui de reurbanització com de construcció d’equi-paments ho han estat en aquest sentit. El cèlebreeslògan d’Oriol Bohigas «cal higienitzar el centre imonumentalitzar la perifèria»3, llançat al debat públicfa més de 15 anys, ha reeixit molt en l’actitud de polí-tics i tècnics.

4. Regenerar

Respecte del tractament del teixit residencial, hi haun ventall molt ample de tècniques que varien entreun extrem que suposa la restauració estricta i l’altreque comporta la substitució completa, passant pertot el ventall dels diferents graus de rehabilitació. Lacontribució més important de la segona meitat delsegle XX pel que respecta al coneixement i la curadels teixits existents l’han fet els teòrics italians, pri-mer amb Muratori i després amb Rossi. Utilitzant elsentit rossià de la paraula, caldria descobrir les per-manències dels teixits. Vistes amb una mica de pers-pectiva, les operacions de protecció d’edificis i deteixits sencers, cal dir que han estat probablementexagerades i no han contribuït a la modernització

16

sanejar els cascs antics i a la vegada facilitar lesconnexions viàries entre les parts de la nova capitalque el casc antic impedia. L’esbotzament és unatècnica d’origen francès, haussmannià concreta-ment, i la transformació del París de començamentsdel segle XIX n’és el millor exemple. Al nostre paístenim casos força coneguts a Barcelona (Ferran-Princesa al segle XIX i Via Laietana al segle XX),Granada (Gran Vía de Colón), Madrid (Gran Vía),València (Paz), etc. Caldria tenir en compte els pre-cedents renaixentistes i barrocs (i els tardans, comper exemple les reformes del casc antic de Palmade Mallorca projectades per Gabriel Alomar).L’esbotzament es caracteritza per utilitzar la recta,llarga i molt prima, intentant afectar el mínim nom-bre possible de parcel·les a costat i costat delcarrer que s’ha d’obrir. La rotunditat de l’operació enplanta es complementa amb el control, mitjançantles ordenances, de les façanes dels edificis que calconstruir. Una vegada passats els anys i superada laferida deixada per l’afilada cirurgia, la irrigació delscascs antics per mitjà dels nous carrers ha estatmolt beneficiosa en la majoria dels casos.

No hi ha exemples coneguts d’esbotzaments en sen-tit estricte en teixits perifèrics. Probablement el quemés s’hi assembli en l’actualitat siguin les oberturesde nous vials de gran capacitat per a la comunicaciórodada metropolitana. Així, una bona part de laRonda de Dalt de Barcelona i el primer tram de laPota Nord a Santa Coloma de Gramenet podrien serentesos com a esbotzaments contemporanis. Peròcaldrà assajar també amb esbotzaments a l’antiga,és a dir, construint carrers de nova planta (estrets illargs), damunt dels teixits existents, que necessitenser connectats amb la xarxa general de la ciutat perno quedar aïllats2.

3. Monumentalitzar

Han estat moltes les maneres d’incidir en els cen-tres urbans mitjançant la construcció d’edificis iespais oberts monumentals. No cal estendre’s gaireen aquest aspecte, i potser únicament cal recordarles operacions monumentals més recents en el sen-tit de reutilitzar edificis de gran valor amb usos dife-rents als que havien allotjat anteriorment. La mésnovedosa és la de construir edificis i espais públics

2 Una interpretació actual de l’esbotzament en el camp del’urbanisme, i més concretament de la utilització del con-cepte de tall en la ciutat, es pot trobar a l’article de Manuelde Solà-Morales «Ciudades cortadas». Ha estat publicat aCiudad. Tradición y glamour, vol. 2. Colegio Oficial deArquitectos Vasco-Navarro. Pamplona, 1996. També aLotus Quaderni Documenti, nº 23. Milà, 1999.Manuel de Solà-Morales ha assajat també l’esbotzamentdes d’un punt de vista acadèmic. En aquest aspecte, espoden veure els treballs sobre el centre de l’Hospitalet deLlobregat dels cursos 1997-1998 i 1998-1999 en lapublicació El projecte urbà. Una experiència docent.Edicions UPC. Barcelona, 1999.3 Encara que Oriol Bohigas ja havia formulat aquesta afir-mació amb anterioritat, es pot trobar al l l ibre:Reconstrucció de Barcelona. Edicions 62, Barcelona,1985.

17

Un altre aspecte molt útil de l’esponjament urbanís-tic és la seva posició per contrast amb els teixitscompactes on s’insereix. Realitzarà el seu efectedifusor, per contrast, a causa de la seva lleugeresai la seva adaptabilitat al lloc. Dos exemples en cascsantics poden il·lustrar aquesta argumentació. Estracta dels habitatges de la cantonada del carrer delCarme amb el carrer d’en Roig, al barri del Raval deBarcelona, de l’arquitecte Josep Llinàs, i el Barri dela Sang a Alcoi, de Manuel de Solà-Morales. En elcas del conjunt d’habitatges, ells mateixos sóncapaços de generar el seu propi pati interior que esrelaciona directament amb el carrer. En el cas delbarri, pot generar la seva pròpia plaça i els seusequipaments. Es tractaria de construccions lleuge-res, que encaixarien per contrast amb les massapesades i compactes textures dels nuclis on s’inse-reixen, tot contribuint a alleugerir-los.

Per parlar d’esponjaments en perifèries, el cas deSanta Coloma de Gramenet, seu de la jornada queha donat peu a la redacció d’aquest escrit, pot ser-vir d’exemple. Ja s’ha comentat el cas de la potaNord de la Ronda de Dalt amb el parc Europadamunt de la llosa de cobriment de l’autopista urba-na. És un esbotzament on s’ha construït algunacosa més que un vial. Un altre exemple és la pro-longació de la Rambla de Sant Sebastià fins al Barridel Fondo. L’arribada del metro i la construcció dela corresponent estació van desbloquejar una ober-tura prevista des de feia molt temps. Ara s’està aca-bant la part més difícil, que consisteix en la conse-cució d’una gran àrea lliure a l’arribada de la Ramblaal barri de Montigalà, de Badalona. Finalment, elprojecte de la renovació dels barris del Sud de laciutat. Les operacions d’esbotzament (connexióValentí Escalas-Liszt i Irlanda-Núria) es converteixenen esponjaments en anar acompanyades d’obtencióde nous espais públics i equipaments i de millora delteixit residencial existent.

Cal ser realistes i pensar que a aquestes tramescompactes perifèriques no els arribaran tots elsdiners que necessitarien per ser transformadesadequadament. Però en canvi sí els hi estan arri-bant diners d’altres tipus d’inversions. Un exempleés el de l’arribada del metro. Si s’aconsegueix unaaplicació més integrada, més urbana en definitiva,

necessària dels centres urbans, sinó al contrari, alseu aturament. Respecte a la substitució completa,en la segona meitat del segle XX s’han produït mul-titud de casos i en destaquen per la seva quantitatels que es van produir a les ciutats europees des-prés de les destruccions de la Segona GuerraMundial.

Una vegada trobat el just equilibri del moviment pen-dular entre conservació i substitució dels teixitsurbans, queda per resoldre una qüestió delicada. Entransformar els teixits residencials, s’entra necessà-riament en el domini privat de l’habitatge (sovint tandegradat o més que el teixit urbà on es troba), desd’intervencions que normalment solen ser de titulari-tat pública.

Hi hauria una altra manera de tractar les transfor-macions de les àrees urbanes compactes, que vin-dria a ser com una quarta tipologia d’intervencions.

5. Esponjar

Simplificant molt les tres tipologies anteriors, podriadir-se que l’esbotzament s’hauria d’entendre com aestructurador de la malla viària. El monument ensassenyalaria els punts emergents del conjunt urbà. Ila resta del teixit comú hauria de renovar-se amb cri-teris més durs o més tous.

L’esponjament, en canvi, es proposaria com un con-cepte més complex, gairebé com a síntesi dels tresanteriors. Amb l’esponjament d’una trama obsoletas’intentarà modificar el seu traçat viari obsolet, afe-gir-hi algun element d’interès col·lectiu i millorar elseu teixit residencial. La paraula, com ja és habitual,prové d’altres disciplines. Però dels seus diversossignificats, dos tenen interès en el camp de l’urba-nisme. D’una banda, la capacitat d’emmagatzema-ment al seu interior que després es capaç de retor-nar a l’exterior, és a dir, la seva capacitat difusora. Id’una altra la seva composició porosa (facilitant elcontacte interior-exterior) i flonja a la vegada (flexi-ble). Alguns conceptes semblants estan en la men-talitat d’alguns dels arquitectes més innovadors:transparència, permeabilitat, immaterialitat, etc.L’obra de Jean Nouvel, per exemple, seria moltrepresentativa d’aquesta línia.

18

d’aquestes inversions en infrastructures, s’aju-darà també a capgirar la situació d’aquestesàrees.

Per acabar, un argument vinculat a la comparaciófeta amb els cascs antics. Ja s’ha dit que les tra-mes compactes de la perifèria es troben en unasituació semblant a la que tenien els cascs anticsara fa 20 anys. Llavors es deia que l’estat dels

cascs antics era lògic i inevitable, fins que es vafer insostenible urbanísticament i socialment i esva començar a intervenir. Un dels motius princi-pals per mobilitzar-se va ser trobar-se amb unasituació intolerable al centre de la ciutat. Doncsbé, el mateix argument pot utilitzar-se ara per alsbarris de les perifèries. Ja han deixat de serperifèrics. Avui en dia ja formen part dels noussubcentres metropolitans.

19

CÈSAR DÍAZ

Arquitecte. Professor de Construccions Arquitectòniques I. UPC

ELS TEIXITS URBANS ALS BARRIS FRONTERERS: ESTAT,PATOLOGIES, FUTUR URBÀ. REFLEXIONS ENTORN DELA SEVA PERVIVÈNCIA. PROPOSTES DE RENOVACIÓ

PAPERS. REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONAnúm. 33, març 2001, pàgs. 19-23

20

SUMARI

1. Introducció

2. Característiques generals de la trama urba-na i de l’edificació

3. Característiques tipològiques dels edificis3.1 Edificacions residuals del planejament anterioral període d’ocupació en massa del barri3.2 Edificis autoconstruïts originàriament, amb pro-gressiva densificació espontània no regulada de laparcel·la en profunditat i altura

3.3 Edificis autoconstruïts originàriament amb adap-tació posterior al planejament vigent3.4 Edificis de nova planta realitzats segons el pla-nejament vigent

4. Propostes d’intervenció: factors que calconsiderar referents a l’estat actual de l’edifi-cació

El context que va caracteritzar el naixement i creixement dels barris fronterers a partir dels anys 50 i 60 hacondicionat de manera decisiva la seva trama urbana i la tipologia de l’edificació, tant pel que fa als seus tretsmés destacats com pel que fa a la seva qualitat. Així, és ben conegut que fenòmens com la parcel·lació il·legal,l’ocupació espontània d’àrees marginals o l’assentament en àrees d’urbanització no consolidada han estatdeterminants per a les trames urbanes d’aquests barris, igual que l’autoconstrucció o la convivència de lesnoves edificacions amb els teixits preexistents ho han estat per la tipologia de l’habitatge i la parcel·lació delsòl. És per això que l’anàlisi conjunt d’aquestes característiques comunes permet formular un cert nombre dedirectrius vàlides per a la majoria d’aquestes trames urbanes, que poden anar des de la regulació estricta del’edificabilitat fins a la rehabilitació de les façanes i habitatges que han patit un grau més elevat de degradació.

El contexto que caracterizó el nacimiento y crecimiento de los barrios fronterizos a partir de los años 50 y 60ha condicionado de manera decisiva su trama urbana y la tipología de la edificación, tanto por lo que se refierea sus características más destacadas como por lo que se refiere a su calidad. Así, es conocido que fenó-menos como la parcelación ilegal, la ocupación espontánea de áreas marginales o el asentamiento en áreasde urbanización no consolidada han sido determinantes para las tramas urbanas de estos barrios, igual quela autoconstrucción o la convivencia de las nuevas edificaciones con los tejidos preexistentes lo han sido parala tipología de la vivienda y la parcelación del suelo. Es por esta razón que el análisis conjunto de de estas ca-racterísticas comunes permite formular ciertas directrices válidas para la mayoría de estas tramas urbanas,que pueden ir desde la regulación estricta de la edificabilidad hasta la rehabilitación de las fachadas y lasviviendas que han sufrido un mayor grado de degradación.

The context that characterized the birth and growth of the “border areas” from the 50s and 60s has suiteddecisively their urban fabric and building typologies, either in relation to their principal features or their quali-ty. Thus, is well known that phenomena like illegal land occupation, the spontaneous growing of marginal areasor the settlement in non consolidated urban areas have been very important factors for the urban fabric ofthese areas, just like the self-construction or the coexistence of new edifications with the preexisting ones havealso been important for the typology of housing or land division. It is because of this reason that the joint analy-sis of these common characteristics permits the identification of a certain number of guidelines, valid for themajority of these urban fabrics, that may go from the strict regulation of the edificability to the rehabilitationof the fronts and houses that may have suffered a high degree of degradation.

Le contexte qui a caractérisé la naissance et le développement des quartiers frontaliers durant les années 50et 60 a conditionné de façon décisive le tissu urbain et la typologie de la construction, tant en ce qui concerneses traits plus particuliers comme en ce qui concerne sa qualité. Ainsi, il est bien connu que les phénomènescomme la parcellisation illégale, l’occupation spontannée d’aires marginales ou l’affermissement en airesd’urbanisation non consolidée ont été determinant pour les structures urbaines de ces quartiers, tout commel’autoconstruction ou la cohabitation des nouvelles constructions avec les tissus preexistants l’ont été par latypologie de l’habitage, et la parcellisation du sol. C’est pourquoi l’analyse de l’ensemble de ces caractéris-tiques communes permet formuler un certain nombre de directives valables pour la majorité de ces structuresurbaines, qui peuvent aller de la régulation stricte de l’édificabilité à la réhabilitation des façades et des bâti-ments qui ont souffert une importante dégradation.

ABSTRACTS

21

2. Característiques generals de la tramaurbana i de l’edificació

En la formació dels barris definits com a frontererses poden distingir en principi dos tipus de tramesurbanes clarament diferenciables: la que conté elsdenominats polígons d’habitatges i la conformadapel traçat dels carrers i petites parcel·les que deli-miten els vials i generen illes d’edificacions, gene-ralment amb nivells d’ocupació en planta elevats.Però, de fet, és aquest segon tipus de formació elque més caracteritza aquests barris, en ser els llocson es presenta generalment una situació de forma-ció espontània de l’edificació inicial, acompanyadasovint d’una certa absència de coordinació urbanís-tica a l’àrea ocupada. Aquesta situació singularitzaels barris fronterers en relació amb els polígonsd’habitatge, els quals constituïen operacionsd’extensió variable i límits ben definits realitzades apartir d’un procés de gestió coordinat i regulat queabastava les fases de planejament, projectació,construcció i fins i tot, en els de promoció pública,ocupació dels nous residents.

Tot i que, evidentment, les àrees ocupades per polí-gons d’habitatge són objecte també d’una casuísti-ca específica pel que fa a les condicions funcionalsdels allotjaments i a la qualitat constructiva dels edi-ficis, la casuística esmentada és independent de laseva ubicació urbana concreta, ja que es diferenciaclarament de l’altre tipus de trama per aquesta cir-cumstància i no solament per la seva morfologia i elprocés inicial de gestió. És per això, i pel fet que alsrecintes urbans dels barris fronterers hi predominaclarament en extensió territorial aquesta altra tramaformada per edificacions en parcel·les individuals,illes i vials, que ens hi referirem específicament apartir d’ara.

Cal fer esment, en primer lloc, a l’origen i les carac-terístiques físiques de les trames on s’assenta l’edi-ficació. Origen que pot ser divers quant a les sevesforma, distribució i dimensions, segons es tractid’una àrea d’ús agrícola parcel·lada il·legalment pelpropietari, d’una àrea marginal ocupada espontània-ment per la població, o d’una àrea urbanitzada sube-quipada d’escàs valor o amb un tipus d’urbanitzacióno consolidada o aturada. Les diferències que

CÈSAR DÍAZ

ELS TEIXITS URBANS ALS BARRIS FRONTERERS: ESTAT, PATOLOGIES, FUTUR URBÀ.REFLEXIONS ENTORN DE LA SEVA PERVIVÈNCIA. PROPOSTES DE RENOVACIÓ

1. Introducció

El fet diferencial que més caracteritza els barris queara es poden denominar fronterers –abans moltsd’ells dits perifèrics– és la seva posició en els límitsentre la gran ciutat i les viles i poblacions que hananat formant progressivament el continu urbà, a par-tir de les dècades de 1950 i 1960, com a resultatdel ràpid creixement demogràfic que afectà lametròpoli barcelonina. Aquesta posició limítrof i laseva funció de receptora improvisada de les novesgents que s’incorporaven al món del treball indus-trialitzat han estat, indubtablement, els factors quemés han influït en el procés de formació d’aquestsbarris i en el seu desenvolupament posterior.

