Any 6 • núm. 46 • La Franja, abril i maig de 2005

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Nou disc d’Anton AbadEl cantautor de Saidí ha tret al mercat elseu cinquè disc amb músiques renovadesi cors àrabs.

Màgia aTamaritPer sisenavegada es vanreunir mags detot arreu per aretrehomenatge aFlorence Gili.

PASQ

UA

L VI

DA

L

La Franjaa TortosaUna jornadaaplega aexperts quevan parlar de lallengua i laliteraturad’aquestterritori.

Pla

ca b

iling

üede

l car

rer

de la

Llu

na d

e M

assa

lió

MASSALIÓ:MASSALIÓ:

El catalàals carrersEl catalàals carrers

Núm. 46. Abril-Maig de 2005 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITA:INICIATIVA CULTURALDE LA FRANJAAssociació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associacio@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

CAP DE REDACCIÓ:Josep Galan

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

REDACCIÓ:Enric Algars, Antoni Bengochea,Lluís Rajadell i Pasqual Vidal(el Matarranya). Jaume Casas, Josep Labat i Marta Canales (el Baix Cinca). Anna Enjuanes i Aleix Castellnou(la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Joaquim Montclús,Josep Puche, Francesc Ricart,Francesc Serès, Carles Sancho,Ramon Sistac i Carles Terès.

CORREU ELECTRÒNIC:temps@wanadoo.es

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ:Isabel Calaf • icalaf@wanadoo.es

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, SLgrafiques@matarranya.com

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaLibrería CàlamoPza. San Francisco, 4. Tel. 976 55 73 18TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

ESTISORESMiguel Estaña

Les dimensions d’un nas depenen, diuen, de lacapacitat de sorpresa de les persones, i deu ser peraixò que la nostra tradició parla d’un pam de nasper referir-se a aquella cara que fem quan ensdeixen sense paraula. I mai millor dit, perquèjustament sense paraula i sense llengua ens estàdeixant el Govern d’Aragó amb el seu presidenten primera fila, i en col·laboració amb els grupsparlamentaris que ens representen.

Sense paraula i amb un nas que fa més d’un pamens hem quedat quan hem llegit a la premsa queel Govern d’Aragó posarà en marxa el curs queve un programa bilingüe en llengües estrangeresen tretze centres escolars. Aquesta iniciativa, que,tot s’ha de dir, és molt positiva, permetrà quealumnes de centres públics reben ensenyamentd’algunes matèries en alguna de les tres llengüesestrangeres –francès, anglès o alemany– en quès’hauran especialitzat.

Hauríem d’aplaudir rabiosament que s’impul-sés l’ensenyament d’idiomes en els centres esco-lars, i ho aplaudim, però ens queda una tristor moltprofunda, una gran decepció, una enorme frus-tració al cos. I és que resulta que no ha calgut apro-var cap Llei de Llengües perquè alumnes d’Ara-gó puguen rebre ensenyament bilingüe en francès,i pareix que l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, quehauria de ser una garantia de drets i llibertats,impedeix que els alumnes dels nostres poblespuguen rebre ensenyament també en la llenguadels seus pares.

Marcel·lí Iglesias afirmava fa poques setmanesque abans de la primavera del 2007, els alumnesde la Franja podran estudiar íntegrament en catalàsi així ho volen. Aquestes declaracions les va fera Catalunya Ràdio, i va assegurar que no seria unallei obligatòria, sinó el reconeixement d’uns dretsexercits voluntàriament perquè els escolars puguenescollir en quina llengua volen estudiar. Tambéva afegir que s’està buscant una fórmula que

permete avançar en la cooficialitat del català i del’aragonès, ja que, diu, l’Estatut no permet la coofi-cialitat.

I es queda ben ample. I nosaltres amb un nas quefa més d’un pam.

Senyor President, per què s’ha de buscar unafórmula per aprendre matemàtiques en català i no calcap fórmula per aprendre-les en francès? No ente-nem aquesta diferència: si hi ha algun impedimentjurídic perquè els escolars aprenguen la física encatalà, deu ser el mateix impediment que s’ha d’apli-car si es vol ensenyar geografia en alemany, almenyssi el sentit comú no mos ha abandonat. Ara, si el quemos volen dir és que la nostra llengua no està almateix nivell que el francès –una llengua, dit siguede pas, que només serveix per fer més llargues lescerimònies dels Jocs Olímpics–, si ens volen dir quehi ha llengües més importants que altres, llavors noens trobem davant d’un impediment jurídic, sinód’un impediment ideològic: no mos volen, no mosvol, senyor President. I això que a Catalunya semprees presenta com un defensor del català.

Senyora directora general de Política Educativa,diu vostè que el francès necessita un impuls, i peraixò vuit dels tretze centres seran bilingües castellà-francès. El català a la Franja no necessita capimpuls? L’aragonès tampoc?

A la Franja volem el català a l’escola. Volemque els nostres escolars siguen trilingües, que sàpi-guen parlar, llegir i escriure en català, en castellà ien anglès. L’ordenament jurídic ha permès quel’ensenyament en castellà i en anglès sigue possi-ble. Per tant, només queda la seva voluntat, senyorPresident. Només queda que mos demostre quetambé és el nostre President. Perquè la llengua ésmassa important perquè quede reduïda a una consig-na electoral.

Per cert, felicitats als alumnes del col·legi SantJosep de Calasanz de Fraga, que estan inclosos enel programa bilingüe castellà-anglès.

Quan el nas fa més d’un pam

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 2

Núm. 46. Abril-Maig de 2005TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorUn bon grapat de membres de la Iniciativa Cultural de la

Franja (ICF) van assistir com a ponents o oients a la Jornadasobre la Llengua i Literatura a la Franja que es va celebrar elprimer dissabte d’abril a Tortosa, organitzada per l’Associaciód’Escriptors en Llengua Catalana. Tots ens vam sentir compla-

guts per l’interès mostrat per la nostra cultura fronterera per part de les persones procedents deles terres de l’Ebre i pels mitjans de comunicació d’arreu de Catalunya.

També ens va sorprendre el general desconeixement que per aquells indrets es té del que fem,culturalment parlant, a la Franja. Caldria potser l’ajut de tots els mags que es van concentrar a laLlitera en el tradicional homenatge anual a Florences Gili per a que la nostra tasca cultural fosmés coneguda i reconeguda.

Però la màgia –o l’efecte miraculós de la mort del Papa, tot podria ser– es va deixant notar.Perquè un petit miracle es pot considerar l’aparició del cinquè disc de l’Anton Abad, una petitajoia sorgida de les entranyes mateixes de la terra, o la retolació bilingüe dels noms dels carrers aMassalió.

Los miracles existeixen. Paraula de Déu. Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectors

Editorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaSaturnino Barbé,

coordinador d’Ecologistes en Acció del Baix Cinca

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes:Jornades sobre Llengua i Literatura a Tortosa

La Cultura de la Franjabaixà per les aigües de l’Ebre

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

OpinióUn personatge entre la història i el mite (I)

2

3

3

4

7

10

12

16

17

18

19

Signatura erradaA la revista TdF de març, rebuda al meu

domicili el 6 d’abril, hi ha una carta al directorfirmada per Josefina Motis expossant un fet-denúncia del que no en sé res. Segurament quehan posat el meu nom, erròneament, en comp-ta de la persona que ha manifestat aquest escrit.

Per respecte a la persona que hàgi fet aquesescrit i pel mateix respecte a les coses tal comson, donem per fet, que subsanaran aquesta erra-rada de la manera que creguin més oprtuna.Pero que es publiqui el nom de qui exposa aquestfets dels que, repeteixo, no en tic cap coneixe-ment.

Si que és fort que es tracti un noi de 14 anysde terrorista per una criaturada. Pero és que lacriaturada també és d’estudi. Actualment ambla possibilitat de comunicació indiscriminadaque proporciona l’ordinador, i la impossibilitatde control continu a les persones, poden sorgirdesproposits de tota mena. Per que el que s’ex-posa en aquest escrit, es aixó, un despropòsit mésque un delicte.

Com també pot ser un despropòsit que aixóentri en un concepte tan tenebrós com el que abar-ca la paraula terrorisme. El terrorisme que ambels seus mètodes desacredita al nacionalisme ia les esquerres,quan es defineix així.

Descrèdit ben aprofitat pels que tenen unesaltres idees.

Josefina Motis

El ministre «desatinos»No guanyem per disgustos. La classe políti-

ca ens té sempre amb l’ai al cor. Una de les més

recents i sonades bajanades engegades pelGovern de Madrid sortí de la boca del Minis-tre d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos,quan l’home feu públic als quatre vents que elseu Govern defensaria la presència a Europade totes les llengües de l’Estat. Entre aques-tes, a l’entendre del ministre, hi ha el Català iel Valencià, dues llengües diferents, perquèaixí ho diuen els estatuts d’aquestes dues comu-nitats històriques. Entretant, els socialistescatalans i valencians es posaven les mans al cap.I si encara no és prou trist l’haver d’entomarla benedicció ministerial de l’escissió de lanostra llengua, tot plegat m’ha fet venir a lamemòria els jocs de paraules de l’inimitable,l’únic, l’autèntic Federico Jiménez Losantos,el conductor del programa La Mañana de LaCope. El recordo referint-se al ministre Mora-tinos com al senyor «desatinos». I no fa gairetitulà així la seva columna al diari El Mundo.Mal que em pesi, Jiménez Losantos té raó: elministre Moratinos no n’encerta ni una.

Aleix Castellnou

15

SUBSCRIU-T’HI974 47 19 93 / 93 805 02 70

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 3

Núm. 46. Abril-Maig de 2005 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYA

Publicitat / publicidadM’inquieta el sentir anuncis

en castellà a les emissores encatalà. Em neguiteja com aoïdor, però sobre tot com apersona que treballa dins el mónde la publicitat. Intento esbrinarper quin motiu una agènciaaconsella al seu client anunciar-se en castellà a un mitjà encatalà. Qualsevol estudi publi-citari constata que hi ha unpercentatge gens menyspreablede gent que escolta ràdios encatalà precisament perque sónen català. Aleshores, es tracta deperdre clients? M’he fixat quemolts d’aquests anuncis són deles «Loterías y apuestas del Esta-do». Potser, tractant-se d’unaentitat pública, vol reduir l’ad-dicció al joc. Però si és així,perquè no s’anuncia en català ala COPE a tota Espanya? Seriala bomba: baixaria en picat ladespesa familiar en això quealguns en diuen «la suerte» –queconsisteix, bàsicament, enllençar els diners. L’argument noem convenç. Hi ha la possibili-tat que l’objectiu sigui el petitperò selecte nombre de gent queescolta ràdio en català perquè,tot i rebutjar-ne la llengua, trobaels continguts tan bons que noen pot renunciar. Aquests«espots» serien un respir peraquests oïdors, un oasi d’es-panyolitat enmig del desert cata-lanoparlant. Tampoc no emquadra: vols dir que aquest grupde persones és tant significatiudes del punt de vista publicita-ri? Hi ha una darrera possibili-tat, però és totalment anti-publi-citària: potser els anunciantsmenyspreen aquestes llengües«vernáculas» que s’entesten enprogressar entremig de laimmensitat dels 400 milions.

Hauré de fer un màster perreciclar-me.

Carles Terès Bellès

L’E

SM

OLE

T

Noms en català als carrers de Massalió

Pasqual Vidal Fígols

Sis carrers de Massalió hanestat deslliurats de la nomen-clatura franquista tornant arecuperar els seus noms histò-rics i tradionals. Ja era hora!

Si això ja de per si és unabona notícia, encara ho és mésper haver-se retolat en bilin-gue, és a dir, primer en catalài davall en castellà. Malgrat eltindre que fer-ho en totes duesllengues per exigència de lacoalició municipal (PSOE-PAR), el nom que prevaleixoficial per a tots els efectes és

el català.Massalió, juntament amb

Calaceit, són els únics dospobles de la comarca del Ma-tarranya que gaudeixen per aradel privilegi de tindre carrersretolats en la nostra llengua.

