LAS  MENINAS  VELÁZQUEZ  

¡  Nom:  Las  Meninas  ¡  Autor:  Diego  Velázquez  (1599  –  1660)  ¡  Cronologia:  1656  ¡  Es5l:  Barroc  ¡  Tècnica:    Ol i    ¡  Suport:  tela;  3,18  m  x  2,76  m  ¡  Tema:  Retrat  col·∙ lecEu  ¡  Localització:  Museu  del  Prado,  Madrid  

FITXA  TÈCNICA    

¡  Considerat   un   dels   genis   de   la   pintura,   Diego   Rodríguez   de   Silva   i  Velázquez   es   va   formar   com   a   aprenent   al   taller   de   Francisco  Pacheco.   El   16717,   quan   només   tenia   18   anys,   Velázquez   ja   era  mestre  pintor,   i   l ’any  següent  es  va  casar  la  filla  del  seu  mestre.  

¡  El   1622   va   visitar   per   primera   vegada   Madrid,   on   va   tornar   l ’any  següent   cridat   pel   compte-­‐duc   d’Olivares,   el   primer   ministre   de  Felip   IV.   Després   de   pintar   un   retrat   del   monarca,   actualment  perdut,  va  ser  nomenat  pintor  de  cort  amb  només  24  anys.   La  visita  de  Rubens  a  Espanya  el  1628  va  revifar  el  desig  del  pintor  sevil là  de  visitar   Itàlia,  on  va  anar  en  dues  ocasions   (1629-­‐1631   i  1648   -­‐1651).  All í   Velázquez ,   a   més   de   poder   estudiar   els   grans   mestres   va  aconseguir   que   fos   àmpliament   reconeguda   la   seva   vàlua   com   a  pintor   i   va   retratar  quadres  de  gran   importància  per  a   la  història  de  l’art,   el   seu   reconeixement   com   a   pintor   va   arribar   al   màxim   grau  quan   l i   va   ser   atorgada   la   Creu   de   l’Orde   de   Sant   Jaume ,   una   gran  disEnció  per  a  qui  va  ser  pintor  de  nobles,  reis   i  papes.  

BIOGRAFIA  DE  L’AUTOR    

1656  

LAS  MENINAS  

DESCRIPCIÓ  FORMAL    

El  quadre  mostra  totes  les  figures  disposades  a  la  part  baixa  de  la  composició,  amb  la  qual  cosa  l’arEsta  aconsegueix  crear  un  gran  camp  visual.  La  infanta  Margarida  s’estableix  com  a  punt   convergent   de   les   diferents   diagonals  composiEves   que   dibuixen   la   resta   de  personatges  i  que  es  projecten  fins  al  mirall   i  la  porta  del  fons.      Aquests   dos   elements,   mirall   i   porta,  proporcionen  una  gran  profunditat  escènica.  El  primer  reflecteix  alguna  cosa  que  potser  és  fora  de  l’espai  pròpiament  pictòric,  i  el  segon  amplia   brillantment   l’espai   visual.   Sorprèn,  també,   la   gran   modernitat   en   el   tall  d’algunes   de   les   figures   i   els   objectes   als  marges  de  la  tela,  detall  que  aporta  una  gran  dosi   d’espontaneïtat   a   l’escena   i   que   va   ser  molt  uElitzat  a   la  darreria  del  segle  XIX  arran  de  la  influència  de  la  fotografia.  

DESCR IPC IÓ  FORMAL    

Velázquez   uElitza   indisEntament   una  pinzellada   llarga   i   fluida   amb   una   altra   de  curta  i  precisa,  que  l’ajuda  a  perfilar  amb  un  gran  mestratge  els  detalls  en  els  vesEts  de  les  infantes.  El  seu  pinzell  inigualable  és  capaç  de  transmetre,  amb  gran   realisme,   textures   tan  diferents   com  són   la  duresa  de   la   fusta,  o   la  rigidesa   dels   vesEts   de   les   infantes   i   la  suavitat  del  pelatge  del  gos  en  el  qual  sembla  que  s’hagi  d’enfonsar  la  sabata  del  nan.      També  és  excepcional  la  captació  de  la  llum,  tant  en  els   seus  efectes  generals   com  en  els  detalls.  En  l’obra  hi  ha  dos  focus  lumínics:  el  que   arEficialment   irradia   directament   sobre  les   figures   en   primer   pla,   i   el   que   entra   a  l’habitació   a   través   de   la   porta   oberta   al  fons,   deixant   la   resta   de   la   composició   en  penombra.  