Cal tenir presents aquestes circumstàncies quan estracta d’analitzar i avaluar la situació present d’aquestsindrets, atès que el curt però intens procés de trans-formació experimentat per gairebé tots aquests barrispot induir a considerar com a factor de més rellevàn-cia solament el que és més visible del seu estat actual,quan, de fet, en molts aspectes no és així. En efecte,l’aparença de ciutat normalitzada que es desprèn d’unprimer recorregut pels seus carrers, relativament benurbanitzats, ben equipats de mobiliari urbà, amb nivellsde neteja acceptables i amb les façanes d’un bonnombre dels seus edificis dignament mantingudes orehabilitades, minimitza falsament el nivell problemàticque un coneixement més aprofundit de les caracterís-tiques de l’edificació i de la trama urbana que la ubicai condiciona permet descobrir.

Són precisament aquests aspectes els que es trac-ten seguidament, utilitzant la informació recopiladaarrel de la recent jornada sobre la renovació urbanadels barris citats i la recollida en el treball intitulatAvaluació dels potencials de permanència i transfor-mació de les àrees urbanes a la Regió Metropolitanade Barcelona, encarregat fa un temps pel ConsellComarcal del Barcelonès i coordinat pel Serveid’Ordenació Urbanística de la Mancomunitat deMunicipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona1.

1Cèsar Díaz, Amador Ferrer, Ramón García: Avaluaciódels potencials de permanència i transformació de lesàrees urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona,Consell Comarcal del Barcelonès, Universitat Politècnicade Catalunya, Barcelona, 1992.

3. Característiques tipològiques dels edificis

L’anàlisi de la qualitat del parc edificat en aquestsbarris requereix un coneixement previ dels diversostipus d’edificis existents amb una visió dinàmica queabasti no tan sols el seu estat actual, sinó també el seuorigen i, si és el cas, les modificacions de les quals hanestat objecte al llarg del temps. Tot seguint aquest cri-teri, en el conjunt d’edificis que conformen els barrisesmentats és possible diferenciar els quatre tipus quees relacionen i comenten seguidament.

3.1. Edificacions residuals del planejamentanterior al període d’ocupació en massa delbarri

Es tracta d’edificis d’una o dues plantes, construïtsabans de la dècada de 1950 en àrees ja urbanitza-des o contígües a les urbanitzades. Actualment se’nconserven poques. Es distingeixen per manteniralgun ornament a les façanes i no ocupar tot elsolar. Els materials emprats en la seva construcciósón el totxo massís i, si no ha estat renovada, lafusta a les cobertes i les bigues dels sostres.

3.2. Edificis originàriament autoconstruïts,amb progressiva densificació espontània noregulada de la parcel·la en profunditat i altura

Són edificis de construcció inicial molt precària, ocu-pats per infrahabitatges, que s’han anat estenent perla parcel·la fins a ocupar-la totalment en funció de lesnecessitats peremptòries de les famíl ies.Generalment, són els que contenen els estatges depitjors condicions higièniques i funcionals. Es pre-senten casos en què solament es conserven enaquestes condicions els cossos edificats situats al’interior de les illes, mentre que els més propers alscarrers han estat substituïts o reformats. Els esque-mes d’agrupament o agregació dels allotjamentspoden ser molt diversos: escalonats amb accés perpassadís lateral transversal al carrer, al voltant d’unpati central, etc.

3.3. Edificis originàriament autoconstruïtsamb adaptació posterior al planejament vigent

Es tracta d’edificis que han anat addicionant a laconstrucció inicial altres cossos edificats, general-

22

s’assenyalen a les parcel·les, el traçat dels carrerso la forma de les illes permeten descobrir de vega-des –però no sempre– el seu origen. Així ens trobemamb parcel·les estretes i profundes dimensionadeshomogèniament i amb una disposició regular delscarrers quan es tracta de finques rústiques trans-formades il·legalment en sol urbà; o amb àrees ubi-cades en terrenys amb forts pendents i distribucióirregular de les parcel·les i de la xarxa viària alsbarris en zones originàriament marginals de la ciu-tat; o bé amb parcel·lacions inicials de dimensionsmés generoses i distribucions racionals a les àreesd’origen suburbà. De tota manera, moltes d’aques-tes diferències, perceptibles encara en el nucli ini-cial, s’han anat diluint i desdibuixant al llarg del pro-cés de desenvolupament i consolidació de què haestat objecte cadascuna de les àrees, de maneraque és possible establir actualment unes certescaracterístiques comunes que es poden sintetitzaren les punts següents:

–Parcel·les estretes, majoritàriament de 4 a 8metres d’amplada, generalment molt profundes,amb dificultats per aconseguir unes bones con-dicions de ventilació dels habitatges.

–Ordenació de l’edificació en illes tancadessense pati central ben definit, amb alts nivellsd’ocupació en planta per a cada edificació, quearriba a disposar de parcel·les a l’interior de l’illaamb accés independent des del carrer o subsi-diari d’algun edifici que hi té façana.

–Edificació molt heterogènia pel que fa a la sevatipologia i qualitat constructiva, amb edificisd’una a cinc, i de vegades sis plantes, fondàriesedificades molt variables i amb presència dis-persa d’edificis sencers i cossos edificats auto-construïts.

–Existència d’infrahabitatges, amb nivells d’habi-tabilitat molt baixos i superfície útil escassa.

Evidentment, l’aproximació o el grau de reiteració enquè les situacions citades apareixen en cada barrisón variables. De tota manera, sempre hi són pre-sents de forma prou manifesta com per identificar-los i diferenciar-los de les altres zones urbanes.

23

–Cal regular estrictament els augments d’alturade l’edificació existent realitzada al llarg de lesdècades de 1950, 1960 i començament de lade 1970, per tal de no minvar fins a valors inac-ceptables els nivells de seguretat inicials, gene-ralment molt justos, dels edificis esmentats.L’adopció d’una regulació a escala urbana d’unamesura d’aquest tipus es justifica per l’elevatgrau de reiteració amb què aquesta situació espresenta en aquests barris.

–Per la mateixa raó expressada en el punt ante-rior, cal promoure i incentivar la inspecció de lescondicions de seguretat de l’edificació legalconstruïda en el període esmentat. La freqüentpresència total o parcial dels cossos originalsde construcció precària, la dinàmica absoluta-ment heterogènia i particular dels processosd’ampliació per fases successives i la freqüentmancança real d’una garantia tècnica de lesobres realitzades aconsellen emprendre mesu-res preventives especials en aquestes àrees.

–Dins d’allò que sigui possible en cada àrea, calpropiciar la recuperació dels interiors d’illa coma espais sense edificació residencial i llocs deventilació factible i il·luminació dels habitatgesque hi donen front, fortament limitades en moltscasos per les dimensions reduïdes d’aquestsespais, molt petits i de forma irregular, i per lessituacions d’ocupació que encara perduren aalgunes illes.

–Tot i les conegudes dificultats de gestió quecomporta, sempre resulta convenient procurarincentivar que es rectifiqui la proporció de lesparcel·les, generalment molt profundes i estre-tes, la qual cosa dificulta o anul·la la ubicació depatis interiors de ventilació i il·luminació, absolu-tament necessaris per a l’aprofitament racionalde l’espai interior dels habitatges.

–Finalment, cal no oblidar la necessitat d’incenti-var el manteniment de tots els edificis que estanen bones condicions de conservació; aquestarecomanació és generalitzable, evidentment, atotes les àrees no considerades específicamentcom a barris fronterers.

ment afegint-hi plantes i modificant o suprimint l’allot-jament inicial, que de vegades es transforma enlocal comercial o magatzem. En un determinatmoment d’aquest procés de creixement, l’edificis’adapta al planejament vigent amb la realitzaciód’un projecte arquitectònic i l’obtenció d’una llicènciamunicipal. En molts d’aquests edificis les distribu-cions reals de les plantes i les exigües condicions deventilació i il·luminació d’algunes peces delaten elseu origen i les dificultats d’adaptació a les regula-cions de la normativa aplicable.

3.4. Edificis de nova planta realitzats segonsel planejament vigent

Són els edificis que d’una forma integral –ja sigui perenderroc i substitució del preexistent o per ocuparuna parcel·la no edificada– han estat realitzats total-ment de nou segons el procediment seguit habitual-ment pels edificis de nova planta i han esgotat elvolum edificable permès en els successius planeja-ments. De fet, són els que disposen dels habitatgesmés ben equipats i amb programes funcionals mésracionals; la principal dificultat limitadora, en certscasos, de la seva qualitat són les condicions impo-sades per la pròpia estructura del parcel·lari dinsd’illes amb alta ocupació del sòl.

4. Propostes d’intervenció: factors que calconsiderar referents a l’estat actual de l’edifi-cació

El coneixement de les característiques essencialsde les trames urbanes on s’assenten els barris fron-terers i dels tipus d’edificis que contenen permetestablir una relació de recomanacions que cal con-siderar a l’hora de precisar els trets dels planeja-ments i els programes d’actuació especials que s’hifacin. Les recomanacions esmentades poden sinte-titzar-se en els punts següents:

–Cal promoure i incentivar la substitució de l’edi-ficació espontània no evolucionada que encaraexisteix, tot evitant la consolidació urbana d’edi-ficis precaris mitjançant processos de legalitza-ció aconseguits amb actuacions de reforma oampliació realitzades a posteriori.

25

EMILI MAS

Economista. Gerent del Consell Comarcal del Barcelonès

RENOVACIÓ URBANA ALS BARRIS FRONTERERS: UNESREFLEXIONS SOBRE L’ESTRATÈGIA ECONÒMICA IFINANCERA I DE GESTIÓ

PAPERS. REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONAnúm. 33, març 2001, pàgs. 25-33

26

SUMARI

1. Introducció

2. Propostes de renovació urbana, la sevaestructuració econòmica i financera i el modelde gestió

La planificació, l’anàlisi i la monitorització constant són processos fonamentals en qualsevol operació de construc-ció o renovació urbana, i aspectes com la gestió urbanística, la negociació amb els diferents agents, l’acompa-nyament de les operacions amb mesures de suport dinamitzadores de l’activitat, o les formes de patrimonialitzaciódels beneficis urbanístics obtinguts poden determinar l’èxit o el fracàs d’aquestes grans operacions urbanes. Enaquest sentit, l’article presenta, amb un plantejament fonamentalment pràctic, tot un seguit de paràmetres bàsicsper a l’estructuració econòmica i financera dels projectes de renovació urbana, així com per a la delimitació d’unmodel de gestió correcte per a aquestes actuacions, entre els quals es troben la concepció formal de les pro-postes, l’avaluació dels costos (expropiacions, compensacions als afectats, projectes d’urbanització i instal·lacióde serveis urbans, costos financers, etc.), la determinació i gestió del finançament (equilibri fons públics-fons pri-vats, proporció d’actuacions dins el mercat i destinació dels beneficis obtinguts, etc.), la cobertura i limitació deriscos (de desviació en els costos, d’acceptació social del projecte, etc.) i la gestió integral del projecte.

La planificación, el análisis y la monitorización constante son procesos fundamentales en cualquier operación deconstrucción y renovación urbana, y aspectos como la gestión urbanística, la negociación con los diferentesagentes, el acompañamiento de las operaciones con medidas de apoyo dinamizadoras de la actividad, o las for-mas de patrimonialización de los beneficios urbanísitcos obtenidos pueden determinar el éxito o fracaso de estasgrandes operaciones urbanas. En este sentido, el artículo presenta, desde un punto de vista eminentemente prác-tico, una serie de parámetros básicos para la estructuración económica y financiera de los proyectos de renovaciónurbana, así como para la delimitación de un modelo de gestión correcto para estas situaciones, entre las cualesse encuentran la concepción formal de las propuestas, la evaluación de los costes (expropiaciones, compensa-ciones a los afectados, proyectos de urbanización e instalación de servicios urbanos, costes financieros, etc.), ladeterminación y gestión de la financiación (equilibrio fondos públicos-fondos privados, proporción de actuacionesdentro del mercado y destino de los beneficios obtenidos, etc.), la cobertura y limitación de los riesgos (dedesviación de costes, de aceptación social del proyecto, etc.) y la gestión integral del proyecto.

Planning, analysis and constant monitoring are key processes in any urban construction or regeneration action, andaspects like town planning management, negotiation, the support of the actions with activity dynamization mea-sures, or the forms to patrimonize the benefits obtained may be determinant for the success of this big urban oper-ations. In this sense, the article presents, from a basically pragmatic point of view, a range of basic parameters forthe economic and financial structuration of urban renovation projects, as well as for the delimitation of a correctmanagement model for these actions, among which are the formalization of the proposals, the evaluation of costs(expropriations, compensations, urbanization and facilities implementation projects, financial costs, etc.), the set-tling and management of financing (public-private funds balance, market actions share and destination of benefitsobtained, etc.), the risk covering and limitation (of cost deviation, of project social acceptance, etc.) and the pro-ject whole management.

La planification, l’analyse et la monitorisation constante sont des procés fontamentaux dans toutes les opérationsde construction ou de rénovation urbaine, et les aspects tel que la gestion urbanistique, la négociation avec les dif-férents agents, l’union des opérations avec des mesures de support dynamisateur de l’activité, ou les formes depatrimonialization des bénéfices urbanistiques obtenus peuvent déterminer le succès ou le fracas de ces grandesinterventions urbaines. Dans ce sens, l’article présente, avec un exposé essentiellement pratique tout un suivi deparamètres basiques pour la structuration économique et financière des projets de rénovation urbaine, ainsi quepour la délimitation d’un modèle de gestion correcte pour ces interventions, parmi lesquelles se trouvent la con-ception formelle des propositions, l’évaluation des coûts (expropiations, dédommagement des affectés, projetsd’urbanisation et installation des services urbains, coûts financiers, etc.), la détermination et la gestion du finance-ment (équilibre des fonds publics-fonds privés) la proportion d’intervention dans le marché et la destination desbénéfices obtenus, etc.) la couverture et la limitation des risques (de déviation des coûts, d’acceptation social duprojet, etc.) et la gestion intégrale du projet.

ABSTRACTS

27

als privats. En conseqüència, la distribució deles càrregues urbanístiques, la participació enels costos de la renovació i l’actualització de lavaloració tributària han d’actuar com a con-trapès necessari a aquest procés, al qual caldriaafegir unes consideracions anti-especulativessobre la destinació de les promocions d’habitat-ges construïts amb protecció pública (lloguerfront a la venda). És especialment important lareflexió sobre la conveniència de mantenir sotatitularitat pública determinades peces de sòl quehan estat difícils d’obtenir, i que poden exercir unpaper fonamental en la dinàmica urbana actual ifutura.

2. Propostes de renovació urbana, la sevaestructuració econòmica i financera i elmodel de gestió

Les propostes de renovació urbana estan fonamen-tades en diversos aspectes, i tots ells tenen unarepercussió en la gestió posterior que se n’ha dedur a terme.

Les propostes són definides habitualment com aUnitats d’Actuació, en les quals s’integren actua-cions de diferents tipus: sanejament d’edificacionsen condicions de no habitabilitat, alliberament de sòlper a la construcció d’un equipament o per a lageneració d’espai públic, promoció d’habitatges perals reallotjaments o per a la seva comercialització,execució d’espai públic: places, jardins, viari.