Però aquí no acaba la satis-facció, també ha estat retolat encatalà –sense posar-ho en bilin-güe– amb placa de metracrilat,a la façana de la casa delDelme, on consta: «Ajunta-ment de Massalió. Trulls delDelme». També, a l’interior

de l’edifici, el panel amb fotosi textos explicatius ha estatescrit igualment en la nostrallengua, tot i que al costat s’haposat un panel més petit i sensefotos, amb la traducció alcastellá. De tota manera, desta-ca molt clarament el millortractament donat al catalàrespecte del castellà.

Crec que això és tot un exem-ple a seguir per als poblesgermans matarranyencs i, perextensió a tota la Franja

Massalió, amb l’actual Ajun-tament, es pot dir que estàvivint una «Renaixença»,després d’haver-se deslliuratde l’encarcarat Ajuntament delPP. No tan sols es viu i s’escriuen català, sinó que també esrecuperen tradicions de lanostra cultura i identitat, algu-nes d’elles van ser notícia enaquesta revista en númerosanteriors.

Felicitats a l’alcade Rafa i alsseus companys de Consistori.

Classes d’iniciació al català a l’IES d’Andorra de Terol

Redacció

L’IES d’Andorra participaen el novedós Plan de Apertu-ra de centres fora de l’horariescolar i que es realitza dedilluns a divendres en horaride tarda. Dins aquest pla deformació contínua, els estu-diants de secundària podenproposar i després escollir lliu-rement dins d’un grapat d’al-ternatives que se’ls ofereix pera complementar la seua forma-ció: esports, informàtica, dansa,teatre, manualitats i català.Segons el professorat ’lesalumnes del taller de català,van ser elles mateixes qui vanproposar la posada en marxa

d’aquest taller, perquè tenieninterès en l’aprenentatged’aquest llengua i l’institut,com no podia ser d’un altraforma, ha respost positivamenta aquesta sol·licitud de l’alum-nat’. El taller pretén donar clas-ses d’iniciació al català i comp-ten amb més de deu alumnes.Mónica Pérez és la professorad’aquesta llengua que s’ofe-reix com a taller com una alter-nativa educativa a ocupar partde l’oci de l’alumnat.

Andorra i la seua comarcaestà ben a prop dels municipiscatalanoparlants del BaixAragó i, a més, molts ando-

rrans han emigrat o tenencontactes econòmics amb Cata-lunya, per tant no es massa difí-cil d’entendre aquest interèsde l’alumnat per conèixer lallengua veïna de dues comu-nitats i pròpia d’una part delterritori aragonès.

Classes de català a la Franja

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 4

Núm. 46. Abril-Maig de 2005TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

Setmana SantaQuan ixquen publicades estes

línies, haurà passat un any mésla Setmana Santa, època turís-tica i de viatges, també al Mata-rranya. Los nostres poblesacolliran els qui, moguts perl’amor als arrels, tornen als llocsd’on van haver de marxar méso menys obligats per lescircumstàncies; també nevindran d’altres, més nombro-sos que els anteriors, els araanomenats turistes –forasters,ne diuen alguns, un mot amb elregust d’aquells inoblidableswesterns del John Ford icompanyia–, que ompliran lescases i apartaments de «turismerural», els establiments d’hos-teleria, los senders, les muntan-yes, les viles… Les nostrescarreteres –enguany mésmalmeses que mai a causa deles gelades, la neu, el pas detransports pesants i la deixade-sa de la ’cosa pública’– seran unbrogit de vehicles de tots colorsi condicions, i, dins d’ells, depersones de diversa procedèn-cia i destí. Ja em perdonareu sisóc una mica pesat en eixe tema,però a l’hora de parlar de turis-me –un sector dinàmic i en crei-xement– penso que un bon feixde coses continuen aturades pelque fa a infraestructures públi-ques i a conscienciació pelrespecte a l’entorn. Estem tenintèxit a l’hora de promocionarels indubtables valors delsnostre territori, i això es tradueixen visites creixents, però lesnostres vies de comunicació,els serveis, els carrers estrets…¿estan realment preparats peracollir, encara que sigue tempo-ralment, una població quemultiplicarà en alguns casosfins a cinc vegades el nombrede residents habituals? I unaaltra pregunta que a voltes m’in-quieta: quan fem venir turistesa milers, ¿posem tots els mitjansal nostre abast per fer compa-tible l’afluència massiva amb lagarantia d’impacte mínim a unmedi natural encara privilegiat?

Josep Puche Giner

VIL

ES

I G

EN

TS

La Junta de Govern de laComarca del Baix Aragóacordà, el passat dia 9, sol·lici-tar a la direcció de l’Institut oAragonés de Empleo (INAEM)una subvenció de 100. 499, 76€, per a la construcció d’unaruta verda entre las localitats deBellmunt de Bellmunt i laSorollera.

Aquest projecte inclou, a mésde treballs de neteja forestalals termes municipals d’aques-tes dues poblacions i de les dela Ginebrosa i la Canyada deBeric. La realització d’aques-ta obra permetrà la contrata-ció de deu treballadors deso-

La ruta verda Bellmunt-la Sorollera costarà mésde 100.000 € i serà subvencionada per l’INAEM

Corresponsal

I Certamen de Relats Hiperbreus del Matarranya

Corresponsal

cupats. La Junta de Govern aprovà

en la mateixa sessió la col·loca-ció de dos motobombes en cadapoblació de la comarca perl’extinció d’incendis. Aquestprojecte, denominat ’Conduc-ció de motobombes’, té unp re s supos t e s t ima t de53.848,56 € i la seua execuciópermetrà la contratació dequatre treballadors en atur.

La Junta aprovà, finalment,les bases per a la selecció,mitjançant un concurs demèrits, d’un monitor esportiuen règim laboral amb caràcterinterí.

El Castell de Vall-de-roures(s. XIV), declarat PatrimoniHistòric Nacional, va ser el lloctriat per celebrar la JornadaLiterària en què es van llegir elstreballs finalistes del Certamende Relats Hiperbreus del Ma-tarranya.

Més de sis-cents han estatels treballs presentats a les duesconvocatòries (Certamen de laComarca del Matarranya iCertamen de la Comarca delBaix Aragó), cosa que ha fetque s’hagin desbordat lesmillors previsions realitzades.Els relats rebuts han estatenviats des d’Argentina, Xile,Perú, Cuba, Mèxic, Veneçue-la, Paraguai, Canadà, Finlàndia,França, Alemanya, Holanda,Portugal i Espanya.

El filòleg i actor AntoniBengoechea va llegir de formamagistral els 15 relats finalis-tes (10 en castellà i 5 en català),fent de cada lectura una verta-dera interpretació.

Una volta llegits tots els

relats finalistes es va fer públi-ca la decisió del jurat:

—Accèssit guanyador d’unscursos d’escriptura a escuela-deletras.com patrocinat perFINCAS MATARRAÑA alrelat titolat El monstruo agaza-pado, de D. Ariel Díaz Sánchez(Argentina).

—Premi de 500 € patrocinatper FINCAS MATARRAÑAal millor treball en català pera Susanna Antolí Celma pelseu relat titolat Loteria.

—Premi de 500 € patrocinatper CAI (Caja de Ahorros dela Inmaculada) al millor treballen castellà per a D. IgnacioFernando Pérez pel seu relattitolat El hormiguero.

Va cloure l’acte la Conselle-ra de Cultura de la Comarcadel Matarranya Rosa Domé-nech, que posteriorment va feli-citar tots els participants, a l’or-ganització i als premiats i aljurat, a qui animà a la realitza-ció de la segona convocatòria.

Aprofitant aquesta primera

experiència com a punt departida per millorar totes aque-lles deficiències sorgides perl’endarreriment de dates, elCertamen de Relats Hiperbreusde la Comarca del Matarranyapretén consolidar-se dins delpanorama cul tura l de laComarca.

L’acte va finalitzar ambl’agraïment a tots els patroci-nadors, CAI, Fincas Matarra-ña, matarranyadigital.com iComarca del Matarranya perhaver fet possible la JornadaLiterària amb motiu del lliu-rament de premis del Certa-men.

Ajuntament de Bellmunt de Mesquí

CA

RLE

S SA

NC

HO

Lectura dels relats a càrrec d’Antoni Bengochea

MAT

AR

RA

NYA

DIG

ITA

L.C

OM

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 5

Núm. 46. Abril-Maig de 2005 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

Dinamisme cultural en auge als territoris de l’antiga Diòcesi de Tortosa

M. Carme Jiménez, Institut Ramon Muntaner

El passat dissabte 12 de marçva tenir lloc la II Trobada d’en-titats del territori de l’antigadiòcesi de Tortosa. L’acte vatenir lloc a la Biblioteca Muni-cipal de Calaceit i va ser orga-nitzat per l’Associació Cultu-ral del Matarranya i l’InstitutRamon Muntaner amb lacol·laboració de l’Ajuntamentde Calaceit, representat en l’ac-te per la regidora de Cultura, laSra. Paquita Martí, i el ConsellComarcal del Matarranya,representat per la Consellerade Cultura, la Sra. Rosa Domè-nech.

Una vintena d’entitats de lesTerres de l’Ebre, el Priorat, lacomarca del Matarranya i lazona nord del País Valencià esvan trobar a Calaceit amb l’ob-jectiu de reprendre una activi-tat que es va iniciar l’any 2002a Morella en el marc delCongrés de Cultura i Territoria les Comarques de l’AntigaDiòcesi de Tortosa.

Al llarg de la Jornada es vaproduir la presentació de totauna sèrie de projectes cultu-rals que fan evident el bonmoment cultural que s’estàvivint en aquest àmbit territo-rial, un dels més actius social-ment i culturalment en els

darrers anys comparat amb laresta dels territoris de parlacatalana.

La trobada es va iniciar ambla presentació i valoració delprimer any de funcionamentde l’Institut Ramon Muntaner,ja que en l’anterior trobada undels temes més debatuts va serla seva creació. El que es vadestacar principalment és laimportant feina de coordina-ció de les entitats que realitza.

Posteriorment, es va anun-ciar la celebració del 2nCongrés de Cultura i Territoria les Comarques de la Diòce-si de Tortosa l’any 2006.

Es va presentar la segonaedició de la Fira del Llibre i del’Autor Ebrencs, destacant elscanvis i les millores que s’hanrealitzat, sobretot per afavorirla difusió: la creació d’un portala internet (llibresebrencs.org),un programa de televisió dedi-cat als llibres ebrencs i unpremi adreçat als joves.

Un altre projecte que es vapresentar és la commemoraciódel segon centenari del naixe-ment de Ramon Cabrera l’any2006. Amb motiu d’aquestaefemèride s’han programatdiferents activitats: per unabanda, el Congrés Internacio-

nal: Ramon Cabrera i el feno-men carlista, que tindrà lloc aTortosa entre el 26 i el 29 d’oc-tubre de 2006 i que té com aprincipals objectius fer unaaltra mirada sobre el carlismei contribuir a la interpretació deles claus històriques, polítiquesi socials del territori, i per unaaltra banda, la celebració del’Any Cabrera que consistiràen coordinar tota una sèried’activitats que tindran llocdurant tot l’any a diferentspunts del territori.

