EL CRIT Edvard Munch

«Sense la por i la malaltia, la meva vida seria com un bot sense rems. [...] Malaltia, bogeria i mort van ser els tres àngels negres que van vetllar el meu bressol.» E.M.

Dades de l’obra

Títol: El crit. Autor: Edvard Munch (1863 – 1944). Cronologia: 1893. Estil: expressionisme. Tema: al·legòric Tècnica: oli i pintura al tremp. Suport: cartó. Dimensions: 91 cm x 73,5 cm. Localització: Nasjonalgalleriet, Oslo.

Edvard Munch va abandonar la carrera d’enginyeria el 1880 per dedicar-se a la pintura. Afectat per les morts sobtades de la seva mare i de la seva germana gran, la seva obra va reflectir una actitud tràgica i desesperada de la vida. Al 1885, viatjà per primera vegada a París, on va conèixer les propostes més avantguardistes del moment i va quedar admirat pel tractament del color així com dels plans en l’obra de Gauguin. A partir d’aquí creà un estil molt personal, en el qual accentuà l’expressivitat de la línia, reduí de manera esquemàtica les figures i va fer un ús simbòlic del color.

Context històric

Edvard Munch realitzà aquesta obra el 893, és a dir, en ple imperialisme (1870-1918). Durant aquesta època, Europa visqué tot un seguit d’esdeveniments. En la segona fase de la Revolució Industrial, un nou grup de països accediren a la industrialització, aparegueren fonts d’energia (electricitat, petroli), es desenvoluparen nous procediments i noves branques de la indústria (farmacèutica, química, fibres artificials...) i evolucionaren les formes d’organització. El repartiment del món colonial va fer que les grans potències dominessin les àrees menys desenvolupades del planeta. El progrés tècnic i l’acumulació de capital en mans burgeses conduïren a la lluita de classes, que es posà de manifest en la importància que adquirí el moviment obrer. Al mateix temps s’establí un sistema d’aliances i tractats que portaren a la Primera Guerra Mundial.

Anàlisi formal Elements plàstics

Munch combina l’ús d’una paleta cromàtica brillant i de colors plans amb una pinzellada gruixuda, amb la qual crea ritmes ondulants. Fa servir la pintura com a mitjà per expressar el seu món interior, de manera que tots els elements plàstics resten supeditats a aquesta circumstància. L’impacte visual és determinat pel vermell i el taronja d’un cel crepuscular, que esclata sobre el blau fosc i el negre de l’aigua amenaçant del fiord. La tècnica d’execució emprada fa la sensació d’una obra inacabada.

Anàlisi formal Composició

L’obra presenta una perspectiva exagerada, amb un punt de fuga forçat que transmet una sensació de vertigen. Es produeix una oposició entre les línies rectes del pont –la barana i els dos personatges del fons– i les corbes de la figura en primer terme, de les aigües del fiord i de les ondulacions del cel. Aquesta oposició determina un espai adequat per mostrar l’angoixa metafísica de l’home modern.

Anàlisi formal Estil

Munch va començar a pintar com un impressionista. Aviat, però, es va adonar que el que buscava era un mètode artístic diferent de la barreja òptica de l’impressionisme, que distreia del contingut i impedia que les emocions afloressin en la tela. Posteriorment, també va defugir la difícil comprensió de les escenes simbolistes i inicià un estil propi, que va portar fins a les últimes conseqüències. Tot evolucionant cap a una expressió propera a Van Gogh i Gauguin, obrí definitivament les portes a l’expressionisme. Els temes que exposa estan estretament lligats a la seva pròpia experiència vital, i no pas a la història antiga, la religió, la mitologia o els mons allunyats. Les línies ondulades que utilitza són una projecció del seu estat d’ànim. El seu creixent interès per la pintura de paisatge anava justament en aquesta direcció: fer de la natura la caixa de ressonància de les seves pròpies sensacions.