Els principals eixos que influeixen en la gestió de lesoperacions de renovació urbana són els següents:

1. La concepció formal de les propostes i la sevaadaptació a les apostes d’ordenació econòmica isocial que el pla conté són uns elements de primerordre en la capacitat de fer viables o de generarpossibilitats o obertures que afectin els processosposteriors de desenvolupament econòmic. El des-plegament de la renovació urbana s’ha de fer a par-tir de copsar les possibles i viables actuacionsmotores i sostenibles econòmicament, social iambiental que es poden donar en el territori, tantd’origen exogen com endogen. És en aquest sentitque les propostes han d’estar pensades de forma

EMILI MAS

RENOVACIÓ URBANA ALS BARRIS FRONTERERS: UNES REFLEXIONS SOBRE L’ESTRATÈGIAECONÒMICA I FINANCERA I DE GESTIÓ

1. Introducció

L’experiència de la gestió de la renovació de leszones urbanes és particularment important i convéabordar-la a partir de diverses reflexions, de lesquals crec que cal retenir com a centrals lessegüents:

a) La gestió urbanística, que permet la concreciódels exercicis de planejament urbà. Això, quesembla obvi, revesteix una particular importànciaquan estem parlant de renovació urbana. El plaés el dipositari de les esperances de renovacióde territoris que aspiren a incorporar-se al pro-grés material de la societat. Les propostes quees facin han d’estar fonamentades i ser viables;han de partir d’aquells elements en els quals espot influir des de l’esfera local, però amb el rigorde l’equilibri econòmic de la gestió; introduint lesfases necessàries per arribar-hi, però amb ladeterminació d’executar-les. És especialmentimportant l’establiment de criteris de repartimentde càrregues i d’establiment de compensacionseconòmiques als afectats.

b) La necessària negociació en el procés d’exe-cució. Aquest pas és particularment importantper fixar el preu d’aspectes per als quals no hi hamercat i eliminar-ne les incerteses. En qualsevolcas, sempre serà preferible a l’arbitratge judicial,i la viabilitat de les propostes es fonamentaràsobre criteris més realistes. Un urbanisme con-certat.

c) La necessitat d’acompanyar les mesures derenovació amb mesures de reactivació social ieconòmica, per garantir l’èxit de les propostesque s’impulsin. Tot procés de renovació i inter-venció en un barri és imprescindible que es plan-tegi amb una certa globalitat, dins la qual la mobi-lització del potencial endogen i la captaciód’iniciatives exteriors en són peces fonamentals.

d) Finalment, la patrimonialització dels beneficisde la renovació urbana. Els beneficis de la gestióde la renovació comporten de fet una posada envalor del patrimoni dels afectats i una trans-ferència de valor patrimonial de l’Administració

ser més important. El mecanisme de la institucióexpropiatòria, que podia haver afavoritl’Administració fa uns anys, empara cada copmés els afectats urbanístics acostant la valora-ció a preus de mercat. El càlcul dels costos deforma que permetin els acords amb els afectatsés un requisit imprescindible per tal d’assegurarla viabilitat de les propostes.

2.2. L’establiment del nombre d’afectats: el costde les indemnitzacions, les compensacions i elscompromisos de reallotjament dels afectats sónconceptes no gens negligibles, ja que la deman-da lògica d’un habitatge en condicions i assequi-ble en una època en la qual els preus dels habi-tatges s’han disparat obliguen a establir elsafectats de forma rigorosa, calcular de formaprecisa les indemnitzacions que cal atorgar i pre-veure el pressupost que se’ls dedicarà.

2.3. Les propostes de reparcel·lació i compen-sació de càrregues. Determinades actuacionsincorporen mecanismes de reparcel·lació i decompensació de càrregues que han de ser via-bles, i per ser eficaços han de poder-se executarsense reclamacions judicials, que tenen resolu-cions incertes.

2.4. Projecte d’Urbanització i la instal·lació deserveis urbans. Aquest és un dels altres concep-tes determinants en el total de costos que caltractar, tant pel que fa als costos concrets de pri-mer establiment com als costos posteriors demanteniment que haurà de suportar l’ajuntament.La concepció del projecte hauria d’incorporartant la concepció dels serveis que s’han de pres-tar com l’experiència de manteniment dels dife-rents serveis municipals i proves de la qualitat ila resistència dels elements que es proposen. Elprojecte, un cop executat, hauria de prorrogar-se incorporant un as-built, un inventari d’ele-ments i una proposta sobre el seu manteniment.

2.5. Sistema d’espais públics i equipamentscol·lectius. Un dels aspectes de més interès ésel de la sostenibilitat de les inversions fetes enaquest concepte. Determinats equipaments nopresenten cap tipus de dubte sobre la seva evo-

28

econòmica, social i urbanística. Una proposta derenovació ha de poder contenir un adequat mixd’activitats i propostes que convé identificar, pro-jectar i valorar des de l’inici. Les propostes de reno-vació han de ser una via per a la reactivació urbana,ja que han de permetre l’adaptació del territori a lanecessitat d’activitat econòmica. La seva viabilitateconòmica es reflectirà en la identificació dels dife-rents centres d’activitat o de negoci de la propostai l’adaptació del planejament a la seva viabilitat.

2. Identificació, avaluació i descomposició dels cos-tos de les actuacions. La inflació de costos que haoperat els darrers anys ha fet obsoletes moltes pre-visions econòmiques contingudes en les propostesde renovació. L’experiència de gestió permet valo-rar i actualitzar de forma permanent aquests costosi incorporar-hi un element d’actualització dinàmicadel pla financer que permeti la seva execució. La llis-ta de costos més significatius que cal considerar ino infraavaluar son els següents:

2.1. Costos de les expropiacions: la principalincidència de cost en les operacions de renova-ció urbana ve representada pels expedientsd’expropiacions en els quals no hi ha hagut capacord negociat amb els afectats, i la determina-ció del preu es deixa en mans dels procedimentsjudicials de forma generalitzada. L’expropiaciódel sòl per a l’execució de determinades actua-cions i la consideració per part dels òrgans juris-diccionals competents de la no existència d’unaloteria urbanística en la determinació dels aprofi-taments del sòl fan que aquest component decost sigui un dels que han crescut més ràpida-ment en l’execució de planejament. Cada cop ésmés habitual prendre com a referència, perdeterminar el valor del sòl expropiat, el preu demercat d’àmbits geogràfics grans. A aquestvalor caldrà afegir els costos financers des del’inici de l’expedient, que en processos dilatatspoden representar quantitats molt importants ique no es poden controlar des de l’Administraciómunicipal, ja que depenen de tramitacions judi-cials. Si els expedients s’han iniciat a instànciadels afectats per una mala programació de lesdeterminacions urbanístiques, la desviació delcost imputable als costos financers encara pot

29

ble la seva utilització a les grans àrees urbanes,excepte quan es produeixen circumstànciesexcepcionals.

3.2. Aportacions financeres d’altres administra-cions. Un dels mecanismes financers més habi-tuals per a l’execució de les actuacions previs-tes en l’espai públic, la vialitat i els equipamentsés la tramitació de subvencions d’administra-cions d’àmbit superior. Les més destacadesson: a) les del FEDER, de la Unió Europea, i lesdel Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, quees tramiten per la Generalitat de Catalunya. b)Altres subvencions públiques són les de la XarxaQualitat, de la Diputació de Barcelona, o lesactuacions metropolitanes de la Mancomunitatde Municipis de l’Àrea Metropolitana. Les princi-pals característiques d’aquestes aportacionssón: s’han d’aplicar a projectes de l’esfera públi-ca, tenen una tramitació «competitiva» ambaltres administracions locals, i es poden veureafectades per polítiques públiques de reducciódel suport a les administracions locals. Aquestdarrer és el cas dels fons FEDER, que amb elnou marc comunitari veuen reduïts els territorison s’apliquen. Això ja ha passat a Catalunya, onterritoris dels municipis de Barcelona, Badalona,Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet deLlobregat seran exclosos de la zona Objectiu 2 ipassaran a la 3, amb menys accés futur a fonseuropeus.

3.3. Operacions dins el mercat. És a dir, lesactuacions basades en part en un cert risc en laseva execució. Poden ser considerades així lesactuacions desenvolupades directament pelsajuntaments mitjançant qualsevol tipus d’orga-nització empresarial o paraempresarial del sec-tor públic: societats anònimes, organismesautònoms de caire comercial, fins i tot funda-cions. La intervenció directa hauria de tenir coma objectiu la maximització del benefici del’actuació, i en correspondència, l’aplicació aobjectius públics connexos dels guanys gene-rats així. Aquest tipus d’institucions filials delsajuntaments permeten un marge d’actuació ambtransparència dels ingressos i els costos que ésmolt important, i permeten emprendre determi-

lució posterior, interrelació amb usuaris, etc.,però d’altres, molt suggestius en aparença, con-tenen força dosi de voluntarisme perquè elsbeneficiaris formen un col·lectiu reduït que nopoden garantir la seva suficiència econòmica isocial. Una certa reflexió al marge dels estàn-dards teòrics es fa imprescindible, tot fent elscorresponents anàlisi de viabilitat.

2.6. Costos de promoció dels habitatges i locals.L’activitat promotora que han de desenvoluparles administracions precisa d’estudis de viabilitateconòmico-financera i de comercialització delshabitatges i locals de cada promoció, i tambénecessita projectes que tinguin el seu cost bencalculat i d’acord amb el mercat.

2.7. Cost financer. L’endarreriment de les actua-cions pot generar una desviació significativa deles despeses financeres calculades per al perío-de de promoció, que afecti els equilibris econò-mics planejats.

3. Estructuració financera de les diferents actua-cions proposades. Un dels aspectes més determi-nants per valorar la viabilitat de les actuacions pro-jectades rau en la valoració del potencial econòmicde cada actuació i en la forma que es cobreix el pos-sible desajustament entre ingressos i costos. Elfinançament associat recolza en la utilització dediversos instruments de forma complementària:

3.1. Pla de l’Habitatge. Les polítiques de l’Estatde promoció i protecció de l’habitatge són elmarc financer més clar per a la projecció de lesxifres corresponents a l’habitatge. Bona part deles promocions d’habitatge seran d’HPO i d’HDPja que estaran dedicades al reallotjament d’afec-tats pel procés urbanístic o bé a fer ofertad’habitatge assequible destinada a ampliscol·lectius de la població. Els avantatgesd’aquest mecanisme financer són: finançamentgarantit dins d’una quota, amb unes condicionsfinanceres màximes i algun tipus de subsidiaciódels interessos. Aquests plans de suport vanassociats a un preu de venda màxim, que en lescircumstàncies actuals han quedat lluny dels cos-tos de la promoció, amb la qual cosa es fa invia-

30

nades parts dels processos de renovació urbanade forma que els processos d’inversió i realitza-ció no topin amb les rigideses de la tramitaciópressupostària que tenen les administracionspúbliques. Lògicament, tenen un seguit de tute-les dins l’àmbit econòmic i financer, fonamental-ment la limitació de l’endeutament, però fins i totaquest control, en la mesura que la garantia ques’ofereix és real i no tributària, només computadins determinats límits de capacitat d’endeuta-ment dels ajuntaments (el del 110 % dels ingres-sos consolidats de l’ajuntament i les societats iorganismes que en depenen). La segona fórmulade mecanisme d’intervenció dins el mercat, ambuna quota de benefici menor per a l’ajuntamentperò amb una menor dosi de risc, es trobaria enles concessions a operadors privats, en les qualssurten a concurs uns determinats treballs o pro-mocions sobre sòls o subsòls públics –o quepoden ser públics–, amb uns determinats benefi-cis a canvi d’un cànon; o unes determinadesobres que correspondria fer a l’Administració, oel reallotjament dels afectats pel procés desen-volupat. Exemples d’actuacions poden ser pro-mocions del tipus següent :

– Residencial: amb diferents tipologies d’habi-tatges: protegits, lliures.– Promocions de locals per a desenvolupar-hiactivitats econòmiques, fonamentalment ser-veis, aprofitant la ràpida terciarització del’activitat econòmica.– Aparcaments per a residents i de rotació,que comporten la urbanització de l’espaisuperior, finançat pels compradors de lesplaces.

3.4. Utilització dels recursos aliens: crèdit i capi-tal. La concertació d’operacions de crèdit és unmecanisme per assegurar la viabilitat d’actua-cions. La seva concertació per part de les admi-nistracions locals està subjecta a tutela de laGeneralitat de Catalunya, que és l’Administracióque vetlla perquè es compleixin les determina-cions vigents de la Llei d’Hisendes Locals. Per laseva part, la captació de recursos en forma decapital per integrar-se en societats d’economiamixta també està subjecta a fórmules restricti-

ves. De tota manera, l’aportació de capital privat–al marge de la concessió, de la que ja hem par-lat– normalment va associada amb una cessióde la capacitat de disposar sobre el negoci.

4. Cobertura i limitació dels riscos per assegurar laviabilitat de les propostes. En l’execució d’una actua-ció urbanística, tota incertesa respecte del costrepercuteix en un alentiment i una paràlisi de lesactuacions. Es tracta d’intervenir de forma preventi-va per tal de garantir l’èxit de les propostes. Els prin-cipals riscos que es presenten en l’execució d’actua-cions urbanístiques es tracten a continuació, is’exploren mecanismes de compensació i amorti-ment.

4.1. Risc cost promocions. El possible augmentde costos de les promocions a partir de deman-des dels compradors és un dels principals riscosde totes les promocions que tenen algun tipus deprotecció en les quals actuen com a promotoresles administracions públiques. És important defi-nir a priori les qualitats i els acabats dels habi-tatges construïts per tal que no es produeixinprocessos de pressió col·lectiva dels compra-dors. Això requereix també la professionalitzacióde les relacions amb els compradors per tald’evitar pressions sobre components febles delsajuntaments. Altres riscos del cost de les pro-mocions deriva de l’augment de cost dels mate-rials i la mà d’obra, que incrementen els costosde les actuacions i poden arribar a convertir-lesen inviables.

4.2. Risc de l’avaluació i el cost de les expropia-cions i els reallotjaments. Ja s’ha avançat ante-riorment que els criteris d’establiment de preusd’expropiació parteixen cada cop més de lesconsideracions del mercat, obviant històriesd’afectacions urbanístiques. La determinació delpreu just pels tribunals porta associada unadosis de variabilitat sobre els preus consideratshistòricament que han obligat a replantejar dràs-ticament la seva avaluació.

4.3. Risc del cost de la urbanització. El controlde la concepció, les medicions i els pressupos-tos dels projectes tècnics, a més del control dels

31

costos d’execució dels projectes d’urbanitzacióper enginyeries de seguiment és una pauta quees va imposant a determinades administracions.El control dels costos per encàrrec de la pro-pietat serveix per prevenir el risc en la seva exe-cució de forma eficaç.

4.4. Risc de mercat de les operacions dinsd’aquest. La comercialització dels productesimmobiliaris fets és l’aspecte més directamentvisible en qualsevol operació integrada de reno-vació urbana i promoció d’edificació. En aquestconcepte és bo retenir que operacions fetes via-bles a partir d’una dimensió excessiva dels pro-ductes que no tenen el preu limitat, com ara sónles places d’aparcament o determinats locals,tenen un risc associat important. Aquest riscprové del fet que un excés d’oferta d’aquesttipus de producte, si no es troba equilibradaamb la demanda de l’entorn, es converteix en unactiu que costa de transferir i genera un sobre-cost financer que erosiona de forma significativael cost de cada promoció. En definitiva, es trac-ta de preparar promocions que siguin digeriblesi viables.

4.5. Risc de cost financer. Tota promoció oactuació té uns costos financers calculats quederiven del gap que hi ha entre el cost i l’ingrésassociat. Aquest gap es calcula a partir de diver-ses previsions de l’actuació, amb uns marges devariació. L’incompliment dels calendaris esta-blerts per diverses causes, entre les quals hi hales assenyalades anteriorment, així com la varia-ció dels tipus projectats generen un sobrecostque erosiona el marge global.

4.6. Risc genèric d’acceptació social. La con-certació i la participació ciutadana en tot el pro-cés resulta un element imprescindible en la for-mulació i execució d’operacions de renovacióurbana. L’assoliment d’un equilibri entre el cost ila utopia, entre beneficis i càrregues, ha de serl’objectiu en la formulació d’aquestes actua-cions.

5. Concepció de la gestió.La formació dels equipshumans de gestió, la seva concepció i la seva pràc-

tica són elements importants en el desenvolupa-ment d’actuacions urbanístiques. El més determi-nant és la consistència, el saber fer, l’excel·lènciaen el procés endegat. Aquests aspectes es concre-ten en temes com ara la creativitat i l’originalitat enles propostes, el tracte a les persones afectadespels processos de planificació, la perspectivaestratègica de les propostes que es formulin, la fle-xibilitat en la formulació de propostes, la perseve-rança i la concentració en la tasca que s’ha dedesenvolupar. Els aspectes més destacats als quecal dedicar la màxima atenció per assegurar l’èxiten les propostes que es duguin a terme serien elssegüents:

5.1. El procés de planificació i de concertacióde les actuacions urbanístiques ha de basar-seen una àmplia idea de consens social. Els gover-nants i els tècnics que formulen les proposteshan d’endegar un procés iteratiu amb els repre-sentants socials. Aquest principi ha d’actuaramb un cert contrapès: no oblidar l’existènciad’interessos patrimonials en qualsevol operacióde renovació urbana, que normalment es dis-fressen sota la capa de l’interès general, i deforma conseqüent no tenir síndrome d’Estocolmrespecte dels veïns.

5.2. La negociació com a via d’obtenció dedeterminades peces de sòl ha de ser l’elementdecisiu per participar en el procés de control delpreu de les coses. Addicionalment pot repre-sentar una forma d’aconseguir una major con-certació social en les propostes que es formulin.