Finalment, es va tractartambé un tema tan importantper aquests territoris que confi-guren l’antiga diòcesi de Torto-sa com és la unitat de la llen-gua. Un espai que en paraulesdel cap Departament de Filo-logia Catalana de la Universi-tat Rovira i Virgili, MiquelÀngel Pradilla, és territori decruïlla amb polítiques diferentssobre una llengua comuna. Laseva exposició es va iniciaramb una contextualització de lasituació actual de la llengua alPaís Valencià on d’una banda,s’ha fet una política culturalparticularista, que ha desvin-culat obsessivament el territo-ri d’una adscripció a una enti-tat més àmplia en clau de

comunitat lingüística, i de l’al-tra, s’ha potenciat un model dellengua aïllacionista que, ambel temps, podria abocar a lacreació d’una llengua diferen-ciada; tot plegat al servei d’unaaposta on el valencià té un valorsimbòlic, mentre que el castellàmonopolitza la funcionalitatinstrumental de les comunica-cions. De tota manera, ellconsidera que en aquestsmoments ens trobem en unadinàmica positiva, ja que lallengua no està sent qüestio-nada, si més no provisional-ment, pels governs dels dife-rents territoris. Miquel ÀngelPradilla Creu que des de lesentitats culturals s’ha de poten-ciar la unitat de la llengua i lacreació d’una comunitat cultu-ral a la qual s’ha d’arribar perconsens sempre dins dels parà-metres científics.

Les seves aportacions vanposar de manifest la preocu-pació de les entitats per l’ússocial de la llengua, i és peraquest motiu que les entitatsparticipants van decidir redac-tar un document en favor de launitat de la llengua i de la digni-ficació del seu ús social.

Durant el dinar conjunt detotes les entitats participants esva presentar el llibre Lledó,Arenys, Calaceit i Queretes,quatre pobles aragonesos alBisbat de Tortosa, de Joan-Lluís Camps, editat per l’As-sociació Cultural del Mata-rranya amb la col·laboració delConsell Comarcal del Mata-rranya.

En definitiva, aquesta troba-da va evidenciar, una vegadamés, el gran dinamisme cultu-ral d’aquestes comarques, queté com a base un importantteixit associatiu cada vegadamés coordinat i, per tant, ambmés capacitat d’incidènciasobre el conjunt del territori.

RIC

AR

D S

OLA

NA

Benvinguda a la II Trobada a càrrec de la regidora de cultura Paqui Martí i Mercè Gimeno de l’A.C. del Matarranya

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 6

Núm. 46. Abril-Maig de 2005TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

El mes d’abril, ha sortit almercat e l c inquè t rebal ldiscogràfic del cantant de SaidíAnton Abad, que consolida unallarga trajectòria musical.

Aquest nou treball, segura-ment el més madur i sobri, nous deixarà indiferents. Des decants pagesos de treball fins acants àrabs mediterranis; des depoemes en contra de la violèn-cia de gènere fins a cançonsintimistes i molt profundes;des del ressò dels poblesdeserts i abandonats fins apetits detalls de la vida quoti-diana.

Per fer tot això, l’AntonAbad ha pogut comptar ambels millors músics, que hansabut donar a cada cançó eltractament diferencial querequereix: les cordes d’en ToniXuclà, la Simone Lambregts ien Pep Coca, músics que habi-tualment l’acompanyen en elsconcerts en directe; les guita-rres elèctriques i la bateria del’Amadeu Casas i en JulianVaughn; el so del millor folkaragonès de l’Orquestina delFabirol amb en Roberto Serra-no i en Pepin Banzo; el pianoi els cors de la Mariona Saga-rra; la mediterraneïtat d’en

Miquel Gil i en MohamedSoulimane. Tot un luxe musi-cal posat al servei de la senzi-llesa i honestedat que l’AntonAbad encomana al seu entorn.

ANTON ABAD, CANTANT I AUTOR DE LA FRANJA

Anton Abad naix, viu i treba-lla a Saidí. Aquestes tres carac-terístiques –nàixer a la Franja,viure en aquesta fronteralingüística, treballar com apagès en aquestes terres– deter-minen en gran part la sevaàmplia activitat com a cantantcompromès en la recuperaciói defensa de la seva llengua i deles seves pròpies arrels.

L’any 1975, comença acompondre i a actuar en públic,iniciant un contacte directe queell mateix valora especialment idesitja. Durant aquests anys, de1975 a 1985, participa en diver-sos recitals col·lectius, compar-tint escenari amb autors de lacategoria de Labordeta, Carbo-nell, Boira, La Bullonera,TomàsBosque, Marina Rossell i JúliaLeón, adquirint així una bona iàmplia experiència.

La seva activitat als escena-ris s’intensifica encara més a

partir de 1986, donant tot unseguit de recitals en diversespoblacions de la Franja, en elmarc de la celebració del IICongrés de Llengua Catalana,conjuntament amb ÀngelVillalba i Antonio Bengochea.

Autodidacta i reflexiu, elstemes d’Anton Abad expres-sen la seva preocupació iinterès pel món que l’envolta,la seva problemàtica social iels grans o petits conflictesquot idians . Ho fa , però,mitjançant una especial sensi-bilitat poètica o bé – quan cal–mitjançant un estil irònic icontundent. Hereu de la tradi-ció més pura de la cançó d’au-

A la corda fluixa,el nou disc d’Anton Abad

Susanna Barquín

tor, la seva veu i la seva guita-rra semblen sorgir de la matei-xa terra que ell treballa, direc-ta, honesta i amb una granforça. En aquest sentit, ellmateix reconeix influènciesd’autors com Atahualpa Yupan-qui, Georges Brassens, JoséAntonio Labordeta, PacoIbáñez o Eduardo Subirats.

Des del 1989, en què es vaeditar l’LP Avui és un dia comun altre, han aparegut Lo ballde la polseguera (1991), Capproblema (1995) i Sóc de Poble(2002). Aquest 2005, s’iniciaamb l’edició d’aquest nou Ala corda fluixa, un treballmadur i ben acabat.

DIVENDRES, 15 D’ABRIL DE 2005 A LES 16.30 I 20.00, FRAGA (OSCA)

16’30 h. DAVANT IES R. J. SENDER:

VISITA A DIFERENTS PUNTS D’INTERÈS DEL PAS DEL RIU CINCA PEL BAIX CINCA (cotxes particulars).

20 h. PALAU MONTCADA:

PRESENTACIÓ DE LES JORNADES:Josep Galan, president de l’IEBC-IEA.

PRESENTACIÓ DELS CONFERÈNCIANTS: Alfredo Ollero, professor titular de Geografia Física del

Departament de Geografia i Ordenació del Territori de laUniversitat de Saragossa.

CONFERÈNCIES SOBRE EL TEMA:

AVINGUDES I INUNDACIONS A LA CONCA DE L’EBREBAIX CINCA a càrrec de:

– Juan Pedro Martín Vide, professor titular d’EnginyeriaFluvial de la Universitat Politècnica de Catalunya.

– Diego García de Jalón i/o Marta González del Tánago, professors titulars de l’Escola d’Enginyers de Monts de la Universitat Autònoma de Madrid.

JORNADES CINGA 2004-2005 (2a part) • INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA-IEA

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 7

Núm. 46. Abril-Maig de 2005 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

De cavallsDes d’un temps ençà el

govern del PSOE està enca-boriat pel manteniment derestes de simbologia fran-quista i ve’t astí que última-ment ha saltat a la premsa elCaudillo i el seu corser.L’estàtua de Franco a cavall,vull dir. I com que, des que emvaig assabentar de l’existèn-cia de les pintures rupestres deMequinensa, que estic capfi-cat a trobar-ne també pelsmonts de Fraga, doncs, mira,de pas m’he dedicat a veuresi trobava alguna estàtua deFranco i el seu rossí. No n’hetrobat però aquesta SetmanaSanta, mentre feia una passe-jada per Saidí, em vaig enfi-lar pel carrer Major i, Déun’hi do quina sorpresa! al finaldel carrer m’he trobat amb laplaça JOSÉ ANTONIO!!!Primo de Rivera, suposo,perquè si no és així i aquestJosé Antonio porta de cognomRodríguez o Fernández, recti-fico tot el que vaig a dir. Però,autoritats de Saidí, tant costallogar una grua i retirar unasimple placa? Què dic unagrua? Un simple treballadorde l’ajuntament i una escale-reta. Tenen por que apareguiun escarbot de veïns cantantel Cara al sol??!! Nooo! Quèpassa, doncs? Que per nocanviar les adreces o elsnúmeros de compte de lacaixa o dels bancs seguiremin eternum fent un petit home-natge al creador de la Falan-ge. Confio que el bon saber ferdel consistori saidinenc hidonarà una solució com cal.i aprofitarà l’espenta delgovern, afegint-se a aquestamesura tan higiènica que ésdescavalcar personatges així.

Josep Galan Castany

L’H

AM

«La literatura ha de ser unplaer, com el menjar o el follar.El cas es passar-s’ho bé i delec-tar-se llegint un llibre». Va seruna de les perles que va deixaranar l’escriptor català QuimMonzó, a la xerrada i la troba-da que va protagonitzar en elPalau Montcada de Fraga, aquè assistiren un centenar depersones, majoritàriamentdones. La xerrada formava partde les Trobades amb Autors, dela Delegació Municipal deCultura de l’Ajuntament deFraga, programa en què s’es-pera pròximament, la presèn-cia de l’escriptor altoaragonèsJavier Tomeo, que ja ha hagutde posposar en dues ocasions,la seua visita a la capital del

Baix Cinca, per la neu.Durant més d’una hora, Quim

Monzó es va mostrar tal com és:irònic, escèptic, crític amb elsque pretenen posseir la veritatabsoluta sobre les coses, i vadestrossar els mites que solenacompanyar la literatura, amb laseua implicació política, sociali la seua capacitat per crear iinfluir en l’opinió pública.

Monzó va assegurar que elprincipal objectiu d’un escrip-tor ha de ser fer fruir el lectori, en tot cas, invitar-lo a refle-xionar i a pensar per tal de nopresentar-li les idees en safata.Monzó va convidar a fugir delstòpics, del blanc i el negre, dela diferència entre bons i dolents(Robin Hood robava els rics i

donava als pobres però què feiaquan els pobres es convertien enrics per les seues donacions,canviava les víctimes dels seusrobatoris? La vida no és tansimple. Ni els bons són tanbons, ni els dolents tan dolents»)

Durant la xerrada, algunsdels seus primers seguidors, livan recordar l’època en què vaaparèixer en el panorama lite-rari i cultural barcelonès, de lat rans ic ió , i com l l avorsdescol·locava, allunyant-se dela literatura social i compro-mesa, però aportant-ne unsentit de l’humor que feiaperdonar la seua suposada«neutralitat». En aquest sentit,Quim Monzó va defensarl’exercici de la literatura enplena llibertat, però va asse-gurar que «en l’època de latransició, tan negatius eren elscensors com els comissarismarxistes. Recordo algunsescriptors col·legues meus quevan patir més amb aquestsdarrers que amb els primers».

Abans d’acudir al Montcada,Monzó va estar conversant ambels estudiants dels dos insti-tuts de Fraga, en un acte queentra dins del Programa d’Ani-mació a la Lectura del Governd’Aragó.

«La literatura ha de ser un plaer, com el menjar o el follar»

Quim Monzó a FragaJaume Casas

Les APA celebren una jornada de convivència educativa a FragaJ.C.

Un miler de persones vanparticipar en la Primera Jorna-da de Convivència de les Asso-ciacions de Pares dels col·legisd’Infantil i Primària de Fraga,que es van desenvolupar duranttota la jornada del diumenge 13de març al Pavelló Multiusosdel Sotet, de la capital fragatina.

Durant tot el dia, pares i fills,van poder gaudir d’un ampliventall d’activitats culturals ifestives, lúdiques i esportives.A migdia es va celebrar una

menjada popular i els actes esvan tancar amb un magníficfestival d’Escala en HI-FI, acàrrec de pares d’alumnes detots els centres.