DESCR IPC IÓ  FORMAL    

A   la   vegada,   Velázquez   domina  per fec tament   l a   tècn i ca   de   l a  perspec5va   aèria   i   plasma   l’atmosfera  existent   entre   els   cossos   mitjançant   el  difuminat   dels   seus   contorns   que,  juntament  amb  el  contrast  entre  la  part  il·∙luminada   (centre)   i   la   fosca   (parets   i  sostre),   reforça   el   senEt   de   la  profunditat  escènica.  La   paleta   és   d’una   gran   riquesa  cromàEca,   i   destaquen   els   maEsos  tonals   del   blanc   i   el   negre,   i   el   seu  contrast   amb   el   vermell   dels   detalls  ornamentals  dels  vesEts.  

TEMÀTICA    

Inicialment,   aquesta   tela   constava   en   els  inventaris   del   palau   com   El   quadre   de   la  família.  No  va  ser  fins  el  1843  quan  el  pintor  Madrazo  va  donar  al  quadre   la  denominació  actual,   Las   Meninas,   paraula   d’origen  portuguès  que  significa  «dama  d’honor».    L’escena  se  situa  segurament  en  una  estança  de   l’Alcázar   de   Madrid,   on   el   pintor   sevillà  tenia  al   seu   taller.  Al   centre  hi  ha   la   infanta  Margarida ,   amb   Maria   Agus5na   de  Sarmiento   a   l’esquerra   i   Isabel  de  Velasco  a  la   dreta,   ambdues   dames   d’honor   a   la  infanta.  També  hi  ha  els  nans  Mari  Bàrbola  i  Nicolasito  Pertusato,  que  dóna  una  puntada  de  peu  al  tranquil  masm  que  jeu  a  terra.    

TEMÀTICA    

En  un  segon  pla  a  la  dreta,  hi  ha  dues  figures  dempeus  que  es  relacionen  amb  Marcela  de  Ulloa  ⎯  serventa  de  les  dames  de  la  reina⎯  i  Diego  Ruiz  de  Azcona  ⎯un  guardadames  .  Al   fons,   a   l’obertura   de   la   porta,   hi   ha   José  Nieto   Velázquez,   aposentador   de   palau   i  possible   parent   del   pintor.   Al   seu   costat,   i  reflecEts   al   mirall,   apareixen   els   bustos   del  rei  Felip  IV  i  de  la  reina  Marianna  d’Àustria.  Més  a  l’esquerra  hi  ha  l’autoretrat  del  pintor  amb   el   pinzell   i   la   paleta   a   les   mans,   que  porta  una  Creu  de  l’Orde  de  Sant  Jaume.      Finalment,   penjat   a   la   paret   apareixen  representades   dues   escenes   mitològiques,  copiades,  respecEvament,  de  Rubens  (Pal·∙las  i  Aracne)  i  de  Jordaens  (Apol·∙lo  i  Màrsies).      

TEMÀTICA    

La   temàEca   de   l’obra   ha   suscitat   nombroses  interpretacions.   La  més   acceptada   és   la   que  considera  que  la  tela  mostra  la  irrupció  de  la  infanta  Margarida   i   el   seu   seguici   a   l’estudi  del  pintor,  ocupat  en   l’elaboració  d’un  retrat  de  la  parella  reial,  l’eogie  de  la  qual  es  plasma  al  mirall.   Tanmateix,   segons   la   reconstrucció  de   les   perspecEves,   el   mirall   també   podria  reflecEr   el   que   està   pintant   al   quadre,   i   en  aquest   cas   caldria   preguntar-­‐se   qui  miren   el  pintor,   la   infanta   i   altres   personatges   del  seguici.   Alguns   estudiosos   han   interpretat   la  pintura   com   un   al·∙legat   de   l’ar5sta   sevillà   a  favor  de  la  noblesa  de  la  pintura,  equiparant-­‐la  amb  la  poesia,  i  per  tant  considerada  com  a  Art  i  no  com  a  artesania.  