5.3. Licitació pública. Els plecs de condicionstècniques i administratives generals i particularssón els documents pre-contractuals en els qualses defineixen els principals elements que carac-teritzaran les relacions econòmiques amb elssubjectes privats. La seva revisió sistemàtica iadaptació a cada actuació concreta és un ele-ment de clarificació de les relacions econòmi-ques i poden alliberar els gestors de moltsmalentesos.

5.4. Comercialització. Ha de ser eficaç i sobre-tot transparent. Les relacions amb els particu-

32

lars ha de basar-se en la transparència. Aixòequival a dir que per a determinades actuacionscal emprar fórmules que no admetin doblesinterpretacions: per exemple, és millor un sor-teig que una classificació per punts atorgatssegons barems amb un cert grau de discrecio-nalitat.

5.5. Aportacions financeres d’altres administra-cions. La tramitació per a l’obtenció de determi-nades ajudes o aportacions financeres d’altresadministracions té un cert grau de complexitat irequeriments que és convenient no obviar enaquest procés. La manca de justificació, o la jus-tificació errònia de determinades despeses, potrepresentar un endarreriment en tot el cobra-ment, amb la conseqüent variació de les despe-ses financeres. Alhora, una mala concepciósobre les despeses que es poden incloure en unprojecte (per exemple, despeses elegibles de laUnió Europea) pot representar que determina-des despeses d’una actuació urbana quedinsense cobertura, amb el conseqüent desequili-bri econòmic de l’actuació, i un possible aug-ment de les despeses.

5.6. Instrumentació dels mecanismes definançament privats. Finalment, és bo parlar decom es tramiten els crèdits, de les autoritza-cions que es precisen i de les garanties ques’atorguen, o bé de com es capta el capital pri-vat d’una societat mixta, de quina forma s’incor-poren al projecte. En aquest darrer capítol hi haencara molt camp per córrer des del punt devista creatiu.

6. Elements econòmics de valoració final. Desprésd’aquest repàs als principals aspectes que influei-xen en un procés de renovació urbana, cal posarèmfasi en les qüestions econòmiques més destaca-des que actuen com a pauta de les propostes ques’han formulat i dels mecanismes de gestió ques’han instrumentat.

6.1. El paper de les diferents formes de finança-ment. Cal aplicar els recursos segons el cost i eltermini de recuperació. Una actuació de renova-ció urbana és complexa, i complexa serà la seva

estructura econòmica i financera. Aquesta ha detenir presents els costos, tant financers com degestió, els períodes de recuperació dels fonsinvertits i el cost per als contribuents que aixòrepresenta, davant d’opcions inversores alterna-tives.

6.2. La generació de plusvàlues com a elementeconòmico-financer. Bona part de les possibili-tats d’intervenció, amb la caiguda de tipusd’interès que hi ha hagut i amb la necessitat dededicar els recursos tributaris de l’ajuntament ala prestació ordinària de serveis, rau en la capa-citat de generar plusvàlues urbanes en les ope-racions planejades. Aquesta perspectiva ha depermetre posar al seu just lloc les polítiques dedespesa pública en qüestions infraestructurals.

6.3. Les formes i els preus de transmissió de lespromocions executades. Determinades promo-cions d’habitatge per a garantir el reallotjamentd’afectats per processos urbanístics han hagutde suportar costos molt elevats; quan s’ha pro-duït una època d’augment vertiginós de preusdels habitatges, els beneficiaris han venut lacasa assignada i han obtingut unes revaloritza-cions molt importants del patrimoni, de les qualss’han apropiat directament. La patrimonialitza-ció privada amb els costos econòmics i la rendi-bilitat social que s’ha buscat té un punt de con-tradicció. És imprescindible un model deprevenció de la privatització de les plusvàluesgenerades al sector públic. Aquest ha revestit laforma de dret de tempteig i d’altres, però en elprocés de comercialització cal preveure aques-tes possibles derivacions no buscades.

6.4. La productivitat tributària. La recuperacióen el temps de la part f inançada perl’Administració és un altre element que cal teniren compte en la definició de les operacions. Lavaloració cadastral posterior a una actuacióurbanística no es pot demorar, ja que la distàn-cia temporal pot provocar malentesos.

6.5. Una societat instrumental per a catalitzar totel procés pot ser un dels elements que cal con-siderar: s’ha de tenir en compte la capacitat

33

pública de gestió societària. Les tuteles de totordre que hi ha –econòmiques, jurídiques ilegals– actuen de contrapès en l’agilitat de ges-tió i la capacitat de negociació, amb un referentclar que és l’equilibri de costos de tota l’opera-ció. Si es pot articular aquest procés, els resul-tats són bons i les responsabilitats de la gestióno queden difuminades.

6.6. La sensibilitat sobre la proposta, el rigoreconòmic i la tutela de les administracions de rang

superior. Finalment, convé indicar tres factors quesón presents en els processos de gestió i queconvé no oblidar per tal de garantir l’èxit de lesactuacions empreses. De tots els esmentats, elque potser s’ha tractat menys és el de la tutela deles administracions superiors. Convé no oblidarque aquesta es dóna mitjançant múltiples meca-nismes: urbanístics, financers, de legalitat, decontrol econòmic. Per tant, és obvi que cal consi-derar-la si no es vol que el procés de renovacióurbana endegat quedi bloquejat.

35

ANTONI NOGUÉS

Advocat i Tècnic Urbanista. Gerent de l’Agència del Desenvolupament Urbà

de l’Hospitalet

JAVIER FERRÁNDIZ

Doctor Arquitecte, professor de la UPC. Agència del Desenvolupament Urbà

de l’Hospitalet

JORDI FERRER

Geògraf. Agència del Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet

LA RENOVACIÓ URBANA A L’HOSPITALET

PAPERS. REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONAnúm. 33, març 2001, pàgs. 35-47

36

SUMARI

1. El Pla l’Hospitalet 20101.1. Motius de reflexió1.2. Característiques del Pla l’Hospitalet 20101.3. Les propostes principals del Pla l’Hospitalet 2010

2. Consolidació del model de gestió urbanística2.1. L’Agència de Desenvolupament Urbà 2.1. L’Hospitalet 2010, Societat Privada Municipal, SA

3. Actuacions del Pla l’Hospitalet 2010

4. Epíleg

La ciutat de l’Hospitalet de Llobregat ha engegat un important projecte de renovació urbana emmarcat dins la figu-ra del Pla l’Hospitalet 2010 (Pla L’H 2010), sorgit a partir d’una profunda reflexió sobre les condicions urbanístiques,econòmiques i socials de la ciutat i el seu context territorial. El Pla no es planteja ni com un document formal deplanificació estratègica ni com a figura de planejament urbanístic en el sentit normatiu, sinó com un recull demètodes, concepcions i directrius de treball per a l’obtenció dels canvis desitjats per a la ciutat, que ja compta ambinstruments propis de desenvolupament: l’Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) i L’H 2010 Societat PrivadaMunicipal, S.A., cadascun dels quals compleix funcions específiques dins l’estratègia global de canvi, de maneraque, mentre l’ADU ha de gestionar i elaborar els instruments urbanístics adequats per a la consecució dels objec-tius prioritaris, L’H 2010 S.A. ha de dur a terme les actuacions urbanístiques necessàries (redacció de projectes,adquisició de terrenys i immobles, execució d’obres, etc.) per a l’assoliment d’aquests mateixos objectius.

La ciudad de l’Hospitalet de Llobregat ha iniciado un importante proyecto de renovación urbana enmarcado en lafigura del Pla l’Hospitalet 2010 (Pla L’H 2010), surgido a partir de una profunda reflexión sobre las condicionesurbanísticas, económicas y sociales de la ciudad y su contexto territorial. El plan no se plantea ni como un docu-mento formal de planificación estratégica ni como una figura de planeamiento urbanístico en el sentido normativo,sino como un conjunto de métodos, conceptos y directrices de trabajo para la obtención de los cambios desead-os para la ciudad, que cuenta ya con instrumentos propios de desarrollo: la Agència de Desenvolupament Urbà(ADU) i L’H 2010 Societat Privada Municipal, S.A., cada uno de los cuales cumple funciones específicas dentro dela estrategia global de cambio, de forma que, mientras la ADU debe elaborar y gestionar los instrumentos urbanís-ticos adecuados para la consecución de los objetivos prioritarios, L’H 2010 S.A debe llevar a cabo las actuacionesurbanísticas necesarias (redacción de proyectos, adquisición de terrenos e inmuebles, ejecución de obras,etc.)para alcanzar esos mismos objetivos.

L’Hospitalet de Llobregat has started an important urban renovation project, framed in the figure of the Plal’Hospitalet 2010 (Pla L’H 2010), that comes from a profound reflection about its urban, economic and social con-ditions and its territorial context. The Plan is not intended to be neither a formal document nor a town planning fig-ure in a normative sense, but an outline of methods, concepts and guidelines to achieve the aimed changes for thecity, that already counts on its own development tools: the Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) and L’H 2010Societat Privada Municipal, S.A, every of which fulfill specific functions in the global change strategy, in a mannerthat, while ADU should manage and elaborate the most appropriate planning instruments to achieve the priorityobjectives, L’H 2010 S.A. should carry out the the needed urban actions (acquisition of plots and buildings, execu-tion of works, etc.) to achieve these same objectives.

La ville de l’Hospitalet de Llobregat a mis en marche un important projet de rénovation urbaine dans le cadre du Plal’Hospitalet 2010 (Pla l’H 2010) surgit d’une profonde réflexion sur les conditions urbanistiques, économiques etsociales de la ville et dans son contexte territorial. Le Plan (Plan de l’Hospitalet 2010) ne se présente ni comme undocument explicite de planification stratègique, ni comme un modèle de l’aménagement urbanistique dans un termenormatif, mais comme un recueil des moyens, des conceptions et des directives de travail pour l’obtention deschangements desirés pour la ville laquelle compte, déjà, avec des instruments propres de développement: l’Agenciade Desenvolupament Urbà (ADU. Agence de Développement urbain) et l’H 2010 Société Privée Municipale, SA.,lesquelles ont des fonctions spécifiques dans la stratégie globale du changement, de façon que, tandis que l’ADUdoit gestionner et élaborer les instruments urbanistiques appropiés pour la consécution des objectifs prioritaires,l’H 2010 SA, doit porter à termes les interventions urbanistiques nécessaires (rédaction du projet, adquisition desterrains et des immeubles, exécution des oeuvres, etc..) pour l’obtention de ces mêmes objectifs.

ABSTRACTS

37

– globalització de processos i decisions; – descentralització de l’ocupació; – processos de marginació social i degradacióde certs sectors;– escassetat i encariment del nou sostre resi-dencial;– creixent exigència ambiental i de qualitat urbanade la ciutadania;– valoració de l’accessibilitat; – tensió dels sistemes de mobilitat públics i pri-vats; – demanda d’usos i serveis emergents: comer-cials, hotelers, oci, cultura, tecnològics, etc.;– dialèctica entre urbanització difusa i ciutat con-solidada;– inadequació del planejament general per res-pondre a les problemàtiques actuals.

b) En una nova interpretació morfoarquitectònicade la ciutat, estudiant el plànol urbà i cercantnoves lògiques i tramats, gairebé en un procésde creació pictòrica.

Les dues línies han conduït a la comprensió d’unpunt essencial: l’assumpció del paper de centra-litat urbana de l’Hospitalet. És a dir, entendreque l’Hospitalet ha de caminar cap al futur coma ciutat central i que, per tant, no pot planificarel seu territori subjecte als llindars que imposa larèmora d’una percepció de perifèria, un concep-te que ha funcionat com un estigma.

Conseqüentment, l’espai de l’Hospitalet ha deser reordenat per tal d’assumir les funcions, elsusos i les qualitats pròpies de la ciutat central.Força decisions públiques i privades sobre elterritori (ampliació de la Fira a Pedrosa, localit-zació de centres moderns de comerç i d’oci,augment de qualitat de les promocions d’habi-tatges, implantació de serveis hotelers, oficines,ciutat judicial, etc.) estan demostrant el poten-cial de desenvolupament de l’Hospitalet, espe-cialment el de la part sud del municipi; la part dela Marina. Això topa, però, amb bona part de lesdeterminacions urbanístiques vigents del PlaGeneral Metropolità (PGM) que responen amoments anteriors de l’evolució de l’Hospitalet ique perpetuen els estereotips de nucli perifèric:

ANTONI NOGUÉS, JAVIER FERRÁNDIZ I JORDI FERRER

LA RENOVACIÓ URBANA A L’HOSPITALET

1. El Pla l’Hospitalet 2010

Per presentar els instruments i les experiències degestió del procés de renovació urbanística que estàduent a terme l’Ajuntament de l’Hospitalet deLlobregat cal remuntar-se a l’any 1996, quan es vacrear una organització de treball anomenadacol·loquialment Oficina del 2010, que administrati-vament era hereva del Gabinet Tècnic de Planificaciói Programació, amb un triple objectiu:

– Sistematitzar la nova visió de la ciutat amb laformulació del que s’ha anomenat Pla l’Hospitalet2010 i difondre’l entre els ciutadans.– Fer exercicis de prospectiva.– Elaborar alguns dels plans urbanístics con-crets (modificacions del PGM al sector de CreuRoja/Vallparda, al sector del Mercat Central,etc.), avaluar els formulats per particulars oaltres administracions i fer el seguiment del’execució de projectes anteriors que es tro-bessin en marxa.

L’Oficina del 2010 va tenir dues característiquesfonamentals: la d’estar formada per un equip tècnicreduït i especialitzat, complementat amb col·labora-dors externs i assistències tècniques concretes, i lad’estar deslliurada dels elements de la tramitació delprocés urbanístic per tal de concentrar la feina enl’anàlisi, la formulació i la prospecció.

1.1. Motius de reflexió

La necessitat de fer un salt radical en l’ordenació dela ciutat de l’Hospitalet s’ha fonamentat:

a) En una anàlisi de les repercussions sobre lageografia urbana de l’Hospitalet de les tendèn-cies socioeconòmiques i urbanístiques:

– pèrdua de població resident, especialment enel grup dels adults joves;– envelliment de l’estructura d’edat de la població;– acceleració del procés de terciarització de labase econòmica;– relocalització perifèrica de la producció in-dustrial; – segmentació productiva;

perquè diverses circumstàncies justificatives de larevisió a què es refereix l’article 3 del PGM hanesdevingut realitat, fins a tal extrem que cal dubtarque la revisió sigui un mecanisme suficient peractualitzar el model caduc.

– L’escala d’intervenció s’ha de coordinar desd’esferes de planificació que recondueixin el pro-cés territorial de la regió metropolitana, premis-sa fàcil de defensar científicament per la majoriadels agents, però extremament difícil de concre-tar en el moment de compàs d’espera en quès’ha col·locat el Pla Territorial Metropolità deBarcelona, que segueix la saga de gestació lon-geva de la planificació territorial catalana.

– És necessari obrir un debat tècnic i políticentorn de la dialèctica entre densitat i congestió.L’objectiu del PGM de reduir la densitat de pobla-ció mitjançant la limitació de l’edificabilitat, i pertant el nombre d’habitatges (un objectiu raonablel’any 1976), no ha estat un factor principal en elprocés de pèrdua de població que s’ha donat alllarg dels dos darrers decennis; senzillament per-què la renovació del teixit residencial per substi-tució ha estat molt minso i s’ha produït en indretspoc construïts (bàsicament en edificis amb úsdiferent al d’habitatge o en edificis de plantabaixa o poques plantes amb pocs habitatges), demanera que el nombre absolut d’habitatges noha disminuït, sinó que, al contrari, ha augmentatlleugerament. El resultat està sent que una granpart del parc d’habitatges antics o de construc-ció deficient que van acollir els creixements delsanys anteriors ha experimentat un procés dedegradació i amb escasses possibilitats d’unarenovació viable amb les eines actuals.

– A l’Hospitalet no hi ha sòl urbanitzable per a úsresidencial; tota transformació s’ha de fer en sòlurbà, amb totes les dificultats i limitacions quel’esmentat règim de classificació de sòl compor-ta. A més, no hi ha un estoc de solars lliures i edi-ficables per a ús residencial a la ciutat.

– El PGM manté zones industrials (22a) en zonesintraurbanes (barris de Santa Eulàlia, Sant Josepi el Gornal) de clara vocació residencial. A

38

tractament dur de les infraestructures viàries iferroviàries, escassetat de zones de reforma i derehabilitació, manteniment de zones industrialsintraurbanes, paralització normativa dels teixitsdensos, etc.