Els actes van estar organitzatsper les APA dels cinc col·legisde Fraga, Miguel Servet, SanJosé de Calasanz, Santa Ana,Miralsot i Llitera. Tots estavenencantats, sobretot per la granresposta i participació dels paresi mares, tot i tractar-se de laprimera experiència d’aquest

tipus que s’organitzava. A mésa més, la jornada va compliramb els seu principal objectiu:la convivència i el coneixementmutu entre tots els pares d’alum-nes de Fraga, per millorar lacol·laboració i la relació entre lesAPA. Malgrat que la jornada varesultar esgotadora, i la seuaorganització també, les APApensen donar-li continuïtat enanys propers, i fins i tot, no esdescarta organitzar d’altres tipusd’activitats de manera conjunta.

JAU

ME

CA

SAS

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 8

Núm. 46. Abril-Maig de 2005TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Terres de cruïlla

Andreu Carranza Font«Llengua i literatura catalanes a la Franja», amb aquest títol el

passat cap de setmana l’associació d’escriptors en llengua catala-na va organitzar unes jornades a Tortosa amb col·laboració dediverses entitats culturals de la franja i també del territori. Van presen-tar les jornades Adrià Chavarria i Lluïsa Julià per part de l’AELCi Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja.

Si la memòria no em falla, és el primer cop que l’associaciód’escriptors, AELC, organitza un acte a l’Ebre i concretament aTortosa. Això és força significatiu. A l’article anterior deia queles nostres comarques estaven vivint un bon moment cultural iliterari, amb autors i obres que circulen dins del panorama lite-rari del nostre país amb tota naturalitat. Evidentment, el fet detriar l’Ebre per parlar de llengua i literatura a la Franja no és casual.De fet l’espai geogràfic i cultural del Matarranya històricamentsempre ha estat vinculat a l’Ebre i a Tortosa com a capital. Comdiuen al meu poble. «Tots podríem passar a la mateixa barca-da». La manera de parlar, els costums, maneres d’entendre el món,la ironia…, son molts els trets que ens apropen, malgrat hi hagiuna línia política imaginària que ens separa en comunitats autò-nomes diferents: Aragó i Catalunya. Resulta també força curiósdestacar que un dels autors catalans més importants i amb mésprojecció internacional, Jesús Moncada, sigui precisament deMequinensa, la Franja. Però naturalment Moncada no és l’únic,hi ha altres grans autors d’aquest territori de frontera, en citarénomés dos. El primer és el ja desaparegut Desideri Lombarte.

Crec que avui, ningú no hauria d’ignorar l’obra poètica i tambéla narrativa d’aquest immens escriptor pena-rogí. Per tant es deltot recomanable l’exposició d’aquest autor: «Ataüllar el móndes del Molinar» que està oberta al Museu de l’Ebre. L’altreescriptor que vull citar per que es convinent dos raons de pes:qualitat en la seua obra i amistat (que és una de les raons méspoderoses que conec) és el poeta també de Mequinensa, HèctorB. Moret. Aconsellar l’obra poètica i volgudament tancada deMoret, és també un gest sense cap risc per a qualsevol lector atenti sensible a la bona literatura.

Però aquests autors son només la punta de l’iceberg d’un terri-tori de parla catalana, vinculat a les nostres terres per tradicióhistòrica i que compta amb un bon planter de poetes i narradorsque val la pena conèixer.

Aquestes jornades, que van ser pensades i parlades entre lesparades de la primer Fira del Llibre Ebrenc celebrada a Mórad’Ebre l’any passat, han estat un primer pas força positiu. Unapropament necessari i enriquidor per a totes les part i seria moltinteressant que no es quedessin aquí, que hi hagués una conti-nuïtat. Les Terres de l’Ebre emergeixen al panorama literari i cultu-ral català amb voluntat de convertir-se en un espai de cruïlla, detrobada i d’encontre entre les diferents realitats i sensibilitats delspobles, comarques i països que comparteixen una mateixa llen-gua i una mateixa cultura.

Aparegut a a la Veu de l’Ebre de Tortosa, el 8/4/2005

Macroprojecte residencial a Torrent de CincaJaume Casas

Una empresa immobiliàriade Saragossa està treballant enun macroprojecte residencial aTorrent de Cinca, que compor-taria la urbanització d’unes 80ha de terreny situat entre l’au-topista AP2, la Nacional 211 iTorrent. El projecte contemplala construcció d’una àrea resi-dencial, on es podrien edificaruns 200 habitatges unifamiliars,i que aniria acompanyada d’unhotel (el primer que es cons-truiria a Torrent) i un camp degolf de 9 forats.

Aquesta empresa ha adquiritel terreny a URBACISA,empresa que ja treballava enun altre projecte semblant enaquests terrenys que l’Ajunta-ment de Torrent ja va requali-

ficar com a sòl urbanitzable favint anys.

José Evaristo Cabistañ, batllede Torrent de Cinca, creu queés un projecte interessant, queestà en les seues primeres fases,però no preveu que puguiiniciar-se abans d’un any coma mínim. Ara mateix, l’Ajun-tament de Torrent espera que seli presenti el projecte per reme-tre’l posteriorment a la Comis-sió Provincial d’Ordenació delTerritori.

Cabistañ ha recordat que jaexistia un projecte original dela empresa Urbacisa, ques’haurà de retocar. En aquestcas, s’hi plantejava una zonade xalets, prioritàriamentadreçada a turistes que busca-

ven una segona residència enuna zona de pesca, pròxima al’embassament de Mequinen-sa. Tanmateix, ara, s’hi plantejauna zona d’habitatges per aprimera residència, amb casesadossades, que podrien tenirfins a dues plantes. De totesformes, l’alcalde de Torrent haassenyalat que s’han de tenirconverses amb l’empresa peròque encara no s’hi ha presen-tat cap projecte d’urbanització.

Per a un municipi com araTorrent, amb poc més de 1.200habitants, un projecte d’aques-tes característiques pot suposarposar els fonaments per a unincrement de la seua poblacióen els pròxims anys, atesa laproximitat de Torrent als

centres industrials i turístics deFraga i Mequinensa. I és queels preus dels habitatges enaquest municipi poden fer-lesmolt atractives per a personesque treballin a Fraga o a d’al-tres localitats veïnes. Es dónala circumstància que en elspropers anys s’espera que lapoblació del Baix Cinca s’in-crementi d’una forma espec-tacular, amb la posada enmarxa de la Plataforma Logis-ticoindustrial de Fraga, o de lafutura central de cicle combi-nat de Ballovar, i l’Ajuntamentde Torrent no descarta que elseu municipi pugui aprofitaraquest boom demogràfic sicompta amb prou oferta d’ha-bitatges a un preu assequible.

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 9

Núm. 46. Abril-Maig de 2005 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

Saturnino Barbé Furió ésprofessor de Biologia a l’IESBajo Cinca de Fraga. Inquietper la salut de la natura, haparticipat amb alguns arti-cles a TdF. És una cosa aixícom la veu de la consciènciade qualsevol ens, sigui l’ajun-tament o qualsevol entitatprivada a nivell de comarca.Aquest valencià ha deciditajuntar-se amb un grup debiòlegs i amants de la natu-ra del Baix Cinca i han creatl’associació Ecologistes enacció del Baix Cinca. Fede-rats comarcalment ambOsca, pertanyen al seu torna Ecologistes en Acció de totl’Estat.

Pregunta. Per defensar lanatura.

Resposta. Compte. Perdefensar l’home. Per defensarl’home de si mateix, de la seuacapacitat d’autodestrucció.D’ací la frase de l’encapçala-ment, que no és meva, sinópatrimoni de tots els ecologis-tes: «Estimem l’home, per aixòcuidem de la naturalesa queens sustenta». L’ecologisme ésuna passió per l’home i l’hà-bitat en què viu. Cuidant l’hà-bitat, cuidant la casa –oiko, engrec– garantirem una vida mésgratificant a les persones.

P. Els pagesos us veuen ambbona cara? Avui llegia al diarique els pagesos d’El Ejido, aAlmeria tenien enfilades certesONG que denuncien la despe-sa d’un 300% més d’aigua quel’aqüífer pot donar de si. De lasobreexplotació de l’aqüífer.D’altres no entenen perquè,per posar un exemple, elsMonegres se’ls ha de deixartal com estan.

R. Som conscients que cal ungran treball pedagògic. Peròl’ecologia no va contra el pagèssinó a favor. Pedagogia i diàleg

són dos ingredients que podendonar molt de si.

P. Qui sou? Per què ara?R. Som un grup de profes-

sors i gent interessada per lanatura. A part de mi mateix,estan Josep Lluís Escuer, Sòniade Dios, Josep Lluís Cruz…id’altres. Utilitzem el local dela gent del Pont que, genero-sament, ens han cedit per a lesnostres reunions. Tenim pensateditar tots els nostres projectes,programes i manifestos encatalà i castellà. I pel que fa aara, caldria dir que ha estat elPla de Tractament de Riberesde l’any 99 l’espurna i l’oca-sió, la reunió provincial d’Eco-logistes en Acció a Fraga l’oc-tubre de 2004

Cinca a Fraga. Una reflexiósobre dinàmica fluvial i acti-vitat humana (IEBC-2005) ones tracten les causes delsdesbordaments del Cinca i ones proposen solucions. Solu-cions d’experts.

P. I quines són aquestescauses?

R. Les inundacions són unfet. Sempre n’hi ha hagut ipossiblement, encara que siguid’ací 500 anys, n’hi haurà algu-na de grossa. L’home, és causade l’estretiment dels rius enconstruir carreteres, nuclisurbans, etc. i en conrear a leszones de ribera. El llit del riuha perdut 2/3 de terreny envuitanta anys. L’home s’had’adaptar a la dinàmica fluviali no a l’inrevés. L’home té laintel·ligència també per elimi-nar les causes.

P. Com? Què proposeu elsecologistes?

R. A banda que es reconeguil’inapropiat de la solució delproblema i que s’ha de cessaren la política invasora, queencara agreuja el problema,caldria adaptar riberes per serinundades estratègicament iprovocar la laminació de lariuada, cuidar l’alçada de lesmotes, controlar les compor-tes dels embassaments…aixís’evitaria la inundació depobles riberencs i cascs urbans.La vegetació en cap cas té laculpa d’una possible obstruc-ció del riu. La vegetació creixa causa dels embassaments.Les crescudes netegen els llitsdels rius, i regeneren els ecosis-temes i els aqüífers. Això s’hademostrat ales Estats Units.Aquesta tècnica caldria tenir-la en consideració

P. Sobre la marxa?R.Avui dia es pot simular tot

per ordinador. Un bon ordina-dor i una bona cartografiapermetrien simular quines

P. No us hau afegit a Ecolo-gistes en Acció de la Franja…?

R. No sabem què és això, niqui són. Si existeixen deuenser gent que treballa amb Cata-lunya. Si volen treballar ambnosaltres…

P. De què va anar la reuniód’octubre?

R. El tema es va centrar enles inundacions del Cinca i enl’Agenda XXI. Hi ha hagutaldarull pel tema dels desbor-dament del riu i no s’ha cana-litzat bé la solució del proble-ma. S’ha de consultar elsexperts i no llançar-se a arra-bassar el riu. Al riu l’han fetmalbé les persones. No fa gaireque s’ha editat un llibret delprofessor J.L. Escuer titulat El

Saturnino Barbé Furió, coordinador d’Ecologistes en Acció del Baix C

«Estimem l’home, per això cuidem

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 10

Núm. 46. Abril-Maig de 2005TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

inca

de la naturalesa que ens sustenta»zones s’inundarien davant uncabal determinat en una cres-cuda del riu, i preveure totamena d’inundacions. Bé, espot consultar o comprar elllibre que he esmentat, si algúhi és interessat.

P. I el dragat?R. En contra.P. Per quina raó?R. El dragat és efímer. A la

primera crescuda el llit torna aestar com abans. I a més, eldragat pot engegar un procéserosiu greu. És el cas del pontpetit, que a causa de l’extrac-ció d’àrids, l’erosió ha provo-cat el descalçament de lespilastres.