E n   a q u e s t a   l í n i a   s ’ e n t e n d r i a   i   e s  jusEficar ia   l ’apar ic ió   a   l ’esquerra   del  quadre   de   l ’autoretrat   del   pintor   amb   el  pinzel l   i   la   paleta   a   les   mans,   l lu int   la  C r e u   d e   l ’ O r d e   d e   S a n t   J a u m e ,  aconseguida   tres   anys   després ,   l ’any  1659,   i   que,   segons   la   l legenda,   va  pintar   el   mateix   Fel ip   IV   després   de   la  mort   de   Velázquez   com   a   senyal   de  reconeixement  a   la  noblesa  de   l ’arEsta.  Una   vegada   final i tzat,   e l   quadre   va   ser  penjat   a l   despatx   d’esEu   de   Fel ip   IV,   un  l loc   a l   qual   només   tenia   accés   el   rei ,   i  que   indica   el   caràcter   pr ivat   i   famil iar  q u e   v a   t e n i r   a q u e s t a   o b r a   p e r   a l  monarca.  

TEMÀTICA    

MODELS  I  INFLUÈNCIES  

 

Velázquez   va   assimilar  ràpidament   l’art   pictòric   del  passat   ⎯en   especial   la  pintura   veneciana   del   segle  X V I   ( T i n t o r e^o )   i   e l  n a t u r a l i s m e   d e  Caravaggio⎯   i   va   aprendre  d e   g r a n s   m e s t r e s  contemporanis  com  Rubens,  per   acabar   creant   una  tècnica   i   un   esEl   personals  que   le   van   portar   a   ser   una  de   les   figures   cabdals   de  l’art  barroc.  Pel   que   fa   a   Las   Meninas,  tant  la  posició  en  primer  pla  del   gos,   com   el   recurs   del  mirall   al   fons   reflecEnt   allò  que   suposadament   no   és  dins   l’espai   pictòric,   han  estat   comparats   amb   la  cèlebre  obra  de  Van  Eyck,  el  Matrimoni  Arnolfini.  

MODELS   I  INFLUÈNCIES  

 

A  Espanya,  Velázquez  també  va  tenir  un  gran  admirador  i  seguidor,  Goya,  que   va  poder   estudiar   la   seva  obra   en   les   col·∙leccions   reials   i   que  es   va  inspirar  clarament  en  Las  Meninas  per  pintar  La  família  de  Carles  IV.      En  el   segle  XX,   la  seva  obra  va  ser  moEu  de  reflexió   i  de  reinterpretació  per  una  sèrie  d’arEstes,  entre  les  quals  destaquen  Francis  Bacon,  Picasso  i  l’Equip  Crònica.  El  primer,  gran  admirador  de  l’obra  de  Velázquez,  va  fer  una   sèrie   de   quadres   en   els   quals   del   Retrat   d’Innocenci   X   és   el  protagonista.      Las  Meninas,  en  parEcular,  van  ser  dividides  en  parts  i  reinterpretades  per  Picasso  en  múlEples  quadres,  en  els  quals  el  tema  és  la  composició  en  la  seva  totalitat    i  en  els  seus  diversos  detalls.  

MODELS   I  INFLUÈNCIES  

 D’altra  banda,  dins  de  la  tendència  del  Pop  Art,  destaquen  les  pintures  i   les   recreacions   escultòriques   de  l’Equip  Crònica   tretes  del  quadre   i  individualitzades   com   a   objecte  armsEc.   Aquestes   apropiacions   de  les   obres   del   passat   caracteritzen  les   úlEmes   tendències   armsEques  de  la  modernitat.  

Extret   de:   TRIADÓ,   JR.  H i s t ò r i a   de   l ’ A r t .  Batxillerat.   Ed.   Vicens  Vives,  2009