En síntesi, la visió del PGM, elaborada a principide la dècada de 1970, no s’adiu amb la realitatni la nova idiosincràsia que se cerca per al’Hospitalet. El PGM bloqueja les oportunitatscontemporànies de desenvolupament urbanísticde la ciutat i dificulta extraordinàriament la reno-vació dels teixits construïts.

Una prova que això és així rau en el fet que, para-doxalment, l’única manera de fer urbanismerequereix, pràcticament sempre, la prèvia trami-tació de la modificació concreta del planejamentvigent. És a dir, la pràctica urbanística quotidianaa l’Hospitalet no consisteix, com seria d’esperar,en l’execució del planejament general d’ordenacióurbana, sinó en la seva modificació constant ambnoves solucions i alternatives més adients ambles necessitats emergents de la ciutat.

Alguns dels trets del territori i del planejamentque han estat temes de reflexió en el si del Plal’Hospitalet 2010 es puntualitzen a continuació.Encara que citats separadament, en un intent declarificar l’exposició, tots aquest temes es tro-ben intrínsecament interrelacionats i donen ideade la complexitat de la problemàtica a ques’enfronta la ciutat.

– D’ençà de 1981, any en què s’assolí el màxim depoblació municipal amb 295.073 habitants, la den-sitat s’ha reduït des de 236 habitants per hectàreafins als 196 de l’actualitat, quan la població ha bai-xat fins a 244.874 habitants (31/12/2000). La ciu-tat, doncs, ja ha perdut més de 50.000 habitants.La magnitud d’aquesta dada demogràfica, ambtotes les seves variables associades (saldo migra-tori negatiu, creixement vegetatiu negatiu, envelli-ment, etc.), obliga a un replantejament urbanístic.Atès que aquest fenomen és general i comú a laresta de municipis de la conurbació de Barcelona,hom s’ha de plantejar l’oportunitat d’una revisió afons dels actuals criteris de planejament vigent,

39

sovint és desproporcionat amb l’entorn urbà isocial. En qüestions urbanes, la generalitzacióde normes rígides urbi et orbi no s’adiu ambl’actual complexitat i flexibilitat de les solucionsque la ciutat moderna demana per tal d’assoliruna renovació.

– Tot plegat ha retret la realització d’actuacionsi ha fet crònic el dèficit d’habitatge a la ciutat. Laproducció d’habitatge ha estat molt minsa elsdarrers anys, fins a l’extrem que l’Hospitalet haestat el municipi metropolità on s’ha construïtmenys habitatge en relació amb el seu pesdemogràfic. L’evolució en la dècada de 1990mostra una millora, perceptible sobretot elsdarrers anys, fruit de la conjunció entre la fortaexpansió del sector immobiliari i la voluntat muni-cipal d’estimular la producció, encara que elsvalors de producció continuen sent francamentinsuficients.

– Estimacions municipals han establert que lanecessitat anual d’habitatges nous per tal decompensar la pèrdua de població per saldomigratori és d’uns 1.100 habitatges.

– El preu mitjà anual, a 31 de desembre de1999, de l’habitatge lliure nou a l’Hospitalet haestat, segons els informes de l’empresa TINSA,de 263.200 pessetes/m2 construït. El preu mitjàanual, a 31 de desembre de 1999, de l’habitat-ge lliure usat a l’Hospitalet ha estat, tambésegons els informes de l’empresa TINSA, de180.300 pessetes/m2 construït. Aquests valorssituen l’Hospitalet a la banda més alta del mer-

l’Hospitalet hi ha actualment 194,8 hectàrees desòl industrial (22a), la qual cosa representa el15,6 % de la superfície del terme municipal. Elcanvi experimentat pel sector industrial i l’econo-mia urbana en general fa replantejar la viabilitatde les normes que regeixen el desenvolupamentd’aquest sòl i la seva extensió i localització dinsdels teixits urbans actuals.

– El 3,75 % del sòl del municipi es troba ocupatper infraestructures ferroviàries.

– L’estructura cadastral de bona part de la ciutat(11.400 parcel·les), especialment la de l’àreageogràfica del Samontà, fa molt difícil la renovacióper substitució del teixit residencial. Mentre que lagrandària mitjana de les parcel·les de la ciutat ésde 642 m2, al barri de Collblanc la mitjana desuperfície de les parcel·les és de 252 m2. Aquestamigradesa encara és més accentuada al barri dela Torrassa on, si del total de 1.457 finques que téaquest barri no es consideren les cinc que con-formen el parc de la Torrassa i els seus entorns–que són les finques més grans del barri– , lagrandària mitjana resultant de les 1.452 finquesrestants de la Torrassa és de 185,4 m2. Ambaquesta base –que encara és més limitada si es fauna anàlisi morfològica de les finques– , és pràcti-cament irrealitzable una renovació a un ritme ade-quat sota les condicions de la qualificació de zonade densificació urbana semiintensiva (13b), que ésla majoritària a la ciutat.

– Només l’1,1 % de la superfície del municipi vaser qualificada al PGM com a zona de recons-trucció física (14 a/b). Aquesta migradesa,paral·lela a la dels sectors de reforma interior,sobta en un territori amb tants indrets per arran-jar. A més, bona part d’aquests sectors, per lesseves pròpies característiques, no han pogut serexecutats fins al moment. L’índex d’edificabilitatd’1,2 m2st / m2s que el PGM estableix per a leszones de rehabilitació i reforma és massa justper produir els aprofitaments suficients percobrir les elevades càrregues consubstancials ala naturalesa del sòl urbà ocupat per activitatsi/o residents. Això provoca, indefectiblement,uns preus alts del producte immobiliari, que

Any Habitatges Habitatges/1.000 habitants

1990 123 0,41991 148 0,51992 292 1,11993 260 1,01994 298 1,11995 336 1,31996 285 1,11997 675 2,71998 608 2,5

Taula 1. Producció d’habitatge al’Hospitalet

40

cat, especialment pel que fa a l’habitatge de novaplanta. El mercat immobiliari sí ha internalitzat enel preu dels seus productes l’evident centralitatde l’Hospitalet, cosa que el planejament vigent noreflecteix.

– En molts dels nostres barris, el procés de reno-vació del parc d’habitatges ha estat molt limitatper raó de l’escassa viabilitat econòmica que téper a la iniciativa privada tirar endavant opera-cions de substitució perquè s’ha de fer front aunes despeses que, en el millor dels casos, totjust arriben a cobrir-se amb els índexs d’edifica-bilitat resultants. Aquest fet es produeix tot i elpreu elevat de les promocions noves posades almercat en sintonia amb el cost de l’habitatge al’Hospitalet, que sovint resulta desproporcionaten l’entorn on es localitza. Tot plegat ha com-portat un deteriorament gradual de l’estat gene-ral del parc d’habitatges, en un context de baixaqualitat de la construcció original i de deficientequipament dels edificis, al qual s’ha de sumar,en general, un manteniment insuficient.

– Algunes fites assolides recentment, com ara elprevist soterrament i cobriment de senglestrams de les línies de ferrocarril de Renfe deVilanova i de Vilafranca, previstes per a l’any2004, han de fer replantejar algunes qualifica-cions i ordenacions del PGM per als teixits adja-cents als traçats ferroviaris, especialment delsque tenen una qualificació industrial i que amb elsoterrament i cobriment es convertiran en unapart estratègica de la ciutat, d’acord amb la posi-ció baricèntrica que ocupen.

– És anacrònic el tractament com a infraestruc-tura dura d’autopista (bucles, segregacions, etc.)que el PGM dóna a la Gran Via al seu pas perl’Hospitalet.

– El PGM fa algunes propostes encertades pera la xarxa viària amb la previsió de l’oberturade diversos eixos i connexions (carrer de laRiera Blanca, carrer de Creu Roja/Vallparda,carrer de la Riera de la Creu, carrer del’Aprestadora, carrer d’Amadeu Torner/avingu-da de Josep Tarradellas, etc.), però sense pre-

veure la promoció d’espais per tal de possibili-tar el reallotjament dels afectats, per la qualcosa la seva execució no ha estat possible demanera unitària i només les escasses opera-cions de reposició amb la cessió de vial corres-ponent permeten obrir puntualment aquesteixos.

– Sobre les zones verdes i els equipaments calfer un esment especial perquè són dos elementssobre els quals hi ha enquistats alguns estereo-tips que cal anar desmantellant. La fixació d’ideespreconcebudes sobre els dèficit de dotacionsque hom ha atribuït atàvicament als municipis maltitllats com de «perifèrics» és una rèmora que calsuperar i donar pas a una anàlisi més rigorosa del’estat actual de la qüestió. Les reserves actualsa l’Hospitalet assoleixen uns nivells força positius(sòl per espai verd: 7,49 m2/habitant1; sòl per aequipament: 6,58 m2/habitant), fet que permetuna nova visió d’aquests elements urbans. Perexemple, pel que fa als equipaments, si bé en elseu moment les grans reserves de sòl van tenir elseu sentit perquè es requeria cobrir les necessi-tats de serveis que necessiten superfíciesàmplies, com són els docents o els esportius, iper a una població que es preveia força més nom-brosa que l’actual, avui dia la situació és diferent,tant per la qüestió demogràfica com pel tipusd’equipament que la societat actual demanda ique no requereix tanta superfície, sinó aspectesd’índole més qualitativa (gent gran, sociocultu-rals, cívics, escoles bressol, etc.). El problemarau en l’execució d’aquestes reserves en espaisverds i equipaments concrets, atès que el procésurbanístic en sòl urbà no permet obtenir-los, icalen, en la major part de casos, actuacions aïlla-des per expropiació o adquisicions.

– La limitació de recursos econòmics del’Ajuntament ha fet impossible l’execució de mol-tes de les determinacions positives que sobre elpaper té el PGM (certes obertures viàries, parcslocals o metropolitans, etc.). Aquesta qüestióesdevé kafquiana quan es considera que qui s’ha

1 La superfície verda real existent a l’Hospitalet (la que estroba subjecta a contracta de manteniment) és de846.142 m2, que suposa 3,5 m2 per habitant.

41

atribuït la competència d’avaluar la bondat o nodel planejament municipal i de les seves modifi-cacions és un graó de l’Administració autonòmi-ca, però que no carrega amb el pes econòmicque suposa l’execució del planejament.

1.2. Característiques del Pla l’Hospitalet 2010

Davant del panorama suara esbossat sorgeix el Plal’Hospitalet 2010 com a resposta a les dificultatsque comporta articular una nova transformacióurbana de caire global a l’Hospitalet amb els meca-nismes que ofereix l’actual planejament general i leslimitacions que imposen algunes planificacions sec-torials d’àmbit supralocal, bàsicament de tipusinfrastructural (ferrocarrils, autopistes, col·lectors,xarxes de transport col·lectiu, etc.). L’Ajuntamentde l’Hospitalet va donar a conèixer el Pla l’Hospitalet2010 el novembre del 1996.

El primer que cal dir del Pla l’Hospitalet 2010 és queno es tracta d’un pla. No és ni un típic pla estratè-gic, ni un programa d’actuació municipal, ni una figu-ra de planejament urbanístic en el sentit normatiu.

Encara que les directrius urbanístiques que servei-xen de base conceptual i orientadora per definir lesactuacions de transformació han estat avançadesen una publicació de síntesi

2, el Pla l’Hospitalet

2010, com a tal, no té una traducció documentalunívoca; de fet, el Pla no està escrit i no disposa nide memòria ni de cartografia. El Pla consisteix mésen un modus de treballar i de concebre la ciutat,que no en una materialització documental estàtica.

Per això, la definició del Pla l’Hospitalet 2010 potser polièdrica i evolutiva, amb un model de ciutatlaxa, com correspon a una concepció de la planifi-cació urbana flexible i adaptable, capaç d’absorbirles necessitats que la ciutat vagi experimentant. ElPla l’Hospitalet 2010 no és un fi en ell mateix, sinóun instrument per dotar de coherència global a lesactuacions que es desenvolupen en aquest procésde transformació.

El Pla L’Hospitalet 2010 s’emmarca en el conjunt depolítiques que l’Ajuntament porta endavant en totsels camps en què intervé l’Administració local perassolir l’objectiu genèric de convertir l’Hospitalet enuna ciutat territorialment unitària i urbanísticamentequilibrada, generadora de riquesa material i cultu-ral, amb una personalitat consolidada i pròpia, i queexerciti en tots els fòrums la seva vocació de sego-na ciutat de Catalunya.

El Pla vol ser comprensiu perquè en l’anàlisi delsproblemes i el plantejament de les propostes, tot ipartir de la pròpia percepció de les necessitats ioportunitats locals, s’ha tingut com a referent per-manent l’escala metropolitana, perquè els proces-sos urbans que afecten l’Hospitalet responen a dinà-miques generals de les quals hom no es potdesvincular. Dins d’aquest marc, però, la voluntatmunicipal és la d’idear un nou model que doti la ciu-tat d’una unitat urbana pròpia i identificable.

El Pla supera l’escala de la primera transformacióde la ciutat que va suposar cobrir els dèficit here-tats en urbanització, equipaments bàsics i zonesverdes, per situar-se en un escenari més qualitatiuque no pas quantitatiu.

L’horitzó temporal del Pla és a mig i llarg termini,atès el caràcter estructural dels problemes urbansque cal resoldre i que sovint estan lligats a impor-tants reformes en les infraestructures i en teixitsurbans consolidats, la qual cosa implica esmerçarimportants recursos tècnics i econòmics.

Els resultats obtinguts fins al moment, lluny de lainconcreció essencial del mateix Pla, han estat nom-brosos i ben concrets. El Pla l’Hospitalet 2010, mal-grat que no té naturalesa normativa, ha estat, però,d’una gran transcendència atès que els plans i pro-jectes que s’han presentat a consideració municipalhan pogut ser tamisats i sovint convinguts segonsles bases del Pla, de manera que no es portessin aterme actuacions que fossin contraproduents ambel model qualitatiu que defensa el Pla i que demoment no és explícit en el planejament vigent. Enun moment en què la conjuntura econòmica permetals agents privats finançar i assumir inversions enoperacions urbanes que fa uns anys eren inviables,

2Ajuntament de l’Hospitalet: L’H 2010, la clau del futur.

Avanç de les directrius urbanístiques de l’Hospitalet,document 1, Ajuntament de l’Hospitalet, novembre 1996.

42

el Pla ha estat una eina fonamental per tal d’enca-minar-les cap a les actuacions que maximitzen elprocés de transformació de la ciutat i que revertei-xin en guanys de qualitat de vida per a la comunitat.El conveni urbanístic ha estat l’instrument mésemprat per establir l’acord entre els agents impli-cats en l’acció urbana.

1.3. Les propostes principals del Plal’Hospitalet 2010

Els aspectes prioritaris del Pla són la supressió ominimització de les barreres físiques (ferrocarrils,autopista de la Gran Via) per arribar a traçar una ciu-tat unitària i ben comunicada, el disseny d’una xarxaviària coherent, el redreçament de la problemàticade l’escassetat d’habitatge, la renovació dels teixitsconsolidats dels barris del Samontà, l’incrementd’espais verds, la modernització dels serveis i laredimensió i gestió dels equipaments, i l’estímul del’activitat econòmica, especialment la de caràcterterciari, amb la renovació de les àrees industrialstradicionals.

Una de les premisses conceptuals del Pla rau enaconseguir una estructura urbana senzilla i clara,que pugui ser percebuda pels residents i els visi-tants de la ciutat. A través d’una nova interpretacióde la xarxa viària local es conformaran dos anellsviaris amb un mínim de quatre carrils de circulacióque vertebraran tota la ciutat i comunicaran elsbarris. No es tracta de cinturons o vies ràpides, sinóde carrers cívics on serà possible també fer els tra-jectes a peu amb comoditat i seguretat. La jerar-quització de la xarxa viària, la permeabilització entreels barris, les connexions amb la xarxa viària supra-municipal, la creació de nous aparcaments públics,la delimitació d’àrees ambientals amb prioritat perals vianants i la millora del transport públic són ele-ments determinants per avançar cap a un model demobilitat més sostenible.

Per a fer funcionals els dos anells i aconseguir unaestructura urbana unitària, els treballs desenvolu-pats pel Pla l’Hospitalet 2010 han concretat la formad’integració de les dues infraestructures que esquar-teren el territori: la Gran Via i les vies del ferrocarril.

El soterrament d’un tram d’uns 1.000 metres de lon-gitud de la línia de la costa de Renfe –lligat a l’arri-bada del TAV– i el cobriment d’un altre tram similarde la línia de l’interior, així com la conversió de laGran Via en una avinguda urbana integrada en el tei-xit urbà i en la xarxa viària local, són dues fites irre-nunciables. Per la seva pròpia envergadura i capaci-tat de millorar l’estructura urbana (connectivitat,millora ambiental i paisatgística, creació de nousespais centrals, etc.) i per la seva repercussió al’hora de generar la valoració dels espais adjacents,ambdues actuacions adquireixen el primer rang enles prioritats estratègiques de la ciutat.