P. I això no ho saben lesautoritats, la ConfederacióHidrogràfica de l’Ebre, vulldir.

R. I tant que ho saben peròla pressió social és la pressiósocial. Si es volen gastar quan-titats ingents de diners enl’Ebre o en el Cinca, que nocomptin amb nosaltros.

P. Teniu una alternativa?R. Recentment hem editat

una mena de programa sobreaquest tema i hi proposemsolucions i abans que empreguntis quines et diré que,en primer lloc, cal tenir clarque no s’ha de modificar ladinàmica del riu i que en tot cass’ha de consultar a especialis-tes en dinàmiques fluvials, gentde la Universitat de Saragossa,de la de Lleida, de la de Barce-lona, els tenim tots a mà; calaconseguir un mapa de zonesinundables; cal planificar el

P. I la Clamor Amarga?R. La Clamor i la indústria

química de Montsó. La DGAno està lluitant com cal contrala indústria química de Mont-só. Ho fa tèbiament. Ecologis-tes en Acció de Montsó estanportant als tribunals tots elsproblemes que estan eixint.Són gent molt activa.

P. I ja entenen els pagesos elproblema de les ZEPAs?

R. Ho van entenent a contra-cor, però ho van entenent. Calcomprendre que hi ha una sèried’aus estepàries que estan enregressió i que han d’estarprotegides. I s’ha de protegir elseu hàbitat. L’hàbitat tradicio-nal del secà. Entenem que araque veien l’aigua a prop, costaque es mantingui el conreutradicional del blat, de l’or-di…La província d’Osca ésuna de les província d’Espa-nya capdavantera en la despe-sa d’aigua, encara que costientendre-ho. No capdavanteraen estalviar, sinó en gastar. LesZEPAs han estat una de lescauses de la nostra impopula-ritat. Però cal entendre que hofem per facilitar la vida de lagent, per millorar el mediambient de les persones i de lesfutures generacions. Dins delpatrimoni natural també hi sónles persones. Les persones, laterra i els animals són tots tresobjectes de protecció. A d’al-tres països lluitem per que nos’aniquili la població per lacontaminació o per evitar lesmassacres de població… perl’Amazònia, pels drets delsaborígens, lluitem en contra deles multinacionals que norespecten els drets socials nieconòmics, també contra elterrorisme, per les mateixesraons….

D. Sarrau

desenvolupament urbà; s’had’evitar envair el llit del riu;s’ha de prohibir construir sote-rranis i semisoterranis ensegons quins llocs; les cases aprimera fila de riu han de tenirla primera planta habitable auna alçada adequada; hi had’haver bons plans d’emergèn-cia, però bons i complets; pòlis-ses d’assegurances; i, en fi,quan millor coneixementtinguem del riu, millor per atots.

P. Quedem in fo rmat s .Parlem de l’Agenda XXI?

R. També anomenada Agen-da Local XXI. És una peticióemanada des de l’ONU alsajuntaments del món per talque elaborin plans ecològics isocials (contaminació, llibertatindividual, seguretat perso-nal…) que permetin fer la vidamés agradable a les persones.

P. I a nivell comarcal?R. No, a nivell d’ajuntaments

o a nivell de ciutadans, d’enti-tats, vull dir.

P. I l’ajuntament què ha defer?

R. Ha contractat una empre-sa que ha recollit propostesd’agents socials i persones, lesestà posant en discussió i elabo-rarà un pla d’acció.

P. Hi ha consciència ecolo-gista a l’ajuntament de Fraga?

R. Van conscienciant-se, sí.però a poc a poc. Jo els dema-naria més implicació i mésiniciatives.

P. Tornem al principi, si noet molesta. En què consisteixel Pla de Tractament de Ribe-res?

R. Aquest Pla és abans detot un pla urbanístic al voltantdel Cinca i que contempla unasèrie d’actuacions, com ara laconstrucció d’un parc inunda-ble dins del llit del Cinca ambbancs, fanals, arrobalsadors…;la construcció d’una badina

més avall del Sotet per a esbar-jo dels pescadors; la construc-ció d’un mur per protegir Vil·laFortunatus; la construcciód’una plataforma a l’alçada del’assut; la prolongació delpasseig de la Constitució; laconstrucció d’uns aparcamentajardinats a l’alçada de la Flori-da; la repoblació amb truites.Pràcticament és això.

P. I què n’opineu d’aquestPla?

R. El considerem inapropiat.No li donem suport tot i quedes d’un punt de vista legal noens hi oposem. En qualsevolcas, a l’hora de resoldre elproblema de les inundacionsel considerem poc rellevant.

P. Perquè el considereuinapropiat?

R. Principalment perquèconsiderem que afecta la dinà-mica del riu. El Pla es va apro-var sense atendre les nostresal·legacions. En contra tot hihaver-hi algunes modificacionsque considerem menors.

P.Aquests problemes del riuabsorbiran el vostre esforç?

R. Tant de bo. Però qualse-vol dia pot esclatar el proble-ma de la central tèrmica deMequinensa. La contaminacióatmosfèrica de la vall és alta.Sobretot, a l’hivern, amb lesboires. El desenvolupamentcomarcal té altres alternatives.Kyoto ha començat a funcio-nar. S’ha de combatre l’emis-sió de CO2. El temps del carbóha passat; el del petroli tambépassarà aviat. Resoldre elproblema de l’energia impli-carà recórrer nous camins.

«L’ecologia no

va contra el pagès

sinó a favor»

«Al riu Cinca

l’han fet malbé

les persones»

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 11

Núm. 46. Abril-Maig de 2005 TEMPS DE FRANJA1212 LA LLITERA

Cistelleria tradi-cional ibèrica

Amb aquest títol EdicionsSerbal ha reeditat el llibre escriten 1981 per l’escriptora suïs-sa Bignia Kuoni. Aquestaantropòloga va nàixer a Zuricen 1936 i va morir a Barcelo-na l’any 1981. A partir de 1970va residir llargues temporadesa Calaceit, on hi tenia una casai es va integrar a la poblaciócom una persona més. La gentde la població es quedava moltsobtada en veure que una suïs-sa i el seu marit, també suís,parlaven perfectament elcatalà. Després d’aconseguiruna beca d’un banc suís, es vadedicar a recórrer pam a pamla Península Ibèrica per estu-diar i recopilar el que haviaestat i el que quedava delstreballs de cistelleria.

Fruit d’aquestes investiga-cions va escriure aquesta obraque s’ha convertit en una joiaperquè la major part dels arte-sans que hi surten han desa-paregut. Com diu l’autora enel pròleg, el cistell és sol unamodalitat, perquè la cistelle-ria comprèn també tots elsobjectes plans i voluminososfets amb vímet, herba, espart,palla i d’altres materials. En elllibre hi surten fotografiatstota mena d’objectes que esfeien per tota la Península,però molts procedents de lescomarques de la Franja. Hi haobjectes dels pobles de laRibagorça, de Fraga i en espe-cial de la comarca del Matar-ranya. A més de tot el mate-rial que surt al llarg de l’obra,l’autora va confeccionar unimportant arxiu i va adquirirpersonalment una bona quan-titat de peces.

Seria molt interessant quealgun estament organitzés unaexposició del que ha estat idel que queda sobre la ciste-lleria de la Franja. A part del’interès dels materials tambéhi ha una important riquesalingüística.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O Aparició del número 2 de la revista Ripacurtia

La Despoblació a la Ribagorça:memòria, oblit i realitat

Òscar Jané

Acaba d’aparèixer el segonnúmero de la revista Ripacur-tia, anuari del Centre d’Estu-dis Ribagorçans, que comprènun dossier, on s’inclouen partde les conferències i comuni-cacions exposades durant les IIJornades del CERIb que vantenir lloc el juliol de 2004 aAreny de Noguera així comnoves aportacions en formad’art ic les , un apartat demiscel·lània i una novedosasecció on s’hi fan constarrecensions i treballs d’investi-gació que tenen com a referèn-cia la Ribagorça. Si les Jorna-des d’Areny van ser tot un èxitde participació i de continguttemàtic, en una terra com laRibagorça, poc acostumada adebatre temes científics i/opopulars entre experts i pobla-ció, la publicació d’aquestsegon número de Ripacurtiaés tot un resultat positiu.

Les contribucions al temade la despoblació han estatfetes per estudis sobre la situa-ció demogràfica propostes defutur: José Luis Acín (histo-riador i Cap de Publicacions deGovern d’Aragó i co-presidentdel CEDDAR), Jorge Nuño

(magnífic treball sobre la Vallde Benasc), Oriol Claret(llicenciat en Humanitats) iManuel Benito (llicenciat enHumanitats i membre de l’IAAi de l’IEA).Els articles sobrellengua i literatura han corre-gut a càrrec de Ramon Sistac,que ens apropa a la relacióentre llengua i despoblació,l’escriptora Maria Barbal,persona amb gran sensibilitatsobre el tema, que explica ellligam entre creació/creadorsliterària i despoblació.

La reflexió des d’un punt devista humà ve donada per lesexperiències sobre el terrenyde l’associació Rurbans, que el2004 inicià un llarg i compli-cat –però esperançador- camíal Pallars Sobirà per catalitzaridees i solucions en el territo-ri, i els testimonis personalscentrats sobre l’Alta Ribagorçade tres arquitectes del Pont deSuert -Anna Àvila, Lluís Ferrery Mònica Nogueras-, per unabanda, i pel que fou impulsord’un nou model de turisme ala Vall de Boí -Josep Jané iSolà- enfront la tendèncianegativa de la població i elterritori ribagorçà fins a finalsdel segle XX. Per últim, eldossier inclou l’explicació deprojectes duts a terme enparal·lel entre administracionscatalanes i aragoneses a nivellcomarcal sobre les zones mésdeprimides com són el Mont-sec o la Terreta (Montse Este-ve i Josep Àngel Alert, ambdóssón Agents de Desenvolupa-ment Local).

La miscel·lània de Ripacur-tia 2 compta amb dos treballsd’àmbit lingüístic. El primer,de Carles Rizos, sobre topo-nímia a la baixa Ribagorça; elsegon, un informe sobre lallengua de Benasc que va ser

encarregat pel CERIb alsprofessors Ramon Sistac i JoséAntonio Saura. Aquest estudiés enormement important, jaque es tracta d’una síntesi cien-tífica amb l’objectiu de moti-var un moviment de la matei-xa població de Benasc, ja quela llengua ha de ser un feno-men viu al qual dotar denormes. Si això no succeeix, elCERIb no podrà seguir esta-blint ponts reals amb la llen-gua de Benasc com a llenguareal.

El monogràfic sobre ladespoblació permet abordarsense tabús els seus motius,des de les decisions del governfranquista de buidar el camp iels pobles fins a propostes enmà amb perspectives de futurpel segle XXI. Aquest volumrendeix comptes del que vasucceir, de la memòria de lagent, de l’oblit institucional ide les realitats estudiades perplanificar noves vies de desen-volupament. No es tracta detornar enrere, sinó efectuar ie m p r e n d r e l e s m e s u r e snecessàries des del nostre segleXXI per pal·liar les mancancesi fomentar les riqueses tanthumanes com de producció iserveis

Cal destacar el suport rebutde les institucions que han estatdarrera darrera la feina delCERIb, com els consellscomarcals de la Ribagorça(Aragó) i l’Alta Ribagorça(Catalunya), els ajuntamentsdel Pont de Suert i Areny deNoguera, i entitats com l’Ins-tituto de Estudios Altoarago-neses, l’Institut Ramon Munta-ner, la Mancomunitat de laRibagorça Oriental i l’Asso-ciació Rurbans del veí Pallars,totes juntes per primera voltaen una tasca comuna.