Anàlisi formal Estil

Munch viatjà a París, on es va sentir atret per la pintura d’Édouard Manet. En una de les seves estades, el 1889, redactà el Manifest de Saint-Cloud, en què deixa clar que vol pintar «éssers vius que siguin capaços de respirar, sentir, patir i estimar», obres davant les quals «la gent reconegui la seva qualitat sagrada i es descobreixi [...] com en una església». També li resultaven especialment afins els temes dels drames teatrals de Henrik Ibsen, la visió pessimista de la vida que mostrava la filosofia de Nietzsche, la literatura de Dostoievski, els quadres d’Emil Nolde o les pintures negres de Goya. En les obres dels expressionistes alemanys del grup Die Brücke es posa de manifest, així mateix, la seva afinitat amb la pintura de Munch, a qui reconeixien com a mestre.

Interpretació Contingut i significat

Edvard Munch es va quedar orfe de mare als cinc anys, a causa d’una tuberculosi. La germana gran va morir el 1877, a conseqüència de la mateixa malaltia. Dos anys després també va perdre el pare. Aquestes circumstàncies van donar al pintor un caràcter poruc i angoixat que, afegit a una salut fràgil i a l’alcoholisme, configurà una personalitat que va viure la pintura com un element d’anàlisi, catarsi i curació. El crit nasqué d’una experiència viscuda per Munch, que explicà en més d’una ocasió en els seus escrits: «Caminava per un camí amb dos amics. El sol es va pondre. Vaig tenir un atac de malenconia. De sobte, el cel es va tornar roig com la sang. Vaig aturar-me i em vaig recolzar en una barana, mort de cansament, i vaig mirar els núvols. Eren com flames que penjaven, com si fossin sang, com una espasa sobre el fiord roig i negre, sobre la ciutat.

Interpretació Contingut i significat

Els meus amics van continuar caminant. Vaig quedar-me allà, tremolant de por. I vaig sentir que un crit agut i inacabable penetrava en la natura. Em va semblar que jo sentia aquell crit. Vaig pintar el quadre. Vaig pintar els núvols com a sang, els colors cridaven».

En primer terme, un personatge –el sexe del qual no es pot identificar– obre la boca per fer un crit que es fon amb el de la natura. Amb les mans s’agafa el cap, deformat, en què destaquen uns ulls desorbitats. Sembla que aquesta imatge té com a font d’inspiració una mòmia peruana exposada en aquella època a París i que, avui, es troba al Musée de l’Homme. Hi ha hagut molt d’interès a identificar el geni de Munch amb el de les cultures nòrdiques. També s’ha relacionat la variació d’intensitat de l’obra amb la distància existent entre aquests països i els de les costes del Mediterrani, sotmesos a les influències del catolicisme.

Interpretació Funció

La teoria de la relativitat d’Einstein i els descobriments sobre l’inconscient de Freud contribuïren a bandejar les sòlides certeses del positivisme del segle XIX. El crit, tot i tenir un origen autobiogràfic, transcendeix aquest aspecte i posa de manifest la soledat que afecta tots els éssers humans en la societat moderna. Octavio Paz, parlant de les pintures expressionistes, diu que «aquests quadres no ens expliquen una vida, sinó que ens revelen una ànima» i compara l’atmosfera que regna en El crit amb «el silenci de l’home errant en les ciutats sense ànima i davant un cel deshabitat».

Pubertat, 1895

Influències

La intensitat amb què va simbolitzar i va comunicar l’angoixa mental a través d’una distorsió il·limitada i violenta dels colors i les formes va ser, sense dubte, un referent clar per a artistes com Kirchner, del grup Die B r ü c k e , r e p r e s e n t a n t d e l'expressionisme alemany de l’inici del segle XX.

Kirchner: Carrer de Berlín, 1913

Extret de: CROSAS, J. Història de l’Art. Castellnou Edicions, 2010 TRIADÓ, JR Història de l’Art Ed. Vicens Vives, 2009