La intersecció dels dos anells viaris delimitarà unnou centre potencial de la ciutat: el Quadrat Central,on es concentraran algunes de les operacions mésrellevants, com la instal·lació de grans equipa-ments en edificis del patrimoni arquitectònic (TeclaSala, Trinxet, Cosme Toda i Albert Germans) i la cre-ació d’espais públics de caràcter emblemàtic (lesnoves places de l’Hospitalet), que a més de servir lacol·lectivitat, donin prestigi formal a la ciutat. Larecuperació per al patrimoni històric i artísticd’aquests quatre conjunts, representatius de la vita-litat industrial que va tenir l’Hospitalet al final delsegle XIX i a principis del segle XX, significa una ope-ració d’arqueologia industrial que suposarà la reha-bilitació i conservació dels elements veritablementrellevants d’aquests complexos fabrils. Les novesplaces realçaran la importància arquitectònica ihistòrica dels edificis industrials recuperats.

Amb la mateixa intenció d’estructurar l’Hospitaletamb elements referencials clars, diverses propos-tes tenen com a guia conceptual l’edificació denoves façanes i portes de la ciutat, tant en relacióamb les trames urbanes dels municipis veïns comen relació amb les trames internes. Amb aquestavoluntat s’han dissenyat intervencions com les delMercat Central/carretera de Collblanc, RieraBlanca/Carri let, Sanfel iu/Estronci i GranVia/Llobregat.

A l’Hospitalet, on, com ja s’ha dit, no hi ha sòl urba-nitzable per a l’ús d’habitatge, les operacions dereforma del teixit urbà preexistent han de ser elmotor de la transformació. Els espais caducs hau-

43

ran de deixar pas a noves àrees residencials i d’acti-vitats polifuncionals, en les quals la dotació dezones verdes i d’equipaments sigui una componentconsubstancial. Aquest aprofitament dels actualsespais infravalorats i infradotats ha de suposartambé la reducció del dèficit d’habitatges que expe-rimenta la ciutat i que es relaciona amb l’emigraciód’un segment important de la població.

Algunes operacions de reforma interior i dereconstrucció, a banda d’aportar habitatge denova planta i les dotacions en sistemes correspo-nents, permetran recuperar per a equipamentsedificis del patrimoni arquitectònic com les anti-gues fàbriques de Trinxet-Can Gras, Cosme Todai Albert Germans, tal com ja s’ha fet amb la de laTecla Sala. Sempre que sigui possible es proveiràd’un percentatge adequat d’habitatges de protec-ció oficial.

Els processos de degradació urbana que s’han iden-tificat a l’àrea geogràfica del Samontà i algunes deles característiques socioeconòmiques de bonapart dels seus barris ha fet considerar aquesta zonacom a prioritària en l’actuació municipal, en la qualla renovació urbanística haurà de ser una de lespeces fonamentals per millorar la qualitat de vidadels seus ciutadans. En aquesta línia s’ha de situarel Pla Integral Collblanc-Torrassa que s’està elabo-rant interdepartamentalment per impuls de la pròpiaalcaldia de la ciutat.

La modernització de la base econòmica de la ciu-tat, avui ja eminentment terciària, justifica la pro-gressiva renovació i transformació de les zonesindustrials tradicionals i de les instal·lacions (ser-veis, infraestructures, etc.) que han esdevingutobsoletes.

El desenvolupament econòmic i la potenciació de laciutat com a àmbit creador de riquesa s’ha d’orien-tar cap a les activitats que troben en les economiesi les localitzacions urbanes els elements principalsper a la generació de valor afegit. Per això, l’amplia-ció del recinte firal de Pedrosa, la construcció decentres comercials, d’oci i hotelers, i la creació dezones específiques per al desenvolupament deparcs d’activitats terciàries (transformació de les

antigues instal·lacions de Repsol-Butano) són ope-racions capdavanteres del procés. Les zones verdes han de superar la visió concreta iheterogènia d’una constel·lació dispersa per passara ser un element estructurant de la ciutat. La pro-posta anomenada Cornisa Verda aprofita algunsdels parcs existents (Can Buxeres, les Planes) a lafranja de transició topogràfica entre el Samontà i laMarina per tal de relligar-los amb un seguit de novesactuacions (parc de la Torrassa, Can Cluset, etc.), is’aconseguirà una continuïtat d’ús i d’accés.Aquesta Cornisa Verda funcionarà, en alguns delseus trams, com a mirador panoràmic. A la Marina,l’actuació verda estructurant serà el parc al costatdel Llobregat, lligat formalment al parc agrari delBaix Llobregat, que conjugarà la preservació delpaisatge ecoagrari i l’ús ciutadà.

Pel que fa als equipaments, s’ha treballat per dotarla ciutat amb una visió de conjunt a escala de barrii a escala de ciutat (pla de biblioteques, conveni deconstrucció i renovació dels CAP, construcció denous casals d’avis i habitatges tutelats, xarxa depoliesportius, acabament del parc esportiu de laFeixa Llarga, etc.). Els canvis en l’estructura socio-demogràfica impliquen la redimensió i l’orientaciódels usos dels equipaments i les reserves de sòlcap a les necessitats contemporànies.

2. Consolidació del model de gestió urbanística

Fruit de l’experiència de l’Oficina del 2010,l’Ajuntament va decidir reforçar la línia de treballamb dos instruments de caire diferent però unitspels mateixos objectius finals: l ’Agència deDesenvolupament Urbà (ADU) i L’H 2010, SocietatPrivada Municipal, SA.

La creació d’organismes ad hoc per treballar enl’urbanisme no és pas una novetat en l’Administraciólocal catalana, perquè força municipis, des de faanys, compten amb instruments especialitzats degestió. El que ha fet l’Hospitalet és posar-se al dia imodernitzar la manera de fer urbanisme, unaexigència inajornable d’acord amb la magnitud delrepte de transformació que es proposa per a laciutat.

44

2.1. L’Agència de Desenvolupament Urbà

La constitució de l’Agència de DesenvolupamentUrbà de l’Hospitalet (ADU) es va acordar a la sessiódel ple municipal del dia 15 de juliol de 1999 ambl’aprovació dels seus estatuts reguladors.

L’ADU és una organització municipal especial des-concentrada, sense personalitat jurídica diferent dela de l’Ajuntament, però que s’en diferencia orgàni-cament i funcionalment, per al desenvolupamenturbanístic de la ciutat. En consonància amb les tas-ques que ha de desenvolupar, l’Agència ha estatdotada d’un equip més nombrós i en depèn el depar-tament de Cartografia de la ciutat, que és una einaimprescindible per a l’urbanisme actual.

L’ADU ha de dur a la pràctica els projectes del 2010i fer noves aportacions al procés de transformació.El primer Programa d’Actuació 2000-2001 de l’ADUha estat aprovat per la seva Junta de Govern en ses-sió celebrada el dia 11 de febrer de 2000. Lesactuacions del Programa s’articulen al voltant decinc línies de treball en l’anàlisi, la gestió i l’elabora-ció dels instruments urbanístics adequats per a laconsecució dels objectius següents:

a) Rehabilitació i reforma urbana

– Esponjament dels teixits més densos de laciutat.– Producció de nous habitatges per reduir eldèficit d’oferta.– Creació de nous espais urbans col·lectius (via-litat, espais verds i equipaments) de qualitat lli-gats a les operacions residencials.– Avanç en el bastiment de les façanes i portesurbanes que s’han ideat, part int del Plal’Hospitalet 2010, en el document 21 projectesper al segle XXI.– Reutilització d’edificis del patrimoni arquitectò-nic per generar nuclis emblemàtics d’operacionsde reforma.– Execució de les zones de reforma del PGM queresten pendents.– Actuació d’una manera global sobre les àreesindustrials intraurbanes per promoure la sevatransformació.

b) Reestructuració i integració de les infraes-tructures

– Soterrament ferroviari de part de les línies deVilanova i de Vilafranca.– Transformació progressiva de la Gran Via enuna avinguda urbana. – Millora de les condicions de desguàs i reduc-ció del risc d’inundació.

c) Mobilitat sostenible

– Racionalització de la xarxa viària de la ciutat apartir, principalment, de la definició dels dosanells viaris del Pla l’Hospitalet 2010, l’aplicaciódel criteri general de donar prioritat als movi-ments dels vianants i aconseguir una ciutataccessible i a nivell de peu pla.– Potenciació del transport col·lectiu amb l’aug-ment i la redistribució dels serveis a totes lesparts de la ciutat.– Augment del nombre d’aparcaments subterranis.

d) Nous equipaments i espais verds

– Dirigir les reserves i dotacions d’equipamentscap a les demandes emergents de la societat(habitatges tutelats, casals per a gent gran, ser-veis firals, etc.).– Dotar la ciutat d’equipaments hotelers.– Millora de les ubicacions i les instal·lacions dediversos equipaments i serveis supralocalsd’acord amb la importància de la ciutat.– Execució d’espais verds integrants de la corni-sa verda.

e) Actuacions urbanes per a la renovació del’activitat econòmica

– Adequació urbanística dels espais amb qualifi-cació industrial per estimular la implantació denoves activitats de caire més tecnològic i terciari. – Implantació de noves activitats comercials id’oci que redueixin les necessitats de la ciutat.– Participació en Fira 2000.

L’assoliment d’alguns d’aquests objectius pot acon-seguir-se en el període 2000-2001, però bona part

45

d’ells requereixen un termini d’actuació més prolon-gat. Tanmateix, el caire processual de la tasca urba-nística implica un treball constant i successiu en elsdiferents estadis dels objectius a llarg termini, perla qual cosa hi ha, necessàriament, objectius la con-secució dels quals ultrapassa l’escala biennal delprograma d’actuació de l’Agència.

2.2. L’H 2010, Societat Privada Municipal, SA

En la mateixa lògica de treball, en la sessió del plemunicipal del 22 de desembre de 1999 es va apro-var definitivament la creació de L’H 2010, SocietatPrivada Municipal, SA, una societat anònima decaràcter mercantil, de capital íntegrament públic,que té naturalesa de societat privada municipal, laqual pertany a l’Ajuntament de l’Hospitalet.

L’objecte d’aquesta societat és dur a terme lesactuacions urbanístiques i d’edificació necessàriesper a la renovació urbana dels barris de la ciutat, enrègim de lliure concurrència en el marc de l’econo-mia de mercat.

La societat durà a terme les activitats següents:

– Realització d’estudis urbanístics, inclosa laredacció d’instruments de planejament, de pro-jectes d’urbanització i de gestió urbanística.– Projectarà i executarà, per qualsevol dels sis-temes previstos en la normativa vigent, opera-cions de regeneració urbana, de sòl i d’edificació.– Adquisició, per qualsevol títol, de terrenys i edi-ficis, així com la construcció de tota mena debéns immobles.– Alienació, si s’escau, de les actuacions execu-tades.– Adquisició, transmissió, modificació i extincióde tota mena de drets sobre béns mobles iimmobles.– Actuarà com a beneficiària a les expropiacionsnecessàries per a l’execució i la realització del’objecte social.– Activarà el procés de creació de nous equipa-ments.– Participació, d’acord a dret, en tot tipusd’organitzacions i societats.– Rebrà ajuts i subvencions, i accedirà al mercat

de capitals mitjançant operacions de crèdit oqualsevol altra modalitat de captació de re-cursos.– Execució d’obres municipals urbanístiques,encarregades per l’Ajuntament de l’Hospitalet,incloses en el marc del programa municipald’inversions.

L’objecte social podrà realitzar-se directament, indi-rectament o àdhuc mitjançant la titularitat d’accionso participacions en el capital social d’altres socie-tats, a través de qualsevol figura permesa en l’orde-nament jurídic.

La societat ha començat a treballar en l’execuciódels plans localitzats a l’àrea geogràfica delSamontà, perquè és una zona prioritària d’actuacióde l’Ajuntament, tal com s’ha posat de manifest enla presentació del Pla Integral Collblanc-Torrassa.

La tasca de la societat és complementària i il·lativade la realitzada per l’Agència de DesenvolupamentUrbà de l’Hospitalet (ADU) i el mètode de treball ésd’una coordinació plena.

La societat és un instrument més operatiu que agili-ta i facilita la consecució i la translació dels guanys,tangibles i intangibles, derivats de l’actuació urba-nística a la col·lectivitat.

3. Actuacions del Pla

Tot seguit es presenten les dades globals de lesactuacions principals del Pla l’Hospitalet 2010. Estracta d’un conjunt de projectes heterogenis, quanta característiques i abast, però tots ells s’han con-cebut o estimulat amb la convicció que l’Hospitaletha d’estar planificat per tal d’assumir les funcions deciutat central. Com ja s’ha indicat, la centralitat delterritori i la màxima accessibilitat de l’Hospitalet exi-geix una adequació dels usos del sòl d’acord ambels nivells de qualitat urbana i les funcions pròpiesde la ciutat central. Amb la realització d’aquests pro-jectes es pretén no només aconseguir millores con-cretes i sectorials, sinó bastir una nova estructurade la ciutat que la faci més funcional i, alhora, méssostenible.

46

Les propostes de planejament es troben en dife-rents fases d’elaboració. Les dades que es mostrenen aquesta ponència responen a la voluntat de rea-lització actual, però cal puntualitzar que en el pro-cés de concreció de les actuacions que encara noestan aprovades definitivament poden produir-sealgunes alteracions.

El 84 % de les figures de planejament han requeritper a la seva formulació la modificació del PGM.

Les qualificacions del sòl en el planejament urbanís-tic d’iniciativa pública i privada en execució i en tra-mitació que comporta la construcció d’habitatge denova planta, indiquen una distribució molt favorablea la dotació de sòl per a ús públic tal com s’obser-va en el gràfic següent.

A la taula 3 es presenten alguns indicadors de lamagnitud qualitativa de la transformació que signifi-ca el planejament impulsat en el marc del Plal’Hospitalet 2010.

A més del planejament que comporta la creació denou habitatge hi ha en marxa un seguit de plansurbanístics centrats en altres aspectes: l’ampliació

de la Fira de Barcelona, la reorganització viària del’avinguda de la Gran Via, la instal·lació de centrescomercials, d’oci i de places hoteleres, que cobri-ran part dels dèficit d’oferta comercial/terciària;diversos plans per a la concreció d’equipaments i lacreació de nous parcs. Hi ha també nombrosos tre-balls previs de planificació en qüestions de tantatranscendència com la integració de les línies deferrocarril, la constitució de la nova estructura dexarxa viària, la renovació i transformació dels teixitsindustrials, la reorganització i l’augment dels trans-

Taula 2. Planejament d’iniciativa pública i privada amb construcció d’habitatgeFase Nombre de plans Superfície en m2 Habitatges

En execució 12 446.115 2.667

En tramitació 7 210.387 1.055

Total 19 656.502 3.722

Taula 3. Indicadors globals de les actuacions del Pla l’Hospitalet 2010 que comporten la creaciód’habitatgePercentatge de terme municipal transformat 5,27

Percentatge de sòl públic 79,12

Densitat d’habitatge per hectàrea 56,69

Densitat de població per hectàrea 159,03

Metres quadrats d’espai lliure i verd per habitatge 56,35

Metres quadrats d’espai lliure i verd per habitant 20,09

Percentatge d’HPO i preu taxat 40,59

Nota: el nivell mitjà d’ocupació emprat és de 2,805 persones/habitatge, que és el real de la ciutat a 31/12/1999.

Figura 1. Distribució de les qualificacions delsòl Pla L’Hospitalet 2010

Vialitat30%

Altres2%

Verd32%

Residencial19%

Equipament17%

47

ports públics (nova línia de metro L-9, ampliació deles línies d’autobusos urbans), l’ampliació de laxarxa de col·lectors, la implantació telemàtica, etc.La superfície global de transformació amb planeja-ment, en estudi o tramitació és propera als750.000 m2.

La línia estratègica de desenvolupament urbà mésimportant a què s’enfronta l’Hospitalet és la trans-formació de la Gran Via en una nova avinguda inte-grada en el teixit urbà que permeti la permeabilitatentre les parts nord i sud de la ciutat i la reordena-ció de totes les façanes. La depressió dels carrilscentrals i el posterior i progressiu cobriment pertrams seguint la pauta de la solució formal adopta-da per a la plaça de Cerdà de Barcelona farà facti-ble la comunicació a peu pla a través dels lateralsde l’avinguda. A l’entorn del nou eix es preveu lapotenciació d’un conjunt de 18 sectors que abastenuna superfície de més d’1,5 milions de m2 amb unpotencial est imat de producció de sostred’1.190.431 m2 per a usos residencials, comer-cials, terciaris, equipaments, espais verds i indus-trials.