Coberta del número 2 de Ripacurtia

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 12

Núm. 46. Abril-Maig de 2005TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Com a la cançó de l’enfadós, i responent a una mena d’impulsgairebé tel·lúric o de tendència atàvica i malaltissa, dia sí dia tambéens queixem de la influència de la cultura anglosaxona (llegiu-hi americana) damunt la nostra. Ens lamentem, impotents, de l’abúsde la música enllaunada, del menjar escombraries, dels produc-tes d’un sol ús i dels nostres culs cada cop més grossos, sens dubteper la pressió que hi insufla el partit republicà dels Estats Units.I, tanmateix, no parem de dedicar els nostres millors esforços atractar de parèixer-nos a eixa mena de germà gran que conside-rem matalot, maldestre i una mica tarambana, però que ens funcio-na com a model en totes les iniciatives que emprenem de bell nou.

Estic pensant, per exemple, en algunes novetats legals que, debon començament, se’m fan plenament encomiables, en tant enquant incideixen directament en la millora de la salut pública. Nocal dir que em referisc a la prohibició de fumar en locals públicstancats. Sempre m’ha semblat una agressió el fum del tabac, perposar un cas, quan estàs dinant en un restaurant. I una irrespon-sable manca d’higiene fumar a la carnisseria, al supermercat o ala pastisseria (això darrer ara és freqüentíssim, perquè moltes pastis-series o forns s’han reconvertit en bars carajilleros més o menysdeclarats). Ara bé: tan necessari és per al bé de la res publica queningú no puga fumar dins un tren? Quin problema hi ha per habi-litar-hi un vagó? Per què en alguns aeroports hi ha gàbies de vidreon els fumadors i fumadores són literalment exposats a la vergon-

Generar models propis

Ramon Sistac

ya pública? Per què als llocs de treball (tret, és clar, d’aquells queho exigeixen per motius higiènics, sanitaris o educatius), no hipot haver sales condicionades? No estarem confonent, en el fons,salut pública amb salut privada? I no estarem caient, en definiti-va, en un puritanisme molt americà? I que conste que entenc quel’estat ha d’actuar d’ofici per bé del conjunt de la ciutadania, hiestà legitimat; però penso també que s’ha de fer d’una maneradidàctica, civil i responsable, fins i tot a fi i efecte de garantir-nel’efectivitat: es tracta d’actuar contra l’hàbit de fumar, no contrales persones que fumen. I que conste també que se m’escapen lesimplicacions econòmiques, en un sentit o un altre, que puguentindre totes estes operacions (impostos recaptats versus despesasanitària?)

A un altre nivell, detecto un abús de correcció política en totallò que fa referència a les relacions entre homes i dones. Correc-ció política en els tractaments, en el llenguatge, en les distàncies.I tant, que hem de ser iguals i paritaris! Ara bé; com és quecomença ja a ser incorrecte escurçar distàncies, com hem fetsempre als països mediterranis, entre persones de diferent sexe?Aviat passarà com en els nostres denostats Estats Units, on gaire-bé pots anar a la garjola per encaixar-li un parell de besos a unacol·lega quan te la presenten. Ja sé que és més igualitària l’en-caixada de mans. Però els llatins i les llatines ens toquem, ensbesem i ens rebreguem. És antihigiènic però molt més afectiu, ifomenta els lligams humans. I jo vull continuar tocant, besant irebregant (aparteu la canalla!). La nostra manera d’evolucionarcap a situacions més igualitàries és que entre mascles també enstoquem, besem i rebreguem. No tenim cap motiu per a masculi-nitzar necessàriament unes relacions humanes que també podenser feminitzades. Ja sabeu; a partir d’ara, i contra Bush, la consig-na és: toqueu-vos, beseu-vos i rebregueu-vos; que el món s’aca-ba!

Petits i grans van gaudirdurant el cap de setmana de l’11al 13 de març de la sisena Troba-da Nacional de Mags «Floren-ces Gili» on hi van participar160 mags. El col·lectiu Pro-Tamarit va desenvolupar unatasca fonamental en l’organit-zació de la mateixa i aconse-gueix que any darrera any unamajor qualitat en totes i cadauna de les actuacions.

Tots els espectacles progra-mats van tenir una gran afluèn-cia de pùblic inclús els espec-tacles de pagament.

Com a novetats aquest anyva ser la marxa màgica, eldissabte a la nit i el nou esce-nari de la plaça Major van ésser

La màgia va envair Tamarit de Llitera amb la sisèna edició de la Trobada Nacional de Mags

Anna Enjuanes

Selvin amb un petit Harry Potter

molt ben acollits per tots. Durant tres dies Tamarit de

Llitera es converteix en un refe-rent a nivell nacional dins delmón de la magia. A més a mésles persones i entitats que fanposible que Tamarit siga màgicdurant tres dies fent que elscarrers de la localitat s’omplend’il·lusió.

Tant organitzadors com parti-cipants es van mostrar moltsatisfets.

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 13

Núm. 46. Abril-Maig de 2005 TEMPS DE FRANJA1414 LA RIBAGORÇA

DESPERTA FERRO!18è PREMI DE LITERATURA INFANTIL

Castellonroi, 22 de maig de 2005

BASES:1. Les obres han de ser originals i escrites en català.2. L’extensió serà d’ un mínim de dos folis per una cara i a lescategories C i D les narracions es presentaran obligatòriament,mecanografiades a doble espai.3. El tema serà de lliure elecció, podent anar acompanyatd’il·lustracions que hi facin referència.4. El gènere literari d’aquest concurs és la prosa.5. Les obres vindran signades per l’autor especificant-hi elcurs escolar, el centre docent i l’adreça personal amb el núme-ro de telèfon.6. Els originals es presentaran abans del 5 d’abril de 2005 al’apartat de correus núm. 30, 22550 TAMARIT DE LLITERA.7. El lloc de lliurament dels premis és comunicarà oportuna-ment.

PREMIS:

CATEGORIA A: 9-10 ANYS1r. Premi: un equip de fotografia i lot de llibres.2n. Premi: un mini-cassete amb auriculars i lot de llibres.3r. Premi: un regal i un lot de llibres

CATEGORIA B: 11-12 ANYS1r. Premi: una agenda electró. i lot de llibres.2n. Premi: un sac de dormir i lot de llibres.3r. Premi: un regal i un lot de llibres

CATEGORIA C: 13-14 ANYS1r. Premi: una tenda de campanya i lot de llibres.2n. Premi: una bossa de viatge i lot de llibres3r. Premi: un regal i un lot de llibres

CATEGORIA D: 15-16 ANYS1r. Premi: una minicadena musical i lot de llibres.2n. Premi: un equip de dibuix tècnic i lot de llibres.3r. Premi: un regal i un lot de llibres

CONCURS DE CARTELLS1. Poden participar-hi tots els alumnes dels instituts de la franja.2. Cada concursant podrà presentar solament un original.3. Les obres han de ser originals i inèdites, el tema serà lliurei el format vindrà presentat en disseny vertical. 4. El títol del cartell serà 18è Premi de literatura infantil Desper-ta Ferro!, amb els caràcters gràfics i disseny a lliure eleccióde l’autor.5. Juntament amb el nom de l’autor s’hi indicarà l’adreça i elnúmero de telèfon particular i el de l’escola.6. El jurat es compondrà de membres de l’associació, mestresi periodistes.7. Els treballs es podran enviar directament a l’apartat de correusnúm. 30 de Tamarit de Llitera (CP 22550) o mitjançant el mestrede català del centre docent que correspongui.8.La data límit d`arribada serà l’1 d’abril.9.El veredicte, que serà inapel·lable, es farà públic a travésdels mitjans de comunicació.10.El cartell guanyador quedarà a determini de l’Associacióde Consells de la Franja que en farà lliure difusió.11.L’autor del cartell guanyador rebrà un premi de 30 euros. Iun obsequi el dia del lliurament de premis del concurs literari.12.Qualsevol detall no previst en aquestes bases serà resoltper l’organització.13.La participació en el Concurs pressuposa l’acceptaciód’aquestes bases.

Per a més informació i correspondència, adreceu-vos a:ASSOCIACIÓ DE CONSELLS LOCALS DE LA FRANJAApartat de correus 30 • 22550 TAMARIT DE LLITERAC.P.R. FRAGA

CONVOCAT PER:L’ASSOCIACIÓ DE CONSELLS LOCALS DE LA FRANJAINSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCAC.P.R. FRAGAPER ALS ALUMNES D’ENSENYAMENT PRIMARI I SECUNDARI

EL C

AR

TELL

GU

AN

YAD

OR

ES

DE

IREN

E SA

NJU

AN

NAV

AR

RO

DE

IES

BA

IX C

INC

A D

E FR

AG

A

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 14

Núm. 46. Abril-Maig de 2005TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

Jornades sobre Llengua i Literatura a Tortosa

La cultura de la Franja baixà per les aigües de l’EbreJúlia Llambert

Els dies 1 i 2 d’abril d’en-guany van tindre lloc a Torto-sa unes jornades de presentacióde la cultura de la Franja, espe-cialment la llengua i la litera-tura –les convocava l’Associa-ció d’Escriptors en LlenguaCatalana, a més de la Iniciati-va Cultural de la Franja (ICF).El divendres dia 1, a les vuit dela vesprada, es van inaugurar,en col·laboració amb els Amicsde l’Ebre, tres exposicions:«Desideri Lombarte:Ataüllar elmón des del Molinar», «TomàsRiva: Quan érem emigrants» i«José Miguel Gràcia: Fines-trons i finestretes». Durant totel mes aquestes exposicionss’han pogut veure al Museu del’Ebre, en un marc esplèndid ique ja no pot ser més ebrenc–aquest museu es troba dinsd’un del pilars que sostenen elPont del Mil·lenari sobre el riu.La inauguració de les duesprimeres exposicions ha anatprecedida per una breu intro-ducció de Pepa Nogués, i latercera per una altra, breutambé, d’Artur Quintana, a laqual ha seguit la presentacióde les plàstiques –finestrons ifinestretes– i la lectura de lespoesies que les acompanyenper l’autor mateix, en JoséMiguel Gràcia.

L’endemà, a l’Auditori FelipPedrell s’inauguraren les jorna-des a càrrec d’Adrià Chavarriai Lluïsa Julià de l’Associaciód’Escriptors en Llengua Cata-lana, que feien d’hostes, i vandonar la benvinguda als fran-jatins. Va parlar també ArturQuintana en nom de la Inicia-tiva Cultural de la Franja.Aquest darrer ha presentat lainstitució que presideix, subrat-llant que era la primera vega-da que això es feia fora del’Aragó. Va indicar que la ICFté com a principal objectiucoordinar les activitats de lesassociacions d’estudi, promo-

molt concreta, a una desloca-lització creixent (i traieu al motles connotacions econòmiquesque puga tenir). Sasot feu unacrida perquè aparega unanovel·la on es descriga la situa-ció escindida de la Franja –totadmetent que se’n troben frag-ments a les obres publicades,i observa que al costat de moltanarrativa i poesia, hi ha benpoc teatre. Des del públic es vainsistir en la necessitat de pren-dre més en consideració l’as-saig per part de la crítica literà-ria franjatina, en un moment enque aquest gènere està crei-xent en quantitat i qualitat enaquest territori.

A la vesprada Josep Galanva fer una relació, jo diria quequasi exhaustiva, de l’asso-ciacionisme a la Franja i l’ac-tivitat cultural que se’n deriva:trobades, premis, exposicions,debats, campanyes, edicions,revistes i, evidentment, no hadeixat d’esmentar la que teniuentre mans: Temps de Franja.A continuació, moderada perHèctor Moret, es va celebraruna taula rodona amb els

ció i defensa de la llengua cata-lana, i de la cul tura quecomporta, als territoris arago-nesos –la Franja– on aqueixallengua és la pròpia. Quintanadestacà que, malgrat l’arrelatanticatalanisme de l’Aragó,darrerament s’hi observen algu-nes actituds asserenades, algu-nes de tan emblemàtiques comel fet que enguany el Premi deles Lletres Aragoneses hajaestat concedit a l’escriptor encatalà Jesús Moncada.