4. Epíleg

La transformació de l’Hospitalet té un doble repte:superar les mancances de macroestructura (ferro-carril, Gran Via, xarxa viària, sanejament, transportspúblics, etc.) i alhora entrar en la renovació urbanaa escala de barri.

Els plans i projectes hi són, la voluntat i els instru-ments de treball també, però com més s’avançaen l’anàlisi i la detecció de les problemàtiquesurbanes que afecten l’Hospitalet es fa més evidentla manca de recursos econòmics del’Administració local per assumir-los. Cal implicara totes les administracions, l’autonòmica, la cen-tral i també l’europea, en la renovació i en l’estruc-turació de les nostres ciutats, perquè esdevé unatasca a escala de país. Cal entendre d’una vegadaque si els barris de la ciutat central no funcionen,el país, en el seu conjunt, se’n ressentirà a curttermini.

Cal arbitrar els mecanismes equitatius per restituirpart de la riquesa que han aportat aquests barris aldesenvolupament del conjunt i que ara es troben enun punt crític en què o bé s’incorporen al procés deguany qualitatiu o bé aniran restant marginats iretrogeneraran més dificultats.

Els recursos s’han d’abocar en superar les qües-tions infraestructurals –perquè permetran estructu-rar millor la ciutat i perquè tenen un efecte inductoren l’atracció d’operacions de desenvolupament– ien executar les operacions de reforma dels barrismés densos i problemàtics, que poden entrar, si nos’hi actua urgentment, en una espiral de degrada-ció, les conseqüències urbanes i socials de la qualpoden ser més costoses que les inversions ques’esmercin per frenar aquest procés.

49

ÀNGELA GARCÍAGeògrafa. Coordinadora tècnica del Pla Integral Collblanc i la Torrassa a

l’Ajuntament de l’Hospitalet

INDICADORS PER A UN PLA INTEGRAL A COLLBLANCI LA TORRASSA

PAPERS. REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONAnúm. 33, març 2001, pàgs. 49-64

50

SUMARI

1. Introducció

2. Indicadors territorials i urbans2.1. Localització geogràfica2.2. Plànol parcel·lari

3. Indicadors poblacionals3.1. Distribució de la població de més de 65 anys3.2. Distribució de la gent gran que viu sola

4. Indicadors socials

5. Síntesi d’indicadors

En el marc dels projectes de renovació urbana necessaris per a la millora de l’estructura urbanística i social delsbarris fronterers, els estudis de diagnòstic de la realitat d’aquests territoris es converteix en una eina bàsica per al’elaboració d’estratègies i polítiques. En aquest sentit, la identificació de les principals característiques territorials,urbanes, demogràfiques i socials dels barris de Collblanc i la Torrassa (a l’Hospitalet del Llobregat), que hauràd’esdevenir un punt de partida per a l’elaboració d’un futur Pla Integral d’Actuació per a aquest territori, constitueixun valuós exemple d’aquest tipus de pràctiques. L’article presenta una síntesi de l’anàlisi realitzada i les seves con-clusions més destacades.

En el marco de los proyectos de renovación urbana necesarios para la mejora de la estructura urbanística y socialde los barrios fronterizos, los estudios de diagnóstico de la realidad de estos territorios se convierte en una her-ramienta básica para la elaboración de estrategias y políticas. En este sentido, la identificación de las principalescaracterísticas territoriales, urbanas, demográficas y sociales de los barrios de Collblanc y la Torrassa (enl’Hospitalet del Llobregat), que deberá actuar como punto de partida para la elaboración de un futuro Plan Integralde Actuación para este territorio, constituyen un valioso ejemplo de este tipo de prácticas. El artículo presenta unasíntesis del análisis realizado y de sus conclusiones más destacadas.

In the frame of the necessary urban renovation projects for the improvement of the urban and social structure ofthe “border areas”, the studies about the reality and conditions of these territories become a key tool for the imple-mentation of strategies and policies. In this sense, the identification of the main territorial, urban, demographic andsocial features of the Collblanc and la Torrassa area (in l’Hospitalet de Llobregat), that will have to be a starting pointfor the elaboration of a future Pla Integral d’Actuació for these area, constitutes a valuable example of these kindof practices. The article presents a synthesis of the analysis carried out and its most relevant conclusions.

Dans le cadre des projets de renouvellement urbain nécessaires pour l’amélioration de la structure urbanistique etsociale des quartiers frontaliers, les études de diagnostic de la réalité de ces territoires deviennent un instrumentessentiel pour l’élaboration des stratégies et des politiques. Dans ce sens, l’identification des principales carac-téristiques territoriales, urbaines, démographiques et sociales des quartiers de Collblanc et la Torrassa (al’Hospitalet de Llobregat), qui deviendra un point de départ pour la réalisation d’un futur Plan Integral d’Interventionpour ce territoire, constitue un précieux exemple de ce genre de pratiques. L’article présente un résumé de l’analyseréalisée et des conclusions plus remarcables.

ABSTRACTS

51

que identifiquen Collblanc i la Torrassa, respecte delconjunt de la ciutat, com un sector que cal delimitarnecessàriament com d’actuació preferent.

2. Indicadors territorials i urbans

Collblanc i la Torrassa tenen una extensió de 0,97 km2

i es troben clarament delimitats per tres vies de cir-culació importants: al nord la carretera de Collblanc,a l’est la Riera Blanca –que és alhora el límit amb laciutat de Barcelona–, a l’oest el Torrent Gornal i alsud la falla que divideix l’Hospitalet entre el Samontài la Marina. Aquesta falla va ser aprofitada en el seumoment per a la construcció de les vies de ferroca-rril que comuniquen Barcelona amb el sud d’Espanyai constitueixen una barrera insalvable per a la comu-nicació d’aquests barris amb el sud de la ciutat del’Hospitalet.

2.1. Localització geogràfica

Les condicions de la geografia urbana del’Hospitalet (figura 1) i les determinacions del plane-jament urbanístic vigent, el PGM de 1976, són ele-

ÀNGELA GARCÍA

INDICADORS PER A UN PLA INTEGRAL A COLLBLANC I LA TORRASSA

1. Introducció

El contingut d’aquest article és un breu resum d’untreball de diagnòstic realitzat a l’Ajuntament entreels mesos de febrer i juliol de l’any 2000 i que hacontemplat la realitat de Collblanc i la Torrassa con-siderant quatre àmbits o dimensions: població, urba-nisme i habitatge, espai públic i mobilitat, i necessi-tats socials

1.

El document de diagnòstic sobre la situació i les carac-terístiques de Collblanc i la Torrassa és l’acabamentd’una primera i fonamental etapa del Pla Integral deCollblanc-la Torrassa, necessària per tal d’elaboraruna proposta d’actuació fonamentada i rigorosa.

No ens estendrem en el procés històric de formaciód’aquests barris i parlarem dels trets diferencials

1En l’estudi-diagnòstic realitzat han format l’equip de tre-ball: J. Ferrer, L. Jarowslasky, R. Sánchez i M. Valor, amés d’un conjunt de tècnics de diverses àrees del’Ajuntament que han aportat els seus coneixements espe-cialitzats i han contribuït significativament als resultatsdel treball.

Figura 1. Localització geogràfica

tre mínim a partir del qual la normativa urbanísticadel PGM permet edificar, i el 39% de les finques téuna línia de façana inferior a 6,50 metres.

La superfície de vialitat és la més baixa de la ciutat,amb 11,2 m2 per habitant respecte dels gairebé 15 m2

per al conjunt de l’Hospitalet. El 32% dels carrerstenen 8 metres o menys d’amplada, xifra que esredueix al 5,5% per a la ciutat. L’amplada dels carrersincideix decisivament en les possibilitats urbanístiquesdel barri en tractar-se d’un paràmetre fonamental quedetermina l’edificabilitat (major o menor nombre deplantes) en aquesta zona, qualificada de densificacióurbana semiintensiva (13b) pel PGM.

L’alçada dels edificis és un tret rellevant a Collblanc ila Torrassa. El 31,5% de les parcel·les presenta edifi-cacions amb alçades superiors a PB + 4P (figura 3),que és l’alçada màxima permesa a carrers de 15 omés metres d’amplada. Cal tenir en compte que el73% dels carrers té una amplada inferior a 11metres, la qual cosa situa fora dels paràmetres delplanejament actual més de la meitat de l’edificacióexistent.

52

ments fonamentals de la problemàtica actuald’aquest àmbit.

Els trets més importants de la morfologia deCollblanc i la Torrassa se sintetitzen en quatre debàsics: l’estructura cadastral, l’amplada delscarrers, l’alçada i el volum de l’edificació i les carac-terístiques del parc d’habitatges.

El creixement urbà d’aquests barris es realitza sobreuna estructura parcel·lària agrícola molt fragmenta-da que es caracteritza per parcel·les estretes i allar-gades, delimitades per camins i rieres.

2.2. Plànol parcel·lari

El nombre total de finques és de 2.931, amb unasuperfície mitjana de parcel·la residencial de 184 m2;com a referència comparativa cal tenir present queper al conjunt de la ciutat hi ha 11.400 parcel·les,la superfície mitjana de les quals és de 642 m2 (figu-ra 2). Aquestes reduïdes dimensions es tradueixenen unes línies de façana molt estretes, l’1,1 % de lesfinques té menys de 4,5 metres, que és el paràme-

Figura 2. Plànol parcel·lari

53

abans de 1940. Quant a la superfície, segons elCens d’Habitatges de 1981

2, el 63% dels habitatges

té menys de 60 m2.

Malgrat l’elevat nombre de plantes dels edificis,més del 70% no disposa d’ascensor.Respecte de les patologies estructurals detectadesa la ciutat els darrers nou anys, el 33% s’ha produïta Collblanc i la Torrassa i corresponen majoritària-ment a problemes d’aluminosi i ciment carbonatat.

3. Indicadors poblacionals

L’evolució de la població presenta des de 1981 unadisminució progressiva que posa en evidència elretrocés de la població a la ciutat i als barris deCollblanc i la Torrassa.

El pes que presenten els dos barris respecte deltotal de la ciutat és molt constant al llarg dels anys.En el període 1993-1999, tot i que la pèrdua depoblació és elevada, s’ha produït una disminució enel procés accelerat que venia patint aquest àmbit.

Amb aquestes condicions es fa difícil la substitucióde les edificacions existents atès que, en moltscasos, suposa una pèrdua important de volum edifi-cat i té escassa o cap viabilitat econòmica. D’altrabanda, es perpetua una elevada densitat d’habitat-ges, 205 habitants per hectàrea, contra els propò-sits del model d’ordenació urbanística vigent.

La producció d’habitatge nou entre 1991 i 1999 ésde 276 habitatges, el 6,7% del total d’habitatgesnous construïts a la ciutat en el mateix període. Lagrandària mitjana de les promocions és de 3,8 habi-tatges per edifici davant els 11,8 habitatges per pro-moció en el conjunt de l’Hospitalet.

Les característiques bàsiques de l’habitatge enaquest àmbit són: l’antiguitat, les dimensions reduï-des i la qualitat de la construcció, les quals, asso-ciades al deficient manteniment, comporten unadegradació gradual de la qualitat dels habitatges i,en conseqüència, de les condicions de vida dels resi-dents.

El 88 % del parc d’habitatges de Collblanc i laTorrassa és anterior a 1970, i el 34% està construït

Figura 3. Edificis segons el nombre de plantes

Font: Cartografia març 2000.

PlantaBaixa

P.B. + P.B + 2 P.B. + 3 P.B. + 4 P.B. + 5 P.B. +1 a 9 10 a 14

35,00

30,00

25,00

20,00

15,00

10,00

5,00

0,00

Per

cent

atge

2 L’escassa renovació del parc d’habitatges fa queaquestes dades siguin plenament vàlides 20 anys des-prés.

54

Destaca la forta acceleració del procés de pèrduade població produïda als barris de Collblanc i laTorrassa en el període 1975-1986, molt superior entermes relatius al conjunt de la ciutat. En canvi, pera la ciutat, el període més important de pèrdua depoblació correspon a 1991-1996 (taula 1).

Paral·lelament a la pèrdua d’habitants es produeixuna disminució de la densitat de població, que enaquesta àrea s’ha de valorar com a positiva si esconsideren l’estructura urbana de carrers estrets ipocs espais lliures i les elevades densitats que haviaassolit en la dècada de 1970, superiors als 600habitants per Ha. Malgrat això, cal tenir en compteque, atès que es manté el mateix nombre d’habitat-ges, la disminució de la densitat es tradueix aCollblanc i la Torrassa en una ocupació mitjana de

l’habitatge de 2,5 persones, la més baixa de la ciu-tat, i en un gran nombre d’habitatges ocupats peruna sola persona, com veurem més endavant.

3.1. Distribució de la població de més de 65anys

L’estructura d’edats de la població de Collblanc i laTorrassa és marcadament envellida (figura 4). Jal’any 1975 presentava un percentatge de gent gransuperior al de la ciutat, i també el percentatged’infants menors de 4 anys, tot i tenir un pes elevat,era també inferior a la mitjana de la ciutat. El grupcomprès entre 50 i 64 anys, amb 4 punts per sobredel total de la ciutat, mostrava una major presènciarelativa de persones en comparació amb l’estructu-ra demogràfica del conjunt de la ciutat, i ja marca-va la tendència d’un fort pes de tots els grupsd’edat avançada que s’ha anat produint posterior-ment (figura 5).

Els barris de Collblanc i la Torrassa mantenen unagran dinàmica migratòria (figura 6), sobretot elsdarrers anys. L’atracció que es produeix entreaquest àmbit i la ciutat de Barcelona és potent idetermina els moviments de població.Per a l’any 1999, les baixes d’aquests barris corres-ponen a persones que es van dirigir a Barcelona ciu-tat, i és d’aquí precisament d’on ve la major part deles altes. La Torrassa (47,93 %) i Collblanc(45,83 %) tenen el percentatge més alt d’immi-grants de Barcelona ciutat de tots els barris del’Hospitalet.

Els ciutadans procedents de l’estranger són elsegon grup més nombrós de residents que s’han

Extensió (Ha) Densitat

1975 1986 1991 1996 1999

Collblanc-la Torrassa 97 650 593 501 464 445

L’Hospitalet 1.250 225 236 218 204 195

Taula 1. Superfície, població i densitat

Figura 4. Estructura per edats de Collblanc ila Torrassa

55

donat d’alta els darrers anys (taula 2), i majoritària-ment provenen de països americans i del nordd’Àfrica.

Els residents estrangers, que al conjunt de ciutatrepresenten el 2,28 % sobre el total de població, aCollblanc i la Torrassa són gairebé el 4 % del total.Dels estrangers arribats a la ciutat entre l’1 de

gener i el 31 de maig del 2000, el 32 % resideix aCollblanc i la Torrassa; en aquests mesos, el nom-bre d’estrangers arribats iguala els arribats en totl’any 1999.

3.2. Distribució de la gent gran que viu sola

Com hem vist més amunt, la densitat de poblaciód’aquest àmbit ha evolucionat a la baixa, mentreque la densitat d’habitatges s’ha mantingut cons-tant. Aquesta qüestió evidencia un nombre impor-tant de persones que viuen soles o en unitats deconvivència de dues persones, que són les més

Figura 5. Distribució de la població de més de 65 anys

Figura 6. Taxes d’emigració i immigració 1999

1997 1998 1999

Collblanc i la

Torrassa 925 1.259 1.664

Total ciutat 3.531 4.548 6.026

Taula 2. Població estrangera resident

56

nombroses a Collblanc i la Torrassa. Si es creuenaquestes dades amb l’estructura per edats, es veuque hi ha un nombre molt significatiu de gent granque viu sola i de parelles d’edat avançada. De fet, el26 % de la població de més de 75 anys de Collblanci la Torrassa viu sol, amb els conseqüents proble-mes de mobilitat, socials i sanitaris que comportaaquesta situació.

4. Indicadors socials

El treball de diagnòstic realitzat preveu aspectesmolt diversos de la realitat social de Collblanc i laTorrassa: l’educació, els esports i la cultura, laseguretat ciutadana i la demanda de serveissocials. Els indicadors més significatius que desta-quen realitats diferencials respecte de la ciutat sor-geixen de l’anàlisi educativa i de la demanda de ser-veis socials.

La realitat educativa de Collblanc i la Torrassa par-teix de la inexistència de llars d’infants públiques i

de la presència de quatre centres públics i tres cen-tres privats concertats d’educació primària, a mésde dos centres públics i tres privats d’ensenyamentsecundari.

La taxa de matriculació a l’escola pública de primà-ria és la més baixa de la ciutat, amb el 71,3 %,davant del 100,2 % de l’Hospitalet. Aquest elevatnivell de fugides de la població escolar cap ad’altres centres reflecteix una elevada desconfiançavers el nivell educatiu de les escoles per part d’unsignificatiu grup de famílies residents.

La distribució de l’escolarització dels nens i nenesimmigrants a la zona és un factor important.Collblanc i la Torrassa formen la zona educativa,després de Santa Eulàlia, que més alumnat immi-grant escolaritza, amb un increment del 85,7 % elcurs 1998-1999 i del 24,5 % el 1999-2000.

La concentració d’escolars immigrants a les esco-les del barri implica un esforç complementari als

Figura 7. Distribució de la gent gran que viu sola

Persones soles d’entre les de més de 64 anys (%)

Ciutat: 18,7 Districte: 21,3 (gener del 2000)

34,7 a 57,2 (10)26 a 34,7 (23)20,8 a 26 (41)14,4 a 20,8 (36)0 a 14,4 (6)

57

centres, ja que aquests infants que provenend’altres cultures tenen majoritàriament la dificul-tat de l’idioma i els centres han de fer les adapta-cions curriculars corresponents per tal de res-pondre a les necessitats educatives d’aquestcol·lectiu. En aquest cas, l’escola pública suportauna càrrega afegida que la privada no té, ja que elcurs 1998-1999 va atendre el 100 % dels infantsimmigrants escolaritzats al barri i el 1999-2000,el 94,4 %.

Un dels indicadors útils per mesurar el nivell i laqualitat de l’ensenyament és la taxa de fracàsescolar (entenent-la com la qualificació que esdóna als alumnes en el seu pas de primària asecundària). El percentatge de nens que necessi-ten millorar és del 29,1 % a la ciutat i del 35,7 %a la zona educativa de Collblanc i la Torrassa. Pertant, el fracàs escolar és en aquest districte undels més elevats de la ciutat (8 punts per sobrede la ciutat el curs 1997-1998 i 6,6 punts el curs1998-1999); cal destacar que l’increment és moltsuperior quan es tracta de les escoles públiquesde la zona.

Per mesurar les problemàtiques i les dificultatssocials de la població s’han analitzat totes lesdades derivades de la gestió del Centre Municipalde Serveis Socials de Collblanc i la Torrassa i delsprogrames específics d’atenció que es presten enaquest àmbit, comparant-les amb la mateixa infor-mació d’altres barris i del conjunt de la ciutat.

L’anàlisi demogràfica ja fa palès que la dinàmicamigratòria de les dues darreres dècades ha estatcaracteritzada per la fugida de les famílies mésjoves amb una situació socioeconòmica més ele-vada, que no han pogut trobar satisfacció a lesseves demandes residencials. Aquest fet ha pro-piciat una acceleració de l’envelliment de l’estruc-tura d’edats de la població. La nombrosa presèn-c ia de gent gran amb escassos recursoseconòmics i molt dependent, per tant, de les polí-tiques públiques, juntament als dèficit estructu-rals existents, han generat un relativament ràpiddeteriorament del parc d’habitatges existent.Com a conseqüència, Collblanc i la Torrassa s’haconvertit en un destí residencial de grups de

població amb pocs recursos, disposats a viure enhabitatges de baixa qualitat a preus accessibles.

En aquest context, la població infantil i la poblacióvella, les dones i els residents estrangers aparei-xen com els grups socials més vulnerables, amb unmajor nivell de necessitats no satisfetes i amb mésproblemes per trobar solucions. En termes com-paratius, aquesta feblesa és major que la mitjanade la ciutat.

La població infantil de 0 a 15 anys apareix com undels grups més febles, amb el 23,2 % d’usuaris delCMSS, proporció que a la població estrangeras’incrementa fins al 34,6 %. Aquesta xifra és enca-ra més rellevant si es considera que la poblacióinfantil del districte no arriba a l’11 %. Les dificul-tats d’aquest grup estan associades amb famíliesamb escassos recursos i la manca de mitjans persolucionar-los.

La gent gran és, amb el 24 % del total de la pobla-ció, la més dependent del sistema públic de benes-tar. La major taxa d’incidència de malalties, lamenor mobilitat pròpia de l’edat, uns ingressosmolt baixos (el 23 % dels pensionistes teneningressos inferiors a 40.750 pessetes mensuals),contrasten amb un dèficit d’equipaments i de ser-veis assistencials, que es troben molt per sota deles necessitats i les demandes existents.

La manca d’equipaments educatius públicsadreçats als menors de 3 anys, juntament a l’incre-ment experimentat per aquest grup de població,afecta de manera especialment greu la satisfaccióde les demandes realitzades per famílies amb pocsrecursos i/o monoparentals que tenen fills d’aques-ta edat. Aquest dèficit té repercussions tant sobrela correcta socialització dels menors com respec-te als processos d’aprenentatge posteriors, i difi-culta que les mares laboralment actives puguincompaginar la cura dels fills i el treball remunerat.

La desescolarització i l’absentisme detectats sóndels més elevats de la ciutat. La presència d’immi-grants estrangers amb necessitats educativesespecífiques, fonamentalment en l’etapa d’adap-tació, i les previsions d’alts nivells de fracàs esco-

58

lar situen el fenomen educatiu com un fet multidi-mensional, quelcom més ampli que les dinàmi-ques estrictament escolars i, per tant, també rela-

cionat amb l’existència de processos de canvisocial de caire més general que poden estar afec-tant el barri.

59

5. Síntesi d’indicadors

DEMOGRÀFICS

Població (31-12-1999) 244.874 43.178Percentatge de població respecte ciutat 100,00 17,63Densitat neta residencial (hab/Ha) 338 445Creixement absolut de la població -3.112 -568Taxa de creixement 1999-1998 (%) -1,25 -1,30Edat mitjana de la població 41,04 44,31Índex d'envelliment (65 i més / 0-14) 1,53 2,41Índex de sobreenvelliment (75 i més / 65 i més) 0,39 0,41Índex de dependència ((0-14 + >64) / 15-64) 0,39 0,52Recanvi de població en edats actives 100,96 142,27Població infantil (0-14 anys) 27.327 4.319Percentatge 11,16 10,00Població jove (15-24 anys) 36.480 5.012Percentatge 14,90 11,61Població adulta (25-64 anys) 139.289 23.424Percentatge 56,88 54,25Població anciana (+64 anys) 41.778 10.423Percentatge 17,06 24,14

Nombre d’emigrants 1999 10.091 1.910Nombre d’immigrants 1999 7.143 1.805Taxa bruta d'emigració (emigrants per cada 1.000 h.) 41,21 44,24Taxa bruta d'immigració (emigrants per cada 1.000 h.) 29,17 41,80Saldo migratori -2.948 -105Taxa d'immigració estrangera no comunitària (%) 0,78 1,31Taxa de residents estrangers no comunitaris (%) 2,28 3,62Naixements 1999 2.043 339Taxa de natalitat (naix. per cada 1.000 h.) 8,29 7,80Taxa de fecunditat 33,44 34,39Defuncions 1999 2.171 529Taxa de mortalitat (defuncions per cada 1.000 h.) 8,81 12,17Creixement natural (naixements - defuncions) -128 -190

Unitats de convivència 89.005 17.453– Percentatge unitats 1 persona / total unitats 19,10 25,57– Percentatge unitats 2 persona / total unitats 27,54 31,40– Percentatge unitats 3 persona / total unitats 23,91 21,66– Percentatge unitats 4 persona / total unitats 21,33 15,36– Percentatge unitats 5 persona / total unitats 6,04 4,37– Percentatge unitats +5 persones / total unitats 2,08 1,64

INDICADORS Ciutat Collblanc i la Torrassa

60

Nivell d'instrucció 1-5-1996 (edat 10 i més anys)– Percentatge sense estudis o menors 22,36 23,61– Percentatge estudis primaris o EGB 50,69 50,39– Percentatge FP 12,81 11,68– Percentatge BUP o COU 9,15 8,82– Percentatge diplomat o titulació mitjana 2,88 2,98– Percentatge llicenciat o doctorat 2,11 2,51Taxa d'analfabetisme (%) 1,82 1,58Percentatge població amb estudis universitaris 6,65 7,79

Població per grups d'edat 244.874 43.1780-4 8.129 1.3395-14 19.198 2.98015-24 36.480 5.01225-64 139.289 23.42465-79 33.663 8.31380 i més 8.115 2.110

Activitat de la població 1-5-1996Població activa 115.603 19.532Taxa d'activitat (%) 63,30 64,59

– masculina 77,41 77,49– femenina 49,07 51,93

Població ocupada 87.667 14.618Taxa d'ocupació (%) 75,83 74,84

– masculina 80,40 79,01– femenina 68,58 68,74– juvenil 61,21 61,79

Població inactiva 138.202 25.401Taxa de desocupació (%) 24,17 25,16

– masculina 19,60 20,99– femenina 31,42 31,26

Població desocupada (1-5-1996) 27.936 4.914– homes 13.910 2.436– dones 14.026 2.478

Categoria professional– alta 11.718 2.263

Percentatge 13,37 15,48– mitjana 20.980 3.865

Percentatge 23,93 26,44– baixa 54.969 8.490

Percentatge 62,70 58,08Empresaris sense personal assalariat 8.324 1.506Índex de dependència econòmica 52,38 47,98Taxa de potencial de població activa (2000) (%) 71,78 65,86

INDICADORS Ciutat Collblanc i la Torrassa

61

SITUACIÓ URBANÍSTICA Nombre de parcel·les 11.400 2.948Percentatge de vialitat sobre total de superfície 28,58 25,42Planejament urbanístic (setembre de 1999) m2 sòl per habitant– Espai verd 7,46 2,33– Equipament 7,08 2,41

HABITATGE (1999)Nombre d’habitatges 98.668 19.908Densitat neta: habitatge/Ha. 136 205Mitjana ocupació (habitants per habitatge) 2,81 2,54

Nous habitatges 870 25– Superfície fins 60 a m2 75 4– Superfície fins a 61-90 m2 555 14– Superfície 91-120 m2 228 4– Superfície més de 120 m2 12 3– Un bany 136 9– Més d'un bany 734 16– Calefacció 689 21

Nombre de llicències rehabilitació 27 7Habitatges suprimits 3 0Habitatges creats 35 10

Habitatges principals segons superfície (1981) 83.949 17.671– fins a 30 m2 1.264 549– 31-60 m2 40.771 10.560– 61-90 m2 36.714 5.846– 91-120 m2 4.433 577– 121-150 m2 439 50– 151-180 m2 156 56– 181 i més m2 172 34

INFRASTRUCTURES I SERVEISLongitud total de vial (km) 158,35 23,20A < 8 km. 8,70 7,508 < a <10 Km. 41,22 0.9010 < a <12 (barris), 11 <= a < 15 (ciutat) 28,87 8,5A > 12 (barris) / 15 < = a < 30 (ciutat) 44,76 6,3030 <= a més 34,80 -

Percentatge respecte al total ciutat / barriA < 8 Km. 5,50 32,338 <a < 10 Km. 26,01 3,8810 < a< 12 (barris), 11 < = a < 15 (ciutat) 18,22 36,64A >12 (barris) / 15 <= a < 30 (ciutat) 28,25 27,1630 < = a més 21,97 –

INDICADORS Ciutat Collblanc i la Torrassa

62

Avaries totals per companyies (any 1999) 784 209ENHER 10 4FECSA 32 5AGBAR 544 145Gas 122 36Telefònica 76 19

QUALITAT AMBIENTALSistema per aforament– Edificis 82 29

Percentatge sobre el total de la ciutat 100,00 35,40– Habitatges 499 236

Percentatge sobre el total de la ciutat 100,00 47,30

Recollida domiciliaria i selectiva– Nombre de contenidors recollida domiciliaria 2.857 599Taxa d'habitants per contenidor (%) 86 72

– Nombre de contenidors blaus 517 90Taxa d'habitants per contenidor de paper (%) 474 480

– Nombre de campanes verdes (vidre) 487 78Taxa d'habitants per contenidor de vidre (%) 503 554

– Nombre de campanes grogues (envàs lleuger) 517 90Taxa d'habitants per contenidor d’envasos (%) 475 480

Abandonament de mobles– Nombre de punts gran quantitat 33 10– Nombre de punts quantitat variable 45 14– Nombre de total de punts d'abandonament mobles 78 24Percentatge sobre el total de la ciutat 100,00 30,80

Nombre de papereres 2.863 386Taxa d'habitants per paperera 85,50 111,90

Superfície verda (m2) 846.142 36.161Percentatge el sobre total de la ciutat 100,00 4,30Taxa m2 zones verdes per habitant (%) 3,50 0,80Creixement de superfície verda 1992-2000 (m2) 98.158 7.940Percentatge de creixement de superfície verda 1992-2000 13,12 28,14Nombre d'arbres 11.857 1.642Nombre total d'escossells 12.381 1.769Nombre d'escossells buits 524 127Percentatge d'escossells buits 4,20 7,20Taxa d'arbre per cada 1000 habitants (%) 48,42 38,02

Nombre de denúncies per activitats molestes 174 39Percentatge sobre el total de la ciutat 100,00 22,40

INDICADORS Ciutat Collblanc i la Torrassa

63

MOBILITAT I TRANSPORTSMobilitat per treball - Nombre de viatges (1996)Viatges generats=Població ocupada resident 87.667 14.618Viatges atrets=Llocs de treball localitzats 60.225 6.853Viatges interns=Residents que treballen a la zona 4.923 805Distribució vialitat per habitant i vehicles(setembre 99)m2 de vialitat per habitant 14,60 11,20m2 de vialitat per vehicle 31,60 26,40

Distribució modal dels desplaçaments segons vehicles, pertipus (1997)Turismes - 59,09Motos - 14,37Furgonetes - 13,46Camions - 2,82Taxis - 10,26

Cens de vehicles (1-1-2000) 95.789 15.113Turismes (sense adreça 2.106) 69.197 10.645Motocicletes (sense adreça 462) 16.798 3.203Altres vehicles (sense adreça 426) 9.794 1.265

Taxa d'un turisme per habitant 3,54 4,06Nombre de vehicles x 1000 habitants 391,18 350,02

Estimació de vehicles estacionats en superfícieLongitud de carrers (m) - 23.171,4Longitud de carrers d'aparcament (m) - 24.148,3Guals - 819Longitud per aparcament (m) - 13.268Vehicles al carrer - 2.654

Aparcaments i estacionamentsOferta total - 9.529Nombre de places d'aparcaments interiors i subterranis - 5.754Nombre de places d'aparcaments municipals subterranis - 1.125Nombre de places d'estacionaments (regulars i irregulars) en superfície - 2.650

EDUCACIÓ (curs 1998-1999) (%)Taxa d'escolarització llars d'infants (%) 15,11 19,84Taxa d'escolarització primària (3-12 anys) 100,20 73,20Percentatge matriculació en centres públics 49,86 44,93Percentatge alumnes estrangers s/alumnes primària 4,45 7,51Percentatge alumnes estrangers a centres públics 92,50 100,00Percentatge alumnes 6è primària que necessiten millorar 29,10 35,70

INDICADORS Ciutat Collblanc i la Torrassa

64

ESPORTSPercentatge practicants esportius s/ població 18,68 15,61Percentatge practicants físico-esportius 0-12 anys - 34,83Percentatge practicants físico-esportius 12-18 anys - 27,70Percentatge practicants físico-esportius 18-25 anys - 31,70Percentatge practicants físico-esportius 25-65 anys - 7,10Percentatge practicants físico-esportius 65 i més - 4,00

SERVEIS SOCIALSTipus demandes usuaris CMSS (%)Econòmiques 44,45 42,22Laborals 6,54 5,31Legals 4,61 3,77Habitatge 5,08 2,68Escolarització 5,89 5,31Salut 9,56 12,98Familiars i socials 23,87 27,73

Usuaris CMSS per grups d'edat (%)0-15 anys 21,62 23,2016-24 anys 11,00 8,5025-64 anys 44,63 41,0065 i més 22,73 27,30Usuaris estrangers 20,91 24,90

SEGURETAT CIUTADANA (%)Percentatge denúncies a la policia nacional per habitant 1,75 1,45Taxa de serveis de la guardia urbana x 1000 hab. 19,30 20,50Percentatge d'informes GU de menors en risc 31,30 39,10Percentatge d'informes GU de gent gran 27,20 39,10Percentatge d'informes GU d'absentisme 10,20 6,50Percentatge d'informes GU d'immigrants 4,80 6,50Ratio d'efectius GU equips de barri x 1000 habitants 0,80 0,79

INDICADORS Ciutat Collblanc i la Torrassa