Ramon Sistac inicià lessessions de treball amb unaconferència sobre la llenguacatalana a l’Aragó i enfron-tant-se a l’envitricollada «qües-tió de noms» per a anomenarels territoris aragonesos de llen-gua catalana. Després de feruna repassada als molts nomsque en corren, ha declarat queli agradava «Ratlla d’Aragó»,però que realment era mésencertat de dir «Franja» sensecap tipus d’adjectivació, teninten compte que la Ribagorça, lacomarca més septentrional dela Franja, es troba tant a l’Ara-gó com a Catalunya. Va exclou-re decididament la Vall deBenasc i es va mostrat escèp-tic a admetre que en el passats’hagués parlat català a Mont-só-Binèfar. Dins d’aquestamateixa sessió Natxo Sorollapresentà amb molt de detall lesenquestes fetes en aquestsdarrers anys sobre la situaciósociolingüística del català a laFranja. Va tancar les sessionsdel matí Màrio Sasot parlantsobre els escriptors i la litera-tura que es fa en català a l’Ara-gó. Va destacar que, tot i labaixa demografia de la Franja,hi ha ací un dels percentatgesmés alts d’escriptors amb obrapublicada i en actiu –36 entotal. En les obres s’ha passatdel predomini de la temàticarural –mai no idealitzada– iamb una situació geogràfica

escriptors Andreu Carranza,Andreu Subirats, SusannaBarquín i Juli Micolau sobre elmodel de llengua literària quefan servir. Tot i que en part ladiscussió derivà sobre la difi-cil situació de la llengua cata-lana –i no només a la Franja–,s’ha fet evident la necessitatde tornar a insistir sobre elmodel de llengua literària imirar de trobar un cert consensen posicions que s’evidencienquasi antagòniques entre –isimplifico i molt– «occidenta-listes» i «orientalistes».

Finalment la jornada tinguéun brillant colofò a la nit, ambel concert que oferí el grupbarceloní Túrnez & Sesé, quepresentà les cançons del seunou disc, L’arbre de l’espe-rança, compost per poemes deJosep Carner i Salvador Espriu,i rescatà algunes de les millorscançons del primer disc,Quedarà la paraula, dedicat amusicar poemes de DesideriLombarte. Un recital rodó ones va fer palés el fantàstic crei-xement musical i artísticd’aquest grup.

Presentació al Museu de l’Ebre (Tortosa) de les exposicions cedides perl’Associació Cultural del Matarranya

RIC

AR

D S

OLA

NA

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 15

Núm. 46. Abril-Maig de 2005 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

La novel·la de Jesús Monca-da Camí de sirga ha estat lamés votada per una quarante-na de crítics, escriptors, profes-sors universitaris i periodistesenquestats pel suplement lite-rari «Artes y Letras de l’He-raldo de Aragón, que coordi-na l’escriptor i periodista AntonCastro, amb motiu de l’arriba-

da al número 100 de la novaetapa del suplement.

Segons ens comenta Castro,«es van sol·licitar a un grapatde escriptors, professors iperiodistes de la casa que enalgun moment determinathavien col·laborat amb elSuplement que passessen unllistat amb cinc llibres de narra-

tiva, cinc de poesia, cinc d’as-saig, història o biografia, i cincde literatura infantil o juvenil,els que més els havien sobtat,emocionat o agradat en elsúltims 30 anys».

Dins de l’apartat de narrati-va, Camí de sirga, la novel·laemblemàtica de Moncada, foula més votada al rebre 13 vots,seguida de Amado Monstruo,de Javier Tomeo amb 10 vots,i Frío de vivir, de CarlosCastán, amb 7 vots. Dibujosanimados, de Fèlix Romeoobtingué 7 vots i Carreterassecundarias, d’ Ignacio Martí-nez de Pisón, 6 vots.

Quant a escriptors, l’autor

Camí de sirga, elegida millor novel·la dels darrers 30 anys per quaranta crítics literaris aragonesos

Màrio Sasot

més votat fou aquest últim,amb 30 vots, que inclouen elsuport a set de les seuesnovel·les. Fernando Lalana,amb 18 vots a diferents obresseues, i Javier Tomeo i Monca-da, amb 17 vots, foren elssegüents. A part de Camí desirga, 4 obres més de l’escrip-tor mequinensà foren esmen-tades pels crítics aragoneses.Tots aquests resultats confir-men aquesta novel·la d’enMoncada com una de les obresnarratives més sòlides i trans-cendents escr i tes per unaragonès de naixement des delstemps de Ramon J. Sender iBenjamín Jarnés.

El proper diumenge 15 de maig, el veterà duo franjolí«Recapte», format per Antoni Bengochea (veu) i Màrio Sasot(Bandúrria), dedicat a difondre la poesia dels autors de l’Ara-gó catalanòfon amb acompanyament musical, actuarà a Sara-gosa al conegut pub de música en directe «La campana de losperdidos», un any després de la seua darrera participació,també a la capital aragonesa en el cicle «Noches de Juglares»,que cada any en aquestes dades té lloc a l’escenari natural delParc Delícias.

El recital de «La campana…», situat al carrer Prudencio,darrera dels jutjats de la Plaça del Pilar, tindrà lloc a les 21 h.

EL DUO RECAPTE ACTUA A SARAGOSSA

Primera edició de Camí de Sirga, edicions de la Magrana, febrer 1988

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 16

Núm. 46. Abril-Maig de 2005TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Faió iMequinensa

Esteve Betrià

En el català general ’minyó/minyona’ –si més no en el catalàcentral– és sinònim de ’noi/noia’ i –si més no en el català meri-dional– de ’xiquet/xiqueta’. En l’antic llenguatge de la nave-gació per l’Ebre, ’minyó’ significava ’aprenent de llaüter’ (allòque en la marineria se’n diu grumet). En l’últim terç del segleXIX i en la primera meitat del segle passat, molts nois deMequinensa i de Faió –dues de les poblacions de les ribes del’Ebre amb un més extens passat lligat a la navegació per aquestriu– s’iniciaven en el món laboral fent de minyons als llaüts quesolcaven, d’Escatró a Tortosa, les aigües de l’Ebre. Les noiesd’aquestes dues viles sovint s’hi iniciaven ben jovenetes fentde mosses a les cases fortes del poble i, amb pocs anys més, deminyones a Barcelona i voltants. Tant ’mossa’ com ’minyona’signifiquen, en aquest cas, ’noia jove contractada per fer lestasques domèstiques en una casa’. Sense anar més lluny, moniaio va ser minyó de llaüt i sa filla –ma mare– féu de minyonaa Barcelona fins que en casar-se se’n torna al Poble. Milers denoietes i noies de la Franja, i del sud i oest del Principat també,van fer de minyones a Barcelona en la primera meitat del segleXX. És fàcil trobar, per dir-ho així, algunes d’aquestes minyo-nes en les pàgines de la literatura memorialista d’autors barce-lonins, gairebé sempre de família benestant: de tant en tant, seli escapa a l’escriptor memorialista una referència escadussera

a la minyona aragonesa que parlava català amb accent lleidatào tortosí, a la minyona originària de Mequinensa, de Faió, deMaella,…

A finals dels anys seixanta del segle passat, la meua família esva haver de traslladar, enmig del daltabaix vilatà d’aquells anys,del Poble al barri de Gràcia de Barcelona, un trasllat fet a contra-cor i amb un fort sentiment d’aflicció compartit per moltes altresfamílies mequinensanes, tant amb les que van restar al territoricom amb les que van haver d’anar-se’n lluny. Una cosa paregu-da, potser encara d’una manera més dura, va passar amb moltesde les famílies del veí i també desaparegut poble de Faió (desa-parició, per cert, que sovint s’obvia o, simplement, no s’esmen-ta): molts faionencs també van haver de cercar refugi a la capi-tal de Catalunya. Faió i Mequinensa tal vegada han estat, fins ara,les dues viles –d’entre les poblacions que constitueixen el mosaicde la Franja– amb una història, una economia i una societat méssemblants. I també han compartit un mateix destí i, en certamanera, una mateixa idiosincràsia social. Encara ara recordocom els menjadors de desenes –potser centenars– dels domici-lis barcelonins de les famílies mequinensanes i faionenques esta-ven presidits, com ara mateix, per grans fotografies en blanc inegre de les respectives poblacions d’origen. Fou una manera,primitiva si voleu, de manifestar els vincles que les unia als seuspobles; i encara les uneix.

Tot això em ve al cap en veure com en la recent divisió comar-cal aragonesa una d’aquestes dues poblacions, Mequinensa, haestat inscrita al Baix Cinca, mentre que l’altra, Faió, ho ha estata la comarca del Baix Aragó-Casp. Ho podeu lamentar, com jofaig, però vos podeu reconfortat pensant que la geografia conti-nua essent contundent; i les idiosincràsies d’aquests dos pobles,molt tossudes.

Ma Antonieta Leonor Calvet Castañ«El meu conte vol significar el triomf de la solidaritat i el sentiment sobre els enfrontaments ideològics irracionals»

D. Sarrau

Tot i que la fragatina MariaAntonieta s’inclinava tempsenrera pels estudis de Dret,estudis en què es va llicenciar,mai s’hi ha dedicat perquè lapassió que sempre ha sentit perles llengües, especialmentl’anglès ha superat la inclina-ció inicial. Així que, de l’Escolad’Idiomes de Saragossa vasaltar a Oxford i de pas vatornar al continent a estudiarfrancès a Brussel·les. Des de faquinze anys dirigeix l’acadè-mia The College a la capitaldel Baix Cinca. Si el primerva ser una inclinació i el segon,una atracció, la passió per laliteratura, la literatura escrita,és una passió per a ella. Nosal-

CRÒNIQUES TAGARINES

tros ho sabem i des de fa tempsl’animem a escriure en la nostrallengua. Els seus inicis litera-ris van consistir en un poema–Cuentos de luna– que l’any1991 va veure la llum de lesmans de l’Institut d’EstudisAltoaragonesos. Durant unsanys va estar madurant unanovel·la, l’argument del qualconeixem bé, que va ser presen-tada finalment el 2002 al PremiMario Vargas Llosa de novel·lahispanoamericana. En va serfinalista i ara les seues cabòriesla porten a trobar una editorialque vulgui editar l’obra. Lesnostres pressions, pel quesembla, han donat fruit ja queel gener de 2005 va decidir

presentar un petit conte, encatalà, als Premis Casal JaumeI de Fraga i va aconseguir elpremi per a adults. Aquestapetita història, radicada en lapostguerra –El Nadal de 1941–té com a tema central el fetque el ser humà, la Humanitatsencera, ha d’estar per damuntdels enfrontaments ideològics.La felicitem, ja no només pelpremi, sinó, i sobretot, per laseua decisió, encertada decisió,d’entrar en el club dels autorsliteraris catalanoparlantsd’Aragó.

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 17

Núm. 46. Abril-Maig de 2005 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

Josep Pla va escriure una seixantena de retrats: Homenots, queper als entesos són dels seus millors treballs. Aquest articulistaes proposa parlar avui de persones. Malauradament, però, desd’ara oblideu el nom de l’escriptor empordanès perquè la meuaproducció ofèn al costat de l’obra planiana. De fet, haver gosata emprar el nom de Pla en va potser ja és un pecat mortal i unservidor anirà de pet a l’infern dels literats, dels literats dolents,vull dir. Ja em perdonareu la disgressió. I és que he pensat a parlarde persones i de coses que s’han atribuït persones més o menyssignificades en aquests àmbits nostres.

No sé a vosaltres, però a mi el Ministre espanyol Bono emprovoca basques, com quan de petits dèiem que teníem ganesd’arrojar, dit amb aquest so estrany per nosaltres. Sabeu què livaig sentir dir en el programa de la Mònica Terribas, parlant delPaís Basc? Que si fessen un referèndum i el 100% (sic) de lapoblació demanés l’autodeterminació, doncs que aleshores elsbascos se les haurien de veure amb l’imperi de la llei…

Vidal Vidal s’ha guanyat el reconeixement de tothom enaconseguir que tots els restaurants de les comarques de Lleidatinguen la carta en català. L’escriptor d’Arbeca, des de la seuafeina a l’administració, ha demostrat valor i intel·ligència per fercomplir la llei de política lingüística del Principat… Per si noho sabíeu, l’acció de Vidal Vidal no afecta la Franja, o siga queens continuaran oferint garbanços, asselgas, carne de cerdo, etc.(L’etc val també en català, però no sé com es menja).

Enguany és el que fa cent del naixement de Joan Coromines:

la persona que amb la seua fenyada immensa ha aixecat acta dela naturalesa dels parlars de la llengua catalana. Li’n devemadmiració, de la seua obra, i sobretot l’agraïment d’ajudar-nosa reconèixer com a components d’una comunitat parlant. Potserno és el lloc, però com seria d’interessant seguir les passes deCoromines o de mossèn Alcover a l’hora de fer les enquestes ientrevistes amb les persones de la Franja que els van ajudar acomprovar les característiques del català a les nostres comarquesi aixecar-ne l’acta.

Una llengua que hi ha florit si atenem l’aparició d’escriptors comFrancesc Serés, de qui tothom diu meravelles, a qui vull felicitarper articles com «Més enllà de la fe», a TdeF del mes de gener.Tot i no ser-hi present, Serés va planar a la jornada de Tortosa queva organitzar l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana.

Una altra persona que s’ha fet notar és l’omnipresent QuimGibert, premiat a Blanes en la convocatòria dels premis Ressò,en la modalitat d’articles periodístics. Gibert és un element inci-siu, capaç de remoure consciències i aportar llum i arguments ala catalanitat desvalguda.

En dir aquest adjectiu no he pogut sinó tenir present les perso-nes de JOYCO, les treballadores i treballadors de l’empresad’Alcarràs que són víctimes de la deslocalització, aquest feno-men tan actual a què, ens diuen, ens hem d’anar acostumant.

És clar que hi ha més persones i notícies a «ressenyar”: des deMiquel Bauçà, fins a Jaume Piqué (Jimmy Jazz); o del canvi dedirectora (i de direcció?) de La Voz del Bajo Cinca, al tancamentde l’última atracció de la casa El Caspolino a Barcelona… Us enrecordeu, de les casetes de tir de les firetes d’abans? M’explica-ven que El Caspolino ja venia a Fraga els anys quaranta, i es posa-va al Cegonyer, segurament davant de Ca Martinet, una botiga detota la vida que havia servit gàbies, topinets, cassoles, esparden-yes…, tal com explicava la senyora Carme Vilar a l’entrevista queli dedicava La Voz amb motiu del tancament definitiu. Gràcies!

Persones

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

Finalment, reservar un bitlletd’avió Barcelona-Londres enlínia es pot fer també en català.Easyjet, la companyia de volseconòmics, ofereix des de fauns dies la seua pàgina web enllengua catalana. L’empresaanglesa, que va ser la primeraa oferir vols econòmics a casanostra, va determinar traduirels continguts de la seua pàgi-na web al català després de lapressió popular exercidamitjançant correus electrònics.La traducció al català ha anatacompanyada de la traducció aaltres llengües, com l’hongarès,fins arribar a un total de 15versions. En canvi, la compan-yia irlandesa Ryanair, queopera des de diferents aero-

Llengua d’alta voladaCarme Messeguer

ports dels Països Catalans(Perpinyà, Girona, Reus, l’Al-guer), va presentar la seua pàgi-na web en català des d’un bellprincipi. Igualment la compan-yia catalana Vueling dóna l’op-ció de consultar la seua pàgi-na web en català.

La decisió d’Easyjet deconferir un tracte normalitzat ala llengua catalana ha suposatque aquesta companyia publi-cités exclusivament en llenguacatalana a València i rodaliesl’inici dels vols que enllacenl’aeroport de Manises ambLondres, Berlín o Bristol. Caldir que Easyjet ja s’anunciavaen català en mitjans de comu-nicació escrits, fins i tot si erenescrits en castellà, tot i que

s’havia negat a traduir la pàgi-na web al català adduint queresultava excessivament car.

Tot plegat és un exemple mésde la força que pot arribar atenir la mobilització popularvia correu electrònic, com haquedat demostrat en casos comla demanda de doblar al catalàles diverses versions cinema-togràfiques de Harry Potter i apesar de poder acabar escal-dats amb experiències desa-gradables com la que li va tocarviure al jove Eric en reclamarla normalització de la llenguacatalana a diversos supermer-cats. Encara amb més raó, comque s’ha de saber ser agraïts,des de valencianisme.com, unaweb d’informació i foment del

valencianisme, es proposa feli-citar la iniciativa d’Easyjettambé per correu electrònic is’ofereix un model d’escritd’agraïment per fer arribar alservici d’atenció al client del’empresa.

Ara bé, per si en quedava capdubte, sempre hi haurà llengüesmés «legals» que altres. I si no,llegiu l’advertiment que percurar-se en salut fa la compan-yia als usuaris en llengua altraque l’anglesa: «El documentque apareix a continuació és latraducció de l’anglès de lesCondicions de la Companyia.De tota manera, la versió enanglès roman com a documentde referència i preval en cas dediscrepàncies.»

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 18

Núm. 46. Abril-Maig de 2005TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

Centenari del capellà de Ballovar mossèn Arnal, secretari de Durruti

Un personatge, entre la història i el mite (I)Javier Ortega

Es compleixen ara cent anysdel naixement de mossènArnal, un capellà que va arri-bar a ser confident i secretari deDurruti. Un personatge carre-gat d’història i mitologia. Quèpot dur un capellà de poble aenrolar-se en la columna anar-quista de Buenaventura Durru-ti i arribar a ser-ne el seu confi-dent i secretari? És el cas deJesús Arnal, que, en esclatar laguerra civil, va eixir fugint dela parròquia d’Aguinaliu, enterres de Graus. Va arribar,primer, a Barbastre, on es va ferpassar per un milicià de lasecció de transports, i, després,va seguir, a través de barrancsi camps, fins a Candasnos, vilaen què havia nascut el 1905.Allí es va trobar amb el presi-dent del Comitè Revoluciona-ri Local, Timoteo Callén, amicseu des de la infantesa, que, enveure que perillava la seua vida,li va dir que la manera méssegura que no li passés res eraposar-lo a la columna de Durru-ti. Tot el poble, congregat a laplaça, va exigir respecte per laseua vida. Mossèn Arnal es vaestranyar de la proposta:«Com!? Jo a la columna deDurruti?» Callén li va contes-tar que no s’amoïnés perquèell era amic íntim de Durruti in’hi hauria prou a dir-l’hi.

En aquest punt de la històriahi intervé José Arner, advocati sacerdot, assessor jurídic del’Arquebisbat de Saragossa,qui, juntament amb Juan Salas,va publicar el 1995 les memò-ries novel·lades de mossènArnal. «Ell no va ingressar a laColumna de Durruti de «motupropio», ni per idees anarquis-tes, sinó fugint i tractant desalvar la vida». Hi afegeix:que» mai va abandonar elsacerdoci, tot i que, en entrar ala Columna, va canviar la indu-mentària, la sotana, per la

pròpia d’un milicià. Va haver demantenir-se en una suspensióde fet, per l’entorn, ja que eraperillosíssim. A més, on anavaa celebrar la santa missa? onanava a administrar els sagra-ments? Mai, però, va abando-nar el sacerdoci». L’autor delllibre puntualitza: «Jo vaig serel seu confident i abans demorir em va cridar i em vaconfirmar que mai va abando-nar el sacerdoci. Hi ha un fetsignificatiu: en terminar lacontesa es va acomiadar a lafrontera francesa dels seuscompanys de columna i els vadir: «Com que no tinc capmotiu per penedir-me i no hi hares de què pugui ser acusat,tinc el gran avantatge de poderromandre a Espanya senseexiliar-me». Es va quedar i vaser ben rebut pel bisbe de Llei-da i, tot seguit, se li va atorgarel nomenament de capellà i vaexercir de rector a diverses vilesd’Osca, a Lascuarre, Lagua-rres, Monte de Roda i Castiga-leu.

En 1947 va ser destinat coma rector a Ballobar on varomandre fins a la seua mort en1971, i on és enterrat. Un bondia va rebre un qüestionarienviat per l’Auditoria de Guerrade Saragossa, les preguntes delqual calia contestar. Entre d’al-tres, relacionades amb elsmaquis, s’hi incloïen aquestes:«Explique las relaciones quetuvo en 1946, en Lascuarre,con la partida de maquis delcomandante Drole i el capitánSerrat». «Diga si por tal moti-vo se instruyó procedimientodistinto del actual». «Diga si escierto que tuvo una entrevistacon la citada banda». Mai varebre avís de recepció a lesseues respostes, ja que algú vatancar i barrar el seu cas.

El llibre «Jo vaig ser secre-tari de Durruti. Memòries d’un

capellà aragonès a les filesanarquistes» es va publicar en1995 amb motiu del 25è aniver-sari de la mort del protagonis-ta i va coincidir amb l’esbatullque es va formar pel tracta-ment que de la figura demossèn Arnal es feia a lapel·lícula «Libertarias», inter-pretada per Miguel Bosé.

Arner declarava aquells dies:«presenten mossèn Arnal comun sacerdot desertor, com sihagués abandonat el sacerdo-ci, s’hagués embotit en lesidees anarquistes i, després,s’hagués reintegrat una altravegada al sacerdoci. Aquestaversió no s’hi adiu, amb larealitat. Ell mateix escriu a lesseues memòries que estava com«un refugiat» a les files enemi-gues i mai com un col·labora-dor de la seua causa». Afegeixque els dos principis de la seuaconducta eren no trair les seuesconviccions i ser lleial als queli donaven suport».

En el dossier de presentació

de la pel·lícula de VicenteAranda s’hi pot llegir: «MiguelBosé és Jesús, que va existir enrealitat, va ser capellà, però vadeixar de ser-ho per tal depassar a ser un dels homes deconfiança del líder anarquistaDurruti. Intenta convèncer lesmilicianes de la necessitatd’organització que existeix ales files. Vol que deixin el fronti es dediquin a d’altres labors.En realitat, només transmet lesdecisions de Durruti». MiguelBosé veia així el personatge:«Jesús representa el costat delpoder a la guerra, el de l’or-ganització en front la ideolo-gia. És la part antipàtica, frus-trant, ambigua. Les idees sónles que mouen el poder i,després, el poder acaba matantles idees. En el fons, el perso-natge és força coherent ambeixa idea de l’Església ques’atansa més al poder que a lafe. Per ell, la religió, no és mésque una via per aconseguir eixpoder».

Temps de Franja 46 20/4/05 17:40 Página 19

Any 6 • núm. 46 • La Franja, abril i maig de 2005

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Nou disc d’Anton AbadEl cantautor de Saidí ha tret al mercat elseu cinquè disc amb músiques renovadesi cors àrabs.

Màgia aTamaritPer sisenavegada es vanreunir mags detot arreu per aretrehomenatge aFlorence Gili.

PASQ

UA

L VI

DA

L

La Franjaa TortosaUna jornadaaplega aexperts quevan parlar de lallengua i laliteraturad’aquestterritori.

Pla

ca b

iling

üede

l car

rer

de la

Llu

na d

e M

assa

lió

MASSALIÓ:MASSALIÓ:

El catalàals carrersEl catalàals carrers